SEMINARI 1

Proliferaci. Diferenciaci. Cllules mare. Apoptosi.

COMUNICACI INTERCELLULAR
HUMANS Organisme pluricellular Cllules diferenciades i altament especialitzades

Organisme unicellular

Neurona

Cllula epitelial intestinal

Cllules sangunies

COMUNICACI INTERCELLULAR

El registre fssil suggereix que fa 3.500 milions danys ja hi havia organismes unicellulars mes o menys sofisticats semblants als bacteris actuals. Van caldre 2.500 milions danys ms fins que van aparixer els primers organismes pluricellulars. Sembla que una ra per la qual la multicellularitat va tardar tant va ser la dificultat en desenvolupar el sistema de comunicaci cellular.

COMUNICACI INTERCELLULAR
Mecanisme per rebre el senyal (Molcules especfiques) (Receptor) Transducci del senyal (Missatgers secundaris, enzims, factors de transcripci ....) Canvi cellular: Expressi gnica

Senyal (extracellular) Missatger primari

Uni altament especfica entre la molcula senyal i el seu receptor. Si la cllula no expresa receptors per un missatger primari determinat, no respondr a aquell senyal.

COMUNICACI INTERCELLULAR
a b c a b c a b c a e f Apoptosi g h a d Diferenciaci Supervivncia

Proliferaci

La majoria de cllules estan programades per respondre a una combinaci especfica de senyals, simplement per sobreviure. Si falten entren en apoptosi. Cada cllula pot dependre de diferents combinacions: aix les restringeix a diferents ambients en lorganisme.

Senyalitzaci via senyals qumics solubles Tipus de senyals qumics: ENDOCRINES PARACRINES AUTOCRINES

Senyalitzaci via interacci entre molcules de membrana de dos cllules

Senyalitzaci via molcules de la matriu extracellular i la seva interacci amb les integrines.

(desenvolupament embrionari, sistema immunitari)

Procs de diferenciaci

Cllules mare multipotencials EX: Cllula mare

Cllules mare monopotencials Eritropotica Granulopotica Monopotica Trombopotica Limfopotica

Poblaci compromesa Gran proliferaci

Cllules en maduraci Eritroblast Mieloblast Monoblast Megacarioblast Limfoblast

Diferenciaci

Cllules madures Eritrcit Mielcit - Neutrfil Basfil Eosinfil Moncit Megacaricit - plaquetes Limfcit

Poblaci estable que sautorenova Moltes cllules G0

Cllules diferenciades Cllules fora de cicle (excepte limfcits)

Cllules en cicle actiu

Cllules mare

Capacitat per a autorenovar-se sota condicions controlades. Capacitat per a diferenciar-se en altres cllules especialitzades.

Funci: homestasi i reconstrucci dels teixits.

Potencialitat

Totipotencials: Cllules amb capacitat per generar tot un nou individuo (embri hum fins estadi 8 cllules). Pluripotencials: Cllules amb capacitat per generar derivats ectodrmics, mesodrmics i endodrmics (destadi 8 cl fins dia 14: implantaci). Multipotencials: Cllules amb capacitat per generar varis tipus cellulars diferents (a partir dia 14). Monopotencials: Cllules amb capacitat per generar un sol tipus cellular (o alguns subtipus molt propers com granulcits: neutrfils, basfils, eosinfils).

Cllules mare embrionries Sn produdes artificialment a partir de la massa interna cellular (ICM) del blastocist.

Sn equivalents a les ICM en quan a capacitat de renovaci (indefinida) i pluripotencialitat (donant lloc a derivats ectodrmics, endodrmics i mesodrmics).

Mantenen aquestes capacitats perqu expressen factors de transcripci del senyal que aturen la diferenciaci i promouen la proliferaci. Altres senyals promouran la diferenciaci.

Factors de creixement concrets provoquen que les cllules mare embrionries es diferencin cap a llinatges neurals.

Poden formar teratocarcinomes.

-http://www.biotechniques.com/news/Weeding-Out-the-Pluripotent/biotechniques321275.html?utm_source=BioTechniques+Newsletters+%26+eAlerts&utm campaign=0cfc1e4a1e-Daily 09122011&utm medium=email

Cllules mare embrionries capacitat de renovaci (indefinida) i pluripotencialitat (donant lloc a derivats ectodrmics, endodrmics i mesodrmics).

factors de transcripci del senyal Poden formar teratocarcinomes.

http://www 321275 Weeding Treball marcador cel totipotents per identificar i eliminar teratocarcinomes:
-http://www.biotechniques.com/news/Weeding-Out-the-Pluripotent/biotechniques321275.html?utm_source=BioTechniques+Newsletters+%26+eAlerts&utm_campaign=0cfc1e4a1e-Daily_09122011&utm_medium=email

Teratoma formation in mice injected with stem cells SSEA-5 depleted (left) and spiked (right). Source: Nature Biotechnology

- A novel marker specifically expressed on the surface of pluripotent stem cells that could help scientists remove these cells, which could form teratomas in patients, from stem cell therapies Led by Stanford professor Irving Weissman, the team significantly reduced the number of undifferentiated cells from incompletely differentiated cultures by using fluorescence-activated cell sorting (FACS) with the SSEA-5 antibody. SSEA-5 marker fluorescence-activated cell sorting (FACS) with the SSEA-5 antibody

Cllules mare adultes Capacitat per a autorenovar-se sota condicions controlades.

Potencial per a diferenciar-se en cllules especialitzades i contribuir a la renovaci dels teixits.

Cel mare neurals humanes

Sn multipotents (poden originar varis llinatges).

Si reben les senyals pertinents poden transdiferenciar-se. Ex: cllules mare hematopotiques (mesodrmiques) poden donar hepatcits (endodrmics).

Divisi de les cllules mare Divisi simtrica:

- Donant lloc a dues cllules mare: autorenovaci. - Donant lloc a dues cllules compromeses (progenitores) que es diferenciaran.

Divisi asimtrica:
- Donant lloc a una cllula mare i una compromesa (progenitora).

Les cllules progenitores donen lloc a cllules diferenciades dun cert llinatge, tot i que depenent dels senyals es poden transdiferenciar.
Vermell: Cllules progenitores del conducte de la glndula mamaria

s de les cllules mare

Medicina regenerativa. Investigaci bsica. Comprensi del cncer. Terpia gnica.

Apoptosi
La mort cellular programada o apoptosi actua: -mantenir el nombre constant de cllules en teixits i rgans -eliminar cllules potencialment perilloses perqu estan danyades (el DNA est mutat o les cllules estan infectades per virus) -eliminar les cllules no desitjades en teixits en desenvolupament:

durant formaci dels dits de mans i peus

Per aquestes cllules no es poden llisar simplement ja que el seu contingut seria inflamatori.

Apoptosi

Metamorfosi de la granota

Desenvolupament sistema nervios mamfers, el 50% de les neurones seliminen.

Apoptosi
En contrast amb la mort accidental, la mort cellular programada o apoptosi es caracteritza per: . fragmentaci del DNA cromosmic . condensaci de la cromatina . fragmentaci del nucli en petits trossos . fragmentaci de la cllula en petits cossos apopttics

Apoptosi
Fragmentaci del DNA cromosmic en fragments de 200bp que corresponen a lespai internucleosomal.
histone octameric core (2 x H2A, H2B, H3 and H4) "beads on a string form of chromatin" nulcease sensitive

200bp

La presncia daquests fragments sutilitza com a marcador dapoptosi. Veure vdeo Alberts : 17.1 Apoptosis (Cell Cycle)
Patr de fragmentaci en "escala" o "nucleosomal" tpic de l apoptosi.

Apoptosi

En mamfers shan trobats una famlia de protenes relacionades amb Apoptosi: caspases Hi ha caspases que provoquen la protelisi de: - inhibidor de DNAsa - lmines nuclears (filaments intermedis implicats
en lestructura del nucli)

Per tant, quines sn les conseqncies de lactivaci daquestes caspases?

Les caspases es troben com a procaspases en la cllula i actuen activant-se les unes a les altres en forma de cascada.

Apoptosi: via extrnseca i intrnseca

Lapoptosi es pot desencadenar tant per senyals externes com internes que acabaran activant les caspases:
cllules infectades per virus o cllules tumorals.)

Via extrnseca via receptors externs (Ex: limfcits assassins provoquen lapoptosi de

detectats per protenes que provoquen la sortida de citocrom C dels mitocondris i sactiva lapoptosi.)

Via intrnseca via sortida del citocrom C dels mitocondris (Ex: danys al DNA son

Veure vdeo:

http://www.biooncology.com/bioonc/research/apoptosis/index.m

I aquest altre impressionant vdeo, (agraments a Xavier Fernndez curs 2010-11):

http://www.youtube.com/watch?v=9KTDz-ZisZ0&feature=related

Apoptosi: p53
Si hi ha dany al DNA es pot activar p53 que pot actuar afavorint la via extrnseca (si a ms es donen els senyals externs) i la via intrnseca (induint lalliberament de citocrom c).

p53

dna lloc a la transcripci de gens que codifiquen per protenes que promouen lalliberaci del citocrom c (del mitocondri) al citosol.

Apoptosi
No obstant la majoria de cllules animals estan programades per apoptosi a menys que la mort cellular sigui suprimida de manera activa per senyals de supervivncia enviades per altres cllules.

Apoptosi

Les cllules apopttiques sn fcilment reconegudes i fagocitades per macrfags i altres fagcits i sn eficientment i netament eliminades del teixit.

placa de cultiu

teixit

En contrast, les cllules que es moren resultat de la lesi per necrosi sinflen i es llisen alliberant el seu contingut a lexterior i provocant inflamaci.
necrosi apoptosi

Apoptosi
SIDA, malalties neurodegeneratives

cllules es perden degut a mort cellular programada

malalties com el cncer o malalties autoimmunes reducci mort cellular programada

Quan millor sentengui el mecanisme de mort cellular programada, ms eines hi haur per la terpia.

Telomeres and telomerase in normal and cancer stem cells. Jerry W. Shay , Woodring E. Wright. FEBS Letters (2010)
Telmers = estabilitat genoma

Telmers = senescncia replicativa o envelliment cellular. Telomerasa = integritat del genoma en cllules mare. Activitat silenciada o molt baixa en cllules diferenciades.

Cllules mares = Telmers llargs Cllules canceroses = Telmers curts Reactivaci de la Telomerasa = Immortalitzaci

EFECTES DE LEXERCICI FSIC EN LES PROTENES REGULADORES DELS TELMERS DEL MSCUL CARDAC, SUPERVIVNCIA CELLULAR I APOPTOSI
TREBALL EXPERIMENTAL
WERNER ET AL,2008. JOURNAL OF THE AMERICAN COLLEGE OF CARDIOLOGY

OBJECTIU GENERAL
Estudiar a nivell molecular si lexercici fsic t efectes protectors pel cor. (estudi experimental amb ratolins)

ANTECEDENTS
Es creu que la longitud dels telmers influeix en lenvelliment cellular: * final de cada transcripci escurament telmers cllules cardaques envelleixen. El complex de lARN telomerasa actua per allargar els telmers.

Aix que, per comprovar si lexercici s protector pel cor, sestudiaran en ratolins els nivells de la protena TERT (subunitat cataltica de la telomerasa) i de les protenes reguladores de telmers TRF 1 i TRF 2. Tamb sestudiaran marcadors dapoptosi i prevenci dapoptosi induda per doxorubicina (droga antineoplsica cardiotxica).

Fer exercici s efica per retardar lenvelliment?

METODOLOGIA
Durant 21 dies, les rates estaven sotmeses a un exercici voluntari ja que a les seves gbies disposaven de rodes per fer exercici.

La distncia mitjana diria recorreguda era de 5100+/-800 metres.

METODOLOGIA
POBLACI D'ESTUDI

- Ratolins normals i - Ratolins mutants per TERT

Realitzen exercici fsic

Cada grup

Controls (rates sedentries)

Experiments amb TERT i TRF

Les 3 setmanes dexercici regulen lactivitat de la telomerasa.

(sobserva tamb increment de lexpressi de la protena TERT, subunitat cataltica de la telomerasa, en els ratolins que fan exercici).

Experiments amb TERT i TRF

Lexercici tamb augmenta els nivells de mRNA i lexpressi de la protena reguladora dels telmers TRF 2.

Experiments protenes apopttiques

Alguns productes gnics implicats en apoptosi (protenes p53, p16 i Chk2) se sap que poden estar down-regulats pel complexe telomric. A ms, incrementen amb ledat en els cardiomicits. En aquest estudi, es mostra que lexercici voluntari disminueix lexpressi de Chk2, p16 i p53 cardaques. En ratolins mutants per TERT no es veu aquest efecte.

Experiments amb doxorubicina Per comprovar la rellevncia de lexperiment, sadministra doxorrubicina a alguns ratolins. La doxorubicina s una substncia antineoplsica que produeix envelliment i apoptosi de les cllules cardaques. Grups de ratolins:
Ratolins que corren (durant 6 mesos) (Run) Ratolins que corren + Doxorubicina (Doxo Run) Ratolins sedentaris (Contr) Ratolins sedentaris + Doxorubicina (Contr Run)

Experiments amb doxorubicina

24 hores post-injecci de la Doxorubicina sobserva que la quantitat de TRF 2 en el grup del ratolins sedentaris ha disminut, mentre que en el grup dels corredors ha augmentat.

Experiments amb doxorubicina

En els ratolins tractats amb doxorubicina lexercici tamb incrementa lactivitat de la telomerasa.

CONCLUSIONS
Lexercici voluntari a curt termini incrementa lactivitat de la telomerasa. Lexercici tamb incrementa les protenes reguladores dels telomers. Per tant, lexercici s un potent regulador del complexe telomric. Lexercici s un potent inhibidor de les p53, p16, Chk2. Lexercici prev lapoptosi produda per doxorubicina.

CONCLUSIONS
Fer exercici t efectes protectors pel cor.
Per exemple: pot retardar lenvelliment cellular regulant les protenes telomriques i reduint lapoptosi. pot evitar la cardiomiopatia (mort apopttica) en tractaments amb doxorubicina.