EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Ferran Badosa Coll Catedrtic de Dret Civil Universitat de Barcelona

PRIMERA PART LA QUALITAT DE DRET COM 1. ELS DOS SENTITS DE DRET COM EN EL CODI CIVIL ESPANYOL

El Codi civil espanyol (CC) s la norma espanyola que t per objecte una matria jurdica determinada: la matria civil general (art. 1976 CC: [...] las materias que son objeto de este Cdigo [...]). Formen aquesta matria el conjunt dinstitucions descrites en les bases 2 a 26 de la Llei de bases d11 de maig de 1888 i regulades posteriorment en el ttol preliminar i els quatre llibres del Codi civil. Els dos sentits de dret com coincideixen en el fet que sn relatius o referents a altres normes que, per contraposici, es consideren especials. Tamb coincideixen en el fet que sn categories internes, perqu totes les normes de referncia, comunes i especials, sn espanyoles. 1.1. EL PRIMER SENTIT DE COM S PER LA VIGNCIA TERRITORIAL A TOT ESPANYA

El terme com es troba en els articles 14 i 15 CC (lart. 15, en la seva redacci originria [a partir dara, orig.]). El concepte es troba en lactual article 13 CC (art. 12 CC orig.). En el Codi civil originari, la territorialitat es refereix a Espaa (art. 17.2 CC) i als seus sinnims, Reino (art. 12.1, 19.2 19
Revista Catalana de Dret Privat [Societat Catalana dEstudis Jurdics] DOI: 10.2436/20.3004.02.2 Vol. 8 (2007), p. 19-46

FERRAN BADOSA COLL

i 21 CC), monarqua (art. 17.3 i 25 CC) i territorio espaol (art. 12.2 i 18.2 CC). Segons larticle 1, es compon de la pennsula, islas adyacentes i Canarias, per no dels territorios de frica sujetos a la legislacion peninsular. Tamb en resten fora les provincias de Ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines), a les quals sestn la vigncia del Codi civil pel Reial decret (RD) de 31 de juliol de 1889. El conjunt de tots els territoris descrits forma els dominios espaoles (art. 19 CC). 1.1.1. El territori espanyol en el sentit estricte es divideix en provincias y territorios. El Codi civil s lnic dret civil vigent i aplicable a todas las provincias del Reino (art. 12.1 CC orig., procedent de lart. 5 de la Llei de bases de 1888). Per no s lnic vigent exclusivament. Hi ha provncies i territoris on comparteix la vigncia amb altres drets civils que subsisteixen per obra de larticle 5 de la Llei de bases esmentada. Aquests altres drets civils sn forals, vigents i aplicables en una part del territori espanyol (art. 12 CC orig.: [...] provincias o territorios en que subsiste derecho foral). Aquests drets sn especials (art. 12.2 CC) i ho continuen essent des del punt de vista del dret civil estatal (art. 149.1.8 de la Constituci espanyola de 1978 [CE]). La primera caracterstica daquests drets s la seva extensi normativa. Sn rgims jurdics que inclouen el dret escrit (sus leyes especiales), el dret consuetudinari i el dret supletori (art. 12.2 CC orig.). La segona caracterstica els sobrev amb el Codi civil. No sn els nics vigents en el seu territori, perqu tamb ho s el Codi civil (art. 12.2 CC orig.). A ms, sn plurals i indeterminats (de diferente legislacin foral, art. 15 CC in fine, de la segona edici del CC). El Codi civil no els anomena, per s que ho fa la base 13 de la Llei de bases d11 de maig de 1888. La coincidncia ms important s que tots dos drets, el del Codi civil i el dels anomenats drets forals, tenen el mateix objecte: la matria civil general. Lexistncia de drets forals fa que el dret com tamb sigui territorial en els territoris on s lnic vigent, per no es qualifica de foral (art. 13 CC orig., provincias no aforadas; art. 15.1.3 CC, provincias o territorios de derecho comn). 1.1.2. La concurrncia de la territorialitat general del Codi civil amb la subsistncia de la vigncia dels drets civils propis fa que en els territoris que tenen aquests ltims hi hagi un conflicte de normes, ja que sobre la mateixa matria civil concorren dues normes. s un conflicte que, a ms, no es pot solucionar sacrificant laplicabilitat de cap de les dues, ja que tenen garantida la vigncia. 20

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

La soluci, respectant la concurrncia de vigncies, la donen els articles 12.2 CC orig. i 13.2 CC vigent, que operen amb el concepte de aplicaci efectiva. El Codi civil i el dret foral sn vigents i aplicables, per en laplicaci efectiva lun s el preferent: el dret propi o foral. El Codi civil s supletori (segon supletori, en lart. 12.2 CC, i primer supletori, desprs de la Compilaci de 1960), i per aplicar-lo cal la insuficincia del dret foral. La concurrncia de vigncies no s total. Una part de les normes del Codi civil sn vigents de manera exclusiva a tot Espanya (art. 12.1 CC orig.: obligatorias en todas las provincias; art. 13.1 CC vigent: aplicacin general). Sexclou lexamen previ sobre si hi ha dret foral, perqu es pressuposa que en les matries concretes que descriu no nhi pot haver. Sn les matries que larticle 149.1.8 CE atribueix a la competncia exclusiva de lEstat. 1.2. EL SEGON SENTIT DE COM S PEL SEU OBJECTE:
LA MATRIA CIVIL GENERAL

El dret com s el dret civil. s el sentit fonamental, que ja es troba en el comentari a larticle 17 del Projecte de Codi civil de 1851 (ley comn o general) i en lactual article 4.3 CC (art. 16 CC orig.). El derecho civil comn designa el dret derogat pel Codi civil (art. 1976 CC, en la redacci de la segona edici) i substitueix el llamado derecho civil de Castilla (base 27 i art. 1976 CC, en la redacci de la primera edici). Tamb es fa servir per al dret estranger en general, per en un context clarament civil, el del rgim matrimonial (art. 1325 CC orig.: [...] que se casa bajo el rgimen de derecho comn en el pas del varn). En relaci amb el Codi civil, segons larticle 16 CC orig., les normes restants sn lleis especials (En las materias que se rijan por leyes especiales, la deficiencia de estas se suplir por las disposiciones de este Cdigo). Lespecialitat es refereix a lleis o cossos normatius diferenciats del Codi civil, presents (art. 61 i seg., 407 i seg., 426-428, 550, 611, 1603 i 1880 CC) o futurs (art. 1611.3 CC). Per tamb es refereix a normatives contingudes en el Codi civil (art. 1575 i seg., i 1580 i seg. CC). Larticle 4.3 CC ha substitut larticle 16 CC originari, pel que fa a la referncia a las otras leyes. En la Llei 3/1973, de 17 de mar, de bases para la modificacin del ttulo preliminar del Cdigo civil, la base origen del futur article 4.3 CC era [e]n las materias regidas por otras leyes, la deficiencia de estas se suplir por las disposiciones del Cdigo civil. Aquestes otras leyes poden sser civils, les designades com a especials (per exemple, Llei darrendaments urbans [LAU], Llei darrendaments rstics [LAR], Llei hipotecria [LH]), o no civils. 21

FERRAN BADOSA COLL

La qualitat de derecho comn es caracteritza per la supletorietat general (art. 4.3 CC). Ho palesa lexposici de motius del Decret 1836/1974, de 31 de maig: [E]l derecho supletorio, funcin que [...] corresponde al Cdigo civil, exponente todava de los principales rasgos caractersticos del derecho comn, como lo prueba el propio contenido del libro preliminar. Lequivalncia de supletori general i com sha generalitzat i la recull, per a la matria processal, la Llei denjudiciament civil vigent (exposici de motius, apartat III, pargraf 2n, i apartat V, pargraf 2n). Abans del Codi civil, el dret com ja era una qualitat reservada al futur Codi civil, com a regulador de la matria civil general. Ho podem veure en lleis civils sectorials (LH de 1869, art. 24 i 35.4, referents a la prescripci, i art. 39 in fine, referent a la revocaci de la donaci, amb lexcepci de lart. 403, que es refereix a la prova de la possessi) i, fonamentalment, en el Codi de comer de 1885 (art. 2, 50, 89.2, 310, 466.2, 532.2, 913.3 i 943). En aquest estudi prescindeixo del primer sentit de comunitat i estudio el que t en larticle 4.3 CC. s el que interessa, perqu tamb s el de larticle 111-4 del Codi civil de Catalunya (CCCat). 2. ESTUDI DE LARTICLE 4.3 DEL CODI CIVIL. EL CARCTER DE COM PER RA DE LA MATRIA CIVIL GENERAL. ELS CASOS MIXTS

En larticle 4.3 CC, les altres normes determinen les matries regulades (tamb art. 16 CC orig.). 2.1. SUPLETORIETAT O CONCURRNCIA DE NORMES?

De larticle 4.3 CC resulta que les matries daquestes altres lleis no pertanyen a la matria civil general. Poden ser no civils o civils especials, anteriors (LH o Llei del Registre Civil [LRC]) o posteriors al Codi civil (LAU, LAR). Tanmateix, larticle 4.3 CC (i lart. 16 CC orig.) parla de supletorietat, cosa que pressuposa una llacuna normativa, i larticle 16 CC orig. parlava de deficincia de les lleis especials. En realitat, no hi ha ni llacunes ni deficincies de la norma especial, sin delimitaci del seu objecte. Les altres lleis sn limitades, perqu ho s la seva matria, per no sn insuficients o incompletes. Sha de distingir segons de qu es predica la insuficincia de la norma: si del cas al qual saplica o de la matria 22

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

que ns lobjecte. La insuficincia existeix respecte del cas si la norma no el regula totalment, per potser no existeix respecte de la seva matria si la regula totalment. La llacuna i la delimitaci de la norma existeixen en relaci amb la matria que sigui el seu objecte. La llacuna s una imperfecci, perqu s quan la norma no regula totalment la matria, al contrari de la delimitaci, que s la congruncia entre la matria i la norma. Una cosa diferent s quan la norma correctament delimitada s insuficient per a regular un cas. Aix vol dir que el cas est integrat per matries que no sn objecte de la norma. s el cas mixt, o de matria mixta o composta de matria no civil o civil especial, duna banda, i de matria civil general, de laltra. Lexemple s el cas de la Sentncia del Tribunal Suprem (STS) de 28 de juny de 1968, on concorrien la naturaleza mercantil del aval cambiario (considerant 2n), regulada pel Codi de comer (CCom), i la matria civil de la capacitat dobligar-se de la dona casada catalana (considerant 4t), regulada per la Compilaci de 1960, que establia la nullitat de la fiana al marit (art. 322.1 de la Compilaci de dret civil de Catalunya [CDCC]). La concurrncia de les normes feia que laval fos nul. Cadascuna de les matries es regulava per la seva prpia norma i, per tant, no era un cas de jerarquia de normes, sin de concurrncia de matries i, per tant, de normes. De la mateixa manera que entre les matries no hi ha jerarquia, no nhi pot haver entre les normes respectives. Tant per a les matries com per a les normes hi ha concurrncia. Si hom parla de supletorietat, s per la precedncia de lespcie sobre el gnere (comentari a lart. 17 del Projecte de CC de 1851, amb cita del Digest 50,17,80: [I]n toto jure generi per speciem derogatur et illud potissimum quod in speciem derectum est). 2.2. ELS CASOS MIXTS. LA CONCURRNCIA DE NORMES ESPECIALS
AMB LA NORMA CIVIL GENERAL

Els articles 4.3 i 16 CC orig. sn falses normes de supletorietat del Codi civil, perqu no hi ha una norma preferent, ni es considera que aquesta tingui llacunes. Aquests articles estableixen la concurrncia entre les normes en funci de les respectives matries presents en el cas mixt (lart. 17 del Projecte de CC de 1851 deia: Las disposiciones de este Cdigo slo son aplicables a asuntos que se rijan por [...] en cuanto no se opongan a estas leyes). La concurrncia de les matries comporta la de les normes respectives. Les matries i normes especials poden ser no civils o civils especials (lart. 17 del Projecte de CC de 1851 deia: [...] las leyes de comercio, minas y otras especiales [...]). 23

FERRAN BADOSA COLL

Els articles 4.3 i 16 CC orig. regulen els casos mixts, quan un dels components s la matria civil general. s una mixtura hipottica, ja que no es designa la matria especfica, per s cert que un dels elements s la matria civil general. El Codi civil distingeix entre la matria civil general i les matries civils especials. Ho fa des del punt de vista de la norma. La primera la matria civil general s la que ell mateix regula (art. 1976 CC). Les segones les matries civils especials es regulen en normes especials. Com sha dit, poden ser lleis independents preexistents al Codi civil (LH, LRC, lleis de propietats especials, art. 1603 CC) o lleis futures previstes (art. 1611.3 CC). O poden ser noms disposiciones especiales dintre del Codi civil (art. 1575 i seg., i art. 1580 i seg.), que esdevindran lleis especials (LAU, LAR). El Codi civil satribueix la generalitat de la matria i, en conseqncia, la de la llei civil (art. 1976 CC). Per aix, reivindica tamb la matria civil de les lleis especials. Ho fa per la via de la integraci sistemtica (art. 61 i seg., 407 i seg., 426-429, 550, 611 i 1880 CC). Els articles 4.3 i 16 CC orig. sembla que representen una concepci del mn jurdic dominat per la matria civil general. Tots dos diuen que el Codi civil s aplicable sempre que, quan i on acaba laplicabilitat duna altra llei, de manera que aquesta s especial. Per tant, diuen que la matria civil general s tamb la matria jurdica general, mentre que totes les altres matries sn especials. O, en altres paraules, diuen que el Codi civil s aplicable sempre. Que efectivament sarribi a aplicar, depn del fet que hi hagi una norma especfica que esgoti la matria del cas. Tanmateix, en la histria de la codificaci espanyola no sha arribat tan lluny. La divisi ms mplia ha estat entre el Codi civil i el Codi penal (Discurso preliminar al Proyecto de Cdigo civil que presenta la Comisin Especial de las Cortes nombrada en 22-VIII-1820, a Juan Francisco Lasso Gaite, Crnica de la codificacin espaola, Madrid, 1970, vol. IV, tom 2, p. 8). 3. LA CONCRECI DEL CAS MIXT. LES REMISSIONS

Larticle 4.3 CC es refereix a un cas mixt hipottic. Per, efectivament, hi ha casos mixtos. Ho sn els de les normes que contenen remissions a la normativa civil general, independentment de com lanomenin: Codi civil, legislaci civil, dret com, ordenament jurdic. Les remissions sn tamb reconeixements del cas mixt i de la presncia de matria civil general. Hi ha diverses modalitats de cas mixt. La llei civil general es pot designar 24

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

dacord amb els diversos graus de proximitat: directa (disposici addicional [DA] 10a LAU i art. 4.1 LAR) o supletria daltres (art. 2 i 50 CCom). La matria civil general es pot designar genricament (art. 2 i 50 CCom) o especficament en una instituci concreta (DA 10a LAU i art. 4.1 LAR). Els exemples es poden trobar en el dret administratiu. a) La remissi a laplicaci directa i la instituci concreta. La norma remitent considera el cas mixt amb delimitaci de la matria civil i estableix la concurrncia de normes. Per exemple, en les causes de nullitat contractual (art. 61 i 66 Reial decret legislatiu [RDLEG] 2/2000, de 16 de juny, pel qual saprova el text refs de la Llei de contractes de les administracions pbliques). La remissi pot ser implcita per exclusi, com en el cas de la permuta (en lart. 80 RDLEG 781/1986, de 18 dabril, pel qual saprova el text refs de les disposicions legals vigents en matria de rgim local). Tanmateix, la remissi pot no significar el reconeixement del cas mixt, sin significar la incorporaci de la regulaci civil a ladministrativa. Aix sesdev en les remissions a la regulaci civil de la capacitat dobrar en els procediments administratius (art. 30 Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com [LRJPAC]) i contenciosos (art. 18 Llei 29/1998, de 13 de juliol). Llavors, la norma administrativa no es remet, sin que admet o incorpora la regulaci civil a la matria administrativa: qui s capa civilment, ho s tamb a lefecte administratiu. b) La remissi a laplicaci supletria genrica (arg. ex art. 4.3 CC) o amb una delimitaci mplia de la matria civil. s ladmissi dun possible cas mixt sense precisar la proporci de matria administrativa i civil general que podr haver-hi. Aquesta remissi es troba en la legislaci sobre bns de les administracions pbliques (art. 5.4 i 7.3 Llei 33/2003, de 13 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques), sobre bns patrimonials dentitats locals (art. 80.2 Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases del rgim local), sobre contractes administratius (art. 7.1 RDLEG 2/2000, de 16 de juny). El dret tributari preveu supletorietats daquests tipus referides al Codi civil (art. 2.2 i 3.1 RDLEG 1/1993, de 24 de setembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de limpost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats) i al dret com (art. 7.2 Llei general tributria 58/2003, de 17 de setembre [LGT]).

25

FERRAN BADOSA COLL

SEGONA PART EL SENTIT DE DRET COM EN EL CODI CIVIL CATAL 4. EL CARCTER DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA DE DRET COM A CATALUNYA (ARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA)

Larticle 111-4 CCCat, titulat Carcter de dret com, diu que les disposicions daquest Codi constitueixen el dret com a Catalunya i sapliquen supletriament a les altres lleis. La uni dambdues notes es troba en el prembul (apartat II, pargraf 5) de la Primera llei del Codi civil de Catalunya (Llei 29/2002, de 30 de desembre), que considera la segona conseqncia de la primera: [...] destaca que el nou Codi civil t carcter de dret com a Catalunya i, per tant, carcter supletori de les altres lleis. Larticle 111-4 CCCat parteix del fet que el carcter de dret com s un significat jurdic conegut i no cal definir-lo, sin que s suficient descriurel per a la supletorietat general. Altres dades que dna larticle 111-4 CCCat sn que el carcter s nic (el dret com) i t vigncia territorial (a Catalunya). Aix exclou que pugui tenir-lo qualsevol altra norma i comporta entrar en conflicte amb larticle 4.3 CC, ja que nega aquest carcter al Codi civil a Catalunya. Tamb significa atribuir al Codi civil de Catalunya, com a cos legal, un valor jurdic especfic per sobre del que li pugui donar la matria civil general. 4.1. LA QESTI PRVIA DE QU SENTN PER CODI CIVIL DE CATALUNYA

En aquest moment, el Codi civil de Catalunya t un contingut actual i un contingut potencial. Lactual sn els dos primers ttols del llibre primer: les fonts i els criteris daplicaci (tt. I), la prescripci i la caducitat (tt. II), i el llibre cinqu, sobre els drets reals. Aquest llibre, en larticle 3 de la Primera llei del Codi civil de Catalunya (Llei 29/2002, de 30 de desembre), era relatiu als drets reals, que inclou la regulaci daquesta matria aprovada pel Parlament (com les lleis referents a censos Llei 6/1990, a lusdefruit Llei 13/2000, a la superfcie, les servituds i els drets dadquisici Llei 22/2001, i a laccessi i locupaci Llei 25/2001). El contingut potencial s el que li ha de pertnyer segons la Primera llei. s el programa de larticle 3 CCCat, que preveu sis llibres i en alguns es refereix a normes ja promulgades: el llibre segon, relatiu a la persona i la famlia, que inclou [...] les matries actualment compreses en el Codi de famlia 26

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

[Llei 9/1998, de 15 de juliol] i les lleis especials daquest mbit (per exemple, Llei 10/1998, de 15 de juliol, dunions estables de parella); el llibre tercer, relatiu a la persona jurdica, que inclou la regulaci de les associacions i de les fundacions (lleis 7/1997, de 18 de juny, i 5/2001, de 2 de maig); el llibre quart, relatiu a les successions, que inclou la regulaci de les matries contingudes en el Codi de successions per causa de mort [...] (Llei 40/1991, de 30 de desembre). El CCCat esdev la traducci normativa de la competncia civil (art. 129 de lEstatut dautonomia de Catalunya [EAC]). Segons la idea de larticle 111-4 CCCat, prenent com a base la menci de larticle 3 CCCat pot considerar-se que aquestes normes formen part de les disposicions daquest Codi, malgrat que els manqui la disposici formalment incorporadora. Lamplitud daquest programa assegura que el Codi civil de Catalunya integrar la normativa civil i que la que en resti fora ho ser excepcionalment. 4.2. EL CARCTER DE DRET COM

Dels dos sentits de dret com que es troben en el Codi civil, el carcter de larticle 111-4 CCCat s correlatiu al de larticle 4.3 CC. Ho palesa la supletorietat general que ambds articles atribueixen als codis civils respectius i lexclusi del sentit territorial de comunitat de larticle 13.1 CC en el Codi civil de Catalunya. En aquest, els drets locals no sapliquen per la seva prpia subsistncia, sin que cal la remissi duna llei (art. 111-3.2 CCCat). Sn normes excepcionals. Larticle 111-4 CCCat considera el Codi civil de Catalunya la norma que, en el dret catal, regula la matria civil general. I la supletorietat no ho s prpiament, perqu no considera la llacuna de la llei preferent, sin la seva delimitaci. s la ja vista consideraci que els casos poden estar constituts per matria complexa: en part corresponent a les altres lleis i en part matria civil general. Larticle 111-4 CCCat regula la concurrncia de les normes respectives. Lafirmaci que en el territori de Catalunya el dret civil de Catalunya vigeix amb la qualitat de dret com, t transcendncia estatutria. Fa operatius el dret propi (art. 102 EAC) i la pertinena del dret civil catal als drets histrics (art. 5 EAC). Refora la competncia civil de la Generalitat de Catalunya (art. 129 EAC) i dna sentit a larticle 14.1 EAC, que era una norma rellevant en lEstatut de 1979 (art. 7.1) per s irrellevant en lactual, en qu el dret civil de Catalunya noms pot consistir en la legislaci de la Generalitat de Catalunya i que, a ms, repeteix larticle 111-3 CCCat. Aquest sentit, com veurem en lapartat 5.3, s el de lex fori o aplicable prima facie pels jutges a Catalunya. 27

FERRAN BADOSA COLL

La qualificaci del dret o la norma civils com a dret com no s exclusiva del dret catal. En el sentit de principi, per sense desenvolupar-ne els efectes, es troba en els drets civil balear (exposici de motius, par. 5, de la Llei 8/1990, de 28 de juny, de reforma de la seva compilaci) i aragons (exposici de motius, par. 4, de la Llei 1/1999, de 24 de febrer, de sucesiones por causa de muerte). 4.3. LES ALTRES LLEIS

Per exclusi, les altres lleis tenen per objecte matria no civil o matria civil especial. Altres indica la irrellevncia de la seva qualificaci i la correlativa generalitat del carcter de dret com del Codi civil de Catalunya. De les altres lleis noms importa que siguin aplicables a Catalunya. No importa la seva matria: civil especial, administrativa o mercantil. Ni la seva font: catalana, estatal o supraestatal. Aquestes lleis tenen en com la seva insuficincia per a regular el cas plantejat. Per, com sha dit, insuficincia no vol dir llacuna. En larticle 111-4 CCCat, com en larticle 4.3 CC, la insuficincia no ho s en relaci amb la matria, sin en relaci amb el cas. s un cas mixt o compost, integrat de matria no civil o matria civil especial i de matria civil general. La matria de laltra es limita a una part del cas; la restant pertany a la matria civil general. 4.4. LA SUPLETORIETAT DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Prpiament, no es pot parlar de supletorietat del Codi civil de Catalunya, perqu aix pressuposa una jerarquia de normes inexistent. En realitat, hi ha una especialitat per ra de la matria regulada. Daquest fet resulta la concurrncia de normes, cadascuna cridada per la seva matria. 5. DRET COM A CATALUNYA. LA INAPLICACI DE LARTICLE 4.3 DEL CODI CIVIL

Larticle 111-4 CCCat s una regla garantista del Codi civil de Catalunya i, per extensi, del dret civil catal, formulada en general per adreada al Codi civil. En els casos mixts, o integrats per matria no civil o matria civil especial i matria civil general, laplicaci duna llei espanyola s un fet que sesgota amb la seva matria. Laplicaci de la llei especial espanyola no es propaga a la mat28

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

ria civil concurrent, que es regula sempre pel Codi civil de Catalunya, i no pel Codi civil, malgrat que sigui el seu supletori. 5.1. LA SEVA FINALITAT S PROTEGIR LA INTEGRITAT, NO DE LA VIGNCIA, QUE NO ES DISCUTEIX, SIN DE LAPLICABILITAT DEL DRET CIVIL
CATAL

Larticle 111-4 CCCat contribueix a lexistncia dun ordenament general catal, ja que li dna una regla general de tancament referida al dret civil, malgrat que el dret civil catal sigui insuficient, com ho preveu larticle 111-5 CCCat. Aix, en matria dobligacions i contractes, el Codi civil de Catalunya s laplicable, per, com que no t normes, saplica supletriament el Codi civil. Els articles 111-4 i 111-5 CCCat sn acumulables. En cas daplicaci preferent daltres lleis, el Codi civil catal els s supletori (art. 111-4 CCCat); per, en cas dinsuficincia, ser supletori el Codi civil (art. 111-5 CCCat). La finalitat de larticle 111-4 CCCat s excloure larticle 4.3 CC, no larticle 13.2 CC. 5.1.1. La referncia, implcita, de larticle 111-4 CCCat a larticle 4.3 CC implica tres qestions. En primer lloc, la referncia de larticle 111-4 CCCat a larticle 4.3 CC implica un tema de poltica legislativa: com es regulen els casos mixts que es presentin a Catalunya quan la norma especial (laltra llei) sigui estatal i la matria complementria sigui civil. Si el dret catal no reguls aquesta, actuaria larticle 4.3 CC, que diu que les altres lleis especials espanyoles tenen el Codi civil com a norma civil concurrent. El resultat seria laplicaci del Codi civil espanyol en detriment del Codi civil de Catalunya. La interpretaci s extensible a les altres lleis que siguin catalanes, com ara la Llei de fundacions o la Llei dassociacions. Cal, doncs, impedir laplicaci de larticle 4.3 CC. I per aix se li ha de contraposar un altre dret com ents en idntic sentit. A ms, cal que el Codi civil espanyol no pugui tenir aquest sentit. s lexclusiva que larticle 111-4 CCCat anomena carcter o qualitat. Perqu, si aquest carcter es dons al CCCat, per es mantingus larticle 4.3 CC, hi hauria dos drets comuns: el Codi civil de Catalunya per a les lleis catalanes i el Codi civil per a les lleis espanyoles. Precisament aix s el que es vol impedir. En segon lloc, la referncia esmentada implica la competncia legislativa exclusiva en la matria civil (art. 9.2 EAC de 1979 i art. 129 EAC de 2006). Noms en aquesta competncia legislativa exclusiva pot fonamentar larticle 111-4 CCCat aquest doble valor exclusiu propi i excloent de larticle 4.3 CC, article 29

FERRAN BADOSA COLL

que el Codi civil catal declara inaplicable a Catalunya; aix, per, a diferncia de larticle 111-5 CCCat, que reprodueix larticle 13.2 CC. Lexclusivitat de la competncia es refereix al fet que una norma catalana pugui operar sobre una norma estatal. Aparentment, aix infringeix larticle 149.1.8 CE, ats que larticle 4.3 CC pertany a lmbit de laplicaci de les normes jurdiques en general. Per en realitat no linfringeix, perqu larticle 4.3 CC es limita al Codi civil. En tercer lloc, implica latribuci del carcter al Codi civil de Catalunya. Larticle 149.1.8 CE admet la competncia de la comunitat autnoma en la determinaci de les fonts i larticle 111-4 CCCat es refereix a la font legal consistent en el Codi civil de Catalunya i considera que la determinaci de les fonts inclou la seva valoraci. El carcter es fonamenta en el reconeixement implcit que el CCCat cont la regulaci de la matria jurdica general, b que incompleta, que s el tema de larticle 111-5 CCCat. Larticle 111-4 CCCat opera en lmbit dels drets concurrents. 5.1.2. El carcter de dret com s indistint. El carcter de dret com actua ad intra i ad extra. La projecci interna s dintre del mateix ordenament, quan les altres lleis sn catalanes, independentment de la matria, civil (com la de les lleis especials existents fora del Codi civil de Catalunya) o no civil (com ara la de les lleis administratives). La projecci externa es refereix a les altres lleis dun altre ordenament: estatal, de la Uni Europea (art. 189 EAC) o dun tractat internacional (art. 196 EAC). En el dret de convenis internacionals que reconeguin sistemes no unificats (p. ex., art. 14 del Conveni de La Haia, de 5 doctubre de 1961, en matria de protecci de menors; art. 1.2 del Conveni de la Haia, de 5 doctubre de 1961, sobre conflictes en matria de forma dels testaments), larticle 111-4 CCCat assenyala el Codi civil de Catalunya i no el Codi civil espanyol quan la normativa aplicable determini el vincle ms efectiu duna persona amb el dret civil vigent a Catalunya. Aix, trenca la igualtat de vigncia dels dos codis a Catalunya. Fa el mateix en matria dobligacions contractuals, tot i que, en el moment present, larticle 111-5 CCCat determina laplicabilitat supletria del Codi civil (art. 19.1 del Conveni de Roma, de 19 de juny de 1980, sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals). 5.1.3. La projecci externa del carcter com de la legislaci civil catalana. La projecci externa del carcter com de la legislaci civil catalana va sser precisament el tema de la STS de 28 de juny de 1968 (considerant 3r) (dret catal), amb una tesi confirmada per la STS de 16 de febrer de 1987 (considerant 30

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

6) (dret civil navarrs), amb cita daquella. Ambds casos es referien, per, a una remissi expressa i a una expressi ambigua com dret com, i no a un cos legal com el Codi civil. La STS de 28 de juny de 1968 (Sala Primera; ponent: Francisco Bonet Ramn) va atribuir a la Compilaci catalana el sentit de dret com i, precisament, ho feia en la seva projecci externa, ja que negava aquest sentit al dret civil estatal. Va partir (considerant 3r) de la primacia a Catalunya de la Compilaci sobre el Codi civil (art. 12 CC i 1 CDCC). En el considerant tercer la Sentncia deia [q]ue al referirse el art. 50 Ccom. a las reglas generales del derecho comn para regular la capacidad de los contratantes, es indudable que estas reglas son las del CC, que contiene los principios fundamentales de la contratacin, pero al aplicarse en este caso el derecho civil especial de Catalua con preferencia hay que entender que el concepto de derecho comn se refiere a la legislacin que contiene tales principios fundamentales tanto si estan en el CC como en el derecho regional y como ste es aplicable en el presente recurso no cabe duda que el derecho comn para los catalanes est integrado por su Compilacin. La Sentncia aplicava larticle 322.2 CDCC, que establia la nullitat dels avals i els consegents embargaments dels bns de la dona en favor del seu marit comerciant, tal com pretenia el demandant. Va reiterar aix la STS de 16 de febrer de 1987, en el seu fonament jurdic cinqu, per al dret civil navarrs: Derecho comn, en el sentido en que emplean esta expresin los art. 2 y 50 CCom y segn declar la S. de esta Sala de 28-VI-1968, es el particular de los territorios de fuero y mxime despus que la Constitucin (art. 149.1.8) ha renunciado a la unidad legislativa. La STS de 1968 va modificar el sentit originari de dret com en el CCom (en aquest sesmentava en els art. 2, 50, 89.2, 310, 466.2, 532.2, 913.3 i 943). Sha de tenir en compte que la funci complementria del dret com, ents com a dret civil, s inseparable de la codificaci mercantil. Aquesta es presenta primer com una excepci. LExposicin de Motivos que acompaa el Proyecto de Cdigo presentat per Pedro Sainz de Andino a Ferran VII (27 de maig de 1829) deia: He hecho, asimismo, cuanto ha estado de mi parte para determinar de un modo cierto los actos que son de dominio de las leyes mercantiles, deslindando los caracteres que les distinguen de los contratos comunes de igual gnero que deben regirse por las leyes civiles generales, cuyo imperio he dejado a salvo siempre que la ciencia particular de los negocios mercantiles no ha hecho indispensable hacer una excepcin del derecho comn. Lexpressi leyes comunes o derecho comn com a dret supletori no era nova, ja que es trobava en el Codi de comer de 30 de maig de 1829, entre daltres en els articles 3, 234, 263 i 264. 31

FERRAN BADOSA COLL

Del Codi de comer de 1829, lexposici de motius del Projecte de nou Codi de comer, de 22 dagost de 1885, presentat al Congrs de Diputats el 18 de mar de 1882 pel ministre de Gracia y Justicia, Manuel Alonso Martnez, diu: Por manera que el Cdigo actual considera las leyes de comercio como excepciones del derecho civil o comn y por consiguiente el derecho mercantil como un derecho excepcional. El futur Codi de comer apareix com una norma especial: El proyecto, al contrario, proclama como derecho propio el mercantil; mas, reconociendo al mismo tiempo que el derecho privado comn es la base o la parte general de los derechos privados especiales, entre los cuales se halla el mercantil, atribuye al primero el carcter de supletorio. Larticle 111-4 CCCat s absolut i elimina tots aquests condicionants. 5.2. ELS SIGNIFICATS DE A CATALUNYA

La STS de 28 de juny de 1968 tenia en compte el dret com en relaci amb lestatut personal derivat de la regionalitat catalana, cosa que comportava que la capacitat dobrar es reguls per la Compilaci (considerant 4t: [...] ese derecho comn para los catalanes). Larticle 111-4 CCCat s general, supera aquesta limitaci i dna un abast general al carcter de dret com. La preposici a t un sentit territorial, en el doble aspecte de vigncia i aplicabilitat territorials de la llei i de lloc jurdic de realitzaci dactes i localitzaci de coses. La territorialitat s el tema propi de larticle 111-3 CCCat. La territorialitat de larticle 111-4 CCCat atribueix un nou sentit a aquest article en la seva interpretaci actual. s a dir, un cop superat el sentit originari que tenia en larticle 7.1 EAC de 1979, dabastar tant el dret civil de Catalunya, que en aquell moment eren normes estatals, la Compilaci de 1960 i la Llei de 31 de desembre de 1945, com la legislaci de la Generalitat de Catalunya. Aquest sentit originari va desaparixer per a la Compilaci amb la Llei 12/1984, de 20 de mar. I va desaparixer totalment amb la derogaci de la Llei de 31 de desembre de 1945 per la Llei 6/1990, de 16 de mar, de censos (disposici final [DA] 1a). El sentit actual de larticle 111-3.1 CCCat (art. 14.1 EAC de 2006) s que el dret catal, civil o no, s la lex fori de Catalunya. s a dir, la normativa immediatament aplicable pels tribunals establerts a Catalunya (art. 30 i seg. LOPJ) i, alhora, aplicable prima facie, llevat de les excepcions del dret interregional o internacional privat. Dacord amb aix, larticle 111-4 CCCat s la norma de la lex fori catalana que diu que, en un cas mixt, la matria civil concurrent sha de regular pel Codi civil de Catalunya, llevat que hi hagi una ra jurdica per a no 32

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

fer-ho. La STS de 28 de juny de 1968 va aplicar el dret civil catal per ra de lestatut personal. Prenent com a base larticle 111-3.1 CCCat, lhauria dhaver aplicat perqu s la lex fori de Catalunya. Quant a la localitzaci dactes i de coses, larticle 111-4 CCCat inclou el Codi civil de Catalunya en la lex loci actus i en la lex rei sitae, a les quals es refereix larticle 10 CC. La lex loci actus (art. 10.5, 10.9 i 11 CC) determina laplicaci dels articles 105 a 124 CS. La lex rei sitae (arg. ex art. 10.5.2 CC) ha estat reconeguda en considerar que la localitzaci dels immobles a Catalunya determina laplicabilitat dels articles 321 i segents de la Compilaci. 6. EL LMIT I LEXPANSI DE LARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA. LA COMPETNCIA EN MATRIA CIVIL

Larticle 111-4 CCCat no es planteja el fonament del carcter com del Codi civil de Catalunya. No resulta duna dignitat especial del cos legal anomenat Codi civil, sin de la seva qualitat de llei civil general resultant de la matria regulada, la matria civil general. Aix ens du a la competncia legislativa. El fonament de larticle 111-4 CCCat s la competncia civil exclusiva de la Generalitat de Catalunya (art. 129 EAC). Aix fa que noms pugui ser dret civil catal, o dret propi (art. 102.2 i 3 EAC), el creat per la Generalitat de Catalunya (art. 14.1 EAC). El principal encert de larticle 129 EAC s que segueix la frmula de larticle 149.1.8 CE per a la competncia estatal. Dac resulten dues millores importants respecte de larticle 9.2 EAC de 1979: lesment de lexclusivitat i la descripci de la competncia pel seu objecte, que s la matria civil general, amb les niques excepcions de larticle 149.1.8 CE. La suma de les dues notes dna la intensitat de la competncia, que s plena en la totalitat del seu objecte. En canvi, larticle 9.2 EAC presentava la competncia segons les modalitats dexercir-se (conservaci...), de manera que les limitacions ja es trobaven en el mateix exercici. Per, a part de la matria civil pura, hi ha institucions en les quals la matria civil s mixta amb altres matries que no sn competncia de la Generalitat de Catalunya. En larticle 118 EAC hi ha la mixtura de matria civil i matria constitucional. Les associacions tenen matria constitucional reservada a lEstat (art. 118.1 EAC): la bsica, igualtat en lexercici, (art. 149.1.1 CE) i lorgnica (art. 81.1 CE). Igualment, les fundacions tenen matria bsica tamb de competncia estatal (tot i que lart. 118.2 EAC no lesmenti). La Generalitat de Catalunya t competncia exclusiva sobre la matria civil (aquest s el sentit dexclusivitat de larticle 118.1.2 EAC), per no sobre la constitucional. Hi ha, doncs, competncies concurrents sobre els diversos components de la instituci. Aix explica que hi 33

FERRAN BADOSA COLL

hagi, des del punt de vista civil, normes especials de competncia (lart. 118 EAC) i lleis igualment especials (Llei 7/1997, de 18 de juny, i Llei 5/2001, de 2 de maig). 6.1. EL LMIT DEL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

La relaci entre larticle 111-4 CCCat i la competncia civil exclusiva fa que aquest article no sapliqui quan la matria civil regulada, tot i pertnyer a la general, s competncia exclusiva de lEstat (art. 149.1.8 CE), de manera que noms hi pot haver norma estatal (art. 13.1 CC). Un exemple daquest fet s el venatge civil (art. 14.1 CC), que inclou els articles 14.3 CC (y en ltimo trmino, la vecindad de derecho comn) i 16.3 CC (se aplicar el rgimen de separacin de bienes del CC). A ms, ambds articles resolen possibles llacunes en els criteris de determinaci del venatge civil o de fixaci del regim matrimonial en cas de conflicte interregional, ja que formulen una norma de tancament (Sentncia del Tribunal Constitucional 226/1993, de 8 de juliol, amb limportant vot particular de J. D. Gonzlez Campos). En canvi, laplicaci de dret no catal per les normes de dret internacional privat (art. 14.1 EAC i 111-3 CCCat) no exclou el carcter com del Codi civil de Catalunya. Noms s una excepci puntual a la seva aplicaci. Larticle 111-3.1 CCCat fa ms que preveure aquesta excepci: anostra els articles 9 a 11 CC, que sn les normes dextraterritorialitat. La seva aplicabilitat a Catalunya ja no s sols una imposici de larticle 13.1 CC, sin que est admesa pel dret catal (art. 14.1 EAC). Larticle 129 EAC assenyala el lmit del carcter com del Codi civil catal en la seva configuraci present o futura. Tanmateix, hi ha un cas de norma civil catalana que, dantuvi, estaria fora de la competncia de la Generalitat de Catalunya. s larticle 111-3.3 CCCat (arg. ex art. 7.2 EAC de 1979), que s una norma de venatge civil, per tant, de competncia exclusiva de lEstat (art. 149.1.8 CE). Se salva de la infracci perqu no s datribuci, sin de submissi personal temporal al dret civil catal. Per s clar que lampliaci de la competncia legislativa catalana no ha estat formulada a priori, sin que resulta de lexistncia de la norma. 6.2. LEXPANSI DE LA QUALITAT DE DRET COM FORA DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

El criteri de la competncia legislativa civil pot excedir la competncia civil general (art. 129 EAC) i pot aparixer en forma de competncies sobre institucions concretes. s el cas ja vist de les associacions i les fundacions (art. 118.1.2 34

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

EAC). Una norma estatal com la disposici addicional cinquena, primer apartat, de la Llei 7/1985, reguladora de les bases del rgim local, aplica supletriament la legislacin del Estado a les associacions dentitats locals dmbit autonmic. Aix contradiu la Llei orgnica 1/2002, de 22 de mar, reguladora del dret dassociaci (LODA), que, llevat de les normes orgniques i les normes bsiques, s daplicaci supletria noms a les associacions dmbit estatal (DF 1a, cinqu apartat). En les associacions dmbit autonmic, larticle 111-4 CCCat imposa la Llei dassociacions catalana (Llei 7/1997, de 18 juny) i se suma a la remissi de larticle 121 del Decret legislatiu (DLEG) 2/2003, de 28 dabril, pel qual saprova el text refs de la Llei municipal i de rgim local de Catalunya, a la legislaci general sobre associacions. Prescindint de largument del contingut potencial en el CCCat (art. 3c de la Llei 29/2002, Primera llei del Codi civil de Catalunya), largument s la competncia exclusiva en la matria civil de les associacions, independentment que per la seva configuraci mixta amb matria civil la competncia en matria dassociacions consti en un article diferenciat de lEAC (el 118). La mateixa Llei estatal de bases (DA 5a, 2n apartat) diu que els estatuts han de preveure la periodicitat de les assemblees generals quan sigui superior a lanual de larticle 11.3 LODA, que s bsic (DF 1a, 2n apartat, LODA), i que est repetida en larticle 12.1 de la Llei dassociacions catalana. Com que la Generalitat de Catalunya no t competncia en aquest camp (art. 118.1 EAC), la referncia a larticle 11.3 LODA no es pot substituir per larticle 12.1 de la Llei dassociacions catalana. 7. EL RECONEIXEMENT DEL CARCTER COM DE LA LEGISLACI CIVIL AUTONMICA EN LES LLEIS ESTATALS

El dret estatal ha reconegut, en alguns casos, el carcter com inherent al dret o la norma civils, independentment de la seva vigncia territorial, general o limitada. Ho fa en normes remissives que contenen una expressi genrica com ara legislaci civil aplicable en comptes de Codi civil o de dret com. Les frmules sn les que sanalitzen a continuaci. 7.1. LA LEGISLACI CIVIL APLICABLE

El significat de lexpressi legislaci civil aplicable depn del context jurdic en qu es trobi. En la LH de 1946, legislacin civil significava Codi civil (art. 36.3 i 51.2), igual que legislacin vigente (art. 26.3). Ho reforava 35

FERRAN BADOSA COLL

el contrast amb les referncies puntuals als drets forales o especiales (art. 81 i 168.2 LH, i 8, 77 i 90 RH). En lactualitat, aquesta expressi t un significat obert. Aix, en la LEC (art. 27 i 29.1) o en la LH (art. 82.5 LH, en la seva nova redacci, arran de la Llei 24/2001, de 27 de desembre). En la LEC, la legislaci civil (aplicable) (art. 29.1, 596.2, 615.2, 770.4, 777.2, 807, 808 i 809.2) es contraposa a la remissi precisa al Codi civil (art. 770.4 i 777.4). Els articles 5.5 i 6.21 de la Llei 41/2003, de protecci patrimonial de les persones amb discapacitat, es refereixen a lalternativa Cdigo civil o normas de derecho civil, foral o especial, que, en su caso, fueran aplicables. Aquesta contraposici palesa la indeterminaci de ladjectiu civil i el fet que no equival a Codi civil. El carcter com de la norma civil ja s reconegut en la mateixa norma que remet a aquesta. Quina sigui en cada cas ho determinen altres criteris. La STS de 1968 va aplicar lestatut personal, s a dir, la relaci dret-persona. Com sha dit, larticle 111-4 CCCat estableix un criteri objectiu territorial que repercuteix en larticle 111-3.1 CCCat, ja que el converteix en indicador de la lex fori. Dintre de la pluralitat de significats de ladjectiu civil, quan el cas es plantegi a Catalunya sha de triar el Codi civil de Catalunya com a norma primerament aplicable, llevat que operin criteris dextraterritorialitat (art. 14.1 EAC i 111-3 CCCat). 7.2. LA LEGISLACI SUBSTANTIVA

Lexpressi legislaci substantiva s una expressi tpica del dret processal per a designar el dret contrari a aquest, que s el dret adjectiu o de procediment (arg. ex art. 149.1.6 CE i 130 i 159.1c EAC), tot i que larticle 159.1c EAC lestn al procediment administratiu. El reconeixement del dret processal com a adjectiu s implcit en la seva contraposici al dret substantiu o civil (art. 594.1 LEC). Els articles 149.1.6 CE, 130 i 159.1c EAC i la DA 1a de la LEC reblen que aquesta categoria s aplicable al dret de les comunitats autnomes. 8. LES MANIFESTACIONS DE LA COMUNITAT DE LARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Larticle 111-4 CCCat noms parla explcitament duna manifestaci de la comunitat: la supletorietat; per tant, a falta de norma preferent. Com sha vist, aix no s sin la concurrncia amb una altra norma en els casos mixts. A part 36

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

daquesta manifestaci, nhi ha dues ms dimplcites: els seus efectes interpretatius i els seus efectes correctors. 8.1. LARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA S UNA NORMA DRET COM I DELS SEUS SINNIMS
EN QUALSEVOL LEGISLACI

INTERPRETATIVA DE LEXPRESSI

El valor interpretatiu de larticle 111-4 CCCat t efectivitat interna, dintre del dret catal, i externa, a drets no catalans aplicables a Catalunya. Lefectivitat interna o en les altres branques de lordenament catal significa que les referncies a dret com (art. 35.2 Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives), dret privat (art. 2.6 Llei 14/2002, de 27 de juny, de cambres oficials) o dret civil (art. 5.1 DLEG 1/2002, de 24 de desembre, pel qual saprova el text refs de la Llei de patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i art. 203 Decret legislatiu 2/2003, de 28 dabril) de les lleis catalanes, shan dentendre com a referncies al Codi civil de Catalunya. Tanmateix, larticle 111-4 CCCat no ha aconseguit eliminar les inrcies, com ho palesa la contraposici entre dret catal i dret com que hi ha en el prembul (par. 5) de la Llei 4/2005, de 8 dabril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya. La interpretaci externa s la ms important, perqu estn larticle 111-4 CCCat a ordenaments diferents. Laplicabilitat daquest ordenament sha de sotmetre prviament al sentit que proposa larticle catal. La seva importncia es palesa en les remissions a dret com, Codi civil, legislaci civil, etctera. Larticle 111-4 CCCat sinterposa en la referncia a tots aquests i la substitueix pel Codi civil de Catalunya, i no solament quan es tracta de casos mixts, sin tamb quan la remissi s exclusivament al Codi civil, s a dir, quan la norma remitent afirma que la matria s exclusivament civil, com la usucapi o locupaci (art. 22 i 23 Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions pbliques). Tenim un exemple dinterpretaci externa quan les remissions al Codi civil no sn genriques, sin a normes concretes seves en matries civils amb normativa catalana. Lesment darticles del Codi civil representa una remissi a aquest i sha de sotmetre a larticle 111-4 CCCat. Aix, la remissi de larticle 2.2 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, a larticle 334 CC, ser a larticle 511-2.1 CCCat. I la remissi de larticle 3c de la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecci patrimonial de les persones amb discapacitat, als articles 303, 304 i 306 CC, sha dentendre als articles 253 i segents del Codi de famlia. El valor interpretatiu de larticle 111-4 CCCat t una importncia especial en les normes dels drets administratiu i tributari, que remeten normalment 37

FERRAN BADOSA COLL

al dret civil estatal, cosa que crea laparena que aquest s lnic dret civil general de les administracions pbliques, com si forms part del seu estatut personal. Larticle 111-4 CCCat exclou aquesta idea i estableix que a Catalunya el dret civil general de les administracions pbliques, incloent-hi les estatals, s el Codi civil de Catalunya. Tanmateix, laplicaci interpretativa de larticle 111-4 CCCat no s suficient per a impedir que la norma principal contingui una regulaci civil concreta, sense qualificar-la de dret com. s el cas de la prescripci de la responsabilitat extracontractual de lAdministraci (LRJPAC, reformada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, i RD 429/1993, de 26 de mar). 8.2. ELS EFECTES CORRECTORS DE LARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Els efectes correctors de larticle 111-4 CCCat apareixen quan, en el cas mixt, la norma especial estatal no es limita a regular la seva matria, sin que inclou una regulaci prpia de la matria civil; per exemple, de lemfiteusi, els censos, els pactes de supervivncia, la llegtima o els fidecomisos. Llavors, cal veure labast de larticle 111-4 CCCat: si es limita a la matria civil general concurrent o permet immiscir-se en la regulaci de la instituci civil feta per la llei especial. Si la norma especial comunica o estn la seva especialitat tamb a la regulaci de la instituci civil, pot eliminar el carcter com del CCCat. s a dir, laplicaci concurrent del CCCat pot ser insuficient per a garantir el seu carcter de dret com. En aquest sentit, es poden distingir els segents casos. 8.2.1. El primer cas s quan lespecialitat de la norma no pretn imposar la regulaci de la instituci civil, sin que la subordina a la civil, de la qual s adjectiva. Lexemple ms clar s la menci de la llegtima (art. 15.1 LH), que no sadiu amb la configuraci de crdit personal introduda per la Llei 8/1990, de 9 dabril, actualment article 366 CS. Aqu no hi ha problema, perqu larticle 15.1 LH s una norma hipotecria estatal relativa, entre daltres, al dret civil catal (legislacin especial catalana). Un cop suprimida la norma material catalana, resta sense aplicaci en relaci amb el dret catal. Larticle 111-4 CCCat no arriba, doncs, a actuar. 8.2.2. El segon cas s el de les regulacions ad hoc o en funci de la finalitat de la norma especial. Els exemples es troben en la legislaci tributria: els referents a figures successries en la Llei 29/1987, de 16 de desembre, de limpost sobre successions i donacions (art. 26 pr.), i en lRD 1629/1991, de 8 de 38

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

novembre, pel qual saprova el reglament de limpost sobre successions i donacions (art. 54.7 i 55.4). Les lleis tributries parteixen de la regulaci del Codi civil amb excepcions referents a la regulaci catalana (art. 54.7 i 55.4 RD 1629/1991). Les regulacions civils ad hoc poden ser diferents de la regulaci civil catalana. a) La regulaci ad hoc pot estar justificada per la finalitat de la norma especial. s el cas de la prescripci de la responsabilitat extracontractual de lAdministraci. En el cas de danys personals, els articles 142.5 LRJPAC i 4.2 RD 429/1993, de 26 de mar, fixen el dies a quo en el guariment o la determinaci de labast de les seqeles. En altres casos, la regulaci ad hoc es fonamenta en la prerrogativa de lAdministraci. En la legislaci tributria, les diferncies amb la regulaci catalana sn importants. Es regulen diversament la seva eficcia (causa dextinci [art. 59, 69.3 i 189 LGT]) i el seu exercici (aplicaci dofici [art. 69.2 LGT], dies a quo (art. 67 i 189.2 LGT) i interrupci [art. 68 i 189.3 LGT]). Es qualifiquen de prescripci supsits que en el dret catal serien de caducitat (art. 48 del Reglament de limpost sobre successions i donacions [RISD], determinar la deuda tributaria). b) La diferncia pot ser compatible amb la regulaci civil catalana. Aix passa quan larticle 53.2 RISD considera que el fiduciari s un usufructuari i larticle 214 CS el considera un propietari temporal limitat per la vinculaci jurdica. Tamb sobre el fidecoms hi ha larticle 13.1 LAR, que diu que lapertura de una sustitucin fideicomisaria resol el dret de larrendador. En el CS, aquesta resoluci la produeix la delaci. Larticle 111-4 CCCat imposa canviar apertura per delaci, per la regulaci sadiu amb la regulaci catalana de la substituci fidecomissria (art. 236 CS). c) La llei especial cont una regulaci de la instituci civil simplement divergent de la civil catalana. Dic simplement perqu no hi ha una divergncia de qualificacions jurdiques prvia. En sn exemples els articles 13 LAR i 13.2 LAU, que apliquen als respectius arrendaments el brocard general resoluto iure concedentis resolvitur jus accipientis. Un dels casos s lextinci del dret de superfcie de larrendador. Larticle 564-6.3 CCCat estableix que la seva extinci noms perjudica els drets de tercers si fineix pel transcurs del termini. En canvi, larticle 111-4 CCCat dna prioritat a larticle 564-6.3 CCCat. Un altre exemple s la prescripci de la responsabilitat de lAdministraci (art. 142.5 LRJPAC i 4.2 RD 492/1993, de 26 de mar), amb el peculiar dies a quo en els danys personals. d) Per la diferncia esdev contrarietat quan la regulaci civil de la llei especial es fonamenta en una qualificaci (art. 12.1 CC) diferent de la del dret civil catal. Aqu s on es palesa la funci correctora de larticle 111-4 CCCat, que exclou la regulaci i la qualificaci contrries al dret civil catal. La concurrncia del CCCat esdev llavors intervenci en la norma especial aliena. 39

FERRAN BADOSA COLL

En aquesta intervenci cal destriar all que s veritablement especfic de la norma especial, la regulaci de la seva matria especial, dall que no ho s: la regulaci de la instituci civil. La qualitat excloent de dret com opera sobre aquesta. 9. LA FUNCI CORRECTORA DE LARTICLE 111-4 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA QUAN LA NORMA ESPECIAL IMPOSA UNA REGULACI CIVIL CONTRRIA A LA DEL DRET CIVIL CATAL

Pel que fa a la funci correctora de larticle 111-4 CCCat quan la norma especial imposa una regulaci civil contrria a la del dret civil catal, es poden distingir els segents supsits. 9.1. LA REGULACI CONTRRIA ES FONAMENTA EN UNA QUALIFICACI
JURDICA DIFERENT DE LA INSTITUCI QUE HA ESTAT SUPRIMIDA PEL

CODI CIVIL DE CATALUNYA

El cas ms extrem de funci correctora de larticle 111-4 CCCat s aquell en qu la norma especial qualifica una instituci civil duna manera diferent de la del dret civil catal, i daquesta qualificaci resulta que imposa una instituci i una regulaci que el CCCat ha suprimit. Aquest s el cas de la remissi que larticle 4.1 LAR fa a larticle 1656 CC, en particular, per con las variaciones en su caso pertinentes, a les cessions ds per aprofitaments despecies arbreas no forestales. Larticle 1656 CC, originriament, s una norma de dret civil catal (art. 1563.9 del Projecte de Codi civil de 1851). Per aix va sser incorporat a la Compilaci lany 1984 per mitj de larticle 320 CDCC. Posteriorment, larticle 320 CDCC va ser derogat per la DF 2a de la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulaci dels drets de superfcie, de servitud i dadquisici voluntria o preferent. Aquesta llei va canviar la qualificaci de la rabassa morta, ja que la va fer passar demfiteusi a dret de superfcie (exposici de motius, par. 5), i la seva disposici transitria (DT) 3a va establir una regulaci gaireb idntica a la de larticle 1656 CC per a les rabasses mortes preexistents. Finalment, la Llei 5/2006, de 10 de maig (DT 12a, 5 apartat), ha mantingut el redactat de la DT 3a esmentada, per ha suprimit la rabassa morta de la llista de drets reals limitats del llibre cinqu del Codi civil de Catalunya. A les noves rabasses mortes, sels aplicaran les regles generals de la superfcie. 40

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Larticle 111-4 CCCat impedeix que, per la via de larticle 4.1 LAR, sapliqui larticle 1656 CC, que el CCCat ha desincorporat. 9.2. LA QUALIFICACI I LA REGULACI CONTRRIES AMB SUBSISTNCIA
DE LA INSTITUCI

a) Un cas de qualificaci i regulaci contrries amb subsistncia de la instituci s el de lemfiteusi. En el Codi civil, aquesta es qualifica de doble propietat (art. 1605), de manera que lemfiteuta s propietari. En el Codi civil de Catalunya, s un cens emfitutic sobre una finca aliena (art. 565-14 CCCat), de la qual lemfiteuta censatari s lnic propietari, tot i que gravat (art. 565-1 i 565-14 CCCat). Limpagament no comporta la pena de coms (art. 565-8.7 CCCat). La legislaci hipotecria regula lemfiteusi segons la doble propietat. Aix, s diferent del cens (art. 2.2 LH), pot ser la primera inscripci duna finca (art. 377 RH) i pot integrar el domini a lefecte duna hipoteca nica (art. 217 pr. RH). I tamb la regula com a cens: s extingible per coms (art. 214 RH), t la garantia real de la finca (art. 116 LH i 216.1 RH) i s redimible (art. 148 LH). La primera normativa queda exclosa per larticle 111-4 CCCat. De la segona, se nexclou el coms. Larticle 13 LAR sadiu amb el CCCat pel que fa a considerar lemfiteusi dret de cens. En canvi, larticle 98.2 LAR la considera domini til i atribueix a lemfiteuta el dret dadquisici forosa per tal que pugui acomplir el seu dret daccs a la propietat (art. 84.1.2 LAR). Per larticle 111-4 CCCat impedeix que lemfiteuta pugui tenir aquest segon dret, ja que en el CCCat lemfiteuta censatari ja s propietari. La seva redempci no s adquisici del domini directe (art. 1651 CC), sin exclusivament extinci del gravamen (art. 565-23 CCCat). b) Larticle 111-4 CCCat tamb exclou la regulaci de la compravenda amb pacte de supervivncia de larticle 78.3 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal (LC). Larticle 78.3 LC estableix una regulaci diferent dels articles 46.1d i 47 CF en cas dembargament. Segons larticle 78.3 LC, la declaraci de concurs extingeix el peculiar rgim de la comunitat, ja que fa divisible el b, en contra de larticle 47 CF, que permet embargar la quota sense afectar el rgim del b. Segons larticle 46.1d CF, s lexecuci efectiva (ladjudicaci), no lembargament, la que extingeix el rgim del b. Aix, aquest no arriba a extingir-se si hi ha conveni. Com a conseqncia daquesta extinci, larticle 78.3 LC concedeix un dret dadquisici al cnjuge del concursat. Aquest dret no est justificat per la par conditio creditorum, ni pels principis de garantia patrimonial del deutor o dunitat de procediment, sin pel carcter conjugal del b. Aix contradiu larticle 46.1d CF, que no latribueix, tot i que considera lexecuci. 41

FERRAN BADOSA COLL

c) Dos exemples de discrepncia en la qualificaci procedeixen de la LEC. Lun s la prescripci de lacci de reclamaci de la possessi (art. 121-22 CCCat). Segons larticle 121-4 CCCat, la prescripci s una excepci que exclou lapreciaci dofici. En canvi, segons larticle 439.1 LEC, s una causa dinadmissi judicial. Laltre exemple s lexigncia de larticle 767.1 LEC dun principi de prova en les demandes de filiaci, en contra de la llibertat de larticle 98 CF. En aquest segon cas, la Sentncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya de 19 de juny de 1997 va iniciar la tesi de la prioritat de larticle 98 CF, tesi que t vigncia amb major motiu ara amb larticle 111-4 CCCat. 9.3. LA NORMA ESPECIAL REGULA INCOMPLETAMENT UNA INSTITUCI CIVIL

Hem vist que la legislaci tributria regula ad hoc alguns temes de la prescripci: la naturalesa, la causa dextinci (art. 59, 69.3 i 189 LGT), laplicaci dofici (art. 69.2 LGT), el dies a quo (art. 67 i 189.2 LGT) i la interrupci (art. 68 i 189.3 LGT). En el dret administratiu, hi ha la prescripci de la responsabilitat extracontractual de lAdministraci en la seva actuaci, tant de dret pblic com de dret privat. Larticle 142.5 LRJPAC i larticle 4.2 de lRD 429/1993, de 26 de mar, estableixen el dies a quo i el termini dun any. La Llei de lAdministraci catalana es remet a la legislaci vigent pel que fa a la responsabilitat de dret pblic (art. 87.1 Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Llei Generalitat de Catalunya); pel que fa a la responsabilitat de dret privat, no hi ha regulaci especial (art. 87.2 Llei 13/1989). Aquests esquemes de la prescripci sn parcials. En el CCCat, la prescripci es presenta com una instituci complexa amb una pluralitat de punts susceptibles de regulaci, dels quals les legislacions tributria i administrativa noms en regulen alguns. De larticle 111-4 CCCat resulta que els no regulats shan de sotmetre als articles 121-1 i segents del CCCat. 10. CONSIDERACI ESPECIAL DE LA PRESCRIPCI

La naturalesa civil de la prescripci i la seva regulaci per la norma civil territorial han estat confirmades en un tema de legislaci i competncia estatals com s la ordenacin de los Registros (art. 149.1.8 CE). Ho ha fet la STS (Sala Tercera) de 31 de gener de 2001 (fonament jurdic [FJ] 17) en anullar larticle 177.2 RH (RD 1867/1998, de 4 de setembre). Lar42

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

ticle 177.1 RH es referia a lextinci i la cancellaci dinscripcions de drets caducats i el seu apartat segon aplicava lextinci i la cancellaci a les inscripcions de condicions resolutries per preu ajornat (art. 11 LH) i a les dhipoteques, un cop escolats els terminis de larticle 1964 CC, quinze i vint anys, respectivament. El Tribunal Suprem va anullar larticle 177.2 RH perqu en matria de terminis de prescripci aplicava noms la regulaci del Codi civil, sense respectar la Llei 39 de la Compilaci de Navarra i larticle 344 de la Compilaci catalana, que establien terminis diferents (trenta anys). Lanullaci es feia malgrat el reconeixement explcit que el sistema inmobiliario registral es idntico para los territorios de derecho comn y foral. La DA 27a de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, va afegir un cinqu pargraf a larticle 82 LH, en el qual es parlava genricament de el plazo sealado por la legislacin civil aplicable para la prescripcin de las acciones [...]. Aquesta remissi de larticle 82.5 LH no ho s a la prescripci, sin als seus terminis legals, que aplica a la durada de la inscripci de la condici resolutria o de la hipoteca inscrites sense lmit temporal (vegeu, encertadament, la Resoluci de la Direcci General de Dret i dEntitats Jurdiques de 28 de gener de 2006, FJ 1.2, comentada per Joan Marsal Guillamet, Recursos governatius. Doctrina de la Direcci General de dret i dEntitats Jurdiques, Indret, 2007). s un termini que existeix en el CCCat per a la condici resolutria, perqu s la pretensi de restituci de la cosa (art. 121-10 CCCat), per que no existeix per a lacci hipotecria, entesa com a ius distrahendi sobre limmoble, perqu s un poder de configuraci i, per tant, caduca (art. 122-1 CCCat). La tesi t aplicaci general a les remissions al Codi civil en tema de prescripci (per exemple, DA 10a LAU), que a Catalunya han dsser enteses fetes als articles 121-1 i segents del CCCat. 10.1. LA CONFIGURACI DE LA PRESCRIPCI EN EL CODI CIVIL DE CATALUNYA

El Codi civil de Catalunya regula la prescripci en els articles 121-1 a 121-19. La prescripci es configura com una instituci complexa, amb tres grans apartats: lobjecte, leficcia i el temps. Aquest ltim est subdividit en terminis, dies a quo, interrupci i suspensi. Lobjecte de la prescripci no s laccin (art. 1961 i seg. CC), sin una nova figura, la pretensi, entesa en el sentit material o com el dret de reclamar a altri una acci o omissi (art. 121-1 CCCat), traducci de lAnspruch (concepte creat per Bernhard Windscheid, 1817-1892), que entra en el pargraf 194 del BGB precisament com lobjecte de la prescripci extintiva. La pretensi de larticle 121-1 CCCat no t, doncs, connotaci processal (per exemple, 43

FERRAN BADOSA COLL

art. 5.2, 217.2, 222.2, 399.3 i 433.3 LEC). Lefecte de la prescripci s la creaci duna excepci (art. 121-4 CCCat) renunciable (art. 121-10 CCCat). Els terminis ja no es determinen per remissi als del Codi civil (art. 334 CDCC), sin que sn propis. Sunifiquen en el regular de deu anys (art. 121-20 CCCat), llevat dalgunes excepcions, entre les quals hi ha els tres anys per a les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual (art. 121-21 CCCat). El dies a quo s subjectiu: el determina el coneixement efectiu o possible de la pretensi i el seu legitimat passiu (art. 121-23.1 CCCat). La interrupci del cmput t com a causa lexercici de la pretensi o el reconeixement del dret (art. 121-11 CCCat i seg.). La suspensi del cmput t lloc per circumstncies objectives o subjectives que impedeixen lexercici de la pretensi (art. 121-15 i seg.). 10.2. EL SISTEMA DE RESPONSABILITAT DE LES ADMINISTRACIONS

La Constituci espanyola presenta la responsabilitat de les administracions com un dret dels ciutadans i com un estatut jurdic daquelles. Larticle 106.2 CE estableix el dret dels particulars dsser indemnitzats per qualsevol lesi en qualsevol dels seus bns i drets que sigui conseqncia del funcionament dels serveis pblics. Lnic lmit sn els casos de fora major, que, histricament, sn un lmit excepcional de la responsabilitat i, originriament, sn propis del receptum (art. 1784 CC). En el segle XIX, eren els propis de la legislaci de ferrocarrils (art. 133 RD i Reglament de 8 de juliol de 1859, para la ejecucin de la Ley 14-XI-1855, sobre la policia de ferrocarriles, i tamb art. 151 RD de 24 de maig de 1878, publicando el Reglamento para la ejecucin de la Ley de ferrocarriles de 23-XI-1877). I en el segle XX saplicaven als accidents de treball (den de la primera Llei de 30 de gener de 1900, art. 2: [...] accidente [que] sea debido a fuerza mayor, extraa al trabajo en que se produzca el accidente). Larticle 149.1.18 CE considera competncia exclusiva de lEstat el sistema de responsabilitat de totes les administracions pbliques, sense distingir si s de dret pblic o de dret privat. Larticle 12.2 de la Llei orgnica 12/1983, de 14 doctubre, dharmonitzaci del procs autonmic (LOAPA), declara que la legislaci sobre aquest sistema de responsabilitat patrimonial sestn a les administracions autonmiques. En els estatuts catalans la responsabilitat s una competncia compartida. Larticle 10.1 EAC 1979 atribua a la Generalitat de Catalunya el desenvolupament legislatiu i lexecuci del rgim jurdic i sistema de responsabilitat de ladministraci de la Generalitat i dels ens pblics que en depenguin. Larti44

EL CARCTER DE DRET COM DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

cle 159.5 EAC 2006 estableix la competncia compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat [...] dacord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions pbliques, dintre del qual sembla que admet que hi ha la prescripci. En la legislaci ordinria, la responsabilitat es regula en larticle 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre (reformada per la Llei 4/2001, de 9 dabril, i la Llei 33/2002, de 18 de novembre). Larticle 87.1, pel que fa a la responsabilitat de dret pblic, remet a la legislaci vigent, que se sobreentn que sn les lleis de procediment administratiu estatals (actualment, la LRJPAC). Larticle 87.2 es refereix a la responsabilitat de dret privat, i estableix la responsabilitat directa en considerar acte propi el del causant del dany, per no indica la normativa que regula aquesta responsabilitat. 10.3. LAPLICABILITAT DELS ARTICLES 121-1 A 121-24 DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA A LA PRESCRIPCI DE LA RESPONSABILITAT
DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES

Hi ha dos grans obstacles, tant per a les administracions estatals com per a les catalanes. El primer s el fet que la responsabilitat de totes les administracions pbliques s un sistema de competncia estatal exclusiva (art. 106.2 i 149.1.18 CE i 12.2 LOAPA). El segon s el tancament del sistema en favor daquesta competncia estatal. Un tancament que sha reforat arran de la Llei 4/1999, de 13 de gener (de modificaci de la LRJPAC), que ha creat un rgimen jurdico sustantivo de la responsabilidad patrimonial de la Administracin, unificat i consolidat. En efecte, la Llei 4/1999 ha unificat les responsabilitats de dret pblic i de dret privat, sin discriminar su actuacin en rgimen de derecho pblico o privado (exposici de motius, apartat VI). En la LRJPAC, la discriminaci era de fonaments (lart. 144 LRJPAC es remetia als art. 142 i 143, que sn de procediment) i de jurisdicci: contenciosa i ordinria, respectivament. La reforma de la Llei 4/1999 unifica els fonaments, ja que remet la responsabilitat de dret privat als art. 139 y siguientes, propis de la responsabilitat de dret pblic. I tamb unifica les jurisdiccions en la contenciosa (que havia anticipat lart. 2e de la Llei 29/1998, de 13 dabril). Per, a ms, la Llei 4/1999 va consolidar el sistema, ja que va suprimir la responsabilitat civil dels funcionaris en derogar la Llei de 5 dabril de 1904 i el Reglament de 23 doctubre de 1904 (subsistents per mitj de lart. 146 LRJPAC). Larticle 87.1 i 2 de la Llei catalana 13/1989 ha subsistit, malgrat els canvis de la legislaci estatal. En la responsabilitat de dret pblic (art. 87.1), la remis45

FERRAN BADOSA COLL

si als termes de la legislaci vigent ara s als articles 139 i segents LRJPAC i a lRD 429/1993, incloent-hi la prescripci anual del dret de reclamar. En la responsabilitat de dret privat, manca la remissi a les regles, com en el cas de la responsabilitat de dret pblic. La qesti s el carcter compacte daquest sistema o rgim i si la inclusi de la prescripci converteix aquesta en una instituci de dret pblic o li respecta el carcter dinstituci de dret civil. El cert s que els articles 142.5 LRJPAC i 4.2 RD 492/1993 no contenen una regulaci completa daquesta prescripci, sin noms una regulaci ad hoc del dies a quo, particular per als danys personals. La resta dels temes de la prescripci shan de regular per la llei civil general. Larticle 111-4 CCCat imposa, doncs, els articles 121-1 a 121-24 CCCat. Per tant, el dret a reclamar no es qualifica dacci, sin de pretensi, leficcia s clarament una excepci, el dies a quo sha dinterpretar segons larticle 121-23.1 CCCat, i no segons larticle 1968.2 CC, la interrupci inclou la interrupci per reclamaci defectuosa (art. 121-11a CCCat) i la suspensi pot ser per fora major o per incapacitat sense representant (irrellevant segons lart. 1932.1 CC). El punt ms dubts s el termini: si lany de les lleis administratives (art. 142.5 LRJPAC i 4.2 RD 492/1993) o el trienni de larticle 121-21d CCCat. Lany est manllevat de larticle 1968.2 CC. La qesti s si el termini dun any incorporat a les normes administratives mant la seva naturalesa civil o esdev una regulaci ad hoc, integrant del sistema de responsabilitat i, per tant, estatutria de les administracions pbliques. La nissaga civilista de lany administratiu fa que prevalgui larticle 111-4 CCCat, la qual cosa comportar la seva substituci pel trienni. En el termini es presenta, a ms, el conflicte entre linters dels particulars, beneficiaris fonamentals de la responsabilitat de lAdministraci, i lestatut de lAdministraci. Si forma part del sistema de responsabilitat de les administracions, s clar que a Catalunya el sistema civil esdev ms protector que ladministratiu. A ms, a Catalunya el sistema esmentat seria contradictori: duna banda, elevaci de la responsabilitat a la responsabilitat objectiva (art. 139 LRJPAC), per, de laltra, prescripci ms curta.

46