p

ts, n ere er f i ind sab n n e ivi o va v Ells dia h un r e

www.mansunides.org

Aquest cmic s un material de la campanya

Combatre la fam, projecte de tots

El cartell de la campanya del 2009 t com a protagonistes les forquilles, els ganivets i les culleres. Voldrem que el nostre mn fos com una taula parada, com una casa amb les portes obertes. Per aix necessitem que tots aportem all que tenim, les eines a labast de cada un (forquilles, ganivets i culleres). Per a ms, els coberts serveixen per ms coses: les forquilles per repartir, escollir... i ens recorden mans que ens demanen ajuda o que la donen. Els ganivets sn per tallar qualsevol injustcia. Amb la nostra solidaritat i un repartiment ms solidari dels bns, podrem eradicar la fam i parar taula per a tots.

LAUTOR
Edita Mans Unides. Barcelona Rambla de Catalunya, 32 1r 1a 08007 Barcelona Tel: 93 487 78 78 Fax: 93 487 45 74 bcn@mansunides.org www.mansunides.org Presidenta Rosa Pradas Dipsit legal MU 101 - 2009 Tirada 60.000 exemplars Autor Alfons Lpez Coordinaci Daniel Ortiz Documentaci Arcadi Oliveres, Paula Sen Castellano, Mans Unides i el propi autor Correctora catal Marta Virgili i Vidal Disseny i maquetaci Ars Satllit Impressi Jimnez Godoy S.A Agraments Nria Vives

Alfons lpez
[LLEIDA, 1950] Periodista i dibuixant. Ha publicat la seva obra a diaris com La Vanguardia, El Peridico, Diari de Barcelona, Avui, i ms recentment, a Pblico; revistes dopini com Oriama, Canig, o Mundo; dhumor i de cmics. Va ser membre del Comit promotor del Sal de Cmic de Barcelona. Ha creat i dirigit diferents publicacions i va ser reconegut al 2005 amb el premi Serra i Moret per la Generalitat de Catalunya. A lany 2002 sinicia en una nova experincia, el llibre dassaig poltic en clau dhumor. La pobreza no es rentable i Cambio Climtico sn les seves darreres publicacions.

Distribuci

Amb el suport de:

9
Els decideixen els dirigents i els accionistes rics de les corporacions multinacionals que els compren els productes.

10

A NIVELL MUNDIaL
Les 20 persones ms riques del planeta disposen dun capital de 661.400 milions de dlars que suposen 7,6 vegades lajut al desenvolupament mundial i 25 vegades lajut als pasos ms pobres. Aquest mateix import de 661.400 milions de dlars s lleugerament ms gran que el Producte Interior Brut (PIB) de tota lfrica Sud-sahariana. Amb la despesa militar mundial (1.300.000 milions de dlars) s podria cobrir 26 vegades la quantitat que la FAO demana per eradicar anualment la fam al mn. Els benecis de les 20 primeres transnacionals del planeta suposen 340.200 milions de dlars i la xifra de les seves vendes s de 3.689.000 milions de dlars (2007). Aquesta xifra de vendes suposa una tercera part de tota la renda (PIB) de la totalitat dels Pasos en Vies de Desenvolupament). Al 2007, un alt executiu duna de les 15 ms grans empreses dels Estats Units cobrava 500 cops ms que un treballador mig (al 2003 aquesta diferncia noms era de 300 cops).

ALGUNES DaDES SOBRE ESPaNYa

Els 18 espanyols mes rics (de la llista dels 500 mundials) tenen un patrimoni de 59.300 milions de dlars, equivalents al 5% del PIB espanyol, i 20 vegades ms que limport de lAjut Espanyol al Desenvolupament. El 58% dels assalariats espanyols no arriben a mileuristes, mentre que els membres del consell dadministraci de les empreses de lIBEX 35 ingressen de promig 60.000 euros mensuals. En particular els del BBVA ingressen 10 vegades ms, s a dir uns 600.000 euros al mes.

11

12

963 milions de persones pateixen fam al mn: Uns 9 milions viuen en pasos industrialitzats i hiperconsumidors (Estats Units, Europa, Jap), la resta en pasos en vies de consum, i en pasos fets caldo.

2.700 milions dssers humans viuen en la misria total: sense feina, sense aliments sucients, sense un sostre decent, sense aigua potable, ni escoles, ni hospitals, ni...

Uns 1.500 milions guanyen menys de dos dlars al dia i es gasten el 60% per menjar. Prop de 1.000 milions viuen amb menys dun dlar al dia. 162 milions sn encara ms pobres i sobreviuen, no se sap com, amb menys de 50 centaus de dlar al dia. Ms de 5 milions de nens ms petits de cinc anys moren cada any a causa de la fam. I en total 10 milions moren per causes relacionades amb la pobresa. Espanya t 1.500.000 de pobres extrems. I un 20% de la poblaci s pobre sense sostre.

13

Lesclavitud, que va aparixer far, aproximadament, uns 10.000 anys, no es va abolir, a Occident, ns el segle dinou! (fa dos dies!) i per diferents motius.

14
I les dones? Fins el segle passat no es va considerar que tenien els mateixos drets que els homes! I aix, ms o menys, als pasos industrialitzats, perqu a la resta encara estan esperant.

15

Per comenar

Les causes biolgiques

La natura s bonica per tamb s cruel. Levoluci ha fet que les espcies del planeta, i la humana no s una excepci, tinguin uns mecanismes de supervivncia que es basen en la defensa dels propis gens enfront dels altres. (Els altres que es fotin)

16
Aquesta mena degoisme original, perfeccionat durant milions danys, en els homnids t dues estratgies bsiques que es complementen: La competncia amb daltres grups per obtenir el millor menjar, per exemple, i la indispensable cooperaci amb els de la mateixa sang o grup per aconseguir-ho.

s a dir, lhomo sapiens est programat per ajudar-se o per sentir compassi i bsicament dins de la famlia. En segon lloc cap els amics i coaligats (les bandes primitives) i desprs per evoluci cultural, cap a les tribus modernes: els estats, lequip de futbol... Per a partir daqu costa molt avanar. Es tracta de letnocentrisme.

17

Duna banda, s, duna altra, lherncia gentica fa que en nixer no tots siguin iguals. No hi ha ni superiors ni inferiors, per la tendncia s que, dintre del mateix grup, els ms forts i hbils busquin sempre la millor posici, o sigui, es facin amb el poder.

18

Les bandes primitives, de tant en tant, sesbatussaven per aconseguir els millors territoris, per fent servir una mica el seu cervellet es van recordar de la vella cooperaci familiar i la van aplicar als grups vens. Aix va nixer lintercanvi, possiblement la 1 regulaci de letnocentrisme.

19
Les causes culturals
Far uns 200.000 anys que va aparixer lhomo sapiens i durant tot aquest temps quasi no va existir la propietat, s a dir, no hi havia rics ni pobres. De segur que el cap de banda tenia els millors collarets, per en

Per far uns 10.000 anys, alguns grups dhumans van deixar danar amunt i avall per caar, recollectar o pescar, es van fer sedentaris i van aprendre a conrear la terra i a domesticar animals. Les condicions de vida van millorar i per primer cop va sobrar menjar, pells, oli, gra era el que en economia sentn com excedent.

20
Va ser revolucionari. Per primera vegada hi havia alguna cosa de valor per posseir i, s clar, els que tenien ms lls per treballar o eren ms llestos, tenien ms. Fins aquell moment lespcie humana era com les altres. No hi ha animals pobres, va aparixer la riquesa.

I amb la riquesa va sortir laportaci cultural ms exclusiva de lespcie i que ha condicionat el mn des de llavors: la cobdcia. En el fons una hipertra de linstint de conservaci que comena emmagatzemant per a lhivern prxim i acaba acaparant per mil hiverns, simplement pel gust de fer-ho i perqu la riquesa s poder. (Us en recordeu de les causes biolgiques?)

21
Si hi ha una cosa que deneix lespcie humana sn les contradiccions. Aix la nova riquesa va fer augmentar el comer entre els pobles i per tant lintercanvi cultural, per de la m de la cobdcia tamb va sortir la guerra com a instrument econmic.

s a dir, no solament van aparixer les primeres diferncies socials dintre del mateix grup (no res comparades amb les davui dia) sin que, grcies a la guerra, la pobresa es va externalitzar.

22
Les causes tecnolgiques
Per entendre-les haurem danar una mica ms enrere. Far uns 60.000 anys uns quants homo sapiens, igual que abans ho havien fet altres homnids, van sortir dfrica. Per larqueologia ens diu que no ho van fer els ms avanats tcnicament, al contrari.

Van marxar molt pocs (es creu que uns 6.000) per van arribar a tots els racons de la terra i les tnies es van anar diversicant segons els diferents ecosistemes. Far uns 20.000 anys tot lhemisferi nord va patir una glaciaci. Tot era una immensa nevera per s en circumstncies difcils que levoluci avana ms de pressa seleccionant els que aprenen a adaptar-se al medi.

23
No pot ser casual que, quan el temps va millorar, esclatessin les primeres civilitzacions a lactual Xina i lOrient Mitj per estendres desprs a la Conca Mediterrnia. Aix van veure la llum les matemtiques, larquitectura, la losoa, lastronomia i les arts en general. Linici de lesplendor de la cultura humana.

A poc a poc, una tnia, la blanca, va destacar pels avenos propis i laprotament que feia dels altres. Alguns daquells alumnes endarrerits dfrica ara eren els primers de la classe. El Renaixement europeu va coincidir amb una gran part dsia que anava des de ledat mitjana al paleoltic, molt semblant al cas dAmrica on coexisteixen les civilitzacions avanades de Mesoamrica i els Andes amb la prehistria ms contundent I frica?

24
Paradoxalment els que es van quedar a lfrica que, recordem-ho, eren els ms adaptats al medi amb la tcnica adequada per mantenir una poblaci estable, van evolucionar molt poc, possiblement perqu no tenien la necessitat de fer-ho. El cas s que, a excepci dalguns regnes de loccident, tot el sud del Shara estava, tecnolgicament, entre el paleoltic i el neoltic i aix tindria greus conseqncies.

Al segle XV els espanyols van arribar per casualitat a Amrica. Va ser linici de lespoli ms gran de la histria. Amb lajut de dos invents xinesos: la brixola i la plvora, els europeus van envair el continent i es van quedar, per tamb van enviar cap a les metrpolis tot el que van trobar. Les etxes i les destrals de fusta dels sioux, els asteques o els inques no van poder amb la tecnologia de lacer i els canons.

25
Les causes histriques
All va signicar linici del colonialisme. Els indgenes americans que van sobreviure van quedar sotmesos als patrons blancs i, quan lor i la plata es van acabar, els europeus van substituir les hortes de lautoconsum local per grans plantacions dun sol producte: sucre, cot, caf, cacau, Per fer-ho van importar esclaus dfrica a dojo. Tardaven ms a morir-se.

En els segles posteriors, i ns el dinou, els europeus van ocupar bona part dsia i les illes del Pacc a excepci del Jap sotms, per no invat militarment, pels Estats Units, alumnes avantatjats dels seus cosins anglesos. Grcies als monocultius i als esclaus el comer martim es va disparar i el capitalisme mercantil va viure el seu millor moment.

26
Lltima a caure va ser frica, trossejada i repartida literalment entre els europeus. El procs va ser molt semblant arreu del mn. Els pobles originaris van ser sotmesos a diferents graus de destrucci i les seves civilitzacions i les seves llenges van ser arrasades, especialment en els casos dAmrica i Oceania i notablement a lfrica. Els seus habitants primigenis van passar de ser autosucients a ser pobres i dependents. Va ser el principi del mn que es coneix avui.

27

EL NEOCOLONIaLISME.
Quan els pasos ocupats militarment van accedir desprs de molts esforos i patiments a la independncia, es van donar, bsicament, dos tipus de situacions. Els que van quedar en mans dels lls dels antics conqueridors europeus, com el cas dAmrica del nord, del sud i Oceania, i els que, tericament, van ser retornats als pobladors autctons: frica i sia. Per quasi tots, a excepci dAmrica del Nord, que va saber fer la revoluci industrial, van quedar sotmesos a les antigues metrpolis (Frana, etc.) o a les noves potncies (EUA) a travs de les multinacionals que sn les que controlen els preus de les seves principals fonts de riquesa: els monocultius i la indstria minera.

La GLOBaLITZaCI NEOLIBERaL
El neoliberalisme s la fase actual del sistema capitalista. s un pensament fonamentalista que, ocialment, predica que noms el mercat lliure ens salvar a tots. Lestratgia s privatitzarho tot i deixar els Estats sense atribucions a excepci de... quan els bancs o corporacions tenen dicultats econmiques que, llavors, es solucionen amb... els diners de tothom. La perla del neoliberalisme i del cinisme amb potes s que els pasos rics del nord subvencionen els seus productes que van al sud (de manera que leconomia local sensorra una mica ms...) mentre, els productes del sud tenen un lmit de quotes per arribar al nord i (a sobre!) han de pagar impostos per poder fer-ho.

EL DEUTE EXTERN.
Amb les ltimes independncies del segle XX molts dels nous governs van descobrir que no tenien infraestructures ni res de res i, com que era poc prctic tornar a lestat tribal, es van endeutar amb els bancs del nord. Si a aix afegim que la majoria dels seus governants eren corruptes (no s fcil passar del neoltic a la societat de consum) o dictadors posats directament per les antigues potncies, entendrem que molts daquests diners van anar a parar a comptes privats de Sussa. A canvi, avui, els seus pobles encara estan pagant els interessos dels interessos in secula seculorum.

EL BaNC MUNDIaL I EL FONS MONETaRI INTERNaCIONaL.

Institucions bancries dabast mundial dominades pels Estats Units i els pasos ms rics. Sn les encarregades de qu els pasos tirant a pobres paguin el deute amb la recepta neoliberal: Sho han de vendre tot i si els nens no poden anar a lescola perqu ara costa diners, millor. Patiran per no sabran per qu.

28

29

Lany 2000, en el marc de les Nacions Unides i per primera vegada, 189 pasos es van comprometre a assolir 8 objectius prioritaris per eradicar la pobresa extrema al mn en 15 anys. Aquests objectius afecten ms de 1.000 milions de persones i per aconseguir-ho es va plantejar una aliana entre pasos rics i pasos que ho sn fora menys. Per mentre que aquests ltims han de justicar les inversions i els resultats de les ajudes, els pasos desenvolupats noms estan sotmesos a la seva tradicional bona voluntat... El primer objectiu, Que resumeix tot el pla, es fer un primer pas per eradicar la pobresa i la fam, aconseguint: reduir a la meitat el percentatge de persones els ingressos de les quals siguin inferiors a 1$ per dia, aix com reduir, tamb a la meitat, el percentatge dhumans que pateixen fam.

ESTRaTGIES BSIQUES QUE ES PROPOSEN DES DE DIfERENTS OBSERVaTORIS

1. La sobirania alimentria. Vol dir enfortir la producci local daliments de subsistncia tradicionals.

La CRTICa MS IMPORTaNT a LOBJECTIU

Que el referent per ser un pas pobre i rebre ajuda o no, sigui el creixement econmic, o sigui el PIB (producte interior brut) que vol dir que en un mateix Estat pot ser que hagi gent pobrssima al costat duns pocs rics que mouen molts diners i tapin als altres.

EL SaRCaSME
Que ns ara, la quantitat de diners que reben dajuda els pasos subdesenvolupats s molt inferior a la que ells paguen en concepte dinteressos del deute extern.

2. Accedir a la propietat de la terra. De forma planicada i amb ajudes a la inversi, sin de poc serveix. 3. Que tant homes com dones puguin obtenir crdits barats (al Tercer Mn les petites empreses familiars funcionen, i especialment si les porten dones) 4. Afavorir el control i la transformaci dels propis productes, evita dependncies i crea ms riquesa.

30

CM EST EL PaTI a La MEITaT DE CaM (2008)

La Xina i la ndia milloren les dades de pobresa a causa del seu propi esfor. Per a nivell mundial les conclusions sn que, ara per ara, els objectius, no noms no es compliran per al 2015, sin que no arribaran ni al 50% del seu propsit a les regions moltssim menys riques (terme polticament correcte...). Per s que, a sobre, a lfrica subsahariana la cosa empitjora progressivament enlloc de millorar. Per tant, i segons alguns clculs, al 2015 hi hauran 247 milions ms de persones en la pobresa extrema.

ELS L TIMS aTaCS aLS OBJECTIUS

Durant els anys 2007 i 2008 ms de 100 milions dssers humans han anat a fer ms grossa la llista dels que pateixen gana per causa de la pujada de les primeres matries i uns 73 milions depenen directament de lajuda humanitria per poder menjar.

PER QU?
En part pels biocombustibles. La suposada gran troballa dEUA i Europa per substituir a poc a poc el petroli i el seu CO (causant del canvi climtic) per combustibles extrets de cereals, ha fet que es deixin de vendre bona part daquests productes en el mercat alimentari hum per passar a alimentar els nostres autombils, mercat que, naturalment, paga ms b. Aix suposa el 30% de lencariment mundial daliments. Ho diuen des de la OCDE ns a les ONGS pel desenvolupament Per lespeculaci. Un cop esclatada la bombolla del totxo i les hipoteques a molts pasos, els especuladors borsaris mundials no han dubtat a invertir en aliments (blat, arrs, soja...). Que la conseqncia sigui la pujada de preus a nivell global i la mort de fam de ms gent, molt, el que es diu molt, no els preocupa.

31

Aquell que, als pasos del Sud, crea llocs de treball, mant leconomia local, no admet el treball infantil, es respecta el medi ambient i dones i homes reben salaris dignes i justos.

32

ESTATUTS DE MANS UNIDES A RTICLE 5

Mans Unides s una ONG de Desenvolu pament que lluita contra: la fam, la decient nutrici, la misria, la malaltia, el subdesenvolupament, i la falta dinstrucci, produts entre daltres per les causes segents: la injustcia, el desigual repartiment dels bns entre les persones i els pobles, la ignorncia, els prejudicis, la insolidaritat, i la crisi de valors.

Si no vols viure indiferent posat les piles i actua

Informat!
Assabentat del que est passant al mn a Internet, llibres, premsa i... jugant a www.unjocperillos.org

Participa!
Pots jugar sol o en grup i afegir les teves prpies preguntes a aquest joc, un trivial que tamb s un manual perqu no tenganyin. En el web del joc trobars tamb ms cmics dAlfons Lpez que et pots baixar gratis.

Implicat!
A www.unjocperillos.org trobars propostes que pots fer tu. Perqu si volem que les coses canvin no podem viure indiferents al que est passant al mn.

Mou-te!
Junts, podem. Dna suport a les campanyes de les ONGs i moviments socials que lluiten per un mn millor. www.mansunides.org www.mansunides.blogspot.com es.youtube.com/user/MansUnides www.justiciaipau.org www.pangea.org/fcongd www.hacesfalta.org www.2015ymas.org