2 - LlibreBlanc de Les Dones - 2003

E S T U D I S DONA I SOCIETAT
LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

Generalitat de Catalunya Institut Catal de la Dona
COLLECCI
DONA
ESTUDIS 14
SOCIETAT
BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP: Llibre blanc de les dones de Catalunya en el mn de la cincia i la tecnologia. - (Dona i societat. Estudis; 14) Bibliografia ISBN 84-393-6242-0 I. Martnez Costa, Ma. Carmen II. Institut Catal de la Dona III. Collecci: Dona i societat. Estudis; 14 1. Dones en l'ensenyament - Catalunya - Estadstiques 2. Dones en la cincia - Catalunya - Estadstiques 3. Dones en la tecnologia - Catalunya - Estadstiques 396.5:5/6(467.1)(083.4)
Martnez Costa, Ma. Carmen Generalitat de Catalunya Departament de la Presidncia Institut Catal de la Dona
Edita: 1a edici: Tiratge: Fotocomposici/impressi: ISBN: Dipsit legal:
Institut Catal de la Dona Barcelona, 2003 1000 exemplars Anglofort, S.A. 84-393-6242-0 B-43.922-2003
Carme Martnez Costa Margarita Artal Serrat Anna M. Coves Moreno Amaia Lusa Garca Ferran Rodero Tomas
Barcelona, 2003
NDEX Prleg ..........................................

9
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1. Abast de lestudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 14
2. Les noies a leducaci no universitria . . . . . . . . . . . . . 16

2.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2. Les noies a leducaci infantil i primria . . . . . . . . . . . . . . 2.3. Les noies a leducaci secundria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.1. Les noies a lESO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.2. Les noies al Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.3. Les noies als Cicles Formatius de Grau Mitj (CFGM) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3.4. Les noies al Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 17 19 20 21 26 31
3. Les noies a leducaci universitria . . . . . . . . . . . . . . . 38

3.1. La presncia de les noies a les universitats . . . . . . . . . . . . . 3.2. Les noies als estudis universitaris de primer i segon cicle per mbits destudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3. Noies i nois per titulacions en els mbits cientfics i tecnolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.3.1. Les noies a les titulacions de Cincies . . . . . . . . . . . 3.3.2. Les noies a les titulacions de Cincies de la Salut . . 3.3.3. Les noies a les titulacions de Cincies Socials . . . . . 3.3.4. Les noies a les titulacions dArquitectura i Enginyeria 3.3.5. Les dones als estudis de tercer cicle . . . . . . . . . . . . 40 43 47 50 52 54 57 61
4. Les dones en el professorat deducaci no universitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

4.1. La presncia de les dones en el professorat deducaci infantil i primria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2. Les dones en el professorat densenyament de secundria . 4.3. Professorat per especialitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4. Quins crrecs ocupen les dones a secundria? . . . . . . . . . . 4.5. Quines sn les titulacions acadmiques del professorat de secundria? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 71 75 79 80
5. Les dones en el professorat deducaci universitria . 82

5.1. La presncia de les dones en el professorat de les universitats catalanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2. Professorat per nivell de formaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3. Professorat per rea de coneixement . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 84 86 89
5.4. Professorat per categories professionals . . . . . . . . . . . . . . . 5.5. Proporci de dones en crrecs unipersonals de govern . . .
91 98
6. Les dones en el mercat de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

6.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 6.2. Com sn i qu fan les dones que treballen? . . . . . . . . . . . . 105 6.3. Poblaci ocupada assalariada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
7. Les dones i lalta tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 8. Les dones i la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

8.1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125 8.2. Les dones que fan R+D per sectors dactivitat i categoria . . 126 8.3. Les dones que fan R+D a les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . 133
9. Les dones com a usuries i professionals de les TIC . . 138 10. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 11. Bibliografia consultada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150
11.1. Llibres i articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 11.2. Pgines web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
12. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

A1. A2. A3. A4. A5. A6. Les noies a leducaci no universitria . . . . . . . . . . . . . . . . Les noies a leducaci universitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les professores deducaci no universitria . . . . . . . . . . . . Les professores deducaci universitria . . . . . . . . . . . . . . . Les dones en el mercat de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les dones i la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 167 186 190 193 195
PRLEG
Laccs al mn laboral s, actualment, una de les qestions que condicionen ms clarament les oportunitats socials, econmiques i personals dels homes i de les dones. Per aquest motiu, quan des de lInstitut Catal de la Dona mirem cap al futur ms immediat, percebem que un dels reptes pendents daquest segle XXI, que tot just hem encetat, s el davanar en les poltiques docupaci remunerada per a les dones. s cert que en aquest mbit sha avanat molt en relaci a les dcades immediatament anteriors. Per tamb s cert que les dones continuen trobant obstacles sovint de tipus cultural, lligats a prejudicis i estereotips que afecten el seu desenvolupament com a persones. Uns obstacles que condicionen tot i que cada vegada menys lelecci dels estudis en funci del gnere, impedint laccs de les dones a determinats sectors professionals i la seva posterior promoci als llocs de responsabilitat. Canviar aquesta dinmica exigeix, sens dubte, la planificaci duna poltica pblica global que incideixi de forma transversal en tots els mbits implicats. I el disseny daquesta poltica pblica requereix dun coneixement previ exhaustiu de la realitat sobre la qual es vol incidir. Per aquest motiu, quan la Universitat Politcnica de Catalunya va presentar el seu projecte delaboraci dun Llibre Blanc, amb la finalitat de conixer la situaci de les dones en els mbits cientfic i tecnolgic de Catalunya sectors on encara trobem a faltar una major presncia femenina des de lInstitut Catal de la Dona vrem considerar necessari donar-los el nostre suport. Desprs de mesos de treball, el Llibre Blanc de les dones de Catalunya en el mn de la cincia i la tecnologia s una realitat. La nostra societat no es pot permetre el luxe dignorar el potencial que representa tenir la generaci de dones ms ben preparada de la histria. I reconixer i valorar aquest potencial s responsabilitat del conjunt de la societat. Des de lInstitut Catal de la Dona albirem un futur, esperem no molt lluny, on el dret de cada persona a escollir el seu propi cam sense que el fet de ser dona o home lobligui o la limiti en les seves oportunitats pbliques o privades, sigui una realitat. En aquest sentit, la publicaci que avui us presentem esdev una eina ms per continuar avanant en aquest procs cap a la igualtat doportunitats entre dones i homes. Joana Ortega i Alemany Presidenta de lInstitut Catal de la Dona 9
PRESENTACI
La Universitat Politcnica de Catalunya va desplegar, ja fa uns anys, el Programa Dona. Un programa des del qual es promouen accions i actuacions per relacionar el mn de la tecnologia amb els interessos acadmics i professionals de la dona i per aconseguir la igualtat doportunitats home-dona en lelecci professional, el desenvolupament i la inserci tecnolgica. Per aix, quan ara fa un any lInstitut Catal de la Dona (ICD) va convocar les universitats per tal que presentessin possibles projectes de recerca, des del Programa Dona de la UPC es va creure oport proposar lelaboraci dun llibre blanc amb la finalitat de conixer la situaci de les dones en els mbits cientfics i tecnolgics de Catalunya. La proposta va ser acceptada per lICD i un equip de la UPC ha estat treballant fins ara per fer realitat el Llibre blanc de les dones a Catalunya que ara teniu a les vostres mans. Cal advertir que com a llibre blanc que s, les pgines que segueixen recullen dades i xifres que ens permeten apropar al millor coneixement de la situaci de la dona en els mbits cientfics i tecnolgics a Catalunya. Daqu que proposar solucions i formular propostes de futur no sigui lobjecte daquest treball, que, aix no obstant, posa de relleu que el potencial tecnolgic del qual disposen les dones catalanes que treballen en els camps de la cincia i la tecnologia s molt alt i que no estem en disposici de malbaratar aquest capital. En qualsevol cas, proposar solucions i formular propostes de futur no s tampoc una tasca que shagi de fer des de la UPC i des del seu Programa Dona, sin que ha de ser una responsabilitat compartida de les institucions educatives, empresarials i socials catalanes. En presentar aquest llibre blanc, des de la UPC aprofitem locasi per fer una crida per no quedar-nos aqu i evitar que, tamb en els camps cientfics i tecnolgics, es donin situacions de desequilibri entre dones i homes. La societat catalana, les seves institucions i les seves empreses saben, per, que poden continuar comptant amb nosaltres en aquesta tasca.
Josep Ferrer Llop Rector de la Universitat Politcnica de Catalunya
11
I
INTRODUCCI
Lobjectiu general daquest llibre blanc s donar a conixer les dades estadstiques ms recents de la situaci de les dones en el mn de la cincia i la tecnologia a Catalunya. Noms a partir de les dades es podr millorar la realitat, proposar poltiques i mesures per assolir la igualtat doportunitats en la cincia i la tecnologia. Els objectius especfics proposats sn estudiar la participaci i proporci de dones en la recerca; la proporci de dones en sectors de tecnologia mitjana i alta; la distribuci de les dones en categories professionals i la proporci de dones en funcions de responsabilitat. La recerca, el desenvolupament tecnolgic i la innovaci (R+D+I) estan considerades com a principals motors de desenvolupament social i econmic dun territori. Per aquest motiu, Catalunya necessita disposar de bons cientfics i tcnics, dones i homes, que incrementin lestoc de coneixement de la nostra societat, que spiguen aplicar aquest coneixement en el desenvolupament de nous productes, en la gesti, millora i implantaci de nous processos productius. Si es vol assolir la igualtat doportunitats de les dones en leducaci i en el mn laboral, s necessari despertar linters de les noies joves cap als estudis cientfics i tecnolgics, ja que en el futur seran les professionals en aquests mbits. En aquests moments sest deixant de banda un percentatge molt important de noies que, amb bones notes a la secundria, acaben escollint sortides professionals que, malgrat que sn molt tradicionals des del punt de vista de gnere, ofereixen poques possibilitats dincorporaci al mercat de treball, que corresponen a sectors, categories o llocs de treball amb menors retribucions, o amb ms dificultats de promoci. s necessari disposar de dades estadstiques recents que permetin diagnosticar quina s la situaci a Catalunya, que permetin conixer en detall la problemtica de les dones cientfiques i de les tecnlogues en aquests moments. Se sap que sn poques les dones que estan cursant estudis tcnics, que hi ha poques dones fent recerca, que tenen crrecs directius en centres i institucions cientfiques. Aquest llibre blanc cont les xifres, les proporcions entre dones i homes, necessries per mostrar els desequilibris, diagnosticar els problemes, proposar solucions i actuacions especfiques per afavorir la igualtat doportunitats de les dones ja des del moment de la seva formaci i desprs en el mercat de treball.
1.1. Abast de lestudi

El llibre blanc cont les dades ms recents possibles sobre la situaci de les dones de Catalunya en el mn de la cincia i la tecnologia, tant en lensenyament (educaci secundaria i universitria), estudiant la situaci
13
de la dona com a alumnes i com a professores, com la situaci de les cientfiques en centres de recerca i departaments de recerca (R+D) de lempresa privada. Sestudia lmbit cientfic en les diferents branques: humanitats, cincies, cincies de la salut, cincies socials, enginyeria i arquitectura. A partir de les dades disponibles de la poblaci ocupada a Catalunya desglossada per gnere, sestudia la situaci laboral de les dones en els diferents sectors dactivitat i per categories professionals, per tal de conixer quina s la proporci de dones professionals tcniques en el mercat de treball, en quin tipus dorganitzacions o dempreses treballen i quin nivell de responsabilitat tenen. Sanalitza en quina proporci les dones es dediquen a activitats i tasques lligades amb la tecnologia, en sectors claus, com per exemple, el de les tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC).
1.2. Metodologia
La primera tasca ha estat esbrinar quines institucions i organismes tenien dades estadstiques i informaci til per al nostre estudi. Parallelament es tractava de conixer quins estudis relacionats amb aquest tema shavien fet recentment, tant a Catalunya i a Espanya com a la resta de pasos europeus, quina metodologia shavia utilitzat, quines variables shavien estudiat i a quines conclusions havien arribat. En aquesta fase, sha contactat amb les institucions que es creia, en un principi, que podien ser les fonts dinformaci principals per portar a terme el projecte del llibre blanc. Daquesta manera shan descartat alguns organismes i institucions com a fonts tils dinformaci. Shan consultat diverses fonts estadstiques, com per exemple les estadstiques de lInstituto Nacional de Estadstica (INE), de lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT), del Departament dEnsenyament i del Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya. Shan estudiat les dades a travs dInternet i de les publicacions oficials daquestes institucions. En tots els casos, sha comprovat com molts dels desglossaments de les variables que es necessiten per portar a terme lestudi i assolir els objectius fixats no existeixen o no estan disponibles. Per aquest motiu, ha estat necessari sollicitar la collaboraci daquestes institucions, per fer el creuament i desglossament de les variables
14
necessries. Sha fet una petici dinformaci especfica a lIDESCAT, obtenint per primera vegada el nombre, la proporci i la situaci professional de les dones en sectors dalta i mitjana tecnologia. Tamb sha sollicitat un estudi especfic a lINE per obtenir les dades del personal de R+D desglossat per gnere a Catalunya. Aix mateix, el Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya ha collaborat en lelaboraci del llibre blanc aportant dades de professorat desglossat per crrec, titulaci i especialitat. Les dades sollicitades a la Direcci General de Recerca del DURSI no han estat disponibles, ja que no tenen informaci sobre el personal de cada un dels centres de recerca de Catalunya desglossat per gnere. Per completar les dades referents a estudiants i professorat universitari es va sollicitar informaci a la Direcci General dUniversitats del DURSI, per malauradament les dades relatives a la memria del curs 2001/2002 no han estat disponibles fins prcticament quan lestudi havia destar finalitzat, motiu pel qual shan incorporat en els annexos. La segona fase de lelaboraci del llibre blanc ha estat fer el tractament i lanlisi de les dades, redactant les conclusions contingudes en el llibre. A partir de les dades obtingudes, shan calculat les proporcions corresponents a les dones i shan fet grfics per visualitzar millor la situaci reflectida en les taules. Sempre que ha estat possible i es disposava de sries temporals de dades amb el desglossament de gnere, sha analitzat levoluci seguida per tal de detectar tendncies. Pel que fa al contingut, la informaci est estructurada en diversos captols, en qu sestudia primer la situaci de les noies en leducaci primria, secundria i a la universitat, per estudiar desprs la situaci de les professionals de leducaci no universitria i universitria. Finalment sanalitza la situaci de la dona en el mercat de treball, concretament en els sectors de mitjana i alta tecnologia, la situaci de la dona en el mn de la R+D, i finalment com a usuria i professional de les TIC.
15
II
LES NOIES A LEDUCACI NO UNIVERSITRIA
En aquest captol sanalitza la situaci de la dona com a estudiant deducaci no universitria.
2.1. Introducci
Per tal dexplicar com estan distribudes les noies en les diferents etapes educatives, quines sn les proporcions en cada un dels nivells, i com es reparteixen en les diferents opcions, sanalitzen en aquest captol les dades dels alumnes deducaci infantil, primria i secundria obligatria i postobligatria. El cam que segueixen les noies, tant en les etapes de secundria com en els cicles formatius superiors i a la universitat, determina sens dubte el seu futur professional.
2.2. Les noies a leducaci infantil i primria

Els grfics 2.1 i 2.2 que es presenten en aquest apartat ens mostren una major proporci de nens en les etapes deducaci infantil i primria. Hi
Grfic 2.1
48,1%
Alumnat deducaci infantil per sexe. Curs 2000/2001
Nenes Nens
51,9%
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de IIDESCAT. Anuari estadstic de Catalunya 2002.
Grfic 2.2
48,4%
Alumnat deducaci primria per sexe. Curs 2000/2001
Nenes Nens
51,6%
17
Taula 2.1. Alumnat de leducaci infantil i primria per sexe. Curs 2000-2001.
TOTAL Educaci infantil Primria 216.393 346.604
Nenes 104.151 167.732
Nens 112.242 178.872
% Nenes 48,13 48,39
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Anuari estadstic de Catalunya 2002.
Grfic 2.3 53 52 51 50 49 48 47 46
19 -1 80 98 1 19 -1 82 98 3 19
Evoluci percentual de lalumnat deducaci infantil per sexe. Curs 1980-1981 - 2000/2001
-1 84
5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19
% Nenes
% Nens
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei dEstadstica i Documentaci. Estadstica de lensenyament.
Grfic 2.4 53 52 51 50 49 48 47 46
19 -1 80 98 1 19 -1 82 98
Evoluci percentual de lalumnat deducaci primria per sexe. Curs 1980-1981 - 2000/2001
19
-1 84
5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19
% Nenes
% Nens
18
ha menys nenes i sembla que la tendncia es mantindr tal com es veu en levoluci temporal representada en els grfics 2.3 i 2.4. Aquesta dada demogrfica sobre la poblaci catalana pot semblar intranscendent si sanalitza sola, per sha de comparar amb el que passa a la secundria, on la tendncia va a favor de les noies a mesura que les etapes educatives van augmentant de nivell fins a arribar a la universitat.
2.3. Les noies a leducaci secundria

En aquest apartat es presenten les dades que fan referncia a la situaci de les noies en el mn de leducaci secundria obligatria i postobligatria. Shan tingut en compte les diferents etapes educatives, les possibles diferncies entre el sector pblic i el privat, i tamb la distribuci pels diferents territoris de Catalunya. El primer que sha comenat a treballar ha estat lobservaci del resultat de lincrement de les noies en el mn educatiu des de fa vint anys i on es pot veure que les dones shan incorporat de forma molt important a leducaci secundria en els darrers vint anys. Aix i tot, saprecia una davallada a finals dels anys noranta a causa que, en termes absoluts, hi ha en aquests anys menys noies a la poblaci catalana.
Taula 2.2. Alumnes de leducaci secundria per nivells i sexe.
Curs 2000-2001. Total ESO Batxillerat CFGM ESPA* CFGS COU FP2 TOTAL 257.318 101.862 28.141 251 30.927 673 1.491 420.663 Noies 124.343 56.604 10.602 121 14.390 345 622 207.027 Nois 132.975 45.258 17.539 130 16.537 328 869 213.636 % Noies 48,3 55,6 37,7 48,2 46,5 51,3 41,7 49,2
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Anuari estadstic de Catalunya 2002. *ESPA: ensenyaments substitutoris de la prova d'accs als CFGS.
Observem en el grfic segent com la proporci de noies va augmentant en els ensenyaments secundaris, i com aquesta dada s coherent amb lobtinguda en leducaci infantil i primria.
19
Grfic 2.5 52 51,5 51 50,5 50 49,5 49 48,5 48

19 -1 80 98 1 19 -1 82 98 3 19
Evoluci percentual de lalumnat densenyament secundari per sexe. Curs 1980-1981 - 2000/2001
-1 84
5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19
% Nenes
% Nens
2.3.1. Les noies a lESO

En aquest punt val la pena comprovar que, malgrat que hi ha una proporci menor de noies a la poblaci catalana, no saprecia una situaci decreixent en el sistema educatiu. Les taules 2.4 i 2.5 ens expliquen que les noies tenen un rendiment acadmic ms alt, i repeteixen curs menys que els nois. Des dun punt de vista psicolgic aix es pot explicar pel grau de maduresa ms elevada de les noies a la mateixa edat, i des dun punt de vista pedaggic potser podrem trobar la ra en el sistema educatiu que de forma subtil prepara les noies de manera diferent que els nois.
Taula 2.3. Alumnat dESO per cursos i sexe. Curs 2000-2001.
Total Primer Segon Tercer Quart TOTAL 60.090 63.284 63.323 70.621 257.318
Noies 29.082 30.076 30.810 34.375
Nois 31.008 33.208 32.513 36.246
% Noies 48,4 47,5 48,6 48,6 48,3
% Noies % Nois* 3,2 4,95 2,69 2,65 3,35
124.343 132.975
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci. Estadstica de l'ensenyament. *Diferncia entre el percentatge de noies i el de nois de cada curs i del total dESO.
20
Taula 2.4. Avaluaci de lalumnat de primer cicle d'ESO (curs anterior) per sexe.
curs 2000-2001. Total Alumnes avaluats Superen el primer cicle No superen el primer cicle Romanen al primer cicle 64.728 43.716 17.344 3.668 Noies 31.124 23.463 6.428 1.233 Nois 33.604 20.253 10.916 2.435 % Noies 48,1 53,7 37,1 33,6 % Noies % Nois* 3,8 7,3 25,9 32,8
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci. Estadstica de l'ensenyament. *Diferncia entre el percentatge de noies i el de nois de cada curs i del total de batxillerat.
Taula 2.5. Alumnat que repeteix lESO. Per sexe i curs. Curs 2000-2001.
Total Primer Segon Tercer Quart TOTAL 670 2.942 1.349 7.700 12.661
Noies 223 1.036 532 3.388 5.179
Nois 447 1.906 817 4.312 7.482
% Noies 33,3 35,2 39,4 44,0 40,9
% Noies % Nois* 33,4 29,6 21,1 12 18,2
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci. Estadstica de l'ensenyament. *Diferncia entre el percentatge de noies i el de nois de cada curs i del total de batxillerat.
2.3.2. Les noies al batxillerat

En aquest punt sanalitza la presncia i levoluci de les noies al batxillerat. A les taules 2.6 i 2.7 es pot observar el rendiment de lalumnat en funci del nombre i la proporci davaluats, aprovats i repetidors, per modalitat i gnere.
Taula 2.6. Alumnat que finalitza el batxillerat (curs anterior) per sexe i modalitat.
Curs 2000-2001. Total Arts Cincies de la Naturalesa i la Salut Humanitats i Cincies socials Tecnologia Avaluats Aprovats Avaluats Aprovats Avaluats Aprovats Avaluats Aprovats 1.252 768 13.038 9.177 19.202 13.345 7.831 5.168 Noies 828 522 8.140 5.800 13.100 9.356 1.298 935 Nois 424 246 4.898 3.377 6.102 3.989 6.533 4.233 % Noies 66,1 68,0 62,4 63,2 68,2 70,1 16,6 18,1
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci. Estadstica de l'ensenyament.
21
Taula 2.7. Alumnat que repeteix batxillerat per curs i sexe. Curs 2000-2001.
Total Primer Segon TOTAL 9.573 9.945 19.518
Noies 4.802 5.288 10.090
Nois 4.771 4.657 9.428
% Noies 50,2 53,2 51,7
% Noies % Nois* 0,3 6,3 3,4
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci. Estadstica de l'ensenyament. *Diferncia entre el percentatge de noies i el de nois de cada curs i del total dESO
En el percentatge total es pot apreciar que les noies sn una mica ms de la meitat de lalumnat que estudia batxillerat. Lanlisi daquestes dades ens ha de fer plantejar aquest poc equilibri entre els diferents batxillerats. Per diverses raons els de Tecnologia i els dArt tenen un ndex molt baix de noies interessades a seguir-ne els estudis. Mentre que les noies sn majoria als batxillerats dHumanitats i Cincies Socials amb un 67,9% del total dalumnes, veiem que en el batxillerat Tecnolgic les noies noms representen un 17,4% del total destudiants que fan aquesta modalitat. Els diferents agents que intervenen en el procs dorientaci i informaci a lhora de triar les sortides professionals haurien de valorar aquests desequilibris entre les diferents opcions.
Taula 2.8. Alumnat de primer i segon curs de batxillerat per modalitat escollida
i sexe. Curs 2001-2002. Total Humanitats i Cincies Socials Noies Nois % Noies % Noies sobre total noies 67,9 64,1 17,4 65,5 55,2 54,0 33,7 7,2 5,1 100,0
42.565 28.922 13.643
Cincies de la Naturalesa i la Salut 28.105 18.025 10.080 Tecnologia Arts TOTAL 22.105 4.183 3.848 18.257 2.738 1.445
96.958 53.533 43.425
El grfic segent ens ajuda a explicar una de les conclusions del captol: les noies prefereixen els batxillerats Humanstics i els de Cincies de la Salut, per aquest darrer, amb una orientaci clarament biosanitria. El 54% de les noies fan la modalitat dHumanitats i Cincies Socials i el 33,7%, la de Cincies de la Naturalesa i Salut. Noms el 7,2% de les noies escull el batxillerat Tecnolgic i un 5,1% la modalitat dArts (malgrat que les noies representen el 65,5% del total dalumnes daquesta opci).
22
Grfic 2.6
Representaci de les noies de primer i segon curs de Batxillerat per modalitat escollida. Curs 2001/2002
5,1%
7,2% Tecnologia Arts Humanitats i Cincies Socials Cincies de la Naturalesa i Salut
54%
33,7 %
Grfic 2.7
Distribuci de les noies per modalitats del Batxillerat. Curs 2001/2002

100 80 60 40 20 0
Percentatge
50.000 40.000
Nombre
30.000 20.000 10.000 0

Modalitat Nombre Percentatge % Acumulat
Humanitats i Cincies Socials 28.922 54 54
Cincies de la Naturalesa i Salut 18.025 33,7 87,7
Tecnologia 3.848 7,2 94,9
Arts 2.738 5,1 100
s interessant observar el grfic 2.8 i plantejar-nos quines poden ser les causes que motiven que hi hagi ms noies en el batxillerat Tecnolgic en els centres pblics que en els privats. Una de les raons pot ser la ms alta oferta dinstallacions i serveis als centres pblics.
23
Grfic 2.8
Noies matriculades en la modalitat tecnolgica de Batxillerat per sectors. Curs 2001/2002
35,7% Sector Pblic Sector Privat
64,3%
Els grfics segents ens mostren la distribuci de noies que cursen el batxillerat tecnolgic per provncies, total i per cursos. Es pot observar com en tots els casos la proporci ms elevada de noies que cursen aquesta modalitat de batxillerat s a Barcelona, a molta distancia segueix Tarragona, i a continuaci Girona i Lleida.
Grfic 2.9
Noies matriculades en la modalitat tecnolgica de Batxillerat per provncies. Primer i segon curs 2001/2002
5,9% 7,1%
9,8%
Barcelona Lleida Girona Tarragona
77,2%
Grfic 2.10
Noies matriculades en la modalitat tecnolgica de Batxillerat per provncies. Primer curs 2001/2002
5,7% 7,5% 10,1%
Barcelona Lleida Girona Tarragona
76,6%
24
Grfic 2.11
Noies matriculades en la modalitat tecnolgica de Batxillerat per provncies. Segon curs 2001/2002
6,2% 6,6% 9,3% Barcelona Lleida Girona Tarragona
78%
Taula 2.9. Alumnat de batxillerat per modalitat, provncia i sexe. Curs 2000-2001.
Arts C. Naturalesa i Salut Humanitats i C. socials Tecnologia
Total
Noies % Noies 66,3 59,5 71,7 63,5 65,7
Total
Noies % Noies Total
Noies % Noies Total Noies % Noies 9.402 1.703 993 677 1.353 18,1
Barcelona 1.805 1.196 Girona Lleida Tarragona 210 113 189 125 81 120
10.944 6.912 1.112 838 1.477 773 566 963
63,2 16.732 11.274 67,4 69,5 67,5 65,2 1.743 1.237 71,0 1.172 796 67,9
167 16,8 127 18,8 225 16,6 17,9
2.049 1.425 69,5
Total 2.317 1.522 Catalunya
14.371 9.214
64,1 21.696 14.732 67,9
12.425 2.222
Font: Departament d'Ensenyament. Servei d'Estadstica i Documentaci de lensenyament. Curs 2001-2002.
Per provncies, la modalitat darts presenta una xifra majoritria de noies que la realitzen, tot i que cal destacar Lleida com la zona on la proporci de noies s ms elevada. Humanitats i Socials presenten majoria de noies a les quatre provncies catalanes seguint el disseny general. El batxillerat de Cincies de la Naturalesa i la Salut presenta el mateix perfil que les dades generals. Sn majoria les noies que fan aquest batxillerat, i a totes les provncies duna forma semblant. Finalment, en la modalitat de Tecnologia s a la provncia de Lleida on la proporci de noies s ms gran, tot i que no arriba en cap cas a assolir el 19%. El grfic 2.12 mostra de forma molt clara com han anat evolucionant els percentatges de les noies en els diferents batxillerats.
25
Grfic 2.12 80 70 60 50 40 30 20 10 0
19 -1 91 99 2 19 -1 92
Evoluci percentual de lalumnat de Batxillerat per sexe i modalitat. Curs 1991/1992 - 2001/2002
99
19
-1 93
4 02 01 00 99 98 97 95 95 99 -20 -20 -20 -19 -19 -19 -19 -19 1 0 9 8 7 6 5 4 0 0 9 9 9 9 9 9 20 20 19 19 19 19 19 19
Arts
Cincies de la naturalesa i salut
Humanitast i Cincies Socials
Tecnologia
2.3.3. Les noies als Cicles Formatius de Grau Mitj (CFGM)

En aquest apartat sentrar a detallar lalumnat femen en letapa de Cicles Formatius de Grau Mitj (CFGM), i les dades que presentem demostren un desequilibri absolut en els diferents cicles formatius, que es veu reflectit clarament en el mn del treball. En letapa de Cicles Formatius de Grau Mitj el desequilibri sincrementa, com es podr observar en tots els grfics. Segurament fruit de circumstncies semblants a les del batxillerat, per amb el factor afegit que les noies no sinclinen gaire per aquesta etapa educativa. Els quadres que hem elaborat ens han de fer reflexionar sobre la necessitat dorientar les noies de forma conjunta en les diferents rees de la formaci. Els Cicles Formatius porten directament al mn del treball i en aquesta etapa el desequilibri s pals, les noies queden absolutament encaixades en uns sectors laborals, alguns dells amb poc prestigi laboral i salarial. Prcticament el 65% de les noies es troben concentrades a les famlies professionals dadministraci i sanitat.
26
Taula 2.10. Alumnat dels CFGM que han obtingut la titulaci per famlies
professionals (curs anterior) i sexe. Curs 2000-2001. Total Administraci Sanitat Comer i mrqueting Imatge personal Hoteleria i turisme Qumica Txtil, confecci i pell Activitats agrries Arts grfiques Activitats fsiques i esportives Electricitat i electrnica Activitats maritimopesqueres Comunicaci, imatge i so Fabricaci mecnica Indstries alimentries Manteniment i serveis a la producci Manteniment de vehicles autopropulsats Edificaci i obra civil Fusta i moble TOTAL 2.532 1.252 768 277 351 160 39 237 118 90 883 18 18 375 38 308 596 4 83 8.147 Noies 1.837 1.137 498 271 130 78 34 34 29 27 9 6 5 3 2 2 0 0 0 4.102 Nois 695 115 270 6 221 82 5 203 89 63 874 12 13 372 36 306 596 4 83 4.045 % Noies % Noies sobre total noies 72,6 90,8 64,8 97,8 37,0 48,8 87,2 14,3 24,6 30,0 1,0 33,3 27,8 0,8 5,3 0,6 0,0 0,0 0,0 50,3 44,78 27,72 12,14 6,61 3,17 1,90 0,83 0,83 0,71 0,66 0,22 0,15 0,12 0,07 0,05 0,05 0,00 0,00 0,00
Grfic 2.13
Distribuci de les noies dels CFGM segons famlies professionals. Curs 2001/2002
6,9% Administraci Altres Qumica Hoteleria i Turisme Comer i Mrqueting Imatge personal Sanitat
2,5% 4,7% 9,3%
38,7%
12%
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Gabinet Tcnic. Estadstica de lensenyament.
25,9%
27
Taula 2.11. Alumnat dels CFGM matriculats segons per famlies professionals
i sexe. Curs 2001-2002. Total Administraci Sanitat Imatge personal Comer i mrqueting Hoteleria i turisme Qumica Arts grfiques Activitats agrries Activitats fsiques i esportives Comunicaci, imatge i so Txtil, confecci i pell Electricitat i electrnica Indstries alimentries Fabricaci mecnica Manteniment de vehicles autopropulsats Fusta i moble Manteniment i serveis de producci Activitats maritimopesqueres Edificaci i obra civil Educaci infantil TOTAL 6.239 3.299 1.413 1.634 1.498 504 669 846 356 171 74 5.512 152 2.241 3.260 438 1.881 103 80 0 30.370 Noies Nois % Noies % Noies sobre total noies 70,8 89,5 96,7 64,9 35,6 57,3 30,9 15,7 27,2 39,2 83,8 1,1 30,9 1,8 0,9 3,4 0,8 9,7 3,8 0,0 37,6 38,72 25,88 11,98 9,29 4,68 2,53 1,82 1,17 0,85 0,59 0,54 0,53 0,41 0,36 0,26 0,13 0,13 0,09 0,03 0
4.416 1.823 2.951 1.366 1.060 534 289 207 133 97 67 62 348 47 574 964 215 462 713 259 104 12
61 5.451 47 105
41 2.200 30 3.230 15 423
15 1.866 10 3 0 93 77 0
11.404 18.966
28
Grfic 2.14
Distribuci de les noies de CFGM per modalitats. Curs 2001/2002

100
10.000 80
Nombre Percentatge
60 5.000 40 20 0
0
g e a t al ta iT ur ism et in s s
ra ci
on
ni
ue
rie
r qu
Sa
Q u
ist
rs
fiq
pe
in
el er ia
Ad m
iM
ge
Ho t
Im
Nombre 4.416 Percentatge 38,7 % Acumulat 38,7
2.951 25,9 64,6
Co
1.366 12 76,6
1.060 9,3 85,9
534 4,7 90,6
Ac
tiv ita
at
er
Ar
ts
ts
Ag
289 2,5 93,1
207 1,8 94,9
133 1,2 96,1
Des del punt de vista de la formaci general, el que ens explica el grfic segent s tamb preocupant. Sense tenir en compte els aspectes de gnere, sembla greu que a Catalunya hi pugui haver aquests desequilibris formatius i per tant tamb laborals.
Grfic 2.15 20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1996-1997 1997-1998 1998-1999 Tecnolgiques 1999-2000 2000-2001 2001-2002 No Tecnolgiques
Evoluci de les noies de CFGM per famlies tecnolgiques i no tecnolgiques. Curs 1996/1997 - 2001/2002
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Estadstica de lensenyament.
29
Al
tre
ic
448 3,9 100
Taula 2.12. Alumnat de CFGM matriculats de les famlies no tecnolgiques.
Curs 2001-2002. Total Administraci Sanitat Imatge personal Comer i mrqueting Hoteleria i turisme Altres TOTAL 6.239 3.299 1.413 1.634 1.498 1.196 Noies 4.416 2.951 1.366 1.060 534 371 % Noies sobre total noies 41,3 27,6 12,8 9,9 5,0 3,5
15.279 10.698
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament. Estadstica de lensenyament.
Taula 2.13. Alumnat de CFGM matriculats de les famlies tecnolgiques.
Curs 2001-2002. Total Qumica Activitats agrries Txtil, confecci i pell Electricitat i electrnica Indstries alimentries Fabricaci mecnica Manteniment de vehicles autopropulsats Altres TOTAL 504 846 74 5.512 152 2.241 3.260 2.502 15.091 Noies 289 133 62 61 47 41 30 43 706 % Noies sobre total noies 40,9 18,8 8,8 8,6 6,7 5,8 4,2 6,1
Grfic 2.16
Representaci de les dones dels CFGM per famlies tecnolgiques. Curs 2001/2002
6,1% Qumica Altres Manteniment de Vehicles Fabricaci Mecnica Indstries Alimentries Electricitat i Electrnica Txtil Confecci i Pell Activitats agrries
4,2% 5,8% 6,7% 40,9%
8,6%
8,8% 18,8%
30
Grfic 2.17
Representaci de les dones dels CFGM per famlies no tecnolgiques. Curs 2001/2002
3,5% Administraci Altres Hoteleria i Turisme Comer i Mrqueting Imatge personal Sanitat
5% 9,9%
41,3% 12,8%
27,6%
2.3.4. Les noies als Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS)

Els cicles formatius de grau superior (CFGS) recuperen la majoria de dones, per un cop ms la distribuci per famlies es presenta tradicional (taula 2.13), i pel que sembla sense canvis (taula 2.14) Els grfics que es presenten a continuaci expliquen un cop ms la distribuci irregular i desequilibrada de les noies a les famlies dels Cicles Formatius de Grau Superior, concentrades en les rees professionals no tecnolgiques i un cop ms hem de parlar de les conseqncies que aix comporta en el mn laboral.
Grfic 2.18
6,6%
Distribuci de les noies dels CFGS segons famlies professionals. Curs 2001/2002
5,8% 4,9% 4,7% 3,1% 2,5% 2,3% 2,3% 4,6% Administraci Altres Edificaci i Obra civil Activitats fisiques i esportives Imatge personal Comunicaci, Imatge i So Quimica Hoteleria i Turisme Comer i Mrqueting Informtica Sanitat Serveis Socioculturals Comunitat
15,1%
23% 25,2%
31
Taula 2.14. Alumnat dels CFGS que han obtingut la titulaci per famlies
professionals (curs anterior) i sexe. Curs 2000-2001. Total Administraci Serveis socioculturals Sanitat Comer i mrqueting Hoteleria i turisme Qumica Informtica Edificaci i obra civil Comunicaci, imatge i so Activitats fsiques i esportives Arts grfiques Indstries alimentries Txtil, confecci i pell Imatge personal Fabricaci mecnica Activitats agrries Electricitat i electrnica Activitats maritimopesqueres Manteniment de vehicles autopropulsats Fusta i moble Manteniment i serveis a la producci TOTAL Noies Nois % Noies sobre % Noies sobre cada cicle total noies 413 78 155 294 83 219 643 157 102 91 43 23 1 0 295 64 806 20 140 0 45 75,6 90,3 82,1 55,8 76,8 53,6 14,0 36,4 42,0 32,6 46,3 61,0 96,4 100,0 6,9 21,0 1,5 16,7 0,0 0,0 0,0 31,1 17,7 17,3 9,0 6,7 6,2 2,6 2,2 1,8 1,1 0,9 0,9 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,1 0,0 0,0 0,0
1.692 1.279 805 864 665 358 472 748 247 176 135 80 59 28 26 317 81 818 24 140 0 45 727 709 371 275 253 105 90 74 44 37 36 27 26 22 17 12 4 0 0 0
7.780 4.108 3.672
32
Taula 2.15. Alumnat dels CFGS matriculats segons per famlies professionals
i sexe. Curs 2001-2002. Total Administraci Serveis socioculturals comunitat Sanitat Informtica Comer i mrqueting Hoteleria i turisme Qumica Comunicaci, imatge i so Imatge personal Activitats fsiques i esportives Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Arts grfiques Fabricaci mecnica Activitats agrries Indstries alimentries Txtil, confecci i pell Activitats maritimopesqueres Manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment i serveis de producci Fusta i moble Educaci Infantil TOTAL 5.159 3.767 2.745 5.177 1.555 1.051 1.222 1.206 377 1.052 1.233 3.889 300 1.225 343 176 79 152 788 424 42 0 Noies Nois % Noies % Noies sobre total noies 72,4 90,5 81,4 18,9 54,9 68,7 57,6 38,6 96,6 32,8 27,8 5,1 42,7 7,9 21,0 40,9 89,9 9,9 1,5 1,7 11,9 0,0 46,4 25,2 23,0 15,1 6,6 5,8 4,9 4,7 3,1 2,5 2,3 2,3 1,3 0,9 0,7 0,5 0,5 0,5 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0
3.735 1.424 3.410 2.234 357 511
978 4.199 854 722 704 465 364 345 343 701 329 518 741 13 707 890
197 3.692 128 172
97 1.128 72 72 71 15 12 7 5 0 271 104 8 137 776 417 37 0
31.962 14.830 17.132
33
Grfic 2.19 15.000
Distribuci de les noies de CFGS per modalitats. Curs 2001/2002

100 80
Nombre
60 40 20
5.000
0
n mi So ist ra c ci ur ult al sC
. om
Sa
t ita Inf or
m r
a tic iM r
qu
g tin ria
ur iT
e ism Q
um ci
ica at
Ad Se rv eis
cio
Co
me
Ho
e tel
m ,I
ge Im
o iS g at it
. pe fs rso u
0
l na s ie i Ed po rt s ive i io br a c l ivi A e ltr s
Co
854 5,8 75,6
n mu
ica
Nombre 3.735 3.410 2.234 978 Percentatge 25,2 23,0 15,1 6,6 % Acumulat 25,2 48,2 63,2 69,8
722 4,9 80,5
Ac 704 4,7 85,2
tiv
s at
iq
es
fic
ac
465 3,1 88,3
364 2,5 90,8
345 2,3 93,1
343 2,3 95,4
676 4,6 100
En el grfic 2.20 es mostra levoluci seguida en la formaci en els ltims cursos, en qu el creixement de la formaci no tecnolgica s superior a lexperimentat per les famlies tecnolgiques.
Grfic 2.20 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1996-1997 1997-1998 1998-1999 Tecnolgiques 1999-2000 2000-2001 2001-2002 No tecnolgiques
Evoluci de les noies de CFGS per famlies tecnolgiques i no tecnolgiques. Curs 1996/1997 - 2001/2002
34
Percentatge
10.000
Viem en aquest grfic com el predomini de les noies a la formaci informtica, est ms relacionada amb la informtica de gesti; un cop ms, preponderncia de la formaci tradicional encara que sigui en un camp tecnolgic.
Taula 2.16. Alumnat de CFGS matriculats de les famlies tecnolgiques per sexe.
Curs 2001-2002. Total Informtica Qumica Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Fabricaci mecnica Activitats agrries Indstries alimentries Txtil, confecci i pell Altres TOTAL 5.177 1.222 1.233 3.889 1.225 343 176 79 1.406 Noies 978 704 343 197 97 72 72 71 39 % Noies sobre total noies 38,0 27,4 13,3 7,7 3,8 2,8 2,8 2,8 1,5
14.750 2.573
Taula 2.17. Alumnes de CFGS matriculats de les famlies no tecnolgiques
per sexe. Curs 2001-2002. Total Administraci Serveis socioculturals Comunitat Sanitat Comer i mrqueting Hoteleria i turisme Comunicaci, imatge i so Imatge personal Activitats fsiques i esportives Altres TOTAL 5.159 3.767 2.745 1.555 1.051 1.206 377 1.052 300 Noies 3.735 3.410 2.234 854 722 465 364 345 128 % Noies sobre total noies 30,5 27,8 18,2 7,0 5,9 3,8 3,0 2,8 1,0
17.212 12.257
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament d'Ensenyament. Estadstica de l'ensenyament.
35
Grfic 2.21
Representaci de les dones dels CFGS per famlies tecnolgiques. Curs 2001/2002
2,8% 3,8% 7,7%
2,8% 2,8% 1,5%
38%
13,3%
27,4%
Informtica Altres Txtil, Confecci i Pell Indstries alimentries Activitats agrries Fabricaci mecnica Electricitat i Electrnica Edificaci i obra civil Qumica
El comentari del grfic 2.22 fa referncia un cop ms a la orientaci que tenen les dones en camps encara molt feminitzats: administraci, serveis i sanitat. Doblegar aquesta tendncia hauria de ser un repte.
Grfic 2.22
Representaci de les dones dels CFGS per famlies no tecnolgiques. Curs 2001/2002
1%
3,8% 5,9% 7%
3% 2,8%
30,5%
18,2%
27,8%
Administraci Altres Activitats fsiques i esportives Imatge personal Comunicaci Imatge i So Hoteleria i Turisme Comer i Mrqueting Sanitat Serveis Socioculturals Comunitat
36
III
LES NOIES A LEDUCACI UNIVERSITRIA
En aquest captol sanalitza la presncia de la dona, com a estudiant, en el mn cientfic i tecnolgic universitari. Les dades estudiades en aquest captol sn les segents: Nombre dalumnes de primer i segon cicle: desglossat per universitat i gnere (curs 2000-2001). Nombre dalumnes de primer i segon cicle: desglossat per mbit destudi i gnere (curs 2000-2001). Nombre dalumnes de primer i segon cicle: desglossat per mbit destudi, titulaci i gnere (curs 2000-2001). Nombre dalumnes de tercer cicle: desglossat per mbit destudi i gnere (curs 2001-2002). Les fonts dinformaci per a lelaboraci daquest captol han estat el Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya (a travs de la memria del curs 20002001 i de dades que ens han estat facilitades i que han de formar part de la memria del curs 2001-2002) i lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT), a travs de lAnuari Estadstic de Catalunya (2002). Tot i que a partir de les dades s possible extreure conclusions prou rellevants, la informaci disponible es pot considerada insuficient per desvetllar la realitat completa de la dona dins el mn cientfic i tecnolgic universitari. La diferenciaci per gnere (de les poques dades que la incorporen) no apareix a la memria del DURSI fins al curs 1998-1999. La variaci que presenten les dades en els darrers cursos s insuficient per treure conclusions representatives sobre la tendncia que segueix el nombre de noies en les diferents universitats i titulacions. Cal destacar que el DURSI ha comenat aquest curs a recollir ms dades diferenciades per gnere; la recopilaci, la revisi i el tractament daquestes dades ha requerit un temps important per part del DURSI, cosa que ha fet que, malauradament, molta daquesta informaci no hagi estat disponible a temps per al seu estudi; tanmateix, els annexos que sinclouen al final daquest llibre nincorporen una part. A continuaci, i per tal de facilitar la interpretaci dels grfics, es llisten les universitats pbliques i privades de Catalunya: Universitats del sistema pblic (per ordre alfabtic): UAB: UB: UdG: UdL: UOC: UPC: UPF: URV: 39 Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili
Universitats del sistema privat (per ordre alfabtic): UIC: URL: UV: Universitat Internacional de Catalunya Universitat Ramon Llull Universitat de Vic
3.1. La presncia de les noies a les universitats

Les taules i els grfics segents (taules 3.1 i 3.2 i grfics 3.1 i 3.2) mostren la presncia de la dona en els estudis de primer i segon cicle de les universitats pbliques i privades de Catalunya. El grfic 3.3 mostra en el conjunt duniversitats catalanes hi ha ms noies que nois (el 53,4% dels estudiants sn dones), per, si es desagreguen les dades es comprova que la presncia de noies en algunes universitats s molt inferior a la presncia de nois; a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC), per exemple, el percentatge de noies no arriba al 26%. Aix s degut, com es veur ms endavant, al tipus de titulacions que shi estudien (sobretot de tipus tecnolgic), en les quals les noies sn poc presents. Per altra banda, el percentatge de noies en titulacions superiors s del 56%, mentre que a les de primer cicle s del 48%. El 68% de les noies estudia titulacions de segon cicle, davant del 61% dels nois (valors calculats a partir de les taules 3.5 i 3.6); tot i que la diferncia no s gran, aix indica que les noies estudien ms anys que els nois.
Taula 3.1. La presncia de les noies en el sistema universitari pblic. Alumnes de
primer i segon cicle. Curs 2000-2001. Universitat UAB UB UdG UdL UOC UPC UPF URV TOTAL Nois 12.827 21.425 5.265 4.897 6.944 21.637 2'.754 5.163 80.912 Noies 20.928 35.653 5.599 4.328 5.866 7.488 4.631 6.628 91.121 Total 33.755 57.078 10.864 9.225 12.810 29.125 7.385 11.791 172.033 % Noies 62,0 62,5 51,5 46,9 45,8 25,7 62,7 56,2 53,0
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DURSI. Memria del curs 2000-2001.
40
Taula 3.2. La presncia de les noies en el sistema universitari privat.
Primer i segon cicle. Curs 2001-2002. Universitats UIC URL UV TOTAL Nois 1.110 6.306 1.261 8.677 Noies 1.277 7.434 2.733 11.444 Total 2.387 13.740 3.994 20.121 % Noies 53,5 54,1 68,4 56,9
Grfic 3.1 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 UB
Nombre de noies i de nois en el sistema universitari pblic. Primer i segon cicle. Curs 2000/2001
Nois Noies
UAB
UPC
URV
UOC
UdG
UPF
UdL
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DURSI. Memria del curs 2000/2001.
Grfic 3.2 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 URL
Nombre de noies i de nois en el sistema universitari privat. Primer i segon cicle. Curs 2000/2001
Nois Noies
UV
UIC
41
Grfic 3.3 70 60 50 40 30 20 10 0
UPF UB
Proporci de noies en el sistema universitari pblic i privat. Primer i segon cicle. Curs 2000/2001
UAB URV
UdG UdL UOC UPC Pblic UV
URL
UIC Privat Total
Els grfics 3.4 i 3.5 mostren com es reparteixen les noies i els nois a les universitats catalanes. Tot i que, evidentment, els alumnes es concentren en les universitats ms grans, es pot observar que, mentre que els nois es concentren principalment a la UPC, seguit de la UB i la UAB, les noies tenen a la UPC com a tercera opci i al mateix nivell que les universitats petites o mitjanes.
Grfic 3.4 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
UPC UB UAB UOC URL UdG URV UdL UPF UV UIC
Distribuci dels nois per universitats. Primer i segon cicle. Curs 2000/2001
Grfic 3.5 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

UB UAB
Distribuci de les noies per universitats. Primer i segon cicle. Curs 2000/2001
UPC
URL
URV
UOC
UdG
UPF
UdL
UV
UIC
42
3.2. Les noies en els estudis universitaris de primer i segon cicle per mbits destudi
Les taules i els grfics inclosos en aquesta secci posen de manifest que els homes i les dones no trien els mateixos tipus destudi; aix pot explicar la diferncia entre la presncia dhomes i dones en determinades universitats (sobretot a la UPC, on sestudien principalment titulacions de tipus tecnolgic). A les taules 3.3 i 3.4 i als grfics 3.6 a 3.9 sobserva que la proporci de noies en els diferents mbits destudi no s homognia; aix, es fa patent el desequilibri entre el baix nombre de dones en lmbit de lArquitectura i lEnginyeria (25% per les titulacions superiors i 21% per les de primer cicle) i lalt percentatge de dones en els mbits de Cincies de la Salut i Humanitats (72% i el 70%, respectivament, per llicenciatures i 80% i 75%, respectivament, per diplomatures). Aquestes dades posen en relleu que el nombre de dones als estudis de tipus tecnolgic, comparat amb els homes, s molt baix.
Taula 3.3. Nombre de noies i de nois per mbit destudi. Llicenciatures, enginyeries
i Arquitectura. Curs 2000-2001. mbit destudi Humanitats Cincies Cincies de la Salut Cincies Socials Arquitectura i Enginyeria Nois 8.211 6.167 2.586 19.541 17.517 Noies 19.272 8.329 6.582 28.613 5.953 Total 27.483 14.496 9.168 48.154 23.470 % Noies 70,12 57,46 71,79 59,42 25,36
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Anuari estadstic de Catalunya 2002. Inclou alumnes de centres integrats amb titulacions homologades i ttols propis.
Taula 3.4. Nombre de noies i de nois per mbit destudi. Diplomatures, enginyeries
tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000-2001. mbit destudi Humanitats Cincies Cincies de la Salut Cincies Socials Arquitectura i Enginyeria Nois 2.694 319 1.178 9.748 20.499 Noies 8.273 345 4.627 13.531 5.450 Total 10.967 664 5.805 23.279 25.949 % Noies 75,44 51,96 79,71 58,13 21,00
43
Grfic 3.6 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0

Cincies Socials
Nombre de noies i de nois per mbit destudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Nois Noies
Humanitats
Cincies
Cincies de la Salut
Arquitectura i Enginyeria
Grfic 3.7 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Cincies de la Salut
Proporci de noies per mbit destudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Humanitats
Cincies Socials
Cincies
Total
Grfic 3.8 20.000
Nombre de noies i de nois per mbit destudi. Diplomatures, Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
15.000
10.000
5.000
Nois Noies
Cincies Socials
Humanitats
Cincies de la Salut
Cincies
44
Grfic 3.9 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Cincies de la Salut
Proporci de noies per mbit destudi. Diplomatures, Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
Humanitats
Cincies Socials
Cincies
Total
El fet que hi hagi poques noies en estudis dmbits tecnolgics fa que el nombre de dones professionals en aquests mbits, comparat amb el nombre dhomes, tamb sigui baix. Aix, a la vegada, fa que les noies que estan en edat de triar els estudis tinguin pocs referents femenins en professions tcniques. s evident que si no sapliquen poltiques digualtat no es podr trencar aquest cercle vicis i les dones continuaran concentrant-se en sectors educatius i laborals no tecnolgics. Els grfics segents mostren la distribuci de les noies i dels nois per mbits destudi. Pel que fa a les titulacions de grau superior (grfics 3.10 i 3.11), la majoria de dones es concentra en els mbits de les Cincies Socials i les Humanitats, mentre que els homes ho fan en Cincies Socials i Arquitectura i Enginyeria. De fet, la diferncia entre homes i dones pel que fa a aquest darrer mbit destudi s abismal: mentre el 32,4% dels homes es decideix per aquestes titulacions, les dones les tenen com a darrera opci, amb un 8,7%.
Distribuci de les noies per mbits destudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Grfic 3.10
41,6%
28,0%
Cincies Socials Humanitats Cincies Cincies de la Salut Arquitectura i Enginyeria
12,1% 8,7% 10%
45
Grfic 3.11
Distribuci dels nois per mbits destudi. Llicenciatures, Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
5% Cincies Socials
11,4%
15,2% 36,2%
Humanitats Cincies Cincies de la Salut Arquitectura i Enginyeria

32,4%
Pel que fa a les titulacions de primer cicle (grfics 3.12 i 3.13), tot i que gaireb el 17% de les noies estudien titulacions de lmbit de lArquitectura i lEnginyeria, aquest percentatge queda molt petit al costat del quasi 60% dels nois. Novament, les dones es concentren en les Cincies Socials i les Humanitats.
Distribuci de les noies per mbits destudi. Diplomatures, Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
Grfic 3.12
25,7%
Cincies Socials Humanitats
42,0%
Cincies Cincies de la Salut 16,9% 1,1% 14% Arquitectura i Enginyeria

Grfic 3.13
Distribuci dels nois per mbits destudi. Diplomatures, Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
28,3%
Cincies Socials Humanitats
59,5%
Cincies Cincies de la Salut 7,8% 3% 0,9% Arquitectura i Enginyeria

46
3.3. Noies i nois per titulacions en els mbits cientfics i tecnolgics

Tot seguit es desglossen les dades per titulacions. Aix permet esbrinar quines titulacions semblen estar, en el panorama actual, masculinitzades i quines feminitzades.
Taula 3.5. Nombre de noies i de nois per titulacions. Llicenciatures, enginyeries
i Arquitectura. Curs 2000-2001. mbit destudi / Titulaci Cincies Biologia Bioqumica Cincies ambientals Cincies i tcniques estadstiques Fsica Geologia Matemtiques Qumica Cincies de la Salut Cincia i mtode en infermeria Cincia i tecnologia dels aliments Farmcia Medicina Medicina i cirurgia Odontologia Veterinria Cincies Socials Administraci i direcci d'empreses Antropologia social i cultural Cincies actuarials i financeres Cincies de l'activitat fsica i de l'esport Cincies poltiques i de l'administraci Cincies poltiques i sociologia Comunicaci audiovisual Documentaci Dret Economia Geografia Investigaci i tcniques de mercat Nois 6.167 1.412 138 595 40 1.203 430 720 1.629 2.586 11 227 519 1.122 17 399 291 19.541 5.655 253 104 131 617 0 570 280 5.164 2.525 947 136 Noies 8.329 3.028 195 814 47 491 433 661 2.660 6.582 64 507 1.865 2.688 20 700 738 28.613 727 100 51 819 1 937 860 2.132 694 136 Total 14.496 4.440 333 1.409 87 1.694 863 1.381 4.289 9.168 75 734 2.384 3.810 37 1.099 1.029 48.154 980 204 182 1.436 1 1.507 1.140 4.657 1.641 272 % Noies 57,46 68,20 58,56 57,77 54,02 28,98 50,17 47,86 62,02 71,79 85,33 69,07 78,23 70,55 54,05 63,69 71,72 59,42 49,29 74,18 49,02 28,02 57,03 100,00 62,18 75,44 59,90 45,78 42,29 50,00
5.496 11.151
7.714 12.878
47
Taula 3.5. Nombre de noies i de nois per titulacions. Llicenciatures, enginyeries
i Arquitectura. Curs 2000-2001. (Continuaci) mbit destudi / Titulaci Periodisme Psicologia Publicitat i relacions pbliques Sociologia Arquitectura i Enginyeria Arquitectura Enginyeria automtica i electrnica industrial Enginyeria camins, canals i ports Enginyeria de materials Enginyeria de telecomunicacions Enginyeria electrnica Enginyeria geolgica Enginyeria industrial Enginyeria informtica Enginyeria organitzaci industrial Enginyeria qumica Enologia Mquines navals Marina civil Nutica i transport martim Nois 838 1.549 232 540 17.517 2.813 336 905 79 2.031 754 428 5.016 3.639 394 937 72 24 57 32 Noies 1.472 5.951 666 857 5.953 2.232 23 287 19 420 123 209 1.115 514 90 819 66 9 11 16 Total 2.310 7.500 898 1.397 23.470 5.045 359 1.192 98 2.451 877 637 6.131 4.153 484 1.756 138 33 68 48 % Noies 63,72 79,35 74,16 61,35 25,36 44,24 6,41 24,08 19,39 17,14 14,03 32,81 18,19 12,38 18,60 46,64 47,83 27,27 16,18 33,33
Taula 3.6. Nombre de noies i de nois per titulacions. Diplomatures, enginyeries
tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000-2001. mbit destudi / Titulaci Cincies Estadstica Cincies de la Salut Fisioterpia Infermeria Logopdia nutrici humana i diettica ptica i optometria Nois 319 319 1.178 447 387 18 16 196 Noies 345 345 4.627 861 2.330 483 130 517 Total 664 664 5.805 1.308 2.717 501 146 713 % Noies 51,96 51,96 79,71 65,83 85,76 96,41 89,04 72,51
48
tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000-2001. (Continuaci) mbit destudi / Titulaci Podologia Terpia ocupacional Cincies Socials Biblioteconomia i documentaci Cincies empresarials Educaci social Gesti i administraci pblica Relacions laborals Treball social Turisme Arquitectura i Enginyeria Arquitectura tcnica Enginyeria tcnica agrcola en explotacions agropecuries Enginyeria tcnica agrcola en hortofruticultura i jardineria Enginyeria tcnica agrcola en indstries agrries i alimentries Enginyeria tcnica agrcola en mecanitzaci i construcci rurals Enginyeria tcnica de mines Enginyeria tcnica forestal en explotacions forestals Enginyeria tcnica forestal en indstries forestals Enginyeria tcnica industrial Enginyeria tcnica industrial en electricitat Enginyeria tcnica industrial en electrnica industrial Enginyeria tcnica industrial en mecnica Enginyeria tcnica industrial en qumica industrial Enginyeria tcnica industrial en txtil Nois 81 33 9.748 140 7.759 388 295 1.081 28 57 20.499 1.985 582 482 737 651 138 586 173 160 474 1.506 1.854 509 75 Noies 174 132 13.531 433 7.524 1.918 553 2.553 299 251 5.450 980 211 139 376 60 28 177 276 28 33 117 205 479 74 854 503 Total 255 165 23.279 573 15.283 2.306 848 3.634 327 308 25.949 2.965 793 621 1.113 711 166 763 449 188 507 1.623 2.059 988 149 3.793 4.241 % Noies 68,24 80,00 58,13 75,57 49,23 83,17 65,21 70,25 91,44 81,49 21,00 33,05 26,61 22,38 33,78 8,44 16,87 23,20 61,47 14,89 6,51 7,21 9,96 48,48 49,66 22,52 11,86
Enginyeria tcnica informtica de gesti 2.939 Enginyeria tcnica informtica de sistemes 3.738
49
tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000-2001. (Continuaci) mbit destudi / Titulaci Enginyeria tcnica naval en prop. i serveis del vaixell Enginyeria tcnica dobres pbliques Enginyeria tcnica de sistemes de telecomunicaci Enginyeria tcnica de telecomunicacions en sistemes de telecomunicaci Enginyeria tcnica de telecomunicacions en sistemes electrnics Enginyeria tcnica de telecomunicacions en so i imatge Enginyeria tcnica de telecomunicacions en telemtica Enginyeria tcnica topogrfica Mquines navals Navegaci martima Nois 152 709 161 758 1.237 295 241 184 70 103 Noies 46 251 30 161 153 114 25 85 11 34 Total 198 960 191 919 1.390 409 266 269 81 137 % Noies 23,23 26,15 15,71 17,52 11,01 27,87 9,40 31,60 13,58 24,82
Les taules (3.5 i 3.6) i els grfics (grfics 3.14 a 3.34) aporten ms informaci sobre la presncia de les noies en els estudis cientfics i tecnolgics a Catalunya. A continuaci es comenten, per cada mbit destudi, les dades ms rellevants representades als grfics (3.14 a 3.34).
3.3.1. Les noies a les titulacions de Cincies

Llicenciatures: La proporci de noies en la majoria de titulacions s alta, exceptuant Fsica, on no se supera el 30% (grfic 3.14). Lalumnat es concentra principalment en les titulacions de Qumica, Biologia i Fsica, per mentre que les noies es reparteixen sobretot en les dues primeres, els nois ho fan en les tres (grfics 3.15 i 3.16). Diplomatures: noms hi ha una titulaci, Estadstica (per aix no sha fet el desglossament).
50
Grfic 3.14 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de noies a les titulacions. rea de Cincies. Llicenciatures. Curs 2000/2001
Bi oq u Ci m ic n a ci es am bi Ci en n ta ls ci es es i t ta c d ni sti qu qu es es G eo lo gi a M at em t iq ue s
Bi ol og ia
ca
Q u m ic a
Grfic 3.15
Distribuci de les noies per titulacions. rea de Cincies. Llicenciatures. Curs 2000/2001
31,9%
36,4%
0,6% 2,3% 5,2%
9,8% 5,9% 7,9%
Qumica Cincies ambientals Matemtiques Fsica Geologia Bioqumica Cincies i tcniques estadstiques Biologia
Grfic 3.16
Distribuci del nois per titulacions. rea de Cincies. Llicenciatures. Curs 2000/2001
2,2% 0,6% 26,4% Qumica Cincies ambientals Matemtiques Fsica Geologia Bioqumica Cincies i tcniques estadstiques Biologia
7,0% 9,6%
11,7%
22,9% 19,5%
51
F si
To ta
3.3.2. Les noies a les titulacions de Cincies de la Salut

Llicenciatures: La proporci de noies a totes les titulacions supera el 50% (grfic 3.17). La distribuci de les noies i dels nois per titulacions s molt semblant (grfics 3.18 i 3.19).
Grfic 3.17 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

n en cia in i m fe t rm od er e ia
Proporci de noies a les titulacions. rea de Cincies de la Salut. Llicenciatures. Curs 2000/2001
ic in a a i de te ls cno al lo im g en ia ts O do nt ol og M ia ed ic in a ic iru rg ia
ia
ia
rm
rin
Ve te
Fa
ed
Ci
Grfic 3.18
Distribuci de les noies per titulacions. rea de Cincies de la Salut. Llicenciatures. Curs 2000/2001
11,2%
28,3% 10,6%
Ci
ci
7,7% 1,0% 0,3%
Veterinria Odontologia Cincia i tecnologia dels aliments Cincia i mtode en infermeria Medicina i cirurgia Medicina Farmcia
40,8%
52
To ta l
Grfic 3.19
Distribuci del nois per titulacions. rea de Cincies de la Salut. Llicenciatures. Curs 2000/2001
11,3%
15,4% 8,8% 0,7% 0,4% 20,1% Veterinria Odontologia Cincia i tecnologia dels aliments Cincia i mtode en infermeria Medicina i cirurgia Medicina Farmcia
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT Anuari estadstic de Catalunya 2002.
43,4%
Diplomatures: La proporci de noies a totes les titulacions s molt alta, superant sempre el 60% i en molts casos el 80% (grfic 3.20). La majoria de lalumnat es concentra en les titulacions dInfermeria i de Fisioterpia: el 50,4% de les noies tria la primera enfront del 32,9% de nois, mentre que Fisioterpia s la primera opci dels nois, amb un 37,9% enfront del 18,6% de les noies (grfics 3.21 i 3.22).
Grfic 3.20 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de noies a les titulacions. rea de Cincies de la Salut. Diplomatures. Curs 2000/2001
i i d hu ie ma t n tic a a
ia
Lo go p di a
na l
pi a
ria
og i
er
rm
io
do l
om
up
io
Po
ric
ut
oc
Te r
53
pt ic
pi
Fi
sio te
fe
ac
In
pt
To t
et
al
Grfic 3.21
Distribuci de les noies per titulacions. rea de Cincies de la Salut. Diplomatures. Curs 2000/2001
18,6% Fisioterpia ptica i optometria Logopdia Podologia Terpia ocupacional Nutrici humana i diettica Infermeria
50,4%
11,2%
10,4% 3,8% 2,8% 2,9%

Grfic 3.22
Distribuci dels nois per titulacions. rea de Cincies de la Salut. Diplomatures. Curs 2000/2001
6,9% 2,8% 1,5% 1,4% Fisioterpia ptica i optometria Logopdia Podologia Terpia ocupacional Nutrici humana i diettica Infermeria
16,6%
37,9% 32,9%
3.3.3. Les noies a les titulacions de Cincies Socials

Llicenciatures: En la majoria de titulacions la proporci de noies s prou elevada (grfic 3.23). Les titulacions amb ms alumnes sn Dret, Psicologia, Administraci i Direcci dEmpreses (ADE) i Economia. Tanmateix, noies i nois no es distribueixen de la mateixa manera entre aquestes quatre titulacions. Les dones es concentren principalment a Dret (27%), seguit de Psicologia (20,8%), ADE (19,2%) i Economia (7,5%); per als homes ADE s la primera opci (28,9%), seguida de Dret (26,4%), Economia (12,9%) i Psicologia (7,9%) (grfics 3.24 i 3.25). Cal dir que Psicologia s una titulaci que a les dades disponibles es classifica tant en Cincies Socials com en Humanitats i que, de fet, les universitats linclouen en lmbit de Cincies de la
54
Salut, on ja sha comentat que la proporci de dones s molt elevada. Per qu les noies trien Psicologia i els nois trien ADE? Les raons poden buscar-se en els rols que la societat atribueix histricament a dones i homes, i les identifica a elles amb professions que requereixen habilitats per a la cura de les persones i a ells amb professions on les aptituds per a la direcci sn importants.
Grfic 3.23 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de noies a les titulacions. rea de Cincies Socials. Llicenciatures. Curs 2000/2001
Cincies poltiques i de ladministraci.
Cincies act. i financeres
Cincies de lactivitat fsica i de lesport
Geografia
Economia
Psicologia
Documentaci
Sociologia
Grfic 3.24
Distribuci de les noies per titulacions. rea de Cincies Socials. Llicenciatures. Curs 2000/2001
20,8% Psicologia Administraci i direcci dempreses Economia Periodisme Comunicaci audiovisual Documentaci Sociologia Cincies poltiques i de ladministraci. Antropologia social i cultural Geografia Publicitat i relacions pbliques Altres Dret
27,0% 19,2%
1,0% 7,5% 2,3% 2,4% 5,1% 2,5% 2,9% 3,0%3,3% 3,0%
55
Investigaci i tcniques de mercat
Publicitat i rrpp
Antropologia
Comunicaci audiovisual
Periodisme
Total
ADE
Dret
Grfic 3.25
Distribuci dels nois per titulacions. rea de Cincies Socials. Llicenciatures. Curs 2000/2001
26,4% Psicologia Administraci i direcci dempreses Economia Periodisme Comunicaci audiovisual Documentaci Sociologia Cincies poltiques i de ladministraci Antropologia social i cultural Geografia Publicitat i relacions pbliques Altres Dret
28,9%
12,9%
1,9% 7,9% 1,2% 1,3% 4,8% 1,4% 2,8% 3,0% 4,3% 2,9%
Diplomatures: La proporci de noies a la majoria de titulacions supera el 60%; tanmateix, Empresarials s on el percentatge es redueix, tot i que s proper al 50% (grfic 3.26). Els valors ms xocants pel que fa a la distribuci de noies i nois per titulacions sn els segents: el 79,6% dels nois estudia Empresarials, mentre que noms ho fa el 55,6% de les noies; el 14,2% de les noies es concentra a Educaci Social, i s aquesta la primera opci noms per al 4% dels nois (grfics 3.27 i 3.28). Novament, sembla que les dones es concentren en titulacions relacionades amb el benestar i leducaci de les persones, i els homes ho fan en titulacions relacionades amb la gesti i la direcci, que deriven en professions ms ben considerades i remunerades.
Grfic 3.26 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Treball social
Proporci de noies a les titulacions. rea de Cincies Socials. Diplomatures. Curs 2000/2001
Educaci social
Turisme
BibliotecoRelacions Gesti i Cincies nomia laborals administraci empresarials i documentaci pblica
Total
56
Grfic 3.27
Distribuci de les noies per titulacions. rea de Cincies Socials. Diplomatures. Curs 2000/2001
14,2%
18,9% 4,1% 3,2% 2,2% 1,9% Educaci social Gesti i administraci pblica Biblioteconomia i documentaci Treball social Turisme Cincies empresarials Relacions laborals
55,6%
Grfic 3.28
Distribuci dels nois per titulacions. rea de Cincies Socials. Diplomatures. Curs 2000/2001
11,1%
4,0% 3,0% 1,4% 0,6% 0,3%
Cincies empresarials Relacions laborals Educaci social Gesti i administraci pblica Biblioteconomia i documentaci Turisme Treball social
79,6%
3.3.4. Les noies a les titulacions dArquitectura i Enginyeria

Arquitectura i enginyeries: La proporci de noies a totes les titulacions daquesta rea s molt baixa. Les niques titulacions en qu la proporci de noies supera el 40% sn Enologia, Enginyeria Qumica i Arquitectura (grfic 3.29). Larquitectura, a ms a ms de tecnologia, t una forta vessant relacionada amb lart i el disseny, i potser s per aix que la proporci de dones s molt superior, comparant-la amb la resta de titulacions de lrea. Pel que fa a la distribuci de les noies i dels nois per titulacions, saprecien algunes diferncies prou importants: el 37,5% de noies sn a Arquitectura, mentre que els nois hi sn en un 16,1%; el 13,8% de noies cursa Enginyeria Qumica, enfront del 5,3% de nois; nicament el 8,6% de noies es concentra a Enginyeria Informtica, mentre que el 20,8% dels nois shi apunta (grfics 3.30 i 3.31).
57
Grfic 3.29 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de noies a les titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Enginyeria dorganitzaci industrial
Enginyeria de telecomunicacions
Enginyeria automtica i electrnica industrial
Mquinries navals
Enginyeries camins, canals i port
Enginyeria de materials
Enginyeria electrnica
Nutica i transport martim
Enginyeria Informtica
Enginyeria geolgica
Enginyeria Industrial
Enginyeria qumica
Arquitectura
Marina civil
Enologia
Grfic 3.30
Distribuci de les noies per titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Arquitectura Altres Enologia Enginyeria dorganitzaci industrial Enginyeria electrnica Enginyeria geolgica Enginyeria de camins, canals i ports Enginyeria de telecomunicacions Enginyeria informtica Enginyeria qumica Enginyeria industrial
18,7%
37,5%
13,8%
1,3% 1,1% 1,5% 2,1% 8,6% 7,1% 3,5% 4,8%
58
Total
Grfic 3.31
Distribuci dels nois per titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries i Arquitectura. Curs 2000/2001
Enginyeria industrial Altres Enginyeria automtica i electrnica industrial Enginyeria dorganitzaci industrial Enginyeria geolgica Enginyeria electrnica Enginyeria de camins, canals i ports Enginyeria qumica Enginyeria de telecomunicacions Arquitectura Enginyeria informtica
28,6% 20,8% 1,5% 1,9% 2,2% 2,4% 4,3% 16,1% 5,3% 11,6% 5,2%
Arquitectura tcnica i enginyeries tcniques: De nou, la proporci de noies en aquestes titulacions s molt baixa; la majoria de titulacions no superen el 30% de noies (grfic 3.32). Els valors ms xocants respecte a la distribuci de lalumnat per titulacions sn els segents: el 18% de noies estudia Arquitectura Tcnica, mentre que tant sols el 9,7% dels nois ho fan; el 9,2% de les noies estudia Enginyeria Tcnica en Informtica de Sistemes, enfront del 18,2% dels nois (grfics 3.33 i 3.34). Els desequilibris entre noies i nois en aquesta rea sn molt representatius.
59
Grfic 3.32 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de noies a les titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
Enginyeria tcnica topogrfica
Enginyeria tcnica agrcola en explotacions agropecuries
Enginyeria tcnica industrial en qumica industrial
Enginyeria tcnica de mines
Enginyeria tcnica industrial
Enginyeria tcnica industrial en mecnica
Enginyeria tcnica industrial en electrnica industrial
Enginyeria tcnica forestal en indstries forestals
Enginyeria tcnica Naval en prop. i serv. vaixell
Enginyeria tcnica Informtica de sistemes
Enginyeria tcnica Informtica de gesti
Navegaci martima
Grfic 3.33
Distribuci de les noies per titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
Arquitectura tcnica Altres
15,7% 9,2% 18,0%
Enginyeria tcnica industrial en txtil Enginyeria tcnica topogrfica Enginyeria tcnica en telecomunicacions en so i imatge Enginyeria tcnica industrial en electrnica industrial Enginyeria tcnica agrcola en hortofructicultura i jardineria 5,4% 1,4 % Enginyeria tcnica telecomunicacions en sistemes electrnics Enginyeria tcnica telecomunicacions en sistemes de telecomunicaci Enginyeria tcnica forestal en explotacions forestals Enginyeria tcnica industrial en mecnica Enginyeria tcnica agricola en explotacions agropecuries Enginyeria tcnica obres pbliques 2,8% Enginyeria tcnica forestal en indstries forestals Enginyeria tcnica agrcola en indstries agrries i alimentries Enginyeria tcnica industrial en qumica industrial Enginyeria tcnica informtica de sistema Enginyeria tcnica informtica de gesti
8,8%
6,9% 5,1% 4,6% 3,9% 3,8% 3,0% 3,2%
1,6% 2,1% 2,1% 2,6%
60
Total
Grfic 3.34
Distribuci dels nois per titulacions. rea dArquitectura i Enginyeria. Enginyeries tcniques i Arquitectura tcnica. Curs 2000/2001
Enginyeria tcnica informtica de sistemes Altres Enginyeria tcnica Industrial en electricitat Enginyeria tcnica agrcola en hortofructicultura i jardineria Enginyeria tcnica industrial en qumica industrial Enginyeria tcnica agricola en explotacions agropecuries Enginyeria tcnica forestal en explotacions forestales Enginyeria tcnica agrcola en mecanitzaci i constuccions rurals Enginyeria tcnica obres pbliques Enginyeria tcnica agrcola en indstries agrries i alimentries Enginyeria tcnica telecomunicacions en sistemes de telecomunicacins Enginyeria tcnica telecomunicacions en sistemes electrnics Enginyeria tcnica industrial en electrnica industrial Enginyeria tcnica industrial en mecnica Arquitectura tcnica Enginyeria tcnica informtica de gesti
14,3% 9,7% 18,2%
8,5% 9,0% 2,3 % 7,3% 6,0% 2,8% 2,9% 3,5% 3,7% 3,6% 3,2% 2,4% 2,5%
3.3.5 Les dones als estudis de tercer cicle

En aquest apartat sanalitza la presncia de les dones als estudis de tercer cicle. Cal tenir en compte que les dades no incorporen la informaci de la Universitat de Lleida i de la Universitat Ramon Llull, ja que de la primera no sen t cap informaci i la de la segona no est desglossada per gnere. Els grfics 3.35, 3.36, 3.37 i 3.38 (realitzats a partir de la taula 3.7) mostren el nombre i la proporci de dones a cada mbit destudi i com es distribueixen els estudiants i les estudiantes de tercer cicle entre els diferents mbits. Tot i que lArquitectura i lEnginyeria continua essent un mbit ms exclusiu dhomes, sembla que a tercer cicle els desequilibris sn menys acusats. Aix es veu ms clar en el grfic 3.39, on sha representat el percentatge de dones, a cada un dels mbits destudi, pels diferents nivells: tercer cicle; llicenciatures, arquitectura i enginyeries; i diplomatures, arquitectura tcnica i enginyeries tcniques. El percentatge de dones a Arquitectura i Enginyeria passa dun 21% a les titulacions de primer cicle a un 32% als estudis de tercer cicle. De tota manera, s important recordar que la informaci sobre tercer cicle no s completa i que els resultats anteriors podrien ser diferents si es consideressin les dades de tercer cicle (no disponibles) de la Universitat 61
de Lleida (en aquesta universitat shi estudien enginyeries). Per aix, shan pres les dades referents a la Universitat Politcnica de Catalunya i al curs 2001-2002 per tal de comparar la proporci de noies als diferents nivells de formaci. La taula 3.8 cont aquestes dades, que semblen confirmar aquesta tendncia a lequilibri entre dones i homes a mesura que el nivell de formaci s ms alt.
Taula 3.7. Nombre de dones i dhomes per mbit destudi. Tercer cicle.
Curs 2001-2002. Homes Humanitats Cincies Socials Cincies de la Salut Cincies Arquitectura i Enginyeria TOTAL 1.021 1.188 829 592 1.149 4.779 Dones 1.442 1.269 1.134 654 544 5.043 Total 2.463 2.457 1.963 1.246 1.693 9.822 % Dones 58,55 51,63 57,75 52,51 32,12 51,34
Grfic 3.35
Nombre de dones i dhomes per mbit destudi Tercer cicle. Curs 2000/2001
Dones Homes
1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 0

Humanitats Cincies Socials Cincies de la Salut Cincies Arquitectura i Enginyeria
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades pel DURSI.
62
Grfic 3.36 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Humanitats
Proporci de dones per mbit destudi Tercer cicle. Curs 2001/2002
Cincies de la Salut
Cincies
Cincies Socials
Total
Grfic 3.37
10,8%
Distribuci de les dones per mbits destudi. Tercer cicle. Curs 2001/2002
13% Cincies Socials Humanitats 28,6% 22,5% Cincies Cincies de la Salut Arquitectura i Enginyeria
25,2%
Grfic 3.38
12,4%
Distribuci dels homes per mbit destudi. Tercer cicle. Curs 2001/2002
17,4% Cincies Socials Humanitats 24,9% 21,4% Cincies Cincies de la Salut Arquitectura i Enginyeria
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per DURSI.
24,0%
63
Grfic 3.39 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0

Humanitats
Distribuci de les dones per mbit destudi. Tercer cicle. Curs 2001/2002
Cincies de la Salut
Cincies
Cincies Socials
Total
% Dones Tercer cicle
% Dones Dipl., Arq. tc. i Eng. tc.
% Dones Llic., Arq. i Eng.
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per DURSI.
Taula 3.8. Nombre de dones i dhomes als estudis dArquitectura i lEnginyeria
de la UPC. Primer, primer i segon i tercer cicle. Curs 2001-2002. Homes Primer cicle Primer i segon cicle Tercer cicle TOTAL 11.926 11.792 991 24.709 Dones 3.527 4.403 465 8.395 Total 15.453 16.195 1.456 33.104 % Dones 22,82 27,19 31,94 25,36
Font: Elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel DURSI.
64
IV
LES DONES EN EL PROFESSORAT DEDUCACI NO UNIVERSITRIA
En aquest captol es presenten les dades referents al professorat no universitari, s a dir, parlem del professorat que imparteix tant leducaci infantil com la primria i la secundria. Veurem on estan i qu fan majoritriament les dones daquest sector, quins crrecs acadmics ocupen i destacarem els mbits cientfics i tecnolgics on la presncia de la dona s encara nulla o molt escassa. Les dades obtingudes han estat cedides de forma agrupada segons dos blocs: el bloc deducaci infantil i primria, i el bloc de secundria. Totes elles han estat facilitades pel Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya. La informaci disponible, per una banda, s un histric del nombre de professores des del curs 1980-1981 fins al 1999-2000, i, per una altra, hi ha dades detallades de la situaci del curs 2000-2001, i en el cas de secundria dades especfiques daquest sector tamb dels cursos 20012002 i 2002-2003.
4.1. La presncia de les dones en el professorat deducaci infantil i primria

A continuaci sanalitza la presncia de la dona en el professorat deducaci infantil i primria, i levoluci en els darrers anys per saber si sempre ha estat com ara o si es detecten algunes tendncies. Durant el curs 2000-2001 la presncia de les dones en leducaci infantil i primria s majoritria en tots els apartats. El 84,6% del professorat daquesta etapa sn dones, i es concentren especialment en dos apartats, que ocupen entre tots dos el 72,9% de les dones del professorat deducaci infantil i primria. Els dos apartats majoritriament ocupats per dones son: el despecialista deducaci infantil i el de generalista de primria. Ho podem veure a la taula 4.2 i en el grfic 4.4. En el sector pblic i en el privat es mantenen els dos apartats anteriorment citats com a majoritaris. El conjunt daquests dos apartats en el sector pblic ocupa un 72,6% de dones, i en el sector privat ocupa un 73,3% de dones. Comparant el sector pblic i el privat, la presncia de la dona mestra en leducaci infantil i primria s molt semblant, un 84,3% en el sector pblic i un 85% en el sector privat. En el desglossament daquestes quantitats hi ha, en una majoria dapartats, diferncies molt petites, excepte en el cas del professorat especialista deducaci fsica, que en el sector pblic ocupa un 57,5% de dones i en el privat noms un 41,2% sn dones (vegeu lannex A4).
67
Taula 4.1. Professorat de leducaci infantil i primria. Total. Curs 2000-2001.
Total Especialista d'educaci infantil Generalista de primria Especialista de llengua estrangera Especialista de msica Especialista d'educaci fsica Professor de religi Mestre d'educaci especial Altre personal docent TOTAL 13.429 15.735 2.782 1.993 2.593 727 2.368 1.838 41.465
Homes 235 3.356 492 375 1.254 164 279 226 6.381
Dones 13.194 12.379 2.290 1.618 1.339 563 2.089 1.612 35.084
% Dones 98,3 78,7 82,3 81,2 51,6 77,4 88,2 87,7 84,6
Grfic 4.1
Professores educaci infantil i primria. Total. Curs 2000/2001
35,3%
6,5% 6,0% 4,6% 4,6% 3,8% 1,6% Especialista deducaci infantil Professor de religi Especialista deducaci fsica Altre personal docent Especialista de msica Mestre deducaci especial Especialista de llengua estrangera Generalista de primria
37,6%
Per respondre les qestions plantejades respecte a levoluci seguida es disposa de les dades de la taula 4.2. A partir de la taula shan realitzat els grfics 4.2, 4.3 i 4.4. En el grfic 4.2 podem veure levoluci del professorat comparativament en el sector pblic i en el privat. Observem que en el sector pblic la tendncia s a lala, mentre que en el sector privat es detecta una lleugera tendncia a la baixa. En el grfic 4.3 es presenta la comparativa entre el professorat femen i el mascul. En aquest cas la tendncia en cada gnere est molt clara: augmenta de forma considerable el professorat femen i disminueix tamb de forma considerable el professorat mascul. Els dos efectes comporten que la presncia de la dona en aquest sector, quant a percentatges, s realment molt important.
68
Taula 4.2. Evoluci del professorat que imparteix educaci infantil i primria,
desglossat per sectors i gnere. Catalunya 1980-2000. Sector Curs 1980-1981 1981-1982 1982-1983 1983-1984 1984-1985 1985-1986 1986-1987 1987-1988 1988-1989 1989-1990 1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 Total 41.291 12.514 42.311 41.580 41.867 42.633 42.667 42.540 42.538 42.558 42.578 43.646 44.728 45.819 45.509 45.542 43.532 39.684 40.178 40.806 Pblic 19.613 6.007 21.113 21.830 22.692 23.406 23.766 24.503 24.587 24.641 24.525 24.922 25.898 25.842 25.758 25.731 24.291 22.739 23.384 23.994 Privat 21.678 6.507 21.198 19.751 19.175 19.227 18.901 18.037 17.951 17.917 18.053 18.724 18.830 19.977 19.751 19.811 19.241 16.945 16.794 16.812 Homes 12.965 3.842 12.609 11.726 11.430 11.639 11.435 11.273 11.060 10.767 10.645 10.039 9.706 9.622 9.420 9.245 8.315 6.548 6.469 6.447 Gnere Dones 28.326 8.672 29.702 29.854 30.437 30.994 31.232 31.267 31.478 31.791 31.934 33.607 35.022 36.197 36.089 36.297 35.217 33.136 33.709 34.359 % Dones 68,6 69,3 70,2 71,8 72,7 72,7 73,2 73,5 74,7 74,7 75,7 77,7 78,3 79,7 79,3 79,7 80,9 83,5 83,9 84,2
Grfic 4.2 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0
Evoluci del professorat deducaci infantil i primria per sector. Catalunya 1980-2000
Privat Pblic
69
19
80 19 -198 81 1 19 -198 82 2 19 -19 83 83 19 -19 84 84 19 -19 85 8 19 5-19 86 8 19 6-19 87 87 19 -19 88 8 19 8-19 89 89 19 -19 90 90 19 -19 91 91 19 -19 92 92 19 -19 93 9 19 3-19 94 94 19 -19 95 95 19 -19 9 9 19 6-19 6 97 97 19 -19 9 9 19 8-19 8 99 99 -20 00
Grfic 4.3 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0
Evoluci del professorat deducaci infantil i primria per gnere. Catalunya 1980-2000
Homes Dones
En el grfic 4.4 veiem que la dona ha estat present de forma majoritria en leducaci infantil i primria des de 1980-1981, amb un 68,6%, experimentant un augment constant que ha fet que en el curs 1999-2000 arribs al 84,2% de percentatge de dones dins del professorat deducaci infantil i primria.
19
Grfic 4.4 90 85 80 75 70 65
80 19 -198 81 1 19 -198 82 2 19 -19 83 83 19 -19 84 84 19 -19 85 8 19 5-19 86 86 19 -19 87 8 19 7-19 88 88 19 -19 89 89 19 -19 90 90 19 -19 91 91 19 -19 92 92 19 -19 93 9 19 3-19 94 94 19 -19 95 95 19 -19 9 9 19 6-19 6 97 97 19 -19 9 9 19 8-19 8 99 99 -20 00
Evoluci percentual de les professores deducaci infantil i primria. Catalunya 1980-2000
1980-1981
1981-1982
1982-1983
1983-1984
1984-1985
1985-1986
1986-1987
1987-1988
70
1988-1989
% Dones
1989-1990
1990-1991
1991-1992
1992-1993
1993-1994
1994-1995
1995-1996
1996-1997
1997-1998
1998-1999
1999-2000
4.2. Les dones en el professorat densenyament de secundria

En aquest apartat es presenta la situaci del professorat a lensenyament secundari, levoluci en els darrers anys i les tendncies. En el curs 2000-2001, dins dels ensenyaments secundaris, la presncia de la dona est lleugerament per sobre de la de lhome en tots els apartats de la taula 4.3, excepte en el de professorat tcnic dFP, on s minoritria. La dona en aquest darrer apartat noms ocupa el 32,4% de les places.
Taula 4.3. Professorat densenyaments secundaris. Total. Curs 2000-2001.
Total Professorat d'educaci secundria Professorat tcnic d'FP Mestres Professorat de religi Altre personal docent TOTAL
Homes
Dones 16.516 1.009 2.428 376 321 20.650
% Dones 55,6 32,4 57,1 51,2 52,7 53,8
29.705 13.189 3.112 4.253 735 609 2.103 1.825 359 288
38.414 17.764
Lapartat de professorat deducaci secundria s lapartat majoritari entre els indicats a la taula 4.3, i inclou un 76% del professorat. El 80% de les dones es concentra en aquest apartat, professorat deducaci secundria, com es pot veure en el grfic 4.5. Els apartats que segueixen al majoritari, en ordre de nombre de persones involucrades, sn el de mestres i el de professorat tcnic dFP, que ocupen un 11,8% i un 4,9%, respectivament, de les dones del professorat de secundria, com es veu en el grfic 4.5.
Grfic 4.5
Professores densenyaments secundaris. Total. Curs 2000/2001
11,8% 4,9% 1,8% 1,6% Professores deducaci secundria Altre personal docent Professores de religi Professores tcnics dFP Mestres
80%
71
Podem comparar la presncia de la dona en el professorat de secundria, en funci de si s tracta del sector pblic o del privat, com es pot observar en els grfics 4.6 i 4.7. Observem que no hi ha diferncies importants. En un cas i en laltre, el percentatge de dones en leducaci secundria est al voltant del 80%. Si entrem en el detall podem dir que en el sector pblic la presncia de la dona, com a professora de religi, s ms habitual que en el sector privat, un 56,4% enfront dun 42,7%. Per a la resta les diferncies sn molt petites entre el sector pblic i el privat.
Grfic 4.6
Professores densenyaments secundaris. Sector Pblic. Curs 2000/2001
12,7% 5,4% 2,0% 0,6% Professores deducaci secundria Altre personal docent Professores de religi Professores tcnics dFP Mestres
79,3%
Grfic 4.7
Professores densenyaments secundaris. Sector Privat. Curs 2000/2001

12,7% 5,4% 2,0% 0,6%
Professores deducaci secundria Professores de religi Altre personal docent Professores tcnics dFP Mestres
81,2%
Respecte a levoluci seguida pel professorat de lensenyament secundari, igual que passava a infantil i primria, tamb la presncia de la dona ha estat majoritria els darrers anys. En el grfic 4.8 destaquem laugment produt en el nombre de professorat de secundria i com afecta fonamentalment el sector
72
Grfic 4.8 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0
Evoluci del professorat deducaci secundria per sector. Catalunya 1980-2000

Privat Pblic
pblic, tot i que la tendncia en el sector privat en els darrers anys tamb s creixent. En el grfic 4.9 podem veure com les dades des del curs 1980-1981 fins al 1989-1990 indiquen que en aquells anys el professorat de secundria era majoritriament mascul. s a partir del curs 1990-1991 que la presncia de la dona passa a ser majoritria. En el grfic tamb observem
19
Grfic 4.9
80 19 -198 81 1 19 -198 82 2 19 -19 83 83 19 -19 84 84 19 -19 85 8 19 5-19 86 8 19 6-19 87 8 19 7-19 88 88 19 -19 89 89 19 -19 90 90 19 -19 91 91 19 -19 92 92 19 -19 93 9 19 3-19 94 94 19 -19 95 95 19 -19 9 9 19 6-19 6 97 97 19 -19 9 9 19 8-19 8 99 99 -20 00
Evoluci del professorat deducaci secundria per sexe. Catalunya 1980-2000

Homes Dones
20.000 15.000 10.000 5.000 0

80 19 -198 81 1 19 -198 82 2 19 -19 83 83 19 -19 84 84 19 -198 8 5 19 5-19 86 86 19 -19 87 8 19 7-19 88 88 19 -19 89 89 19 -19 90 90 19 -19 91 9 19 1-19 92 92 19 -19 93 9 19 3-19 94 94 19 -19 95 95 19 -19 9 9 19 6-19 6 97 97 19 -19 9 9 19 8-19 8 99 99 -20 00
73
19
que el nombre de personal en el professorat de secundria experimenta un augment continuat en cadascun dels gneres, si b s a partir del curs 1996-1997 quan sobserva un augment ms important en el professorat femen. El grfic 4.10 indica el percentatge de dones en el professorat de secundria. Tot i que tamb experimenta un augment, aquest no s tant important ni comparable amb lexperimentat en les dones en el professorat de leducaci infantil i primria. Aix en el curs 1999-2000 el percentatge de dones en el professorat deducaci secundria s del 53,5%, enfront del 84,2% en el cas deducaci infantil i primria.
Grfic 4.10 54 52 50 48 46 44 42
1980-1981
Evoluci percentual de les professores de secundria. Catalunya 1980-2000
1984-1985
1985-1986
1986-1987
1987-1988
1988-1989
1989-1990
1982-1983
1983-1984
1990-1991
1991-1992
1992-1993
1993-1994
1981-1982
% Dones
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament densenyament. Estadstica de lensenyament.
En els dos darrers cursos, lassignaci als cossos del professorat densenyaments secundaris no indica canvis importants, segon la taula 4.4 i el grfic 4.11. En la majoria dels cossos sobserva un lleuger augment del percentatge de dones, excepte en dos cossos, el corresponent a professorat descoles Oficials dIdiomes i al de professorat dArts Plstiques, on la presncia de la dona disminueix lleugerament el darrer any respecte al 2001-2002.
74
1994-1995
1995-1996
1996-1997
1997-1998
1998-1999
1999-1900
Taula 4.4. Cossos del professorat densenyaments secundaris. Total. Curs 2002-2003.
Cossos
Curs 2002-2003 % Dones % Homes 43,97 62,7 24,3 57,62 55 42,45 82 41,62
Professorat densenyament secundari Professorat tcnic de formaci professional. Professorat descoles oficials didiomes. Professorat dArts Plstiques i Disseny Mestres de tallers dArts Plstiques Mestres (1r cicle dESO) Laborals Professorat de Religi
Font: Departament d'Ensenyament. Estadstica de lensenyament.
56,03 37,3 75,7 42,38 45 57,55 18 58,38
Grfic 4.11 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Laborals
Cossos del professorat densenyaments secundaris. Total. Curs 2002/2003
Professorat Professorat Mestres de Professorat Tcnics de dArts Tallers densenyament Formaci Plstiques i dArts secundari Professional Professional Plstiques
Mestres 1r cicle dESO
Professorat de Religi
Prof. descoles Oficials dIdiomes
% Dones 2001-2002
Font: Departament dEnsenyament. Estadstica de lensenyament.
% Dones 2002-2003
4.3. Professorat per especialitats

Amb lobservaci, en la taula 4.5, de les especialitats del professorat titular en el curs 2002-2003, volem destacar les especialitats que estan ocupades majoritriament per un o altre gnere. Shan elaborat dues taules. En la taula 4.6 sindiquen les especialitats en qu ms dun 70% de les places duna especialitat estan ocupades per 75
dones (especialitats tpicament ocupades per dones o feminitzades) i en la taula 4.7 les especialitats en qu ms dun 70% de les places estan ocupades per homes (especialitats tpicament ocupades per homes o masculinitzades).
Taula 4.5. Professorat titular de les especialitats dels mbits cientfics i tecnolgic.
Total. Curs 2002-2003. Especialitats Curs 2002-2003 % Dones Anlisi i qumica industrial Biologia i geologia Especialista, famlia: comunicaci, imatge i so Dibuix lineal Disseny grfic Disseny industrial Equips electrnics Especialista famlia: fabricaci mecnica Fsica i qumica Especialista famlia: indstries alimentries Informtica Installacions electrotcniques Installaci i equips de criana i cultiu Installaci i manteniment dequips trmics i fluids Laboratori Mquines, serveis i producci Especialista famlia: manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment de vehicles Matemtiques Matemtiques escoles darts Mecanitzaci i manteniment de mquines Oficina de projectes de construcci Oficina de projectes de fabricaci mecnica Operacions i equips delaboraci de productes alimentaris Operacions de processos 33,33 50 14,63 0,67 46,25 33,34 25,7 0,52 100 3,45 67,85 96,55 32,15 100 100 99,33 53,75 66,66 100 85,37 100 66,67 50 2,97 50 53,6 56,9 59,34 50 22 % Homes 43,1 40,66 50 78 100 100 97,03 50 46,4 100 74,3 99,48
(Continua) 76
Taula 4.5. Professorat titular de les especialitats dels mbits cientfics i tecnolgic.
Total. Curs 2002-2003. (Continuaci) Especialitats Curs 2002-2003 % Dones Operacions i equips de producci agrria Organitzaci i projectes de sistemes energtics Organitzaci i projectes de fabricaci mecnica Organitzaci i processos de manteniment de vehicles Prctiques dinstrumentaci i control Prctiques de micromecnica Procediments de diagnstic clnic i ortoprottics Procediments sanitaris i assistencials Processos diagnostics clnics i productes ortoprottics Processos de cultiu aqcola Processos de producci agrria Processos i mitjans de comunicaci Processos i productes darts grfiques Processos sanitaris Processos en la industria alimentria Producci en arts grfiques Especialista famlia: sanitat Sistemes electrnics Sistemes electrotcnics i automtics Sistemes i aplicacions informtiques Soldadures Tcniques de disseny grfic Tcniques de procediment dimatge i so Tecnologia Teoria i prctiques de disseny Fotogravat i tipografia
% Homes 63,63 78,57 88,89 95,38 100 100
36,37 21,43 11,11 4,62
79,32 87,5 71,74 33,34 7,15 46,66 58,33 64,71 71,43 27,27 14,29 10,64 7,74 29,6
20,68 12,5 28,26 66,66 92,85 53,34 41,67 35,29 28,57 72,73 85,71 89,36 92,26 70,4 100
64 15 30,59 50
36 85 69,41 50 100
77
Les especialitats amb un alt percentatge de dones son poques, noms cinc, i estan concentrades en tres mbits: el sanitari, lalimentari i el de criana i cultiu. Aquest ltim est totalment ocupat per dones.
Taula 4.6. Especialitats del professorat tpicament femen (Dones >70%).
Curs 2002-2003. Especialitats Curs 2002-2003 % Dones Processos en la indstria alimentria Processos diagnstics clnics i productes ortoprottics Procediments de diagnstic clnic i ortoprottics Procediments sanitaris i assistencials Installaci i equips de criana i cultiu
71,43 71,74 79,32 87,5 100
Les especialitats amb un baix percentatge de dones son vint-i-vuit, de les quals nhi ha onze en qu no hi ha cap dona. Les especialitats en qu no trobem dones estan relacionades amb rees de mecnica, disseny, vehicles, mquines, instrumentaci, soldadura i fotogravats. Si observem la taula veiem que hi ha cinc especialitats en qu la presncia de la dona no arriba al 5% del total. Aquestes especialitats inclouen mbits com electricitat, electrnica, equips trmics i fluids.
Taula 4.7. Especialitats del professorat tpicament mascul (Homes >70%).
Curs 2002-2003. Especialitats Curs 2002-2003 % Dones Disseny grfic Disseny industrial Especialista famlia: indstries alimentries Mquines, serveis i producci Especialista famlia: manteniment de vehicles autopropulsats Mecanitzaci i manteniment de mquines Oficina de projectes de fabricaci mecnica Prctiques dinstrumentaci i control Prctiques de micromecnica Soldadures Fotogravat i tipografia Installacions electrotcniques Manteniment de vehicles 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0,52 0,67
(Continua) 78
Taula 4.7. Especialitats del professorat tpicament mascul (Homes >70%).
Curs 2002-2003. (Continuaci) Especialitats Curs 2002-2003 % Dones Equips electrnics Installaci i manteniment dequips trmics i fluids Organitzaci i processos de manteniment de vehicles Processos de producci agrria Sistemes electrotcnics i automtics Sistemes electrnics Organitzaci i projectes de fabricaci mecnica Especialista famlia: sanitat Oficina de projectes de construcci Tcniques de procediment dimatge i so Organitzaci i projectes de sistemes energtics Dibuix lineal Informtica Producci en arts grfiques Sistemes i aplicacions informtiques
2,97 3,45 4,62 7,15 7,74 10,64 11,11 14,29 14,63 15 21,43 22 25,7 27,27 29,6
4.4. Quins crrecs ocupen les dones a secundria?

En el curs 2002-2003, les dones noms ocupen un 37,45% dels crrecs de direcci, tot i que ocupen la majoria de places de lensenyament secundari (en el curs 2000-2001 un 53.8% del professorat eren dones). Les dones ocupen una majoria (ms del 50%) de crrecs de coordinadores pedaggiques i crrecs de coordinaci, la proporci s equivalent a la de dones que estan en lensenyament de secundria. Es pot observar en la taula 4.8.
Taula 4.8. Exercici de crrecs del professorat. Total. Curs 2002-2003.
Crrecs Direcci Cap destudis Coordinaci pedaggica Secretara Sotsdirecci Crrecs de coordinaci
% Dones 37,45 42,38 57,63 44,39 53,4 54,81
% Homes 62,55 57,62 42,37 55,61 46,6 45,19
79
Grfic 4.12 60 50 40 30 20 10 0
Direcci Cap destudis
Exercici de crrecs del professorat. Total. Curs 2002/2003
Secretara
Sotsdirecci
Crrecs de coordinaci
Coordinaci pedaggica
% Dones
Font: Departament dEnsenyament. Estadstica de lensenyament.
4.5. Quines sn les titulacions acadmiques del professorat de secundria?

Pel que fa a les titulacions del professorat en el curs 2002-2003, veiem a la taula 4.9 que del total de persones que sn llicenciades en medicina,
Taula 4.9. Titulacions acadmiques del professorat, corresponents als mbits cientfic
i tecnolgic. Curs 2002-2003. Titulacions Llicenciatura en Medicina, Farmcia, Veterinria Llicenciatura en Biolgiques Llicenciatura en Qumiques Llicenciatura en Matemtiques Llicenciatura en Fsiques Llicenciatura en Informtica Llicenciatura en Cincies del Mar Tcnica superior en Arquitectura Arquitectura tcnica Tcnic superior en Enginyeria Enginyeria tcnica Peritatges Mestratge industrial Tcnic especialista
Font: Departament d'Ensenyament. Estadstica de lEnsenyament.
% Dones 66,22 62,83 58,31 52,41 30 21,8 0 26,35 24,28 19,55 17,5 30 1,6 36,8
% Homes 33,78 37,17 41,69 47,59 70 78,2 100 73,65 75,72 80,45 82,5 70 98,4 63,2
80
farmcia, veterinria, biolgiques, qumiques o matemtiques, ms del 50% sn dones. En la resta de titulacions els percentatges baixen drsticament des del 30% de llicenciatures en Fsiques fins al 1,6% de mestratge industrial o el 0% en llicenciatures en Cincies del Mar. Tot el professorat que t aquesta ltima titulaci s del sexe mascul. Cal destacar que del professorat titulat en Arquitectura o Arquitectura Tcnica, noms un 26% o un 24% respectivament sn dones. Aquesta proporci en el cas de lenginyeria i enginyeria tcnica s encara ms baixa. Noms un 19,5% del professorat que s titulat en enginyeria sn dones, i noms un 17,5% del professorat de secundria titulat en enginyeria tcnica sn dones.
Titulacions acadmiques del professorat, corresponents als mbits cientfic i tecnolgic. Curs 2002/2003
Grfic 4.13 70 60 50 40 30 20 10
Tcnic Superior arquitectura
Llicenciatura Matemtiques
Font: Departament dEnsenyament. Estadstica de lEnsenyament.
81
Llicenciatura Biolgiques
Llicenciatura informtica
Llicenciatura Qumiques
Llicenciatura Medicina, Farmcia, Veterinria
Llicenciatura Fsiques
Enginyeria Tcnica
Arquitectura tcnica
Mestratge Industrial
Enginyeria superior
Tcnic especialista
Peritatge
V
LES DONES EN EL PROFESSORAT DEDUCACI UNIVERSITRIA
En el present captol sanalitza la presncia i situaci de la dona, com a professora, en el mn cientfic i tecnolgic universitari. La font dinformaci per a lelaboraci daquest captol ha estat el Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci (DURSI) de la Generalitat de Catalunya (a travs de la memria del curs 20002001 i de dades que ens han estat facilitades i que han de formar part de la memria del curs 2001-2002) i les mateixes universitats a travs de les seves memries i llibres de dades. Si les dades relatives al professorat sn escasses, ho sn encara ms aquelles que tenen el gnere com a variable diferenciadora; aix, informaci com el nivell de formaci del professorat, lrea de coneixement o les escoles o facultats on el professorat imparteix docncia, desglossat per gnere, no apareix a la memria del curs 20002001. Tanmateix, molta daquesta informaci ens ha estat facilitada pel DURSI un cop recopilada de les universitats i revisada i tractada per a lelaboraci de la memria dels curs 2001-2002; malauradament, no sha pogut estudiar tota a temps per a ledici daquest llibre. Tot i aix, aquesta informaci es pot consultar als annexos que sinclouen al final daquest estudi. Ara b, les dades disponibles permeten descobrir els desequilibris existents entre la situaci de les dones i dels homes que treballen, com a professores i professors, a les universitats catalanes. Per altra banda, les conclusions que es podrien treure de lanlisi de dades anteriors no serien significatives, ja que el desglossament per gnere no apareix a la memria del DURSI fins al curs 1998-1999. Les dades analitzades sn les segents: Nombre de professores i professors: desglossat per universitat i gnere. Sanalitzen les dades del curs 2000-2001. Nombre de professores i professors: desglossat per universitat, nivell de formaci (diplomatura, llicenciatura, doctorat, etc.) i gnere. Sanalitzen les dades del curs 2002-2003. Nombre de professores i professors: desglossat per universitat, rea de coneixement (Cincies, Enginyeries, Cincies Socials, etc.) i gnere. Sanalitzen les dades del curs 2002-2003. Nombre de professores i professors: desglossat per universitat, categoria (ajudants, associats, titulars descola universitria, titulars duniversitat, catedrtics descola universitria, catedrtics duniversitat) i gnere. Sanalitzen les dades del curs 2000-2001. Nombre de crrecs unipersonals de govern: desglossat per universitat, nivell de responsabilitat (rectores i rectors, vicerectores i vicerectors, directores o deganes i directors o degans descola o facultat, directores i directors de departament, etc.) i gnere. Sanalitzen les dades disponibles de cada universitat (curs 2002-2003).
83
5.1. La presncia de les dones entre el professorat de les universitats catalanes

En aquest apartat sanalitza la presncia de les dones, com a professores, a les universitats catalanes. A continuaci, i per tal de facilitar la interpretaci dels grfics, es llisten les universitats pbliques i privades de Catalunya: Universitats del sistema pblic (per ordre alfabtic): UAB: UB: UdG: UdL: UOC: UPC: UPF: URV: Universitat Autnoma de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat Rovira i Virgili
Universitats del sistema privat (per ordre alfabtic): UIC: URL: UV: Universitat Internacional de Catalunya Universitat Ramon Llull Universitat de Vic
A la taula 5.1 es detalla, per cada universitat (pbliques i privades), el nombre de dones i dhomes entre el professorat. Per tal danalitzar les dades i extreuren conclusions, sinclouen diferents grfics molt aclaridors. Els grfics 5.1, 5.2 i 5.3 mostren que, entre el personal acadmic (professorat) de les universitats catalanes, el nombre de dones s inferior al dhomes (no arriba al 40%). Lnica excepci s la UV i, de nou, la UPC (universitat on simparteixen principalment titulacions de tipus tecnolgic) apareix com la universitat en qu el percentatge de dones s ms baix (no arriba al 20%). Veiem, doncs, que al mn universitari el desequilibri entre dones i homes s elevat i preocupant. Si tenim en compte que les dones shan incorporat als estudis universitaris molt ms tard que els homes, no s gens estrany trobar aquestes diferncies entre el nombre de professores i el nombre de professors.
84
Taula 5.1. Dones i homes entre el professorat del sistema universitari pblic i privat
de Catalunya. Curs 2000-2001. Homes UAB UB UdG UdL UPC UPF URV Pblic UIC URL UV Privat TOTAL 1.878 2.548 538 429 1.856 559 669 8.477 210 749 167 1.126 9.603 Dones 998 1.706 266 261 403 241 418 4.293 147 362 162 671 4.964 Total 2.876 4.254 804 690 2.259 800 1.087 12.770 357 1.111 329 1.797 14.567 % Dones 34,70 40,10 33,08 37,83 17,84 30,13 38,45 33,62 41,18 32,58 49,24 37,34 34,08
Grfic 5.1 2.400 2.100 1.800 1.500 1.200 900 600 300 0 UB
Nombre de dones i dhomes entre el professorat del sistema universatari pblic. Curs 2000/2001
UAB
URV
UPC Homes
UdG Dones
UdL
UPF
85
Grfic 5.2 800 700 600 500 400 300 200 100 0
Nombre de dones i dhomes entre el professorat del sistema universatari privat. Curs 2000/2001
URL Homes
UV Dones
UIC
Grfic 5.3 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB
Proporci de dones entre el professorat del sistema universatari pblic. Curs 2000/2001
URV UdL UAB UdG UPF UPC Pblic UV
UIC
URL Privat Total
5.2. Professorat per nivell de formaci

En aquest apartat sestudia el nivell de formaci del professorat de les universitats pbliques de Catalunya. Per fer-ho, shan analitzat les dades del curs 2002-2003. La taula 5.2 cont, per a cada universitat, el nombre de dones i dhomes que sn: doctores i doctors (doctorat); llicenciades, enginyeres o arquitectes i llicenciats, enginyers o arquitectes (segon cicle); i diplomades, enginyeres tcniques o arquitectes tcniques i diplomats, enginyers tcnics o arquitectes tcnics (primer cicle).
86
Taula 5.2. Dones i homes, per nivell de formaci, al sistema universitari pblic.
Curs 2002-2003. Doctorat Segon cicle Primer cicle Total
Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones % Dones UAB UB UdG UdL UPC UPF URV Total TOTAL 1.192 581 677 622 262 160 762 283 345 460 547 142 82 207 133 226 1.797 10 53 73 18 232 10 43 439 3 172 46 45 57 1 72 396 835 1.879 1.044 35,72 2.611 1.823 41,11 613 429 2.030 596 707 334 35,27 260 37,74 477 19,03 260 30,37 459 39,37
1.936 1.104 278 251 1.036 303 319 146 133 213 126 161
5.315 2.464 3.111 7.779
8.865 4.657 34,44 13.522
4.908
A partir de la taula, els grfics 5.4 i 5.5 mostren la distribuci de les professores i dels professors entre els diferents nivells de formaci. No saprecien diferncies importants entre homes i dones. Cal veure si aquest equilibri es veu reflectit en les categories professionals que ocupen uns i altres (apartat 5.4).
Grfic 5.4
54,5% Llicenciades, enginyeres o arquitectes Doctores Altres o desconegut Diplomades, enginyeres tcniques o arquitectes tcniques 36,8%
Distribuci de les professores per nivell de formaci. Sistema universitari pblic (curs 2002/2003)
0,6% 8,1%
Grfic 5.5
Distribuci dels professors per nivell de formaci. Sistema universitari pblic (curs 2002/2003)
59,6%
34,9%
Llicenciats, enginyers o arquitectes Doctors Altres o desconegut Diplomats, enginyers tcnics o arquitectes tcnics
0,6% 4,9%
87
En els grfics 5.6, 5.7 i 5.8 shi observa el percentatge de dones per nivell de formaci i universitat. Aquestes dades podrien fer pensar en un desequilibri entre homes i dones pel que fa al grau de formaci: per exemple, la proporci de dones entre el professorat amb doctorat a la UAB s noms del 33%. Tanmateix, cal tenir en compte la proporci de dones a les universitats; aix, a la UAB, la proporci de dones entre el professorat amb doctorat (33%) i la proporci de dones en aquesta universitat (36%) sn molt semblants.
Podrem dir que dins del desequilibri o la desigualtat, hi ha un cert equilibri.
Grfic 5.6 100 80 60 40 20 0 UAB
Promoci de dones entre les Doctores i els Doctors. Professorat del sistema universitari pblic (curs 2002/2003)
UB
UdG
UdL
UPC
UPF % Dones
URV
Total
% Dones doctores
Grfic 5.7 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UAB
Proporci de dones entre les titulades i els titulats de segon cicle. Professorat del sistema universatari pblic (curs 2002/2003)
UB
UdG
UdL
UPC
UPF
URV % Dones
Total
% Dones llicenciades, enginyeres o arquitectes

88
Grfic 5.8 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UAB
Proporci de dones entre les titulades i els titulats de primer cicle. Professorat del sistema universatari pblic (curs 2002/2003)
UB
UdG
UdL
UPC
UPF
URV
Total
% Dones diplomades, enginyeres tcniques o arquitectes tcniques

% Dones
5.3. Professorat per rea de coneixement

En aquest apartat sanalitza el nombre de dones per rea de coneixement per tal desbrinar si algunes daquestes rees estan feminitzades o masculinitzades, tal com es detecta en lanlisi de les noies i els nois que estudien a la universitat. La taula 5.3 i els grfics 5.9, 5.10 i 5.11 posen en relleu el desequilibri que hi ha entre les rees dHumanitats i dArquitectura i Enginyeria: mentre que els homes es concentren preferentment en Arquitectura i Enginyeria i poc en Humanitats, les dones fan precisament el contrari, concentrar-se fora en rees de coneixement de lmbit de les humanitats i molt poc en Arquitectura i Enginyeria. Aquests resultats no sn gens estranys, tenint en compte que entre nois i noies estudiants passa exactament el mateix.
Taula 5.3. Professorat, per rea de coneixement, al sistema universitari pblic.
Curs 2002-2003. rea de coneixement* Humanitats Cincies de la Salut Cincies Socials Cincies Arquitectura i Enginyeria Homes 1.277 1.567 2.318 1.514 2.246 Dones 1.117 922 1.358 864 424 Total 2.394 2.489 3.676 2.378 2.670 % Dones 46,66 37,04 36,94 36,33 15,88
Font: Elaboraci prpia a partir de dades facilitades pel DURSI. *Les diferents rees de coneixement shan agrupat en Humanitats, Cincies de la Salut, Cincies Socials, Cincies i Arquitectura i Enginyeria.
89
Grfic 5.9
Distribuci de les professores per rea de coneixement. Sistema universitari pblic. Curs 2002/2003
23,8%
19,7%
18,4%
Cincies Socials Arquitectura i Enginyeria Cincies Cincies de la Salut Humanitats

29,0% 9,1%
Grfic 5.10
Distribuci dels professors per rea de coneixement. Sistema universitari pblic. Curs 2002/2003
25,2%
17,6%
17,0%
Cincies Socials Arquitectura i Enginyeria Cincies Cincies de la Salut Humanitats

26,0% 14,3%
Grfic 5.11 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0
Proporci de dones per rea de coneixement. Professorat del sistema universitari pblic. Curs 2002/2003
Humanitats
Cincies de la Salut
Cincies Socials
Cincies
Total
90
5.4. Professorat per categories professionals

En aquest apartat sanalitza la situaci de les dones, com a professores, a les universitats catalanes. A continuaci, i per tal de facilitar la interpretaci dels grfics, es llisten les categories professionals (per nivell decreixent): CU: TU: CEU: TEU: ASS: Catedrtica o catedrtic duniversitat Titular dUniversitat Catedrtica o catedrtic descola universitria Titular descola universitria Professora associada o professor associat (inclou temps parcial i temps complert) AJD: Ajudantes i ajudants Altres: Emrits, visitants, convidats, substituts, becaris, investigadors, etc. (les dades no estan desglossades). Les dones, a ms de tenir menys presncia que els homes a les universitats catalanes, estan concentrades en les categories de nivells mitjans i baixos, tal com es desprn dels grfics segents. Per tal de poder considerar que hi ha un equilibri, el percentatge de dones al sistema universitari pblic (un 34% al curs 2000-2001) shauria de mantenir en les diferents categories professionals. Tot i que arriben a categories com TEU o TU, hi ha molt poques dones que arribin a ser catedrtiques (CU). Els grfics 5.12 i 5.13 mostren com es distribueixen dones i homes entre les diferents categories (sha oms la categoria Altres ja que no est desglossada segons professores o professors emrits, visitants, etc.). Mentre que quasi el 13% dels homes sn catedrtics, noms ho sn el 5% de les dones.
Grfic 5.12
Distribuci de les professores per categories. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
8,5%
17,7%
5,0% 2,0% ASS CEU CU AJD TEU TU

30,5% 36,4%
91
Grfic 5.13
11,6% 12,9%
Distribuci dels professors per categories. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
3,9% 2,0% ASS CEU CU AJD TEU TU
31,3% 38,2%
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades pel DURSI. Memria del curs 2000/2001.
Els grfics 5.14 i 5.15 mostren el gran desequilibri que hi ha entre dones i homes a les categories de nivells superiors. nicament el 16% de les ctedres estan ocupades per dones. La UPC, la UB i la UAB sn les tres universitats on els desequilibris sn ms evidents (s on hi ha ms ctedres).
Grfic 5.14 400 350 300 250 200 150 100 50 0
Nombre de dones i dhomes a la categoria de Catedrtica i Catedrtic dUniversitat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UB
UAB
URV
UPF Homes
UdG Dones
UPC
UDL
92
Grfic 5.15 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB
Proporci de dones a la categoria de Catedrtica i Catedrtic dUniversitat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UAB
UPF
UdG % Dones CU
UB
UdL % Dones
UPC
Total
Els grfics segents (grfics 5.16 i 5.17) mostren que, a cada universitat, la proporci de dones a la categoria de TU i la proporci de dones a la universitat s aproximadament la mateixa.
Nombre de dones i dhomes a la categoria de Titular dUniversitat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
Grfic 5.16 1.000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 UB
UAB
UPC Homes
URV
UdG Dones
UdL
UPF
93
Grfic 5.17 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB
Proporci de dones a la categoria de Titular dUniversitat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UAB
UdL
UPF % Dones TU
UdG
URV % Dones
UPC
Total
Pel que fa a les categories de catedrtica o catedrtic descola universitria i titular descola universitria resulta curis veure que, en algunes universitats, el percentatge de dones a la categoria de CEU s superior al percentatge de dones en el conjunt (grfics 5.18 a 5.21).
Grfic 5.18
Nombre de dones i dhomes a la categoria de Catedrtica i Catedrtic dEscola Universitria. Sistema universitari pblics. Curs 2000/2001
80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB UPC URV Homes UAB UdL Dones UdG UPF
94
Grfic 5.19
Proporci de dones a la categoria de Catedrtica i Catedrtic dEscola Universitria. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB URV UAB UPF % Dones CEU UPC UdL % Dones UdG Total
Grfic 5.20
Nombre de dones i dhomes a la categoria de titular dEscola Universitria. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
350 300 250 200 150 100 50 0 UB UPC URV Homes UAB UdL Dones UdG UPF
95
Grfic 5.21 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB
Proporci de dones a la categoria de Titular dEscola Universitria. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UAB
UdL
URV % Dones TEU
UdG
UPF % Dones
UPC
Total
Els grfics segents (grfics 5.22 i 5.23) mostren que, a cada universitat, la proporci de dones a la categoria de professorat associat i la proporci de dones a la universitat sn molt semblants.
Nombre de dones i dhomes a la categoria de Professorat Associat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
Grfic 5.22 800 700 600 500 400 300 200 100 0 UAB
UB
UPC Homes
UdG
URV Dones
UdL
UPF
96
Grfic 5.23 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UdL
Proporci de dones a la categoria de Professsorat Associat. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UB
URV
UdG % Dones ASS
UAB
UPF % Dones
UPC
Total
Finalment, els grfics 5.24 i 5.25 mostren com, en la categoria ms baixa (ajudantes i ajudants), la proporci de dones resulta clarament superior a la que els pertocaria tenint en compte el percentatge de dones a cada universitat. Les universitats on hi ha poques persones o cap persona amb aquesta categoria no shan incls en els grfics.
Grfic 5.24 200 160 120 80 40 0
Nombre de dones i dhomes a la categoria dAjudantes i Ajudants. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
UAB
UB Homes
UPF Dones
URV
97
Grfic 5.25 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 UB
Proporci de dones a la categoria dAjudantes i Ajudants. Sistema universitari pblic. Curs 2000/2001
URV
UPF % Dones AJD
UAB % Dones
Total
5.5. Proporci de dones en crrecs unipersonals de govern

En aquest apartat sanalitza la presncia de les dones en els crrecs unipersonals de govern de les universitats pbliques i privades de Catalunya. La taula 5.4 inclou el nombre de dones i dhomes en els diferents alts crrecs unipersonals de govern de les universitats; la taula 5.5 inclou la informaci relativa als crrecs de govern dels centres, facultats i altres unitats estructurals. Com es pot observar, el percentatge de dones en els diferents crrecs de govern s molt baix; nicament dues de les onze universitats catalanes tenen una dona rectora, i a la majoria de crrecs no hi ha ms del 30% de dones. Tamb sobserva que les proporcions sn ms baixes quan els crrecs sn alts, i que a mesura que descendim als llocs de sotsdirecci o de secretaria dunitat estructural la proporci de dones augmenta. Tot i aix, alguns percentatges no sn del tot descoratjadors, tenint en compte que no sallunyen gaire de la proporci de dones entre el professorat de les universitats. Per exemple, a la UPC menys del 20% del professorat sn dones, i tanmateix en els rgans de govern aquest percentatge es mant i fins i tot augmenta en el cas dels alts crrecs.
98
Taula 5.4. Proporci de dones en els alts crrecs unipersonals de govern.
Curs 2002-2003. Vicerector/a, secretari/a general, president/a de divisi Homes 13 8 10 10 6 6 5 4 58 2 2 3 7 65 24,42
Rector/a
Gerent/a
TOTAL % Dones
Homes UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UOC Pblic URL UV UIC Privat TOTAL % Dones 1 1 1 0 1 1 1 1 7 0 1 1 2 9
Dones 0 0 0 1 0 0 0 0 1 1 0 0 1 2
Homes 0 1 0 0 1 1 1 1 5 1 1 2 7 30
Dones 1 0 1 1 0 0 0 0 3 0 0 0 3
Dones Homes Dones 3 2 3 3 3 1 3 1 18 1 1 1 3 21 18 12 15 15 11 9 10 7 92 4 5 6 15 107 22,22 16,67 26,67 33,33 27,27 11,11 30,00 14,29 23,91 50,00 20,00 16,67 26,67 24,30
18,18
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per les universitats.
99
Taula 5.5. Proporci de dones en els crrecs unipersonals de govern dels centres,
facultats i altres unitats estructurals. Curs 2002-2003. Director/a de centre, Director/a de Sotsdirector/a deg/na, departament acadmic, Secretari/a de vicepresident/a o institut, secretari/a departament TOTAL % Dones de divisi, cap acadmic/a, o institut secretari/a destudis vicedeg/na de divisi Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes UB UAB UPC UPF UdG UdL URV UOC Pblic URL UV UIC Privat TOTAL % Dones 17 11 14 12 7 9 8 6** 84 20 2 8 30 114 16 4 1 1 1 3 3 0 29 3 3 0 6 35 103 34 43 9 26 22 16 253 nd 16 1 17 270 48 15 3 3 2 5 7 83 Nd 7 2 9 92 28 nd 74 30 18 nd 20 170 nd 3 13 16 186 15 nd 21 14 10 nd 13 73 nd 3 6 9 82 nd nd 33 13* 21* nd 14 81 nd 0 0 81 nd nd 13 8* 9 nd 8 38 nd 1 1 39 227 64 202 90 94 39 89 6 811 23 34 31 88 899 Dones 34,80 29,69 18,81 28,89 23,40 20,51 34,83 0,00 27,50 13,04 38,24 29,03 28,41 27,59
23,49
25,41
30,60
32,50
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per les universitats. *Inclou sots directors i sotsdirectores de departament o institut. **Directors destudis. nd: dades no disponibles.
La taula 5.6 incorpora el percentatge de dones entre el professorat universitari (curs 2000-2001 i sense incloure la UOC) i el percentatge de dones amb diferents crrecs unipersonals de govern (curs 2002-2003 i informaci incompleta). Tot i que la manca dalgunes dades fa que no es puguin extreure conclusions prou significatives a partir de la comparaci de les dues columnes, i que hi ha diferncies entre les universitats, sobserva que, en general, el percentatge de dones entre persones amb crrecs de govern s encara ms baix (27%) que el percentatge de dones entre el professorat universitari (34%).
100
Taula 5.6. Proporci de dones en els crrecs unipersonals de govern.
Curs 2002-2003. % Dones professores (curs 2000-2001) UB UAB UPC UPF UdG UdL URV Pblic URL UV UIC Privat TOTAL 40,10 34,70 17,84 30,13 33,08 37,83 38,45 33,62 32,58 49,24 41,18 37,34 34,08 % Dones amb crrecs unipersonals (curs 2002-2003) 33,88 27,63 19,35 29,52 23,81 18,75 34,34 27,13 18,52 35,90 27,03 25,00 27,23
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades facilitades per les universitats (informaci incompleta).
101
VI
LES DONES EN EL MERCAT DE TREBALL
En aquest captol es presenten les dades que permetran diagnosticar la situaci de la dona en el mercat de treball. Es comprovar com encara en el segle XXI la dona no es troba en condicions digualtat, ni en el que fa referncia a accs, ni a promoci, i aix t conseqncies retributives.
6.1. Introducci
s ben sabut que Espanya s un dels pasos on hi ha ms diferncia entre la taxa docupaci de dones i homes, i on la taxa datur femen s ms elevada. La taula 6.1 ens mostra les xifres per Catalunya lany 2002. Sobserva que noms el 41,6% de la poblaci activa est formada per dones, i tot i que la incorporaci de la dona al mercat de treball va incrementant, encara no hem arribat a assolir el 50%. La proporci de dones en la poblaci ocupada s aproximadament del 40% (del 39,9%) i la proporci de dones en la poblaci desocupada s del 56,8%. Aix vol dir que de cada cent persones que treballen quaranta sn dones i seixanta, homes. Mentre que de cada cent persones que estan desocupades, la majoria sn dones, quasi cinquanta-set sn dones, mentre que quaranta-tres sn homes.
Taula 6.1. Poblaci de 16 anys i ms segons la seva relaci amb lactivitat
per sexe (milers de persones). Catalunya 2002. Total Poblaci >16 anys Poblaci activa Poblaci ocupada Poblaci desocupada Desocupada que cerca la primera feina Poblaci inactiva 5.289,4 3.064,6 2.769,9 294,7 36,2 2.224,8 Homes 2.568,3 1.790,7 1.663,4 127,3 17,4 777,6 Dones 2.721,1 1.273,9 1.106,5 167,4 18,8 1.447,2 % Dones 51,4 41,6 39,9 56,8 52,0 65,0
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
La taula 6.2 cont les taxes dactivitat i docupaci. Shi pot apreciar la diferncia de magnitud entre homes i dones. Aix mateix, la taxa datur femen s quasi del doble que la datur mascul, un 13,1% enfront un 7,1% respectivament. Finalment la taula ens diu que hi ha una proporci ms gran de dones que estan assalariades amb una taxa de salaritzaci del 86,6%.
103
Taula 6.2. Taxes dactivitat, ocupaci, salaritzaci i atur per sexe.
Catalunya 2002. Total Taxa d'activitat Taxa d'ocupaci Taxa de salaritzaci Taxa d'atur 57,9 52,4 81,7 9,6 Homes 69,7 64,8 78,5 7,1 Dones 46,8 40,7 86,6 13,1
En el grfic segent es pot observar que la taxa docupaci de les dones sha anat incrementant en els ltims anys, des dun 32,1% el 1997 fins a un 40,7% lany 2002. Per, tal com mostra el grfic les diferencies entre la taxa docupaci entre homes i dones, prcticament no han sofert variaci, i mostren una evoluci prcticament en parallel.
Grfic 6.1 70 65 60 55 50 45 40 35 30 1997-1998
Evoluci de la taxa docupaci per sexe. Catalunya 1997-2002
1998-1999
1999-2000 % Homes
2000-2001
2001-2002 2002-2003
% Dones
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de IIDESCAT. Mercat de treball 2001 i Mercat de treball 2002 Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
Ara b, si sestudia la taxa docupaci per grups dedat i gnere es comprova que en realitat les diferncies entre dones i homes en la franja de 16 a 24 anys sn petites, un 41,8% contra un 49,3% respectivament, mentre que en incrementar la franja dedat les diferncies entre les taxes docupaci es fan ms grans. De 25 a 54 anys, la taxa docupaci de les dones s dun 62,4% i la dels homes dun 89,8%. A partir dels 55 anys, la taxa docupaci de les dones baixa al 9,2% i la dels homes a un 27,1%.
104
Grfic 6.2 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1997-1998
Evoluci de la taxa docupaci per sexe i grup dedat. Catalunya 1997-2002
1998-1999
1999-2000
2000-2001
2001-2002 2002-2003 >55 anys homes
16-24 anys homes 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1997-1998 1998-1999
25-54 anys homes
1999-2000
2000-2001
2001-2002 2002-2003 >55 anys dones
16-24 anys dones
25-54 anys dones
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de IIDESCAT. Mercat de treball 2001 i Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
6.2. Com sn i qu fan les dones que treballen?

Un fet remarcable s que les dones tenen un ms alt nivell de formaci que els seus companys homes, cosa que les posaria en avantatge a lhora dincorporar-se al mercat de treball, sempre que la formaci assolida fos ladequada o la que el mercat de treball necessits. En la taula segent sobserva que el 16,3% de les dones de la poblaci ocupada sn analfabetes o han assolit leducaci primria. Un 25,3% de les dones han assolit el nivell deducaci secundria de primera etapa, un 23,3% ms la de segona etapa, i un 35% de les dones tenen un ttol deducaci superior. Si es comprova, una proporci ms gran de dones tenen estudis deducaci secundria de segona etapa o destudis superiors.
105
Taula 6.3. Poblaci ocupada, per nivell de formaci assolit i sexe
(milers de persones). Catalunya 2002. Total Homes Dones % Dones % Dones sobre total dones 180,7 280,4 258,2 387,2 34,7 33,8 44,3 46,3 16,3 25,3 23,3 35,0
Analfabets i educaci primria 520,8 340,1 Educaci secundria 1a etapa 830,4 550,0 Educaci secundria 2a etapa 583,1 324,9 Educaci superior 835,6 448,4
Aquest argument tamb es refora amb el fet de que la mitjana danys de formaci de les dones de la poblaci ocupada s superior a la mitjana danys de formaci dels homes, amb 11,1 anys i 10,3 anys respectivament. Es pot veure a la taula 6.4 que per edats aquestes mitjanes danys sn diferents, i a partir dels 45 anys sescurcen o fins i tot canvien de sentit a partir dels 55 anys.
Taula 6.4. Mitjana danys de formaci de la poblaci ocupada per grups dedat
i sexe. Catalunya 2002. Total De 16 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys De 55 i ms TOTAL 10,6 11,8 10,9 9,6 8,3 10,6 Homes 10,1 11,3 10,8 9,5 8,4 10,3 Dones 11,2 12,5 11,2 9,9 8,2 11,1
Un dels aspectes ms interessants s conixer en quins sectors i branques dactivitat treballen les dones. Treballen en sectors madurs o en sectors tecnolgicament punters? Treballen en la indstria o en els serveis? Majoritriament les dones ocupades es troben als serveis, amb un 76,7%, un 20,2% de les dones ocupades estan a la indstria, noms un 1,7% a la construcci i un 1,4% a lagricultura. Dins el sector serveis, on hi ha una ms gran proporci de dones s al comer, hoteleria i reparacions, amb un 26,2%, i seguidament a lAdministraci pblica, educaci i sanitat, on es troba el 23,5% de les dones que treballen. Tamb destaca el 12,7% de dones en serveis financers a empreses i lloguers. 106
Taula 6.5. Poblaci ocupada, per branca d'activitat i sexe. Catalunya 2002.
Nombre (milers de persones)

Dones Homes
Percentatges
% Dones sobre
Dones 22,9 21,5 36,7 25,5 6,7 53,0 23,8 45,2 64,5 65,9
total Dones 1,4 4,7 9,4 6,1 1,7 26,2 4,5 12,7 23,5 9,9
Agricultura, ramaderia, silv. i pesca Energia, qumica, cautx i metallrgia Alimentaci, txtil, fusta, paper i edici Maquinria, material elctric i de transport Construcci Comer, hoteleria i reparacions Transports i telecomunicacions Serveis financers a empreses i lloguers Administraci pblica, educaci i sanitat Altres serveis collectius
16,0 52,3 103,5 67,2 18,6 289,6 49,3 140,5 260,2 109,3
77,1 78,5 63,3 74,5 93,3 47,0 76,2 54,8 35,5 34,1
Grfic 6.3
Percentatge de dones ocupades per branca dactivitat. Catalunya 2002
76,7 % 1,4 % 1,7 % Serveis Agricultura Construcci Indstria
20,2 %
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de IIDESCAT. Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
En la indstria els sectors dalimentaci, txtil, fusta, paper i edici agrupen el 9,4% de les dones de la poblaci ocupada. Un 6,1% de les dones est al sector de maquinria, material elctric i de transport. Tant important com saber a quins sectors i branques dactivitat treballen les dones, s saber quin tipus docupaci tenen. En la taula 6.6 es pot comprovar com el percentatge ms gran de dones s de treballadores de 107
serveis, restauraci, personals i comer amb un 22,3%, seguit del 21,2% com a empleades administratives. Noms el 7,3% de les dones que treballen sn directives dempresa. El 14,6% de les dones sn tcniques i professionals cientfiques i el 10,5% tcniques i professionals de suport. Per simplificar podem dir que una de cada quatre dones treballen en ocupacions de tipus tcnic i cientfic. La taula 6.6 tamb mostra el grau de feminitzaci o no de cada una de les categories. Es pot veure com hi ha dues categories on predominen les dones. De cada cent treballadors que sn empleats administratius prcticament seixanta-cinc sn dones, i de cada cent treballadors de serveis de restauraci, personals i de comer ms de seixanta-sis sn dones. La proporci est equilibrada, s a dir, la meitat sn dones i la meitat sn homes en tcnics i professionals cientfics i intellectuals i en la categoria de treballadors no qualificats. Finalment hi ha unes ocupacions on les dones sn minoritries, i es tracta per tant de categories molt masculinitzades: forces armades amb prcticament un 0% de dones, treballadors qualificats en manufactures i construcci, on les dones noms representen un 6,3% dels treballadors i en treballadors qualificats agraris i pesquers, on noms divuit sn dones de cada cent.
Taula 6.6. Poblaci ocupada, per tipus d'ocupaci i sexe (milers de persones).
Catalunya 2002. Total Directius administraci i empresa Tcnics i professionals cientfics i intellectuals Homes Dones % Dones % Dones sobre total dones 81,2 34,7 50,4 41,5 64,8 66,4 18,1 6,3 20,1 50,3 0,0 7,3 14,6 10,5 21,2 22,3 0,9 2,7 6,4 13,9 0,0
234,0 152,8
320,1 158,9 161,2
Tcnics i professionals de suport 281,3 164,6 116,7 Empleats administratius 362,3 127,7 234,6
Treballadors de serveis de restauraci, personals i comer 372,7 125,4 247,3 Treballadors qualificats agraris i pesquers Treballadors qualificats en manufactures i construcci Operadors d'installacions i maquinria Treballadors no qualificats Forces armades 55,2 45,2 10,0 30,3 70,9 154,3 0,0
483,4 453,1 353,1 282,2 306,6 152,3 1,2 1,2
108
Grfic 6.4
13,9%
Percentatge de dones ocupades per tipus docupaci. Catalunya 2002

10,5% Treballadors de serveis de restauraci, personals, comer Forces armades Treballadors qualificats agraris i pesquers Treballadors qualificats manufactures i construcci Operadors dinstallacions i maquinria Directius administraci i empresa Tcnics i professionals de suport Treballadors no qualificats Tcnics i prof. cientfics i intellectuals Empleats administratius
14,6%
7,3% 6,4% 2,7% 0,9% 0,0%
21,2%
22,3%
Si sestudia la situaci professional, resumida en la taula 6.7, el 86,6% de les dones estan assalariades, mentre que noms un 11,2% sn empresries, suma del 2,7% dempresries amb assalariats i el 8,5% dempresries sense assalariats.
Taula 6.7. Percentatge de la poblaci ocupada per situaci professional i sexe
(milers de persones). Catalunya 2002. Total Empresaris amb assalariats Empresaris sense assalariats i cooper. Ajudes familiars Assalariats Altres 128,8 338,6 37,7 Homes 98,7 244,6 14,5 Dones % Dones % Dones sobre total dones 30,0 94,0 23,2 23,3 27,8 61,5 42,3 71,4 2,7 8,5 2,1 86,6 0,1
2.263,6 1.305,3 958,3 1,4 0,4 1,0
Font: IDESCAT. Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
Grfic 6.5
Percentatge de dones ocupades per situaci professional. Catalunya 2002

8,5%
2,7% 2,1% 0,1% Assalariats Altres Ajudes familiars Empresaris amb assalariats Empresaris sense assalariats i cooper.
86,6%
109
Una dada molt significativa s el tipus de jornada que fan les dones. Si b el 85,4% de les dones fa jornada completa, el 97,5% dels homes tamb la fa completa. Aix vol dir que la proporci de dones que fa jornada parcial, el 14,6%, s molt superior a la proporci dhomes que fan aquest tipus de jornada, noms el 2,5%. Dit duna altra manera, de cada cent treballadors que fan jornada parcial ms de setanta-nou sn dones, mentre que de cada cent treballadors que fan jornada completa aproximadament trenta-sis sn dones.
Taula 6.8. Poblaci ocupada per tipus de jornada i sexe (milers de persones).
Catalunya 2002. Total Completa Parcial Homes Dones % Dones % Dones sobre total dones 36,8 79,5 85,4 14,6
2.567,1 1.621,9 945,1 202,9 41,5 161,4
6.3. Poblaci ocupada assalariada

Com sha destacat en els apartats anteriors, la taxa de salaritzaci de les dones s molt elevada. El 86,6% de les dones ocupades sn treballadores assalariades. A partir daqu el que es presenta sn les dades referents a la poblaci ocupada assalariada, i es podr comprovar com la situaci de les dones s molt similar a la descrita en lapartat de la poblaci ocupada. La taula 6.9 mostra que la proporci de dones assalariades que han assolit el nivell deducaci primria s dos punts ms baix que la corresponent a la proporci de dones ocupades, mentre que el percentatge de dones que tenen educaci superior es dos punts ms elevat. Concretament, el 37% de les dones ocupades assalariades han assolit el nivell deducaci superior.
Taula 6.9. Poblaci ocupada assalariada per nivell de formaci assolit i sexe
(milers de persones). Catalunya 2002. Total Analfabets i educaci primria Educaci secundria 1a etapa Educaci secundria 2a etapa Educaci superior Homes Dones % Dones % Dones sobre total dones 36,6 35,3 46,2 49,5 14,8 25,1 23,1 37,0
385,9 244,5 141,4 681,4 440,9 240,5 479,0 257,5 221,5 717,3 362,4 354,9
110
Si sestudia la poblaci ocupada assalariada per sector dactivitat i gnere tamb es comprova com el 76,2% de les dones estan en el sector serveis, el 21,7% en la indstria, noms un 1,5% de les dones assalariades estan treballant en el sector de la construcci i un 0,6% en lagricultura. En el sector serveis el 55,1% de les persones assalariades que hi treballen sn dones, mentre que a la construcci noms el 6,8% sn dones, fet que demostra que aquests dos sectors estan molt feminitzats i masculinitzats respectivament.
Taula 6.10. Poblaci ocupada assalariada per sector d'activitat i sexe
(milers de persones). Catalunya 2002. Total Agricultura Indstria Construcci Serveis 21,9 Homes Dones % Dones % Dones sobre total dones 16,6 5,3 24,2 29,3 6,8 55,1 0,6 21,7 1,5 76,2
710,0 501,7 208,3 205,5 191,5 13,9
1.326,2 595,5 730,7
En la taula segent es pot veure que ara el nombre de dones que sn assalariades i arriben a llocs directius s noms del 1,5%, percentatge molt inferior al que obtenen les dones ocupades en total (tant si sn empresries o scies de lempresa on treballen, com si estan assalariades).
Taula 6.11. Poblaci ocupada assalariada per tipus d'ocupaci i sexe
(milers de persones). Catalunya 2002. Total Directius administraci i empresa 62,5 Tcnics i professionals cientfics i intellectuals Homes 48,2 Dones % Dones % Dones sobre total dones 14,3 22,9 53,1 44,0 64,0 66,0 12,8 6,8 22,6 50,5 0,0 1,5 15,5 10,8 23,0 23,4 0,2 2,7 7,1 15,8 0,0
279,9 131,2 148,7
Tcnics i professionals de suport 234,9 131,5 103,4 Empleats administratius Treballadors de serveis de restauraci, personals i comer Treballadors qualificats agraris i pesquers Treballadors qualificats de manufactures i construcci Operadors d'installacions i maquinria Treballadors no qualificats Forces armades 344,5 123,9 220,6 339,0 115,1 223,9 14,1 12,3 1,8 26,0 68,3
385,0 359,0 302,7 234,4
299,9 148,5 151,4 1,2 1,2 0,0
111
Les dones assalariades amb tasques administratives representen un 23% del total de dones ocupades assalariades, i si se sumen les que tenen categoria de tcniques sn del 26,3%.
Grfic 6.6
Percentatge de dones ocupades assalariades per sector dactivitat. Catalunya 2002
21,7%
1,5% 0,6% Serveis Agricultura Construcci Indstria
76,3%
Grfic 6.7
15,5% 15,8%
Percentatge de dones ocupades assalariades per tipus docupaci. Catalunya 2002
10,8% 7,1% 2,7% 1,5% 0,0% 0,2%
23,0%
23,4%
Treballadors de serveis de restauraci, personals, comer Treballadors qualificats agraris i pesquers Forces armades Directius administraci i empresa Treballadors qualificats en manufactures i construcci Operadors dinstallacions i maquinria Tcnics i professionals de suport Tcnics i professionals cientifics i intellectuals Treballadors no qualificats Empleats administratius
112
Grfic 6.8
Evoluci percentual de la poblaci ocupada assalariada per sectors. Catalunya 1997-2002
Proporci dhomes i dones ocupades de cada sector respecte al total de la poblaci ocupada del sector
65 60 55 50 45 40 35 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003
Proporci dhomes i dones ocupades respecte al total de la poblaci ocupada

100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1997-1998 Sector privat %homes 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 Sector pblic % dones
Sector privat % dones
Sector pblic % homes
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Mercat de treball 2001 i Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
Segons el grfic 6.9, el percentatge de dones que treballen en el sector pblic s del 16,8%, mentre que les dones ocupades que treballen com a assalariades en el sector privat sn del 83,2%. Per malgrat el que semblaria concloures amb aix, si sobserven els dos grfics segents es pot comprovar com les dones sn majoria en el conjunt de treballadors del sector pblic, mentre que passa justament a linrevs en el sector privat.
113
Grfic 6.9
Distribuci de les dones ocupades assalariades per sector. Catalunya 2002
16,8% Sector pblic Sector privat 83,2 %
Grfic 6.10
Distribuci percentual de la poblaci ocupada assalariada per sector i sexe. Catalunya 2002
Sector pblic 55% 59,5% 45%
Sector privat
40,5%
Homes Dones
Els grfics segents mostren com la dona es troba en unes condicions de major precarietat laboral, i com la situaci ha anat empitjorant en els ltims anys.
Grfic 6.11
Distribuci de les dones ocupades assalariades per tipus de contracte. Catalunya 2002
27% Temporal Indefinit 73%
114
Grfic 6.12
Evoluci percentual de la poblaci ocupada assalariada per tipus de contracte. Catalunya 1997-2002
Percentatge dhomes i dones amb cada tipus de contracte respecte al total de persones amb aquell tipus de contracte
65 60 55 50 45 40 35 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003
Percentatge dhomes i dones amb cada tipus de contracte respecte al total dhomes assalariats i de dones assalariades respectivament
85 75 65 55 45 35 25 15 1997-1998 Indefinit % homes 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003 Temporal % dones
Indefinit % dones
Temporal % homes
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Mercat de treball 2001 i Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
Dels contractes de treball indefinits, un 60,1% sn dhomes i un 39,9% sn de dones, mentre que dels contractes temporals, un 50,5% sn de dones.
115
Grfic 6.13
Distribuci percentual de la poblaci ocupada assalariada per tipus de contracte i sexe. Catalunya 2002
Indefinit Temporal 39,9%
60,1% 50,5% 49,5%
Homes Dones
116
VII
LES DONES I LALTA TECNOLOGIA
Per poder estudiar la situaci de la dona en el mn de la tecnologia, desprs de comprovar que no hi havia dades disponibles de lenquesta de poblaci activa (EPA) a nivell de tres dgits (noms es disposa de dos dgits de la CNAE), ni amb els corresponents desglossaments de gnere, es va fer una petici dinformaci a lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Lobjectiu era conixer el nombre i la proporci de dones que treballen en empreses de sectors dalta i mitjana tecnologia respecte del total de treballadors ocupats en aquests sectors, i quin tipus de feina, funcions, categoria o lloc de responsabilitat tenien les dones en les empreses daquests sectors. La classificaci de sectors dalta i mitjana tecnologia de lInstitut Nacional dEstadstica (INE) s la segent:
Taula 7.1. Classificaci CNAE-93 dels sectors dalta i mitjana tecnologia.
CNAE
Sectors Sectors manufacturers de tecnologia alta
244 30 321 32-321 33 353
Indstria farmacutica Maquinria doficina i material informtic Components electrnics Aparell de radio, TV i comunicacions Instruments mdics, de precisi, ptica i rellotgeria Construcci aeronutica i espacial Sectors manufacturers de tecnologia mitjana-alta
24-244 29 31 34 35-353
Indstria qumica excepte indstria farmacutica Maquinria i equipament Maquinria i aparells elctrics Indstria autombil Altre material de transport Serveis dalta tecnologia o de punta
64 72 73
Correus i telecomunicacions Activitats informtiques Recerca i desenvolupament
Font: Institut Nacional dEstadstica (INE).
La informaci subministrada per lInstitut dEstadstica de Catalunya ha estat el nombre de treballadors i treballadores dels sectors manufacturers dalta i mitjana tecnologia (CNAE: 24, 29, 30, 31, 32, 33, 34 i 35) i el
119
nombre de treballadors i treballadores dels serveis dalta tecnologia o de punta (CNAE: 64, 72 i 73). Un nivell ms baix de desagregaci no ha estat possible. Com es pot observar en la taula 7.2 la proporci de dones en els sectors manufacturers dalta i mitjana tecnologia s del 26,9% sobre el total de treballadors ocupats en aquests sectors a Catalunya lany 2002.
Taula 7.2. Poblaci ocupada a manufactureres de tecnologia alta i mitjana-alta
i serveis dalta tecnologia o de tecnologia punta. Segons sexe i branca dactivitat (milers de persones). Catalunya 2001-2002. Any 2001 Branca Manufactures de tecnologia alta i mitjana-alta Serveis d'alta tecnologia o de tecnologia punta 2002 Manufactures de tecnologia alta i mitjana-alta Serveis d'alta tecnologia o de tecnologia punta Homes 218,9 46,6 211,7 47,0 Dones 80,5 27,0 78,1 27,5 Total 299,4 73,6 289,8 74,5 % Dones 26,9 36,7 26,9 36,9
Font: IDESCAT, a partir de les dades de l'enquesta de poblaci activa de l'INE.
La proporci de dones en els serveis dalta tecnologia o de punta s ms gran, del 36,9%, segurament no noms per incloure les activitats dR+D en les empreses i centres de recerca, sin tamb de lensenyament superior, on es veur en el proper captol que les dones representen una proporci ms elevada que en altres sectors. Agregant el nombre de dones ocupades en els sectors manufacturers i les ocupades en els serveis, la proporci de dones s aproximadament del 29% del total de treballadors ocupats en aquests sectors (veure el grfic 7.1). Si comparem les dades dels dos ltims anys noms saprecia un lleuger augment de la proporci en els serveis dalta tecnologia o de punta, mentre que en els sectors manufacturers, malgrat que la proporci es mant constant, el nombre absolut de dones ocupades s inferior a la de lany anterior. A ms a ms del nombre de dones ocupades en aquests sectors, s important saber si la seva situaci est en condicions digualtat o no respecte de la dels seus companys homes. Per aquest motiu sha estudiat el nombre de dones i la seva proporci respecte del total de treballadors ocupats en els sectors dalta i mitjana tecnologia segons la categoria professional.
120
Grfic 7.1
Poblaci ocupada en sectors dalta i mitja tecnologia per sexe. Catalunya 2002
29,0%
71,0%
Dones Homes
Font: IDESCAT, a partir de les dades de lenquesta de poblaci activa de lINE.
La informaci subministrada per lIDESCAT ha estat possible nicament amb el nivell de desagregaci contingut en la taula 7.3. La distinci entre directius i tcnics (CCO-94: 1, 2 i 3) no ha estat possible per problemes de significaci de la informaci. A ms a ms, els tcnics agrupen els tcnics i professionals cientfics i intellectuals, ms els tcnics i professionals de suport. Tampoc no ha estat possible elaborar la taula dempresaris, per la mateixa ra.
Taula 7.3. Poblaci ocupada a manufactureres de tecnologia alta i mitjana-alta
i serveis dalta tecnologia o de tecnologia punta. Segons sexe i ocupaci. Catalunya 2001-2002. Any 2001 Ocupaci Directius i tcnics Resta d'ocupacions 2002 Directius i tcnics Resta d'ocupacions Homes 91,7 173,8 86,9 171,9 Dones 30,8 76,8 26,7 78,9 Total 122,4 250,6 113,6 250,8 % Dones 25,2 30,6 23,5 31,5
Font: IDESCAT, a partir de les dades de l'enquesta de poblaci activa de l'INE.
A partir de la taula anterior es pot veure que la proporci de directives i tcniques en aquests sectors (respecte del total de directius i tcnics) s molt ms baixa que la proporci de dones ocupades en aquests mateixos sectors. Lany 2002 la proporci de directives i tcniques era tan sols del 23,5%. Aix vol dir que gaireb tres de cada quatre directius i tcnics dempreses manufactureres o de serveis dalta i mitjana tecnologia sn homes. Menys dun de cada quatre directius i tcnics en aquests sectors s una dona.
121
El ms negatiu del que es conclou a partir de la taula s que del 2001 al 2002, tant en nombres absoluts com en percentatge, el nombre de dones ha disminut en aquestes categories. Si es calcula en quines categories estan concentrades les dones, es pot comprovar que el nombre de dones que arriben a dalt de tot de les organitzacions ocupant llocs directius i en categories tcniques s del 25,3% del total de les dones ocupades en els sectors dalta i mitjana tecnologia, mentre que aquest percentatge per als homes s del 33,6% al 2002, fet que corrobora la major dificultat daccs i promoci de les dones.
Poblaci ocupada en sectors dalta i mitja tecnologia per categories professionals i sexe. Catalunya 2002
% Dones sobre total dones ocupades 25,3%
Grfic 7.2
% Homes sobre total homes ocupats 33,6%
74,7%
66,4%
Resta docupacions Directius i tcnics
Font: IDESCAT, a partir de les dades de lenquesta de poblaci activa de lINE.
122
VIII
LES DONES I LA RECERCA
Aquest captol est dedicat al personal de recerca i desenvolupament (R+D) en els diferents sectors dactivitat: Administraci pblica, ensenyament superior, institucions sense afany de lucre (ISAL) i empreses.
8.1. Introducci
Lnica instituci que elabora dades estadstiques sobre recerca i desenvolupament a lEstat Espanyol s lInstituto Nacional de Estadstica (INE), a partir duna enquesta anual, i des de lany 1989 aproximadament ofereix les dades desglossades per comunitat autnoma. Malgrat aquesta regionalitzaci de les dades, no es disposa dels desglossaments per gnere i comunitats autnomes del personal dR+D. Per aquest motiu, es va haver de fer una petici dinformaci, a lInstituto Nacional de Estadstica, en qu se li va demanar el personal dR+D a Catalunya desglossat per gnere i sector dactivitat, per gnere i categoria professional, tant en nombre de persones com en lequivalent a dedicaci plena (EDP) per lany 2001. El criteri de regionalitzaci que ha utilitzat lINE per poder obtenir les dades ha estat per ubicaci de la seu social de la unitat estadstica. En aquest cas es considera, per cada comunitat autnoma, el personal empleat per les unitats estadstiques la seu social de les quals estigui localitzada en aquesta comunitat autnoma. Respecte de les categories, lINE classifica el personal dR+D en: Personal investigador: Sn els cientfics, cientfiques, enginyers i enginyeres implicats en la concepci o creaci de nous coneixements, productes, processos, mtodes i sistemes i en la gesti dels corresponents projectes. Sinclouen els gerents, administradors o administradores dedicats a la planificaci i gesti dels aspectes cientfics i tcnics del treball dels investigadors i que, normalment, tenen una categoria igual o superior a les de les persones empleades directament com a investigadors. Tamb sinclouen les estudiants i els estudiants postgraduats amb un salari/beca destudi que realitzen activitats dR+D. Personal tcnic: El personal tcnic i assimilat sn persones quines principals tasques requereixen uns coneixements i experincia tcnica en un o diversos camps de lenginyeria, de les cincies biolgiques i fsiques o de les cincies socials i humanitats.
125
Participen en projectes dR+D, realitzen tasques cientfiques i tcniques aplicant principis i mtodes operatius, generalment sota la supervisi dels investigadors, com per exemple: buscar bibliografia, preparar programes dordinador, preparar material, fer proves i anlisis, efectuar mesures, clculs, realitzar enquestes, etctera. Personal auxiliars: El personal auxiliar comprn els treballadors i les treballadores, qualificats o no, i el personal de secretaria i doficina que participen en la realitzaci de projectes dR+D o que estan directament relacionats amb aquests projectes. Sinclouen els gerents i administradors ocupats principalment de qestions financeres, de gesti de personal i dadministraci en general, sempre que les seves activitats tinguin una relaci directa amb les tasques dR+D. Lequivalncia a dedicaci plena (EDP) s la suma del personal que treballa a dedicaci plena ms la suma de fraccions de temps del personal que treballa a temps parcial.
8.2. Les dones que fan R+D per sectors dactivitat i categoria
Segons la taula 8.1, del total de persones ocupades en tasques dR+D a dedicaci plena (EDP), un 32% sn dones. La proporci de dones en R+D respecte al total de personal dR+D en els organismes pblics s del 47,5%, i en lensenyament superior, del 44,5%. En el sector empresarial aquesta proporci es redueix a ms de la meitat, amb una proporci del 21,2%. En lnic sector en qu les dones sn majoria s en el dinstitucions pbliques sense afany de lucre (IPSAL), amb una proporci del 57,1%. Ara b, si mirem la categoria daquestes dones que fan recerca i desenvolupament (R+D), veiem que la majoria sn investigadores, amb un percentatge de dones investigadores respecte del total de dones que fan R+D en equivalncia a dedicaci plena (EDP) del 60,2%. Aix mateix, la proporci de dones amb categoria de tcniques respecte del total de dones que fan R+D (EDP) s del 20,6%, i la proporci de dones que sn auxiliars de recerca, del 19,3%.
126
Taula 8.1. Personal dedicat a activitats dR+D en equivalncia a dedicaci plena
(EDP) per sector i sexe. Catalunya 2001. Sectors Total Dones % Dones % Dones sobre total dones del sector 18,7 18,5 31,8 21,2 40,5 63,9 71,0 47,5 42,9 42,0 60,3 44,5 54,5 64,4 60,1 57,1 34,6 22,6 40,3 32,0 30,5 39,6 29,9 100,0 62,2 21,5 16,3 100,0 79,7 7,8 12,5 44,5 62,5 17,3 20,2 57,1 60,2 20,6 19,3 32,0
Investigadors 4.692,5 Empreses Tcnics Auxiliars Total Investigadors Administraci pblica Tcnics Auxiliars Total
876,5
6.144,6 1.136,0 2.703,5 858,6
13.540,6 2.871,1 935,9 205,0 139,7 1.280,6 378,7 131,0 99,2 608,9
Investigadors 7.936,8 3.407,9 Ensenyament superior Tcnics Auxiliars Total Investigadors IPSAL Tcnics Auxiliars Total 789,4 884,8 331,5 533,9
9.611,0 4.273,3 158,2 37,1 46,4 241,7 86,2 23,9 27,9 138,0
Investigadors 13.723,9 4.749,3 Total sectors Tcnics Auxiliars Total 7.176,5 1.622,4 3.774,9 1.519,6 24.675,3 7.891,3
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lINE.
Per si mirem quina s la distribuci en cada sector, veiem que les proporcions sn molt diferents. La proporci dinvestigadores continua sent ms gran noms en lensenyament superior i en lAdministraci pblica, amb un 79,7% i un 62,2% respectivament. Per en les empreses els resultats sn molt pitjors. En aquest sector la proporci de dones que estan fent tasques dauxiliars i la dinvestigadores s molt semblant, aproximadament dun 30%, mentre que la de tcniques s un 39,6%. En les empreses i dins de la categoria dinvestigadors noms un 18,7% sn dones. Aix vol dir que de cada cent investigadors el nombre de dones no arriba ni a dinou. La situaci s molt semblant en la categoria de tcnics. Les dones representen un 18,5% del total de tcnics en les empreses.
127
Grfic 8.1
Participaci de les dones en activitats dR+D (EDP) per categories. Catalunya 2001
19,3%
60,2% 20,6% Tcniques Investigadores Auxiliars

Ja sha dit en els pargrafs anteriors que les dones representen el 32% del personal dR+D en equivalncia a dedicaci plena (EDP). Per les dones no es troben distribudes en igual nombre en els diferents sectors. Segons la taula 8.2 i el grfic 8.2, a on hi ha ms gran nombre de dones que fan recerca i desenvolupament s a lEnsenyament superior, ms de la meitat de totes les dones que fan R+D estan en aquest sector, concretament un 54,2% de les dones. A continuaci, un 36,4% de les dones que fan recerca i desenvolupament estan en les empreses, un 7,7% de les dones a lAdministraci Pblica i noms un 1,7% de les dones que fan R+D ho fan a Institucions Pbliques Sense Afany de Lucre (IPSAL).
Taula 8.2. Participaci de les dones en R+D (EDP) segons el sector.
Catalunya 2001. Dones R+D (EDP) Sector Empreses Administraci pblica Ensenyament superior IPSAL Total Investigadores Tcniques Auxiliars Total dones 876,5 378,7 3.407,9 86,2 4.749,3 1.136 131 331,5 23,9 16.22,4 858,6 99,2 533,9 27,9 15.19,6 2.871,1 608,9 4.273,3 138 7.891,3 %Dones sobre total dones 36,4 7,7 54,2 1,7 100,0
128
Grfic 8.2
Representaci de les dones en R+D (EDP) segons el sector. Catalunya 2001

7,7% 1,7%
54,2% IPSAL 36,4% Administraci pblica Ensenyament superior Empreses

Taula 8.3. Personal dedicat a activitats dR+D (nombre de persones) per sector
i gnere. Catalunya 2001. Sectors Total Investigadors 5.147,0 Empreses Tcnics Auxiliars Total Dones 947,0 % Dones 18,4 18,6 31,7 21,3 41,5 64,1 69,1 47,1 39,4 41,0 64,3 41,7 52,1 70,1 67,9 57,5 34,6 23,3 43,1 33,0 % Dones sobre total dones del sector 28,5 40,2 31,4 100,0 68,2 18,6 13,3 100,0 79,9 6,2 13,9 100,0 61,4 21,0 17,6 100,0 63,3 17,7 19,1 100,0
7.187,0 1.336,0 3.294,0 1.044,0 15.628,0 3.327,0 642,0 175,0 125,0 9.42,0
Investigadors 1.548,0 Administraci pblica Tcnics Auxiliars Total 273,0 181,0 2.002,0
Investigadors 13.605,0 5.359,0 Ensenyament superior Tcnics Auxiliars Total Investigadors IPSAL Tcnics Auxiliars Total 1.011,0 1.447,0 4.15,0 930,0
16.063,0 6.704,0 382,0 97,0 84,0 563,0 199,0 68,0 57,0 324,0
Investigadors 20.682,0 71.47,0 Total sectors Tcnics Auxiliars Total 8.568,0 19.94,0 5.006,0 21.56,0 34.256,0 11.297,0
129
Si estudiem les dades de personal dR+D en nombre de persones, sense tenir en compte la seva dedicaci, tant si s parcial com si s plena, les conclusions que arribem sn molt similars encara que una mica ms favorables per la situaci de la dona. Del total de persones que fan recerca i desenvolupament a Catalunya, el 33% sn dones. Daquestes dones tenen la categoria dinvestigadores un 63,3% del total, un 17,7% sn tcniques i un 19,1% sn auxiliars. Digual manera, la proporci de dones que fan R+D en lempresa respecte del total de personal dR+D s dun 21,3%, mentre que en lAdministraci pblica, lensenyament superior i en lIPSAL les proporcions sn molt superiors, del 47,1%, 41,7% i 57,5% respectivament. Per categories, a lempresa s on hi ha ms tcniques i auxiliars. Noms el 28,5% de dones que fan recerca i desenvolupament en les empreses sn investigadores, mentre que a la resta de sectors la proporci ms gran s en tots els casos la dinvestigadores, que arriba a ser prcticament el 80% del total de dones que fan R+D en lensenyament superior.
Grfic 8.3
Participaci de les dones en activitats dR+D per categories. Catalunya 2001

17,7%
19,1% 63,3% Tcniques Investigadores Auxiliars

130
Els grfics segents ens mostren que la distribuci per categories s molt diferent en cada un dels sectors.
Grfic 8.4
Dones investigadores respecte al total del personal R+D per sectors dactivitat. Catalunya 2001
80 70 60 50 40 30 20 10 0 Empreses Administraci pblica Ensenyament superior IPSAL Total sectors
Grfic 8.5
Dones tcniques respecte al total del personal R+D per sectors dactivitat. Catalunya 2001
131
Grfic 8.6
Dones auxiliars respecte al total del personal R+D per sectors dactivitat. Catalunya 2001
En la taula 8.4 es pot veure quantes dones fan R+D en cada un dels sector i la proporci de dones que fan recerca i desenvolupament en cada sector respecte del total de dones dedicades a aquest tipus dactivitats. Ara es pot veure que on hi ha ms dones que fan R+D s a lensenyament superior, amb un 59,3%, a les empreses, en un 29,5%, en un 8,3% a lAdministraci pblica i noms en un 2,9% en lIPSAL. Per tant, si noms es t en compte el nombre de persones, tant si s a dedicaci plena com si s a dedicaci parcial a tasques dR+D, la proporci de dones que fan aquest tipus dactivitat a les empreses no arriba al 30%, mentre que si es calcula el nombre de persones en equivalncia a dedicaci plena (EDP) aquesta proporci era del 36,4%.
Taula 8.4. Participaci de les dones en R+D (nombre de persones) segons el sector.
Catalunya 2001. R+D Dones Sectors Empreses Administraci pblica Ensenyament superior IPSAL Total sectors Investigadores Tcniques Auxiliars 947 642,0 5.359,0 199 7.147 1.336 175,0 415,0 68 1.994 1044 125,0 930,0 57 2.156 Total 3.327 942 6704 324 11.297 % Dones sobre total dones 29,5 8,3 59,3 2,9 100,0
132
Grfic 8.7
Representaci de les dones en R+D segons el sector. Catalunya 2001

2,9% 8,3%
29,5% 59,3% IPSAL Administraci pblica Empreses Ensenyament superior

8.3. Les dones que fan R+D a les empreses

En aquest apartat es presenten les dades del personal dR+D en el sector de les empreses, en qu es podr conixer la diferent distribuci daquest personal per branca dactivitat de lempresa segons el seu codi CNAE, el desglossament per gnere i per categoria professional. Les dades estan contingudes a la taula 8.5, on sha calculat la proporci de dones que hi ha en el personal dR+D de les empreses de cada branca dactivitat, i la proporci de dones que fan R+D en empreses de cada branca respecte del total de dones que es dediquen a fer R+D en el total dempreses a Catalunya. Com ja sha explicat en la introducci daquest captol, shan considerat les empreses que tenen la seva seu social a Catalunya. Les dades subministrades per lInstituto Nacional de Estadstica (INE) no estan completes, ja que atesa la grandria de la mostra el desglossament per gnere no s possible obtenir-lo en algunes branques dactivitat i garantir el secret estadstic.
133
Taula 8.5. Personal dR+D en empreses (nombre de persones) per branca dactivitat
i gnere. Catalunya 2001. CNAE 01+02+05 10 a 41 10+11+12 +13+14 +23 15+16 17+18+19 18 17 19 20+21+22 22 21 24 24-244 244 25 26 27 28 29+30+31 +32+33 +34+35 29 30 31 32 321 32-321 33 Branques dactivitat Agricultura Total indstria Indstries d'extracci i petroli Alimentaci, begudes i tabac Indstria txtil, confecci, cuir i calat Confecci i pelleteria Indstria txtil Cuir i calat Fusta, paper, edici i arts grfiques Edici, impressi i reproducci Cart i paper Indstria qumica Productes qumics Productes farmacutics Cautx i matries plstiques Productes minerals no metllics Metallrgia Manufactures metlliques Maquinria, material de transport Maquinria i equip mecnic Mquines de oficina, clcul i ordenadors Maquinria elctrica Equipo electrnic Components electrnics Aparells de radio, TV i comunicaci Instruments, ptica i rellotgeria Total 179 % Dones Dones % Dones sobre total dones 81 45,2 21,4 0,0 31,2 41,7 58,6 22,6 13,3 29,2 41,5 19,4 35,6 30,7 38,9 19,7 12,1 6,6 8,2 8,7 8,0 2,2 7,5 10,4 6,7 12,9 7,6 2,4 78,3 0,0 5,6 9,7 7,3 2,3 0,0 3,0 1,7 1,0 41,5 14,6 26,8 1,6 0,6 0,0 0,5 14,7 3,1 0,1 1,8 2,0 0,5 1,4 0,8
12.173 2.606 0 602 776 416 345 15 342 142 180 0 188 324 244 78 2 100 59 35
3.881 1.382 1.589 2.292 278 173 45 205 5.572 1.295 270 825 643 266 377 364 489 893 55 21 3 17 490 104 6 62 67 18 49 28
134
Taula 8.5. Personal dR+D en empreses (nombre de persones) per branca dactivitat
i gnere. Catalunya 2001. (Continuaci) CNAE 34 35 353 Branques dactivitat Vehicles de motor Altre material de transport Construcci aeronutica i espacial Total 2.064 111 0 103 250 84 166 0 49 43 3.233 75 347 110 2.551 785 765 20 1.100 666 132 15.628 % Dones Dones % Dones sobre total dones 212 11 0 11 20 6 14 0 6 4 636 8 82 8 506 113 113 0 258 135 32 3.327 10,2 9,9 0,0 10,6 8,0 7,1 8,4 0,0 12,2 9,3 19,6 10,6 23,6 7,2 19,8 14,3 14,7 0,0 23,4 20,2 24,2 21,289 6,3 0,3 0,0 0,3 0,6 0,1 0,4 0,0 0,1 0,1 19,1 0,2 2,4 0,2 15,2 3,3 3,3 0,0 7,7 4,0 0,9 100,0
35-351-353 Altre equip de transport 36 361 36-361 37 40+41 45 50 a 93 50+51+52 +55 64 65+66+67 70+71+72 +73+74 72 722 72-722 73 70+71+74 80+85+90 +92+93 Indstries manufactureres diverses Mobles Altres activitats de fabricaci Reciclatge Energia i aigua Construcci Total serveis Comer i hoteleria Correus i telecomunicacions Mediaci financera Immobiliries i serveis a empreses Activitats informtiques i connexes Programes d'ordinador Altres activitats informtiques Serveis dR+D Altres serveis a empreses Serveis pblics, socials i collectius TOTAL
Una primera conclusi de la taula anterior s que el nombre ms gran de dones que fan R+D en el sector empresa, es troba en empreses industrials. Un 79,3% de les dones estan en empreses industrials, un 19,1% de les dones en empreses de serveis, un 2,4% en empreses agrcoles i noms un 0,1% de les dones que es dediquen a activitats de recerca i desenvolupament treballen en empreses de la construcci. 135
Una altre conclusi de la taula 8.5 que ja havem vist tamb en la taula 8.3 s que del total de persones que fan R+D a les empreses un 21,3% sn dones, per tant un 78,7% sn homes. Per veiem que per branques dactivitat aquesta proporci varia moltssim, des del 2,2% en maquines doficina, clcul i ordinadors, fins al 58,6% de confecci i pelleteria. Dins de la indstria, on es troba una proporci ms gran de dones fent R+D s en la indstria qumica (53%), i concretament en la indstria farmacutica amb un 34,3%. A continuaci, els sectors industrials que ocupen una proporci ms gran de dones que fan R+D sn: maquinria, material de transport (18,8%), indstria txtil, confecci, cuiro i calat (12,4%), alimentaci, begudes i tabac (7,2%), fusta, paper, edici, arts grfiques (3,8%) i cautx i matries plstiques (2,1%).
Grfic 8.8
Dones que fan R+D a lempresa per branca dactivitat. Catalunya 2001
2,4% 0,1% 19,1%
78,3%
Construcci Agricultura Serveis Indstria
Grfic 8.9
Proporci de dones que fan R+D a les empreses industrials per branques dactivitat. Catalunya 2001
2,6% 2,1%
3,8% 7,2%
12,4%
Cautx i matries plstiques Altres Fusta, paper, edici, arts grfiques 53,0% Alimentaci, begudes i tabac Indstria txtil, confecci, cuiro i calat Maquinria, material de transport Indstria qumica
18,8%
136
Dins del sector serveis, on hi ha un nombre ms gran de dones que fa R+D s lgicament en empreses de serveis dR+D, amb un 40,6% del total de dones. Altres branques dactivitat amb una proporci significativa de dones que fan R+D sn: altres serveis a empreses, que inclou entre altres activitats immobiliries (CNAE: 70), amb un 21,2%, activitats informtiques, amb el 17,8%, correus i telecomunicacions, amb el 12,9%, i serveis pblics, socials i collectius, amb el 5%.
Proporci de dones que fan R+D a les empreses de serveis per branques dactivitat. Catalunya 2001
5,0% 12,9% 2,5%
Grfic 8.10
40,6%
Altres Serveis pblics, socials i collectius Correus i Telecomunicacions Activitats informtiques i connexes Altres serveis a empreses Serveis dR+D
17,8%
21,2%
137
IX
LES DONES COM A USURIES I PROFESSIONALS DE LES TIC
En aquest captol es recullen les dades obtingudes en lestudi sobre oferta i demanda de personal de les tecnologies de la informaci i la comunicaci de juny de 2001 de la Secretaria per a la Societat de la Informaci (SSI), i lenquesta sobre la penetraci de les TIC a Catalunya de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci (DURSI) i lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) de novembre de 2001. Per tal destudiar la situaci actual dels professionals de les TIC, lestudi es basava en els resultats de lenquesta realitzada per lInstitut dEstadstica de Catalunya i la Secretaria per a la Societat de la Informaci a una mostra de 1.600 empreses catalanes de tots els sectors amb deu o ms treballadors. En el segon estudi la mostra de lenquesta estava formada per 1.645 llars distribudes segons la dimensi del municipi i la demarcaci territorial a qu pertanyen. Dins de cada una daquestes llars es va seleccionar aleatriament una persona de quinze anys o ms per avaluar ls que fa de les noves tecnologies, bsicament ordinador, Internet i telfon mbil. Del primer estudi lindicador que ens interessa destacar s el percentatge de dones assalariades professionals i usuries de les TIC sobre el total dels treballadors professionals i usuaris de les tecnologies de la informaci en empreses de deu o ms treballadors.
Taula 9.1. Presncia de la dona a les TIC. Catalunya 2000.
% Professionals de les TIC Dones Homes Total 2,6 4,4 3,7
% Usuaris de les TIC 43,2 31,3 35,7 % Dones
Personal assalariat ocupat Professionals de les TIC Usuries de les TIC
37 26 45
Font: Secretaria per a la Societat de la Informaci, a partir de dades de lIDESCAT. Enquesta sobre ocupaci de les TIC a lempresa. Desembre de 2000.
Del total dassalariats professionals de les TIC de la mostra, el 26% eren dones, molt per sota de la proporci de dones que hi ha en conjunt en aquestes empreses, que era del 37%. Si el 45% dels usuaris de les TIC a les empreses sn dones, i tenint en compte que noms el 37% dels
139
treballadors sn dones, aix significa que hi ha un nombre ms alt dusuries. Els resultats mostren tamb que el personal assalariat ocupat com a professional de les TIC representa el 3,7% del personal de les empreses de deu o ms treballadors. Respecte al total de dones ocupades a les empreses de la mostra, les professionals de les TIC representen noms el 2,6%, molt per sota del 4,4% dhomes professionals de les TIC. Els sectors que ms dones professionals de les TIC ocupen sn el de la resta de serveis, amb un 29,1%, i el de TIC i continguts amb un 28,7%, mentre que els sectors on hi ha ms dones usuries de les TIC sn la resta de serveis (25,8%), comer, hoteleria i turisme (25%), i finances i serveis tcnics amb el 16,5%.
Taula 9.2.
Dones professionals de les TIC per sectors. Catalunya 2000 % Dones
TIC i continguts Finances o serveis tcnics Resta dindstria i construcci Comer, hoteleria i turisme Qumica Alimentaci Automoci Resta de serveis
28,7 13,2 12,9 10,2 3,3 2,1 0,4 29,1
Grfic 9.1
Dones professionals de les TIC per sectors. Catalunya 2000

3,3% 2,1% 0,4%
10,2% Automoci 12,9% 29,1% Alimentaci Qumica Comer, hoteleria i turisme Resta dindstria i construcci Finances o serveis tcnics 13,2% 28,7% TIC continguts Resta de serveis
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria per a la Societat de la Informaci a partir de dades de lIDESCAT. Enquesta sobre ocupaci TIC a lempresa. Desembre 2000.
140
Taula 9.3.
Definici de sectors dactivitat amb la correspondncia amb la classificaci CNAE-93. CNAE-93 7.122, 72, 221, 223, 921, 922, 924, 925, 30-33, 642 15, 16 34, 35 24, 25 50, 51, 52, 55, 60, 61, 62, 63 10-14, 17-21, 222, 23, 26-29, 36-37, 40-41, 45
Sector TIC i continguts Alimentaci Automoci Qumica Comer, hoteleria i turisme Resta de la indstria i construcci Finances i serveis tcnics Resta dels serveis
65, 66, 67, 74 641, 70, 711, 712, 7131, 7132, 7134, 714, 73, 80, 85, 90, 91, 923, 926, 927, 93
Font: Oferta i demanda de personal de les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Catalunya 2001. Secretaria per a la Societat de la Informaci, 2001. http://dursi.gencat.es
Taula 9.4.
Dones usuries TIC per sectors. Catalunya 2000 % Dones
TIC i continguts Finances o serveis tcnics Resta dindstria i construcci Comer, hoteleria i turisme Qumica Alimentaci Automoci Resta de serveis
8,8 16,5 15,6 25,0 5,0 2,2 1,1 25,8
141
Grfic 9.2
Dones usuries TIC per sectors. Catalunya 2000

5,0% 2,2% 1,1%
8,8% Automoci 15,6% 25,8% Alimentaci Qumica TIC i continguts Resta dindstria i construcci Finances o serveis tcnics 16,5% 25,0% Comer, hoteleria i turisme Resta de serveis
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de la Secretaria per a la Societat de la Informaci a partir de dades de lIDESCAT. Enquesta sobre ocupaci TIC a lempresa. Desembre 2000.
Segons els resultats de lenquesta sobre penetraci de les TIC a Catalunya, ls de les noves tecnologies per part de les dones, com per exemple ls dInternet, sha incrementat, i passa del 21,8% labril de 2001 al 24,4% el novembre de 2001, i s ms gran lincrement que no pas el dels homes.
Evoluci de ls dInternet a Catalunya segons el sexe. Catalunya 2000-2001
38,3% 38,8%
Grfic 9.3
% sobre la poblaci de 15 anys o ms
40% 35%
29,8%
31,4%
30% 25% 20% 15% 10%
26,9% 24,4% 20,6% 21,8%
14,7%
Abril 2000 Home
Abril 2001 Dona
Novembre 2001 Mitjana
Font: Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci. Resum de lenquesta sobre la penetraci de les TIC a Catalunya STSI-IDESCAT. Novembre 2001.
142
X
CONCLUSIONS
Volem comenar aquestes conclusions dient que s absolutament necessari que els organismes encarregats de la recollida i elaboraci de dades facin un esfor per considerar el gnere com a variable diferenciadora, ja que aquesta s lnica manera de poder fer estudis que desvetllin de manera clara i exacta la realitat de la dona en el mn cientfic i tecnolgic. Aix hauria de permetre descobrir i descartar els orgens i les causes de les desigualtats i dissenyar poltiques i accions amb vista a aconseguir un equilibri entre les dones i els homes que estudien i treballen en entorns cientfics i tecnolgics. Manquen encara moltes dades, es constata com la variable gnere no sempre es t en compte a lhora de fer enquestes, estadstiques i difondre informaci per part de les institucions. Les dades recollides en aquest llibre blanc ens mostren que en la poblaci catalana hi ha ms nois que noies a primria, i aquesta tendncia, demogrfica, existeix mentre lensenyament s obligatori, per quan passen a les etapes postobligatries els nois no segueixen la seva formaci, segurament perqu sincorporen abans al mercat de treball, mentre que les noies es mantenen majoritriament fins a les etapes superiors, cicles formatius de grau superior (CFGS) i universitat. Lincrement de les noies a la poblaci escolar comena a fer-se palesa quan estudiem letapa del batxillerat. Aix ens pot portar a concloure que les noies perceben la necessitat destar ms preparades i dassolir un ms alt nivell educatiu que els permeti accedir en un futur al mercat de treball en millors condicions. Per quan sanalitza lmbit de formaci escollit majoritriament per les noies, tant en modalitats de batxillerat com en famlies professionals dels cicles formatius, es comprova que les opcions continuen sent molt tradicionals. El 54% de les noies fan el batxillerat dHumanitats i Ciencies Socials, el 33,7% escullen la modalitat de Cincies de la Naturalesa i la Salut, i noms el 7,2% fan el Tecnolgic. En els cicles formatius de grau mig troben que Administraci i Sanitat sn les famlies on es concentra prcticament el 65% de totes les noies matriculades en aquests cicles. De les opcions tecnolgiques sembla que la qumica s de les preferides per les estudiants. Les causes que poden provocar aquestes sortides encara tradicionals podrien ser diverses. En el cas del poc xit dels batxillerats tecnolgics, potser el perfil del professorat que fa orientaci o tutoria. En general el professorat ha dassumir lorientaci i la informaci a travs de les tutories. Per manquen especialistes en orientaci que reforarien aquesta tasca des dun punt de vista ms tcnic. Tamb hi ha una manca de referents femenins, hi ha poques professores en determinades rees tecnolgiques, en qu la proporci de professorat mascul s majoritria o fins i tot total. Una altra causa la podem trobar en loferta territorial. Tot i que shauria danalitzar ms a fons, creiem que loferta territorial pot facilitar o no la mobilitat, i aix repercuteix de forma diferent entre els nois i les noies.
145
En letapa de cicles formatius de grau mitj (CFGM), cal destacar dos aspectes: les dones no tenen tendncia a seguir aquesta etapa, i s lnica opci postobligatria en qu no presenten la proporci majoritria. En els cicles formatius de grau superior (CFGS), les dones sn majoria, fet que refora la idea que les noies volen o veuen la necessitat de formarse, per un cop ms aquesta formaci est emmarcada en les sortides tradicionals i femenines. En lensenyament universitari les conclusions que sextreuen de les dades analitzades sn clares i preocupants: a les titulacions en qu la tecnologia hi juga un paper clau (principalment enginyeries), els desequilibris entre el nombre de dones i el nombre dhomes sn molt grans. En altres mbits cientfics, les proporcions sn ms equilibrades, tot i que algunes titulacions encara semblen ser territori dels nois. La tendncia de les noies s a concentrar-se en Cincies Socials i Humanitats, mentre que els nois apunten cap a enginyeries o titulacions com Administraci i Direcci dEmpreses o Empresarials. Mentre que les dones representen el 53% del total destudiants de primer i segon cicle, als mbits darquitectura i enginyeria el percentatge de dones cau a un 25,4%. Per titulacions, les diferncies de distribuci de les dones encara sn ms acusades. Sembla que a tercer cicle els desequilibris tendeixen a minvar; si s aix, els percentatges de professores en els diferents mbits potser haurien destar encara ms equilibrats, si no ara, almenys s daqu a uns anys. Fruit daquesta situaci en el mn de lensenyament, la dona quan sincorpora al mercat de treball ho fa en uns sectors, en unes branques dactivitat i en unes ocupacions determinades, cosa que ocasiona el conegut efecte de segregaci professional. De lestudi realitzat sobre la situaci en el mercat de treball sha comprovat que la dona ha estat present de forma majoritria com a professora en leducaci infantil i primria des del curs 1980-1981, amb un 68,6%, experimentant un augment constant que ha fet que en el curs 1999-2000 arribs al 84,2% de percentatge de dones dins del professorat deducaci infantil i primria. Durant el curs 2000-2001 la presncia de les dones en leducaci infantil i primria s majoritria en tots els apartats. El 84,6% del professorat daquesta etapa sn dones. En els sectors pblic i privat la presncia de la dona professora en leducaci infantil i primria s molt semblant, un 84,3% en el sector pblic i un 85% en el sector privat. En el professorat de lensenyament secundari tamb la presncia de la dona ha estat majoritria a partir dels curs 1990-1991, i tot i que tamb experimenta un augment, no s tan important ni comparable amb 146
lexperimentat per les dones en el professorat de leducaci infantil i primria. Aix, en el curs 1999-2000 el percentatge de dones en el professorat deducaci secundria s del 53,5%. En el curs 2000-2001 dins dels ensenyaments secundaris, la presncia de la dona est lleugerament per sobre de la de lhome excepte en el professorat tcnic dFP, on s minoritria. La dona en aquest darrer apartat noms ocupa el 32,4% de les places. Les especialitats amb un alt percentatge de dones en el professorat (ms del 70%) son poques, noms cinc, en el curs 2002-2003, i estan concentrades en tres mbits: el sanitari, lalimentari i el de criana i cultiu. Aquest ltim est totalment ocupat per dones. Les especialitats que en el curs 2002-2003 tenen un baix percentatge de dones (menys del 30%) son vint-i-vuit, de les quals nhi ha onze en qu no hi ha cap dona. Les especialitats en qu no trobem dones estan relacionades amb rees de mecnica, disseny, vehicles, mquines, instrumentaci, soldadura i fotogravats. Hi ha cinc especialitats en qu la presncia de la dona no arriba al 5% del total. Aquestes especialitats inclouen mbits com electricitat, electrnica, equips trmics i fluids. Les dones en el curs 2002-2003 noms ocupen un 37,45% dels crrecs de director, tot i que ocupen la majoria de places de lensenyament secundari (en el 2000-2001 un 53.8% del professorat eren dones). Les dones ocupen una majoria (ms del 50%) de crrecs de coordinador pedaggic i crrecs de coordinaci. La proporci s equivalent a la de dones que estan en lensenyament de secundria. A la universitat catalana, la situaci pel que fa a proporcions de dones en el professorat s molt diferent. Es podria dir que la universitat est masculinitzada; el percentatge de professores no arriba al 35% (curs 2000-2001). s una llstima que no es pugui analitzar la tendncia que ha seguit aquesta dada en els darrers anys, ja que aix podria portar llum sobre un possible futur ms equilibrat (cal esperar que, si actualment el nombre de noies que estudia a la universitat s superior al nombre de nois, a mesura que passin els anys el nombre de professores sanir incrementant). Pel que fa a les rees de coneixement del professorat, hi ha un desequilibri fora acusat entre lrea feminitzada dHumanitats i lrea masculinitzada dArquitectura i Enginyeria. Amb tot, una de les dades ms preocupants, i que podria fer pensar fins i tot en un cert grau de discriminaci per gnere dins el mn universitari, s el baixssim percentatge de dones que ocupen ctedres (molt ms baix que el percentatge de dones a la universitat). Aix podria ser degut al sostre de vidre que dificulta que les dones arribin a les categories professionals ms altes (catedrtica duniversitat, en aquest cas). Tanmateix, cal una anlisi ms detallada per arribar a determinar si part 147
daquest desequilibri es deu en realitat a una possible discriminaci (caldria analitzar, per exemple, quantes professores titulars tenen la mateixa edat que els professors catedrtics). El percentatge de dones en els diferents crrecs de govern a les universitats s molt baix; nicament dues de les onze universitats catalanes tenen una dona rectora, i a la majoria de crrecs no hi ha ms del 30% de dones. Tot i que la manca dalgunes dades fa que no es puguin extreure conclusions prou significatives, i que hi ha diferncies entre universitats, en general, el percentatge de dones en els crrecs unipersonals de govern (per al total duniversitats catalanes s del 27%) s encara ms baix que el percentatge de dones entre el professorat universitari. Tamb sobserva que les proporcions sn ms baixes quan els crrecs sn ms alts, i que a mesura que descendim als llocs de sotsdirecci o de secretaria dunitat estructural la proporci de dones augmenta. Aquesta situaci de desigualtat s general en tot el mercat de treball i fins i tot sagreuja en lempresa privada. Tot i que la incorporaci de la dona al mercat de treball va incrementant, el 2002 noms el 41,6% de la poblaci activa est formada per dones. En estudiar les dades de mitjana danys de formaci i proporci de dones i homes en cada un dels nivells formatius, sha comprovat que les dones tenen de mitjana un nivell ms alt de formaci, per aquest avantatge de moment no els ha servit per assolir llocs de major prestigi i responsabilitat. Majoritriament, les dones ocupades estan en els serveis amb un 76,7%, i dins dels serveis on hi ha una proporci ms gran de dones s en el comer, lhoteleria i les reparacions, amb un 26,2%, i seguidament a lAdministraci pblica, educaci i sanitat, en qu hi ha el 23,5% de les dones que treballen. Noms un 20,2% de les dones ocupades estan a la indstria, i dins de la indstria la major proporci es troba en els sectors dalimentaci, txtil, fusta, paper i edici. Per ocupacions es detecten categories on predominen les dones. De cada cent empleats administratius prcticament seixanta-cinc sn dones, i de cada cent treballadors de serveis de restauraci, personals i de comer ms de seixanta-sis sn dones. Mentre que hi ha ocupacions o categories molt masculinitzades, per exemple, tot i que el 86,6% de les dones ocupades sn treballadores assalariades, noms l1,5% de dones tenen crrecs directius. Si ens centrem en les dones tcniques i cientfiques, la situaci no s tan negativa. Del total de tcnics i professionals cientfics i intellectuals, el 53,1% sn dones, i en el cas de tcnics i professionals de suport la proporci s ms baixa, del 44%. Ara b, malgrat aix, el nombre de dones que tenen aquestes ocupacions representa una proporci molt baixa respecte del total de dones que treballen. 148
Un altre aspecte important a considerar s si aquestes tcniques i cientfiques treballen en sectors dalta i mitjana tecnologia. Les dades proporcionades per lInstitut Catal dEstadstica (IDESCAT) ens diuen que la proporci de dones en els sectors dalta i mitjana tecnologia s aproximadament del 29% (en manufacturers dalta i mitjana tecnologia del 26,9% sobre el total de treballadors ocupats en aquests sectors, i en els serveis dalta tecnologia o de punta del 36,9%). Per la proporci de directives i tcniques en aquests sectors (respecte del total de directius i tcnics) s molt ms baixa, tan sols del 23,5%. A partir duna altra font dinformaci, concretament a partir de lestudi de la Secretaria per a la Societat de la Informaci (SSI) sobre el personal de les TIC de juny de 2001, del total dassalariats professionals de les TIC de la mostra, el 26% eren dones, molt per sota de la proporci de dones que hi ha en conjunt en aquestes empreses, que era del 37%. Mentre que la proporci dusuries de les TIC a les empreses era del 45%. De les dades de lInstituto Nacional de Estadstica (INE) sabem que les dones que fan recerca tant a lempresa com a lAdministraci pblica, lensenyament superior o lIPSAL representen el 33% del total del personal dR+D. De cada cent persones dedicades a tasques de recerca i desenvolupament, trenta-tres sn dones. Aix ens permet afirmar que el mn de la recerca (igual que el de la tecnologia) est dominat, en general, pels homes. Per les proporcions de dones en R+D respecte del total de personal dR+D sn diferents en els diversos sectors. Mentre que la situaci en els organismes pblics s del 47,1%, i en lensenyament superior del 41,7%, en el sector empresarial aquesta proporci es redueix prcticament a la meitat, al 21,3%. Per categories, en les empreses noms el 18,4% dels investigadors i el 18,6% que tenen la categoria de tcnic sn dones, mentre que les auxiliars sn el 31,7% del personal daquesta categoria. Per branca dactivitat, les dades de lINE ens indiquen que on les dones tenen un paper ms important en la recerca s en la indstria qumica (concretament en la indstria farmacutica), en qu les dones representen el 35,6% del total de personal dR+D en aquestes empreses. Tamb voldrem destacar el 41,8% de dones en el personal dR+D en la indstria txtil, confecci, cuiro i calat, i el 31,2% dalimentaci, begudes i tabac. Per acabar, podem resumir que malgrat que no es pot generalitzar i que es detecten diferncies en sectors, branques i categories, la situaci de la dona en el mn de la cincia i la tecnologia no ha assolit els nivells digualtat que requereix la nostra societat. Confiem que aquest llibre blanc serveixi com a punt de partida per proposar solucions i formular propostes de futur.
149
XI
BIBLIOGRAFIA
11.1. Llibres i articles

Anuari estadstic de Catalunya 2001. Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Barcelona. 2001. Anuari estadstic de Catalunya 2002.: Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Barcelona. 2002. ARTAL, M.; BRICALL, M.; FONTANALS, A.; SOL, F . Dones i carreres tcniques I. Perfil de les estudiants a la UPC 1998/99. Edita: Programa Dona de la UPC. Barcelona. 2000. ARTAL, M.; BATISTA, J.M.; MRQUEZ, R.; PARRILLA, D.; SOL, F . Dones i carreres tcniques II. Perfil de les titulades en Enginyeria Industrial. Promocions 1990/98. Edita: Programa Dona de la UPC. Barcelona. 2000. DE FELIPE, R.; ABADA, A.; CHUECA, A.; VIEITEZ, A. M. Mujer, ciencia y sociedad: Las ciencias agrarias. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). DE PABLO, F .; DE LA FUENTE, G.; MORREALE, G.; SALAS, M.; ARANDA, A.; SANTISTEBAN, P.; NIETO, A.; BLASCO, M. A. Biologa y Biomedicina: un rea de mujeres frtiles. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). El sistema universitari de Catalunya. Memria 2000-2001. Generalitat de Catalunya. Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci. Barcelona. 2001. Estadsticas sobre las actividades en investigacin cientfica y desarrollo tecnolgico (I+D). Indicadores bsicos. Instituto Nacional de Estadstica (INE). Madrid. 2002. Estudio sobre mujeres investigadoras del CSIC. Centro Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC). Madrid. Juny 2001. Estudio sobre mujeres investigadoras del CSIC. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliolagost 2002). FERNANDEZ VARGAS, V.; SANTESMASES, M. J. Ciencia y tecnologa en el CSIC: Una visin de gnero. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). GARCA-LPEZ, M. T.; GOYA LAZA, P.; ERRA SARABASA, P., GONZLEZ CARLOS, M.;JIMENO HERRANZ, L.; MIFSUD CORTS, M. D.; NIETO LPEZ, O.; DE OCRIZ HERRERO, C.; PENADS ULLATE, S.; RODRGUEZ RAMOS, I. El rea de Ciencia y Tecnologas Qumicas: Un rea de qumicas? Revista Arbor: Ciencia, 151
pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliolagost 2002). Informe Cotec. Tecnologa e Innovacin en Espaa. Fundacin Cotec para la Innovacin Tecnolgica. Madrid. 2002. IZQUIERDO, M. J.; BORRS, A.; FERRER, A., SANZ, N.; VIAYNA, I. El sexisme a la universitat. Estudi comparatiu del personal assalariat de les universitats pbliques catalanes. Universitat Autnoma de Barcelona. Serveis de Publicacions. Bellaterra. 1999. JUREZ, M.; BENEDITO, C.; CANO, P.; DOBARGANES, C.; GARCA VIGUERA, C.; GONZLEZ SOTELO, C.; MARCOS, A.; MARTINEZ CASTRO, I.; POLO, C.; RODRGUEZ, A. Situacin de la mujer cientfica en el rea de Alimentos del CSIC. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). Les dones a Catalunya: dades estadstiques. Institut Catal de la Dona (ICD). Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT). Barcelona. Novembre 2001. Les femmes dans la recherche francaise. Livre Blanc. Ministre de la recherche. Pars. Mar 2002. Libro Blanco. El sistema espaol de innovacin, diagnsticos y recomendaciones. Fundacin Cotec para la Innovacin Tecnolgica. Madrid. 1998. MARTN LOU, M. A.; BODEGA, M. I.; CALATRAVA, A.; DELGADO, M.; DURN, M. .; FERNNDEZ VARGAS, V.; GANGUTIA, E.; ROLDN, C.; SEVILLA, R. rea de Humanidades y Ciencias Sociales: Una visin en el tiempo. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). Mercat de treball 2001. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa. Institut dEstadstica de Catalunya. Barcelona. Maig 2002. Mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa. Institut dEstadstica de Catalunya. Barcelona. Maig 2003. MEYA LLOPART, M.; DE LA HOZ DEVI, J. Oferta i demanda de personal de les tecnologies de la informaci. Catalunya 2001. Secretaria per a la Societat de la Informaci. Barcelona. Juny 2001. MEYA LLOPART, M.; DE LA HOZ DEVI, J. Estadstiques de la Societat de la Informaci a Catalunya 2001. Secretaria per a la Societat de la Informaci. Barcelona. Juny 2001.
152
MOYA DE GUERRA, E.; BELLANATO, J.; FLORES, A.; GARCA-BORGE, M. J.; GATO, B.; HERNNDEZ, M.; JUNGCLAUS, A.; MRQUEZ, I.; MASEGOSA, J.; DEL OLMO, A. Mujeres en Ciencia y Tecnologas Fsicas en el CSIC. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). RUIZ VALERO, C.; ADEVA, P.; ANDRADE, M. C.; DE ANDRS, A.; CASCALES, C.; DURN, A.; FERNNDEZ, A.; GONZLEZ CARREO, T.; LPEZ SANCHO, P.; MIJANGOS, C.; MONGE, .; PLATERO, G.; ROVIRA, C.; SANJUN, M. L.; SANTOS, A. Ciencia y Tecnologa de Materiales: De las sombras a las luces. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). TARRACH, R.; FERNNDEZ VARGAS, V.; LLAGUNO, C.; MENDIZABAL, T. M.; TIGERAS, P. Cientficas del CSIC: Una primera aproximacin. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002). TELLERA, M. T. Una visin de gnero en el rea de Recursos Naturales. Revista Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura [Madrid], nm. 679-680, volum CLXXII (juliol-agost 2002).
11.2. PGINES WEB

Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC) www.csic.es Departament dEnsenyament www.gencat.net/ense Departament dUniversitats. Recerca i Desenvolupament (DURSI) http://dursi.gencat.es Fundacin Cotec para la Innovacin Tecnolgica (Cotec) www.cotec.es Institut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT) www.idescat.es Instituto Nacional de Estadstica (INE) www.ine.es Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte www.mec.es/estadistica Ministerio de Ciencia y Tecnologa www.mcyt.es
153
XII
ANNEXOS
A1. LES NOIES A LEDUCACI NO UNIVERSITRIA
Taula A1.1.
Evoluci percentual de lalumnat deducaci infantil per sexe. Curs 1980-1981 / 2000-2001. Gnere
Curs 1980-1981 1981-1982 1982-1983 1983-1984 1984-1985 1985-1986 1986-1987 1987-1988 1988-1989 1989-1990 1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001
Total 221.545 214.594 209.792 201.328 191.380 181.924 171.204 162.825 154.642 150.374 150.983 170.878 184.450 203.303 205.827 210.191 210.331 209.242 205.991 208.820 216.393
Nenes 109.886 106.439 104.057 99.657 94.159 89.507 84.232 80.273 76.084 73.683 73.982 83.559 89.643 98.602 99.826 102.153 102.431 101.901 99.288 100.442 104.151
Nens 111.659 108.155 105.735 101.671 97.221 92.417 86.972 82.552 78.558 76.691 77.001 87.319 94.807 104.701 106.001 108.038 107.900 107.341 106.703 108.378 112.242
% Nenes 49,6 49,6 49,6 49,5 49,2 49,2 49,2 49,3 49,2 49 49 48,9 48,6 48,5 48,5 48,6 48,7 48,7 48,2 48,1 48,1
% Nens 50,4 50,4 50,4 50,5 50,8 50,8 50,8 50,7 50,8 51 51 51,1 51,4 51,5 51,5 51,4 51,3 51,3 51,8 51,9 51,9
155
Taula A1.2.
Evoluci percentual de lalumnat deducaci primria per sexe. Curs 1980-1981 / 2000-2001. Gnere
Curs 1980-1981 1981-1982 1982-1983 1983-1984 1984-1985 1985-1986 1986-1987 1987-1988 1988-1989 1989-1990 1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001
Total 645.761 656.149 660.172 657.645 654.088 634.872 613.312 589.238 558.666 525.906 493.407 465.471 438.822 415.198 394.860 380.597 368.261 358.576 349.530 347.457 346.604
Nenes 314.486 317.576 318.203 317.643 316.579 307.913 296.843 284.602 270.394 254.013 238.809 225.288 212.829 201.371 191.507 184.590 178.975 173.909 168.473 167.822 167.732
Nens 331.275 338.573 341.969 340.002 337.509 326.959 316.469 304.636 288.272 271.893 254.598 240.183 225.993 213.827 203.353 196.007 189.286 184.667 181.057 179.635 178.872
% Nenes 48,7 48,4 48,2 48,3 48,4 48,5 48,4 48,3 48,4 48,3 48,4 48,4 48,5 48,5 48,5 48,5 48,6 48,5 48,2 48,3 48,4
% Nens 51,3 51,6 51,8 51,7 51,6 51,5 51,6 51,7 51,6 51,7 51,6 51,6 51,5 51,5 51,5 51,5 51,4 51,5 51,8 51,7 51,6
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del Departament dEnsenyament. Servei dEstadstica Documentaci. Estadstica de lensenyament.
156
Taula A1.3.
Evoluci percentual de lalumnat densenyaments secundaris per sexe. Curs 1980-1981 / 2000-2001. Gnere
Curs 1980-1981 1981-1982 1982-1983 1983-1984 1984-1985 1985-1986 1986-1987 1987-1988 1988-1989 1989-1990 1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001
Total 465.429 481.065 483.826 496.691 521.550 535.682 549.083 567.584 573.257 579.146 583.564 582.530 576.814 571.644 555.589 534.202 511.002 489.251 463.973 436.142 420.663
Nenes 223.871 231.873 234.656 242.882 255.038 260.877 268.502 278.684 282.042 284.940 292.366 292.430 290.714 287.537 280.017 270.306 254.479 245.115 231.059 216.326 207.027
Nens 241.558 249.192 249.170 253.809 266.512 274.805 280.581 288.900 291.215 294.206 291.198 290.100 286.100 284.107 275.572 263.896 256.523 244.136 232.914 219.816 213.636
% Nenes 48,1 48,2 48,5 48,9 48,9 48,7 48,9 49,1 49,2 49,2 50,1 50,2 50,4 50,3 50,4 50,6 49,8 50,1 49,8 49,6 49,2
% Nens 51,9 51,8 51,5 51,1 51,1 51,3 51,1 50,9 50,8 50,8 49,9 49,8 49,6 49,7 49,6 49,4 50,2 49,9 50,2 50,4 50,8
157
Taula A1.4.
Noies matriculades a la modalitat tecnolgica de batxillerat per sectors. Curs 2001-2002. Noies % Noies sobre total noies 35,7 64,3 100
Sector privat (1r+2n) Sector pblic (1r+2n) TOTAL
1.373 2.475 3.848
Taula A15.
Noies matriculades a la modalitat tecnolgica de batxillerat per provncies. Primer, segon i total. Curs 2001-2002. Tecnologia. Total Primer Segon 100 107 151 1.268 TOTAL 227 274 376 2.971
Lleida Girona Tarragona Barcelona
127 167 225 1.703
158
159
Humanitats i Socials Total 1.680 1.599 2.031 3.073 4.364 7.198 12.608 32.766 46.719 46.232 42.565 28.922 31.381 67,9 67,9 31.541 67,5 22.417 68,4 8.832 70,1 5.826 5.033 69,9 3.272 3.028 69,4 1.988 314 512 916 2.155 70,1 1.836 494 26,9 15,8 15,6 15,7 14,4 15.080 2.165 20.162 3.219 21.600 3.651 22.106 3.848 16,0 16,9 17,4 1.406 69,2 1.559 486 31,2 1.076 67,3 1.266 352 27,8 999 59,5 855 210 24,6 3.739 4.205 5.363 7.331 9.675 16.231 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Tecnologia Total Noies 1.799 2.083 2.811 3.949 5.226 9.030 28.547 15.998 73.244 40.286 101.208 101.862 96.959 56.077 56.604 53.533 % Noies 48,1 49,5 52,4 53,9 54,0 55,6 56,0 55,0 55,4 55,6 55,2 % Noies 46,0 45,5 48,5 52,3 55,9 60,2 61,9 61,8 61,9 63,4 64,1
Taula A1.6.
Evoluci percentual de lalumnat de Batxillerat per sexe i modalitat. Curs 1991-1992 / 2001-2002.
Batxillerat. Primer i segon curs. Alumnes per modalitats. Total
Arts
C.Naturalesa i la Salut
Total
Noies % Noies
Total
Noies
1991-1992
206
131
63,6
998
459
1992-1993
270
168
62,2
1.070
487
1993-1994
364
236
64,8
1.409
683
1994-1995
343
213
62,1
2.079
1.087
1995-1996
416
259
62,3
2.907
1.625
1996-1997
788
493
62,6
4.973
2.992
1997-1998
1.172
717
61,2
8.941
5.533
1998-1999
2.653
1.643
61,9
22.745 14.061
1999-2000
3.602
2.294
63,7
30.725 19.023
2000-2001
4.197
2.656
63,3
29.833 18.916
2001-2002
4.183
2.738
65,5
28.105 18.025
160
Humanitats i Socials Total 1.680 1.599 2.031 3.073 4.364 7.198 12.608 32.766 46.719 46.232 42.565 28.922 67,9 31.381 67,9 31.541 67,5 22.417 68,4 8.832 70,1 5.826 916 5.033 69,9 3.272 512 3.028 69,4 1.988 314 15,8 15,6 15,7 14,4 16,0 16,9 21.600 3.651 22.106 3.848 17,4 2.155 70,1 1.836 494 26,9 1.406 69,2 1.559 486 31,2 1.076 67,3 1.266 352 27,8 4.205 5.363 7.331 9.675 16.231 28.547 73.244 101.208 101.862 96.959 999 59,5 855 210 3.739 24,6 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies 1.799 2.083 2.811 3.949 5.226 9.030 15.998 40.286 56.077 56.604 53.533 Tecnologia Total % Noies 48,1 49,5 52,4 53,9 54,0 55,6 56,0 55,0 55,4 55,6 55,2 % Noies 46,0 45,5 48,5 52,3 55,9 60,2 61,9 61,8 61,9 63,4 64,1
Taula A1.7.
Sries estadstiques de lalumnat de batxillerat de primer i segon curs per sexe i curs des del 1991-1992 fins al 2001-2002.
Arts
C.Naturalesa i la Salut
Total
Noies % Noies
Total
Noies
1991-1992
206
131
63,6
998
459
1992-1993
270
168
62,2
1.070
487
1993-1994
364
236
64,8
1.409
683
1994-1995
343
213
62,1
2.079
1.087
1995-1996
416
259
62,3
2.907
1.625
1996-1997
788
493
62,6
4.973
2.992
1997-1998
1.172
717
61,2
8.941
5.533
1998-1999
2.653
1.643
61,9
22.745 14.061
15.080 2.165 20.162 3219
1999-2000
3.602
2.294
63,7
30.725 19.023
2000-2001
41.97
2.656
63,3
29.833 18.916
2001-2002
41.83
2.738
65,5
28.105 18.025
161
1998-1999 Total 410 5,7 11.273 613 669 5,4 13.730 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total 1999-2000 2000-2001 2001-2002 Noies 706 % Noies 4,7 7,1 7.145 4,9 15.091
Taula A1.8.
Evoluci del nombre dalumnat de CFGM per famlies tecnolgiques i no tecnolgiques. Curs 1996-1997 / 2001-2002.
CFGM. Alumnes matriculats segons famlies professionals. Total
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
Famlies tecnolgiques
1.515
173 11,4 2.931 2.007
Famlies no tecnolgiques
1.954 1.362 69,7 3.474 2.465 71,0 8.100 5.669 70,0 11.701 8.100 69,2 14.411 9.933 68,9 15.279 10.698 70,0
Taula A1.9.
Classificaci de les famlies dels CFGM en tecnolgiques i no tecnolgiques.
Activitats agrries Activitats maritimopesqueres Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Fabricaci mecnica Fusta i moble Indstries alimentries Manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment i serveis de producci Qumica Txtil, confecci i pell
Activitats fsiques i esportives Administraci Arts grfiques Comer i mrqueting Comunicaci, imatge i so Educaci infantil Hoteleria i turisme Imatge personal Sanitat
162
1998-1999 Total 600 83 40 9 22,5 59 92 13 22,0 23 27,7 194 298 12 13,0 50 25,8 98 32,9 101 16,8 828 829 129 15,6 144 17,4 846 356 103 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total 1999-2000 2000-2001 2001-2002 Noies % Noies 133 15,7 97 27,2 10 9,7 4.416 70,8 167 32,5 514 669 207 30,9 1.060 64,9 139 0 0 4.210 1,0 9 1.422 0 75 32 0,0 54 73 0 1,8 5.066 2,3 1.901 53 38,1 2 0 66 32 2,7 171 80 0 1,3 5.512 1,7 2.241 67 39,2 3 0 61 41 3,8 1,1 1,8 5.070 3.516 69,3 5.908 4.143 70,1 6.239 382 1.542 38 116 30,4
Taula A1.10.
Sries estadstiques de lalumnat de CFGM matriculats per famlies professionals i sexe des del curs 1996-1997 fins al 2001-2002.
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
Activitats agrries
153
37 24,2
Activitats fsiques i esportives
Activitats maritimopesqueres
19
26,3
32
Administraci 227 908 35 13 0 31 1,2 0 0 0,0 11 31,4 599 66,0 61 26,9
1.098 761
69,3 1.614 1.174 72,7 3.767 2.655 70,5
Arts grfiques
35
11
31,4
76
23 30,3
Comer i mrqueting 0,0 0,9 2.684 1,4 880 11 28,9
222 163
73,4
324
218 67,3
975 63,2 1.746 1.033 59,2 1.634
Comunicaci, imatge i so
0,0
Edificaci i obra civil
15
0,0
14
Educaci infantil
0,0
Electricitat i electrnica
505
1,4 1.076
10
Fabricaci mecnica
149
1,3
349
163
1998-1999 Total 235 755 390 77 24 31,2 133 24 18,0 160 342 87,7 819 743 251 33,2 1.020 358 35,1 1.526 5 332 13 386 16 3,9 4,1 438 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total 1999-2000 2000-2001 2001-2002 Noies 15 534 % Noies 3,4 35,6 96,7 36 22,5 152 47 30,9 26,2 97,3 40,5 544 35,6 1.498 90,7 1.116 1.078 96,6 1.413 1.366
Taula A1.10.
Sries estadstiques de lalumnat de CFGM matriculats per famlies professionals i sexe des del curs 1996-1997 fins al 2001-2002. (Continuaci)
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
Fusta i moble
64
6,3
148
Hoteleria i turisme
180
59
32,8
382
100
Imatge personal
19
18
94,7
74
72
Indstries alimentries
0,0
37
15
Manteniment de vehicles autopropulsats 1,0 1.365 14 2.356 30 1,0
325
33
10,2
409
1,3 2.946
40
1,4 3.260
30
0,9
Manteniment i serveis de producci 0,4 906 254 89,3 87,9 128 50,4 393 9 1.392 57,3 87,5 1.935 1.727 73,8 91 80 73,8 15.245 6.079 1,0 15 204
265
0,8
523
1,1 1.752 51,9 447
16
0,9 1.881 244 54,6 504
15 289 88,4 3.164 2.817 89,0 3.299 2.951
0,8 57,3 89,5
Qumica
103
71
68,9
110
63
Sanitat
400
350
87,5 1.004
878
2.636 2.331 94 78
Txtil, confecci i pell
63
49
77,8
80
59
83,0 87,9 15.016 8.713
78
61 78,2
74
62 83,0 19.282 10.602 78,2 20.546 11.404
83,8 83,8
TOTAL
3.469 1.535
44,2 6.405
2.672
164
1998-1999 Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total 1999-2000 2000-2001 2001-2002 Noies % Noies
Taula A1.11.
Evoluci del nombre dalumnat de CFGS per famlies tecnolgiques i no tecnolgiques. Curs 1996-1997 / 2001-2002.
CFGM. Alumnes matriculats segons famlies professionals. Total
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
3.511
861 5.889 5.889 1.129 1.495 8.407 1.495 13.990 11.124 2.076 2.573 13.990 2.378 17,0 14.750 2.573 17,4
Famlies 2.966 1.808 5.528 5.528 3.738 6.416 9.123 6.416 16.893 13.042 9.358 12.25716.893 11.982 70,9 17.212 12.257 71,2 no tecnolgiques
Taula A1.12.
Classificaci de les famlies dels CFGS en tecnolgiques i no tecnolgiques.
Activitats agrries Activitats maritimopesqueres Edificaci i obra civil Electricitat i electrnica Fabricaci mecnica Fusta i moble Indstries alimentries Informtica Manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment i serveis de producci Qumica Txtil, confecci i pell
Activitats fsiques i esportives Administraci Arts grfiques Comer i mrqueting Comunicaci, imatge i so Educaci infantil Hoteleria i turisme Imatge personal Sanitat Serveis comunitaris
165
1998-1999 Total 166 131 32 4.843 3.418 258 1400 620 1.146 0 3.210 8,1 66 0 0,0 1.107 29 367 0 183 124 2 240 761 124 48,1 270 4 12,5 83 10 120 12,0 14 11,7 45 34,4 352 118 812 33,5 37 22,3 217 51 300 23,5 61 20,3 343 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies 1999-2000 2000-2001 2001-2002 % Noies 72 21,0 345 32,8 152 15 9,9 3.735 72,4 121 44,8 300 879 54,4 1.555 368 35,0 1.206 32,0 1.344 0,0 0 5,7 3.918 11,2 1.193 6,9 68 373 27,8 1.233 0 213 115 0,0 0 5,4 3.889 9,6 1.225 7 10,3 42 128 42,7 854 54,9 465 38,6 343 27,8 0 197 97 0,0 5,1 7,9 5 11,9 0,0 0,0 258 31,8 1.052 70,6 5.395 3.825 70,9 5.159
Taula A1.13.
Sries estadstiques de lalumnat de CFGS matriculats per famlies professionals i sexe des del curs 1996-1997 fins al 2001-2002.
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
Activitats agrries
0,0
79
19 24,1
Activitats fsiques i esportives
0,0
Activitats maritimopesqueres
0,0
Administraci 209 946 475 837 0 56 2,2 0 0,0 274 32,7 172 36,2 531 56,1 81 38,8
1.870 1.241
66,4 2.680 1.857 69,3 3.930 2.729 69,4
Arts grfiques
182
69
37,9
196
72 36,7
Comer i mrqueting
528
284
53,8
614
321 52,3
54,4 1.616 38,7 1.052
Comunicaci, imatge i so
234
90
38,5
448
159 35,5
Edificaci i obra civil 0,0 2,7 2.532 8,2 815 0 0,0
213
74
34,7
477
148 31,0
Educaci infantil
0,0
Electricitat i electrnica
998
28
2,8 1.868
51
Fabricaci mecnica
384
35
9,1
658
54
Fusta i moble
0,0
166
1998-1999 Total 467 58 132 398 17,5 3.104 567 18,3 4.246 64 48,5 185 179 95 51,4 89 49,7 758 17,9 54 93,1 114 252 108 94,7 241 95,6 327 70,0 722 511 70,8 1.013 692 68,3 1.051 377 176 5.177 Noies % Noies Total Noies % Noies Total Noies % Noies Total 1999-2000 2000-2001 2001-2002 Noies % Noies 722 68,7 364 96,6 72 40,9 978 18,9 75,6 96,8 49,7 18,1 2.272
Taula A1.13.
Sries estadstiques de lalumnat de CFGS matriculats per famlies professionals i sexe des del curs 1996-1997 fins al 2001-2002. (Continuaci)
1996-1997
1997-1998
Total
Noies % Noies
Total
Noies % Noies
Hoteleria i turisme
152
124
81,6
270
204
Imatge personal
0,0
31
30
Indstries alimentries
75
45
60,0
147
73
Informtica
890
214
24,0 1.391
252
Manteniment de vehicles autopropulsats 1,1 390 4 531 4 1,0 0,8 825
151
2,6
264
12
1,5
788
12
1,5
Manteniment i serveis de producci 1,7 243 941 80,3 2.133 543 57,7 1.077 6 385 8 63,0 79,3 1.376 1.105 2,5
93
1,1
177
2,1
542
1,5 673 56,2
424 1.222
1,7 704 57,6 2.745 2.234 81,4
Qumica
700
453
64,7
811
511
617 57,3 1.198
Sanitat
56
49
87,5
641
508
1.739 81,5 2.766 2.228 80,5
Serveis cocioculturals comunitat 90,6 1.531 1.372 88,2 47 43 42,6 17.530 7.911 91,5
0,0
648
587
89,6 2.600 50
2.339 90,0 3.717 3.370 90,7 48 96,0 57 55 96,5
3.767 3.410 90,5 79 71 89,9
Txtil, confecci i pell
7 100,0
17
15
TOTAL
6.533 2.718
41,6 11.417 4.867
45,1 24.166 11.434 47,3 30.883 14.360 46,5 31.962 14.830 46,4
A2. LES NOIES A LEDUCACI UNIVERSITRIA A2. LES NOIES A LEDUCACI UNIVERSITRIA
Taula A2.1.
Estudiants de primer, de primer i segon, i de segon cicle. Estudiants matriculats. Centres integrats. Ttols homologats. Curs 2001-2002 Universitat de Barcelona 2001-2002 Homes 801 229 3.135 83 4.248 Dones 3.148 1.055 4.704 12 8.919 Total 3.949 1.284 7.839 95 13.167
Primer cicle Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UB PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura Total Belles Arts TOTAL UB PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UB SEGON CICLE CITH TOTAL UB ESTUDIANTS CITH
4.005 2.677 1.063 5.656 481 649 14.531
8.569 3.527 3.227 6.902 331 1.249 23.805
12.574 6.204 4.290 12.558 812 1.898 38.336
367 70 45 362 168 1.012 19.791
1.077 100 115 399 15 1.706 34.430
1.444 170 160 761 183 2.718 54.221
Universitat Autnoma de Barcelona Primer cicle Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UAB PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit d'Humanitats 1.440 Homes 68 5 1.118 1.052 2.243
2001-2002 Dones 82 264 2.980 187 3.513 Total 150 269 4.098 1.239 5.756
3.580
5.020
167
(Continuaci) Universitat Autnoma de Barcelona Primer cicle Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UAB PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UAB SEGON CICLE CITH TOTAL UAB ESTUDIANTS CITH 135 51 62 79 110 437 12.668 364 53 98 333 16 864 20.564 499 104 160 412 126 1.301 33.232 Homes 1.618 1.203 4.268 1.459 9.988 2001-2002 Dones 2.419 3.663 6.250 275 16.187 Total 4.037 4.866 10.518 1.734 26.175
Universitat Politcnica de Catalunya Primer cicle Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UPC PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit de Cincies Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UPC PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit de Cincies Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UPC SEGON CICLE CITH TOTAL UPC ESTUDIANTS CITH 50 979 1.029 20.489 117 10.731 10.848 Homes 47 150 8.415 8.612
2001-2002 Dones 51 453 2.326 2.830 Total 98 603 10.741 11.442
116 4.125 4.241
233 14.856 15.089
50 185 235 7.306
100 1.164 1.264 27.795
168
Universitat Pompeu Fabra Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UPF PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UPF PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL UPF SEGON CICLE CITH TOTAL UPF ESTUDIANTS CITH 109 109 2.912 315 57 1.418 153 1.943 Homes 683 177 860
2001-2002 Dones 1.211 21 1.232 Total 1.894 198 2.092
1.044 187 2.212 27 3.470
1.359 244 3.630 180 5.413
137 137 4.839
246 246 7.751
Universitat de Girona Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UdG PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UdG PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit d'Humanitats Total mbit de Cincies Socials Total mbit d'Enginyeria i Arquitectura TOTAL UdG SEGON CICLE CITH TOTAL UdG ESTUDIANTS CITH 1 25 80 106 5.014 491 477 693 423 2.084 Homes 26 749 2.049 2.824
2001-2002 Dones 222 1.713 712 2.647 Total 248 2.462 2.761 5.471
786 860 1.104 77 2.827
1.277 1.337 1.797 500 4.911
4 193 33 230 5.704
5 218 113 336 10.718
169
Universitat de Lleida Primer cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdL PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials TOTAL UdL PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdL SEGON CICLE CITH TOTAL UdL ESTUDIANTS CITH 37 23 111 792 963 3.921 246 31 257 534 Homes 224 33 527 1.640 2.424
2001-2002 Dones 760 191 663 691 2.305 Total 984 224 1.190 2.331 4.729
566 143 514 1.223
812 174 771 1.757
182 45 152 519 898 4.426
219 68 263 1.311 1.861 8.347
170
Universitat Rovira i Virgili Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URV PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URV PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URV SEGON CICLE CITH TOTAL URV ESTUDIANTS CITH 44 14 30 246 334 4.993 363 238 184 898 253 1.936 Homes 85 948 1.690 2.723
2001-2002 Dones 438 2.170 452 3.060 Total 523 3.118 2.142 5.783
731 467 445 1.521 188 3.352
1.094 705 629 2.419 441 5.288
99 32 34 67 232 6.644
143 46 64 313 566 11.637
Universitat Oberta de Catalunya Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UOC PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Socials TOTAL UOC PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UOC SEGON CICLE CITH TOTAL UOC ESTUDIANTS CITH 2.112 308 2.420 11.894 716 1.455 2.171 Homes 3.071 4.232 7.303
2001-2002 Dones 2.438 722 3.160 Total 5.509 4.954 10.463
1.104 1.689 2.793
1.820 3.144 4.964
3.459 68 3.527 9.480
5.571 376 5.947 21.374
171
Universitat Ramon Llull Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URL PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URL PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URL SEGON CICLE CITH TOTAL URL ESTUDIANTS CITH 19 515 534 5.499 56 83 1.899 408 2.446 Homes 310 718 1.491 2.519
2001-2002 Dones 964 2.311 363 3.638 Total 1.274 3.029 1.854 6.157
18 131 2.832 274 3.255
74 214 4.731 682 5.701
156 109 265 7.158
175 624 799 12.657
Universitat de Vic Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UVic PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Socials TOTAL UVvic PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UVic SEGON CICLE CITH TOTAL UVic ESTUDIANTS CITH 7 10 98 115 1.195 41 138 179 Homes 228 381 292 901
2001-2002 Dones 857 1.024 87 1.968 Total 1.085 1.405 379 2.869
197 208 405
238 346 584
21 55 34 110 2.483
28 65 132 225 3.678
172
Universitat Internacional de Catalunya Primer cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UIC PRIMER CICLE CITH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UIC PRIMER I SEGON CICLES CITH Segon cicle Total mbit dHumanitats TOTAL UIC SEGON CICLE CITH TOTAL UIC ESTUDIANTS CITH
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DURSI.
2001-2002 Homes 19 119 29 40 207 Dones 71 339 23 18 451 Total 90 458 52 58 658
65 226 291 212 794
110 296 198 102 706
175 522 489 314 1.500
42 42 1.043
62 62 1.219
104 104 2.262
Taula A2.2.
Estudiants de primer, de primer i segon, i de segon cicle. Estudiants matriculats. Centres integrats. Ttols propis. Curs 2001-2002. Universitat de Barcelona 2001-2002 Homes 976 976 Dones 1.105 1.105 Total 2.081 2.081
Primer cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL UB PRIMER CICLE CITP Primer i segon cicles Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UB PRIMER I SEGON CICLES CITP Segon cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Total mbit de Cincies Socials TOTAL UB SEGON CICLE CITP TOTAL UB ESTUDIANTS CITP
0 0
0 0
0 0
21 25 24 70 1.046
60 16 9 85 1.190
81 41 33 155 2.236
173
Universitat Autnoma de Barcelona Primer cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL UAB PRIMER CICLE CITP Primer i segon cicles Total mbit de Cincies TOTAL UAB PRIMER I SEGON CICLES CITP Segon cicle Total mbit de Cincies TOTAL UAB SEGON CICLE CITP TOTAL UAB ESTUDIANTS CITP 7 7 119 108 108 Homes 4 4
2001-2002 Dones 24 24 Total 28 28
219 219
327 327
23 23 266
30 30 385
Universitat Politcnica de Catalunya Primer i segon cicles Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPC PRIMER I SEGON CICLES CITP Segon cicle Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPC SEGON CICLE CITP TOTAL UPC ESTUDIANTS CITP 40 40 82 Homes 42 42
2001-2002 Dones 20 20 Total 62 62
73 73 93
113 113 175
Universitat de Girona Primer cicle Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdG PRIMER CICLE CITP Segon cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdG SEGON CICLE CITP TOTAL UdG ESTUDIANTS CITP 14 5 19 176 Homes 157 157
2001-2002 Dones 68 68 Total 225 225
30 3 33 101
44 8 52 277
174
Universitat Rovira i Virgili Primer cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL URV PRIMER CICLE CITP Segon cicle Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies de la Salut TOTAL URV SEGON CICLE CITP TOTAL URV ESTUDIANTS CITP 29 0 29 56 Homes 27 27
2001-2002 Dones 11 11 Total 38 38
25 59 84 95
54 59 113 151
Universitat Oberta de Catalunya Primer cicle Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UOC PRIMER CICLE CITP TOTAL UOC ESTUDIANTS CITP Homes 649 649 649
2001-2002 Dones 260 260 260 Total 909 909 909
Universitat Ramon Llull Primer i segon cicles Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URL PRIMER I SEGON CICLES CITP TOTAL URL ESTUDIANTS CITP Homes 345 345 345
2001-2002 Dones 72 72 72 Total 417 417 417
Universitat Internacional de Catalunya Segon cicle Total mbit de Cincies de la Salut TOTAL UIC SEGON CICLE CITP TOTAL UIC ESTUDIANTS CITP
2001-2002 Homes 15 15 15 Dones 65 65 65 Total 80 80 80
175
Taula A2.3.
Estudiants de primer, de primer i segon, i de segon cicle. Estudiants matriculats. Centres adscrits. Ttols homologats. Curs 2001-2002. Universitat de Barcelona 2001-2002 Homes 144 438 582 Dones 1.081 1.417 2.498 Total 1.225 1.855 3.080
Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials TOTAL UB PRIMER CICLE CATH Primer i segon cicles Total mbit dHumanitats Total mbit de Cincies Socials TOTAL UB PRIMER I SEGON CICLES CATH TOTAL UB ESTUDIANTS CATH
515 832 1.347 1.929
267 883 1.150 3.648
782 1.715 2.497 5.577
Universitat Autnoma de Barcelona Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UAB PRIMER CICLE CATH TOTAL UAB ESTUDIANTS CATH Homes 585 204 1.278 2.067 2.067
2001-2002 Dones 2.667 565 247 3.479 3.479 Total 3.252 769 1.525 5.546 5.546
Universitat Politcnica de Catalunya Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPC PRIMER CICLE CATH TOTAL UPC ESTUDIANTS CATH Homes 536 3.368 3.904 3.904
2001-2002 Dones 346 1.169 1.515 1.515 Total 882 4.537 5.419 5.419
Universitat Pompeu Fabra Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPF PRIMER CICLE CATH TOTAL UPF ESTUDIANTS CATH Homes 374 459 833 833
2001-2002 Dones 412 165 577 577 Total 786 624 1.410 1.410
176
Universitat de Girona Primer cicle Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdG PRIMER CICLE CATH TOTAL UdG ESTUDIANTS CATH Homes 358 358 358
2001-2002 Dones 1.351 1.351 1.351 Total 1.709 1.709 1.709
Universitat de Lleida Primer cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL UdL PRIMER CICLE CATH Segon cicle Total mbit dHumanitats TOTAL UdL SEGON CICLE CATH TOTAL UdL ESTUDIANTS CATH 488 488 723 Homes 235 235
2001-2002 Dones 868 868 Total 1.103 1.103
217 217 1.085
705 705 1.808
Universitat Rovira i Virgili Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials TOTAL URV PRIMER CICLE CATH TOTAL URV ESTUDIANTS CATH
2001-2002 Homes 25 164 189 189 Dones 189 347 536 536 Total 214 511 725 725
Taula A2.4.
Estudiants de primer, de primer i segon, i de segon cicle. Estudiants matriculats. Centres adscrits. Ttols prpis. Curs 2001-2002. Universitat de Barcelona 2001-2002 Homes 1 1 Dones 5 5 Total 6 6
Primer cicle Total mbit de Cincies de la Salut TOTAL UB PRIMER CICLE CATP Primer i segon cicles Total mbit de Cincies Socials Total Belles Arts TOTAL UB PRIMER I SEGON CICLES CATP TOTAL UB ESTUDIANTS CATP
53 182 235 236
201 78 279 284
254 260 514 520
177
Universitat Autnoma de Barcelona* Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UAB PRIMER CICLE CATP Primer i segon cicles Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UAB PRIMER I SEGON CICLES CATP TOTAL UAB ESTUDIANTS CATP 144 144 559 Homes 314 101 415
2001-2002 Dones 219 162 381 Total 533 263 796
257 257 638
401 401 1.197
Universitat Politcnica de Catalunya Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPC PRIMER CICLE CATP Segon cicle Total mbit de Cincies de la Salut Total mbit de Cincies Socials TOTAL UPC SEGON CICLE CATP TOTAL UPC ESTUDIANTS CATP 32 0 32 260 Homes 85 143 228
2001-2002 Dones 54 32 86 Total 139 175 314
37 0 37 123
69 0 69 383
Universitat Pompeu Fabra Primer i segon cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UPF PRIMER I SEGON CICLE CATP TOTAL UPF ESTUDIANTS CATP Homes 114 348 462 462
2001-2002 Dones 159 208 367 367 Total 273 556 829 829
Universitat de Girona Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UdG PRIMER CICLE CATP TOTAL UdG ESTUDIANTS CATP Homes 49 18 67 67
2001-2002 Dones 132 4 136 136 Total 181 22 203 203
178
Universitat Rovira i Virgili Primer i segon cicle Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URV PRIMER I SEGON CICLE CATP TOTAL URV ESTUDIANTS CATP Homes 29 29 29
2001-2002 Dones 3 3 3 Total 32 32 32
Universitat Ramon Llull Primer i segon cicles Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL URL PRIMER I SEGON CICLES CATP TOTAL URL ESTUDIANTS CATP Homes 259 259 259
2001-2002 Dones 363 363 363 Total 622 622 622
Universitat de Vic Primer cicle Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UVic PRIMER CICLE CATP Primer i segon cicles Total mbit de Cincies Socials Total mbit dEnginyeria i Arquitectura TOTAL UVic PRIMER I SEGON CICLES CATP TOTAL UVic ESTUDIANTS CATP 31 63 94 113 Homes 0 19 19
2001-2002 Dones 0 47 47 Total 0 66 66
42 135 177 224
73 198 271 337
Universitat Internacional de Catalunya Primer cicle Total mbit de Cincies Socials TOTAL UIC PRIMER CICLE CATP Primer i segon cicles Total mbit de Cincies Socials Total Belles Arts TOTAL UIC PRIMER I SEGON CICLES CATP TOTAL UIC ESTUDIANTS CATP
2001-2002 Homes 39 39 Dones 16 16 Total 55 55
32 52 84 123
26 31 57 73
58 83 141 196
179
Taula A2.5.
Estudiants de tercer cicle. Nombre destudiants de suficincia investigadora per sexe i universitats. Curs 2001-2002.
mbit dHumanitats mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 262 269 50,7 531 201 325 61,8 526 243 242 49,9 485 0 0 0,0 0 53 117 68,8 170 1.200 1.581 56,9 2.781
Universitat de Barcelona
Homes Dones 01-02 % Dones Total
441 628 58,7 1.069
Universitat Autnoma de Barcelona Homes 01-02 Dones % Dones Total
mbit dHumanitats
mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 198 256 56,5 454 540 701 56,5 1.241 489 635 56,5 1.124 26 34 56,5 60 0 0 0,0 0 1.570 2.037 56,5 3.607
317 411 56,5 728
Universitat Politcnica de Catalunya Homes 01-02 Dones % Dones Total
mbit dHumanitats
mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 38 28 42,4 66 0 0 0,0 0 52 35 40,2 87 991 465 31,9 1.456 0 0 0,0 0 1.081 528 32,8 1.609
0 0 0,0 0
Universitat Pompeu Fabra Homes 01-02 Dones % Dones Total
mbit dHumanitats
mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 0 0 0,0 0 29 43 59,7 72 158 138 46,6 296 31 7 18,4 38 0 0 0,0 0 325 318 49,5 643
107 130 54,9 237
Universitat de Girona
mbit dHumanitats
Homes 01-02 Dones % Dones Total
45 61 57,5 106
180
Universitat Rovira i Virgili Homes Dones 01-02 % Dones Total
mbit dHumanitats
48 79 62,2 127
Universitat Oberta de Catalunya Homes 01-02 Dones % Dones Total
mbit dHumanitats
0 0 0,0 0
Universitat de Vic
mbit dHumanitats
Homes 01-02 Dones % Dones Total
0 3 100,0 3
Universitat Internacional de Catalunya Homes 01-02 Dones % Dones Total
mbit dHumanitats
10 13 56,5 23
Total universitats pbliques* Homes Dones 01-02 % Dones Total

*No inclou la UdL.
mbit dHumanitats
mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 592 654 52,5 1.246 811 1.101 57,6 1.912 1.176 1.251 51,5 2.427 1.138 535 32,0 1.673 53 117 68,8 170 4.728 4.967 51,2 9.695
958 1.309 57,7 2.267
181
Total universitats privades Homes Dones 01-02 % Dones Total
mbit dHumanitats
10 16 61,5 26
Total Sistema universitari de Catalunya* Homes Dones 01-02 % Dones Total
mbit dHumanitats
mbit mbit de mbit mbit Belles Total de Cincies de dEnginyeria Arts estudiants Cincies de la Cincies i Salut Socials Arquitectura 592 654 52,5 1.246 829 1.134 57,8 1.963 1.188 1.269 51,6 2.457 1.149 544 32,1 1.693 53 117 68,8 170 4.779 5.043 51,3 9.822
968 1.325 57,8 2.293
*No inclou la UdL. Font: Elaboraci prpia a partir de les dades del DURSI.
Taula A2.6.
Estudiants de tercer cicle. Tesis doctorals llegides desglossades per sexe i universitats. Curs 2001-2002. mbit mbit mbit de mbit mbit Belles Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Arts tesis Cincies de la Cincies i llegides Salut Socials Arquitectura 56 51 47,7 107 76 94 55,3 170 51 73 58,9 124 42 29 40,8 71 0 0 0,0 0 3 5 62,5 8 228 252 52,5 480
Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Universitat Autnoma de Barcelona Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
mbit mbit mbit de mbit mbit Belles Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Arts tesis Cincies de la Cincies i llegides Salut Socials Arquitectura 11 16 59,3 27 35 44 55,7 79 49 51 51,0 100 44 45 50,6 89 9 4 30,8 13 0 0 0,0 0 148 160 51,9 308
182
Universitat Politcnica de Catalunya Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
mbit mbit mbit de mbit mbit Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Belles tesis Cincies de la Cincies i Arts llegides Salut Socials Arquitectura 0 0 0,0 0 15 6 28,6 21 0 0 0,0 0 6 1 14,3 7 127 35 21,6 162 0 0 0,0 0 148 42 22,1 190
Universitat Pompeu Fabra Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Universitat de Girona
Universitat de Lleida
183
Universitat Rovira i Virgili Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Universitat Oberta de Catalunya Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Universitat Ramon Llull Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Universitat de Vic
mbit mbit mbit de mbit mbit Belles Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Arts tesis Cincies de la Cincies i llegides Salut Socials Arquitectura 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
184
Universitat Internacional de Catalunya Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
Total Universitats pbliques Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
mbit mbit mbit de mbit mbit Belles Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Arts tesis Cincies de la Cincies i llegides Salut Socials Arquitectura 78 77 49,7 155 136 163 54,5 299 106 126 54,3 232 121 118 49,4 239 148 48 24,5 196 3 5 62,5 8 592 537 47,6 1.129
Total universitats privades Doctorands Homes Doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
mbit mbit mbit de mbit mbit Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Belles tesis Cincies de la Cincies i Arts llegides Salut Socials Arquitectura 0 0 0,0 0 3 1 25,0 4 0 0 0,0 0 8 7 46,7 15 8 1 11,1 9 1 0 0,0 1 19 9 32,1 28
Total sistema Universitari de Catalunya Doctorands Homes doctorands 01-02 Dones % Dones Total tesis llegides
mbit mbit mbit de mbit mbit Belles Total dHumanitats de Cincies de dEnginyeria Arts tesis Cincies de la Cincies i llegides Salut Socials Arquitectura 78 77 49,7 155 139 164 54,1 303 106 126 54,3 232 129 125 49,2 254 156 49 23,9 205 4 5 55,6 9 611 546 47,2 1.157
185
A3. LES PROFESSORES DEDUCACI NO UNIVERSITRIA A3. LES PROFESSORES DEDUCACI NO UNIVERSITRIA
Taula A3.1.
Professorat de leducaci infantil i primria. Sector pblic. Curs 2000-2001 Total Homes 164 Dones 7.666 7.177 1.428 1.023 955 398 1.436 369 20.452 % Dones 97,9 77,4 82,4 83,2 57,5 78,7 89,0 92,3 84,3
Especialista d'educaci infantil Generalista de primria Especialista de llengua estrangera Especialista de msica Especialista d'educaci fsica Professorat de religi Mestre d'educaci especial Altre personal docent TOTAL
7.830
9.275 2.098 1.734 1.229 1.660 506 1.613 400 24.247 306 206 705 108 177 31 3.795
Font: Departament d'Ensenyament. Estadstica de l'ensenyament.
Taula A3.2.
Professorat de leducaci infantil i primria. Sector privat. Curs 2000-2001. Total Homes 71 1.258 186 169 549 56 102 195 2.586 Dones 5.528 5.202 862 595 384 165 653 1243 14.632 % Dones 98,7 80,5 82,3 77,9 41,2 74,7 86,5 86,4 85,0
Especialista d'educaci infantil Generalista de primria Especialista de llengua estrangera Especialista de msica Especialista d'educaci fsica Professorat de religi Mestre d'educaci especial Altre personal docent TOTAL
5.599 6.460 1.048 764 933 221 755 1.438 17.218
Taula A3.3.
Evoluci del professorat deducaci secundria. Catalunya 1980-2000. Sector Gnere Privat 9.635 9.160 9.272 9.060 8.993 9.196 8.913 Homes 9.791 10.424 10.899 11.366 11.828 12.035 11.914 Dones 7.600 8.157 8.459 8.679 9.332 9.966 10.481 % Dones 43,7 43,9 43,7 43,3 44,1 45,3 46,8
Curs 1980-1981 1981-1982 1982-1983 1983-1984 1984-1985 1985-1986 1986-1987
Total 17.391 18.581 19.358 20.045 21.160 22.001 22.395
Pblic 7.756 9.421 10.086 10.985 12.167 12.805 13.482
186
Taula A3.3.
Evoluci del professorat deducaci secundria. Catalunya 1980-2000. (Continuaci) Sector Gnere Privat 8.991 9.010 9.196 9.291 9.462 9.023 9.335 9.450 9.670 12.504 13.474 13.514 14.045 Homes 12.080 12.252 12.451 12.705 13.119 12.973 13.305 13.576 13.709 16.115 17.516 17.651 18.242 Dones 10.974 11.585 12.204 12.962 13.384 13.721 14.071 14.301 14.733 17.955 19.912 20.309 20.989 % Dones 47,6 48,6 49,5 50,5 50,5 51,4 51,4 51,3 51,8 52,7 53,2 53,5 53,5 Total 23.054 23.837 24.655 25.667 26.503 26.694 27.376 27.877 28.442 34.070 37.428 37.960 39.231 Pblic 14.063 14.827 15.459 16.376 17.041 17.671 18.041 18.427 18.772 21.566 23.954 24.446 25.186
Curs 1987-1988 1988-1989 1989-1990 1990-1991 1991-1992 1992-1993 1993-1994 1994-1995 1995-1996 1996-1997 1997-1998 1998-1999 1999-2000
Font: Departament dEnsenyament. Servei dEstadstica i Documentaci. Estadstica de lensenyament.
Taula A3.4.
Professorat densenyaments secundaris. Sector pblic. Curs 2000-2001. Total Homes 1.458 1.231 198 82 Dones 702 1.667 256 84 % Dones 55,3 32,5 57,5 56,4 50,6 53,6 18.732 2.160 2.898 454 166 8.364 10.368
Professorat d'educaci secundria Professorat tcnic d'FP Mestres Professorat de religi Altre personal docent TOTAL
24.410 11.333 13.077
Taula A3.5.
Professorat densenyaments secundaris. Sector privat. Curs 2000-2001. Total Homes 645 594 161 206 Dones 6.148 307 761 120 237 7.573 % Dones 56,0 32,2 56,2 42,7 53,5 54,1 10.973 4.825 952 1.355 281 443
Professorat d'educaci secundria Professorat tcnic d'FP Mestres Professorat de religi Altre personal docent TOTAL
14.004 6.431
187
Taula A3.6.
Cossos del professorat densenyaments secundaris. Total. Curs 2001-2002 Cossos Curs 2001/2002 % Dones % Homes 55,93 36,3 77,07 41,04 45,78 57,47 16,98 57,77 44,07 63,7 22,93 58,96 54,22 42,53 83,02 42,23
Professorat densenyament secundari Professorat tcnic de formaci professional Professorat descoles oficials didiomes Professorat darts plstiques i disseny Mestres de taller darts plstiques Mestres (1r cicle dESO) Laborals Professorat de religi
Font: Departament dEnsenyament. Servei dEstadstica i Documentaci. Estadstica de lensenyament.
Taula A3.7.
Professorat titular de les especialitats dels mbits cientfics i tecnolgic. Total. Curs 2001-2002. Especialitats Curs 2001/2002 % Dones % Homes 56,87 60,07 50 20,41 2,29 40 53,57 23,43 100 3,45 65,22 96,55 34,78 43,13 39,93 50 79,59 100 100 97,71 60 46,43 100 76,57 100
Anlisi i qumica industrial Biologia i geologia Especialista, famlia: comunicaci, imatge i so Dibuix lineal Disseny grfic Disseny industrial Equips electrnics Especialista famlia: fabricaci mecnica Fsica i qumica Especialista famlia: indstries alimentries Informtica Installacions electrotcniques Installaci i equips de criana i cultiu Installaci i manteniment dequips trmics i fluids Laboratori
188
Especialitats Mquines, serveis i producci Especialista famlia: manteniment de vehicles autopropulsats Manteniment de vehicles Matemtiques Matemtiques descoles darts Mecanitzaci i manteniment de mquines Oficina de projectes de construcci Oficina de projectes de fabricaci mecnica Operacions i equips delaboraci de productes alimentaris Operacions de processos Operacions i equips de producci agrria Organitzaci i projectes de sistemes energtics Organitzaci i projectes de fabricaci mecnica Organitzaci i processos de manteniment de vehicles Prctiques dinstrumentaci i control Prctiques de micromecnica Procediments de diagnstic clnic i ortoprottics Procediments sanitaris i assistencials Processos diagnstics clnics i productes ortoprottics Processos de cultiu aqcola Processos de producci agrria Processos i mitjans de comunicaci Processos i productes darts grfiques Processos sanitaris Processos en la indstria alimentria Producci en arts grfiques Especialista famlia: sanitat Sistemes electrnics Sistemes electrotcnics i automtics Sistemes i aplicacions informtiques Soldadures Tcniques de disseny grfic Tcniques de procediment dimatge i so Tecnologia Teoria i prctiques de disseny Fotogravat i tipografia
Curs 2001/2002 % Dones % Homes 11,11 1,34 46,76 33,34 0,68 13,05 50 70 35 8,34 9,84 9,38 81,48 87,76 64,87 75 10,53 35,72 58,33 63,83 50 27,27 28,57 14,29 6,98 32,47 56,53 17,65 30,14 60 100 88,89 98,66 53,24 66,66 99,32 86,95 100 50 30 65 91,66 90,16 90,62 100 100 18,52 12,24 35,13 25 89,47 64,28 41,67 36,17 50 72,73 71,43 85,71 93,02 67,53 100 43,47 82,35 69,86 40 100
189
A4. LES PROFESSORES DEDUCACI UNIVERSITRIA
190
Universitat Pompeu Fabra Home Total Dona Home Total 61 114 7 32 335 10 1 470 205 331 536 11 50 42 87 129 82 49 35 9 6 7 3 16 19 1 1 8 3 11 7 14 22 75 119 43 9 1 1 12 9 12 17 29 21 1 1 163 62 137 65 100 199 165 29 157 168 78 18 1 1 68 67 135 73 9 41 11 66 50 77 14 71 12 85 128 61 Dona Home Total Dona Home 53 163 8 99 208 104 Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira I Virgili Total 67 234 20 184 336 165 1.300 3.992 277 1.596 4.071 909 442 32 30 579 34 SUPC 213 12 49 1 18 694 119 439 86
Taula A4.1.
Categoria del professorat per sexe i universitat. Curs 2002-2003.
Universitat Autnoma de Barcelona
Universitat Politcnica de Catalunya
Dona Home Total Dona Home Total Dona Home Total Dona
Catedrtic Universitari
80 397
477
73 270
343
7 206
Titular Universitari
610 942 1.552 363 622
985 127 567
Catedrtic descola Universitria
29
28
57
21
30
33
Titular descola Universitria
284 228
512
70
55
125 112 327
Associat
293 291
584 372 570
942 197 838 1.035 135
Associat Mdic
99 200
299
96 260
356
Associat Substitut
224 200
424
Visitant
Emrit
17
20
Altres
126 268
394
15
21
Ajudant de cicle curt
191
Universitat Pompeu Fabra Dona Home Total Dona Home Total Dona Home Total Dona Home Total Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili SUPC Total 5 11 16 1 1 8 4 12 183 17 2 261 610 871 335 614 949 6 8 260 436 696 461 5 22 1 1 14 7 21 154 8 713 1.174 13.607
Taula A4.1.
Categoria del professorat per sexe i universitat. Curs 2002-2003. (Continuaci)
Dona Home Total Dona Home Total Dona Home
Ajudant de cicle llarg de primera etapa
28
18
46
58
50
108
Ajudant de cicle llarg de segona etapa
44
34
78
17
15
32
Sense informar
Total
1.824 2.616 4.440 1.067 1.903 2.970 477 2.030 2.507
192
Universitat Pompeu Fabra Home Total Dona Home Total Dona Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Total Dona Total Home Total Dona Home Home Total
Taula A4.2.
Professorat segons lrea de coneixement per sexe i universitats. Curs 2002-2003.
Dona Home Total Dona Home Total Dona Home Total Dona
Cincies Socials
526 795 1.321372 585 957 30 29 7 44 113 201 74 49 31 201 232 123 197 38 45 50 27 77 80 11 74 36 65 69 92 161 39
125 155 132
379 511 111 171 282
56
87
143 131 176 83 91
307 1.358 2.318 3.676 174 864 1.514 2.378
Cincies 58
342 549 891 175 318 493 127 324 451
104 143
Cincies de la Salut
441 652 1.093179 528 707 28
30
111 191 137 181 68 66 79 140 29 81 155 110
318 184
922 424
1.567 2.489 2.246 2.670 191 1.117 1.277 2.394
Arquitectura
i Enginyeria 24 88
31
96
127 38 142 180 279 1.5401.819 5
Humanitats
484 524 1.008303 330 633 13
11
A5. LES DONES EN EL MERCAT DE TREBALL
Taula A5.1.
Taxa docupaci. Catalunya 1997-2002. Total Homes 56,7 59,0 59,7 60,3 60,0 64,8 Dones 32,1 33,1 35,5 37,7 37,6 40,7
1997 1998 1999 2000 2001 2002
44,0 45,4 47,0 48,5 48,4 52,4
Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lIDESCAT. Mercat de treball 2001 i mercat de treball 2002. Ampliaci de resultats anuals de lenquesta de poblaci activa.
Taula A5.2.
Taxa docupaci per sexe i grups dedat. Catalunya 1997-2002. 1997 1998 43,0 31,8 37,5 87,6 53,0 70,1 23,8 9,4 15,7 1999 48,1 37,8 43,0 89,0 57,6 73.0 23,1 8,6 15,0 2000 48,6 41,6 45,2 89,6 62,2 75,6 23,9 8,1 15,1 2001 43,7 47,4 47,4 89,1 62,1 75,5 23,9 8,1 15,2 2002 49,3 41,8 45,7 89,8 62,4 76,2 27,1 9,2 17,2
16-24 anys
Homes Dones Total
38,3 30,8 34,8 84,7 51,8 68,2 23,3 8,2 14,8
25-54 anys
Homes Dones Total
> 55 anys
Homes Dones Total
Taula A5.3.
Poblaci ocupada assalariada, per sector (milers de persones). Catalunya 1997-2002. Sector privat Total % Homes 62,4 63,0 60,8 58,9 59,2 59,5 % Dones 37,6 37,0 39,2 41,1 40,8 40,5 Total 266,0 255,1 247,3 265,8 257,5 292,1 Sector pblic % Homes 50,4 46,3 43,8 45,9 45,2 45,0 % Dones 49,6 53,7 56,2 54,1 54,8 55,0
1997-1998 1998-1999 1999-2000 2000-2001 2001-2002 2002-2003
1.491,8 1.554,4 1.671,4 1.760,7 1.757,4 1.971,5
193
Taula A5.4.
Poblaci ocupada assalariada, per tipus de contracte. Catalunya 1997-2002. Indefinit Temporal Total 546,1 531,0 551,9 539,6 503,5 512,5 Homes Dones 316,8 307,5 290,7 289,2 259,9 253,5 Total Total Homes Dones
Total 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Homes Dones 462,4 486,6 533,5 618,0 614,4
1.210,0 747,6 1.275,0 788,3 1.366,7 833,3 1.486,9 868,9 1.511,5 897,1
229,3 1.757,8 1.065,4 692,4 223,5 1.809,5 1.097,5 712,0 261,3 1.918,7 1.123,9 794,7 250,4 2.026,5 1.158,1 868,4 243,6 2.014,9 1.156,9 858,0 258,9 2.263,6 1.305,3 958,3
1.751,1 1.051,8 699,3
194
A6. LES DONES I LA RECERCA
Taula A6.1.
Dones que fan R+D a lempresa per branca dactivitat. Catalunya 2001. Personal en R+D Nombre de persones
CNAE 10 a 41 50 a 93 01+02+05 45
Branca dactivitat Indstria Serveis Agricultura Construcci Total
Total 12.173 3.233 179 43 15.628
Dones 2.606 636 81 4 3.327
% Dones 21,4 19,7 45,3 9,3 21,3
% Dones sobre total dones 78,329 19,116 2,435 0,120 25,785
Taula A6.2.
Proporci de dones que fan R+D a les empreses industrials per branques dactivitat. Catalunya 2001. Nombre de persones Percentatges % Dones sobre total dones 100 53
CNAE
Total
Dones % Dones
10 a 41 24 29+30+31+ 32+33+34+35 17+18+19 15+16 20+21+22 25
Total indstria Indstria qumica Maquinria, material de transport Indstria txtil, confecci, cuiro i calat Alimentaci, begudes i tabac Fusta, paper, edici i arts grfiques Cautx i matries plstiques
12.173 2.606 3.881 1.382
21,4 35,6
5.572 776 602 342 278 722
490 324 188 100 55 67
8,8 41,8 31,2 29,2 19,8 9,3
18,8 12,4 7,2 3,8 2,1 0,6
26+36+28+ Altres 40+41+27+10+ 11+12+13+14+ 23+37

195
Taula A6.3.
Proporci de dones que fan R+D a les empreses de serveis per branques dactivitat. Catalunya 2001. Nombre de persones Total Percentatges % Dones sobre total dones 100 40,6 21,2 17,8 12,9 ,5 0,5
Dones % Dones
50 a 93 73 70+71+74 72 64 80+85+90+ 92+93 50+51+52+ 55+65+66+ 67+60+6+ 62+63
Total serveis Serveis dR+D Altres serveis a empreses Activitats informtiques i connexes Correus i telecomunicacions Serveis pblics, socials i collectius Altres
3.233 1.100 666 785 347 132 185
636 258 135 113 82 32 16
19,7 23,5 20,3 14,4 23,6 24,2 8,6
196
Taula A6.4.
Personal dR+D en empreses (EDP) per branca dactivitat i sexe. Catalunya 2001. Branques dactivitat Agricultura Total indstria Indstries dextracci i petroli Alimentaci, begudes i tabac Indstria txtil, confecci, cuir i calat Indstria txtil Confecci i pelleteria Cuir i calat Fusta, paper, edici i arts grfiques Cart i paper Edici, impressi i reproducci Indstria qumica Productes qumics Productes farmacutics Cautx i matries plstiques Productes minerals no metllics Metallrgia Manufactures metlliques Total 122,8 10.656,4 0,0 420,7 678,8 256,8 407,0 15,0 178,8 96,3 72,0 3.526,4 1.370,6 2.155,8 198,6 160,3 30,6 167,1 5.041,9 1.085,9 263,3 730,0 602,1 245,3 356,8 314,1 1.952,5 94,0 0,0 86,0 Dones 54,9 2.296,4 0,0 122,6 305,5 63,0 240,5 2,0 52,2 21,3 27,9 1.264,4 419,8 844,6 43,6 19,1 2,7 15,9 450,4 92,0 5,2 57,4 60,8 18,0 42,8 23,0 203,7 8,3 0,0 8,3 9,7 % Dones 44,7 21,5 0,0 29,1 45,0 24,5 59,1 13,3 29,2 22,1 38,8 35,9 30,6 39,2 22,0 11,9 8,8 9,5 8,9 8,5 2,0 7,9 10,1 7,3 12,0 7,3 10,4 8,8
CNAE 01+02+05 10 a 41 10+11+12+ 13+14+23 15+16 17+18+19 17 18 19 20+21+22 21 22 24 24-244 244 25 26 27 28
29+30+31+ Maquinria i material 32+33+34+35 de transport 29 30 31 32 321 32-321 33 34 35 353 35-351-353 Maquinria i equip mecnic Mquines doficina, clcul i ordenadors Maquinria elctrica Equip electrnic Components electrnics Aparells de rdio, TV i comunicaci Instruments, ptica i rellotgeria Vehicles de motor Altre material de transport Construcci aeronutica i espacial Altre equip de transport
197
Taula A6.4.
(Continuaci) Branques dactivitat Indstries manufactureres diverses Mobles Altres activitats de fabricaci Reciclatge Energia i aigua Construcci Total serveis Comer i hoteleria Transport i emmagatzematge Correus i telecomunicacions Mediaci financera Immobiliries, serveis a empreses Activitats informtiques i connexes Programes dordinador Altres activitats informtiques Serveis dR+D Altres serveis a empreses Serveis pblics, socials i collectius Total Total 217,0 56,4 160,6 0,0 36,2 39,5 2.721,9 73,3 * 342,9 79,7 2.131,0 697,6 682,8 14,8 1.008,8 424,6 88,0 13.540,6 Dones 17,6 3,6 14,0 0,0 2,4 4,0 515,8 8,0 * 78,5 3,8 401,8 99,8 99,8 0,0 210,2 91,8 23,7 2.871,1 22,9 4,8 18,9 14,3 14,6 0,0 20,8 21,6 26,9 21,2 6,6 10,1 18,9 10,9 % Dones 8,1 6,4 8,7
CNAE 36 361 36-361 37 40+41 45 50 a 93 50+51+52+55 60+61+62+63 64 65+66+67 70+71+72 +73+74 72 722 72-722 73 70+71+74 80+85+90 +92+93
* Dades no subministrades per garantir el secret estadstic. Font: Elaboraci prpia a partir de les dades de lINE.
198

2 - LlibreBlanc de Les Dones - 2003

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2 - LlibreBlanc de Les Dones - 2003

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

E S T U D I S DONA I SOCIETAT

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

Edita: 1a edici: Tiratge: Fotocomposici/impressi: ISBN: Dipsit legal:

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

NDEX Prleg ..........................................

2. Les noies a leducaci no universitria . . . . . . . . . . . . . 16

3. Les noies a leducaci universitria . . . . . . . . . . . . . . . 38

4. Les dones en el professorat deducaci no universitria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

5. Les dones en el professorat deducaci universitria . 82

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

6. Les dones en el mercat de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

7. Les dones i lalta tecnologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 8. Les dones i la recerca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124

12. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

Josep Ferrer Llop Rector de la Universitat Politcnica de Catalunya

1.1. Abast de lestudi

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

En aquest captol sanalitza la situaci de la dona com a estudiant deducaci no universitria.

2.2. Les noies a leducaci infantil i primria

Alumnat deducaci infantil per sexe. Curs 2000/2001

Alumnat deducaci primria per sexe. Curs 2000/2001

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

TOTAL Educaci infantil Primria 216.393 346.604

Nenes 104.151 167.732

Nens 112.242 178.872

% Nenes 48,13 48,39

5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19

5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

2.3. Les noies a leducaci secundria

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

Grfic 2.5 52 51,5 51 50,5 50 49,5 49 48,5 48

5 01 99 97 95 93 91 89 87 98 -20 -19 -19 -19 -19 -19 -19 -19 0 8 6 4 2 0 8 6 0 9 9 9 9 9 8 8 20 19 19 19 19 19 19 19

2.3.1. Les noies a lESO

Taula 2.3. Alumnat dESO per cursos i sexe. Curs 2000-2001.

Noies 29.082 30.076 30.810 34.375

Nois 31.008 33.208 32.513 36.246

% Noies 48,4 47,5 48,6 48,6 48,3

% Noies % Nois* 3,2 4,95 2,69 2,65 3,35

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

Noies 223 1.036 532 3.388 5.179

Nois 447 1.906 817 4.312 7.482

% Noies 33,3 35,2 39,4 44,0 40,9

% Noies % Nois* 33,4 29,6 21,1 12 18,2

2.3.2. Les noies al batxillerat

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

Total Primer Segon TOTAL 9.573 9.945 19.518

Noies 4.802 5.288 10.090

Nois 4.771 4.657 9.428

% Noies 50,2 53,2 51,7

% Noies % Nois* 0,3 6,3 3,4

42.565 28.922 13.643

96.958 53.533 43.425

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA

7,2% Tecnologia Arts Humanitats i Cincies Socials Cincies de la Naturalesa i Salut

Distribuci de les noies per modalitats del Batxillerat. Curs 2001/2002

30.000 20.000 10.000 0

Humanitats i Cincies Socials 28.922 54 54

Cincies de la Naturalesa i Salut 18.025 33,7 87,7

Tecnologia 3.848 7,2 94,9

Arts 2.738 5,1 100

LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MN DE LA CINCIA I LA TECNOLOGIA