David Corts 21 de novembre de 2013 Mster Universitari dInnovaci Pedaggica i Lideratge Educatiu en el segle XXI

Qu ha de tenir en compte un mestre sobre el saber?

Des de la infantesa que queda demostrat que el saber, el coneixement, com la resta de coses tils, no tenen valor de canvi, i no estan determinades per un espai o un temps concret. Ja ho deia Rousseau a Emili o De lEducaci que els primers moviments naturals de lhome consisteixen a mesurar-se amb tot el que lenvolta, i a experimentar en cada objecte que percep totes les qualitats sensibles que el poden afectar, el seu primer estudi es una manera fsica experimental relacionada amb la prpia conservaci, i de la qual se laparta amb estudis especulatius abans que hagi pogut identificar el lloc que li pertoca en aquest mn.1 A les escoles tpiques2 aquesta experimentaci es comena a privar a partir de la primria. Sembla ser que, per preparar als alumnes per a la vida (una vida que en teoria s plena de llions inservibles i proves escrites de memria), els han de proporcionar uns coneixements obligatoris a assolir per ascendir de curs, coneixements que, al no estar lligats, no estan ni assimilats ni integrats. Schn parla dun concepte de coneixement privilegiat que constitueix all que han densenyar els mestres i aprendre els alumnes. Els i les alumnes, per respondre a lescola, tan sols ha de desconnectar, deixant de banda la seva creativitat i els seus coneixements propis. Schn defensa la idea de que en una escola que recolzs lensenyament reflexiu, els professors desafiarien la estructura de coneixement imposat.3 Lensenyament reflexiu, per, sha perdut en les escoles, aix com tamb en la resta dentitats en general. La societat ja no busca reflexionar, tot i que sel considera lnic sser viu que pot fer-ho. La grandesa de lhomo sapiens consisteix exactament en aix, lassoliment de la saviesa, la recerca del coneixement desinteressat. Fer diners i saturar les nostres vides de bns materials cada cop ms superflus s una passi vcua i dall ms vulgar. Shauria de buscar adquirir coneixement com una actitud desitjable. Sembla ser que un cop acabats els estudis, obligatoris o voluntaris, conixer i desitjar saber est mal vist. Un dels principals mals que ho han causat, pot ser la infoxicaci, un excs dinformaci que fa ms difcil saber i comprehendre el saber. Naveguem cada cop amb ms destresa per un mar dinformaci escassament pertinent, sense aturar-nos mai, diu Javier Fernndez del Moral a larticle de La tercera y definitiva brecha digital de la revista TELOS. El creixement hiperblic de la societat del coneixement4 amenaa amb superar les capacitats biolgiques i gentiques de la humanitat. La quantitat dinformaci generada augmenta de manera ms rpida que la capacitat humana per processar-la. Actualment tot el que busquem, ho podem arribar a trobar en qesti de minuts, en all que alguns anomenem lAleph, o com la resta lanomena, Internet.

1 2

Rousseau, J.J. (139,1989) Emili o De leducaci (2 ed.). Gispert, M (trad.). Vic: Eumo Editorial Expressi utilitzada a: Schn, D. (287, 1998) El profesional reflexivo: cmo piensan los profesionales cuando actan. Barcelona: Paidos Iberica 3 Schn, D. (292, 1998) El profesional reflexivo: cmo piensan los profesionales cuando actan. Barcelona: Paidos Iberica 4 Expressi utilitzada a: V.V.A.A. (2011) La sociedad de la ignorancia. Madrid: Editorial Pennsula

David Corts 21 de novembre de 2013 Mster Universitari dInnovaci Pedaggica i Lideratge Educatiu en el segle XXI

Sortint daquest nvol de coneixement dispersat, molts cops fora de labast de moltes ments inquietes, Marina Subirats ens intenta tranquillitzar, dient que la ignorncia s el principi, la condici indispensable casi, del nou saber. Ser lAleph doncs una manera diniciar-nos en la cerca del nou saber, i que s grcies a sentir-nos ignorants que emprendrem aquesta cerca?, o per contra, ser leina que impulsi a submergir-nos en aquest desert dinformaci, ple de grans de sorra perduts com nosaltres, minvant aix, les ganes de comprehendre nous sabers? Vist aix, s on els educadors hi hem de ficar cullerada. Hi ha una dita que diu que un vaixell, tot i sentir-se segur a port, no ha estat fet per aix. Els/les mestres, aix com la resta dinvolucrats , haurem dintervenir-hi. La intervenci educativa s un procs dacci sobre altres subjectes, on es produeix una intromissi i una alteraci de la seva realitat ambiental i personal, i on el mestre i la resta de referents de linfant, jove i/o adult ha de saber actuar com un parallamps didees, essent capa de transmetre les ganes eternes de conixer, de saber. Com b vaig sentir dir un cop de la veu de Jaume Cela: no sensenya el que es sap, sin el que ss. Hem de saber transmetre a travs de la filiaci intellectual entre mestre i deixeble, que el saber que sautosatisf es correspon amb la ignorncia que signora (Lon Robin), que el que fa pensar ms s tot el que encara no hem pensat (Anna Pags) i que, per mala sort, el saber est cada cop ms vinculat al fer. Tenint present que el coneixement s canviant, que no existeix un saber omnipotent i omnipresent tot i lexistncia de lAleph, i que el que s millor ha de prevaler davant el que sha de fer; hem de permetre la experimentaci i la descoberta del coneixement personal til, o el Life Long Learning, per tal de que la societat no aturi el desenvolupament natural dels infants, sentenciats des de les escoles, a lescorxador del coneixement. Com b anunciava Plat, ser llavors quan linfant per fi podria, no tan sols veuria la imatge del sol en les aiges i on fos que es reflexs, sin fixar-se en ell i contemplar-lo all on veritablement es trobi (...). Desprs daix, comenant a raonar, arribaria a concloure que el sol s el que crea les estacions i els anys, el que governa tot el mn visible, i que s en certa manera, la causa de tot el que es veia des de la caverna.5

Plat (275, 1985) revisada per: Azcarete, P. La Repblica o El Estado. Madrid: EDAF