Monografia Literatura juvenil

Animaci a la lectura.
El plaer denvoltar-se de paraules que acaronen

Anna Ballester
CP Doctor Vicente Trenco. Montcada (Valncia)

Lanimaci a la lectura es podria definir com una srie daccions encaminades a provocar una trobada satisfactria de les persones amb la lletra impresa. La finalitat daquestes accions, prvies a la lectura, s despertar linters pels llibres i fomentar el plaer de llegir. Animar a llegir s ajudar a descobrir lexperincia emocional que pot provocar una bona lectura. Per tant, les persones encarregades de realitzar els programes danimaci han de ser bones lectores, per han de ser capaces tamb de transmetre illusi i el goig que han experimentat llegint bons llibres. El repte que es presenta s canviar lactitud dimposar per la de seduir.
Motivating to read Motivating to read could be defined as a series of actions aimed at provoking a satisfactory meeting between people and the written word. The aim of these actions, previous to reading is to awaken interest for books and foment the pleasure of reading. Motivating to read is to help discover the motional experience that could provoke good reading. Consequently the people in charge of carrying out these programmes of motivating have to be good readers but they also have to be capable of transmitting the illusion and enjoyment that they have experienced reading books. The challenge that we present is that of changing the attitude of imposing for that of feeling.

Vaig quedar absorta en les meravelloses aventures que el narrador havia sabut teixir amb les seves paraules. Matilda (Roald Dahl)

Parlant dels valors dels contes, en una conferncia a Gijn, Bernardo Atxaga va fer referncia a la importncia de loralitat i de tot all que passa en directe. I en llegir aquesta afirmaci, a la revista CLIJ 1, em va venir a la memria la meua via. Vaig pensar en la sort que vaig tenir, quan era menuda, de gaudir de la millor contadora de contes que mai he escoltat: la meua via. En aquelles vesprades dhivern, quan feia massa fred per jugar al carrer i el sol samagava massa prompte, la meua via, a la vora del foc, comenava a contar-nos histries, a cantar o a recitar poemes. Mentre els troncs de garrofera anaven convertint-se en brases, ella, amb la seua grcia i la seua clida veu, em descobria lexistncia daltres mons: el mn de la fantasia, dels somnis, dels llopots i les caputxetes. La meua via mencisava amb les paraules, amb els relats de la literatura popular. Per aix, quan ella ens va deixar, vaig sentir la necessitat de poder continuar endinsant-me en aquell mn extraordinari en el qual ella mhavia iniciat: el mn de la fantasia. I el vaig trobar en els papers escrits. Vaig comenar a obrir les portes que els llibres moferien per entrar en
17 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 p. 17-24 abril 2000

Literatura juvenil

espais i temps de ficci, que em permetien imaginar la vida vivint-la de moltes maneres diferents. Daquesta manera, la meua via va despertar el meu inters per la lectura, em va contagiar el deler de conixer altres formes de viure i dentendre el mn. Ella, sense proposar-sho, mhavia animat a llegir.

En qu consisteix lanimaci a la lectura?

Encara que en la introducci sha presentat una forma no institucional ni intencionada danimar a llegir, el propsit daquest article s abordar el tema des de la vessant acadmica. Tanmateix, es volia posar de manifest la importncia de lentorn familiar respecte a la motivaci i la creaci dactituds envers la lectura, dels xiquets i xiquetes. Animar s un concepte que implica acci. Animar s sinnim destimular, potenciar, incitar, provocar, donar vida. A lmbit escolar, lanimaci a la lectura es podria definir com una srie daccions encaminades a provocar un encontre satisfactori de les persones amb la lletra impresa, lescriptura. Aquestes accions es realitzen amb la finalitat de despertar la curiositat i linters pels llibres i fomentar el desig de llegir. Animar a llegir s ajudar a trobar motius per llegir. s donar a conixer la diversitat de llibres que hi ha i saber que hi podem trobar resposta a moltes necessitats i demandes de la prpia vida de cadasc. Animar a llegir s donar la possibilitat de viatjar travessant mars de paraules. Com diu Paul Hazard 2:
Durant la meua joventut vaig tenir visions de tot el mn... Un dia em vaig evadir de la meua ciutat sense horitz; i seguint, a les pgines dun llibre precis, dos xavals de la meua edat, vaig donar la volta a Frana. Un altre dia, vaig veure les planures de Castella, incandescents sota el sol... Vaig viure a la cabana de loncle Tom, al pas dels pigmeus...

Animar a llegir s tamb ajudar a descobrir el plaer que pot donar la sonoritat, el ritme i la mgia dalgunes paraules. s a dir, lexperincia emocional provocada per la lectura. Animar a llegir s, finalment, intentar que la lectura siga una prctica habitual en la vida de les persones, i aconseguir que els llibres ocupen un nivell rellevant en la seua escala de valors culturals. Per tant, lanimaci a la lectura no ha de considerar-se com una intervenci puntual i allada a propsit duna setmana cultural, o duna fira del llibre. Aquestes celebracions suposaran, en tot cas, un suport al programa dactivitats planificades al llarg de tot el curs. Per si realment es pretn fomentar el plaer de llegir, lanimaci sha de convertir en una filosofia de vida que implique totes les persones que conformen la comunitat educativa: pares, mares, professorat i alumnat.
18 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

Qui ha de fer lanimaci a la lectura?

Tot i que acabem de dir que lanimaci a la lectura s un assumpte de tothom, s evident que en tots els grups humans es dna lexistncia de lders, i lescola no ns una excepci. Els lders pedaggics, s a dir les persones que tenen les idees molt clares del que sha de fer, sn qui prenen la iniciativa dobrir camins i dencetar vies de treball. Aquestes persones han de comptar amb la confiana de la resta perqu tothom collabore en el projecte i shi implique. Tractant-se de lectures, qualsevol professor o professora pot fer llegir els alumnes imposant unes lectures obligatries. Per si el que es pretn s animar a llegir, noms aconseguiran entusiasmar-los amb la lectura aquells que siguen capa de deslligar el fet de llegir dobligacions acadmiques posteriors com ara: realitzaci de fitxes, resums o comentaris de text. Cal deixar-los exercir, com diu Daniel Pennac 3, el dret a callar i no dir res desprs de llegir. Cal entendre la lectura com un acte gratut, com qualsevol altre plaer. En una activitat danimaci, molt ms important que els recursos materials, sn els recursos humans. La persona o el collectiu que sencarregue de dinamitzar un programa danimaci lectora a lescola ha de ser com aquells focs dels que parla Eduardo Galeano 4:
[] que arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca se enciende.

Qui vol animar no ha de cremar els altres, no els ha davorrir. Cal encendrels, contagiar-los el deler de llegir, transmetre la illusi i el plaer que dna la lectura dun bon llibre. Per tant, la persona que pretenga animar a llegir ha de ser, en principi, una bona lectora. Ha destar convenuda de la importncia de la literatura i de la seua funci principal: lexpressi i la comunicaci humanes. Ha de pensar que la perspectiva fantstica s necessria per a una percepci global de la realitat, i aix la portar a realitzar accions encaminades a mobilitzar afectivament i intellectualment els destinataris de la lectura i a fer que els llibres formen part de la seua vida. Amb les seues vivncies, la narraci emocionada i sentida de les seues experincies lectores, i/o la lectura compartida de textos, ms que amb raonaments terics, ser capa de provocar actituds positives envers els llibres i de contagiar el gust de llegir. Tot aix es pot traslladar a lmbit familiar on, sobre tot en les primeres edats, els pares i mares sn, o poden ser, els animadors per excellncia. Cal no oblidar que els mateixos alumnes tamb poden fer animaci. Sobretot a partir dels darrers cursos de primria, els ms lectors poden presentar als companys i companyes aquells llibres que els han fet gaudir. Les seues opinions i els seus interessos, de vegades, sn ms ben acceptats que els del professorat.
19 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

Quins llibres cal animar a llegir?

A mesura que els xiquets i les xiquetes van creixent, els seus interessos i les seues aficions sn ms plurals. Per tant, s important donar la possibilitat de conixer una gran varietat de llibres que aborden temes diferents, que contemplen gneres distints, que puguen adequar-se a diferents nivells de lectura i que permeten descobrir totes les possibilitats que ens ofereixen de conixer el nostre passat, daprendre, de donar-li un sentit a la vida, de distraures, de comunicar-nos, de somniar, etc. Els llibres considerats clssics han de ser objecte de la nostra atenci. Per el repte que hem dacceptar s canviar lactitud dimposar per la de seduir, motivar. Cal animar els nostres alumnes perqu troben aquell que li arribar a lnima, perqu els clssics tenen una capacitat especial per a despertar emocions. Italo Calvino assegura:
El teu clssic s aquell que no pot ser-te indiferent i que et serveix per definir-te a tu mateix en relaci i potser en contrast amb ell 5.

Un requisit perqu funcionen b les sessions danimaci s que lanimador haja gaudit de la lectura dels llibres que presenta, els conega b i pense que sn adients per a la persona o per al grup a qui sadrea. Amb aix tindr la motivaci suficient per a transmetre les ganes de llegir-los. Un dels problemes que es planteja sovint el professorat s com es pot arribar a tenir un corpus literari propi. Com s possible tenir informaci de tants llibres de literatura infantil i juvenil com es publiquen. La nostra resposta, desprs duna experincia de dotze anys en aquest camp de lanimaci lectora, s: el treball en equip i lajuda de publicacions especialitzades ( Cuadernos de Literatura Infantil i Juvenil, Educacin y Biblioteca, Quins llibres han de llegir els nens...? , etc.). Els seminaris permanents del professorat interessat pel foment de la lectura constitueixen una font extraordinria de formaci i informaci. Un altre aspecte que cal considerar s el que es planteja quan sn els alumnes els qui sacosten a les llibreries o biblioteques per triar llibres: deixem que agarren el llibre que vullguen? Hi trobem dues postures diferents respecte a lactitud que caldria prendre. Hi ha els qui diuen que sha devitar la lectura de llibres de poca qualitat literria, perqu aix pot allunyar definitivament els xiquets i les xiquetes de la bona literatura. Daltra banda, hi ha autors, com Daniel Pennac 6, que reconeixen i admeten el dret dels lectors a llegir qualsevol cosa. Certament, cal donar-los a conixer i fomentar la lectura de bons llibres, per hem dacceptar que, durant algun temps, o de tant en tant, llegiran xits comercials, llibres sensacionalistes i de lectura fcil.
20 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

Teresa Colomer, quan es refereix als llibres de literatura infantil i juvenil, els agrupa en tres classes: els llibres seductors, els llibres imprescindibles i els llibres mediocres. I, fins i tot, la lectura daquests ltims, considerats descs valor literari, pot tenir els seus avantatges o aspectes positius, com ara: ajudar a consolidar tcniques narratives, no requerir gaire esfor per ser llegits (la qual cosa s important per aquells alumnes que tenen dificultats en la lectura) i, si estan de moda, poden crear comunitat de lectors. En la lnia dels darrers autors citats, considerem que la regla dor que hem de tenir sempre present en un programa danimaci a la lectura s la no censura . Quan un alumne triar un llibre no adient per a ell, ser ell mateix qui ho descobrir i, desprs duns quants dies, el canviar per un altre. Hem de respectar els seus drets de lectors i donar-los loportunitat dexercir la seua llibertat, dencertar i dequivocar-se, aix com danar formant-se els seus propis criteris. All ms important s crear el clima que permeta a tothom actuar amb eixe respecte i eixa llibertat.

Com es pot animar a llegir?

No existeix una frmula mgica ideal per fer bons lectors. Lestratgia que cal seguir en cada moment estar en funci dels recursos disponibles i, sobretot, de les habilitats de la persona o de les persones que facen lanimaci. Benedetti7, en el poema Tctica y estrategia, acaba dient :
[] mi estrategia es que un da cualquiera ni s cmo ni s con qu pretexto por fin me necesites.

Nosaltres necessitem eixa dosi de pacincia que est implcita en el poema, i tamb ens cal saber com podem actuar i quins recursos necessitem utilitzar. Hem de tenir clara una premissa: el cam de lanimaci lectora s circular, ha de partir del llibre i tornar-hi. El llibre sempre ha destar present. Encara que en algunes publicacions es parla dactivitats danimaci abans, durant i desprs de la lectura, el nostre parer s que les activitats danimaci, prpiament dites, sn les prvies a la lectura. Desprs dhaver llegit un llibre ja no cal donar-lo a conixer i animar la seua lectura. Tot i que podem plantejar algunes activitats ldiques posteriors que reforcen linters pel llibre. Presentar un llibre de forma atractiva s la millor manera danimar a llegir-lo. La presentaci s una situaci de comunicaci que podem enriquir amb diferents tcniques i recursos, i utilitzant llenguatges diversos (oral, escrit, plstic, musical o dramtic).
21 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

Citarem a continuaci alguns exemples destratgies seguides per a presentar un llibre. A partir dun objecte Primerament, hem de decidir quin llibre volem presentar tenint en compte ledat dels receptors, les seves caracterstiques i interessos, o per tal dintroduir un tema concret que volem tractar. En funci de largument del llibre, dels personatges que hi apareixen o dels llocs que shi descriuen, triarem un objecte representatiu. Aquest objecte arribar, segons la seua grandria, dins dun paquet sorpresa, dins dun sobre amb un missatge, dins duna maleta, etc. La presncia daquests elements sempre provoca molta expectativa i posa en marxa la imaginaci. Per aix, animem els alumnes perqu cadasc explore sensorialment lembolcall del regal que ens han enviat (la forma, la grandria, el pes, quina olor fa, com sona en remenar-lo de diferents maneres...), i elabore una hiptesi fantstica sobre el contingut: qu pot ser, quin ser el seu origen, a qui pot pertnyer, per qu est ac, quin secret pot amagar... Desprs duna pluja didees, es destapa el paquet amb molta emoci, per veure si alg havia encertat quin era el contingut. A continuaci, es presenta lobjecte explicant de qu es tracta o llegint el missatge que lacompanya. Exemple: per a presentar El fantasma dels ulls blaus 8 va arribar una caixa quadrada molt bonica amb un sobre gros que portava el missatge segent:
Ai, Ramon! Ai, Ramon!... Des que va vindre Ramon estic volant pel mn! Tan bonic que era estar al castell de Corbera! (signava: Fanti).

Desprs de llegir-lo, comenaren a esbrinar de qui podia tractar-se i alg va dir que seria un fantasma. Quina no seria la sorpresa quan al destapar la caixa, efectivament, all hi havia el fantasma plegat i el llibre que contava la seua histria. Resultat: tots van acabar animadssims a llegir el llibre. Un altre dia va ser una sabata de colors que pertanyia a un professor molt extravagant, o un anell que tenia poders mgics, o una clau de ferro que obria la porta dun castell, o les tres taronges de lamor... I cada dia presentvem el llibre i comenvem a relatar una part de la histria per animar-los, a continuaci, a gaudir de la seua lectura. A partir duna dramatitzaci La dramatitzaci, podem plantejar-la de diferents maneres. Si es tracta dun llibre de teatre, podem presentar-ne breument els personatges i el context on es desenvolupa lacci i proposar una lectura drama22 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

titzada, per equips, dun fragment significatiu del text. Desprs, es convida els alumnes a imaginar la situaci prvia dels personatges que hi han aparegut, aix com la continuaci de lacci i el desenlla. Finalment es presenta el llibre on podran llegir lobra tal com lautor o lautora lha imaginada i contrastar amb all que ells havien imaginat. Si volem presentar un llibre de narrativa, podem comenar descrivint-ne els protagonistes i trobar-hi semblances amb alguns dels alumnes presents. Exemple:
Avui us contar una histria fantstica que els va passar a una colla damics. Eren tres xiques i tres xics. Una de les xiques era morena, tenia els cabells llargs i sempre estava rient... alguna cosa aix com... (Si fem una pausa, de segur que comencen a dir noms de persones que coincideixen amb la descripci.)

Desprs daquesta espcie de csting collectiu, situem els protagonistes en un lloc de la sala, convertit en lespai descrit pel llibre. Aleshores, es pot comenar la narraci del fragmant triat perqu ells mimen les accions simultniament, o b es planteja la situaci i ells nhan dimprovisar els dilegs. La resta del grup shi va incorporant a mesura que apareixen en la narraci altres personatges secundaris o elements dels espais (una porta, un mag, un rellotge...). Podem utilitzar teles i objectes per enriquir la proposta escnica, de manera que el joc dramtic resultar ms suggerent. En acabar la dramatitzaci, presentarem el llibre on podran gaudir de la lectura de la histria que acaben de recrear i descobrir totes les peripcies dels personatges als quals acaben de donar vida. Hem constatat reiteradament que les tcniques dramtiques sn un recurs excellent per animar a llegir. A les avaluacions realitzades en finalitzar un programa danimaci, hem observat que els llibres ms sollicitats en prstec, i els que ms es recorden desprs dun temps, sn els llibres presentats daquesta manera. Daltra banda, pensem que la dramatitzaci s lnic recurs que anima a llegir quan es proposa com una activitat posterior a la lectura. En aquest cas, la dramatitzaci pot convertir-se en una activitat davaluaci de la lectura. Si demanem que representen una escena del llibre de segur que, si nhan fet una bona lectura, mostraran un fragment clau de la histria. A partir duna provocaci Hem dit abans que cada estratgia danimaci es planteja en funci de les caracterstiques del grup a qui sadrea. Lexperincia que relatarem a continuaci es va plantejar amb un grup dalumnes de secundria que era difcil fer-lo llegir.
23 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000

Literatura juvenil

Tot i que la nostra filosofia danimaci a la lectura est basada a donar a conixer llibres diferents perqu cadasc trie la lectura que ms linteresse, en aquest cas es va plantejar una proposta collectiva. Al preguntar-los quin tipus de llibre els agradaria llegir, majoritriament van demanar llibres de por. Aleshores, un dia va arribar un gran paquet regal i tots imaginaren que es tractava dels llibres que esperaven. Per abans dobrir el paquet es va crear el clima propici perqu realment desitjaren tenir el llibre a les mans: primer de tot es va passar una enquesta per tal de conixer quines coses els feien por (totes relacionades amb largument del llibre), i els vam agrupar en tres categories de persones poregoses en funci dun barem que haviem inventat. Desprs els digurem que, per evitar-se problemes amb les famlies, no havien de llegir a casa, perqu corrien el perill de tenir crisis de por nocturnes. Per, per si de cas alg gosava fer-ho, els donrem un prospecte amb una srie de consells com ara: no llegir quan estigueren sols a casa, sobretot, quan es fera de nit; preparar-se una infusi relaxant per si comenaven a notar una suor freda; tenir sempre a m un telfon, i les sabates ben nugades per si havien deixir corrents... bviament, i exercint el dret a la contradicci, tothom va llegir a casa i tothom va acabar el llibre. La nostra reflexi s que amb els programes danimaci a la lectura no aconseguirem fer de tots bons lectors, per almenys facilitarem encontres satisfactoris del nostre alumnat amb els llibres, els donarem locasi de recrear histries ficant-se en la pell dels personatges, els proporcionarem un temps i un espai per deixar volar la imaginaci, els mostrarem la biblioteca com un espai atractiu i suggerent i farem que la vida a lescola siga molt ms divertida i enriquidora.

Notes

1. ATXAGA, B. (1999): El ro de Jerjes. El valor de los cuentos (V), a CLIJ , nm. 119, p. 44-54. 2. HAZARD, P. (1950): Los libros, los nios y los hombres. Barcelona. Juventud, 1988. 3. PENNAC, D. (1992): Comme un roman . Pars. Gallimard. 4. GALEANO, E. (1989): El libro de los abrazos . Madrid. Siglo XXI, 1993. 5. CALVINO, I. (1991): Por qu leer los clsicos . Barcelona. Tusquets, 1997. p. 17. 6. PENNAC, D.: Op. cit., p. 160. 7. BENEDETTI, M. (1996): El amor, las mujeres y la vida. Madrid. Visor Libros, p. 84. 8. GIMNEZ, L. (1997): El fantasma dels ulls blaus . Valncia. Tndem.

Referncia de lautora

Anna Ballester Marco . Pitxera, 6, 1r. 46016 Valncia. Tel.: 96 363 70 74. CP Doctor Vicente Trenco. 46113 Montcada (Valncia). Lnia dinvestigaci : animaci lectora i dramatitzaci.
24 | Articles
de Didctica de la Llengua i de la Literatura Nm 21 abril 2000