EleccionsalParlamentdeCatalunya2012

ProgramaElectoral

NDEX

CapalEspanyaFederal. Volemdecidir Reactivacieconmica: creixementiocupaci Unafiscalitatmsjusta PacteSocialperlaCohesi Coneixementicultura, lamillorinversi Sostenibilitat:obligacionsi oportunitatseconmiques Qualitatdemocrtica

p.3

p.22 p.50 p.53

p.79

p.95 p.106


Captol1

CAPALESPANYAFEDERAL.VOLEMDECIDIR.
TRENTAANYSDESPRS,CALUNNOUACORD Catalunyahacanviatmoltenelsdarrers30anys.Catalunyanoslaqueeraenaquells temps, Espanya tampoc no ho s. El gran acord que va suposar el pacte constituent de 1978, aquell consens entre totes les forces poltiques, s el que va permetre levoluci de lEstat Espanyol i de Catalunya, amb la seva transformaci en un Estat de Dret descentralitzat lEstat de les Autonomies i en un Estat del Benestar que ara malauradament la dreta est desmantellant. Els problemes als quals ens enfrontem avui sn tot sovint ben diferents que els daleshores, i en el cas daquells que no han variat, les circumstncies i el moment histric actuals no tenen res a veure amb els de lesmentatpacteconstituenti,pertant,nopodenserabordatsdelamateixamanera. La manifestaci multitudinria i cvica celebrada la Diada denguany mostra clarament la insatisfacci i la desafecci que ha anat creixent vers les actuals relacions entre Catalunya iEspanya, un malestar que ja es va demostrar amb la sentncia del Tribunal Constitucional i que sha vist agreujat per la crisi econmica, pels reiterats incompliments per part del Govern de lEstat i pels missatges institucionals en to de menyspreamentdelesdemandescatalanes. El Govern del Partit Popular, lluny dabordar aquest creixent malestar provocat per la Sentncia, va emprendre una ofensiva recentralitzadora en lactual legislatura amb
3

mesures que han estat considerades inconstitucionals en reiterades ocasions pel Consell de Garanties Estatutries, en vulnerar les competncies de la Generalitat de Catalunyaielsdretsdelaciutadania. LadissolucidelParlamentperpartdelPresidentdelaGeneralitat,tansols21 mesos desprs dhaver pres possessi, demostra la seva incapacitat per gestionar la difcil situaci de Catalunya, causada en part pel seu propi govern i, sobretot, desvetlla la voluntat damagar de lesfera pblica el debat sobre la seva gesti al front de la GeneralitatdeCatalunya,enunaestratgiaelectoralistaquevolsituarloenunamillor posici obviant la dramtica situaci en qu deixa el pas noms dos anys desprs. En matriadedretsnacionals,elGoverndelsmillorstambhafracassat. QuhafetCIUenaquestsdosanysdegovern? En noms dos anys de legislatura sha evidenciat el trencament del comproms polticdeCIUambelpactedelEstatut. El desplegament normatiu de lEAC ha estat prcticament nul. La Comissi Bilateral sha reunit una nica vegada. El Govern no ha aprovat cap dels projectesdelleidedesplegamentestatutaripendents,enfrontdelGoverndela VIIIlegislaturaqueenvaaprovarnou. El Govern tampoc no ha pres cap iniciativa per tal dadoptar alguna de les recomanacions que el grup dexperts va dictaminar en el seu informe de juliol de2010,encarregatpelPresidentJosMontilla,quemarcavenviesalternatives perminimitzarelsefectesdelasentnciadelTCsobrelEstatut. s ms, hem fet passos enrere, les reformes impulsades pel Govern de lEstat infringeixen competncies dautogovern regulades en lEAC: la reforma del mercatlaboral,lareformadelasanitat,lareformadelalleideladependncia, la supressi de drets adquirits de la funci pblica o la Llei Orgnica destabilitat pressupostria i sostenibilitat financera. De totes elles el Govern noms ha actuat recorrent al Tribunal Constitucional contra la reforma en lmbiteducatiu. LAPROPOSTAFEDERAL En aquest temps complicat que vivim, amb una crisi econmica que ens ofega i una turbulentarealitatinternacional,necessiteminstrumentspergenerarmscreixement, ms treball i ms prosperitat a Catalunya i all que no necessitem sn ms incerteses, msinestabilitatimsbarreres.
4

Peraix... ...davant les consignes i proclames en pro de la independncia com a sortida de totes les crulles del pas, per sense definir escenaris, obviant totalment queel que es posa enriscaCatalunyaslacohesisocial,ilesincertesessobrelimpacteenleconomia... ...davant dun immobilisme constitucional de la dreta espanyola que ens deixa ancorats enun pacteconstituent de fa 30 anys i que es nega a evolucionar, atrapaten inrcies del passat, un immobilisme que redueix tan sols a una les possibles interpretacionsdelpactefundacionaldelademocrciaespanyola... ...davant daquests dos camins sense sortida s essencial que el PSC sigui fidel a si mateix i mantingui els seus propis valors, i la capacitat de transformaci de la realitat de Catalunya que sempre hem demostrat. Per aix, amb la fora i determinaci que ens donen els ms de trenta anys de lluita poltica i construcci duna Catalunya i una Espanyaafavordelajustciasocial,lallibertatilasolidaritat,creiemqueselmoment derenovarelpacteconstitucionalatravsdelaconstruccifederal. Cal recordar que el poble de Catalunya no respon noms a un partit. Catalunya s farcida dhistries i vides plenes que han crescut i viuen amb enteniment sense complexos combinant sentiments de catalans i espanyols. I s amb aquest esperit de respecte a totes les persones, inherent als progressistes, que plantegem el nostre projecte dun nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya: el federalisme. Perqu creiem fermament que la prosperitat de Catalunya es veur enfortida amb una nova relaci federal amb Espanya amb un nou marc de relacions que reconegui, a nivell institucional,lasingularitatdelanacicatalana. Lalternativa federalista s lnica capa darticular un sistema institucional equilibrat, en el qual Catalunya formi part dEspanya sense renunciar gens a la seva identitat i als seus projectes collectius. Parlem dutopies possibles, de grans acords possibles per arribar a un marc denteniment que eviti la fractura social entre el poble catal i espanyol. La unitat civil del poble de Catalunya s un b molt preuat, que els i les federalistesenscomprometemapreservarienfortir. Vivim temps de sobiranies compartides. Creiem en un projecte de sobirania compartidaentreCatalunyaiEspanya,ievidentmenttambambEuropa,perqusom i ens sentim europeus i perqu tenim clar que els reptes de Catalunya i Espanya i la seva soluci es troben avui a Europa. s en el marc internacional on veiem que els pasosmsavanatssnestatsfederals:Alemanya,CanadiEstatsUnits.Llunydeser un model antiquat, com plantegen alguns, s un model plenament vigent i operatiu, quednarespostaarealitatspluralsidiverses.

 ELS I LES SOCIALISTES PROPOSEM UNA REFORMA CONSTITUCIONAL PER FER REALITATLACATALUNYAPLENAENUNAESPANYAFEDERAL Volem reformar la Constituci i transformar les estructures de lactual Estat de les Autonomies en un Estat Federal a travs del dileg i la negociaci entre les forces poltiquesespanyolesicatalanes. Davant la crulla histrica en la qual ens trobem, i enfront duna dreta espanyola recentralitzadora, cercarem laliana entre el catalanisme desquerres i el socialisme espanyolperqutorniaserunelementcentraldaquestdileg,negociaciiacordper fer avanar en democrcia i llibertat el nostre poble; com ja va succeir amb els Estatuts de Nria, de Sau i el del 2006, i com va passar amb la Constituci del 1931 i 1978. Federalisme significa aliana, entre persones lliures, basat en la lgica democrtica, darticulaci de la complexitat, daposta per la participaci i la deliberaci, de lleialtat institucional. El federalisme s per a nosaltres un principi dorganitzaci social que reflecteix laspiraci de conjugar la llibertat amb la solidaritat, que considera la diversitat una riquesa i fomenta el pluralisme. Un model destat i societat basat en la convivncia, la igualtat dins una societat complexa i un pas plural, un projecte duni des de la llibertatilautogovernontotselsciutadansitoteslesciutadaneshiguanyemquelcom. Perqu per als i les socialistes de Catalunya la construcci nacional ha estat histricament indestriable de les llibertats individuals i el progrs social. El pacte de convivncia noms s possible per la via de la convicci i de la voluntat, no per la via de la imposici ni de lexclusi. El federalisme ens ofereix una manera destructurar el territori,peramblafinalitatltimadoferiralaciutadaniaunamillorvida. Unfederalismeintegradorihoritzontal,onelcentredepodernicestransformaenun reconeixement de diferents centres de poder, relacionats horitzontalment, no jerrquicament o vertical, i treballant en cooperaci al servei de la ciutadania i des de laproximitat. Per tamb creiem que el Federalisme ens permet alhora realitzar laprofundiment i regeneracidemocrticsqueamplissectorssocialsreclameniqueEspanyaiCatalunya necessiten. Parlem dun gran acord on es tornin a definir les bases de quina s lEspanya que volem en el segle XXI. I daquesta manera tornar a posar al primer lloc delesprioritatspoltiqueselprogramasocialigualadorquelaConstituciEspanyolade 1978 preveia i al qual aspirava, el qual mai hem aconseguit plenament. Per aix ara s tambelmomentdeferlareformaperlaFederaci,perlaDemocrciaiperlaJustcia Social.
6

El Federalisme que proposem, tal com hem dit, necessita duna Reforma de la Constituci i sha de desenvolupar sota el sistema anomenat de les quatre R: el Reconeixement,lesRegles,elsRecursosilaRepresentaci. ELRECONEIXEMENT La reforma que proposem reconeixer Espanya com un Estat plurinacional, plurilingstic i pluricultural i garantir el reconeixement de la identitat nacional catalana, de la seva singularitat dintre dEspanya, que t arrels histriques profundes i que es manifesta especialment en la seva llengua, la seva cultura, el seu dret civil i les seves institucions dautogovern. Catalunya s una naci de ciutadans i ciutadanes dorgensdiversos,unitsperlavoluntatdeconstruirunfuturencom. LESREGLES La reforma constitucional que proposem contindr regles clares que delimitaran amb precisielsespaiscompetencialsentrelEstatfederalilesnacionsocomunitats. En el cas de Catalunya, la Generalitat podr desenvolupar les poltiques pbliques que t encomanades procurant la mxima proximitat, eficcia i eficincia, i evitant duplicitatsiinnecessriesinterfernciesdelgovernfederal. PeraixlanovaConstitucirecollirtrestipusdecompetncies: 1. Les competncies del Govern espanyol: la defensa, la representaci exterior, la subscripci de tractats internacionals, la protecci civil del territori en casos de desastres o problemes que van ms enll dels lmits d'un territori, o una part de la fiscalitat per al manteniment del pressupost federal,entredaltres. 2. Les competncies que serien exclusives de les nacions federades, com s el cas de Catalunya, en un marc com de drets bsics: per exemple l'educaci o la sanitat, l'habitatge, la llengua i la cultura, el dret civil, la justcia, la seguretat,etc. 3. Les competncies compartides, que haurien de ser les menys possibles. Seguint les tcniques del federalisme dual, les competncies concurrents, aquelles en les quals tots dos governs tenen la possibilitat de regular la mateixa matria, serien les menys possibles i se suprimiria la legislaci bsica.Aix,silaGeneralitattlacompetnciaeneducaci,encultura,oen sanitat,elgovernfederalnohipodrinterferir.
7

 LAREPRESENTACI Volem que la nova Constituci que proposem els i les socialistes reformi plenament el Senat, un Senat federal amb presncia dels governs de les nacions o territoris federats. Tal com est configurada avui aquesta cambra s inoperant i redundant, ja que funciona com a cambra de segona lectura en comptesdeserlacambraderepresentaciterritorialquehauriadeser. Peraix,proposemlacreacid'unSenatfederalambpresnciadelsgovernsde les nacions o territoris federats, que haur de ser la cambra de primera lectura parlamentria de tots els assumptes relacionats amb els territoris federats i lespai de pacte entre els seus governs. Una cambra que amb aquest plantejamenttindrmenysmembres. A travs del Senat reformat, les nacions o territoris participaran de la poltica legislativa general. En les competncies exclusives el Senat federal establir les lleis de cooperaci horitzontal que calguin i les nacions federades podran ostentarlarepresentacidelaFederacianivelleuropeuiinternacional. ELSRECURSOS La proposta de reforma constitucional inclou tamb un federalisme fiscal basat en els principis de suficincia, justcia i solidaritat, que ens permeti assolir un tracte econmic just per a Catalunya. Un model que garanteixi uns ingressos suficients per fer front a les responsabilitats derivades de les nostres competncies i els serveis que presta la Generalitat. La nostra proposta aposta per una Agncia Tributria de la Generalitat de Catalunya amb participaci del governfederal,queesfarcrrecdetotselsimpostosquepaguemelscatalans i les catalanes. Daquesta manera la Generalitat disposar de la capacitat normativa i la responsabilitat fiscal, capacitat de fixar i modificar tots els impostos que li siguin atributs en funci de la distribuci que sacordi amb el conjunt de lEstat Espanyol, tenint en compte tamb les competncies de la UniEuropea. Parlem de federalisme perqu s el model dEstat que Catalunya necessita i perqu la nostra societat aconsegueixi ms igualtat, llibertat i solidaritat. Per aix el pacte fiscal tamb cont el principi de solidaritat entre els diferents territoris, per aquest ha de garantir que el que paguen els catalans i les catalanes al conjunt de lEstat federal, aix com el que paguen la resta de les seves nacions o territoris, sigui transparent. Volem un sistema en el qual els
8

catalans sapiguem a qu es destinen els recursos que aportem de manera transparent. CalestablirelsmecanismesadequatspertaldegarantirqueCatalunyanoperdi capacitat fiscal un cop feta la seva contribuci a la solidaritat, respectant escrupolosament el principi dordinalitat. Ara b, lobjectiu s que el sistema funcioni i que la solidaritat cada vegada sigui menys necessria perqu els territorisdarreudelEstatEspanyolesvaginanivellant. Per als socialistes catalans i les socialistes catalanes el principi de solidaritat va ntimamentlligatalprincipidordinalitatielseucomplimenthadestargarantit en la mateixa mesura, abans i desprs daplicar els mecanismes de solidaritat i anivellament. En base a aquest principi, si Catalunya s el tercer territori en aportacions al conjunt de lEstat federat, cal que tamb sigui el tercer territori enrecepciderecursosperhabitant. UNREFERNDUMPERQUELSCATALANSILESCATALANESDECIDEIXIN La prioritat del PSC ser en la propera etapa poltica la reforma constitucional per avanar en la construcci dun lEstat federal. Una prioritat que t tot el sentit des de la defensa del principi democrtic del dret a decidir i del principi de legalitat. Ambds forment part indestriable dun Estat democrtic i de dret, dun sistema de llibertats i dretsgarantits. VolemreafirmarenaquestprogramaelectoralelcompromsqueelGrupParlamentari Socialista va assolir en el Parlament de Catalunya davant els ciutadans i les ciutadanes eneldarrerdebatdepolticageneral. Aix,elsilessocialistes Constatem que la manifestaci multitudinria i cvica celebrada a la Diada denguany, va mostrar clarament un malestar creixent pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, un malestar que ja es va expressar amb motiu de la sentncia del Tribunal ConstitucionalsobrelEstatutvotatpelscatalanslany2006,iqueshavistagreujatper lacrisieconmicaipelsreiteratsincomplimentsperpartdelGoverndelEstat. Constatemque lactualGovern de lEstat, llunydabordar aquest creixent malestar, ha emprs una ofensiva recentralitzadora que ha estat considerada inconstitucional en reiteradesocasionspelConselldeGarantiesEstatutries,envulnerarlescompetncies delaGeneralitatdeCatalunyaielsdretsdelaciutadania. Manifestem, en conseqncia, que cal procedir a una revisi en profunditat de les relacionsentreCatalunyaiEspanyaenelmarceuropeu.
9

Proclamem la necessitat dimpulsar la reforma de la Constituci per tal dassolir un Estat federal que garanteixi el mxim autogovern per a Catalunya, ens asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura nacionals en el marc de lEstat Espanyol i la Uni Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides s la millorformadegestionarlesinterdependnciesexistentsenleconomiaglobalitzada. Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a travs dun referndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual shagi de respondre de forma inequvoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmsaconsulta. Ens comprometem a promoure les reformes necessries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a travs dun referndum oconsultaacordatenelmarcdelalegalitat.

CAPAUNAEUROPAFEDERAL CatalunyanecessitalaUniEuropeaperalseupledesenvolupamentcomapas,pera la sortida de la crisi i per al desenvolupament econmic i social de lactual generaci i de les futures. Per aix,els i les socialistes no concebem Catalunya fora de la Uni Europea, ni la Uni Europa sense Catalunya. En un mn globalitzat i dinterdependncies poltiques, econmiques, financeres, etc.,Europa s un espai de governana necessari per afrontar els reptes globals que ja no poden ser resolts eficament pels governs dels Estats. I, en aquest context, estem convenuts que elmodel federal de sobiranies compartidess el millor per gestionar el mn que ens ha tocat viure, i que s a nivell europeu on hem darticular unmodel de benestar efica,quesereuropeuonoser. Per aix, i conscients de les interdependncies creixents en un mn globalitzat, proposemavanar cap a una Europa Federal, una Uni poltica, econmica, fiscal i social que doni resposta als problemes del conjunt de la ciutadania europeai que abordi amb eficcia els reptes que Europa t per davant, en particular, lareactivaci del creixement i la generaci docupaci. No obstant, volem que aquesta Europa es construeixi sobre la base de la legitimitat democrticai, per tant, que la transferncia desobiraniaalmximnivellfederalenprodeleficciaescombiniambmecanismesde control democrtic, amb un paper ms important del Parlament Europeu (la instituci que representa la sobirania popular), que hauria de controlar el conjunt de decisions preses per les diferents institucions que acaben essent determinants per al nostre futur (troika, BCE, Consell Europeu, Ministeri de Finances de lECOFIN...). Per tant,

10

creiemprioritari enfortir la Uni poltica al mateix temps que la democrcia europea, jaquelaUninopotcontinuarconstruintsedesquenesalaciutadania. En aquest sentit, el PSC promour tamb des dels diferents mbits de representaci parlamentria,iniciativespercontribuiraimpulsaraquestmodeldEuropa:unaEuropa Federalquehadaportarsolucionsalactualcontext,quehaderedrearelrumbdeles sevespoltiqueseconmiques,posantfialeserrniespoltiquesdausteritatqueestan agreujant la recessi i latur arreu, i promoventpoltiques del i per al creixement sostenible, que asseguri un mnim dinversi europea per reactivar leconomia i locupaci.Tamb, els i les socialistes contribuirem areforar la democrcia en el sistema de presa de decisions comunitries, perqu estem segurs que noms aix, i recuperant el valor de la solidaritat que va inspirar el seu naixement, la Uni Europea podrtornararecuperarlalegitimitatperduda. Els i les socialistes ens comprometem a treballar, des dels nostres mbits de representaci parlamentria, per assegurar la viabilitat i el manteniment del programaERASMUS,undelsprogramescomunitarisquemshacontributafomentar la idea dEuropa i dels ms coneguts i valorats per la ciutadania, i a continuar incidint en la necessitat dincrementar les beques de mobilitat per ferles accessibles a un ventallmsamplidejoves. Per a una major participaci de Catalunya a la Uni Europea, els i les socialistes proposemreforar la participaci del Govern de la Generalitat de Catalunya en les diferents institucions i organismes de la Uni Europea, aprofundint en la participaci de Catalunya en la conformaci de la voluntat de lEstat i, en particular, en lmbit de lescompetncies exclusives. En aquest sentit, considerem necessari reformular les funcionsdelaDelegacidelGoverndavantlaUEimillorarlasevaeficcia. Considerem imprescindible treballar perenfortir la participaci del Parlament de Catalunya en el procs de presa de decisions comunitarii, parallelament, fomentar unarelaci continuada i directa entre el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu, especialment en poltiques que afecten directament les competncies autonmiques. Proposarem ladopci de les iniciatives legislatives necessries per tal que la legislaci espanyola reconegui la facultat del Parlament de Catalunya dintervenir en el procs decontroldelasubsidiarietatprevistalTractatdeLisboa. Promourem la compareixena parlamentria de consellers i conselleres del govern de la Generalitat quan participin a Consells de Ministres de la Uni Europea, i la creaci decomissions parlamentries mixtes entre els diputats al Parlament de Catalunya i els diputats catalans al Parlament Europeu, i tamb amb els diputats i els senadors catalansdelaComissiMixtadelaUniEuropeadelCongrsielSenat.
11

Igualment, i de manera prioritria, seguirem impulsant ls oficial del catala les diferents institucions comunitries, i sobretot en aquelles on encara no s present. En aquest sentit, treballarem especialment perqu es produeixi la majoria parlamentria necessriaperdesbloquejarlsdelcatalenelPledelParlamentEuropeu,lamxima instituci democrtica de la Uni Europea, i per facilitar la interlocuci i correspondnciaencatalentrelaciutadaniailesinstitucionscomunitries. EnfortintlacapitalitatcatalanaalaMediterrnia Lespai euromediterrani s i continuar essent una prioritat per al PSC i, per aquest motiu, ens proposem contribuir des dels nostres mbits de representaci a laconsolidaci i aprofundiment de la democrcia a la regi, aix com a laven dels valors de la justcia, el progrs social, i lacompliment dels drets humans i les llibertats fonamentals. Potenciarem les possibilitats que ofereix lacapitalitat de Barcelona, del Secretariat de la Uni per la Mediterrnia (UpM), per fer de Catalunya leix de lespai euromediterrani, i seguirem impulsant la dimensi regional de la UpM a travs de lAssemblea Regional i Local Euromediterrnia (ARLEM). Creiem tamb necessari enfortir laCambra de Comer Euromediterrnia, desplegant totes les seves possibilitats. Contribuirem a la millora de la formaci de la joventut del nostre pas, fomentant la cooperaciambuniversitatsicentresderecercadelspasosmediterranis,ipromovent lespecialitzaci universitria en les relacions econmiques, socials i culturals entre les dues riberes del Mediterrani. En aquest sentit, impulsarem unprograma concret dintercanviimobilitatestudiantilenlespaidelaMediterrnia. Finalment, considerem imprescindible dinamitzar limpuls de lEuroregi Pirineus Mediterrnia, impulsant la cooperaci interregional en mltiples mbits: tecnologia, educaci, universitats, cultura, turisme i, molt especialment, en infraestructures, transports i recursos naturals, i tenint en compte sobretot la seva dimensi social i ciutadana. Aix mateix, continuarem promovent la cooperaci transfronterera a travs dinstrumentscomlAgrupaciEuropeadeCooperaciTerritorial.

MNLOCAL El PSC ha estat al llarg de la seva histria un partit municipalista, 34 anys dajuntaments democrtics ens avalen. Als nostres pobles, viles i ciutats hem desenvolupat els nostres principis i valors basats en el nostre comproms fundacional: la igualtat, la justcia i el progrs. Els ciutadans i les ciutadanes han dipositat la seva confianaeleccionsrereeleccionsrevalidantlasevaconfianaiconvenutsquelopci socialista era la que millor els podia representar i gestionar. Aix, els Ajuntaments han
12

desenvolupatunatascadeconstruccidelnostrepas,deconstruccidelprogrsales nostres ciutats i el nostre objectiu ha estat sempre portar la qualitat de vida i la cohesisocialalsnostresbarris. Per la crisi econmica est afectant la majoria de famlies i els municipis no en sn aliens.Aixveiemquelarealitatdelsnostresmunicipissunaelevadssimataxadatur, els desnonaments, la creixent exclusi social, la seguretat al carrer, barris amb ndex elevatsdepersonesnouvingudes,vivimunaautnticasituacidemergncia.Amsles retallades en serveis com leducaci, la salut, els serveis socials i docupaci dels governs de dretes a Catalunya i Espanya han agreujat encara ms la situaci de milers de famlies i han comproms directament la cohesi dels municipis. Totes aquestes qestions necessiten de solucions i els ciutadans esperen trobar respostes. Sn els Ajuntamentselsqueestandonantrespostaatotesaquestesinjustessituacions,jaque les poltiques que desenvolupen tenen un impacte directe sobre les persones que hi conviuen. Ara mateix exerceixen com a frontera que impedeix que moltes persones caiguin en loblit i lexclusi social. Des dels nostres ajuntaments continuarem garantint la qualitat i equitat dels serveis que reben els ciutadans (amb independncia del seu lloc de residncia), vetllant per la cohesi social. Per aquesta ra, les competnciesmunicipalsielseufinanamenthandeserprioritries. Sn alarmants tamb, sense dubte, els anuncis del Govern del Partit Popular en qu qestiona el paper dels ajuntaments i la seva eficcia i eficincia establint plans dausteritat basats en leliminaci drstica del nombre dajuntaments, del nombre de regidors i regidores, de competncies i recursos. Perqu darrere de totes aquestes mesuresestrobalavoluntatdeladretadeferdelapolticaunaactivitatmsselectaa laqualnomsaquellsambunabonasituacieconmicashipuguindedicar.Tornema la poltica dels privilegiats, no sols aprimen ladministraci, sin que tamb volen aprimar la poltica i, de passada, la democrcia. LEstat ha dassumir les seves responsabilitats i no derivarles als ens locals intentantlos desmantellar, perqu ells sn en definitiva els garants en aquests moments de crisi de la cohesi social als nostresmunicipis. Eldescrditverselspolticsiladesafeccipolticasunsentimentquelamajoriadela societat ha desenvolupat en els darrers anys, desencadenant un efecte desmobilitzador del nostre electorat. Tamb s cert per, que la majoria de les vegadeseldescrditaugmentaperlallunyaniadelspolticsverslaciutadania,peraix la proximitat dels alcaldes i regidors amb el ciutad desdibuixen aquest sentiment, ja queserigeixencomapolticsalabastdelaciutadania. s per aquest motiu que el mn municipal ha de fer un pas ms i continuar fent bandera de la participaci directa, duna poltica ms transparent i representativa,

13

poltics que rendeixen comptes i que estan al peu del carrer, en connexi directa amb laciutadania. Msrecursosfinancersperevitareltancamentdeserveis Els Ajuntaments de Catalunya es troben en una situaci financera insostenible. Lestat de les finances locals, ja de per si precari, sha vist agreujat en els darrers anys per la disminuci dels ingressos propis, el descens de lactivitat econmica, la disminuci de les transferncies de recursos als Ajuntaments per part de lEstat i la deslleialtat institucional de la Generalitat de Catalunya que els ha portat a una autntica asfxia econmica.ElsplansdausteritatimpulsatspelGoverndelEstatidelaGeneralitathan limitat lautonomia local, la qual cosa t una translaci directa al territori i sobretot en els serveis que presten els ajuntaments, que dediquen tots els seus esforos a qu no repercuteixienlaqualitatdevidadelsciutadansilesciutadanes. ElGoverndeCatalunyahadactuaramblleialtatenverselsajuntaments,ihohadefer amb transparncia i evitant qualsevol desequilibri en el territori. Creiem fermament que els ajuntaments han destar en peu digualtat institucional amb la resta de nivells de govern amb els quals conviuen i amb els quals comparteixen destinataris de les sevesactuacions. Per aix aplicarem el principi de suficincia financera pel que fa a lmbit de tots els serveis a les persones que actualment sestan prestant des dels ajuntaments, les escoles bressol, les beques menjador, els serveis socials, lhabitatge, consorcis sanitaris,esports,culturaetc).Serveisessencialsquecalpreservar. En aquests dos anys, el govern de CiU tan sols ha constitut un grup dexperts que va elaborarundocumentdelniesmestresenlesqualsshaviadefonamentarlanovaLlei de Governs Locals. Un document que encara no s pblic i lavantprojecte de Llei encaralesperem. A ms, el govern de la Generalitat ha incomplert de forma sistemtica i unilateral, els convenisielsacordssignatsambelsajuntamentsrelatiusalesescolesbressol,escoles de msica, pla de barris, immigraci, renda mnima dinserci, ajuts a les famlies, promocieconmica Davantdaquestainacci,nosaltresproposem: Mesura1.1:Noumodeldefinanamentlocal.NovalleideGovernslocals Impulsaremunsistemadefinanamentlocaladequatalescompetnciesiserveisque desenvolupen els governs locals catalans, a travs dun pacte institucional entre aquests i la Generalitat, en el marc del Consell de Governs Locals. El nou sistema de finanament local es regir pels principis de suficincia de recursos, equitat, autonomiairesponsabilitatfiscal.
14

Proposarem una Llei de Governs Locals que estableixi una reordenaci racional del sistema a travs dun gran pacte nacional. Volem que governs locals i Generalitat treballinplegatsambunmateixobjectiu:assolirunamajorcohesieconmica,sociali territorialpertaldemillorarlaqualitatdevidadelaciutadaniadeCatalunya.Peraix clarificaremlescompetnciesdecadanivelladministratiu. Eliminarem duplicitats de despesa en serveis, en primer lloc mitjanant la coordinaci destratgies en matries en les quals totes les administracions actuen (promoci econmica,ocupaci,etc.)ifomentaremlacollaboraciinteradministrativa. Promourem una modificaci de la regulaci de les eleccions locals per tal que els ciutadanspuguinescollirdirectamentelseualcaldeolasevaalcaldessaielseudiputat odiputadaprovincial. PromouremunalleialParlamentdeCatalunyaqueregulielFonsdeCooperaciLocala partir dels ingressos tributaris de la Generalitat, de carcter incondicionat, que tingui en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals, aix com lessingularitatsdelsterritoris. Seguirem incrementant el Fons de Cooperaci Local i el Pla nic dObres i Serveis per sobre de la mitjana dincrement del pressupost dels ajuntaments, treballant per millorarelfinanamentdeladespesacorrentdelsajuntaments. A travs de lAdministraci Oberta farem que tots els ciutadans i totes les ciutadanes detotselsmunicipispuguinrealitzartotselstrmitsperviaelectrnica. Lasingularitataranesa Impulsarem un nou estatus diferenciat per a la Val dAran, territori amb carcter nacional i realitat singular reconeguda per lEstatut amb identitat cultural, histrica, geogrfica i lingstica, a travs duna nova Llei de rgim especial i un millor marc de finanament per garantir lautonomia i lexercici correcte de les competncies del Conselh Generau dAran al servei del progrs i el benestar de la seva ciutadania, tot respectantlasevavoluntatdeprojectarlautogoverncapalfutur. Desplegarem la Llei de loccit, arans a lAran, aprovada el 2010 pel Parlament i promoguda pel Govern del President Montilla, per tal de desenvolupar la cooficialitat de larans, llengua prpia dAran i oficial tamb a Catalunya, dacord amb el que estableixlEstatut.

JUSTCIA

15

Volem una justcia ms prxima, ms efica i ms eficient. En els dos ltims anys la justciahafetpassosenrereagegantats. El veritable esfor de modernitzaci que reclama la ciutadania rau en millorar de manera profunda els aspectes dorganitzaci i gesti que permeten resoldre els conflictes de manera justa i en temps raonable. Per aix parlem duna justcia sobre el terreny (proximitat territorial, per tamb i sobretot, proximitat a les persones i problemes dun territori, barri, districte etc..), que ha dactuar amb celeritat en la resoluci dels conflictes i ho fa amb nous operadors, mtodes i instruments de gesti dels conflictes ms flexibles i que impliquen a les parts en la prpia resoluci com ara la mediaci, la conciliaci o larbitratge, que atn tant a linfractor com a la vctima i queposalaccentenlarestauraci,lareparaciaixcomenlaprevenci. En aquests dos anys, ja sha anat enrere. Des de la retallada del 5% en els mduls del torn dofici (sent aquest un servei que precisament en temps de crisi caldria reforar) a lincrement de taxes judicials, que fan que a Catalunya sigui ms car accedir a la justcia, laturada de les inversions en equipaments judicials, el tancament de centres de Justcia Juvenil,olajornamentdelaimplantacidelaNovaOficinaJudicial. Per la legislatura es podr recordar tamb per la reforma del Llibre III del Codi Civil, per tal deliminar els controls que havien de limitar a les fundacions i associacions que poguessin desviar el compliment de les seves finalitats fundacionals, uns controls que vrem instaurar els i les socialistes per tal devitar que es repets un Cas Palau a Catalunya. Garantirsenseobstacleselsdretsd'accsalaJustciaialatutelajudicialefectiva Els ciutadans saben que una Justcia efica s la que resol els conflictes de manera justa i en temps raonable. Aix requereix una organitzaci i administraci moderna i un personal qualificat tcnicament i humanament. En lmbit de les competncies de Catalunyaipertaldassoliraquestobjectiutreballaremenelssegentsaspectes: Enallqueafectaalsciutadansilesciutadanes... Mesura1.3 EliminaremlestaxesjudicialsfixadesperlaGeneralitatdeCatalunya quesuposenuna doble crrega injustificada per als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i limiten lexerciciefectiudelsseusdrets. ...millorarem el servei de justcia gratuta tant en relaci als usuaris com en relaci al lletrats que el presten i per recuperar una gesti ms gil dels recursos i retribucions entenent que la justcia gratuta constitueix la garantia bsica del dret daccs a la justciaencondicionsdeigualtat.
16

...potenciarem el suport a la Justcia de Pau, arraconada en aquest darrer mandat, per tal de facilitar les seves tasques i reforar les seves capacitats per resoldre els conflictes menors, conscients del paper indispensable que aquesta justcia representa perteixirunaxarxadeseguretatjurdicaentotelterritori. EnallqueafectaalorganitzaciiadministracidelserveipblicdelaJustcia... ...desenvoluparem fins a la seva implementaci plena la coneguda com nova oficina judicial,perguanyareneficcia,quenosunaopcisinunaobligaci. ...continuarem el procs dimplementaci de les TICque ja vrem iniciar nosaltres i loficina sense papers en lmbit judicial per tal de facilitar la gesti de ladministraci de justcia, el treball dels operadors jurdics i reduir els temps de les actuacions judicials. Caldr tamb aportar el nostre treball per modernitzar laccs a la carrera judicial i determinarelperfilicompetnciesquerequereixlafuncidejutgeactualment. Mesura1.4 Exigirem la creaci del Consell de Justcia de Catalunya instant a la modificaci de la LleiOrgnicadelPoderJudicial.Recuperaremlessevescompetnciespertalqueactu comlrgandesconcentratdelgoverndelpoderjudicialaCatalunya. Unapolticadeprevencideladelinqnciaiperunapolticapenitenciriasocial Una poltica de prevenci de la delinqncia no s, ni pot ser, una poltica de modificacions i enduriment continu del Codi Penal perqu aquesta s una poltica abocada al fracs. Sn altres i un conjunt de poltiques actives i contundents les que poden i han de servir per a prevenirla i evitarla i que requereixen del treball coordinatdinstitucionsiserveis,dagentsidepersonalespecialitzat. La idea de prevenci i de reinserci s particularment important en lmbit de la justcia juvenil, molt maltractada per lactual govern que vol ignorar les greus conseqncies per als menors per tamb per a la societat de laband i dificultat del treballdetractamentpersonalitzatdelsmenors. Ats que vrem assumir la competncia en poltica penitenciria no podem ara abandonarla.Continuempensantquesunapolticasocialimprescindible,tantperal penat com per a la societat, ja que son ms rendibles les estratgies dinserci i reinserciqueelseucontrari. Per aix reduirem la massificaci de les nostres presons obrint el Centre Penitenciari delPuigdelesBasses(Figueres)quepermetrlaincorporacide120noustreballadors

17

que fins ara no han pogut incorporarse als seus llocs de treball en aquest Centre Penitenciari. En la poltica de Justcia juvenil posarem laccent en la prevenci, el treball en medi obert i la recuperaci del menor infractor i sobretot, en els tractaments personalitzats ilaproximitatdelsmenorsalessevesfamliesientorn.Evitaremunamassificacidels menors que impedeixi el seu tractament als efectes de la rehabilitaci i reinserci perseguida. Recolzarem la feina del personal tant penitenciari com personal educador, perfectament dotat i capacitat, que resulten imprescindibles per a realitzar una tasca solvent rehabilitadora. Lluitarem contra la multireincidncia coordinant les administracionsiagentsimplicatsoptimitzantelsrecursosaramateixjadisponibles. RecuperaremidotaremdecredibilitatlesMesuresPenalsalternativesielstreballsen beneficidelacomunitatcomainstrumentsderesocialitzaci.

CONVIVNCIAISEGURETAT Entenem la seguretat com un factor indispensable de llibertat, com una garantia de la protecci individual aix com de les llibertats collectives. Defensem una seguretat per a tothom: ning ha de quedar privat del dret a estar i sentirse segur. Per aix la seguretatshadeconfigurarcomunserveipblicicalqueladministraciengaranteixi lasevaprovisi. Aquestsanysviscutsesdevindranunamalarefernciapolticaidegesti Malauradament en aquesta legislatura hem assistit a una deriva del concepte de seguretat ciutadana, atemptant als drets bsics de la ciutadania. Un bon exemple ns la resurrecci dels sometents, una instituci del Segle XVIII exclosa durant la transici, en la qual els particulars sorganitzen per dotarse de seguretat de manera privada. AquestahaestatunaprcticahabitualalesTerresdeLleidaitotalmentfomentadapel Govern de CiU tot i els riscos fsics que comporta. Tornem a la concepci privada de seguretat, en qu cadasc vetlla individualment per ell i pels seus bns. Per aix els i les socialistes reivindiquem que les poltiques de seguretat sn part indestriable de lEstat de Benestar, en tant que indispensables per a la qualitat de vida individual i collectiva, per a la capacitat de viure en llibertat i per a lexercici de la plena ciutadania. Tothom t a la memria les gravssimes errades del Departament dInterior: el desallotjament de Plaa Catalunya, laccs en helicpter al Parlament, loperatiu a la Ciutat de la Justcia, les detencions de la vaga general. Una altra gran errada inicial va

18

ser suprimir el Programa contra la violncia de gnere: no es pot demostrar la correlaci,perlesmortss'handisparat. Sha produt tamb una pssima gesti de tot el personal relacionat amb el Departament d'Interior. Per exemple, sha aturat el procs de creixement del nombre global defectius de Mossos dEsquadra. Per tots els collectius, mossos, bombers voluntaris, bombers professionals, i voluntaris de protecci civil han expressat el seu malestar i la poca voluntat de dileg de la Conselleria. I aix perqu les retallades han tingut un fort impacte tant en els mitjans tcnics com en els recursos humans. La majoriadeparcsvoluntarisdeBombersdeCatalunyaestanenperilldetancament. Finalment, cal recordar la nefasta gesti de la limitaci de velocitat en els accessos a Barcelona,unincrementdel50%delessancionsilimitacidevelocitatmsrestrictiva. I lamentar el repunt de les morts en carretera aquest darrer any en alguns espais del territori. Elnostremodeldeseguretat Elmodeldeseguretatdelsilessocialistesbasatenlaprevenci,enaquellesactuacions danticipaci que pretenen de forma especfica reduir o canalitzar positivament la conflictivitat social, que est en lorigen de les agressions entre les persones i els seus bns pblics i privats, i que genera inseguretat ciutadana. La prevenci s imprescindible per articular les poltiques de cohesi social i territorial amb les especfiquesdeseguretatiprotecciciutadana. Defensem una concepci de la seguretat basada en la promoci de valors i actituds cviques: tolerncia, respecte, solidaritat i participaci, entre daltres. Des del socialisme defensem un model en qu la inclusi social incorpora el respecte per la diferncia,altempsquetreballaperlaigualtatdoportunitats.Aquestaconcepcidela seguretat basada en la tolerncia i que incorpora el respecte per la diferncia, ha ser decididamentbelligerantcontraactitudsxenfobes. Lespai pblic a les nostres ciutats, viles i pobles, s un factor generadorde seguretat i de benestar social. La configuraci i el disseny daquest espai pblic condicionen les dinmiques i graus de convivncia i de seguretat. El model urbanstic de ciutat mediterrnia, multifuncional, amb un espai pblic divers, s un model de ciutat socialment inclusiva. Per avanar en aquests objectius, la formaci i el treball de mediadors i educadors especialitzats en el foment dhbits de bons s i cvics dels espais pblics atenent la diversitat dhbits existents pot contribuir a una millor convivnciaiaenfortirlapercepciciutadanadeseguretat. Mesura1.5:Reformeslegalsnecessriesperalaconvivnciailaseguretat
19

Treballarem per aprovar per consens una Llei de l'Espai Pblic justa i til a la ciutadaniaialsAjuntaments. I tamb mantenim el comproms histric daprovar una Llei de Policies de Catalunya, quecontemplilarealitatdelconjuntdelpasisiguiunaverdaderaeinad'interrelacii coordinacientreelscossosdelsgovernslocalsidelaGeneralitat. Anivelldelsplantejamentsestratgicsdepromocidelaseguretat... ...proposarem un pacte amb el mn local, les federacions de comerciants i altres empresaris i les associacions de vens, per a la convivncia i seguretat. Un pacte que serunaacciintegradaalterritori,enlaprevenci,laccipolicialielmodeldeservei a desenvolupar. Igualment impulsarem un Pla Nacional per a la millora de la seguretat ciutadanaenelspetitsmunicipis,amblapremissaclaraquelaseguretatnopotquedar en mans i responsabilitat dels ciutadans. Hi ha molts instruments a desplegar abans queaquests. I a nivell de recursos, ens comprometem a pactar amb els representants dels cossos una millora progressiva dels recursos materials, individuals i del Cos, per fer front en bonescondicionsatoteslesemergnciesalesqualsdiriamenthandeferfront. Msconcretament,creiemqueesfanecessariaprovarunPlaDirectordeBombersque valorilesnecessitatsd'organitzacidelCos,lainterrelacientreelsbombersvoluntaris iprofessionalsi,queorienti,unanovaLleid'ExtinciiPrevencid'Incendis. Protecciciviliincendis s necessari establir una potent poltica de protecci civil i emergncies per prevenir i afrontar amb xit lacci coordinada de totes les Administracions. Les retallades han incidit en les poltiques de prevenci dincendis, els bombers ho alertaven el mes de febrer i el resultat ha estat que en els darrers mesos shan cremat ms hectrees que en els set anys de govern de progrs. Per aix continuarem apostant per la millora de la planificaci i capacitaci dels serveis pblics davant emergncies i catstrofes; cal, entre daltres estratgies, professionalitzar ms la protecci civil i apostar per la coordinacioperativadelaproteccicivildelesemergncies. Hemdeconsiderarelsmunicipiscomellloconesprodueixlaprimeraibsicaresposta davant una situaci de risc per a la poblaci, facilitantlos les eines i promovent la participaci necessria per a una ptima acci coordinada, que ara ha quedat pals que no ha estat aix. Aix mateix, cal garantir i dinamitzar la participaci ciutadana en les tasques de protecci civil mitjanant tamb les associacions de voluntaris (territorialsoespecialitzades).
20

Unasocietatlaica Els i les socialistes creiem que cal iniciar un debat social al voltant de laidea delacitat de lesfera pblica. Entenem que aquest s un cam per enfortir la convivncia (no la simple coexistncia) en la diversitat, que s un dels reptes als quals senfronta Catalunya com ho fa de fa temps bona part dEuropa. No es tracta, deixemho clar, dencetar cap debat relatiu a la negaci de la religi, que forma sense discussi part delsdretsessencialsdelespersonesiquemereixespecialprotecci. Aquest gran debat per la lacitat ha de comptar amb la participaci activa del conjunt de la ciutadania: associacions cviques i entitats religioses, partits poltics, agents socials,comunitateducativa,mnacadmic,mitjansdecomunicaci,etc. Volem que des la reflexi sobre la lacitat, es vertebri una societat en la qual les idees de progrs i l'emancipaci de la persona no derivin de cap credo, sin de la creaci d'un espai pblic com a tothom. El lacisme forma part de l'intent de trobar un marc de convivncia i referncia per a la majoria d'ssers humans, que estigui basat en l'argumentaci racional i en l'acceptaci de la necessitat que t la persona dautogovernar la prpia vida, tamb a travs de la religi si ho desitja. A travs de la lacitat defensem valors com lantidogmatisme, la tolerncia, el pluralisme, la diferncia,elracionalismeoelsDretsHumans. Els i les socialistes volem mantenir un dileg constant amb totes les confessions religioses, assumint que la catlica s molt mpliament majoritria i que s indestriable de la cultura i la histria del pas. Per identifiquem tamb que moltes persones viuen el fet religis des duna certa distncia amb les jerarquies confessionals, i que moltes altres sn alienes al fet religis. Partint daquesta lectura, creiem que el debat sobre la lacitat pot constituir una base per a la integraci i la convivncia de totes les visions sobre la religi i els seus fets socials i culturals associats, que pot ajudar a la necessitat que tenen totes les persones de comprendre elseuentornisentirlocomunfetpositiu,enunavisidelasocietatqueofereixims certesesiendefinitivamssensacideseguretat.

21

Captol2

REACTIVACIECONMICA,CREIXEMENTI OCUPACI
La reactivaci econmica, el creixement i el foment de locupaci han de ser les mximes prioritats del proper govern de la Generalitat. Perqu malauradament, els dos anys de govern de CiU en aquesta matria han estat dos anys perduts o, el que s pitjor, dos anys daplicaci de receptes lesives per al potencial de creixement del nostrepasiperalacapacitatdecrearllocsdetreball. En efecte, Catalunya est objectivament pitjor que fa dos anys: hi ha ms persones en atur (avui sn ms de 840.000 segons lEPA) amb un increment de ms dun 22% en noms set trimestres, amb una mitjana de 250 noves persones aturades cada dia. Alhora, hi ha un 7% menys de persones ocupades. Entre la poblaci ms jove, la situaci s encara ms greu, i molts dells opten per no cercar feina i deixar de ser actius. El teixit empresarial ha esdevingut ms frgil i la nostra base industrial sha fet ms petita. No shan engegat projectes tractors ms enll de presentacions dinversions en el sector tursticimmobiliarirecreatiu, deixant en evidncia que el govern de CiU no est sabent aprofitar i dinamitzar totes les grans potencialitats que ofereixelpas. Sabemisomconscientsquelasituaciactualesdeu,enpart,alesconseqnciesdela crisi econmica mundial, dorigen financer, que des de fa cinc anys ha tingut greus efectes en la major part de societats occidentals, amb especial dramatisme en els pasos del sud dEuropa. Per si alg esgrimeix la dimensi global de la crisi per disculparoemmascararlaresponsabilitatdelsdiferentsnivellsdegovernestarfaltant
22

a la veritat en obviar que aquests tenen una capacitat dactuaci amb efectes directes enlevoluciienlimpactedelacrisienelbenestardelespersones. Peraixelssocialistescatalansilessocialistescatalanesvolemimpulsarunaestratgia en tres nivells, europeu, espanyol i catal, per a la reactivaci econmica, per al creixement sostenible i per a locupaci. Noms tornant a posar el creixement al centre de lestratgia econmica acabarem amb el llast social i econmic que suposa latur. s el creixementi no la visi dogmtica de lausteritat que ens imposa la dreta europea, espanyola i catalana el que ens ha de permetre augmentar els ingressos i donar aix credibilitat als esforos de consolidaci fiscal. El propi Fons Monetari Internacional acaba de rectificar la seva anterior posici dogmtica, reconeixent que lausteritattalcomshadutatermehageneratunaespiralnegativadedficitideute,i que cal apostar per una austeritat sobre els que poden aguantarla, i poltiques de creixement.Uncreixementque,seguintlestratgiaEuropa2020,hadeserintegrador, sostenible i intelligent. L'austeritat no s un exercici comptable, s un exercici poltic, s una elecci poltica, i no serveix si no es fa amb un repartiment equitatiu dels es forosiambunhoritzcreblederecuperacieconmica,d'apostapelnostrepas. Des del pacte i la concertaci, els i les socialistes volem impulsar una actuaci que sigui una empenta real per a la reactivaci econmica i locupaci, i amb mesures complementriesperacadascdelstresnivells: UNA AGENDA REFORMISTA PER A EUROPA ORIENTADA AL CREIXEMENT, LA INTEGRACIILACONSOLIDACIFISCAL. A Europa existeix una alternativa a l'actual estratgia basada en una concepci dogmticaisimplistadelareduccideldficitpblicperferfrontalacrisieconmicai financera. Una alternativa que fa compatible la inevitable reestructuraci de la despesa pblica amb les poltiques de creixement sostenible i reactivaci econmica quehandepermetregenerarocupaci. ImpulsarematravsdelacciexteriordelGoverndelaGeneralitataEuropaiatravs dels organismes europeus en els quals participa (Comit de les Regions, Euroregi, Quatre Motors d'Europa,..)i davant el Govern de l'Estat, una transici europea cap a estructures poltiques i financeres que permetin un govern econmic federal. No podemassumir,comrepetidamenthohafetArturMas,quenoteniminflunciaenles decisions europees. Europa som tots i lopini ila feina poltica de tots ha decomptar. Enaquestsentit,allqueentenemcomatotalmentnecessariassolirs: Mesura 2.1: Una Europa forta que treballi per al creixement de tots els pasos
23

membres Un calendari creble i sostenible de reducci del dficit i l'endeutament per a cadascun dels pasos i que allargui els terminis per a la consolidaci fiscal a tots els pasosendificultats. Avanar en una major uni poltica, desplaant competncies i sobirania des dels Estatsmembresaungoverneuropeu,enmatriaeconmica,fiscalifinancera,similar alesestructuresfederalsderefernciaalmn. Mecanismes reals de coordinaci de les poltiques econmiques, i creaci d'una autoritat comuna del Tresor, que habiliti els instruments de gesti del deute mutualitzat a travs de la creaci dels Eurobons i lluiti de forma efica contra les turbulnciesprovocadespelsmercatsilesagnciesdequalificacidecrditsprivades. Un calendari a mig termini d'integraci fiscal dels pasos que compartim l'Euro, s a dir,decessidesobiraniafiscaldelsEstatsmembrescapalesinstitucionseuropees. Una agenda ambiciosa de creixement, finanada a travs de transferncies de recursos dels Estats Membres amb ms capacitat recaptatria cap als Estats ms deprimitsques'hagincompromsacomplirambelscalendarisilesrecomanacions. La reforma dels Estatuts del Banc Central Europeu perqu contempli entre els seus objectius prioritaris no noms el de l'estabilitat monetria, sin tamb el del creixementeconmic. La posada en marxa de l'impost sobre les transaccions financeres als pasos que shi hancomproms,pertaldepoderampliaraquestgrupde10pasosalarestadelaUE. Elclarssimcompromsperalalluitaanivellinternacionalcontraelsparadisosfiscals. La creaci per collaboraci publicoprivada de l'Agncia Independent de Qualificaci de Crdits Europea (EICRA) que proporcioni informaci sobre la solvncia del deute sobir europeu als inversors de forma independent, tant dels governs com de les empreses, fiable, transparent i que rendeixi comptes sobre l'elaboraci i l'encert en lessevesqualificacions. El reforament de la vigilncia i sancions a aquelles empreses que exerceixin monopolisoabusosdesituaci.

24

UNAAGENDAREFORMISTAAESPANYAORIENTADAALAREACTIVACIECONMICA, LACOHESISOCIALILASOSTENIBILITATDELSISTEMADEBENESTAR A Espanya existeix una alternativa a l'actual estratgia dogmtica de reducci del dficit pblic per fer front a la crisi econmica i financera, que proposa reformes orientades a la millora de la nostra competitivitat, l'acceleraci de la reactivaci econmica, la lluita contra l'atur i que garanteix el nostres serveis del benestar, fomentantquepaguimsquimsent. Aixdoncs,proposemrealitzari/onegociarambelGoverndel'EstatlasegentAgenda de Reformes, per tal de propiciar les condicions econmiques i socials necessries per sortirdelacrisi: Mesura2.2ReformesperlequitatielcreixementaEspanya Reforma financera: plantegem que el Govern de lEstat faci s del fons de rescat europeuperrecapitalitzarelsistemafinancerespanyoldeformagilieficient;exigira les entitats financeres privades beneficiades per l's d'aquest fons de rescat que sigui ofert a empreses i consumidors en forma de crdits amb condicions de retorn i preus assumibles; garantir que el procs d'absorci de les caixes catalanes per entitats privades, prviament adquirides amb diners pblics i per sota de les condicions de mercat, mantinguin els recursos i les prioritats d'acci territorial originals de l'Obra SocialdelesCaixesabsorbides. Reforma fiscal: Volem impulsar una reforma fiscal que reequilibri les tributacions del capital i de les rendes del treball, introdueixi la fiscalitat verda i sobre altres externalitatsnegativesiestiguiorientadaaqupaguidedebtothom,ipaguimsqui msent.Unareformaquereforcielfinanamentdelsserveispblicsessencials. Reformes en els mercats de bns i serveis, intensificant les poltiques de defensa de la competncia en benefici i protecci dels consumidors, actuant amb determinaci en els sectors que deriven en oligopolis i que representen un llast de gran cost per a les empreses i la ciutadania. En aquest sentit exigirem el manteniment de la CMT a Barcelonaambtoteslessevesatribucionsactualsiincorporantlaregulacidelmercat audiovisual. Reformadelmodelenergtic,presentantalesCortsGeneralsunPlaquecontinguiles lnies estratgiques, i els objectius concrets a assolir, coherents amb els compromisos europeus 2020 de reducci demissions de CO2, destalvi i eficincia energtica i de promocidenergiesrenovables. UNGRANPACTECONTRALACRISIACATALUNYA
25

 Les dades sn molt ms que preocupants. A Catalunya, el govern de CiU ha trencat amb el model de concertaci i dileg social dels governs desquerres, que havem fet de lAcord Estratgic linstrument clau per a la concreci de poltiques al voltant duna estratgia de pas dialogada i consensuada. I aquest trencament sha produt quan es fa ms necessari el dileg amb els agents socials, en el marc dun difcil procs de consolidacifiscalpertaldereduireldficitcausatperlarecessieconmicaiquans msnecessaritreballarperreforarlaconfianaentreelsagents. Els i les socialistes creiem que noms amb dileg, concertaci i pactes podrem assolir compromisos que, en temps de crisi, impliquen reformes i ajustos. Ara ms que mai, els i les socialistes reivindiquem el pacte i la concertaci com a element essencial per aunadistribucijustaiequitativadelscostosdelacrisi. Mesura2.3:Consenssocialieconmicperalareactivaci Com a marc duna estratgia catalana per a la reactivaci econmica, per al creixement sostenible i per a locupaci, els i les socialistes proposarem limpuls dun Acord Estratgic per a la reactivaci econmica i locupaci, que torni a situar el dileg i la concertaci en leix transversal de lactuaci del proper govern i que abordi les reformes i actuacions necessries per a tornar a crixer. Noms recuperant el cam del creixement sostenible podrem reduir latur i mantenir un Estat del Benestardequalitat. Aix, el creixement econmic de Catalunya dependr, a mig termini, de factors com el grau de competncia en els mercats, els recursos humans i el coneixement, la disponibilitat de finanament empresarial suficient, un sistema fiscal eficient i equitatiu, o de la qualitat de les infraestructures (transports, comunicacions, etc.). Per alhora cal tenir present que la cohesi social i el nivell i qualitat de vida de les persones sn, no noms valors i prioritats fonamentals en el nostre ideari, sin tamb factors de competitivitat essencials. El paper de ladministraci de la Generalitat en tots aquests camps s crucial i per aix plantejarem lactuaci en un conjunt de lnies prioritries,queesdescriuenenlessegentspgines. LACREACIDOCUPACI,ELCENTREDELESNOSTRESPOLTIQUES A Catalunya hi ha ms de 840.000 persones a latur segons lEPA. El nombre d'ExpedientsdeRegulacid'Ocupaci(ERO)ques'hanpresentataCatalunyadelgener al maig d'aquest any ha augmentat un 84%, fins a 2.826, afectant a un total de 40.659 treballadors, gaireb un 90% ms que en el mateix perode del 2011. Molts treballadors i treballadores viuen en la incertesa degut a la precarietat de la seva
26

situaci laboral, agreujada per la darrera reforma laboral aprovada per PP i CiU, que dinamita el pacte social i desequilibra greumentles relacions laborals en perjudici dels treballadorsitreballadores. Per a ms, a Catalunya, els endarreriments i cancellacions de programes de suport a les persones en atur per part del govern de CiU han estat constants i la innovaci en matriadenousprogrameshaestatpobra,saldantseambunevidentirotundfracs. Per aix els i les socialistes volem tornar a posar locupaci al centre de la nostra actuaci poltica. Cal per tant, crear les condicions ptimes perqu es torni a crear ocupaci. Cal invertir en formaci, recerca i innovaci. Cal reforar lesperit i capacitat emprenedora com a via de creaci docupaci, especialment entre els i les ms joves. Cal afrontar amb urgncia el greu problema de latur juvenil, i cal tractar amb especial atenci els collectius ms desfavorits, perqu ning quedi excls de loportunitat de tenirunllocdetreball. Perevitaralmximladestruccidellocsdetreballexistents crearemunaunitatdaccirpidaenprocessosdereestructuracidempresesa Catalunya,quefaciseguimentpersonalitzatdetoteslesempresesquepresentinEROi presentialternativesqueenfacilitinlaviabilitat,permirardevitarladesaparicidel negoci,ibusquinoussocisoanalitzilareconversidelnegociperunaltre,ifomentila reempresa. Per redinamitzar els territoris, municipis o barris ms afectats per la desaparici dempresesidebaseindustrial,iambmsndexdatur impulsarem un Fons dAcci Territorial per treballar en projectes concrets (amb el teixit empresarial i institucional) de dinamitzaci econmica i laboral de les zones afectades. Garantiremeldretdetotapersonaenedatdetreballaradisposardunassessorament i acompanyament personal, un suport en la transici cap a locupaci, mitjanant poltiques actives docupaci. Tots aquests drets els farem efectius mitjanant uns serveis docupaci pblics forts, de qualitat i gratuts, i que nassumeixin els instruments, i estiguin coordinant la resta dagents pblics i privats. Treballarem tamb per garantir ms recursos procedents dEuropa per lluitar contra latur (Fons EuropeudAdaptacialaGlobalitzaciidaltresdenovacreaci) Icomamesuradirectaperalscollectiusambmsdificultatdetrobarfeina... Mesura2.4:Solucionsespecfiquesperalsjovesielsaturatsdellargadurada 1) Milloraremlacapacitatdocuparsedelespersonesaturades(poltiques
27

activesdocupaci). o Programa extraordinari deformaci i treball per persones aturades de llargaduradaambbaixaqualificacii/osenseexperinciaprofessional. o Programa extraordinari docupaci pblica:Plans docupaci per a persones aturades sense prestaci ni subsidi datur en risc dexclusi social. o Itinerari personalitzat per a la inserci laboral: innovaci contnua de les poltiques dinformaci,acompanyament i orientaci en la recerca detreballideformaciprofessionalperalainsercilaboral. 2) Reactivacieconmica o Crearem ocupaciactivant leconomia (a travs dels diferents estmuls directesquedescriuaquestprogramaelectoral) o Millorarem laccs al treball reforant la transparncia del mercat de treball:fomentarem lactuaci dintermediaci del SOC, directament i amb nous dispositius dinserci laboral en cooperaci pblicpblic i pblicprivat. o Posaremlaccentenlaccsdetothomaltreballgarantintlaigualtaten laccs a locupaci a les persones amb especials dificultatsque requereixendunaatenciespecificaiaddicional(amblesmesuresque aquestprogramaelectoraldetalla) I per a qu totes les persones que volen treballar, ms enll de les seves capacitats funcionals, tinguin oportunitats, establirem una nova estratgia per a la igualtat doportunitats en laccs al mercat de treball per als collectius amb ms dificultats. Mantindrem el model catal de treball protegit i de participaci del Tercer Sector Socialenlaformaciiinsercisociolaboraldelscollectiusmsvulnerables. Recursosiserveisperalespersonesquetreballen Per les persones que estan treballant, que tamb han de ser objecte dinters i de proteccideladministraci... ...crearem la targeta de vida laboral, accessible per Internet, que integrar serveis i informaci laboral de cada persona, eina bsica per tal de dissenyar un pla de carrera professional. ...impulsaremlatransfernciacompletadelsfonsdeformacidedicatsprioritriament a les persones ocupades a Catalunya, aix com la gesti del programa de bonificacions a la contractaci estable i a la formaci contnua bonificada per a les empreses, com a frmula per augmentar leficcia, leficincia i ls que les empreses installades a Catalunyadonenaaquestsfons.
28

 A ms de totes aquestes lnies dactuaci, ens comprometem amb la Tolerncia Zero vers els accidents de treball. Seguirem apostant per la Saluti la Seguretat en el Treball com a element inequvoc de competitivitat de les empreses. Aix, promourem una Llei Catalana de Seguretat i Salut Laboral que fixi i ordeni les actuacions i les intervencions en matria de seguretat, salut laboral i prevenci de riscos laborals en lmbit territorialdeCatalunya. REFORARLANOSTRABASEINDUSTRIAL Per als socialistes catalans i a les socialistes catalanes, la poltica industrial ha de continuar sent un dels eixos centrals de les poltiques econmiques en el proper perode. La indstria forma part de la histria de Catalunya: ens ha atorgat potencial econmic, projecci i riquesa com a pas i com a societat. s el sector que aporta ms valor, genera ocupaci de ms qualitat i permet que Catalunya sigui una economia oberta i exportadora. La indstria shaur de modernitzar i adaptar al nou cicle econmic, ser encara ms competitiva, i des de les administracions shaur de vetllar perqu el canvi sigui possible i sostenible en el temps. Hem de posar tota la carn a la graellaperrecuperarelteixitindustrialdestrutperlacrisi. Defensem una poltica industrial compatible amb la competncia, horitzontal i no adreada a protegir empreses concretes. Per aix defensem la implementaci de poltiques que incentivin la incorporaci de tecnologia, la innovaci, i la formaci del capital hum. Des dels poders pblics shaur dafavorir un ecosistema que aprofundeixi en el canvi tecnolgic i en el foment de la innovaci productiva necessriesperposicionarnosadequadamentenlesnovescondicionsdecompetncia internacional.Incidiremenlamilloradelesqualificacions,delsresultatsdelaformaci professional i de la relaci entre la formaci universitria i el teixit productiu; en transferncia de tecnologia, en spinoff i llicncies encara tenim molt cam per recrrer. Desenvoluparem tamb nous programes de poltica industrial. La crisi i el procs de destrucci docupaci i dempreses, aix com els processos de transformaci del teixit productiu ens obligaran a posar en el centre la poltica industrial per recuperar la massa crtica. Catalunya ha de seguir sent una economia industrial. Per duna nova indstria, que sadapta a les condicions de la competncia globalitzada, que innova, quesinternacionalitza,queguanyadimensi. Peraixcalenpoltiquesd'estmulfiscalid'inversipblica.Estractadepoltiquesque noms sn possibles en un entorn de confiana i de coresponsabilitat amb tots els

29

agentsproductius.Peraixelmillormarcperaquestanovapolticaindustrialselnou AcordEstratgicperalareactivacieconmicailocupaci. La nova poltica industrial ha de poder dotarse de ms recursos per a la seva posici central en lagenda poltica, i de nous instruments: de centres dexcellncia de formaci professional concertats amb els agents econmics i socials; de coordinaci dels recursos formatius existents a cada sector; de vehicles dinversi i de capital; dinstruments publicoprivats de desenvolupament de noves activitats industrials al voltant de lR+D+i; de noves poltiques datracci dinversions industrials complementades amb poltiques orientades a latracci de talent; de poltiques de compra pblica que incentivin lactivitat industrial; de poltiques de concertaci i collaboracipublicoprivadaquepermetinanticipartendnciesiprevenirprocessosde transformaci i de desindustrialitzaci; de poltiques territorials de desenvolupament industrial; de nous instruments de poltica sectorial, a la vegada que reforcem els ja existents i exitosos; dautntiques poltiques de promoci exterior de la realitat industrial de Catalunya; dacompanyament dels processos dinternacionalitzaci i dimensionamentdelesempreses. Unaeconomiapunteraenrecercaiinnovaci Un dels reptes de les poltiques de recerca i innovaci a Catalunya s connectar la innovaci amb el teixit productiu catal; per aix, s vital una poltica dR+D+i propera a lempresa i la creaci dun sistema de transferncia tecnolgica potent que fomenti lainnovacioberta. La contribuci del sector pblic va aconseguir que durant els primers anys de la crisi (20082010)escompensslareduccidedespesadelsectorprivatenactivitatsdR+D, segonsdelsdadesdelINE.PerlareducciprevistadeladespesapblicaenR+D,tant per part de lAdministraci de la Generalitat com de lAdministraci central de lEstat, fatmerperlacontinutatdelconjuntdactivitatsdelacincia,larecercailainnovaci a Catalunya, que en termes generals t un nivell alt de qualitat objectiva, i que en molts casos est competint al mxim nivell mundial. No podem deixar que la situaci pressupostriageneralmalmetiunteixitdelconeixementquehacostatanysconstruir iquehaestatelogiatpermoltsorganismesinternacionals.Pertant... Mesura2.5CompromsamblespoltiquesdeRecercaiInnovaci ConvocaremambcarcterimmediatelPlenaridelPacteNacionalperalaRecercaila Innovaci, amb lobjectiu de renovar el comproms del Govern de la Generalitat i els principals actors poltics, empresarials, socials i universitaris amb aquest objectiu de pas. Amb aquests actors consensuaremi aprovarem larevisi estratgica, les accions iladisponibilitatpressupostriaperalperode20132020, quecomamnimhaurde sersuficientpercomplirlobjectiuglobal(pblic+privat)dedespesadel2%delPIB.
30

 ElroldelEstatsclauperasuportarlesgransinfraestructuresicentres Altrament, a banda del comproms del Govern de Catalunya, s clau el comproms del GoverndelEstat.NegociaremambelGoverndelEstatlesbasesdelPlanNacionalde Investigacin, Desarrollo e Innovacin per garantir que la (molt desafortunada) reducci dun 25% del pressupost estatal no afecti les grans infraestructures i/o plataformescientificotecnolgiquessingularsdeCatalunya. De manera singular, vetllarem pel suport de lEstat al Barcelona Supercomputing Center en el desplegament de la iniciativa europea PRACE, que ha de fer daquest centre un dels cinc millors dEuropa de manera permanent, i tamb per la continutat dels centres del CISC, dels fons estructurals i competitius de lInstitut Carlos III als centres de recerca biomdica de Catalunya, de la contractaci de diferents tipologies dinvestigadors a Catalunya establint instruments de retenci del talent investigador jove i del finanament dels programes principals de lIRTA, com a motor del sector agroalimentari. Instrumentsperaunarecercademximaqualitat Els criteris dassignaci dels recursos han de ser un estmul permanent a la qualitat. La transparncia i lavaluaci sn clau. Establirem en tots els organismes dependents de la Generalitat nous criteris de transparncia en lassignaci de recursos via convocatriesdeconcurrnciaienlavaluacifinaldelsprojectesfinanats. I per estimular la captaci i retenci de talent, treballarem, conjuntament amb els actors del sistema, per fer ms potents i atractius els programes dincorporaci dinvestigadors i investigadores de mxim nivell. Reforarem les figures de contractaci existents, com els ICREA, dotantles de ms recursos i de ms abast; promourem noves vies de contractaci ms flexibles. Alhora crearem i definirem una carrera investigadora digna daquest nom (i ho afirmem des de la conscincia que fa anys que es diu i ning ho ha fet mai), que contempli des de laccs fins a lexercici professional, i que entre daltres qestions, faci possible millorar les condicions laborals dels becaris dinvestigaci que treballen en el sistema universitari i de recerca delpas. Calalhoraapuntalarelmapadespaisdelarecerca,quenotencaraconsolidatel seu futur. Presentarem un Pla dimpuls, finanament i sostenibilitat 20132020 dels Parcs Cientfics i Tecnolgics i Campus dExcellncia Internacional de Catalunya, que esdevingui un instrument ptim per a les sinrgies entre universitat i empresa i per al desenvolupament territorial i social i, de manera especial, per fixar una soluci financeraalretorndelscrditsanomenatsparquetazos.
31

Delsistemaderecercaalsistemadinnovaci(lassignaturapendent!) Catalunya compta segons els parmetres de referncia, amb una recerca de bona qualitat, fins i tot excellent en alguns mbits. Tamb compta amb un empresariat generalment dinmic i amb vocaci de creixement i millora. Per la fludesa dels intercanvis entre un mbit i un altre s encara millorable. Per assolirho, no es pot fiar tot a una nica mesura, cal una gran multiplicitat de possibilitats que permeti a cada projectetrobarlasevapalanca. Per la banda de les universitats i els centres de recerca, tenint en compte la seva autonomia, recolzarem especficament les estructures de les quals disposen per a la valoritzaci, protecci i comercialitzaci dels resultats de la recerca. Al mateix temps, promourem que el sistema de recerca catal impulsi un banc didees creatives, tot respectantlapropietatintellectual. Mesura2.6:Nousinstrumentsdetransfernciadetecnologia Constituirem i dotarem un Fons de Transferncia de Tecnologia que impulsi de manera activa els avenos en matria dR+D de les universitats catalanes i dels Centres Tecnolgics al teixit empresarial catal, especialment entre les PIME. Aquest fons buscar capital i invertir en projectes concrets, buscant la rendibilitat econmicaperatoteslesparts Laspecteterritorialideproximitatfsicatambsunelementrellevant.Definiremun conjunt d'rees de Catalunya (algunes ja existents), industrials o lligades al coneixement, com a Districtes Especials d'innovaci (DEi), per tal dimpulsar una carteradeserveisideproductesquepermetinalsemprenedorsoalesempresesque ja fan innovaci i vulguin installarshi poder durla a terme en les condicions ms favorables, alhora que reservarem recursos per a convocatries dels projectes que shidesenvolupin. Posarem en marxa mesures econmiques que incentivin la incorporaci de cientfics/ques,tecnlegs/gues,investigadors/res(especialmentdoctors)enempreses queapostinperprojectesderecercaiinnovaci. Introduiremlniesdajutipremisperaempresesquedesenvolupinpatentscomercials creades per elles mateixes o en collaboraci amb universitats i que siguin desenvolupadespelsaltressectorseconmicsdelspas. EnlavessantdinternacionalitzacidelsproductesdelnostresistemadR+D+i,crearem un Programa de Partenariat Global per a la Comercialitzaci de lR+D+i catalana arreu del mn amb lobjectiu de facilitar a les empreses i centres de recerca catalans una

32

xarxa internacional de clients que potencin les seves activitats dR+D+i al nostre territori. Projectesconcrets,projectestractors Calen tamb grans projectes tractors que permetin activar tots els instruments, sense que aix signifiqui que noms poden haverhi uns determinats projectes, doncs el sistema ha de generar dinmiques en xarxa i no jerrquiques. Si ms no, creiem que els segents projectes, per la seva transversalitat, involucraran a una gran part del sistema de recerca existent i a empreses i nous emprenedors que vulguin crear projectesdenegocicentratsenlainnovaci. Mesura2.7:Impulsdegransprojectestractorseninnovaci itransferncia SmartCities Convocarem anualment els ajuntaments de Catalunya a un concurs per al finanament de projectes de Smart City (on Barcelona i Catalunya tenen posici de lideratge) prioritzant aquells que tinguin el major impacte en la reducci del consum energticiengenerall'seficientdelsrecursosambientals. MobileWorldCapital Grcies als governs de progrs a Barcelona i a Catalunya, Barcelona va poder esdevenir la seu daquest organisme de mxim nivell en la indstria de les TIC en mobilitat. Cal promoure ls de la mobilitat en els sectors industrials i de serveis amb fortaimplantaciaCatalunya. Vehicleelctric Barcelona t una oportunitat per ser una de les primeres grans ciutats en implantar a gran escala les infraestructures i la gesti duna ciutat amb vehicles elctrics (que inclouen autombils, motocicletes, bicicletes, i vehicles de crrega). s una oportunitatquecaducaraviatiquepotserbeneficiosaperalaindstriaperalhora peralmediambientiperalapacificacidelaciutat. TACTecnologiesdelAprenentatgeielConeixement Les tecnologies per a leducaci, en etapa obligatria i al llarg de la vida, sn una necessitat pels propers anys i una aventura en la qual shi poden involucrar investigadors i innovadors de mltiples camps. s una aposta amb gran potencial dexportaci. LesTIC,recursfonamentalperaunaCatalunyadelR+D+i Per descomptat, la condici per a la posta en marxa de projectes que involucrin i vertebrin tot un ecosistema de la recerca i la innovaci ha de comptar amb dos
33

elements que ho facin possible: una xarxa de telecomunicacions dalta capacitat i un sector TIC orientat a projectes dinnovaci, que vulgui participar de les oportunitats, perqu prcticament cap projecte dinnovaci es pot fer sense recurs a les TIC. Per aix... ...elsilessocialistesapostemdecididamentperassolirqueenelspropers46anystots elspolgonsdeCatalunyatinguinaccsalaXarxaa100Mbpsmnim. ...i assegurarem per un cant la formaci de bons professionals titulats universitaris i delFP,iperunaltrevetllarempertalquelescondicionsdemercat(enunentornmolt condicionat per les compres de la Generalitat i els seus nous contractes marc) permetin la viabilitat dempreses de totes les mides i no noms de les grans empreses alesqualselGoverndeCiUhaadjudicatgranscontractesdellargadurada. UNSISTEMAFINANCERCOMPROMSAMBLECONOMIAREALIAMBLASOCIETAT La desregulaci financera i la falta duna adequada supervisi han estat causes de la crisi. Els i les socialistes defensem que el sistema financer ha destar al servei de la societatinoalainversa.Alserveidelesfamliesidelesempreses.Peraixproposem accions coordinades a nivell internacional i especialment a nivell europeu per assolir unaregulacifinancerainternacionalmsestricta. Hemcomprovatenelsdarrersanyslaimportnciadetenirunsistemafinancerestable i sanejat. Quan aquest es collapsa, la funci creditcia es veu malmesa, afectant tant els projectes dinversi de les empreses com els projectes vitals de les famlies. Sota aquestapremissasestproduintunprocsdereestructuracidelsistema,queelsiles socialistes exigim es culmini amb la mxima urgncia i amb transparncia, per tal que aquesttorniaserlafontdelcrditperlareactivacideleconomia. Un cop finalitzat el procs de reestructuraci del sistema, els i les socialistes promourem que el Congrs dels Diputats aprovi la creaci un impost sobre els beneficis de les institucions financeres, similar al que sha establert en pasos com Sucia, Alemanya, Regne Unit, Frana, Portugal o ustria, entre daltres. Daquesta manera, les entitats financeresque, en tant que sistmiques han estat rebent fons pblics per al seu sanejament contribuiran amb un esfor addicional a la reactivaci econmica. Calreforarelscontrolsalfuncionamenticontroldelesentitats,establintsancionsper a les males prctiques. Cal implementar mesures per proporcionar ms protecci als inversorsimsculturafinanceraalaciutadania. LadurssimareformafinanceradelPPconduiraqulesentitatsfinanceres finalmentactunenprodelespersonesilesempreses?
34

Perqu aquesta hauria de ser lnica ra de ser de la reforma. Els i les socialistes vetllarem per tenir un sistema financer slid a Catalunya comproms amb les necessitats de crdit de les famlies i de les empreses. La nostra posici pblica ser instar el Govern de l'Estat a fer s del fons de rescat europeu per recapitalitzar el sistemafinancerespanyoldeformarpidaieficient;exigintquelesentitatsfinanceres privades beneficiades per l's d'aquest fons de rescat, canalitzin la liquiditat cap a empreses i consumidors en forma de crdits amb condicions de retorn i preus assumibles. Alhora, treballarem per reduir lendeutament i el sobreendeutament de les famlies i els petits empresaris, a travs de frmules que permetin renegociar els deutes i minimitzar les conseqncies dels impagaments i tamb vetllarem a escala de Catalunya pel correcte funcionament del banc dolent i la gesti que faci dels actius adquirits a les entitats financeres. I, finalment, promourem un codi de bona prctica especfic que millori la protecci de les famlies en risc de desnonament davant leventualmancadesentitsocialihumdelesentitatsenlexecucihipotecria. Pel que fa al futur de lObra Social, ens preocuparem especialment que el procs d'absorci de les caixes catalanes per entitats privades, prviament adquirides amb diners pblics i per sota de les condicions de mercat, mantinguin els recursos i les prioritatsd'acciterritorialoriginalsdel'ObraSocialdelesCaixesabsorbides. Lesparticipacionspreferents,unmalsonperamoltesfamliescatalanes Mesura2.8:Respostesalescndoldelesparticipacionspreferents Molts conciutadans i conciutadanes han vist bloquejats o esvats els seus estalvis que creien invertits en un producte financer segur. Ms enll de les derivades judicials daquests casos individuals, i ms enll de qu hi ha contractes signats que donen suport a les operacions, creiem ques responsabilitat de les entitats financeres oferir voluntriament solucions que, amb un calendari raonable, de deb retornin la tranquillitat i els estalvis a les persones i famlies afectades. Un govern del PSC dialogarambtoteslesentitatsfinanceresperpromoureaquestasoluci. Altrament, impulsarem un canvi normatiu, tamb en el marc de la legislaci estatal, peralamilloradelainformacialsusuarisenlacontractacideproductesfinancers. I com a mesura cada cop ms necessria, endegarem un programa per a la millora de la informaci i cultura financera de la ciutadania i crearem el portal finances per a tothom, amb informaci i consells per a la inversi, lestalvi i la gesti de leconomia domstica.
35

 APOSTARPERLEMPRENEDORIA,LACREATIVITATILESPIMES El potencial de creixement de Catalunya depn de la capacitat de convertir idees innovadores en projectes empresarials que puguin competir globalment i amb potencial de creixement. Per aix s necessari estimular la motivaci per emprendre dins i fora de les organitzacions. Cal recuperar latracci pel risc, la capacitat de tenir idees i posarles en prctica. Hem de posar en valor lemprenedoria sobretot, per tamb aquella persona creativa que fa del seu projecte una activitat, que pot ser o no serlucrativa. Cal fomentar un entorn en el qual es desvinculi la decisi de ser emprenedor de la riquesa i xarxa de contactes personal de qui pren la decisi demprendre. Els mercats financers, en general, i les institucions especialitzades de capital de risc, en particular, snelsprincipalsmecanismesperaconseguiraquestadesvinculaci. Acostarelfinanamentalaideadenegoci Promourem ms instruments i fons pblics per als emprenedors amb especial mfasi en les dones i els i les joves, i tamb projectes innovadors per a persones emprenedores i empreses amb projectes de futur que no troben finanament en el sector privat, en tota la seva cadena de valor, des de les garanties i avals, passant pel capital risc o el suport als business angels i els programes dinvestment readiness per ajudar i assessorar els emprenedors a trobar capital creant una xarxa de suport a la innovaciilemprenedoria. Aprovarem en els primers mesos de govern un pla que aposti decididament pels emprenedors i autnoms de nova generaci, amb la introducci de beneficis fiscals i quotes a la Seguretat Social, de forma que constitueixin un incentiu per a la seva posadaenmarxa. Mesura2.9:Incentiusfiscalsalesnovesempreses Proposem que durant els dos primers anys dactivitat quedin exempts del pagament de qualsevol impost derivat de la posada en funcionament de la seva activitat, aix com la reducci del 50% de la quota dela seguretat social daquells treballadors que contractin. Volem posicionar Catalunya com un dels millors emplaaments per als emprenedors, reduint al mnim els temps de resposta dels instruments pblics a les seves demandes sobre els seus projectes dinversi. Reforarem la xarxa Inicia, i mirarem dampliar la xarxa dinversors privats i business angels, aix com la creaci de lnies de suport per

36

atraure i facilitar la implantaci demprenedors en espais com els parcs cientfics i tecnolgics. Mesura2.10:IntegracidelICFiAcc1 Integrarem funcionalment els equips humans de lInstitut Catal de Finances i lagncia per a la competitivitat empresarial Acc1 (sense produir la seva fusi com a empreses) per poder oferir solucions completes a les empreses i els autnoms. Un equip hum unit per uns processos nics podr complir el comproms que entre lanlisi duna proposta i la determinaci duna resposta en ferm de serveis i ajuts no transcorreran ms de trenta dies. Assegurarem aix esgotar les lnies de crdit a emprenedorsquejaexisteixeniquemoltsovintnosexhaureixen. Incrementdelaculturadelemprenedoriaatotalasocietat Promourem lesperit emprenedor, mitjanant loferta transversal de crdits formatius relacionats amb lemprenedoria a lensenyament superior, tot incentivant els necessaris vincles decollaboraci amb les empreses, i posant en marxa conjuntament amb les universitats un Programa per a lestmul de lemprenedoria, de les spinoff i peraldesenvolupamentdepatents.FaremtambunPlaperalaCulturaEmprenedora a Catalunya per difondrela als centres deducaci primria, secundria i de formaci professional,comaprioritatestratgica. Emprenedoriacomallavordecohesisocialireactivacidelsbarrisambmsatur Moltes persones tenen bones idees per a molts petits negocis o activitats per no sn capaces de transformarho en projecte dempresa, per manca de formaci i de contactes. Volem mobilitzar les associacions que treballen contra lexclusi, les fundacions de les entitats financeres, els ajuntaments i altres en la creaci i dotaci dun fons per a limpuls dels projectes dautoocupaci i petita empresa als barris amb majorsproblemtiquessocials(sovintinclososalPladeBarris). Alhora, crearem dins la Xarxa Inicia mecanismes i serveis de suport i orientaci a personesautnomesimicroempresesperacompanyarlesenlasevareconversi. Donarem tamb suport a un nou corrent emprenedor, l'emprenedor social, centraten les persones i en el b com, amb formes noves de gesti empresarial, per fer front a nous reptes i demandes socials, tot incidint en el valor collectiu de la iniciativa empresarial. UNAECONOMIACATALANAOBERTAALMN Laglobalitzacihasuposatquelescrisisfinancera,ecolgicaoenergtica,neixinfora delesnostresfronteresiencanvitinguinunaincidnciadirectaipalpablesobreeldia
37

adiadelaciutadaniacatalana.EnelsegleXXI,lesrelacionsexteriorsdunpasiduna societatesdevenendecisives.Peraix,desdelaconscinciadelamidamodestaen termesglobalsdeleconomiacatalana,volemjugarafonstoteslesnostrescartes.Aix novoldirrenunciaralanostraidentitat,sinincorporariprendrensmsseriosament lesidentitatsielsespaisqueinexorablementcompartim.Catalunyasavui,iseguir essentenelfutur,unpasinterdependent.Hemaprsenaquestacrisiqueelspasos ambmsmercatsexteriorshanestatcapaosdesuperarlesdificultatsambmenor patiment. En primer lloc, hem de ser conscients que comptem amb un actiu de primer nivell: Barcelona i la seva rea urbana. Catalunya compta amb la Barcelona metropolitana dins de la xarxa europea i mediterrnia. Impulsar Barcelona s impulsar Catalunya, ja quetlamassacrticasuficientpertenirveuenlaindstria,elconeixement,lacultura, lesport i per tant en la projecci internacional. Per limpuls de la Barcelona metropolitana que Catalunya necessita tamb sha de fer comptant amb la voluntat i lesfordeprojecciinternacionaldelarestadelpas,lasevaxarxadeciutatsipobles, que participa, amb les nostres ciutats mitjanes al capdavant, en xarxes internacionals, especialmenteuropees. Ensegonlloc,hemdesercapaosdintroduirladimensieuropeailgicainstitucional de la Uni en el nucli de les nostres preocupacions. No noms per inters en atreure elsmximsrecursosperaCatalunya,operdefensarcomsescaulanostrallengua,sin tamb per influir en les decisions generals que es prenen a les institucions europees, quetambsnlesnostres. Catalunya s un pas de petites i mitjanes empreses, moltes delles industrials, que competeixen en entorns globals. Les nostres empreses han sabut internacionalitzarse en el passat i, per aix, Catalunya gaudeix dun nivell dobertura a lexterior fora elevat. La internacionalitzaci, com lactivitat dR+D+i, ja no sn patrimoni exclusiu de les grans empreses, per moltes PIME catalanes encara no aprofiten totes les oportunitats que un mn global facilita degut a la manca de recursos i possibilitats daccediratotselsmercats. Creiem que cal continuar amb ms fora que mai la construcci de l'Euroregi: hem estructuratlarelaciambelsnostresvensperagruparinteressosiperincrementarels nostres intercanvis. La creaci duna regi europea no s un procs instantani, necessitasedimentarencadaundelsterritorisquelaformen,mostrantseasimateixa com a instrument til i alhora respectus de la identitat prpia de cada part. Ens proposemsertenaosiafegircadaanymsvaloralalianaquefonamentalEuroregi PirineusMediterrnia,ialsprogramesqueduuaterme.
38

Tenir protagonisme a Europa i al mn saconsegueix amb limpuls i la coordinaci de tota lactivitat exterior de les institucions, empreses, entitats socials i culturals, i el mn acadmic. Vertebrant un sistema de persones i estructures i definint objectius compartits, i transmetent una imatge de pas dinmic i implicat en els afers internacionals. Cal no oblidar que la Mediterrnia s el nostre espai geopoltic natural, i cal donar ple sentit i impulsar la projecci de Barcelona com a seu de la Uni per la Mediterrnia, que vol vertebrar la cooperaci entre les dues ribes. No podem esperar que es resolguin els problemes al Prxim Orient per exercir la capitalitat i promoure la collaboracieconmicaisocialenaquestespai. Estructuresafavoridoresdelexportaciperaempresesdetotselssectorsitotesles mides Obrirem una Lnia d'Atenci a la PIME que vol captar mercats exteriors, amb assessorament prctic que li permeti determinar els seus millors mercats objectiu i iniciar els canvis organitzatius que suposa comenar a ser empresa exportadora. Aquest programa haur de promoure la cooperaci empresarial dins dels sectors, per taldepoderguanyarprestigiglobaldemarcaicapacitatdepenetracienelsmercats. Assignarem a Acc1 lencrrec de detectar concursos i licitacions d'organismes pblics i privats de grans obres en altres pasos o per a l'emplaament d'iniciatives i projectes d'abast internacional, per tal de presentar propostes des de Catalunya, sempre que siguipossible. Desenvoluparem relacions bilaterals i multilaterals amb els pasos i entorns de tot el mn per compartir coneixement, desenvolupar xarxes i plataformes comunes i promoure empreses catalanes veritablement multinacionals. Demanarem incrementar lactivitat de relacions internacionals de les totes les institucions, les universitats i les empreses. I impulsarem la creaci, negociant amb lAjuntament de Barcelona i el Govern dEspanya, duna Oficina de Desenvolupament de projectes lligats a la capitalitatmediterrniadeBarcelona. Finalment, per millorar la formaci i habilitats de les persones, volem estendre en els currculums lmbit del comer internacional. Alhora caldr fer un salt endavant en la formaci en llengua anglesa, conscients que ls i domini daquesta llengua sha convertit en una competncia professional indispensable en un nombre elevat de sectors. ENERGIASUFICIENT,SEGURA,NETAIMOTORDEDESENVOLUPAMENT
39

Elsilessocialistesdefensemunmodelenergticsostenibleiquepuguiconvertirseen un vector dinnovaci, ocupaci, riquesa i sostenibilitat per al conjunt de la societat i com a dinamitzador de la competitivitat duna nova indstria de lestalvi i leficincia energticailesenergiesrenovables,pertambdetransformacidesectorsmadurs. Tota poltica energtica ha danar acompanyada duna veritable poltica industrial, tecnolgicaidinnovaciperalsectorenergticperaprofitarlesenormesoportunitats econmiquesassociadesalsector.Alavegada,determinadestecnologiesenergtiques poden condicionar sectors tan rellevants a Catalunya com el de lautomoci, per aquest motiu cal una aposta ferma per lR+D+i, la formaci de capital hum qualificat, latracci dinversions relacionades amb lenergia, una demanda sofisticada sobretot per part de les administracions, limpuls de clsters, el dimensionament i la internacionalitzaci de les empreses del sector, el suport a les noves empreses en sectorscomelsdelsserveisenergticsolesrenovablesquesnactivitatsemergentsa totelmn. Apostem per una Catalunya capdavantera a Espanya i al sud dEuropa en la incorporaci de la sostenibilitat com un dels vectors principals del nostre model de creixement econmic. Des de fa temps les societats ms avanades incorporen el concepte de la sostenibilitat en els parmetres que defineixen les seves estratgies econmiques, socials i culturals. Defensem que Catalunya es posi al capdavant, amb una visi prpia del nostre projecte: la sostenibilitat com un valor positiu, creatiu i constructiu. Oposat a ls daquells que tot ho frenen en nom de la sostenibilitat ambiental, dels que entenen sostenibilitat com lexcusa per paralitzar, prohibir, negar odesincentivar. Per el Govern de CiU ha perdut un any i mig en lelaboraci dun nou Pla dEnergia i Canvi Climtic que no incorpora les noves reflexions que es produeixen a nivell europeu, presoners dels interessos de les grans corporacions energtiques i de la polticadelPPenaquestcamp,frenanteldesenvolupamentdelesenergiesrenovables i de la cogeneraci que sha demostrat que fins avui ha implicat un alt nivell destalvi i eficincia energtica. Estem perdent oportunitats en termes industrials, dinversions, de recerca i de deslocalitzaci dactivitat, docupaci. El pas no es pot permetre la renncia al lideratge tecnolgic en un sector clarament exportador. Per aix plantegemunaagendadepropostesespecialmentambiciosaenaquestcamp. ProduccidenergiaaCatalunya:delanuclearalarenovable Mesura2.11:TancamentdelsreactorsdAsciVandells alfinaldelseucicle Plantegem el tancament dels reactors nuclears ubicats a Catalunya, un cop acompleixin els 40 anysdevida til pels quals varen ser dissenyats, i no ms enlldelany 2025, vetllant mentrestant per lestricta aplicacideles
40

mesuresdeseguretatqueresultin de lesprovesdestrsencurs. Elaborarem un Pladedinamitzaci econmica per a les comarques catalanes on radiquen centrals nuclears amb lobjectiudepreveure limpacte que tindr sobre lactivitateconmicalocaleltancamentdelesmateixes. DesdelGoverndonaremsuportatoteslesenergiesrenovablessenseexcepci(elica, biomassa,solarfotovoltaica,solartrmica,etc.)isenselimitaci.sindispensableper que el Govern del PP modifiqui la seva poltica energtica, que ha aturat el desenvolupament de les renovables a Espanya. A Catalunya redinamitzarem el programa de creaci de Zones de Desenvolupament Prioritari denergia elica, treballant en superar els entrebancs jurdics que han sorgit. Pel seu valor dobrir un camquepotaportarmoltsbeneficis,donaremsuportalprojecteZfirdelicamarina, bo i vetllant per les compatibilitats amb les aus prpies daquells espais. Vetllarem perqu les infraestructures es facin amb el mxim equilibri i consens territorial i el menorimpacteambiental. Acostarem per lenergia i teixirem complicitats amb les persones i el territori, promourem iniciatives pilot de generaci distribuda. Potenciarem lautoproducci energtica, en lmbit de les energies renovables, com a eina de reducci de la dependnciaenergticaidereduccidelesnecessitatsdetransportdenergiadegran abast. Ens comprometem tot i aix amb la construcci i posada en funcionament de nousgrupsdeciclecombinat,previstosalPladelEnergiadeCatalunya.Participemdel consenssobreelrolquedurantelspropersdecennishadejugarelgasenlaproducci energtica. Leficinciaenergtica,instrumenttransversaldedesenvolupamenteconmic Els i les socialistes volem elevar la poltica energtica al mxim nivell estratgic del Govern. Catalunya no t prou recursos propis i ha dimportar energia, amb la crrega pel cost creixent que aix suposa. A banda de reaccionar fent crixer la part de producci denergies renovables, cal fer com a pas un esfor de primer ordre en eficincia energtica. Consumir menys fent ms. Lavantatge s que aquest esfor general pot posar en marxa un cercle virtus econmic que podria compensar abastament i fora rpidament les inversions inicials per a la reconversi de xarxes dactius, etc. Catalunya disposa dempreses industrials ben posicionades en lmbit de la maquinria, lelectrnica, les TIC, etc., empreses de serveis i activitats dR+D que poden esdevenir un referent en el camp de leficincia energtica si figurem entre els pionersenendegaraquestprocsagranescala. Mesura2.12:CreacidunFonsperalimpulsdeleficinciaenergtica Promourem la renovaci de tota la cadena de lenergia, des de la producci al consum, a les llars i a les empreses. Per aix hi abocarem fins a 1.000M de
41

finanamentenquatreanys.Lainversitotalacumuladatibardelanostraindstriai delocupaci. Farem que sigui una oportunitat especialment per al sector de la construcci, que concentra molts aturats. Es duplicaran els incentius econmics a la rehabilitaci dedificisihabitatgesambcriterisdestalviieficinciaenergtica. Prioritzarem les actuacions adreades a millorar leficincia i lestalvi energtic en els sectors que concentren gran part del consum denergia. En aquest sentit, caldr impulsar importants transformacions per posicionar el sector del transport, el residencialielcomercial,enlaprimeralniadaquestobjectiu. Farem de ladministraci pblica un dinamitzador econmic daquest nou sector: plantegem renovar 400 edificis pblics de la Generalitat amb programes destalvi i eficincia energtica i un pla per disposar de 40MW en potncia fotovoltaica als teulats, obert a la collaboraci i participaci dels municipis catalans. Igualment donarem suport a la comercialitzaci de productes dalta eficincia energtica i baix consum en els equipaments domstics i promourem que sigui identificable en tots els producteselgraudeficinciaenergticaquetenen. Seguirtreballantenlaconstruccidunaxarxadedistribucisegura Vetllarem per assegurar la garantia i la qualitat de subministrament als consumidors domstics i industrials, a lalada dels estndards dels pasos ms desenvolupats i avanarem vers un model regulador slid i estable. Garantirem la qualitat i suficincia de les infraestructures de transport i distribuci, i el bon estat i el manteniment de les installacions. Desplegarem les competncies en lactivitat de distribuci elctrica que recull lEstatut dAutonomia de Catalunya per arribar a obtenir capacitat en la fixaci delaretribuci. I pel que fa a la distribuci en el mn rural, els plans delectrificaci i gasificaci rural afavoriran les potencialitats de desenvolupament territorial, especialment mitjanant projectesbasatsenfontsdenergiarenovableenemplaamentsallats. Unapolticaenergticamsjustaiequitativa La pobresa energtica s un fenomen antic que avui esdev ms punyent. Desenvoluparem un programa de benestar socioenergtic que fomenti els mecanismes per garantir les necessitats bsiques energtiques als sectors de la societat econmicament ms desfavorits. Cal crear mecanismes de relaci entre els incentius actuals de poltica energtica amb els de benestar. Impulsarem la implementaci de veritables solucions socials, per part de les companyies operadores i el Govern, adreades a les persones amb majors dificultats, per consums persotaduntopall.
42

 TRANSFORMANTELSSECTORSPRODUCTIUS La nostra base productiva la formen la indstria, serveis com el turisme, i en molts municipis tamb l'agricultura i la ramaderia. Hem de preservar, fentlos ms competitius, aquests mbits de lideratge, en els quals podrem mantenir i en alguns casos recuperar ocupaci. Una ocupaci de qualitat, amb salaris adequats i amb futur. Hem de comptar amb el turisme, l'automoci, la qumica, el sector agroalimentari, la farmcia... i tots els sectors industrials tradicionals de la nostra economia en els quals encarapuguemsercompetitiusamigtermini,perquperellssomconegutsireputats, i perqu hi ha ms garanties d'xit. No volem que els sectors madurs es converteixin ensectorscaducs. Per s lhora d'arriscar. Hi ha molts mbits de l'economia catalana que truquen a la porta, sectors amb empreses petites i mitjanes ja existents i competitives a les quals hem de fer crixer per tal que puguin entomar projectes de major abast i generin abundants nous llocs de treball. Sn sectors com ara la cultura i l'audiovisual, la biomedicina, les TIC, l'energia... i per a cadascun d'aquests sectors hem de tenir projectes grans, identificables, que actun de motor de tracci i que serveixin de refernciescollectivesperemergirdelacrisi. Tenim empreses que comencen a despuntar internacionalment, en nous camps. Ens proposem aprofitar aquest potencial per generar nous grans sectors econmics de Catalunya: la cultura ilaudiovisual, el sector bio, la qumicafarmacutica avanada,el sector energia, les TIC... sn tots ells mbits que amb una bona estratgia de pas podencrixer. Posarem en marxa programes que coordinin lexpansi daquests sectors per poder absorbir treballadors expulsats daltres sectors que ja no tornaran al nivell docupaci del passat, un posicionament que guanyarem tamb amb laposta per sectors innovadorsianticclicscomelsassociatsdirectamentoindirectaalsserveissanitaris. Potenciarem la creativitat i elrisccom a element clau en el mn del disseny i la moda, tenintencomptelatransversalitatdelsectorqueabraaleconomiailaculturasituant CatalunyaiBarcelonacomacapitalitatdeldisseny,delamodailatendnciaaEuropa. Multiplicarem el suport financer, la disponibilitat de sl, la formaci de treballadors, els recursos per a l R+D+i, el suport a lexpansi en nous mercats per tal que cada un dels nostres sectors principals torni a poder exercir plenament de motor de la nostra economia.Volemassolir,entretotsitotes,reptesdeprimeramagnitud.

43

 ELSECTORAGROALIMENTARIHAAGUANTAT,IPOTCRIXERMS ElsectoragroalimentaricatalsundelsmotorsdeleconomiadeCatalunya,ambuna facturacidemsde18.000M/anyiundelssectorsquepotajudarelpasasortirde la crisi. La poblaci en el mn continua creixent, i la demanda mundial daliments sincrementa un 15% cada any. Aquest s un fet molt positiu per al sector que amplia lespossibilitatsdinternacionalitzaciipromocidelsproductescatalans. Volem a ms destacar el paper clau de lagricultura i la ramaderia com a garants del nostre territori, del nostre paisatge, de la biodiversitat i de les oportunitats que ens ofereix en la mitigaci de lefecte hivernacle, sense perdre de vista el seu primer objectiuqueselsubministramentdalimentsbons,sansisegursalapoblaci. Apropdelasocietatcatalana Volem elaborar amb els representants del sector un full de ruta creble. Ser el Pla Estratgic Nacional de Suport a l'Agricultura i l'Alimentaci (PENSAA). Tot i aix reconeixem la vigncia de la resta de la Resoluci 671/VIII del Parlament de Catalunya sobre el mn agrari (14/4/2010) i completarem les mesures que shi recollien adequantles a la nova situaci social, econmica i de pas que tamb afecta el sector agroalimentari. Ser objectiu daquest pla i tasca poltica dels i les socialistes reforar la imatge del sector agrari de Catalunya i de la seva agroindstria davant la ciutadania, pel valor estratgic de pas i pel valor com a consumidor: alta qualitat i seguretat alimentries. Cal que aquesta tasca de reconeixement del sector comenci a les escoles, tamb sobretot les de les zones urbanes. El Pla tamb marcar projectes conjunts amb el sectordelarestauraciiambelssectorsturstics,perpromourelaDietaMediterrnia, doncslasumadetotsafegeixvaloricompetitivitatatots. Elaborarem i aprovarem tamb el Pla Marc de Cooperativisme Agrari de Catalunya com a eina essencial per enfortir el cooperativisme, vertebrar el sector agropecuari i consolidar l'agroindstria vinculada al territori. El cooperativisme catal s i ha de ser unadelesgransfortalesesieinesdeprogrsdelsector. Exigirem alhora al govern espanyol que reprengui l'aplicaci de la Ley de Desarrollo Rural Sostenible amb la finalitat de millorar l'economia de les zones rurals, la diversificaci de les activitats econmiques amb especial mfasi en els sectors agroalimentarisilaqualitatdevidadelsseusciutadansilessevesciutadanes. Lobjectiuprincipal:lamilloradelesrendesdelsproductors
44

Ms enll de figures necessries com aquests plans, creiem que el gran objectiu de la legislatura ha de ser que els productors deixin de ser els perjudicats en el repartiment dels beneficis del preu final que el consumidor paga, i que per assolirho cal endegar unacombinacidemesures. Mesura2.13:Enfortirlesrendesibeneficisdelsproductorsagraris Donarem continutat i major activitat a lObservatori Agroalimentari de Preus de Catalunya, per promoure la transparncia en la formaci dels preus en tots els esglaons de la cadena, i a la Comissi de Bones Prctiques Comercials, per promoure lainterrelacientreelsdiferentsagents. Treballarem per tal que els tribunals de la competncia reconeguin les particularitats dels productes alimentaris, i alhora impulsarem que hi hagi contractes escrits entre lesdiferentspartsdelacadenadevalor,quemillorinelsterminisdepagament. Treballarempermillorarelproblemahistriccausatpervendreelsproductespersota del seu cost, posant en marxa l'elaboraci d'unDecret de venda directa i el Pla estratgic de Xarxes de Proximitat. Caldr treballar en aquest darrer punt ambels diferents departaments de la Generalitat implicats,amb lAssociaci i Federaci de Municipis,lesfederacionsdHostaleria,elsgremisdartesans,elscomeros,elconjunt del sector agroalimentari,etc.. Amb la regulaci de la venda directa i de proximitat afavorirem la compra directa al productor, posarem en valor el territori on es produeixelproducteiobtindremunaprcticamssostenibleambl'entorn. Apostarem per l'impuls d'unaAssegurana Integral d'Explotaciamb l'objectiu de garantir una renda mnima en casos de situacions excepcionals i la viabilitat de les nostres explotacions. Aquesta mesura formar part de les anomenades xarxes de seguretat. Havent viscut les pedregades del passat mes de juliol i agost que van afectar quasi 30.000 hectrees de cultius agrcoles a les terres de Lleida, creiem fonamental aplicar mesures per estabilitzar tant les collites com les rendes, amb ajuts perassegurances, mesures financeres, per sobretot, ajudant al finanament per la implementaci de xarxesantipedra UnaPACqueafavoreixielsproductorscatalans EnpocadedefiniciinegociacidelaPAC,elaboraremunestudid'impacteeconmic per aprofundir en el coneixement sobre limpacte de les poltiques agrries de la UE, i decidir quin s el millor model de regionalitzaci per a Catalunya. Amb aquesta base treballaremperassolirunaPACfortaquesiguifavorablealsinteressosilesnecessitats delsectoragraricatal.
45

 Sectorsproductiusemergents Ajudarem i potenciarem els sectors productius emergents que demostren les seves bones expectatives, com s el de laproducci ecolgica,que preservael medi ambient, mantenint o augmentant la fertilitat del sl i proporcionant aliments amb totes les seves propietats naturals.Es tracta dun sector que creix malgrat la crisi, que nopateixprduesialqualcadacopelsndexselssnmsfavorables. En aquest sentit, elaborarem unnou Pla dacci per a lalimentaci i lagricultura ecolgiques, donat el bon resultat del PAE 20082012 que tenia com a objectiu prioritari fomentar la producci i el consum daquests aliments i va reforar el lideratgecataldinslEstatespanyolenlmbitdaquesttipusdeproducci. Potenciarem en el seu conjunt tots aquells sistemes de producci daliments de qualitat que emprin mtodes respectuosos amb el medi ambient i que siguin sosteniblescomstamblaproducciintegrada Guanyarqualitatentotselsprocessosqueenvoltenlactivitat Apostarem de forma decidida per lR+D+i i per la formaci, especialment en les maneres de fer arribar els seus beneficis a les explotacions, per tal que guanyin eficincia i productivitat. Aquesta s la millor recepta per assolir un sector d'excellnciaiunincrementdeguanysperalproductor. Tamb creiem que queda molt per fer en oferir assessoraments personalitzats als productorsrespectedelestendnciesdelmercatipertantorientarlessevesdecisions respecte de quines varietats produir. s important fomentar la internacionalitzaci de lactivitat:estemconvenutsquehihaencaramoltesoportunitatsenlexportaci. Igualment volem completar els processos de simplificaci documental iniciats per nosaltres el 2006 i que sn una millora contrastada, llargament esperada, i que cal acabar. I tamb, donarem molta importncia a la centralitzaci dels processos dinspecci i control en un nic organisme, sense duplicitats que generen desorientaci. UNSECTORTURSTICDIVERSISOSTENIBLE Els i les socialistes plantegem una poltica turstica sostenible, diversificada, transversal, generadora docupaci i riquesa econmica i social a tot el territori, basada en la qualitat dels recursos i serveis turstics aix com en una potent i innovadora promoci internacional de Catalunya i de les seves marques turstiques. Catalunya ha de saber aprofitar el fet de ser la primera destinaci turstica a Espanya,
46

quan Espanya es troba entre les tres primeres destinacions turstiques internacionals ms importants. A ms, Barcelona s una destinaci turstica urbana situada entre les cinc ms escollides a nivell internacional. El potencial turstic de Catalunya est relacionat amb el nostre estil de vida, el clima, la qualitat de les platges i dels paisatges, el patrimoni cultural, la gastronomia, etc. Tamb s molt important el turismerelacionatambelsnegocis,ondestacaespecialmentBarcelona. El turisme de costa s un sector madur que competeix amb altres destinacions de la Mediterrnia,iquerequereixdinamismepermanentinovesinversionspermantenirel seu atractiu. En temps de crisi dels pressupostos municipals, obrirem una lnia extraordinria i temporal per ajudar en les despeses de manteniment de la qualitat urbanaideserveisdelsmunicipisturstics. Plantegem iniciar tamb una manera de treballar ms horitzontal amb el sector turstic, que formen els operadors (allotjament, agncies, lleure) i les institucions territorials. Volem comptar amb lempresariat dels diferents productes turstics i segments de mercat per coordinar les accions a mig i llarg termini. Per exemple el calendari de fires, congressos i els plans de promoci turstica han de ser i seran operacionsplenamentcoordinades. El nostre model tradicional de platja es refora molt i el combinem amb sostenibilitat, patrimoni natural, cultura, els entorns emblemtics, festes tradicionals, gastronomia, enologia, el turisme esportiu i les experincies de curta durada. Actualitzarem el Pla EstratgicdeTurismedeCatalunyacapaaquestacombinacidobjectiusirecursos. Acordarem urgentment, amb la resta d'administracions implicades, el Pla d'Inversions per als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017, i el seu finanament. Garantirem que aquests Jocs siguin un element de promoci i millora a mig i llarg termini per a TarragonacomaciutatidelaCostaDauradacomadestinaciturstica. Estarem amatents a consolidar loferta de vols i destins a les infraestructures aeroporturies del pas, i larribada de creuers al mxim de ports, com a factor fonamentalperaldesenvolupamentdelsectortursticdellleureidelsnegocis. Mesura2.14:MoratriaireformadelImpostalesEstadesTurstiques Aprovarem una moratria de la implantaci de lImpost sobre Estades Turstiques. Creiem que els i les visitants de Catalunya han de fer una contribuci directa al manteniment dall del han vingut a gaudir. Per entenem que el sector de lallotjamenttursticnohadeserelresponsabledesuportaraquestimpostdemanera general i indiscriminada, perqu suposa un llast per a la seva competitivitat. Presentarem doncs una reforma daquest Impost que replantegi els circuits i els
47

termesenquhadeserrecaptat. UNCOMERCOMPETITIUIARRELATALSBARRIS Elcomersunsectorimportantperalasevacontribucialocupaci,alaproducci, perqu dibuixa el perfil de les nostres ciutats i els determinants per a la qualitat de vida dels nostres conciutadans. Com a socialistes defensem un model comercial que genera vida als nostres carrers, estalvia una fractura entre els nostres barris i promou laintegracidelcomeramblarestadusosdelsnostrespoblesiciutats. Impulsarem un comer equilibrat en oferta i basat en el consum responsable, la llibertat delecci i la coresponsabilitat, tot situant les persones consumidores al centre de les nostres poltiques. Dedicarem els ingressos de lImpost de Grans Superfcies a les poltiques de foment de lactivitat comercial en tots els formats, des del comerrural fins als mercats municipals. Hi incloem accions de desenvolupament i fomentdelartesaniadeCatalunya. Com a nova estructura potenciadora de la collaboraci i cooperaci, desenvoluparem les APEU (rees de Promoci de lEconomia Urbana), nova frmula despais de participaci privada i pblica per dinamitzar rees urbanes al servei del comer, entre daltres(tambperareesturstiquesodactivitateconmica). Des del reconeixement a la funci social i urbana del petit comer, treballarem per la compatibilitatiadaptacidelshorariscomercialsalsnoususosdelstemps,alesnoves necessitats de la ciutadania, tot coneixent les realitats existents dels pasos ms avanatsivinculatsalsreferentstursticsicomercials. Promourem la formaci i les carreres professionals en el sector, la responsabilitat social,elrelleugeneracional,lsdenovestecnologies,leficinciaenergtica. MSECONOMIASOCIALALSERVEIDELESPERSONES Calconsiderarelvalorestratgicdeleconomiasocialalnostrepas.Caldesenvolupari fomentar una economia social i solidria que s capa de crear riquesa en un mercat global per que es mostra especialment eficient en la creaci docupaci de ms qualitat, que contribueix al desenvolupament local i afavoreix la cohesi social. Leconomia social no configura un nou mercat sin que interv en el mercat ordinari introduint lobjectiu de la creaci de llocs de treball, millorar la qualitat de locupaci i avanarenlempoderamentdelespersonesambriscdexclusisocial.

48

Enprimerlloc,comjashadit,crearem,conjuntamentamblesxarxesd'iniciativasocial i l'obra social de les entitats financeres, un fons d'innovaci i desenvolupament social (FIDES), per impulsar i finanar els projectes de formaci, d'autoocupaci i de creaci depetitesempresesenelsbarrisilesfamliesmsafectatsperlacrisi. A nivell legislatiu proposem tres novetats. La reforma de la llei de cooperatives en primer lloc. Es tracta duna forma societria que volem promoure i fer ms competitiva, pels seus valors intrnsecs per alhora per la capacitat que ha demostrat demantenirllocsdetreballentempsdecrisi.Dinsdelescooperatives,lesSeccionsde Crdithandeconstituiruncentredintersespecficperalasevaactualproblemtica. Abordarem tamb la millora de la Llei d 'Empreses d 'Inserci, i proposarem un pla de consolidaci, que reforci el seu caire empresarial, i les doti d'ajuts especfics i d'instrumentsquepermetinelseuconsorci. Finalment, promourem una Llei del Treball per a persones amb discapacitats o malalties mentals, que doni cobertura als seus drets laborals, determini les condicions quehandecomplirlesempresesqueajudenalasevapresnciaenelmercatlaboral,i elstipusd'ajutsquel'administracihadeposaralserveidelsector. A nivell de destinaci de recursos pblics, proposem que la contractaci pblica inclogui criteris socials, tics i ambientals, que amb laplicaci de clusules socials i mercatsprotegits,valoritambelbeneficisocialenladjudicacidaquellscontractes,i garanteixilapresnciadelesEmpresesdInserciielsCETenlagestideserveisi/oel subministramentdeproductes. Tal com desenvolupem en aquest programa en el captol de Cohesi Social, proposaremunnoumodeldeCentresEspecialsdeTreballquerecullilesnecessitatsde sostenibilitat del treball protegit i que faciliti la trobada i dinamitzaci de tots els CET del pas per incrementar les seves capacitats de creaci d'ocupaci, sostenibilitat econmica i adaptaci a les realitats econmiques, reconeixent la prioritat de les personespersobredelsgrupsocollectiusdepressi.

49

Captol3

UNAFISCALITATMSJUSTA
Totes les dades que es van coneixent indiquen que, en aquest temps de crisi, el resultat del model fiscal en vigor s que les rendes del capital estan tenint una tributaci inferior a les del treball, de mitjana. Una dada que contrasta amb un model socialquevalorilactivitatdelespersonesmsqueallquelespersoneshanheretato acumulat. Alhora, un dels darrers informes del Fons Monetari Internacional ens deia que els efectes de les consolidacions fiscals sobre leconomia no eren tan lesius quan els reequilibrisesbasavenmsenincrementdingressosquenoenretalladadedespeses, i encara menys lesius conforme els increments de crregues fiscals es feien ms sobre lesrendesmsaltes. Aquestes dades no ens poden deixar indiferents. Els instruments de poltica fiscal sn centrals per poder fer un relat de repartiment equitatiu de les crregues de la crisi i aix s molt rellevant a efectes de cohesi social. La dreta catalana, agafant el discurs simplista neoliberal segons el qual no es pot gravar les persones ms riques perqu sn les que creen ocupaci i a ms si se les pressiona retiren els diners del pas, va reduir en plena crisi la tributaci de limpost de successions als qui ms tenien. Un moviment totalment incompatible amb el mnim sentiment dempatia amb les greus situacionsdenecessitatdemoltsimoltscatalansicatalanes.
50

Per a ms de sentit de lequilibri i de justcia, refer la poltica dingressos de la Generalitat ha de servir per poder atendre el ms urgent: limpuls de lactivitat econmica, la reversi de les retallades ms injustes i ms lesives a mig termini, i la curadelesfamliesquejanoteneningressosnipatrimoni.Pertotplegatpresentemla segentproposta A)Quecontribueixinmselsquemstenen PromouremunanovatributacisobrelesGransFortunes,queserlasumade: o La modificaci de lImpost de Successions i Donacions. Derogarem la reforma promoguda pel Govern dArtur Mas, per tal que les grans hernciestorninatributar. o La modificaci de lImpost del Patrimoni, rebaixant el mnim exempt i incrementantelstipusimpositiusperatotalescala. o Lincrement del tipus marginal de lIRPF per a les rendes anuals de ms dunmilideurosfinsel60%. Estudiarem el conjunt de multes administratives existents, per tal de poder establir en quines delles limport de la sanci ha de ser variable segons la rendadelinfractor. Promourem la creaci dun Impost sobre els beneficis de les entitats financeres. La crisi ha posat de manifest que sn institucions sistmiques que requereixen una atenci preferent dels poders pblics i en conseqncia han detenirunatributaciespecial,talcompassaamoltspasoseuropeus. Demanarem a lEstat que reestudi la reglamentaci i tributaci a la qual estan sotmeses les institucions dinversi collectiva, i especialment les SICAV, per tal dassegurarquenosiguinunvehicleperdisminuirartificialmentlesobligacions fiscalsdecappersonafsicanijurdica. B) Desplegar nous impostos en relaci a realitats socials i econmiques que suposen crreguesperaladministraci DemanaremlaparticipacidelesComunitatsAutnomesenelsrendimentsdel nouimpostsobrelaproduccienergticacreatperlEstat

51

Promourem una moratria de lImpost sobre Estades Turstiques fins a la seva reforma en profunditat, per tal que no sigui noms una crrega al sector de lallotjament,iundesavantatgecompetitiu. Desplegarem figures de fiscalitat verda com ara un impost sobre les bosses de plstic, introducci de taxes per a la custdia del territori, emissions de CO2, efectesdelesenergiesnuclears,etc.. Proposarem modificar la figura dels impostos especials per inclourehi els alimentsqueafavoreixenlobesitatilesmalaltiescardiovasculars.

C)Assegurarquetothomcontribueixi A banda dun increment de les capacitats materials i humanes de la inspecci, la creaci dun Consorci dAgncies Tributries entre lATC i lAEAT que pot aportar la basedinformaciquepermetrunalluitamsefectivacontraelfrau. D)Gransacordssectorialsperaunnoumodeldefinanament Certes poltiques i serveis pblics tenen dficits estructurals de finanament que cal abordar des del dileg entre les parts. A molts pasos dEuropa aquestes poltiques tenen sistemes de finanament ms avanats que fan possibles millors serveis i sobretot, serveis garantits que no pateixen tants sotracs en temps de recessi econmica. Plantegemqueesgenerinelsinstrumentsdedilegiconcertacienrelaci,isarribia acordsmarcdefinanamentdelessegentspoltiquespbliques. Sanitat Universitats Transportpblic Aigua E)Altres Promourem la creaci de figures de contribuci especial dirigides a les poltiques de cohesi social i singularment de lluita contra la nova pobresa. Plantegem igualment millorar les deduccions a lIRPF de les quotes a entitats socials que estiguin duent a termetasquesdesuportalespersonesmsafectadesperlacrisi.

52

53

Captol4

PACTESOCIALPERLACOHESI
paraulesclau:persones,igualtat,dependncia,fractura,famlies,tercersector, concerts,mnlocal,oportunitats,teixitsocial,infncia,inclusi EnelsdarrersdosanyslEstatdelBenestarshavistmsatacatqueenels30anteriors. A gran velocitat, els ciutadans i les ciutadanes han anat quedant progressivament desprotegits (i atemorits) per les retallades de despesa i les prdues de drets que les poltiques dausteritat estan exigint. Alguns discuteixen qui en sn els culpables, per les vctimes no costen gens didentificar. No s noms la igualtat doportunitats la que sen ressent, sin la prpia llibertat de cadasc de nosaltres. Perqu lEstat del Benestar s tamb un instrument de progrs de la llibertat individual. Els i les socialistes ho hem estat denunciant en els darrers dos anys i avui ens presentem als electors amb el missatge que defensarem amb tota la nostra energia els serveis de lEstatdelBenestarcontraaquestaonadaconservadoraeconomicista. Un economicisme que comena a fer aiges, quan el propi Fons Monetari Internacional diu que lausteritat crea un problema ms gran que el que vol resoldre. Per sobretot mal ents, doncs no ens cansarem de repetir que la despesa social, a banda dun element de redistribuci de renda essencial per a la cohesi de les societats, s tamb una inversi econmica. LEstat del Benestar s un important motor de desenvolupament econmic que crea ocupaci. Els pasos ms desenvolupatsimscohesionatstenenunvolumdinversisocialsuperiorquegenera unasocietateconmicamentcompetitiva.suncerclevirtusqueladretacatalanano vol copiar. Aix s, el seu discurs ho incorpora tot: alhora parla de les virtuts de la cohesisocial,icriminalitzaelsperceptorsdeprestacions. En aquesta situaci tan difcil en qu sesfondren els ingressos de les administracions i cada cop hi ha ms gent que necessita que aquestes actun efectivament, els i les socialistestenimclarelfullderuta.

54

1. Garantirem all essencial de lEstat del Benestar alhora que fem reformes que millorinleficinciadeladespesapblica. 2.Aprofundiremenunafiscalitatjusta,enlaqualcontribueiximsquimst. s temps de reformes, per no reformes en el sentit de les que estem vivint. s temps dereformespermantenirlaqualitatdelsserveispblics,noperdesmantellarlos. ObjectiusgeneralsdelPSCperalalegislaturaenmatriadecohesisocial Reconstruir el servei pblic de salut i ferlo un motor digualtat i un motor econmic en tempsdecrisi. Adaptar la Llei de la Dependncia a lactual context, sense perdre els objectius pels quals vaserpromoguda. Cuidar ms que mai les famlies, perqu sn la xarxa que permet afrontar les situacions adversesqueprodueixlacrisi.Capinfantdesprotegit. Garantir que les persones o les famlies que es trobin en situaci de pobresa tenen dret a accediraunarendagarantidadeciutadaniaqueelsassegurielsmnimsdunavidadigna. Impedirquelincrementdepersonesendificultatseconmiquescondueixiaunincrement delexclusisocial. Reforarlespoltiquesd'igualtatperevitarquelesdonessiguinlesmsperjudicades. Ajudar i collaborar amb els i les joves per tal de donarlos les oportunitats que la crisi els treu. FerdelTercerSectoruninstrumentprofessionalitzatdesuportdeladministracientotes lespoltiquessocials RECUPEREMELSERVEIDESALUTPBLICCOMAGARANTIADEBENESTARIIGUALTAT Una de les darreres dades conegudes sobre resultats del sistema catal de salut s molt significativa dall que cerquenels partits progressistes quan governen. Lany 2010 a Catalunya el nivell de renda no va tenir cap incidncia sobre la mortaldat del cncer de mama. s a dir, que per a les dones que malauradament cursaven aquesta malaltiaeraigualserriquesoserpobresperpodercomenarapredirsiesguaririeno no, noms era rellevant levoluci de la prpia malaltia, perqu hi havia un sistema sanitari que aconseguia que no hi haguessin altres diferncies entre malaltes. Aix
55

demostra que Catalunya pot tenir un dels sistemes generadors digualtat entre persones ms potents que hi ha (juntament amb leducaci), i que val la pena invertir ensalut. Cal que es compari aquesta visi amb la visi estratgica del Govern de CiU, que aconsellava als catalans contractar una assegurana privada, o expressant el seu parer de qu la salut s un b privat. La conclusi s que hi ha dues maneres dentendre els serveis pblics de salut. La de la dreta catalana o espanyola i la dels partits progressistes com el PSC. No ens estranya gens que el resultat daquests dos anys de gesti de CiU sigui una destrucci parcial de les capacitats del sistema pblic. No s noms que les persones triguin una mica ms en ser ateses, com ens ha volgut fer creure el govern, sin que la prevenci i promoci de la salut han empitjorat, com no podia ser menys quan saplica un 15% de retallades a un sistema que tenia un finanament menor que en pasos comparables. Si al 2010 es disposava de 1280 per habitant,enguanynomssenhanpressupostat1150.Lesretalladeshanfetmoltmal als resultats del sistema i als professionals, que en sn la clau de volta. Les dades dincrement de les llistes despera per a procediments quirrgics, proves diagnstiques o visites despecialista no deixen lloc a dubte dels efectes que han tingut. I lendarreriment sistemticen la publicaci daquestes dades indica fins a quin puntnsconscientelpropiGovern. Per la retallada ms regressiva ha vingut des del Govern del PP. Vora un 10% de la ciutadanianotaccsdirectealsistema,perqulasanitatpblicajanosundretsin unbeneficiquetenenelsquetreballen,snpensionistesoestanenatur,mselsseus beneficiaris. Els qui fa temps que sn a latur, els i les joves que es formen fins ms enll dels 25 anys, els que no tenen pensi contributiva... han de tenir una tarja diferent que recorda la caritat. Amb aquest esquema, es fa impossible pensar que el sistemamantinguiresultatscomelsdelesmalaltesdecncerdepit. Tal com el vrem fer els socialistes (Ernest Lluch) fa vintisis anys amb la Ley general deSanidad,caltornaraferungranesforperrevertiraquestasituaci.Perqunoms entenem la protecci de la salut com un dret de ciutadania, i no com una assegurana dels treballadors i els seus beneficiaris. En conseqncia, la nostra primera mesura serinequvoca. Mesura4.1:Accsuniversalalsistemadesalut Aplicarem a tots els efectes la Llei catalana daccs al sistema sanitari de 2010, per tal de garantirl'accsuniversalatotselscatalansitoteslescatalanesalsistemasensedistinci.

56

Aquesta mesura, per, no s suficient per tornar a assolir els nivells de qualitat del sistema que shan perdut a fora de tancaments de serveis, dequipaments, dendarreriment de nous projectes, dacomiadaments de persones, de descoordinaci idemissatgesconfososiconfonedorsalaciutadania. Els socialistes vrem presentar una moci al Parlament per tal de reimplantar els temps mxims en llista despera que el Govern de CiU havia eliminat. Tot i aprovarse aquella moci 83/IX, cap canvi. Per el nostre comproms s que s real, i per aix volem fer constar que amb un govern socialista, durant el primer any de mandat tornaremaimplantarlessegentsgarantiesdaccessibilitat Mesura4.2:Garantiesdelserveipblicdesalutalsusuaris 1)Enlatenciprimria,sestablirunmximde48horesdesperaenvisitesprogramades per a ser ats pel metge o la metgessa de famlia, per linfermer o la infermera i pel pediatreolapediatra. 2) Sestablir un procediment preferent de quinze dies i un procediment ordinari de tres mesos per a laccs a especialista i per a la realitzaci de proves diagnstiques i terpies complementries. 3) Els centres hospitalaris establiran un temps mxim garantit, a comptar des de la confirmaci diagnstica, per a la realitzaci de tot tipus dintervencions quirrgiques que en cap cas no pot superar els sis mesos. Si la intervenci no es pot realitzar en el termini de sis mesos en el centre on ha estat programada, sha de proposar un altre centre on es puguiduratermedinsdaquesttermini. 4) Sestendr el programa de diagnstic rpid a tots els tipus de cncer, garantint que el tempsentrelasospitadiagnsticailinicideltractamentsiguiinferioratrentadies. 5) Sestablir un temps mxim despera de deu minuts per al transport sanitari urgent i dunahoraperaltransportsanitariprogramat. 6) La gran prioritat ser l'Atenci Primria i la Salut Comunitria, desenvolupant el pla aprovatel2010. 7) Liderar el Pla de Salut mental de Catalunya, a traves del Pla Director de Salut Mental i Addiccions amb especial mfasi en els trastorns mentals agreujats per la crisi econmica, inclsunpladeprevencidelsucidi. 8)Reforarellideratgeinfermerenelsistemasanitari.
57

 Aquestesialtresgarantiesdeserveientemesmsespecficshandeserlesreglesdel jocquehandefersentirconfianaalsciutadansusuaris.Peratacarelproblemadeles personesquearajafamassatempsqueesperen,presentaremimmediatamentunPla deXocdereduccidelesllistesdesperaqueretorniacurtmigterminilesllistes desperaallonlesvremdeixar. No s possible hores dara dir que per complir aquests nivells de servei es reobriran tots i cada un dels serveis i equipaments tancats. Ser impossible en un sol exercici tornaraladespesaperhabitantianydel2010,perelcamsquesaquestiesperem arribarhielmsaviatpossible.Progressivamentsaniranreobrintaquellsequipaments datenci primria de proximitat i serveis hospitalaris que el Govern de CiU ha tancat perrecuperarl'equitatperdudail'equilibriterritorial. Qualitat vol dir garanties generals, per no noms aix. Orientarem el sistema a aquelles situacions de desigualtat de tot tipus que generen problemes sanitaris derivats. Farem que el sistema pblic sigui especialment accessible i resolutiu per situacions complexes com les persones amb trastorns de salut mental. O en un altre ordre de coses activarem un Pla Especial datenci a les persones en situaci de pobresa,acausadelacrisi,pertalquenoesdegradilasalutdaquestesfamlies. PelquefaalplasociosanitarideCatalunya,volemqueintegriserveissanitaris,socialsi sociosanitaris per a les persones amb disminuci dautonomia personal, i atenci a la cronicitat, liderat des dels Centres de Salut i els serveis socials municipals sota el controldeprofessionalsdinfermeria. Tamb desplegarem lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, un mbit que ha quedat en segon pla per part del Govern de CiU i que s clau per a una millora dels nivells de salut de la poblaci i de manera derivada per a la sostenibilitat financera del conjunt delsistema. Doncs el finanament del sistema s la discussi clau, i els governs socialistes ja ho havem posat sobre la taula des del primer dia. Un problema que prov de qu sistemticament els costos del sistema pugen tot i que no augmenti la poblaci ni la carteradeserveis,perfactorsdemogrficsiestructurals.Lasoluciaaquestproblema no s cobrar un euro per recepta. Segurament la sortida s molt ms complexa, per ha de ser abordada des del dileg entre totes les parts, les que defineixen el sistema, lesqueloperen,ielsquielsufraguen.Elssocialistesproposem
58

Mesura4.3:finanamentdelsistemasanitari Eliminaremelrecrrecduneuropercadarecepta. Convocarem una mesa amb representants de tots els operadors pblics i concertats del sistema, collectius professionals, i usuaris, per iniciar un dileg que condueixi a una propostadestructuradefinanamentdelsistemaquepuguitenirvignciaperalspropers vint anys, i desplegarem totes aquelles parts que siguin competncia exclusiva de la Generalitat. EnscomprometemambelfinanamentdelPladeRecerca,innovaciiactivitateconmica deSalut2020,seguintl'estratgiaeuropea.Catalunyahadeser,planament,unaBioregi. Dins daquest sistema de finanament caldr analitzar i preveure un sistema retributiu per als i les professionals que compensi progressivament les injustificables prdues de poder adquisitiu que molts han patit, en major mesura que altres collectius de la funci pblica. Aquesta retallada salarial ha fet molt mal als segments ms frgils del sistema, com els metges i les metgesses joves que combinaven treball de recerca amb algunesgurdies. Igualment caldr determinar mesures per assegurar que altres asseguradores es facin crrec de totes les despeses que ara es carreguen injustament sobre els pressupostos pblics. Solucionsperalsectordelafarmcia Perunapartmoltrellevantdelacorddefinanamenttindraveureamblafarmcia. Les empreses farmacutiques sn un baluard innegable de la indstria catalana, i alhora les oficines de farmcia juguen un rol sanitari i social fonamental. No podem deixar que les retallades ensorrin el sistema, com est passant ambelsgoverns deCiU iPP,comhaevidenciatelrecenttancamentdefarmcies. Es recuperar, a tots els centres de salut, la direcci per objectius (DPO), essent una part molt important de la retribuci variable de la remuneraci dels metges, incorporantincentiusalfomentdelsracionaldelsmedicamentscomacriterigeneral desalutpblica. Refermarem la poltica de concertaci amb el sector farmacutic que ha de respectar el model dOficina de Farmcia a Catalunya, i evolucionar des dun model de contractaci basat en el pagament d'un marge sobre el producte dispensat, al pagament de serveis establerts en una cartera selectiva de serveis datenci farmacutica. Es recuperar el consens amb el sector amb limpuls de la Mesa del
59

Medicament de Catalunya, rgan constitut al 2009 amb tots els agents relacionats ambelsectordelmedicamentaCatalunya:Indstria,Distribuci,OficinesdeFarmcia, Consells de Collegis Professionals, Patronals, Frum de pacients, Experts de diverses institucionsielDepartamentdeSalut. Ens comprometem a no superar en cap cas el lmit de pagament legal de les Administracions Pbliques a tots els provedors sanitaris, incloses les farmcies, com a reglaessencialperalasupervivnciafinanceradelsector. Aprofitarelpotencialdelarecercasanitriacomamotoreconmic Finanar correctament el sistema de salut no s en cap cas llenar diners, com intenta repetidamentfernoscreureladreta.Elretorndelainversi(retornsocialieconmic) enaquestsectorsclarssim,ipotanarams.Peraixlarecercamdicanopotserun pilar secundari, sin principal, a lalada de la prctica clnica. Perqu s la garantia de la qualitat futura del sistema, i la gasolina daquest motor econmic per al conjunt de Catalunya. La salut com a sector econmic s un dels espais amb ms futur en les societats desenvolupades, i Catalunya compta amb avantatges incontestables per ser moltcompetitivaaraienelspropersanyssiesfanblescoses.Elsilessocialistes,per aix, reprendrem lEstratgia en Recerca Mdica a Catalunya fins al 2020 per tal de recuperar un pla ambicis econmicament que planteja que en aquest sector es compleixi en el 2020 la xifra del 3% del PIB invertida en R+D+i i connectat amb el conjuntdelapolticaindustrialdelpas. GARANTIR LATENCI QUAN MS ES NECESSITA: DEPENDNCIA, GENT GRAN I PERSONESAMBDISCAPACITAT PelquefaalaDependncia,elGoverndeCiUensfaretrocedireneltempsitornaala mximadeququiha detenircuradelespersonesdependentsslafamlia,sobretot la dona. Aquesta s la frmula de fer sostenibles els serveis socials de la dreta: un xec per a qui pugui complementar el cost duna plaa de residncia i qui no, a casa sense serveis. La denominada colloquialment Llei de la Dependncia s la llei social ms important dels darrers 30 anys. La Llei de la Dependncia tenia un desenvolupament de 8 anys (fins el 2015) i pretenia essencialment crear un nou dret de ciutadania com latenci en la malaltia o leducaci, aproparnos a lEuropa avanada i crear ocupaci reconeixent la tasca feta majoritriament per les dones en la cura de persones grans, de persones amb discapacitat i de persones amb malaltia mental, feta a casa. Tamb sobjectiudelPSCdesenvoluparsistemesdepromocidelautonomiapersonal. CiU no va recolzar la Llei de Dependncia. No la volen i per aix el Conseller ja ha anunciat que treballa en un text de la Llei Catalana dAtenci a la Dependncia i aplica
60

alhoratoteslesretalladesdelPP.EnlanyimigdegesticonvergentdelaLleialnostre pas les persones dependents han perdut drets i prestacions. Laplicaci de la Llei sha alentit i sha augmentat la llista despera. Larribada del PP al govern dEspanya no ha fet res ms que alleugerir al govern de CiU del compliment dunes obligacions que els molestaven. Des del PSC hem anat denunciant la parlisi de la Llei a Catalunya, en la lnia del que practiquen les comunitats autnomes governades pel PP. Laturada de lentrada dels dependents moderats dins el sistema va ser aprovada per PP i CiU, uns votsgratutsjaqueelPPtmajoria. Aix,es pot dir que el PP al conjunt dEspanya deroga la Llei de la Dependncia per la via del BOE, mentre que a Catalunya CiU havia deixat de prioritzarla en la seva gesti. Algunes de les xifres publicades per lIMSERSO evidencien la paralitzaci de la laplicacidelalleiaCatalunyadurantelmandatdeCiU:durantelprimersemestrede 2012nomss'hanincorporatalsistemaun27%delespersonesquelhansollicitat. La Llei de la Dependncia sha dadaptar a lactual context sense perdre els objectius pels quals va ser ideada, en primer lloc el dret a ser ats. Cal valorar que levoluci demogrfica dels propers anys far que sincrementi el nombre de persones dependents. Cal doncs fer progressar rpidament la qualitat i lagilitat de resposta en latenci a la dependncia, situant progressivament els serveis socials al mateix nivell que els serveis de salut. Els principis bsics en qu vam configurar la Llei segueixen essent vlids, combinant els desitjos de les persones i la promoci dels serveis professionals. Mesura4.4 Avanarem cap a un sistema coordinat entre serveis socials i salut, un sistema sociosanitari real, per millorar leficincia i la qualitat assistencial. Aquesta coordinaci permetr millorar tant la cartera de serveis com els costos econmics i la situaci dels professionals. Per les dades de qu disposem desprs de sis anys daplicaci, les persones volen romandreelmximdetempspossibleenelsseusdomicilisianaraserveisresidencials noms quan les seves condicions de salut aix ho aconsellen. En aquest sentit, caldr millorar lhabitabilitat de les llars, millorar laccessibilitat de les comunitats de vens, carrers i equipaments pblics, potenciar latenci domiciliria social i sanitria, potenciarlesestadesparcialsaresidncies(respirpercuidadores:vacances,capsde setmana,etc.),millorarelmodeldecentrededia...

61

Totes aquestes millores no es poden fer sense confiar en les entitats i els i les professionals que estan fsicament a prop de les persones. Els ajuntaments, les associacions i entitats del Tercer Sector. Ens disposem a fer un esfor de descentralitzacirealiintegracideserveis. Mesura4.5 ImplantaremlesPlataformesdeServeisIntegratsdeProximitat,quefaranlesvaloracions, definiranelsserveisirecursosquenecessitacadapersona,prestaranserveisiasseguraran laqualitatdelatenciatoteslespersonesreconegudescomadependents. Aquestes entitats seran en realitat xarxes de serveis territorials formades per diverses organitzacions socials i sanitries que seran acreditades i homologades. Tindran un Pla de treball amb objectius concrets i a canvi rebran una dotaci econmica suficient. Aquest funcionament eliminar burocrcia, millorar els costos degestiitramitaci,ifacilitarlarelacidelespersonesusuriesambladministraci competent,queserlamspropera. Lespersonesambdiscapacitatsnsubjectesdedrets.Femhorealitat. El PSC es compromet a generar un canvi de comportament social, que valori les persones per les seves capacitats humanes i personals, per damunt de les seves limitacions, discapacitats o diversitats funcional. Aquesta ser la nostra premissa, defensantuna societat ms integradora i socialment ms justa, ms equitativa en la gesti del principi digualtat doportunitats. Afavorirem la mxima interacci entre les personesielsseusentorns. Avuiendia eldretaltreballsleixcentraldelespoltiques socialsiallquegaranteix la inclusi i la cohesi social, per locupaci no ho s tot. En els cas de les persones amb discapacitat i/o amb trastorn mental els avenos fets en ocupaci shan produt ambgovernsdesquerrestantaEspanyacomaCatalunya.Volemseguirenelspropers anys el cam que vrem iniciar. Volem garantir els drets de les persones amb discapacitatimsenaquestcontextdecrisi. Cal realitzar els canvis legislatius necessaris per al compliment de la Convenci de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 13 de desembre de2006.CaltambgarantirelcomplimentdelaLleideServeisSocialsdeCatalunyaila LAPAD.Icaltirarendavantunanovalleidaccessibilitatisupressidebarreresfsiques, socialsicomunicatives. Implementarem una estratgia per a la inserci laboral de les persones amb discapacitat i/o amb trastorn mental, consensuada amb el sector, que contempli
62

mesures tant en lmbit del mercat de treball protegit com en el mercat ordinari (treballambsuport)igarantirneelfinanamentplurianual. Impulsarem tamb mesures de foment de la contractaci social tant en el sector pblic com en el privat. En lmbit pblic implementarem el Dictamen sobre Contractaci Pblica i Contractes de Concessi del Comit Econmic i Social Europeu, s a dir mesures que permetin una discriminaci positiva en la compra de serveis i productes que produeixen el Tercer Sector i els Centres Especials de Treball. I aix,fentespecialmfasien: Clusules socials en els processos de contractaci i criteris socials entre els criteris dadjudicaci de la contractaci pblica en la totalitat dels processos de contractaci del Govern de la Generalitat tot establint la preferncia en ladjudicaci en cas dempat de les empreses que tinguin en la seva plantilla personalambdiscapacitatoensituacidexclusisocial. Reserves de mercat per a la contractaci social tot impulsant lampliaci dels objectes contractuals susceptibles de reserva establerts en larticle 35.1. de la llei 31/2002. Contractes reservats i procediments restringits de contractaci tot garantint que cada exercici ladjudicaci del volum de la contractaci reservada normativament (article 35 de la llei 31/ 2002) per a Centres Especials de Treball, empresesdinsercisociolaboral,oentitatssensenimdelucrequetinguincoma finalitat la integraci laboral o social de persones amb risc dexclusi socials, sigui igual o superior a ladjudicada en lexercici anterior fins arribar al mxim legal previst. En lmbit privat impulsarem mesures adreades a empreses de ms de 50 treballadors per tal que assoleixin el 2% de contractaci de persones amb discapacitat oalternativamentemprinmesuresdesubcontractaciatercers. Pel que fa als Centres Especials de Treball (CET), que pateixen enormement la crisi econmica, volem garantir la viabilitat del sector, amb laprovaci dun pla estratgic per als CET que doni continutat al Llibre Blanc i que incentivi la sostenibilitat, la competitivitat, la cooperaci entre centres i la reestructuraci i reconversi dels que ho requereixin. Alhora, aquest pla tamb haur de contemplar el finanament dels centres valorant la funci social que realitzen cadascun dells, aix com els graus de discapacitat dels treballadors, les caracterstiques empresarials dels centres, i la localitzaciterritorialdaquests. Mesura4.6

63

Garantir els salaris dels treballadors dels CET i fomentar la incorporaci de nous treballadors als centres que amplin la seva activitat amb un projecte empresarialment viable. Cal que el Govern torni a completar amb els seus recursos les subvencions que venendelGoverncentralpertaldegarantiraquestssalaris. Hemdestablirmesuresperevitarlacompetnciadeslleialenelsector.ACatalunyaels CET majoritriament sn gestionats per entitats sense afany de lucre. En els darrers temps, per, sha produt una certa perversi del sistema, fruit de la crisi i del creixement de les empreses amb nim de lucre al sector, que han vist una oportunitat eneltreballsubvencionatdelsCET. Pel que fa alatenci a les persones que pateixen un trastorn mental, prioritzaremels programes de Suport i Atenci al Trastorn Mental Greu, aix comels programes de Salut iel programa de Suport a la Primria,l'ampliaci de programes i serveis especialitzats de la xarxa sanitria i d'atenci social,un model d'inserci laboralque contempli les necessitats especfiques en l'mbit de la salut mental i eldesplegament d'un model de suport i de programes especfics per als infantsamb necessitats educativesespecialsderivadesdeproblemesdesalutmental. Tamb,desdelnostremodeldescolainclusivairespectuosaambladiversitatidesde les Escoles dEducaci Especial garantirem, els suports necessaris als alumnes amb necessitats educatives especials per tal que disposin de les mateixes oportunitats que larestadinfants. EN TEMPS DE CRISI NO PODEM DESPROTEGIR LES FAMLIES COM HA FET CIU, SIN QUELESHEMDECUIDARMS. Les famlies sn el collectiu ms negativament afectat per la crisi econmica per lincrementdelatur,ladavalladadesalarisieldebilitamentdelssistemesdeprotecci social. Alhora les famlies sn tamb el principal suport davant la manca de recursos econmics dalgun dels seus membres. Dintre daquestes, els infants esdevenen sens dubte els elements ms vulnerables i el sistema de protecci social no est donant la resposta necessria a aquest fenomen. Les dades de pobresa sn esferedores al nostre pas: 1.651.100 catalans (21.9%) viuen al llindar de la pobresa, amb menys de 8.560 euros lany. Respecte de lany 2008, la taxa de risc de pobresa infantil ha passat del 17,6% al 28% amb dades de 2011, 345.800 menors de 16 anys estan en risc de pobresa. Un de cada quatre infants menors de setze anys es troba en una situaci de vulnerabilitat.

64

Les situacions de precarietat econmica comprometen la igualtat doportunitats de tots les nenes i els nens: en lmbit de leducaci, de la salut, del lleure i de la cultura. Aix sha vist agreujat per les poltiques portades a terme en els darrers dos anys de govern de CiU a la Generalitat, en els quals les fortes retallades en despeses com els ajuts i les beques destudi, els ajuts per a menjador escolar i per llibres, els programes de transici escolatreball, leliminaci dels programes per activitats de lalumnat amb necessitats educatives especfiques i les subvencions per a activitats extraescolars, entre daltres, han obert una escletxa cada vegada ms gran en les oportunitats dels infants segons la famlia en la qual han nascut. Per als i les socialistes aix no s tolerableencapcas. Els infants han desdevenir el centre de latenci en la lluita contra la pobresa i aix comporta que han de deixar de ser vistos com un assumpte privat dels progenitors. El benestar dels infants, que tinguin les necessitats bsiques cobertes, s una responsabilitat de tots i totes. s per aix que cal ajudar les famliesen situaci de risc socialtenintmoltencompteaquestaprioritat. Elsquatredretsirrenunciablesdelsinfantsentempsdecrisi Alaclassetotselsnens itoteslesneneshandeseriguals,tenirlesmateixesoportunitats sigui quina sigui la seva situaci familiar. Les poltiques preventives han de tenir un paper important en educaci (reforos per a combatre el fracs escolar a lescola i en la comunitat) El dret a la salut dels infants no pot ser vulnerat a conseqncia de les retallades en el sistema sanitari. Cal intensificar la prevenci a latenci primria, la garantia daccs a ulleresiinstrumentsortodnticsiortopdics... El dret a lhabitatge dels infants es tradueix en ajuts al lloguer, xarxa de lloguer social i retardardemanerapactadaelsdesnonaments,sisarribaaaquestasituaci. El sistema de serveis socials ha de articular de manera equilibrada en el territori els serveis preventius adreats als infants i a les famlies. Laugment de lesnecessitatssocials per lefecte de la crisi econmica sha de traduir en un augment dels recursos socials i els serveis. Per poder assolir el compliment daquests drets ens proposem tirar endavant totes aquestesmesuresquesuposaranunadelespartidespressupostriesmsreforades. Mesura4.7
65

1. Ponderar les prestacions socials en funci del nombre de fills menors. (PIRMI, ajuts socialsdemergncia,etc.). 2. Garantir que tots els infants mengin un pat com cal al dia. Les beques menjador esdevindranundretenfuncidelasituacieconmicadelafamlia. 3.Alaclassetotselsnensitoteslesneneshandeseriguals: Garantiremlaccsalsllibresescolarsalensenyamentobligatori. Garantiremquetotselsnensdisposindelmaterialescolarbsic. Cap infant sense les activitats escolars perqu els seus pares no les puguin pagar (sortideseducativesenhorariescolar,colnies...). Establiremunsistemadajutsibequesperalesactivitatsextraescolarsderefor. 4. Garantirem que les restriccions pressupostries de contenci del dficit en poltiques sanitriesnoafectinlainfncia,tambpelquefaalesdeprevenci. Establirem mesures perqu el copagament dels medicaments no sigui un impedimentperalsinfantsqueelsnecessitin. Garantirem laccs a ulleres i instruments ortodntics i ortopdics, en funci de la rendafamiliar. Reforaremelsserveisdatencialasalutmentalinfantilijuvenilperqutinguinla freqnciaielstractamentsnecessaris.Incrementaremelsrecursosperalatenci alsadolescentsambproblemesdesalutmental. 5. Incorporarem el reconeixement de la tinena de fills a crrec com a criteri de prioritat clau a lhora dordenar laccs de les famlies a les poltiques dhabitatge social i de proteccisocial. 6. Incrementarem el suport a les entitats de lleure socioeducatiu. Garantirem lequitat en elaccsiestabliremplansdesuportperaaquellsbarriseconmicamentmsdesfavorits. En definitiva, desplegarem urgentment la Llei 14/2010 per a la igualtat doportunitats enlainfnciailadolescnciapertaldeferefectiuselsdretsqueshipreveuen.Ialhora desplegaremlanormativadefamliesmonoparentalsqueCiUhaoblidatiabandonata lhoradedefinirbeneficisquelesfamliesnombrosessquehanvistreconegudes. I pel que fa als ajuts a famlies amb infants a crrec, que el Govern de CiU va fer desaparixer prcticament, creiem important anarlos reintroduint, per aix entenem que a final de la legislatura haurem implantat els ajuts per infant a crrec per a totes aquelles famlies amb ingressos fins a 35.000 anuals. Els ajuts sn un recolzament rellevant fins als 3 anys i les famlies amb menys ingressos els han trobat a faltar aquestsdosanys.
66

DAVANTLAPOBRESACREIXENT,TREBALLPERLAINCLUSISOCIAL En lactualitat una de les prioritats clares del nostre model social es troba en la construcci de respostes a laugment de la pobresa i de les situacions dexclusi social que sestan produint al nostre pas. El model socialista de poltiques socials es basa en la defensa dels drets de les persones, en front de lassistencialisme sistemtic i el retornalacaritatqueproposaCIU. Si no assegurem la cohesi davant les noves desigualtats correm riscos reals de fractura i conflictivitat social. No s un tema de valors nicament, sin un tema de benestar collectiu. Les societats fracturades sn pitjors (inseguretat, degradaci de la convivncia) per a tothom. En aquests moments de qestionament dels sistemes de serveis de benestar, no hem de parlar de despesa sin del fet que la inversi social per donar resposta als ms vulnerables s part de la soluci i no el problema. Les poltiques socials sn claus davant laugment de les desigualtats socials. Lesfor de creaci de nous drets dels governs progressistes, coincidint amb lpoca de crisi econmica, ha incrementat molt la pressi sobre els serveis socials bsics dels municipis que estan contenint lemergncia social a les nostres ciutats, cada cop amb menysrecursosisuportsdelGovernautonmic. Lincrement del nombre de persones i famlies que estan en situaci de risc dexclusi social degut a la pobresa econmica t dos factors generadors clau: les dificultats per accedir o b mantenir una ocupaci i les dificultats per accedir o b mantenir un habitatge. Es tracta dun nou perfil de persones i famlies que shan vist immerses en situacions de vulnerabilitat econmica i que poden abocarel futur dels seus fills i filles alapobresailexclusisocial. Elnombredefamliesquetenentotselsmembresalatursjade243.900llarssegons lEPA, una xifra que sha quadruplicat des del 2008. La taxa de risc de pobresa a Catalunya es fixava en un 19.9% lany 2011 i en un 21,9% lany 2012. Sn xifres totes ellesmoltimportantsdavantlesqualscalenpoltiquesdecidides. Els i les socialistes volem dotar dabsoluta centralitat, en el discurs i en lacci poltica, la lluita contra la pobresa i la promoci de les poltiques pbliques dinclusi i cohesi social. Establirem una estratgia de treball conjunta amb els ens locals, les entitats socials del tercer sector i agents socials i econmics del nostre pas per tractar la prevenci i labordatge de les situacions de pobresa i dexclusi social duna forma coordinada i integral. Definirem instruments de xoc que donin resposta real als casos de pobresa i risc social, des de la prioritzaci de les necessitats en alimentaci i en habitatge.Perlapeaclaudelsistemaderadicacidelexclusivamsenlldaix,i lEstatutjalapreveu.
67

Mesura4.8:RendaBsicadeCiutadaniaiRendaMnimadInserci Garantir el compliment de larticle 24.3 de lEstatut dAutonomia de Catalunya, via una nova llei, establint que les persones o les famlies que es trobin en situaci de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mnims dunavidadigna,dacordamblescondicionsquelegalmentsestableixin. Aix doncs proposarem la Renda Bsica de Ciutadania com a salari social per a aquells ciutadans i aquelles ciutadanes amb dificultats dinserci sociolaboral, i la Renda Mnima dInserci per aquells ciutadans i aquelles ciutadanes amb possibilitats dincorporarse al mercatdetreballmitjanantacompanyamentlaboral. Una passa tan rellevant no pot ser donada sense prviament acordar un Pacte Nacional contra la Pobresa i per la Promoci de la Inclusi Social, com a marc de referncia de pas, que articuli el conjunt destratgies necessries, fruit del consens entre tots els agents implicats, incorporant la dotaci real de recursos des de la prioritzacipressupostria. La renda bsica ha de ser integrada progressivament en els pressupostos pblics, per molts estudis plantegen que els seus efectes econmics globals sn positius, i en qualsevol cas s linstrument millor per assegurar que no es cau en el cant obscur de lexclusi. Cal tenir cura en respectar escrupolosament la dignitat de les persones que travessen dificultats, i no estigmatitzarles. Per exemple, tamb plantegem transformar els bancs daliments en botigues solidries que potencin lautonomia de les persones i les famlies. No s el mateix rebre una capsa amb aliments per a una setmanaquerebreunvaldevalorxianarloabescanviaraunabotigasolidria(amb subministres del banc daliments local i altres productes de necessitats bsiques familiars)peraaquellsbnsquenecessitalafamlia. Totes aquestes accions de proximitat shan de desenvolupar des de taules territorials per la inclusi que garanteixin lexistncia daccions coordinades entre els mbits docupaci, habitatge i serveis socials. Creiem que cal redefinir el sistema catal de serveissocialsmillorantladotaciielssuportsdelsserveissocialsbsicsdelsmunicipis que sn els ms ben situats per fer front a la contenci de lemergncia social, creant autnomament des del municipi un nou sistema de serveis coordinat, finanat per la Generalitat i, per qu no, per actors privats, que combini accions dels tres mbits per prevenir o b contrarestar les situacions de pobresa emergent. Apostarem doncs pel treball comunitari que afavoreixi intercanvis intergeneracionals i interculturals, mitjanant el foment de la proactivitat de les persones voluntries. Gent que ajuda gentdelseuentorn.
68

bviament, calen recursos per a totes aquestes poltiques. A ms de noves dotacions pressupostries fruit de la reforma fiscal que proposem, impulsarem decididament laplicaci del Clausulat Social i laugment decidit de la gesti del 0,7% de lIRPF a Catalunya. UN NOU ESFOR EN LES POLTIQUES DIGUALTAT. SN TAMB UNA PRIORITAT ECONMICA. Actualment en el nostre pas assistim a decisions i reformes dels governs de dretes autonmic i estatal clarament direccionades cap a un canvi de model social, retornant de forma inexorable a plantejaments clssics i patriarcals. No s casual ni neutre que els sacrificis pressupostaris ms importants se centrin, per exemple, en les escoles bressol o b en la implementaci de la llei de promoci de lautonomia personal i atenci a la dependncia. Tampoc s improvisada una reforma laboral que precaritza el mercat de treball i que atenta especialment contra els drets dels treballadors i les treballadoresaconciliarlasevavidalaboral,familiarisocial. Comserunasocietatonesdificultalaccsdelsnensilesnenesaletapaeducativa0 3,onsiguiquasiimpossibleaconseguirrecursosperalespersonesdependentsionles relacionslaboralsalempresafacinquasiincompatiblegaudirenplenituddelfetdeser mare i ser treballadora? Estem parlant del retorn a un agreujament dels nivells de discriminacidegnere,onlesdonesestantornantalespaiprivat,obligadesaexercir rols de cura, i cada cop amb ms obstacles per accedir al mercat laboral amb igualtat doportunitats. Caldr tenir present les conseqncies que tindran els patiments emocionals provocats per la vivncia de greus situacions econmiques, laborals i de risc dexclusi social de moltes dones. Quan la salut social femenina est clarament afectada per aquest escenari, automticament entren en risc els altres aspectes psquicsifinsitotelsfsics. No pot ser que totes les anlisis i lectures que es fan de la crisi i els seus resultats estiguinceguesalgnereiquenovalorinencapmomentlimpacteespecficenlavida de les dones. No pot ser que el gruix de les reformes i retallades se centrin en aquells serveispblicsquetenenaveureamblavidaquotidianadelespersonesipensarque aix no t biaix de gnere. Seran les dones les grans damnificades de tot plegat, cobrint les mancances imposades en els sistemes de serveis de benestar. Aquesta sobrecrrega posar en risc la seva salut i els seus processos de creixement personal, socialilaboral. Davantdaquestasituaci,elsilessocialistestreballaremper:

69

Garantir el desenvolupament dels instruments estratgics de pas que aborden la igualtatdegnere. Incorporar la perspectiva de gnere en les poltiques dinclusi social, per abordar lessituacionsdepobresaiexclusiquepateixenlesdones. Retornar a prioritzar la implementaci de letapa educativa 03 cercant frmules viablesdefinanamentdelesescolesbressol. Reformar la llei de promoci de lautonomia personal i atenci a la dependncia pergarantirlacoberturadelespersonesdependents. Exigir canvis en la reforma laboral que recuperi i millori les accions vinculades a facilitarlavidalaboral,personalifamiliar. Recuperar la lluita contra el conjunt de discriminacions clssiques de gnere: bretxasalarial,precarietatdelesdones,laccsalsespaisdedecisi. Garantir el compliment de la llei digualtat (plans digualtat a les empreses i a les administracionspbliques). Garantir la presncia de les dones en lespai pblic i la incorporaci dels homes a lespaiprivatidecura. Implementarelmarclegalidesenvoluparpoltiquespbliquescontralesviolncies quepateixenlesdonespelsimplefetdeserho. Defensa del marc legal vigent que garanteix a les dones decidir sobre el seu propi cosisobreunamaternitatdesitjada.

Cal donar suport a lemprenedoria majoritriament sn dones les emprenedores a travs dels recursos dAcc1 i recursos dentitats especialitzades . Cal el manteniment de les poltiques digualtat a les empreses, acompanyant el teixit productiu en la posadaenmarxadeplansdigualtatpertaldaprofitareltalentfemen. Cal tamb un nou impuls a les poltiques de Gesti del Temps a les Empreses, acompanyant la posada en marxa de mesures que facilitin la conciliaci de la vida personal i familiar, i la fidelitzaci del talent femen. I cal finalment lluitar contra la bretxasalarial. Una altra gran urgncia es situa a nivell de la violncia de gnere, que continua sent una xacra social i ara les seves manifestacions estan agreujades tamb com a conseqncia directa de la degradaci socioeconmica dels entorn familiars.Per aix cal avanar en el desplegament de la Llei per a leradicaci de la violncia contra les dones, assolint el comproms dacabament de la xarxa de recursos per poder fer front a la recuperaci de les vctimes de violncia masclista. Seguirem fent campanyes pbliques contra la violncia masclista, i donant a conixer els recursos existents per tal de donar suport a les dones que pateixen violncia. Garantirem tamb el cobrament de la pensi daliments a les dones maltractades i als seus fills i filles. Ho faremdesplegantelfonsdimpagamentdepensions,quecontemplalanostralleicom
70

a comproms del pas amb les dones, com a instituci que vol garantir que tota dona vctimadeviolnciaielsseusfillsifillescobrinlasevapensidaliments.Aquests un recurs indispensable per garantir que les famlies vctimes de violncia no acabin en lexclusi. Finalment donarem suport al finanament de les Cases dAcollida per a donesmaltractadesenaquellsmunicipisqueenelseumomentvanferunaapostaper poderacompanyarlesvctimesdeviolnciamasclista. Finalment pel que fa a la lluita contra lexplotaci sexual, val a dir que aquest s un dels temes que ms preocupa a molts ajuntaments, especialment pel que fa a locupaci de lespai pblic, tant en nuclis urbans com en les vies locals. Des del punt de vista social cal treballar donant un missatge clar al respecte. Per cal ressaltar tamb que Catalunya s lnica comunitat autnoma que t regulats els locals de pblica concurrncia on es permet lexercici de la prostituci, cosa que ha produt un efecte crida tant per a les mfies que exploten dones com a lhora de legitimar la demandadaquesttipusdeservei.Enaquestcontext,lanostrapropostaseriaelaborar unfullderutaqueincorporslessegentsactuacionsdecidides: Mesura4.9 Elaborar una llei de lespai pblic on queds recollida expressament la prohibici de lexercicidelaprostitucientotaquestmbit(queinclouespaiurbicarreteres).Derogar igualment el decret de regulaci de locals de prostituci, per deixar aquesta activitat senseemparanormativadirecta,ivistqueglobalmentlexperinciahaestatnegativa. Cal facilitar el cam a les dones que ho volen deixar. Proposem crear un programa de recuperaci personal i reinserci en el mercat de treball per a les dones exprostitutes, quecontemplaraccionsformatives,desuportemocionaliderecuperacipsicolgica. Igualment, cal seguir desincentivant la demanda, mitjanant campanyes a lefecte, aix com tenint una actuaci decidida de penalitzaci als clients que demandin serveis sexualsremunerats. POLTIQUESTANGIBLESALALADADELSPROBLEMESDELSILESJOVES s possible que els joves tornin a tenir confiana en el seu futur? Noms ho s si abordem poltiques especfiques que estiguin a lalada dels seus problemes. La crisi econmicahacolpitlajoventutmsqueaning.Hanestatlesvctimesprincipalsdun mercat laboral inestable, caracteritzat per la seva precarietat i temporalitat, i ms encara amb la reforma laboral del PP.El lema joves sense futur seria potser un dels que millor defineixen la imatge dells mateixos que tenen els joves a Catalunya. Una afirmaciqueimplcitamentassumeixquelajoventuttampoctpresent.
71

Un element crtic de la crisi s la dificultat que els joves troben per entrar, per sobretot,permantenirseenelmnlaboral.Lesprobabilitatsderestaralaturperun jove sn tres vegades superiors a un adult. Latur juvenil provoca una situaci de frustraci i regressi de milers de joves del nostre pas que es troben atrapats i sense opcions. Joves sense feina s sinnim de disgregaci social i cal aturar aquest cercle vicis que la recessi alimenta. Com a societat hem de ser capaos de donar una respostaadequadaaaquestageneraci,lamsbenformadaipreparadadelahistria. Elgovernilesinstitucionshandetraarcaminsdeprogrs,noenspodempermetreel luxe que aquesta generaci caigui en loblit i sigui una generaci problemtica durant cinquantaoseixantaanys. I qu ha fet el Govern de CIU davant aquesta dramtica situaci? La resposta del ConsellerdEmpresaiOcupacialaprecriasituacidelsjovesielevadataxadaturva ser recomanarlos que anessin a Londres a servir cafs. El Conseller Mena ja t la seva resposta:Msde6.000 joveshanabandonatelpasenelsdarrersdosanys.Catalunya shaconvertitenunaexportadoradejovesprofessionalsqualificats. Les retallades del Govern de CiU shan acarnissat sense cap lmit ni cap seny amb el collectiu jove. En primer lloc amb laugment dun 66% de les taxes universitries. CIU ha aplicat lincrement ms alt dins la forquilla que li donava el govern del PP per encarir les taxes. A la vista que la seva poltica de beques s del tot insuficient, podem dir que tornem a la universitat elitista a la qual noms assistien aquells que sho podien finanar per qestions econmiques. Per alhora hem redut o eliminat els plans destinats a projectes ocupacionals per a joves, com el Pla Sumat, generadors doportunitats laborals entre aquells joves que suporten atur de llarga durada o b els aturatssensequalificaci. CiU va votar tamb al Congrs dels Diputats a favor de leliminaci de la Renda Bsica Emancipaci que ha perms que milers de joves sen beneficiessin a Catalunya. Molts jovesesveuendestinatsatornaracasadelsseuspares.Tambvanvotarafavordela propostadelGoverndelPPdexclourelsdelPlanPreparaquepermetlaprrrogadela prestacidaturfinsunmximdesismesosuncopesgotada. Ladramticasituacidelsjovesavuijuntamentambeldesgovernilapermissivitatdels poders pblics davant de la situaci configuren un malestar social que a la vegada condueix a un sentiment de desafecci poltica entre els joves. Gaireb podem parlar dels joves com un collectiu en risc dexclusi social.Els joves no volen esperana sin que necessiten comproms i acci. Per aix els i les socialistes fem una de les apostes principalsdaquestprogramadirigidesaells:

72

Mesura4.10:HernciaUniversal Destinarem una part substancial del nou Impost de Successions a un fons, anomenat Herncia Universal, que financi els projectes de cada jove catal a partir dels seus divuit anys. Cada jove que completi lESO o un PQPI guanyar 1.500 crdits (equivalent a euros) i 1.500crditsmsquanfinalitzielBatxilleratolaFormaciProfessionalInicial. Aquests 1.500 o 3.000 crdits es podran consumir a partir dels 18 anys per no com adiners lquids sin de tres maneres diferents: en projectes de formaci (Grau, Mster, Cicles formatius de grau superior, idiomes, carnet de conduir professional, etc.), emprenedoria (projecte dempresa, adequaci de locals, compra dequips informtics, etc)oemancipaci(fiancesiprimeresrendesdelloguer,mobiliari,etc). Amb aquesta proposta volem incentivar que els i les joves se sentin recolzats per prendre les seves prpies decisions. El finanament prov de lImpost de Successions per recordarnos que lherncia s el transmissor principal de les desigualtats a travs de les generacions. Els i les socialistes volem que existeixi un impost que compensi parcialmentaquestacircumstncia. Tot i creure molt en els efectes daquesta mesura, sabem que la necessitat a curt terminidelsjovessteniroportunitatsdetrobarfeina.Perpalliarelsefectesdelatur en el sector de poblaci comprs entre els 16 i els 34 anys i generar oportunitats laborals, suport als emprenedors i potenciar la formaci dels joves aturats que no tenenunaformaciqualificada,plantegemendegarunafiguraespecfica: Mesura4.11:SegonPacteNacionalperalOcupaciJuvenil Lobjectiu s lassessorament de cada jove de manera personalitzada i ladaptaci dun itinerari dinserci laboral o formativa en funci de la qualificaci professional i els objectius personals de cada jove. Un itinerari que hauria de comptar amb un seguimento tutelaenlesfasesposteriorsalacomplimentdelpla. Ens comprometem a oferir un lloc de treball, formaci o prctiques a qualsevol persona jove en condici de desocupaci. s la iniciativa coneguda com a European Youth Guarantee,undretdelsjovesquevolemquesiguireconegutaescalaeuropea.Jahaestat implementatambxitaustria,ipasoscomFinlndiaiLuxemburglestandesenvolupant en aquests moments. Aquesta iniciativa seria viable grcies a la redirecci de 10.000 milions deuros dels fons socials europeus no utilitzats, que permetrien treure de les llistesdelaturamsdedosmilionsdejovesatotaEuropa.
73

 Per tal dendegar aquesta mesura convocarem una taula de dileg amb sindicats, associacionsempresarials,sectorssocials,forcespoltiquesientitatsmunicipalistes. GENTGRANACTIVA:FOMENTEMLENVELLIMENTACTIUIUNACONCEPCIPOSITIVA DELAVELLESA La prdua de renda disponible amb laugment de preus, copagaments i prdua real de poder adquisitiu de les pensions situen les persones grans amb ms dificultats per fer front a la situaci econmica. A ms, moltes pensions de jubilaci han esdevingut lnicingrsestabledemoltesfamlies,demaneraquemultituddepersonesgranshan hagut dacollir a casa seva i dins la seva minsa economia a fills i nts per poder tirar endavantplegats.Peraltrabanda,lagentgranhavistcomamblaincertesaeconmica tambarribaelqestionamentdelasevapensiperpartdeladretagovernant. Els i les socialistes considerem lenvelliment com una etapa de la vida que no ha de comportar cap disminuci de drets ni de reconeixement de cap funci social, per aix apostemperpoltiquespbliquesquefacilitinlenvellimentactiu: Crearem els mecanismes necessaris per difondre les activitats adreades a les persones grans aix com daltres que contribueixin a fomentar un envelliment actiu, la prevenci de la dependncia i els hbits saludables en lmbit cultural, formatiu, desportidetecnologiesinformaciilacomunicaci. Promourem la participaci de la gent gran en totes elles implicant tamb els consells de la gent gran i altresrgans de participaci. Potenciarem el voluntariat entre la gent gran donant difusi a les experincies que actualment existeixen i definint nous espais de collaboraci amb la societat i fomentant que lexperincia professional de les persones jubilades sigui aprofitada per altres sectors, promovent les relacions intergeneracionals, aix com afavorirem que les persones grans que estiguin soles puguintrobarespaisderelaciiacompanyamentenelvoluntariatsocial. Impulsarem els programes intergeneracionals a les escoles, les universitats i centres cvics amb lobjectiu dincrementar el contacte i coneixement entre joves i persones grans.

74

Garantirem els drets de les persones grans reforant els protocols contra el maltractament i labs de les persones grans amb la prevenci, detecci i atenci a aquest tipus de violncia, especialment la que es produeix en situacions de dependncia, aix com garantint la formaci dels i les professionals que treballen amb lespersonesgrans. Milloraremiagilitzaremelsprocessosdadopcidemesurescautelars,dincapacitacii nomenament de tutor i establirem mecanismes per evitar els abusos aix com ls adequatdaquestesmesures. Fomentarem ls del document de voluntats anticipades ilacompanyament al final de lavida. Mesura4.12Unasocietatperatoteslesedats Perqu les persones grans sn un actiu per a totes les generacions, ens comprometem a treballar amb les entitats de gent gran perqu en el procs d'envelliment totes les persones, ms enll de capacitats i condicions fsiques i econmiques, puguin desenvolupar al mxim la seva independncia i autonomia. Promourem els hbits de vida saludable, la participaci, la cultura i la formaci aix com el voluntariat entre totes lespersonesgrans. IMMIGRACI,DELASOCIETATDACOLLIDAALASOCIETATDIVERSA EnelPSCtreballemperconstruirunasocietatintegradoraiinclusiva,aixvoldirquela cohesiilaconvivnciaentrediferentssntretsdiferencialsdelesnostrespoltiquesa diferncia de discursos de la dreta que exclou i enfronta les persones de forma irresponsable. La duresa de la crisi ha comportat que avui hi hagi ms persones que marxen de Catalunya que nouvinguts que arriben. Tot i aix, som conscients que cal continuar apostant per les poltiques i accions garantidores de la integraci de les persones que en la darrera dcada shan incorporat a la ciutadania catalana des de la prcticadedretsideuresperpartdetothom. Combatrem els discursos racistes, xenfobs i populistes que alimenten la desconfiana i lodi vers la pluralitat adaptant la Llei digualtat de tracte i no discriminacialanormativa.

75

Cal garantir que els i les immigrants coneguin les dues llenges oficials de Catalunya recuperant les estratgies de la formaci no reglada, com les escoles dadults. Hem destablir els mecanismes necessaris per a no crear bombolles culturals, ni realitats allades. Cal fer un treball intens i extens en la millora dels barris, en la milloradelaqualitatdevidadelespersonesilaccsaleducaci. Donarem suport per treballar en els barris que ho requereixin fent intervencions urbanstiques i socials. En aquells que ja shan transformat fsicament sintensificaran les poltiques de convivncia, dinserci laboral, salut comunitria, educacidadults,etc. Laubicacidenousespaisdeculteesproduirsempreambrespectealalleiiamb supervisidelasevaubicaciperpartdeladministraci.

Hemdenormalitzarlexercicidelaplenaciutadania,garantintelsdretspolticsisocials delapoblaciimmigrada. Hem de promoure poltiques que facilitin la permeabilitat de les noves expressions creatives, artstiques, cientfiques i intellectuals i el seu encaix en la societat en un marcdepluralitatiinterculturalitat. LACTIVITATESPORTIVASMOTORDEBONASALUTIDECOHESISOCIAL La poltica esportiva s daquelles que moltes persones interpreten com a secundria, relacionadaambellleureinomereixedoradeprotecciespecialentempsdecrisi.Elsi les socialistes no compartim aquesta visi, que creiem antiga. Lesport juga un gran nombre de funcions en una societat moderna com la catalana. Un rol de promoci de la convivncia i la cohesi, un rol de promoci de la salut, i un rol educatiu en tota letapa dinfncia i joventut. De tota aquesta multiplicitat de rols en resulta que molts catalans i moltes catalanes el practiquin i per aix ha esdevingut un mbit de molta importncia en termes docupaci i de consum. Un sector creador de llocs de treball que en la majoria dels casos no consumeix gaires recursos ambientals i que no s deslocalitzable. s per tots aquests motius que fa anys que els i les socialistes treballem per la universalitzacidelesport,facilitantlaprcticadactivitatfsicaiesportivaentotesles edats. Entenem lesport com un dret individual i collectiu, un instrument que afavoreix la salut, el benestar fsic i psquic de les persones i millora la convivncia i la sevaintegracienlasocietat.

76

s obvi que al costat daquestes funcions els clubs i les federacions, lesport de competici delit, juga un rol de representaci simblica de collectius que tamb ha adquirit gran importncia. Com totes les poltiques publiques que en bona part es basenenladespesa,lesporthadesercapa,enunmomentdecrisi,deconcentrarels recursos disponibles en les peces ms frgils i ms necessries de tot lentramat dequipaments, administracions, clubs, consells i federacions, per tamb empreses, queconfigurenelsectoresportiu. En la propera legislatura entenem que els principals aspectes en els quals cal progressar sn la coherncia i la coordinaci de les actuacions de les administracions. Cal redefinir el Mapa dInstallacions i Equipaments Esportius susceptibles de rebre suport pblic, i endegar la segona fase del Pla dEquipaments (PIEC) amb la programaci econmica plurianual que sigui plausible, per fermament compromesa. En els equipaments educatius tamb cal preveure que sempre sacompanyi un nou centre duna pista/pavell. s molt important que larquitectura esportiva sigui transmissora de valors i per tant estigui adaptada a les persones amb diversitat funcional, tant per a laccs com per a la prctica desports, i alhora a les tecnologies mseficientsdsenergticidaigua. A nivell de serveis a les persones, completarem el procs dintroducci de la prctica esportivacomamtodeteraputicencertespatologies,amblareceptadesportper part del metge de famlia del CAP, fentse crrec el Servei Catal de la Salut del cost daquest tractament en un centre esportiu pblic, doncs el cost s inferior al dun tractament convencional. Pel que fa a la cohesi social, reprendrem la lnia de treball enfavordelesportfemen,pelseupotencialgeneradordigualtatdegnere. Assegurarem el finanament mnim suficient per al manteniment amb dignitat plena de lesport de base en edat escolar i federat, en collaboraci franca i permanent amb els Consells Esportius, les federacions, la UCEC i la UFEC. Com a mesura de suport als clubs, inclourem un percentatge de les quotes a clubs amb activitat dinters social comadespesadedubleeneltramautonmicdelIRPF. Volem finalitzar tamb la tasca de definici dels mbits professional i voluntari de lesport, impulsant cadascun dells i establint passarelles que permetin a esportistes i entrenadorsquehodesitginaccediraserunprofessionaldelesport. I pel que fa a les seleccions esportives ens comprometem a donar suport a les seleccions catalanes en aquells esports en qu la reglamentaci internacional federativahofacipossible,araoprogressivament.Nocreiemenlapolititzaciartificial de les seleccions, per s que pensem que el marc jurdic espanyol ha de ser prou flexible com per respectar la voluntat de les federacions catalanes, espanyoles i internacionalsperorganitzarlessevescompeticionscomhoestiminoport. Mesura4.13
77

Finalment, volem subratllar que donarem ple suport als Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017 i a la candidatura de BarcelonaPirineus deJocs Olmpics dHivern,en aquellsaspectesfinancersiorganitzatiusquelxitdaquestsesdeveniments(quehan estatcapaosdeferprevisionsausteresdedespesa)requereixin. Els Jocs del Mediterrani sn una excellent oportunitat de projectar la segona rea metropolitana del pas, com un espai de qualitat de vida i capa de ser escenari de gransprojectessocialsieconmics. I els Jocs dHivern BarcelonaPirineus sn loportunitat de demostrar lefecte darrossegament que la capital de Catalunya pot jugar envers el conjunt del territori, alhoraquesuposaranunapromocidelaltamuntanyacatalanacomunespainatural deprimerordrequecombinademanerasostenibleleconomiadellleureilesport. Perdescomptat,tambhemdetenircuraqueelresultatorganitzatiudelsCampionats MundialsdeNataciidHandbolquetindranllocacasanostrasiguidxit. TERCERSECTOR,CIUTADANIARESPONSABLE El Tercer Sector Social a Catalunya el formen ms de 7.500 entitats sense afany de lucre que actuen en mbits molt diversos relacionats amb els collectius ms vulnerablesi que defensen valors que formen part de l'ideari poltic del PSC: la justcia social i el benestar collectiu. Ms de 100.000 professionals atenen ms d'1.700.000 persones, orientantles cap a la seva inserci social, promovent l'educaci en valors i incentivant el seu comproms social, amb especial dedicaci i atenci al collectiu d'infantsijovesmsdesfavorits. En moments de greu crisi econmica cal reivindicar el paper cabdal que el Tercer SectorSocialesttenint,nosenseproblemes,pergarantirlaigualtatd'oportunitatsila cohesi social. CiU no ha garantit en cap dels seus pressupostos les necessitats econmiques necessries perqu les entitats del Tercer Sector Social puguin garantir l'atenci als collectius ms desfavorits. El Govern d'Artur Mas encara no ha pagat centenars de milions d'euros que deu a empreses i entitats que presten serveis de responsabilitat pblica, posant en risc la qualitat de latenci a la ciutadania ms vulnerable,complicantlagestieconmicaiposantenrisclacontinutatdentitatsque sn viables. Els casos ms flagrants sn limpagament del mes de juliol i els endarrerimentssistemticsenelspagamentsienlesconvocatriesdesubvenci. En el PSC plantegem un comproms ferm amb el Tercer Sector que significa un compromstambambelsmilersimilersdebeneficiarisibeneficiriesqueveuenenla tasca de les entitats una possibilitat real per millorar les seves condicions de vida, la
78

seva formaci, la seva reinserci social i laboral. Una finalitat que compartim els i les socialistes: millorar la qualitat de vida de les persones. El PSC vol apostar per una sortida de la crisi conjunta, cercant les sinrgies i fent de les entitats socials uns dels eixos bsics per a la recuperaci econmica del pas. Ens comprometem a treballar de manera conjunta en el disseny, avaluaci i aplicaci de les poltiques socials i de promocieconmicaportadesatermepelGovernamblesentitatsrepresentativesdel TercerSector. Dotarem econmicament el Pla de Suport al Tercer Sector Social aprovat el mes de setembrede2012,pertalquenoquedinomsenundocumentdebonesintencions. Mesura4.14 Pla Estratgic i de Suport del Tercer Sector Social: establirem mecanismes de coresponsabilitzaci que millorin el finanament, assegurin el pagament i agilitzin la tramitaciadministrativaenlaconcertacideserveisambelTercerSectorSocial. Els i les socialistes establirem un nou marc ms transparent per a la difusi de les subvencions i els ajuts destinats al Tercer Sector i al conjunt de la poblaci amb ms necessitatssocials,pertaldegarantirnel'accsigualitari. ElTercerSectorhadesertambcollaboradordelimpulseconmicqueha dexperimentarelnostrepas,perlaquantitatdellocsdetreballquepotcrear,lagran majoriadellsambunamoltbaixaemissidecarboniperqulesfeinesdesuporta altrespersonesrequereixenunbaixconsumenergtic.Peraixincrementaremla collaboracientrel'empresaprivadailesentitatsdeltercersector,pertaldecercar iniciativesencaminadesalacreacideprojectesdeResponsabilitatSocialCorporativa. Reclamarem igualment la reforma de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) en la contractaci pblica que no debiliti les entitats del Tercer Sector enfront les societats mercantilsenelsconcursosdeserveis.

79

 Captol5

CONEIXEMENTICULTURA,LAMILLOR INVERSI
INVERTIMENCULTURA,CREEMVALORS,GARANTIMLACCS El sistema cultural catal avui est amenaat. Existeix el perill que desapareguin les bases construdes les darreres tres dcades, que han perms el ms alt nivell de desenvolupament cultural a Catalunya dels darrers segles, i que la cultura acabi situantse en un lloc perifric del projecte de pas. Lincrement de lIVA, la retallada delspressupostospblics,laconsideracidelaculturacomamerentretenimenti,fins i tot, el pensar que els problemes de finanament de la cultura es solucionaran noms amb el patrocini i el mecenatge, sn els vrtexs que dibuixen el nou argumentari de la dreta catalana i espanyola. Aquell dret a la cultura, establert a lEstatut de Catalunya de2006,selhanendutelsventsdelacrisi,persobretotlaminimitzacidelpaperde lEstat i la renncia dels actuals governs de Catalunya i Espanya a un veritable desenvolupamentculturaldesdelesestructuresdepas. s necessari que la cultura adquireixi un paper central en la configuraci poltica del pas.Perferho,hadetenirencomptelenormetradiciacumulada,persobretot,ha de generar els mecanismes necessaris per tal de no posar en perill la vitalitat cultural de Catalunya en termes de producci artstica, recerca cientfica i generaci de coneixement. I daltra banda, sha dactuar atenent la dimensi social de la cultura, que tradueix el dret a la cultura en serveis, productes i programes que possibiliten la participacienlavidaculturaldemilersimilersdeciutadansiciutadanes.
80

 Aquesta visi complexa del fet cultural contempla tamb la seva dimensi econmica, estratgicament decisiva per al creixement i el desenvolupament de leconomia del coneixement, i educativa, perqu educaci i cultura configuren un substrat indestriablequeobligaaconfluirelsdosmnsentermesd'accipoltica. El moment actual reclama solucions econmiques i administratives, i exigeix una sensata gesti dels recursos i una adequada combinaci entre poltiques deficcia i estalvi amb daltres que potencin els efectes multiplicadors de lacci pblica. Quantitat i qualitat sn dos ndex de mesura de lxit duna societat i de la seva dimensi cultural: quantitat en la mesura que s imprescindible mantenir inalterable lobjectiu dassegurar la mxima accessibilitat de tota la ciutadania als continguts culturals, i qualitat, en la mesura que lextensi dun mercat global i la proliferaci de lestecnologiesdelaculturadesvirtuenelsubtilequilibrientrecincia,artipensament ilimmensmercatdelentreteniment. Lactual situaci de crisi econmica, dficit pblic i retallades socials dibuixa un escenarienquperillengreumentelsavenosrealitzatsenelsdarrersanysenmatria daccsdelaciutadaniadeCatalunyaalsproductesculturals.Elsistemaculturalcatal, basat en una variada oferta dequipaments i serveis culturals pblics i privats al llarg del territori, est patint reculades estructurals agreujades per la manca de sensibilitat dels governs conservadors (de Catalunya i Espanya), que mitjanant retallades pressupostries, fiscalitats abusives (augment de lIVA) i absncia de poltiques actives i compartides amb els agents i emprenedors, estan expulsant les poltiques culturals delblocdepoltiquesdecohesisocialprpiesdelEstatdelBenestar. Lasostenibilitativiabilitatdelsistemaculturalcatalestanenperill.Caladoptarunpla de mesures de xoc per mantenir les conquestes bsiques assolides, aturant una situaci de fallida i posant les bases, en el moment actual, per possibilitar la recuperaci en un futur proper. Si no actuem ara de forma decidida, recuperar els nivellsdexcellnciaassolitsenelsdarrersanyspodriaesdevenirunrepteimpossibleo demoltllargrecorregut. Refersedelssotracsdelacrisi,lesretallades,lincrementdelIVA Limpacte de lactual crisi econmica en els emprenedors culturals i en els pblics, aix com la progressiva disminuci de la despesa pblica en lmbit cultural fan que sigui indispensablebuscarunacordentretotselsagentspertaldegarantirlasostenibilitati eldesenvolupamentdelsistemaculturalcatal.Enelcontextactual,elculturalsegueix sent un sector estratgic pel pas. Cal enfrontar el moment convenuts que la Cultura t un paper cabdal, que ha de ser considerat un sector preferent i central pel Govern de Catalunya. Els i les socialistes, presentem, per tant, un conjunt de propostes i
81

mesures per defensar i renovar les poltiques culturals a Catalunya que ens tornin a situarambcapacitatdeserambiciososamigtermini. Establiremdoncsdemaneraconcertadanovesestratgiesdecaptacidenouspblics, nous usuaris i nous practicants, per tal que gaudeixin dels recursos culturals a casa nostra. Concertarem amb la televisi pblica i en general amb els mitjans de comunicaci mecanismes de difusi de loferta cultural. Impulsaren un pla de foment de la lectura i de la informaci, implicant mitjans de comunicaci, autors, editors i biblioteques. Impulsarem tamb una estratgia catalana prpia per a la gesti dels drets dautor, adaptada als requeriments de la societat digital, i al servei dels interessos pblics. Abordarem amb el sector la regulaci laboral i fiscal dels exercicis professionals i un estatutespecficperalafiguradelartista. Culturascohesi Ats el moment que vivim, apostarem per una nova dimensi social de la cultura, perqu cultura s garantia de cohesi social. Reforarem els equipaments, xarxes i serveis de cultura de proximitat: biblioteques, centres culturals, ateneus... i donarem suport a la participaci ciutadana dins lassociacionisme cultural, aix com a la prctica amateurdactivitatsdeculturapopular.Ensreafirmemenqulaculturapopularhade tenir com a interlocutor nic en ladministraci el departament competent en Cultura. Per aquest teixit associatiu, crearem centres territorials de recursos (instruments, projectors,etc.)peralseuscompartitiresponsable. Establiremunpladesuportpermodernitzarlesseussocialsassociatives,especialment aquelles que ofereixen productes culturals a la ciutadania, i impulsarem circuits de difusi d'aquests productes. Fomentarem el desenvolupament de les expressions culturalsiartstiquesprovinentsdelacreixentdiversitatinterculturaldelpas. Oxigenperalsistemacataldensenyamentsartstics Davant la greu ferida que lactual govern de CiU ha produt, amb la drstica reducci del suport econmic, nosaltres promourem un gran comproms de pas pel redesplegamentdelsensenyamentsartsticsalterritori. Garantir la presncia de centres de formaci artstica i cultural en clau de dimensi educativa, que abastin des de la professionalitzaci a les prctiques amateurs i lasocialitzaci dels llenguatges artstics, segueix sent el punt clau per tenir bons intrprets i pblics molt qualificats. Restablirem el marc de concertaci entre el Departament dEnsenyament i els ajuntaments per mantenir i desplegar les escoles de msicaidedansa,millorantsubstancialmentelfinanamentdelesplaces.
82

 Laculturapotsserpalancapersortirdelacrisi. Si volem que la cultura com a sector econmic faci el salt endavant que tothom creu que pot fer, el gruix de limpuls ha de venir de lexistncia dempreses slides i competitives. A Catalunya ja existeixen grans exemples daquesta dimensi i hem de treballar per tal que nhi hagi ms a tots els segments, per tal darrossegar una muni dempresesespecialitzadesdemidamenor. Cal doncs que el sector pblic reorienti, i ms en lactual etapa de restriccions pressupostries, la seva poltica de foment i suport a les iniciatives artstiques i culturals del mn privat, prioritzant lexcellncia en combinaci amb la inserci en el mercat. Per possibilitarho, cal un gran acord entre el Govern de la Generalitat i els emprenedors culturals, amb les empreses, i tamb amb les entitats del Tercer Sector, per definir un projecte estratgic global, ambels diferents plans estratgics per acada sector. Garantirem el finanament pblic de la cultura en aquells equipaments i serveis pblics bsics i, en combinaci amb el sector privat, en els projectes culturals que afavoreixin laccs de la ciutadania als productes culturals. Definirem poltiques de foment i de suport a la iniciativa cultural, adreades a agents privats i a ajuntaments. Concertarem amb el sector privat projectes comuns amb finanament i gesti compartits. Millorarem la gesti de l1% cultural, amb determinaci de prioritats i de criterisdeconcurrnciaitransparncia. Diversificarem els instruments de finanament i estmul cap a les propostes de les empresesculturalsqueaportinunaltpotencial,especialmentlesquetinguincapacitat de generar un potent mercat cultural interior i de projectarse internacionalment. Les inversionspbliqueshandecercaramplisnivellsdesostenibilitat,handecorrespondre a linters social, artstic o cientfic de cada projecte, i ha de perseguir una major complicitat amb el capital empresarial i financer. Cal combinar amb normalitat una major acotaci dels recursos a fons perdut (imprescindibles en multitud de casos) desenvolupant daltres modalitats de suport financer i fiscal a la cultura, com el banc de la cultura, els crdits retornables, el patrocini social i comercial, els estmuls a lexportaci,etc. Impulsarem, dins el marc de les poltiques industrials, un gran acord amb el sector del Cinema per avanar en el desplegament de la llei del cinema de forma efectiva, acordantambelsproductorsnovesmodalitatsdesuportbasadesencriterisdequalitat i sostenibilitat, i amb els distribudors i exhibidors laccs de la ciutadania a pellcules en catal i castell i la modernitzaci dels sistemes de comercialitzaci i exhibici (digitalitzacidesales).
83

Promourem una nova fiscalitat a favor de la producci i la indstria cultural i mesures quefomentinelpatrociniielmecenatgeculturals,apartirdexempcionsibonificacions sobre la recaptaci fiscal que gestiona la Generalitat. Seguirem demanant permanentmentqueesmodifiquilaimposicideltipusdIVAgeneralacertssectorsde lacultura. Elaborarem un nou entorn de gesti i dobjectius en relaci al patrimoni cultural, que asseguri la seva protecci, conservaci, difusi i recerca, i que posi en valor els bns ms emblemtics del pas en termes de rendibilitzaci social i turstica. Establirem un PladeTurismeCultural.Actuaremsobreelpatrimoniculturalposantlmfasienelseva capacitat de generar identitat, gaudi i valor afegit, i tamb en la seva capacitat de generarcreixementeconmic. Promourem la internacionalitzaci de les empreses culturals del pas, aix com lexportaci de les produccions culturals catalanes. Incrementarem la presncia dels productes culturals i dels seus creadors en festivals, fires i programacions internacionals. Promourem un acord en sentit federal amb lEstat Espanyol per tal daprofitar les seves estructures destat (a les quals tenim dret) per difondre i exportar lanostraculturaalmn. Desenvoluparemunplaperalarecerca,lainnovaciieldesenvolupamentenCultura, amb noves estratgies per afavorir la digitalitzaci dels productes culturals i combatre lanalfabetismedigital. Unagovernanadelaculturacompartidaambelmnlocal Els principals generadors i prestadors de serveis culturals de proximitat sn els ajuntaments, que es troben en greus dificultats per mantenir la seva xarxa dequipamentsilasevaofertadeserveis.Aquestagranofertaculturallocal,impulsada pels ens locals, de forma voluntria i amb un suport histricament insuficient per part de la Generalitat, es troba avui en perill. Cal establir un gran acord entre el Govern de la Generalitat i el mn local per garantir una agenda sostenible de serveis i activitats culturalsdeformaequilibradaenelterritori.Lacordshadebasarenlaracionalitzaci de la gesti dels equipaments culturals nacionals i locals; la posada en marxa de les xarxes dequipaments i els circuits compartits de serveis i activitats; i en la modernitzacidelesinfraestructures. Dissenyaremunnoumarcdecooperaciconcertatamblesadministracionslocals,que impliqui un repartiment competencial per tal devitar la duplicitat, laconcurrncia i la superposicideserveisipromourelacoordinaciinstitucional,lacooperaciviaxarxes i la racionalitzaci de recursos i serveis. La concertaci amb el mn local ha de ser una constant de les poltiques pbliques. Aplicarem criteris dequilibri territorial per
84

garantir laccs dels ciutadans i les ciutadanes de tots els territoris als productes culturals i garantirem el suport de la Generalitat de Catalunya a les poltiques culturals impulsades pels ajuntaments. Acordarem amb el mn local els grans sistemes territorials, les xarxes dequipaments i els circuits de distribuci de bns i serveis culturalsenelterritori. Establirem, per tal d'ordenar i planificar els serveis culturals de pas, les rees de centralitat cultural a Catalunya al voltant de les principals aglomeracions urbanes, potenciant les especificitats culturals de cada territori. Reconeixerem i reforarem la capitalitatculturaldeBarcelona,comagranconnectorambelscircuitsinternacionals. Estimularemlacreativitatilactivitatartstica,desplegantmesuresconcertadesambels sector per desenvolupar les arts visuals, escniques i musicals, apostant per lexcellncia, el risc i la innovaci, garantint la distribuci de les produccions pel territori mitjanant la xarxa bsica dequipaments (escenicomusicals, centres dart...) i consolidant elsfestivalsifiresdelnostreterritorienmatriademsica,teatre,cinema icirc. Finalitzarem el mapa bibliotecari bsic acabant les biblioteques pendents, modernitzant lequipament de les existents, recuperant la inversi en adquisici de documents, i collaborant amb els ajuntaments per assegurar els serveis bibliotecaris mnims. Introduiremnouscriterisdeficciairacionalitzacienlagestidelsgransequipaments culturals. Garantirem la seva autonomia de gesti; impulsarem noves fonts de finanament; aplicarem els principis de bones prctiques per seleccionar els directius mitjanant concursos pblics i oberts; generalitzarem els contractesprograma entre el Governilequipamentambindicadorsiobjectiusavaluablesirealistes. ConsolidaremelConsellNacionaldelaCulturailesArts,reforantprincipalmentelseu paper prescriptor de lapoltica cultural catalana. Ens cal un CoNCA que esdevinguiuna veu prestigiosa, independent i solvent que lideri i moderi el debat cultural al pas. La nostra aposta s atorgar al CoNCA un paper preeminent al costat del Departament de Cultura. Impulsaremlesmnimesreformeslegislativesinormativespermodernitzariadaptarel sistema cultural catal als nous escenaris, aplicant el principi deconomia normativa i prioritzanteldesenvolupamentdeplansiprogramesdegoverniacordsdeconcertaci (convenis). Implantarem mecanismes de coordinaci interdepartamental amb altres rees del Govern per tal dadoptar compromisos concrets dacci conjunts en determinades matries: ensenyaments artstics; llengua; turisme i patrimoni; ordenaci territorial, paisatge i patrimoni; indstria i empreses culturals;
85

internacionalitzaci; audiovisual i CCMA; Memria Democrtica; ensenyament superior;etc. PromouremlaresolucidelsconflicteshistricspendentsamblAdministraciCentral delEstat,deformavalentaicombativa,persenserenunciaralpacteiala negociaci.ReclamaremlaparticipacidelMinisterideCulturaenelsgrans equipamentsculturalscatalansamblexignciademantenirelsrecursosaportatsper lEstatabansdelaccsdelPPalgovern. Endefinitiva,proposaremalsectorungranPacteNacionaldePolticaCultural,que, lideratpelGoverndeCatalunya,impliquiatotselsagentsculturalsdelpas.Aquest granacords'hadeestablir,enprimerlloc,ambelmnlocal,pergarantirunaagenda sostenibledeserveisiactivitatsculturalsdeformaequilibradaenelterritori;ensegon lloc,ambelsemprenedorsculturals,amblesempreses,itambamblesentitatsdel TercerSector,perdefinirunprojecteestratgicglobal,ambelsdiferentsplans estratgicspercadasector;entercerlloc,ambelssectorsfinancersiempresarialsde Catalunyamsdinmicsenfavordelpatrociniielmecenatgecultural,quepossibiliti laportacidenousrecursosprivatsalacultura;ienquartlloc,amblasocietatcivil catalana,persocialitzarelsserveisculturals,estimularlaparticipaciculturaligenerar nouspblics. EXCELLENTENEDUCACIPERAUNFUTURMILLOR La llibertat, la igualtat i la solidaritat, els valors tradicionals del socialisme sn leix vertebrador de la nostra poltica educativa, i treballem per aconseguir una societat ms justa i cohesionada. Per a aix, el nostre projecte recupera la qualitat de leducaci i lequitat, tant en el seu accs com en les oportunitats que ha de brindar per igual a tothom, tenint en compte la diversitat del territori, per igual en el seu tracteioportunitats.Lescolacatalanaslessnciadelnostresistemaeducatiu. Enaquestsentit,elprofessoratslaclauperalamodernitzacidelsistemaeducatiual qual aspirem per a Catalunya. Per aix, la carrera docent (que inclou tant la formaci inicialilacontnua,comlainnovaciilesnovesmetodologieseducatives)serundels principalseixosdelanostraaccipoltica.Tamb,enlamateixalniadedonarsuporta latascadocent,elsprincipalseixosdemilloraorganitzativasecentrenenlavaluaci,la direcci i lautonomia en els centres educatius. El professorat, com hem dit, s la clau del sistema per elevar el coneixement i les capacitats de lalumnat, que s el principal objectiuperalqualorientemlanostrapolticaeducativa.

86

En dos anys de govern de Convergncia i Uni, cap de les seves propostes electorals, en educaci ha estat desplegada amb xit. Shan dedicat, per, a desmuntar i desfer, dunabanda,totselsavenosaconseguitsenetapesanteriors,idunaaltrahanafectat deformalesivalaqualitatdeleducacialnostrepas,aplicantretalladesidesinvertint en educaci: menys beques i ajuts per a les famlies, menys professorat, supressi de la sisena hora, fre a les infraestructures, fre a la introducci de noves tecnologies a laula,aixcomunmenystenimentdeltreballconjuntambelsajuntaments,reduintles aportacions del govern als ensenyaments en lescola bressol, les escoles de msica i dadults. Lactual govern sha centrat en organitzar administrativament el seu treball, pernoshaorientatalaciutadania,oferintunserveieficientiefica,jaquelactuaci del seu quadre directiu sha limitat a establir els mecanismes de retallada, sense un projecte de treball centrat en la millora del sistema. En definitiva sha perdut de perspectivalaLEC,quehadeixatdeserlareferncia. Aix, ha tornat als vells esquemes de recentralitzaci (tot es dirigeix, de forma jerrquica,desdelDepartamentdEnsenyament),limitantlacapacitatdelscentresper adaptar la seva tasca a la realitat del seu entorn i limitant la capacitat directiva, considerant aquesta com un tercer bra per a executar les instruccions de ladministraci educativa. I tot aix, sense plantar cara a un Partit Popular que est canviant el model educatiu al conjunt de lEstat espanyol, relegant el sector pblic a una funci ms assistencial, i basant el seu sistema en un sistema de segregaci primerenca de lalumnat. Els i les socialistes plantarem cara a aquest model amb fermesa. Invertir en educaci s invertir en qualitat, ara i per al futur, per tenir un pas millor preparat i amb capacitat per afrontar les dificultats, la crisi. I leducaci pblica ha estat la principal receptora de totes les retallades. Per aix, cal recuperar el nivell de qualitat que leducaci necessita per a Catalunya, modernitzant el nostre sistema educatiu. La modernitzaci del sistema educatiu inclou, tamb, una nova relaci amb les famlies, amb els pares i les mares dalumnes, des de lescola fins al final de lescolaritzaci obligatria, per tamb una nova i ms estreta relaci amb el mn econmic i professional tant en els estudis de batxillerat i de formaci professional com en els estudis deducaci superior. Finalment, per no menys important, la modernitzaci del sistema educatiu requereix lesfor unnime per introduir de forma decidida els aprenentatges de llenges estrangeres i de noves tecnologies dins de laula ordinria. Tot aix, en uns espais dignes, uns recursos suficients i adaptats a les necessitatsdelterritori.

87

Som conscients que es requereix un restabliment de ponts i dileg amb els principals agentseducatiusi,sical,refereldesplegamentdelalleienbasealnoucontextactuali amb visi de futur. Per tamb som conscients que tenim un projecte complert per a leducaciaCatalunya,ambidees,ambpropostes.Leducaci,msqueunserveibsic queesretallapermancaderecursos,sunserveibsicessencialqueshadepotenciar per enfortirnos com a persones, com a societat i com a pas. Volem sintetitzar la nostra aposta decidida per tornar a situarnos en el cam de desplegament duna educacidequalitatperatotsambtrescompromisosessencials. Mesura5.1Regladordelspressupostosdeducaci Ens comprometem a qu no tornar a baixar ni un exercici ms el pressupost destinat a educaci. Cada any creixer el mxim que permeti la conjuntura econmica, i ser la primerapartidaenretornaralsnivellspressupostarisdabansdelacrisi. Mesura5.2permillorarlaigualtatdoportunitatsinvertinteneducaci03 Garantirem beques i ajuts per a llars d'infants perqu cap famlia es quedi sense plaa. Tornarem a finanar amb 1.300 cada plaa de llars dinfants municipals des del primer moment,itornaremaarribaraunfinanamentsuficient,desprsdunaanlisidelscostos ilesnecessitatsvariablesdecadacentre,pertalquelesfamliespaguinunaquantitatque elspermetidurelsinfantsalescolabressol,arribantlanostraaportacials1.800oms enaquellessituacionsquehorequereixin. Mesura5.3perrecuperarelnivelldequalitatqueleducacinecessita Endegarem un acord amb tots els sectors (directors, sindicats, AMPA) per tal destablir entretotslamaneradepassaraquestapocadecrisiamblamenorafectacialeducaci. Calqueelscentresexerceixinlasevaautonomiapertrobarelsespaisdestalviieficinciai noaplicarreglesuniversals.Progressivamentincrementaremlaplantilladeprofessorsfins restablirlesrtiosdeprofessor/alumnede2010. Treballarem per tornar a equiparar totes les escoles sostingudes amb fons pblics. Suprimirem, ara que hi ha una sentncia judicial que ho permet, els concerts amb les escolesquesegreguenpersexes. Donarem compliment al comproms de creaci de places per a infants amb necessitats educativesespecials. Incidirem en la millora de lxit escolar duent a terme, entre altres, poltiques datenci a
88

ladiversitatilarepresadelsPlansEducatiusdEntorn. Formaciiqualificaciprofessionalalllargdelavida Catalunya necessita un sistema de qualificaci que formi professionalment persones que, a ms a ms de saber i poder fer, han de ser competents per tal de ser capaces dabordar la innovaci i de resoldre processos socials i productius complexos. La formaci professional ha de donar resposta a la seva missi de servei pblic. Ha de contribuir a la millora de la qualificaci, entesa com un conjunt de coneixements, aptituds, actituds i experincies que doten el treballador o la treballadora de ms autonomia, la qual cosa els permetr desenvoluparse personalment i professionalment. En aquest context, sempre hem defensat el dret de totes les persones a gaudir duna formaci/qualificaci al llarg de la vida com a garantia per al seubenestar. El balan dels 2 anys de govern de CiU en aquesta matria no pot ser ms descoratjador: eliminaci del programa FP.CAT sense que shagi proposat programa alternatiu, fracs en l'intent d'integraci del sistema a travs del consell catal de l'FP, incapacitat de portar a terme el procs d'acreditaci de competncies per part del SOC,reduccialameitatdelsimportsdestinatsaformaciperal'ocupaciadreadaa treballadors en atur i absncia de convocatria 2012 de PQPI, deixant als i les joves provinentsdelfracsescolarsenseunaeinabsicad'inserci. Per aix els i les socialistes ens proposem tornar a posar les poltiques de qualificaci i FP en el centre del debat poltic com a eina clau de desenvolupament econmic i social, dotantles d'un finanament adequat. Cal establir un sistema integrat de qualificaci professional com a garantia de progrs social i articular lFP en un sistema nic, integral i integrat, connectat amb lempresa i els sectors productius de cada territori. Peraugmentarelnmerodepersonesqueesformenperalafeina,enprimerlloc: Mesura5.4:Facilitaralsjovesaccediraensenyamentsprofessionalitzadors EliminaremlestaxesdelFP Proposarem als joves aturats que tenen baixa o nulla formaci un Contracte per al futur, per tal que sincorporin a la Formaci Professional amb una beca o crdit salari.

89

Amsdaquestesmesuresquesnsocialmentmolturgents,plantegemendegar moltesaltreslniesdetreball: Multiplicarem el nombre de treballadors i treballadores que es formen a les empreses de Catalunya i aconseguirem arribar a totes les categories professionals de les empreses. En especial, augmentarem ls de la formaci professional a les PIME universalitzant laccs a la formaci professional per locupaci, per aconseguir incrementar la participaci de les persones treballadores de les PIME i microempresesenelsistemadeformaciperlocupaci. Organitzarem les poltiques laborals docupaci i qualificaci per garantir que respectilestrajectriesvitalsdelespersones. Promourem poltiques de formaci especfiques per a les persones treballadores dels sectors ms afectats pels efectes de la crisi en altres sectors vinculats amb capacitat de creaci de llocs de treball que ens ajudin a enfortir i modernitzar el nostre model productiu. En especial simpulsaran fons per a la formaci en lmbit delesenergiesverdesidelesindstriesiserveisdevalorafegit. Incentivarem la permanncia de lalumnat en lensenyament secundari postobligatori. Garantirem la qualificaci de les persones en atur mitjanant la capitalitzaci de la formaci per locupaci, la gesti dofertes de feina basada en el sistema de qualificacions, i la construcci dun sistema de reconeixement de lexperincia professional. A aquests efectes, garantirem el reconeixement formal de lexperinciaprofessional. Estendrem la formaci en alternana (estudiants de Formaci Professional que compaginen estudis amb feina de qualitat relacionada amb la seva especialitat aprenents) ms adaptada a les necessitats de les empreses i el territori i amb modalitats contractuals adequades. En aquest sentit, apostarem per un model que procurilavinculacidelaformaciprofessionalregladaalmbitlaboral. Impulsarem la transferncia completa dels fons de formaci dedicats prioritriament a les persones ocupades a Catalunya, aix com la gesti del programa de bonificacions a la contractaci estable i a la formaci contnua bonificadaperalesempreses. PermillorarlaqualitatdelFPiconnectarlaamblempresa... ImpulsaremunaLleiCatalanadeFormaciProfessional,queincorporielselements definitsenlaLleidEducacideCatalunya,enespecialaquellsrelatiusalaformaci per locupaci, que defineixi, ordeni i estableixi la governana del sistema dFP, incorpori el catleg de qualificacions, integri els sistemes, especifiqui els centres i garanteixi el finanament, tot posant en relleu les formes dadquirir, reconixer, avaluar i, sobretot, acreditar els resultats formatius, desenvolupant el marc legal a

90

Catalunya dintre del context global dels organismes internacionals de les qualificacions. Apostarem per les competncies clau, augmentant significativament les capacitats lingstiques, digitals i habilitats personals dels treballadors i les treballadoresdeCatalunya,enlniaamblEstratgiaEuropea2020. Regularem totes les actuacions que condueixen al reconeixement de les competncies professionals i dels estudis no formals com a frmula de creixement professionalidemilloradelaproductivitatempresarial. FlexibilitzaremelsestudisdFPperacostarseencaramsalempresaatravsdela implantaci de ms projectes innovadors FP.CAT i de la integraci progressiva dels tressistemesdeformaciprofessional. Desenvoluparem estratgies especfiques de qualificaci en sectors clau: biotecnologia,automoci,aeroespacial,... Incentivarem la posada en marxa de plans de formaci contnua, coresponsabilitzant les persones treballadores i les empreses, que siguin transversals a totes les categories professionals, especialment per a empreses de msde25treballadors/esaCatalunya. Afavorirem lexperincia professional internacional, sobretot per a les persones joves,atravsdelincrementdelamobilitatlaboralquefomentarlanovaOficina deTreballInternacional.

UNAUNIVERSITATDEPRIMERNIVELLPERATREUREIGENERARTALENT ElmodeleconmicqueCatalunyavolassolirrequereixunsistemadeducacisuperior delmximnivell,capadeformaridecaptartalent.Caluncompromsfermdetotala comunitat acadmica aix com de les autoritats pbliques per tal de promoure les universitats que Catalunya necessita. Cal un esfor decidit per collocar les nostres institucions universitries en el mapa del coneixement global. Aquest s un repte complexperimprescindible. La universitat ha de retre comptes a la societat dels seus resultats i dels mitjans emprats per obtenirlos, tot respectant la seva autonomia, tal com ve definit per les lleis que regeixen la seva existncia i el seu funcionament. Aix implica la millora dels mecanismes de governana de la universitat, orientats a donar veu i potenciar la cooperacientreelsdiversoscollectiusalauniversitati,alhora,obrirespaisderelaci iinformaciamblasocietatpertaldarticularinstrumentsperalarendicipblicade comptes en ls que les universitats fan dels recursos humans i econmics de qu disposen.

91

Posarem en marxa la marca Universitat de Catalunya, que permeti la coordinaci i collaboraci entre les universitats per tal de garantir una projecci i una promoci exteriordelaqualensurtibeneficiatelpas,alhoraquecadauniversitatmantelseu carcter propi. Aix, es facilitar una gesti ms eficient dels recursos comuns, respectantlautonomiauniversitria. Fomentarem un pacte amb totes les universitats per racionalitzar, optimitzar i enfortir lofertadegraus,mstersidoctorat,amblobjectiudepromoureunsmseficientde les capacitats docents dels nostres departaments, millorar la qualitat del procs educatiu i la capacitat de resposta a les demandes de professionals per part de la societat. Daquesta manera, augmentarem la projecci de loferta catalana a lmbit espanyoliinternacional. Fomentarem la internacionalitzaci dels msters universitaris i interuniversitaris dexcellncia. Potenciaremelsdoctoratsatravs delacreacidelesescolesdedoctorat,queaniran lligades a la potencialitat de la recerca. Per aconseguirho, caldr treballar la seva internacionalitzaci,ifomentarlasevainterrelacirealamblactivitatinvestigadoraen tots els mbits del coneixement i de la tcnica que es duen a terme en els departaments universitaris i en els centres i instituts de recerca; promourem mecanismesperfacilitarlainsercilaboraldelsdoctoratsilesdoctorades. Impulsarem un Espai dEducaci Superior de Catalunya que permeti la coordinaci i la flexibilitat de matriculaci de lalumnat entre les diferents ofertes destudis superiors: graus, msters, doctorats, formaci professional, ensenyaments artstics i desports, formaci al llarg de la vida, tot garantint la igualtat doportunitats i el rigor en aquest procs. Establirem sistemes dorientaci i dinserci laboral per a lestudiant universitari que permetin donar respostes individualitzades tant abans dentrar a la Universitat com durantlasevaestadaenelcentre,ienelmomentdelasevasortidacapalmnlaboral comaprofessionalsdelesdiversesbranquesdelconeixement. Promourem un procs de debat i consens per endegar la reforma del sistema de governana de les universitats, per tal de garantir un govern ms eficient, efica, transparent i participatiu de les universitats, aix com el rendiment de comptes dels recursospblicsutilitzatsidelsresultatsacadmicsiderecercaproduts. Treballarem per establir, estabilitzar i fer sostenible un marc de finanament de les universitats que respongui adequadament als reptes de la societat catalana en el
92

context actual: una formaci de qualitat i dexcellncia, i una producci i difusi del coneixement cientfic, tecnolgic i cultural que sigui un potent instrument de progrs deleconomiadelpasidemilloradelbenestarsocialdelaciutadania. Establirem un model catal de beques, ajuts i crdits i revisarem la poltica de preus i taxesinstauradapelgoverndeCiU.Calreformarelsistemafentlomsjust,msefica i ms transparent. Aix, el nou model de preus, beques i crdits estar basat en els segentsprincipis: Equitat daccs: establirem una poltica de beques equitativa per evitar discriminacions dentrada a la Universitat per raons econmiques i territorials. Caldr estudiar mecanismes per introduir criteris de progressivitat econmica en base a la renda familiar en el moment de fixar elpreudelamatrcula. Igualtat doportunitats: establirem bequessalari per garantir la permanncia en el sistema i evitar labandonament i prdua de talent per causessocioeconmiques. Retenci de talent: que els millors estudiants puguin incorporarse a grups derecercaambunsistemaespecficdebeques. POLTICALINGSTICA:SENTIMENT,COHESIICOMPETITIVITAT El govern de CiU ens ha fet retrocedir en el temps tamb amb el tipus de Poltica Lingstica que ha traat en aquests dos anys. Ubicant la Direcci General de Poltica Lingstica dins del Departament de Cultura ha tornat al seu model clssic de relat restringit i mirada petita: lidentitari. Per al govern de CiU la llengua noms s naci i identitat. PeralPSC,lallenguailapolticalingsticaquelidnacoberturasaiximoltms: s cohesi social i igualtat doportunitats. En un mn complex i en una Catalunya canviantidiversa,calunapticampliaqueplantegiunagestimultilingetransversal adreadaatenirunasocietatpreparadalingsticamenti,comamnim,trilinge. Els i les socialistes refermem el nostre comproms amb ladefensa delcatal,la nostra llengua prpia. Un comproms ferm i provat, que no exclou, sin que suma, el paper social del castell, llengua de molts catalans i catalanes. Per a nosaltres, la poltica lingsticassocial,pblica,peralacohesisocial,laconformacidelaciutadaniaila igualtat doportunitats. Una poltica que s'ha d'implementar amb normalitat, des dels diferents nivells de govern de lEstat, d'acord amb les competncies i responsabilitats de cadascun. Lapoltica lingstica que volem es fonamenta en deu principis bsics:la superaci de lenfocament reduccionista tradicional; la defensa del model educatiu vigent; la garantia de la formaci lingstica de la poblaci adulta com un dret; el
93

treball imprescindible amb el ens locals, organitzacions i societat civil; les accions dialogades amb els sectors per aconseguir ls normal del catal en tots els mbits; el multilingisme com a futur; la preparaci i competncia en llenges estrangeres; la implicaci i coresponsabilitat del govern espanyol; la coordinaci, planificaci, garantiadelsrecursosimprescindiblesileficinciaenlasevaexecuci. Perunapolticalingsticaadequadaalesnecessitatsdelasocietatactual... Consolidarem el sistema dimmersi lingstica que garanteix un sol model de societatambigualaccsalconeixement. Farem que la xarxa pblica garanteixi prioritriament laccs a lalfabetitzaci i la formaci lingstiques de les persones adultes que no saben catal. Assegurarem les possibilitats daccs a laprenentatge de la llengua castellana a les persones immigradesadultesquenolentenennielparlen. Garantirem que en les poltiques per a locupaci per a joves i adults hi hagi formaciencompetncieslingstiques,especialmentenllenguacatalana. GarantiremeldesplegamentdelaLleidel'occit,aransaAran. Recuperarem lenfocament transversal de la Poltica Lingstica ubicant la seva dependncia directa a Presidncia per fer accions efectives de foment del catali alhoraaccionsadreadesatenir,comamnim,unasocietattrilinge. Executarem un Pla integral transversal i interdepartamental per a la formaci en llenges de la Generalitat que aglutini, ordeni i coordini les diferents estructures i programesinconnexosquearaexisteixendepenentdediferentsdepartamentsper donar serveis de formaci i sensibilitzaci lingstica a la ciutadania, especialment alsadults. Impulsarem el treball dialogat i coordinat amb els sectors implicats per garantir una oferta suficient de producci bibliogrficai didctica en llengua catalana per poder ser llegida en suports electrnics i per dissenyar programes dimpuls i acompanyament a les empreses catalanes que desenvolupen tecnologies lingstiques. Pergarantirelconeixementivaloracidelplurilingisme... Impulsarem, en el marc de lEstat espanyol el reconeixement i valoraci de les llenges que es parlen a Espanya a travs diniciatives que en consolidin el carcter plurilinge com les que recull la nostra proposta dins la Ley de reconocimiento y amparo de la pluralidad lingstica de Espaa presentada al Senat. Treballarem per fomentar els valors positius de les llenges i per fer desaparixer de lescenari social i poltic la confrontaci entre llenges que posa en risc la convivnciaielpatrimonilingsticcom. Continuarem treballant perqu la llengua catalana pugui ser utilitzada en totes les institucionsdelEstatidelaUEonencaranospresent.
94

 Perassolirplenacompetnciaenllengesestrangeres... ImpulsaremelPlainterdepartamentalCatalunyaspeaksenglishdecompetnciaen llengua anglesa: coordinarem els esforos dels departaments de la Generalitat (Educaci, Cultura,..) amb la CCMA (TV3, C33, Catradio...) i amb el sector privat (premsa, sales de cinema,..) per millorar i fer un salt qualitatiu en competncia en llenguaanglesa. Impulsarem plans de suport i foment perqu la poblaci adulta pugui adquirir tambcompetnciaenllengesestrangeres,comamnimenangls. Intensificarem la informaci a la ciutadania sobre les llenges estrangeres ms parlades amb les quals convivim a Catalunya i treballarem per impulsarne el coneixement.

95

Captol6

SOSTENIBILITAT:OBLIGACIONSI OPORTUNITATSECONMIQUES

Paraules clau: territori, mobilitat, energia, equilibri, obra civil, sl, infraestructures, medi, recursosnaturals,qualitatdelaire

La legislatura que tanquem ha estat la pitjor, en matria territorial, des de la reinstauraci de la Generalitat. Prcticament es pot parlar duna nolegislatura. En termes comparatius amb les dues darreres, on la gran producci de normativa, de planificaci i dobra pblica quedar com una referncia de futur, en aquesta novena legislatura tant lordenaci territorial, la creaci dinfraestructures, la mobilitat o la curadelmediambientoshanestancatohananatenrere. El gran smbol daquesta regressi ha estat el nonat projecte dEurovegas. Una implantaci territorial en un entorn protegit que malmetia tots els frgils equilibris de lrea Metropolitana de Barcelona. Altra vegada una visi especulativa del territori fomentada des del Govern, directament a la contra del procs dels darrers vuit anys, dominats pel consens al voltant dun model de consum sostenible del sl i de coexistncia pacfica dels usos. Per sort per a Catalunya, el govern dArtur Mas tamb hafracassatenaquestdossier. Per descomptat que en matria dinversi les escassetats pressupostries han fet disminuir el volum de licitacions i la producci dobra civil. Una nica dada: segons la Cambra de Contractistes lobra civil ha caigut a Catalunya un 90%, per laturada generalitzada dobres. En un moment tan complex, els i les socialistes tamb hagussimredutaquestapartida,percaliademostrarlesprioritatssalvantalgunes obresdespecialrellevncia,comelstramsaSabadelliTerrassadelsFGC(entempsde
96

descompte sha anunciat que es reprendran les obres), o dissenyant escenaris financers que permetessin no aturar grans obres com el tram central de lL9. s cert que algunes empreses com Incasol, promotora pblica dhabitatge i sl, tenien problemes derivats de la manca de dinmica del mercat financer i immobiliari, que les obligavenareduiractivitatiaintentarnovesutilitatsdelseuestocdepisosperocupar. Per allat aquest problema (no menor), la realitat s que la poltica dinversions del Govern ha caigut en un pou (i els ERO de GISA i INCASL han significat encara ms lafeblimentdedosinstrumentspblicsbsicsperferpoltiquespbliquesdeterritorii dinfraestructures) sense que ni el conjunt del pas, els seus sectors productius i el propi sector de lobra civil hagin conegut un pla de contingncia amb les prioritats i compromisos a mig termini del govern. On s, per exemple, el quart cintur que CiU deiaquesendegariaimmediatament?OperqusalienaTabasaiTneldelCadsisn unesdelespoquesviesdefinanarnovesinfraestructures? No cal ni recordar que tant el pressupost de lEstat del 2012 com el del 2013 incompleixen clarament la disposici addicional tercera (DA3) de lEstatut, que cnicament el govern del PP ha incls en la categoria del ara no toca. Per el ms dolors s que en el seu infinit conformisme victimista de la gesti diria, el Govern prcticament ni ha protestat. Ha protestat molt ms per limpagament de les liquidacions de la DA3 danys anteriors, que no pensava destinar a obres prpies com preveia lestatut sin a eixugar dficit. El govern tampoc no ha sabut fer res ms que mala poltica amb el Corredor del Mediterrani. En comptes dexigir de lEstat i pactar amb ell un calendari dobres ambicis, noms ha sabut clamar contra tothom, passant de puntetes sobre les seves prpies responsabilitats. En aquest sentit, sembla ms intelligent, encara que xoqui, que el propi Port de Barcelona hagi previst finanar les sevesobresferroviriesdaccs,esperantasercompensatmstard. Artur Mas va dir al mar del 2010 davant dels empresaris catalans que ell faria la revoluci de les infraestructures i el que de deb ha fet en 2 anys ha estat una contrarevoluci Enmatriademobilitat,ladecisiprincipalhaestatlaretalladadeserveisilincrement de preus. Les lnies de transport terrestre de baixa rendibilitat en termes econmics (quenosocialsoterritorials)hanestatredudes,ielpreuperalusuarihacrescutcom mai. Un altre exemple de la injustcia social queconsisteix en tenir menys i pagar ms, unaconstantenlagestideCiU. Els aeroports mitjans de Catalunya (Girona, Reus, Alguaire) han estat sacsejats per les topades del Govern amb el principal client daquests. A El Prat, lembri de gesti compartidaquevaveurelallumalesdarreriesdelGoverndelPSOEvaserrpidament
97

ofegat pel nou govern del PP, davant el silenci de CiU. El projecte desdevenir un hub haquedatprcticamententerrat.sunaltredelsgransfracassosdelalegislatura.Com tamb ho ha estat la poltica en relaci al servei de rodalies. El govern no ha sabut definir un escenari: per un cant no reconeix lacord de transferncia per per altra banda no sap contemplar ni negociar alternatives. Un servei en terra de ning que no hamilloratqualitatiquenothoritzdefinit. En matria de territori el govern ha alterat el ritme de producci de Plans Directors Urbanstics que volien deixar pactats els desenvolupaments dalguns dels espais amb major pressi del pas. Preocupa molt que CIU no estigui reaccionant davant les perilloses propostes del PP sobre la nova llei de costes ni sobre lanunci duna modificaci de la legislaci que permeti una amnistia immobiliria. Lnica actuaci normativa del govern catalha estat la modificaci de les Lleis dUrbanisme i del Dret a lHabitatge, en la lnia de la desregulaci, que si b en certs punts concrets pot ser interessant, no pot ser lnic discurs. Catalunya s un territori molt ocupat i molt complex,quenecessitaconsensiordenaci,inoferlaviuviuamblespeculaci. Les poltiques dhabitatge han estat clarament insuficients, en part degut a la situaci econmica objectiva dempreses com Incasl, per tamb en part per posar recursos decreixentsaproblemescreixents,comsnlesajudesallloguerielslloguerssocials. I en matria de medi ambient la principals mesures han estat la pujada del preu de laigua,queresponaunarealitatdedficitdelACA,perquesharesoltperlaviams rpida: carregarho als usuaris fent veure que els qui pujaven el preu eren els ajuntaments.ElmodeldegestisosteniblequevarebreelogisdelaUEhaestatatacat i la idea del transvasament del Rona (ara ja demostradament no viable ni ecolgicament ni econmicament). Per el pitjor ha estat el procs de venda dAiges TerLlobregat.Enprimerllocelretorndaquestavendanoserviaperreduireldeutede lACA sin per reduir el dficit de la Generalitat, per en segon lloc el producte daquesta venda comportaria lincrement del preu de laigua en alta per sobre del necessari,ambunclarcomponentantisocial. Laprcticainactivitathaestatlatnicaenlagestidelmedinatural.Lnicallei,sobre untemamoltconcret:lacaadocellsfringllids.Una simpledada:elsrecursosperals Parcsiperalagestidelsespaisprotegits,dentretoteslespoltiquesdelGovern,han estatdelsmsretallats.Aquestadadademostralapocavisideprogrsenverselmn rural de CiU, que no ha plantejat poltiques per dinamitzar econmicament el seu patrimoni natural. I no es pot finalitzar aquesta brevssima anlisi sense recordar com CIUvadirquereduirialasuperfciedezonesZEPAalmbitdelSegarraGarriguesi,un cop al Govern, ha variat lentament la promesa electoral fins desferla. Qu fcil s afalagarunesodesperesgarraparvots!
98

 Enaquestcontextdedificultatseconmiques,perconvenutsquehihamoltperferi es poden concentrar els esforos en all ms important, els i les socialistes ens plantegemelssegentsobjectius: ObjectiusdelPSCperalaproperalegislatura Fer de la mitigaci i ladaptaci al canvi climtic una prioritat de govern i un dels nous gransmotorseconmicsdelpasigeneradorsdellocsdetreball Tornar a fer de les poltiques de transport collectiu una poltica social i de cohesi territorialideproteccimediambiental. Impedirlaprivatitzacidelsrecursos naturalsiassegurarelsequilibrisdelmedinaturaliel seuaprofitamenteconmic. Reprendre progressivament la inversi en infraestructures, comenant per les que Catalunyarequereixmsperalasevacompetitivitat. Fer de les poltiques dhabitatges una de les garanties de la cohesi social en temps de crisi. Mitigarelcanviclimticgeneraobligacions,persunaoportunitatquenopodem deixarpassar Lamalanotciaquetotsconeixemsquelesconfernciesmundialssobreemissionsde gasos defecte hivernacle no acaben en acord. Per, mentre arriba lacord, el nivell de compromsdelaUEperassolirobjectiusambiciosossmoltaltiCatalunyaaqus,en retallades no ha de ser capdavantera. Perqu ms enll de qu reduir emissions vol dir modificar hbits i assumir algunes limitacions noves, la transici a una economia baixa en carboni s una gran oportunitat per dinamitzar lactivitat econmica i sobretot certs sectors industrials que amb la baixada de la construcci i del consum estanpatintmolt.Aquestsuntemaquenopottirarseendavantsenseuniresforos. Lesfor de tots els departaments del Govern, per tamb lesfor dempreses, consumidorsidhucdelsmitjansdecomunicaci,sindicatsiuniversitats. Mesura6.1 Convocarem una Convenci Catalana del Canvi Climtic i lEconomia, que inclogui a tot el govern i a tots els agents socials ieconmics, entitats, experts... i que fixar el full de ruta de la legislatura, basat en poques i ambicioses mesures que seran la base duna llei de CanviClimticiEnergia.
99

Apostem per elaborar una Llei de Canvi Climtic i Energia que permeti obtenir objectius a curt, mig i llarg termini i que promocioni inversions del govern i del teixit productiu i social Inversions pbliques, privades o mixtes. A tal efecte, des del Govern promourem lemprenedoria de grans, mitjanes i petites empreses, de cooperatives i diniciatives deconomia social que han de ser font de generaci de llocs de treball a cada municipi. Aquesta llei inclour mesures econmiques, de producci energtica, transport,construcci,etcihaurdeserlapalancaperassolirelsobjectiusmarcatsen laConvenci. Aquesta llei impulsar instruments concrets com diferents fons financers per endegar poltiques decorehabilitaci, ecotransformaci dels processos industrials, etc., alhora que impulsar els projectes de vehicle elctric i Smart City (veure apartat economia daquest programa). Aquest conjunt de fons constituiran el que sentn per banca dinversiverda. Tanmateixcalrecordarqueunllocdetreballbaixenemissionsnosnomsaquellque est en relaci amb tecnologies deficincia energtica o de gesti de residus, aigua etc., sin tots aquells que no consumeixen recursos. En aquest sentit tots els llocs de treball datenci a les persones (dependncia, cura dinfants) tamb sn verds i per tant els i les socialistes impulsarem aquest espai laboral que t efectes socials especialmentpositius. La mobilitat s un dret de ciutadania que el preu del transport pblic no pot conculcar El sistema de transport pblic t un dficit creixent. Les administracions aporten menys cal criticarho i lnica resposta que ha trobat el govern de CiU s pujar abusivament el preu als usuaris. En temps de crisi i dalts preus de la benzina per al transport privat aquesta poltica s injusta i antisocial. Els i les socialistes creiem que calconstruirunsistemadefinanamentnou. Mesura6.2:AcordMarcperalfinanamentsostenibledeltransportpblic Promourem un nou acord entre la Generalitat, lAGE, el mn local, sectors empresarials i sindicats per garantir elfinanament del transport pblic i poder tornar a baixar els preus delsttolsdetransportperalsusuarishabituals. Aquest acord, amb tota seguretat, haur dincloure noves frmules dingressos prenent com a base experincies en vigor a altres pasos dEuropa des de fa molt temps en relaci al finanament de la mobilitat quotidiana per motiu de treball o destudis,perexemple.
100

Ms enll del finanament, certs tipus de transport requereixen millores clares. De manera especial, durem a terme una aposta progressiva i continuada pels serveis ferroviaris, desenvolupant i ampliant els acords dels traspassos de regionals i rodalies, negociant ms recursos amb lEstat i exigintli el compliment de les inversions compromeses (Pla de Rodalies 20082015, etc.). Impulsarem les reformes legislatives que ens dotin de major capacitat de gesti del sistema ferroviari. Promourem la regulaci normativa i legislativa de la qualitat ferroviria com a objectiu real de la ciutadania. Pel que fa ala mobilitatprivada, calrevertir la poltica dincrementexagerats de preus dels peatges a la qual ens ha dut CiU. Catalunya ha de tenir una estructura tarifria justa i territorialment ms equilibrada, pensada en termes de mobilitat sostenible i segura. En aquesta lgica, el sistema de peatges per concessi pblica ha daportar a les empreses operadores un rendiment raonable, per no a costa duns preus que siguinunllastperalacompetitivitatdelpas. Mesura6.3:Reduccisostenibledelspreusdelspeatges Obrirem una negociaci amb les empreses operadores de vies de peatge per aprovar un model destructura de tarifes que afavoreixi la mobilitat sostenible i la competitivitat del pas,acrrecdelesconcessionries. Aquestmodelinclourlextensidelestarifesvariablesenfuncidelhora,locupaci delvehicle,lesemissionsdegasos,ilarecurrncia.scertquelEstatnohapagatles quantitatscompromesesenmatriadebonificacidepeatgesperaixnopot repercutirseenlaciutadaniaquanlesempresesoperadorestenencoixfinancerper esperaralpagamentdelEstat. Cal dir que entenem que Tabasa i Tnel del Cad SA han de mantenirse com a operadores pbliques, i aturar la seva privatitzaci, per tal que els seus beneficis puguinreinvertirseobenbaixarpreusdepeatgeobennovesinfraestructures. A la vegada que es fa aquesta negociaci global de preus, caldr introduir nous elements de gesti que impliquin laplicaci dun peatge tou en aquells trams dautopistesenqunohihaalternativagratuta(casdelAP2entreMontblanciLleida, lAP7aGirona,etc.). Ferunbonaprofitamentsocialieconmicdelmedi,noprivatitzarlo. Des de linici de la legislatura, CiU ha volgut privatitzar elements clau de la gesti mediambiental, com s lempresa Aiges TerLlobregat, per reduir el dficit de la Generalitat. Per a nosaltres, els i les socialistes, aix s tot el contrari del que cal fer.
101

Partint de la directiva europea que estableix la internalitzaci de costos, convocarem les parts (Generalitat, mn local, associacions de vens, grups ecologistes, empreses operadores) a una Taula per al finanament de laigua. Creiem que cal molt dileg (tot el que li ha mancat al Govern de CiU) sobre una estructura de nivells de qualitat del sistema, preus en alta, tarifes als usuaris, amb visi deficincia en el consum i repartiment socialment equitatiu, sense malmetre la competitivitat. No renunciem al model de gesti del cicle de laigua posat en prctica pels governs de progrs i que va merixerlelogidelaUE,perfonamentaremmillorelseufinanament. Mesura6.4:NoalaprivatitzacidAigesTerLlobregat Anullarem el procediment de privatitzaci dAiges TerLlobregat que va en contra del sistema de gesti del cicle de laigua i en contra dels interessos de la ciutadania i els ens locals. Garantirem el cabal ecolgic del riu Ebre que permeti el desenvolupamentdeles funcions ambientals del delta i els seus ecosistemes associats, garantint lactivitat econmica que el riu genera. Mantindrem tamb el cabal ecolgic del riu Ter, que t com a objectiu restituir els nivells de cabal explicitats en lanomenat comproms del Ter, el qual preveia reduirdemanera progressiva laportaci del Ter al sistema gestionatperATLL. Calen per, en aquest marc, solucions estructurals a un deute excessiu que escanya lactuaci de lAgncia Catalana de lAigua. Un govern socialista plantejar que per ajudar a disminuir el deute de lACA una part dels recursos de la liquidaci anual de la disposici addicional tercera que lEstat deu a Catalunya es dirigiran a eixugar parcialment aquest deute, mentre que lacord pel finanament del cicle de laigua haur de preveure el reequilibri financer de lAgncia a mig i llarg termini. No pot ser que uns recursos previstos a lEstatut per millorar la situaci de les infraestructures a Catalunya noms serveixin per eixugar dficit corrent general, com preveu fer el governdeCiU. Lapolticaderesidustambrequereixreprendreelsdebatsestratgicsqueenaquesta etapa de CiU han estat posats en quarantena. Apostem per la reduccide residus a travesdela prevenci idela introduccidenoves tecnologies que incrementin el reciclatge. Calen noves infraestructures de tractament, valoritzaci material i energtica i dipsits, especialment a lrea metropolitana de Barcelona, i aix figura en elplanejamentenvigor.Ferlaviuviucomportariahaverdafrontarunacrisideresidus a mig termini. Per per determinar les rees dimplantaci cal lideratge poltic i molt dilegamblesadministracionslocals,elsvensielmnempresarial.
102

Per a nosaltres, els i les socialistes, la clau de volta del sistema resideix tamb en el desenvolupament de tot el potencial econmic dun sector que ja compta amb empreses molt competitives. Laposta pel sector residus ha de serexhaustiva, incloent tots els subsectors i tecnologies, generant el mxim de llocs de treball (que sn no deslocalitzables)enlentornonestroba. Pel que fa a la gesti del medi natural, queden un petit conjunt despais naturals per ser elevats a la categoria de Parc Natural, per exemple la Serra de Prades. Els i les socialistes finalitzarem el mapa de Parcs Naturals del pas, per el ms important s aprovar una nova llei de la biodiversitat que en flexibilitzi les formes de gesti i les acosti ms als ens territorials, facilitant la dinamitzaci de lactivitat, ja sigui turstica, cinegtica, daprofitament dels recursos, per tamb que ordeni i mantingui una base de dades gentica de la biodiversitat catalana a efectes del futur aprofitament econmicquesenpuguiderivar. PeratotselsespaisnaturalsdelPEIN,undelsproblemesbsicssdisposardefontsde finanament per a la seva gesti: fer el manteniment de camins i senders, installar espais dinterpretaci isenyalitzaci... Diferents entitats han fet propostes de fiscalitat especfica per a la custdia i manteniment del territori i en particular dels espais naturals (un exemple es troba a http://bit.ly/yQl5V8). Els i les socialistes estudiarem totesaquestespossibilitatsifaremunplapilotperanalitzarelsseusefectes. Un factor essencial de revitalitzaci dels boscos, que sn una gran part del medi natural, s laprofitament de la fusta per a cremarla en installacions de biomassa. Aquesta no s la soluci energtica de Catalunya per s una via per crear llocs de treball al mn rural i mantenir els boscos nets, ms preparats per ser transitats i prevenir incendis. Per aix posarem en marxa un ambicis Pla dusos dels boscos catalans que, per una banda, afavoreixi uns boscos ms sans i potents i per laltra, facilitiquepuguintenirusosramadersidaprofitamentdelabiomassa.Fomentaremla ramaderia extensiva i la pastura de sotabosc tamb com a mitj de prevenci de dels incendisforestals. Mesura6.5:aprofitamentenergticdelabiomassa Un govern del PSC impulsar projectes de centrals de biomassa lligats a les zones rurals i espaisnaturalsprincipalsdelpas. Cal dir que el parmetre clau per tal que el sistema funcioni s a quin preu es compra lenergiaproduda,iaixdepndelEstat.sdoncsmoltrellevantqueelgoverndelPP modifiqui la seva poltica energtica per tal que tornin a tenir prioritat les energies netes.
103

Infraestructures:calprioritzarlesinversionsigestionarmillorlexistent Iaixsaixperquenscalconcentrarelsrecursosareduireldficitdinfraestructures cap a les ms necessries del pas. I quines sn les prioritries? Aquelles que afavoreixen la dinmica econmica, o la fludesa de la mobilitat a les zones urbanes, o les de molt alta sinistralitat. Moltes daquestes obres sn competncia de lEstat i per aixcaldilegilleialtatentreadministracions. Mesura6.6:CalendariconjuntdinversionsdelEstatilaGeneralitat Tancarem un acord de prioritzaci i calendaritzaci dinversions amb lEstat que asseguri unsescenarisdefinanamentdelesinversionsprincipalsaCatalunya. Sn obres prioritries (exclosa la propera obertura del tram BCNfrontera francesa de lAVE) en primer lloc el Corredor del Mediterrani, del qual en demanarem la minimitzaci dels terminis. Igualment cal considerar prioritaris els accessos ferroviaris definitius al Port de BCN i el tercer fil al Port de TGN, lestaci de la Sagrera, laccs ferroviari a la Terminal 1 del Prat, lestaci central del Camp de Tarragona, els nous accessos viaris al Port de Barcelona, la Ronda del Valls, la connexi AP7AP2 a Castellbisbal, lNII a Girona, els eixos viaris del Maresme, el tram VallsTarragona de lA27. Cal igualment parlar de la finalitzaci de les grans obres estratgiques de la mobilitat metropolitana de Barcelona: Lnia 9 (tram central), FGC a Terrassa i a Sabadell, ampliaci del metro en L1, L2, L3, nous trams ferroviaris (Cornell Castelldefels,etc.). Caldr incloure igualment casos especials on modificacions puntuals tenen grans efectes socials per a alguns municipis, com sn els soterraments de vies a LHospitalet deLlobregat,SantFeliudeLlobregatiaMontcadaiReixac. Sn infraestructures tamb imprescindibles per a nosaltres les destinades a logstica. En aquest sentit, reprendrem els projectes que ha deixat abandonats el govern de CiU delLogisPeneds,MontblanclEsplugaiVilarodona. Permsenlldeconstruirdenou,espottreuremsprofitdelquejaexisteix.Enscal refermar un cop ms la demanda de participaci decisiva en la gesti de les grans infraestructures estratgiques (ports i aeroports). El Govern de CIU no ha reaccionat amb la contundncia deguda a la decisi del PP de congelar les aspiracions catalanes en la gesti aeroporturia, en especial de laeroport del Prat. Participar en aquesta gesti s crucial per al creixement econmic del pas, i els i les socialistes, que ja prcticamenthohavemassolit,hotornaremaintentaramblamateixafora.

104

s important tamb refer i pacificar les relacions amb companyies que operen als aeroports mitjans del pas i que els donen activitat. Per ms enll de refer all que sha desfet per part de CiU, els i les socialistes volem estructurar i professionalitzar encara ms lactivitat comercial de promoci dels ports i aeroports de Catalunya. Com va demostrar la creaci del Comit de Desenvolupament de Rutes Aries del Prat, lacci conjunta i sistemtica de promoci comercial s el ms rellevant a fer, doncs promoureelsvalorsdeCatalunyatsempreunretornpositiu. Unapolticadebarrisidhabitatgecentradaaatendrelesurgnciessocialsdelpas. Durant els anys del boom immobiliari les poltiques pbliques dhabitatge havien de serconstruirparcpblicdecomprailloguerperquelmercatlliureexpulsavaaquelles famlies (i sobretot els joves) que no podien pagar els altssims preus de mercat. Lesclatdelabombollaimmobiliriahadeixatsensesentitaquestapoltica,doncshiha un estoc dhabitatge enorme i es troben molts habitatges a preu inferior al dels de proteccioficial. Ara mateix el gran problema s que moltes famlies es queden sense ingressos i es veuen abocades al desnonament, per mantenint la crrega del deute hipotecari que vanadquirir.Eldramadelsdesnonamentssespecialmentcolpidorihadimplicartota lasocietat,conscientquelhabitatgesundret. Enaquestsentitelsilessocialistesactuarematotselsnivells: Mesura6.7:Capfamliasensellar,capllarsensefamlia Ajudaremlesentitatsquelluitenactivamentcontraelsdesnonaments. Incrementaremlesajudesafamliesquenopodenpagarellloguer. Demanarem a les entitats financeres una moratria de dos anys en els desnonaments, condicionatalescondicionsfamiliars(fills,gentgrandependentacrrec,etc.). Recolzaremlaregulacirealdeladacienpagamentcomasoluciperevitarunacrrega financeradepervidasenseresacanvi. Garantiremlaparticipacidirectadelsajuntamentsenladjudicacidhabitatgedelloguer socialalespersonesafectades,iespecialmentalesfamliesdesnonades. Itreballaremperunanovalegislaciquesiguipreventivadelsobreendeutament. Activarem igualment la Xarxa de Lloguer Social per tal que el mxim nombre dhabitatges buits de Catalunya (i sobretot els que gestionen les entitats financeres que han rebut ajudes pbliques) esposi a disposici de les famlies vctimes de la crisi, apreuspersotademercat.
105

I de manera especial, sollicitarem que el futur Banc Dolent (Sareb) destini el 50% dels habitatgesqueadquireixialloguersocial,amblexpectativaqueunapartdaquellsque lloguen els habitatges avui, en un futur puguin serne compradors, quan tornin a tenir unasituacieconmicaestabilitzada.Unadelesmaneresdactivaraquestespoltiques ha de ser establir una multa a aquells titulars dhabitatges (persones fsiques o jurdiques) que no ocupin un habitatge procedent de desnonament que ells varen impulsar. Totes aquestes poltiques shan de vertebrar a partir de la reactivaci real del Pacte NacionalperalHabitatgecreatlany2007,comallocno nomsdedilegnocom ha succet en aquesta breu legislatura, sin com a espai de concertaci de poltiques, sobretotenunasituacidurgnciacomlactual. Tamb en el marc daquest pacte es posar en marxa un programa decorehabilitaci dhabitatges amb finanament del fons per al desenvolupament de leconomia verda que es crear (veure apartat econmic) i que es sumar als ajuts a la rehabilitaci dhabitatges en mal estat, que pels seus efectes de creaci de llocs de treball en un mbitonhihatantatur,handeserrecuperatsiagilitzats. Finalment, s important tamb que el govern de Catalunya reprengui poltiques que shandemostratimportantsperalacohesiaescalalocal,comsnelPladeBarrisiel Programa dajuda als municipis que compten amb urbanitzacions amb dficits urbanstics. Sn programes generadors de llocs de treball i de millor convivncia, que podenseralentitspernoaturatsentempsdecrisi. ACatalunyalainversidefinsamilmilionsdeurosenvoracentbarrisdelpashaestat una poltica dxit social, que ha dignificat la fesomia de barris que estaven estigmatitzats dins les seves poblacions, amb els efectes conseqents sobre les persones que hi vivien, que avui passegen per carrers millors, amb serveis i activitat. No pot ser que una poltica reconeguda com un xit fins i tot per CiU quedi ara en un calaix,imsquanelGovernshacompromsvriesvegadesamantenirlaiquanhiha una llei que obliga a fer convocatries anuals. Per als i les socialistes, fer reeixir la polticadebarrisserunadelesprioritatsdelespoltiquesterritorials.

106

Captol7

QUALITATDEMOCRTICA
Paraulesclau: Ciutadania, institucions, transparncia, elector/electe, consulta, participaci, funci pblica,proximitat,opengovernment,15M,indignats,mitjanspblics,societatcivil

En els darrers dos anys sha fet evident la generalitzaci del distanciament de molts ciutadansimoltesciutadanesenverselsistemapoltic. En primer lloc, la ciutadania ha acabat dadonarse que les institucions que elegia havien esdevingut incapaces de fer front a la crisi i proveir a totes les persones dels mnims vitals, aix com dassegurar que lesfor individual garantia millorar efectivamentlescondicionsdevida.Haestat,endefinitiva,lexpressideltrencament de lideal republic. Per a la memria en quedaran exemples colpidors, com aquella campanyaquedeianotendrsunacasaentuputavida. Per a ms daix, ha quallat la idea duna crisi sense precedents de les institucions civils i les institucions democrtiques, amb episodis de corrupci moral i econmica dins el poder poltic, el judicial, leconmic, el periodstic o el tercer sector cultural (el casPalau),afectantfinsitotlaCasaReial.Peraix,elprimerpuntdelmanifestdel 15M era retirar tots els privilegis a la classe poltica. Dalguna manera es venia a dir queelspolticshavienoblidatelbenestardetotsperpensarnomsenelseu. Sha exacerbat igualment la percepci que ladministraci no funciona, i s massa complexa,ineficientiplenadeprivilegis.
107

La conclusi a la qual han arribat molts conciutadans i conciutadanes s clara : no es potseguirdeixantqueaquellsqueescollimfacinelquevulguindurant4anys.Calsaber qui sn i poder influir de manera directa en les seves decisions. Lextensi i la profunditat daquests sentiments suposa un repte de primer ordre per a la democrcia, que, si no assoleix revertir aquesta tendncia, noms podr sobreviure comuninstrumentbuit. IlaGeneralitathihafetres? No es pot dir que lacci del Govern de CiU en aquesta legislatura hagi aconseguit respostes especfiques a aquesta situaci. Grans anuncis i pobres realitats. Per exemple,sibhihahagutunaponncialegislativaconjuntaenelParlamentredactora dun Projecte de Llei de Transparncia, que no ha estat mai prioritria per al grup principal de la cambra, en dos anys de treball no ha superat lestadi desborranys inicials. PeraCiU,el15Mnomshaestattractatcomunproblemadordrepblic Artur Mas ha estat indiferent als moviments socials per assolir una millor democrcia (va qualificar el moviment 15M de minoritari). El seu Govern noms ha actuat en claudordrepblicimalament(recordemeldesallotjamentdePlaaCatalunya,eljuny 2011).

Daltra banda la suposada millora de ladministraci a travs de les lleis mnibus sha centrat noms en les crregues i terminis per a les empreses, i en la supressi i reforma dentitats pbliques. Un enfocament a priori positiu per totalment parcial perqu oblidava la justificaci real i la qualificaci de les crregues, i daltra banda oblidava la ciutadania (a la qual per exemple ja no es permet segellar latur per telfon). Unes normatives que sn la demostraci de la poca solvncia tcnica del govern dels millors. Les xifres diran si shan produt millores, per molts empresaris diuenqueaefectesprcticsnohannotatres. Algunesdadessobrel'accidelGoverndeCiUenmatria dadministracipblica

Funci Pblica S'ha aprofitat la crisi i les retallades per eliminar unilateralment complements al salari acordats en convenis anteriors: fons d'acci social, tiquets menjador, dies d'assumptes propis... Per a banda de retallar no s'ha engegat cap modificaci estructural per

108

RETALLADES S millorarl'organitzaciilaprofessionalitzacidelsequipsenversels REFORMES nousreptesdel'administraci:serveiorientatalciutad,eficincia CAP econmica,flexibilitat,responsabilitat... Atencial ciutad CONTINUTAT PURA Organitzaci territorial S'ha desenvolupat l'estratgia posada en marxa la darrera legislatura: open data, oficina virtual de trmits, carpeta personal de salut, histria clnica compartida, ATRI, router de viatges en TPC, portal mbil... per no s'ha iniciat cap nou projecte ambicis. ElprojectedelleideGovernslocalshaviad'incloureeldebatsobre la racionalitzaci dels nivells administratius. El Govern ha constitut uns grups d'experts per no els ha lliurat cap proposta. La ciutadania no sap si el Govern de CiU s partidari o no de suprimir les comarques, diputacions, sector pblic local... El final sobtatdelalegislaturahadeixatenviamortaaquestprocs.

TEMPS PERDUT

El govern dArtur Mas ha orientat el seu discurs de qualitat democrtica de manera interessada nicament cap al vessant sobiranista, promovent un projecte de llei de consultesnoreferendriesquesegonslagranmajoriadelsexpertsquehanintervingut en el seu trmit parlamentari, no tenia encaix constitucional i no incloa la gran diversitat de frmules amb les quals promoure processos participatius i deliberatius ms enll del vot. Un text pensat per una eventual consulta sobre el Pacte Fiscal, en comptesdunrecurspermillorarlademocrcia. Finalment, el Govern ha encetat per ensim cop el dileg amb loposici sobre la Llei Electoral, en una cerimnia ritual que ja ning es creu, perqu a CiU, a la qual cap sistema li anir millor que lactual, i la majoria de dos teros que demana lEstatut per a aquesta llei bloqueja iniciatives sense CiU. Resultat: a Catalunya saplicar un cop ms eneleccions a la Generalitat la lleielectoral general espanyola. Lallei electoral s unadelesestructuresdestatdelesqueCiUparlaperpracticamoltpoc,finsitot comenaquestcasquannodepndelavoluntatdelEstat. EndefinitivaelGoverndArturMasnohatingutenmatriadequalitatdemocrticaun discurspolticalaladadelademandadelaciutadania,nicapvisidelaurgnciaamb la qual cal comenar a reconstruir la confiana envers les institucions. Un gran error que no sesmena convocant unes eleccions com a conseqncia de la manifestaci del11desetembre,ambvisipartidistainodepas.

109

s urgent que el Govern de Catalunya posi entre els seus objectius principals la recuperacidelvincleentreciutadaniaiinstitucions,iperaixcalungoverndialogant, integrador de les diferncies i amb capacitat de sntesi, i no un govern que sistemticamentdefugieldilegambtotselsestamentsdelasocietat,comhaestatla prcticadaquest. Quproposemperalspropers4anys? Per als i les socialistes millorar la democrcia passa avui per assolir quatre objectius concrets. Disposardunalleielectoralquefaciefectivalaproximitatdelselectorsambelsseus electesisacostialidealdeunhome,unvot Eradicarlacorrupcidegranodepetitaescala,ambnormesestrictesperalselectesi elsaltscrrecs. Reformar les administracions pbliques: ferles senzilles i eficients, absolutament transparentsiquerendeixincomptesalaciutadania. Involucrar el teixit social ms actiu i el conjunt de la ciutadania en les decisions ms rellevantsquehadeprendreelpas.

Lleielectoral,instrumentclau Perquposarlalleielectoralcomaprimerdelsobjectius?Doncsperquelcritdeno ens representeu, que sha sentit cada cop ms sovint al nostre pas, s el pitjor smptoma en una democrcia representativa com la nostra. No podem fer com si res. Calabordarlareformadelsinstrumentsperalsqualstenimcompetnciesplenes,ique perinterspersonalCiUnohavolgutdesplegarmai. ElmodelquevolelPSCielquevolCiUsnoposatsiaixbloquejatotselscamins.Per sortirdaquestculdesac,elPSCplantejaelsegent: Mesura7.1:Procsdeliberatiupopularperaunanovalleielectoral Promoure un gran procs deliberatiu de la ciutadania, projectat a tots els mitjans de comunicaci nous i tradicionals, per recollir les expectatives dels catalans i les catalanes envers la llei electoral i com escollir els seus representants poltics, s a dir elssistemesdelecciideretimentdecomptes. En el marc daquest procs, el PSC defensar el seu model inspirat en el model alemany. Un model mixt, en el qual cada elector vota nominalment el diputat de la
110

seva circumscripci i en una segona urna vota una llista nica per a tota Catalunya del partit que prefereix. Aquest sistema ofereix lavantatge de la proximitat als electes alhora que no t lefecte dels sistemes majoritaris que eliminen les minories de la cambra.(Msinformaciahttp://bit.ly/Umsd3W) UnaltreelementquedefensarelPSCserlaintroduccidelvotapartirdels16anys, com a frmula dimplicaci dels i les joves i dincrement del seu pes relatiu en lelectorat. En qualsevol cas ens plantegem, en funci de les conclusions del debat popular mantingut, demanar la promoci duna consulta referendria respecte dels termes msessencialsdeldebat:sistemaproporcionalpursono,llistesobertessono,etc. Prevenciirepressidelacorrupci Laltre gran punt en el qual coincideixen la majoria dels ciutadans i les ciutadanes, colpits per un degoteig regular de casos coneguts i jutjats, s que calen formes de preveniridecastigarlacorrupcimsefectives.Elsilessocialistescatalanscreiemque som una organitzaci que ha sabut fer front amb fermesa als casos de corrupci que hapatit,adifernciadelspartitsdeladretacatalanaiespanyola.Perreconeixemque en termes generals la ciutadania ha interioritzat que la corrupci afecta el conjunt de lapoltica,imantungranreceliunagrandesconfianaenverstotselspartits. El pitjor que poden fer les institucions s amagar el cap sota lala i creure que la corrupci s un seguit de casos individuals que sorgeixen espontniament. La corrupci t unes causes objectivables i uns canals i instruments que es repeteixen, el coneixementdelsqualshadeserreforatperlluitarcontraelles. Mesura7.2:ObservatoridelacorrupciaCatalunya Farem de lOficina Antifrau un centre danlisi, recerca i observatori de la corrupci pblica a Catalunya, en collaboraci amb les universitats. Les seves conclusions es presentaran anualment al Parlament amb recomanacions, si escau, de modificaci de lanormativa.LOficinatambserunmotordebonesprctiquesenlAdministraci. Igualment, cal preveure noves respostes a les situacions de corrupci quan aquestes shan produt. Des del PSC creiem que cal introduir dues novetats rellevants en aquest punt. Mesura7.3:Acordperalaseparacidelsencausatsdelsseuscrrecs

111

Promourem un gran acord de totes les forces poltiques en relaci a les persones acusadesdecorrupcieconmica,queincloguilasevaseparacitransitriadelcrrec idelpartitenelmomentdunaimputaciformalperpartdunjutgedinstrucci. Daquesta manera els ciutadans i les ciutadanes poden confiar en qu, innocent o culpable, els problemes judicials duna persona imputada per corrupci econmica o delictes penals quedaran allats de les seves responsabilitats. A ms daquest nou i necessariacordentrepartits,plantegemunaaltramesuradefora. Mesura7.4:Elspartitspolticsnohandequedarexemptsderespondre Promoure una modificaci del Codi Penal per tal que en els delictes contra ladministracipblicaenelsqualsesprodueixibeneficipatrimonial,elspartitspoltics haginderespondrequanparticipindelbeneficiobtingut. Creiem que lnica manera que els partits facin prevenci activa, seleccions de personal que incloguin aquest apartat, i vigilncia permanent, s que puguin patir un greuge econmic, ats que sha comprovat que en molts casos no pateixen conseqnciespoltiques. LareformadelesAdministracionsPbliquescatalanesnopotesperarms. La reforma de les Administracions Pbliques ha figurat als programes electorals dels partits histricament. Encarats ms tard amb la realitat, els successius governs de la Generalitat gaireb mai han superat lestadi de reflexions teriques collectives (Llibre Blanc de la Funci Pblica de 2005), o de petites reformes que han suposat millores parcials. Constatat aix, cal ser conscient de lescepticisme de molts i moltes davant de proposteselectoralsdereformadelAdministraci.Tanmateix,nosmenyscertquela crisi ha fet que, aqu tamb, sestigui produint un abans i un desprs.Ms quemai, en aquesta poca de recursos escassos sha posat en evidncia que en molts mbits la dinmicadeladministracieraladeplanificar,executarigestionardespesa).Perara lesprioritatssnunesaltres. Ara s el moment de qu una administraci modernitzada pugui coordinar i impulsar les iniciatives de la societat, de cooperar amb altres administracions, dincentivar la innovaci proposada pels seus professionals, i sobretot de discriminador efectiu dall que s urgent, all que s necessari i all que noms s recomanable. Perqu en absncia de recursos suficients simposa aplicar regles orientades a lespecificitat de
112

cada situaci individual i no una regla universal per a tots. Aix s el que nosaltres entenemperadministraciorientadaalciutad. Altrament,calrecordarqueunaadministracieficienttunsefectespositiusdirectesi indirectessobreleconomia. Lacci de govern que plantegem es basa doncs, en les segents accions: Mesura7.5 Promoure un Pacte Nacional per a la Reformade lAdministraci, que desplegui en la seva integritat tot el potencial quecont lEstatut del 2006. Un acord que incorpori en la seva negociaci, a ms de sindicats i administracions, una representaci de la ciutadaniaatravsdassociacionsidelssectorsempresarialsitercersector.

Aquest acord ha de servir per enfortir els principis i valors que per a nosaltres han de ser definitoris de les nostres AP: evidentment els propis de lEstat de Dret (legalitat, garanties, responsabilitat, etc) per sobretot els duna administraci eficient i til (principidequitat,principidavaluaci,principideparticipaci). Cal retornar el focus principal de la prestaci del servei pblic als professionals. Per aix s fonamental posar en marxa la figura de la carrera professional, amb els reconeixements i mrits econmics que corresponguin. Aix mateix, cal desenvolupar lafiguradeldirectiupblicambelseuestatutparticular. smoltrellevanttambfinalitzarlatascadeconceptualitzaci,quantificaciireducci decrreguesenlanormativa(perempresesiciutadania),perferladministracielms simple possible. Novament es tracta dun dels camps en qu hi ha hagut una continutat nominal de discurs entre els governs de progrs i el de CiU, per la realitat ha deixat en evidncia que el govern actual ha descuidat el veritable sentit de la reducci de crregues i trmits. La qualitat normativa no s fer menys i pitjors normes sinmenysimillors. Daltra banda, cal donar limpuls final a la modernitzaci i s de les TIC en ladministraciqueelsgovernsdesquerravanpromoure.Enscomprometemaquen quatre anys tots els trmits per a persones i empreses es puguin completar via Internet, aix com a qu els principals serveis pblics guanyin qualitat grcies a la seva finestra a la Xarxa, tal com ha passat a Sanitat (recepta electrnica, carpeta de salut,

113

etc.). La propera legislatura cal que en leducaci es produeixi un aven molt significatiuenaquestsentit.

Reduiradministracions? Pel que fa a latribuci de responsabilitats entre administracions, i la recurrent demanda per tal que se suprimeixin nivells administratius (especialment els Consells Comarcals), els i les socialistes creiem que la diversitat del territori de Catalunya no admet una lgica de supressi lineal ni dimposici uniforme com de les que sovint es parla.Diguemhoclar:encertescomarqueselsconsellscomarcalshantingutunrolde primer nivell en la garantia del progrs, i en daltres podrien ser suprimits sense afectaci. Pertotaix,elsilessocialistesplantegemunadoblemaneradavanar. Mesura7.6 Desplegar les vegueries en els termes de la llei 30/2010, promovent les modificacions legalsqueesrequereixen,isubstituintlesdiputacions,quedesapareixerien. Un acord de clarificaci de competncies amb les administracions locals, en el marc del Consell de Governs Locals, que quedar recollit en la futura llei de governs locals. La delimitaci es basar en la cooperaci sense superposici, laplicaci del principi de subsidiarietat i de suficincia financera, ls eficient i avaluat dels recursos, i el model de sector pblic de governana compartida quan escaigui. En aquest dibuix shi inclour la distribuci variable de competncies entre consells comarcals, que noms existeixin all on t sentit de ser, mentre que daltres puguin encara tenir ms competncies delegades des daltres administracions o des dels ajuntaments que el conformen.

Els i les socialistes no defensem la desaparici massiva de municipis, perqu sn la base duna acci de molts ciutadans i moltes ciutadanes pels afers pblics, gaireb sempre en termes de voluntariat pur i amb lnica vocaci de servei. Aquestes persones mantenen la diversitat i personalitat de cada trosset del pas, aportantli la sevariquesaipromoventelseudinamisme.Arab,laprestacideserveispblicsamb qualitat requereix deconomies descala, i molts ajuntaments catalans no tenen els recursos suficients. En aquest sentit, cal impulsar decididament que ja sigui el Consell Comarcaljasiguiunamancomunitatdemunicipisrebinlencrrecdegestionaraquells mbitsenqumanifestamentunmunicipipersisolnopotmantenirelsestndardsde qualitatquemereixenelsciutadansilesciutadanes.
114

Latransparnciaslaclau En la major part de les crtiques ms esteses entre els catalans i les catalanes sobre lacci dels seus representants i lacci de ladministraci hi ha el denominador com delopacitat.Desdelasospitadecollusidinteressosparticularsipblics,oladels deldinerendespesesintils,laincredulitatolescepticismefanimpossiblereconstruir la confiana. Per aix els i les socialistes volem ser radicals en laven de les poltiques detransparncia.Elscatalansmereixenserpionersenaquestcampanivelleuropeu. Mesura7.7:LleidAccsalaInformaciidelaTransparncia La Llei de la Transparncia que promourem es basar en qu els ciutadans i les ciutadanestinguinlamximainformacide... ...qui sn els responsables dels afers collectius: aprovarem fer pbliques les declaracions de bns de representants electes i alts crrecs, abans i desprs de prendrepossessi. ...quines sn les finalitats i prioritats de lacci dels governs, i quins sn els recursos globals que shi destinaran. I alhora, el retiment de comptes posterior: quines accions shan fet, quin efecte han tingut, quins recursos concrets shi han abocat. Plantegem lobligatorietat de fer aprovar Plans dActuaci o Plans de Govern i de publicar i fer aprovartambunaavaluacifinal. ...qui sn, qu aporten i qu han fet aquells que han rebut recursos pblics per desplegarpoltiques.Promouremqueel95%delessubvencionsaparticularsientitats es faci en rgim de concurrncia competitiva, i obligarem a qu cada convocatria de subvencionsfacipblicuninformedimpacteidavaluaci. ...els processos de contractaci (i especialment en lapartat destudis), per les quals es farpblicalactadelrgandecontractaciiuninformedelespecificatenelsplecs. ..la situaci financera de ladministraci. Ingressos i despeses han de poder ser accessiblesambunaltnivelldedesagregaci. ...els processos delaboraci de normes, decrets i lleis. Crearem un portal nic dinformaci pblica davantprojectes normatius, que faciliti dades de context i antecedents per estimular la participaci i les aportacions, i que finalitzi amb un informequedonirespostaalesdemandesiconsideracionsrebudes. ...quinesdadestlAdministracidecadapersonafsicaojurdica. lesdadessobreelpasdelesqualsdisposenimantenenlesadministracions.Elportal

115

OpenDatacompletaren4anyslofertadedadespbliquesdaccsuniversaligratut. Igualment es far descarregable el codi font de programari desenvolupat a mida per a laGeneralitat(quenosiguisensibleentermesdeseguretat). Sn elements clau per a lincrement de la confiana de la ciutadania en els gestors pblics.Plantegemlasegentbateriademesures: Mesura7.8 Promourem la implantaci dun contracte de servei pblic per a tots els representats pblics que contingui directrius i compromisos de comportament, amb una clara apostaperlatransparncia,laqualitatilexemplaritatdelactivitatpoltica. Per potenciar la transparncia, farem que siguin obligatriament pbliques les condicions contractuals, el patrimoni i la renda dels alts crrecs i del personal eventualdeladministraciielsorganismesdelaGeneralitat. Per impulsar lexemplaritat, establirem Codis tics i Guies de Conducta dels alts crrecsiarticularemmecanismesperestendrenlasevaaplicaci. ImpulsaremmesuresperevitarqueelsgrupspolticsdelParlamentsiguincorretjade transmissidelobbiesgremialsdemaneraencoberta. Promourem la reforma de la normativa necessria per fer totalment transparent el finanament dels partits poltics (incloses les donacions) i garantir el control efectiu delsseusingressosidespeses. Participarenelsaferspblics Els governs desquerres varen tenir una direcci general de participaci ciutadana que el govern de CiU per descomptat va clausurar. Ms enll de reprendre interessants experincies pioneres com els processos participatius al voltant de lleis com la dacollida de les persones immigrades, o la promoci de processos participatius en lmbit local, en la propera legislatura cal donar vies dinmiques de participaci a la ciutadania, a banda dels processos reglats que han dexistir, en relaci a la iniciativa legislativapopularoenlapromocideconsultes. Evidentment,unabonapolticadaccsalainformaciitransparnciahadeserprvia a un impuls de la participaci. I s aquesta participaci, com a experincia de dileg franc, real i respectus de les institucions amb la ciutadania, la que ha de permetre parlardunasocietatcohesionadaambelsseusgoverns.
116

La societat reclama ser protagonista de les decisions collectives amb ms instruments que no el seu vot. I els i les socialistes hi estem dacord perqu el nivell de maduresa poltica de la societat catalana ha demostrat abastament no ser menor que el de pasosonlaciutadaniajugaunrolmsactiudavantdelsseusgoverns. Impulsaremdoncslessegentsmesures: Mesures7.9 Una llei de consultes no referendries que permeti dinamitzar grans processos deliberatius a nivell de tot Catalunya, sense excloure els processos en qu la participaci sexpressa via votaci. Aix, la ciutadania podr expressar la seva voluntat en qestions dimportncia com els sistemes de protecci social, lenergia nuclear o tantsaltres. Reforar la llei de les Iniciatives Legislatives Populars (ILP) per ferla ms garantista i blindar que, assolides i certificades les signatures mnimes, la proposici de llei es debatialParlament. Posaremenmarxaelportaldexposicipblicadenormativaenelaboraci. Crearem un portal de queixes, comentaris i valoracions en relaci als serveis i equipaments pblics, dusuari a usuari, com el del Servei Nacional de Salut (NHS) britnic. Afavorirem els projectes en qu entitats locals sense afany de lucre participin/gestionin serveis pblics, per enfortir el sentit de comunitat. Inclourem en el contracteprograma de la CCMA que en la televisi pblica hi hagi sempre un programa de debat de matries dinters general amb participaci de ciutadansiexperts. Unsmitjansdecomunicacipblicsgarantsdeldretalainformaci. s molt preocupant el procs que estan vivint les empreses de comunicaci, redudes per la crisi i leclosi dInternet a despatxar personal i a gastar cada cop menys en la creacidecontinguts(tancamentdecorresponsalies,dequipsdinvestigaci,etc).

117

Loferta,enelmercatdelacomunicaci,scadacopmspetita,ielriscdedegradaci de la democrcia existeix, perqu les xarxes socials com a nou espai dinformaci sn encaraunterritorienexploraci. El rol dels mitjans pblics com a garant de la pluralitat, s a dir, de laccs als mitjans de totes les opinions, creences, sensibilitats, i tendncies amb estricta neutralitat i criteri periodstic, s avuiencara ms important del que sempre ha estat. s per aix que: Mesura7.10 Derogarem la modificaci de la llei de la CCMA que han promogut CiU i PP per interessospropis,igualqueelPPhohafetalesCortsambelsuportdeCiU. Els i les socialistes sabem que els mitjans pblics estan passant un moment molt complex a nivell financer. Ens refermem en el model de finanament mixt i ens comprometem a aprovar un contracteprograma que doni garanties de futur als professionals. Si b lausteritat ve imposada pels temps, els recursos humans i materials propis dels mitjans pblics estan en condicions de fer una programaci i una informacideplenaqualitat.

118