ELS ENZIMS

Una reacci qumica en qu una substncia A es transforma en una substncia B transcorre en un estat de transici que t ms energia. Aquesta energia, anomenada energia dactivaci, es pot aconseguir elevant la temperatura, per aix no s possible en els ssers vius perqu no suporten temperatures elevades. La presncia dun enzim disminueix lEA necess{ria perqu es dugui a terme la reacci. Les subst{ncies que tenen aquest efecte sobre una reacci sanomenen catalitzadors. Els EZ es poden definir com a catalitzadors biolgics. Lactivitat dels EZ va ser detectada i estudiada a travs dels llevats. Els llevats eren els responsables de les transformacions dels sucres en alcohol. Pasteur va determinar que lactivitat dels llevats es devia a unes subst{ncies que es trobaven a linterior de les cllules. Summer va allar i obtenir el primer EZ cristallitzat, 1926. Alguns EZ sn molcules dARN(la ribozima). Tots els altres EZ sn grans molcules de protenes formades per una o ms cadenes polipeptdiques. La frase tots els EZ sn protenes, per no totes les protenes sn EZ va ser certa fins 1981 quan es va descobrir la ribozima. La gran majoria denzims coneguts sn protenes. Els EZ sn solubles en aigua i es dissolen b en els lquids orgnics; poden actuar a nivell intracellular(a linterior de la cllula on shan format) o a nivell extracellular(a lexterior, cap a on se secreten). Caracterstiques: No alteren el producte final de la reacci. Intervenen en la reacci sense patir cap modificaci, desprs de participar en la reacci, la molcula dEZ s alliberada intacta, sense cap canvi, pot ser utilitzada un altre cop en una nova reacci. No desplacen la constant dequilibri per tal dobtenir ms producte, sin que senzillament afavoreixen que la mateixa quantitat de producte sobtingui en menys temps. Tenen especificitat.

A diferncia dels catalitzadors de les reaccions inorgniques: Sn molt ms especfics (especificitat de funci, de substrat o de grup). Sn molt ms efectius. Es poden regular.

Grcies als EZ, les cllules poden portar a terme reaccions qumiques a gran velocitat i a temperatures relativament baixes. Els EZ que una cllula fabriqui determinaran la funci biolgica i les activitats que aquesta tindr. ACTIVITAT DE LES REACCIONS ENZIMTIQUES La molcula dEZ interacciona directament amb la molcula de substrat (amb la molcula que ser{ transformada en la reacci,aquella sobre la qual actua lEZ). La interacci s resultat duna complementarietat precisa en la forma de les molcules. Aquests tipus dinteracci sha anomenat tradicionalment model de pany i clau, encara que avui s model dencaixada de mans, ja que la molcula de lez sadapta lleugerament davant el S. Els ez tenen un a mida ms gran que els S sobre els quals actuen. La reacci enzimtica es divideix en dues fases: El S sacobla per fixaci a la superfcie (adsorci) de lez, i daquesta manera es forma el complex ez-S. El complex ez-S se separa i allibera el producte P i lez intacte.

Una reacci enzimtica: La regi de lez en la qual t lloc la interacci amb el S sanomena centre actiu.

El fet que lez, especialment el seu centre actiu, i el S encaixin perfectament explica lespecificitat del s ez. Un ez noms podr actuar sobre una substncia que tingui una estructura complementria a la seva (esp. de S), sobre una srie de substncies amb un mateix grup funcional (esp. de grup) o sobre una funci (esp de funci). El que fa que un ez sigui especfic s lestructura tridimensional o conformaci espacial de la seva molcula. Aquesta estructura s determinada, fonamentalment, per la seqncia dAa de lez i les interaccions que tenen lloc entre ells (estructura terciria de les prot). Els ez solen formar complexos multienzim{tics, de manera que el producte dun ez constitueix el S del seguent i aix successivament (aquest procs permet no necessitar una elevada concentraci de S). Aquestes cadenes de reaccions enzimtiques reben el nom de vies metabliques. Hi ha alguns ez, els proenzims o zimgens, que no sn actius fins que no hi actuen al damunt altres ez o ions. FACTORS QUE MODIFIQUEN LACTIVITAT ENZIMTICA HI ha molts factors que modifiquen lestructura espacial o la conformaci de les protenes i per tant, lactivitat de lez. Temperatura: la velocitat de les reaccions enzimtiques pot variar en funci de la temperatura. Quan aquesta puja, lactivitat enzim{tica augmenta fins a arribar a la temperatura ptima, en qu lactivitat s mxima. Una pujada de temperatura porvoca en les molcules un augment de lenergia cintica, nafavoreix el moviment, la qual cosa implica ms possibilitats de trobada entre lez i el substrat. Si la temperatura s excessiva, lez es desnaturalitza per la prdua de la seva estructura molecular terci{ria, es torna inactiu, la velocitat disminueix quan la temperatura supera el valor ptim. PH: cada ez actua entre uns valor lmits (mxims i mnims) on pot desenvolupar la seva activitat. Traspassats aquests valors, lez es desnaturalitza i perd lactivitat. Cada ez arriba a la mxima efectivitat a un pH determinat, anomenat pH ptim. Concentraci del S: Si tenim una concentraci constant, en augmentar la concentraci del S augmenta la velocitat de la reacci fins al punt que es produeix una saturaci de la molcula dez. A partir daquest moment, la velocitat de reacci no augmentar per molt que augmentem la concentraci del S. [ ] V: velocitat de reacci. (S): concentraci de substrat [ ]
Vmax: velocitat mxima KM: constant de Michaelis-Menten

La KM s igual a la concentraci de substrat per a la qual la velocitat de la reacci correspon a la meitat de la velocitat mxima. Una KM alta implica una afinitat baixa, i al revs. REGULAC ENZIMTICA Les reaccions enzim{tiques de linterior de la cllula succeeixen duna manera seqencial, la cllula necessita coordinar les diverses seqncies o rutes metabliques adaptant-les a les seves prpies necessitats en cada moment. Existeixen bsicament dos mecanismes de control: el de sntesi dels ez que participen en les diferents rutes i el dactivaci o inhibici de determinats ez. El primer tipus de regulaci suposa un control gentic sobre els trams dADN que porten la informaci per a cada ez; si una cllula necessita obtenir energia de la combusti de la glucosa (gluclisi) sintetitzar els ex que la porten a terme utilitzant les instruccions codificades en els gens per a aquests procs. Un cop shagin sintetitzat els enzims , la gluclisi es posar automticament en marxa. El segon mecanisme suposa la presncia de determinades subst{ncies capaces dactivar o desactivar els ez situats en els punts clau de les rutes metabliques. Aquests ez sanomenen allostrics. Activadors: Alguns cations metllics, poden collaborar en la reacci enzimtica potenciant la catlisi, activant la reacci.

Inhibidors: sn petites molcules especfiques o ions que disminueixen lactivitat o lefic{cia dun ez, o b nimpedeixen lactuaci. La inhibici pot ser de dos tipus: o Inhibici irreversible: quan linhibidor es fixa permanentment en el centre actiu de lez, en modifica lestructura i linutilitza. o Inhibici reversible, que t lloc quan no sinutilitza el centre actiu, sin que linhibidor noms impedeix el normal funcionament de lez. 2 maneres: Inhibici reversible competitiva, que s deguda al fet que linhibidor s una molcula molt semblant (estructuralment) a la del S que arriba a unir-se amb el centre actiu de lez. Com que lez no s actiu sobre linhibidor, aquest roman unit amb lez i impedeix que el S nocupi el centre actiu i que es produeixi la reacci. Es pot palliar lacci de linhibidor augmentant la concertaci de S. Inhibici reversible no competitiva, que s deguda a un inhibidor que o b actua sobre el complex ezS fent-lo fix, o b suneix amb lez impedint laccs del S al centre actiu. o Enzims allostrics: Aquests ez estan formats, generalment, per diverses subunitats anomenades protmers, que tenen un centre actiu idntic i un altre centre anomenat regulador, on es pot acoblar un activador o un inhibidor de lez. Poden adoptar dos estats segons la seva conformaci: el T (inactiu) i el R (actiu). Lestat T no mostra afinitat pel S i el R la manifesta molt alta. Tots dos estats sn reversibles i afecten tots els protmers de lez, de manera que no pot existir conformaci T i R alhora. HI ha ez allostrics en estat T que necessiten un activador(generalment el S) per passar a lestat R, i daltres que es troben en estat R i s la uni del producte de la reacci enzim{tica amb el centre regulador el que els fa passar a lestat T, actuen com a reguladors en els sistemes enzimtics. Un exemple seria la participaci en mecanismes de regulaci feedback (en qu el producte final de la seqncia inhibeix lez de la primera reacci). Aquesta via metablica ser regulada pel producte F, que, en superar la seva concentraci un determinat valor, actuar{ sobre E1 i el far{ passar de lestat R a lestat T. Quan la velocitat de formaci del producte F s ms gran que la velocitat a qu sutilitza en el cllula, augmenta la seva concentraci , i actua com a inhibidor de lez inicial unint-shi en el centre allostric. La disminuci posterior de la concentraci del producte F allibera lez allostric daquests inhibidors i fa que reprengui la reacci en cadena. El sistema feedback s un mecanisme de control a curt termini de lactivitat metablica.

Les cllules tamb disposen de mecanismes per regular els ez quan els canvis dactivitat han de ser prolongats. Aquests altres mecanismes impliquen la modificaci covalent reversible dels ez, sovint mitjanant laddici dun grup fosfat a una resta de serina, de tronina o de triosina de lez. El fosfat procedeix de lATP, i la seva transferncia s catalitzada per quinases. Es tracta dun sistema de regulaci que permet que les vies de reaccions especfiques siguin modulades per senyals no relacionats amb els metablits. ESTRUCTURA DELS EZ Els ez estrictament proteics: holoprotenes, protenes formades noms per seqncies dAa. El holoenzims, enzims formats per lassociaci duna fracci polipeptdica o apoenzim i una fracci no polipeptdica (no proteica) o cofactor (holoenzim=apoenzim+cofactor).

Els cofactors poden ser: Activadors inorgnics: com els ions metllics, que generalment es troben en petites quantitats (oligoelements). Activadors orgnics, units covalentment en la part proteica com els grups prosttics. Coenzims; molcules orgniques que no estan units covalentment amb els ez (ATP, NAD). Alguns daquests coenzims sn vitamines o b les vehiculen. Per aquesta ra els oligoelements i les vitamines sn imprescindibles per als organismes, perqu sn cofactors de diversos ez.

Les cadenes polipeptdiques que constitueixen un ez estan formades exclusivament per una seqncia dAa, 3 tipus:

Aa estructurals, que mantenen lestructura terci{ria de la protena. Aa de fixaci, que estableixen enllaos dbils amb el S i formen el centre de fixaci de lez. Aa catalitzadors, units al S mitjanant enllaos covalents, de manera que aquest nafavoreix el trencament. Formen el centre cataltic de lez.

El centre de fixaci i el centre cataltic formen lanomenat centre actiu de lez, el qual t les caracterstiques segents: Acostuma a ser una regi amb forma de cavitat, don sha excls laigua. Pot estar format per Aa allunyats en la seqncia polipeptdica, quan es desnaturalitza la protena lez perd activitat. Representa una petita proporci dels Aa totals.

COENZIMS
Els coenzims sn molcules de naturalesa orgnica de baix pes molecular, que no sn responsables del reconeixement del S, per s del tipus de reacci. El nombre de coenzims s poc elevat perqu poden ser comuns a molts altres ez. Lapoenzim s la part de lez que en marca lespecificitat, mentre que el coenzim s el responsable de lacci enzim{tica. (adenosinafosfats ATP, ADP- els piridina-nucletids NAD, NADH- els flavina nuelctids, FAD, FMN) Els coez desenvolupen la seva acci enzimtica de les maneres segents: Collaborant en lacoblament del S al centre actiu de lapoenzim. Servint com a lloc addicional de fixaci del S. Participant directament en el mecanisme cataltic i actuant sobre el S de forma semblant a la dels Aa cataltics del centre actiu en lapoenzim.

NOMENCLATURA I CLASSIFICACI DELS EZ Encara que motls ez es continuen anomenant amb laddici del sufix asa al nom del S, hi ha una nomenclatura internacional basada en la reacci qumica catalitzada per lenzim. Cada ez est{ numerat amb quatre xifres. Oxidoreductases: Catalitzen reaccions en les quals t lloc una oxidaci o reducci del S. Propis de la cadena respiratria. Destaquen les deshidrogenases i les oxidases. Les deshidrogenases separen lhidrogen del S, sn oxidants. Les oxidases capten electrons del S i els transfereixen a un acceptor com s ara loxigen, primer es redueixen i desprs soxiden. NAD, NADPN FAD sn els coenzims que sutilitzen. Transferases: transfereixen radicals dun S a un altre sense que quedin lliures. Segons el radical transferit hi ha 9 subclasses. Ex: transaminases. Hidrolases: Catalitzen reaccions dhidrlisi i la majoria sn ez digestius. Distingim les esterases, que actuen sobre enllaos de tipus ster (lipases), les peptidadse, que tranquen els enllaos peptdics (pepsina, tripsina). Liases: catalitzen reaccions en qu trenquen ellaos C-C, C-N, C-O amb la prdua de grups i amb laparici denllaos dobles. Desaminases. Isomerases: regules reaccons disomeritzaci, en les quals el S es transforma en una molcula ismera. Recemases. Ligases o sintetases: Catalitzen la uni de molcules mitjanant lenergia proporcionada per la desfosforilaci de la molcula ATP. Peptidosintetases.

LES VITAMINES
Les vitamines sn biomolcules org{niques necess{ries per a lactivitat metablica c ellular, ja que la majoria actuen com a coenzims. No poden ser sintetitzades pel cos hum. El nom de vitamina es deu al descobriment de certes amines que eren imprescindibles per a les funcions vitals. Les vitamines es poden classificar en liposolubles i hidrosolubles, segons es puguin dissoldre en dissolvents orgnics (lpids) o en dissolvents polars (aigua). Un excs de vitamines hidrosolubles es pot eliminar fcilment per lorina, per un excs de vitamines liposolubles pot ocasionar trastorns i intoxicacions ms o menys greus (hipervitaminosi). Insuficincia avitaminosi.

LES HORMONES
Les hormones sn biomolcules orgniques que actuen com a biocatalitzadors cellulars, com les vitamines. Sn protenes o pptids. Les hormones sn sintetitzades per les glndules endocrines i transportades a travs de la sang. La seva funci consisteix a estimular la secreci duna altra gl{ndula, endocrina o exocrina, o b regular el funcionament dun teixit. Cada glndula o teixit receptor t unes cllules especialment sensibles a lacci de lhormona anomenades gl{ndules diana. Lacci de les hormones s especfica, ja que noms actuen sobre determinats teixits i processos qumics. La secreci de cada hormona per part de la glndula endocrina corresponent s regulada pel sistema nervis central en funci de les necessitats de lorganisme.