Maig 2012

CaixaBank a Singapur
Mesa d'ntermediaci, un servei exclusiu
la Caixa Banca Privada impulsa el mecenatge
dees d'inversi: opcions atractives en l'entorn actual
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Serveis especialitzats
A "la Caixa" Banca Privada disposem dun ampli ventall de possibilitats
d'inversi que posem a la seva disposici, per oferir-li el millor servei.
estaquem en aquest n!mero la nostra "esa d'#ntermediaci, un
assessorament personalit$at i proactiu pensat tant per a clients interessats en
els "ercats de %alors com en inversions a llar& termini. 'l convido a descobrir-
(o amb m)s detall en aquestes p*&ines.
estaquem tamb) les propostes contin&udes a larticle Idees d'Inversi, que li
apropen les nostres recomanacions d'inversi t*ctiques i estrat+&iques. ,na
opini experta que li permetr* diversificar carteres d'inversi t*ctiques i
estrat+&iques amb l'ob-ectiu dobtenir els millors resultats per als diferents
perfils de risc.
'n aquest n!mero, vam visitar .in&apur de la m* del director de l'/ficina de
0epresentaci de
CaixaBan1. Aquesta puixant ciutat-estat, en la qual treballem de la m* d'un
dels nostres socis locals, el Bank of East Asia 2B'A3, desperta cada ve&ada m)s
inter+s entre els inversors pel seu &ran potencial de creixement.
4o voldria finalit$ar aquesta presentaci sense aprofitar l'oportunitat de
convidar-lo a participar en qualsevol de les propostes que l'/bra .ocial ens
ofereix als seus centres o exposicions itinerants. 5robar* tota la informaci en
aquestes p*&ines.
'sperem que aquest recorre&ut pels reportat&es i contin&uts financers l'a-udin
a con+ixer m)s la proposta de valor que, com a entitat i com a ne&oci
especialista, posem a la seva disposici.
6oan 7andarias
irector 'xecutiu de "la Caixa" Banca Privada i Banca Personal
----------------------------------------------------
PUNT DE VSTA
Creixement comena amb "C".
VS DE MERCAT
Els Bancs Centrals assagen noves frmules per estimular la demanda.
BANCA PRVADA
Mesa d'ntermediaci, un servei exclusiu.
BANCA PRVADA
dees d'inversi.
TECNOLOGA
Les idees dels clients innoven a "la Caixa".
ACTUALTAT
Lders en excellncia.
BANCA PRVADA
Ms avantatges amb la seva targeta exclusiva Visa Infinite
NDRETS
Singapur.
NOVES TENDNCES
Maridatge amb cctels, la nova cuina lquida
AMB SEGELL D'AUTOR
Pissarro, el mestre impressionista.
EXPOSCONS
El bressol de la civilitzaci.
AGENDA
CAXAFORUM
"la Caixa" aposta per la cincia a Madrid.
ESTL
mpulsar el mecenatge
OBRA SOCAL
L'Obra Social "la Caixa" dna suport a comissaris d'art emergents.
A TRAVS DEL TEMPS
El Sanatori de Torrebonica, el primer gran projecte de salut de l'Obra Social "la Caixa".
ACTUALTAT
Nova campanya corporativa de CaixaBank.
NOTCES
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Creixement comena amb "C"
Desprs d'un 2012 extremament convuls, 2013 es presenta una mica ms tranquil per a l'economia
espanyola. Una tranquillitat que s'ha de nodrir, fonamentalment, d'un restabliment progressiu de la
confiana en un doble sentit. D'una banda, confiana en la irreversibilitat del comproms dels
pasos i les institucions de l'euro amb la moneda nica. D'altra banda, confiana en la capacitat i
voluntat de la societat espanyola per reprendre un cam de creixement sostenible, amb tot el que
aix exigeix en termes d'ajustaments i reformes.
Sens dubte, el "Creguin-me! Farem el que calgui per garantir la supervivncia de l'euro" del
president del BCE a l'agost del 2012 va marcar un abans i un desprs en la crisi de deute sobir de
l'Eurozona. La contundncia del seu discurs, segellat amb un nou programa de compra de deute
pblic, i els avenos en la implementaci de la primera fase del projecte d'uni bancria han
contribut enormement a dissipar l'escenari de risc extrem --el de ruptura de l'euro-. Aix ha perms
delimitar les turbulncies financeres que tenallaven les economies de la perifria, com l'espanyola,
immerses en costosos processos d'ajustament per garantir la sostenibilitat de les seves finances
pbliques i, en darrer terme, del seu endeutament exterior.
, si b el comproms de les institucions de l'euro amb el projecte europeu s una condici sine qua
non per a la recuperaci econmica de l'Eurozona, no s, ni de bon tros, suficient. Enfilar el cam
del creixement exigeix, a ms, plena confiana en la determinaci de tots i cadascun dels
estats membres per dur a terme les actuacions necessries que reforcin la sol!ncia a mit"
termini i dotar les sees respecties economies de la ma"or flexibilitat possible. Una
flexibilitat que s necessria per a qualsevol economia que es consideri competitiva en l'era de la
globalitzaci per que s del tot essencial per als membres d'una uni monetria, no noms per
minimitzar l'impacte d'embats asimtrics com l'actual, sin, tamb, per apuntalar la viabilitat a llarg
termini de la prpia Uni Econmica i Monetria (UEM).
L#ES$%&' &ECE() de l'economia espanyola per assentar aquesta confiana ha estat
encomiable. No debades, ja comena a donar els seus fruits: la prima de risc --avui dia, el principal
termmetre de la confiana dels inversors-- s'ha relaxat substancialment des dels seus mxims al
juny de 2012; aix mateix, la demanda externa a les subhastes del Tresor ja ha recuperat nivells de
2011. Quines han estat les claus d'aquesta millora de la confiana a Espanya, ms enll d'haver-se
dissipat el risc de desintegraci de la UEM? Sens dubte, l'estratgia R + R: reequilibri i reformes.
Quines han estat les claus d'aquesta millora de la confiana a Espanya, ms enll d'haver-se
dissipat el risc de desintegraci de la UEM? Sens dubte, l'estratgia R + R: reequilibri i reformes.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------8
El supervit comercial s atribuble a la contenci de les importacions i al fons de fortalesa d'un
sector exportador que no noms ha aprofitat la crisi per explotar potencial en nous mercats i
sectors, sin que ha sabut rendibilitzar la drstica recuperaci d'una altra de les claus per al
creixement: la competitivitat.
Durant els anys de la bombolla es van forjar grans excessos, insostenibles a mig termini, tal com
ho illustra el dficit de la balana per compte corrent que va arribar al 10% del PB el 2007. Aquest
dficit es produeix quan la inversi agregada excedeix l'estalvi agregat del pas, exigint
finanament extern. L'acumulaci d'aquests passius externs durant la bombolla va deure's
majoritriament a l'endeutament del sector privat per, desprs de la recessi que va comportar la
crisi, es va veure agreujada per l'evoluci del dficit pblic, que es va disparar fins al 11,2% el
2009, i que s'ha de consolidar gradualment per garantir la sostenibilitat del deute pblic (que va
passar del 36% del PB el 2007 al 84% el 2012).
Espan*a +a demostrat capacitat i voluntat de redrear els seus desequilibris. El procs de
desendeutament privat avana: el deute de famlies i empreses no financeres s'ha redut en
167.000 milions d'euros des de mitjan any 2010 (des del 230% del PB al 212% del PB). La
consolidaci fiscal tamb progressa: el dficit total de les AAPP el 2012 es va situar en el 7,0% del
PB (excloent el cost puntual de la recapitalitzaci bancria). Tot i aix, l'ajustament ms
espectacular s'ha produt en la balana per compte corrent que, el 2012, va limitar el dficit a l'1,1%
del PB. Aquesta correcci s'ha beneficiat de l'extraordinria recuperaci de la balana comercial,
que va tancar l'exercici en supervit, encoratjada per sengles ajustaments en les balances de
rendes i de transferncies.
El supervit comercial, per la seva banda, cal atribuir-lo a la contenci de les importacions, en lnia
amb el retrocs de la demanda interna, per tamb al fons de fortalesa d'un sector exportador que
no noms ha aprofitat la crisi per explotar potencial en nous mercats i sectors, sin que ha sabut
rendibilitzar la drstica recuperaci d'una altra de les claus per al creixement: la competitivitat. Una
competitivitat que, prcticament, ha revertit el deteriorament que va acumular durant l'etapa de
bonana.
,aant la perspectia d'una despesa interna llastada pels ajustaments en curs, el sector exterior
est destinat a erigir-se com el motor de la recuperaci, de manera que aquests guanys de
competitivitat revesteixen, encara, ms valor. Per la cursa de la competitiitat s una cursa de
fons en qu! els rials estan arreu del mn, de manera que la millora +a de prosseguir,
potenciant sobretot els guan*s en productiitat. - s aqu on entra en escena la segona &.
reformes.
QUADRE
ELS DESEQULBRS DE L'ECONOMA ESPANYOLA, EN FASE DE CORRECC
Balana per compte corrent, en % del PB
Transferncies Serveis Bns Rendes Balana Compte Corrent
A ms del reequilibri, l'economia espanyola s'ha embarcat en un ambicis procs de reformes
(laboral, mercat de serveis, sector financer) que pretenen impulsar el seu potencial de creixement,
augmentant-ne la flexibilitat i eficincia. Al cap i a la fi, quan la crisi ve d'un endeutament excessiu,
com s el cas espanyol, el creixement ha de basar-se, sobretot, en empnyer l'oferta.
Tot i aix, una part de la demanda, sobretot d'inversi per tamb de consum, atenallada per la
incertesa i l'expectativa de ms deteriorament, pot recuperar-se mitjanant el restabliment de la
confiana, aquest preuat b de qu parlvem al principi. En aquest cas, la confiana dels agents
econmics (consumidors, empreses poc alades amb capacitat per invertir, inversors estrangers,
etc.) en la perspectiva econmica a mitj termini; en un marc institucional estable, predictible i amb
una clara orientaci favorable a l'activitat productiva, i, s clar, en qu s'ha tocat fons. Si es redueix
la incertesa i la por al fet que hi hagi ms deteriorament, la recuperaci pot arribar abans i amb ms
fora de la prevista.
En definitiva, l'anhelat creixement comena amb C (de confiana i competitivitat) i segueix amb R
(de reequilibri i reformes). Tant Espanya com l'Eurozona han fet passos importants per restablir la
confiana perduda per s imprescindible perseverar-hi. Perqu, com s ben sabut, la confiana
puja per l'escala per baixa amb ascensor.
Jordi Gual
Director Executiu i Economista en Cap de "la Caixa"
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
VS DE MERCAT
Els /ancs Centrals assagen noes frmules per estimular la demanda
Les discussions al front monetari i fiscal no cessen en l'mbit acadmic. Els pasos desenvolupats
continuen cercant frmules per revitalitzar la demanda en un entorn dominat per la necessitat de
reduir l'endeutament.
Els esforos, sobretot en poltica monetria, semblen centrar-se a aconseguir sanejar de forma
definitiva el sector bancari, produir una certa inflaci en els actius financers per augmentar l'efecte
riquesa. De passada, no est de ms provocar una caiguda de la divisa prpia, per augmentar la
contribuci del sector exterior.
Pocs sn ja els Keynesians ortodoxos que advoquen per incrementar la despesa pblica, encara
que sigui per fer rases i desprs tornar-les a tapar. Aquesta teoria basada en l'anomenat
multiplicador Keynesi, que assumeix que cada euro o dlar injectat pel sector pblic augmenta la
demanda en una proporci ms gran, xoca amb l'evidncia que un augment desmesurat del dficit,
encara que es pugui finanar ara a tipus molt baixos, provoca inquietud i accelera la preferncia
per la liquiditat en els inversors, retraient la inversi. Els Keynesians light d'avui dia semblen dirigir
ms la seva mirada cap als bancs centrals que cap al govern. Mentre puguin controlar les
expectatives d'inflaci, s millor crear diners, provocar tipus reals negatius i impulsar els preus dels
actius financers i aix augmentar l'efecte riquesa. La idea s que s millor i ms eficient un inversor
o consumidor privat que un pblic. Aix doncs, la creaci de diners continua.
Els bancs centrals s'estan aplicant de forma exhaustiva per aconseguir aquesta fita. Mentre els
seus balanos segueixen creixent, pocs d'aquests diners creats s'acaben dedicant a donar
prstecs al sector privat i molts es dediquen a invertir en actius financers ja existents. La Reserva
Federal ha deixat clar que pretn continuar comprant actius de Renda Fixa fins que millorin
substancialment les condicions del mercat laboral. En aquest pas, les condicions monetries i la
rapidesa en el sanejament bancari estan propiciant un fort canvi d'expectatives. La confiana dels
consumidors reacciona a l'ala davant la notcia d'uns ndexs que arriben a mxims histrics.
L'efecte riquesa es veu reforat tamb per un mercat immobiliari que sembla ressuscitar i comena
a recuperar una petita part del terreny perdut. El sector energtic sembla que viu un espectacular
renaixement. Amb tot aix, el consum sembla ressorgir. Noms la manca d'acord poltic en matria
fiscal sembla capa d'aigualir la festa.
Els mercats borsaris en aquest entorn de tipus reals negatius sn, a l'altra banda de l'Atlntic, com
un globus d'heli que tendeix a pujar de forma natural, impulsat per la fora de l'accelerada
procreaci monetria. Els principals ndexs americans han gaudit d'un dels millors trimestres
registrats i amenacen de continuar pujant.
0questa situaci contrasta amb Europa, on ni la situaci financera s'acaba de solucionar ni el
BCE es decideix obertament a utilitzar poltiques no convencionals. Els dubtes en el procs de
construcci de la uni bancria, fiscal i poltica impacten de manera immediata en els mercats de
deute. Els esforos reformistes han de ser recolzats sense fissures pels pasos del nord facilitant
una rebaixa en les primes de risc i en els costos financers. El /CE no pot estar sol en aquest
esfor. 1a situaci de 2ipre s un clar exemple del que cal eitar, per3 tamb de la
indubtable necessitat d#aanar rpidament cap a la uni bancria. Alhora, hem de ser
conscients que un procs d'aquesta naturalesa no pot drear-se de la nit al dia. No s gens fcil
trobar l'equilibri necessari entre legitimitat democrtica nacional i europea, en gran part a causa de
la manca d'una clara identitat europea comuna. De fet, a dia d'avui la crisi ha propiciat un clar
deteriorament en el suport popular al projecte europeu.
Per no deixem que Xipre emmascari els progressos reals. El BCE continuar tutelant un procs
que seguir avanant, lentament per inexorablement. Europa ha d'aconseguir combinar el seu
heroic esfor per progressar en la uni poltica econmica i bancria, amb l'eficincia econmica i
els interessos locals. L'objectiu s recuperar les bases de la competitivitat per construir el futur.
Construir una cultura productia requereix una apropiada regulaci que fomenti la
liberalit4aci i la compet!ncia, la innoaci, la millora de l#educaci i el desenolupament de
les infraestructures. 5er3 la base +a de ser un eficient sistema financer que doni suport al
teixit empresarial.
El posicionament de les nostres carteres d'inversi segueix afavorint clarament la Renda Variable,
tant per valor absolut com relatiu. La rendibilitat esperada dels actius de Renda Fixa amb prou
feines supera la inflaci.
Els pa6sos desenolupats progressen lentament en el procs de reducci dels seus desequilibris
i, a poc a poc, ens allunyarem dels moments ms crtics. Els pasos emergents seguiran donant
suport a la demanda. Proposem esbiaixar clarament la cartera envers companyies que es
beneficien d'aquesta clara tendncia.
Amb una gradual reducci de l'aversi al risc i els tipus en mnims, els preus de les accions
seguiran pujant, sobretot els de les companyies globals en sectors ms defensius. Hem d'aprofitar
els moments de baixada per incrementar les nostres posicions de risc.
Javier Estrada
Director d'ltium i Estratgia d'nversi de "la Caixa" Banca Privada
-----------------------------------------------
DESTACAT PGNA 12
Europa ha d'aconseguir combinar el seu heroic esfor per progressar a la uni poltica econmica i
bancria, amb l'eficincia econmica i els interessos locals. L'objectiu s recuperar les bases de la
competitivitat per construir el futur.
-------------------------------------------------------------------14:
7esa d#-ntermediaci, un serei exclusiu
"la Caixa" Banca Privada presta un servei d'assessorament a mida per facilitar-li la presa de les
seves decisions d'inversi en els mercats de valors. Els 20 especialistes de la mesa, presents a 8
ciutats, donen cobertura a tota la geografia nacional.
0 qui a dirigit. El Servei de la Mesa d'ntermediaci va dirigit a tots aquells clients de "la Caixa"
Banca Privada interessats a rebre un servei d'assessorament personalitzat proactiu dels Mercats
de Valors (seguiment de la seva cartera, idees d'inversi, informaci peridica...). Aix mateix, des
de la Mesa tamb es proporciona un servei reactiu per a aquells clients de Banca Privada amb una
vocaci d'inversi a llarg termini, aix com un servei d'execuci i atenci d'ordres a temps real. 1es
nostres lnies de negoci sn un excel8lent complement als productes d#estali i inersi
tradicionals, i ofereixen &enda 9ariable (acional i -nternacional, &enda $ixa 5:blica i
5riada, 5assiu Estructurat ;Estructures 5riades< i deriats.
=n serei :nic. "la Caixa" Banca Privada sempre ha apostat per crear valor diferencial per als
clients a travs de l'assessorament personalitzat. L'excellncia i la qualitat del servei passa per
disposar d'un servei referent en nversi Directa com el nostre: assessorament, qualitat i claredat
de la informaci, professionalitat, agilitat en l'atenci... Des de la Mesa d'ntermediaci,
acompanyem el seu Gestor de Banca Privada a la cadena de valor de la relaci amb els clients
proporcionant un servei exclusiu en tot el sector financer espanyol, d'alt valor afegit.
Una altra de les caracterstiques que fan de la Mesa d'ntermediaci un servei nic s el
comproms dels especialistes en ntermediaci de ser totalment proactius en la recomanaci de
valors, facilitant una anlisi ob"ectia i transparent de forma continuada de totes les
inersions, aix com la rapidesa i transpar!ncia en el procs de compra i enda d#actius.
Aquest servei, com a tal, no es realitza actualment en cap altra entitat financera.
0tenci personalit4ada. L'assessorament als clients --sempre d'acord amb les seves necessitats,
el seu grau d'activitat i el seu perfil-- va a crrec de l'especialista d'intermediaci de la Mesa, que
mant un contacte freqent per aquest servei personalitzat, almenys una vegada a la setmana i, en
qualsevol cas, sempre que sigui necessari. Els especialistes de la Mesa es nodreixen de tota la
informaci de mercats que els proporciona CaixaBank i altres provedors internacionals
d'informaci com Morgan Stanley.
L'accs als informes d'analistes i estrategs, a les multiconferncies diries i diferents plataformes
d'informaci i preus proporcionen una visi actualitzada sobre la situaci dels mercats nacional i
internacionals als 20 especialistes d'intermediaci de la Mesa, que transmeten aquesta informaci
de forma continuada als clients als quals assessoren, rebent la conformitat telefnica dels clients
abans d'executar les ordres de compra i venda de valors.
0antatges enfront dels dip3sits tradicionals. L'actual escenari de reorganitzaci del sistema
financer nacional, i els ltims esdeveniments viscuts al sector a nivell internacional, porten a la
necessitat cada vegada ms imperant d'optimitzar la diversificaci de les carteres d'inversi dels
clients. A travs dels actius d'inversi amb els quals treballem a les Meses d'ntermediaci (Renda
Variable, Renda Fixa, Productes Estructurats) vost pot accedir a una millor distribuci d'actius
amb vistes a optimitzar la seva distribuci del risc.
Per informar-se sobre el Servei d'Assessorament de la Mesa d'ntermediaci, contacti amb el seu
gestor de Banca Privada. Un cop conegut el seu perfil de risc i la idonetat, coordinar el seu accs
a aquest servei exclusiu.
PEU FOTO:
D'esquerra a dreta Eugenio Milln, especialista de la Mesa d'ntermediaci de Madrid, David
Guzmn, director de les Meses d'ntermediaci; Juan Pedro Bernal, director de Desenvolupament
de Producte i Meses d'ntermediaci; Pilar Torralba i David Snchez, especialistes de la Mesa
d'ntermediaci de Madrid.
DESTACATS:
p.15:
Des de la Mesa d'ntermediaci, acompanyem el seu gestor de Banca Privada, proporcionant un
servei nic en tot el sector financer espanyol, d'alt valor afegit.
p. 16
El comproms de proactivitat dels especialistes en intermediaci facilita una anlisi objectiva i
transparent de manera continuada de totes les inversions, aix com la rapidesa i transparncia en el
procs de compra i venda d'actius.
p.17
A travs dels actius
d'inversi amb els quals
treballen les Meses
d'ntermediaci, pot
accedir a una millor
distribuci d'actius
de cara a optimitzar la seva
distribuci del risc.
-------------------------------------------------------------------------------------------------18:
-dees d#inersi
Les idees d'inversi reflecteixen les propostes que considerem ms atractives, tant des d'un punt
de vista estratgic com tctic, i en les quals preval la diversificaci geogrfica i sectorial amb
l'objectiu d'afegir rendibilitat a les carteres.
Les nostres recomanacions estan centrades en la Renda Variable, com a actiu amb millor
rendibilitat esperada en un any en qu les perspectives econmiques a nivell global han millorat, en
qu els bancs centrals continuaran aplicant poltiques monetries molt expansives fins assegurar-
se que la recuperaci econmica est consolidada, i en qu la Renda Fixa ofereix rendibilitats molt
ajustades i amb un recorregut limitat. Amb l'objectiu d'acostar-nos al perfil conservador que tenen la
majoria dels nostres clients, moltes de les estratgies seleccionades tenen un carcter "defensiu",
en ser inversions enfocades en companyies amb slids balanos, marges elevats i sostenibles, i
una bona diversificaci geogrfica en les seves vendes que les fa ms resistents a l'evoluci del
cicle econmic. L'excellent comportament que han tingut en borsa est justificat per la bona
evoluci en els seus beneficis, amb la qual cosa no pensem que estiguin sobrevalorades.
Un bon exemple d'estratgia defensiva el tenim en la inversi en companyies que paguen diidend
sostenible. En certa manera, es tracta d'accions que tenen "caracterstiques de bons", en el sentit
que han vingut pagant un dividend de manera consistent al llarg de la seva histria grcies als seus
balanos slids i fluxos de caixa estable. Ats que els dividends solen crixer en termes "reals",
aquesta estratgia --a diferncia de la Renda Fixa-- ofereix protecci enfront de la inflaci. A ms,
en el llarg termini els dividends sn el component ms important de la rendibilitat total de les
accions, essent especialment rellevants en els perodes de baix creixement. En definitiva, pensem
que aquesta proposta d'inversi s molt atractiva en l'entorn actual, en el qual els inversors
busquen rendibilitats reals positives, a causa del nivell tan baix dels tipus d'inters, que fins i tot
estan en terreny negatiu en el deute de ms qualitat.
Ens sembla tamb molt atractiva en l'entorn actual de mercats la gesti alternatia, com estil de
gesti activa i flexible, que fa prevaldre l'obtenci de rendibilitats positives amb independncia de
l'evoluci dels mercats, per minimitzant riscos i preservant capital. La nostra recomanaci es
dirigeixa l'estratgia "global macro", que permet la inversi de forma dinmica en tot tipus d'actius
(bsicament Renda Fixa, Renda Variable, divises i matries primeres) i rees geogrfiques, all on
hi ha les millors perspectives de rendibilitat a mitj termini. Aquests fons es caracteritzen per un
estricte control de risc, que es tradueix en un nivell de volatilitat molt moderat.
La nostra recomanaci per la borsa su6ssa es basa no noms en els slids fonamentals de la seva
economia, sin sobretot en el perfil defensiu de les seves companyies, amb balanos molt slids,
fort posicionament de marca a nivell mundial i una gran diversificaci geogrfica en les seves
vendes, que els permet beneficiar-se del desenvolupament dels pasos emergents en temes de
salut, alimentaci i inversi en infraestructures. El pes d'aquestes companyies fa que la borsa
sussa sigui la menys voltil d'Europa, i cal destacar l'excellent comportament que est tenint
enguany a nivell global, amb rendibilitats superiors al 10% a finals de mar.
Una altra de les nostres apostes geogrfiques s la &enda 9ariable de l#euro4ona, on el mercat
segueix cotitzant amb una atractiva valoraci i amb un important descompte respecte del mercat
americ, fruit del major risc a nivell econmic i poltic. La nostra visi d'Europa s ms constructiva
desprs de la xarxa de seguretat que suposa el pla de compra del BCE i els avenos produts
envers una major integraci bancria i fiscal.
La nostra recomanaci per la borsa emergent de la regi asitica obeeix a raons ms
estructurals. Al marge de la diversificaci que aporta a les carteres, el seu atractiu resideix no
noms en el fort diferencial de creixement que t respecte del mn desenvolupat, sin tamb en la
seva situaci financera ms sanejada, tant a nivell pblic com privat, en la fortalesa de les seves
companyies i millores de govern corporatiu, i en el desenvolupament de les seves classes mitjanes
amb el potencial de consum que aix suposa.
Finalment, hem incorporat amb carcter permanent un $ons d#-nersi temtica que pretn
capturar i plasmar en diferents idees d'inversi les grans tendncies econmiques a nivell global, ja
siguin d'origen demogrfic, poltic i/o cultural. D'una manera dinmica, el Fons s'adapta a les noves
tendncies i idees d'inversi, ajustant el pes de cadascuna en funci del convenciment de la
mateixa, de l'entorn del mercat de cada moment i de la facilitat d'implementar mitjanant Fons que
les reflecteixin de manera fidel a la seva filosofia d'inversi. Els temes elegits sn: envelliment de la
poblaci, escassetat de recursos, tecnologia, creixement sostenible, noves classes mitjanes, i
repressi financera. La inversi temtica aporta diversificaci a les carteres, amb l'avantatge
d'evitar les restriccions geogrfiques i sectorials que tenen els ndexs borsaris.
PEU FOTO Ana #$ard, 8rea Altium i 'strat+&ia d'#nversi de 9la Caixa: Banca Privada.
DESTACAT:
Aquestes idees d'inversi sn molt atractives a l'entorn actual, en el qual els inversors cerquen
rendabilitats reals positives, ats el nivell tan baix dels tipus d'inters.
----------------------------------------------------------------------------------------------20
1es idees dels clients innoen a "la Caixa"
CaixaBank aposta per innovar amb els seus clients a
travs d'Inspira'ns, una comunitat d'innovaci 2.0
que recull les suggerncies de tots els usuaris de
l!nia o"erta# Enguany es posaran en marxa ms de
100 nous serveis ideats pels clients.
Estrat!gia d#innoaci. La nova comunitat 2.0, creada per "la Caixa" per posar en marxa nous
serveis ideats pels seus clients, va rebre el 2012 ms de 41.000 visites i 500 aportacions, de les
quals s'han seleccionat ms de 100 propostes per iniciar el desenvolupament de nous projectes
per a banca de particulars. Els autors d'aquestes aportacions estan collaborant amb "la Caixa" en
el desenvolupament dels nous serveis, que es posaran en marxa al llarg del 2013. D'aquesta
manera, l'entitat potencia la participaci dels clients en la seva estratgia d'innovaci. L'objectiu s
que els canals electrnics de "la Caixa" donin resposta a les necessitats concretes dels usuaris, per
reforar el lideratge de l'entitat en banca electrnica i en la seva aposta per la innovaci. Entre els
projectes que es posaran en marxa a partir de les aportacions de clients destaca el
desenvolupament d'una noa proposta de gesti de comptes, que respondr de forma
automtica a les necessitats de cada usuari, un nou sistema de notificacions personalitzat, i
l#optimit4aci d#operaties a travs de caixers. El denominador com de tots els projectes s
innovar per cobrir les necessitats que manifestin els clients.
5otenciar la proximitat. Aquesta comunitat d'aportaci d'idees per a la innovaci tecnolgica
s'afegeix a altres experincies d'open innovation impulsades per "la Caixa" per potenciar la
proximitat entre el client, l'oficina i els canals electrnics. Aquest tipus de projectes fomenta la
intelligncia collectiva i la co-creaci de la m dels clients mitjanant diferents aplicacions per
comunicar suggeriments de millora. s el cas de l'opci de 9aloraci 5ermanent de $!nia %"erta,
on els clients puntuen aspectes com la facilitat i la senzillesa d's dels 26 serveis ms utilitzats al
canal online de "la Caixa", fet que permet adaptar cada vegada ms els serveis a les necessitats
dels clients.
Pot accedir a la plataforma a travs de $!nia %"erta, on podr enviar les seves propostes de nous
productes i serveis, llegir les aportacions que han enviat altres persones, i votar per aquelles que
consideri ms interessants. "la Caixa" analitza totes les propostes que arriben a travs d'Inspira'ns
per estudiar-ne el potencial i la viabilitat. En el cas d'aportacions i suggeriments que s'assemblin a
serveis ja existents, els clients reben assessorament personalitzat perqu puguin utilitzar-los
immediatament.
,ES)0C0) /10=.
"1a Caixa" llana una
aplicaci per a pagaments
de persona a persona
mit"anant codis >&
"la Caixa" presenta l'aplicaci &ransfi, creada per compartir i dividir despeses entre usuaris
i facilitar el trasps de diners entre ells, de persona a persona (P2P), mitjanant codis QR. El servei
facilita compartir despeses: calcula imports exactes, permet pagaments automtics, envia SMS o
correus electrnics recordatoris i crea avisos de pagaments o cobraments pendents.
&ransfi tamb facilita que el trasps de diners es realitzi a continuaci via mbil. L'aplicaci genera
un codi QR que pot enviar-se a diverses persones, que poden capturar-lo obrint l'aplicaci &ransfi, i
el pagament es realitza de forma instantnia. No cal introduir nmeros de compte ni de seguretat:
l'nic requisit s que tant la persona que crea el codi de pagament com els qui aporten fons han de
ser clients de "la Caixa" i tenir installada l'aplicaci &ransfi, ja disponible en versi per a iPhone
gratutament a CaixaMbil Store i a l'App Store d'Apple. Est previst que prximament s'ofereixi la
versi de l'aplicaci per a Android i altres sistemes operatius mbils.
----------------------------------------------------------------------------------------- 22
Peus FOTO:
sidre Fain, president de CaixaBank, durant el lliurament a Nova York del premi 'usiness $eader
of the (ear#
Juan Antonio Zufiria, president del Club Excellncia en Gesti, lliura el )egell d'*+cel,lncia
*uropea -../ a Joan Maria Nin, conseller delegat de CaixaBank.
gnacio Redondo, director executiu de l'Assessoria Jurdica de CaixaBank, va recollir el premi
*uropean Counsel 0ard.
1ders en excel8l!ncia
CaixaBank ha obtingut recentment diversos guardons que premien el seu lideratge en l'excellncia
financera. Amb ells s'ha reconegut el model de gesti de CaixaBank, la seva vocaci de servei i la
capacitat per adaptar-se als canvis.
5remi a l#Excel8l!ncia en ?esti. El conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, va recollir fa
poc el Segell d#Excel8l!ncia Europea @AA B, atorgat pel Club Excellncia en Gesti, desprs
d'haver superat un exhaustiu procs d'avaluaci externa per part d'AENOR. Per a Nin, aquest
reconeixement "certifica el comprom!s de Cai+a'an1 am" l'e+cel,lncia en tots els seus 2m"its
d'activitat3 incloent-hi la relaci4 di2ria am" clients3 accionistes3 empleats i altres grups d'inters"#
Durant l'acte de lliurament, Nin va corroborar l'aposta de l'entitat "per un servei als clients de la
m2+ima qualitat3 fidel als valors de confian5a3 lideratge i comprom!s social que inspiren l'activitat
del 6rup "la Cai+a" des de la seva creaci4"#
-------------------------------------------------------------------------- 23
DESTACAT:
La millora contnua en la
gesti de qualitat s un
dels projectes clau del
Pla Estratgic 2011-2014.
Sota el lema "Marcar la
diferncia", el pla defineix
les principals lnies
d'actuaci per reafirmar
el lideratge de CaixaBank i
potenciar-ne el creixement.
,ES)0C0) /10=.
CaixaBank assoleix els
750.000 accionistes
CaixaBank ha assolit la xifra de 750.000 accionistes desprs de les conversions parcials de les
Obligacions Subordinades Necessriament Convertibles Srie /2011 i Srie A/2012, que es van
executar recentment. D'aquesta manera, CaixaBank s'ha convertit en la quarta empresa de l'BEX-
35 amb ms accionistes. Amb aquestes ampliacions, i desprs de l'ltim pagament de dividend en
accions realitzat a finals de desembre, el nombre d'accions que formen el capital social de
CaixaBank s de 4.490 milions de ttols.
CaixaBank va comenar a cotitzar l'1 de juliol de 2011, amb 365.000 accionistes. El 8 d'agost de
2012, desprs de la integraci de Banca Cvica, el nombre d'accionistes es va situar en els
480.000. Recentment, desprs de la conversi de les Obligacions Subordinades, la base
d'accionistes s'ha situat en 750.000. Per tant, CaixaBank ha duplicat el seu nombre d'accionistes
en noms un any i mig.
Juan Antonio Zufiria, president del Club Excellncia en Gesti, va destacar la vocaci
d'excellncia i avantguarda que posseeix CaixaBank i va destacar que "l'o"tenci4 del )egell
d'*+cel,lncia *uropea -.. / 7s una mostra m7s del crei+ent comprom!s de Cai+a'an1 am" la
millora cont!nua i la recerca de l'e+cel,lncia# *n els temps que corren3 aquesta entitat seguei+
invertint i creient-hi com a "ase s8lida so"re la qual assegurar-ne la sosteni"ilitat"# Per la seva
banda, Jaume Fontanals, director de Nous Productes d'AENOR, va exposar que "l'o"tenci4 del
)egell d'*+cel,lncia *uropea per part de Cai+a'an1 vol dir dues coses9 que el seu comprom!s
am" el m7s alt nivell de qualitat i e+cel,lncia 7s ferm3 i que3 en aquest prop8sit3 s'esforcen cada
dia tots els estaments de l'entitat"#
El )egell d'*+cel,lncia *uropea se suma a altres guardons de prestigi internacional rebuts per
CaixaBank. Durant els ltims mesos, la revista financera *uromoney va guardonar l'entitat com a
/est /anC in Spain DAED. A ms, CaixaBank va rebre el 2011 el 5remi al /anc 7s -nnoador
del 7n, en els 6lo"al 'an1ing Innovation 0ards, promoguts pel 'an1 dministration Institute i
Finacle.
5remi /usiness 1eader of t+e Fear. D'altra banda, el president de CaixaBank, sidre Fain, va
rebre recentment el premi /usiness 1eader of t+e Fear, que atorga la Cambra de Comer
Espanya-Estats Units, que va voler reconixer en la concessi del guard "el sentit de l'anticipaci4
d'Isidre Fain7 en crear Cai+a'an1 i treure-la a "orsa3 per adaptar-se a les actuals i comple+es
circumst2ncies3 contri"uir a la verte"raci4 del sector financer espanyol i convertir-se en el principal
"anc minorista a *spanya"#

5remi a la millor assessoria "urdica. CaixaBank tamb ha estat reconeguda recentment amb
l#European Counsel 0Gard, atorgat per la International $a0 %ffice (LO) en collaboraci amb
l'Associaci Europea d'Assessors nterns (ACC Europe), en la categoria de Serveis Financers, un
premi que suposa el reconeixement a la millor assessoria jurdica del sector financer a Europa. El
guard reconeix la capacitat de CaixaBank per adaptar-se als canvis regulatoris i legals que han
afectat el sector financer espanyol. La selecci dels premiats es va produir desprs d'una anlisi en
profunditat de ms de 4.000 candidatures d'advocats d'empresa i departaments jurdics d'arreu del
mn.
---------------------------------------------------------------------24
7s aantatges exclusius amb la sea targeta Visa Infinite
La targeta Visa Infinite, exclusiva per als clients de la Caixa Banca Privada, li ofereix un univers
de privilegis i avantatges que pot gestionar des de $!nia %"erta o des del seu mbil, amb la nova
aplicaci de posem a la seva disposici
1a targeta Visa Infinite li ofereix un alt nivell d'avantatges i serveis, d'acord amb les seves
exigncies com a client de "la Caixa" Banca Privada. Amb ella gaudir de mxima protecci i
seguretat grcies al sistema CaixaProtect enfront usos fraudulents, a ms d'una completa
assegurana d#assist!ncia en viatges i de cobertura de fins a un mili d'euros en cas d'accidents
o imprevistos. Aix mateix, en cas de prdua o robatori de la targeta en qualsevol viatge a
l'estranger, disposar del servei CaixaProtect Emergency, amb el qual podr obtenir efectiu
d'emergncia amb la major rapidesa a qualsevol part del mn. Dotada de la innovadora tecnologia
Contactless, la targeta Visa Infinite tamb li ofereix una selecci de regals exclusius per a clients
de "la Caixa" Banca Privada, que pot consultar a travs de $!nia %"erta#
Sereis amb alor afegit. Amb la seva Visa Infinite, podr* accedir a les sales %#P de
m)s de ;<< aeroports darreu del mn &r*cies a la tar&eta Priority Pass.
5amb) podr* reservar en una acurada selecci dels (otels m)s presti&iosos del
mn, &audint dun tracte preferent en els exclusius establiments Luxury
Hotel Collection. isposar* d'un assistent personal i &ratu=t les >? (ores del
dia amb el servei Concierge, i podr* accedir a experi+ncies i viat&es dalt
nivell de tipus cultural, esportiu i d'oci a tot el mn amb el pro&rama Life
Experiences.
Nova aplicaci per a mbils. Ara, tamb) pot &estionar tots aquests
avantat&es exclusius des de laplicaci per a m@bils Visa Infinite. Podr*
consultar les operacions de la seva tar&eta, informar-se dels re&als exclusius
que (em seleccionat especialment per a vost+ com a client de "la Caixa" Banca
Privada. Amb la nova aplicaci, podr* reservar directament des del m@bil, o
accedir a qualsevol dels serveis d'alt valor afe&it que li oferim amb la seva
tar&eta. .i encara no disposa de la seva tar&eta Visa Infinite, sol A liciti-la al seu
&estor de Banca Privada.
PEUs:
La targeta Visa nifite disposa de la tecnologia Contactless, que li permet operar amb la seva
targeta simplement apropant-la a la terminal.
Descarregui's la nova aplicaci per a mbils Visa Infinite amb aquest codi QR
-------------------------------------------------------------------------------------------26
Singapur
Aquesta ciutat-estat al sud de la pennsula de Malisia gaudeix d'un dels PB per cpita ms alts
del mn. La tamb anomenada Ciutat dels Lleons s una vibrant urbs cosmopolita en qu es pot
admirar la seva arquitectura d'avantguarda i el seu ric passat oriental i colonial.
PEUS FOTO:
Singapur, en una impressionant panormica presa al vespre.
A dalt, detall de l'arquitectura colonial de Singapur. A baix, el temple hind de Sri Mariamman.
"Les tradicionals construccions orientals de Chinatown contrasten amb l's1yline del barri de negocis
de Singapur."
Chinatown, Little ndia, Kampong Glam o el Districte de Katong permeten apreciar la
multiculturalitat de la cosmopolita Singapur.
7s de cinc milions de persones viuen a la cosmopolita Singapur, una ciutat-estat que
presumeix de tenir un dels PB per cpita ms alts del mn. El seu port martim s un dels que mou
ms volum de crrega del mn, grcies a la seva localitzaci estratgica. Amb el seu exquisit
passat, que conjuga l'oriental amb el colonial, Singapur ofereix una perspectiva diferent de l'xit
econmic: "*l :;< de la po"laci4 7s +inesa3 el =>< s4n malais3 els hind?s representen el @< i la
resta3 minorit2ria3 s4n Aerana1ans i *urasians# Aer8 les quatre tnies viuen en harmonia3
cadascuna respectant els costums aliens# )ingapur es parla angls3 +ins3 malai i t2mil3 i la
maBoria d'ha"itants dominen m7s d'una llengua", assenyala Jos Antonio Travieso, director de
l'Oficina de Representaci de CaixaBank a Singapur.
)ota aquesta riquesa cultural s ben visible en els quatre barris tnics9 "Val la pena perdre's
entre els carrerons de Chinato0n3 en els multicolors locals de $ittle India3 sorprendre't davant la
tradici4 malaia a Kampong 6lam o desco"rir la cultura Aerana1an del districte de Katong"3
recomana Travieso, no noms per adquirir artesania tnica de cada tradici, sin per descobrir el
seu gran patrimoni cultural o delectar-se amb la seva rica gastronomia# "*l mercat $au Aa )at3 molt
a prop de l'oficina de "la Cai+a" a Caffles Alace3 7s perfecte per desco"rir-hi plats t!pics# &am"7 s4n
una "ona opci4 Chinato0n Food )treet3 Da1ansutra 6luttons 'ay o )ingapore Food &rail3 a
)ingapore Flyer3 un dels millors llocs per degustar una sopa tradicional +inesa3 el 'a1 Kut &eh# En
dels restaurants m7s famosos3 i am" immillora"les vistes so"re la ciutat3 7s l'*quino+3 a l'hotel &he
)tamford3 el m7s alt de la ciutat# % el Fua &ing3 el restaurant de l'Fotel %rchard3 que prepara una
de les millors cuines cantoneses"3 continua explicant-nos el responsable de "la Caixa" a Singapur.
Un altre plat tradicional de la gastronomia xinesa, i molt popular a Singapur, s el popular xili de
cranc: "el servei+en delici4s a Aalm 'each )eafood3 a Fullerton Coad3 al costat de l'ic8nic Derlion3
am" fant2stiques vistes al Darina 'ay"3 puntualitza Travieso.
0 Singapur s +abitual rebre el capvespre amb un afterwork prenent una copa mentre es
contempla la silueta de la ciutat retallada al cel. "Fi ha infinitat de clu"s en gratacels per gaudir de
les vistes# Aer e+emple3 el Ku G7 &a o el $eVel>> a Darina 'ay# % l'=-ltitude3 tam"7 a Caffles
Alace3 al districte financer3 a HIH metres d'al5ada3 am" una vista de >J. graus so"re la ciutat# Com
a cl2ssic3 recomano provar el )ingapore )ling3 un c8ctel creat al $ong 'ar de l'hotel Caffles3 o
caminar per Clar1e Kuay al llarg del riu per dei+ar-se portar per la m?sica en directe dels seus
pu"s i els seus "ars d'am"ient chill out"3 proposa Travieso.
Una de les construccions que ms crida l'atenci a l'skyline de Singapur s la silueta dels tres
gratacels rematats per una immensa barca al terrat. "*s tracta de l'Fotel Darina 'ay )ands3 que t7
la piscina des"ordant m7s llarga i alta de tot el m4n3 en ple "arri de negocis# ltres hotels no tenen
una silueta tan impactant per8 estan plens d'encant3 com el Fullerton3 antigament una %ficina de
Correus i que sorprn per la seva fa5ana d'estil colonial3 o l'e+clusiu )hangri-$a3 un autntic oasi
de serenitat a %rchard Coad3 el carrer am" m7s centres comercials del m4n3 que acull "otigues de
lu+e i prestigioses Boieries# *n realitat3 )ingapur 7s plena de malls comercials3 com &a1ashimaya3
Lisma tria3 Darina )quare3 'ugis Munction o les "otigues de l'hotel Darina 'ay )ands3 que tam"7
allotBa l'?nica maison flotant de $ouis Vuitton al m4n# Aer a compres informals3 el millor 7s anar a
>=> N )omerset3 Dandarin 6allery i %rchard Central", ens aconsella el responsable de CaixaBank.
-lles contradicci. Si ve de gust una escapada rpida, les illes de Pulau Ubin o Kusu sland sn
una bona opci9 "Aulau E"in3 a >. minuts en ferri3 7s l'?ltim po"let tradicional de )ingapur# )'hi pot
caminar o anar am" "icicleta en un entorn natural de "ellesa privilegiada# Kusu Island3 a quaranta-
cinc minuts de )ingapur tam"7 en ferri3 7s una "onica illa plena de llacs3 platges i Oones protegides
a qu cada any milers de persones van a resar per demanar pau3 salut i prosperitat"# Sense oblidar
Sentosa, una illa a noms quinze minuts del centre de Singapur, amb precioses platges de sorra i
de gran atractiu per al turisme familiar.
DESTACAT P. 27:"L'hotel Marina Bay Sands s una de les estructures ms cridaneres del vibrant
skyline de Singapur. A la immensa barca sobre les seves tres torres hi ha la piscina desbordant
ms llarga i alta del mn ".
DESTACAT P. 28: Les tradicionals construccions orientals de Chinatown contrasten amb l'skyline
del districte financer de Singapur.
---------------------------------------------- 31
PEUS:
Jos Antonio Travieso, director de l'oficina de representaci de CaixaBank a Singapur.
)ingapore $and &o0er, l'icnic edifici d'oficines del districte financer de Singapur en qu es troba
l'Oficina de Representaci de "la Caixa".
David Lim, Relationship Manager de l'oficina.
CAXABANK A SNGAPUR
Jos Antonio Travieso s el director de l'Oficina de Representaci de "la Caixa" a Singapur, una
presncia que l'entitat entn imprescindible en la seva expansi internacional per ser aquesta
ciutat-estat un autntic hub, tant financer com logstic o de negocis. "$'%ficina co"rei+
no nom7s els interessos dels nostres clients a )ingapur3 sin4 que tam"7 comprn sis paPsos m7s9
Dal2isia3 Indonsia3 &ail2ndia3 Filipines3 el Vietnam i &ai0an", explica Travieso, que incideix en el
creixement que viuen aquests pasos, amb creixements espectaculars del PB, des del 6,2%
d'ndonsia a l'1,3% de Singapur l'any passat. "Qs un clar e+emple de crei+ement continu i am"
oportunitats molt interessants3 tant en el camp de les infraestructures com en el de les energies
renova"les3 el tractament d'aigRes o la tecnologia"3 afegeix.
La funci de l'Oficina de Representaci de "la Caixa" a Singapur s la d'atendre importadors,
exportadors i inversors, acompanyant els clients per guiar-los en la millor manera d'entrar en els
diferents pasos. "So 7s el matei+ entrar al mercat de )ingapur que fer-ho al Vietnam o Indonsia"3
afirma el director de CaixaBank a Singapur, que ressalta la inestimable collaboraci del soci local
de "la Caixa", el Bank of East Asia (BEA), que compta amb ms de 170 professionals a la seva
oficina de Singapur.
----------------------------------------------------------------------------------------32-33
El cctel ha passat de la barra a la taula, ampliant l'univers de sabors amb qu gaudir d'una bona
gastronomia. A Londres, Nova York, Bogot o Singapur, cada vegada s ms freqent maridar els
plats ms exquisits amb els cctels ms sofisticats.
7aridatge amb c3ctels,
la noa cuina lquida
Desprs dels vins i les cerveses, la carta de cctels arriba a la taula dels restaurants, una
tendncia que revoluciona la manera d'entendre la gastronomia. Parlem amb Javier de Las Muelas,
un dels referents de la cocteleria a nivell mundial.
Londres, Pars, Nova York, Dubai, Tquio, Bogot, Abu Dhabi... el mn sencer es rendeix a la
tendncia del maridatge amb cctels, una revoluci gastronmica que amplia l'univers de sabors
traspassant els ms clssics de vins, caves i xampanys. Ho sap molt b Javier de las Muelas, un
dels ms famosos mixologistes del mn. Va iniciar la seva trajectria el 1979 i avui el seu Gry
Dartini (amb presncia a Barcelona, Madrid i Sant Sebasti) s un dels deu millors bars del mn
segons Tyler Brl, editor de Lallpaper i Donocle, dues capaleres de referncia en el mn de la
tendncia gastronmica. El 2002 va obrir el seu restaurant )pea1easy a l'antic magatzem del seu
bar a Barcelona, inspirat en els restaurants clandestins de la Llei Seca, que de seguida va oferir la
possibilitat de combinar l'alta gastronomia amb els cctels ms sorprenents.
5er qu! maridar un dinar amb c3ctelsH
El cctel ofereix ms varietat de sabors que els vins i escumosos. Sabent que hi ha moltes
Denominacions d'Origen diferents, al final s el sabor del vi el que les defineix. igual passa amb
els escumosos o les cerveses. En els cctels, en canvi, es produeix una major complexitat grcies
a la infinitat d'ingredients que utilitzem per elaborar-los. Ctrics, fruites extiques, destillats,
espcies... el ventall s immens.
Peu: Javier de las Muelas, davant del seu local Gry Dartini a Madrid.
------------------------------------------------
"En grans restaurants
del mn, com ara el
Hakkasan de Londres o
el Houston's de Nova York,
s difcil veure alg
menjant o sopant sense
la seva copa de cctel."
&E>=0,&E ?&-S.
MARDAR AMB MSCA
"$a gastronomia no 7s nom7s menBar i "eure3 sin4 que 7s una e+perincia sensorial"3 afirma Javier
de las Muelas, que revela la importncia del sentit de l'oda en el maridatge. Les seves
recomanacions personals suggereixen prendre el clssic Dry Martini escoltant Brian Ferry, Frank
Sinatra o Cole Porter, mentre que per completar l'experincia d'un Negroni o un Bellini recorre als
clssics italians com Puccini o Verdi. Mojitos, caipirinhes i daiquiris agraeixen els sons de Bebo
Valds, Xavier Cugat o Chambao. "Gepn del moment i del lloc3 per8 conv7 crear una lit?rgia que
permeti gaudir dels petits grans detalls3 que al final s4n els m7s significatius de la vida"3 afirma.
Com passen els c3ctels de la barra a la taulaH
Durant dcades, demanaves un Gry Dartini, o un Danhattan, i ho estaves combinant amb algun
aperitiu salat, encara que fossin unes olives o unes galetes salades. era un pas lgic fer el salt a
la taula, acompanyant plats ms elaborats. En grans restaurants del mn, com el Fa11asan de
Londres o el Fouston's de Nova York, s difcil veure alg menjant (es produeix sobretot en sopars)
sense la seva copa de cctel. s una tendncia que est assentant-se amb fora a les grans
ciutats del mn. Encara que sens dubte s als Estats Units on el costum est ms arrelat, en molts
punts d'sia, com Bali o Singapur, el cctel com a maridatge t cada vegada major notorietat i
presncia.
>uin s el secret d#un bon c3ctelH
La cocteleria, o mixologia com tamb l'anomenem, es basa en dues cincies, la qumica i les
matemtiques. La qumica per encertar amb la combinaci dels elements ms adequats, gaireb
en una recerca de l'equilibri entre el yin i el yang. Les matemtiques, per trobar les proporcions
justes. Ambdues sn indispensables, ja que una mala proporci dels ingredients desvirtuaria el
cctel i una mala elecci de la qumica dels sabors no hi combinaria b.
5odem dir que la cocteleria s gastronomiaH
Sens dubte, la cocteleria s part de la gastronomia, de la mateixa manera que la cuina, el vi, el caf
o les aiges. La mateixa inquietud que mou els xefs a elaborar nous plats s la que ens porta als
mixologistes a evolucionar en el mn del cctel. Per exemple, els cctels vegetals, alguns tan
extics com les oyster leaves, unes fulles que ofereixen un sorprenent gust a ostra. O una
sorprenent caipirinha elaborada amb cogombrets...
En els seus men:s maridatge ofereix combinacions sorprenents, com el c3ctel brIle de
maracui amb garr ib!ric, o el martini de coco per acompan*ar un curri de ieires. Com
sorgeixen les combinacionsH
Forma part dels processos creatius propis de la gastronomia. Vas creant cctels i vas buscant el
seu men, en una partitura de sabors en qu preval l'equilibri, el nexe d'uni. El martini de wasabi,
per exemple, combina molt b amb la tonyina en tempura perqu ambds comparteixen un gust
molt singular. Els cctels ms ctrics, com els que porten suc de llima, casen b amb peixos crus.
els cctels de cervesa, en canvi, sn perfectes per acompanyar plats de caa. De vegades,
busques un efecte especialment sorprenent, com succeeix amb el Carnyvore, en el qual la copa s
una flor carnvora i en el seu interior vam crear una combinaci de pisco, sucs de fruites i sechuan
"utton, una flor que provoca un lleuger efecte elctric al paladar i que servim amb un ceviche
macerat amb suc de llima.
Existeix algun c3ctel que pugui combinar amb tot tipus de platsH
Sens dubte, el gintnic. La ginebra s un destillat molt digestiu, amb un sabor sec que fa que
combini amb moltssims plats. Per hi ha un altre cctel que se serveix durant tot el menjar i que s
molt popular al nostre pas, la sangria. Encara que s'ha banalitzat en extrem, s d'una gran
complexitat i s un cctel perfecte per acompanyar tot tipus de receptes. Quant a les postres, crec
que hi ha preparacions molt encertades, com el Lhite Cussian3 a base de vodka, licor de caf i
nata. Un afterdinner molt agradable, tant per acompanyar els cafs com els petit fours.
,ES)0C0)
"Els cctels ms ctrics,
com els que porten suc
de llima, casen b amb
peixos crus. els de
cervesa sn perfectes per
acompanyar plats de caa".
PEU: Carnyvore, un cctel en el qual la copa s una flor carnvora que provoca un lleuger efecte
elctric al paladar, servit amb un ceviche macerat amb suc de llima.
--------------------------------------------------------------------------------------- 37
Camille 5issarro, el mestre impressionista
Eclipsat per la genialitat del seu gran amic Claude Monet, Camille Pissarro est considerat el
veritable pare de l'impressionisme. Les seves escenes rurals, que van ser escola per noms tan
clebres com Gauguin, Czanne i Van Gogh, sn l'eix de la primera gran exposici sobre l'artista
que podem veure al nostre pas.
)ot i ser qui a redactar la carta fundacional d'un dels moviments pictrics ms importants del
segle XX, la figura de Camille Pissarro s la ms oblidada de l'mpressionisme. Va ser l'nic pintor
que va participar en les vuit exposicions impressionistes (1874-1886) i grans figures --com
Gauguin, Czanne o Van Gogh-- el van considerar un mestre. Nascut el 1830 a l'illa antillana de
Sant Toms, Pissarro pertanyia a una acabalada famlia d'origen jueu, i molt aviat va donar
mostres de tenir una forta conscincia social. Es va traslladar a viure a Pars amb l'objectiu
d'estudiar pintura, encara que la seva famlia el va obligar a tornar a terres americanes durant un
temps perqu es fes crrec dels negocis familiars.
A la dcada de 1850, Pissarro va quedar impressionat per les pintures d'artistes com Camille Corot
o Eugne Delacroix, i aviat va conixer a Monet i Renoir, amb qui va compartir la tcnica
impressionista, encara que no la seva inspiraci. Si Monet est considerat el pintor de l'aigua,
Pissarro s fidel a la terra, a les escenes rurals. Lluny de l'oci de la burgesia i dels adinerats,
Pissarro plasmava en les seves obres el treball del camp, retratant fidelment l'esperit rural dels
poblets on va viure, sempre al costat del seu gran amic Claude Monet.
PEU FOTO:
Esquerra: Camille Pissarro. $a farratgera, 1884. Collecci Prez-Simn, Mxic. A dalt: Camille
Pissarro. Aaisatge de Varengeville, 1899. Collecci Prez-Simn, Mxic.
---------------------------------------------------------------------- p 33
Malgrat que va ser qui va redactar la carta fundacional d'un dels
moviments pict@rics m)s importants del se&le B#B, la fi&ura de Camille Pissarro
)s la m)s oblidada de l#mpressionisme. %a ser l'!nic pintor que va participar
en les vuit exposicions impressionistes 2CDE?-CDD;3 i &rans fi&ures --com
7au&uin, C)$anne o %an 7o&(-- el van considerar un mestre. 4ascut el CDF< a
l'illa antillana de .anto 5omGs, Pissarro pertanHia a una acabalada famIlia
dori&en -ueu, i molt aviat va donar mostres de tenir una forta consci+ncia
social. 's va traslladar a viure a ParIs amb lob-ectiu d'estudiar pintura, encara
que la seva famIlia el va obli&ar a tornar a terres americanes durant un temps
per fer-se c*rrec dels ne&ocis familiars.
A la d+cada de CDJ<, Pissarro va quedar impressionat per les pintures
d'artistes com Camille Corot o 'u&+ne elacroix, i aviat va con+ixer a "onet i
0enoir, amb els que va compartir la t+cnica impressionista, encara que no la
seva inspiraci. .i "onet est* considerat el pintor de l'ai&ua,
Pissarro )s fidel a la terra, a les escenes rurals. KlunH de l'oci de la bur&esia,
Pissarro plasmava en les seves obres el treball del camp, retratant fidelment
l'esperit rural dels poblets
on va viure, sempre al costat del seu &ran amic Claude "onet.
0mb 7onet a fugir a 1ondres el 1870, refugiant-se de la guerra francoprussiana que assolava la
regi de Pars. Acabada la guerra, es va traslladar de nou a la seva enyorada casa rural de la
carretera de Versalles, que havia estat arrasada per les tropes alemanyes. Els seus quadres
havien estat destruts i Pissarro va tornar a pintar els seus adorats i estimats paisatges rurals tal
com havia aprs a fer-ho durant el seu curt exili. La dcada de 1870 va ser l'poca daurada de
l'mpressionisme, grcies en bona mesura a l'actitud patriarcal de Pissarro, que va participar en la
primera exposici impressionista el 1874, poc desprs d'haver mostrat a Czanne la seva tcnica a
la vora del riu Oise. Va ser un mestre de pintors tamb per als neoimpressionistes, com Seurat, a
qui va ajudar a exposar en l'ltima gran mostra de l'impressionisme, el 1886. mai va parar
d'ensenyar amb els seus consells i els seus pinzells. Poc desprs de l'ltima exposici de la
cooperativa d'artistes impressionistes, un jove pintor holands s'interessava per la seva tcnica.
Era Vincent van Gogh.
1a p!rdua de isi obliga Pissarro a deixar de pintar les seves estimades escenes a l'aire lliure i el
refugia rere els finestrals de nuclis urbans, com Rouen o el mateix Pars. Subjugat per la
perspectiva, va substituir els camins i senders dels camps pels grans bulevards. Sempre fidel al
seu llenguatge pictric, l'artista ms important de l'mpressionisme va retratar llavors la vida
canviant que els carruatges i els transents dibuixaven davant els seus cansats ulls. L'estaci de
Saint Lazare, al Boulevard de Montmartre, l'avinguda de l'pera, el Museu del Louvre, els jardins
de les Tulleries... res escapava als ulls atents del vell mestre. El 1896, va abandonar la capital
francesa per installar-se a Rouen, i les seves obres reflectien la transformaci de la vella ciutat
gtica en una urbs industrial. La seva ltima srie de quadres, pocs mesos abans de morir el 1903,
van plasmar la vida del port de Le Havre, el mateix port que li va donar la benvinguda a la seva
arribada a Europa des de les llunyanes Antilles.
DESTACAT: Ms de 70 obres prestades per museus i colleccionistes d'arreu del mn restauraran
la reputaci d'un dels grans mestres de la pintura europea.
PEUS
Esquerra, a dalt: Camille Pissarro. *l cam! d'*nnery, 1874. Muse d'Orsay (Pars).
Esquerra, a baix: Camille Pissarro. Cue )aint-Fonor7 a la tarda#
*fecte de pluBa, 1897. Museu Thyssen-Bornemisza (Madrid).
&E>=0,&E ?&-S.
A PARTR D'OCTUBRE, A CAXAFORUM BARCELONA
Desprs del seu pas pel Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, aquesta exposici viatjar a
Barcelona, on es podr visitar a partir d'octubre al recinte cultural de CaixaForum Barcelona. La
mostra, comissariada per Guillermo Solana i Paula Luengo com a comissria tcnica, se centra en
el paisatge, el gnere que domina la producci de Camille Pissarro, grcies a ms de 70 obres
prestades per museus i colleccionistes d'arreu del mn. Una ocasi nica de gaudir de les seves
clssiques escenes rurals i dels paisatges urbans amb els que va acabar la seva carrera.
-------------------------------------------------------------------------------------------------- 40
PEU: Reconstrucci virtual de la ciutat d'Ur. Reconstrucci (3-D). Luis Amoros i Miguel Orellana
(404Arquitectos, Barcelona i Vancouver, 2011-2012).
El bressol de la ciilit4aci
CaixaForum Madrid acull una gran exposici per descobrir la cultura mesopotmica, considerada el
bressol de la civilitzaci# "ans del Giluvi# Desopot2mia3 >-..-H=.. aC pot visitar-se fins al 30 de
juny.
1#an* J@AA aC, Uruk, un poblat situat en el que avui s el sud de l'raq, es va convertir en una gran
ciutat de 40.000 habitants. All va tenir lloc la primera gran arquitectura monumental, la primera
planificaci territorial, la primera escriptura de la histria i la primera comptabilitat, molt abans que
els faraons regnessin a Egipte o que els menhirs i dlmens s'aixequessin a Europa. En aquest
espai frtil i alhora inhspit, tamb es va crear la primera xarxa de comunicacions, es van
desenvolupar jerarquies socials i la divisi del treball, es va implantar un poder fort (monrquic o
imperial), es van utilitzar les primeres unitats de mesura del temps i l'espai, i va nixer el valor dels
bns i el dret. Totes aquestes manifestacions culturals fan que els estudiosos considerin Sumria
com el bressol de la humanitat, encara que investigacions en les ltimes dcades han desarticulat
alguns mites sobre aquella primera civilitzaci.
1#exposici que organitza l'Obra Social "la Caixa" a CaixaForum Madrid aplega per primera
vegada un conjunt nic de 400 peces procedents de trenta-dos museus i colleccionistes d'arreu
del mn relacionades amb la cultura que es va desenvolupar a les planes fluvials del Tigris i
l'ufrates en els millennis V i aC. L'Obra Social "la Caixa" convida els visitants a fer un viatge
en el temps i l'espai per donar a conixer les ltimes investigacions sobre els pobles sumeris, aix
com per mostrar l'enorme influncia d'aquesta primera cultura del Prxim Orient en la nostra forma
de vida actual. Obres d'art i d'artesania, joies i objectes rituals, textos i smbols mostren la forma
d'entendre el mn i la societat que es van viure en aquells primers anys. La mostra es completa
amb algunes obres contempornies, fotografies i filmacions que sn testimoni de la fascinaci del
viatge a la cultura mesopotmica, aix com diverses reconstruccions virtuals en 3D elaborades
expressament per a l'exposici i que recreen, entre d'altres, la ciutat d'Ur i el Temple Blanc d'Uruk.
1K%bra Social "la Caixa" dedica des de fa anys multitud d'exposicions a les grans cultures del
passat per mostrar les diferents formes en qu homes i dones de diversos llocs i poques s'han
enfrontat a les grans qestions universals, ampliant les perspectives sobre el mn a partir de les
investigacions histriques i arqueolgiques ms recents. Aquesta exposici d'art sumeri, igual que
altres anteriors dedicades a la cultura teotihuacana, a la ruta de les estepes, o als tresors del regne
de l'Arbia Saudita, subratllen els vincles entre el mn antic i el mn actual, presentant la cultura
com una realitat viva, fruit del coneixement i els intercanvis entre els pobles.
DESTACAT: En el que avui s el sud d'raq, un poblat es va convertir en una gran ciutat de 40.000
habitants. Va ser possiblement la primera de la histria. Aquesta exposici proposa visitar-la a
travs del temps i l'espai.
PEUS: Tauletes fundacionals d'l, monarca d'Umma. ca. 2430 aC. Oriental Institute of The University of
Chicago.
Cap d'una orant. Prxim Orient, Mesopotmia, Sumria. Perode dinstic arcaic,2900-2334 aC.
Museum of Fine Arts, Boston. Obsequi de Mrs. Gallatin Cobb.
------------------------------------------------------42
L05%(-S7E
DEL 14 DE JUNY AL 15 DE SETEMBRE DE 2013 A CAXAFORUM BARCELONA
L'inters pel Jap es va estendre per tot Europa durant la segona meitat del segle XX i va deixar
una profunda empremta en l'obra d'artistes de l'impressionisme, el postimpressionisme, el
simbolisme i, fins i tot, l'avantguarda. El japonisme, una de les expressions artstiques ms
polidriques del segle XX, s'estudia per primera vegada a Espanya a travs d'aquesta mostra que
organitza i produeix l'Obra Social "la Caixa" en el marc de la celebraci de l'any dual Espanya-Jap
(2013-2014). Formada per unes 350 peces, Maponisme presentar nombroses obres mai
exposades que permetran descobrir sorprenents relacions entre artistes com Fortuny, Picasso,
Regoyos, Cases o Mir i l'art japons.
10 /E11ES0 )0(C0,0 ,E $&0 0(?E1-C% 0 $%&)=(F
DEL 21 DE MAG AL 10 DE NOVEMBRE AL MUSEU NACONAL DEL PRADO (MADRD)
Quadres de gabinet i esbossos preparatoris formen l'eix d'aquesta exposici que selecciona ms
de 250 obres procedents de la collecci del Museu. La mostra recorre la histria i l'art des del
segle XV fins al XX, amb la presncia de treballs preparatoris de Murillo, Rubens i Goya, entre
d'altres artistes.
E1 50-S0)?E E( 10 C%181ECC-M C0&7E( )NFSSE(
Del 16 de maig al 28 de juliol a CaixaForum Lleida
L'Obra Social "la Caixa" illustra l'evoluci del paisatgisme catal modern a travs d'un conjunt
d'obres pertanyents a la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza. CusiTol3 Donet3 6auguin3
)unyer# *l paisatge a la Col,lecci4 Carmen &hyssen ofereix un recorregut per les obres de gaireb
50 artistes que van convertir el paisatge en gnere pictric.
5N%)%(. N%7E(0)?E 0 E(&->=E 7E(ESES
Fins al 2 de juny a VAM (Valncia)
La mostra ret homenatge al fotoperiodista Enrique Meneses, mort recentment. Viatger incansable,
va ser el primer reporter que va ascendir a Sierra Maestra durant la revoluci cubana i va
collaborar en desenes de diaris i revistes, com $ife o Aaris Datch.
PEU FOTO: Jos Pins. $a dama dels ocells, 1890. Collecci particular.
------------------------------------------------------------------- 43
1#0&) E( ?=E&&E. $&0('0, EOJPQEORS.
,E 5-C0SS% 0 ,=/=$E)
Fins al 8 de setembre al Museu Guggenheim (Bilbao)
Organitzada pel Museu d'Art Moderne de la Ville de Paris, Paris-Muses i el Museu Guggenheim
Bilbao, aquesta exposici situa el visitant davant l'amenaant context d'opressi que es vivia a
Frana durant la Segona Guerra Mundial i l'ocupaci nazi, i mostra com els artistes de l'poca es
van rebellar davant les consignes oficials, traant innovadores respostes esttiques.
Ms de 500 obres realitzades per un centenar d'artistes, entre els quals hi ha Georges Braque,
Jean Dubuffet, Marcel Duchamp, Alberto Giacometti, Vasily Kandinsky, Pablo Picasso o Joseph
Steib, posen en relleu la manera com aquests creadors van resistir i reaccionar davant l'adversitat,
fins i tot en els llocs ms hostils a tota expressi de llibertat.
PEU FOTO: Pablo Picasso. Gona asseguda en una "utaca3 1941. Henie Onstad Kunstsenter,
Hovikodden, Noruega. Henie Onstad Art Centre, Norvge / Photo ystein Thorvaldsen
Succession Picasso 2013
7T7-ES E?U5C-ES. E1 SEC&E) ,E 10 9-,0 E)E&(0
DEL 17 DE MAG AL 18 D'AGOST A CAXAFORUM TARRAGONA
Una apassionant mostra que explora els complexos rituals relacionats amb la mort i l'altra vida a
l'antic Egipte, a travs dels tresors del Rijksmuseum Van Oudheden de Leiden, que posseeix una
de les majors colleccions d'egiptologia. L'excepcional exposici inclou imatges de tomografies
computeritzades i plaques radiolgiques que el Museu ha realitzat a les mmies exhibides a la
mostra.
PEU: Detall de la maqueta de barca funerria, 2040 640 aC Rijksmuseum.
------------------------------------------------------------------------------------------ 44
&=/E(S, /&=E?NE1, 1%&E(0. E1 50-S0)?E (T&,-C 01 5&0,%
Fins al 2 de juny al Museu de Belles Arts (Sevilla)
El Museu del Prado, l'Obra Social "la Caixa" i la Conselleria de Cultura i Esport de la Junta
d'Andalusia coorganitzen aquesta exposici que proposa un recorregut per l'evocador mn del
paisatge nrdic a partir de 36 pintures dels ms destacats mestres del gnere que atresora el
Museu del Prado de Madrid. La mostra recorre les diferents tipologies de paisatge que van sorgir al
llarg del segle XV a Flandes i Holanda, des dels paisatges de gel i neu als extics de terres
llunyanes, amb obres de pintors com Tobias Verhaecht, un dels mestres de Rubens, o Jan
Brueghel el Vell.

PEU FOTO: Tobias Verhaecht. Aaisatge alp!, 1600-1615. Museu Nacional del Prado.
?E%&?ES 7V1-WS. 10 7X?-0 ,E1 C-(E70
Fins al 24 de juny a CaixaForum Barcelona i a partir del 26 de juliol a CaixaForum Madrid
La mostra proposa un viatge a l'univers del que ha estat considerat el primer mag del cinema,
Georges Mlis. Un recorregut pel mn estrany, agitat i animat d'un dels creadors ms importants
de la histria del cinema, i pel naixement del set art, a travs d'objectes originals i projeccions,
aparells cinematogrfics en funcionament i objectes nics, com la primera cmera de Mlis o el
vestuari original de Viatge a la lluna3 de la collecci de la Cinmathque Franaise.
PEU FOTO: Fotografia de plat per al film $'eclipsi de sol en pleniluni, 1907. Collecci
Cinmathque Franaise.
------------------------------------------------------39
PEU FOTO; Juan Fernndez, *l pags# 6erro, c. 1635-1636. Museu Nacional del Prado.
------------------------------------------------------------------
7ES)&ES ,E1 C0%S. 0&)-S)ES - 2070(S
Fins al 19 de maig a CaixaForum Madrid
Aquesta exposici parla de les forces de l'ordre, del desordre i dels seus intermediaris que, des de
l'antiguitat i fins a l'art contemporani, es disputen el mn. Objectes, vestits i representacions
procedents de grans colleccions s'exhibeixen al costat de peces i installacions d'artistes
contemporanis per mostrar la conscincia del desordre.
50=1 Y1EE. 7ES)&E ,E 10 /0=N0=S
Fins al 30 de juny a la Fundaci Juan March (Madrid)
Un recorregut pels deu anys en qu Paul Klee va ser docent a la Bauhaus, convertint-se en
referent per a les generacions posteriors d'artistes. Notes de classe, pintures, aquarelles i dibuixos
permeten conixer millor les seves investigacions artstiques.
,01U. )%)ES 1ES S=??ES)-%(S 5%W)->=ES - )%)ES 1ES 5%SS-/-1-)0)S 51XS)->=ES
Fins al 2 de setembre al Centre Reina Sofia (Madrid)
El perode surrealista i el mtode paranoide-crtic que va idear Dal per transformar la realitat s el
centre d'aquesta exposici, en la qual s'exhibiran unes 200 obres procedents d'institucions i
colleccions privades de tot el mn, com el MoMa (Nova York), que ha prestat per a la mostra $a
persistncia de la mem8ria (1931).
L=0( $E&(Z(,E[ EL LABRADOR. (0)=&ES 7%&)ES
Fins al 16 de juny al Museu Nacional del Prado (Madrid)
L'exposici aplega per primera vegada tota la producci coneguda de Juan Fernndez, *l
$a"rador, pintor espanyol de la primera meitat del segle XV, la fama com a pintor de natures
mortes va traspassar fronteres i va arribar a les colleccions reials angleses. Conegut com *l
$a"rador pel seu origen camperol, es tracta d'un dels artistes ms desconeguts del barroc
espanyol, tot i ser un referent en el gnere dels bodegons. Aquesta mostra exposa onze de les
seves tretze pintures conegudes en una ocasi nica per descobrir la seva obra.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 46
"la Caixa" aposta per la ci!ncia a 7adrid
L'Obra Social "la Caixa" replanteja la seva mplia programaci cientfica a Madrid amb la finalitat
d'apropar el coneixement a ms ciutadans i impulsar les vocacions cientfiques amb ms eficincia.
L'ESPERT DE COSMOCAXA
El nou projecte de l'Obra Social "la Caixa" per ampliar les activitats cientfiques a Madrid consolida i
hereta l'esperit de CosmoCaixa Alcobendas. El centre va obrir les portes l'1 de mar de l'any 2000,
revitalitzant l'antic Museu Acciona de la Cincia, en un edifici propietat de l'Ajuntament
d'Alcobendas.
Des de llavors ha complert una destacada funci com a punt de trobada entre el coneixement
cientfic i la ciutadania amb la interactivitat i el carcter pedaggic com a senyals d'identitat.
Aquesta filosofia, prpia del concepte CosmoCaixa, inspirat en el Museu de la Cincia de l'Obra
Social "la Caixa" a Barcelona, tamb inspira les exposicions itinerants programades per la
Fundaci, que tindran ms presncia en les prximes programacions.
------------------------------
1K%bra Social "la Caixa" ha decidit reorientar el seu programa Cincia en Societat a la Comunitat
de Madrid amb la finalitat d'incrementar-ne l'impacte i el nombre de beneficiaris. Aix implicar la
reubicaci de totes les seves accions de divulgaci cientfica que, fins ara, venien desenvolupant-
se al Museu de la Cincia CosmoCaixa a Alcobendas, que tancar les portes. En els ltims anys,
CosmoCaixa Alcobendas ha rebut una mitjana de 300.000 visitants a l'any, dels quals una tercera
part eren alumnes de centres escolars. Amb el nou plantejament, l'Obra Social "la Caixa" aspira a
augmentar la xifra d'usuaris i participants en les seves activitats cientfiques, captant nous pblics.
El nou pro"ecte multicanal aposta pel desenvolupament de tallers cientfics a les escoles
madrilenyes de la m del programa eduCaixa, que l'any passat va arribar a 1.100.000 alumnes de
tot Espanya. Les activitats escolars, com els tallers de recerca biomdica en les aules, comptaran
amb una major presncia a partir d'enguany.
7s exposicions. L'Obra Social "la Caixa" mant converses amb els grans centres culturals de
referncia a Madrid i amb diferents institucions per tal d'augmentar el nombre d'exposicions, tant
permanents com itinerants, i d'altres activitats. Caixa$orum 7adrid, en ple passeig del 5rado,
seguir sent l#escenari de refer!ncia per als cicles de confer!ncies, "ornades i altres accions
de diulgaci.
----------------------------------------------------------------------------------------------- 49
-mpulsar el mecenatge
El mercat de l'art a Espanya registra les seves xifres ms baixes i representa noms el 0,6% del
total mundial, segons la Fundaci Art i Mecenatge, impulsada per "la Caixa" que acaba de
presentar un esborrany d'un projecte de llei per ncentivar el mecenatge i activar el mercat de l'art
al nostre pas.
1a Constituci recull la necessitat de garantir la conservaci del patrimoni histric, artstic i
cultural dels pobles d'Espanya i de promoure el seu enriquiment. Els limitats recursos pblics per a
aquesta finalitat fan imprescindible la participaci privada que en el seu moment es va regular per
la reforma materialitzada en la llei 49/2002, una normativa que malgrat les seves bones intencions,
la Fundaci Art i Mecenatge --impulsada per "la Caixa"-- reconeix incompleta per complir amb
aquest mandat constitucional de promoure l'art a Espanya. Per aquesta ra, la Fundaci ha
preparat un esborrany per a un Projecte de Llei de Mesures del Foment, mpuls i Desenvolupament
de l'Art i Mecenatge a Espanya, com un nou marc "urdic que reconegui l#enorme importncia
de la participaci de la societat en la generaci, conseraci i difusi del patrimoni +ist3ric
artstic, al+ora que l#impulsi.
El mercat espan*ol va registrar unes vendes totals el 2011, tant en galeries com en cases de
subhastes, lleugerament per sota dels 300 milions d'euros, una xifra que representa noms el 0,6%
del mercat de l'art d'arreu del mn i una mica menys del 2% del de la Uni Europea, segons dades
d'un estudi realitzat per la Fundaci, que conclou que el mercat artstic espanyol s petit, abrupte i
inestable, ja que s'expandeix i es contrau a una velocitat superior a la que ho fa en altres pasos, i
es troba encara en un incipient estat de desenvolupament, marcat per una puixant evoluci de les
plataformes firals en els ltims anys --fet que condiciona les estratgies i la identitat de les galeries
privades d'art-- i la intervenci de l'Estat a travs de les seves institucions, en especial els museus,
que influeixen no noms en la projecci social de l'art, sin tamb en la mercantil.
Els objectes d'art sn vectors de transmissi d'identitat, valors i cultura i, tot i tenir un valor
econmic important, no poden ser considerats nicament objectes de comer, mercaderies o bns
de consum i inversi. Cal escometre mesures que tendeixin a la protecci i la promoci del nostre
patrimoni cultural i artstic, tot donant suport als artistes --gnesi del propi concepte del
mecenatge-, als colleccionistes, que compleixen una funci social en el camp artstic, i als
intermediaris, els galeristes, fonamentals en la promoci dels nostres artistes tant a Espanya com a
nivell internacional.
Els ob"ectius de la reforma que planteja la Fundaci Art i Mecenatge passen per facilitar l'accs
dels creadors als mercats, potenciar els intercanvis, incrementar la seguretat jurdica i facilitar
l'accs al pblic del patrimoni cultural en mans privades. En tots els casos, es tracta de mesures
que, a ms de protegir, s'encaminen a potenciar el creixement del patrimoni artstic espanyol a
travs del foment del mecenatge en totes les seves dimensions. Aix, l'esborrany del Projecte de
Llei pretn millorar la situaci tributria dels artistes, evitant que el sistema impositiu agreugi la
irregularitat dels seus ingressos, facilitant al mateix temps que les seves obres accedeixin al mercat
de forma regular. Amb aix, s'atrauria el talent cap al nostre pas i es facilitaria la convivncia dels
artistes no residents amb els locals, creant una situaci enriquidora entre tots ells.
5el que fa als intermediaris, la normativa proposa deduccions de les despeses incorregudes per
la participaci en fires d'art i la promoci de l'obra dels artistes plstics. Els colleccionistes tamb
es beneficiarien d'incentius fiscals a la importaci i la inversi en bns del Patrimoni Histric i
Cultural, aix com en la conservaci i manteniment, amb la finalitat d'impulsar la tasca dels
propietaris de bns culturals, garantint-los una compensaci raonable per les limitacions i les
crregues que suposa la titularitat de bns d'aquestes caracterstiques, a travs de diferents
incentius fiscals. D'altra banda, la reforma introdueix una nova deducci en l'mpost sobre la Renda
de les Persones Fsiques amb el 10% del valor dels bns que s'adquireixin a ttol oners, per tal
d'incentivar l'adquisici i promoure la transparncia del mercat. gualment, estableix un mecanisme
per evitar la inseguretat jurdica que afecta tots els propietaris de bns culturals que no tinguin
documentaci acreditativa de la seva adquisici, per facilitar l'exhibici pblica d'aquestes obres i
dotar de major transparncia i dinamisme el mercat de l'art a Espanya.
1es col8leccions familiars sn tamb objectiu d'aquesta nova llei que impulsa la Fundaci Art i
Mecenatge, proposant un tractament especialment favorable per als objectes d'art en l'mpost
sobre Successions i Donacions, promovent de forma especfica la figura de la "collecci familiar",
per facilitar que es mantingui unida i es vagi nodrint al llarg de diverses generacions, complint amb
els seus deures d'exposici i difusi artstica. Altres mesures afecten la imposici indirecta sobre
les obres d'art, que contribuiran a dinamitzar el sector en incrementar el volum de les transaccions;
a millorar el rgim fiscal de les entitats sense fins lucratius, i a la modificaci en la regulaci de la
daci d'obres d'art en pagament de deutes tributaris.
En tots els casos, es tracta de mesures que incideixen directament en l'mplia circulaci d'obres
d'art, que redunda en una major solidesa del mercat artstic. Cal tenir en compte que en els :ltims
an*s la quota de la =ni Europea en el mercat de l#art mundial es redueix, mentre creix el
niell d#importacions d#obres d#art no noms als Estats =nits, sin a pot!ncies emergents
com la 2ina, l#Undia i alguns pa6sos rabs, que +an irromput amb fora en el mercat
internacional, adquirint grans quantitats de peces de caire occidental i introduint en els circuits als
seus artistes locals, desenvolupant aix els seus propis gustos i mercats. En aquest panorama, el
mercat espanyol es presenta feble, perifric i desprovet de tradici, un escenari que la Fundaci
Art i Mecenatge, amb el impuls de "la Caixa", pretn canviar amb la proposta de la nova normativa
jurdica per al sector.
,ES)0C0) 5. RP
PREMS ART MECENATGE 2013
nstituts el 2011 com a mostra del suport de "la Caixa" al sector de l'art espanyol, aquests premis
introdueixen un element innovador en reconixer el treball no noms d'artistes, com la majoria dels
premis existents, sin tamb el de galeristes i colleccionistes, figures fonamentals per al
desenvolupament de la creaci artstica. En aquesta tercera edici, el premi en la categoria
d'Artista, dotat amb 50.000 euros, ha recaigut en Eva Lootz, per la seva excellncia creativa i la
seva contribuci a la innovaci del llenguatge artstic. Elvira Gonzlez ha rebut el premi en la
categoria de Galerista, dotat amb 40.000 euros, en reconeixement al paper rellevant que ha tingut
en el coneixement de l'art a Espanya des que obrs la seva primera galeria a Madrid el 1966. En la
categoria Colleccionista s'ha reconegut la Collecci d'Art Espanyol Contemporani de la Fundaci
Juan March, per la seva forma d'interpretar una collecci oberta al pblic mantenint al seu torn
l'esperit de collecci particular.
PEU P. 48:
La galerista Elvira Gonzlez, la Collecci d'Art Espanyol Contemporani de la Fundaci Juan
March, i l'artista Eva Lootz, els tres guardonats a la tercera edici dels Premis rt i Decenatge.
5. RO &E>=0,&E
"LA CAXA" BANCA PRVADA, A ARCO 2013
Clients de "la Caixa" Banca Privada van assistir a la preinauguraci de la Fira nternacional d'Art
Contemporani, que va tenir lloc el passat mes de febrer. ARCOmadrid, considerada una de les
principals fires d'art a Europa, va tenir en aquesta 32 edici a Turquia com a pas convidat, fet que
va brindar l'oportunitat de conixer i apropar als colleccionistes la producci artstica
contempornia d'aquest actiu mercat emergent.
L'acte preinaugural organitzat per "la Caixa" Banca Privada va comenar amb una breu introducci
a l'art contemporani realitzada per experts i posteriorment va tenir lloc la visita firal en grups reduts,
acompanyats per un expert que els va mostrar les galeries i obres ms rellevants. Durant la fira, els
clients que ho van desitjar van tenir accs preferent al programa First Collector, coordinat per Elisa
Hernando de la consultora rt 6lo"al, que va oferir assessorament professional per iniciar
colleccions i adquirir obres d'art segons els gustos i interessos de cada client durant la fira.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'Obra Social "la Caixa" dna suport a comissaris d'art emergents
-------------------------------------------------------------------
COMSART
Aquest nou programa
de l'Obra Social "La Caixa"
ofereix oportunitats
de professionalitzaci al
sector del comissariat
espanyol i permetr oferir
noves mirades sobre
la collecci d'art
contemporani de la
Fundaci "la Caixa".
0questa noa conocat3ria d'ajuts rep el nom de Comisart# Soves mirades so"re la Col,lecci4 "la
Cai+a" i s'emmarca en la voluntat de l'entitat de contribuir a la professionalitzaci del sector. El
programa brinda l#oportunitat de treballar amb obres de primer niell i de realit4ar un
pro"ecte expositiu en condicions professionals, col8laborant amb especialistes i posant tots
els mit"ans de lK%bra Social "la Caixa" a disposici de les persones seleccionades. Amb la
posada en marxa de Comisart, l'Obra Social dna continutat a la seva llarga trajectria de
comproms amb nous talents de l'mbit de la cultura en general i de les arts visuals en particular. Al
llarg dels anys, "la Caixa" ha programat diverses iniciatives amb la voluntat de donar ms projecci
a persones joves que inicien el seu cam professional i reforar alhora la seva aposta per l'art
emergent.
Aquesta iniciativa de l'Obra Social "la Caixa" s'acobla amb la histrica voluntat de l'entitat
d'augmentar la capacitat de generar coneixement i sensibilitat envers l'art ms actual. Donar a
conixer la creaci contempornia trencant les barreres que sovint la separen del pblic s un dels
objectius de l'Obra Social "la Caixa" en l'mbit cultural.
1a programaci cultural de lK%bra Social "la Caixa" presta especial atenci a les
manifestacions artstiques ms recents, "a sigui des de les diferents exposicions que
programa, o mit"anant adquisicions de la sea pr3pia col8lecci d#art contemporani. La
Collecci d'Art Contemporani Fundaci "la Caixa" est formada en l'actualitat per ms de nou-
centes obres, i en els seus fons es troben treballs dels artistes ms importants dels ltims trenta
anys. La collecci s'ha convertit en un punt de referncia artstic, com ho demostren el constant
prstec d'algunes de les seves obres per a exposicions arreu del mn, i l'organitzaci de
nombroses exposicions en els centres CaixaForum i de mostres itinerants tant a Espanya com a
nivell internacional.
Exposicions a Caixa$orum. Comisart es concreta en un programa de periodicitat biennal en qu
es desenvoluparan tres projectes expositius especfics a partir de les obres disponibles que formen
la Col,lecci4 d'rt Contemporani Fundaci4 "la Cai+a". S'apostar per projectes innovadors tant pel
que fa a lectures i reflexions com pel que fa a formes que aportin plantejaments creatius. Les
exposicions s'inclouran en la programaci anual de CaixaForum Barcelona i quedar oberta la
possibilitat de realitzar mostres itinerants, aix com collaborar amb altres institucions. Les
exposicions tamb podran englobar obres de joves artistes que comencen la seva trajectria
professional com a complement de la collecci.
Est previst que la primera de les exposicions pugui veure's a la Sala 2 de CaixaForum Barcelona
a partir del proper octubre. Aquesta sala, de ms de 300 metres quadrats, est plenament
consolidada com a espai permanent en el qual oferir noves interpretacions sobre els fons d'art
contemporani de l'Obra Social "la Caixa". Desprs de l'exposici de mostres monogrfiques
d'artistes emergents com Pierre Huyghe, Omer Fast i Bestu & Vives, actualment acull el cicle Ku
pensar3 Ku desitBar3 Ku fer# Col,lecci4 d'rt Contemporani Fundaci4 "la Cai+a"3 que comissaria
Rosa Martnez.
DESTACAT P 52:
Amb la posada en marxa
de C%DI)C&, l'Obra Social
"la Caixa" dna continutat
a la seva llarga trajectria
de comproms amb nous
talents de l'mbit de la cultura
en general i de les arts visuals en particular.
&E>=0,&E /10=
A QU VA DRGT EL PROGRAMA D'AJUDES
El nou programa de suport al comissariat emergent de l'Obra Social "la Caixa" vol ajudar
comissaris d'art menors de 40 anys, amb nacionalitat o residncia espanyola, que prviament
hagin comissariat un mnim de tres exposicions, sense arribar a tenir una trajectria professional
consolidada. Les persones seleccionades rebran una ajuda de 6.000 euros cadascuna i comptaran
amb els recursos i l'assessorament de l'equip d'exposicions de l'Obra Social "la Caixa" El
desenvolupament de cada projecte tindr una durada total de quatre mesos. Durant el primer mes,
els comissaris tindran accs a la collecci i l'equip de l'Obra Social "la Caixa" per a la definici del
projecte, mentre que en els tres mesos restants es dedicaran a realitzar totes les tasques de
preparaci de l'exposici.
-----------------------------------------------------------------------56
El Sanatori de )orrebonica, el primer gran pro"ecte de salut de lK%bra Social "la Caixa"
A la dcada dels anys vint, neix el primer gran
Programa de Salut de l'Obra Social "la Caixa" amb
la seva obra antituberculosa, en la qual va invertir tots els seus
esforos per eradicar aquesta malaltia que assetjava
la societat espanyola. Aquesta s la histria d'una de les
obres socials ms importants de "La Caixa".
0 principis del segle 22, la tuberculosi assotava implacablement la poblaci espanyola i la
societat civil aviat va aplegar esforos per intentar aturar els avenos de la malaltia. El 1909, un
grup d'empresaris i personalitats de Barcelona, sensibilitzats davant la delicada situaci sanitria,
va crear el Patronat per a la Lluita contra la Tuberculosi, un ambicis projecte que va comptar amb
dos dispensaris a la Ciutat Comtal i que va rebre el llegat d'una gran finca per installar-hi un
Sanatori Antituberculs a Terrassa, que es va inaugurar el 1911. La crisi econmica, per, aviat va
fer efecte en el projecte, que va viure els seus pitjors moments a principis dels anys 20. Va ser
llavors quan "la Caixa" es va fer crrec de les installacions del Patronat, donant lloc aix al primer
gran projecte de salut de l'Obra Social de l'entitat, afavorida directament pel seu director i fundador,
Francesc Moragas.
"la Caixa" es a fer crrec el 1922 del Sanatori i de dos dispensaris de prevenci i tractament de
la malaltia que tenia el Patronat a Barcelona, fet que va suposar el germen de la seva primera gran
Obra Social. "la Caixa" va reformar el Sanatori, ampliant-ne la capacitat de cinquanta llits a ms de
cent, va edificar set galeries de sol i reps per als malalts, va crear departaments especials per a
nens i va equipar les installacions amb els ltims avenos mdics, professionalitzant amb una
estructura mdica el funcionament del Sanatori i els dispensaris. Alhora, va crear a l'extensa finca
de 234 hectrees una Colnia Agrcola, que ocupava la meitat dels terrenys, dedicant el cultiu a
l'autoabastament dels productes necessaris per a la manutenci dels malalts. La Colnia Agrcola
de Torrebonica tamb es va convertir en un centre d'estudis prctics d'agricultura.
-----------------------------------------------------------------------
LA HSTRA DE TORREBONCA
5eu. Una imatge del Sanatori de Torrebonica, el 1948.
Antiga casa de camp del segle X, la finca de Torrebonica va pertnyer a la famlia Viver durant
segles. El 1909, l'ltim hereu la va cedir al Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la
Tuberculosi, que ja possea dos dispensaris per al tractament de la malaltia a Barcelona. naugurat
el 1911 amb el nom de Sanatori de la Verge de Montserrat, "la Caixa" es va fer crrec de la finca i
els dispensaris el 1922, creant l'obra antituberculosa de "la Caixa", que es completaria deu anys
ms tard amb la creaci de l'nstitut Francesc Moragas per a la investigaci de la malaltia.
Durant ms de cinquanta anys, el Sanatori de Torrebonica va tractar milers de malalts de
tuberculosi, fet pel qual va haver de reformar i ampliar-ne les installacions en diverses ocasions. El
Sanatori va deixar de funcionar un cop eradicada la malaltia, a finals dels anys 70.
PEUS:
Galeria de reps per a homes (1925).
Menjador infantil (1944).
--------------------------------------------------
nauguraci de l'nstitut Antituberculs l'any 1932.
Personal treballant als Dispensaris (1932).
El 1931, i com a homenatge a Francesc Moragas per haver-li estat concedida la Gran Creu de la
Beneficncia, "la Caixa" va encapalar una subscripci per crear a Barcelona l'nstitut
Antituberculs per investigar aquesta malaltia.
La iniciativa va recollir mig mili de pessetes, que es van destinar a equipar les installacions amb
els avenos cientfics ms innovadors del moment. Es va inaugurar el 28 de juliol de 1932 i va
articular la seva acci antituberculosa en dos tipus de programes: la prevenci i primer tractament
--en els Gispensaris 'lancs-- i la investigaci cientfica sobre l'origen de la malaltia, que va portar a
l'nstitut a publicar nombrosos treballs cientfics. L'Obra Social "la Caixa" es va fer crrec del
manteniment de l'nstitut, dotant-lo dels equipaments tcnics ms sofisticats, com el microscopi
AEG-Zeiss, nic a Espanya, que va adquirir el 1951 per estudiar l'etiologia de la malaltia.
,ES)0C0).
L'acci antituberculosa
de l'Obra Social
"la Caixa" va nixer el
1922 amb el sanatori de Torrebonica i els
dispensaris de Barcelona,
i es va completar amb la
creaci de l'nstitut
Francesc de Moragas per a
la investigaci de la malaltia, el 1932.
El Sanatori tractava tot tipus de malalts, fos quina fos la seva situaci econmica. Els pacients
sense recursos rebien l'atenci mdica de forma gratuta, altres participaven amb una quota
mnima i els que tenien possibilitats econmiques pagaven el tractament a preu de cost.
El 1927, l'Obra Social "la Caixa" va ampliar de nou les installacions, noms cinc anys desprs de
la seva inauguraci. ho va fer per crear una colnia social, en la qual va construir xalets de tres
dormitoris amb jard per a aquells malalts que volguessin viure amb les seves famlies mentre es
curaven de la malaltia. Aquell mateix any, es va inaugurar l'Escola per als nens de la Colnia
Torrebonica, donant lloc al projecte de Francesc Moragas de crear un petit poble on els malalts
gaudissin d'una vida tranquilla, lluny de les habituals penries associades a la tuberculosi. El
Sanatori de Torrebonica va passar d'atendre 149 malalts el 1911 a ms de 1.200 el 1941, cosa que
va obligar "la Caixa" a invertir bona part del seu pressupost en el projecte.
El EOJE, $rancesc 7oragas rebia la Gran Creu de la Beneficncia, un guard que era habitual
acompanyar d'un regal al premiat. El director i fundador de "la Caixa" va voler que l'import recaptat
per la subscripci popular ans a parar a la creaci d'un gran nstitut Antituberculs, dedicat a
investigar la malaltia, completant aix el primer gran projecte de l'Obra Social de l'entitat. Es va
recollir mig mili de pessetes de l'poca --sufragat per particulars i caixes d'estalvi de tota
Espanya-- que es van destinar a adquirir els equipaments cientfics ms innovadors. L'nstitut, que
es va fundar el juliol de 1932 en un edifici propietat de "la Caixa" en el barcelon Passeig de Sant
Joan, es va dotar amb moderns laboratoris, installacions de raigs X, departaments
d'otorinolaringologia i pneumotrax, una rea de vacunaci i una altra de quimioterpia. L'nstitut va
passar a ser referncia de la investigaci contra la tuberculosis, completant amb la seva acci
investigadora l'obra preventiva realitzada des dels anomenats Dispensaris Blancs i el tractament
que rebien els malalts al Sanatori.
5assades les pen:ries de la postguerra, el desenvolupament econmic de les dcades
posteriors va permetre eradicar per fi la malaltia. L'obra antituberculosa de "la Caixa" deixava de
ser necessria a finals dels anys 70, desprs de ms de cinquanta anys atenent els malalts i
ajudant a investigar la malaltia per prevenir-ne l'aparici. Els dispensaris van passar a oferir altres
usos mdics i el sanatori es va convertir en residncia per a gent gran i escola per a persones amb
discapacitats fsiques. L'nstitut, per la seva banda, va desaparixer com a tal el 20 de desembre
de 1978, un cop extingida la malaltia.
&E>=0,&E /10=.
PEU: Xalets familiars de Torrebonica (1935).
EL PROJECTE DE LES COLNES SOCALS
Francesc Moragas, director i fundador de "la Caixa", sempre va somiar de fer realitat el projecte
d'una colnia social, en la qual els malalts de tuberculosi visquessin en un ambient hum alhora
que mdic, allunyats del tractament purament hospitalari. Per aquesta ra, la Colnia de
Torrebonica comprenia tamb una zona amb cases unifamiliars, de tres dormitoris i jard, on les
famlies podien conviure amb el malalt mentre aquest seguia el seu tractament o es recuperava
d'una intervenci quirrgica. El 1927, per completar els equipaments familiars, es va inaugurar
l'Escola per a nens de la Colnia.
La idea de poble social incloa tamb l'autoabastiment alimentari, de manera que es van dedicar la
meitat de les 234 hectrees de la finca a crear una Colnia Agrcola, que tamb va ser un pioner
Centre d'Estudis Prctics del sector, donant origen a l'Obra Social agrcola de "la Caixa".
------------------------------------------------------
(oa campan*a corporatia de Caixa/anC
CaixaBank acaba d'estrenar una nova campanya
de posicionament institucional de Marca,
basada en la importncia de seguir sent
fidels a uns valors, amb les persones com a
protagonistes.
-----------------------------------------------------------------------------------------61:
1a campan*a explica la ra de ser de CaixaBank en un missatge tan senzill com contundent9 "So
nom7s som un "anc# )om Cai+a'an1" i gira entorn de dos eixos bsics per a l'entitat, la fidelitat
als alors, ja que constitueix la pedra angular de l'xit de les persones, de les institucions, de les
empreses i de qualsevol societat, i les persones, protagonistes principals de la campanya i el
centre a travs del qual gira tota l'activitat de "la Caixa".
El director general adjunt de CaixaBank, Jaume Gir, va destacar en la presentaci dels nous
espots que "la campanya definei+ el nostre posicionament am" un missatge "asat en la fidelitat a
uns valors com a ei+ que ens vincula am" les persones i que ens aBuda a construir el car2cter
diferencial i social del nostre lideratge". Els espots de la campanya incideixen en aquests valors: la
confiana, el lideratge i el comproms social.
$idels als alors. "$a nostra campanya es posa a la pell de les persones3 de totes les edats i en
diverses situacions3 i parla del que 7s m7s rellevant per a ells9 tot canvia3 per8 els valors3 de veritat3
els m7s propis i !ntims3 s4n l'?nic que roman inaltera"le", assegura Jaume Gir. La campanya
destaca que aquesta fidelitat als seus valors fundacionals s el que ha fet possible que s'hagi
convertit en el primer banc a Espanya, amb 13 milions de clients, i al banc amb la major Obra
Social d'Europa.
Sense actors. La campanya, que segueix la lnia marcada amb "&u ets l'*strella" el lema
corporatiu de "la Caixa" i amb "Fi seguim posant l'2nima" de l'Obra Social, busca transmetre
honestedat, rigor i proximitat, amb un to i un llenguatge crebles. Aix doncs, en els espots de
televisi no hi ha actors, ni models ni famosos, sin que tots els protagonistes sn persones en el
seu propi entorn natural, ja sigui laboral o familiar, mostrant aix la sintonia dels valors CaixaBank
amb els dels seus propis clients.
NOU CCLE DE CONFERNCES
A*C)A*C&IV*) H.=>
En els mesos de mar i abril ha tingut lloc un nou cicle de conferncies Aerspectives, una cita que
"la Caixa" Banca Privada mant puntualment amb els seus clients. Sota el ttol *l m4n despr7s de
la gran recessi4, els membres del departament d'Estratgia d'nversi, d'nverCaixa i del
departament d'Assessorament Patrimonial de "la Caixa" Banca Privada van analitzar la situaci
dels mercats i van informar de les novetats fiscals per a enguany.
Les conferncies han tingut lloc en diverses ciutats espanyoles, com ara Lleida, Valncia, Reus,
Lle, Guadalajara, Palma de Mallorca, Santander, Saragossa, Vigo, Alacant, Pamplona i Tenerife.
Al final de la conferncia, els clients de "la Caixa" Banca Privada van tenir l'oportunitat de compartir
els seus dubtes amb els ponents en el transcurs d'un cctel.
Dilemes en l'empresa familiar,
Seminaris per a clients de
"la Caixa" /anca 5riada
Amb l'objectiu de contribuir a la formaci de les famlies empresries, "la Caixa" Banca Privada ha
organitzat juntament amb CaixaEmpresa un nou cicle de seminaris Gilemes en l'empresa familiar.
Dirigit per experts de Garrigues en empresa familiar, es van abordar diferents qestions vitals per a
aquest tipus de negocis a partir d'un cas prctic que va servir per plantejar els diferents conflictes i
la formulaci de possibles solucions alternatives.
Menorca, Burgos, Bilbao, Toledo i Pamplona van ser les ciutats que van acollir el seminari durant el
mes de mar.
-----------------------------------------------------63:
"la Caixa". tres milions de
clients de banca m3bil
"la Caixa" ha arribat als tres milions de clients de banca mbil durant el primer trimestre del 2013,
fet que suposa un augment proper al 30% respecte del mateix perode de l'any anterior. Es tracta
del major nombre d'usuaris de serveis financers a travs de terminals telefniques assolit per una
entitat financera espanyola. Cada dia es realitzen 2,5 milions de consultes i moviments.
La xifra marca un nou rcord histric en el nombre d'usuaris del canal de banca mbil de "la Caixa"
i inclou tant els clients d'alertes mbils com aquells que utilitzen el seu telfon per realitzar
consultes i operacions. "la Caixa" va tancar 2012 amb ms de 600 milions d'operacions a travs del
mbil, amb els 5,4 milions de descrregues de les seves 70 aplicacions disponibles. Aquestes
dades suposen que el mbil ha superat en nombre d'operacions als caixers i ja s el segon canal
ms utilitzat pels clients de "la Caixa", per darrere de la banca online.
Caixa/anC retorna els OSS
milions aportats pel $&%/
a /anca Cica
CaixaBank va tornar el passat 8 d'abril els 977 milions d'euros d'ajudes pbliques que Banca Cvica
va rebre del Fons de Reestructuraci Ordenada Bancria (FROB) en forma de participacions
preferents el 2011. CaixaBank s'ha convertit aix en la primera --i, de moment, nica entitat-- que
ha tornat les ajudes pbliques, tot i no haver-les rebut directament. Desprs de l'acord d'integraci
amb Banca Cvica, que es va dur a terme sense sollicitar cap tipus d'ajudes pbliques, CaixaBank
va anunciar que tornaria l'aportaci del FROB en els 12 mesos segents al tancament de la fusi,
que va tenir lloc el 3 agost de 2012. Aquesta decisi reflecteix la fortalesa financera de CaixaBank,
que el 31 desembre 2012 comptava amb un Core Capital de l'11%, i disposava d'una liquiditat de
53.092.000 d'euros, fet que la converteix en una de les entitats ms slides del sistema financer
espanyol.
(ou Consell 0ssessor
)erritorial d#0ndalusia de
Caixa/anC
El Consell Assessor Territorial d'Andalusia, que vetllar pels interessos financers i socials de les
diferents provncies andaluses, s el primer que promou CaixaBank, desprs de la integraci amb
Banca Cvica, i que es completar en els prxims mesos amb la implantaci dels respectius
consells a Canries, Navarra i Castella i Lle. L'objectiu s garantir el millor arrelament i reforar la
vinculaci histrica amb el territori d'origen de les diferents caixes que conformaven Banca Cvica.
El president de CaixaBank, sidre Fain, destaca que "la constituci4 d'aquest Consell demostra el
comprom!s de Cai+a'an1 am" la societat andalusa perqu ens permetr2 refor5ar els lla5os3 tant en
l'2m"it financer com en els proBectes d'%"ra )ocial"# Per la seva banda, el conseller delegat de
CaixaBank, Joan Maria Nin, ha subratllat que "am" aquesta iniciativa3 la nostra entitat cerca
l'e+cel,lncia en tots els 2m"its de la nostra gesti4 i enfortir ai+! un dels nostres elements clau9 la
pro+imitat am" el territori"#
------------------------------------------------------------------------64
/eques de "la Caixa" per a estudis de doctorat en uniersitats espan*oles
L'Obra Social "la Caixa" ha convocat la primera edici del seu programa de beques per a estudis
de doctorat en universitats espanyoles. La vocaci d'aquest programa s afavorir que els joves
investigadors ms brillants del nostre pas tinguin prou recursos per iniciar una carrera cientfica en
els millors programes de doctorat d'Espanya. Mitjanant aquesta primera convocatria, es
concediran 25 beques de quatre anys de durada, amb una dotaci total, cadascuna, de 113.500
euros. El programa de beques de "la Caixa" s el ms important d'Espanya d'entre els promoguts
per entitats privades. Des de la seva primera edici, el 1982, "la Caixa" ha sufragat els estudis de
postgrau de 3.412 joves estudiants a les millors universitats i centres d'investigaci arreu del mn.
Canal Solidari. microdonatius
per als pro"ectes de l#%bra
Social "la Caixa"
"la Caixa" ha posat en marxa un nou i senzill sistema de microdonatius per oferir la possibilitat de
collaborar en els projectes de la seva Obra Social. Es tracta de petites aportacions que de manera
ntegra --sense comissions ni despeses estructurals-- presten ajut directe al programa escollit pel
donant, que tamb pot triar la quantitat amb la qual hi desitja collaborar (a partir d'un euro). Els
microdonatius poden realitzar-se cmodament amb la targeta o a travs de $!nia %"erta, canal que
tamb permet convertir els Punts Estrella en donatius solidaris. gualment, aquest nou sistema de
microdonatius permet realitzar les petites aportacions a travs del mbil amb un simple SMS, i el
seu cost ntegre es destina al projecte de l'Obra Social "la Caixa" triat. Ms informaci a
www.microdonatius.lacaixa.es.
&E>=0,&E /10=.
PEU: Jaume Gir, director general adjunt de CaixaBank, i Juli Guiu, president de la promotora
Edicions Musicals Clipper's i director del Festival de Cap Roig.
ELTON JOHN OBRR EL FESTVAL DE CAP ROG
La 13 edici del Festival de Cap Roig, patrocinat per l'Obra Social "la Caixa", obrir la seva
programaci amb l'nic concert de Sir Elton John a Espanya en el marc de la seva gira mundial. El
cartell del Festival, que se celebrar del 20 de juliol al 16 d'agost a Calella de Palafrugell (Girona),
torna a aplegar tots els gneres musicals, amb artistes que sn referncia nacional i internacional:
Mark Knopfler, Keane, Diana Krall, Katie Melua, Manel, Gossos, Blaumut, Antnia Font, Vicente
Amigo, Fito & Fitipaldis, Melendi, Mal, Pau Alborn, Rosario i Enrique glesias, que tancar el
certamen.
Entre les novetats d'enguany destaquen una gala solidria, en benefici de la Creu Roja de
Palafrugell, de la m de la soprano Ainhoa Arteta i el barton Joan Jess Rodrguez, i un espectacle
dirigit al pblic infantil.
"la Caixa" refora el seu suport a l#esport amb la signatura d#un nou coneni amb el Comit!
%lmpic Espan*ol
"la Caixa" ha signat un conveni marc amb el Comit Olmpic Espanyol (COE) i les federacions
esportives espanyoles, que inclou la creaci d'una nova lnia especial de crdit que es posar a
disposici de la Confederaci de Federacions Esportives Espanyoles (COFEDE) i l'Associaci de
Federacions Esportives Espanyoles (AFEDES). L'acord va ser rubricat per sidre Fain, president
de "la Caixa"; Alejandro Blanco, president del Comit Olmpic Espanyol; Jos M. Odriozola,
president de la COFEDE, i Julin Garca, president de l'AFEDES. A ms, es crear una comissi
mixta que treballar per impulsar les activitats esportives, projectes d'integraci social, la difusi de
valors esportius i la promoci de l'olimpisme. Amb aquest nou conveni, "la Caixa" manifesta el seu
continu suport al mn de l'esport i als valors humans que transmet, que es reflecteix en els
mltiples acords, convenis i patrocinis que l'entitat mant amb diverses institucions esportives.
Roni Horn, guardonada amb el Premi Joan Mir 2013
El jurat internacional de la quarta edici del Premi Joan Mir va decidir atorgar la distinci a Roni
Horn, per unanimitat. L'artista novaiorquesa --una de les artistes ms singulars i polifactiques de
la creativitat contempornia-- va ser premiada pel seu inters en explorar noves dimensions i
horitzons, un inters que --en paraules del jurat-- compartia amb Joan Mir.
Horn s'ha convertit en la quarta guanyadora d'aquest premi, organitzat per Fundaci Joan Mir de
Barcelona i l'Obra Social "la Caixa". A ms de rebre els 70.000 euros de la dotaci econmica i el
guard, Horn ser la protagonista d'una exposici monogrfica que es podr veure durant l'estiu de
2014 a les sales de la Fundaci Joan Mir de Barcelona i, posteriorment, a CaixaForum Madrid.
PEU; La directora general adjunta de la Fundaci "la Caixa", Elisa Duran, l'artista guardonada, Roni
Horn, i la directora de la Fundaci Joan Mir, Rosa Maria Malet, durant el lliurament del quart Premi
Joan Mir.
------------------------------------------------------------------------
PEU: El president de "la Caixa" i de CaixaBank, sidre Fain, i el president de la Federaci
Espanyola de Bsquet, Jos Luis Sez, durant la presentaci de l'acord de collaboraci, que va
tenir lloc recentment a Madrid
Caixa/anC, patrocinadora de la Selecci Espan*ola de /squet
El president de "la Caixa" i de CaixaBank, sidre Fain, i el president de la Federaci Espanyola de
Bsquet, Jos Luis Sez, van presentar recentment a Madrid un acord global de collaboraci pel
qual CaixaBank es converteix en nou patrocinador oficial i soci financer de la Federaci Espanyola
de Bsquet i de la Selecci Espanyola de Bsquet fins al 2016, aix com en un dels *vent
)ponsors de la Copa del Mn Espanya 2014.
El president de "la Caixa" i de CaixaBank, sidre Fain, va posar la Selecci Espanyola de Bsquet
com "e+emple per la seva capacitat de posar tot el seu talent3 el seu sacrifici i els seus lideratges
personals al servei de l'equip i d'un o"Bectiu com? ". Per a Fain, "es tracta d'una oportunitat que no
pod!em dei+ar escapar per la qualitat professional i humana de la )elecci43 per la cele"raci4 de la
Copa del D4n H.=; a *spanya i per la possi"ilitat de tancar el cicle am" els Mocs %l!mpics de Cio
de Maneiro"# sidre Fain ha remarcat que aquest acord "s'est7n a la )elecci4 femenina3 a les
categories inferiors i a la voluntat de portar la imatge de la Federaci4 i Cai+a'an1 a les principals
ciutats espanyoles "#
El president de la Federaci Espanyola de Bsquet, Jos Luis Sez, per la seva banda, va
destacar que aquest acord suposa "l'alian5a entre dues marques l!ders que anem a compartir
proBectes i valors am" el m2+im nivell de comprom!s i identificaci4". Sez va definir la collaboraci
amb "la Caixa" com "un acord glo"al3 que va des l'elit a la "ase i tam"7 m7s enll2 de les pistes3
am" el desenvolupament de programes socials i de promoci4 de nostre esport a tota *spanya"#