CARTA A LA MEVA NENA

Com és possible que hagi passat tant de temps? Començo a recordar-te des de sempre
i veig una boleta preciosa i riallera que ho esvalotava tot.
Em vénen a la ment imatges teves; tu el teu primer dia de guarderia dient-me adéu tan
contenta. Jo em vaig posar a plorar pensant que no t'importava acomiadar-te de mi,
després amb el temps me'n vaig adonar que aquesta seria sempre la teva actitud
davant la vida, tu intentes sempre ser feliç en qualsevol circumstància i mirar les
coses de forma positiva. Per això i per molt més t'admiro i estic orgullosa de ser la
teva mare.
Recordo el primer dia d'escola, anaves tan maca amb aquelles trenetes rosses, et veig
al pati de l'Orlandai ballant amb una coroneta de flors. Eres la nena més bonica del
món.
Et veig amb la teva disfressa de fada, amb el teu banyador groc amb puntets negres,
amb el teu cabell llarg i les teves cuetes. Recordo la teva olor a "Mustela", recordo les
teves manetes i sobretot recordo les teves abraçades.
Teniem una casa plena de màgia, la "senyoreta son", la "nana Gunilda", "l'àngela
ratuca", molts, molts llibres i sobretot una gran caixeta de petons que no s'esgotava
mai.
Sé que hi ha haver un moment en què algunes coses es van trencar, però ara amb el
pas del temps me n'adono que només es van transformar, ara tots sóm feliços i les
nostres cases estan plenes de nens.
Han passat els anys Clàudia i tu segueixes sent per mi la mateixa nena rosseta i
juganera, la mateixa nena... la meva nena.
Madura Clàudia, però no deixis mai que mori la teva innocència, recorda sempre que
existeixen les fades, els follets i les bruixes bones, i com no, els Reis Mags.
M'agradaria tenir una vareta màgica per allunyar totes les coses dolentes de la teva
vida, que no ensopeguéssis mai, que no haguéssis de plorar i que sempre, sempre
fossis feliç, però no la tinc, així que només puc dir-te que la vida és més bonica si
tens amics i gent que t'estimi i sobretot és molt millor si ets honesta, intenta passar
per la vida sense fer mal a ningú. Regala sempre el teu somriure, els teus petons i la
teva alegria. Sigues generosa, si tens alguna cosa que algú necessita més que tu dona-
li i en aquell instant, amor, tindràs la teva recompensa.
No passis per la vida de puntetes, trepitja a fons i posa el cor en tot allò que facis. No
t'enganyis pensant que tens molt de temps, que els anys passen de pressa i s'han de fer
realitat molts somnis, lluita sempre pels teus, que res te'ls prengui.
Rebel·la't davant les injustícies, que la guerra i el dolor no et siguin indiferents, i
sobretot, amor meu, sigues tolerant. Pensa que la vida té molts colors i no sempre son
negres o blancs, cadascú te la seva veritat.
Saps ? quan em deies "oi, mama?" em feies sentir molt important. Espero que mai
deixis de fer-ho, m'encanta ser la teva mare.
A vegades, amor meu, a la vida tot es torna gris i sembla que res té sentit. En aquells
moments has d'aixecar el cap, començar a caminar i tirar endavant, veuràs com
sempre hi ha una llum al final del camí. Jo estaré al teu costat sempre que tu vulguis.
Plora si estàs trista, somriu si ets feliç, la vida cuidarà de tu si no t'amagues.
No canvïis mai, jo no podria estar sense el teu somriure.
Espero que es compleixin tots els teus somnis. T'estimo.

Mama