You are on page 1of 69

1.

- INTRODUCCI ALS CONCEPTES BSICS I ALS FONAMENTS TERICS DE LA RELACI INTERPERSONAL

11.- Concepte de !"#$%! Nacions Unides (1994)

La famlia s considerada la cllula base de la societat i el seu paper en el compliment dimportants funcions socioecon mi!es s "ustament recone#ut$

Nombrosos can%is &an modificat el paper i funcions per la famlia continua sent el marc natural on els seus membres' en particular els nens' es beneficien del suport afectiu' financer i material indispensable pel crei(ement i le(pansi) on satn a les persones com la #ent #ran' els discapacitats i els malalts*$ +ls an,s 9- a .ccident la responsabilitat da!uesta teoria la tenia l/stat i no la 0amlia$ La famlia omple la funci) emocional essencial de preser%ar i transmetre els %alors culturals$ /n el sentit ms ampli' la famlia pot ser' i s so%int efecti%ament' una instituci) !ue educa' forma' moti%a i a"uda als seus membres i' da!uesta manera' in%ertei( en la se%a e(pansi) i aporta una contribuci) preciosa al seu desen%olupament*

/n

lestat de benestar lestat s !ui sencarre#a de les persones %elles'

dicapacitats i malalts' i si a!uest no pot s la famlia !ui sencarre#a$ /n can%i' en els pa1sos no desen%olupats s la famlia !ui es fa c2rrec de les persones %elles' dicapacitats i malalts

Miquel Garrido (1995)

La famlia s un #rup !ue t una estructura b2sica (pare3mare3fill) &abitat un espai (llar) durant di%ersos cicles %itals' !ue t com a finalitat complir amb funcions se(uals reproductores' econ mi!ues' socioeducati%es i afecti%es i !ue funciona com un

sistema amb les se%es pr pies re#les internes i oberta tant a la familia e(tensa com a la comunitat*

+!uest s el model tri#eneracional amb el !ue treballarem4 TASQUES DEL GRUP FAMILIAR: 0omentar el crei(ement' per per poder3 &o fer lestructura familiar &a de poder contenir les ansietats (3 ansietats' 5 aprenentat#e) /s fomenta en4 7iferenciaci)4 accepta i tolera la diferencia 6ooperaci) de tots /ducaci)4 fomentar laprenentat#e (formal4 escola8 no formal4 famlia8 informal4 oci) 7ona temps i espai per!u cadasc9 t es seu ritme i cadasc9 fa els seus propis processos 6ontenir ansietats +"uda a cri(er

Jor e To!a": La famlia s un #rup ms especial !ue s&a institucionalit:at amb la funci) o tasca'

la de ser una matriu parental amb ; sistemes inconscients en el seu interior4 1$ <istema 6ontinent8 parental ;$ <istema 6ontin#ut8 filial

/ls pares tenen unes responsabilitats en a!uest model <istema 6ontinent8 parental8 <istema 6ontin#ut8 filial' per!u la famlia s una estructura %i%a i 9nica' !ue participa i dona forma a laparell mental de cadasc9 dels seus membres en el !ue respecte als fills*

Les funcions de la famlia serien4 Un sistema internalit:at de relacions (comunicaci)) Un marc per laprenentat#e Un motiu pel pensament (espai per fomentar el penament)

1&.- Concepte de 'e$!c%( d)o*+ecte =s la interacci) !ue des del moment del nai(ement el recent nascut mant a les persones !ue atenen les se%es necessitats %itals i l&an cuidat* >olta #ent pot fer a!uestes funcions per biotipol #icament la persona ms preparada per a!uesta funci) s la mare biol #ica' "a !ue &a establert un %incle' abans del nai(ement i suposa a ms una e(perincia transformadora per la parella !ue passa per un procs catastr fic per posteriorment con%ertir3se en familia.

#rei$e!e%& '("i) i e!o)io%al /l fetus crei( en la matriu i La mare sima#ina com es %incula amb el nen abans del nai(ement' /l pare es %incula a tra%s de la mare$

Les no%es tecnolo#ies poden crear no%es %inculacions$ (eco#rafies)

/l fetus mielinit:a %ies sensiti%es i s el primer !ue mielinit:a ' i pot

identificar la %eu de la mare i en el part diferenciar la %eu femenina de la masculina$ /l nen !uan nei( t unes capacitats' est2 preparat per establir uns %incles enfront !ualse%ol combinaci) !ue el pu#ui fer plorar' s a dir' "a desperta unes !ualitats sensibles dadults$ /l des%aliment del nen ser%ei( com a reclam per establir un %incle i s capa? de pro%ocar en laltre una atenci)$ /l nen !uan nei( t uns temors $

@ot &a%er ansietats i contencions per part de la fi#ura materna !ue acull' tran!uillit:a' toca' $$$ /l fet !ue es produei(i a!uest %incle ens marca la import2ncia !ue t el fet de %incular$

Les capacitats del recent nascut el preparen per fomentar el %incle i a!uest tipus de relaci) nen3mare s important per tran!uillit:ar3lo$ Necessita la fi#ura materna per poder3se %incular i a ms s la ms preparada per atendre a!uest nen$

1,.- De %n%c%( % c!'!cte'#-t%./e- de $)!n-%et!t Un nen sense %incles s un nen amb dificultats per sobre%iure$ +!uest %incle fa la funci) de contenci) dansietats del nad)' sin) &i s el nad) es desor#anit:a$ Lentorn social fa de protecci) da!uesta actitud' es pot donar en tots conte(tos' per es facilitar2 o no la se%a realit:aci) (e(4 la %ida s bella) Lansietat s una reacci) biol #ica normal dels &umans da%ant una situaci) de perill' o de suspita da!uest ' i ser%ei( per prote#ir3se' anticipes una situaci) de perill$

<uposem com s)n les ansietats del nad) a partir de lobser%aci)' per tant fem influncia del !ue deu %iure el nen$ .bser%em conducte i constru1m teories$ Fa"e" per les !ue es suposa !ue passa el nen4 +N<A/B+B 6.N0U<<A.N+L4 =s la primera !ue aparei(' passa en el moment del nai(ement' s a!uella !ue ens fa sentir confosos i perduts' tot s un caos i no%es sensacions i s la fi#ura materna !ui la"uda a e%adir els estats confunsionals$ +N<A/B+B< @+C+N.A7/<4 +!uestes ansietats s)n ms elaborades' s)n ansietats ms lli#ades amb la por a ser dan,ats' a ser fastidiats encara !ue pot tenir un aspecte protector$ +nticipa un perill' un problema' per tamb ens pot a1llar i blo!ue"ar$ +N<A/B+B< 7/@C/<<AD/<4 +!uestes estan molt ms elaborades !ue les anteriors i tenen a %eure amb la por a la prdua' i can%ia de posici) i el comple( dedip$

10.- Mec!n%-"e- de de en-! ./e /t%$%t1! e$ nen2 /<6A<<AE4 =s el ms primitiu' !uan tenim una situaci) turbulenta a#afem trossos de la realitat i ens centrem en all !ue podem controlar relaci) amb partsF fem el !ue sen diu G relacions dob"ecte parcial (%incular3nos amb un tors de mare) @C.H/66AE4 Cespon a !ue tu malpenses dels altres i creus !ue els altres fan el matei( amb tu$ /l nen senfada' protesta i crida per!u se sent amena?at i li e(i#ei($ =s el sentiment de !ue senfada amb la fi#ura materna i reacciona a#ressi%ament da%ant dansietat persecut ries$ (>$ Ilein posicions4 es!ui:o paranoideG separaci) de lob"ecteF depressi%aG uni) de lob"ecte com un tot !ue cal cuidar)$

N/J+6AE 4 No acceptar all !ue est2s sentint o %is!uent* /s ne#a lamena?a' el problema$ La funci) es tran!uillit:ar' per!u no e(istei($

A7/+LABK+6AE4 Ne#uem tot all ne#atiu de laltre i en can%i potenciem tot all positiu' est2 en la fase de lenamorament' de latracci) el !ue permet a!uest mecanisme s %incular3nos' per o"u no fem una relaci) dob"ecte parcial falsa$

A7/NBA0A6+6AE @C.H/6BAD+: Adentificar3se amb all !ue pro"ectes' t un efecte ms comunicatiu$ /t comuni!ues a tra%s dels ob"ectes !ue pro"ectes$

L 7epn de les relacions !ue tin#ui establir un determinat tipus de %incle

13.- At'!cc%( % !p!'e$$!"ent Su*+"i&" ,-"i)" .io% comen?a a treballar amb #rups a causa de la !uantitat de soldats !ue en la ;n J> %an acabar patint trastorns post3traum2tics$ @er a .io% dins el #rup es creen 4 #rup de treball i #rup de suposats b2sics4 JCU@ 7/ BC/M+LL4 Jrup !ue per una tasca con"unta sa#rupen$ /n tot #rup de treball es creen forces antitas!ues' !uan simposa el #rup de treball es transforma$ JCU@ 7/ <U@.<+B< MN<A6<4 /ls sup sits b2sics no fomenten la tasca 7ependncia4 =s un #rup passiu' $$$ rep la tasca amb passi%itat' es dei(a portar' no fa lesfor? per incorporar3se a la tasca' costa donar opini)' no fa aportacions' es dei(a portar pel lder' i depn dell si aporta o no'$$$lentorn afecta a la participaci) ms acti%a o ms passi%a$ +tac de fu#a4 <o%int sarriba %enint de la dependncia$ /l #rup es cansa del lder i s&i re%ela$ 6lima insuportable molt %iolent !ue no afa%orei( el crei(ement del #rup$ 6ap dels dos esta per la tasca$

/maparellament4 >o%iment !ue es d)na al #rup$ +mb le(pectati%a !ue

al#9 %indr2 i els solucionar2 els problemes (e($ 6an%i dentrenador en futbol o
b un fill solucionar2 un problema)

PARELLA SATISFA#T/RIA 7es de la perspecti%a d/%oluci) inte#radora i reparadora de la parella4 una parella satisfact ria i amb bones perspecti%es s la !ue t4 6apacitat per donar i per rebre$ /nfrontar3se als sentiments de frustraci)$ /nfrontar3se als sentiments d&ostilitat (capacitat denfadar3se)$ <uportar les diferncies indi%iduals i per tant complementar3se$

@er tant' una parella !ue %e amb a!uestes condicions s a!uella en la !ue &i &a4 Antercan%i 6ooperaci) 6reati%itat (!ue construei() Cesoluci) 6apacitat de reparaci)

La parella saludable no %ol dir !ue no tin#ui conflictes' sin) !ue tin#uin la capacitat dinte#rar i reparar$ /ls conflictes estan implcits sempre amb la parella$ La parella sana s a!uella !ue al enfadar3se aprenen a perdonar3se$ <in) &i &a capacitat de reparaci) ens trobem da%ant duna parella amb dificultats$
7

La rutina s dels aspectes ms destructius en la parella' la creati%itat* seria una soluci)$ Citual G Cutina' per a ms a ms &em de %i#ilar !ue el ritual no es con%ertei(i en una rutina$ Cesoluci) de les tensions (!ue no tenen per!u ser ne#ati%es) 6apacitat de reparaci)

14.- Concepte de co$$/-%( (Dicks, Willy) @er #ol0lu"i1 entendrem un acord inconscient !ue determina una relaci) complementaria' en la !ual cada un desen%olupa parts dun matei( i laltre necessita i ren9ncia a parts i pro"ecte sobre el c n"u#e$ De del llat4 Coludere* ("oc entre dos)$ Hoc inconscient !ue es d)na cada un es pensa !ue fa una tasca en la relaci)' per en realitat no la fa$ Un dels dos membres renuncia a aprendre !uelcom i laltre li d)na all !ue t$ La collusi) s bidirrecional' per pot ser r#ida (patol #icaG No &i &a intercan%i' ella no rep* res des de dins no es %eu problemes' des de fora es %eu a!uesta relaci) r#ida)$ Un cuida a laltre i laltre es dei(a cuidar$ La parella entre en crisis !uan la collusi) es trenca$ <)n relacions de dependncia m9tua$

&.- LA 5UALITAT DE LES RELACIONS DE PARELLA2 MARITAL 5UALIT6.

A%&e)ede%&" 3 3 /l S2 3I3 au#menten els es%ids' per sobretot s)n moralistes i conser%adors$ /ntre els an,s 45 i 65 es produei(en els primers ser%eis de consulta con"u#al$ >odel psico3analtic 3 3 /ntre els an,s 65 i 55 es popularit:a la psicolo#ia social i la teoria sistmica$ /l 75 i 85 aparei( la Ber2pia familiar i de parella$

E"&a& a)&ual 3 /l >arital Oualit, condicionada per la %ida social del <$PP per certes parado(es4

o (1) au#menta el %alor de la parella8 (;) disminuei( la import2ncia de la parella o (1) au#menta el %alor dels fills8 (;) disminuei( la natalitat 3 +nticoncenpci) 4 desmitificaci) de la maternitat (lanticonceptiu oral marca les relacions i la dona %iu diferent la se(ualitat)$ La maternitat es dissocia de la se(ualitat$

#o%)e*&e" del Mari&al Quali&9 Ouan parlem de !ualitat de parella parlem de4 estabilitat' altres pensen !ue s la satisfacci)' altres de la"ustament (#rau de complicitat)' altres la felicitat' &armonia' benestar' (it'$$$

Quali&a& >O no s i#ual a la <atisfacci) Celacionada amb labsncia de problemes i percepci) de benestar #eneral

/s relaciona amb lestabilitat (desi# de con%i%ncia i no plante"ar3se la separaci)

No s #arantia de !ualitat

+lta estabilitat matrimonial s un indicador de la !ualitat de les reunions de parella (<oanier i LeQis' 19R-)

La satisfacci) matrimonial s la %ariable !ue t ma"or influncia sobre lestabilitat (Iarne, i Mradbur,' 199S)

La"ustament (matrimonial) est2 relacionat amb la idea de %incle$ A %incle s tant uni)' com all !ue #enera a!uesta uni)$ /l %incle s conse!Tncia duna e(perincia emocional i compartida$

10

7efinici) de parella satisfact ria (molt important de reparaci) temps !ue tri#uen a fer les paus*) Rela)i1 de *arella: s la uni) de dos persones (un &ome i una dona) amb %oluntat de %iure "unts i amb un pro"ecte amb com9 de futur$ Una realitat no%a !ue %a ms enll2 de la suma de les dues persones !ue la composen (Jomis' 1994)$ Unitat b2sica de con%i%ncia i didentitat social 3 Una forma de comproms s)n els rituals i casar3se pedida de mano* com a comproms' i cada societat t els seus propis rituals$ Una parella !ue no es compromet formalment no s una parella forta' no &i &a un %incle ferm (no s cert)$ 3 7ada4 Celaci) prim2ria entre adults !ue %iuen "unts (<painier' 19UV) relci) entre dos adults$ 3 /ntitat (Malint' 19UW)4 manera dor#anit:ar els dos membres de la parella creant una no%a identitat$

/lements comuns a totes les relacions amoroses4 lamor' el respecte m9tu' lenteniment se(ual' lestabilitat econ mica' la comprensi) m9tua' recol?ament recproc' %alorar i #audir' estar amb lsser estimat' la satisfacci)' el comproms i la intimitat

La concepci) d:S&e!,er (19R9) sobre els &re" )o!*o%e%&" ,-"i)" de l:a!or$ Lamor com un trian#le' als costats del !ual tenim lon#ituds %ariables$ Jarca De#a introduei( ms tard dos elements ms4 linters i lafecte$ Passi

Intimitat A*ari)i1 del *ri!er 'ill:

Comproms

11

Bransforma la parella en famlia$ /s passa duna relaci) di2dica (de dos) a una relaci) tri2dica$ Bransforma la relaci) i mai tornar2 a ser la !ue era$ La parella &a de tenir la capacitat de crear un espai mental parental simb lica$ 7urant lembar2s es pot anar creant un espai mental' a"uda a con%ertir la parella en pares$ La parella con"u#al es transforma en parella parental !ue produei( can%is com4 6an%is de transici) a la paternitat4 1$3 6an%is indi%iduals 3 3 3 3 +lteraci) dels &2bits !uotidians$ Cepercussions psicol #i!ues$ 6an%is fsics i fisiol #ics$ +daptaci) de rols de #nere$

;$3 6+NDA< /N L+ C/L+6AE 7/ @+C/LL+ 3 3 3 3 3 X2bits i acti%itats compartides$ 6an%is en les relacions se(uals$ Bemps lliure$ 7istribuci) de rols i decissi) de feines$ Oualitat de la relaci) de parella i satisfacci)$

W$3 6+NDA< L+M.C+L< (e($ Mai(es laborals' can%is d&oraris) 4$3 6+NDA< /N L/< C/L+6A.N< <.6A+L< (e($ 6an%i damics per!u els !ue tenien no
tenen fills)

/n el ni%ell micros mic de la %ida familiar' la tensi) entre ser pare i ser c n"u#e s sempre un repte' i al#unes %e#ades de difcil manei#$

La transici) a la paternitat e(amina la capacitat de les parelles per mane"ar els lmits entre lapropament i la dist2ncia' la intrusi) i le(clusi)' la semblan?a i la diferncia en camins fle(ibles !ue permeten le!uilibri entre estar "unts i estar separats a tra%s del temps$

+i(

implica mane"ar els dilemes del trian#le (relacions de tres persones)$ La

paternitat demana a les parelles redibui(ar els lmits en relaci) a una tercera
12

persona' a ells matei(os Y com a indi%idus i com a parella Y i en relaci) amb el seu entorn social i econ mic (6luloQ' 199V)$

Fa!(lia: 3 3 3 >atriu biol #ica' cultural i afecti%a$ Bendncia a considerar la famlia com un tot' com un sistema$ Un sistema internalit:at de relacions' un marc per a laprenentat#e i una matriu per al pensament (Nicolo' 199-)$ 3 =s una matriu parental amb dos sistemes inconscients a dins4 el continent o sistema parental i el contin#ut o sistema filial$ Oualse%ol can%i !ue es produei( en un part dun dels dos sistemes sotra#a i remou el tot*$

7!'%!*$e- 'e$!c%on!de- !"* $! M5 8"!'%t!$ ./!$%t9:2 /l nai(ement dun fill sassocia a una disminuci) de la !ualitat de parella (MelsZ, i Co%ine' 199-) encara !ue no !ueda clar si a!uesta disminuci) s de#uda a larribada del fill o a un deteriorament de les relacions de parella (IurdeZ' 1991)$ =s durant la transici) a la paternitat !uan el descens en la satisfacci) matrimonial s ms important (BucZer i +ron' 199W)$ Les %ariables !ue sestudien tenint en compte l2mbit a%aluat4 3 3 3 3 Celaci) de parella 0ill @ersonalitat i psicopatolo#ia +spectes sociolaborals

+ltres 3 3 3 3 /dat (parelles "o%es) +n,s de matrimoni Ni%ell educatiu (diferncies o i#ualtats entre els pares) <ituaci) socioecon mica

13

3 3 3 3

Breball 6o&abitaci) prematrimonial 7i%orci' presncia de fills danteriors relacions @ersonalitat' psicopatolo#ia

Bamb s important4 3 3 3 3 3 3 3 Cols de la parella$ /mbar2s plane"at o no$ Oualitats dels fills' caractersti!ues$ /ducaci) dels fills (import2ncia !ue li donen els pares)$ 7i%isi) de les tas!ues domsti!ues' en la cura dels fills$ Oualitat de le(perincia paternal rebuda a la inf2ncia$ 0actors conte(tuals$

A"*e)&e" !e&odol+ i)" de la i%;e"&i a)i1 e% MQ @rocessament$ 7issen, ms &abitual4 lon#itudinal de mesures repetides$ Baman,s mostrals4 molt %ariats$ +n,s de con%i%ncia$ >ortalitat (aband))$ @arelles "o%es de classe mit"a i mit"a alta s)n les !ue ms participen$ <acaben fent estudis trans%ersals$ @ocs dissen,s en !ue es comparin dos #rups de parelles$

14

,.- L)ELECCI DE LA PARELLA2 Me)a%i"!e" P"i)ol+ i)" de l:e;olu)i1 de la *arella Con-c%ent-

D%c;- 1967: /l matrimoni com instituci) social continua sent e(pressi) de laspiraci) de la cultura per asse#urar lestabilitat' se#uretat i di#nitat de les necessitats de relaci) entre la parella i els seus fills$ 6om a sistema de relacions interpersonals la parella ser2 estable i durar2 se#ons el #rau en !u aconse#uei( les !ualitats dun compost o dada inte#rada' a partir duna iniciaci) com una suma dun ms u*

<e#ons 7icZs a!uesta colusi) t diferents ni%ells4 <ubsistema de normes i %alors socials4 societat imposa les normes$ o Xomo#2mia (persones similars)G aparellament entre i#uals' matei(a classe social cultura' ra?a' reli#i)'$$$La relaci) funciona$ o Xetero#2miaG aparellament entre indi%idus diferents$ La relaci) no funciona$ Xi &a una tendncia social de &omo#2mia' &a busca referentsF la &etero#2mia #enera por' temor$

15

<ubsistema de %alors personals4 /lecci) ms conscient !ue pot aportar ms co&esi) (%alors personals compartits) <ubsistema de forces inconscients4 <e#urament el ms potent$ /l !ue e(plica ms la collusi)$ 7iu !ue a!uestes forces s)n transaccions !ue els porta dun cap a laltre a1llant3se del m)n i tenint sols ulls lun per laltre$ /s fa un tipus delecci)' !ue no t res a %eure per e(emple amb les te%es e(pectati%es' ideas'$$$

7icZs diu !ue almen,s cal !ue es donin dos da!uests ni%ells per una bona co&esi)$

Incon-c%ent-

@er S2 Freud e(istei(en dos tipus delecci)4 (1914)

6onforme al tipus de recol:ament$ (se#ons la fi#ura !ue t&a en%oltat de petit


far2s una elecci) o una altre)$

6onforme al tipus narcisista ( ma#rada per!u li a#rado)$

@er en can%i <&&e%=ei!er (19U-)4 >oti%acions pre3edpi!ues4

16

Elecci indiscriminada de parella (Korrlia3 7on Huan)$ Un cop con!uistat

perd atractiu Necessitat constant de con!uistar$

Elecci per voracitat Necessiten tenir necessitats cobertes' eleccions

per!ue satisfa#uin necessitats (/($ 6asar3se amb un ric) Record de criana /(tremadament mimtica$ <i &as estat criat per persona amb perfum intens' ta#radaran a!uelles persones amb perfums forts$ >oti%acions edpi!ues Per fixaci amb la figura de la mare (o pel pare) Ideal de puresa (a!uesta %isi) ara &a can%iat tot i !ue parelles !ue bus!uen dones molt "o%es $$$) Exogmia Bipus delecci) de parella amb persones molt diferents$

P!r M. <$e%n2 No &em doblidar !ue el !ue l&ome desit"a recrear en les se%es relacions amoroses s la se%a impressi) infantil da%ant la persona estimada i les fantasies !ue %a tenir amb a!uesta$* + ms linconscient establei( associacions sobre bases molt diferents de les !ue re#ei(en la ment conscient$ Bota sort dimpresi) completament di%idida3reprimides3 contribuei( ai(' per!u una peronsa resulta per determinats indi%idus ms atracti%a !ue les dems( $$$)* Les primeres influncies' molts altres factors actuan en els complicats processos !ue cimenten una relaci) amorosa o amistosa$ Les relacions normals adultes no es repetei(en mimticament' sempre contenen nous elements deri%ats de la me%a

17

situaci)4 circumst2ncies' la personalitat de laltre' la se%a resposta a les necessitats emocionals i els interessos pr2ctics* M=TODE D)APARALLEMENT2 P'%nc%p% de$ de-$%nde> $#"%t-. 6oncepte de membrana4 partim de la base de !ue cada parella s 9nica i est2 rode"ada per una membrana !ue la delimita del m)n$ +!uesta membrana s necess2ria per poder considerar una parella com a tal$ /stablei( un %incle (e(4 !uan una parella fa p9blic
!ue s)n parella i la #ent els considera com a tals)$

+ la membrana &i &a acords e(plcits ("o nete"o' tu cuines$$$) i implcits (!ue se suposen per no es diuen' no s necessari)$ Lmits intradi2dics4 dins de la parella' separaci) entre la parella Lmits e(tradi2drics4 ms de fora de la parella' all !ue separa a la parella del m)n$

Extradidica

X 7

Intradidica

Bipus de membrana4 3 >embrana molt poc porosa3 e(otradi2dica$ X 7 3 >embrana molt permeable3 intradi2dica$ Diuen "unts' treballen "unts'$$ tot &o fan "unts' no tenen relaci) amb altres parelles

3 >embrana molt porosa molt permeable3 e(otradi2dica$ X 7 3 >embrana molt r#ida 3 intradi2dica$

18

/l model ideal s le!uilibri entre les membranes$ +l lmits entre ells' de !ue s)n dins i fora' de saber tenir un espai propi' i un espai com9$

E"&il" de ;i%)ula)i1 de *arella:

+dmiraci)4 admirem molt a laltre$ o /stil de relaci) on predomina la admiraci)$ o @er ser' &a d&a%er un alternan?a del paper pro#ressiu8 re#ressiu$ o /!uilibri entre ells$

+tenci)4 o /stil relacional fundamental en latenci) de la parella$ o No arriba a ni%ells propis del control8#elosia sin) sol inters de laltre$ o +lternan?a del paper pro#ressiu8re#ressiu (lats i latent)$

7ependncia4 o /stil de dependncia on predomina la cura( "o et prote#ei(o i tu a mi)$ o 7ependncia pro#ressi%a8re#ressi%a' alternan?a (ell3ella' ella3ell)$

19

0. PSICOPATOLO?IA DE LA PARELLA.

Parella "a&i"'a)&+ria: 7es de la perspecti%a d/%oluci) inte#radora i reparadora de la parella4 una parella

satisfact ria i amb bones perspecti%es s la !ue t4 3 3 3 3 6apacitat per donar i per rebre$ /nfrontar3se als sentiments de frustraci)$ /nfrontar3se als sentiments d&ostilitat (capacitat denfadar3se)$ <uportar les diferncies indi%iduals i per tant complementar3se$

@er tant' una parella !ue %e amb a!uestes condicions s a!uella en la !ue &i &a4 3 3 3 3 3 Antercan%i$ 6ooperaci)$ 6reati%itat (!ue construei()$ Cesoluci)$ 6apacitat de reparaci)$

#o%'li)&e" de *arella: 3 @rimera &ip tesis de 7iZs4 "o pensa%a !ue erets molt carin, s !uan ens %am coni(er i ara no &o ets*$ >oltes tensions i mal entesos entre els c n"u#es' sori#inen en la decepci) !ue un o els dos senten i !ue s causa del mal estar

20

!uan laltre no representa al rol de parella !ue s&a%ia da"ustar a una fi#ura o model pre3concebut del m)n de fantasia dels respectius esposos (19VU) 3 <e#ona &ip tesis de 7iZs4 erets molt carin, s' i ara &o se#uei(es sent' per "a no ma#rada* els sub"ectes poden atacar a la se%a parella' ori#inalment e(ercei(en atracci)' "a !ue el compan, %a ser percebut inconscientment' com smbol daspectes de la personalitat !ue es %an perdre* a causa de la repressi) (19VU)$ #o%)e*&e de )ol0lu"i1:

De'i%i)i1 de )ol0lu"i1: +cord inconscient !ue determina la relaci) complement2ria' en la !ual cada un desen%olupa parts dun matei( !ue laltre necessita i renuncia a parts !ue pro"ecta sobre el c)n,u#ue$

Bota parella t collusions' el problema est2 en !ue !uan es fan r#ides s patol #ic$

Ti*u" de )ol0lu"i1: Narcisista 3 3 /stil narcisista on predomina ladmiraci)$ Narcisista pro#ressiu3 re#ressiu$ Un s ladmirat i laltre ladmirador$ <i els ni%ells de narcisisme es mouen entre els dos' s positiu' si sestan!uen en un s ne#atiu' i tenim una collusi) r#ida$ /stil on predomina el control$ 7omini3 submissi)$ @ro#ressi)3 re#ressi)$ @redomina la cura$ 7ependncia pro#ressi)3 re#ressi)$

7omini3 submissi) 3 3 3

7epenent 3 3

Ti*u" de )ol0lu"i1 de *arella: J2 >illi J2 Fo%&

21

3 3 3 3

Narcisista .ral +nal 02lica

3 3 3 3 3

Xistrica .bsessi%a @sic tica 6aracterial @sicosom2tica

J2 >ILLI:

?AR#ISISTA: predomina la necessitat de destacar$ <aparella amb el narcisista complementari' la persona !ue necessita a una persona o ladmira$
(e(4 cap3secretaria)

<RAL: un de la parella necessita ser alimentat i laltre necessita donar (e(4


mare3fill)$

A?AL: predomina el control' dominant3dominant$ F@LI#A: lliuta pel paper mascul' pel paper actiu$

Botes a!uestes poden acabar amb una resoluci) PSI#<S<M@TI#A2

J2 F<?T: 6ollusi) AISTER<IDE: 3 3 3 3 3 3 Ci%alitat pel paper mascul*' pel paper actiu$ Celaci) amb els pro#enitors no resolta$ Celaci) de apassionament i rebui#$ >anipulaci)8 seducci)8 ren9ncia$ 6onflicte !uan perd atractiu$ @roblemes de se(ualitat s)n molt tpics$

6ollusi) <.SESSIBA4 3 3 7ependncia i necessitat de control' especialment$ Un dels dos domina i ordena$
22

3 3 3

Laltre acostuma a no oferir resistncia i es dei(a portar$ 0ormes de(pressi) sado3 maso!uistes$ 6onflicte !uan salteren els papers$

6ollusi) PSI#/TI#A (depenent)4 3 3 3 3 +%idesa %s entre#a sense condicions$ Un s el !ue necessita ms cures' ser prote#it' cuidat$ Laltre necessita atendre i prote#ir$ +parei( el conflicte !uan les demandes s)n e(cessi%es o !uan au#menta la necessitat dautonomia$

3 3 3 3 3 3

6ollusi) #ARA#TERIAL (narcisista) (/(4 relaci) "efe3 secret2ria$)

Cecerca duna fusi) idealit:ada$ Un c)n,u#ue necessita sentir3se admirat$ Laltre busca a !ui admirar i potenciar$ La relaci) s freda i distant (s f2cil !ue es tren!ui)$ /s necessiten m9tuament per funcionar' no poden prescindir lun de laltre$ + %e#ades el narcisista %e estimulat per la pr pia parella$

6ollusi) PSI#<S<M@TI#A4 (/(4 persona malalta3 parella !ue sen fa c2rrec)

23

3 3 3 3 3 3

/l conflicte no es pot %erbalit:ar$ <e(pressa corporalment$ @ot apari(er a !ualse%ol collusi)$ No &i &a comunicaci) emocional$ Celaci) freda$ 7ifcilment accepten a"uda psicol #ica$

PELL@CULA2 REBECA - com !s con!i"!n (m!canism!s consci!nts i inconsci!nts) - #ins $%! !s cas!n i &an a &i%r! '%nts - &!%r! tip%s (! col)l%si pr!(ominant. *ll: *lla: +, anys &i(% molt !namorat (! la s!&a (ona int!nt (! s%-ci(i (.) #amlia molt important !con/micam!nt parlat 01 anys a(mira al s!% par! par!s morts

tr!2alla 3!canism!s (4!l!cci (! par!lla $%! apar!i"!n: ($%5 li atra% a !lla (4!lla i al r!&6s): 7 !ll: - 'o&!nt%t - innoc5ncia - (i#!r!nt (! 8!2!ca - 8!laci par!- #illa p!r part (4!ll 7 !lla: - air! (! s%p!rioritat - a(miraci $%! s!ntia p!l par! la pro'!cta !n !ll - prot!cci - s!ntir-s! (omina(a 8!laci $%! !sta2l!i"!n: 978CI:I:;7< C787C;*8I7=.

24

3.- ACTUACIONS EN LA RELACI DE PARELLA MOTIUS DE CONSULTA2 LES ALTERACIONS.

/ls motius de consulta ms &abituals s)n les alteracions$ @er a ms &i &a altres motius !ue tamb s)n for?a fre!Tents' com per e(emple els trastorns se(uals$

TRAST<R?S SE3UALS: ; #rans #rups se#ons 7icZ$ Trastorn sexual primari4 s a!uella complicaci)8disfunci) en lesfera de la se(ualitat !ue impedei( o dificulta la penetraci) en la relaci) coital$ @ot ser produ1t per laparici) dun trastorn de lerecci) en el &ome i de %a#inisme o disparemia en la dona$ >ai &i & a#ut penetraci)$ =s molt ms com9 del !ue sembla' normalment a la parella li costa consultar i &o %euen com la se%a problem2tica' la !ual s estran,a$ 6onsulten presionats o per motius molt %ariats$ Xi &a un blo!uei#' s)n parella !e arriben acords per no enfrontar el problema$ Trastorn sexual secundar: a!uella disfunsi) se(ual !ue desprs dun temps de con%i%ncia' les relacions &an si#ut insatisfact ries$ <i &i &a un problema de base la se(ualitat ser2 una de les primeres coses alterades$ Celacions se(uals no satisfact ries' problemes amb la relaci)' problemes amb la se(ualitat$$$ Andicador important$

PR<.LEMES: 12 Tr2 Del de"i "e$ual:


Desig sexual hipoactiu4 disminuei( lapetit se(ual Impuls sexual excessiu4 desacord entre &ome i d)na$

25

7iferent patr) entre &ome i d)na' pel !ue fa la se(ualitat$ La d)na t ms tendncies a inte#rar i els &omes a dissociar$ L&ome si t un problema pot mantenir relacions se(uals' mentre !ue la d)na noi pot fins !ue no resol#ui la problem2tica$ ;$ Tr de l:e$)i&a)i1 "e$ual: desi#' per no e(citaci)$ 7ificultat en establir4

Tr d!excitaci en la dna" relacions ms #enitals$ Tr d!excitaci en l!erecci de l!home4 relaci) ms de penetraci)$

42 Tr2 <r a"!i):


Tr #rgasmics femen$ Tr #rgasmics mascul$ Tr e%aculaci preco

+ctualment la societat mostra la necessitat de tenir un or#asme per senir o tenir una bona relaci) se(ual$ La se(ualitat es con%ertei( com una e(i#ncia i ai( porta a una problem2tica$ 62 Tr2 Se$ual *er dolor:

Disparemia" se!uedat$ &aginisme4 no rela(aci)' no penetraci)

52 Di"'u%"i1 "e$ual de u& a u%a !alal&ia !Cdi)a2 72 Di"'u%"i1 "e$ual i%duDda *er "u,"&-%)ie"2 82 di"'u%"i1 "e$ual %o e"*e)i'()a2

A#TUA#I<?S:

A)&i% "e$ual (infidelitat)4 una actuaci)' et saltes el acte$ Le sparelles pacten de forma conscient i inconscient la fidelitat$

7icZs parla de dos &i*u" d:i%'ideli&a&4 la classificaci) depn sempre del final Meni#ne4 la parella millora la relaci) !uan sap de la infidelitat$
26

>ali#ne4 !uan es descobrei( s insuportable i no es pot reparar' porta al trencament$ /l %alor de la fidelitat als an,s U- es %a perdre per la promiscu1tat i els an,s R- amb el <A7+ torna el %alor de fidelitat$ 7icZ parla de fidelitat' diu !ue sassocia massa a la submissi)' es can%ia per la lleialtat (e(clusi%itat)$ Ouan parlem de fidelitat' parlem de !ue cada parella t el seu concepte el !ual s molt propi$ 6ara parella entn la fidelitat a la se%a manera i com tot &i &a molts tipus de manera de fidelitat i de infidelitat$ La fidelitat s propi de cada parella' s un concepte implcit i al&ora e(plcit$ /ntre les parelles &i &a acords sobre la fidelitat i la infidelitat !ue poden ser tolerats o no$ Ouan una parella no es !Testiona b la se%a relaci) s !uan aparei( la infidelitat$ @er tant' s difcil retornar al fet de !ue la infidelitat si#ui el problema de la parella$ La infidelitat s trencar el pacte i no noms se(ual$ @er pair una infidelitat cal !ue sarribi a un acord de dei(ar3ne de parlar i reparar i recuperar la confian?a$

#ruel&a& i ;iolC%)ia2 A,a%d1 (%ai# a comprar tabac*$$$ no torna)4 !uan sense a%isar un dels dos membres desaparei($ =s molt ne#atiu per!u no es pot fer un procs de dol' no sap !ue &a passat +$ B.B+L$

+$ @+C6A+L !uan la persona mar(a durant un perode de temps$

27

4.- FUNCIONS EMOCIONALS EN LA 7IDA DE FAM@LIA

0ins !ue no aparei( el primer fill no es pot considerar familia$ @er tant' &i &a un moment de transici) entre ser pare i parella respectant els espais4 espai de parell' espai indi%idual i espai familiar$ + %e#ades es poden donar funcions emocionals pro"ecti%es i intro"ecti%es a l&ora en el matei( #rup familiar$ /n a!uest cas s&auria de descobrir !uina de les dues t ma"or predomin2ncia i !uina s&auria denfortir o a"udar a can%iar$

T!-./e- de$ A'/p !"%$%!'2 #o%&e%ir a%"ie&a&": a"uda a cri(er' per tant' la tasca s a"udar al crei(ement dels membres a partir de la capacitat de contenir ansietats$

28

@er saber si la famlia fomenta el crei(ement sanalit:a si la famlia t capacitats per #enerar 'u%)io%" e!o)io%al" i%&roEe)&i;e": si les fomenta %ol dir !ue sun #rup sa' mal#rat les diferncies de cada #rups' %ol dir !ue s una famlia sana' per!u fomenten el crei(ement$ o Ge%era)i1 d:a!or: No sols depn de capacitats dels pares sin) !ue tamb depn de la capacitat dels fills' per!u &i &a nadons !ue &o fan ms f2cil !ue daltres$ Bamb s important el context biol'gic( social$ Una famlia amb molt suport (familiar' econ mic' $$$) podr2 fer funcionar millor lespai familiar les (ar(es socials i de suportF cada pas i cada cultura t les se%es pr pies +!uests tres factors influiran en !ue es #eneri la relaci) damor en la famlia4 capacitat dels paresF capacitats dels fills i el conte(t$ +!uests matei(os %incles !ue #eneren amor' poden tamb #enerar odi intra i e(tra familiar$ 3 /(trafamiliar >ontesco[ 6opulletto 3 Antrafamiliar 6ain8 +bel4 #elosies$ Len%e"a s un element molt primitiu$ +mor i odi con%iuen Lestructura familiar modula a!uests sentiments potenciant lamor i oposant3se als mo%iments dodi' enfrontament'$$$ La cultura &a #enerat la no necessitat actual de se#uir els impulsos dodi' fomentant els sentiments damor$ Fo!e%& d:e"*era%Fa: Antro"ecti%a i positi%a$ Jenera crei(ement$ #o%&e%idora de "o'ri!e%& de*re""iu: <i es contenen sofriment' pors' $$$ es #enera esperan?a$ /ns defensem de les nostres pors contenint3les i fomentant esperan?a$ @er ai( s molt important el factor del liderat#e dels pares$ /l lder s el !ue fomenta mo%iments intro"ectius o pro"ectius$ Xi &a molts tipus de

29

liderat#es4 beni#nes o tir2nics$ /ls pirmers an,s de %ida' els pares no poden dimitir de la se%a funci)' per poden dur3la a terme de moltes maneres$ La famlia !ue crei( s la famlia !ue fomenta' s important no ne#ar situacions i acceptar3les per trobar solucions' la disponibilitat s un aspectes molt important$ Fo!e%&ar el *e%"a!e%& i el )o%ei$e!e%&: +"udar a !ue pren#uin decissions enlloc de dir !ue &as de fer$

Fu%)io%" e!o)io%al" *roEe)&i;e": #enera disfuncions en lambient familiar i no depen de les %ariables familiars' sin) de la manera de fomentar$ o Su")i&a!e%& d:odi: Ouan en una famlia no s fomenta lamor sin) lodi' es crea competiti%itat$ 6om ms patol #ic si#ui el #rup familiar' ms odi es #enerar2$ o Se!,ra de de"e"*era)i1: No t futur per!u suposa dsmoti%ar o E!a%a)i1 d:a% oi$a *er"e)u&+ria: Lenemic est2 a fora de la famlia$ La famlia sa#lutina al %oltant de la idea !ue els altres ens %olen fer mal$ +i( #enera por8 odi a la diferncia' i tendei( a la &omo#2mia (aparellament entre i#uals) o #rea)i1 de !e%&ide" i de )o%'u"i1: Ouan la base s la mentida s fomenta la confusi)$ +!uestes mentides solen ser piadoses*' per!u laltre no patei(i' si !ue cal per ' adaptar doncs la informaci) a ledat' per si es diu la %eritat es fomenta el pensament i no la confusi)$ +ctualment s&a perdut el contacte amb la mort' abans els a%is morien a casa' ara desaparei(en$ /l fet de mentir pro%oca confusi)G porta a les ansietats persecut ries i paralit:a$

30

=s important %eure les funcions emocionals !ue predominen' les !ue cal contenir i les !ue cal fomentar$

7ifcilment una famlia usa noms una de les dues funcions emocionals' normalment s mi(ta' per all important s el !ue pre%al sobre els altres$ <i pre%al lintro"ectiu G <+N+ <i pre%al lo pro"ectiu G 5 @+B.L\JA6

La conclusi) s !ue totes les famlies fomenten funcions emocionals intro"ecti%es i pro"ecti%es' per cal %alorar !uan es recorre a!uests fonamentacions$ Les intro"ecti%es cal !ue %al#uin sobre les pro"ecti%es$

31

B.-FUNCIONS EDUCATI7ES DE LA FAM@LIA

8012G Ma%ere" d:a*re%dre (Mel&He%) De l:e$*eriC%)ia: +mb ms capacitat i ms for?a educati%a$ =s !uan es fa laprenentat#e ms si#nificatiu$ No tot es pot e(perimentar' per!u suposa un risc tant per tu' com per laltre$ (e(4 un nen petit !ue fica els dits a lendoll) Ide%&i'i)a)i1 *rEe)&i;a: Un e($ Butoria4 tidentifi!ues o pro"ectes sobre el tutor i ai( et ser%ei( per formar3te$ Bcni!ues com lobser%aci)' potser !ue &i &a#i aspectes dimitaci)$ =s una forma ms potent daprenentat#e$ Ide%&i'i)a)i1 ad=e"i;a: Adentificaci) amb le(trem seria un aprenentat#e mimtic$ Bidentifi!ues amb una manera de fer' de %estir'$$$ + %e#ades tad&erei(es sense funcionament mental' sense adonar3ten$ 0as aprenentat#es elementals' per !ue et !uedes amb all ms superficial$ Ra*i%9a de dei$alle": s un pseudo3aprenentat#e$ /s basa en !ue laprenent no t conscincia de !ue no sap$ Laprenentat#e s per robatori i a#afa coses en !ue els altres ni &i presten atenci)$ A)u!ula)i1 o,"e""i;a: +comular fotoc pies$$$ @ro%oca la fantasia !ue en cas !ue &o necessitis &o podr2s fer ser%ir' per daltra banda a"uda a tran!uillit:ar$ + %e#ades entendre3&o no s tant important$ @ro%oca desconfian?a de laprenentat#e per e(perincia (necessitat danar e(plicant) Capin,a s a#afar coses !ue no saps si et ser%iran o !ue incl9s "a tens$ Deliri: <i est2s en una famlia delirant els aprenentat#es seran ms patol #ics i deteriorats$ Su,!i""i1 a u% *er"e uidor: 7e les famlies cl2ssi!ues patriarcals en !u tu &as de fer el !ue et manen' t&as de sotmetre$ 0uncionament per submissi)$

32

80I2G Pare%&ali&a& (paper educatiu del apre i la mare) #a%;i de rol" La situaci) actual sen desit"a insatisfact ria tant per al #nere mascul com pel femen' encara !ue per raons diferents$ /ls &omes encara esta%en confusos i no &an sabut reaccionar da%ant els nous reptes i elaborar les se%ess propies respostes i estrat#ies$ @er la se%a part' les dones consideren !ue no e(istei( encara una correspondnciia entre la i#ualtat de drets recone#uda* (+lberti' 199V)

S:allar a l:e"*era%Fa de ;ida: ai( fa !ue la parella tamb %is!ui ms$ Redu))i1 de la )-rre a re*rodu)&ora i de")e%" de la %a&ali&a&: +bans es tenien 9 fills' ara la carre#a reproductora a bai(at$6ada dia &omes i dones es casen ms tard i ms %ells* (<erra' 19;S)$ Fra)&ura de l:e%do -!ia: /s consolida l:e"&ru)&ura *areG!areG'illJ leconomia &o pot fomentar o no$ #o%"olida)i1 de la 'a!(lia del di;or)i: Les parelles s)n ms febles i %ulnerables$

AUT<RITAT I EDU#A#IK Bots a!uests can%is afecten a lautoritat i leducaci) !ue est2 en crisis$ Necessitem lautoritat per poder educar sin) no &i &a possibilitats Lab9s no &auria de pro&ibir l9s* >entre al#uns autors defensen !ue el dficit del principi dautoritat &a estat positiu' per!u &o fa possible le(istncia duna famlia tolerant i lliure' a l&ora !ue &a rei%indicat un paper ms actiu per la dona' altres consideren !ue %is!uem un perode destructura familiar post patriarcal' caracterit:at per la de%aluaci) de la funci) paterna com definit ria de lautoritat familiar* (@a#s' ;--;)

33

+!uestes suposades crisis o da%aluaci) no s del pare com a persona per si de la funci) de pare com a le#tima autoritat pro#enitora$ +!uesta autoritat no s el poder4 s el lmit$ =s !ue assen,ala lo fonamental' el !ue s fonamental al mar#e dall !ue la tendncia estandarit:ada de les no%es formes de sociabilitat poden establir* (@a#s' ;--;)$ TIP<L<GIES PARE?TALS: Ielen 12 El *are a,"e%&: fi#ura fantasm2tica' no t presncia a la casa' sol pert2n,er a la bur#esia' a certs professionals liberals o artstics' alts funcionaris$ >assa absolt per la se%a carrera$ /l fill sen#an(a a la mare' !ueda atrapat en la fi#ura materna i mostra immaduresa afecti%a !ue pot ser problem2tica$ I2 Pare !a&er%ali&Ha&: no es diferncia de la fi#ura materna i la paterna$ <o%int s "o%e i sol estar a latur$ @roduei( una immersi) a la situaci) paternalF la mare treballa fora i el pare cuida dels fills i a %e#ades a!uest pare %ol substituir a la mare$ 42 Pare )o%de")e%de%& o *er!i""iu i dC,il: la se%a feblesa !ueda dissimulada sota aires de llibertat e%itant conflictes i problemes amb els fill' per!u no els &i imposa res$ +!uesta permisi%itat pro%oca an#oi(es' sin) &i &a lmits no pots fer res' no t punts de referncia' ni dautoritat$ 62 Pare 'u i&iu: da%ant duna situaci) difcil o dram2tica relacionada amb el fill abandona i desaparei( (da%ant malalties o dificultats)$ @or !uedar despla?at per la fi#ura materna o per!u fu#en' "a !ue no poden suportar la situaci) dolorosa$ @oden enfortir o trencar la relaci) !uan es presenta un problema ai( 52 Pare "e;er: molt r#id i obsessiu i es basa en l(it$ No &i &a %inculaci) afecti%a' &i &a manual de re#les$ 72 Pare ;ell: &a %iscut "a la se%a %ida' normalment &a tin#ut fills amb una altre dona i t fills amb una dona "o%e$ /spera reparar la falta de presncia !ue %a

34

tenir amb els seus primer fills$ +ctuen com a a%is$ 0unci) de relaci) diferent entre el primer i se#on cop !ue tenen fills$ 82 Pare %e a&: ine(istent$ No e(istei(' s un descone#ut dels seus fills$ La mare el %a escollir per tenir fills' i potser !ue ni ell sap !ue els t$

/l *are del "e le 33I &auria de ser un pare !ue %is!ues la se%a parentalitat de forma solid2ria' s a dir' !ue est2 disposat a assumir les tas!ues amb respecte dels seus fills se#ons el seu a"ustament de parella$ +!uest pare del se#le PPA no necessita suplantar la mare sin) !ue assumei( el #oi# i la responsabilitat de la paternitat com a collaboraci) amb la maternitat de la se%a parella$ I%di)ador" del *a*er del *are (Rio"): >odel didentificaci) pel fill8a$ >odel de masculinitat pel fill mascle$ 6apa? destablir un tipus particular de co3liderat#e per la famlia$ <e%ir de cauce* per obrir als fills8es a la societat$ 7esen%olupar una concreta acci) formati%a en la %ida del fill8a$ o 7onar se#uretat$ o .ferir un codi de %alors$ o /(ercir lautoritat i mantenir una amorosa disciplina$ o Cecol:ar lad!uisici) de la identitat personal en el fill8a$ B,.- E-co$!'%t1!c%( % !"#$%! Fu%)io%" de l:e")ola: La preparaci) de les persones per %iure de manera di#na' plena i #ratificant i contribuir acti%ament al desen%olupament de la societat i de la cultura re!uerei( lad!uisici) duna 2mplia #amma de4 capacitats' actituds i %alors*$ 6on#rs escolar$ 1$ 6apacitar als alumnes per accedir a la informaci) i saber3la seleccionar' %alorar i interpretar$

35

;$ +"udar als estudiants a prendre decisions personals$ W$ Ampulsar3los a collaborar acti%ament en la construcci) duna comunitat &umana ms "usta i solid2ria$ =s important !ue la famlia i lescola %a#in pel matei( cam i tin#uin principis similar' per no entrar en contradiccions$

L:Edu)a,ili&a& i!*li)a4 6ompetncies b2si!ues com la capacitat de funcionar en situacions no%es' aprendre de le(perincia' buscar i acceptar ser ensen,at i realit:ar un treball continu* (Xa,Qard' 19R9) Leducabilitat est2 en !u un s conscient !ue %ol aprendre$ /l resultat educatiu desit"able es pot resumir en un desen%olupament co#nitiu' afectiu de linfant !ue el faci tendir a aprendre msF i ai( aconse#uir un desen%olupament mental !ue sostin#ui el crei(ement des duna dependncia necess2ria fins a una capacitat per a la interdependncia$ Leducaci) entesa da!uesta manera comen?a a la famlia' i s compatible #radualment per altres #rups i institucions de la societat* (Xa,Qard' 19R9)$

La famlia espan,ola da%ant deducaci) dels fills4 3 Bemps dedicat als deures 3 +"uda als fills a fer els deures$ 3 Ouantitat de deures$ 3 @re#unta la lli?)$ La famlia &a de responsabilit:ar als fills en el treball escolar$

C.- PSICOPATOLO?IA DE LA FAM@LIA C1.- Ti*u" de 'u%)io%a!e%& 'a!iliar

36

12 La 'a!(lia de *arella ,-"i)a 3 3 @residida per una parella$ /s preocupa de les funcions intro"ecti%es (!ue funciona b' !ue es preocupa' sap separar i inte#rar' parella3fills'$$)$ 3 6al !ue e(istei(i un espai dintimitat4 distin#ir el subsistema pares i el subsistema fills$ 3 3 La fi#ura materna suporta les pro"eccions dels fills$ La fi#ura paterna cont a la mare$ La mare e(ercei( la funci) de tendresa' ms pr (ima als fills$ /l pare posa lleis i es mostra ms distant dels fills 3 3 3 3 0omentar el crei(ement dels membres "a !ue d)na se#uretat$ /stablei( una relaci) #lobal amb la comunitat a tra%s dels seus membres$ La identitat 9nica de cada membre la fa %ulnerable$ (e(4 la mort dun fill)$ Cecursos interns ade!uats$

I2 Fa!(lia !a&riar)al 0uncions intro"ecti%es (positi%es) recauen en la mare' porta el pes del #rup familiar$ /l pare est2 absent o s inade!uat $ /l pare potser substitu1t per altres fi#ures masculines' per a"udar a apaliar la fi#ura paterna (tiet' cosi' mestre'$$$)$ /s dibui(a un supost b2sic de dependncia amb la comunitat$ 7isciplina centrada en la culpa$ +daptaci) moralstica a la comunitat$ =s difcil contenir la desadaptaci) dels seus membres$ Bendncia a subro#ar les funcions emocionals en al#un fill$

37

<i la fi#ura matriarcal pot complir les funcions intro"ecti%es !ue e(ercei( la parella b2sica G famlia sana$

42 Fa!(lia *a&riar)al 0i#ura paterna dominant$ >are absent o incapacitada$ <i la fi#ura paterna pot complir funcions intro"ecti%es e(ercei( la parella b2sica$ 7isciplina dura$ 62sti# corporal i8o tir2nica$ La tendresa es considera debilitat$ N%ia materna e(ercei( funcions maternes$ =s ms inestable !ue la matriarcal$ <i es tracta lautoritat basada en la disciplina no es ref2 i aparei( la disfunci)$

62 Fa!(lia ,a%da +parei( una o dos fi#ures parentals !ue actuen per identificacions ne#ati%es (pro"ecti%es)$ @autes educati%es basades en la crtica a la pr pia educaci)$ /ls fills complei(en e(pectati%es dels pares 0uncions intro"ecti%es es simulen' no sinte#ren (apro(imacions de funcions emocionals)$ /n comptes de #enerar amor8 seducci)F esperan?a8 ale#ria manacaF pensament8 eslo#ar i do#ma <i no saccepten a!uests mecanismes aparei(en el c2sti# i le(clusi)$ 0 bia escolar

38

<i#ui ama: nica (imposici) femenina) o tit2nica (imposici) masculina) s antisocial mafiosa i delin!Tent

Una famlia s ms patol #ica o men,s se#ons les funcions intro"ecti%es

52 Fa!(lia e% re;er"i1: La ms patol #ica /structura pisc tica' a1llada' precarietat$ 0uncionament ca tic Diu al %oltant de creences estramb ti!ues' supersticions i deliris Bendncia a la per%ersi) se(ual' su1cidi'$$ funcionament antisocial +nsietat persecut ria]a#ressi%itat %ers lentorn <i sassocien en al#un #rup' tendei(en a ser destructius' sectes destructi%es' $$$ Deuen a persecutoris els <$<$' /+A+'$$$ No s pr pia noms de les classes socials bai(es$ Bamb pot apari(er en c$ <ocials altes$ Bot i !ue en a!uestes' poden funcionar de forma ms adaptada$ No demanen a"uda$ Bpi!ues famlies ser%eis p9blics i per indicaci) "udicial$ Una de les fi#ures parentals patei(en psicosis' se(ualitat per%ersa o tendncia criminal$

L0I2G Ti*olo ia de ru* 'a!iliar #LASSIFI#A#IK SEG<?S FER?A?DEM .<JA? 0+>^LA/< +JLUBAN+7/< Les !ue ms consulten 0+>^LA/< UNA0.C>+7/< 0+>^LA/< +ALL+7/<
39

0+>^LA/< ANB/JC+7/< <+N/<*

FAMNILIES AGLUTI?ADES /(a#erada tendncia a anar tot a una*$ >anca didentitat pr pia$ /ls planas bas*$ 0ormen part dun #rup$ Anteraccions estereotipades$ /s mouen pel protocol$ Bot&om sap !ue dir' !uina paper &a de "u#ar'$$$ +fecte claustrof bic$ No fomenta pensament$ Adeolo#ia centrada en el clan*$ 0alta de refle(i)$ 7esconfian?a$ 0uncionament tpic de les famlies matriarcals$

FAMNLIES U?IF<RAMDES 6adasc9 separat$ Bendncia a la submissi) 0amlia ms patriarcal' !ue sotmet als altres$ /stricta$ Bipus militar$ 0i#ura patriarcal' !ui marca i diu !ue s&a de fer$ /s ne#uen les diferncies$ /s tracta a tots els membres de forma i#ual$ Anteraccions r#ides +utoritat i "ustcia*4 !ui la fa la pa#a$ Adeolo#ia centrada en le(i#ncia$ @ocs o cap moment de tendresa$ No pensament$ 6ontrol$ @oca refle(i)$ @ro%oca malestar en el #rup familiar G famlies anteriors$ <i fu#es' ten sal%es

FAM@LIES AILLADES >olt actual$


40

@redomina la indi%idualitat$ 7eteriorament de la identitat #rupal ( a diferncia de la#lutinada i uniformada)$

Anteraccions superficials$ 0uncions famlia G pensi)*$ Celacions satisfact ries$ >etes pobres$ Adeolo#ia indi%idualista i adaptati%a campi !ui pu#ui*$

FAMNLIES I?TEGRAD<RES 0lia$ <ana*$ /!uilibri entre indi%idu i #rup$ Cols fle(ibles$ Antercan%i$ 6ontenci) de les ansietats en el #rup$ 6apacitat refle(i%a$ Lo important s !ue el problema es pu#ui e(pressar4 discussions e(plcites$ Ouan &i &a conflictes' se(pliciten$ <accepten les diferncies i la crtica$

ETAPES F<RMA#IK FAMNLIA 0ormaci) de la famlia ( conflicte de la parella) Nai(ement del 1er$ 0ill ( parella es transforma en famlia) 0amlia amb fills pre3escolars 0amlia amb fills edat escolar ( dedicaci) plena)

41

0amlia amb fills adolescents$ /(plosi)4 (oc amb lautoritat paterna3materna$ >oment molt creatiu$ 6on%erses ms enrri!uidores$ <ndrome del niu buit* ( contrari el niu replet)$ 0ills mar(en de casa$ La mare dedicaci) plena als fils es !ueda sense tas!ues]depressions cl2ssi!ues$ <ndrome del niu replet4 no mar(en de casa ni de con,a__ 0amlies !ue les fills "a &an format famlia

D .- LA FAM@LIA EN ADOPCI

D1.- Concepte- *E-%c +doptar "i %i'i)a acceptar com a fill al#9 !ui biol #icament no &o s$ /s crea una relaci) paternofilial entre persones estran,es per naturalesa$ Ladoptant la persona !ue adopta' i ladoptaF persona rebuda com a fill per ladoptat* (@adilla' 199R)$ =s el resultat de lencontre entre dues situacions complement2ries4 Un nen necessitat dafecte i cura$ Una parella !ue desit"a assumir a!uestes funcions$

42

<,Ee)&iu": Ante#rar duna forma total' un nen a una famlia amb el prop sit !ue po#us establir unes relacions familiars !ue li oferei(in se#uretat' acceptaci)' estabilitat i amorF aspectes necessaris pel desen%olupament &arm nic de la se%a personalitat* (+mor)s' 19RR)

>=a ll!i no cont!mpla !l (r!t (!ls par!s p!r/ si !l (r!t (!l n!n a s!r prot!?it p!r %na #amlia =4a(optar !l n!n comporta %na p5r(%a, %n (ol (c%lt%ral< par!s< amics ...) r!$%!r!i" %ns par!s capa@os (! cont!nir l!s ansi!tats (4a$%!st n!n

+l#unes circumst2ncies pels !ue un nen arriba a un procs dadopci)4 >ort dels pares$ +bandonament$ @ri%aci) de la p2tria potestat$

6andidats4 La ma"oria de les sollicituds dadopci) pro%enen de parelles estrils' per cada cop

ms &o demanen persones soles' solteres o parelles !ue renuncien a tenir fills propis i decidei(en adoptar$

/ls pares tamb normalment &an sofert una prdua no poder tenir fills*

+l#unes tendncies actuals s)n (0uertes i +mor)s' 199V)4 >antenir contactes amb la famlia biol #ica durant el perode preadoptiu /s reconei( el dret del nen a saber sobre els seus or#ens (i els pares &auran destar preparats per saber com canalit:ar3&o) Ladopci) internacional pro%oca interaccions entre races diferents' i s important intentar e%itar les possibles repercussions psicol #i!ues

43

Ancrement de nens amb caractersti!ues especials (problemes de salut' #ens' $$$)

90I2G Fa"e" del *ro)O" d:ado*)i1 90I012G Pla%&eEa!e%& de l:ado*)i1

>.BAU< @/C 7/6A7AC L+7.@6AE Doler constituir una famlia 7esi# deducar i criar a un fill @arelles !ue no poden tenir fills @arelles !ue "a tenen fills @arelles !ue "a &an superat letapa de la procreaci) .mplir el buit ocasionat per la prdua dun fill Ce%italit:ar la relaci) de parella

>/6+NA<>/< @<A6.L\JA6< OU/ /< J/N/C/N 7ubtes 7a%ant la infecunditat

8Api( (moti%s 2iol/?ics) :!ntim!nt (! c%lpa Proc6s (! (ol *la2oraci

Di#cil (moti%s psicol/?ics)

No assumei( de manera4

44

La maternitat es relaciona amb el fet Dona den#endrar i criar' i lesterilitat es pot asociar amb la incapacitat de(ercir de mare$

Bom!

Lesterilitat sasscia fre!Tentment amb la impotencia' i pot pro%ocar un sentiment de frustraci) i %er#on,a.

<i els pares !ue %olen adoptar' %enen de la infertilitat ales&ores o la famlia adopti%a es constituei( a partir de dues prdues4 La del nen !ue sent el dolor per la prdua del seus pares biol #ics$ La de la parella !ue &a %ist frustat el seu desi# de paternitat biol #ica$

/ls aspectes ms representatius !ue aparei(en durant les primeres fases del procs dadopci) s)n4 1) Dulnerabilitat i dependncia da%ant els professionals$ ;) 0rustraci) durant el tractament de fertilit:aci)$ W) <entiments comple(es al %oltant de lesterilitat$ 4) Ceconei(ement de lesterilitat i procs de dol$ S) 7ese!uilibri com a parella$ V) Andefinici) al comunicar3&o als altres$ U) +n#oi(a da%ant el temps despera$ R) @ressi) social$

45

90I0I2G Pro)O" de "ele))i1 6ondicions b2si!ues pr%ies a ladopci)4 1) Oue el nen es trobi lliure per a ladopci)$ ;) Oue els pares biol #ics &a#in donat el seu consentiment$ W) Oue els futurs pares adoptius si#uin ade!uats$

/n el cas dadopcions internacionals4 4) Oue s&a#in tin#ut en compte la possibilitat dun alternati%a pel nen al seu pas$ S) Oue el pas de recepci) &a#i donat lautorit:aci) per!u el nen entri al pas$

Dariables !ue es tenen en compte en la selecci)4 <ollicitants ma"ors de ;S an,s !ue el fill adoptat$ /dat m2(ima SS an,s' no ms de 4- an,s !ue el fill adoptat (s a dir' !ue si els pares tenen ms de 4- an,s' no es pot assi#nar a un nou3nat) +dopci) con"unta es comporta !ue tin#uin una relaci) estable3 &a#in contret matrimoni o no3 (documents !ue &o acreditin)$ Bemps mnim a con%i%ncia4 W an,s$ 7ecidir si poden ser uns pares ade!uats (punt de ms conflicte)

46

Procs a Catalunya:

:ol)licit%( a =4IC77
(instit%t catalA (4acolli(a i (4a(opci)

D!ri&aci a

ICIC
2institut col4la%orador d)int"'raci! *a.iliar3

In#ormaci i r!colli(a (! (a(!s

Daloraci

Comit5 a&al%a(or C!rti#icat (4(on!-tat

:!ssions

EF!stionaris *C7; (Instit%cions $%! conn!ct!n am2 !ls pa-sos (4or?!n) Inscripci al r!?istr! ci&il 9acionalitat

*ntr!&ist!s

*l)la2oraci In#orm!

!n "#ui$s d" tr"%allador socials i $sic&l"'s( on s)"ncarr"'u"n d" *"r la idon"+tat, -costu."n a s"r $ri/ad"s i d"cid"ix"n si la $ar"lla 0s id&nia o no( 0s una *or.aci! .0s #u" un $"ritat'"( a $artir d"l 1997, -#u"sta *or.aci! "s *a "n 'ru$ i s"ssions d)in*or.aci! so%r" #u" si'ni*ica l)ado$ci! i "s $ass"n uns #1"stionaris 2no s!n d" $"rsonalitat3( so%r" la

47

*a.5lia( i "s *an ta.%0 "ntr"/ist"s on "s /"u"n "ls r"cursos $"rsonals d" la $ar"lla, El tr"%allador social *a /isit"s a la casa( $"r& l"s "ntr"/ist"s s".$r" "s *an al .at"ix lloc, 6)"n*oc actual 0s d0a7udar als $ar"s .al'rat #u" la /aloraci! co.$orta un in*or." so%r" la idon"+tat, -#u"st in*or." /a la co.it a/aluador #u" *or.a $art d" l)IC-- i 0s #ui d"cid"ix la idon"+tat o no, 8na /"'ada dona idon"+tat "s $osa un .arxa un $rocs a l"s EC-I 2"ntitats col4la%orador"s d)ado$ci! int"rnacional3, -l ca$ d)un t".$s r"%"n la $ossi%ilitat d)ado$tar i l"s EC-I"ls aco.$anya *ins #u" inscriu"n la criatura al r"'istr" ci/il( i $"r tant( 7a t"n"n la nacionalitat,

9042G Ada*&a)i1 'a!iliar +l#unes reaccions per part dels pares s)n4 1$ +tendre les necessitats del nen' per tamb reser%ar un espai i un temps per a la pr pia parella$ ;$ W$ <obreprote#ir3la' focalit:ar tota latenci) en el nen$ /(pectati%es e(cessi%ament ele%ades i poc realistes$

4$ Bendncia a atribuir a l&erncia els problemes de comportament del nen$ S$ Adealit:ar la famlia biol #ica i elaborar fantasies sobre les causes de labandonament$ V$ Bensi) da%ant les pre#untes i dubtes del nen sobre els seus antecedents' les causes de ladopci)$ U$ +lian?a dun dels membres en el nen$ (relaci) simbi tica)$

Al u%e" rea))io%" *er *ar& del" %e%" "1%: 1$ Anse#uretat da%ant la no%a llar' an#oi(a de separaci)' por' sentiments dabandonament$ ;$ Cebui# a un dels membres de la famlia$ W$ @ertorbacions en el son$

4$ >anifestacions a#ressi%es$

48

S$ Ceaccions de tipus re#ressiu$ V$ +daptaci) e(cessi%ament r2pida$ U$ Cebelli) i atac al %incle$ R$ No adaptaci)F incompatibilitat per ambdues parts$

Tra"&or%" !O" )o!u%" *el !o&iu d:a""i"&C%)ia *"i)ol+ i)a: 1$ 7ificultats daprenentat#e$ ;$ psicopatia i impulsi%itat' dificultats de la parella per posar lmits$ W$ >alalties psicosom2ti!ues' fallos en el procs dindi%iduaci) o en el procs de maternitat$ 4$ Ne#aci) de ladopci) i simular un embar2s (per part dels pares)$

I%'or!a)i1 de la )o%di)i1 d:ado*&a&J %:=i =a de &re" &i*u":

@asses del nen per arribar a comprendre la situaci)4 1$ 7isposar de nocions pr%ies del concepte i diferenciar entre nai(ament i adopci)$ ;$ 6omprendre plenament el concepte' a ni%ell co#nitiu' i ai( podr2 implicar !ue %a#i tenint conscincia de la se%a situaci)$ W$ 6oni(er aspectes le#als i "urdics (!ue els ad!uirir2 a ladolescncia)$

7el fill ima#inari al fill real 6om lima#inen` Lespera$ Ouina informaci) se li donar2` <aconsella !ue es faci abans dels S an,s$ Natural$ Ca?a' cultura' idioma' llen#uat#e #estual$ Ceticncia$ +dolescncia$

49

+collida 0i#ura !ue es crea le#alment el 19RV$ W1$WVR menors desemparats tutelats per l/stat4 1$4-- en residncies +ndalucia4 SW-R$ /l Ua %iu en famlia dacollida$ /l 49a amb parents (RS1 a%is)$ /l 44a (;RRR) en residncies$

152G FAMNLIA I DIS#APA#ITAT #o%)e*)i1 de di")a*a)i&a& Restricci o abs)ncia de la capacitat de realit*ar una activitat a la forma+ o dins del marge+ ,ue es considera normal per un -sser hum (Mruna' ;--1) OU+N UN >/>MC/ 7/ L+ 0+>^LA+ @+B/AP UN+ 7A<6+@+6AB+B o BC+<B.CN B.B /L <A<B/>+ C/+66A.N+$ ./a discapacidad supone para la familia un cambio de valores 0 prioridades1 plantea nuevos desaf$os a la estabilidad emocional de la familia 0 re,uiere un cambio de funciones+ se alterar2n h2bitos+ planes familiares e individuales 0+ posiblemente+ las funciones ,ue de%a de hacer la persona afectada tendr2n ,ue ser asumidas entre el resto de la familia3 4Na%arro' 199S)

El %ai$e!e%& iPo %o&i'i)a)i1 al" *are" de la di")a*a)i&a& d:u% 'ill "u*o"a:


50

Brencar un e!uilibri e(istent en la famlia$ /l fill real no s el somiat$ /s necessari iniciar un procs de 7.L4 renunciar al fill esperat i acceptar el fill present$ (+lomar'/$ ;--V) E% aque"& *ro)C" e" *a""a *er: La ne#aci) de la discapacitat' la ne#aci) de la realitat$ (mecanisme de defensa) 6ada membre de la parella realit:a un procs de dol diferent' cada membre de la famlia$ .n inter%enen %ariables com4 uni) de la parella abans de la noticia' si s el primer fill o tenen altres' a"uda de la famlia i amics' si el trastorn s con#nit o ad!uirit$ Pro)C" de dol: <)n &abituals manifestacions com4 o <&an e!ui%ocat en el dia#n stic$ o @ele#rinat#e de especialistes a la buscada de la resposta desit"ada$ o 7ubtes' interro#ants' sentiments de culpa' buscada de responsables'$$$ <entiments contradictoris4 tristesa' desesperan?a' illusions$ 6omporta una situaci) de crisis de la famlia !ue es necessari elaborar' compartint i e(pressant amb altres sentiments i emocions$

Rea))io%" de la 'a!(lia La reacci) cl2ssica s !ue es se#uei(in les se#Tents fases4 /stat de commoci)4 s&ocZ$4 No reacciones per!u s un impacte tant fort !ue et dei(a sense capacitat de reacci)$ 7ura unes &ores$ 7epressi)' c lera i culpa$ Ampacte$ 6ulpa i8o a#ressi%itat per no acceptar la situaci)$ 7ura dies$ /speran?a i optimisme$ /st2 fonamentada per indicadors reals$ Dariable en el temps$

51

Ne#aci)$ No fonamentada per indicadors$ Dariable en el temps$ +ssimilaci)$ Dariable en el temps$ <i le%oluci) s sana' sarriba a assimilar$ =s la fase final on el #rup famlia pren conscincia de la situaci)$ /($4 la famlia de >ar adentro* est2 en a!uesta fase$

Di'erC%)ie" e;olu&i;e" La famlia reaccionar2 de forma diferent si !ui presenta la discapacitat s4 Meb o fill petit 0ill en edat escolar o adolescent Un dels pares Un dels a%is La pit"or pel sistema familiar s !ue descompensi un dels pares' per!u la columna %ertebral de la famlia es trenca$ La persona no afectada (parella) s !ui &a de fer el cor fort' "a !ue &a de fer3se c2rrec a la parella i als fills$

El" al&re" er!a%": Se%&i!e%&": +bandonament dels pares4 #ran dedicaci) al #erm2 amb dificultats Jel)s i en%e"a$ 6ulpa per tenir all !ue li falta al #erm2 Der#on,a$

Rol" que la 'a!(lia *o& a&ri,uir al er!-2 /(cs de responsabilitat /(imir3lo absolutament de tot$ Cesultat difcil no caure en conductes e(tremes$

52

<rie%&a)i1 'a!iliar +"udar a la famlia a prendre conscincia de la malaltia$ Cespectar les defenses i les estrat#ies inconscients$ Deure !u toleren i !u no' fins on poden arribar' com %euen la realitat$$$' "a !ue &i &a mecanismes de defensa !ue s millor no tocar per no desestabilit:ar la famlia$ Breballar el sentiment de ne#aci)$ La ne#aci) a"uda' per esto%ant per poder fer lassimilaci)$ >antenir la comunicaci) entre la famlia i els professionals$ 0er ponts entre els dos$ /($4 met#e$ @otenciar els recursos del #rup familiar$ Adentificar els nuclis sans' els preser%ats' per potenciar3los$ Deure en !u poden a"udar ells s&a danar

53

112G EL DIB<R#IJ RUPTURA BI?#ULAR


+ls an,s V-3U- entra en crisis el model de famlia' i es donen alternati%es a la %isi) cl2ssica' a les formes dor#anit:aci)$ 6an%i de la famlia patriarcal$ 0amlia reconstru1da G la no%a estructura familiar$ /l 19R1 aparei( el di%orci a /span,a' la llei del di%orci$

1G2 Ru*&ura ;i%)ular: La separaci) o di%orci' com a ruptura %incular' produei(en en la parella una sensaci) de frac2s$ La prdua per la mort del c n"u#e s molt #reu i definiti%a !ue la !ue suposa un di%orci' encara !ue al estar ms re#ulada i millor assumida socialment' plante"a problemes !ue semblen men,s #reus$ No e(istei(en mesures estructurals per a"udar als !ue es di%orcienF la casa es desinte#ra en dues parts !ue no arriben a independit:ar3se

/l di%orci constituei( una e(perincia de risc per la supressi) dels punts de referncia i la desaparici) moment2nia de les lnies de desen%olupament$ La parella i els fills poden reaccionar de forma natural o patol #ica en funci) de la se%a estructura' de lambient familiar pre%i i del desen%olupament del procs de separaci)*$ (ballerstein i MlaZestee' 199S)

/l di%orci' en tant !ue ruptura de!uilibri comporta sofriment per la parella i pels fills tot i !ue no constituei( una malaltia per si matei(a$ 6ap trastorn ni !uadre clnic s)n especfics de la situaci) de di%orci i' els smptomes aparei(en8 selaboren a

54

partir de la personalitat sub"acent i el seu ni%ell de%oluci)*$ (ballerstein i MlaZestee' 199S)

IG2 Pro)O" de dol: /n la obra de >$ Ilein (19W4) lob"ectiu intern* s el sediment e(perimental i representaria el !ue produei( en nosaltres el con"unt de les nostres relacions amb el con"unt e(tern (!ue s la fi#ura o fi#ures de ape#o !ue &an tin#ut compte de nosaltres dfes de el nai(ement)' s a dir' les nostres ansietats' sentiments' idees' records' amb el !ue ens representem lob"ecte e(tern$ /ntn el procs de dol com a!uella srie de processos psicol #ics !ue comencen amb la prdua* i acaben amb la reintro"ecci)* de lob"ecte intern perdut*$ El di;or)i )o! a *ro)O" de dol: @rdua @rotesta 7esesperan?a 7esafecci) (sensaci) d&a%er3&o superat' per denamorar3te) Ceintro"ecci) (recuperar la capacitat denamorar3te de nou) no &as recuperat la capacitat

Fra)-" de la ela,ora)i1 del dol 7efenses mana!ues 6ontrol Briomf i men,spreu 0u#ida cap enda%ant Ne#aci) de la prdua i del dolor /mparellaments for?ats

7efenses obsessi%es Ceparaci) repetiti%a 7an, pro%ocat 7ubtes 6ulpes


55

42G Fa"e" del di;or)i 1$ La decisi de divorciar-se4 el pensament de di%orciar3se por durar &ores' dies' incl s an,s$ ;$ Plantejament de la ruptura4 W$ Separaci 4$ Desvinculaci.

62G I!*a)&e del di;or)i:

Segons Robert

eiss (19U9)' ser2 necessari !ue passi un perode de temps entre

dos i !uatre an,s per a !ue les persones directament implicades en una ruptura pu#uin arribar a una resoluci) constructi%a dels problemes #enerats per la separaci)$

+l#uns dels efectes psicol #ics de la ruptura podran permani(er durant molt ms temps$ @er e(emple4 els sleepr effect' !ue podrem traduir3lo com a efecte latent*' descrit per ballerstein (199;) sembla manifestar3se als 1S an,s' del di%orci i sobser%a en un V-a de les dones !ue &an %iscut una ruptura matrimonial$ Lsleer effect es manifesta en forma de temor al rebui# per part de la parella !uan intenta formar3ne una de no%a i estable$

/n la meta-an!lisis d"mato i #eit$ (1991)' es concluei( !ue els fills e(posats al di%orci dels pares tendei(en a presentar uns problemes de comportament' psicol #ics i co#nitius$

56

/ls percentat#es de risc de patir problemes psicopatol #ics o dinadaptaci) social arrel del di%orci seien Y mostres brit2ni!ues3 del ;9a pels fills nois i del ;1a per les nenes$ +ls //UU' ballersten i Iell, (19R-) %an trobar !ue el WSa dels fills de pares di%orciats patei(en al#un tipus de psicopatolo#ia o patien problemes socials$

c@ellcula4 Xistoria de lo nuestro*d

I!*a)&e del di;or)i e% el" 'ill": 6omporta el patiments$ No &i &a un trastorn o !uadre clnic especfic del di%orci$ /ls fills es trobaran amb problemes addicionals o els propis$ La transici) desprs de la separaci) pot ser molt estresant$

52G Fa)&or" que a'a;orei$e% a l:ada*&a)i1 del" 'ill": Ceconei(ement i acceptaci) de la ruptura$ /stabliment de certa distancia per preser%ar la identitat i poder manipular la ine%itable an#oi(a !ue es produir2$ /laboraci) de la prdua total o parcial dal#uns dels pro#enitors' especialment en els casos en !ue la custodia no ser2 competida le#alment o pr2cticament$ /laboraci) dels sentiments de r2bia contra els pares i al matei( temps dautoculpabilitat$ +cceptaci) de !ue el di%orci es definitiu$ +cceptaci) dun matei( com una persona capa? destimar i ser estimat$

57

6onclusions4 7es de la pr2ctica clnica podem obser%ar la ruptura com un procs de dol$ <i es po#us elaborar el dol' es pot superar i enfortir la capacitat relacional dels membres de la parella$ /l procs del dol tamb el fan els fills$ La parella se#uei( mantenint funcions parentals$

/l !ue ens dona el di%orci s laparici) de la famlia reconstru1da$ +bans passa%a en situacions de p %iudetat' per ara' amb el di%orci au#menten els casos$ +mb les famlies reconstru1des' els nens poden tenir problemes didentitat' "a !ue cada cap de setmana %iuen amb #ent diferent$

1I2G BI<LQ?#IA E? LA FAMNLIA

12G BI<LQ?#IA FAMILIAR 1: MALTRA#TAME?T DE PARELLA Jeneralment la %iolncia aparei( entre #ent !ue es conei($ @assa en 2mbits #eneralment tancats com el sistema familiar4

58

0ormes daparici) de %iolncia en la famlia4 1$ DA.LeN6A+ AN0+NBAL ;$ DA.LeN6A+ /N L+ @+C/LL+ W$ DA.LeN6A+ /N L+ B/C6/C+ /7+B

De'i%i)i1 de ;iolC%)ia /a viol)ncia l!entenem com un acte violent tot atemptat a la integritat f$sica i

ps$,uica de l!individu+ acompan0at per un sentiment de coerci i perillff @errone i Nannini 199U De'i%i)i1 d:a,R" Es considera ab5s ,uan un individu en situaci de poder s!aprofita d!un altre en condicions d!indefensi o vulnerabilitat$

De'i%i)i1 de %e li C%)ia Es considera neglig)ncia ,uan un dels pares o ambds pares no exerceixen les

funcions de protecci o cura f$sica i psicol'gica cap als seus fills i viceversa$

For!e" de ;iolC%)ia o 0sica o @sicol #ica

E*ide!iolo ia de la ;iolC%)ia de *arella2 3 3 3 3 3 199U %an morir 91 dones 9-a da#ressions fsi!ues s)n a dones 9Sa de les a#ressions no es denuncien R-a de les a#ressions duren ms dun an, 1;a de les dones maltractades no es reconei( com a tal

59

La ma"or incidncia es troba en dones entre 4S3 V4 an,s ( corba de Jauss)

S(%dro!e de la do%a !al&ra)&ada 3 3 Les primeres a#ressions aparei(en durant el nu%iat#e /l maltractament repetitiu i intermitent fa !ue la dona a#uanti$ /l perode darrepentiment pot ser molt llar#$ <)n parelles !ue sestimen i !ue tenen una dependncia 3 7epressi)' bai(a autoestima' apatia' culpa' disfunci) se(ual'$$$ s)n

conse!Tncies de la %iolncia$

Se%"i,ili&a& "o)ial "o,re la ;iolC%)ia 'a!iliar 3 Ancrement en el nombre de den9ncies 1;a ms en el ;--1 respecte lan, anterior (Anstitut 6atal2 de la 7ona) ;-$--- den9ncies en tot l/stat durant el ;--1 (Anstituto de la >u"er)

A%&e)ede%&" de la ;iolC%)ia 'a!iliar La %iolncia (%eure o patir) de maltractament influencia molt$ gg 6na hist'ria

d!ab5s durant la infncia faria a les dones molt m-s vulnerables psicol'gicament+ mentre ,ue el recol*ament social pot protegir a les dones en situacions traumti,uesff ggDonat ,ue la dona maltractada viu habitualment a7llada 4sigui per,u) hi ha un recol*ament social pobre indueix a la depressi+ o per,u) la depressi indueix a7llament o per,u) la parella ho provoca8+ -s clar ,ue incrementar el seu sistema de recol*ament social pot tenir efectes beneficiosos per la dona i pels fillsff

#au"e" que di'i)ul&e% *o"ar 'i al !al&ra)&a!e%& 1$3 +mor perfecte ;$3 +ferrament inse#ur

60

W$3 +mor addictiu 4$3 @auta de relaci) interpersonal de risc$

&.- 7%o$Fnc%! F!"%$%!' &2 M!$t'!ct!"ent- %n !nt%$-

El !al&ra)&a!e%& a %e%" i %e%e" i adole")e%&" constituei( un problema de #ran #ra%etat' tant per incidncia com per constataci) cada cop ms e%ident dels seus efectes traum2tics a curt i llar# pla?$

Per)e*)i1 de la ;iolC%)ia4 /ls nens !ue &an %iscut la %iolncia en la parella' presenten problemes en el seu

a"ustament social i emocional$ @resenten una menor competncia social i una menor autoestima' ms problemes de conducta i psicopatolo#ia' aparei( por' depressions i a#ressi)$ (LeronsZ, i Jra&am3 Mermann (;--1))

Ti*u" de !al&ra)&a!e%& i%'a%&il: MALTRA#TAME?T FNSI#: +cci) no accidenta dun adult !ue pro%oca un dan, fsic o malaltia o !ue colloca en #reu risc de patir3lo com a conse!Tncia dal#una ne#li#ncia intencionada (ferides' ma#ulladures' &ematomes'

cremades' fractures' lesions internes' asfi(ia' $$$)$ maltracte relati%ament obser%able$ <olen estar atesos per pediatres$

?EGLIGQ?#IA < A.A?D<?AME?T FNSI#4 <ituaci) en la !ue les necessitats fsi!ues b2si!ues hun menor i la se%a se#uretat no s)n ateses pels seus cuidadors$ 0orma ms cl2ssica de %iolncia$ <olen estar atesos per UM+@s i l/+@ (escoles )

61

MALTRA#TAME?T PSI#<L/GI#J A.A?D<?AME?TJ EM<#I<?AL4 No es prenen en consideraci) les necessitats psicol #i!ues del menor' particularment les !ue tenen a %eure amb les relacions interpersonals i dautoestima$ >olt destructiu$ <ol estar ats per 6<>AH$

A.SS < SE?TIME?T SE3UAL4 Utilit:aci) dun menor per part dun adult per satisfer els seus desit"os se(uals$

E3PL<TA#IK LA.<RAL4 @er lobtenci) dun benefici econ mic sassi#na al nen amb car2cter dobli#atorietat la realit:aci) la realit:aci) de treballs !ue e(cedei(en els lmits dall &abitual$ Xem de tenir en compte la cultura$

MALTRA#TAME?T PRE?ATAL4 <ituacions i caractersti!ues de lestil de %ida de la dona embarassada !ue poden ser e%itades' per"udi!uen el desen%olupament del fetus$

SN?DR<ME DE MT?#AAAUSE? PER P<DERS: ladult pro%oca en el menor smptomes fsics patol #ics !ue re!uerei(en &ospitalit:aci) o tractament mdic reiterat$

MALTRA#TAME?T E? I?STITU#I<?S 4 <ituacions !ue es donen en centres o or#anit:acions !ue entenen a menors dedat i en els !ue per acci) o omissi) no es respecten els drets b2sics del nen$

Tra%"!i""i1 e%era)io%al de !al&ra)&a!e%&4 /ls nens8nes !ue &an patit o %ist maltractament !uan eren nens poden presentar la

tendncia a repetir a!uelles e(perincies en les se%es relacions de parella$ +prenen a funcionar de forma %iolenta i %eu %iolncia al seu %oltant$

62

Xa%er patit maltractaments durant la inf2ncia tamb est2 associat al maltracte en la relaci) de parella$ 7e fet' sembla !ue les conse!Tncies poden ser ms #reus' obser%ant3 se e%ectes di%erencials entre &omes i dones =s probable !ue els =o!e" !ue &an rebut maltracte !uan eren nens' establei(in relacions de parella en les es facin o rebin a#ressions$ ( +le(andre >oore (1991)) 7altra banda les do%e" !ue &an patit al#una mena de maltracte en la inf2ncia facin conductes de%itaci)' si#uin retrai#udes i reticents a les relacions de parella$ /%iten les relacions socials' /l contacte social i el sentimen,t de !ue les relacions de parella s)n poc predecibles$ $ (0eericZ i Xan #aard (1999))$

#au"e" o e%'o)" del !al&ra)&a!e%& i%'a%&il: E?F<# #LN?I# /s centra en les dificultats psicopatol #i!ues !ue patei( el8 la maltractadora i en les conse!Tncies !ue t per la salut mental i adaptaci) social t el d&a%er patit un maltracte$ 3 E?F<# S<#IAL /mfatit:a les repercussions del conte(t socioecon mic pobresa' a1llament social' falta de ser%eis socials' atur' males condicions de %i%enda' etc$ 3 E?F<# DE DESE?B<LUPAME?T #<G?ITIU /s considera el maltractador com una persona !ue no &a arribat a un desen%olupament esperat$

/n conclusi)' el maltracte afecta a tots els estats socials i culturals' i la desetructuraci) personal i familiar del considerar3se un factor facilitador o predisponible per no etiol #ic$ (/studi @alau (9989R)) (e(4 uns pares ne#li#ents destractes molt diferents'
les conse!Tncies del desen%olupament del nen s molt diferent' els dun ni%ell econ mic alt

63

tenen el recurs de les miiones' mentre els destractes bai( els nens estan al carrer fins !ue els pares tonen)

Re*er)u""io%" 'i"iol+ ique": j >anifestacions simptom2ti!ues semblants als de lestrs postraum2tic4 j @roblemes en la se(ualitat i en les relacions interpersonals$ j >al rendiment acadmic$ j Cepercussions pel nen seran ms #reus !uanta ms %iolncia &i &a#i per part de la#ressor$ j Ouant ms temps duren els abusos ms #ran s limpacte$ j Ouant ma"or si#ui la diferncia dedat entre a#ressor i a#redit ms repercussi)$ j Ouant ma"or si#ui la pro(imitat familiar ms impacte$

/ls caos de ms maltractament es troben en les Unitats M2si!ues datenci) @sicosocial (UM+@s)$ 7a%ant una situaci) de maltractament el primer de totes %eure la famlia$ /ls nens s)n ms e(pressiu &o mostren amb a#ressi%itat mentre !ue les nenes es tan!uen amb elles matei(es e%iten la situaci)$

42G BiolC%)ia Fa!iliar 4: BiolC%)ia e% la &er)era eda&2 1,.- LA FAMILIA 5UE EMI?RA

De'i%i)i1 de !i ra)i1: @rocs pel !ual un o ms membres duna famlia abandona el seu pas dori#en buscant millores econ mi!ues( emi#rant) o polti!ues (refu#iat)$

Ti*u" de !i ra)i1: j Se o%" *ro)edC%)ia *arlare! de: /mi#raci)4 cap a fora$ pa1sos estran#er$ /(terna$

64

Ammi#raci)4 cap a dins$ >o%iments la matei( pas$ Anterna

j Se o%" *ro&e))i1 *"i)o"o)ial: Pro&e ida4 Normalment no sinte#ren4 %enen' estan un temps i tornen a mar(ar$ /(4 funcionari +leman, !ue %e a donar classes a lescola +leman,a o "u#adors de futbol$ De"*ro&e ida: /s %e sense contracte treball' sense possibilitats clares$ >olt a la%entura$ >olts dells es !ueden en la ille#alitat$ <o%int &i &a un rebui# de la poblaci) aut ctona$

@odrem entendre la mi#raci) com un Pro)O" de Dol2 @er!u` La reacci) da%ant la prdua es denomina procs de dol$ 6omen?a amb una prdua de les te%es arrels$ /l procs de dol comen?a abans de sortir del pas' amb lambi%alncia$ +caba' amb la reintro"ecci) de lob"ecte !uan aparei( la inte#raci) de la famlia en la societat dacollida$ La inte#raci) molts cops es dona en la se#ona #eneraci)

@odrem pensar !ue els emi#rants s)n persones ms caracterials' amb ms* capacitats' #anes' iniciati%a$5 6al un bon procs de intro,ecci) per!u la famlia es senti acollida per la societat$ @er al matei( temps si el a demi#rats s ma"or del !ue sespera la societat' ai( pot pro%ocar un rebui# en lacollida i pot fer !ue apare#ui un sentiments de desafiament' "a !ue la societat es sent en%a1a$ Fa"e" de la "e*ara)i1:

MollQulb, (19VR3V9)4 +BB+6X>/NB$ +parei(en tres fases da%ant la prdua de separaci)4 0ase de protesta
65

0ase de 7esesperan?a 0ase de 7esafecte

Fa"e" de la !i ra)i1 j ACOMODACI2 normalment un membre de la famlia mar(a primer' i cop installat la resta de familiars %enen$ +costumen a tenir referents en el pas !ue %an' #r2cies ai( accedei(en amb ms facilitat per e(emple a on

acomodar3se' &abitat#e' feina' llen#ua'$$$$ per no sempre tots a!uells !ue emi#ren fan esfor?os per inte#rar3se a la terra dacollida$ (e(4 erasmus)

j ADAPTA#IK: Un cop acomodats$ Antenten apro(imar3se a la societat !ue els acull' al nou entorn$ <establei(en %incles o lli#ams amb la intenci) de !uedar3se' no pensen en tornar a la se%a terra$ Bamb pot passa !ue tadaptes per no tinte#res4 cada #rup t el seu la

funcionament (#uetos*)' s molt tpic de la primera #eneraci)' per famlia pot tenir dificultats$

j I?TEGRA#IK: la primera #eneraci) s difcil !ue sinte#rin' per s tpic !ue la se#ona #eneraci) sinte#rin sense dificultats' i %a#in a lescola des de petits' apren#uin lidioma' desprs %a#uin a la uni%ersitat'$$$ 7epn de com la famlia %iu el procs dacomodaci)' adaptaci)' permetran !ue fills sinte#rin a la societat dacollida$ >olts dels fills s)n els traductors dels pares$

66

Fra)-" de la !i ra)i1 La persona no sinte#ra a la societat dacollida "a si#ui per aspectes socials o

pr piament psicol #ics4 <ndrome dUlisses$ Normalment s ms complicada la mi#raci) retorn' !ue no la de noms anada$ /n a!uesta 9ltima' "a %as amb la idea desfor? per adaptar3te$ /n can%i' en la mi#raci) retorn' tens les fantasies !ue !uan tornis a casa' tot ser2 com abans i et trobes !ue no s ai( (can%i poltica' social'$$)$@er !u` @er !ue no et prepares per la tornada$

j DEFE?SES MA?NAQUES .blidar les arrels i el passat$ @seudointe#racions r2pides i for?ades$ Ne#aci) de la tristesa per la prdua$ 7a%ant el frac2s' pot apari(er una reacci) depressi%a #reu$

j DEFE?SES <.SESSIBES /s %iu la prdua con un atac a lob"ecte$ <entiment din#ratitud$ @ensament m2#ic de soluci) amb el retorn$ Bendncia a la cronificaci)$

j DEFE?SES PSI#/TIQUES @oden apari(er re#ressions amb laparici) de deliris$ +nsietats persecut ries poden pro%ocar reaccions parano1des$ La famlia pot sentir3se perse#uida per la poblaci) receptora$

I%&e ra)i1 'a!iliar 6omen?a amb el rea#rupament familiar 7epn de com %is!ui la primera #eneraci) el procs de dol$
67

<aconse#uei( a partir de la se#ona #eneraci)$

10.- LA MORT EN LA 7IDA FAMILIAR. Mor& e% la 'a!(lia: La mort dun membre de la famlia impacte sobre tot al sistema familiar$ /l #rup reaccionar2 se#ons el #rau de %ulnerabilitat i depenent del paper !ue "u#a%a el membre !ue &a mort$ La mort dun dels membres plante"a nous desafiaments en lestabilitat emocional de la famlia i re!uerei( un can%i de funcions$ <alteren els &2bits' els plans familiars i indi%iduals i les funcions !ue dei(a de fer la persona morta &auran de ser assumides pels altres membres$ j Di'ere%)ie" e;olu&i;e": - Meb o fill petit$ - 0ill en edat escolar o adolescent$ - Un dels pares$ - Un dels a%is$ j E&a*e" de la 'a!(lia: 0ormaci) de la famlia$ Nai(ement del primer fill$ 0amlia amb fills pre3escolars$ 0amlia amb fills escolars$ 0amlia amb fills adolescents$ Nido %acio* 0amlia amb fills !ue "a &an format la se%a pr pia famlia$

j Rea))io%" de la 'a!(lia: /stadi de s&ocZ Ne#aci)


68

+nsietat' depressi)' c lera i culpa$ +daptaci)$

Pro)C" de dol: ela,ora)i1 del *ro)C" de dol2 .r#$ 7efenses mana!ues$ .r#$ 7efenses obsessi%es$ .r#$ 7efenses psic ti!ues$

152G TE<RIA I TQ#?I#A DE L:A.<RDATGE DE LA APRELLA I LA FAMNLIA

69

You might also like