Pliego Careteras - DG0000676719

PLP-03v07
PLECS DE PRESCRIPCIONS Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci de projectes Carreteres
INFRAESTRUCTURES.CAT
PLEC DE PRESCRIPCIONS PER A LASSISTNCIA TCNICA A LA REDACCI DE PROJECTES CONSTRUCTIUS CARRETERES
PLP-03v07 Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica de redacci de projectes constructius - CARRETERES (22.05.12)
Pgina 1 de 58
PLP-03v07
CONTROL DE VERSIONS
Versi 00 01 02 03 04
Data 28.02.98 12.12.01 19.02.03 03.01.06 26.06.08
Pgines revisades
Totes Totes
05
18.11.09
12
06
19.05.10 22.09.10 22.05.12
54 22 8, 13, 15,16,17,18, 37,38,39,40 i 53 Totes
07
Contingut de la modificaci Codificaci del document Annex Mediambiental Revisi general Apndix (Memria i Annexes: format de presentaci) Adequaci a lestructura Revisi general del contingut, adequaci al Sistema Integrat de Gesti (SIG) i integraci de la Llei dObra Pblica. Clusula de ls del Catal en la Contractaci Pblica (Recomanaci 1/2009, de 30 de juliol, del Ple de la Junta Consultiva de Contractaci Administrativa) Actualitzaci de la documentaci a lliurar i inclusi de la separata de telecomunicacions. Eliminaci de les acreditacions GTL i GTC Actualitzaci termini lliurament PAQ-p Actualitzaci Annex 2 i 25 als nous requisits ambientals. Revisi general del contingut, amb eliminaci dalguns annexos i plnols i incorporaci daltres. Revisi format i nou logo INFRAESTRUCTURES.CAT
Pgina 2 de 58
PLP-03v07
NDEX
1.- .. GENERALITATS 2.- .. OBJECTE DE L'ENCRREC 3.- .. DIRECCI I AUTORIA DELS TREBALLS 4.- .. PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PEL PROJECTISTA 5.- .. DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS 6.- .. DOCUMENTACI A LLIURAR PER INFRAESTRUCTURES.CAT AL PROJECTISTA 7.- .. PLA D'ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROJECTE 8.- .. NORMATIVA APLICABLE 9.- .. REPLANTEJAMENTS PREVIS 10.- EXPEDIENT DEL PROJECTE 11.- DOCUMENTS DEL PROJECTE I DIRECTRIUS DEL SEU CONTINGUT 12.- PRESENTACI DELS TREBALLS 13.- COHERNCIA ENTRE PROJECTES
4 4 4 5 6 8 8 11 12 12 13 57 58
Pgina 3 de 58
PLP-03v07
1.- GENERALITATS
El present Plec de Prescripcions, que formar part del Contracte, t la finalitat de descriure els treballs a desenvolupar i enumerar les matries que han dsser objecte destudi; definir les condicions, directrius i criteris tcnics generals que han de servir de base per a la realitzaci dels treballs encarregats, i concretar la redacci i presentaci dels diferents documents en la realitzaci dels quals ha dintervenir el Projectista adjudicatari de lencrrec, perqu els treballs, un cop quedi garantida i assegurada la seva qualitat, coherncia i homogenetat, puguin sser acceptats i rebuts per INFRAESTRUCTURES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, SAU (d'ara endavant INFRAESTRUCTURES.CAT). 2.- OBJECTE DE L'ENCRREC L'objecte de l'encrrec el constitueix l'elaboraci i l'Assistncia Tcnica a la redacci del Projecte Constructiu ............................................................................................................. del qual se signa el Contracte. Aquest encrrec comprn la totalitat dels treballs i serveis a realitzar pel Projectista per a la redacci de l'esmentat Projecte Constructiu d'acord amb les prescripcions que s'estableixen en aquest Plec, perqu s'assoleixin els requisits necessaris per a la correcta i completa definici de les obres a executar, aix com la totalitat de tasques a desenvolupar pel responsable/coordinador en matria de seguretat i salut per a la redacci de lEstudi de Seguretat i Salut. En el Projecte que s'encarrega es desenvoluparan, si s el cas, les solucions previstes en el Projecte de Traat o en l'Estudi Informatiu corresponent, amb les variacions que s'hagin establert per informaci pblica, per la Declaraci d'Impacte Ambiental, etc. Tamb es tindr en compte el contingut de la documentaci que INFRAESTRUCTURES.CAT lliurar al Projectista en el decurs de la redacci del Projecte. En cas que lobjecte del Projecte sigui una carretera amb previsi de desdoblament, el traat sestudiar optimitzant la secci desdoblada a tots els efectes. Per continuar la resta dels treballs es requerir laprovaci expressa de INFRAESTRUCTURES.CAT. Es definir la 1a fase buscant el mxim aprofitament de cada una de les fases tractades independentment. Les variacions a considerar sobre el previst en els estudis previs esmentats, com a conseqncia de la documentaci lliurada per INFRAESTRUCTURES.CAT o a causa de les modificacions introdudes per INFRAESTRUCTURES.CAT o pel Projectista (en aquest cas, prvia aprovaci de INFRAESTRUCTURES.CAT), es consideraran tamb incloses en el present encrrec. La realitzaci de la totalitat dels treballs necessaris per a assolir el ple compliment de l'objecte de l'encrrec efectuat ser per compte del Projectista adjudicatari, llevat del que s'ha consignat en l'apartat 6 del present Plec ("Documentaci a lliurar per INFRAESTRUCTURES.CAT al Projectista"). 3.- DIRECCI I AUTORIA DELS TREBALLS 3.1.Direcci dels treballs
La direcci, el seguiment, el control i l'acceptaci dels treballs de redacci del Projecte corresponen a INFRAESTRUCTURES.CAT. Totes les tasques a desenvolupar per part de INFRAESTRUCTURES.CAT poden ser dutes a terme per part de personal propi o per part de tercers, en nom de INFRAESTRUCTURES.CAT. Per a poder dur a terme les tasques de seguiment i control, el personal de INFRAESTRUCTURES.CAT tindr accs en qualsevol moment, a les dades i documents que el Projectista estigui elaborant sigui quin sigui l'estat de desenvolupament en qu es trobin. A aquests efectes, el Projectista facilitar en el possible la revisi dels treballs en curs dins la seva prpia oficina, al personal designat per INFRAESTRUCTURES.CAT. INFRAESTRUCTURES.CAT es reserva el dret de redactar ella mateixa, o mitjanant tercers, qualsevol part del Projecte encarregat. Amb aquesta finalitat, el Projectista facilitar les dades precises amb l'antelaci necessria perqu es puguin dur a terme els esmentats treballs sense que cap dels terminis pactats amb INFRAESTRUCTURES.CAT es vegin afectats. En tot cas, si b el Projectista no est obligat a assumir el contingut de la feina encarregada per INFRAESTRUCTURES.CAT a tercers, s que es responsabilitzar del compliment de terminis i de realitzar els treballs precisos per al perfecte acoblament de la feina, un cop lliurada, al Projecte.
Pgina 4 de 58
PLP-03v07
Autoria dels treballs
3.2.-
L'autoria dels treballs recau en el Delegat del Projectista. El Delegat del Projectista, com a Autor del Projecte, es responsabilitza plenament de les solucions projectades, dels clculs, de les definicions, dels amidaments i d'altres continguts del Projecte, llevat que hagi fet constar de manera fefaent i per escrit, la seva disconformitat amb algun (o alguns) dels criteris o solucions que hagin estat establerts per INFRAESTRUCTURES.CAT. En el cas de ms dun Autor del Projecte, tots els coautors es responsabilitzaran solidriament de la totalitat del projecte. 3.3.Coordinaci en matria de seguretat i salut durant lelaboraci del Projecte i de lEstudi de Seguretat i Salut Lautoria de lEstudi de Seguretat i Salut recau en el responsable/coordinador en matria de seguretat i salut durant lelaboraci del Projecte. El responsable/coordinador en matria de seguretat i salut durant lelaboraci del Projecte es responsabilitza plenament del contingut de lEstudi de Seguretat i Salut i de ladequaci a la normativa daplicaci i, concretament, a la Llei 31/95, de 8 de novembre de prevenci de riscos laborals i al Reial Decret 1627/97, de 24 doctubre, pel que sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci. 3.4.Signatures i dates
El Projecte objecte del present encrrec, haur d'sser signat per un tcnic amb la titulaci acadmica idnia, en qualitat d'Autor i disposar del visat del Collegi Professional corresponent. . Els documents a signar, noms en el seu ltim full, amb data i lloc, sn: Memria, Plnols, Plec de Condicions, Quadre de Preus nm. 1, Quadre de Preus nm. 2 i Pressupost General (ltim full del projecte) Si hi ha ms dun autor, tots els autors hauran de signar tots els documents del Projecte relacionats en el pargraf anterior. El responsable/coordinador en matria de seguretat i salut durant lelaboraci del Projecte signar lEstudi de Seguretat i Salut, que ser visat com a part integrant del Projecte. Pel que fa als plnols, INFRAESTRUCTURES.CAT subministrar els caixetins en qu s'especifiquen les signatures dels mateixos. Els documents del Projecte que requereixin d'una responsabilitat especial, segons criteri de INFRAESTRUCTURES.CAT, hauran d'sser signats pel tcnic responsable de la seva elaboraci, que ho ser, a ms, de l'exactitud de la transcripci del contingut dels esmentats documents. En qualsevol cas, la responsabilitat per la signatura dun tercer en una part determinada del Projecte (annex, plnols, etc) no eximeix de la responsabilitat de lAutor(s) del Projecte daquella part.
Es dataran tots els documents del Projecte, expressant el lloc, mes i any de redacci. 4.- PERSONAL, OFICINA I MITJANS A DISPOSAR PEL PROJECTISTA 4.1.Personal
El personal que en cada fase de la realitzaci del Projecte haur de formar part de l'equip del Projectista, ser l'idoni en titulaci i experincia per a la bona marxa dels treballs i la responsabilitat requerida. INFRAESTRUCTURES.CAT valorar lliurement la idonetat de les persones assignades a la redacci del Projecte i podr exigir quan ho consideri oport, la substituci de part o de la totalitat del personal assignat a la redacci del Projecte; i el Projectista haur d'acceptar i complir aquesta substituci en el termini de les dues setmanes segents a la comunicaci feta per INFRAESTRUCTURES.CAT. El Projectista nomenar un Delegat amb la titulaci acadmica idnia, que ser l'Autor del Projecte, i que haur d'sser acceptat per INFRAESTRUCTURES.CAT. El Delegat del Projectista ha d'estar capacitat suficientment per representar al Projectista davant INFRAESTRUCTURES.CAT durant el perode de vigncia del Contracte.
Pgina 5 de 58
PLP-03v07
4.2.Oficina
Des de la signatura del Contracte de l'encrrec fins a la data de lliurament del treball complet, el Projectista haur de disposar d'una oficina en la qual es realitzaran les tasques de gabinet i on es dur a terme el seguiment i control dels treballs encarregats. Aquest seguiment i control tamb es podr efectuar a la seu de INFRAESTRUCTURES.CAT. 4.3.Mitjans
El Projectista s'obliga a disposar de tots els mitjans i installacions necessaris (fax, telfon, correu electrnic, aparells especfics, mobiliari, etc.) per a un correcte desenvolupament dels treballs encarregats; especialment els que es refereixen a eines informtiques, tant de clcul, com de gesti i disseny grfic interactiu, aix com algun dels perifrics recomanats per a lintercanvi dinformaci i que s'esmenten en aquest Plec.
5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS 5.1.Inici dels treballs
Es considera com a data inicial dels treballs a tots els efectes la que figura en el Contracte com a data inicial o b, si no hi ha contracte signat, la de la comunicaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT de l'adjudicaci de l'encrrec. Es convocar al Projectista a la reuni dinici del projecte en la que es marcaran els estndards de redacci i la metodologia, es revisar el programa de treballs facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT i se li lliurar la documentaci ressenyada en l'apartat 6, aixecant-se acta de la reuni per part del projectista i del lliurament de la documentaci. En un termini entre 15 i 30 dies posteriors a la data de la reuni dinici, el Projectista ha de presentar, per a laprovaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, el Pla dAssegurament de la Qualitat del Projecte (PAQP) elaborat desenvolupant lofertat i considerant el comentat a la reuni dinici. El contingut mnim del PAQ-P es detalla en lapartat 7 del present plec. 5.2.Redacci del projecte
5.2.1.- Aspectes generals La redacci dun projecte constructiu sestableix que es desenvolupar en quatre fases correlatives; a la reuni dinici sestablir quines daquestes fases requeriran lelaboraci de document de fase especfic. La primera fase contempla els treballs previs necessaris fins a assolir la validaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT de lavan de traat o definici geomtrica en base a la validaci de les campanyes de reconeixement i tipologies estructurals. La fi de la segona fase es fixa en la validaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT de la proposta de traat. A la tercera fase, el Projectista lliura la maqueta del projecte que ha de tenir a tots els efectes la consideraci de projecte constructiu definitiu. Com a quarta fase, es considera laprovaci definitiva del projecte constructiu per part de lrgan competent. La supervisi i aprovaci de la documentaci de cada fase, per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, s condici obligada perqu el Projectista pugui desenvolupar d'altres unitats de treball de la fase segent. En qualsevol lliurament parcial, INFRAESTRUCTURES.CAT revisar la documentaci corresponent indicant, si s el cas, la relaci desmenes que el Projectista haur darranjar. El Projectista esmenar la documentaci indicant a INFRAESTRUCTURES.CAT les esmenes considerades i, en cas de no considerar-ne alguna, el motiu de la no consideraci. En particular, per a la fase tres, el Projectista remetr a INFRAESTRUCTURES.CAT el nombre dexemplars indicat al manual MAN-21 de la maqueta del Projecte. La maqueta presentada a INFRAESTRUCTURES.CAT haur de tenir, a tots els efectes (coherncia, contingut, format, qualitat tcnica, etc.), la consideraci de Projecte definitiu. Lnica diferncia entre la maqueta i el Projecte definitiu hauria de ser lenquadernaci. Noms a efectes de presentaci de la maqueta en paper, el Projectista podr excloure del lliurament de l'Annex de Qualitat i Medi Ambient el llistat d'Associaci Partides d'Obra-mbits de Control del Pla dassaigs. En funci del resultat de la revisi de la maqueta, INFRAESTRUCTURES.CAT indicar al Projectista la realitzaci de les correccions i/o modificacions que s'hagin de considerar o, si s'escau, n'autoritzar l'edici.
Pgina 6 de 58
PLP-03v07
Si lesmentada revisi de la maqueta es porta a terme dins el perode de temps reservat a tal fi dins el Programa de Treballs per a la redacci del Projecte, el lliurament definitiu del Projecte no sofrir cap variaci respecte a la data prevista; per si passat aquest termini, no estigus efectuada lesmentada revisi, la data de lliurament s'ajornaria el perode de temps transcorregut des de la data prevista de retorn de la maqueta revisada al Projectista, fins la data del seu retorn efectiu. En virtut a la llei dobra pblica 3/2007, 4 de juliol (Art. 21) els projectes se sotmetran a una auditoria tcnica quan contemplin tnels en zona urbana i tnels i obres que ho requereixin a causa de llur especial complexitat o dificultat tcnica. 5.2.2.- Fases de Lliurament El contingut de la documentaci a lliurar en cadascuna de les fases est resumit en el punt 11.2 daquest plec i explicat detalladament en el Plec de Prescripcions per a lassistncia tcnica al control de qualitat destudis i projectes de carreteres (PLP-35). Aquest contingut, a criteri de INFRAESTRUCTURES.CAT, es modificar en ms o en menys, segons les circumstncies particulars del Projecte. En concret, per la importncia del Projecte o pel termini redut de redacci, es podria fusionar les fases 1 i 2, o fins i tot, eliminar-les. Aquestes circumstncies INFRAESTRUCTURES.CAT les far saber al projectista a la reuni dinici, per tal de que el PAQ-p ho reflecteixi daquesta manera.
5.3.-
Aclariments i informacions complementries
En el decurs de la redacci del Projecte, el Projectista podr sollicitar tota mena d'aclariments i informacions complementries, i fer paleses les consideracions que cregui oportunes a INFRAESTRUCTURES.CAT. INFRAESTRUCTURES.CAT procurar atendre en la mesura que sigui possible les esmentades comunicacions; ara b, la manca o el retard en la resposta no es considerar en cap moment com a causa de defectes, mancances o retards en la redacci del Projecte, donat que s obligaci del Projectista desenvolupar-lo sense ms aportacions de INFRAESTRUCTURES.CAT que les que figuren en aquest Plec. Noms es consideraran justificats els retards que s'hagin produt a causa del lliurament endarrerit d'algun document o de dades que ha de subministrar INFRAESTRUCTURES.CAT; en aquest cas el retard acceptat, com a mxim, ser l'equivalent al desfasament existent entre la data en qu INFRAESTRUCTURES.CAT havia de fer el lliurament i la data real.
5.4.-
Informe sobre la marxa dels treballs. Seguiment i control
Mentre duri la redacci del Projecte, el Projectista est obligat a informar detalladament i per escrit a INFRAESTRUCTURES.CAT, de lestat de desenvolupament dels treballs en curs. Dins els cinc primers dies del mes segent, el projectista facilitar a INFRAESTRUCTURES.CAT les dades corresponents a lactualitzaci de les principals fites del programa de treballs vigent, segons el format facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT a la reuni dinici. Als efectes de seguiment i control dels treballs, INFRAESTRUCTURES.CAT podr requerir quan ho consideri necessari, al Delegat o a qualsevol dels tcnics que integren l'equip del Projectista, per a examinar els treballs, rebre les explicacions que se sollicitin sobre la marxa de les tasques en curs o qualsevol altra qesti. Per altra banda, el personal adscrit a INFRAESTRUCTURES.CAT queda facultat, quan es consideri necessari, per a recollir la informaci i/o realitzar les comprovacions que s'escaiguin, dels documents conclosos del Projecte (o en elaboraci); i el Projectista queda obligat a prestar l'assistncia que li sigui requerida per a aquesta fi. A les reunions de seguiment i control, el Projectista aportar la documentaci que shagi acordat amb INFRAESTRUCTURES.CAT tenint cura en que els documents i plnols de treball siguin intelligibles. Amb aquest objectiu, sescolliran les escales de representaci i colors ms adients pels documents grfics. El Projectista portar a les reunions esmentades un plnol de conjunt que doni idea de la soluci global proposada. Daquestes reunions, se n'aixecaran les corresponents actes, que seran redactades conjuntament al final de la reuni i signades per tots els assistents.
Pgina 7 de 58
PLP-03v07
5.5.-
Detecci de disconformitats
Si en una inspecci de l'execuci dels treballs per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, o en la documentaci lliurada, es detects i comprovs qualsevol de les segents disconformitats: - La formulaci i redacci del Projecte no es desenvolupa amb el personal i els mitjans ofertats (o amb d'altres alternatives acceptades per INFRAESTRUCTURES.CAT). - Sha produt l'incompliment de qualsevol termini parcial dels indicats en el Programa de Treballs vigent i aprovat per INFRAESTRUCTURES.CAT. - Es detecta i comprova l'incompliment en el Projecte de normatives vigents i/o l'incompliment de qualsevol apartat d'aquest Plec. - Reiterada manca de revisi i conformitat prvia dels documents a lliurar a INFRAESTRUCTURES.CAT, per part de lequip de verificaci de la qualitat del Projectista INFRAESTRUCTURES.CAT, en els esmentats casos, s'atribueix la facultat d'efectuar per ella mateixa o mitjanant tercers, la redacci o repetici de les parts del Projecte afectades per dites disconformitats, descomptant els imports corresponents de la quantitat a abonar al Projectista per la redacci del Projecte sencer. En especial, INFRAESTRUCTURES.CAT es reserva el dret de comprovar, per ella mateixa o mitjanant tercers, la bondat dels amidaments obtinguts a travs dels plnols; i cas de produir-se desacords en ms d'un determinat percentatge, que es fixar en el Contracte, per causes atribubles al Projectista, les despeses de l'esmentada comprovaci seran a crrec del Projectista, el qual haur de refer els documents afectats per les disconformitats amb les dades correctes i sense cap crrec addicional. La realitzaci de qualsevol de les tasques esmentades no eximir el Projectista del compliment del terminis pactats i de les penalitzacions en qu pugui incrrer. 6.- DOCUMENTACI A LLIURAR PER INFRAESTRUCTURES.CAT AL PROJECTISTA Correspon al Projectista l'obtenci, amb els seus propis mitjans, de les dades necessries per a la completa elaboraci del Projecte encarregat. No obstant aix, INFRAESTRUCTURES.CAT posar a disposici del Projectista un seguit de documentaci a la reuni dinici del projecte, aix com durant el decurs de la redacci, segons sestableix en el Plec de Bases del procediment dadjudicaci. 7.- PLA D'ASSEGURAMENT DE LA QUALITAT DEL PROJECTE Si aix ho indica la convocatria del procediment dadjudicaci, el Projectista presentar, en un termini entre 15 i 30 dies posteriors a la data de la reuni dinici del projecte, el desenvolupament del Pla d'Assegurament de la Qualitat del Projecte (PAQ-P) que hagi ofertat per a laprovaci per part de INFRAESTRUCTURES.CAT. El PAQ-P ha de reflectir les disposicions i mesures que el Projectista pensa prendre per tal d'assegurar que el Projecte objecte d'aquest encrrec compleix amb els requisits i especificacions exigides. Durant la redacci del projecte, caldr que el PAQ-P sigui actualitzat per adequar-se als canvis ocorreguts. El control intern que el Projectista ha d'efectuar mitjanant el Pla d'Assegurament esmentat s independent de la supervisi que INFRAESTRUCTURES.CAT dur a terme en el decurs de la redacci del Projecte. Aix doncs, el Projectista ha dassegurar-se de qu la documentaci presentada a INFRAESTRUCTURES.CAT per a la seva supervisi s coherent, amb el contingut i format demanat, i lliure derrades de tota mena. Lestructura i el contingut mnim que ha de tenir aquest PAQ-P s la que es defineix a continuaci: 1. Portada El PAQ-P disposar duna portada en la qual constar la clau del projecte, la descripci del projecte, lempresa redactora i la data i versi del PAQ-P. El disseny de la portada shaur dajustar al model lliurat en la reuni dinici. En aquesta portada, a banda de signar les persones que han elaborat i revisat aquest PAQ-P, signar la gerncia de INFRAESTRUCTURES.CAT, anotant el nom i la data, donant aprovaci al seu contingut. 2. Control de modificacions i versions
Pgina 8 de 58
PLP-03v07
El Projectista ha denregistrar totes les modificacions que es facin del PAQ-P en un imprs de control de modificacions i versions que reculli la data en qu shan fet els canvis i el contingut de la modificaci.
Versi
0
Data DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA
Pgines revisades
Contingut de la modificaci
1 ...
Aquestes modificacions poden ser: Totals: generant una nova versi de tot el document del PAQ-P. Parcials: quan nicament es considera necessari canviar un/s apartat/s, sense haver de generar una nova edici de tot el PAQ-P.
En el cas de modificacions parcials, els documents modificats hauran destar signats per la persona responsable de realitzar el canvi i presentats a INFRAESTRUCTURES.CAT per la seva aprovaci. INFRAESTRUCTURES.CAT els aprovar signant en els propis documents modificats. 3. ndex Caldr elaborar un ndex del PAQ-P, dacord amb lestructura definida en aquest. 4. Anlisi dels antecedents administratius i tcnics. Dades de partida El Projectista ha de garantir que t identificats, a linici del projecte i durant la seva redacci, tots els condicionants especfics del projecte (ordre destudi, document de requeriments tcnics, laprovaci definitiva del procs informatiu, la DIA, etc.) i que els ha tingut en compte en la seva redacci. Per fer-ho, realitzar un anlisi detallat de tota aquesta documentaci de partida, identificant totes les prescripcions que sen desprenen i que cal tenir en compte durant la redacci del projecte. El resultat daquest anlisi el recollir en una taula com la segent:
N. 1 DOCUMENT Nom del document PRESCRIPCI Prescripci 1 Prescripci 2 Prescripci ... Prescripci 1 Prescripci 2 Prescripci ...
Nom del document
En lAnnex de qualitat i medi ambient del projecte (annex 2), el Projectista haur de justificar la integraci de totes les prescripcions dels documents de partida, utilitzant aquesta mateixa taula a la qual safegir una columna per recollir la integraci. 5. Mitjans a utilitzar per lexecuci dels treballs Fent referncia als recursos ofertats pel Projectista en la licitaci del contracte, sexplicitaran amb detall els segents punts: a. Mitjans humans Cal que el Projectista aporti: Relaci de personal amb responsabilitat en les diferents activitats del projecte. El Projectista haur de concretar, per cada document del projecte definit en el plec de redacci, el nom de la persona responsable i lequip professional del qual disposa. En cas de sots-contractar la confecci o el suport per algun dels apartats, caldr aportar les dades de les empreses sots-contractades. El Projectista haur de definir la persona que ser responsable de la qualitat del projecte, entenent sota aquest concepte, la persona que realitzar la revisi tcnica i formal del projecte, mitjanant la complimentaci de llistes de verificaci previstes en aquest PAQ-p. Lorganigrama funcional.
Pgina 9 de 58
PLP-03v07
-
La definici de responsabilitats de cada funci. Els antecedents i lexperincia dels participants (interns o sots-contractats).
Qualsevol variaci de lequip respecte a lofertat en el moment de la licitaci haur de ser per assolir un nivell professional igual o superior a lanterior, i requereix una nova versi del document que ha de ser comunicada i acceptada per INFRAESTRUCTURES.CAT i registrada en limprs de control de modificacions i versions del PAQ-P. b. Mitjans materials El Projectista elaborar una relaci dels mitjans materials a disposici, especialment els informtics (hardware i software). Qualsevol variaci de recursos respecte als ofertats en el moment de la licitaci, han de servir per un millor assegurament de la qualitat del projecte i requereix una nova versi del document que ha de ser comunicada i acceptada per part de INFRAESTRUCTURES.CAT i registrada en limprs de control de modificacions i versions del PAQ-P.
6. Programa de Treballs A linici del projecte, INFRAESTRUCTURES.CAT facilitar al Projectista un Programa de Treballs per a la redacci del projecte que es generar a partir duna xarxa de precedncies, unes activitats definides i lligams entre elles. El Projectista haur de revisar i ajustar el Programa de Treballs facilitat. Les tasques que depenguin de INFRAESTRUCTURES.CAT o de lAdministraci tindran durades predefinides. El Projectista ha de completar el calendari assignant durades a les tasques que li sn prpies, per sense sobrepassar el termini contractual pactat. Aix, el Projectista sobliga a complir el calendari proposat que servir de document base per a establir les penalitzacions que sexpressen en el contracte. Les durades de les activitats sindicaran en dies laborables i shauran de justificar, amb el detall necessari, en base als mitjans que el Projectista assigni en cada moment a la realitzaci dels treballs. Les principals fites del Programa de Treballs seran actualitzades pel projectista segons es determina en lapartat 5.4 del present plec. Addicionalment, sempre que es produeixi un retard en el termini de redacci superior a un ter del termini total del projecte, o sempre que la gerncia de projectes de INFRAESTRUCTURES.CAT ho indiqui, caldr que el Projectista el modifiqui en la seva totalitat. Aquesta modificaci requerir una nova versi del document, que ha de ser comunicada i acceptada per INFRAESTRUCTURES.CAT i registrada en limprs de control de modificacions i versions del PAQ-P. 7. Control de la documentaci del projecte
El Projectista haur de definir, de forma breu, la sistemtica a aplicar en aquest projecte per controlar tots els documents que es generaran en la redacci del projecte, entenent com a tal la documentaci lliurada per INFRAESTRUCTURES.CAT, la documentaci generada per lequip redactor, la documentaci complementria al projecte i la documentaci de verificaci del projecte per part del Projectista. La sistemtica descrita haur de garantir el control de lestat de revisi dels documents del projecte conforme es van elaborant, per evitar que es lliurin documents no revisats o no conformes. 8. Protocols de verificaci El Projectista haur de definir un pla de verificaci del projecte que permeti garantir que el procs de redacci sha realitzat seguint els procediments interns definits per fer-ho. El PAQ-P establir, com una premissa bsica, que no ser objecte de presentaci a INFRAESTRUCTURES.CAT cap document que no hagi estat revisat abans i considerat conforme per lequip de verificaci de la qualitat del Projectista, tant en les successives fases de seguiment i control, com en els exemplars definitius del projecte. En aplicaci daquest principi, tot document, en el moment de la seva presentaci, anir acompanyat de la corresponent Llista de comprovaci emplenada. El PAQ-P haur de contenir una taula en la qual es relacionin els documents del projecte i la/es fase/es de la redacci en les que es lliuraran (dacord a la continguda en lapartat 11.2 del present plec), i la/es llista/es de comprovaci associades a cada document, amb una estructura similar a la segent:
Pgina 10 de 58
PLP-03v07
Document Memria Annex 1.... Annex 2... .....
Fase 1 X X Fase 2 X Fase 3 X Llista de comprovaci
El Projectista haur delaborar les llistes de comprovaci que cregui oportunes, amb el detall de les inspeccions a realitzar abans de la tramesa dels documents del projecte a INFRAESTRUCTURES.CAT. Aquestes llistes hauran de contenir, com a mnim, la informaci segent: - Referncia al document del projecte pel qual es desenvolupa cada llista. - Comprovacions previstes. - Resultats de les comprovacions. - Data de la verificaci i fase de redacci a la que fa referncia - Nom i signatura de la persona que ho verifica. A continuaci sadjunta un exemple concret de Llista de comprovaci elaborada per lannex destructures i murs del projecte, per tal que el Projectista conegui el grau de detall que han de tenir les comprovacions que cal realitzar al projecte.
LLISTA DE COMPROVACI A-11 Annex dEstructures i murs 1. El document inclou ndex, objecte i dades de Es compleix. Es presenta lestudi de la tipologia partida. destructures. 2. Sinclou el clcul complert de totes les estructures que formen part del projecte. 3. Shan estudiat tipologies generals daplicaci a les estructures del projecte seleccionant-se les ms adequades mitjanant un estudi tcniceconmic. 4. La informaci lliurada en aquesta annex s coherent amb la resta de documents del projecte. No aplica a aquesta fase Es compleix. Lestudi es centra en els viaductes i passos superiors.
Es compleix
Responsable verificaci: Data:
9. Detecci i tractament de no conformitats El Projectista haur dincloure una sistemtica de tractament de les no conformitats per la gesti de les desviacions detectades en el procs de verificaci o a qualsevol altre procs. Amb independncia de la correcci immediata de lerror localitzat, sha de preveure la forma de dur a terme un procs correctiu dabast ms ampli, que pugui evitar la recurrncia. Durant la redacci del projecte, el Projectista haur de disposar dels registres que es generaran relatius a lassegurament de la qualitat requerida, garantint, en tot moment, la traabilitat mitjanant una correcta identificaci, codificaci, conservaci, disposici i arxiu Exemples illustratius dalguns registres que es generaran sn: les llistes de comprovaci de cada fase, no conformitats internes o externes generades, informes dauditories realitzades per INFRAESTRUCTURES.CAT o internes del sistema propi del consultor, comprovacions de clcul, verificaci dels treballs subcontractats, etc. El Projectista haur de guardar els registres durant un perode mnim de 3 anys. 8.- NORMATIVA APLICABLE Per a la realitzaci del Projecte, el Projectista tindr en compte la normativa i recomanacions existents i vigents en el decurs de la redacci del Projecte, obligatries o no, que puguin sser d'aplicaci al mateix. A la memria de cadascun dels annexes que formen part del projecte sinclour una relaci de la normativa aplicable per la redacci de lannex.
Pgina 11 de 58
PLP-03v07
En els casos que INFRAESTRUCTURES.CAT ho indiqui, i per donar compliment als articles 16 i 17 del "Reial Decret Legislatiu 1/2008", el Projectista redactar una Memria ambiental", que anir al seu crrec, per tal que el Departament de Medi Ambient determini la necessitat o no de sotmetre lactuaci al trmit dAvaluaci dimpacte ambiental. 9.- REPLANTEJAMENTS PREVIS Un cop acceptada per INFRAESTRUCTURES.CAT la soluci proposada, el Projectista sollicitar a INFRAESTRUCTURES.CAT la topografia de detall que necessita (excepte quan shagi especificat prviament el contrari per part de INFRAESTRUCTURES.CAT). Les deficincies que puguin aparixer en el Projecte a causa d'omissions en l'esmentada sollicitud, seran atribubles al Projectista. Es consideraran inclosos dins els treballs que componen l'encrrec, els replantejaments necessaris per a comprovar "in situ" les previsions fetes en el Projecte en all que pertoca a punts d'inters o singulars, i que INFRAESTRUCTURES.CAT definir en el seu moment. En particular caldr replantejar: Tot el que condiciona el traat de la via, els enllaos i els glibs dels punts d'encreuament. Vores de calada existents en les zones de connexi, aix com els vorals sota les obres de fbrica. Els caps dels talussos i els lmits d'ocupaci propers a edificacions, vies de comunicaci, serveis, canalitzacions, etc., i la comprovaci dels costers amb forts pendents. Lmits de les zones a expropiar. Serveis afectats.
10.- EXPEDIENT DEL PROJECTE El Projectista, simultniament al desenvolupament del Projecte, generar un expedient que recollir la totalitat de les dades, clculs i operacions que s'hagin emprat en l'estudi i la formulaci efectuats. Aquest expedient estar a disposici de INFRAESTRUCTURES.CAT, a efectes de control i comprovaci de la qualitat en l'elaboraci del Projecte, com a mnim fins a la recepci de lobra o, en cas de no executar-se lobra, dotze mesos desprs de laprovaci del projecte,.. INFRAESTRUCTURES.CAT, durant aquest termini, podr sollicitar cpia en suport informtic de la totalitat o duna part de lexpedient del Projecte tindr el contingut segent: Dades de camp topogrfiques. Fulls de camp referents a recollides de dades i comprovacions fetes "in situ". Documents esborranys corresponents a lexecuci de la campanya geotcnica. Cpies de tots els plnols utilitzats per a la comprovaci, amb les anotacions resultants. Detalls sobre els programes informtics utilitzats. Constncia dels controls de qualitat d'amidaments, clculs i operacions realitzats pel Projectista. Informaci relativa a serveis afectats, Plans Urbanstics, servituds, etc. Actes de les reunions celebrades. Qualsevol altra informaci que INFRAESTRUCTURES.CAT (o el Projectista) considerin adient.
Dacord amb la Recomanaci 1/2009, de 30 de juliol, del Ple de la Junta Consultiva de Contractaci, sobre ls del catal en la contractaci amb lAdministraci Pblica, el contractista ha demprar el catal en les seves relacions amb lAdministraci de la Generalitat derivades de lexecuci del contracte. Aix mateix, el contractista ha de lliurar tota la documentaci tcnica requerida almenys en llengua catalana. Aix mateix, en tot cas, el contractista queda subjecte a les obligacions derivades de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de poltica lingstica i de les disposicions que la desenvolupen. En lmbit territorial de la Vall dAran ha demprar larans, dacord amb la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el rgim especial de la Vall dAran i amb la normativa prpia del Conselh Generau dAran que la desenvolupi.
Pgina 12 de 58
PLP-03v07
11.- DOCUMENTS DEL PROJECTE I DIRECTRIUS DEL SEU CONTINGUT El contingut dels documents del Projecte que hom especifica en aquesta clusula no s limitatiu, ja que per Projecte s'ha d'entendre el conjunt de documents i plnols que en cada cas es precisen, estudiats i redactats en la forma i amb el detall necessaris perqu l'obra quedi completament definida, i perqu d'acord amb aquests, qualsevol facultatiu amb la titulaci requerida pugui dirigir les obres corresponents. Igualment saplicar all disposat a la llei dobra pblica 3/2007 de 4 de juliol, en el seu article 18 Documentaci dels projectes. 11.1.Relaci de documents i directrius sobre el seu contingut
El Projecte contindr els documents que s'expressen en la segent relaci i s'estructurar segons un ndex de contingut que figurar a l'inici de cadascun dels toms en els que shagi enquadernat el Projecte.:
DOCUMENT NM. 1: MEMRIA I ANNEXOS MEMRIA Resum de dades generals ANNEXOS A LA MEMRIA Annex nm. 1: Antecedents Annex nm. 2: Qualitat i Medi Ambient Annex nm. 3: Cartografia i Topografia Annex nm. 4: Traat Annex nm. 5: Replanteig Annex nm. 6: Moviment de terres Annex nm. 7: Ferms i paviments Annex nm. 8: Climatologia, Hidrologia i Drenatge Annex nm. 9: Geotcnia i Geologia Annex nm. 10: Trnsit Annex nm. 11: Estructures i murs Annex nm. 12: Estudi de l'organitzaci i desenvolupament de l'obra Annex nm. 13: Senyalitzaci, abalisament i defenses. Annex nm. 14: Illuminaci Annex nm. 15: Anlisi de la seguretat viria Annex nm. 16: Vialitat hivernal Annex nm. 17: Serveis afectats Annex nm. 18: Annex nm. 19: Annex nm. 20: Annex nm. 21: Annex nm. 22: Annex nm. 23: Annex nm. 24: Annex nm. 25: Annex nm. 26: Annex nm. 27: Annex nm. 28: Annex nm. 29 Annex nm. 30: Annex nm. 31: Infraestructura de Telecomunicacions Expropiacions Estudi de Seguretat i Salut Pla de Treballs Justificaci de preus Pressupost per al coneixement de l'Administraci Integraci Ambiental i Mesures correctores d'Impacte Ambiental Pla de Conservaci i Explotaci valorat Definici i desenvolupament de la 2a fase . Titularitats i Catlegs Tnels Estudi de gesti de residus de la construcci i demolici Monitoratge Reportatge Fotogrfic
DOCUMENT NM. 2: PLNOLS Plnol ndex i de situaci general Plnol de conjunt a escala 1:5000 Plnol de planta a escala 1:1000 Detalls de traat a escala 1:200 o 1:500 Perfils longitudinals 1:1000 horitzontal i 1:100 vertical Perfils transversals Seccions tipus Plantes de drenatge Drenatge transversal Drenatge longitudinal Detalls de drenatge Obres de fbrica - Definici geomtrica - Definici d'armadures - Detalls Plnols de Tels (si s el cas)
Pgina 13 de 58
PLP-03v07
Senyalitzaci i seguretat viria Vialitat hivernal Energia elctrica i illuminaci Serveis afectats Senyalitzaci i ordenaci del trnsit durant les obres Desviaments provisionals Mesures correctores Prstecs i abocadors Monitoratge DOCUMENT NM. 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES DOCUMENT NM. 4: PRESSUPOSTOS Amidaments Estadstica de Partides i Conjunts Quadre de preus nm. 1 Quadre de preus nm. 2 Pressupostos Parcials Pressupost General
El contingut de cadascun daquests documents s el que es relaciona a continuaci: 11.2.DOCUMENT NM. 1: MEMRIA I ANNEXOS
11.2.1.- Memria En un primer apartat, la memria inclour una exposici dels antecedents amb la relaci daquells estudis i projectes relacionats amb lobjecte de lencrrec dels quals sindicar lorganisme o entitat promotora, lempresa que els ha elaborat, la seva data daprovaci, etc. A continuaci sindicar l'objecte del Projecte; la situaci actual; els condicionants; la justificaci de la soluci adoptada en els aspectes tcnics i econmics i lexplicaci de com sha adaptat als Plans Urbanstics afectats; es descriuran les obres projectades de manera clara, concisa, completa i ordenada, i la seqncia de la seva execuci. Tamb hi ha de figurar la manifestaci expressa i justificada que el Projecte comprn una obra completa o fraccionada, segons sigui el cas. Tamb s'inclouran en la memria el termini proposat per a l'execuci de l'obra, les frmules de revisi de preus, proposta de classificaci del contractista, subsistemes o captols dobra susceptibles dsser subcontractats durant la fase dexecuci, etc. Igualment s'indicaran en la memria les dades recollides i utilitzades, el replantejament, els mtodes de clcul i els materials a emprar; tamb es far referncia als serveis afectats, expropiacions, pla de treballs, pressupostos i qualsevol altre extrem que sigui convenient d'incloure per a una millor comprensi del contingut del Projecte. El Projectista far constar en la memria quina s la tramitaci ambiental que sha realitzat durant la redacci del projecte. Tamb sespecificar el resultat de la validaci de la senyalitzaci dorientaci per part de la DGC, en cas el projecte en contingui. En virtut a la llei dobra pblica 3/2007 del 4 de juliol, sesmentaran les especificacions de les mesures que cal prendre per a fer plenament compatible el funcionament de lobra projectada amb els drets de propietat i altres drets existents en el sl i subsl. Lannex dexpropiacions, contemplar de forma completa lanlisi de la compatibilitat. La Memria disposar d'un ndex dels documents que cont. Desprs de la Memria s'inclour el resum de dades generals del projecte, que sobtindr mitjanant el programa SITO del que el projectista disposar. A la Memria es far contnua referncia als annexes quan, per la seva extensi i detall facin falta incorporarlos segons lndex proposat anteriorment, i sempre que sigui realment necessaris. En general es tractar devitar duplicar informaci entre els diferents documents del Projecte, especialment si s idntica i no aporta informaci addicional (p.e. entre la Memria i els annexes). Cal un esfor de sntesi per tal de que la Memria sigui un document curt per complet, i que sigui comprensible per a tothom, no necessriament amb formaci tcnica, evitant entrar en detalls excessius, remetent-se per a aix als annexes o altres parts del projecte. En aquest sentit s important incloure dins del text: quadres, figures, fotografies de lestat actual, fotomuntatges de lobra projectada, parts significatives de plnols, esquemes generals, etc, que faci ms entenedora lexplicaci.
Pgina 14 de 58
PLP-03v07
11.2.2.- Annexos a la memria Els annexos han d'sser la justificaci de qualsevol afirmaci feta en la memria. 11.2.2.1.Annex nm. 1: Antecedents
En aquest annex sadjuntar tota aquella documentaci considerada convenient per tal dinformar de les diferents fases administratives per les que ha discorregut el Projecte fins el moment de la seva redacci. Entre daltres documents hi hauran de ser: les aprovacions dels estudis i projectes relacionats amb lobjecte de lencrrec, la Declaraci dImpacte Ambiental, lencrrec o autoritzaci per a la redacci del Projecte i la corresponent ordre destudi de la Direcci General de Carreteres, i eventuals modificacions de lordre destudi. 11.2.2.2.Annex nm. 2: Annex de Qualitat i Medi Ambient
LAnnex de qualitat i medi ambient del projecte sestructurar de la manera segent: 1. ndex El Projectista redactar un ndex dacord amb aquest contingut. 2. Dades generals El Projectista haur de fer una breu descripci tcnica del projecte (descripci de les activitats dobra ms importants o despecial inters) i una breu descripci de les condicions ambientals (Ubicaci geogrfica de lactuaci -terme municipal-. Caracterstiques del terreny. Plnol de situaci. Caracterstiques de lobra. Factors ambientals de lentorn). 3. Identificaci i integraci dels antecedents administratius i tcnics. Dades de partida. El Projectista haur didentificar aquells condicionants especfics per la redacci del projecte (Ordre destudi, aprovaci definitiva del procs informatiu, Document ambiental, exempci de DIA, Estudi dimpacte ambiental (EIA), Declaraci dimpacte ambiental (DIA), possibles impactes ambientals, etc.), i justificar la forma en qu els ha tingut en compte. [La cpia dels diferents documents considerats com a dades de partida es pot trobar a lAnnex 1 dAntecedents]. Queden fora de labast daquesta identificaci el compliment de legislaci i el compliment de la normativa tcnica. Per realitzar la identificaci i la integraci de les dades de partida, INFRAESTRUCTURES.CAT ha previst els documents que sexpliquen a continuaci, que seran o no requerits en funci del tipus dactuaci en cada cas. 3.1. Taula didentificaci i integraci de les dades de partida: Taula en la qual el Projectista identificar tots els documents que fixen prescripcions sobre el projecte. Per aquells documents que no siguin de temtica ambiental (ordre destudi, allegacions, aprovaci definitiva del projecte, etc.), sidentificar cadascuna de les prescripcions que fixen aquests documents (aquesta identificaci ha de coincidir amb la que el Projectista ha realitzat en el PAQ-P aprovat). A continuaci el Projectista justificar com ha tingut en compte cadascuna daquestes prescripcions dins de la redacci del projecte. En el cas dels documents que siguin de temtica ambiental (EIA, DIA/Exempci de DIA, informes ambientals, etc.), nicament sidentificar la descripci del document per no es realitzar la identificaci de totes les prescripcions ni la seva justificaci en aquest quadre (veure punt 3.2, de Compliment de Prescripcions Ambientals. Requeriments aplicables).
N. 1 DOCUMENT Nom del document PRESCRIPCI Prescripci 1 Prescripci 2 Prescripci ... 2 Nom del document Prescripci 1 Pgina 15 de 58 INTEGRACI DE LA PRESCRIPCI I APARTAT ON ES JUSTIFICA
PLP-03v07
Prescripci 2 Prescripci ...
3.2. Compliment de Prescripcions Ambientals. Requeriments ambientals aplicables. Aquest apartat t com objectiu identificar i justificar les prescripcions que afecten al projecte que sn de carcter ambiental. Aquestes prescripcions ambientals poden venir donades per organismes administratius (EIA/DIA/Exempci de DIA), Agncia Catalana de lAigua, etc o, en els casos en qu aquests organismes no s pronuncin, per prescripcions establertes per INFRAESTRUCTURES.CAT (apartat b.). Els condicionants especfics duna actuaci sintegraran seguint els segents casos: a. Si existeix EIA i/o mem. ambiental sobre el qual la Ponncia Ambiental sha de pronunciar El Projectista ha de realitzar una identificaci de totes i cadascuna de les prescripcions que venen donades per lEIA i/o memria Ambiental, la DIA o exempci de DIA, associar la legislaci i els requisits aplicables, i justificar la forma en qu ha tingut en compte cada prescripci en la redacci del projecte (concretant el captol, apartat, pargraf i pgina del projecte on es troba el que sexplica a la integraci), i definir la necessitat o no dun requeriment especfic per la redacci del PAQMA (Pla dAssegurament de la Qualitat i el Mediambient), tenint en compte la significana ambiental de lactivitat.
El projectista presentar la taula 1degudament complimentada:
Taula1. Compliment de prescripcions ambiental (EIA/DIA/Mem. Ambiental/Exempci de DIA)
CODI
MESURA CORRECTORA - PRESCRIPCI
LEGISLACI APLICABLE
INTEGRACI DE LA MESURA CORRECTORA. APARTAT DEL PROJECTE ON ES JUSTIFICA
REQUERIMENT ESPECFIC PAQMA
EIA Punt x EIA Punt x EIA Punt x DIA Punt x DIA Punt x DIA Punt x
(Descripci de la mesura) (Descripci de la mesura) (Descripci de la mesura) (Descripci de la mesura) (Descripci de la mesura) (Descripci de la mesura)
b. Si no existeix EIA o existeix EIA sobre el qual la Ponncia ambiental no sha de pronunciar: El projectista haur danalitzar els possibles impactes ambientals que es generin amb lactuaci del projecte en redacci, identificar les afeccions i proposar les mesures correctores pertinents, posteriorment justificar la forma en qu ha tingut en compte cada prescripci en la redacci del projecte (concretant el captol, apartat, pargraf i pgina del projecte on es troba el que sexplica a la integraci), i definir la necessitar o no dun requeriment especfic per la redacci del PAQMA (Pla dAssegurament de la Qualitat i el Mediambient), tenint en compte la significana ambiental de lactivitat. El projectista presentar la taula 2 degudament complimentada:
Taula2. Impactes Ambientals i Mesures Correctores d'Impacte Ambiental VECTOR POSSIBLES IMPACTES APLICA (S/N) LEGISLA CI MESURES CORRECTORES REQUERIMENT PAQMA
Pgina 16 de 58
PLP-03v07
Contaminaci lumnica Emissions de pols Contaminaci acstica Soroll Vibracions Afecci a ambientals cabals
Atmosfera
Afecci a cursos fluvials Medi Hdric Afecci a aqfers Afecci a protegits o subterrnia Afecci a HICs Vegetaci Afecci a vegetaci Incendis forestals Balan de terres Geologia Abocadors i prstecs Afecci a lorografia de terreny Afecci a fauna Fauna Connectivitat ENP i altres figures d'inters catalogades Identificar XN2000, PEIN, Arbres monumentals, camins ramaders... Afecci Jaciments Arqueolgics i paleontolgics protegits Afecci a elements del Patrimoni Arquitectnic Paisatge Impacte paisatgstic Afecci a la poblaci per la infraestructura aqfers hidrologia
Patrimoni cultural
Poblaci
4. Activitats importants a controlar El Projectista haur didentificar les activitats dobra que caldr controlar perqu considera que sn crtiques per la seva actuaci, i definir els punts crtics que considera que cal tenir en compte en lexecuci de cadascuna delles.
5. Materials importants a controlar El Projectista haur didentificar la llista de materials ms importants que hi haur a lobra i definir el tipus de control que caldr fer sobre ells. - Certificat: Sassenyalaran aquells materials dels quals caldr disposar del certificat de qualitat del producte en el moment del subministrament, sent imprescindible per iniciar la seva collocaci en lobra. Es fa referncia al certificat de qualitat del producte, no al certificat de qualitat de lempresa fabricant, s a dir, al comproms del provedor sobre les caracterstiques de qualitat general del producte subministrat, relacionant les proves i comprovacions realitzades dins del procs de selecci.
Pgina 17 de 58
PLP-03v07
- Assaig: Sassenyalaran els materials que per normativa o criteri particular del projectista hagin de ser assajats per part dun laboratori acreditat. Caldr assegurar la coherncia amb el pla dassaig presentat (TCQ-2000). - Mostra acceptada per la DF: Sassenyalaran aquells pels quals es considera important que la DF comprovi la mostra abans de ser sotmesa a les proves de control, per tal dassegurar la seva representativitat. - Traabilitat: Sassenyalar quan calgui deixar constncia de la localitzaci en obra de cada subministra de material. Obligatori en el cas de formig.
6. Pla dAssaigs Caldr incloure el Pla dAssaigs que preveu el Projectista, en lapndix 1 daquest annex. El Pla dAssaigs , d'acord amb a la metodologia aplicada per INFRAESTRUCTURES.CAT per a l'establiment i el seguiment dels parmetres de temps, cost i qualitat, haur d'elaborar-se mitjanant el mdul de qualitat de l'aplicaci informtica TCQ2000, de la qual el Projectista haur de disposar. El Projectista haur dassegurarse que el Pla dAssaigs sajusti a lobra que projecta verificant i, si escau, modificant el Pla que surt automticament del programa en funci del pressupost de lobra. 6.1 Elaboraci del Pla dAssaig A continuaci es donen unes pautes per la confecci daquest Pla dassaigs mitjanant laplicaci TCQ 2000: - Anlisi dels elements constructius del pressupost que requereixen control dassaigs i establiment de les freqncies de control. Tot i que el programa, a partir del banc de criteris, faci una proposta de control, el projectista lha de revisar i ajustar a les caracterstiques concretes del seu projecte. - Revisar i completar les relacions dunitats entre amidaments de partides dobra i unitats de mesura de les freqncies dels assaigs relacionats. - Estudiar la tramificaci de lobra ms adient per al desenvolupament i seguiment del Pla dassaigs. - Assignar les especificacions de les partides dobra. - Calcular el nombre doperacions de control i assignar el quadre de preus vigent (Preus Referncia INFRAESTRUCTURES.CAT) - En acabar el procs, el projectista haur de valorar limport de control resultant en funci de la tipologia i cost de lobra, ajustant el resultat, si s possible, als percentatges usuals. 6.2 Documentaci a lliurar En el Projecte, shauran dadjuntar els documents que senumeren tot seguit: - Memria explicativa del Pla (aspectes ms destacats, modificacions respecte el banc de criteris utilitzat, justificacions daquestes modificacions, ...). - Llistat del Pla dassaigs incloent especificacions. - Llistat resum del Pla dassaigs. - Llistat pressupost del Pla dassaigs. - Llistat resum del pressupost del Pla dassaigs. - Llistat ltim full del pressupost del Pla dassaigs. En el suport informtic del projecte, sadjuntar la segent documentaci: - Pressupost del pla dassaig, en format TCQ-2000, (el suport informtic de la qualitat es lliura conjuntament en la part pressupostria). 7. Situacions demergncia ambiental INFRAESTRUCTURES.CAT ha elaborat un recull de les possibles situacions demergncia que poden passar en el transcurs de lobra, i les ha recollit en limprs Situacions demergncia ambiental. Identificaci i avaluaci (IP-0517). INFRAESTRUCTURES.CAT facilitar limprs al Projectista a linici dels treballs. El Projectista emplenar limprs IP-0517 identificant les situacions demergncia que poden esdevenir-se o que consideri necessari tenir en compte en la futura execuci de lobra i valorar la significncia de cada situaci en funci de la probabilitat i la gravetat.
Pgina 18 de 58
PLP-03v07
Sobre aquelles situacions demergncia que resultin significatives, el contractista, posteriorment, haur delaborar un pla demergncia a lobra.
Apndix 1. Pla dassaigs 11.2.2.3.Annex nm. 3: Cartografia i Topografia
En principi, si no sespecifica el contrari, INFRAESTRUCTURES.CAT facilitar aquest annex al Projectista en el moment de retornar-li la maqueta del Projecte corregit. No obstant aix, el Projectista sassegurar de la correcci de lannex. En aquest annex s'inclour la totalitat de les dades recollides especficament per al Projecte Constructiu, referents a les carreteres, ramals, camins i lleres afectades; la topografia de detall per a la implantaci d'estructures i murs; la de les obres de fbrica i drenatges existents; la de la localitzaci en planta i alat dels serveis existents, aix com qualsevol altra dada que pugui ser necessria per a la completa definici dels treballs que s'han de dur a terme. Aix mateix s'inclouran la comprovaci i la implantaci de les bases de replantejament, i l'assignaci, si s'escau, de noves coordenades, aix com les coordenades de les bases ms properes dels trams adjacents al de Projecte en el sistema que resulti pel tram propi, de forma que quedi assegurada la coordinaci dels replantejaments amb els trams contigus. Caldr detallar els mitjans fsics i de clcul emprats, i acompanyar les dades obtingudes amb els plnols, croquis i fotografies de la situaci de les bases de replanteig que permetin la seva localitzaci i reconstrucci en cas de prdua. 11.2.2.4.Annex nm. 4: Traat
Si s el cas, aquest annex contindr la definici geomtrica que figuri en lEstudi Informatiu o Projecte de Traat, amb els afegits i les modificacions que s'hagin d'incloure en la definici de detall del traat per tal daconseguir la seva optimitzaci. S'elaborar una memria explicativa del mtode de clcul utilitzat; i en suport informtic (en format ASCII) s'adjuntaran les hiptesis i dades d'entrada del programa de clcul emprat. S'inclour un grfic explicatiu dels ramals que es defineixen. Es definir la planta i el perfil longitudinal de tots els eixos o alineacions notables, com l'eix de calades en el tronc i les vores en els ramals d'enlla; i se subministrar l'estat d'alineacions i rasants aix com les coordenades (X, Y, Z) dels punts cada vint (20) metres d'interdistncia. Quan els PK assignats a les vies projectades no coincideixin amb els PK dexplotaci de les mateixes, shaur delaborar una taula que estableixi la corresponent relaci. En cas que la carretera sestudi com a desdoblable o ampliable en fases posteriors, aquest annex de traat ser exclusivament el de 1a fase. 11.2.2.5.Annex nm. 5: Replanteig
Sadjuntaran els llistats dels diferents eixos necessaris per definir completament el traat projectat, de tal forma que possibilitin ls dels diferents mtodes pel replanteig dels punts de la traa. Els llistats del replanteig hauran de contenir, com a mnim, les segents dades: - coordenades i cota de cada base de replanteig; - distncia a lorigen, coordenades i cota del punt a replantejar. Les dades de replanteig correspondran als lmits de les zones a expropiar, i als punts equidistants de leix, com a mxim cada 20 m, i a tots els punts singulars del traat en planta. En les alineacions corbes de radi igual o inferior a 150m a les dades de replanteig correspondran als punts equidistants de leix 10 m entre s, com a mxim.
Pgina 19 de 58
PLP-03v07
Per fer el replanteig corresponents a totes i cadascuna de les estructures projectades, sindicar que el llistat de coordenades corresponent a: a) cotes del pla de fonamentaci; b) coordenades de replanteig de les cantonades de les sabates o encepats de piles i estreps; c) coordenades i cotes de recolzament de bigues; d) coordenades per la definici geomtrica delements corbs. La documentaci que haur de tenir lannex ser els llistats de coordenades de replanteig dels eixos del traat, el llistat de les coordenades de les bases de replanteig en format Excel, i els plnols de traat amb els eixos a replantejar que incloran les bases de replanteig de lannex de topografia en format PDF
11.2.2.6.
Annex nm. 6: Moviment de terres
Sexplicaran i desenvoluparan els segents apartats: Obtenci damidaments
Es detallar el procs dobtenci de les cubicacions i base de dades emprades. Sexposar el coeficient de majoraci considerat als amidaments dexcavaci i terraplenat per compensar els errors deguts a la cartografia. Classificaci de les excavacions
Atenent als resultats geotcnics exposats a lannex corresponent, es classificaran els materials en funci de la seva excavabilitat i en funci del seu reaprofitament i aptitud per la formaci de reblerts, dacord amb el PG-3. Pels desmunts, es justificar el tals final adoptat. Compensaci de les esplanacions
A partir de lestudi geotcnic, sanalitzaran els diferents tipus de materials i la corresponent destinaci dins o fora de lobra, deduint finalment els volums necessaris de materials provinents de la traa i prstec, aix com el corresponent a abocador. Per a lestudi de les compensacions, saplicar, als volums de desmunt restants, el factor de conversi adequat, dacord amb la naturalesa del material aprofitable de la traa. Sha dincloure el clcul o justificaci daquests coeficients de pas. Sestudiar en primer lloc, la possibilitat defectuar compensacions transversals en el cas de que existeixin trams amb seccions transversals a mig vessant. A continuaci, es procedir a un estudi de compensaci longitudinal, emprant el mtode del diagrama de masses que donar informaci sobre el segent: 1 Volums excavats que es transportaran a abocador, amb indicaci de les zones dorigen i labocador de dest. 2. Volums de reblert que es realitzen amb prstecs, amb indicaci del prstec origen i les zones on sutilitzen. 3. Distncies de transport per als diferents volums transportats. Es verificar que existeix balan nul entre les aportacions: excavaci i prstec i els reblerts i abocaments. A ms de realitzar els clculs analtics, es representar la compensaci mitjanant un diagrama de masses. Lestudi de compensaci longitudinal sacompanyar del corresponent estudi de distncies de transport, determinant les distncies mitges de transport pels volums transportats, en funci de la distncia existent entre el centre de gravetat del diagrama de masses de les zones corresponents a desmunt i reblert. L'excavaci de terra vegetal es considerar separada de la resta, havent de preveure el seu aplegament abans que pugui sser reutilitzada. Prstecs i abocadors.
Pgina 20 de 58
PLP-03v07
Es far un extracte de la informaci continguda a lannex de geologia i geotcnia que contempli un resum dexplotacions actives com a potencials provedors de material i abocadors disponibles, justificant la seva capacitat i qualitat geotcnica en el primer cas. Es justificar la situaci de les parcelles que shabilitaran com a nous prstecs garantint el volum i la qualitat necessria dels materials. Aquestes parcelles hauran de ser expropiades o ocupades temporalment, segons sescaigui. 11.2.2.7.Annex nm. 7: Ferms i paviments
Es justificaran les seccions de ferm adoptades per a les calades, amb indicaci de la normativa utilitzada. Aquesta justificaci es basar en: Nivell de servei, dades i previsions de trnsit. Els condicionants climtics, les caracterstiques de l'esplanada segons les prospeccions realitzades i l'estudi dels materials procedents de l'excavaci i/o de prstecs. Les caracterstiques geomtriques del traat. Consideracions constructives i de conservaci-reposici. Optimitzaci econmica.
En projectes de condicionament o de reforament de ferm existent, aquest annex shaur de redactar seguint les indicacions de la Instruccin 6.3-IC de refuerzo de firmes. En aquests casos, sadjuntar lestudi de deflexions que haur de servir per al disseny i dimensionament de la soluci. 11.2.2.8.Annex nm. 8: Climatologia, Hidrologia i Drenatge
S'efectuar un estudi de les dades climtiques de la zona d'influncia del Projecte, i s'analitzaran les dades de pluviometria de la zona, per tal de calcular els cabals de disseny per a cadascuna de les conques i les seves caracterstiques, que afecten la via objecte d'aquest Projecte per tal de determinar les seccions hidruliques necessries per a desguassar-los. Es definiran i dimensionaran les obres de drenatge longitudinal i transversal, atenent a consideracions funcionals i esttiques, indicant la seva ubicaci i assignaci de cabals; i adjuntant la justificaci i els clculs hidrulics de les seccions adoptades, segons la normativa vigent i les recomanacions tcniques dictades per lAgncia Catalana de lAigua. En una taula es recolliran les segents dades de totes les obres de drenatge: nomenclatura i localitzaci (PK), tipologia, caracterstiques geomtriques, superfcie de conca, si est associada o no a zona de domini pblic i per tant i aplica o no el compliment de les recomanacions ACA vigent en el seu dimensionament, perode de retorn, intensitat de precipitaci, coeficient descolament superficial, cabal de clcul, pendent transversal, coeficient de Manning, resguard, sobreelevaci i alada de la lnia denergia. Per a cada Obra de Drenatge transversal, sigui quin sigui el perode de retorn de clcul aplicable segons la normativa, shauran de dibuixar les cotes dinundaci per a lavinguda dels 500 anys. En el cas que el nivell daigua assolit en aquest supsit afects algun tipus dedificaci o vivenda, lOD es recalcularia per a aquest perode de retorn (T = 500 anys) i es redibuixaria la nova cota dinundaci. Si encara safects alguna edificaci, es far un estudi especial per a lOD en qesti. Els plnols de planta sobre els que es representin les zones inundables seran inclosos en aquest annex i hauran de tenir la mateixa qualitat que els del document de plnols. Tamb caldr definir i concretar les modificacions tant provisionals com definitives, si s el cas, de les lleres afectades per a la ubicaci de les obres de drenatge. S'adjuntar tamb els quadres i esquemes que es creguin convenients a fi d'aclarir i concretar les diferents tipologies d'obres de drenatge capacitats, cabals, etc. Caldr tenir en compte tamb des del punt de vista hidrulic les ubicacions seleccionades com a abocador i/o per a lobtenci de terres de prstec. Es tindran en compte, totes les recomanacions en quant a metodologies, parmetres i consideracions en el clcul i selecci dels dissenys hidrulics publicades per lAgncia Catalana de lAigua (ACA), essent requisit per a lacceptaci final del projecte, lobtenci dun informe favorable per part daquesta entitat en els casos que sactui en zona de Domini Pblic.
Pgina 21 de 58
PLP-03v07
11.2.2.9.-
Annex nm. 9: Geologia i Geotcnia
Per a la correcta consecuci daquest annex de geologia i geotcnia shauran dexecutar les tasques successives que es detallen a continuaci. 1. Recull i anlisi dinformaci prvia. Es faran servir les segents fonts dinformaci entre daltres: Estudis i projectes antecedents proporcionats per INFRAESTRUCTURES.CAT a lmbit destudi. Mapes geolgics, geotcnics, hidrogeolgics, i de roques industrials, a diferents escales, publicats per lInstitut Geolgic de Catalunya (IGC) i/o el Instituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME). Quanta bibliografia especialitzada i treballs monogrfics existeixin referents a la zona de projecte. Fotos aries. 2. Reconeixement geolgic de la traa de projecte. Prenent com a base la informaci prvia recollida i analitzada es far un reconeixement geolgic dels materials presents a la traa amb la finalitat de determinar, entre daltres, els segents aspectes: Unitats geolgiques i litologies, estratigrafia e histria geolgica dels materials. Gruixos i caracterstiques dels mantells dalteraci i materials de recobriment. Geologia estructural i tectnica, localitzant i descrivint els plecs i falles presents. Geomorfologia i descripci dels factors que han originat el relleu actual. Unitats hidrogeolgiques i determinaci de possibles afeccions i incidncies a les obres. Riscos geolgics que afectin la zona de projecte 3. Proposta de campanya geotcnica. Amb la informaci recollida i analitzada, i contrastada i ampliada amb el reconeixement geolgic in situ, en base a una proposta de traat, es configurar una proposta de campanya dinvestigaci geotcnica de prospeccions i assaigs. Per a la planificaci de lamplitud i intensitat de la proposta de campanya dinvestigaci geotcnica, tant en treballs de camp com en assaigs insitu i de laboratori, es seguiran les indicacions donades en els reglaments existents o publicacions contrastades com lEurocdigo 7, Guia de cimentaciones en obras de carreteras, o daltres Es tindr en compte i es referir expressament a la proposta, el balan de moviment de terres contemplant, si sescau la campanya destinada a la caracteritzaci de nous prstecs. Aquesta proposta, es materialitzar en un document dacord amb les directrius INFRAESTRUCTURES.CAT fixar i haur de ser acceptada prviament a la seva execuci. 4. Execuci de la campanya geotcnica. La campanya comptar amb els segents elements bsics: Reconeixements de camp (cales, penetrmetres dinmics i/o esttics geofsica, sondeigs mecnics, estacions geomecniques, i/o daltres). Assaigs insitu (SPT, vane-test, assaigs dilatomtrics, assaigs pressiomtrics, assaigs de permeabilitat, i/o daltres). Assaigs de laboratori (assaigs didentificaci i estat, qumics, de resistncia, deformabilitat, i/o daltres). Per a lexecuci dels reconeixements de camp, assaigs insitu i assaigs de laboratori, sobservaran les normatives vigents per a cada tipus de reconeixement o assaig, o en els seu defecte es compliran les normes de bona prctica aplicables. La campanya ser controlada per un tcnic a peu de mquines, mentre durin les feines de prospecci. que
Pgina 22 de 58
PLP-03v07
Si la campanya geotcnica realitzada no es correspon en conceptes i amidaments significatius amb la campanya geotcnica acceptada per INFRAESTRUCTURES.CAT, tant si s superior com inferior, shaur de exposar la justificaci a lannex del projecte. Les caixes amb els testimonis dels sondeigs hauran de romandre en poder del Projectista fins el comenament de lobra, moment en qu el Projectista les portar a lobra per traspassar-les a la corresponent Direcci dObra. 5. Redacci de lannex de geologia i geotcnia. Aquest annex haur de contenir com a mnim els segents punts, recollint les observacions que es detallen: ndex. Descripci del projecte i objectiu de lannex. Treballs realitzats. Es far una presentaci i descripci de totes les tasques successives realitzades incloses en els anteriors apartats Es recolliran i sintetitzar la informaci prvia obtinguda. Es recollir en forma de taula resum, les unitats, conceptes i amidaments, de tots els treballs de prospecci in situ i assaigs efectuats en la campanya geotcnica indicant lassociaci a lelement constructiu que sha prets investigar amb ells, incloent una descripci de la maquinria i utillatges emprats. Descripci geolgica, Geomorfologia i tectnica de la zona de projecte i el seu entorn. Sinclour dins aquest apartat les dades ssmiques dacord amb la normativa vigent. Geotcnia dels materials de la traa. Descripci de la naturalesa geolgica i estratigrfica del terreny i establiment i descripci de les unitats geotcniques. Caracteritzaci geotcnica de cadascuna de les unitats geotcniques definides a lanterior punt. Es recolliran al final de cada caracteritzaci, unes taules resum de la totalitat de parmetres determinats que hauran de contemplar almenys les dades que siguin necessries pels clculs posteriors. Per a cadascuna de les unitats geotcniques en roca, es determinar la seva classificaci geomecnica, en funci de la caracteritzaci de la roca matriu i de les seves discontinutats, que es relacionar amb la resistncia i deformaci del masss. Per a cadascuna de les unitats geotcniques formades per sls, es determinaran les seves classificacions geotcniques usuals, i sobtindran els parmetres de resistncia i deformaci, a llarg i curt termini, entre daltres. Es tramificar la traa de projecte segons les unitats geotcniques afectades i en funci de la variabilitat geomecnica del masss si sescau. Es determinar lagressivitat del medi enfront al formig segons les especificacions de la EHE en vigor. Estudi hidrogeolgic. Mitjanant el reconeixement hdric de camp necessari, contemplar la identificaci daqfers, levoluci dels nivells fretics, la determinaci dels parmetres hidrulics de les diferents unitats geotcniques, un inventari de fonts, brolladors i pous, lagressivitat de laigua i sestabliran les dificultats dexecuci de lobra segons la interacci amb el medi hdric, tant des del punt de vista dafectaci hdrica com per conseqncies per a lobra. Si INFRAESTRUCTURES.CAT ho estims oport, aquest estudi hidrogeolgic ser realitzat en base a les exigncies del Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci destudis hidrogeolgics. Clculs i recomanacions. Per a cada clcul concret, shauran de justificar i indicar el mtode de clcul, les hiptesis aplicades, els coeficients de seguretat adoptats, les dades de partida i els resultats obtinguts. Fonamentaci destructures.
Pgina 23 de 58
PLP-03v07
Es descriuran, per a cada estructura, la seva tipologia i caracterstiques ms rellevants, el terreny subjacent en base als reconeixements efectuats, i la proposta o propostes de fonamentaci, especificant les seves dimensions, la unitat geotcnica i cota a la que es fonamentar, la capacitat portant del terreny, lassentament produt i lassentament diferencial que lestructura podr admetre. Pels murs es requerir un anlisi destabilitat global, utilitzant la secci amb la major alada del mur. Anlisi destabilitat de desmunts. Es presentar un inventari de desmunts projectats especificant, litologia i alades. Es descriuran els materials aflorants al desmunt en base als reconeixements efectuats, i els possibles processos dinestabilitat que es puguin produir. Es donar una proposta o propostes de geometria del desmunt amb les que es realitzaran els clculs destabilitat pertinents per obtenir el factor de seguretat establert segons si el desmunt s permanent o temporal. A ms, si fossin necessries, es determinaran les mesures addicionals destabilitat del desmunt (ancoratges, murs i drens), i de protecci de la via (malles, bermes i cunetons). Si els desmunts aplicats al projecte atenent a altres criteris que els geotcnics difereixen dels recomanats en aquest apartat, sindicar. Anlisi destabilitat i assentament de reblerts. Es presentar un inventari de reblerts projectats especificant alades. Es descriuran els materials del terrenys on es recolza el reblert en base als reconeixements efectuats, i els parmetres de posada en obra dels materials que el formen. Es donar una proposta o propostes de geometria del reblert amb les que es realitzaran els clculs destabilitat global per obtenir un factor de seguretat enfront el lliscament. Per a lavaluaci dels assentaments, shaur de tenir en compte, a ms del moviment causat per la deformaci del terreny on es fonamenta el reblert, aquell que sorigina per la deformaci diferida dels materials que formen el propi reblert. Excavabilitat dels materials. En base als reconeixements efectuats es valorar lexcavabilitat dels diferents materials presents al llarg de la traa, recomanant a ms les tcniques necessries per a lexcavaci de cadascun dells, i determinant segons les especificacions de INFRAESTRUCTURES.CAT la forquilla de percentatges de roca no excavable per mitjans mecnics en funci de la potncia dels mitjans dexcavaci emprats pel contractista. Aprofitament de materials i sanejaments. Es tramificaran els materials presents a la zona de projecte segons la classificaci que estableixi el PG-3 en vigor, i es definiran les seves aptituds per a la formaci dels diferents reblerts i altres usos fixats en projecte. A ms, es tramificar la traa de projecte segons la presncia i gruix de terres vegetals i/o materials amb la necessitat de sanejament. Classificaci de les esplanades. Es tramificar la traa de projecte especificant la classificaci de lesplanada obtinguda segons el PG3 en vigor i justificant la classificaci amb quadre sinttics amb la totalitat de valors necessaris i justificatius que donen lloc a la classificaci i es donaran els gruixos dels diferents materials a aportar i compactar segons la categoria desplanada que determini el projecte, en funci de la Instruccin de Carreteras 6.1. Secciones de firme. Balan de terres. Sexposar el material disponible a lobra i el material necessari per formaci de reblerts, esplanades i altres, dacord amb les dades exposades a lannex de moviment de terres. Aplicant els coeficients de pas i esponjament que hauran de ser convenientment justificats, es determinar el carcter excedentari o deficitari en terres de lobra, donant pas a la concreci de les necessitats de prstecs i abocadors. Jaciments, prstecs i abocadors. Es far un inventari amb la localitzaci de jaciments (granulars i pedreres) i plantes de subministrament de materials presents dins lmbit dactuaci del projecte, especificant almenys, la
Pgina 24 de 58
PLP-03v07
situaci, el contacte, distncia a la traa, facilitat daccs rodat, tipus de recurs explotat i subproductes obtinguts, volum de producci, resultats dassaigs de laboratori disponibles i assaigs de laboratori de contrast realitzats. A ms i amb independncia dels jaciments inventariats, es caracteritzaran geotcnicament els terrenys a habilitar com a nous prstecs que hauran de garantir el volum i la qualitat dels materials daportaci necessaris per lactuaci projectada. La selecci de les parcelles de nous prstecs estar dacord amb els criteris ambientals, de planejament, usos del sl i de funcionalitat. Es far un inventari detallat dels possibles abocadors de materials especificant la seva situaci, determinaci de la distncia a la traa, la facilitat daccs rodat i la capacitat estimada. Conclusions. Es presentar a mode de resum les especificacions i recomanacions sobre fonamentacions, desmunts i reblerts, i daltres aspectes que es considerin oportuns, com el tractament de terrenys collapsables o expansius, mesures a prendre per disminuir els assentaments i/o accelerarlos, proposta de reconeixements addicionals per acotar potencials problemes identificats de difcil avaluaci amb les dades disponibles, o daltres aspectes. Apndixs i documentaci de suport. Planta geolgica 1:50.000 amb situaci de les prospeccions executades segons coordenades UTM (x,y,z fus 31 sistema oficial ETRS89) dins el mapa geolgic de Catalunya 1:50.000, contingut en la Base de Dades Geolgica de Catalunya (BDGC 50M) Planta geolgica 1:25.000 de lIGC en cas destar publicada, amb situaci de prospeccions executades. Planta geolgicageotcnica a escala 1:1.000 amb la situaci de tots els reconeixements de camp (previs i executats) i representaci el traat amb referncies de distancia a lorigen, ocupaci de desmunts i reblerts, les estructures i tnels. Perfil geolgicgeotcnic a escala H 1:1.000 i V 1:100, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, dacord amb els resultats obtinguts, amb representaci de la rasant del traat amb referncies de distancia a lorigen, les diferents tipologies dobra (estructures, tnels, desmunts, reblerts.....), i la projecci sobre leix de tots els reconeixements de camp (previs i executats). Al perfil es representar al peu una guitarra que inclour per trams, com a mnim, el gruix de terra vegetal, la unitat geotcnica a la cota de rasant, la classificaci desplanada, per les estructures la tipologia de fonamentaci, pels desmunts sespecificar la geometria, lexcavabilitat dels materials, el seu aprofitament i possibles tractaments, i pels reblerts sespecificar la geometria i la classificaci del terreny de fonamentaci. Perfils transversals a una escala adequada, de les zones on, por la complexitat geotcnica o de lestructura projectada, es cregui convenient la seva representaci. Registres dels reconeixements de camp executats (columnes estratigrfiques en sondeigs i cales, interpretacions de penetrmetres dinmics i perfils ssmics, fitxes destacions geomecniques,...), i dels assaig insitu. Cadascun daquests registres sacompanyaran del seu propi reportatge fotogrfic. Els registres de sondeigs i cales hauran de contenir el bolcament dels resultats dels assaigs, ja siguin in situ com de laboratori. Actes signades de tots els assaigs de laboratori realitzats. Fulls de clcul i de resultats de les fonamentacions destructures, capacitat portant i assentaments de la base dels reblerts i esplanada, i de lanlisi destabilitat dels desmunts i reblerts. Plnols de situaci i fitxes dels inventaris de jaciments i plantes de subministrament drids, prstecs, abocadors. Mapes geolgics, geotcnics, hidrogeolgics, i de roques industrials, a diferents escales, i registres dels reconeixements de camp, assaigs insitu, i assaigs de laboratori recollits com a informaci prvia. En cas de que es projectin tnels, sinclouran en aquest annex els estudis especfics realitzats al respecte, que com a mnim inclouran els segents aspectes: Estudi geolgic especfic.
Pgina 25 de 58
PLP-03v07
Es realitzar un estudi geolgic complementari que permeti establir un tall geolgic previ del materials a travessar pel tnel, aix com una investigaci geolgica de detall de les zones dembrocament. Aquest estudi, a ms dels aspectes propis dun estudi geolgic, haur de descriure levoluci de la competncia o qualitat de les caracterstiques litolgiques dels materials a travessar, diferenciant trams al llarg del tnel, a ms haur davaluar en base a la informaci bibliogrfica existent, les possibles tensions residuals del masss rocs aix com lactivitat tectnica recent. Es proposar les zones amb requeriment dun estudi concret, mitjanant reconeixements geotcnics per precisar amb detall les caracterstiques litolgiques o estructurals del masss. Estudi hidrogeolgic especfic. Mitjanant el reconeixement hdric de camp necessari, contemplar la identificaci daqfers, levoluci dels nivells fretics, la determinaci dels parmetres hidrulics de les diferents unitats geotcniques, un inventari de fonts, brolladors i pous, i sestabliran les dificultats dexecuci de lobra segons la interacci amb el medi hdric. Si INFRAESTRUCTURES.CAT ho estims oport, aquest estudi hidrogeolgic ser realitzat en base a les exigncies del Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci destudis hidrogeolgics (PLP-37). Estudi geotcnic especfic. Es realitzar una campanya especfica de reconeixements geotcnics per tal de complementar els aspectes amb definici insuficient contemplats als estudis geolgic i hidrogeolgic especfics. Es descriuran i caracteritzaran geotcnicament els materials a travessar pel tnel. Es caracteritzar geomecnicament els materials del masss rocs, per tal de classificar-los segons el mtodes actuals (RMR i/o Q), i establint una tramificaci segons la homogenetat daquestes propietats. Sanalitzaran i es definiran les geometries estables dels desmunts creats als embrocaments i les mesures destabilitzaci si sescau. Apndixs i documentaci de suport especfica. Planta geolgicageotcnica a escala 1:1.000, amb un ample de banda mnim de 500 m, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la informaci extreta dels reconeixements geolgic i geotcnic especfics, on es representar el traat del tnel amb referncies de distancia a lorigen, i el reconeixement geotcnic de camp. Perfil geolgicgeotcnic a escala H 1:1.000 i V 1:100, o segons especifiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la informaci extreta dels reconeixements geolgic i geotcnic especfics, on es representar la rasant del tnel amb referncies de distancia a lorigen, i la projecci sobre leix del reconeixement geotcnic de camp. Al perfil es representar al peu una guitarra que inclour per trams, com a mnim, la unitat geotcnica travessada, la seva classificaci geomecnica, el tipus de sosteniment, les condicions dexcavaci i els possibles tractaments del terreny. Registres dels reconeixements de camp executats (columnes estratigrfiques en sondeigs i cales on shi bolcaran els resultats dassaigs, interpretacions de penetrmetres dinmics i perfils ssmics, fitxes destacions geomecniques,...), i dels assaig insitu. Cadascun daquests registres sacompanyaran del seu propi reportatge fotogrfic. Actes signades de tots els assaigs de laboratori realitzats. Altres consideracions a tenir en compte en la redacci de lannex. Els resultats de la totalitat de prospeccions mecniques, assaigs in situ i de laboratori i estacions geomecniques, shauran de presentar a ms, en format digital segons el model normalitzat facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT i dacord amb les directrius que soferiran amb la finalitat dalimentar laplicatiu de gesti integral de dades geotcniques de INFRAESTRUCTURES.CAT. Es donar compliment a la llei dobra pblica 3/2007 del 4 de juliol, en tot all disposat en relaci amb els estudis geolgics, al compliment, si sescau, de la Instrucci tcnica redactada pel Consell Assessor de
Pgina 26 de 58
PLP-03v07
Tnels i altres Obres Singulars i en quant a totes les tasques derivades de la possibilitat de ser sotmesos a auditoria tcnica. Lestudi geotcnic, haur de ser realitzat per un tcnic competent i ser signat per lautor o autors del projecte, especificant lempresa especialitzada que lhagi confeccionat. Els treballs encarregats a tercers, seran assumits per lautor o autors del projecte que hauran de signar al costat de lautor de lestudi geotcnic. 11.2.2.10.- Annex nm. 10: Trnsit Anlisi de trnsit Sesmentaran els antecedents utilitzats per a la determinaci de les dades de trnsit, aix com les conclusions principals derivades dels mateixos: nivells de servei, estacionalitat del trnsit, representativitat de lIPH i categories de trnsit assignat a la via. Si els estudis de trnsit que figuren als antecedents no es consideressin adequats degut, b a la seva antiguitat, b a que sestimi que no estan correctament realitzats o que no continguin el detall necessari pel disseny dels diferents elements del projecte, es procedir a fer un nou estudi segons lexposat a continuaci:
Dades de partida Sobtindran els registres corresponents a les estacions daforament del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (Direcci General de Carreteres. Pla daforaments de la xarxa de la Generalitat), del Ministerio de Fomento (R.I.G.E), i daltres administracions que disposin de dades dinters per a lestudi, situades a lentorn del tram objecte del projecte, aix com els de lestaci permanent representativa del corredor al que pertany. La situaci de les estacions seleccionades sindicar en un plnol o croquis en tamany A3, en el que es reflectir tamb les diferents carreteres interceptades, incloent la seva denominaci i les poblacions que uneixen entre s. Sobtindran tamb les caracterstiques del trnsit de les vies interceptades, amb objecte de dissenyar correctament les interseccions o enllaos corresponents.
Clcul de la IMD i de la categoria del trnsit pesant a lany actual A la vista de les dades bsiques anteriors, i si la longitud o caracterstiques del tram aix ho aconsellen, es dividir aquest en varis subtrams, seleccionant per cada un dells una estaci daforament representativa del mateix, en funci de la seva proximitat o de la seva major srie de registres de dades disponibles. Per a cadascuna de les estacions seleccionades es representar grficament levoluci histrica (eix dabscisses) de la seva IMD (eix dordenades). El clcul de la IMD corresponent a lany actual es far, per cadascun dels trams obtinguts, partint dels registres de dades de la seva estaci representativa i aplicant les taxes de creixement interanual dedudes dels ltims estudis del corredor en el que sintegra. Per a cadascun daquests trams es realitzar una estimaci de trnsit de vehicles pesats i es determinar la categoria de trnsit pesat assignat a cada tram en funci de les esmentades dades i segons els criteris recollits a la Norma 6.1 Secciones de Firme. Aquests valors es podran matisar si es disposa destudis concrets relatis a trams adjacents que es puguin considerar representatius o al corredor en el que sintegri el tram objecte destudi. Previsi de la demanda futura La prognosi de trnsit es realitzar de la segent manera: - Perode de projecte: 20 anys. - Creixement mig anual: Es calcular la IMD a lany horitz amb taxes de creixement anual del 1.5, 2.5, y 3.5 %. - Inducci: 10% durant els tres primers anys - Captaci: la que resulti de lestudi - Intensitat horria punta: Sadoptar el valor expressiu de la IH 100 per la que sestimar el percentatge de vehicles pesats corresponent.
Pgina 27 de 58
PLP-03v07
Els resultats es recolliran en un quadre resum en tamany A3, en el que sindicar per cada tram i per cada una de les hiptesi de creixement mig anual anteriorment enumerades, la IMD corresponent a cada any del perode de projecte. Es ressaltaran especialment els valors corresponents als anys 10 i 20 del perode de projecte. Capacitat i nivells de servei Per cadascun dels subtrams individualitzats a lanlisi del trnsit, es realitzar un estudi de capacitat i nivells de servei al llarg de la vida del projecte a lhora punta considerada, seguint els criteris del Manual de Capacitat de Carreteres. Anlisi de l estacionalitat del trnsit Es realitzar una anlisi de lestacionalitat del trnsit, indicant les conclusions principals del mateix des del punt de vista de la seva influencia sobre les dades de trnsit considerades. Tractament per a la millora de la circulaci. Seran objecte destudi independent, des del punt de vista de la capacitat de cada tram, aquells segments de caracterstiques geomtriques especials (pendents acusades, enllaos, trams de traat, interseccions amb o sense semfors, etc), susceptibles de tractaments especfics per a la millora de la circulaci (carrils especials per a vehicles lents, interseccions a diferent nivell, etc.). Disseny de interseccions, enllaos i camins de servei. El traat i nombre de reposicions de camins aix com el creuament haur de ser estudiat conjuntament amb els diferents organismes encarregats del seu manteniment per consensuar necessitats i resoldre la seva reposici de la forma ms adequada als diferents interessos.
Interseccions i enllaos amb altres vies pavimentades. Per a cada intersecci o enlla, es calcularan els trnsits de cadascun dels moviments possibles, sanalitzaran les diferents alternatives de disseny, i es justificar la soluci final adoptada. El disseny i dimensionament de la intersecci o enlla es verificar amb el corresponent estudi de capacitat que asseguri el seu correcte funcionament. Es tindran en compte les prescripcions contingudes a la normativa vigent, al respecte, aix com all recollit a lannex Estudi de la tipologia dinterseccions i enllaos, de vies lentes i de zones davanament del projecte constructiu.
Interseccions amb camins pblics i/o vies de trnsit ramader En general, es procurar que no existeixi interferncia entre el trnsit local, agrcola, ramader, etctera i el trnsit de la carretera principal, pel qual: sindicaran sobre els plnols les interseccions del traat proposat amb els diferents camins pblics, vies pecuries, etc, afectats; es localitzaran aquells possibles punts del traat als que la diferncia de cotes entre el perfil longitudinal del terreny i la rasant projectada permeti habilitar el creuament mitjanant petites obres de pas o diferent nivell; es dissenyaran els trams de calades de servei necessries per connectar entre s els diferents camins interceptats a travs de les petites obres de pas projectades; el traat i la secci transversal de les esmentades calades de servei sajustaran a all disposat a la normativa vigent. 11.2.2.11.- Annex nm. 11: Estructures i murs En aquest annex s'inclouran tant les obres de fbrica de nova planta, amb la justificaci de la soluci escollida, com les ampliacions de les obres de fbrica i murs existents, si s el cas, les quals s'hauran de projectar basant-se en el seu estat actual i recollint sobre el terreny totes les dades necessries per a l'ampliaci. En la zona de viaductes i un cop definit l'emplaament s'aixecar un taquimtric ampli de la zona, aix com un perfil longitudinal per cada vora de la calada i de l'eix de definici.
Pgina 28 de 58
PLP-03v07
1. Referent al clcul estructural, per a cadascuna de les obres de fbrica (i per cada clcul efectuat per separat) es confeccionar un memorndum que constar de: - Un resum del clcul que contindr: 1. Nomenclatura, localitzaci (PK) i descripci de l'estructura (o part) projectada. 2. Procs constructiu. 3. Definici i caracterstiques de geometria (sinclouran els croquis i quadres necessaris). 4. Caracterstiques del terreny i dels materials emprats incloent un resum i justificaci de les dades geotcniques utilitzades als clculs i dimensionament. 5. Normativa aplicable. 6. Hiptesis i accions considerades amb esment exprs de la consideraci ssmica. 7. Resultats utilitzats del clcul efectuat. 8. Dimensionament de l'estructura, amb l'explicitaci, l'anlisi i la interpretaci dels resultats obtinguts, palesant la seva validaci a efectes del compliment de la normativa i/o especificacions corresponents.Inclour els clculs de resistncia al foc en cas dincendi. 9. Croquis despecejament per a cadascuna de les activitats de lestructura, seguint el mateix esquema utilitzat al pressupost. 10.Elaboraci d'un ndex que permeti trobar les dades i resultats que s'esmenten, en el tom o toms que s'adjuntin a part contenint els llistats dels clculs. Tots els clculs tindran en compte els processos de posada en obra, contemplant els estadis intermedis que impliquin hiptesis diferents de les de la situaci final prevista, o que suposin coeficients de seguretat inferiors als emprats. Cas d'utilitzar programes informtics per fer els clculs, caldr precisar el nom del programa (o programes), versi i data, l'empresa que el comercialitza, i l'autor (o autors) del programa; aix mateix caldr fer una breu descripci de l'operativa (dades d'entrada, etc.), per a cadascun dels programes, i de les hiptesis i simplificacions que es consideren. Els llistats dels clculs que s'hagin realitzat s'adjuntaran en tom o toms apart. - Projecte de proves de crrega segons la normativa vigent. 2. Per a cadascuna de les obres de fbrica, referent a la definici geomtrica dels elements que es projecten, es concretar per separat: Si s el cas, coordenades dels punts bsics de l'obra existent immediats a l'ampliaci que es projecta. En el cas de creuament de vies, l'estat de rasants i peralts. Secci transversal dels cursos naturals d'aigua, si s'escau. Clcul de coordenades dels punts definitoris de l'obra nova. Comprovaci de glibs. Coordenades de les vores de les aletes, els estreps, els pilars, els recolzaments de les lloses, els fonaments de les obres de fbrica, els recolzaments de neopr, etc.
11.2.2.12.- Annex nm. 12: Estudi de l'organitzaci i del desenvolupament de les obres Aquest annex el constituir un estudi de l'organitzaci i el desenvolupament de les obres a executar, per tal d'aconseguir que les afectacions al trnsit i al medi ambient siguin les mnimes possibles, havent de preveure unes alternatives per a la circulaci de vehicles en casos de necessitat. En el cas que shagi de fer un desviament provisional del trnsit, aquest sestudiar per a cada una de les fases dexecuci de lobra. A ms, sinclour un croquis explicatiu del mateix (quan no requereixi la realitzaci dobra nova) o un plnol en planta i alat (en cas contrari), incloent la previsi de la senyalitzaci provisional dobra necessria per al correcte funcionament del desviament de trnsit. Tamb shaur de valorar el seu cost, que sincorporar al pressupost de lobra en forma de partida alada dabonament ntegre.
Pgina 29 de 58
PLP-03v07
En aquest estudi es delimitaran les parts (o zones) de l'obra, definint les fases i durada de la seva execuci; els accessos, les sortides i la circulaci interior en aquestes compatible amb el desenvolupament dels treballs; l'accessibilitat a les esmentades zones de l'obra en cas d'accident, etc. Es procurar, sempre que sigui possible, segregar la circulaci pertanyent a l'obra de la reservada als usuaris. Es far una descripci detallada de les installacions i elements de senyalitzaci, abalisament i seguretat vial que, d'acord amb la normativa esmentada, siguin necessries per a dur a terme cada fase de l'obra i es definiran les zones de la mateixa que exigeixin diferents tipus de senyalitzaci. S'haur de fer constar com a mnim la situaci i naturalesa dels accessos a l'obra, les eventuals modificacions de les carreteres i camins existents durant lobra, aix com la seva afecci en el decurs de les obres. Per altra banda s'hauran d'estudiar i exposar les alternatives per a desviar el trnsit en situacions excepcionals dobra. S'establiran els plnols precisos que reflecteixin les situacions considerades, com les vies reservades als usuaris, si s'escau, les de circulaci per l'obra, les d'accs en les diferents fases d'execuci de l'obra, etc. 11.2.2.13.- Annex nm. 13: Senyalitzaci, abalisament i defenses En aquest annex es descriuran els criteris emprats i es justificaran les solucions adoptades per a cobrir les necessitats de senyalitzaci, abalisament i defensa de les obres, tant provisionals com definitives, d'acord amb la Instruccin 8.1-IC de sealizacin vertical, les instruccions, criteris i normativa, a nivell de senyalitzaci dorientaci, vigents de la DGC de la Generalitat de Catalunya (p.e. el Manual de senyalitzaci interurbana dorientaci i el Manual de senyalitzaci urbana dorientaci), la Instruccin 8.2-IC de marcas viales, la Instruccin 8.3-IC de sealizacin de obras; els criteris continguts en la "Instruccin 3.1-IC de Trazado", el "Reglamento General de Circulacin", lordre circular 321/95 Recomendaciones sobre sistemas de contencin de vehculos (i modificacions posteriors) i la resta de normativa aplicable la qual s'haur de ressenyar. Shaur destudiar si la posada en servei de lobra objecte daquest encrrec fa convenient la modificaci de la senyalitzaci dorientaci a lentorn de lobra; en aquest cas, es projectaran totes les actuacions necessries per integrar totalment lobra al sistema de senyalitzaci de la xarxa de carreteres de lentorn, tenint en compte els itineraris establerts al Pla Director de Senyalitzaci dOrientaci de Catalunya, de la Direcci General de Carreteres. En aquest annex es descriur detalladament quin tipus destudi de senyalitzaci dorientaci sha dut a terme, quin s lmbit sobre el que actua, quins sn els antecedents i la situaci actual, quines i quantes han estat les crulles estudiades i la seva codificaci segons la tipologia de carreteres, i mitjanant una taula resum, detallar quina senyalitzaci antiga cal substituir, quina senyalitzaci ser de nova implantaci i quina restar sense modificacions, les mencions que han estat modificades o eliminades, etc. Shaur demprar el procediment de validaci de la senyalitzaci per part de la DGC (Sistema de Gesti Sistematitzada de Senyalitzaci dOrientaci, SGSSO), al qual shaur de tenir accs en xarxa. A lannex, caldr especificar les dates de validaci de la proposta de mencions i proposta de disseny de plafons assolides al SGSSO. A nivell de senyalitzaci dorientaci shaur destudiar si la posada en servei de lobra fa convenient la modificaci daquesta senyalitzaci a lentorn de lobra; en casos de projectes que sactua nicament en la plataforma (p.e. projectes de reforament de ferm), es consultar al Servei dActuaci Viria de la DGC la necessitat danlisi de la senyalitzaci dorientaci. En aquest cas, s necessria una justificaci per part del consultor daquesta necessitat o no, atenent a les instruccions, criteris i normativa a nivell de senyalitzaci dorientaci vigents de la DGC de la Generalitat de Catalunya. Els plnols de planta de les diverses situacions de senyalitzaci s'inclouran en el document "Plnols". Shaur dassegurar la coherncia entre la senyalitzaci vertical (de codi i dorientaci) i horitzontal, aix com all definit en el traat del projecte en quant a velocitats, tipus de via projectats i visibilitat. Es far especial atenci a la senyalitzaci, abalisament i defenses de trams afectats per visibilitat reduda, corbes pronunciades, bifurcacions i divergncies, tnels, carrils addicionals i condicions meteorolgiques adverses tals com boires, gelades, vents forts o freqents, etc. Sadjuntaran els clculs dels prtics i banderoles, incloent les seves fonamentacions. 11.2.2.14.- Annex nm. 14: Illuminaci Lesmentat annex s'inclour si procedeix, i en ell es justificaran els criteris emprats i les solucions adoptades per a les obres i les installacions d'illuminaci, que hauran d'ajustar-se a l'establert per INFRAESTRUCTURES.CAT al respecte.
Pgina 30 de 58
PLP-03v07
Shauran de definir els segents apartats: Nivells dilluminaci per a cada zona. Escomeses i centres de transformaci. Lnies dalimentaci. Tipus i situaci de bculs i columnes. Tipus de lluminries, lmpades i equips dencesa. Xarxes denllumenat i de terra.
Sindicar lAdministraci o Entitat que assumir la seva titularitat, aix com els futurs costos de manteniment i de consum delectricitat. En el cas de tnels, caldr incloure la illuminaci dins la part corresponent a les installacions. 11.2.2.15.- Annex nm. 15: Anlisi de la seguretat viria Lobjectiu de lanlisi de la seguretat viria en els projectes s garantir lestudi de les repercussions dels diferents aspectes del projecte duna carretera (disseny, traat geomtric, equipament) sobre la seguretat de la circulaci. Es pretn, per tant, avaluar els principals elements fsics duna carretera que puguin influir en la seguretat dels seus usuaris. El principal objectiu s garantir una explotaci que proporcioni la major seguretat possible en la circulaci. Aix significa que cal considerar la seguretat de la circulaci al llarg de totes les fases del procs: planejament, projecte, construcci i explotaci duna via. Amb aix, es pretn principalment: Augmentar la seguretat de la circulaci mitjanant un projecte adequat, minimitzant aix el risc daccident. Reduir el cost total del projecte al llarg de la seva vida til, doncs pot resultar costs corregir un disseny mal concebut.
Lanlisi de la seguretat viria ha de ser dut a terme per un equip, independent de lequip de redacci del projecte, amb mplia experincia i conceptes bsics generalistes sobre disseny, trnsit i seguretat. Les revisions shan destendre, com a mnim, a les segents fases del projecte: Final dels Treballs previs. Final de la maqueta del Projecte de Traat. Final de la maqueta del Projecte de Construcci.
ASPECTES MS RELLEVANTS A AVALUAR EN EL PROJECTE DE CARRETERES Els aspectes ms rellevants a avaluar en el Projecte, es poden englobar en els segents apartats: Planejament: Classe de carretera a projectar, itinerari, la seva integraci a la xarxa, ubicaci i funcionalitat dels nusos, seguretat, etc. Disseny geomtric: Traat en planta i alat harmonis dacord amb la velocitat de projecte assignada, anlisis de visibilitat, disseny de nusos, marges, etc. Dotacions vials: Senyalitzaci (concebre-la des del primer moment), abalisament, sistemes de contenci de vehicles, illuminaci, diferents possibilitats dordenaci de la circulaci, etc.
Planejament Funcionalitat: Jerarquia i tipus de via, nusos, limitaci daccessos, limitaci dusuaris i altres elements constitutius del projecte duna carretera. Interferncies de la carretera projectada amb altres existents incloses en el seu radi dacci.
Nivells de servei i de seguretat:

Pgina 31 de 58
PLP-03v07

Durant perodes punta: probabilitat de cues, necessitat de semfors, de senyals stop o cedeixi el pas, de senyals de missatge variable, etc. Previsi dels ndexs de perillositat.
Disseny geomtric Traat: Traat de rectes. En carreteres de calada nica, convenincia dallargar les rectes per facilitar els avanaments, o descurar-les si existeix perill dadormiment o de primera corba. Convenincia dinstallaci de bandes rugoses o ressalts en les vores de calada. Traat de corbes i acords. Afinitat de radis, peralt adequat, distncia entre corbes no excessiva, visibilitat en diferents condicions i la seva relaci amb la velocitat. Oportunitats davanament. Suficients i adequades per al nivell de servei prets; convenincia dinstallar, en lesquerra o en la dreta, carrils addicionals en certs trams amb correcte principi i final. Pendents i rampes. Perill datrapament per vehicles pesats, installaci de llits de frenat, problemes de desgus. Secci transversal. Perfil suavitzat de cunetes, eliminaci dobstacles, inclinaci de talussos de marges. Ferms i paviments. adequats a la climatologia. Correcte coeficient de fregament en corbes i zones de frenat. Drenatge. Acumulacions daigua a la calada, elements de drenatge utilitzats. Anlisis de visibilitat. Visibilitat disponible, aclariments en marges i mitjana, anlisis de visibilitat per damunt de la barrera. Coordinaci planta-alat. Prdues de traat, corbes ocultes per la disposici de les alineacions. Homogenetat de caracterstiques en cada itinerari. Coordinaci entre trams adjacents: planta, alat i secci.
Nusos:
Intersecci o enlla ms adequat. Distncia entre dos consecutius, longitud dels carrils de canvi de velocitat, distncies entre entrades i sortides consecutives, canalitzacions de girs, carrils despera, visibilitat en les diferents condicions, condicionament de les divergncies, etc.
Llocs conflictius: Connexions entre trams de diferent rang o velocitat de projecte. Adequaci de les transicions, de la senyalitzaci (vertical i horitzontal), lluminosa si es precisa. Senyalitzaci suficient del pas de sentit doble de circulaci a nic i viceversa. Primera corba. Velocitat daproximaci, senyalitzaci, i abalisament segons el grau de la corba. Trenats. Longitud i visibilitat suficients; senyalitzaci, abalisament i defenses adequats. Entrades i sortides. Convenincia de limitar els accessos (visibilitat, paviment). Disminuci de la capacitat. Ampliaci fsica, millora de ladaptaci (regulaci daccessos, possibilitat de carrils reversibles, etc.). Tnels. Visibilitat, apartadors i sortides demergncia, mesures en cas dincendi, illuminaci adequada, sistemes dauxili, ventilaci, senyalitzaci de preavs o distncia suficient, abalisament, circuit tancat de TV, etc. Desviaments provisionals. Fases de trnsit i obra. Durada, senyalitzaci, abalisament i defenses en les fases de desviaments considerades.
Dotacions vials Senyalitzaci horitzontal: Adequaci a la normativa i bona prctica.

Pgina 32 de 58
PLP-03v07
Entorn: 11.2.2.16.Despreniments.
Canalitzaci de tots els moviments. Coherncia amb la senyalitzaci vertical. Visibilitat dirna, nocturna i en totes les situacions climtiques. Marques vials amb ressalts.
Senyalitzaci vertical: Adequaci a la normativa i bona prctica. Comprensi del missatge. Uniformitat i continutat. Visibilitat dirna i nocturna de la senyalitzaci i en totes les condicions climtiques: nivell de reflectncia dels senyals. Emmascarament (vegetaci, mobiliari, altres senyals, etc.). Senyalitzaci de serveis.
Abalisament (reflectant, llumins i dinmic): Adequaci a la normativa i bona prctica. Zones adequades dinstallaci: corbes perilloses, divergncies, tnels, etc.
Sistemes de contenci: Adequaci a la normativa i bona prctica. Selecci del tipus ms adequat en cada cas. Llocs dinstallaci: perills de bolcada, protecci dobstacles, mitjana, etc. Continutat. Terminals.
Illuminaci: Adequada, suficient, no enlluernadora. Transici adequada a la zona no illuminada. Seguretat passiva dels elements de sustentaci.
Vegetaci en mitjanes. Necessitats especfiques segons el clima predominant (pluja, vent, neu, gel, boira). Zones destacionament, rees de descans, servei o peatge, rees de conservaci i explotaci.
Senyalitzaci dobra: Atenci a la normativa i bona prctica de la senyalitzaci de lobra: carrils de canalitzaci, senyalitzaci nocturna, transicions de velocitat, prdues de carril, etc. Visibilitat dirna i nocturna, abalisament llumins apropiat. Annex nm. 16: Vialitat hivernal
A les carreteres que transcorren per zones amb risc, principalment, de nevades i gelades, shauran danalitzar els esmentats fenmens meteorolgics que, fonamentalment, produeixen pertorbacions a la circulaci per carretera durant la temporada hivernal. Sestudiaran i desenvoluparan els diferents mitjans i actuacions preventives que atenun les possibles condicions adverses en lmbit de la carretera objecte del Projecte.
Pgina 33 de 58
PLP-03v07
Shauran danalitzar, entre daltres, els segents aspectes: Caracterstiques orogrfiques i climtiques en lmbit de la carretera. Solucions proposades i justificaci. Mitjans i actuacions preventives: Sistemes de detecci i previsi de gel. Estacions meteorolgiques. Prevenci dallaus. Mesures de defensa i control. Pantalles paraneus. Calaixos antialllaus. Magatzems i sitges de fundents. Sistemes daspersi de fundents en punts singulars. Centres de vialitat hivernal.
11.2.2.17.- Annex nm. 17: Serveis afectats El Projectista determinar en aquest annex aquells serveis i servituds que resulten afectats per lexecuci de les obres objecte del projecte, i definir i projectar les actuacions necessries per resoldre les afeccions, deixant el servei en les mateixes condicions tcniques i dexplotaci que tenia prviament a la implantaci de la carretera.. 11.2.2.17.1.- Procediment Se seguiran les segents etapes: Serveis existents: localitzaci i identificaci dels serveis existents a la zona del projecte. Afeccions: identificaci de les afeccions produdes i el motiu de lafecci. Soluci afeccions: definici de les actuacions a dur a terme per a solucionar lafecci.
Serveis existents La sollicitud de serveis existents a totes les companyies i tots els organismes la realitzar el Projectista. En casos concrets indicats per INFRAESTRUCTURES.CAT, aquests far directament les peticions de serveis a les institucions o organismes oficials ( Ajuntaments, Consells Comarcals, ACA, Servei Catal de Trnsit, ADIF, Ministeris, etc.) En aquests casos, segons els procediments indicats per INFRAESTRUCTURES.CAT a la reuni dinici, el Projectista preparar i lliurar a INFRAESTRUCTURES.CAT la documentaci necessria per a que aquesta inici lexpedient de petici de serveis existents a organismes oficials. En concret, plnols en paper i CD en pdf i cad de lactuaci, amb: Plnol de situaci i emplaament Plantes generals, amb una franja marcada d'mbit d'actuaci d'uns 100m d'amplada a costat i costat de l'eix del traat, sense incloure el traat. Els plnols han de portar el caixet i indicacions dels lmits i noms dels termes municipals.
INFRAESTRUCTURES.CAT, a linici del projecte, facilitar al Projectista la Taula de Serveis Existents que contindr una relaci de companyies generalistes i contactes adequats a qui el Projectista ha d'adrear la sollicitud de serveis existents, aix com aquells organismes als que sadrear INFRAESTRUCTURES.CAT. El Projectista esbrinar les companyies, entitats i associacions d'mbit local, aix com els afectats particulars, mitjanant les visites de camp oportunes, i far les sollicituds corresponents que incorporar a la taula facilitada per INFRAESTRUCTURES.CAT. Aquesta taula formar part de l'annex de Serveis Afectats del Projecte, com a resum de les gestions realitzades. INFRAESTRUCTURES.CAT enviar al Projectista les cartes enviades als organismes, i lliurar les seves respostes tan aviat com les rebi. Si es produeix demora en la resposta, el Projectista reclamar contactant directament amb lorganisme.
Pgina 34 de 58
PLP-03v07
De les cartes o e-mails de peticions realitzades pel Projectista, semetr, cas de carta, cpia escanejada via e-mail a ladrea electrnica que indiqui INFRAESTRUCTURES.CAT, i cas de-mail, amb cpia a la mateixa adrea i a la del tcnic responsable del seguiment. A finalitzar la Fase 1 de la redacci del Projecte, es lliurar a INFRAESTRUCTURES.CAT un CD amb: Pdf i suport informtic dels plnols de serveis existents. Documentaci enviada i rebuda de les companyies organitzada per carpetes segons companyia. Taula de Serveis Existents completada.
Afeccions Durant la Fase 2, el Projectista identificar les afeccions que la infraestructura produeixi als serveis existents, especialment les daquells que poden ser considerats com a serveis crtics. Sentn per a servei crtic, aquell servei lafecci del qual pot condicionar fortament el disseny de la infraestructura, el cost de la inversi o lexecuci de les obres. En general, els serveis crtics es poden assimilar a serveis destinats al transport (energia elctrica, abastament en alta, gasoductes, oleoductes, etc..), encara que tamb un servei de distribuci podria ser considerat crtic . Quan el Projectista detecti un servei crtic, ho comunicar a INFRAESTRUCTURES.CAT per tal de coordinar les reunions conjuntes escaients. INFRAESTRUCTURES.CAT valorar si s necessari demanar a la companyia un Informe dAfecci. En cas que calgui, el Projectista el sollicitar a la companyia propietria. Una vegada localitzats i identificats els serveis afectats, es realitzar, en els casos en que la reposici ho requereixi, un aixecament topogrfic local a lentorn del punt dintercepci, determinant amb exactitud les coordenades i cotes dels diferents elements del traat afectat (pals de recolzament, esteses aries, etc). La Fase 2 ha de concloure amb la identificaci de la totalitat dels serveis afectats amb indicaci daquells que shagin establert com a crtics i una proposta de reposici grafiada. Soluci afeccions El Projectista definir les actuacions que cal realitzar per tal de solucionar les afeccions produdes, ja sigui mitjanant un desplaament o variant del servei, una protecci o estintolament (sense desplaament), un desviament provisional, o anullaci temporal, i posterior reposici ocupant lespai originari, etc. Les propostes de reposicions seran grafiades sobre els plnols de planta i alat del projecte. Un vegada validades per INFRAESTRUCTURES.CAT, seran trameses a la companyia propietria, sollicitant explcitament estudi tcnic i econmic del desplaament del servei. Cal determinar aquelles dades (tcniques, geomtriques, temporals...) associades a la reposici que imposin condicionants a lobra. El Projectista consensuar amb la companyia les solucions i concretar, per a cada afecci, els treballs que dur a terme la companyia, valorats en el seu estudi, i els treballs que far el contractista, valorats a preus de projecte segons la base de preus de INFRAESTRUCTURES.CAT. El lliurament de la Fase 3 inclour lestudi tcnic econmic de les companyies afectades. Lestudi tcnic econmic de la companyia figurar a lannex de serveis afectats i ser convenientment adaptat als plnols i pressupost de lobra. 11.2.2.17.2.- Contingut de lannex Dins daquest annex, es concretaran i desenvoluparan en detall els segents aspectes: NDEX DE LANNEX MEMRIA La memria contindr els segents punts - Objecte de lannex i generalitats. - Serveis existents: constaran en aquest punt els treballs realitzats per a obtenir la informaci dels serveis existents a la zona del projecte, fent una descripci dels mateixos de manera general i agrupats per tipologia de servei; lnies elctriques, lnies i canalitzacions telefniques, conduccions daigua, etc. Sinclour al final daquest punt la Taula de Serveis Existents completada.
Pgina 35 de 58
PLP-03v07
- Serveis afectats: agrupats per companyies, i ordenats per PK creixents, per cada afecci es descriur: Servei afectat nmero xxx (plnol on figura el servei i la seva reposici). Descripci del servei, indicant la seva ubicaci i les dades tcniques que el caracteritzen: dimetre, material, pressi de servei, secci conductors, tensi, nmero de circuits, nmero de conductes, fondria, etc., etc.. Afecci: descripci detallada del motiu de lafecci. Sindicar si es considera un servei crtic. Soluci adoptada: descripci tcnica detallada de la soluci, indicant materials, dimetres, secci de conductors, etc., aix com les caracterstiques de lobra civil a realitzar, indicant quins treballs executa la companyia i quins el contractista. Sindicar si es tracta duna soluci provisional o definitiva. Pla de treballs: sindicaran quins treballs de lobra queden impedits per la presncia del servei i que, per tant, no poden ser iniciats fins que el servei existent estigui sense servei.
PRESSUPOST DE SERVEIS AFECTATS Figurar en aquest punt el Pressupost dels Serveis afectats, en format de taula, afecci per afecci agrupats per companyies i ordenats per PK creixents. Per cada afecci sindicar el pressupost dels treballs a realitzar per la companyia i el pressupost dels treballs a realitzar pel contractista, obtenint el total per afecci, el total companyia i el total general. TAULA RESUM SERVEIS AFECTATS Sinclour en aquest punt la Taula Resum de Serveis Afectats el format de la qual ser facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT. NORMATIVA I LEGISLACI APLICABLE El Projectista manifestar en aquest apartat la legislaci i normativa dobligat compliment que s daplicaci i que ha tingut en compte en la definici dels treballs contemplats en el present annex. Tamb relacionar la normativa prpia de cada companyia. Apndix 1 Reportatge fotogrfic Sinclour un reportatge fotogrfic on es destacaran imatges de cada servei afectat. Apndix 2 Sollicituds, respostes i Estudis de companyies Sinclour la correspondncia enviada i rebuda de les companyies i entitats: cartes, e-mails, plnols de serveis existents, sollicitud destudi tcnic econmic i els estudis amb el pressupost de companyia.. Sorganitzar per Documentaci de Serveis Existents (sollicitud, respostes i plnols) i Documentaci de Reposicions (sollicitud estudi, resposta i estudi de companyia). Apndix 3 Clculs Sinclouran en aquest apartat els clculs necessaris per a justificar el dimensionat daquells treballs que ha de dur a terme el contractista adjudicatari de les obres. Apndix 4 Estudi de glibs Es recollir en forma de taula resum, segons model facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT, lanlisi dels glibs segons la normativa vigent i en funci del tensat real, daquelles lnies aries que creuin el traat de la carretera projectada. Apndix 5 Informes Serveis Crtics Sinclouran en aquest apartat els informes de Serveis Crtics enviats a companyies amb motiu de sollicitar informe dafecci i les seves respostes.
11.2.2.17.3.- Prescripcions tcniques dels serveis afectats

Pgina 36 de 58
PLP-03v07
Sinclour al Document nm. 3 Plec de Prescripcions Tcniques Particulars del Projecte Constructiu, la definici exacta de totes i cadascuna de les unitats dobra necessria per lexecuci material de les reposicions projectades, les especificacions de qualitat que han de complir els materials emprats, aix com la forma damidament i abonament, fent referncia expressa als preus del quadre de preus nm. 1 que siguin daplicaci en cada cas. El Plec de Prescripcions Tcniques Particulars inclour el segent pargraf: Els abonaments fets pel contractista com a pagaments a les companyies o organismes seran certificats de la segent forma: La partida s justificar amb la factura de la companyia o organisme. Limport a certificar com a preu dexecuci material ser limport abonat a les empreses o organismes esmentats, excls lIVA; fins el lmit dels imports totals previstos en aquests conceptes en lobra adjudicada. Els excessos de pagaments per mediaci respecte al lmit esmentat, seran certificats incrementant en un 5% en concepte de despeses indirectes i un 6% per despeses de contractaci addicional. Aquest import resultant tindr carcter de preu dexecuci material.
11.2.2.17.4.- Pressupost dels serveis afectats Per cada servei afectat, sinclour dins el Document Nm. 4 Pressupostos del Projecte Constructiu, el segent: Amidaments: referent als treballs a realitzar pel contractista degut a la reposici del servei afectat, sadjuntaran els amidaments detallats corresponents en funci dels Quadres de Preus de la separata. Quadres de preus: el quadre de preus nm. 1 haur de incloure els preus unitaris dexecuci material corresponents a totes i cadascuna de les unitats dobra incloses la reposici i el quadre de preus nm. 2 reflectir la seva descomposici reglamentria corresponent. Pressupost parcial: corresponent al pressupost dexecuci material de la reposici tant de lobra civil com mecnica de cada servei afectat.
Els treballs executats per la companyia sabonaran amb una partida alada a justificar amb els segent redactat: PA a justificar contra factura de la companyia per a la reposici de lafecci nm. xxx, segons estudi de referncia xxxx incls a lannex de serveis afectats El valor PEM daquesta PA ser limport de lestudi de la companyia excls lIVA. 11.2.2.17.5.- Pla de treballs Sinclour en lannex corresponent al Pla de Treballs, les activitats de desviament de serveis afectats, definint una activitat per a cada afecci. Quedaran reflectits els condicionant temporals que els serveis imposen i sobre quines activitats els imposen. Les durades daquestes activitats tindran en compte: tramitacions administratives, requeriments de materials, execuci material, descrrecs i posada en servei de cada afecci. En general, si no s disposa de cap indicaci en sentit contrari per part de la companyia o per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, la durada mnima que sassignar a una activitat de desviament de servei afectat ser de 2 mesos. 11.2.2.18.Annex nm. 18: Infraestructura de Telecomunicacions
D'acord amb les disposicions de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci, aquest Annex haur d'estar consensuat amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informaci (CTTI) del Departament de Governaci i Administracions Pbliques, de la Generalitat de Catalunya. El CTTI determinar en cada cas labast daquest annex, que haur de fer referncia a: - La construcci de canalitzacions, compatibles amb lobra, aptes per al desplegament de fibra ptica i, si sescau, la seva installaci. - La reserva despais per a equipaments de telecomunicacions i per a emplaaments de radiocomunicacions construint, si sescau, la torre de radiocomunicacions.
Pgina 37 de 58
PLP-03v07
Aquest annex sestructurar com un projecte (a mode de separata) especfic de telecomunicacions, signat per un enginyer tcnic de telecomunicacions, i es redactar dacord amb les instruccions tcniques, dexplotaci i de seguretat aprovades pel CTTI, aix com les especfiques, en funci de la tipologia dobra que es tracti. 11.2.2.19.Annex nm. 19: Expropiacions
Per a confeccionar aquest annex, caldr desenvolupar els apartats segents: - Memria. - Plnols. - Relaci de bns i drets afectats. 1. Memria Es concretaran i detallaran amb exactitud les incidncies ms significatives. Els apartats a desenvolupar en la memria seran: - Descripci i generalitats (amb especificacions de com s'han obtingut les dades). - Criteris adoptats, en els punts segents: - Lnia dexpropiaci. - Descripci i tipus de terrenys afectats. - Justificaci de les ocupacions temporals i servituds de pas d'expropiacions, si nhi ha, basada en larticle 108 de la Llei dExpropiacions. - Valoraci dels Terrenys (especificant que no tenen carcter vinculant). Es realitzar una valoraci acurada i detallada dels bns afectats i especialment dels que es considerin singularment importants, a ms de les "superfcies a expropiar" i de les "superfcies a ocupar". Aquesta valoraci tindr aplicats els percentatges que li corresponguin, i s la que es considerar en el Pressupost per al coneixement de lAdministraci. En virtut a la llei dobra pblica 3/2007 del 4 de juliol, sexposaran les especificacions de les mesures que cal prendre per a fer plenament compatible el funcionament de lobra projectada amb els drets de propietat i altres drets existents en el sl i subsl. Caldr tenir en compte tamb les ubicacions seleccionades com a prstec i abocador dins la memria dexpropiacions, indicant si sexpropia o socupa temporalment en cada cas. 2. Plnols Els plnols dExpropiacions, a incloure nicament a lannex, es grafiaran dacord al Manual dEstructuraci Informtica. No portaran les corbes de nivell com a fons i noms apareixer la planimetria, en base a la qual sindicaran clarament els lmits de la parcella, sub-parcella, nm. de polgon, lmit de Termes Municipals, lmit dExpropiacions i el nm. de finca afectada. Als plnols shaur de diferenciar les expropiacions dels vials de les de serveis, les servituds permanents de pas aria de la soterrada i les ocupacions temporals de lobra principal de la de serveis. Els plnols a incloure seran: Una collecci de plantes dExpropiacions a escala 1:1000. En cada plnol, apareixer la simbologia utilitzada i es grafiaran els Serveis Afectats a ttol informatiu. Es grafiaran com ocupaci temporal els camins daccs necessaris per executar les reposicions dels serveis. 3. Relaci de bns i drets afectats i els seus titulars Amb independncia del plnol parcellari amb la relaci individualitzada dels titulars dels bns i drets afectats, s'identificaran les propietats i es desenvolupar la relaci concreta i individualitzada dels bns i drets afectats amb la descripci de tots els seus aspectes materials i jurdics. La informaci shaur dobtenir necessriament i sense excepci mitjanant la conjunci de dades cadastrals obtingudes en els Ajuntaments i centres de gesti cadastrals, en els Registres de la Propietat mitjanant
Pgina 38 de 58
PLP-03v07
consulta dels llibres (no s necessari certificacions), registre cadastral de INFRAESTRUCTURES.CAT i dades obtingudes sobre el terreny. S'estendran fitxes parcellries de cadascuna de les propietats afectades per tal de facilitar en el Servei d'Expropiacions la confecci de les actes prvies a l'ocupaci. Aquest imprs sagrupar necessriament per termes municipals, i es diferenciaran les Expropiacions de les ocupacions temporals i de la reposici dels Serveis Afectats. Les expropiacions de serveis afectats quedaran perfectament assenyalades: EXEMPLES... per una cambra de telfon indicar 3X4; per una riostra 1X6, etc. Per a la relaci de bens i drets afectats es far servir el model facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT. Si lobra s deficitria en terres i es preveuen zones de prstecs, aquestes zones es contemplaran com a ocupacions temporals o expropiacions, depenent de la naturalesa i s posterior. 11.2.2.20.- Annex nm.20 Estudi de Seguretat i Salut LEstudi de Seguretat i Salut contindr tots els documents i satisfar tots els requisits previstos per larticle 5 del Reial Decret 1627/97, de 24 doctubre (BOE de 25 doctubre), pel qual sestableixen disposicions mnimes de seguretat i salut en les obres de construcci aix com la llei dobra pblica 3/2007 del 4 de juliol (Art.18) LEstudi de Seguretat i Salut contindr els Quadres de Preus Unitaris i el Pressupost daplicaci i execuci de lesmentat estudi, que quantificar el conjunt de despeses previstes tant pel que es refereix a la suma total com a la valoraci unitria delements amb referncia al Quadre de Preus sobre el que es calcula. Solament hi podran figurar partides alades en els casos delements o operacions de difcil previsi. El Pressupost daplicaci i execuci de lEstudi de Seguretat i Salut sincorporar totalment desglossat al Pressupost dExecuci Material de lobra. La redacci de lEstudi de Seguretat i Salut es realitzar dacord amb el Plec de Prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci destudis de seguretat i salut i la coordinaci de seguretat i salut en fase de projecte Obra Civil (PLP-07) de INFRAESTRUCTURES.CAT; i caldr utilitzar laplicaci informtica TCQESS del sistema informtic integrat TCQ 2000 adoptat per INFRAESTRUCTURES.CAT, la qual aplicaci el Projectista haur de disposar. Per compliment de la Llei 3/2007 de lobra pblica, caldr obrir a la MEMRIA, un captol especfic per lestudi aprofundit dels riscos inherents a lexecuci de lobra i de les mesures preventives i cautelars consegents, per garantir la seguretat de les persones en lexecuci de les obres, incloent als tercers. Shauran destudiar especficament totes les activitats que es realitzaran a lobra, incloent la seva implantaci i activitats complementries, que poden afectar no tan sols a lobra estrictament sin tamb a lmbit de la mateixa, que shaur de definir. Daquesta manera, si cal alguna mena de mesura que comporti una despesa, aquesta sintroduiria al pressupost de lESS i es traslladaria al PSS. Sha de particularitzar lEstudi de Seguretat i Salut en un apartat titulat: Previsions de seguretat pels treballs posteriors i mesures de seguretat a adoptar en cas de que lobra hagi de ser explotada per tercers, el qual ha de contenir informaci al respecte de les mesures de seguretat adoptades al projecte pels posteriors treballs de reparaci, manteniment i conservaci dels elements que constitueixin lobra realitzada, no del servei que en la mateixa es vagi a donar. Es descriur a mode de taula aquelles operacions de reparaci, manteniment i conservaci que tinguin associada una mesura preventiva contemplada al projecte i per tant a executar a lobra, per exemple: pates a pous per operacions de neteja i conservaci, ganxos installats a capalera de desmunts per lligar una lnia de vida en posteriors treballs de conservaci i neteja, arquetes identificades amb el servei que cont per facilitar les tasques de manteniment, etc. Aquestes mesures quedaran reflectides tamb als plnols de lEstudi. En el cas que no shagi contemplat cap mesura de seguretat perqu no nhi hagi dhaver-ne cap o no es pugui incorporar a lobra realitzada sexposar i justificar la seva inexistncia. Sespecificar el trmit de com es far conixer al futur explotador, un cop finalitzada lobra, les mesures de seguretat adoptades en fase de projecte i les realment executades pels posteriors treballs de reparaci, manteniment i conservaci. Tamb es determinar la documentaci que caldr lliurar-li al respecte (memria, plnols, especificacions de les mesures adoptades, etc). Caldr fer esment a la normativa de loperador i el seu referent de circulaci.
Pgina 39 de 58
PLP-03v07
El Pressupost de seguretat i salut a ms de en aquest annex, ser incls al pressupost de lobra en un captol especfic.
11.2.2.21.- Annex nm.21: Pla de Treballs El Projectista elaborar un Pla de Treballs indicatiu de la possible execuci de les obres considerades en el Projecte, que pugui servir de base al que ha de presentar el Contractista. Lesmentat Pla resultar de la resoluci d'una xarxa de precedncies, a partir de la definici d'unes activitats (i una durada d'acord amb uns rendiments que cal justificar), dels lligams entre elles i d'un calendari laboral estimat. Caldr definir tamb la correspondncia entre les unitats d'obra del pressupost i les activitats del Pla de Treballs. Del Pla de Treballs confeccionat, s'adjuntar la documentaci segent: - Una Memria que exposi els procediments a emprar en l'execuci de les obres, aix com l'estudi detallat dels mitjans humans i materials a utilitzar. Es descriuran els possibles punts singulars o les parts d'obra que puguin esdevenir conflictius i les alternatives que es proposen per a atenuar o eliminar la conflictivitat. Els documents escrits i grfics, segents: - Relaci d'activitats. - Lligams entre les activitats: definici i durada. - Llista de la correspondncia de les unitats d'obra del pressupost amb les activitats definides. - Resultat de l'anlisi efectuada: cam crtic obtingut, folgances i d'altres dades que es creguin adients. - Previsi de certificacions, d'acord amb els resultats obtinguts. - Diagrama de barres resultant i dibuix de la xarxa de precedncies. - Pla de serveis amb la definici suficient per que les reposicions dels serveis no allarguin ms del necessari el temps total de realitzaci de lobra.
11.2.2.22.-
Annex nm. 22: Justificaci de Preus
El Projectista haur de disposar de la darrera versi del Banc de Preus de INFRAESTRUCTURES.CAT que inclou la Justificaci de Preus la qual haur de complementar amb la dels preus nous que siguin necessaris, per sempre prvia consulta a INFRAESTRUCTURES.CAT. INFRAESTRUCTURES.CAT tamb facilitar un document amb directrius a tenir en compte pel clcul de les despeses indirectes que el Projectista haur de tenir en compte en la justificaci de preus. Per a la confecci de la Justificaci de Preus, i en base a la metodologia aplicada per INFRAESTRUCTURES.CAT per a l'establiment i el seguiment dels parmetres de cost, temps i qualitat, s'utilitzar el programa informtic per a l'elaboraci de pressupostos TCQ 2000, del que el Projectista haur de disposar. 11.2.2.23.- Annex nm. 23: Pressupost per al coneixement de l'Administraci El Pressupost per al coneixement de l'Administraci estar constitut per: - El Pressupost d'Execuci per Contracta de l'obra (inclou .Euros de mesures correctores dImpacte Ambiental i ... Euros de la reposici dels Serveis Afectats) (IVA incls). - La valoraci de les Expropiacions. - La valoraci de les Mesures correctores d'Impacte Ambiental (IVA incls), si sescau. Dins daquest mateix annex per fora del Pressupost per al coneixement de lAdministraci sinformar, quan sigui el cas, la Valoraci dels costos de conservaci i d'explotaci de la carretera.
Pgina 40 de 58
PLP-03v07
11.2.2.24.- Annex nm. 24: Integraci Ambiental del projecte i Mesures correctores d'Impacte Ambiental El Projectista haur de realitzar el corresponent annex de Mesures Correctores dImpacte Ambiental, amb lobjectiu despecificar les mesures que shan de prendre en relaci amb la sostenibilitat i leficincia ambiental de lobra i la minimitzaci de limpacte sobre el medi. Per redactar el present annex es tindr en compte els Protocols de Criteris Mediambientals de lobra civil de INFRAESTRUCTURES.CAT, document que est al web de INFRAESTRUCTURES.CAT. Lannex contindr com a mnim els segents apartats:
Compliment de prescripcions ambientals Descripci de les Prescripcions ambientals: En aquest annex caldr descriure TOTES les mesures correctores que shan recollit a lAnnex 2 tant pels projectes recollits en la taula 1, com en la taula 2 Totes aquestes mesures correctores hauran destar detallades a nivell de projecte constructiu. Aquelles mesures que estiguin detallades en altres annexos del projecte no caldr repetir-les.
Modificacions de Projecte respecte Estudi Informatiu Explicaci daquells canvis que shagin recollit en el projecte constructiu respecte lestudi dimpacte ambiental que tinguin una incidncia ambiental, shaur de descriure lactuaci, la implicaci ambiental, i les possibles mesures correctores que sen derivin.
Zonificaci ambiental del territori El present Annex d'Integraci Ambiental del corresponent Projecte Constructiu, haur de presentar un conjunt de plnols de zonificaci ambiental, d'acord als criteris i tipologies de zones que es defineixen a continuaci: Zones Excloses: Corresponen a les zones de major qualitat i fragilitat ambiental. En aquestes zones no es permetr la localitzaci de construccions permanents ni temporals, excepte aquells elements o installacions amb carcter puntual i que resultin imprescindibles i d'inexcusable realitzaci per a l'execuci de l'obra. Aquestes zones s'inclouran dintre les actuacions del projecte de restauraci ecolgica i paisatgstica. Zones Restringides: Sn les rees amb cert valor ambiental de conservaci. En aquestes rees noms s'admet la localitzaci d'installacions de servei de les obres, amb carcter temporal, exclusivament durant la seva execuci. Aquestes zones s'inclouran dintre les actuacions del projecte de restauraci ecolgica i paisatgstica. Zones Admissibles: Corresponen a les rees o zones del territori afectat per l'obra que presenta uns valors ambientals menors i conseqentment amb menors mrits de conservaci (zones antropitzades, abocadors, pedreres abandonades,....). En aquestes zones es localitzaran preferentment aquelles installacions i elements que per les seves especials caracterstiques tinguin un carcter permanent (per exemple, abocadors). Aquestes zones s'inclouran dintre les actuacions del projecte de restauraci ecolgica i paisatgstica. Com a criteris d'orientaci general s'utilitzaran els definits en els Protocols de Criteris Mediambientals de lobra civil de INFRAESTRUCTURES.CAT, document que est al web de INFRAESTRUCTURES.CAT.
Estudi Acstic . En el cas que la DIA, EIA, Memria ambiental shagi previst incloure mesures correctores per palliar limpacte acstic, o b que INFRAESTRUCTURES.CAT, aix ho determini, caldr que es redacti un Estudi Acstic del conjunt del projecte.. En el cas que hi hagi algun canvi en el traat que pugui modificar limpacte acstic dalgun receptor es far igualment un estudi acstic detallat. En aquells casos en els que es contempli la necessitat delaborar un estudi acstic sobre lexplotaci de lobra civil projectada (Estudi dimpacte, Declaraci dimpacte ambiental...), aquest haur de desenvolupar, com a
Pgina 41 de 58
PLP-03v07
mnim, els segents apartats: Es determinaran els nivells dimmissi mitjanant la metodologia establerta en el Decret 176/2009, de 10 de novembre, per al qual saprova el reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, i se nadapten els annexos. 1- Relaci dels parmetres de control del soroll i els lmits que per ells determinen tant la Declaraci dimpacte Ambiental, la normativa estatal i autonmica al respecte, com les ordenances municipals si nhi haguessin. 2- Sadoptar aquella que sigui ms restrictiva. 3- Anlisis del traat i identificaci de punts crtics que es poguessin veure afectats per un increment dels valors dimmissi acstica com a conseqncia de la infraestructura projectada. Sidentificar la ubicaci i caracterstiques daquests punts crtics aix com la seva tipologia en quant a nivells mxims admissibles (cases, zones industrials o comercials, rees sanitries, collegis...). 4- Estudi de predicci de nivells acstics en fase dexplotaci, en el que es detallar la metodologia adoptada i els valors dels clculs acstics resultants en els punts crtics prviament identificats. Aquests resultats hauran de referir-se als parmetres definits per la DIA o la normativa corresponent (Lmax, Leq, Lden, Lnight...), considerant els mateixos perodes horaris i utilitzant les mateixes unitats (dB(A)). Es tindran en compte per lestudi de predicci les segents dades: - IMD de la via segregada en trnsit de vehicles lleugers i pesats i en els trams horaris considerats per la normativa - Velocitat prevista per vehicles lleugers i per vehicles pesats - Pendent de la calada - Tipus de ferm - Distncia dels punts destudi a la calada - Cotes de la carretera i del punt receptor - Altura de les edificacions Si de lestudi de predicci de nivells acstics es comprovs que existeixen punts dels identificats com a crtics en els que es superen els valors lmit, shauran de definir les mesures minimitzadores a executar. A aquest respecte es detallar: 1- Metodologia de clcul de les mesures correctores, indicant latenuaci dels valors obtinguts en lestudi de predicci que saconsegueix amb les solucions proposades, i comprovant que els valors dimmissi es troben per sota dels valors lmit. 2- Definici de les dimensions i tipologia dels dispositius anti-soroll, entenent-se com a dimensions laltura i longitud dels mateixos, i com a tipologia la utilitzaci de cavallots de terra o la utilitzaci de pantalles anti-soroll prefabricades. per aquest cas es justificar ladopci de panells reflectants transparents o fonoabsorvents opacs en funci de les possibles reflexions de soroll al marge contrari i dels condicionants de visibilitat (carrils dacceleraci o desacceleraci, viaductes, etc.). 3- Definici dels elements estructurals a definir en el cas de ladopci de pantalles prefabricades. Per aix es relacionaran, per cada rang daltura i amplada de van dapantallament, les segents caracterstiques: - Dimensi i material dels suports dels panells anti-soroll - Dimensi i materials a utilitzar en les fonamentacions (sabates, pous o pilons) de cada suport i el seu corresponent armat - Dimensi i material a utilitzar en els perns dancoratge entre suport i fonamentaci 4- Definici de solucions constructives per casos singulars, tals com portes de sortida pel cas de grans longituds dapantallament, ancoratges especfics sobre estructures (passos inferiors, taulells de viaductes, capaleres de murs, etc...). aix mateix, es tindran en compte les solucions a adoptar de manera que no sinterfereixi amb la senyalitzaci viria (senyalitzaci vertical, prtics i banderoles, posts SOS, etc...). Estudi de camins
El projectista haur de realitzar un estudi de camins auxiliars necessaris per lexecuci de les obres. Aquests camins requeriran la segent documentaci mnima i hauran de contemplar lexpropiaci temporal per la seva execuci.
Pgina 42 de 58
PLP-03v07
Memria explicativa de les necessitats dexecuci, justificaci de les amplades i de la seva posterior restauraci. Plnols en planta i secci, dobertura de nous camins i/o eixamplament de camins existents. Plnols en planta i secci de la restauraci morfolgica, edfica i restauraci ambiental.
Prstecs i abocadors dobra En el cas que el projecte determini la necessitat de prstecs i/o abocadors, caldr fer una descripci ambiental del mateixos, tenint present la zonificaci ambiental del projecte i els criteris establerts per lEIA o Memria Ambiental, i/o DIA. I especificaci de les zones a protegir o preservar que sigui necessari. Cal fer tamb un estudi dels impactes derivats de l'explotaci de les rees de prstec que inclogui un estudi de visuals i dissenyar possibles mesures correctores com s el cas dapantallaments. Es requerir duna descripci i caracteritzaci tcnica dels mateixos, que inclogui situaci, superfcie dafectaci, volum dextracci o dabocament, fases dexecuci, definici de subsectors, morfologia final de restauraci, drenatge final, pendent del talussos, etc. Es requerir una proposta final de restauraci dabocadors i prstecs de lobra, morfologia final on es descriuran, les alades finals, pendents de talussos i amplada de bermes, aix com la restauraci ambiental. . . En el cas que com a abocadors es proposi realitzar una millora de finques caldr complir amb el decret 396/2007 de 17 doctubre i incloure els continguts de lannex 1 del citat decret. Sadjuntaran, com a mnim, els plnols de la zona en planta a escala de detall (p.ex. 1:2000), amb els perfils dibuixats i els perfils transversals i longitudinals inicials i finals de restauraci, amb cotes (1:2000). Prevenci dincendis forestals Cal tenir en compte, especialment, totes les mesures correctores de prevenci dincendis segons el decret 130/1998 de 12 de maig. Arqueologia En cas dhaver-hi un estudi complementari dafecci al patrimoni cultural, aquest sadjuntar com a apndix. En el cas que es determini la necessitat duna intervenci arqueolgica en fase dexecuci de les obres, sespecificar el procediment a seguir i les zones afectades. Les mesures correctores que sen desprenguin hauran destar pressupostades en el Document pressupost del projecte. Caldr tenir en compte el Protocol dactuaci en cas de detecci dartefactes explosius en relaci amb la Seguretat i Salut Laboral en obres de construcci (PRO-08). Contaminaci Lluminosa En el cas que sigui daplicaci la llei 6/2001 de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi nocturn, shaur despecificar si la infraestructura es troba en zona E1, E2, E3 o E4 i les mesures correctores que shan pres. Mesures Correctores dImpacte Ambiental En el cas que lestimaci del valor de les hidrosembres i les plantacions sigui superior als 60.000 (PEC) cal que sespecifiqui que es redactar un projecte complementari de plantacions. En aquest cas no caldr detallar a nivell de projecte constructiu les hidrosembres i les plantacions. Caldr que sespecifiqui el pressupost de les hidrosembres i les plantacions en lannex de pressupost per al coneixement de ladministraci. Daquesta manera les hidrosembres i les plantacions no estaran incloses en el pressupost de lobra. En el Document de plnols ha dhaver-hi els plnols de les mesures correctores que shan detallat en aquest annex (excepte les hidrosembres i les plantacions si el seu valor supera els 60.000 ) i degudament especificades en el pressupost. En aquest segons supsit la definici de les mesures correctores shauran de definir seguin els annexos del PLP-28v04 Plec de prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci de projectes complementaris de mesures correctores dimpacte ambiental En el Plec de prescripcions tcniques particulars sha de tenir en compte totes aquelles prescripcions especfiques per dur a terme les mesures correctores.
Pgina 43 de 58
PLP-03v07
11.2.2.25.- Annex nm. 25: Pla de Conservaci i Explotaci valorat Consisteix en fer lanlisi de les necessitats de conservaci i explotaci de les noves carreteres considerades en el Projecte, per tal destimar quines sn les necessitats segons el tipus, caracterstiques, situaci i equipaments de la carretera. Aquest annex, es desenvolupar d'acord amb la metodologia per a lavaluaci simplificada de la conservaci als Projectes dobres noves, que INFRAESTRUCTURES.CAT facilitar al Projectista. 11.2.2.26.- Annex nm. 26: Definici i desenvolupament de la 2a fase Aquest annex sestructurar de la segent forma: 3. MEMRIA DESCRIPTIVA en la que es detalla tot all relacionat amb el desdoblament especialment pel que fa al traat, estructures, drenatge i moviment de terres. 4. TRAAT. Clculs analtics del traat en planta i en alat del tronc i els ramals afectats pel desdoblament. 5. ESTRUCTURES. Definici de la tipologia estructural adoptada. 6. DRENATGE. Definici de la tipologia adoptada i compatibilitat amb la 2a fase. 7. MOVIMENT DE TERRES. Sadjuntar un diagrama de masses corresponents a la 2a fase, aix com els llistats que ho justifiquin. Sanalitzar amb detall aquells desmunts a executar en 2a fase que per ser necessari ls dexplosius obligarien a talls del trnsit, a lobjecte de determinar si shan dexecutar en 1a fase. En cas que lobra necessiti abocadors sexecutaran terraplens de 2a fase. 8. PLNOLS. - Plantes a escala 1:1000 amb talussos a on es defineix clarament la 2a fase. - Perfils transversals complets en els que es trami la zona a executar en 2a fase. - Secci tipus detallant lemplaament entre els punts de replanteig de la 1a i 2a fase. - Definici i dibuix en planta i en alat dels ramals dels enllaos a executar en 2a fase en els que se trami la zona executada en 1a fase i que no es modifica posteriorment. 11.2.2.27.- Annex nm.27: Titularitats i Catlegs Aquest annex ha de figurar en tots els projectes constructius que no tinguin projecte de traat previ. Es podr exceptuar daquest requisit aquells projectes que no suposin cap canvi de catleg general o de catleg detallat en cap dels seus nivells. En aquest cas shaur de fer constar aquest extrem en la memria. En els plnols i en les relacions hi figuraran els codis de les vies segons la Instrucci de Servei XZ/96 per a la Codificaci dels Nusos de la Xarxa de Carreteres. 1Titularitats Pel que fa a titularitats ha de contenir: - Plnol de vialitat existent anterior a les obres (amb indicaci de titularitats de les vies existents). - Plnol dexpropiacions que comporta lactuaci (amb indicaci de les administracions expropiants). - Plnol de vialitat posterior a les obres (amb indicaci de les titularitats resultants de lactuaci). - Plnols de vialitat posterior a les obres (amb indicaci de les titularitats resultants de lactuaci) per a cada terme municipal i administraci i/o particular; un plnol independent per a cadascun dells. - Relaci de vies existents amb anterioritat a les obres (amb indicaci de les titularitats). - Relaci de vies posteriors a les obres (amb indicaci de les titularitats resultants de lactuaci i proposta de titularitats). 2 Catlegs
Pel que fa a catlegs ha de contenir: 1. Quadre resum dels trams del catleg general i elements dels catlegs detallats que queden modificats, addicionats o suprimits: - trams de cadascun dels nivells del catleg general - calades laterals - nusos - vies de connexi
Pgina 44 de 58
PLP-03v07
- vies collectores i ramals. 2. Fitxes corresponents a cadascun dels trams del catleg general i elements dels catlegs detallats que queden modificats, addicionats o suprimits amb indicaci de totes les seves dades.
11.2.2.28.- Annex nm. 28: Tnels Dins d'aquest annex s'inclouran tant els tnels de nova construcci, ja siguin perforats o artificials, amb la justificaci de la soluci escollida, aix com les modificacions dels tnels ja existents, si s el cas, els quals s'hauran de projectar basant-se en el seu estat actual. En virtut de la llei dobra pblica, lestudi de tnels en funci de la seva naturalesa reglada per la mateixa llei pot requerir adaptar-se a la instrucci tcnica redactada pel Consell Assessor de Tnels i dAltres Obres Singulars, aix com ser objecte duna auditoria tcnica. 1. Per a cada tnel (i per a cada clcul efectuat separadament) es confeccionar un memorndum que constar de: Nomenclatura, localitzaci (PK) i descripci del tnel (o part) projectat. Definici i caracterstiques de geometria (sinclouran els croquis i quadres necessaris). Caracterstiques del terreny i dels materials emprats incloent un resum i justificaci de les dades geotcniques utilitzades als clculs i dimensionaments. Disseny de lexcavaci, sosteniment, es definiran tants tipus com siguin necessaris per a garantir lexecuci de lobra i la seva estabilitat a curt i llarg termini, en funci del terreny i accidents geolgics travessats al llarg del seu traat. Als embrocaments es dissenyaran els talussos dexcavaci i el tractament necessari amb els mtodes habituals de la mecnica de roques i sls. Al llarg del tnel, es definiran quants trams se considerin necessaris, assignats a cadascun dells, els tipus de sosteniment es definiran els elements que el constitueixen amb indicaci de lordre establert per la seva collocaci, i el retrs mxim per la seva posta en obra des del moment que sexecuti lexcavaci. Sestudiar la necessitat de revestiment i es justificar la soluci adoptada. Al projecte dobra civil es dissenyar tot el necessari per al posterior encaix de les installacions i en particular als pous i galeries, coordinant el seu disseny amb el de lexcavaci principal. Procs constructiu explicitant i justificant les fases d'excavaci i la longitud d'avanada, aix com les caracterstiques constructives particulars de cadascuna de les seccions tipus i dels embrocaments. Sadjuntaran els plnols necessaris per a la seva definici. Explicaci acurada de la forma d'executar la impermeabilitzaci, el drenatge i desgus, el sosteniment i revestiment del tnel, les conduccions, els pous, les galeries auxiliars, i en general, de qualsevol element especfic del tnel, adjuntant els croquis o detalls necessaris. Anlisi de la necessitat dinstallacions auxiliars (ventilaci, comunicacions, detecci dincendis, enllumenat, bombejament, etc.) del tnel i, en cas de ser-ho, la seva definici detallada. Normativa aplicable. Hiptesis i accions considerades. Resultats utilitzats del clcul efectuat. Dimensionament del tnel, amb l'explicitaci, l'anlisi i la interpretaci dels resultats obtinguts, palesant la seva validaci a efectes del compliment de la normativa i/o especificacions corresponents. Croquis despecejament de l'armadura per a cadascuna de les activitats en que es descomposa el tnel, seguint la mateixa estructura utilitzada al pressupost. Elaboraci d'un ndex que permeti trobar les dades i resultats que s'esmenten, en el tom o toms que s'adjuntin a part contenint els llistats dels clculs. Auscultaci i instrumentaci. Es definiran tots els aspectes necessaris dacord amb el Plec dEstudis Constructius dInstrumentaci i Auscultaci de INFRAESTRUCTURES.CAT (PLP-38).
Pgina 45 de 58
PLP-03v07
-
Installacions. Sinclouran en el projecte del tnel totes les installacions necessries pel funcionament del mateix en rgim dexplotaci. Estudi hidrogeolgic en el cas dafecci a aqfers, dacord amb el Plec de Prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci destudis hidrogeolgics (PLP-37).
Tots els clculs tindran en compte els processos de posada en obra, contemplant els estadis intermedis que impliquin hiptesis diferents de les de la situaci final prevista, o que suposin coeficients de seguretat inferiors als emprats. Es tindr en compte all disposat a la llei dobra pblica 3/2007 (Article18, apartat 3.l) Cas d'utilitzar programes informtics per fer els clculs, caldr precisar el nom del programa (o programes), versi i data, l'empresa que el comercialitza, i l'autor (o autors) del programa; aix mateix caldr fer una breu descripci de l'operativa (dades d'entrada, etc...), per a cadascun dels programes, i de les hiptesis i simplificacions que es consideren. Ser daplicaci all recollit a la Circular 3/05 de la Direcci General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya sobre las especificacions tcniques per a lequipament de tnels dobres de carreteres, aix com en el Plec de Prescripcions per la redacci dEstudis Constructius dInstrumentaci i Auscultaci de INFRAESTRUCTURES.CAT i en el Plec de Prescripcions per a lassistncia tcnica a la redacci dEstudis Hidrogeolgics. Igualment es tindr com a referncia all recollit a la Directiva 2004/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 de abril de 2004, sobre requisits mnims de seguretat per a tnels de la xarxa transeuropea de carreteres. Pel que fa a l'autoria de la redacci d'aquests treballs, si el Projectista adjudicatari els encarrega a tercers, n's el responsable del seu contingut. Si s INFRAESTRUCTURES.CAT qui encarrega dites tasques a d'altres empreses o persones diferents del Projectista adjudicatari, els documents corresponents hauran d'anar signats per qui els ha desenvolupat. En tot cas, pertoca al Projectista adjudicatari el perfecte acoblament i la integraci dins del Projecte, de les parts del mateix elaborades per terceres persones, tant si sn contractades per ell o com per INFRAESTRUCTURES.CAT. Els llistats dels clculs que s'hagin realitzat s'adjuntaran en tom o toms a part. 2. Per a cada tnel, i pel que fa referncia a la definici geomtrica dels elements que es projecten, es concretar per separat: Clcul de coordenades dels punts definitoris de l'obra nova. Si s el cas, coordenades dels punts bsics del tnel existent objecte de l'ampliaci o modificaci. Les coordenades que siguin necessries per a servir de referncia a la secci tipus corresponent a cada tram del tnel. Definici geomtrica de cadascuna de les seccions tipus del tnel, comprovant que compleixen els glibs establerts. 11.2.2.29.- Annex nm. 29: Estudi de gesti de residus de la construcci i demolici. El contingut daquest annex ha destar dacord amb el RD105/2008, on es regula la producci i gesti dels residus de construcci i demolici. Per elaborar el pressupost caldr fer servir el mdul de Gesti Mediambiental del TCQ2000.
Aquest annex inclour la segent informaci : 1. Estimaci de la quantitat (en t i m3), dels residus de construcci i demolici que es generaran a lobra, codificats dacord amb la Llista europea de residus. 2. Mesures per la prevenci de residus a lobra. 3. Operacions de reutilitzaci, valoritzaci o eliminaci als qu es destinaran els residus.
Pgina 46 de 58
PLP-03v07
4. Mesures per la separaci de residus a lobra. Tenint en conte que aquests residus shan de separar en les segents fraccions, quan, de forma individualitzada per cada una daquestes fraccions, la quantitat prevista de generaci pel total de lobra superi les segents quantitats: Formig: 80 t Maons, teules, cermics: 40 t Metall: 2 t Fusta: 1 t Vidre: 1 t Plstic: 0,5 t Paper i cartr: 0,5 t El projectista ha de preveure mitjans i espai per poder fer les separacions de les fraccions en la mateixa obra, sempre que sigui possible i tcnicament viable. En cas de no poder fer aquesta separaci en origen, el projectista podr encomanar-la a un gestor de residus. En aquest ltim cas, deur obtenir la documentaci acreditativa de que aquest, ha complert la seva disposici. 5. Els plnols de les installacions previstes per lemmagatzematge, manipulaci, separaci i altres operacions de gesti dels residus de la construcci i demolici dins de la prpia obra. 6. Les prescripcions del plec de prescripcions tcniques particulars del projecte, en relaci a l'emmagatzematge, manipulaci, separaci i altres operacions de gesti dels residus de la construcci i demolici dins de la prpia obra. 7. El Pressupost daplicaci i execuci de lEstudi de Gesti de Residus de Construcci i Demolici que sincorporar al Pressupost dExecuci Material de lobra com a Partida Alada a justificar per a la Gesti de Residus de Construcci i Demolici 8. En obres de demolici, rehabilitaci, reparaci o reforma, incloure un inventari dels residus perillosos que es generaran, i preveure la seva recollida selectiva, per evitar mescles entre ells o amb altres residus no perillosos, i assegurar la seva gesti mitjanant gestors autoritzats.
11.2.2.30.- Annex nm. 30: Monitoratge Es definiran tots els aspectes necessaris dacord amb el Plec dEstudis Constructius dInstrumentaci i Auscultaci de INFRAESTRUCTURES.CAT (PLP-38). Per a lacceptaci del treball per part de INFRAESTRUCTURES.CAT, ser precs reflectir els continguts segents, a descriure esquemticament en un ECIA, que deuran ser desenvolupats amb posterioritat en el corresponent Pla dAuscultaci perqu aquest sigui realment operatiu durant lexecuci material de lobra. A continuaci sindiquen els continguts: Objecte de lEstudi dAuscultaci. Promotor Propietari. Autor/s del Estudi dAuscultaci. Dades del Projecte. Condicions de lentorn. Activitats Constructives. Determinaci del procs constructiu. Descripci dels treballs dinstrumentaci. Organitzaci de la unitat dauscultaci. Pla dAuscultaci
Pgina 47 de 58
PLP-03v07
-
Gesti de dades de lauscultaci Anlisi de les lectures dinstrumentaci. Conclusions. Termini dexecuci i pressupost. Apndix
- Apndix 1 Pla dexecuci dels treballs - Apndix 2 Fitxes Caracterstiques i installaci dels aparells dels Instruments dauscultaci - Apndix 3 Protocol de seguiment i resoluci dalarmes - Apndix 4 Fitxes de seguiment dels instruments dauscultaci - Apndix 5 Altres. Segons proposta del tcnic o per indicaci concreta de INFRAESTRUCTURES.CAT. El Pla dexecuci dels treballs haur de ser en tot moment coherent amb el pla de treballs del projecte constructiu corresponent i seguir les indicacions de lOficina dAuscultaci i Geotcnia de INFRAESTRUCTURES.CAT, qui establir els criteris per confeccionar aquest annex, els plnols i el pressupost. El Tcnic Competent haur dutilitzar, per confeccionar el plec de condicions tcniques particulars i el pressupost, el Banc de Preus dObra Civil de INFRAESTRUCTURES.CAT. Als documents del projecte (Plnols, Plec de condicions i Pressupost) sinclour un captol especfic de monitoratge, com una activitat dobra ms, i que no caldr repetir en aquest annex. En lannex del Pla de Treballs, sinclour explcitament la tasca de monitoratge, com una activitat ms de lobra. Si calgus crear nous plecs o modificar els existents degut a necessitats de lEstudi, lautor de lECIA ho proposar a INFRAESTRUCTURES.CAT; i un cop aprovades per INFRAESTRUCTURES.CAT aquestes adaptacions, sincorporaran al Plec de condicions del projecte.
11.2.2.31.- Annex nm. 31: Reportatge fotogrfic Inclour les imatges fotogrfiques numerades acompanyades dun plnol de localitzaci de les mateixes amb indicaci de la orientaci.
11.2.3.- Altres annexos El Projectista podr incloure en la Memria altres annexos que consideri necessaris per a una justificaci ms completa del Projecte. 11.3.DOCUMENT NM. 2: PLNOLS
Tots els plnols del Projecte es confeccionaran dacord amb el Manual dEstructuraci Informtica dels projectes redactats per INFRAESTRUCTURES.CAT (MAN-05). S'inclouran tots els plnols necessaris per a la completa definici de les obres projectades. Els plnols hauran d'sser en nombre suficient i la precisi adequada perqu puguin efectuar-se els amidaments de totes les obres a executar. Quan la complexitat ho requereixi, s'establir una relaci entre ells a mode d'enlla per a facilitar la seva interpretaci. 11.3.1.- Plnols de situaci general, de conjunt i de planta S'inclouran les colleccions de plnols segents: Plnol ndex i de situaci general. Plnol de conjunt, a escala 1:5000, sobre fotografies aries (facilitades per INFRAESTRUCTURES.CAT).
Pgina 48 de 58
PLP-03v07
-
Plnol de conjunt, a escala 1:5000, sobre la cartografia lliurada per INFRAESTRUCTURES.CAT. Plnols de planta, a escala 1:1000, sobre la cartografia lliurada per INFRAESTRUCTURES.CAT Plnols de planta, a escala adequada, sobre els Plans Urbanstics afectats.
Les obres projectades es dibuixaran de forma que es puguin diferenciar amb claredat les obres projectades de les existents en l'actualitat. Es retolaran les referncies de totes les obres de fbrica, de les obres de drenatge transversal, dels serveis afectats i les bases de replanteig. Les plantes de detall es dibuixaran a una l'escala que permeti una correcta concreci (1:500, 1:200, etc.), en els trams d'acceleraci, desacceleraci, intersecci o enlla, indicant la geometria dels eixos en planta i els peralts. 11.3.2.- Perfils longitudinals Per als perfils longitudinals, s'utilitzar l'escala 1:1000 en horitzontal i l'escala 1:100 en vertical. Per a cada calada es referenciar a peu de plnol, amb distribuci tipus guitarra i cada vint metres: el punt quilomtric (PK) de projecte, la cota del terreny, la cota de la rasant, el radi de curvatura, els peralts i lample de la calada. Es dibuixaran els perfils longitudinals de tots els eixos projectats (principals, ramals i variants), precisant la continutat en els perfils longitudinals dels eixos amb el que enllacen en els seus dos extrems. A cada plnol sinclour un esquema amb la disposici i denominaci dels eixos, remarcant aquell del qual es representa el perfil longitudinal. Caldr tamb posar lesquema de la secci tipus, aix com referenciar els tnels, obres de fbrica i obres de drenatge. 11.3.3.- Perfils transversals Els perfils transversals definiran detalladament l'obra a executar en cadascun, incloent tot el que sigui necessari, per a la millor comprensi de l'obra projectada. Es dibuixaran a escala 1:200 cada vint metres. A aquesta collecci de perfils safegiran els corresponents als estreps de les obres de fbrica. S'hi detallaran com a mnim els punts segents: Aresta superior i peu de desmunt. Aresta superior i peu de terraplens. Trencalls i banquetes en els talussos de desmunt o de terrapl. Vores extremes i vrtex de cunetes. Encaixos per a ferms. Escalonament per a l'assentament de terraplens. Eix o eixos de definici. Murs de contenci.
En els perfils es retolaran les identificacions, amb els corresponents PK, les cotes dels eixos i dels peralts, aix com les dades de superfcies d'excavaci, de terrapl i capes granulars del ferm. Es dibuixaran perfils transversals correguts en les zones de contacte de ramals i vies d'acceleraci i desacceleraci amb calades definides per a eixos diferents; havent de figurar les identificacions i cotes dels dos eixos. 11.3.4.- Seccions tipus Per a cada cas diferent es dibuixaran, a escales diverses, seccions tipus: nombre de carrils, amplades de la mitjana si s el cas, desmunt, terrapl, mitja costa, corba a la dreta, corba a l'esquerra, ampliaci de voral, calada amb carril d'acceleraci o de desacceleraci, sota cada obra de fbrica (incloent glibs), ramals, sobre estructures, en carreteres, vies de servei, etc.
Pgina 49 de 58
PLP-03v07
Es representaran clarament, a cada secci tipus, amb indicaci del valor i del sentit de les seves pendents els lmits de coronaci de terrapl, o d'assentament en desmunt; les capes granulars, les capes bituminoses, les capes tractades o de formig del ferm; els reblerts i els recobriments de terra vegetal. En les seccions tipus, s'identificar la situaci de voreres, rigoles, canalitzacions, cunetes, drenatges, collectors, reblerts filtrants, barreres flexibles i/o rgides, murs de contenci, defenses de vorals, bculs i columnes d'illuminaci, etc. Tots els elements s'acotaran horitzontalment (referint-los als eixos definits en l'annex de Traat, que igualment s'hauran de representar). Tamb s'acotaran els gruixos si sn uniformes, i els seus valors mnims si sn variables amb indicaci expressa de qu ho sn. El Projectista resumir, ,en una taula, la secci tipus i la llei de desmunts i terraplens que correspon a cada punt del traat. 11.3.5.- Drenatge a) Plantes de drenatge
Es dibuixaran els drens, drens-collectors, pericons, embornals, baixants, canaletes, cunetes revestides, etc., identificant les caracterstiques de cadascun. Tamb es dibuixaran les canonades i tubs de drenatge transversal. A tots els plnols realitzats shi far constar la simbologia utilitzada. b) Drenatge transversal
Es representaran la planta, el perfil longitudinal i la secci transversal de cada obra de drenatge i de l'explanaci de l'entorn immediat, a escala 1:100, indicant els punts de replantejament per a les obres noves (o per a les existents que s'amplien). S'indicar la denominaci de l'obra; el PK de l'eix de la plataforma en qu es produeix la intersecci amb l'eix de l'obra; l'azimut de l'eix de l'obra; la seva longitud total (o les longituds a un i altre costat de la intersecci d'eixos); cos i embocadures de l'obra, especificant i justificant el tractament que es doni al seu entorn (canalitzaci, emmacat, etc.) i grafiant les aletes i els detalls necessaris per a la total definici de les obres. Sinclour el quadre de materials, resistncies caracterstiques, nivells de control i coeficients de seguretat, aix com els plnols de detall i els croquis despecejament de les armadures. c) Drenatge longitudinal
A l'escala 1:1000 es representaran les alineacions de drens i collectors amb totes les arquetes intercalades, indicant els elements d'abocament i extracci d'aigua, i la tipologia de les arquetes i dels collectors. A peu de plnol i amb distribuci tipus "guitarra", es referenciaran les cotes de rasants a la secci de cada peric; la distncia a l'origen del dispositiu de drenatge; les cotes de la solera del collector i del fons del peric; les distncies parcials i el tipus i pendent del dren-collector. Si s el cas, es representaran les connexions amb el drenatge transversal i amb la xarxa de sanejament existent. d) Detalls del drenatge
A escales adequades (1:25, 1:20, etc.) es dibuixaran els detalls necessaris per a definir la geometria i la composici de tots els elements contemplats en el Projecte: drens, collectors, drens-collectors, rebliments filtrants, pericons, embornals, reixes, connexions vorera-baixants, baixants, connexions baixant-cuneta, cunetes revestides, etc. 11.3.6.- Obres de fbrica a) Definici geomtrica A escala adequada a la mida del plnol (indicativament a 1:100, 1:500, etc.) es representaran la planta, l'alat longitudinal i tots els talls transversals que siguin necessaris per a la completa definici de l'obra de fbrica (O.F.) en qesti.
Pgina 50 de 58
PLP-03v07
S'indicaran els punts de replantejament dels quals, en un quadre, se n'indicaran les coordenades X, Y, Z. Caldr tamb assenyalar els punts d'intersecci dels eixos de lO.F. i els ramals o eixos de les plataformes, grafiant els PK i angles corresponents. S'acotaran les longituds de mduls, aix com les dimensions de fonaments, alats, aletes i taulers, etc. A la planta general de lestructura es representaran els punts crtics que hauran estat analitzats per a la verificaci de glib, adjuntant un quadre amb el glib corresponent a cada punt. En els plnols de planta i alat de lO.F. es grafiar la localitzaci dels sondeigs, dels assaigs de penetraci i de les cales realitzades per a la caracteritzaci del terreny de fonamentaci a la zona de lestructura i al seu entorn ms immediat, A lalat a ms es representar lestratigrafia interpretada i el nivell fretic, cas que no shagi detectat, sindicar explcitament. S'inclour, aix mateix, el quadre de materials, resistncies caracterstiques, nivells de control, esquemes de pretesat, coeficients de majoraci de sollicitacions i minoraci de resistncies, etc. b) Definici d'armadures En plnols de composici semblant als anteriorment indicats, es dibuixaran les armadures actives i passives que s'hauran de collocar, identificant-les amb un nmero de posici, el seu calibre i separaci, que hauran de coincidir amb els que s'hauran utilitzat en els plnols o croquis d'especejament. Aquests croquis despecejament shauran de fer per a cadascuna de les activitats de lO.F. seguint la mateixa estructuraci del pressupost i sinclouran als plnols corresponents. c) Detalls A escales adequades (1:10,1:20, etc.) es dibuixaran tots els detalls necessaris per a concretar i aclarir les unions, interseccions de paraments, collocaci d'embornals, defenses viries, baranes, juntes de dilataci, lloses de transici, proteccions de vores de lleres, recolzaments de neopr, reblerts i drenatge en extradossos, etc. 11.3.7.- Tnels Si s el cas, a escales adients, s'adjuntaran els plnols, una relaci dels quals sense que sigui limitativa s: Plantes, alats i seccions tipus. Perfils geotcnics del traat. Plantes i alats del traat. Plantes topogrfiques d'embrocament. Definicions geomtriques dels perfils transversals. Seccions. Excavaci i sosteniments. Plantes de drenatge. Impermeabilitzaci i drenatge. Installacions (ventilaci, comunicacions, detecci dincendis, enllumenat, bombejament, etc.). 11.3.8.- Senyalitzaci i seguretat viria Plnol de planta: En el plnol de planta a escala 1:1000, amb informaci cartogrfica, es representaran les diferents marques viries; els senyals, els prtics i les banderoles; les barreres rgides i/o flexibles, els elements dabalisament i la paret de tancament. Les marques viries s'identificaran pel seu tipus segons denominaci en la Norma 8.2IC. En aquest plnol haur de reflectir-se leix amb els PK de projecte i els PK dexplotaci de la carretera cada 100 m. Les crulles i plafons de senyalitzaci dorientaci seran codificats dacord amb els criteris establerts al Manual de Senyalitzaci Interurbana dorientaci. Els senyals verticals de reglamentaci es grafiaran al plnol de planta representant-se, a ms, en posici abatuda on es dibuixar el seu detall, amb una llegenda indicant la denominaci del senyal, la dimensi bsica i el glib vertical. Per als plafons laterals dorientaci, prtics i banderoles es procedir de la mateixa
Pgina 51 de 58
PLP-03v07
forma, dibuixant la llegenda del plaf i a ms, afegint el codi didentificaci unvoc a labatiment indicat al pargraf anterior. Aquest codi didentificaci unvoc sutilitzar al plnol de detalls de senyalitzaci, i al pressupost; sindicar tamb la posici dimplantaci del plaf mitjanant coordenades UTM. En tots els senyals verticals caldr especificar tamb lactivitat a realitzar (eliminar, nou senyal, desplaar, canvi plaques, etc.), La implantaci dels plafons dorientaci (laterals, banderoles i prtics) es dur a terme cercant els punts dimplantaci que ofereixin una ptima visibilitat i mxim temps de lectura, tot respectant (sempre que sigui possible) els rangs de distncies establerts als Manuals de Senyalitzaci. Sevitar, a ms, que es produeixin interferncies visuals entre els plafons que es disposin a la carretera, amb aquest objectiu, sintentar que la distncia mnima entre plafons verticals sigui de 50m. Lmbit geogrfic del plnol de planta ha dencabir la totalitat dels senyals que sincorporen al projecte, encara que hi hagi senyals que shagin dimplantar fora de lmbit de lobra. En aquest cas, es permetr utilitzar fulls complementaris a escala superior a 1:1.000. En qualsevol cas, no es permet grafiar extrapolacions de la implantaci de plafons al plnol de planta, a lestil de senyal X a implantar a 150m de la crulla. En el plnol de planta de senyalitzaci es representar la barrera de seguretat collocada, indicant si es tracta duna barrera rgida o flexible, el tipus de barrera projectada segons el seu codi, aix com la disposici de tots els elements de transici. Plnol de detall: El plnol de planta es complementaran amb plnols de detalls en els que es reflectir el disseny complet dels plafons dorientaci, les seves dimensions, la seva naturalesa, nivell de retrorreflectncia, mida i tipus de lletra, color de fons, etc., aix com el detall estructural dels suports, inclosos els fonaments. En el mateix tipus de plnol sinclouran els detalls de labalisament (fites daresta, ulls de gat, etc.). Tamb sinclouran els quadres corresponents a les claus de senyalitzaci horitzontal amb lexpressi del tipus i ample de lnia, i tipus de pintura; aix com en el cas de ratlles discontnues, de linterval, i de les dimensions en el cas daltres marques vials tals com fletxes, illetes o altres smbols. En el plnol de detall es representar cada tipus de barrera, amb indicaci del tipus de suport, separaci daquests, fixacions, tipus de galvanitzat, etc. S'afegiran tots els detalls necessaris per a la total definici dels elements projectats. 11.3.9.- Vialitat hivernal En els plnols de planta generals a escala 1:1000 sindicaran els diferents sistemes i elements projectats, aix com les installacions corresponents. Es confeccionaran, si procedeix, plnols de detalls dels segents sistemes i elements: Defensa i control dallaus. Calaixos antialllaus. Pantalles paraneus. Magatzems i sitges de fundents. Sistemes daspersi de fundents. Estacions meteorolgiques. Annex nm. 26: Estudi de la tipologia dinterseccions i enllaos, de vies lentes i de zones davanament Centres de vialitat hivernal. 11.3.10.Energia elctrica i illuminaci
En els plnols denllumenat a escala 1:1000, sindicar la posici dels punts de llum, de les lnies elctriques i dels pericons, aix com la secci dels cables elctrics, i sadjuntaran plnols de detall, a escales adequades, dels elements denllumenat (bculs, lluminries, lmpades, etc.) i lesquema dels quadres de comandament. Constar almenys dels plnols segents: Canalitzacions. Lnies generals.
Pgina 52 de 58
PLP-03v07
-
Enllumenat de ramals (ramificacions) i lnies. Enllumenat de plataformes i lnies. Quadres elctrics. Detalls. 11.3.11.Serveis afectats
Sadjuntaran els plnols segons sindica a continuaci en el present apartat. Els serveis i les installacions es grafiaran en els plnols de planta a escala 1:1000, que defineixin l'obra de carretera que sha de construir, d'acord amb la cartografia digitalitzada facilitada per INFRAESTRUCTURES.CAT. Caldr grafiar els serveis existents de forma ntida, indicant clarament en cadascun dells el tipus de servei que es tracti i un nmero d'ordre identificatiu. Al Manual dEstructuraci Informtica sespecifica amb detall com shauran de representar els serveis afectats. En la definici de traat, s recomanable, que les corbes de nivell estiguin grafiades en color negre; i que els serveis afectats i les llegendes que els identifiquin siguin de colors diferents, a ser possible un color per a cada empresa o entitat afectada. Els plnols sagruparan segons es detalla a continuaci: Plnols de serveis existents. Es representaran els serveis existents sobre els plnols de planta general, indicant les caracterstiques del servei aix com la propietat del mateix. Tamb sindicaran les parts que queden afectades.. Plnols de serveis afectats. Es representaran els serveis existents i les reposicions projectades i consensuades amb la companyia. Sindicar cada afecci mitjanant una breu descripci i sanotaran les caracterstiques tcniques de les reposicions aix com la seva titularitat. Sindicaran de manera que es destaquin respecte de la resta, aquells serveis que shan considerat crtics. Plnols de serveis afectats per companyies. Inclouran: o o o Plnols de serveis afectats separats per cadascuna de les companyies. Plnols de detall a lescala adequada de les solucions adoptades. Contindran tots aquells detalls necessaris per a la total definici dels elements projectats. Seccions longitudinals i tranversals de cada una de les afeccions.
A tots els plnols realitzats s'hi far constar la simbologia utilitzada segons el Manual dEstructuraci Informtica. 11.3.12.Senyalitzaci i ordenaci del trnsit durant les obres
A escala adient, s'inclouran: Plantes esquemtiques de senyalitzaci. Seccions. Detalls. 11.3.13.Mesures correctores dImpacte Ambiental
Aquests plnols recolliran les mesures correctores dImpacte Ambiental que es detallen en lannex 25 de mesures correctores dimpacte ambiental 11.3.14.Prstecs i abocadors
Sadjuntaran tots els plnols necessaris per tal de poder explotar i restaurar els prstecs i abocadors necessaris, com a mnim: Plnols de la zona en planta a escala de detall (p.ex. 1:2000), amb els perfils dibuixats. Perfils transversals i longitudinals inicials i finals de restauraci, amb cotes (1:2000).
Pgina 53 de 58
PLP-03v07
-
Monitoratge
Plnols amb les previsions d'avan dels fronts d'explotaci-restauraci. 11.3.15.-
Dacord amb el que shagi incls a l annex corresponent, es grafiar sobre plnols de planta, alat i seccions, la implantaci dels diferents elements a installar durant les obres, per a lobtenci de les dades dauscultaci i control de les infraestructures que constituiran el monitoratge de les obres. Es seguiran les directrius que a tal efecte t establertes INFRAESTRUCTURES.CAT 11.3.16.Altres plnols
El Projectista podr incloure altres plnols que consideri necessaris per a una definici ms completa del Projecte.
11.4.-
DOCUMENT NM. 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES PARTICULARS
El plec de prescripcions tcniques particulars (en endavant, PPTP) s el document complementari al PGI-10 (plec de prescripcions tcniques generals per a obres de carreteres de INFRAESTRUCTURES.CAT), que est publicat al lloc web de INFRAESTRUCTURES.CAT, i s dobligat compliment en lexecuci de les obres licitades per INFRAESTRUCTURES.CAT. El PPTP t com a objecte la concreci de les prescripcions a aplicar particularment a cada projecte, all on el PGI-10 t una redacci ms genrica. Per tant, el PPTP ha de recollir els possibles criteris divergents, complementaris o aclaridors del PGI-10, sobretot en els apartats damidament i abonament de cada unitat dobra. El PPTP selaborar en base al document de referncia que INFRAESTRUCTURES.CAT proporcionar al consultor en la reuni dinici. En qualsevol cas, s tasca del consultor desenvolupar el document de referncia per adaptar-se convenientment a les especificitats de cada projecte. En lelaboraci del PPTP es tindran en compte els segents condicionants: Noms sinclouran els apartats corresponents a les unitats dobra necessries per a la redacci del projecte, respectant la seva numeraci. En el cas dunitats dobra noves, no incloses al PGI-10 o al PPTP, es redactaran els seus apartats seguint els criteris dordenaci i desenvolupament adoptats al PPTP. La seva numeraci ser correlativa a lltima que figuri en el corresponent apartat. En totes les unitats es definiran els materials a utilitzar, que per qualsevol ra hagin de ser diferents als especificats al PGI-10 o al PPTP. Es comprovar en cada cas, que all esmentat al PPTP per a cada unitat dobra i el preu corresponent que sindica, es correspon amb al que sha representat als plnols i figura als quadres de preus o sha esmentat en altres documents del projecte.
AL PPTP es transcriur el segent: La part contractual daquest plec corresponent a la Seguretat i Salut de lobra, es troba continguda al propi al propi estudi de seguretat i salut
11.5.-
DOCUMENT NM. 4: PRESSUPOST
11.5.1.- Documentaci a lliurar Els amidaments, incloent els llistats damidaments auxiliars (mecanitzats) i els amidaments detallats (TCQ 2000).
Llistat damidaments auxiliars (mecanitzats) Resum damidaments de terres per trams (segons model facilitat per INFRAESTRUCTURES.CAT) Estadstica de Partides (ordenada per imports). Els Quadres de Preus nm. 1 i nm. 2. Els Pressupostos Parcials.
Pgina 54 de 58
PLP-03v07
El Pressupost General.
En el suport informtic (CD o, un cop posat en funcionament lentorn de lrea Collaborativa, cpia en format zip) de la unitat de control, incloent pressupost, pla de treballs i qualitat, format TCQ-2000 (Utilitzar assistent per a cpies). Per a la confecci dels esmentats documents, en base a la metodologia aplicada per INFRAESTRUCTURES.CAT per a l'establiment i el seguiment dels parmetres de cost, temps i qualitat, s'utilitzar el programa informtic per a l'elaboraci de pressupostos TCQ 2000, del que el Projectista haur de disposar. 11.5.2.- Elaboraci del Pressupost El Projectista haur de disposar de la darrera versi del Banc de Preus de INFRAESTRUCTURES.CAT, el qual utilitzar en la confecci del Pressupost. Els elements de l'esmentat Banc estan codificats segons una estructura determinada, la qual el Projectista haur de conservar En primer lloc es recomana desenvolupar lestructura de nivells de profunditat dacord amb lestructura definida per INFRAESTRUCTURES.CAT: 1- OBRA 2- SUBOBRA 3- CAPTOL 4- OBRA ELEMENTAL 5- ACTIVITAT Lnies de pressupost
Els conceptes associats a cada nivell variaran en funci de la tipologia de lobra a projectar. Un cop definida lestructuraci del pressupost en els diferents conceptes, sota els diferents nivells de profunditat, es definiran les partides que composen les diferents activitats a realitzar al pressupost (lnies de pressupost). Per desenvolupar aquesta fase es recomana, en primer lloc, fusionar el banc de preus INFRAESTRUCTURES.CAT al banc propi del pressupost. Un cop fet aix s convenient mantenir oberts parallel les finestres de banc i pressupost, i anar arrossegant preus del banc cap al pressupost. Un cop aix sanir introduint lestat damidament de cada preu ja sigui mitjanant amidaments detallats o amidaments directes. de en fet b
Els amidaments de les diferents partides dobra de que es composa el pressupost del Projecte hauran de ser detallats i contindran el text de referncia suficient que permeti la seva identificaci als plnols. Els amidaments directes noms seran aplicables a aquelles partides provinents de llistats mecanitzats inclosos als annexos del Projecte. . En cas que el Projectista consideri oport afegir al pressupost elements que no figurin al Banc o fer qualsevol modificaci en els existents, aquest haur delaborar una relaci amb les descripcions dels nous elements, junt amb una proposta de justificaci, que es lliurar a INFRAESTRUCTURES.CAT. Un cop informada, INFRAESTRUCTURES.CAT consensuar amb el Projectista la necessitat o no de dits preus i/o modificacions, aix com la corresponent codificaci i justificaci. El Projectista haur de tenir en compte el compliment de larticle 34 de la Llei de Carreteres que insta a incloure en el pressupost una partida destinada a reparar els danys, en la xarxa viria existent, que es puguin derivar de lincrement de trnsit provocat per lexecuci dun Projecte de carretera. Al Pressupost d'Execuci Material de lobra obtingut se li aplicar el 13% en concepte de despeses generals, el 6% de benefici industrial i el percentatge que pertoqui corresponent a l'Impost sobre el valor Afegit (IVA) vigent, obtenint, daquesta forma, el Pressupost dExecuci per Contracta. Lltim full del Pressupost General haur de constar del Pressupost dExecuci per Contracta de lobra i de Pressupost dExecuci per Contracta del Pla dassaigs (incloent Pressupost dExecuci Material i, IVA i Pressupost dExecuci per contracta del Pla dassaigs). En el cas que lobra a executar segons el Projecte, superi els 601.012,10 Euros dexecuci per contracte, shaur dincloure una partida, per import dun 1% sobre el pressupost dexecuci material, en concepte de
Pgina 55 de 58
PLP-03v07
despeses dAcci Cultural. La partida alada dAcci Cultural tamb ser preceptiva quan la suma dels pressupostos dexecuci per contracte de lobra principal ms els de les obres complementries superin els 601.012,10 Euros. Caldr afegir una partida alada a justificar de gesti de residus de la construcci i demolici. Tamb s important que les partides alades a justificar es codifiquin correctament amb el tipus X partida alada a justificar per assegurar que el programa TCQ-2000 les interpreti correctament. Una vegada finalitzat el procs es recomana netejar el banc de preus i fer un reclcul del banc de preus i del pressupost per garantir la coherncia de les dades. INFRAESTRUCTURES.CAT fixar, a la presentaci del Programa de Treballs per al desenvolupament del Projecte, la freqncia temporal en qu el Projectista haur de lliurar, en suport informtic i en versi actualitzada, la part del pressupost corresponent al Projecte desenvolupat, a fi de supervisar el procs de confecci del mateix. El pressupost de lestudi de seguretat i salut, ser incls tamb al pressupost de lobra en un captol especfic.
11.6.-
DOCUMENTS A LLIURAR A CADA FASE DE REDACCI DEL PROJECTE
A la taula segent es fa un recull dels documents del projecte que han de ser lliurats en cadascuna de les fases de redacci:
AJUSTAR LES FASES EN FUNCI DE LECQP DOCUMENT NM. 1: MEMRIA I ANNEXOS MEMRIA Resum de dades generals ANNEXOS A LA MEMRIA Annex nm. 1: Antecedents Annex nm. 2: Annex de Qualitat i Medi Ambient Annex nm. 3: Cartografia i Topografia Annex nm.4: Traat Annex nm. 5 Replanteig Annex nm. 6: Moviment de terres Annex nm. 7: Ferms i paviments Annex nm. 8: Climatologia, Hidrologia i Drenatge Annex nm. 9: Geotcnia i Geologia Annex nm. 10: Trnsit Annex nm. 11: Estructures i murs Annex nm. 12: Estudi de l'organitzaci i desenvolupament de l'obra Annex nm. 13: Senyalitzaci, abalisament i defenses. Annex nm. 14: Illuminaci Annex nm. 15: Anlisi de la seguretat viria Annex nm. 16 Vialitat hivernal Annex nm. 17: Serveis afectats Annex nm 18 Infraestructura de Telecomunicacions Annex nm. 19: Expropiacions Annex nm. 20: Estudi de Seguretat i Salut Annex nm. 21: Pla de Treballs Annex nm. 22: Justificaci de preus Annex nm. 23: Pressupost per al coneixement de l'Administraci Annex nm. 24: Integraci Ambiental i Mesures Correctores d'Impacte Ambiental Annex nm. 25: Pla de Conservaci i Explotaci valorat Annex nm. 26: Definici i desenvolupament de la 2a fase. Annex nm. 27: Titularitats i Catlegs Annex nm. 28: Tnels Annex nm. 29: Estudi de gesti de residus de la construcci i demolici Annex nm. 30 Monitoratge Annex nm. 31: Reportatge fotogrfic DOCUMENT NM. 2: PLNOLS Plnol ndex i de situaci general Plnol de conjunt a escala 1:5000 Plnol de planta a escala 1:1000 Detalls de traat a escala 1:200 o 1:500
FASE 1 P
FASE 2 P P P P T
P P T P P P P P T P P
FASE 3 T T T T T
T T T P P P T P
T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T T Pgina 56 de 58
P P
P P
P P
P P P
P P P
P P P P
PLP-03v07
P P P T T T P T P P P
Perfils longitudinals 1:1000 horitzontal i 1:100 vertical Perfils transversals Seccions tipus Plantes de drenatge Drenatge transversal Drenatge longitudinal Detalls de drenatge Obres de fbrica - Definici geomtrica - Definici d'armadures - Detalls Plnols de Tnels (si s el cas) Senyalitzaci i seguretat viria Vialitat hivernal Energia elctrica i illuminaci Serveis afectats Senyalitzaci i ordenaci del trnsit durant les obres Desviaments provisionals Mesures Correctores Prstecs i abocadors DOCUMENT NM. 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES DOCUMENT NM. 4: PRESSUPOSTOS Amidaments Estadstica de Partides i Conjunts Quadre de preus nm. 1 Quadre de preus nm. 2 Pressupostos Parcials Pressupost General
T T T T
P P
P T T P P P P P P P P
T T T T T
P P
P P
T T T T T T T T T T
P: document a lliurar amb un contingut parcial en base a la informaci disponible en la fase de redacci T: document a lliurar amb tot el contingut que es requereix en el present plec
12.- PRESENTACI DELS TREBALLS El lliurament dels treballs enquadernats es far en format DIN A-3. 12.1.Textos escrits
Tots els textos escrits que integrin el Projecte encarregat es redactaran en catal. En tots els casos caldr utilitzar el processador de textos WORD, excepte per les aplicacions informtiques del sistema integrat TCQ 2000 i laplicaci Access per elaborar la llista dactivitats importants a controlar de lAnnex de Qualitat i Medi Ambient, que s'adjuntaran les seves prpies sortides. 12.2.Plnols
Els plnols originals, la totalitat dels quals s'hauran de realitzar expressament per a aquest Projecte, es dibuixaran en format DIN tipus A-1 a les escales convenients (1:1000 per a la planta general, 1:500 en interseccions i enllaos, 1:200 o 1:100 en zones de situaci de ponts, etc.). Les reproduccions en format DIN A-3 destinades a l'enquadernaci, referents a les plantes topogrfiques amb traat, es faran en dos colors i amb un nivell de definici similar al d'una reproducci fotogrfica del DIN A-1 original. Tots els plnols hauran dsser elaborats per mitj deines informtiques que permetin el lliurament dels mateixos en fitxers dextensi *.DWG i *.DGN; havent-se de lliurar els plnols en suport informtic (dacord puntualitza el Manual dEstructuraci Informtica dels projectes de INFRAESTRUCTURES.CAT). Aquells plnols que siguin resultat de muntatges, seran escanejats tal com puntualitza el Manual dEstructuraci Informtica dels projectes de INFRAESTRUCTURES.CAT (MAN-05). 12.3.Fitxers de muntatge
En coherncia amb el Manual destructuraci informtica + PDF Obra Civil de INFRAESTRUCTURES.CAT, a lapartat Fitxers de muntatge, el consultor lliurar, parallelament al lliurament dels treballs enquadernats, els fitxers de muntatge global de traat de lactuaci en suport informtic (DWG o DGN): planta, perfil longitudinal del tronc, seccions tipus, planta dexpropiacions i planta de serveis afectats. Els fitxers hauran de respectar les segents caracterstiques:
Pgina 57 de 58
PLP-03v07
-
El fitxer de muntatge global traat en planta haur de ser nic (s a dir, no podr estar dividit segons les fulles de qu consta el plnol de planta). Haur dincloure els parmetres geomtrics del traat en planta, amb indicaci de PKs, i hauran daparixer grafiats: obres de drenatge, obres de fbrica, tnels, viaductes, enllaos i elements singulars diversos. Shauran dadjuntar referncies (quadres de dileg) que especifiquin la denominaci i caracterstiques geomtriques daquests elements. El fitxer de perfil longitudinal haur de ser nic, i confeccionat a escala 1:5.000 en horitzontal i escala 1:1.000 en vertical. Amb indicaci de PKs. Haur dincloure els parmetres geomtrics del traat en alat, i hauran daparixer grafiats: obres de drenatge, obres de fbrica, tnels, viaductes, enllaos i elements singulars diversos. Shauran dadjuntar referncies (quadres de dileg) que especifiquin la denominaci i caracterstiques geomtriques daquests elements. Seccions tipus: han dincorporar els elements requerits al document plnols (veure punt 11.1.4.4). Planta dexpropiacions haur de ser nic. Amb els mateixos criteris grfics que els plnols dexpropiacions. Planta de serveis afectats: haur de ser nic. Amb els mateixos criteris grfics que els plnols de serveis afectats.
En qualsevol moment de la redacci del projecte en qu INFRAESTRUCTURES.CAT ho requereixi, el consultor haur de lliurar aquests fitxers, amb el nivell de desenvolupament ms avanat que permeti lestat de redacci del projecte. 12.4.Documentaci a lliurar
Els documents i suports en pdf i editables (suport informtic, SI) a lliurar en cada fase i les directrius de presentaci sespecifiquen al Manual denquadernaci i presentaci de projectes (MAN-21) i al Manual dedici, portades i cartules projectes dobra civil (MAN-22). Tota aquesta documentaci shaur de lliurar juntament amb el Projecte i es far constar dins una carta, la qual ha de rebre la conformitat per part de INFRAESTRUCTURES.CAT. Sense aquesta carta no es considerar recepcionat el treball. En el supsit de que qualsevol informaci continguda en la documentaci lliurada fos modificada amb posterioritat pel Projectista, aquest haur de fer arribar a INFRAESTRUCTURES.CAT, amb la major diligncia possible, la nova versi de la documentaci que hagus canviat. La recepci reiterada de suports informtics incomplets o que no responguin a la normativa vigent donar lloc a laplicaci de les clusules de penalitzaci previstes en la qualificaci dels projectes.
13.- COHERNCIA ENTRE PROJECTES Degut a la tramificaci dels encrrecs, cal dedicar especial cura a les tasques de normalitzaci i coherncia del Projecte resultant. El Projectista facilitar al mxim lesmentada coherncia, atenent-se als criteris unificats que s'estableixin, disposant de la convenient coordinaci amb els projectistes d'altes trams. Particularment s'haur de coordinar amb els projectistes dels trams adjacents, per tal d'aconseguir una perfecta continutat en el traat i en els replantejaments.
Pgina 58 de 58

Pliego Careteras - DG0000676719

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pliego Careteras - DG0000676719

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLP-03v07

Data 28.02.98 12.12.01 19.02.03 03.01.06 26.06.08

19.05.10 22.09.10 22.05.12

54 22 8, 13, 15,16,17,18, 37,38,39,40 i 53 Totes

5.- DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS 5.1.Inici dels treballs

Aclariments i informacions complementries

Informe sobre la marxa dels treballs. Seguiment i control

Data DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA DD/MM/AAAA

Nom del document

Responsable verificaci: Data:

El projectista presentar la taula 1degudament complimentada:

Taula1. Compliment de prescripcions ambiental (EIA/DIA/Mem. Ambiental/Exempci de DIA)

MESURA CORRECTORA - PRESCRIPCI

INTEGRACI DE LA MESURA CORRECTORA. APARTAT DEL PROJECTE ON ES JUSTIFICA

REQUERIMENT ESPECFIC PAQMA

Apndix 1. Pla dassaigs 11.2.2.3.Annex nm. 3: Cartografia i Topografia

Annex nm. 6: Moviment de terres

Sexplicaran i desenvoluparan els segents apartats: Obtenci damidaments

Nivells de servei i de seguretat:

Dotacions vials Senyalitzaci horitzontal: Adequaci a la normativa i bona prctica.

11.2.2.17.3.- Prescripcions tcniques dels serveis afectats

Annex nm. 22: Justificaci de Preus

Plnols amb les previsions d'avan dels fronts d'explotaci-restauraci. 11.3.15.-

DOCUMENT NM. 3: PLEC DE PRESCRIPCIONS TCNIQUES PARTICULARS

DOCUMENT NM. 4: PRESSUPOST

DOCUMENTS A LLIURAR A CADA FASE DE REDACCI DEL PROJECTE

You might also like