PERFIL TIC I SOCIAL DEL PSICLEG

Dilluns 14/02/05 Acte profesional que consta dunes parts el qui/ qu/ qui/ com

La tica profesional no forma part del qu de la professi. La tica fa referncia al com, entenent tica com qualitat feina !en feta sin m"s com a qualitat de

ne#oci, i perqu la qualitat$ %erqu la qualitat crea confian&a i la confian&a #enera la fidelati'aci del client La feina !en feta est( de moda perqu "s font de #uan) i no perqu "s !o o dolent. *. *u+u)ama ,1--5. era un soci/le# que escriu el lli!re 01rust2 i al ,2004. 0La construccin del estado2 diu 0el mn es mou per confian&a i fidelit'aci.

1riunfaran aquells que oferei3en ser4eis de qualitat #enerant confian&a i per tant clients2.

56758%18 D8 %96*8::;< : %96*8::;< :

8l terme professi es podria asociar dentrada el terme 0confesi2. 8n l(m!it reli#is confesi "s fer p=!lic quelcom i professar tam!" t" a 4eure am! el fer p=!lic, per tant professi >a ens u!ica en l(m!it de lo p=!lic.

%rofessar "s all/ que feia tam!" una persona que 4olia ser reli#is. ;mplica un per?ode de mutua conei3en&a i es feia al final una cerimonia p=!lica que es deia professi. 6 si#ui, es tracta dun pacte entre un indi4idu i un #rup duna comunitat reli#iosa. %er part dun es comprometia, i per part del #rup ,cap. acepta ,espcie de contracte.

Aquest acte p=!lic, #enera uns deures i drets determinats tant per lindi4idu com pel #rup

8n l(m!it la!oral, la professi "s un pacte p=!lic entre la persona i la societat i es considera p=!lica en quant al ser4ei que oferei3. Les professions estan re#lamentades per la societat i els oficis no. @arantei3 doncs aquest ser4ei, am! els professionals i respon a !ens !(sics per la ciutadania la salut ,les Lleis es fonamenten en els conflictes.

%rofessi Ao "s perqu oferei3 ser4ei a persones que Ao necesiten, per/ lofici no "s considerat com a tal perqu no respon a un !" !(sic per la societat. %er tant es dna un salt qualitatiu entre professi i ofici

A4ui dia al carrer, professi i ofici es considera qualse4ol feina remunerada. ; el carrer 0mana2 m"s que la 0real acad"mica2 9emunerada professi en aquest (m!it remunerada ofici qualse4ol feina

8ls colBle#is professionals tenen latri!uci dimpedir le3ercici profesional en casos molt #reus

,1. Al carrer la professi tam!" si#nifica professionalit'aci que implica tre!allar !", serietat, tenacitat, ... ,2. 8n un tercer sentit, com en el seu ori#en

C :er4ei que prestin a la societat "s el que far( que una professi o si#ui o no

Les professions sn din(miques i es consoliden am! el temps

1ota professi #enera asimetr?a perqu 4a dun su!>ecte que sap a un que no en sap (1) :1 :2 Depn de :1 ,t" els conei3ements o tcniques. no "s autosuficient per resoldre sol el pro!lema ,2. 8l :2 t" un pro!lema i :1 en aparen&a no en t" cap

Aquesta asimetria i adonarDsen daquesta, dna una responsa!ilitat especial. %er aquest motiu dassimetria implica i >ustifica que : 2 %A5;871 ,i no usuari, client, destinatari.

Dilluns 21/02/05 La professi reunei3 unes caracter?stiques que consten de 5 elements din(micsE 1. 5onei3ement de lestructuraci psicol/#ica de la persona 2. 1cniques/inter4encions so!re la realitat F. %resti#i social recone#ut si fa quelcom important i es recoeni3 que es correcte 4. *ia!ilitat moral/ credi!ilitat com a e3pectati4es per part de la ciudadania on suposen que el psic/le# "s !o i que curara a les persones. A ma>or presti#i ma>or e3i#encia/ fia!ilitat/ credi!ilitat. %u>a o !ai3a se#ons el #rui3 profesional que se lAa de #uan)ar, i el con>unt derrors #eneren un despresti#i. 5. 5odi deontol#ico :?ntoma de la #randesa de la nostra professi Aan pensat la professi en termes de qualitat sAan materialit'at les e3i#ncies adre&ades als professionals. 9eflectei3 la seriositat que tenen els profesional de la se4a matei3a professi.

Le3istncia dun codi deontol/#ic t" G funcions i F l?mits i postulen el se#HentE G *I75;67:E 1. Declarati4a formula perque ser4ei3 la professi i per tant "s com una declaraci de principis 2. ;dentifcati4a qui sn, quines coses oferim. Juines sn les feines dun
Ad e3tra usuaris

psic/le# i Aa4entDlo lle#it 4euria quines sn les prestacions que oferei3en un psic/le# 3. ;nformati4a quins criteris precediesen lactuaci dun psic/le#. 83plicitar en quins criteris se3ercir( aquesta professi

4. Discriminati4a 8l codi esta!lir( all/ que es pot fer o all/ que no es pot fer, donar( sortida a m"s per/ posar( uns limitas coses que no es poden fer

Ad intra professional s

5. Ketodol/#ica Lan de ser uns insruments per al psic/le# que es tro!in en situacions delicades i que du!tin 6. 5oerciti4a 6!li#at, t" 4alor de llei 0lincompliment del codi #enera sansions professionals incl=s penals2 7. %ro>ecti4a Dna lli!ertat desperit, tranquilit'a

F L;K;1A5;67:E 1. 5aducitat el dia que es pu!lica el codi deontol#ico 2/11/1-M-. 8ls conei3ements i tcniques e4olucionen i cam4ienN "s un codi pensat en clau de psicolo#?a cl?nica, per tant pels de la psicolo#?a de les or#anit'acions no 4al per res. La 4ida sempre #enera conflictes, cap codi acull totes les situacions daquestes. 1enir l?mits no 4ol dir ser ne#atiu, tant sols "sun concepte descricptiu

2. Disarmonia 5ertes coses a 5atlun)a estan proAi!ides i als 88II estan permeses, "s contradictori, per tant Aauria dacomplir els matei3os requisits almen)s a 8uropa

3. Kinimalisme 1oto codi tic

codi le#al #estiona conductes per/ no

actituds, >a que no sn controla!les ,estimarDnos la nostra professi per e3., el codi no pot e3i#ir all/ que no pot 4erificar.

8l codi deontol/#ic en el fons fa referncia =nicament al professional, "s un error de !ase, perqu els matei3os colBle#is Aaurien de can4iarDAo i enlloc de pensar en el profesional pensar tam!" en lacte profesional com 0al#= fa quelcom a al#=2 i ai3/ est( esde4in#uent ur#ent perqu sAa creat un sentiment dimpunitat per part dels destinataris 0pacient2 que poden fer el que 4ul#uin. La responsa!ilitat de lacte recau sempre en el profesional encara que tam!" Aauria de caure en el pacient.

Dilluns G/0F/05 REGLES BSIQUES: A/ O89A5;1A1 P/ 567*;D875;AL;1A1 5/ *;D8L;1A1

1ransperncia

:entit profesional Discreci

5omprom?s

*on.ontol#ica 5omunicaci *on. %ra#mQtica Killor rel.

*on. 6ntol/#icaE 5omunicaci *on. %ra#mQticaE Killor rel.

*on. 6ntol/#icaE 5on4i4ncia *on. %ra#mQticaE Killor rel

5onsentiment 4(lid

%romesa :olemne

:imple

83cepcions

83cepcions

83cepcions

A/ REGLA VERACITAT D 19A7:%89R75;A 1renca am! el fams paternalisme mdic/sanitari E met#e "s qui en sap, pacient Aa de fer cas i tot anir( !". Aquest escenari Aa can4iat. %erque$ 5rei3ement cultural de la societat en #eneral , ma>or e3i#encia de comprensi.. A m"s crei3ement cultural, men)s paternalisme sanitari. 9econei3ement de lusuari/ pacient/ client.. a 0sa!er2, a demanar e3picacions. D *676K871A5;< 6716LS@;5A 9ecerca del sentit de les coses. 9espon al sentit de la realitat. Ts !, all/ que dona sentit a les coses. K"s propi mn llat?. La rel#a de 4eracitat de la fon. ontol/#ica "s la comunicaci. La re#la de 4eracitat constata que, la comunicaci Aumana es fonamenta en la 4eracitat , impl?citament.. Les relacions duna certa qualitat es fonamenten en la ma>or transperncia, la sinceritat. %rofessionals. D *676K871A5;< %9A@KU1;5A %retn la utilitat. Ina re#la "s !ona en la mesura que "s =til per o!tenir 0V2 resultats, =til per la con4i4encia. K"s propi mn an#losa3/ , 8mpirisme, 7eo positi4isme,.... La re#la de 4eracitat de la fon. pra#mQtica diuq ue millora la relaci. A mesura que el pacient sap, sen fa prota#onista, simplica m"s i ai3/ fa que pacient es Aquesta 4eracitat lAem de traslladar a les rel.

senti millor, confiW m"s, no se senti en#an)at ,pu#ui prendre les se4es decisions.... D 567:871;K871 OUL;D La re#la de 4eracitat es #arantei3 am! el consentiment 4(lid. Document on es fa pals el que profesional pot proposar i el que el pacient acepta. %acte entre profesional i pacient am! el prop/sit del que es fer(, que acepta pacient, cost, #aranties,... Ts un !on instrument per/ quan esperd sentit com= es per4ertei3. %ro!lema que Aa sur#it "s que el consentiment 4(lid sAa per4ertit >a que Aa esde4in#ut lasse#uran&a >ur?dica de les classes professionals ,>udicalit'aci de les cincies de la salut per por dels professionals a que sels denunciW.. %rofesor opina que a4ui Aauriem de parlar de la 4alidesa del pensament 4(lid. Jue fa que si#ui 4(lid$ 9edactat adequadament pel destinatari Jue Ai Aa#i un temps adequat ,F,4A.. perque el destinatari sAo pu#ui lle#ir i pu#ui pre#untar all/ que no ent"n i e3plicarDli. Jue se si#ni 4olunt(riament D 8V58%5;67: Da4ant tota rel#a tica, calai3 de3cepcions.

B/ REGLA CONFICENCIALITAT
......... .........

83i#encia secret profesional D8V58%5;67: . 83cepcions en contra del pacient :uspitar duna forma prou s/lida que Ai Aa en perill la 4ida dal#=. Juan constatem la 4iolaci #reu de drets Aumans . 83cpecions a fa4or del pacient

pacient 4ol que es trenqui confidencialitat .83E >udici es declara ena#enaci mental transitoria. . Li Aa e3cepcions dins le3cepci

6P:89OA5;<E 1otAom sem!la tenir molt clar el tema de la confidencialitat per/ Aem de tenir present que a!arca tota la informaci que re!em del pacinet, tota, en la seu profesional. Dilema en el tre!all am! 3ar3a.

C/ REGLA FIDELITAT 1renca am! la deontolo#ia profesional, o!li#a al pacient a complir determinades coses. Lacte profesional funciona si am!dues part afa4arei3en el que Aan de fer. 5ompromet am!udes parts i el pacient t" determinats drets/ responsa!ilitatsE 56K%96KX:/ %A518 %acient far( de pacient i Ket#e de met#e. *67. 6716LS@;5AE 567O;OR75;A 7ormalment ens refiem que la persona faci all/ que Aa de fer , es comprometi am! itinerari teraputic. 8n la pra3is profesional tam!" e3i#im que funcioni. *67. %9A@KY1;5A. K;LL69 98ALA5;< Dona m"s confian&a al pacient i al profesional. 83E si el pacient no se#uei3 pautes mediques, no pren medicaci,.. profesional t" pret a desentenders com a terapeuta. %96K8:A 8ntre profesional i pacient. %ot serE

:impleE ;mpl?cita. %acient es compromet en la mesura en la que 4ol. %ot a!andonar tractament si 4ol. :olemneE %rofesional le#alment no pot a!andonar al pacient e3cepte que es pu#ui demostrar no compliment pl( s/lidament. 8V58%5;67:

. :ituacions dincompati!ilitat am! determinats casos/pacient per ideolo#?a, ...en aquest casos es podr( deri4ar el cas. . :ituacions de can4i personalE trasllat,... .... DEMANAR 28/II/05 FALTA UNA PART 2 HORA Dilluns 4/;O/05 PRINCIPIS BSICS DE LA TICA PROFESSIONAL ! P"#$%#&# '( )($(*#%+$%#, 2! P"#$%#&# '-,./0$01#, 2! P"#$%#&# '( 3.4/5%#, ! PRINICPI DE BENEFICNCIA *(" (6 )7! *ins els an)s G0 era el principi !(sic de tota inter4enci professional, per/ en aquesta poca es des!anca a causa del desen4olupament tecnol/#ic. Oa estar en primer terme uns 2.000 an)s. La idea !(sica "s que al#= 0poders2 fa quelcom a al#= 0precari2. %er tant, queda palesa la idea de la dist(ncia entre el professional, que t" conei3ements tcnics, i el que rep asimetria professional. 83istei3 una diferncia de condicions entre els dos per la precarietat del que rep les prestacions. 83E el !on psic/le#... D D D D D D a>uda a drenar emocions a>uda a contenir lansietat a>uda a ela!orar processos de dol am! els instruments necessaris, fa un !on dia#n/stic a>uda a 4er!alit'ar a un nen autista escolta, des de la professi

8s fa un retret al principi de !eneficncia, que "s el poder que ator#a al professional. Actualment la societat Aa e4olucionat i la po!laci no tolera aquesta relaci dasimetria.

D D

Darrera del llen#uat#e tcnic dels professional sama#a poder. 8ls conei3ements culturals de la po!laci Aan au#mentat a occident, el que fa que tam!" au#menti le3i#ncia de que el professional es faci entendre.

C"#4#4 '(6 &"#$%#&# '( )($(*#%+$%#,

PRINCIPI D-AUTONOMIA: $0 *,%#4 , $#$89 "(4 :.( $0 (4 '(#;# *("! C5r?tica al principi de !eneficncia pr/pia del primer mn.

La relaci asimtrica ens porta a dos puntsE 1. 9elati4isme 2. %aternalisme

! RELATIVISME: :.+ 74 (6 )7< 5adasc= determina qu "s el !" per ell ai3/ porta a que el professional Aa#i de determinar quin !" fa. KodernitatE ra ZantE principi de relati4it'aci La ra est( en funci de dos par(metresE lespai i el temps ,fets emp?rics.. La ra est( limitada als fets emp?rics, nom"s "s 4eritat all/ que es pot mesurar emp?ricament. D"u e3istei3$ 7o Ao podem sa!er.

8l !" no "s emp?ric ;mperatiu 5ate#/ric ,quelcom indemostra!le.E 0fes all/ que pu#uis fer2, 0fes all/ que pu#ui ser ele4at a norma de conducta uni4ersal2.

8insteinE 1eoria de la 9elati4itat. 1ota mesura "s relati4a a al#una cosa. All/ mesura!le "s relatiu al punt do!ser4aci ,e3E si 4ei# un cot3e passar a 120 quan estic parada em sem!la que 4a m"s lent que si el 4ei# quan mel creu am! el cot3e en direcci oposada.. Lener#ia "s la =nica mesura que "s i#ual a tot arreu.

%ensament AermenuticE interpretaci. 8l pensament Aum( no constata, interpreta. 1ota producci de la ra no "s una construcci, "s una interpretaci. 8l pensament Aum( interpreta la realitat des de una Aist/ria personal, una cultura... que condiciona aquesta

interpretaci. 1ot pensament "s interpretatiu %ost KodernitatE 1ot "s 4(lid 7o Ai Aa cap certesa colBlecti4a, cap 4eritat compartida, si al#= pretn imposar all/ que "s !o, "s perills. Lem de facilitar que totAom pensi el que 4ul#ui. La %ost Kodernitat "s fruit del clima on 4i4im. 8l pensament "s el tre!all, lar#umentaci C Lem de tenir un pensament compartir que ens ser4ei3i a tots ;nteracci 5omunicati4aE 0La societat, comunitat2 :uposa un con>unt de persones, la con4i4ncia, el pensament colBlectiu necessita el di(le#. :Aa desta!lir i

facilitar el di(le# a partir del qual sAa darri!ar a un resultat. %er/ aquest di(le# no "s una fi en ell matei3. La societat "s lentorn al su!>ecte pensant ,parlant, dialo#ant. i sa!ent que sAa darri!ar a un resultat. %er/ Aan de parlar uns interlocutors 4(lids. La interacci ens Aa de fer arri!ar a un concens, cap resultat "s etenr sin que 4al el que 4al

%98@I71A9 :; *AL1A AL@I7A 56:A [ Dia 2M/;;/05 :8@67A L69A P8A Dilluns 11/;O/05

1. 98LA1;O;:K8 , D;*89871 A 161 :; OAL. o Zant o *euerstein o %ensament Aermenutic o 9ostDKodernitat P878*;5;R75;A 2. %A1897AL;:K8

2! PATERNALISME

PAT! FORTE A4ui a 6ccident inaccepta!leE ;nterlocutor t" dret a sa!er, a participar, a prendre part. :ota pcipi no es pot imposar, tampoc podem

a4alarDAo tot, per ai3/, paternalisme *e!leE

PAT! FEBLEE 83plica!le si interlocuci "s 4(lida com a professional e3pert que Aauria de ser. 8l parer dun professional "s tam!" qualificat i per tant, t" dret a imposar certes accions en nom de la comunitat dinteracci comunicati4a. In cert paternalisme "s !oE fronteres molt difuses.

Darrera pcipi Peneficincia, sama#a la 04ocaci2, la passi professional, en termes m"s actuals. \a des del >urament Aipocr(tic, se3pressa la #randesa del professional. @enera pro!lemes per/ no el podem ne#ar. La passi es qui el sustenta.

SEGON PRINCIPI: PRINCIPI D-AUTONOMIA

7ai3ement dcada dels G0. %ret"n contrarestar prepotncia del professional. 8quili!ri relaci professionalD pacient i ferDla !idireccional. 01ota persona t" dret a decidir en all/ que la concernei32E nin#= pot imposarDme les coses, >o en sc prota#onista. La a#afat prota#onisme espectacular. @ran defensorE L.1. 87@8LLA9D1E @uru !iotica. Pio"tica2. *a del principi dAutonomia l=nic 4(lid de lRtica professional. Assumei3 que 4i4im en la cultura de la postDmodernitatE cadasc= t" dret a pensar el que 4ul#uiE esperit del li!eralisme. 7o accepta pcipi. Peneficincia, el pensa com a a!surd. %er 8n#elAardt som incapa&os de dir qu "s !o/dolent. Oi4im en una societat o!erta, plural i democr(tica, on cadasc= t" dret a tenir la se4a opini. 1ampoc li ser4ei3 pcipi. \ust?cia, qu "s >ust/in>ust$, qui Ao pot derminar$ Ts relatiu 7ordDAmeric( ,1e3as. dori#en Aleman). 0*undamentos

%er qu fa del pcipi dautonomia l=nic 4(lid$ %er que no t" contin#ut conceptual, si no que "s una e4idncia. 8l principi de Peneficincia, pret"n donar contin#ut al P8, el pcipi de \ust?cia, donar contin#ut a lo \I:1. A diferencia, el pcipi dautonomia no te contin#ut conceptual, "s un contin#ut procedimental. A partir daquesta e4idncia, reformula que el principi dautonomia el que e3pressa "s que tot all/ que li facis a al#=, Ao Aas de fer am! el seu perm?s. %er ai3/, anomena al pricipi dautonomia, principi de perm?s. Lo important no "s el que facis, si no la manera com Ao facisE principi procedimental. Oeiem que et( al darrera del consentiment 4(lid.

8n#elAardt tam!" distin#? entreE Amics moralsE aquells que compartei3en les matei3es con4iccions. 83. E testimonis de >eo!(. %er ell, un cat/lic si a4orta, Aauria de dei3ar de ser cat/lic. %unt fe!le, per la se4a radicalitat. 8stran)s moralsE 1ota la societat compartim les matei3es con4iccions. Lem de dotarDnos del les m?nimes normes possi!les per respectar al m(3im les lli!ertats indi4iduals

La pre#unta am! 8n#elAardt seriaE La Autonomia qui la te$ %er 8n#elAardt, qui t" la capacitat de protestar. 83E em!ri, malalt en coma,... no tenen autonomia. In disminuit ps?quic profund tampoc.

%er 8. 8l son es una fase transit/ria per lautonomia i per tant, la persona s? tindria autonomia mentre dorm.

L.1 . 87@8LLA9D1 D %ostDKoderniatE o!erta/plural/democr(tica

Peneficiencia , \ust?cia, AutonomiaDDDperm?s

84idencia

procedimental

Jui

Dilluns 1M/04/05 PRINCIPI DE =UST>CIA: T0/?01 ?, '( /($#" (64 )7$4 )@4#%4! E6 &"#$%#&# '( 3.4/5%#, "(%6,1, 6-,%%+4 , 6-('.%,%#A '( /0/?01!

PROBLEMES: / D(),/ '( :.+ 74 ,66B 3.4/: C 74 .$ '(),/ #""(4406.)6(D Ts una responsa!ilitat social el resoldre operati4ament i din(micament que "s all/ >ust, per/ la dificultat no in4alida el principi 2/ N#$89 '#4%./(#; 6@%%+4 ,64 )7$4 )@4#%4 E %er/ Ai Aa una DIALCTICA '( $(%(44#/,/4/ "(%."404 que #eneren de!at social. La salud no t" diners per satisfer laccs de totAom, per tant Aem de 4eure com podem adequar els recursos a les necessitats.

Li Aa una CARNCIA de recursos mentre les necessitats Aan au#mentatE 1/ 5on#eti4itatE Lan au#mentat els an)s de 4ida i Aan apare#ut malalties com lal'Aeimer ...N a m"s a m"s la natalitat infantil "s m?nima crei3 molt la po!laci i per tant ai3/ requerei3 mols m"s ser4eis 2/ :atisfacci tecnol/#ica ,molt clar.. 1ot ai3/ ,1i 2. fan que lencariment dels !"ns primaris crei3i i no nAi Aa#i prous recursos

Aquest de!at #enera unes PREGUNTESE / G(4/#A '( "(%."404E 8l ciutad( demana la m(3ima transparncia de com sAan #estionat aquests recursos.

 5al millorar la distri!uci dels recursos 2/ O)/($%#A '(64 "(%."404E :Aa de millorar i ai3/ 4ol dir que cal una pol?tica fiscal. Lo!tenci dels recursos sAauria de fer en mesures que no ens sn necess(ries 2/ A&,"(#; 6, TEORIA DE PRIROTEACIF '( 6(4 $(%(44#/,/4 . ,e3E un Aome de M2 an)s am! c(ncer de fet#e du!ta que loperin tot i que si fos una persona duns 40 o 50 an)s es faria el que cal#u"s.. Aquesta teoria formula el 0racionament sanitari2 que consistei3 en una f/rmula de components on consta del que pot #audir una persona a ni4ell sanitari i tot ai3/ es tro!a en el %9;75;%; D8 \I:1X5;A.

8L %9;75;%; D8 \I:1X5;A #enera pro!lemes operatius 2 \o sc usuari dall/ que puc prescindir i #estionar personalment. 7o puc ser usuari de la sanitat perqu si tonc un c(ncer Ao necessitar" i no en puc prescindir2

QGESTIONSE / C"#4# '( 6-ESTAT DEL BENESTAR. Aquest estat que respectant les

lli!ertats indi4iuals es reser4a al#uns !"ns per tal de #arantir uns ser4eis !(sics. Aquest estat del !enestar est( fracassant so!retot en promeses que Aa fet i que ara es replante>a. Aquesta crisi de lestat del !enestar mai pot passar per so!re les classes m"s fe!les ,e3 no pa#ar la pensi a la Fa edat. 2/ T0/ ,#;B :.( 4-?, (;&6#%,/ 74 &"0&# '(6 PRIMER MFN . A4ui en dia el principi de >ust?cia sAa de plante>ar en termes %LA781A9;:

HL, :.,'",/.", %#"%.14%"#/, '( 6-(4/#%, &"0*(44#0$,6I

La Aist/ria de les professions Aa tin#ut el matei3 dissen) durant an)sE una relaci assimtrica entre professional i pacient ASSIMETRIA J

BENEFICNCIA Al s.VV es dna el fen/men de democratit'aci i i#ualtat econ/mica i el dissen) can4iaE es redimensiona el poder al professional, fent cr"i3er la participaci de lusuari en concepte de participaci. La relaci es torna !idireccional, a tra4"s del di(le# BENEFICNCIA J AUTONOMIA Ai3? mantenir un codi deontol/#ic que faci una =nica referpencia al

professional "s rid?cul. A!ans tenia un sentit perqu la responsa!ilitat era =nicament del professionalN per/ a4ui dia la relaci est( i#ualada i ai3? seria necessari que el re!edor del !enefici tam!" tin#ui drets i responsa!ilitats. 8l codi Aauria de concernir al professional i al pacient. Juan el codi dna tota la responsa!ilitat al professional, cosa que su##erei3 tam!" la 0culpa!ilitat2. %er/ el professional "s a m"s a m"s persona, i cada un pro>ecta la se4a #enialitat personal en la se4a professi. 5ada professional "s diferent de laltre. %er/ el codi deontol/#ic no contempla aquest fet i suposa que tots els professionals Aan de ser i#uals, o!lidant que la persona que es tro!a darrera el professional interactua am! el propi professional. 8l factor Aum( incidei3 en la pr(ctica del professional, per/ tam!" en la recepci de le3ercici professional, perqu darrera del pacient tam!" Ai Aa una persona. Aquest tema es complica quan safe#ei3 el fet destar tre!allant am! un tercer factorE la instituci, mai tre!allem sols. Ai3? la primera causa de !ourn out ser( intentar aplicar la pr/pia tica, >a que Ai Aaur( que tra#ar am! les normes de la instituci. 8ncara que no Ai Aa danar a e3trems, perqu mancats de passi professional la instituci et men>a.

%er tant seria i#ualment important que el codi deontol/#ic contempls les o!li#acions de la instituci, que en definiti4a respon a un !" social. La instituci tendei3 a en4aWr l(m!it pri4at del professional i afecta a la persona que Ai Aa darrera. Aquesta isntituci tam!" interactua am! el destinatari. 8l codi deontol/#ic es 4a escriure tenint en compte =nicament a professional. Lem de can4iar el codi deontol/#ic pel codi tic de lacte en qHesti, per e3empleE psicol/#ic, pacient, instituci ... Ai3? no Aauria destructurarDse per 4alors, sin per prota#onistes o participants, e3presant que "s el que sespera de cada un dells.

%ersona DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD ;nstituci

Juadratura %rofessional DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Destinatari

7aturalment la societat en la que ens tro!em determina molts aspectes de la pr(ctica professional, i per tant afecta a la quadratura tica. 8l marc en el que se3i#ei3 la pr(ctica influei3 molt tant en positiu com en ne#atiu.

Dilluns 25/;O/05 LA QUADRATURA CIRCUMSCRITA DE L-TICA PROFESSIONAL

PACIENT:

D 1am!" "s una persona i per ai3/ cal tam!" ser un !on malalt. 8n laspecte personal cal poder demanar al pacient que si#ui !ona persona, ai3/ no fa que no tin#ui drets, sin que m"s a4iat pu#ui reAi4indicarDlos essent un !on pacient D %recarietatE 8l pacient "s una persona a qui se li pot e3i#ir ser pacient, per/ lacte professional Aa de contemplar que el pacient "s qui necessita el ser4ei i la nostra a>uda, de manera que est( a ni4ell precari.

5om podem pensar un codi tic$ 1er/ Kirar com est( redactatE 7o sAa de redactar am! 4alorsN Aa destructurarDse per sa!er com i quins sn els prota#onistesN sempre Aa destar redactat en concret en forma 4er!al ,per e3. 8n entitats esporti4es.E 1. ;nst(ncies pol?tiques 2. ;nstitucions ,e3. 8sportistes. F. 9esponsa!les de les entitats 4. 8ntrenadors, esportistes, equips sanitaris 5. Aficionats i se#uidors ]. Kit>ans de comunicaciN alteren la percepci de tot !" !(sic

Lestructura dun codi tic Aauria de rese#uir les responsa!ilitats de tots els participants de la societat per desen4olupar un acte professional

%ersona

;nstituci

%rofessional

%acient

Les e3i#ncies que se li donen al professional no #arantei3 lacte professional en s?. La tica professional Aa de despla&arDse del professional per fer una refle3i m"s #lo!al i #arantir lacte professional. De manera que no sAauria de se#uir un dodi deontol/#ic sin que m"s a4iat sAauria de se#uir un codi tic ,que inclouria el deontol/#ic.

PERSONA:
D *actor Aum(E la pretesa de la nostra societat "s que 2 professionals Aan de ser i#uals, ... per/ darrera ai3/ Ai tro!em la mecanit'aci del professional ,matei3a manera de desen4olupar la se4a feina., per/ "s una pretesa insuficient >a que "s necessari assolir uns ni4ells de 4alidesa per/ ai3/ no #arantei3 lacte professional perqu darrera Ai Aa una persona que impre#nar( am! les se4es maneres de ser i fer lacte professional ,totes les persones no sn i#uals. D Pondat personalE sAa de tenir certa !ondad D 8stimar els pacientsE 8s referei3 a tenir apreci, ser conscient que la persona necessita a>uda i depn de nosaltres que el 4ol#uem a>udar, ... per tal denrecordarDnos del perqu de la nostra feina, i poderDnos sentir que all/ que fem "s =til, tot ai3/ aniria unit am! la con4icci professional. 8l pacient espera de nosaltres que si#uem persones a!ans de res. D %ri4acitatE Darrera dun professional Ai Aa una persona, per/ per #arantir la qualitat de lacte professional es necessiten uns professionals que #arantei3in la pri4acitat. :o4int ens dei3em em!ar#ar per la identitat professional i ens identifiquem ai3?. %ortar feina a casa, 4ol dir que estem i4aint la nostra pri4acitat, i ai3/ no ens dei3a la nostra persona i in4ertei3 en el ser4ei i #arantir lacte professional. Ts !o tenir Ao!!ies perqu ens complementen i enriquei3en

com a persona. A4ui dia lAome que est( casat am! dos fills "s el que la societat i les empreses !usquen perqu far( tot per mantenir el seu lloc de feina ,per tant, "s f(cil e3plotarDlo., de manera que sin4aei3 la pri4acitat en funci de la feina.

PROFESSIONALE
D 5odi deontol/#icE 4oluntat de #arantir una feina que ser4ei3 a la societat D :er4eiE :est( perdent el concepte de professi, >a que "s un ser4ei que es fa a la societat. :est( anant cada cop m"s a la comercialit'aci dels ser4eis de les professions o le3ercici professional, i ai3/ t" aspectes perillosos. D %assiE Ini am! la falta de ser4ei per una comercialit'aci del matei3. A 4e#ades sestudia per tenir un t?tol per/ sense cap finalitat en concret o sense cap 4ocaci. Koltes 4e#ades no a#rada tre!allar pel que sAa estudiat.

INSTITUCIF:
D 8l codi deontol/#ic sAa fet petit per parlar de la isntituci. 8l professional dif?cilment "s lliure D La instituci "s la que marca les e3pectati4es, qualitat, forma i contin#ut professional o professi D Ina instituci no nom"s "s una escola, sin tam!" la 5onselleria d8nsen)ament, lAssociaci de pares dels nens, les classes pol?tiques, ... 8l concepte dinstituci t" un espectre molt ampli D 1enen una responsa!ilitat i Aan prs conscincia daquesta responsa!ilitat, i Ao plasmen en els idearis am! la declaraci de principic del que oferei3 a la

societat, tant en l(m!it p=!lic com pri4at. ;deariE "s la carta de presentaci i lama#atall de les institucions. D %resa de decissionsE "s el !arem de les 4erita!les con4iccions de la instituci. 8ls idearis poden ser impl?cits o e3pl?cits. La instituci t" un mecanisme de des#ast pel que fa a la pofessi. 8s necessita una acomodaci a la instituci pel desen4olupament o fer lacte professional. La cultura institucional passa per tre!allar en equip i on es poden tro!ar persones de tot tipus, els que tre!allem molt, els que no fan res, .... D 5ultura institucionalE #arantir un acte professional a4ui dia necessita duna cultura institucionalE sentirDse formar part duna instituciN com crear una 3ar3a de comunicaci institucional, sa!er qu" "s persona i on sest(, certa complicitat am! el seu estament professional ... In s?mptoma perills seria una instituci >aponesa que porta a lindi4idualisme ferot#e que en4aei3 per part del li!eralisme D88II i sAa de tenir en compte que es tre!alla en una instituci i Aa de pa#ar uns peat#es i amotlllarDse.

Dilluns 02/05/05 %ersona A518 %96*8::;67AL %rofessional :ocietat 56KI7;1A1 D;7189A55;< 56KI7;5A1;OA :65;81A1 %acient ;nstituci

D#*("+$%#, ($/"( 6-+/#%, # 6, 10",6 LRtica i la moral sn dos termes sin/nims, tot i que Ai Aa matisos per/ que en el fons 4olen dir el matei3

1/ Ltica 4e del #rec ,etAos. i la moral 4e del mat? 2/ Rtica en #rec t" dos si#nificats ,en funci de la 4ocal (. %odia fer referncia al comportament. ; en aquest

sentit ltica seria lestudi 4aloratiu del comportament. *a referncia al *89 fer el !" 5ar(cter. Ltica seria lestudi de la personalitat. *a referncia al :89 :89 P6

Ltica faria referncia a la conducta i al car(cter dels Aomes. Las, es referi3 al comportament ,en llat? t" un sol si#nificat.. La moral "s el matei3 que ltica per/ men)s !en fet, de#ut a la diferncia del mn llat? i el mn #rec. 8l mn #rec "s el mn de %87:AK871 en can4i el mn rom( recull el pensament #rec, per/ no el millora ni laprofundei3. 8l mn rom( no aporta res de nou, la =nica no4etat si#nificati4a daquest "s L8:%89;1 %9U51;5, la 4isi 18576LS@;5A. Aquest mn "s el pare del D981 ,mn >ur?dic. el dret pret"n sal4a#uardar la con4i4ncia Ts normal que el mn rom( ,mn pra#m(tic. preferei3i la conducta ,el comportament Aum(. i dei3i e !anda el car(cter. 8s pot afirmar la sinon?mia entre tica i moral recollintDne la riquesa #re#a.

P("B &(":.+ 74 #1&0"/,$/ *(" (6 )7 0 4(" )0< Li Aa una relaci dialctica per/ no necess(riament idntica entre ser !o i fer el !" ,e3. Oas pel carrer i et tro!es un captaire. LAnna pensa que 4iu del captar i donarDli al#una cosa suposa llen&ar els diners, per/ "s 4eritat que Ai Aa captaires que no tenen res, per tant li dono un euro. L8lena pensa que no Ai Aauria dAa4er captaires i els odia per/ com que Aa 4ist que laltre lin dona, ella tam!" Ao fa. Lan fet el matei3$ ...

Ina matei3a acci no necess(riament "s simptom(tica dun !on car(cter ,e3. In compan) t" c(ncer terminal, el 4an a 4isitar dues ami#ues cadascuna am! una opini diferent Jui Aa fet !" i qui no$ Ts molt comple3e i tam!" "s discuti!le. R1;5A @recE etAos D 5omportament Llat?E Kos D 5omportament K69AL

*erE fer el !" D 5ar(cter

:erE ser !o

R1;5A KX7;KA/ R1;5A KUV;KA

R1;5A

KX7;KA

5;O;L

D8L

567587: ,:65;81A1 5;5. 7o necessariament fer el !" si#nifica ser !o i a linre4"s. Ts preferi!le la !ondat de la qual emana le3i#ncia dencertar en cada situaci ,educar persones.. 8l !on car(cter e3i#ei3 el !on fer, el !on fer no t" perqu emanar dun !on "sser. La prioritat est( en la !ona %89:67A, "s a dir en :89 P6 m"s que en el *89 8L PT. L=nic que permet ser autocr?tic am! les conductes "s la %89:67AL;1A1. 1ot aquest tema traslladat al de!at social #enera una preocupaci #enera 1/ R1;5A KX7;KA ,est( de moda actualment.E Ts la que t" a 4eure am! les 567DI518: 2/ R1;5A KUV;KAE *a referncia als 569:. Oolem una psicolo#ia que estimi als seus pacients ,5A9U5189.

La proposta de ltica desde la part moral R1;5A KX7;KA 6 5;O;L ltica Aa de #arantir la con4iure. 7o 4olem posarDnos en els cors, perqu les intencions ens porten a les 567DI518: ,o tics del concens.. Ina societat reflectei3 els 4alors morals a tra4"s dels di(le#s i ai3/ com es fa$ A partir de la 56KI7;1A1 D;7189A55;< 56KI7;5A1;OA. La societat o!erta Aa de facilitar un di(le# que Aa de produir uns concensos ,tica del concens. 4alors morals ,a tra4"s duns interlocutors 4(lids.. 1ota la societat es posa dacord en al#unes coses que #enera L81;5A D8L 567587:, i confi#ura una certa constelBlaci de 4alors ,e3. 7o 4olem 4iolncia de #nere.. 8l paper de la :65;81A1 "s comple3e, els conte3tos culturals i lAorit' tic en el que es desen4olupa la societat "s clau ,e3. %er fer de psic/le# al 5amer=n, per tant Aas du!icarDte en un entorn tic daquest pa?s i Aas da>udar a les persones a 4iure all/ que all( poden 4iure..

REFLEKIONSE 1/ DIMENSIF TICA suposa un acte moral que es dna quan al#u fa al#una cosa : 6 ,al#= fa quelcom su!>ecti4itat. Ts !o o dolent matar$ 7o podem dirDAo perqu matar "s un infinitiu i no es pot a4aluar >a que ens donen encara lescenari de lacte moral i tampoc es pot fer en su!stantius. 7om"s podem fer un >udici moral quan tenim un su!>ecte que fa una acci.

CLa :IP\851;O;1A1 "s la !ase per a fer un >udici de 4alor ,e3. In deficient mental si 4iola no "s i#ual que si no Ao "s.. 1ot el que concep el su!>ecte "s clau per a poder ser a4aluat ,e3. In mal f?sic com un :unami no lanalit'em en termes tics.. Le3perincia moral "s una e3perincia su!>ecti4a i lan(lisi moral "s una cincia su!>ecti4a. Lacte moral reclama un su!ecte i tot all/ que

inter4" am! el su!>ecte sAa de tenir present. Li Aa un resultat per tant Ai Aa una 6P\851;O;1A1

S Al#= :u!>ecti4itat Actes :u!>ecti4isme Aumans fa

O quelcom o!>ecti4itat

o!>ecti4isme

Lacte moral partei3 duna su!>ecti4itat, per/ aquest acte sost uns resultats i aquest si que sn suscepti!les de ser a4aluats, per ai3/ estan sota lo!e>cti4itat.

C6P\851;O;1A1 K69AL en el moment que >o fai# un acte >o >a no el domino, >a est( fet i no el puc can4iar ,e3.conductor que es distreu mirant fotos, mata dues persones.. 1ots Aem daprendre a assumir el resultat de la nostra acci, perqu no es pot can4iar i ai3/ "s el pes de l6P\851;O;1A1. Oi4im en una societat que tendei3 a pensar que tot "s >ustifica!le, per tant tot "s su!>ectiu, i ai3/ no Aauria de ser ai3?. 8l professional Aa de 4oler ser un !on professional, per/ no en t" prou, >a que a m"s a m"s Ao Aa de fer. Daltra !anda Ai Aa #ent que creu que tot "s o!>ectiu, Ai Aem destar al tanto. :Aan de tenir en compte els 0moments o!>ectius2 i els 0moments su!>ectius2. 8l professional Aa de 4oler ser un conseqHent, a le3ercici professional tam!" "s important lo!>ecti4itat ,codi deontol/#ic. i la su!>ecti4itat. 8l pes de lo!>ecti4itat lAem dassumir en la nostra 4ida quotidiana i professional. Ai3/ t" a 4eure am! els A518: LIKA7: nom"s sn succepti!les de 4alor aquelles accions que depenen de la nostra responsa!ilitat.

2/ CONSCINCIA MORAL ,que entenem en moral per conscincia. quan parlem de conscincia parlem del \6 responsa!le. La conscincia no "s un qu, sin que "s m"s a4iat un qui. La conscincia "s la totalitat de la persona 4ista desde la perspecti4a de la se4a responsa!ilitat. 5onscincia una conscincia moral. perqu >o sc responsa!le. 567:5;R75;A \6 ,>o sc

\o responsa!le