Miquel Esteve (Mra la Nova, 1969), llicenciat en Cincies Econmiques en la especialitat de Matemtica Financera y Actuarial, postgraduat en Comer Internacional

per la Universitat de Barcelona, graduat en Direcci Financera per EADA. Va abandonar la seva faceta dexecutiu finacer per traslladar-se al camp, on actualment compagina la seva feina descriptor amb la elaboraci de comercialitzaci doli doliva verge extra i la producci de fruita dola. Amb El joc de Sade, Miquel Esteve obre una nova via en la narrativa nacional en endinsar-se, sense embuts, en el mn fascinant dun sser fonamental en la literatura, i tamb en limaginari ertic universal, com s el Marqus de Sade. Tamb collabora habitualment en programes de radio literaris. Bibliografia: - Heydrich i les agents del sal Kitty, XXV Premi Narrativa Ribera dEbre - El Baphomet i la taula esmaragda, XX Premi Literari Vila DAsc - Llinatge - El Joc de Sade.

Aquest llibre tracta sobre un home, en Jeric, que en busca de noves aventures descobreix el Joc de Sade, joc que limplica amb un assassinat i que el porta als lmits de la vida, fet que la marca, fent que, al finalitzar el joc, tingui una vida per comenar de 0.

Crec que aquesta obra pertany a dos generes literaris : el ertic i el de misteri. Ja que combina a la perfecci lerotisme del joc del Marqus amb el misteri i la intriga de descobrir que hi ha darrere dun assassinat i qui es lassass.

En Jeric era un home ric, el qual a perdut tota la seva fortuna, basada en la empresa Jeric Builds s.l., degut a la crisi immobiliria i a haver errat en un parell dinversions. Una nit, al tornar de lempresa, decideix preguntar a un cambrer de confiana, en Toni, si coneix algun lloc diferent on poder distreures de tot lestrs. Aquest, lhi dona una enigmtica targeta i lhi diu que truqui i li donaran una direcci per acudir-hi. A la targeta hi figura un nom i un nmero de telfon, el nom es Donatien. Abans danar cap al local en Jeric es troba lAlfred, fill dun metge molt amic den Jer ic, amb el qual comenten el seu fracs com a escriptor i li comenta que la seva novia, la Magda, te que fer una representaci privada aquella nit. Al local s hi efecta una representaci sexual de una de les escenes del popular Marqus de Sade, icona per excellncia del liberalisme. . En Jeric mant relacions sexuals amb una desconeguda, lAnna, la sodomitza. Al sortir, es retroba amb lAlfred, per evita parlar amb la Magda i sen va abans que arribi. Al dia segent, en Jeric va a la consulta de lEduard per a que li realitzi una analtica i lhi confirmi que no te el sida, mentre estan parlant,

lAlfred truca al seu pare i lhi diu que vagui a casa seva. Quan arriben, es troben amb una escena esgarrifosa. Han assassinat a la Magda, amb una escena clarament identificada amb la que havia representat la nit anterior. A partir daqu, en Jeric es planteja, duna banda, deixar de seguir el joc, i duna altra, investigar la mort de la Magda. Al final, es decideix per seguir la investigaci. LEduard, al poc temps, lhi confessa haver trobat un llibre on lAlfred mencionava escenes sdiques i algunes fotografies on sortia ell. Al dia segent, el protagonista rep una carta a casa i lAnna el truca per dir-li que es la propera escena que es representar. La carta inclou una targeta idntica a la del Donatien, per amb un telfon diferent. Es llegeix la carta, relata els fet de Marsella, llavors, es queda intrigat i decideix anar a comprar un exemplar de la novella mes famosa del Marqus. All, es retroba amb la Blanca, un dels seus amors platnics de joventut. Queden per prendre algo i parlar, i ella lhi explica que s vdua i resideix a Madrid. Desprs de la trobada, lAnna puja al seu cotxe i lhi diu que es dirigeixi cap al seu despatx, que hi ha aparegut mort lamant de la seva dona, que tamb estava involucrat en el joc, amb una nota que posa: per tirarte a la meva dona. De cam cap al despatx, lAnna lhi efectua una fellaci. En arribar, lesperen a la porta el suposat cadver, i en Jota, un altre d els nois que participaven al joc. Pugen cap al seu despatx, on es troben a en Gabo. Comencen a parlar del passat, de com ell lhi va presentar a la seva dona, la Shaina. Desprs, en Gabriel, lhi comena a explicar de que va el joc de Sade, diu que es una carta escrita pel propi marqus quan estava a la Bastilla, a la carta, diu que un llibert te que representar alguna escena del fams marqus amb actors que el marqus conegui. En Gabo lhi confessa que ell es el proper Marqus i lha elegit a ell per representar un dels set dimonis de la propera escena, la dels fets de Marsella. Al finalitzar la explicaci, es separen. Desprs daix, lAlfred va demanar per quedar a en Jeric, per explicar-li que ell, no havia sigut pas lassass . Aquella nit, el noi anava acompanyat duna prostituta que practicava el sado, i que lhi va dir que en Gabo, un vell amic den Jeric, la freqentava. I que era lEduard el que escrivia en un dietari cada dia. I que en Gabo lhi havia demanat dos narracions del Marqus i lhi havia pagat molt be. Una altra cosa que lhi va comentar es que el seu pare, lEduard, el fuetejava amb una escombra perqu lexcitava. Aix va fer que en Jeric comences a sospitar de lEduard com a possible assass. En arribar a casa, es troba a lEduard conversant amb la Shaina. Van al despatx den Jeric, i lhi comenta que no te el Sida. Tamb parlen sobre la Paula, la dona de lEduard, esta malalta dun cncer terminal i actualment viu a Capanes, a casa de la seva famlia. A la nit segent, dissabte, en Jeric decideix tornar al Donatien, ja que en Gabo lhi havia dit que era tan sols un muntatge. En arribar-hi, la vena del davant el va obrir, i va comenar a parlar. En Jeric lhi va dir que era un detectiu i que volia investigar sobre aquell pis. La dona, lhi va dir que aquell pis era den Jota, aquest, era el fill de la vena de dalt i va descobrir que el seu pare, era en Gabo. En Jota acudia a la consulta de lEduard i tamb abusava dell. Aix lhi va crear un trauma que el va porta a

convertir-se en un dels mestres del sado. Desprs de parlar, van visitar el pis de la difunta mare den Jota i van poder comprovar que no hi havia res del escenari del joc. Va arriva tard a casa. Al dia segent, es va aixecar a migdia. La Shaina no estava, i en Jeric va decidir marxar cap a Capanes per parlar amb la Paula. En arribar-hi, va dirigir-se cap al mas on vivien amb la seva germana. Van estar parlant i la Paula lhi va confessar lafici de lEduard pel sado. Desprs, va mencionar que el seu pare va rebre la carta del Marqus i va decidir no participar en el joc, fet que va comportar que la maledicci de Sade recaigus amb la seva famlia, acabant amb la seva dinastia. En Jeric va anar lligant caps, fins arribar a unir tots els llaos. Al tornar, va rebre la noticia de que un empresari alemany estava interessat en comprar la seva empresa. Al dilluns tenien que anar a firmar els papers. Quan ja estava a Barcelona, el noi que estava enrotllat amb la seva dona, el va advertir de que la seva dona el volia enganyar i parar-li una trampa. Desprs daix, la seva esposa el va trucar i va dir-li que ans cap a casa, que ja era hora que sasinceresin. En arribar a casa, en Jeric es va posar una copa del seu Whysky, que a Shaina havia enverinat. Va caure inconscient. Quan s va despertar, hi havia el cadver de lAnna penjat al moble bar, amb un vibrador introdut al cul, amb les empremtes den Jeric. Va aparixer un home vestit com el Marqus de Sade, i en Jeric va dir-li que sabia que era lEduard. Aquest, es va desemmascarar i va aparixer, amb ell, en Gabo i la Shaina. Van explicar-li que era en Jota el que havia matat a la Magda per cels i van donar-li dos opcions. La primera, era donar-los-hi tots els diners que tenia a la caixa forta, ells socuparien de fer desaparixer el cos, firmaria el contracte de compra-venda de lempresa i es divorciaria de la Shaina, aix, podria comenar de nou. Laltra, era cridar a la policia i el culpabilitzarien del crim perqu ella i el vibrador tenien les seves empremtes. Ell, va decidir la primera opci, i va ser acompanyat den Gabo per anar a retira els diners i, desprs, a firmar el contracte. El contracte incloa un sobre a part que lempresari volia donar-li. Desprs de firmar, va obrir el sobre, que contenia un anell i una carta que deia que aquest era el smbol per iniciar una vida lliure.

Jeric : s un home dedat mitjana, propietari de lempresa Jeric Builds s.l., que est en bancarrota degut a la crisi immobiliria. Est casat amb la Shaina, per fa temps que ha descobert que aquesta lenganya, i est esperant que dissolgui la empresa per divorciar-se. Tenen una filla, la Isaura, que est de viatge durant tot el transcurs de la historia. En Jeric es un home codicis, que es preocupa ms del que pensen els dems dell, que de la seva prpia vida. Es va casar amb la Shaina noms per poder presumir de dona, i va perdre tot el capital de lempresa per fer unes inversions arriscades. Tot el que lhi succeeix durant el transcurs del joc, lhi fa veure que hi ha una vida mes enll de les aparences, una vida damor verdader i humilitat, mes feli i pura que la vida de milionari que havia dut fins aleshores. Shaina: s lesposa den Jeric, aquest, la va conixer en una festa den Gabriel Fonseca. Ella, era una estudiant de model dorigen marroqu amb un pare metge. Porta una doble vida. Dun costat, s una dona rica, mandrosa i casada per convenincia amb en Jeric. Si aguanta amb ell, es per els diners. Daltra banda, la Shaina s una noia freda, calculadora, adicta al sexe. Temps enrere acudia a la consulta del doctor Eduard per tractar la seva patologia. Fa temps que queda amb un noi jove, un dependent humil, per mantenir relacions sexuals espordiques. Ella, s cmplice de lEduard i den Gabo en la seva planificaci per desplomar a en Jeric. Isaura: s la filla den Jeric i la Shaina, es una noia de 15 anys. Durant tota la historia est de viatge a Florncia, ciutat preferida del seu pare. Tot hi estar fora, en Jeric en parla durant tota la historia, la defineix com una noia tranquilla, centrada i carinyosa, que est surtin amb un noi. Eduard: s un vell amic den Jeric. Est casat amb la Paula, per aquesta resideix a Capanes degut a una malaltia terminal i quasi be no es veuen. LEduard t una doble vida. Per a la gent que el coneix poc, lEduard s una home honrat, esportista i sa. Metge de professi i aficionat a lesport. Per a alguns pocs, lEduard s un adicte al sado que disfrutava fuetejant amb una escombra al seu fill i a un nen pacient, en Jota. Era lEduard el que interpretava al Marqus en la escena del Donatien i un dels implicats en lassassinat de la Magda i lAnna. Paula: s lesposa de lEduard, tot i que esta molt distanciada daquest degut a la malaltia terminal que lha fet refugiar-se a la casa pairal dels seus pares situada a Capanes. s ella la que ajuda a en Jeric a unir caps i confessar-li que lEduard maltractava al seu fill i a un altre pacient. Que no era lhome exemplar que aparentava. Tamb lhi va explicar la maledicci que hi havia sobre la seva dinastia degut a que el

seu pare no va acceptar jugar al Joc del div Marqus. La seva germana moriria sola i aix sacabaria la seva dinastia i la maledicci. Va morir als dos dies de la visita den Jeric. Alfred: s el fill de lEduard i la Paula. Escriptor amb no massa xit, ha escrit una obra. Era la parella de la Magda, la noia assassinada. Va sofrir de petit els abusos del seu pare i va ser lescriptor de les dos obres, la representada al Donatien i la que shavia de representar de la ma den Gabo. Magda: Era la novia de lAlfred. Era actora de professi, per degut a la crisi, es veia obligada a realitzar representacions privades. Va actuar al Donatien. Al dia segent, va aparixer assassinada a lhabitaci de casa seva amb una escena molt similar a la del Donatien. Antigament havia sigut pacient de lEduard, que tamb va abusar della. Gabriel Fonseca (Gabo): Es un argent que resideix a Barcelona des de fa temps. Empresari ric i excntric, amant de lart modernista i dels mingitorios, va ser e que va portar a en Jeric a lxit de la seva empresa i el que lhi va presentar a la Shaina. s el segent Marqus i cmplice amb el que lEduard extorsiona a en Jeric. s el pare den Jota, el seu fill bastard. Anna: s una noia jove i atractiva. Infermera de professi. Te unes idees liberals referents al sexe, ha participat en diverses orgies i tamb a lescena del Donatien. Va ser la noia a la qual va sodomitzar en Jeric. Va ser vctima de lEduard i en Gabo per extorsionar a en Jeric amb el seu assassinat incriminatori. Jota: s el fill bastard den Gabo. Es va criar amb la seva mare, la Soledad, que era assistenta dell. La seva mare va dur-lo a lEduard per un trastorn psicolgic, aquest, va abusar dell, fet que va provocar que, en crixer, en Jota es converts en un mestre del sade. Tamb estava despectador la nit del Donatien. Dependent: s un noi jove, humil, dependent duna tenda de roba de marca secundaria. Amant de la Shaina des de fa temps, es van conixer en una orgia organitzada per en Gabo. s el noi que va avisar a en Jeric de que la seva esposa el volia trair.

Barcelona: la major part de la historia passa a Barcelona, als barris benestants situats entre la zona de Diagonal i Pedralbes, excepte la nit del Donatien, on baixa cap als barris obrers del port. Local del Donatien: Era un local situat al barri antic de Barcelona, un barri que havia sigut popular pel es prostitutes que el freqentaven. Estava situat en un edifici antic, el qual semblava que seguis als anys 90. El pis constava dun rebedor antic, amb una taula i una cadira. Al menjador, la sala principal, hi havia, penjat del sostre un urinari enorme, adornat amb crucifixos penjants. Hi havia un moble bar, envoltat per dos sofs cmodes. Les parets estaven plenes de quadres del Marqus de Sade, juntament amb instruments de tortura utilitzats pel div Marqus. Al sostre, hi havia diverses llums que illuminaven tnuement la estncia, excepte la zona central, on es duia a terme la representaci. Hi havia una sala contigua al menjador, amb uns forats amagats als ulls del Marqus des don es podia seguir la representaci i observar les reaccions dels assistents de luxe. tic den Jeric: El pis on viu en Jeric s una casa amplia, consta dun ampli sal equipat amb dos sofs i un moble bar. Aquest, te una sortida a una terrassa. T dos habitacions. La den Jeric i la seva esposa, i la se la Isaura. Tamb hi ha un despatx on en Jeric realitza feines extres relacionades amb la seva empresa. Local de lempresa Jeric builts s.l.: s un local ampli, situat a laltura de Diagonal, en un barri de classe alta de Barcelona. En el seu despatx i sala de reunions, s on es reuneix amb en Gabo, en Jota i lAnna. El despatx es ampli, equipat amb una taula on en Jeric efectua la seva feina. El sal de reunions consta duna taula llarga, on seuen tots 4 per parlar. Es una sala amplia amb vidrieres que el fan llumins. Capanes: Capanes es un poble petit de la Ribera dEbre, envoltat de vinyers i masos petits, la majoria de la seva poblaci es dedica a lagricultura i no son ms de 600 habitants. El mas on vivia la dona de lEduard era un mas gran, que havia estat heretat dels seus pares. Estava totalment envoltat de vinyers. Al mitg del menjador, hi havia una esquerda que, segons la llegenda, va comenar a partir de la maledicci que va recaure sobre la famlia quan el seu pare no va voler acceptar la participaci al joc. A la paret del menjador, hi ha un retrat del seu pare.

Els fets daquest llibre es situen en lactualitat, es descriuen detalls que faciliten la situaci temporal, com ara la situaci econmica de la crisi moltes empreses constructores afectades , els objectes que t, com el seu Porsche Cayenne, el Fnac (tenda de tecnologia), etc. La historia t lloc en una societat desenvolupada que pateix de ple la crisi.

Es un llibre diferent a la resta. Crida la atenci la manera amb la que es narra la historia, ja que sembla que el narrador sigui la prpia consciencia de en Jeric i incls arriben a discutir a un nivell de moral personal bastant interesant. Personalment opino que no es un llibre que es mereixi un 9 o un 10, ja que ens ven un novella ertica quan lo que comprem es un conte de misteri amb contades escenes de sexe, quan ho vaig comprar esperava un relat amb mes detalls de erotisme i no aix. Si lhagus de donar una puntuaci li donaria un aprovat justet ja que considero que escriure una novella es un feina complicada. Est molt treballada tota lhistoria de el misteris Marques de Sade, aquest personatge ha sigut sempre un motiu de debat i en aquesta obra es dona un punt de vista que matreviria a dir es la opini que lautor t de Donatien Alphonse Franois de Sade.