You are on page 1of 148

Manuals davaluaci ambiental 05

Recomanacions tcniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya

Manuals davaluaci ambiental 05

Recomanacions tcniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya

BIBLIOTECA DE CATALUNYA DADES CIP

Recomanacions tcniques per al disseny ambiental de les carreteres de muntanya. (Manuals davaluaci ambiental ; 5) Bibliograa. Text en catal i castell I. Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat II. Collecci: Manuals davaluaci ambiental ; 5 1. Carreteres de muntanya Projectes i construcci Aspectes ambientals 625.711:504.03

Recomanacions tcniques per al disseny ambiental de las carreteres de muntanya

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat http://www.20.gencat.cat/portal/site/territori

Foto portada C-28 al Port de la Bonaigua - CICSA

Edici del llibre: abril de 2012 Tiratge: 1500 exemplars Disseny: Inslit Disseny, SCP Compaginaci i impressi: 9disseny SL DL: B-12021-2012

NDEX
PRESENTACI 1. INTRODUCCI
1.1. 1.2 1.3 Objectius mbit daplicaci Continguts 7

9 I 10 10 12 13

2. 3.

CARRETERA I MUNTANYA DISSENY BSIC


3.1. Traat 3.1.1 Criteris de disseny 3.1.2 Trnsit 3.1.3 Traat en planta 3.1.4 Traat en alat 3.1.5 Coordinaci de la planta i alat 3.1.6 Secci transversal 3.1.7 Ajustos de leix de les infraestructures 3.2. Drenatge 3.3. Paviment 3.4. Estabilitzaci i tractament de talussos 3.5. Estructures 3.5.1 Consideracions generals 3.5.2 Plantejament 3.5.3 Materials 3.5.4 Procs executiu 3.5.5 Tipologia 3.5.6 Consideracions nals 3.6. Sistemes de contenci 3.7. Senyalitzaci

15 I 16

21 I 22 22 22 23 24 27 27 28 28 29 32 34 40 40 41 42 44 45 46 48 51

4.

TCNIQUES DE BIOENGINYERIA I CARRETERES DE MUNTANYA


4.1. 4.1.1 Talussos amb inestabilitat supercial (de pendent baix a elevat)

53 I 54 55 55

Tcniques de bioenginyeria per a la restauraci de talussos

1. Ja protector amb herbcies de la zona 2. Millora del sl 2.1 Escaricat 3. Sembra manual 4. Cobertura de branques 5. Hidrosembra 5.1 Hidrosembra en dues fases 6. Hidromanta 7. Manta orgnica 8. Xarxa orgnica 9. Plantaci despcies llenyoses, arbries i arbustives 9.1 Criteris delecci despcies, tipus i edat de les plantes 10. Esglaons de fusta 11. Feixina de branca seca (sobresortint al terreny) 12. Sistemes de drenatges per al control de lescorrentiu supercial 12.1 Geomalles que faciliten el ux daigua 12.2 Reompliment de pedres 12.3 Feixines de branca seca (enrasada al terreny) 13. Geomalles que faciliten el ux daigua 14. Krismer 4.1.2 Talussos amb inestabilitat geotcnica (de pendent baix a elevat) 1. Feixina de branca viva (enrasada al terreny) 2. Rotlle estructurat de bra vegetable 3. Enreixat viu 4. Entramats 4.1 Entramat viu 4.2 Roma 4.3 Krainer 5. Geocelles 6. Trenat viu 7. Gabi exible 8. Mur de pedra en sec 9. Mur verd 9.1 Gabi de malla electrosoldada 9.2 Escullera revegetada 9.3 Murs de terra armada 9.4 Sacs de terra reforats 10. T-Verd 4.2. Tcniques de bioenginyeria per a la restauraci de cursos uvials 1. Endegament de rieres 2. Escullera viva (verda) 3. Estaques vives 4. Feixines vives 5. Biorotlles

55 55 56 56 57 57 58 58 59 60 61 61 62 62 63 63 64 64 64 65 66 66 66 67 68 68 68 69 69 70 70 71 71 71 72 73 74 75 76 76 76 77 78 79

5. 6.

DISSENY AMBIENTAL REES LATERALS DE LA CARRETERA


6.1. rees daturada 6.2. Miradors 6.3. Accessos

81 I 82

85 I 86 88 91 93

7.

BIBLIOGRAFIA
7.1. 7.3 En matria de traat i carreteres En matria de paisatge i medi ambient 7.2. En matria de drenatge i estructures

95 I 96 96 96 96

99

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

1. Introducci

ANNEX: RECOMENDACIONES TCNICAS PARA EL DISEO AMBIENTAL DE LAS CARRETERAS DE MONTAA

PRESENTACI
Lavaluaci ambiental de projectes sha anat integrant en tots els processos dexecuci dinfraestructures que afecten el territori catal. Arribar a aquest punt ha estat un procs laboris en el qual shan unit els esforos de tots els agents implicats i, grcies al suport legislatiu, ha tingut la fora necessria per ser de compliment obligat. Per fer una avaluaci ambiental acurada s important tenir els recursos necessaris que permetin donar una resposta ambiental i socioeconmica compatibles. En un territori complex com el de Catalunya, la casustica s molt variada i la normativa no pot entrar en detall a cada cas concret. Per aix, des de la Direcci General de Poltiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat shan elaborat unes eines de suport per prendre les mesures correctores i preventives necessries que permetin un desenvolupament social i econmic compatible amb la conservaci del territori. Pel que fa als projectes de carreteres, la norma 3.1-C. Traat, de la Instrucci de Carreteres, aprovada per lOrdre de 27 de desembre de 1999 del Ministeri de Foment, t com a nalitat proporcionar unes caracterstiques adequades de funcionalitat, seguretat i comoditat de la circulaci referent al traat per a tots els nous projectes de carreteres, aix com per al condicionament dels existents. En el cas concret de les carreteres urbanes, de les carreteres de muntanya i de les que discorren per espais naturals delevat inters ambiental i/o marcada fragilitat, o la millora dexistents, la norma estableix que els llindars que aquesta xa podran disminuir, sempre que ho facin duna forma motivada i degudament justicada. Daltra banda, el desembre del 2008, laleshores Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya va publicar el manual Llibre destil de les carreteres catalanes. Criteris generals de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de donar un tractament integral i coherent als marges de les carreteres de la seva titularitat. Aquestes recomanacions tcniques, si b algunes sn extrapolables a velocitats inferiors, estan orientades a carreteres amb una velocitat igual o superior a 50 km/h. La Direcci General de Poltiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha considerat necessari aprofundir en els criteris a aplicar en les carreteres de velocitats inferiors als 50 km/h, moltes de les quals discorren per zones de muntanya, sovint de titularitat de diferents administracions, per tal de compatibilitzar la seva funci de comunicaci amb la de preservaci dels entorns paisatgstics i naturals pels quals discorren. Amb aquesta nalitat es va encarregar una srie de treballs a les empreses CICSA -Consultor de Ingeniera Civil, SA-, Naturalea Conservaci, SL i EGAM-Enginyeria Estudis i Gesti Ambiental, SL, el resultat dels quals shan integrat totalment o parcialment en la present publicaci, i que constitueixen una srie de propostes de criteris, solucions i tcniques de restauraci que prevenen o disminueixen les afeccions sobre el medi a lhora de dissenyar el traat o condicionament i persegueixen una major integraci de la carretera en el seu entorn. Aquesta publicaci vol ser, doncs, una eina de suport per a lanlisi i presa de decisions per a una millor integraci de noves infraestructures al territori.

Marta Subir Roca Directora general de Poltiques Ambientals

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

1. INTRODUCCI

1. INTRODUCCI
1.1 Objectius
La Norma 3.1-C. Traat, de la Instrucci de Carreteres, aprovada per lORDRE de 27 de desembre de 1999 del Ministeri de Foment, t com a nalitat proporcionar unes caracterstiques adequades de funcionalitat, seguretat i comoditat de la circulaci en matria de traat per a tots els nous projectes de carreteres, aix com per al condicionament dels existents. En el cas concret de les carreteres urbanes, de les carreteres de muntanya i de les que discorren per espais naturals delevat inters ambiental i/o marcada fragilitat o la millora dexistents, la norma estableix que els llindars que aquesta xa podran disminuir-se, sempre, per, duna forma motivada i degudament justicada. Daltra banda, el desembre del 2008, laleshores Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya va publicar el manual Llibre destil de les carreteres catalanes. Criteris generals de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, amb lobjectiu de donar un tractament integral i coherent als marges de les carreteres de la seva titularitat. Aquestes recomanacions tcniques, si b algunes sn extrapolables a velocitats inferiors, estan orientades a carreteres amb una velocitat igual o superior a 50 km/h. La Direcci General de Poltiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat ha considerat la necessitat dendinsar-se en els criteris a aplicar en la denici de carreteres de velocitats inferiors als 50 km/h, moltes de les quals discorren per zones de muntanya, a voltes titularitat de diferents administracions, per tal de compatibilitzar la seva funci de comunicaci amb la de preservaci dels entorns paisatgstics i valors naturals pels quals discorren.

1. Introducci

Imatge 1.1 Carretera, natura i paisatge. LV 4001 - DTES

10

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Amb aquesta nalitat es va encarregar una srie de treballs a les empreses CICSA - Consultor de Ingeniera Civil, SA, Naturalea Conservaci, SL, i EGAM - Enginyeria Estudis i Gesti Ambiental, SL, el resultat dels quals shan integrat totalment o parcialment en la present publicaci, i que constitueixen una srie de propostes de criteris, solucions i tcniques de restauraci que prevenen o disminueixen les afeccions sobre el medi a lhora de dissenyar el traat o condicionament i persegueixen una major integraci de la carretera al seu entorn. Es pretn tamb posar en valor el traat de la carretera en si mateix, de manera que aquesta es percebi ms com un recurs amb entitat prpia que no pas com un trmit per accedir a un determinat lloc. I s que Catalunya, per la seva orograa muntanyosa, i la seva ubicaci geogrca, amb una gran riquesa de climes, hbitats i paisatges, compta amb un important nombre de carreteres de muntanya que en molts casos poden constituir un patrimoni a valoritzar. Amb la intenci dorientar la redacci destudis de carreteres de muntanya i ajustar els criteris de disseny a les caracterstiques geomorfolgiques, ambientals i paisatgstiques de lentorn per on discorren, sha desenvolupat la present publicaci, que presenta uns objectius especcs que se sintetitzen en els punts segents: Denir una tipologia de carretera en zones de muntanya que siguin objecte daplicaci de les recomanacions tcniques.
1. Introducci

Conciliar el compliment de la normativa tcnica existent aplicable al sector de les infraestructures amb la protecci i conservaci del medi i del paisatge. Oferir un recull de tcniques de bioenginyeria destinades a la protecci del sl i la integraci paisatgstica de lactuaci, especialment indicades en les tasques de restauraci en un medi tan sensible com s la muntanya. Introduir elements a la carretera de manera que serveixi com un element de divulgaci dels valors de lentorn i dels seus usos.

Imatge 1.2 Carretera L-401- DTES

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

11

1.2 mbit daplicaci


Lmbit daplicaci de les recomanacions s el conjunt de carreteres que transcorren pels medis muntanyencs a Catalunya, si b es poden adoptar daltres solucions tcniques sempre que es justiquin adequadament. En aquest sentit es consideren medis muntanyencs tots aquells mbits que posseeixen alguna de les caracterstiques segents: Espais situats a una alada superior als 700 m Espais situats en vessants amb pendents superiors al 15% 1 Espais situats en serres, serralades o massissos que independentment de lalada o del pendent tenen valls, colls o ports de muntanya. Espais inclosos en la Llei 2/1983, de 9 de mar, dalta muntanya Aquests espais tenen caracterstiques comunes quant a morfologia, climatologia, hidrologia, ecologia, etc.
1. Introducci

Segons la taula 2.1 de la Instruccin de carreteras Norma 3.1-IC de Trazado, seran terrenys accidentats o molt accidentats.

12

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

1.3 Continguts
La present publicaci sha estructurat en cinc blocs: Carretera i muntanya, Disseny bsic, Tcniques de bioenginyeria, Disseny ambiental i rees laterals de la carretera. Lapartat Carretera i muntanya, fa una denici de les carreteres de muntanya i resumeix les principals caracterstiques de lentorn que condicionen el disseny mateix. Es tracta dun estudi de la relaci entre la carretera i la muntanya, que vol posar de manifest la repercussi que t el traat sobre aquest medi tan sensible. En aquest apartat tamb es fa una breu descripci de la situaci socioeconmica que viu actualment la muntanya a Catalunya. Lapartat Disseny bsic, especica els criteris de disseny adaptats al medi muntanyenc dels elements que conformen una carretera. En cada un dels captols es donen recomanacions de totes les parts que inueixin en la carretera amb un cert carcter normatiu. Es xen els parmetres de disseny referents al traat, incloent-hi la denici en planta, en alat i en secci; i es posa especial mfasi en la coordinaci dels traats en planta i alat. Tamb es resumeixen els criteris, adaptats al medi muntanyenc, per realitzar el drenatge, lelecci del paviment, lestabilitzaci i el tractament de talussos, els sistemes de contenci per a vehicles, les estructures i la senyalitzaci de la carretera. Per a cada element que deneix la carretera, sha intentat resumir en una taula lavaluaci de les variables que inueixen en la seva implantaci en lmbit de les carreteres de muntanya. En la darrera columna daquesta taula i a partir de la ponderaci de les citades variables, sha dedut el seu grau daplicaci (aplicabilitat). Sha de considerar que aquesta aplicabilitat no pretn tenir un carcter normatiu sin que sn meres recomanacions de carcter general per a les carreteres de muntanya i que sempre quedaran supeditades a lestudi de cada cas en concret. Lapartat Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya recull un conjunt de tcniques destinades tant a la restauraci de talussos com dels cursos uvials afectats per les actuacions associades a lobertura de la infraestructura, les quals ats lalt grau dintegraci que assoleixen, es fan especialment indicades per ser aplicades en lmbit de muntanya. Lapartat Disseny ambiental deneix altres variables a tenir presents amb lobjecte de minimitzar limpacte sobre el medi a lhora de dissenyar un condicionament o nou traat de carretera. En el darrer apartat, rees laterals de la carretera, es proposen una srie delements i materials que doten la carretera dun carcter propi per millorar el dileg entre la via, el medi i els usuaris. El disseny de les rees laterals de la carretera s important per ajudar a la divulgaci dels recursos ambientals com a font de desenvolupament econmic i social dun territori, i per augmentar la sensibilitzaci quan el seu s excessiu i desmesurat repercuteix molt negativament sobre el medi.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

13

1. Introducci

2. CARRETERA I MUNTANYA

2. CARRETERA I MUNTANYA
Les carreteres juguen un paper primordial en lequilibri territorial i en el desenvolupament de les zones de muntanya. El disseny correcte de les carreteres en general, i especialment en aquells casos que safecten medis tan sensibles com sn els de muntanya, passa per la realitzaci destudis previs mediambientals de qualitat, i per la seva incorporaci integral en la fase de denici dels projectes. Pel que fa al disseny shaur dinterpretar i estudiar adequadament el territori per on circular la via i denir bsicament lactuaci dacord amb les caracterstiques del medi. Shauran dadaptar les solucions tcniques a la minimitzaci de limpacte sobre lmbit sense repercutir en la seguretat.

2. Carretera i muntanya

Imatge 2.1 Carretera i muntanya. C-13. El congost de Terradets - DTES La tipologia de les carreteres de muntanya que es tenen en compte en aquestes recomanacions sn les segents: Carretera per accedir a un punt dinters paisatgstic. Carretera per unir dos nuclis de poblaci que salva un coll o port de muntanya. Carretera que discorre a mig vessant per un masss o una serra. Carretera que transcorre per un mbit amb caracterstiques morfolgiques tpiques de muntanya (vessants amb pendents elevats). Aquestes carreteres, tot i poder estar ubicades en indrets molt diferents, tenen la peculiaritat de transcrrer en mbits amb caracterstiques molts similars sobretot des del punt de vista geomorfolgic.

16

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Daquesta manera, les carreteres de muntanya han de poder reunir les condicions, tant en el traat, el drenatge, els elements de contenci de terres, les estructures, el paviment, la senyalitzaci, entre daltres, adaptades al relleu, al clima i a la vegetaci de les zones on simplanten.
1 2

Imatge 2.2 Carreteres de muntanya a Europa: 1-Stelvio Pass (Itlia) 2-Alpe dHuez (Frana) Una muntanya es deneix pels conceptes de desnivell i daltitud sobre una superfcie de referncia que s la seva base. En general aquesta superfcie de referncia s la del nivell del mar. Per tant, sentn per muntanya una elevaci natural, acusada i abrupta del terreny quan s una eminncia superior a 700 m des de la superfcie de referncia. Les muntanyes sagrupen, a excepci dels volcans, en serralades o serres. Les zones de muntanya cobreixen el 25% dEuropa i un total del 24% de la litosfera es constitueix en massa muntanyenca. Un 10% de la poblaci mundial habita en regions muntanyenques. Els rius ms importants del mn neixen en rees muntanyenques i ms de la meitat de la humanitat depn de laigua de les muntanyes. A Catalunya el 50,5% del seu territori es troba amb pendents superiors al 20% i el 37,7% est situat per sobre dels 600 m dalada. Levoluci de la poblaci des del 1950 ns al 1981, decreix un 4% en les comarques de muntanya i en canvi a tot Catalunya creix un 84%. La muntanya en general s poc favorable a locupaci humana. Gradualment els humans van abandonant un ambient que considera massa hostil. Actualment, per, la prctica dels esports dhivern i launcia turstica a lestiu obren noves perspectives de cara al futur. A principis dels anys 80, la preocupaci per la situaci de la muntanya a Catalunya genera debat a partir daquest context socioeconmic que acaba desencadenant amb la Llei 2/1983, de 9 de mar, dalta muntanya i els decrets 566/83 i 84/84, de desplegament de la Llei dalta muntanya. Els objectius de la Llei 2/1983, de 9 de mar, dalta muntanya sn: Igualar el nivell de vida dels habitants de muntanya al dels de la resta de Catalunya. Garantir el nivell dels serveis mitjanant la creaci dinfraestructures i equipaments. Aturar la regressi demogrca i assolir un desenvolupament harmnic del territori. Fer compatible el desenvolupament turstic i econmic amb la preservaci del patrimoni natural i cultural. Compensar els desavantatges fsics i socioeconmics, tot valorant les funcions que la muntanya compleix en beneci de la resta de la societat. En aquesta Llei es concreta lmbit daplicaci denint qu sn les comarques de muntanya i les zones de muntanya. En la mateixa Llei tamb es creen els instruments per desenvolupar-la que sn els plans comarcals de muntanya i els programes zonals.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

17

2. Carretera i muntanya

Les comarques de muntanya sn territoris que: Tenen terrenys amb una altitud, un pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econmiques. Disposen de recursos naturals que sn escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals. Tenen una baixa densitat de poblaci en relaci amb el valor mitj de Catalunya. Aquestes comarques sn lAlta Ribagora, lAlt Urgell, el Bergued, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Juss, el Pallars Sobir, el Ripolls, el Solsons i la Val dAran. Les zones de muntanya sn territoris que reuneixen alguna de les condicions segents: Tenen, com a mnim, el 65% de la superfcie en cotes superiors a 800 m. Tenen un pendent mitj superior al 20% i el 60%, com a mnim, de la seva superfcie en cotes superiors als 700 m.
2. Carretera i muntanya

Sense arribar als valors anteriors, tenen circumstncies excepcionals limitadores de la seva activitat econmica, i en especial de la seva producci agrria. Aquestes zones sn 136 municipis (Tiurana ns la darrera incorporaci el desembre del 2008).

Imatge 2.3 Comarques i zones de muntanya dacord amb la Llei 2/1983.

18

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Altres caracterstiques fonamentals a considerar en un terreny muntanyenc sn el clima, la vegetaci, la hidrologia i el paisatge. El clima de muntanya s ms fred i humit que el del pla, ja que la temperatura descendeix i les pluges augmenten amb lalada, a causa de lanomenat efecte pantalla. Tamb s freqent trobar en les zones de muntanya vessants ms humits exposats a vents humits, enfront de les ms seques, en les quals aquests mateixos vents han perdut la humitat per elevaci i tendeixen a absorbir la humitat existent en el sl, s el fenomen conegut com efecte Fehn. Aix, aquest fenomen s el que es produeix en els Pirineus, on el seu vessant nord s ms humit que el sud. La vegetaci a la muntanya es troba esglaonada o en pisos (ecotons). En els pisos inferiors es pot trobar vegetaci similar a la del pla adjacent, per a mesura que sascendeix van apareixent espcies ms higrles i ms resistents al fred; desprs de les ltimes espcies arbries apareix la pradera alpina seguida del penyal i ns i tot de la neu perptua. La hidrologia en zones de muntanya s molt present i es demostra pel fet que en aquests terrenys hi ha multitud de conques hidrogrques, en general de petites dimensions. Aquest fet s un gran tret distintiu amb les zones ms planes que per contra tenen poques conques i molt grans. La hidrulica dels rius a la muntanya s de carcter torrencial amb grans velocitats que provoquen un elevat risc derosi i arrossegament de partcules. El paisatge de muntanya s un paisatge emblemtic a Catalunya, amb una alta apreciaci social que resulta dun tipus dinteracci secular entre la societat i el medi natural.
2. Carretera i muntanya

Imatge 2.4 Carretera en un paisatge de muntanya - DTES A les darreres dcades, el territori de muntanya ha estat sotms a canvis econmics i demogrcs profunds (crisi agrria, despoblament, terciaritzaci, etc.) que, pel seu abast o intensitat, poden arribar a comprometren els valors i les oportunitats de futur. Els projectes en zones de muntanya han de portar associat lobjectiu de generar models dintegraci paisatgstica coherents amb les formes actuals de desenvolupament local i amb les noves necessitats econmiques i socials.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

19

2. Carretera i muntanya

Imatge 2.5 Carretera C-26. Castellar de la Ribera - DTES A lhora de realitzar la planicaci de la carretera shauran de tenir en compte tots aquests parmetres per tal de poder escollir el millor corredor, que doni resposta a les necessitats de desenvolupament social i econmic dun pas per sense menystenir les caracterstiques del medi. Aquesta premissa s vlida per a totes les carreteres en general, per s en aquest mbit tan sensible com s el de les zones de muntanya que es nodreix duna importncia molt ms rellevant.

20

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3. DISSENY BSIC

3. DISSENY BSIC
3.1 Traat
Tal com sha fet esment en la introducci, la Instruccin de carreteras Norma 3.1-IC de Trazado de desembre de 1999, publicada pel Ministeri de Foment, planteja que les carreteres de muntanya poden presentar excepcions a la baixa per al conjunt de les regles de traat que xa, si b no nespecica quin pot ser el grau dexcepci, ni presenta criteris i parmetres alternatius per a aquest tipus de carreteres. Lobjectiu daquest apartat s dur a terme una reexi al voltant de quins haurien de ser aquests criteris, per establir a partir daquests uns parmetres mnims adequats per al traat de carreteres en zones de muntanya.

3. Disseny bsic

Imatge 3.1 C-28. Traat tpic de carretera daccs a un port de muntanya - DTES

En tot cas, cal remarcar que els parmetres desitjables sn sempre els que marca la Norma 3.1-IC, i que els suggeriments daquest estudi tan sols serien aplicables quan, per les caracterstiques orogrques del terreny o per motius dimpacte ambiental, laplicaci de lesmentada Norma results gaireb impossible.

3.1.1 Criteris de disseny


A lhora de denir la geometria de qualsevol carretera cal tenir en compte tres factors que sn en funci de la velocitat de disseny: la seguretat, el confort dels ocupants del vehicle i limpacte que la nova via produeix en lentorn.

22

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Quan hom senfronta al disseny duna carretera de muntanya, cal plantejar-se la reformulaci de lanlisi daquests factors des duna nova perspectiva que consideri les seves particularitats. s prou clar que les carreteres de muntanya afecten principalment el tercer factor, limpacte en lentorn, que en aquests casos resulta molt ms delicat i requereix una cura especial, objecte daquesta publicaci. Daltra banda, tamb s evident que el primer dels factors -el de la seguretat- en cap cas no pot ser desats: les transgressions a la Norma no poden anar mai en detriment de la seguretat. En conseqncia, des del punt de vista del traat, tan sols s possible disminuir limpacte, assumint una reducci racional del factor restant: el confort. Aix es tradueix principalment en una reducci general de la velocitat de disseny de la carretera. Fins i tot, es preveur la possibilitat de disminuir encara ms el lmit de la velocitat de disseny en determinats trams puntuals on el terreny s molt accidentat.

3.1.2 Trnsit
El disseny de la carretera de muntanya ha de tenir en compte que les intensitats sn baixes, per que els tipus de vehicle poden ser grans i pesants (autocars, camions, etc.). Les caracterstiques daquests vehicles condicionen la denici geomtrica de la carretera. Els parmetres de traat de les presents recomanacions shan establert per intensitats mitjanes diries (IMD) inferiors a 1.000 vehicles/dia que es consideren representatives per a les carreteres de muntanya.

Imatge 3.2 Carretera L-401, entre Perles i Llinars - DTES

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

23

3. Disseny bsic

3.1.3 Traat en planta


La Norma 3.1-IC estudia els parmetres per a cada velocitat de disseny, a partir de 40 km/h. En aquest apartat es consideraran els casos en qu els parmetres cal que siguin menors, i per tant tamb ms baixes les velocitats aconsellables. Els parmetres circulars mnims per a cada velocitat es xen en funci del fregament transversal mobilitzat i el peralt mitjanant la frmula de la instrucci:

V*2 = 127R(ft + p /100)


On, V* R ft p
3. Disseny bsic

s la velocitat (km/h) s el radi de la circumferncia (m) s el coecient de fregament transversal mobilitzat s el peralt (%)

Per a una velocitat de 40 km/h, la taula 4.2 de la Instrucci colloca el llindar del coecient de fregament transversal mobilitzat en un valor mxim de 0,18. Si saplica aquest f t mxim de 0,18 a la velocitat de 30 km/h a la frmula anterior, i es considera un peralt del 6% sobt un valor per al radi mnim de 30 m. Aix doncs, es considera el radi 30 m el valor circular mnim aconsellable en el traat duna carretera de muntanya. Tot i aix, es poden donar casos, de fet es donen sovint, en qu ladaptaci a lorograa del terreny reclama radis menors. Aleshores, en el ben ents que aquestes situacions caldr que siguin advertides mitjanant la senyalitzaci corresponent, es podran adoptar radis menors, sense disminuir mai el radi de 10 m en la vora del carril interior de la corba. Com a criteri general, es considera que les situacions descrites tenen lloc, resultant aplicable lexcepci, quan la diferncia entre langle dentrada i langle de sortida duna corba circular supera els 100 gonis.

Imatge 3.3 Corba en ferradura a la Carretera de Berga BV-4241 - CICSA Pel que fa a les corbes de transici, la clotoide, sestabliran els valors de manera que permetin una transici del peralt i una variaci de lacceleraci centrfuga acceptables. Aplicant la velocitat 30 km/h a la frmula de la instrucci:

24

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

ipmx = 1,8 - 0,01Vp


On, ipmx Vp s la inclinaci mxima de les vores de la calada respecte a leix de gir del peralt, habitualment leix central de la carretera (%) s la velocitat de projecte (km/h)

Sobt un valor:

ipmx = 1,5
Aquest valor, mitjanant la frmula de la instrucci:

ipmn =
On, lmn pi i pf B

( pf pi ) B1 ipmx

s la longitud mnima del tram de transici de peralt (m) sn el peralt inicial i el peralt nal (%) s lample de carril que es considera de 5 m com a mxim, com sexplicar ms endavant (m)
3. Disseny bsic 25

Resulta una longitud del tram de variaci del peralt de valor:

imn = 3,3 m (per cada 1%)

Ats que sha xat el peralt mxim en un 6%, la longitud mnima de transici dinexi del sentit de peraltat se situa en 20 m. Segons aquesta dada, cada branca de la clotoide caldr que tingui una longitud mnima de 20 m per tal que pugui contenir aquesta variaci del peralt entre dues corbes de sentit oposat. Daltra banda, en el pla de la seguretat, cal assegurar que la variaci de lacceleraci centrfuga en el pla horitzontal no sobrepassi els valors que estableix la instrucci:

Jmx = 0,7
Segons la frmula de la instrucci:

Lmn =
On, Lmn Ve J R1 R0 p1 p0

Ve 46,656J

Ve2

R0

1,27

( p0 p1 )

(1 R0 / R1)

s la longitud mnima de la clotoide s la velocitat especca de la corba circular associada de radi menor (km/h) s la variaci de lacceleraci centrfuga (m/s3) s el radi de la corba circular associada de radi major (m) s el radi de la corba circular associada de radi menor (m) s el peralt de la corba circular associada de radi major (%) s el peralt de la corba circular associada de radi menor (%)

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Sobt en el cas ms restrictiu (radi mnim de 30 m) un valor de:

Lmin = 20,56 m
A partir de la frmula de la instrucci:

RL = A2
On, R L A s el radi de la corba (m) s la longitud de la corba (m) s el parmetre de la clotoide

Sobt la taula segent de correspondncia de valors: RADI (m) 15 20 25 30 35 40 45 PERALT (%) 6 6 6 6 6 6 6 CLOTOIDE (A) 18 20 23 25 27 29 30

3. Disseny bsic

Lmn (m) 20 20 20 20 20 20 20

Taula 3.1 Peralt i clotoide en funci del radi de curvatura Per nalitzar, cal esmentar que tot el que fa referncia a les longituds mnimes i mximes de les rectes estipulades en la Norma 3.1-IC sn consideracions que no sescauen en els traats de carreteres de muntanya.

Imatge 3.4 C-28 al Port de la Bonaigua - DTES

26

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3.1.4 Traat en alat


Pel que fa als parmetres per al traat en alat, hom intentar ajustar-se estrictament als valors lmits xats per la Norma 3.1-IC. Cal tenir en compte que en el cas de les zones muntanyenques la possibilitat de gel en calada augmenta, per la qual cosa no resulta aconsellable excedir les inclinacions longitudinals mximes del 10%. Per ltim, cal tenir en compte que en les corbes les inclinacions de leix de la carretera sincrementen en la vora del carril interior. Aix tamb succeeix en els trams de transici de peralt, en la vora exterior del carril on el peralt varia en el mateix sentit que la inclinaci longitudinal. En aquests dos casos, sadmetr un increment de la inclinaci longitudinal de la vora de carril ns al 2%, respecte al pendent longitudinal de leix. Daltra banda, es recomana respectar com a mxim pendent combinat (resultant del pendent longitudinal ms el peralt) el 10%. Tenint en compte els anteriors pargrafs i els sobreamples que sindiquen ms endavant, sobt la taula de correspondncia segent entre les diferents alineacions en planta i les inclinacions longitudinals que admeten:
3. Disseny bsic 27

RADI (m) 15 20 25 30 35 40 45

INCLINACI (%) 5,30 6,00 6,40 6,80 7,00 7,20 7,30

Taula 3.2 Inclinaci en funci del radi de curvatura Finalment, per establir els acords mnims de transici entre dues inclinacions, sha considerat una velocitat de disseny de 30 km/h i sha tingut en compte la instrucci. Amb aquestes consideracions es recomanen els parmetres mnims segents: Kv convexa mnima= 150 m Kv cncava mnima = 200 m Tanmateix, en cap cas no sempraran acords de longituds menors de 20 m.

3.1.5 Coordinaci de la planta i alat


Els criteris de coordinaci entre els elements de traat en planta i els elements de traat en alat es basen en aspectes esttics i de visibilitat. En el cas duna carretera de muntanya, les prdues de visibilitat sovint les provoquen les caracterstiques abruptes del terreny, i s responsabilitat del projectista no incrementar-les. Entre totes les recomanacions que explicita la Norma 3.1-IC, es considera ineludible la que es refereix a evitar la coincidncia dun acord convex en alat amb canvi de curvatura en planta. Tamb es considera fonamental respectar la recomanaci de no fer coincidir ms dun acord vertical en una mateixa alineaci en planta. No cal dir que totes les altres recomanacions que en aquest sentit guren en lesmentada norma, sn daplicaci desitjable sempre que sigui possible.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3.1.6 Secci transversal


Per a una velocitat de 40 km/h, la secci transversal mnima que estipula la Norma 3.1-IC consta de dos carrils de 3 m damplada i vorals exteriors de 0,50 m. En una carretera de muntanya, on els desnivells de lentorn poden ser importants, es fa imprescindible la disposici de bermes dalmenys 0,50 m per a la collocaci de barreres. Daltra banda, la sinuositat del traat i la successi de sobreamples fa recomanable disposar carrils de 3,50 m sempre que sigui possible per evitar transicions damplada massa brusques. Els amples totals de carril, considerant els sobreamples, que cal aplicar a les diferents corbes circulars es detallen en el quadre segent (sespecica lample total del carril en metres):

RADI (m) 15 20
3. Disseny bsic

INCLINACI (%) 5 5 5 4,35 4,15 4 3,90

25 30 35 40 45

Taula 3.3 Ample de carril en funci del radi de curvatura Per a les seccions especials en tnels, viaductes i llits de frenada saplicaran les especicacions que guren en la Norma 3.1-IC.

3.1.7 Ajustos de leix de les infraestructures


Finalment, i amb lobjecte de minvar locupaci de lespai per part de la infraestructura, per tamb per optimitzar altres factors com sn la minimitzaci dels moviments de terres o laparici de grans talussos, conjuntament amb el que sha exposat ns ara, es pot estudiar encara en la fase de denici de la traa lajustament de leix de la infraestructura (en planta o en alat). Segons els casos, es pot dir que: En desmunts i trinxeres molt importants es pot alar la rasant o desplaar leix cap al fons de la vall uns metres per reduir lafectaci. En terraplens importants es pot baixar la rasant o desplaar leix cap a la carena uns metres per reduir lafectaci. La combinaci mltiple de tots aquests factors ha de permetre trobar la soluci ptima per a cada cas.

28

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3.2 Drenatge
El drenatge ha de garantir levacuaci de les aiges interceptades per la traa, complint amb les recomanacions de lAgncia Catalana de lAigua i la Instrucci 5.2-IC de drenatge supercial, per amb un disseny dels elements (baixants, dissipadors denergia, cunetes de guarda, etc.) ms acurat amb el seu entorn muntanyenc. Sha de tenir en compte que les carreteres de muntanya es troben en les capaleres de les conques, fet que produeix una hidrologia supercial amb cabals elevats pels temps de concentraci petits i a velocitats elevades pels forts pendents del terreny. La combinaci daquests dos elements provoca un elevat risc derosi i el possible arrossegament de pedres de dimetre mitj i gran. El disseny dels elements de protecci enfront de lerosi i lelecci dels materials haur de seguir una certa concordana amb els materials escollits en els murs i les estructures. En tot cas, sempre que sigui possible, tenint en compte els fenmens derosi i sedimentaci, els endegaments i els elements de protecci davingudes es realitzaran mitjanant materials el ms naturals possible, evitant els revestiments, a poder ser amb elements vegetals i amb traats adaptats al terreny natural.
3. Disseny bsic

Imatge 3.5 Endegament situat a lentrada de lobra de drenatge - CICSA Les obres de drenatge transversal i longitudinal es deneixen per permetre una dinmica i un ux adequat del sistema hidrolgic. En el primer cas donen la continutat a les lleres que resulten interceptades pel traat i en el segon permeten levacuaci correcta de les aiges, que cauen sobre la carretera mateixa i els talussos adjacents, ns a les lleres naturals. Les noves obres de drenatge transversal es projectaran per un perode de retorn de 500 anys, tal com indica lAgncia Catalana de lAigua segons la publicaci Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai uvial, del juny del 2006. Parallelament els clculs hidrolgics i hidrulics shauran de fer tal com sespeciquen en la publicaci de lAgncia Catalana de lAigua Recomanacions tcniques per als estudis dinundabilitat dmbit local, del mar del 2003. Els elements de drenatge longitudinal es projectaran per un perode de retorn de 25 anys tal com exigeix la Instrucci 5.2-I.C drenatge supercial, del juliol del 1990. Les obres de drenatge transversal representen un paper fonamental per garantir la permeabilitat transversal de la via per a la fauna. Per aix, independentment que shabilitin passos especcs de fauna en els corredors interceptats per la traa, totes les obres de drenatge transversal es dissenyaran per permetre el pas dinvertebrats i de petits mamfers.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

29

Per aquest motiu, es recomana modicar la base de les seccions circulars per tal que aquesta sigui plana per afavorir el pas de la fauna. En lleres daiges permanents o freqents, tamb caldr habilitar les bases de lobra de drenatge, tant si s circular com marc, per afavorir la creaci duna llera daiges baixes. A la vegada es dotar als pericons i a les estructures de captaci de rampes descapament per a la fauna, en aquells trams ms conictius.
1

3. Disseny bsic

Imatge 3.6 Obres de drenatge transversal - DTES 1 - Tub amb dissipador denergia a la sortida 2 - Maoneria Es desaconsella, en general, projectar obres de drenatge transversal amb acer corrugat, ats que augmenten considerablement les dicultats de pas per a la fauna i les tasques de manteniment.

30

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

En general, els elements de drenatge longitudinal es dissenyaran adequant-los el millor possible als moviments de la fauna evitant els possibles punts datrapada. Des del punt de vista paisatgstic, sadoptaran mesures que minimitzin limpacte visual de les cunetes laterals, baixants i canalitzacions, utilitzant revestiments de pedra, escullera amb materials del lloc, formig imprs o tinta, i qualsevol altra tcnica que possibiliti una integraci adequada en el medi.
1 2

Imatge 3.7 Elements del drenatge longitudinal: 1 - Cuneta TTR-15 a peu de desmunt - CICSA 2 - Tub amb dissipador denergia a la sortida - DTES 3 - Baixant de terrapl - DTES 4 - Cuneta a cap de desmunt - CICSA

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

31

3. Disseny bsic

3.3 Paviment
El paviment ha de donar resposta a dos grans objectius com sn tenir sucient capacitat portant per aguantar el trnsit de vehicles pesants que circularan per la carretera i a la vegada resistir les extremes caracterstiques climatolgiques tpiques de les zones de muntanya. Pel dimensionament del ferm per a carreteres de muntanya, igual que en la resta de vies, shaur de tenir en compte la normativa segent: Norma 6.1-IC Seccions de ferm, del Ministeri de Foment, aprovada per lOrdre FOM/3460/2003 de 28 de novembre (BOE de 12 de desembre de 2003). Norma 6.3-IC Rehabilitaci de ferms, del Ministeri de Foment, aprovada per lOrdre FOM/3459/2003 de 28 de novembre (BOE de 12 de desembre de 2003). Ordre circular 21/2007. Sobre ls i especicacions que han de complir els lligants i mescles bituminoses que incorporen cautx procedent de pneumtics fora ds (NFU). En aquestes vies la intensitat mitjana diria acostuma a ser relativament petita, per cal ressaltar que el percentatge de vehicles pesants s bastant elevat, per la qual cosa es condiciona la secci de ferm a disposar, segons el catleg de la Norma 6.1-IC Seccions de ferm. Aquestes vies solen tenir corbes i pendents molt pronunciats, amb radis de gir molt petits i solen estar ubicades en zones on les caracterstiques climatolgiques sn bastant extremes. s recomanable, per tant, disposar de capes de rodament denses o semidenses, evitant mescles bituminoses drenants o obertes, que encara que milloren la seguretat davant de lhidroplaneig, en zones amb canvis de gradient trmic elevat ocasionen problemes de gel/desgel, ocasionant la congelaci de laigua que ltra entre els buits de la mescla i provocant que amb la seva congelaci la capa de mescla bituminosa ssuri. Parallelament les barreges denses o semidenses tamb sn les que donen millor resposta als fundents (sals), imprescindibles per desgelar les carreteres.

3. Disseny bsic

Imatge 3.8 Fissures longitudinals en el paviment tpic en zones amb risc de gelades - DTES

32

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Un altre dels problemes daquestes vies s garantir ladherncia sl-pneumtic, per la qual cosa es recomana projectar lestesa dun tractament supercial antilliscant (bauxita) en zones amb possible risc daccidentalitat, corbes pronunciades, pendents elevats, etc. La bauxita consisteix en laplicaci sobre el paviment duna resina de poliuret de dos components, a sobre shi estn un rid de bauxita calcinada (acolorida o sense pintar), ja que aquest material t un coecient de poliment accelerat molt elevat i garanteix sobre el paviment un coecient de fregament transversal (CRT) molt elevat, aconseguint daquesta manera una adherncia elevada i reduint la distncia de la frenada dels vehicles. En aquestes vies s possible introduir-hi mescles bituminoses que incorporin cautx procedent de pneumtics fora ds (NFU), aix com fer aportaci de materials reciclats procedents del fressat, collaborant aix amb la sostenibilitat ambiental. nicament no s recomanable utilitzar el reciclatge in situ, ja que en ser zones amb temperatures extremes, no s possible garantir la temperatura de lestesa de la barreja i es poden originar problemes dadherncia de la capa estesa amb el ferm existent.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

33

3. Disseny bsic

3.4 Estabilitzaci i tractament de talussos


A partir de les seccions transversals del traat, sestudiar en cada cas la millor implantaci entre projectar talussos en terrapl o desmunt i dissenyar elements de contenci. Dins dels elements de contenci, en cada cas savaluaran els pros i els contres des del punt de vista estructural, econmic, constructiu i ambiental de cada tipologia. En general, els talussos en terrapl o desmunt sn la soluci a la secci transversal que minimitza limpacte ambiental sempre que aquests tinguin un pendent mxim del 3H/2V. Aix es produeix per dos motius: duna banda, sn revegetables fet que ajuda a integrar millor la carretera visualment i, de laltra, acceleren el procs de construcci per la qual cosa es disminueix el dany ecolgic durant les obres. Malgrat aix, tenen linconvenient que augmenten considerablement lmbit docupaci del territori i el moviment de terres.

3. Disseny bsic

Imatge 3.9 Talussos revegetats en terrapl - DTES Tot i aix, en les carreteres de muntanya existeixen nombroses seccions transversals on la implantaci dels talussos en terrapl o desmunt s inviable per raons ambientals i/o econmiques, o en les quals s recomanable minimitzar-ne locupaci i/o compatibilitzar-los amb el pendent mxim recomanat 3H:2V. En aquests casos i aquelles seccions en les quals lalada del tals sigui superior a 15 m, es poden executar murs al peu dels desmunts i terraplens. Amb aquesta actuaci es redueix la superfcie dafectaci i alhora saconsegueix obtenir un pendent que en permeti una bona restauraci. Els murs a peu de desmunt poden estar constituts per blocs de pedra descullera (mur descullera) o per gabions (mur de gabions), i es recomana que tinguin una alada mxima de 3 a 3,5 m, i la seva execuci, si b sha de preveure en la fase de projecte, si es creu convenient en la fase constructiva es poden fer modicacions del projecte per poder executar-los.

34

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Imatge 3.10 Talussos revegetats en desmunt - DTES

Imatge 3.11 Mur de formig a la carretera de Moll GIV-5225 (Ripolls) - CICSA Els elements de contenci de terres permeten una minimitzaci de la secci transversal, i per tant del moviment de terres, per generen un gran impacte ambiental tant visual com ecolgic. Normalment aquests elements de contenci suposen, per a la fauna, una interrupci dels corredors biolgics.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

35

3. Disseny bsic

3. Disseny bsic

Imatge 3.12 Elements de contenci - CICSA 1 - Mur de formig ancorat 2 - Mur de formig revestit de pedra

3 - Mur descullera en sec 4 - Mur de terra armada

La decisi de ladopci de murs a peu de terrapl o de desmunt cal que es valori en la fase dEstudi dImpacte Ambiental (EIA). Aquesta valoraci sha de fer tenint en compte tres parmetres: linters intrnsec de lentorn ocupat pel terrapl i limpacte paisatgstic. Els murs de contenci poden ser de diferents tipologies: de formig armat de terra armada de gabions descullera de mur verd En tots els casos cal preveure la integraci paisatgstica dels murs. Si sopta per aplacar el mur amb pedra de lindret, sobtenen molt bons resultats dintegraci. Els murs de formig es poden integrar tamb mitjanant ladequaci supercial del formig (color, textura, aplacats, etc.) o mitjanant locultaci fsica del mur amb vegetaci. Loxidaci del mur s una altra opci, per tan sols recomanable en entorns paisatgstics de tons ocres i vermellosos. Els gabions cal que estiguin reomplerts amb pedres litolgicament compatibles amb lentorn, i, a ms, amb materials ns i una mica de terra vegetal, per tal que la vegetaci shi pugui implantar amb facilitat. s recomanable que, un cop executat el mur, es realitzi una hidrosembra al frontal del mur.

36

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

El mur verd cal que tingui una hidrosembra adaptada a les condicions particulars del mur de sol o dombra i treballs constants de manteniment regs, resembres, etc. Pel que fa a les esculleres, cal un tractament de restauraci que inclogui el reompliment amb terres vegetals dels forats que queden entre els blocs de pedra i la plantaci posterior en aquests intersticis. Per a cada tipus delements de contenci, es destaquen en la taula segent aspectes ambientals, tcnics i econmics relacionats amb lelement considerat i la seva aplicabilitat en el medi muntanyenc.

Imatge 3.13 Mur de gabions a la C-13 - DTES

Estabilitzaci i tractament de talussos Mur de formig Mur de formig revestit Mur descullera Mur de terra armada Mur verd Mur de gabions Tals revegetable

Tals mxim 90 90 70 90 70 90 33

Construcci Lenta Lenta Mitja Lenta Lenta Mitjana Rpida

Cost econmic Mitj Elevat Baix Baix Elevat Elevat Baix

Impacte ambiental Elevat Mitj Baix Elevat Baix Mitj Baix

Aplicabilitat Baixa Mitjana Alta Baixa Mitjana Mitjana Alta

Taula 3.4 Estabilitzaci i tractament de talussos

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

37

3. Disseny bsic

En carreteres de muntanya es recomana utilitzar talussos revegetables sempre que sigui possible i posteriorment realitzar les mesures correctores amb les espcies ms adients amb el paisatge de lentorn. En el cas de les corbes de ferradura s molt provable que tant els desmunts com el terraplens no es puguin realitzar amb talussos revegetables. En aquestes situacions es recomana recrrer a solucions mixtes entre murs verds i murs de pedra seca o gabions pel seu carcter ms exible i integrable amb lentorn muntanyenc.

3. Disseny bsic

Imatge 3.14 Exemples de murs mixtos - CICSA - DTES

Imatge 3.15 Detall de lestructura - DTES

38

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Respecte a limpacte visual dels talussos, es pot reduir aplicant tcniques de bioenginyeria2, algunes de les quals es detallen ms endavant, que permeten revegetar talussos ms verticals a un 3H/2V, per cal estudiar-ne la idonetat segons les condicions climatolgiques, edafolgiques i biolgiques. En aquestes tcniques sempre shaur de treballar amb espcies autctones per solucionar problemes i millorar lestat ecolgic dels espais en qu sactua. Quan la carretera discorre en trinxera i els desmunts sn molt desproporcionats, s recomanable implementar un fals tnel. Aquests elements disminueixen limpacte visual i mantenen les condicions originals de corredor biolgic. Un cop acabada lobra del fals tnel cal fer el rebliment de les terres ns a recuperar el relleu original.

Imatge 3.16 Construcci del fals tnel de la Cavorca a la C-37 - EGAM Travessar un muntanya amb tnel s ms costs que fer-ho mitjanant trinxeres. Els avantatges, per, no noms sn ambientals sin que tamb sn de traat. Els tnels poden reduir el pendent de la carretera i escurar notablement la longitud de la traa. Amb la construcci de tnels, es minva, a ms, un dels impactes indirectes ms importants de la construcci dinfraestructures en zones de relleu abrupte: la generaci dun gran volum de materials excedentaris provinent de les excavacions. Tot i que la construcci de tnels i falsos tnels presenta grans avantatges, no est exempta dimpactes que poden arribar a ser importants i que, per tant, cal preveure i corregir en els corresponents projectes constructius i de mesures correctores. Amb lobjecte daconseguir una plena integraci de lestructura, en la construcci de falsos tnels sha de tenir present complir una srie de condicions: el reblert de terres ha de restituir la morfologia original, s a dir, ha de donar continutat al relleu natural a banda i banda de la infraestructura la longitud del fals tnel ha de ser la que permeti integrar la trinxera en el seu entorn lestructura del fals tnel ha de suportar, quan convingui, crregues asimtriques, com a conseqncia duna acumulaci de terres superiors a un dels costats del fals tnel. Com a mesura complementria dintegraci paisatgstica es pot plantejar tamb la construcci de falsos tnels a les embocadures de tnels, que consisteix a construir una estructura sobre la qual es puguin posar terres, de manera que la part frontal de lexcavaci quedi tapada. Per assegurar la mxima integraci amb lentorn, el fals tnel ha de tenir prou longitud com perqu el reblert de terres arribi a tapar al mxim els desmunts, tant frontals com laterals. Cal tenir present que el pendent mxim de les terres de reblert s 3H:2V.
2 Normes tecnolgiques de jardineria i paisatgisme del Collegi Ocial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya (COETAPAC)

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

39

3. Disseny bsic

3.5 Estructures
En els captols anteriors shan explicat els criteris que cal adoptar per fer compatible la normativa vigent de traat, encaminada sobretot a garantir la seguretat dels usuaris de la carretera, i la mnima afectaci al medi. Els esmentats criteris constitueixen, per si mateixos, la millor garantia per a una integraci correcta de les obres de fbrica a lentorn. Resulta evident que les obres de fbrica i estructures duna carretera ben encaixada en el terreny no seran importants, i si ms no el seu impacte ser al ms redut possible. Daltra banda, cal esperar que en carreteres de muntanya, en general no sovintegin els enllaos a diferent nivell i que no calgui travessar lleres massa importants. Es pot donar el cas que en un determinat projecte de millora o nova carretera es resolgui sense obres de fbrica, ats que no es creua cap infraestructura i que les lleres travessades es pugin salvar amb obres de drenatge. La frontera entre una obra de drenatge i una obra de fbrica s difusa i cap normativa o recomanaci estableix res al respecte. Intentant harmonitzar els criteris hidrulics i els estructurals, i sense cap pretensi daportar un carcter normatiu, en carreteres de muntanya es pot considerar que sn obres de drenatge transversal els tubs o marcs ns a 8 m de llum i a partir daquesta llum, per a qualsevol tipologia, sn obres de fbrica o estructures.
3. Disseny bsic
1 2

Imatge 3.17 Estructures en carreteres de muntanya - CICSA 1 - Obra de drenatge 2 - Obra de fbrica En els apartats segents es tractar destablir els criteris i les lnies dactuaci encaminades a minimitzar els impactes duna obra de fbrica o estructura en les carreteres de muntanya.

3.5.1 Consideracions generals


En primer lloc, cal indicar que els condicionants o les recomanacions per al traat han de prevaler sobre els de les obres de fbrica. Es considera que lafectaci global que provoca una carretera depn, bsicament, del seu traat, essent lobra de fbrica un element, que malgrat que shagi de cuidar, no ser decisiu. Lgicament sempre es podran trobar excepcions en les quals lobra de fbrica sigui determinant, per en general no ser aix. En segon lloc, cal tenir present que la funcionalitat de lestructura s irrenunciable, s a dir, si passa sobre o sota un ferrocarril ha de complir les prescripcions xades amb la companyia administradora de la lnia i si passa sobre un riu ha de complir els criteris que lAdministraci responsable xi al respecte. En tercer lloc, cal tenir en compte que la tendncia general, per minimitzar impactes, de projectar obres de fbrica de grans llums, en el cas de carreteres de muntanya pot resultar contraproduent, ja que pot donar lloc a traats inadequats, sobretot en alat, i afectacions al medi dentitat, durant la seva construcci.

40

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

2 1

Imatge 3.18 Obres de fbrica 1 - Viaducte sobre el riu Bonaigua (Pallars Sobir) - DTES 2 - Pas sobre el Segre a la C-14 (Alt Urgell) - DTES 3 - Pas inferior al ferrocarril cap a Darnius (Alt Empord) - CICSA Es recomana, per tant, pensar que quan es tracta duna carretera de muntanya els criteris shan de matisar i sobretot shan dadaptar a les caracterstiques morfolgiques daquest entorn tan peculiar. Finalment cal afegir que si el document en redacci ja disposa de la Declaraci dImpacte Ambiental (DIA), com en el cas de la majoria de projectes constructius, cal complir-la.

3.5.2 Plantejament
En el cas que shagi dafrontar el disseny duna obra de fbrica en una carretera de muntanya, inicialment sha dintentar que passi desapercebuda, s a dir, que tingui el menor impacte visual possible. Si aix no s possible es planteja el dubte danar a buscar un element singular que destaqui i aporti una nova qualitat al paisatge, o, per contra, dissenyar una obra de fbrica estndard, que malgrat que no aporti res de nou a lentorn acabi passant al mxim de desapercebuda i integrada amb el paisatge existent. Aquest dubte no t resposta genrica i cal plantejar-lo de nou en cada cas. Depn, duna banda, de lentorn de lestructura i, de laltra, dels recursos que es poden destinar per a la seva construcci.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

41

3. Disseny bsic

En general, en les carreteres de muntanya el ms probable s trobar estructures de petites dimensions que no pas els grans viaductes ms tpics de les zones planes. Aquest fet respon a les caracterstiques morfolgiques de la muntanya i a la importncia viria de la carretera, que normalment no justiquen grans estructures ni per motius econmics ni ambientals. Tot i que de vegades, en una carretera de muntanya es pot donar el cas que shagi de superar una lnia de ferrocarril, una altra carretera o una llera important per motius hidrulics o ambientals i aleshores calgui projectar obres de fbrica dentitat.

3. Disseny bsic

Imatge 3.19 Pont de riu Major a la carretera GI-503 de Maanet a Tapis (Alt Empord) - CICSA

3.5.3 Materials
Les obres de fbrica, en funci dels materials emprats per a la seva construcci, es classiquen com segueix:

De maoneria
Actualment quasi ha desaparegut pel seu elevat cost i la manca de m dobra especialitzada. Tan sols es projecten alguns murs daquest tipus, com sha indicat en el captol corresponent als elements de contenci. Sn daplicaci a voltes de llums petites i estreps descassa alada. Les obres de fbrica construdes amb aquests materials proporcionen un aspecte agradable (impacte visual redut) i queden ben integrades a lentorn. No obstant no cal oblidar que el subministrament de la pedra obliga al manteniment de pedreres i a un transport important.

42

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Imatge 3.20 (esquerra i superior) Estructures de maoneria - DTES

De formig en massa
Lmbit dutilitzaci s molt semblant al de la maoneria, per actualment tamb quasi ha desaparegut perqu no es preveuen en les normatives vigents. Sn igualment daplicaci a voltes de llums petits i estreps descassa alada. En general obliguen a elements poc esvelts, que provoquen impactes visuals importants.

De formig armat
Actualment s el material ms utilitzat en estructures, principalment per a fonaments i alats de piles i estreps. Per a taulers de trams rectes la seva utilitzaci queda limitada ns a llums duns 15 m. El cost de les obres de fbrica de formig armat s ptim dintre del seu camp dutilitzaci. En alats permeten elements esvelts, per en taulers la relaci llum/cantell s alta. Els impactes que provoquen poden classicar-se com a mitjans.

De formig pretensat
Actualment es el material ms utilitzat; principalment, per a taulers de trams rectes. El cost dels taulers daquest material s ptim dintre del seu camp dutilitzaci que arriba, competitivament, ns a llums de 100 m. Permet taulers esvelts amb relacions llum/cantell que poden arribar a 30. Els impactes que provoquen poden classicar-se com a baixos.

Mixtos dacer i formig


El seu camp daplicaci coincideix amb els de formig pretensat, amb els quals competeixen econmicament depenent del preu de lacer. Particularment, no s massa convenient utilitzar-los en les carreteres de muntanya, ats que per minimitzar els efectes de les nevades sutilitzen sals fundents altament perjudicials per a la conservaci de lacer.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

43

3. Disseny bsic

Dacer
El seu camp daplicaci sn els grans llums, circumstncia que no cal esperar en les carreteres de muntanya. A ms tenen el problema de les sals, indicat a lapartat anterior. A continuaci es resumeixen en un quadre els criteris daplicaci, pel que fa als materials en les carreteres de muntanya:

Material Maoneria Formig armat Formig pretensat


3. Disseny bsic

Llums <10 m <15 m <100 m <100 m >100 m

Construcci Lenta Mitjana Rpida Rpida Rpida

Cost econmic Alt Baix Baix Mitj Elevat

Impacte ambiental Baix Mitj Baix Baix Baix

Aplicabilitat Alta Mitjana Alta Alta (*) Mitjana (*)

Mixta dacer i formig Acer

Taula 3.5 Materials emprats en estructures (*) No sha dutilitzar en zones amb riscos de nevades

3.5.4 Procs executiu


Les obres de fbrica, en funci del procs executiu seguit per a la seva construcci, es classiquen com segueix:

Obres de fbrica executades in situ


Des de fa uns quaranta anys, data en la qual apareix duna manera competitiva lelement prefabricat, han anat perdent quota de mercat. En el cost daquest tipus destructura la m dobra t un pes important, i aix dna una incertesa de cost que no agrada al constructor. Els seus camps daplicaci sn quasi antagnics, duna banda, les petites obres de fbrica i, de laltra, els grans viaductes. Encara que la prefabricaci ja resulta molt competitiva en el camp de les petites obres de fbrica, i ns i tot les obres de drenatge, es continuen executant moltes petites obres de fbrica in situ. Actualment, es recomana construir ponts integrals (sense juntes ni suports de neopr) pel seu baix cost de manteniment. Aquest tipus de pont, bsicament realitzat in situ, s obligatori en alguns pasos dintre del seu camp daplicaci, que sn els ponts de llum inferiors als 80 m i amb poc esviatge. Daltra banda, els grans viaductes, malgrat que no sovintegen en carreteres de muntanya, cal realitzar-los in situ. Al respecte cal dir que, en els darrers anys, els cindris han millorat tcnicament i econmicament, fet que ha suposat un fort creixement del nombre de viaductes realitzats in situ. En principi, una obra executada in situ provoca un impacte, de qualsevol tipus, menor que el duna obra prefabricada. No obstant aix, cal ser prudents en aquesta armaci, ats que els impactes depenen en gran part de la cura en qu sexecuta lestructura. Cal pensar que, a part de limpacte visual que depn de lencaix i el disseny, els principals impactes ambientals que provoca una obra de fbrica sn deguts a la seva execuci.

44

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Obres de fbrica amb percentatge significatiu de prefabricaci


Laparici de lelement prefabricat conjuntament amb labaratiment del transport, a causa de la millora de les infraestructures i el baix preu dels combustibles, han provocat un desenvolupament molt important de les estructures daquest tipus. El gran avantatge daquest tipus dobres s el baix cost i sobretot el seu control. No hi ha obres totalment prefabricades. Aquesta tcnica saplica, preferentment, als taulers de llums inferiors a 50 m i tamb als alats de piles i estreps. En els fonaments, ocasionalment es poden utilitzar pilots prefabricats, per quasi sempre sexecuten in situ. En principi una obra amb prefabricats provoca ms impacte que una executada in situ, per, tal com sha dit abans, aix no es pot dir duna manera general, ats que els impactes depenen en gran part de la cura en qu sexecuta lestructura. Es resumeixen en el quadre segent els criteris daplicaci, pel que fa al procs executiu en les carreteres de muntanya: Procs executiu Executats in situ Executats amb percentatge significatiu de prefabricaci Llums <10 m >50 m Construcci Lenta Cost econmic Mitj Impacte ambiental Baix Aplicabilitat Alta
3. Disseny bsic 45

>10 m <50 m

Rpida

Baix

Mitj

Mitjana

Taula 3.6 Procs executiu de les estructures

3.5.5 Tipologia
Les obres de fbrica, en funci de la tipologia estructural, es classiquen com segueix a continuaci de ms a menys utilitzades en carretera de muntanya:

Voltes amb reblert de terres


Es tracta de la tipologia ms utilitzada ns que lacer es va incorporar al mn de la construcci. Encara sutilitza per salvar llums ns a uns 15 m, per el seu s est en un clar retrocs, ats que el cost daquest tipus destructura s elevat.

Marc o prtics de formig


Es tracta de la tipologia ms utilitzada per a llums de ns a uns 15 m. El motiu pel qual es tria aquesta tipologia s el baix cost, que deriva de la facilitat dexecuci i la possibilitat de prefabricaci, sobretot amb llums petits.

Trams rectes birecolzats


Es tracta de la tipologia ms utilitzada actualment per a llums inferiors als 50 m. El motiu pel qual es tria aquesta tipologia, tamb s el baix cost, que deriva de la facilitat per prefabricar els elements de ms cost (les bigues) i la rapidesa dexecuci.

Trams rectes continus


Es tracta de la tipologia ms utilitzada actualment per a llums entre 50 i 100 m. El motiu pel qual es tria aquesta tipologia s el que proporciona el cost ms baix possible, que deriva del gran desenvolupament que han tingut, en els darrers anys, els cindris de tot tipus.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Grans arcs
Es tracta duna soluci elegant per a determinades situacions geogrques. El seu principal camp daplicaci sn els llums entre 50 i 150 m, sempre que la fonamentaci sigui senzilla. El cost de les obres daquesta tipologia resulta elevat, si b en determinades situacions resulta competitiu.

Ponts penjats i atirantats


Cal situar aquestes tipologies en el grup dels ponts singulars. No s provable que en una carretera de muntanya calgui recorre a estructures daquest tipus, per en algun cas particular pot resoldre, amb una esttica immillorable i un impacte redut, una situaci difcil per a tipologies ms convencionals. El cost daquestes estructures s alt i el procs executiu complicat. Es resumeixen en el quadre segent els criteris daplicaci, pel que fa a la tipologia estructural en les carreteres de muntanya: Tipologia estructural Voltes amb reblert de terres Marcs i prtics de formig Trams rectes birecolzats Trams continus Grans arcs Ponts atirantats i penjants Llums <15 m <15 m <50 m >50 m <100 m >100 m <150 m >100 m Construcci Lenta Rpida Rpida Mitjana Lenta Mitjana Cost econmic Mitj Baix Baix Mitj Elevat Elevat Impacte ambiental Baix Mitj Elevat Mitj Mitj Mitj Aplicabilitat Alta Mitjana Baixa Mitjana Baixa (*)

3. Disseny bsic

Taula 3.7 Tipologies estructurals (*) La seva aplicaci en carreteres de muntanya no respon ni a criteris econmics ni ambientals.

3.5.6 Consideracions nals


Estudiant els quadres anteriors, es dedueix que no es possible establir criteris generals per determinar un determinat tipus de material, procs executiu o tipologia de pont. La millor opci sempre ser la que millor sadapti al terreny i al traat, independentment de materials, procs o tipologies. A lhora dencaixar el millor possible aquestes estructures, s imprescindible realitzar els preceptius estudis geotcnics i hidrulics per aix poder caracteritzar adequadament el medi fsic on semplacin. En aquests mbits, s del tot ineludible realitzar un treball multidisciplinari entre els coneixements estructurals, geotcnics i hidrulics, en el moment destablir la disposici de piles i estreps. Encara que ja sha dit abans, cal repetir el concepte que no serveix de res projectar una estructura, tot i que estigui ben encaixada en el terreny, que obligui a un traat inadequat. El traat ha de prevaler sobre lestructura, ats que els impactes globals de la infraestructura deriven, bsicament, de lencaix geomtric de la carretera i molt poc del disseny de lestructura. Amb tot, nalment sindiquen una srie de recomanacions o criteris per a lelecci dun determinat tipus destructura per a les carreteres de muntanya:

46

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

No condicionar el traat per lestructura. Cuidar lesttica. Evitar, si s possible, les grans llums. Evitar estreps de gran alada. Evitar els treballs a mitja vessant. No renunciar a grans estructures, si cal afavorir el traat. Integrar els acabats. Utilitzar materials naturals quan sigui possible. Observant la llista anterior, es dedueix que algunes de les recomanacions sn contradictries. Com a exemple cal evitar les grans llums i projectar estreps de poca alada. s per aix que es vol concloure aquest apartat amb el que ha estat un leitmotiv continuat: No es poden establir criteris generals per a les obres de fbrica, la lgica ha de prevaler sempre sobre altres consideracions.
3. Disseny bsic
RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

47

3.6 Sistemes de contenci


Els sistemes per a contenci de vehicles sn elements lineals de forta presncia visual. La seva elecci pot condicionar de forma elevada limpacte visual de la carretera sobre el medi.
1

3. Disseny bsic

Imatge 3.21 Barreres de protecci 1 - Barrera metllica - DTES 2 - Barrera de formig - CICSA 3 - Barrera de mur de pedra - DTES 4 - Barrera de fusta - CICSA A continuaci sadjunta una taula daplicaci dels diferents sistemes de contenci per a vehicles amb els seus pros i contres. Aquesta taula no pretn ser impositiva, sin que intenta tenir en compte totes les variables que condicionen lelecci mateixa, i supeditant sempre la millor implantaci segons les caracterstiques de cada cas.

48

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Sistemes de contenci Barrera metllica Barrera de formig prefabricada Barrera de formig in situ Barrera de fusta Barrera de mur de pedra

Adaptaci al medi Baixa Baixa

Facilitat de drenatge Alta Alta

Compliment Ocupaci de la de berma normativa 0,75 m 0,50 m S S

Cost ambiental Alt Mitj

Aplicabilitat Baixa Baixa

Mitjana Alta Alta

Mitjana Alta Baixa

0,50 m 0,50 m 1m

S No No

Mitj Baix Alt

Alta Mitjana Baixa

Es recomana evitar totes aquelles solucions que no compleixin amb la normativa vigent o que no estiguin homologades, sobretot per motius de seguretat, per tamb perqu els posteriors treballs per adequar-les no sempre van acord amb la millor integraci de la carretera. Per tant, a partir de la taula anterior, es pot deduir que com a sistema de contenci per a vehicles en carreteres de muntanya, resulta ms adient la barrera de formig in situ. Es tracta dun element segur i homologat que amb un tractament supercial del formig es pot adequar millor al paisatge de lentorn.

Imatge 3.22 Barrera de formig amb tractament supercial - CICSA Cal posar de manifest que, concretament en el cas de barreres de fusta, la normativa europea, que possiblement entrar en vigor en els propers anys, preveu la utilitzaci daquestes barreres que hauran dacreditar una srie dexigncies en relaci amb el nivell de retenci, intensitat de limpacte, etc. Les carreteres de muntanya molt freqentment sn dus per a motoristes, per tant, tamb shauran de protegir enfront dels possibles accidents per aquest tipus de vehicles.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

49

3. Disseny bsic

Taula 3.8 Sistemes de contenci

Imatge 3.23 Barrera de mur de pedra que sha hagut de suplir per una de metllica - CICSA

3. Disseny bsic

Imatge 3.24 Barreres metlliques - CICSA i mixta - DTES protegides per als motoristes Ms recentment, es poden anar a solucions mixtes entre diferents materials. Tot i que la majoria actualment no estan homologades sn solucions ms exibles i que tenen una elevada adaptabilitat amb lentorn.

Imatge 3.25 Barreres de protecci mixta CICSA - DTES En tot cas lelecci del sistema de contenci per a vehicles mai no haur danar en detriment de la seguretat dels usuaris de la carretera.

50

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3.7 Senyalitzaci
La senyalitzaci vertical haur de complir la Instrucci de carreteres Norma 8.1-IC de sealitzaci vertical. Cal tenir en compte que la senyalitzaci vertical s un element fora important dins de la carretera perqu aporta informaci a lusuari de lindret per on circula tant des del punt de vista viari com cultural. La senyalitzaci horitzontal shaur dadequar a la Instrucci de carreteres Norma 8.2-IC de marques vials. En carreteres de traat fora sinus la senyalitzaci no podr adaptar-se a lestricte compliment de les esmentades normes.

Imatge 3.26 Senyalitzaci vertical i horitzontal en carretera de muntanya - DTES - CICSA

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

51

3. Disseny bsic

Aix doncs, en molts casos la senyalitzaci horitzontal constar duna lnia discontnua i la vertical duna senyal que indiqui que la lnia discontinua nicament indica separaci de carrils i que es podr avanar sempre que es consideri adequat i segur. Pel que fa als materials a aplicar, existeixen en el mercat pintures per a la senyalitzaci horitzontal de base ecolgica que la seva utilitzaci resulta especialment recomanable en medis sensibles com sn els de muntanya. En aquells trams ms susceptibles a patir boires i nevades, shaur de disposar de balises per indicar la traa de la carretera a seguir.

3. Disseny bsic

Imatge 3.27 Abalisament en carreteres de muntanya - DTES

52

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

4. TCNIQUES DE BIOENGINYERIA I CARRETERES DE MUNTANYA

4. TCNIQUES DE BIOENGINYERIA I CARRETERES DE MUNTANYA


4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

La construcci de noves infraestructures viries a Catalunya en zones de muntanya representa una de les fonts dimpactes ambientals ms important en aquest mbit. Aix s degut, al nostre pas, al fet que tenim habitualment una orograa complicada que diculta molt la construcci daquest tipus dinfraestructura; cal tenir en compte que gran part de les pistes forestals transcorren per indrets on el pendent transversal s superior al 40%. La incidncia paisatgstica o lerosi derivada de la construcci o condicionament daquest tipus de carreteres afegeixen un grau ms dimpacte associat, com laugment de la inestabilitat dels vessants i del risc derosi. Tenint en compte la important quantitat de terra que es mou al llarg de les obres duna infraestructura lineal, i que tots els talussos de nova generaci han de ser estables, lobjectiu a assolir s la seva rpida revegetaci per evitar laparici de processos erosius que comportin la prdua de sl de millor qualitat i esdevenir un risc geolgic a llarg termini. Les tcniques de bioenginyeria en medis tan sensibles com pels que discorren les carreteres de muntanya, es demostren com a especialment tils per assolir els objectius de preservaci del sl i una integraci paisatgstica satisfactria de la cicatriu de la infraestructura en el medi. s per aquest motiu que es dedica un apartat especc a exposar-ne les principals, tant per a la restauraci de talussos amb inestabilitat supercial i geotcnica, com per a la restauraci de les zones uvials que puguin resultar afectades pel condicionament o construcci duna nova carretera.

54

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

4.1 Tcniques de bioenginyeria per a la restauraci de talussos


4.1.1 Talussos amb inestabilitat supercial (de pendent baix a elevat)
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

1. Ja protector amb herbcies de la zona


Es deneix com a coberta qualsevol material orgnic o inorgnic aplicat a la superfcie del sl per protegir les llavors, mantenir ms uniformes les temperatures del sl, reduir levapotranspiraci, enriquir el sl o reduir lerosi en absorbir limpacte directe de les gotes de pluja. Una tcnica molt simple i sovint molt eca s la utilitzaci dherba de la zona segada (sobretot en rees protegides) aplicada sobre la superfcie del sl a protegir. La simple aplicaci del ja protector de la desbrossada en talussos digual o menys de 30 s una tcnica molt recomanable. Cal tenir en compte els temps on aquestes espcies presenten llavor i evitar la manipulaci excessiva entre tallat i aplicat. Resulta molt interessant utilitzar per a la manipulaci recipients tipus Big-bags. La tcnica es pot millorar si hi passem el corr, tamb es pot utilitzar material extern com la cellulosa o palla de cereal. Es tindr la precauci que durant lestesa no es formin conglomerats dherba que dicultin la germinaci. Es considera una dosi ptima si queda inclosa en linterval de 300-500 g/m2.

2. Millora del sl
Sn els treballs consistents en la millora de lestructura edca i/o la fertilitat qumica dels sls afectats per la creaci o modicaci de talussos. Aquesta soluci accelera el procs de reinserci de lrea que ha estat impactada. La capacitat de retenci dhumitat dun sl est condicionat per la seva textura, de manera que per obtenir el valor ptim per a la seva regeneraci, es poden realitzar aportaments de terres vegetals franques. En alguns casos la terra a aportar pot ser ms sorrenca o argilosa per tal que un cop barrejada amb el sl present el resultat sigui un sl franc. Terra vegetal: s la barreja de sorra, llims, argila i matria orgnica junt amb els microorganismes corresponents. Aquestes terres hauran de tenir una textura franca, bastant sorrenca i amb un ndex de plasticitat menor de 8. El pH haur de ser de 6,2-7 que s lptim per al desenvolupament de bacteris i fongs fertilitzants. La reposici del sl, en altres casos, passa per una aplicaci adequada dadobs, incorporaci desmenes orgniques, per corregir lacidesa, o daltres..... Adobs orgnics: sn productes procedents, o no, de la transformaci de la matria orgnica daltres ssers vius que poden ser aprotats i assimilats pels components del regne vegetal. Normalment, aquesta transformaci s produda per lacci duna srie de microorganismes, la majoria aerobis, que tenen com a missi transformar la matria orgnica inicial, no assimilable pels vegetals, en un producte nal que ja pot ser aprotat per les plantes i que les ajudar a millorar les seves condicions de vida. La matria orgnica del sl incrementa laportaci dhumus, permet millorar la textura i lestructura del sl i el fa ms frtil, ja que augmenta la seva ora microbiana. Es poden establir diferents categories del producte segons lorigen: de procedncia animal (dejeccions, banyes, ossamenta, residus de pesca, etc.), de procedncia vegetal (torba, residus de cultius, fulles, etc.) o mixtos (fems, residus slids urbans (RSU), mantells i adobs orgnics comercials). Per naturalesa, tenen com a mnim un 2% de N orgnic; la suma de N, P2O5 i K2O ha de ser 6%, i la matria orgnica total 30%. La seva humitat mnima s del 30%. Compost: s matria orgnica que ha estat estabilitzada ns a transformar-se en un producte semblant a les substncies hmiques del sl, lliure de patgens i de llavor de males herbes. No atrau insectes o vectors i pot ser manejat i emmagatzemat sense ocasionar molsties; s benecis per al sl i per al creixement de les plantes.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

55

Adobs organominerals: sn productes constituts per una part important dun substrat de naturalesa orgnica que es pot enriquir normalment amb N, P, K, microelements, cids hmics i cids flvics, etc. Els bons adobs organominerals es caracteritzen perqu els elements que els componen, un cop feta la barreja, pateixen una operaci de mlta, fermentaci i homogenetzaci que dna com a resultat un producte de caracterstiques homognies. Tenen com a mnim un 1% de N orgnic. La suma de lN total, P2O5 i K2O ha de ser superior al 13%. Adobs minerals: sn els productes sense matria orgnica que sobtenen com a resultat duna reacci de sntesi qumica, o b procedeixen de lextracci natural de minerals. Es classiquen de la manera segent, dacord amb els tres elements qumics principals: nitrogen (N), fsfor (P) i potassi (K): Adobs simples. Contenen un sol element principal en la seva composici; segons lelement que contenen, hi ha adobs nitrogenats, fosfrics o potssics. Adobs compostos. Estan formats per una barreja dadobs simples, sense que en la seva composici hi intervingui cap mena dinteracci qumica. Adobs complexos. En la seva composici hi interv ms dun element qumic per mitj de la combinaci o reacci de diferents elements qumics. Segons tinguin dos o tres elements, reben el nom de binaris o ternaris. En els adobs compostos hi ha una simple barreja addicional dels adobs que els originen; en els adobs complexos, per petita que sigui una partcula de ladob, sempre est formada per les diferents parts, ja que hi estan enllaades amb unions qumiques. Shan dutilitzar adobs dalliberament lent per tal devitar els problemes de prdues per lixiviaci de li NO3 i per volatilitzaci del NH3 procedent dels fertilitzants amnics o ureics. Sn fertilitzants, generalment nitrogenats o complexos de NPK, que alliberen el nutrient al medi a un ritme lent. La millora del sl sempre ha de pretendre englobar tot lhoritz til. En aquest sentit desaconsellem fer un acabat nal de 10-15 cm de terra vegetal, ja que aquest horitz condicionar la vegetaci i quan els nutrients daquesta capa sesgotin hi haur una prdua de cobertura vegetal (als dos tres anys). Cal treballar sempre partint del sl base de la zona.

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

2.1 Escarificat
Lescaricaci consisteix a trencar la superfcie del sl a manera desgarrapada, facilitant que hi penetri laigua i laire. Sha de procedir a lescaricaci quan la capa de feltre sigui massa gruixuda i impedeixi la lliure circulaci de laigua, els nutrients i laire. Lescaricaci sha de fer preferentment durant el perode principal de creixement, i en condicions atmosfriques favorables a que la vegetaci afectada, es pugui recuperar. Loperaci descaricaci sha de fer ms profundament en el cas que shagi defectuar una ressembra posterior. Lescaricat s molt aconsellable en aquelles zones naturals afectades pel pas de maquinria. Lescaricat ha de seguir sempre les lnies altitudinals, daquesta manera sevita ser front de nous problemes erosius al temps que frenem lescorrentiu.

3. Sembra manual
Es deneix com a sembra el procediment de repoblaci que consisteix en la disseminaci en el terreny de les llavors de les espcies que sintenten escampar. A lapartat 5. Taules resum es proposen les barreges de llavors despcies herbcies idnies a utilitzar per a cada mbit de muntanya caracteritzat.

56

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Habitualment sutilitza en talussos suaus on les seves caracterstiques el fan un indret de fcil implantaci de la comunitat herbcia. Tamb sutilitza aquesta tcnica quan la superfcie a sembrar s molt reduda o b quan laccs amb vehicle no s possible. Les llavors poden haver estat recollectades a la zona dactuaci i tractades per una empresa especialitzada, o b procedir de cultius controlats pels serveis ocials corresponents. Aquestes han dhaver estat obtingudes segons les disposicions del Reglament tcnic de control i certicaci de llavors i plantes farratgeres del 15 de juliol de 1986. Les llavors utilitzades corresponen a les categories de llavor certicada i/o estndard i no poden estar contaminades per patgens ni insectes, ni tampoc presentar senyals dhaver patit cap malaltia, ni atacs dinsectes o danimals rosegadors. Aix mateix, les llavors han destar netes de materials inerts, de llavors de males herbes i de llavors daltres plantes cultivades, dintre dels lmits establerts pel Reglament tcnic.

4. Cobertura de branques
Es tracta dun recobriment de la superfcie del tals inferior a 35, mitjanant la plantaci de vares que, des del principi, protegeixin de lerosi causada per laigua descorrentiu supercial. Saconsella que les vares siguin procedents despcies arbustives autctones amb elevada capacitat de propagaci vegetativa. Confereix una protecci immediata de lerosi mecnica i una estabilitzaci en profunditat mitjanant una densa retcula darrels, amb vegetaci arbustiva duradora. Aquesta tcnica noms es pot realitzar durant el perode de parada vegetativa, essent la millor poca a nals de tardor.

5. Hidrosembra
La sembra despcies preteses ajuda en els primers moments a evitar lerosi del sl. No obstant aix, el perode comprs entre la sembra i la germinaci i inici de la creixena de les plantes s especialment crtic en una zona restaurada on shagi restitut recentment el sl. Per evitar els perills derosi del material edc durant aquesta fase, es poden emprar productes estabilitzants, materials orgnics que aplicats en soluci aquosa, penetren per la superfcie del sl i redueixen lerosi per aglomeraci fsica de les partcules. La hidrosembra s una sembra mecnica en la qual es projecta una barreja de llavors, adobs minerals, xadors o estabilitzants, coberta i aigua per mitj dun equip de pressi anomenat hidrosembradora.

Imatge 4.1 Hidrosembra normal - EGAM, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

57

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Tots els elements utilitzats sn naturals i absolutament biodegradables de manera que lactuaci no pot comportar mai un impacte ambiental negatiu. Aix mateix, les llavors de les espcies a utilitzar en cada sembra seran determinades especcament per lactuaci. La taula segent mostra els elements de qu es compon una hidrosembra:
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Producte Aigua Llavor Fixador Adob orgnic Adob mineral Coberta

Quantitat 2,5 - 3 l/m2 30 g/m2 15 - 20 g/m2 90 - 100g/m2 35 - 40 g/m2 80 - 100 g/m2

La hidrosembra s una tcnica de sembra herbcia recomanable en talussos de grans extensions que presenta alguns avantatges respecte a laplicaci manual o amb tractor: Es pot aplicar a distncia en zones de pendent o de difcil accs, aix el pas de maquinria no afecta la zona. Saplica la llavor mesclada en un combinat dagents que li faciliten els nutrients i les condicions microclimtiques precises per assegurar la seva germinaci i creixement. La distribuci s molt homognia. Les llavors sembrades sn combinaci de llavors de diferents plantes herbcies de caracterstiques diferents i adaptades a la zona daplicaci. En les condicions ms favorables, aix garanteix un verdeig a la primera setmana i una bona estabilitzaci al llarg del temps.

5.1 Hidrosembra en dues fases


Es tracta del sistema de sembra mitjanant dues llenades amb la hidrosembradora. La primera segons el procediment i materials especicats en el procs dhidrosembra duna fase en lapartat anterior i una segona llenada amb una barreja de cobertura de bra curta composta per: Vint-i-cinc metres cbics per hectrea (25 m3/ha) daigua, que haur de tenir les mateixes caracterstiques que per a reg. Mil cinc-cents quilograms per hectrea (1.500 kg/ha) de cobertura del tipus especicat en lapartat anterior. Dos-cents cinquanta quilograms per hectrea (250 kg/ha) de lestabilitzador especicat a lapartat anterior. s fonamental que les dues llenades siguin successives, una darrera de laltra, i que es facin el mateix dia. En el cas que es prevegi que el temps disponible per fer les dues fases no sigui el sucient per realitzar-les el mateix dia, shauran de posposar totes dues fases per a un altre dia que s que ho permeti.

6. Hidromanta
En talussos on es requereix una germinaci rpida de la llavor aportada per evitar lerosi produda per la pluja i/o el vent, es pot aplicar la hidromanta. Es tracta duna tcnica de projecci sobre la superfcie del terreny de llavor amb una barreja formada per palla, material recuperat de planta de cot, coles i polmers. Es recomana aquesta barreja enfront daltres productes amb base de fusta que poden tenir una proporci de carboni a nitrogen (C:N) de ms de 300:1, requerint ms nitrogen del sl per descompondres, i deixant menys daquest nutrient disponible per al creixement de la planta.

58

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Les proporcions daplicaci mnimes de la hidromanta varien en funci del pendent del terreny: Pendent > 1H:1V > 2H:1V i < 1H:1V > 3H:1V i < 2H:1V < 3H:1V Proporci de laplicaci 0,51 kg/m2 0,45 kg/m2 0,39 kg/m2 0,34 kg/m2
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Aquesta tcnica es caracteritza per poder ser aplicada en una nica passada de llavors, additius i producte, no tenir bres sinttiques i donar un color verd fosc agradable al tals des del moment de la seva aplicaci.

Imatge 4.2 Hidromanta - EGAM, SL En talussos uvials es pot aplicar conjuntament amb una geomalla de comportament hidrulic, accelerant la cobertura vegetal i millorant rpidament la resistncia hidrulica de la geomalla.

7. Manta orgnica
Consisteix en un entramat de bres de material orgnic com palla, espart o coco estructurades en malles degradables orgniques (mantes temporals) o en malles semipermanents de polipropil (mantes semipermanents). Les malles orgniques hauran de presentar un trenat especial multilamentat per tal de no desestructurar-se en el cas que la matriu es degradi. Aquestes geobres serveixen de base a lestrat orgnic, absorbeixen lenergia cintica de les partcules erosives (gotes daigua, vent,...), augmenten la capacitat de camp o retenci de laigua del sl en disminuir levaporaci i regulen la temperatura del sl, ja que redueixen la seva exposici al fred o la calor. El dest de lestructura s incorporar-se al sl dotant-lo dun primer horitz orgnic. Laspecte ms important de la manta no s el seu gramatge (que pot oscillar entre els 125-250 g/m2) sin que cobreixi ecament tota la superfcie del terreny amb una capa al mxim de na possible per garantir els objectius esmentats, per sense impedir larribada de la llum indispensable per al creixement de lherba. La degradabilitat de les matrius oscilla entre els tres mesos (cas de la palla) i 3 anys (cas de la bra de coco).

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

59

Quan el material sutilitza per revegetar talussos amb un pendent superior a 4:1 (H:V) no ofereix garanties estructurals, noms protegeix el sl orgnic ns al desenvolupament de la planta. Aplicant aquesta tcnica es podran protegir talussos ms verticals o inestables com ms elevada sigui la durabilitat del material orgnic i ms baixa la seva degradabilitat.
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.3 Detall de manta orgnica Aquanea, SL

8. Xarxa orgnica
Es tracta de mantes orgniques en les quals es guanya capacitat estructural i resistncia, per es perd la cobertura homognia. Es tracta dun substitut de la manta orgnica en zones amb un nivell dimpacte ms elevat, i en talussos amb pendents moderats. Aquesta tcnica es basa en la consolidaci de lestructura del sl mitjanant una manta de coco o jute, protegint-lo de lerosi per arrossegament de lescorrentiu supercial generat per pluges o per avingudes. Aquesta estructura ret la humitat i facilita el restabliment de la vegetaci. Amb una sembra posterior safavoreix la colonitzaci herbcia que amb el pas del temps arribar a substituir la bra de coco.
Imatge 4.4 Detall de la xarxa orgnica Naturalea Conservaci, SL

La xarxa de coco presenta unes caracterstiques variables segons les marques: La mida de la seva llum permet ms o menys lentrada de radiaci solar i aigua i dotar al sl de diferent protecci, fet que condicionar el creixement inicial. El seu pes pot oscillar entre els 300 i els 400 g/m2. Les dimensions dels rotlles tamb, en general, presenten unes dimensions de 50x2 m.

Imatge 4.5 Installaci de mantes orgniques EGAM, SL

60

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

9. Plantaci despcies llenyoses, arbries i arbustives


La plantaci despcies arbries i/o arbustives, generalment persegueix un nic objectiu nal, que s donar al sistema una major facilitat o oportunitat per tal que es dugui a terme la progressi de la vegetaci cap a etapes ms madures i estables. s a dir, sutilitza en aquells casos en qu es vulgui restablir la vegetaci potencial dels boscos, per tal que a curt termini i una vegada restablertes les plantes, aconsegueixin el seu automanteniment. Si les condicions climtiques del primer i segon any no sn massa extremes per al desenvolupament de la vegetaci, amb la plantaci directa i la sembra es pot conferir una bona cobertura vegetal a curt termini.

Imatge 4.6 Plantaci despcies llenyoses - DTES

9.1 Criteris delecci despcies, tipus i edat de les plantes


Les espcies escollides un cop dut a terme lestudi botnic (a realitzar en la fase projecte), hauran de ser sempre autctones del bosc climtic, assegurant aix la seva adequada adaptaci a lentorn i el compliment del seu futur paper com a protector del sl ms adequat. No nhi ha prou amb el fet que les espcies siguin autctones, han destar adaptades a les condicions ecolgiques de cada zona (com a mnim, manteniment dels txons associats a cada regi biogeogrca). Es prioritzar la utilitzaci de planta forestal autctona i jove (dues o tres svies) que ofereixen un bon arrelament i per tant un ndex menor despcies mortes.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

61

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Anteriorment a la seva installaci, es reperla el tals per tal de suavitzar el pendent o seliminen les pedres o restes que dicultin la installaci de la xarxa, en el cas que sigui necessari. La xarxa de coco s un material totalment degradable, que es xa al sl mitjanant grapes de ferro o estaques biodegradables, la quantitat i disposici espacial depn de les caracterstiques del terreny i el pendent, tot i que com a norma general, sinstallen 2 estaques per m2. La installaci sefectua a partir de la part superior del tals, mitjanant lobertura duna rasa, sempre que sigui possible, que estructurar lextrem superior de la xarxa, i a partir daquest punt, sinstallar en sentit parallel a la lnia de mxim pendent del tals. Amb lobjectiu de minimitzar els punts dinici dun procs erosiu, els extrems de lmbit dactuaci han de quedar enterrats mitjanant petites rases i plecs de la xarxa.

Es podr utilitzar planta amb un port major sempre que es tinguin garanties del seu origen i se li garanteixi un manteniment adequat. La mescla dels dos tipus de planta combina els avantatges dambdues i minimitza els riscs propis de cada una: menor possibilitat darrelament, major cost i menor garantia dorigen en el cas de la planta gran, i major risc datac per la fauna local o vandalisme, aix com major vulnerabilitat davant la competncia per les espcies herbcies espontnies, en el cas de la planta jove.
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

10. Esglaons de fusta


Per evitar laparici de processos erosius al llarg de la superfcie del tals generats per laigua, es poden collocar troncs transversalment al mxim pendent, superposats en els extrems i subjectats per estaques clavades al davant. En lesgla generat es munten perpendicularment estaques que nalment es cobreixen de terra per recuperar el perl del tals.

11. Feixina de branca seca (sobresortint al terreny)


Es tracta dun dels sistemes ms simples i ecaos per tal de retenir el sl en talussos amb pendents mxims de 60, sls poc cohesionats nus i processos erosius intensos. La tcnica es basa en la construcci de feixines amb brancatge procedent darbres o arbustos no rebrotadors o cremats. Consisteix a clavar unes estaques de fusta a travs de les quals sestructura el material horitzontalment. Generalment es confecciona una feixina cada 0,5 metres de pendent, parallelament a les corbes de nivell i adaptant-se a la morfologia del tals. Per cada feixina, es clava una estaca de fusta cada metre lineal. El dimetre de la branca ideal s de menys de 7 cm, encara que dependr de la topologia existent al medi. Una vegada lestructura est realitzada, s convenient dur a terme una plantaci perqu quan es podreixi la fusta, la planta realitzi el treball estructural.

Imatge 4.7 Feixes de branques seques - Naturalea Conservaci, SL

Es tracta dun sistema senzill que pot realitzar-se amb material procedent de restes de poda. Serveix com a tancament de zones afectades per dreceres.

62

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

12. Sistemes de drenatges per al control de lescorrentiu superficial


12.1 Geomalles que faciliten el flux daigua
Per evitar lexcavaci dels drenatges i canals creats per recollir laigua descorrentiu supercial generada al llarg dun tals, es poden cobrir amb geomalles vegetables especialment dissenyades per resistir el ux daigua.
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya Imatge 4.8 Geomalles - Naturalea Conservaci, SL

Les geomalles consisteixen en unes matrius orgniques o sinttiques estructurades en malles de polipropil per a la protecci supercial del sl abans que aquest presenti una cobertura vegetal eca. Les matrius orgniques sn substrats de bra vegetal com la palla o el coco, que afavoreixen labsorci de la humitat i protegeixen la llavor i el terreny grcies a la densitat de la matriu. Igualment, el seu grau de degradabilitat oscilla entre 1 any (en el cas de la palla) i 4 anys (en el cas de la bra de coco). Algunes geomalles presenten una combinaci de palla i coco.

Imatge 4.9 Detall de lestructura - Aquanea, SL

Les malles de polipropil hauran de presentar una resistncia a la tracci superior a 110 pascals en el cas duna nica malla, i superior a 150 pascals en el cas de la triple malla. A ms, hauran destar tractades contra els raigs UV. La durabilitat s de 20 anys garantida, podent augmentar en el cas destar protegides contra els raigs UV. Actualment, existeixen al mercat una gran varietat de geomalles, algunes de les quals noms sn estructures volumtriques per retenir el sl. Sn especialment interessants les geomalles de nova generaci dissenyades per al ux daigua, que poden aguantar, en perfectes condicions, velocitats de ms de 6 m/s.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

63

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.10 Treball destesa de geomalles - Aquanea, SL

12.2 Reompliment de pedres


Amb lobjectiu de drenar laigua descorrentiu supercial i subsupercial, i afavorir la seva inltraci en profunditat, es poden construir rases regulars que es reomplen amb pedres que poden provenir del desempedrat de la superfcie del mateix tals o de cantera. La mida dels blocs de pedra dependr de la secci del canal prevista (entre 15 i 30 cm de llarg).

Imatge 4.11 Detall - Aquanea, SL

12.3 Feixines de branca seca (enrasada al terreny)


Se segueix la mateixa metodologia que per a les feixines sobresortints, per tant el brancatge com les estaques es troben enterrats. Cal excavar les rases de 30 a 50 cm de profunditat i amplada resseguint la lnia de mxim pendent. Es poden fer igualment les rases amb un lleuger biaix per tal de millorar el drenatge de les aiges. Lamplada de les rases haur danar lligada al gruix de les feixines i la profunditat haur de poder garantir que almenys 1/3 sobresurti del terreny natural. Les estaques es claven a una distncia de separaci entre 150-200 cm. A aquestes estaques o piquetes shi han dintercalar altres estaques ms curtes a intervals de 30 cm aproximadament. Tamb es poden collocar les estaques cada 50 cm sense intercalar-nhi daltres. Les feixines es fan mitjanant la preparaci de feixos amb 3-8 branques relligades amb lferro que queden subjectats per les estaques. Amb la terra extreta durant lobertura de les rases es recobreixen les feixines, compactant-la lleugerament per tal devitar que quedin bosses daire. La disposici de les feixines sobre el terreny ha de respectar una distncia mnima entre 120-200 cm.

13. Geomalles que faciliten el ux daigua


Per protegir talussos amb pendents inferiors a 70, es pot utilitzar les mateixes geomalles descrites per a la construcci de drenatges (apartat 12.1).

64

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Aquestes mantes, pensades per anar vegetades amb herbcies, tamb poden suportar arbres i arbustos sense perdre estructura. La installaci a talussos amb pendents moderats es realitzar a partir de la part superior del tals mitjanant lobertura duna rasa de 30 cm damplada i 25 cm de profunditat, en la qual es xar la geomalla amb un plec i amb grapes cada 0,50 m. Els solapaments de cada rotlle de geomalla es realitzaran sobreposant-se entre 15 i 20 cm. La part inferior de la geomalla quedar xada per mitj duna altra rasa de proporcions i procediment similar a la part superior.

Imatge 4.12 Evoluci dels talussos tractats amb geomalles - Naturalea Conservaci, SL

14. Krismer
Aquest sistema destabilitzaci i revegetaci de talussos es basa en lancoratge sobre la superfcie inestable duna malla tridimensional volumtrica dacer galvanitzat. Aquesta malla s estructural, actua xant el tals i a ms a ms permet la seva revegetaci. Aquest sistema pot aplicar-se en talussos de pendent superior a 45. La malla es colloca sobre la superfcie del tals en disposici diagonal a aquest, de manera que la lnia de la malla travessi la lnia vertical del tals a un angle comprs entre 40 i 50, i sancori al tals mitjanant perns dancoratge. Un cop collocada i ancorada la malla, es reomple amb grava primerament i desprs amb terra vegetal. Finalment es projecta una hidrosemebra per revegetar el tals.

Imatge 4.13 Krismer - EGAM, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

65

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

4.1.2 Talussos amb inestabilitat geotcnica (de pendent baix a elevat) 1. Feixina de branca viva (enrasada al terreny)
Obra longitudinal per a lestabilitzaci immediata del sl i la revegetaci del tals mitjanant la collocaci de feixines vives, realitzades a partir despcies amb capacitat de reproducci vegetativa.
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.14 Implantaci de feixines enrasades al terreny - Naturalea Conservaci, SL La utilitzaci del material viu sha de realitzar en el perode parada vegetativa. Necessita manteniment amb podes peridiques.

2. Rotlle estructurat de fibra vegetable


Consisteix en un cilindre de 30 cm de dimetre de bra de coco premsada subjectada per una malla generalment no biodegradable. Aquest material destructura homognia, presenta un grau de premsat avaluat per tal que hi hagi equilibri entre la degradaci de la bra i locupaci daquests espais per a les arrels de les plantes. Daquesta manera aquest material no perd lestructura al llarg del temps tot i estar absolutament curulla de vegetaci. Per tal daccelerar al mxim el procs i permetre una resistncia a lassecament, aix com altres variables ambientals generalment es prevegeten al viver. El futur dels rotlles estructurats, a partir dels 5 anys, ha de ser el de biodegradar-se, essent lestructura vegetal que soriginar la que mantindr la funcionalitat. Dimetre habitual de 0,30 m i ns a 1 m Longitud de 3 o 6 m Pes del rotlle en sec Dimetre(m) Pes (kg/m lineal) 0,30 10,9 0,40 19,5 0,50 30 0,60 39,5

66

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Imatge 4.15 Detall de biorotlles - Aquanea, SL

3. Enreixat viu
Obra utilitzada en lestabilitzaci de talussos de terreny compactat amb elevat pendent, i per a lestabilitzaci de talussos amb fenmens derosi supercial on, per la seva elevada inclinaci (pendents superiors als 45-50), no s possible aplicar-hi altres tcniques. Amb aquesta tcnica, lestabilitat del tals va augmentant a mesura que la vegetaci va arrelant. Les espcies vegetals tamb poden realitzar una acci drenant a causa de labsorci de laigua necessria per al seu desenvolupament. Es realitza amb troncs disposats perpendicularment entre si i mitjanant la collocaci destaques vives o plantes arrelades. Es pot utilitzar en talussos amb superfcies redudes on noms sn possibles petits reperlats, o sobre talussos molt escarpats de carreteres o lnies ferroviries.

Imatge 4.16 Detalls de lenreixat viu Naturalea Conservaci, SL Sha de dur a terme la seva installaci durant el perode de parada vegetativa. Daltra banda, les llavors es poden sembrar durant el perode vegetatiu.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

67

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.17 Naturalea Conservaci, SL

4. Entramats
4.1 Entramat viu
Estructura de fusta constituda per un entramat de troncs que forma una cambra frontal en la qual sinsereixen les feixines. Frontalment es colloca un pla vertical sobre el qual es claven els troncs horitzontals i transversals. Lobra, adossada al peu del tals, es completa amb el reompliment de terra i pedra a la part baixa.

4.2 Roma
Obra destabilitzaci al peu de talussos inestables realitzats amb troncs de fusta. Abans de reomplir-lo amb terra, sinsereix una xarxa metllica plasticada o un geotxtil per repartir la crrega. Durant el procs de reompliment, sinsereixen estaques despcies amb capacitat demissi darrels adventcies i plantes arrelades.

Imatge 4.18 Entramat - Naturalea Conservaci, SL

68

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

4.3 Krainer
Mur de gravetat format per una estructura cellular de troncs de fusta distributs en dues parets, combinat amb la inserci de plantes vives. El deteriorament de la fusta (en algunes desenes danys) pressuposa que els parmetres destabilitat del mur es basen en un parmetre extern assimilable a un pendent ben vegetat i a un terreny amb bones caracterstiques per al desenvolupament de la vegetaci. Amb un bon manteniment (poda peridica de les plantes) es pot obtenir una acceptable estabilitat per a pendents de lordre de 60.

Imatge 4.19 Detall dun Krainer - EGAM,SL Existeix la variant a una paret, per en aquest cas s preferible en situacions despai limitat o quan es prioritza la funci de revestiment respecte a la funci destabilitat. Es tracta del mateix entramat que en la modalitat a dues parets, per sense la collocaci del tronc longitudinal situat dins lestructura.

5. Geocelles
Manta tridimensional cellular que exerceix una alta protecci antierosiva en talussos amb sl escs o grava solta. Es tracta duna manta de material txtil o plstic tridimensional disposat en forma dalvols. La mida i la longitud de les celles de connament varia en funci el terreny, les necessitats i el tipus de material de reompliment.

Imatge 4.20 Detall de geocelles - Aquanea, SL

Una vegada installada, t una llarga duraci si es mant enterrada, degut a que el mateix sl la protegeix de la degradaci.

Aspectes que cal tenir presents


Abans de collocar les geocelles, i degut a la falta dadaptaci a les ondulacions del terreny, s necessria la preparaci del sl, deixant la superfcie llisa, sense traces derosi ni vegetaci. En el cas dun terrapl, aquest ser degudament comprimit i estabilitzat. Cal estendre la manta per sobre el tals a protegir, i clavar agulles lateralment per tal de xarla. A continuaci cal omplir les celles amb el material adequat, intentant que totes les celles siguin homognies. Per acabar domplir les celles, s necessari utilitzar terra vegetal. Les capes ms externes de lobra seran ancorades fortament. Per acabar es pot efectuar una hidrosembra. Per tal dobtenir celles rgides s necessari utilitzar estructures metlliques i aix mantenir una mateixa forma. Quan es consideri oport, es poden xar les geocelles al terreny mitjanant un mtode de xaci amb clavilles de ferro. En el cas de terrenys cohesionats i pedregosos sutilitzaran clavilles metlliques de 6 a 8 mm de dimetre; mentre que en cas de terrenys poc cohesionats sempraran estaques de fusta entre 30 i 50 cm de llarg.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

69

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

s necessari adaptar les geocelles a la naturalesa del substrat i a la geomorfologia de la zona. En aquest sentit, s important executar prviament una anlisi exhaustiva del terreny per evitar possibles errors posteriors.

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.21 Treballs destabilitzaci de talussos amb geocelles - EGAM,SL

6. Trenat viu
Es tracta duna tcnica estabilitzadora lineal sobre el marge del riu i formada per un trenat de branques xades al terreny mitjanant vares de fusta o acer, i posteriorment reomplertes de terra. La tcnica permet una rpida retenci del material supercial del pendent i lestabilitzaci daquest en trenar-se en diverses capes. Per altra banda, el peu de la ribera tamb es protegeix derosions i possibles esllavissades. La disposici dels trenats de brancatge pot ser en les horitzontals o creuades entre si de manera que formin rombes o quadrats. Amb la nalitat dobtenir una major eccia, s necessari realitzar la tcnica amb material viu que tingui capacitat demetre arrels adventcies.

7. Gabi exible
Gabi exible vegetable reomplert de grava, estructurat dins una xarxa de polipropil dalta densitat de 5 cm de malla i corda de polipropil de 4,5 mm , teixida sense nusos i resistent als UVA. Les pedres del reblert del gabi han de ser de mida 7-15 cm. Dimensions i pes: Dimetre, habitual de 0,40 m Longitud habitual de 2 m Pes del gabi 175 kg/m l Xarxa tubular de 5 cm de malla, teixida sense nusos i 2.500 N de resistncia al trencament. Corda de polipropil de 4,5 mm , teixida sense nusos i resistent als UVA.

Imatge 4.22 Gabions exibles - Naturalea Conservaci, SL

70

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

8. Mur de pedra en sec


La construcci de murs de contenci en pedra vista collada parteix de la idea de les estructures amb pedra seca. Es tracta de fet dun mur de pedra seca reforada amb morter per a zones amb una alta freqentaci o on cal garantir uns mnims de resistncia. Aquests tipus de murs de contenci tenen una eccia immediata si es construeixen ben adaptats a lambient de la zona:
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Els fonaments han de ser sucientment profunds per no patir els efectes del gel. Cal garantir el funcionament dels drenatges per evacuar laigua descorrentiu subsupercial. Es pot seleccionar pedra de la zona per, exceptuant reconstruccions o similars, la pedra es porta de lexterior per evitar impactes derivats de la seva recollida. Els blocs de pedra seran de la mateixa naturalesa litolgica que el substrat de la zona.

Imatge 4.23 Murs de pedra en sec - Naturalea Conservaci, SL

9. Mur verd
9.1 Gabi de malla electrosoldada
Caixes normalment paralleleppedes de lferro galvanitzat amb un recobriment opcional de PVC per a una major protecci. Plens amb pedres, consoliden els marges longitudinalment i sn capaos de resistir per gravetat. Sutilitzen quan el corrent daigua s molt fort i les pedres soles, sense subjecci, no ofereixen una protecci sucient. Sn exibles i per tant tenen una bona adaptaci al terreny. Sn elements permeables.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

71

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.24 Detalls de gabions de malla electrosoldada - Aquanea, SL Per augmentar la seva estabilitat, es recomana la intercalaci de ltres de material granular o geotxtils entre el mantell de protecci i el terreny natural. A major nombre de divisions o celles que presenti el gabi, ser ms fcil domplir i el resultat ser ms acurat i net. Daquesta manera, els gabions podran ser utilitzats com a elements de millora paisatgstica.

9.2 Escullera revegetada


Entatxat descullera destaques llenyoses no ramicades de dos o ms anys, despcies arbustives autctones, amb capacitat de reproducci vegetativa de 2-5 cm de dimetre i 2,5-3 m de llargada collocades als espais dels cantells de lescullera i reblerts amb terra vegetal de lobra per tal daconseguir la colonitzaci de les comunitats arbustives. Les estaques noms haurien de presentar fulla en el seu extrem (20 cm) la resta ha destar tallat amb tisores, no arrencat, deixant un sol tronc principal. Per emmagatzemar-les a lobra cal que estiguin en un recipient amb aigua amb una lleu proporci dadob lquid (la meitat de la dosi recomanada per a reg normal) i preparades tal com sindica en el punt anterior. Millor no retenir la planta ms de 5 dies.

Imatge 4.25 Detall descullera revegetada Naturalea Conservaci, SL

72

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Tamb es poden enterrar amb sorra o terra humida i a lombra si el perode no ha de ser llarg i en refrigeradors i en sacs de plstic si el perode ha de ser prolongat.

Imatge 4.26 Esquemes de la collocaci de les estaques - Naturalea Conservaci, SL

9.3 Murs de terra armada


Les terres reforades sn murs de gravetat per a lestabilitzaci de talussos i riberes inestables i la construcci de murs. Aquests tipus dobres tenen la virtut de ser deformables i sucientment permeables. Es basen en el principi de refor horitzontal de terra (obtinguda de diverses maneres) i combinen els materials de refor amb parmetres externs que permeten el creixement de la vegetaci. Aquests tipus de murs es poden descriure com a murs plens de terra que acaben amb una cobertura vegetal. Estan formats per diverses parts, armats i units amb una geotxtil o malla, amb la qual cosa saugmenta la resistncia del conjunt.

Imatge 4.27 Detalls executius dun mur de terra armada - Aquanea, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

73

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

9.4 Sacs de terra reforats


Els murs verds tipus Deltalok sn un sistema de bioenginyeria aplicable tant en obres denginyeria civil com en obres paisatgstiques i de jardineria. s un sistema de construcci de murs verds que utilitza sacs collocats al portell i comunicats amb un connector. Val a dir que es tracta duns sacs amb material vegetable sense incidncia negativa en el medi ambient.

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Imatge 4.28 Sacs de terra reforats - Aquanea, SL La tcnica sutilitza aplicant sacs, per amb un connector entre ells pot augmentar considerablement la seva resistncia. Les unitats de connector tipus Deltalok estndards i especials estan fabricades amb polipropil dalta qualitat. Aquestes unitats sn resistents a danys abans, durant i desprs de la construcci en tot tipus de clima. A ms, poden reciclar-se i reutilitzar-se. Les unitats sutilitzen per interconnectar sacs amb lobjectiu dincrementar la fora mateixa de lestructura, permetent la creaci de murs de terra alts, amb fort pendent i respectuosos amb el medi ambient. Creaci de murs atractius de terra amb vegetaci, per a tota una varietat de propsits que inclouen murs mediambientals, control de lerosi, pendents de retenci de la vegetaci, estabilitzaci de marges de corrent i murs de contenci. s un sistema car, ja que implica m dobra, per til en certes ocasions ja que no requereix grans moviments de terra i t una gran capacitat dadaptaci orogrca.

Imatge 4.29 - Naturalea Conservaci, SL Es tracta duna tcnica molt utilitzada com a revestiment de talussos verticals inestables.

74

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

10. T-Verd
s un sistema destabilitzaci de talussos dissenyat i patentat per ACYCSA, que es basa en el recolzament sobre una superfcie inestable, duna estructura dacer que exerceix una resistncia als possibles moviments de massa de terra. Lestructura est composta per una malla electrosoldada, ancorada, amb unes viseres (jardineres) destinades a la contenci de terra, per a la seva posterior plantaci. Aquesta terra exerceix una fora addicional a lestructura, de tal manera que la fora nal de lestructura correspon a la fora del pes mateix de la terra, ms laportada pels sistemes dancoratge. Aquest sistema ofereix una soluci per a aquells talussos amb problemes destabilitzaci, integraci paisatgstica i restauraci ecolgica que presenten un pendent elevat. Duna banda, la superfcie del tals es refora amb lestructura ancorada al terreny i, de laltra, la forma de lestructura possibilita la collocaci de terra o substrat garantint lestabilitat per pes i la revegetaci (plantaci, sembra, etc). Amb el temps, les arrels de les espcies vegetals implantades en el tals de terra es van introduint en el material de la base estabilitzada, portant a terme una estabilitzaci natural del terreny. s possible la collocaci de drenatges i regs a lestructura, en el cas de plantacions amb exigncies hdriques ms altes.

Imatge 4.30 T- Verd a la C-16 - EGAM, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

75

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

4.2 Tcniques de bioenginyeria per a la restauraci de cursos uvials


Per a la restauraci de les zones uvials, sempre que el seu cabal, rgim i pendent ho permetin, es recomana la implantaci de tcniques de bioenginyeria per lalta capacitat dintegraci paisatgstica que presenten. Entre aquestes:

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

1. Endegament de rieres
Algunes infraestructures viries intercepten cursos daigua temporals o permanents, hi discorren parallelament, o generen una modicaci del seu curs. En tots aquests casos, cal protegir tant la infraestructura com la riera mateixa de possibles avingudes o descalaments, i una soluci fora habitual s xar els marges i el llit de la riera amb pedra descullera. Per a lexecuci de lescullera, sha de cimentar en profunditat per evitar que la fora de laigua la descalci, i sha devitar larticialitzaci de lescullera. Per fer-ho shan de posar el blocs de pedra de forma irregular.

Imatge 4.31 Endegament duna riera - EGAM, SL

2. Escullera viva (verda)


Es parla descullera viva quan entre els blocs de pedra es colloquen plantes duna saba (a arrel nua o en contenidor forestal) o esqueixos (en el cas de rius amb aigua constant o zones amb climes plujosos) despcies de ribera amb forta capacitat de reproducci vegetativa que, quan arrelen, permeten una estabilitzaci suplementria del terreny. Aquesta tcnica sutilitza tant per donar estabilitat a lescullera com per reduir-ne limpacte visual. En aquest darrer cas saplica com a tcnica destabilitzaci a riberes de cursos uvials amb un alt transport de slids i elevada velocitat del corrent daigua, com a mesura de protecci de les riberes davant lerosi, per reduir el risc de desbordament i per reforar el peu de talussos reperlats. Lescullera ha de realitzar-se preferiblement utilitzant material viu i litolgic disponible in situ o de procedncia local. El parament frontal no ha de tenir un pendent superior de 42, preferiblement ha de situar-se entre 2H:1V i 1,5H:1V.

76

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Les estaques vives shan de collocar entre els elements estructurals de lescullera. La quantitat va en funci de la dimensi de les pedres utilitzades: ms quantitat destaques com ms petites siguin les pedres (orientativament 2-10 estaques/m2). Els esqueixos han de travessar lestructura de manera que toquin el terreny de lextrads i han demergir de lescullera un mxim d1/5 de la seva longitud. Per assegurar un xit ms gran de lactuaci, la inserci desqueixos sha de realitzar durant la fase de construcci i, preferiblement, durant el perode de parada vegetativa. En esculleres existents o quan s impossible fer lobra durant el perode adequat, es poden collocar estaques vives a posteriori en els buits de lescullera. En la fase de construcci de lescullera sha de cimentar en profunditat per tal devitar que la fora de laigua pugui descalar-la, i sha devitar la collocaci excessivament regular de les pedres per evitar un aspecte articialitzat.

Imatge 4.32 Escullera viva - EGAM, SL

3. Estaques vives
Aquesta tcnica destabilitzaci de talussos consisteix en la implantaci de trossos de branques vives despcies llenyoses amb capacitat de propagaci vegetativa a les quals sels han eliminat les ramicacions secundries, de 3-10 cm de dimetre i de 50 a 100 cm de longitud i que, eventualment, poden subministrar-se arrelades, utilitzant un marc de plantaci triangular o com a complement a daltres tcniques de bioenginyeria. Lobjectiu s aconseguir que les estaques arrelin i es desenvolupin en una planta completa.

Imatge 4.33 Detall destaques vives - EGAM, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

77

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Aquesta tcnica es pot aplicar en riberes uvials amb inclinaci limitada; intersticis i escletxes desculls, murs i gabions, com a piquetes vives per a la collocaci de malles, estores, feixines vives i palla trenada. Se nexclouen els mbits uvials de rgim torrencial amb corrents i transport slid particularment elevat. La plantaci sha defectuar en els perodes de parada vegetativa amb exclusi dels perodes de sequera estival o gelades. La disposici de les estaques ha de ser a latzar, tant per motius esttics com funcionals. Per facilitar la inserci al sl, lextrem bassal ha de ser tallat en angle recte. Saconsella no plantar per sota del nivell mitj del cabal del curs daigua, ja que els salzes no suporten estar submergits perodes llargs de 6-7 setmanes.

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

4. Feixines vives
Aquesta s una tcnica destabilitzaci de talussos longitudinal que consisteix en la implantaci de manats de branques vives tallades i lligades amb lferro, corda o tires vegetals, formant una estructura cilndrica de longitud variable (feixines). Aquestes feixines es disposen en el lmit del nivell fretic perqu les arrels es desenvolupin a la part seca, per properes a laigua. Aquesta s una tcnica apropiada per a lestabilitzaci de la vora de les riberes, per a lestabliment drees de vegetaci dhelts, per aturar focus derosi lateral a les riberes (sempre que es protegeixin per sota perqu no siguin soscavades per rentatge del substrat inferior), per estabilitzar talussos amb pendents mxims de 30 - 35, per protegir contra els lliscaments supercials (30-60 cm) de profunditat), per a drenatges excessivament humits, i nalment per a la reducci dun pendent llarg a una srie de pendents curts.

Imatge 4.34 Detall de feixines vives - EGAM, SL

78

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Daltra banda, tamb es poden aplicar de forma horitzontal al llarg de la ribera per estabilitzar el tals en zones superiors. Les feixines vives shan de realitzar amb espcies amb capacitat de reproducci vegetativa, shan de preparar immediatament abans de la plantaci, i cal que es realitzin durant el perode de parada vegetativa.
4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

Shan dimplantar en terrasses supercials, seguint les corbes de nivell en el cas de pendents secs, i formant angle en pendents humits per afavorir el drenatge i reduir lerosi supercial. Laplicaci es limita a cursos daigua amb velocitats de corrent inferior a 3 m/s i amb petites oscillacions de nivell mitj de laigua. Durant el perode vegetatiu la feixina sha de trobar parcialment fora de laigua. Segons el rgim del riu shan demprar materials verds vius de resistncia diferent a la sequera temporal. Aquesta actuaci ofereix una estabilitzaci immediata de la ribera, ja que des del moment dimplantar-se la feixina, sevita que continu lerosi lateral al curs uvial, sense haver desperar que la vegetaci viva incorporada arreli i rebroti. A mesura que les plantes sarrelen, lefecte destabilitzaci samplica. Daltra banda, la feixina ofereix un microclima apte per al desenvolupament i lestabliment de plantes. La realitzaci de les feixines implica un estrenyiment de la llera, per tant, sha de preveure lespai necessari per permetre el ux regular de les aiges. En cursos uvials de poca importncia, aquesta tcnica pot produir un efecte no desitjat pel fort desenvolupament dels salzes, creant un cintur ampli de vegetaci forestal. Si es vol evitar aix, cal optar per altres materials vegetals, com ara la vegetaci dhelts.

5. Biorotlles
Els biorotlles sn unes estructures cilndriques construdes amb un suport de bres vegetals plenes de terra i bra, que sutilitzen per afavorir la implantaci despcies prpies del medi de ribera, mitjanant plantaci prvia o vegetat in situ, les quals es mantenen un cop sha degradat el rotlle. Aquestes estructures ofereixen una protecci immediata de la superfcie i creen un llit pors adequat, quan no existeix sucient gruix de sl, que permet lestabliment despcies vegetals, ja que el rotlle augmenta el grau de resistncia i supervivncia de les plantes en els primers estadis dadaptaci. Aquesta tcnica, doncs, sutilitza en aquelles superfcies sotmeses a lerosi supercial i amb falta de cobertura vegetal, per donar un suport estructural per a la consolidaci dels marges uvials i per a la

Imatge 4.35 Detall de la implantaci de biorotlles - EGAM, SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

79

seva revegetaci; per controlar lerosi a les riberes, facilitant la revegetaci de zones on larrossegament produt per laigua sol impedir lestabliment de vegetaci, i en superfcies on no existeix sucient gruix del sl i es vol aconseguir revegetaci. Aquest dispositiu ofereix tamb la possibilitat de formar bioilles, les quals augmenten la superfcie disponible per al desenvolupament de la fauna aqutica. s recomanable ls de rotlles vegetats prviament en un viver, ja que tenen una adaptaci ms rpida al terreny, es naturalitzen abans i resulten ms resistents. El rotlle abans de ser installat sha de conservar en un ambient idoni on seviti la humitat i labsorci daigua. El rotlle vegetal no presenta, inicialment, una continutat amb el sl, per la qual cosa cal garantir que disposar daigua sucient per contacte amb el ux de laigua. Ls de biorotlles no s adequat per a aiges amb fora tracci hidrulica, ni a seccions estretes, ja que la collocaci suposa una disminuci de la secci disponible per a la circulaci de laigua.

4. Tcniques de bioenginyeria i carreteres de muntanya

80

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

5. DISSENY AMBIENTAL

5. DISSENY AMBIENTAL
El disseny ambiental duna carretera de muntanya ha de tenir en compte els aspectes segents: El balan de terres. La fragmentaci dels hbitats i lefecte barrera per a la fauna. Els fenmens derosi i/o inestabilitat de talussos. La protecci del sistema hidrolgic. La integraci i recuperaci de lentorn afectat per lactuaci. Lesttica interna de la carretera. En tots aquests aspectes s important realitzar un estudi acurat del medi en lestat actual, preveure els possibles impactes, mesurar la seva magnitud i avaluar la resposta del medi enfront daquests.
5. Disseny ambiental

Imatge 5.1 Tals excessivament vertical que no permet la revegetaci CICSA Per minimitzar limpacte ambiental global duna carretera sobre el medi, s decisiu tenir en compte tots aquests criteris a lhora de planicar per on ha de transcrrer la carretera. Aleshores, shan davaluar, al ms detallat que es pugui i en lescala de treball que ho requereixi, tots els corredors possibles i escollir-ne el millor tenint en compte tots els factors necessaris que inueixin en la implantaci de la carretera sobre el medi.

Imatge 5.2 Traat adaptat a la morfologia del terreny CICSA

82

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Posteriorment, durant la redacci del projecte shan destudiar les mesures preventives segents encaminades a disminuir limpacte ambiental de lactuaci, tant en la fase de construcci com en la dexplotaci de la carretera: Mesures de protecci de la qualitat de laire. Mesures de protecci del sistema hidrolgic supercial i subterrani. Mesures de protecci del sl i la geomorfologia. Mesures de protecci dels usos del sl. Mesures de protecci sobre la vegetaci. Mesures de protecci de la fauna. Mesures relacionades amb el paisatge. Mesures relacionades amb el medi sociocultural i socioeconmic.
5. Disseny ambiental

Moltes daquestes es troben incloses en la publicaci Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori, de la Collecci Documents dels Quaderns de Medi Ambient, nm. 5, publicat lany 2000 per laleshores Departament de Medi Ambient, de la Generalitat de Catalunya. Per tal que la implantaci daquestes mesures sigui lptim, s imprescindible dur a terme un seguiment minucis i poder establir les mesures correctores o compensatries pertinents en els casos que faci falta i en el moment adequat.

Imatge 5.3 Mesures correctores en la restauraci de talussos - EGAM,SL

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

83

En els casos en qu el projecte sigui el condicionament o la millora de carreteres existents, shauran de prendre les mesures adequades a la restauraci del traat antic en aquells trams que quedin al marge del nou traat.

5. Disseny ambiental

Imatge 5.4 Integraci adequada duna carretera de muntanya - DTES

84

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

6. REES LATERALS DE LA CARRETERA

6. REES LATERALS DE LA CARRETERA


En el cas de carretera de muntanya, sha dentendre aquesta com un element per gaudir del paisatge, per a la vegada com un actor que el transforma. Com a tal, sha de pensar la carretera com un corredor que no deixi una cicatriu permanent en el paisatge. Sha de dissenyar, per tant, tenint en compte criteris viaris tant de seguretat, com ambientals i paisatgstics. El Conveni Europeu del Paisatge (Florncia, octubre 2000) va introduir algunes innovacions en la concepci i la gesti del paisatge(3). Estableix el paisatge com un element del benestar de les persones, concedeix qualitat paisatgstica a tot tipus de territori i lloc, ns i tot els degradats, sense limitar-se als espais naturals o histrics ms privilegiats. El Conveni adjudica la responsabilitat de la seva gesti i millora de les administracions i agents socials, i assumeix el paisatge com la percepci del territori per la poblaci. Les carreteres i altres vies de transport rodat, aix com els seus mbits, posseeixen carcter de paisatge, al temps que els tcnics y responsables de la seva gesti, planicaci i disseny tamb ho sn de la seva qualitat paisatgstica i del benestar que aquesta suposa per als ciutadans. En aquest apartat es descriuen una srie de recomanacions referents al disseny de les rees laterals (rees daturada, miradors, accessos, etc.) per tal de millorar ladaptaci daquestes carreteres amb el paisatge. Cal tenir en compte que aquestes rees tenen una funci paisatgstica important. La missi principal daquestes rees s atendre al trnsit prestant-li determinats serveis, per daltra banda seran els punts on lusuari prestar ms atenci tant a lentorn com a aquests espais projectats. En aquestes rees ser molt important el tractament del lmit entre la zona actuada i la no projectada. Aquestes franges s inevitable que quedin marcades sobre el paisatge actual, per shi ha dactuar amb lobjectiu de desdibuixar-les sobre el territori a partir de materials i vegetaci similars als de lentorn, per sense disminuir la seguretat.

6. rees laterals de la carretera

Imatge 6.1 rees laterals de la carretera - CICSA 1 - Sense lmits 2 - Amb lmits A lhora descollir materials per a tots aquests elements duna carretera, s preferible lelecci de materials amb poques diferncies de textura entre si que no pas una varietat de materials molt mplia. Lelecci de mltiples materials perjudica la integraci i la concordana de la carretera amb el paisatge i fa perdre el carcter propi de lactuaci. En les rees laterals de la carretera, s interessant que les plantacions tinguin una relaci estreta amb la tipologia i la funci de lrea lateral. Per exemple, en les rees daturada, les espcies escollides hauran daportar ombra i un cert component esttic perqu lusuari se senti el mxim de cmode i agradable amb el lloc escollit per descansar. En un mirador les plantacions no entorpiran les vistes, crearan una
3 El Parlament de Catalunya va aprovar el desembre de lany 2000 adherir-se al Conveni Europeu del Paisatge i va acordar la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecci, gesti i ordenaci del paisatge.

86

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

obertura en el paisatge per poder gaudir de les panormiques. En un accs o creuament no dicultaran la visi del conductor i ajudaran a disminuir la velocitat del conductor tot reduint la distncia entre els arbres a mesura que ens acostem a la intersecci. Cal assumir que aquests entorns de la carretera sn un nou element de paisatge on la integraci absoluta s impossible i per tant com a nou actor se lha de dotar dun carcter propi. La carretera ha de tenir els seus propis elements i materials que duran associats els seus propis colors i textures, no sempre cal buscar els ms semblants amb els de lentorn i anar-los variant segons sigui el creuament dun riu, dun bosc, dunes roques, etc. s recomanable escollir un o dos materials que donin resposta a totes les situacions en les quals es troba la carretera, ajudant-la a tenir carcter propi i a la vegada facilitar la interpretaci del paisatge. Cal tenir en compte, tant a efectes dintegraci en lentorn com de seguretat, laprotament de les zones adjacents que es puguin originar a conseqncia del condicionament de carreteres existents per a la implantaci drees daturada o miradors degudament adaptats. En aquells casos que les zones adjacents no saprotin, shauran de preveure les mesures adequades de restauraci.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

87

6. rees laterals de la carretera

6.1 rees daturada


Les rees daturada de les carreteres tenen una funci paisatgstica important des del punt de vista que estableixen una relaci directa, estreta i ms lenta entre lusuari i lentorn. En aquest sentit s important tenir en compte els aspectes segents a lhora de dissenyar i projectar aquestes rees: La localitzaci de lrea daturada La relaci a mantenir amb el paisatge La relaci a mantenir amb la carretera El disseny adequat i coherent amb els objectius Lelecci de la localitzaci ha de respondre als interessos entre lusuari, lorograa del terreny, la geometria de la carretera i les caracterstiques del paisatge. Sobretot sha devitar que per una mala localitzaci aquestes rees quedin residuals, en dess, oblidades i per tant en la marginalitat posterior.

6. rees laterals de la carretera

Imatge 6.2 rea daturada amb un disseny que mant una relaci amb el paisatge - CICSA Sha destudiar laprotament i idonetat de reconvertir els espais empleats durant la construcci de la carretera com sn les rees de prstec, rees auxiliars, etc., per sense oblidar que shan dadaptar a criteris de traat i dinters paisatgstic. En els condicionaments de carreteres ja existents, ha estat una prctica habitual labandonament de trams en dess, on aquests, sense una altra intervenci, senzillament queden sense utilitat. En els millors dels casos els antics trams de carretera mantenen la seva funcionalitat com a accs a nques, encara que la no-intervenci implica la permanncia de laglomerat i per tant una integraci molt lenta i pobra en el espai. A lescassa recuperaci del tram en dess cal afegir-hi una prdua de valor paisatgstic de lentorn, ja que des del nou punt dobservaci, s a dir, la nova carretera o traat, el paisatge allotja un nou element articial: un tram antic, lineal, que en moltes ocasions conserva senyalitzacions verticals, elements de seguretat, la secci mateixa, i en general no concorda amb lentorn natural existent. Si b des de la implantaci del procs davaluaci dimpacte ambiental sha anat fomentant la prctica de restauraci dels espais afectats, consistent en leliminaci del ferm i la restauraci vegetal, que en moltes ocasions esdev ms un maquillatge que una autntica restauraci, ja que no es t en compte la morfologia de la topograa preexistent. Per aix, en lmbit pel qual discorren les carreteres de muntanya, caldr valorar en cada cas la idonetat de restaurar els trams en dess, o optar per tractaments alternatius a la simple restauraci consistents en ladequaci daquests trams com a rees daturada mirador, emprant sempre un disseny tou i integrador.

88

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Imatge 6.3 Tram en dess - DTES 1 - Tram abandonat 2 - Tram adequat Tamb s convenient que aquestes rees estiguin mnimament habilitades i equipades segons el seu s. Daquesta manera, es redueixen les possibles incursions dels usuaris de la carretera a aquelles zones que no estan habilitades i que amb la seva ocupaci indiscriminada poden malmetre el medi.

Imatge 6.4 rees daturada - CICSA 1 - Habilitada

2 - No habilitada

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

89

6. rees laterals de la carretera

Tenint en consideraci el medi muntanyenc i la varietat de lorograa que aquest ofereix, en les carreteres de muntanya ser recomanable establir un gran nombre drees daturada de petites dimensions en lloc de concentrar-les en pocs punts de grans extensions. En aquest sentit, es prefereix minimitzar lactuaci i limpacte ambiental en diversos punts i repartir-lo de forma ms adequada al llarg del traat.

6. rees laterals de la carretera

Imatge 6.5 rees daturada de petites dimensions i adaptades al traat - CICSA

90

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

6.2 Miradors
En els miradors ser imprescindible respondre el principal objectiu daquestes rees que s contemplar el paisatge. Tot el disseny daquestes rees anir encaminat a respondre a aquest criteri i a facilitar a lusuari aquest aspecte sobretot des del punt de vista del confort. Parallelament, s important que els miradors vagin acompanyats dels corresponents panells informatius per poder gaudir del paisatge, per a la vegada per poder entendre el que sest veient. Tamb s recomanable introduir rtols educatius, sobretot molt visuals, que expliquin els fenmens biolgics, geolgics, hidrolgics i histrics, en totes aquelles rees laterals de la carretera que tinguin entorn que ho requereixi.

Imatge 6.6 Rtols educatius en una rea lateral de la carretera - CICSA Per a la localitzaci dels miradors es poden utilitzar els Sistemes dInformaci Geogrca (SIG) per tal de trobar aquells punts on les vistes siguin ms extenses. Daltra banda, mai no shaur doblidar el criteri qualitatiu a lhora dassignar les vistes ms espectaculars i singulars per fer-ne la darrera elecci i localitzaci.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

91

6. rees laterals de la carretera

6. rees laterals de la carretera

Imatge 6.7 Miradors - CICSA En els miradors ser essencial escollir el mobiliari ms adequat amb lentorn, per sense oblidar la concordana amb els altres criteris de disseny de la carretera. Seria convenient que el disseny dels elements que formen els miradors (mobiliari, tancaments, murs, etc.) fossin iguals o al ms similars possible que els que es van repetint al llarg de la carretera sobretot quant a materials, textures i formes. Finalment, es pot estudiar la viabilitat econmica, en cada cas, de realitzar un disseny propi daquests elements per a la carretera.

92

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

6.3 Accessos
En general, laccs a una carretera ha destar condicionat pels dos sentits de circulaci amb la deguda senyalitzaci. A la vegada, laccs sha de realitzar al ms perpendicular possible, amb la visibilitat adequada en ambds sentits i amb els amples sucients per poder realitzar cmodament les maniobres necessries.

Imatge 6.8 Accs a la carretera des dun establiment CICSA En els creuaments amb altres carreteres, sempre que sigui possible, shauran dordenar mitjanant carrils centrals despera, per permetre laturada sense interrompre la circulaci dels altres vehicles i aix facilitar la incorporaci adequada.

Imatge 6.9 Creuaments amb altres carreteres al mateix nivell - CICSA La visibilitat des de la carretera a laccs o als creuaments amb altres carreteres al mateix nivell, haur de ser superior a la distncia de parada.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

93

6. rees laterals de la carretera

7. BIBLIOGRAFIA

7. BIBLIOGRAFIA
7.1 En matria de traat i carreteres
A Guide for Transportation Landscape and Environmental Design American Association of State Highway and Transportation Ofcials, 1991. Especicacions tcniques de carreteres. Association suisse de normalisation Union suisse des professionnels de la route, 1966. Normativa sussa de carreteres. Carretera y paisaje. Recomendaciones para la gestin y mejora del paisaje de la carretera Serie monografas. Direccin General de Carreteras, 2008. Llibre destil de les carreteres catalanes. Criteris generals de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), 2008. Valoritzaci de trams en dess en millores de carreteres. Tractaments estndards versus tractaments alternatius.(Trptic) Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), 2010.

7. Bibliograa

7.2 En matria de drenatge i estructures


La gesti i recuperaci de la vegetaci de ribera Agncia Catalana de lAigua (ACA), desembre 2008. Puentes. Apuntes para su diseo, clculo y construccin Javier Manterola, juny 2006. Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai uvial Agncia Catalana de lAigua (ACA), juny 2006. Recomanacions tcniques per als estudis dinundabilitat dmbit local Agncia Catalana de lAigua (ACA), mar 2003. Tipologa de muros de carreteras. Serie monografas Direccin General de Carreteras, 1997.

7.3 En matria de paisatge i medi ambient


Design with Nature McHARGH, Ian L, 1969. Teoria sobre integraci paisatgstica dinfraestructures. Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives Srie: Eines 1. Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma Bretcha, 2009. La carretera en el paisaje. Criterios para su planicacin, trazado y proyecto Consejera de Obras Pblicas y Transportes de la Junta de Andaluca, 2008. Lnies estratgiques dactuaci en matria de paisatge Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), 2006. Normes tecnolgiques de jardineria i paisatgisme Collegi Ocial dEnginyers Tcnics Agrcoles i Perits Agrcoles de Catalunya (COETAPAC). Paisatges en transformaci. Intervenci i gesti paisatgstiques Diputaci de Barcelona (DIBA), 2008. Paisatge i salut

96

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Srie: Reexions 1.Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma Bretcha, 2008. Protocols de criteris mediambientals de lobra civil Gesti dInfraestructures, SA (GISA), 2003 Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori Departament de Medi Ambient, 2000 Revista Espais. Monogrc sobre la muntanya a Catalunya (Nm. 49) Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), 2003. Diversos autors, Estudio comparativo de dos tcnicas de revegetacin para la optimizacin de la estabilidad en taludes con pendientes superiores a 2V:3H. Rutas: Revista de lAssociaci Tcnica de Carreteres. Nm. 144, 2011.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

97

7. Bibliograa

ANNEX: RECOMENDaCIONES TCNICaS Para EL DISEO aMBIENTaL DE LaS CarrETEraS DE MONTaa

ndice
PRESENTACIN 1 INTRODUCCIN 1.1 Objetivos 1.2 mbito de aplicacin 1.3 Contenidos 2 CARRETERA Y MONTAA 3 DISEO BSICO 3.1 Trazado 3.1.1 Criterios de diseo 3.1.2 Trco 3.1.3 Trazado en planta 3.1.4 Trazado en alzado 3.1.5 Coordinacin de la planta y el alzado 3.1.6 Seccin transversal 3.1.7 Ajustes del eje de las infraestructuras 3.2 Drenaje 3.3 Pavimento 3.4 Estabilizacin y tratamiento de taludes 3.5 Estructuras 3.5.1 Consideraciones generales 3.5.2 Planteamiento 3.5.3 Materiales 3.5.4 Proceso ejecutivo 3.5.5 Tipologa 3.5.6 Consideraciones nales 3.6 Sistemas de contencin 3.7 Sealizacin 4 TCNICAS DE BIOINGENIERA Y CARRETERAS DE MONTAA 4.1 Tcnicas de bioingeniera para la restauracin de taludes 4.1.1 Taludes con inestabilidad supercial (de pendiente baja a elevada) 1. Abrigo protector con herbceas de la zona 2. Mejora del suelo 2.1 Escaricado 3. Siembra manual 4. Cobertura de ramas 5. Hidrosiembra 5.1 Hidrosiembra en dos fases 6. Hidromanta 7. Manta orgnica 8. Red orgnica 9. Plantacin de especies leosas, arbreas y arbustivas 9.1 Criterios de eleccin de especies, tipos y edad de las plantas 10. Escalones de madera 11. Fajina de rama seca (sobresaliente al terreno) 12. Sistemas de drenajes para el control de la escorrenta supercial 12.1 Geomallas que facilitan el ujo de agua 12.2 Relleno de piedras 12.3 Fajinas de rama seca (enrasada al terreno) 13. Geomallas que facilitan el ujo de agua 14. Krismer 4.1.2 Taludes con inestabilidad geotcnica (de pendiente baja a elevada) 103 105 105 105 106 107 109 109 109 109 109 111 112 112 113 113 114 115 117 117 118 118 119 120 121 121 122 123 123 123 123 123 124 125 125 125 126 126 127 127 127 128 128 128 128 128 129 129 129 129 129

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

101

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Fajina de rama viva (enrasada al terreno) Rollo estructurado de bra vegetable Enrejado vivo Entramados 4.1 Entramado vivo 4.2 Roma 4.3 Krainer 5. Geoceldas 6. Trenzado vivo 7. Gavin exible 8. Muro de piedra en seco 9. Muro verde 9.1 Gavin de malla electrosoldada 9.2 Escollera revegetada 9.3 Muros de tierra armada 9.4 Sacos de tierra reforzados 10. T-Verde 4.2 Tcnicas de bioingeniera para la restauracin de cursos uviales 1. Canalizacin de torrentes 2. Escollera viva (verde) 3. Estacas vivas 4. Fajinas vivas 5. Biorollos 5 DISEO AMBIENTAL 6 REAS LATERALES DE LA CARRETERA 6.1 reas de parada 6.2 Miradores 6.3 Accesos 7 BIBLIOGRAFA 7.1 En materia de trazado y carreteras 7.2 En materia de drenaje y estructuras 7.3 En materia de paisaje y medio ambiente

1. 2. 3. 4.

129 130 130 130 130 130 130 131 131 131 132 132 132 132 132 132 133 133 133 133 134 134 135 137 139 139 140 141 143 143 143 143

102

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

PRESENTACIN
La evaluacin ambiental de proyectos se ha ido integrando en todos los procesos de ejecucin de infraestructuras que afectan al territorio cataln. Llegar a este punto ha sido un proceso laborioso en el que se han unido los esfuerzos de todos los agentes implicados y, gracias al soporte legislativo, ha tenido la fuerza necesaria para ser de obligado cumplimiento. Para hacer una evaluacin ambiental esmerada es importante tener los recursos necesarios que permitan dar una respuesta ambiental y socioeconmica compatibles. En un territorio complejo como el de Catalua, la casustica es muy variada y la normativa no puede entrar en detalle en cada caso concreto. Por ello, desde la Direccin General de Polticas Ambientales del Departamento de Territorio y Sostenibilidad se han elaborado unas herramientas de soporte para tomar las medidas correctoras y preventivas necesarias que permitan un desarrollo social y econmico compatible con la conservacin del territorio. En cuanto a los proyectos de carreteras, la norma 3.1-C. Trazado, de la Instruccin de Carreteras, aprobada por la Orden de 27 de diciembre de 1999 del Ministerio de Fomento, que tiene como nalidad proporcionar unas caractersticas adecuadas de funcionalidad, seguridad y comodidad de la circulacin referente al trazado para todos los nuevos proyectos de carreteras, as como para el condicionamiento de los existentes. En el caso concreto de las carreteras urbanas, de las carreteras de montaa y de las que discurren por espacios naturales de elevado inters ambiental y/o marcada fragilidad, o la mejora de existentes, la norma establece que los umbrales que sta ja podrn disminuir, siempre y cuando lo hagan de una forma motivada y debidamente justicada. Por otra parte, en diciembre de 2008, el entonces Departamento de Poltica Territorial y Obras Pblicas de la Generalidad de Catalua public el manual Libro de estilo de las carreteras catalanas. Criteris generals de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, con el objetivo de dar un tratamiento integral y coherente a los mrgenes de las carreteras de su titularidad. Estas recomendaciones tcnicas, si bien algunas son extrapolables a velocidades inferiores, estn orientadas a carreteras con una velocidad igual o superior a 50 km/h. La Direccin General de Polticas Ambientales del Departamento de Territorio y Sostenibilidad ha considerado necesario profundizar en los criterios a aplicar en las carreteras de velocidades inferiores a los 50 km/h, muchas de las cuales discurren por zonas de montaa, a menudo de titularidad de diferentes administraciones, para compatibilizar su funcin de comunicacin con la de preservacin de los entornos paisajsticos y naturales por los que discurren. A tal n se encarg una serie de trabajos a las empresas CICSA -Consultor de Ingeniera Civil, SA-, Naturalea Conservaci, SL y EGAM-Enginyeria Estudis i Gesti Ambiental, SL, cuyos resultados se han integrado totalmente o parcialmente en la presente publicacin, y que constituyen una serie de propuestas de criterios, soluciones y tcnicas de restauracin que previenen o disminuyen las afecciones sobre el medio a la hora de disear el trazado o condicionamiento y persiguen una mayor integracin de la carretera en su entorno. Esta publicacin quiere ser, pues, una herramienta de soporte para el anlisis y la toma de decisiones para una mejor integracin de nuevas infraestructuras en el territorio. Marta Subir Roca Directora general de Polticas Ambientales

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

103

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

1. INTRODUCCIN
1.1 Objetivos
La Norma 3.1-C. Trazado de la Instruccin de Carreteras, aprobada por la ORDEN de 27 de diciembre de 1999 del Ministerio de Fomento, tiene como nalidad proporcionar unas caractersticas adecuadas de funcionalidad, seguridad y comodidad de la circulacin en materia de trazado para todos los nuevos proyectos de carreteras, as como para el condicionamiento de los existentes. En el caso concreto de las carreteras urbanas, de las carreteras de montaa y de las que discurren por espacios naturales de elevado inters ambiental y/o marcada fragilidad o la mejora de existentes, la norma establece que los umbrales que sta ja podr aminorarse, pero siempre de una forma motivada y debidamente justicada. Por otra parte, en diciembre de 2008, el entonces Departamento de Poltica Territorial y Obras Pblicas de la Generalitat de Catalunya public el manual Libro de estilo de las carreteras catalanas. Criterios generales de diseo para el desarrollo de la red de carreteras de la Generalitat de Catalunya, con el objetivo de dar un tratamiento integral y coherente a los mrgenes de las carreteras de su titularidad. Estas recomendaciones tcnicas, si bien algunas de ellas extrapolables a velocidades inferiores, estn orientadas a carreteras con una velocidad igual o superior a 50 km/h. La Direccin General de Polticas Ambientales del Departamento de Territorio y Sostenibilidad ha considerado la necesidad de adentrarse en los criterios a aplicar en la denicin de carreteras de velocidades inferiores a los 50 km/h, muchas de las cuales discurren por zonas de montaa, con titularidad de diferentes administraciones, para tener en cuenta su funcin de comunicacin con la de preservacin de los entornos paisajsticos y valores naturales por los cuales discurren. A tal n se encarg una serie de trabajos a las empresas CICSA - Consultor de Ingeniera Civil, SA, Naturalea Conservaci, SL y EGAM - Enginyeria Estudis i Gesti Ambiental, SL, cuyos resultados se han integrado total o parcialmente en la presente publicacin, y que constituyen una serie de propuestas de criterios, soluciones y tcnicas de restauracin que previenen o disminuyen las afecciones sobre el medio a la hora de disear el trazado o condicionamiento y persiguen una mayor integracin de la carretera en su entorno. Se pretende tambin valorar el trazado de la carretera en s mismo, de manera que sta se perciba ms como un recurso con entidad propia que no una zona de paso para acceder a un determinado lugar. Y es que Catalua, por su orografa montaosa y su ubicacin geogrca, con una gran riqueza de climas, hbitats y paisajes, cuenta con un importante nmero de carreteras de montaa que en muchos casos pueden constituir un patrimonio a valorizar. Con la intencin de orientar la redaccin de estudios de carreteras de montaa y ajustar los criterios de diseo a las caractersticas geomorfolgicas, ambientales y paisajsticas del entorno por donde discurren, se ha desarrollado la presente publicacin, que presenta unos objetivos especcos que se sintetizan en los puntos siguientes: Denir una tipologa de carretera en zonas de montaa que sean objeto de aplicacin de las recomendaciones tcnicas. Conciliar el cumplimiento de la normativa tcnica existente aplicable al sector de las infraestructuras con la proteccin y conservacin del medio y del paisaje. Ofrecer una recopilacin de tcnicas de bioingeniera destinadas a la proteccin del suelo y la integracin paisajstica de la actuacin, especialmente indicadas en las tareas de restauracin en un medio tan sensible como es la montaa. Introducir elementos en la carretera de manera que sirva como un elemento de divulgacin de los valores del entorno y de sus usos.

1.2 mbito de aplicacin


El mbito de aplicacin de las recomendaciones es el conjunto de carreteras que transcurren por los medios montaosos en Catalua, si bien se pueden adoptar otras soluciones tcnicas siempre y cuando se justiquen adecuadamente.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

105

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

En este sentido se consideran medios montaosos todos aquellos mbitos que poseen alguna de las caractersticas siguientes: Espacios situados a una altura superior a los 700 m Espacios situados en vertientes con pendientes superiores al 15% Espacios situados en sierras, cordilleras o macizos que independientemente de la altura o de la pendiente tienen valles, gargantas o puertos de montaa. Espacios incluidos en la Ley 2/1983, de 9 de marzo, de alta montaa Estos espacios tienen caractersticas comunes en cuanto a morfologa, climatologa, hidrologa, ecologa, etc.

1.3 Contenidos
La presente publicacin se ha estructurado en cinco bloques: Carretera y Montaa, Diseo bsico, Tcnicas de bioingeniera, Diseo ambiental y reas laterales de la carretera. El apartado Carretera y Montaa hace una denicin de las carreteras de montaa y resume las principales caractersticas del entorno que condicionan el propio diseo. Se trata de un estudio de la relacin entre la carretera y la montaa, que quiere poner de maniesto la repercusin que tiene el trazado sobre este medio tan sensible. En este apartado tambin se hace una breve descripcin de la situacin socioeconmica que vive actualmente la montaa en Catalua. El apartado Diseo bsico especica los criterios de diseo adaptados al medio montaoso de los elementos que conforman una carretera. En cada uno de los captulos se dan recomendaciones de todas las partes que inuyen en la carretera con un cierto carcter normativo. Se jan los parmetros de diseo referentes al trazado, incluyendo la denicin en planta, en alzado y en seccin, y se pone especial nfasis en la coordinacin de los trazados en planta y alzado. Tambin se resumen los criterios, adaptados al medio montaoso, para realizar el drenaje, la eleccin del pavimento, la estabilizacin y el tratamiento de taludes, los sistemas de contencin para vehculos, las estructuras y la sealizacin de la carretera. Por cada elemento que dene la carretera, se ha intentado resumir en una Tabla la evaluacin de los variables que inuyen en su implantacin en el mbito de las carreteras de montaa. En la ltima columna de esta Tabla y a partir de la ponderacin de las citadas variables, se ha deducido su grado de aplicacin (aplicabilidad). Se debe considerar que esta aplicabilidad no pretende tener un carcter normativo sino que son meras recomendaciones de carcter general para las carreteras de montaa y que siempre quedarn supeditadas al estudio de cada caso en concreto. El apartado Tcnicas de bioingeniera y carreteras de montaa recoge un conjunto de tcnicas destinadas tanto a la restauracin de taludes como de los cursos uviales afectados por las actuaciones asociadas a la apertura de la infraestructura, las cuales dado el alto grado de integracin que alcanzan, se hacen especialmente indicadas para ser aplicadas en el mbito de montaa. El apartado Diseo ambiental dene otras variables a tener presentes, con el objeto de minimizar el impacto sobre el medio a la hora de disear un condicionamiento o nuevo trazado de carretera. En el ltimo apartado, reas laterales de la carretera, se proponen una serie de elementos y materiales que dotan a la carretera de un carcter propio para mejorar el dilogo entre la va, el medio y los usuarios. El diseo de las reas laterales de la carretera es importante para ayudar a propagar la divulgacin de los recursos ambientales como fuente de desarrollo econmico y social de un territorio, y para aumentar la sensibilizacin cuando su uso excesivo y desmesurado repercute muy negativamente sobre el medio.

106

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

2. CARRETERA Y MONTAA
Las carreteras juegan un papel primordial en el equilibrio territorial y en el desarrollo de las zonas de montaa. El correcto diseo de las carreteras en general, y especialmente en aquellos casos que se afecta a medios tan sensibles como son los de montaa, pasa por la realizacin de estudios previos medioambientales de calidad, y por su incorporacin integral en la fase de denicin de los proyectos. A nivel de diseo se tendr que interpretar y estudiar adecuadamente el territorio por donde circular la va y denir bsicamente la actuacin de acuerdo con las caractersticas del medio. Se tendrn que adaptar las soluciones tcnicas a la minimizacin del impacto sobre el mbito sin repercutir en la seguridad. La tipologa de las carreteras de montaa que se tienen en cuenta en estas recomendaciones son las siguientes: Carretera para acceder a un punto de inters paisajstico. Carretera para unir dos ncleos de poblacin que salva un collado o puerto de montaa. Carretera que discurre a media vertiente por un macizo o una sierra. Carretera que transcurre por un mbito con caractersticas morfolgicas tpicas de montaa (vertientes con pendientes elevadas). Estas carreteras, a pesar de poder estar ubicadas en lugares muy diferentes, tienen la peculiaridad de transcurrir en mbitos con caractersticas muy similares sobre todo des del punto de vista geomorfolgico. De esta manera las carreteras de montaa tienen que poder reunir las condiciones, tanto en el trazado, el drenaje, los elementos de contencin de tierras, las estructuras, el pavimento, la sealizacin, entre otros, adaptada al relieve, al clima y a la vegetacin de las zonas donde se implantan. Una montaa se dene por los conceptos de desnivel y de altitud sobre una supercie de referencia que es su base. En general esta supercie de referencia es la del nivel del mar. Por lo tanto, se entiende por montaa una elevacin natural, acusada y abrupta del terreno cuando es una eminencia superior a 700 m desde la supercie de referencia. Las montaas se agrupan, a excepcin de los volcanes, en cordilleras o sierras. Las zonas de montaa cubren el 25% de Europa y un total del 24% de la litosfera se constituye en masa montaosa. Un 10% de la poblacin mundial habita en regiones montaosas. Los ros ms importantes del mundo nacen en reas montaosas y ms de la mitad de la humanidad depende del agua de las montaas. En Catalua el 50,5% de su territorio se encuentra con pendientes superiores al 20% y el 37,7% est situado por encima de los 600 m de altura. La evolucin de la poblacin desde 1950 hasta 1981 decrece un 4% en las comarcas de montaa y en cambio en toda Catalua crece un 84%. La montaa en general es poco favorable a la ocupacin humana. Gradualmente el hombre va abandonando un ambiente que considera demasiado hostil. Actualmente, sin embargo, la prctica de los deportes de invierno y la auencia turstica en verano abren nuevas perspectivas de cara al futuro. A principios de los aos 80, la preocupacin por la situacin de la montaa en Catalua genera debate a partir de este contexto socioeconmico que acaba desencadenando la Ley 2/1983, de 9 de marzo, de alta montaa y los decretos 566/83 y 84/84, de despliegue de la Ley de alta montaa. Los objetivos de la Ley 2/1983, de 9 de marzo, de alta montaa son: Igualar el nivel de vida de los habitantes de montaa al del resto de Catalua. Garantizar el nivel de los servicios mediante la creacin de infraestructuras y equipamientos. Parar la regresin demogrca y alcanzar un desarrollo armnico del territorio. Hacer compatible el desarrollo turstico y econmico con la preservacin del patrimonio natural y cultural. Compensar las desventajas fsicas y socioeconmicas, valorando las funciones que la montaa cumple en benecio del resto de la sociedad. En esta Ley se concreta el mbito de aplicacin deniendo qu son las comarcas de montaa y las zonas de montaa. En la misma Ley, tambin se crean los instrumentos para desarrollarla que son los planes comarcales de montaa y los programas zonales.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

107

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Las comarcas de montaa son territorios que: Tienen terrenos con una altitud, una pendiente y un clima claramente limitadores de las actividades econmicas. Disponen de recursos naturales que son escasos en el conjunto del territorio de Catalua, especialmente agua, nieve, pastos, bosques y espacios naturales. Tienen una baja densidad de poblacin en relacin con el valor medio de Catalua. Estas comarcas son Alta Ribagora, Alt Urgell, Bergued, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Juss, Pallars Sobir, Ripolls, Solsons y Val dAran. Las zonas de montaa son territorios que renen alguna de las condiciones siguientes: Tienen, como mnimo, el 65% de la supercie en cotas superiores a 800 m. Tienen una pendiente media superior al 20% y el 60%, como mnimo, de su supercie en cotas superiores a los 700 m. Sin llegar a los valores anteriores, tienen circunstancias excepcionales limitadoras de su actividad econmica, y en especial de su produccin agraria. Estas zonas son 136 municipios (Tiurana es la ltima incorporacin en diciembre de 2008). Otras caractersticas fundamentales a considerar en un terreno montaoso son el clima, la vegetacin, la hidrologa y el paisaje. El clima de montaa es ms fro y hmedo que el del llano, ya que la temperatura desciende y las lluvias aumentan con la altura, debido al llamado efecto pantalla. Tambin es frecuente encontrar en las zonas de montaa vertientes ms hmedas expuestas a vientos hmedos, frente a las ms secas, en las cuales estos mismos vientos han perdido la humedad por elevacin y tienden a absorber la humedad existente en el suelo, es el fenmeno conocido como efecto Fehn. As, este fenmeno es lo que se produce en los Pirineos, donde su vertiente norte es ms hmeda que la del sur. La vegetacin en montaa se encuentra escalonada o en pisos (ecotonos). En los pisos inferiores se puede encontrar vegetacin similar a la del plan adyacente pero a medida que se asciende van apareciendo especies ms higrlas y ms resistentes al fro; despus de las ltimas especies arbreas aparece la pradera alpina seguida del pen e incluso de la nieve perpetua. La hidrologa en zonas de montaa est muy presente y se demuestra por el hecho que en estos terrenos existen multitud de cuencas hidrogrcas, en general de pequeas dimensiones. Este hecho es un rasgo distintivo con las zonas ms planas que por contra tienen pocas cuencas y muy grandes. La hidrulica de los ros en montaa es de carcter torrencial con grandes velocidades que provocan un elevado riesgo de erosin y arrastre de partculas. El paisaje de montaa es un paisaje emblemtico en Catalua, con una alta apreciacin social que resulta de un tipo de interaccin secular entre la sociedad y el medio natural. En las ltimas dcadas, el territorio de montaa se ha visto sometido a cambios econmicos y demogrcos profundos (crisis agraria, despoblamiento, terciarizacin, etc.) que, por su alcance o intensidad, pueden llegar a comprometer los valores y las oportunidades de futuro. Los proyectos en zonas de montaa tienen que llevar asociado el objetivo de generar modelos de integracin paisajstica coherentes con las formas actuales de desarrollo local y con las nuevas necesidades econmicas y sociales. A la hora de realizar la planicacin de la carretera se tendrn que tener en cuenta todos estos parmetros para poder escoger el mejor corredor, que d respuesta a las necesidades de desarrollo social y econmico de un pas pero sin despreciar las caractersticas del medio. Esta premisa es vlida para todas las carreteras en general pero es en este mbito tan sensible como es el de las zonas de montaa que se nutre de una importancia mucho ms relevante.

108

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

3. DISEO BSICO
3.1 Trazado
Tal como se ha hecho referencia en la introduccin, la Instruccin de carreteras Norma 3.1-IC de Trazado de diciembre de 1999 publicada por el Ministerio de Fomento plantea que las carreteras de montaa pueden presentar excepciones a la baja para el conjunto de las reglas de trazado que ja, si bien no se especica cul puede ser el grado de excepcin, ni presenta criterios y parmetros alternativos para este tipo de carreteras. El objetivo de este apartado es el de llevar a cabo una reexin alrededor de cules tendran que ser estos criterios, para establecer a partir de ellos unos parmetros mnimos adecuados para el trazado de carreteras en zonas de montaa. En todo caso, es preciso remarcar que los parmetros deseables son siempre los que marca la Norma 3.1IC, y que las sugerencias de este estudio tan solo seran aplicables cuando, por las caractersticas orogrcas del terreno o por motivos de impacto ambiental, la aplicacin de la mencionada Norma resulta casi imposible.

3.1.1 Criterios de diseo


A la hora de denir la geometra de cualquier carretera es preciso tener en cuenta tres factores que son en funcin de la velocidad de diseo: la seguridad, el confort de los ocupantes del vehculo y el impacto que la nueva va produce en el entorno. Cuando nos enfrentamos al diseo de una carretera de montaa, es preciso plantearse la reformulacin del anlisis de estos factores desde una nueva perspectiva que contemple sus particularidades. Est claro que las carreteras de montaa afectan principalmente al tercer factor, el impacto en el entorno, que en estos casos resulta mucho ms delicado y requiere un cuidado especial, objeto de la presente publicacin. Por otra parte, tambin es evidente que el primero de los factores -el de la seguridad en ningn caso no puede ser desatendido: las transgresiones a la Norma no pueden ir nunca en detrimento de la seguridad. En consecuencia, bajo el punto de vista del trazado, tan solo es posible disminuir el impacto, asumiendo una reduccin racional del factor restante: el confort. Eso se traduce principalmente en una reduccin general de la velocidad de diseo de la carretera. Incluso, se contemplar la posibilidad de disminuir an ms el lmite de la velocidad de diseo en determinados tramos puntuales donde el terreno es muy accidentado.

3.1.2 Trco
El diseo de la carretera de montaa tiene que tener en cuenta que las intensidades son bajas pero que los tipos de vehculo pueden ser grandes y pesados (autocares, camiones, etc.). Las caractersticas de estos vehculos condicionan la denicin geomtrica de la carretera. Los parmetros de trazado de las presentes recomendaciones se han establecido por Intensidades Medias Diarias (IMD) inferiores a 1.000 vehculos/da que se consideran representativas para las carreteras de montaa.

3.1.3 Trazado en planta


La Norma 3.1-IC estudia los parmetros para cada velocidad de diseo, a partir de 40 km/h. En este apartado se contemplarn los casos en los que los parmetros es preciso que sean menores, y por lo tanto tambin ms bajas las velocidades aconsejables. Los parmetros circulares mnimos para cada velocidad se jan en funcin del frotamiento transversal movilizado y el peralte mediante la frmula de la Instruccin:

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

109

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Donde, V* R ft p es la velocidad (km/h) es el radio de la circunferencia (m) es el coeciente de frotamiento transversal movilizado es el peralte (%)

Para una velocidad de 40 km/h, la Tabla 4.2 de la Instruccin coloca el umbral del coeciente de frotamiento transversal movilizado en un valor mximo de 0,18. Si se aplica ste ft mximo de 0,18 a la velocidad de 30Km/h a la frmula anterior, y se considera un peralte del 6%, se obtiene un valor para el radio mnimo de 30 m. As pues, se considera el radio 30 m el valor circular mnimo aconsejable en el trazado de una carretera de montaa. Aun as, se pueden dar casos, de hecho se dan a menudo, en los que la adaptacin a la orografa del terreno reclama radios menores. En estas situaciones, que han de ser advertidas mediante la sealizacin correspondiente, se podrn adoptar radios menores, sin disminuir nunca el radio de 10 m en el reborde del carril interior de la curva. Como criterio general, se considera que las situaciones descritas tienen lugar, resultando aplicable la excepcin, cuando la diferencia entre el ngulo de entrada y el ngulo de salida de una curva circular supera los 100 gonis. En cuanto a las curvas de transicin, la clotoide, se establecern los valores de forma que permitan una transicin del peralte y una variacin de la aceleracin centrfuga aceptables. Aplicando la velocidad 30 km/h a la frmula de la Instruccin:

Donde, ipmx es la inclinacin mxima de los bordes de la calzada respecto al eje de giro del peralte, habitualmente el eje central de la carretera (%) Vp es la velocidad de proyecto (km/h) ipmx= 1,5

Se obtiene un valor:

Este valor, mediante la frmula de la Instruccin:

Donde, lmn B (m) Resulta una longitud del tramo de variacin del peralte de valor: imin = 3,3m (para cada 1%) Dado que se ha jado el peralte mximo en un 6%, la longitud mnima de transicin de inexin del sentido de peraltado se sita en 20 m. Segn este dato, cada rama de la clotoide deber tener una longitud mnima de 20 m para que pueda contener esta variacin del peralte entre dos curvas de sentido opuesto. Por otra parte, en el plan de la seguridad, es preciso asegurar que la variacin de la aceleracin centrfuga en el plano horizontal no sobrepase los valores que establece la Instruccin: Jmax = 0,7 es la longitud mnima del tramo de transicin de peralte (m) es el ancho de carril que se considera de 5 m como mximo, como se explicar ms adelante pi y pf son el peralte inicial y el peralte nal (%)

110

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Segn la frmula de la Instruccin:

Donde, Lmn Ve J R1 R0 p1 p0 es la longitud mnima de la clotoide es la velocidad especca de la curva circular asociada de radio menor (km/h) es la variacin de la aceleracin centrfuga (m/s3) es el radio de la curva circular asociada de radio mayor (m) es el radio de la curva circular asociada de radio menor (m) es el peralte de la curva circular asociada de radio mayor (%) es el peralte de la curva circular asociada de radio menor (%)

Se obtiene en el caso ms restrictivo (radio mnimo de 30m) un valor de: Lmin = 20,56 m A partir de la frmula de la Instruccin: Donde, R L A es el radio de la curva (m) es la longitud de la curva (m) es el parmetro de la clotoide RL = A 2

Se obtiene la Tabla siguiente de correspondencia de valores:


RADIO(m) 15 20 25 30 35 40 45 PERALTE (%) 6 6 6 6 6 6 6 Lmn (m) 20 20 20 20 20 20 20 CLOTOIDE (A) 18 20 23 25 27 29 30

Tabla 3.1 Peralte y clotoide en funcin del radio de curvatura Para nalizar, es preciso mencionar que todo cuanto hace referencia a las longitudes mnimas y mximas de las rectas estipuladas en la Norma 3.1-IC, son consideraciones que no se pueden aplicar en los trazados de carreteras de montaa.

3.1.4 Trazado en alzado


En cuanto a los parmetros para el trazado en alzado, se intentar ajustarse estrictamente a los valores lmites jados por la Norma 3.1-IC. Es preciso tener en cuenta que en el caso de las zonas montaosas la posibilidad de hielo en calzada aumenta, por lo que no resulta aconsejable exceder las inclinaciones longitudinales mximas del 10%.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

111

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Por ltimo, es preciso tener en cuenta que en las curvas las inclinaciones del eje de la carretera se incrementan en el reborde del carril interior. Eso tambin sucede en los tramos de transicin de peralte, en el reborde exterior del carril donde el peralte vara en el mismo sentido que la inclinacin longitudinal. En estos dos casos, se admitir un incremento de la inclinacin longitudinal del borde de carril hasta el 2%, respecto a la pendiente longitudinal del eje. Por otra parte, se recomienda respetar como mximo pendiente combinado (resultante del pendiente longitudinal ms el peralte) el 10%. Teniendo en cuenta los anteriores prrafos y los sobreanchos que se indican ms adelante, se obtiene la Tabla siguiente de correspondencia entre las diferentes alineaciones en planta y las inclinaciones longitudinales que admiten:
RADIO (m) 15 20 25 30 35 40 45 INCLINACIN (%) 5,30 6,00 6,40 6,80 7,00 7,20 7,30

Tabla 3.2 Inclinacin en funcin del radio de curvatura Finalmente, para establecer los acuerdos mnimos de transicin entre dos inclinaciones, se ha considerado una velocidad de diseo de 30 km/h y se ha tenido en cuenta la Instruccin. Con estas consideraciones se recomiendan los parmetros mnimos siguientes: Kv convexa mnima = 150m Kv cncava mnima = 200m As mismo, en ningn caso no se utilizarn acuerdos de longitudes menores de 20 m.

3.1.5 Coordinacin de la planta y el alzado


Los criterios de coordinacin entre los elementos de trazado en planta y los elementos de trazado en alzado se basan en aspectos estticos y de visibilidad. En el caso de una carretera de montaa, las prdidas de visibilidad a menudo las provocan las caractersticas abruptas del terreno, siendo responsabilidad del proyectista no incrementarlas. Entre todas las recomendaciones que explicita la Norma 3.1-IC, se considera ineludible la que se reere a evitar la coincidencia de un acuerdo convexo en alzado con cambio de curvatura en planta. Tambin se considera fundamental respetar la recomendacin de no hacer coincidir ms de un acuerdo vertical en una misma alineacin en planta. No es preciso decir que todas las otras recomendaciones que en este sentido guran en la mencionada norma, son de aplicacin deseable siempre y cuando sea posible.

3.1.6 Seccin transversal


Para una velocidad de 40 km/h, la seccin transversal mnima que estipula la Norma 3.1-IC consta de dos carriles de 3 m de anchura y arcenes exteriores de 0,50 m. En una carretera de montaa, donde los desniveles del entorno pueden ser importantes, se hace imprescindible la disposicin de bermas de al menos 0,50 m para la colocacin de barreras. Por otra parte, la sinuosidad del trazado y la sucesin de sobreanchos hace recomendable disponer carriles de 3,50 m siempre y cuando sea posible para evitar transiciones de anchura demasiado bruscas.

112

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Los anchos totales de carril, considerando los sobreanchos, que es preciso aplicar a las diferentes curvas circulares se detallan en el cuadro siguiente (se especica el ancho total del carril en metros):
RADIO (m) 15 20 25 30 35 40 45 INCLINACIN (%) 5 5 5 4,35 4,15 4 3,90

Tabla 3.3 Ancho de carril en funcin del radio de curvatura Para las secciones especiales en tneles, viaductos y lechos de frenado se aplicarn las especicaciones que guran en la Norma 3.1-IC.

3.1.7 Ajustes del eje de las infraestructuras


Finalmente, y con el objeto de menguar la ocupacin del espacio por parte de la infraestructura, pero tambin para optimizar otros factores como son la minimizacin de los movimientos de tierras o la aparicin de grandes taludes, conjuntamente con lo que se ha expuesto hasta ahora, se puede estudiar an en la fase de denicin de la traza el ajuste del eje de la infraestructura (en planta o en alzado). Segn los casos, se puede decir que: En desmontes y trincheras muy importantes se puede alzar la rasante o desplazar el eje hacia el fondo del valle unos metros para reducir la afectacin. En terraplenes importantes se puede bajar la rasante o desplazar el eje hacia la carena unos metros para reducir la afectacin. La combinacin mltiple de todos estos factores debe permitir encontrar la solucin ptima para cada caso.

3.2

Drenaje

El drenaje debe garantizar la evacuacin de las aguas interceptadas por la traza, cumpliendo con las recomendaciones de la Agencia Catalana del Agua y la Instruccin 5.2-IC de drenaje supercial, pero con un diseo de los elementos (bajantes, disipadores de energa, cunetas de guarda, etc.) ms esmerado con su entorno montaoso. Se debe tener en cuenta que las carreteras de montaa se encuentran en las cabeceras de las cuencas, hecho que produce una hidrologa supercial con caudales elevados debido a tiempos de concentracin pequeos y a velocidades elevadas debido a las fuertes pendientes del terreno. La combinacin de estos dos elementos provoca un elevado riesgo de erosin y el posible arrastre de piedras de medio y gran dimetro. El diseo de los elementos de proteccin frente a la erosin y la eleccin de los materiales tendr que seguir una cierta concordancia con los materiales escogidos en los muros y las estructuras. En todo caso, siempre y cuando sea posible, teniendo en cuenta los fenmenos de erosin y sedimentacin, la canalizacin y los elementos de proteccin de avenidas se realizarn mediante materiales lo ms naturales posible, evitando los revestimientos, a poder ser con elementos vegetales y con trazados adaptados al terreno natural. Las obras de drenaje transversal y longitudinal se denen para permitir una dinmica y un ujo adecuado del sistema hidrolgico.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

113

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

En el primer caso dan la continuidad a los lechos que resultan interceptados por el trazado y en el segundo permiten la evacuacin correcta de las aguas, que caen sobre la propia carretera y taludes adyacentes, hasta los lechos naturales. Las nuevas obras de drenaje transversal se proyectarn por un periodo de retorno de 500 aos, tal como indica la Agencia Catalana del Agua segn la publicacin Recomendaciones tcnicas para el diseo de infraestructuras que intereren con el espacio uvial, de junio de 2006. Paralelamente los clculos hidrolgicos e hidrulicos se tendrn que hacer tal como se especican en la publicacin de la Agencia Catalana del Agua Recomendaciones tcnicas para los estudios de inundabilidad de mbito local, de marzo de 2003. Los elementos de drenaje longitudinal se proyectarn por un periodo de retorno de 25 aos tal como exige la Instruccin 5.2-I.C. drenaje supercial, de julio de 1990. Las obras de drenaje transversal representan un papel fundamental para garantizar la permeabilidad transversal de la va para la fauna. Por ello, independientemente de que se habiliten pasos especcos de fauna en los corredores interceptados por la traza, todas las obras de drenaje transversal se disearn para permitir el paso de invertebrados y de pequeos mamferos. A tal efecto, se recomienda modicar la base de las secciones circulares para que sta sea plana y favorecer el paso de la fauna. En lechos de aguas permanentes o frecuentes, tambin habr que habilitar las bases de la obra de drenaje, tanto si es circular como marco, para favorecer la creacin de un cauce de aguas bajas. A la vez se dotar a las arquetas y a las estructuras de captacin de rampas de escape en aquellos tramos ms conictivos. Se desaconseja, en general, proyectar obras de drenaje transversal con acero corrugado, puesto que aumentan considerablemente las dicultades de paso para la fauna y las tareas de mantenimiento. En general, los elementos de drenaje longitudinal se disearn adecundolos lo mejor posible a los movimientos de la fauna evitando los posibles puntos de atrapada. Bajo el punto de vista paisajstico, se adoptarn medidas que minimicen el impacto visual de las cunetas laterales, bajantes y canalizaciones, utilizando revestimientos de piedra, escollera con materiales del lugar, hormign impreso o tinta, y cualquier otra tcnica que posibilite una adecuada integracin en el medio.

3.3 Pavimento
El pavimento debe dar respuesta a dos grandes objetivos, como son tener suciente capacidad para aguantar el trnsito de vehculos pesados que circular por la carretera y a la vez resistir las extremas caractersticas climatolgicas tpicas de las zonas de montaa. Por el dimensionamiento del rme para carreteras de montaa, al igual que en el resto de vas se tendr que tener en cuenta la normativa siguiente: Norma 6.1-IC Secciones de rme, del Ministerio de Fomento, aprobada por la orden FOM/3460/2003 de 28 de noviembre (BOE de 12 de diciembre de 2003). Norma 6.3-IC Rehabilitacin de rmes, del Ministerio de Fomento, aprobada por la Orden FOM/3459/2003 de 28 de noviembre (BOE de 12 de diciembre de 2003). Orden circular 21/2007. Sobre el uso y especicaciones que deben cumplir los ligantes y mezclas bituminosas que incorporan caucho procedente de neumticos fuera de uso (NFU). En estas vas la intensidad media diaria acostumbra a ser relativamente pequea, pero es preciso resaltar que el porcentaje de vehculos pesados es bastante elevado, por cuyo motivo se condiciona la seccin de rme a disponer, segn el catlogo de la Norma 6.1-IC Secciones de rme. Estas vas suelen tener curvas y pendientes muy pronunciadas, con radios de giro muy pequeos y suelen estar ubicadas en zonas donde las caractersticas climatolgicas son bastante extremas. Es recomendable, por lo tanto, disponer de capas de rodamiento densas o semidensas, evitando mezclas bituminosas drenantes o abiertas, que aunque mejoran la seguridad ante el hidroplaneo, en zonas con cambios de gradiente trmico elevado ocasionan problemas de hielo/deshielo, ocasionando la congelacin del agua que ltra entre los vacos de la mezcla y provocando que con la congelacin de la misma la capa de mezcla bituminosa se sure. Paralelamente las mezclas densas o semidensas tambin son las que dan mejor respuesta a los fundentes (sales), imprescindibles para deshelar las carreteras. Otro de los problemas de estas vas es garantizar la adherencia suelo-neumtico, por lo que se recomienda proyectar el tendido de un tratamiento supercial antideslizante (bauxita) en zonas con posible riesgo de accidentalidad, curvas pronunciadas, pendientes elevados, etc.

114

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

La bauxita consiste en la aplicacin sobre el pavimento de una resina de poliuretano de dos componentes, y sobre ella el tendido de un rido de bauxita calcinada (coloreada o sin pintar), ya que este material tiene un coeciente de pulimento acelerado muy elevado y garantiza sobre el pavimento un coeciente de frotamiento transversal (CRT) muy elevado, consiguiendo de esta manera una elevada adherencia y reduciendo la distancia del frenado de los vehculos. En estas vas es posible introducir mezclas bituminosas que incorporen caucho procedente de neumticos fuera de uso (NFU), as como hacer aportacin de materiales reciclados procedentes del fresado, colaborando as con la sostenibilidad ambiental. nicamente no es recomendable utilizar el reciclaje in situ, ya que al ser zonas con temperaturas extremas, no es posible garantizar la temperatura del tendido de la mezcla y se pueden originar problemas de adherencia de la capa extendida con el rme existente.

3.4 Estabilizacin y tratamiento de taludes


A partir de las secciones transversales del trazado, se estudiar en cada caso la mejor implantacin entre proyectar taludes en terrapln o desmonte y disear elementos de contencin. Dentro de los elementos de contencin, en cada caso se evaluarn los pros y los contras bajo el punto de vista estructural, econmico, constructivo y ambiental de cada tipologa. En general, los taludes en terrapln o desmonte son la solucin a la seccin transversal que minimiza el impacto ambiental siempre y cuando stos tengan una pendiente mxima del 3 H/2V. Eso se produce por dos motivos: Por una parte son revegetables hecho que ayuda a integrar mejor la carretera visualmente y por otra parte aceleran el proceso de construccin por lo que se disminuye el dao ecolgico durante las obras. A pesar de ello, tienen el inconveniente que aumentan considerablemente el mbito de ocupacin del territorio y el movimiento de tierras. Aun as, en las carreteras de montaa existen numerosas secciones transversales donde la implantacin de los taludes en terrapln o desmonte es inviable por razones ambientales y/o econmicas, o en las que es recomendable minimizar su ocupacin y/o compatibilizar con la pendiente mxima recomendada 3H:2V. En estos casos y aquellas secciones en las cuales la altura del talud sea superior a 15 m, se pueden ejecutar muros al pie de los desmontes y terraplenes. Con esta actuacin se reduce la supercie de afectacin y a la vez se consigue obtener una pendiente que permita una buena restauracin. Los muros a pie de desmonte pueden estar constituidos por bloques de piedra de escollera (muro de escollera) o por gaviones (muro de gaviones), y se recomienda que tengan una altura mxima de 3 a 3,5 m, y su ejecucin, si bien se debe prever en la fase de proyecto, si se cree conveniente en la fase constructiva se pueden hacer modicaciones del proyecto para poder ejecutarlos. Los elementos de contencin de tierras permiten una minimizacin de la seccin transversal, y por lo tanto del movimiento de tierras, pero generan un gran impacto ambiental tanto visual como ecolgico. Normalmente estos elementos de contencin suponen, para la fauna, una interrupcin de los corredores biolgicos. La decisin de la adopcin de muros a pie de terrapln o de desmonte es preciso que se valore en la fase de Estudio de Impacto Ambiental (EIA). Esta valoracin se debe hacer teniendo en cuenta tres parmetros: el inters intrnseco del entorno ocupado por el terrapln y el impacto paisajstico. Los muros de contencin pueden ser de diferentes tipologas: de hormign armado de tierra armada de gaviones de escolleras de muro verde En todos los casos es preciso prever la integracin paisajstica de los muros. Si se opta por aplacar el muro con piedra del lugar, se obtienen muy buenos resultados de integracin. Los muros de hormign se pueden integrar tambin mediante la adecuacin supercial del hormign (color, textura, aplacados, etc.) o mediante la ocultacin fsica del muro con vegetacin. La oxidacin del muro es otra opcin, pero tan solo recomendable en entornos paisajsticos de tonos ocres y rojizos.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

115

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Los gaviones es preciso que estn rellenados con piedras litolgicamente compatibles con el entorno, y, adems, con materiales nos y un poco de tierra vegetal, para que la vegetacin se pueda implantar con facilidad. Es recomendable que, una vez ejecutado el muro, se realice una hidrosiembra en el frontal del muro. El muro verde es preciso que tenga una hidrosiembra adaptada a las condiciones particulares del muro de sol o de sombra y trabajos constantes de mantenimiento riegos, resiembras, etc. En cuanto a las escolleras, es preciso un tratamiento de restauracin que incluya los rellenados con tierras vegetales de los agujeros que quedan entre los bloques de piedra y la plantacin posterior en estos intersticios. Para cada tipo de elementos de contencin, se destacan en la siguiente Tabla aspectos ambientales, tcnicos y econmicos relacionados con el elemento considerado y su aplicabilidad en el medio montaoso.
Estabilizacin y tratamiento de taludes Muro de hormign Muro de hormign revestido Muros de escollera Muro de tierra armada Muro verde Muro de gaviones Talud revegetable

Talud mximo 90 90 70 90 70 90 33

Construccin

Coste econmico Medio Elevado Bajo Bajo Elevado Elevado Bajo

Impacto ambiental Elevado Medio Bajo Elevado Bajo Medio Bajo

Aplicabilidad Baja Media Alta Baja Media Media Alta

Lenta Lenta Media Lenta Lenta Media Rpida

Tabla 3.4 Estabilizacin y tratamiento de taludes En carreteras de montaa se recomienda utilizar taludes revegetables siempre y cuando sea posible y posteriormente realizar las medidas correctoras con las especies ms adecuadas con el paisaje del entorno. En el caso de las curvas de herradura es muy probable que tanto los desmontes como los terraplenes no se puedan realizar con taludes revegetables. En estas situaciones se recomienda recorrer a soluciones mixtas entre muros verdes y muros de piedra seca o gaviones debido a su carcter ms exible e integrable con el entorno montaoso. Respecto al impacto visual de los taludes, se puede reducir aplicando tcnicas de bioingeniera (), algunas de las cuales se detallan ms adelante, que permiten revegetar taludes ms verticales a un 3H/2V, pero es preciso estudiar su idoneidad segn las condiciones climatolgicas, edafolgicas y biolgicas. En estas tcnicas siempre se tendr que trabajar con especies autctonas para solucionar problemas y mejorar el estado ecolgico de los espacios en los que se acta. Cuando la carretera discurre en trinchera y los desmontes son muy desproporcionados, es recomendable implementar un falso tnel. Estos elementos disminuyen el impacto visual y mantienen las condiciones originales de corredor biolgico. Una vez acabada la obra del falso tnel es preciso hacer el relleno de las tierras hasta recuperar el relieve original. Atravesar una montaa con tnel es ms costoso que hacerlo mediante trincheras. Las ventajas, sin embargo, no slo son ambientales sino que tambin son de trazado. Los tneles pueden reducir la pendiente de la carretera y acortar notablemente la longitud de la traza. Con la construccin de tneles, se mengua, adems, uno de los impactos indirectos ms importantes de la construccin de infraestructuras en zonas de relieve abrupto: la generacin de un gran volumen de materiales excedentarios proveniente de las excavaciones. A pesar de que la construccin de tneles y falsos tneles presenta grandes ventajas, no est exenta de impactos que pueden llegar a ser importantes y que, por lo tanto, es preciso prever y corregir en los correspondientes proyectos constructivos y de medidas correctoras.

116

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Con el objeto de conseguir una plena integracin de la estructura, en la construccin de falsos tneles se tiene que tener presente cumplir una serie de condiciones: el relleno de tierras tiene que restituir la morfologa original, o sea, debe dar continuidad al relieve natural a ambos lados de la infraestructura la longitud del falso tnel tiene que ser la que permita integrar la trinchera en su entorno la estructura del falso tnel tiene que soportar, cuando convenga, cargas asimtricas, como consecuencia de una acumulacin de tierras superiores a uno de los lados del falso tnel. Como medida complementaria de integracin paisajstica se puede plantear tambin la construccin de falsos tneles en las embocaduras de tneles, que consiste en construir una estructura sobre la cual se puedan poner tierras, de manera que la parte frontal de la excavacin quede tapada. Para asegurar la mxima integracin con el entorno, el falso tnel debe tener suciente longitud para que el relleno de tierras llegue a tapar al mximo los desmontes, tanto frontales como laterales. Es preciso tener presente que la pendiente mxima de las tierras de relleno es de 3H:2V.

3.5 Estructuras
En los captulos anteriores se han explicado los criterios que es preciso adoptar para hacer compatible la normativa vigente del trazado, encaminada sobre todo a garantizar la seguridad de los usuarios de la carretera, y que tenga la mnima afectacin al medio. Los mencionados criterios constituyen, por s mismos, la mejor garanta para una integracin correcta de las obras de fbrica en el entorno. Resulta evidente que las obras de fbrica y estructuras de una carretera bien encajada en el terreno no sern importantes, y cuando menos su impacto ser lo ms reducido posible. Por otra parte es preciso esperar que en carreteras de montaa, en general no sean frecuentes los enlaces a distinto nivel y que no sea necesario atravesar lechos demasiado importantes. Se puede dar el caso, en el supuesto de que en un determinado proyecto de mejora o nueva carretera se resuelva sin obras de fbrica, puesto que no se cruza ninguna infraestructura y que los lechos atravesados se puedan salvar con obras de drenaje. La frontera entre una obra de drenaje y una obra de fbrica es difusa y ninguna normativa o recomendacin establece nada al respeto. Intentando armonizar los criterios hidrulicos y los estructurales, y sin ninguna pretensin de aportar un carcter normativo, en carreteras de montaa se puede considerar que son obras de drenaje transversal los tubos o marcos hasta 8 m de luz y a partir de esta luz, para cualquier tipologa, son obras de fbrica o estructuras. En los apartados siguientes se tratarn de establecer los criterios y las lneas de actuacin encaminadas a minimizar los impactos de una obra de fbrica o estructura en las carreteras de montaa.

3.5.1 Consideraciones generales


En primer lugar, es preciso sealar que los condicionantes o las recomendaciones para el trazado tienen que prevalecer sobre los de las obras de fbrica. Se considera que la afectacin global que provoca una carretera depende, bsicamente, de su trazado, siendo la obra de fbrica un elemento, que pese a que se tenga que cuidar, no ser decisivo. Lgicamente siempre se podrn encontrar excepciones en las que la obra de fbrica sea determinante, pero en general no ser as. En segundo lugar, es preciso tener presente que la funcionalidad de la estructura es irrenunciable, o sea si pasa sobre o por debajo de un ferrocarril debe cumplir las prescripciones jadas con la compaa administradora de la lnea y si pasa sobre un ro debe cumplir los criterios que la Administracin responsable je al respecto. En tercer lugar, es preciso tener en cuenta que la tendencia general, para minimizar impactos, de proyectar obras de fbrica de grandes luces, en el caso de carreteras de montaa puede resultar contraproducente, puesto que puede dar lugar a trazados inadecuados, sobre todo en alzado, y afectaciones al medio de entidad, durante su construccin. Se recomienda, por lo tanto, pensar que cuando se trata de una carretera de montaa los criterios se tienen que matizar y sobre todo se tienen que adaptar a las caractersticas morfolgicas de este entorno tan peculiar. Finalmente es preciso aadir que si el documento en redaccin ya dispone de la Declaracin de Impacto Ambiental (DA), como en el caso de la mayora de proyectos constructivos, es preciso cumplirla.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

117

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

3.5.2 Planteamiento
En el caso de que se tenga que afrontar el diseo de una obra de fbrica en una carretera de montaa, inicialmente se tiene que intentar que pase desapercibida, o sea que tenga el menor impacto visual posible. Si eso no es posible se plantea la duda, de ir en busca de un elemento singular que destaque y aporte una nueva calidad al paisaje, o, por contra, disear una obra de fbrica estndar, que pese a no aportar nada nuevo al entorno pase al mximo de desapercibida e integrada con el paisaje existente. Esta duda no tiene respuesta genrica y es preciso plantearlo de nuevo en cada caso. Depende de una parte del entorno de la estructura y de la otra de los recursos que se pueden destinar para su construccin. En general, en las carreteras de montaa lo ms probable es encontrar estructuras de pequeas dimensiones y no grandes viaductos, ms tpicos de las zonas planas. Este hecho responde a las caractersticas morfolgicas de la montaa y a la importancia viaria de la carretera, que normalmente no justican grandes estructuras ni por motivos econmicos ni ambientales. A pesar de que a veces, en una carretera de montaa se puede dar el supuesto de que se tenga que superar una lnea de ferrocarril, otra carretera o un cauce importante por motivos hidrulicos o ambientales y entonces sea necesario proyectar obras de fbrica de entidad.

3.5.3 Materiales
Las obras de fbrica, en funcin de los materiales utilizados para su construccin, se clasican como sigue: De mazonera Actualmente casi ha desaparecido por su elevado coste y la falta de mano de obra especializada. Tan solo se proyectan algunos muros de dicho tipo, como se ha sealado en el captulo correspondiente a los elementos de contencin. Son de aplicacin, en general, luces pequeas y estribaciones de escasa altura. Las obras de fbrica construidas con estos materiales proporcionan un aspecto agradable (impacto visual reducido) y quedan bien integradas al entorno. Sin embargo, no hay que olvidar que el suministro de la piedra obliga al mantenimiento de canteras y a un transporte importante. De hormign en masa El mbito de utilizacin es muy parecido al de la mazonera, pero, actualmente, tambin casi ha desaparecido porque no se contemplan en las normativas vigentes. Son igualmente de aplicacin en vueltas de luces pequeas y estribaciones de escasa altura. En general obligan a elementos poco esbeltos, que provocan impactos visuales importantes. De hormign armado Actualmente es el material ms utilizado en estructuras, principalmente para fundamentos y alzados de pilas y estribaciones. Para tableros de tramos rectos su utilizacin queda limitada hasta luces de unos 15 m. El coste de las obras de fbrica de hormign armado es ptimo dentro de su campo de utilizacin. En alzados permiten elementos esbeltos, pero en tableros la relacin luz/canto es alta. Los impactos que provocan pueden clasicarse como medios. De hormign pretensado Actualmente es el material ms utilizado, principalmente, para tableros de tramos rectos. El coste de los tableros de este material es ptimo dentro de su campo de utilizacin que llega, competitivamente, hasta luces de 100 m. Permite tableros esbeltos con relaciones luz/canto que pueden llegar a 30. Los impactos que provocan pueden clasicarse como bajos. Mixtos de acero y hormign Su campo de aplicacin coincide con los de hormign pretensado, con los que compiten econmicamente dependiendo del precio del acero. Particularmente, no es demasiado conveniente utilizarlos en las carreteras de montaa, puesto que para minimizar los efectos de las nevadas se utilizan sales fundentes altamente perjudiciales para la conservacin del acero. De acero Su campo de aplicacin son las grandes luces, circunstancia que no hay que esperar en las carreteras de montaa. Adems tienen el problema de las sales, sealado en el apartado anterior.

118

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

A continuacin se resumen en un cuadro los criterios de aplicacin, en cuanto a los materiales en las carreteras de montaa:
Material Mazoneria Hormign armado Hormign pretensado Mixto de acero y hormign Acero Luces <10 m <15 m <100 m <100 m >100 m Construccin Lenta Media Rpida Rpida Rpida Coste econmico Alto Bajo Bajo Medio Elevado Impacto ambiental Bajo Medio Bajo Bajo Bajo Aplicabilidad Alta Media Alta Alta (*) Media (*)

Tabla 3.5 Materiales utilizados en estructuras (*) No utilizar en zonas con riesgos de nevadas

3.5.4 Proceso ejecutivo


Las obras de fbrica, en funcin del proceso ejecutivo seguido por su construccin, se clasican como sigue: Obras de fbrica ejecutadas in situ Desde hace unos cuarenta aos, fecha en la que aparece de una manera competitiva el elemento prefabricado, han ido perdiendo cuota de mercado. En el coste de dicho tipo de estructura la mano de obra tiene un peso importante, y eso da una incertidumbre en el coste que no gusta al constructor. Sus campos de aplicacin son, casi antagnicos, por una parte las pequeas obras de fbrica y por otro los grandes viaductos. Aunque la prefabricacin ya resulta muy competitiva en las pequeas obras de fbrica, e incluso en las obras de drenaje, se continan ejecutando muchas pequeas obras de fbrica in situ. Actualmente se recomienda construir puentes integrales (sin juntas ni soportes de neopreno) por su bajo coste de mantenimiento. Estos tipos de puente, bsicamente, realizado in situ es obligatorio en algunos pases dentro de su campo de aplicacin, que son los puentes de luz inferiores a los 80 m y con poca desviacin. Por otra parte los grandes viaductos, pese a que no son frecuentes en carreteras de montaa, es preciso realizarlos in situ. Al respecto es preciso sealar que, en los ltimos aos, las cindras han mejorado tcnicamente y econmicamente, hecho que ha supuesto un fuerte crecimiento del nmero de viaductos realizados in situ. En principio, una obra ejecutada in situ provoca un impacto, de cualquier tipo, menor que el de una obra prefabricada. Sin embargo, es preciso ser prudentes en esta armacin, puesto que los impactos dependen en gran parte del cuidado en el que se ejecuta la estructura. Es preciso pensar que, aparte del impacto visual que depende del encaje y el diseo, los principales impactos ambientales que provoca una obra de fbrica son debidos a su ejecucin. Obras de fbrica con porcentaje significativo de prefabricacin La aparicin del elemento prefabricado conjuntamente con el abaratamiento del transporte, debido a la mejora de las infraestructuras y el bajo precio de los combustibles, han provocado un desarrollo muy importante de las estructuras de dicho tipo. La gran ventaja de dicho tipo de obras es el bajo coste y sobre todo su control. No existen obras totalmente prefabricadas. Esta tcnica se aplica, preferentemente, en los tableros de luces inferiores a 50 m y tambin a los alzados de pilas y estribaciones. En los fundamentos, ocasionalmente se pueden utilizar pilotos prefabricados, pero casi siempre, se ejecutan in situ. En principio, una obra con prefabricados provoca ms impacto que una ejecutada in situ, pero, tal y como se ha dicho antes esto no se puede decir de una manera general, puesto que los impactos dependen en gran parte del cuidado en el que se ejecuta la estructura.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

119

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Se resumen en el siguiente cuadro los criterios de aplicacin, en cuanto al proceso ejecutivo en las carreteras de montaa:
Proceso ejecutivo Ejecutados in situ Ejecutados con porcentaje significativo de prefabricacin Luces <10 m >50 m >10 m <50 m Construccin Lenta Coste econmico Medio Impacto ambiental Bajo Aplicabilidad Alta

Rpida

Bajo

Medio

Media

Tabla 3.6 Proceso ejecutivo de las estructuras

3.5.5 Tipologa
Las obras de fbrica, en funcin de la tipologa estructural, se clasican como sigue a continuacin de ms a menos utilizadas en carretera de montaa: Vueltas con relleno de tierras Se trata de la tipologa ms utilizada hasta que el acero se incorpor al mundo de la construccin. An se utiliza para salvar luces hasta unos 15 m, pero su uso est en un claro retroceso, puesto que el coste de dicho tipo de estructura es elevado. Marco o prticos de hormign Se trata de la tipologa ms utilizada para luces hasta unos 15 m. El motivo por el que se elige esta tipologa es el bajo coste, que deriva de la facilidad de ejecucin y la posibilidad de prefabricacin, sobre todo con luces pequeas. Tramos rectos biapoyados Se trata de la tipologa ms utilizada actualmente para luces inferiores a los 50 m. El motivo por el que se elige esta tipologa, tambin, es el bajo coste, que deriva de la facilidad para prefabricar los elementos de ms coste (las vigas) y la rapidez de ejecucin. Tramos rectos continuos Se trata de la tipologa ms utilizada actualmente para luces entre 50 y 100m. El motivo por el que se elige esta tipologa es porque proporciona el coste ms bajo posible, que deriva del gran desarrollo que han tenido, en los ltimos aos, las cindras de todo tipo. Grandes arcos Se trata de una solucin elegante para determinadas situaciones geogrcas. Su principal campo de aplicacin son las luces entre 50 y 150 m, siempre y cuando la fundamentacin sea sencilla. El coste de las obras de esta tipologa resulta elevado, si bien en determinadas situaciones resulta competitivo. Puentes colgantes y atirantados Es preciso situar estas tipologas en el grupo de los puentes singulares. No es probable que en una carretera de montaa sea necesario recorrer a estructuras de dicho tipo, pero en algn caso particular puede resolver, con una inmejorable esttica y un impacto reducido, una situacin difcil para tipologas ms convencionales. El coste de estas estructuras es alto y el proceso ejecutivo complicado. Se resumen en el cuadro siguiente los criterios de aplicacin, en cuanto a la tipologa estructural en las carreteras de montaa:
Tipologa estructural Vueltas con relleno de tierras Marcos y prticos de hormign Sigue en la pgina siguiente Luces <15 m <15 m Construccin Lenta Rpida Coste econmico Medio Bajo Impacto ambiental Bajo Medio Aplicabilidad Alta Media

120

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Tipologa estructural Tramos rectos biapoyados Tramos continuos Grandes arcos Puentes atirantados y colgantes

Luces <50 m >50 m <100 m >100 m <150 m >100 m

Construccin Rpida Media Lenta Media

Coste econmico Bajo Medio Elevado Elevado

Impacto ambiental Elevado Medio Medio Medio

Aplicabilidad Baja Media Baja (*)

Tabla 3.7 Tipologas estructurales (*) Su aplicacin en carreteras de montaa no responde ni a criterios econmicos ni ambientales

3.5.6 Consideraciones nales


Estudiando los cuadros anteriores, se deduce que no es posible establecer criterios generales para determinar un determinado tipo de material, proceso ejecutivo o tipologa de puente. La mejor opcin siempre ser la que mejor se adapte al terreno y al trazado, independientemente de materiales, proceso o tipologas. A la hora de encajar lo mejor posible estas estructuras, es imprescindible realizar los preceptivos estudios geotcnicos e hidrulicos para as poder caracterizar adecuadamente el medio fsico donde se emplacen. En estos mbitos, es del todo ineludible realizar un trabajo multidisciplinar entre los conocimientos estructurales, geotcnicos e hidrulicos, en el momento de establecer la disposicin de pilas y estribaciones. Aunque ya se ha dicho antes, es preciso repetir el concepto que de nada sirve proyectar una estructura, a pesar de que est bien encajada en el terreno, que obligue a un trazado inadecuado. El trazado tiene que prevalecer sobre la estructura, puesto que los impactos globales de la infraestructura derivan, bsicamente, del encaje geomtrico de la carretera y muy poco del diseo de la estructura. Con todo, nalmente se indican una serie de recomendaciones o criterios para la eleccin de un determinado tipo de estructura para las carreteras de montaa: No condicionar el trazado por la estructura. Cuidar la esttica. Evitar, si es posible, las grandes luces. Evitar estribaciones de gran altura. Evitar los trabajos a media vertiente. Si es preciso favorecer el trazado, no renunciar a grandes estructuras. Integrar los acabados. Utilizar materiales naturales cuando sea posible. Observando la lista anterior, se deduce que algunas de las recomendaciones son contradictorias. Como ejemplo hay que evitar las grandes luces y proyectar estribaciones de poca altura. Es por ello que se quiere concluir este apartado con el que ha sido un leitmotiv continuado: No se pueden establecer criterios generales para las obras de fbrica, la lgica tiene que prevalecer siempre sobre otras consideraciones.

3.6 Sistemas de contencin


Los sistemas para contencin de vehculos son elementos lineales de fuerte presencia visual. Su eleccin puede condicionar de forma elevada el impacto visual de la carretera sobre el medio. A continuacin se adjunta una Tabla de aplicacin de los diferentes sistemas de contencin para vehculos con sus pros y contras. Esta Tabla no pretende ser impositiva, sino que intenta tener en cuenta todas las variables que condicionan la propia eleccin, y supeditando siempre la mejor implantacin segn las caractersticas de cada caso.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

121

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Sistemas de contencin Barrera metlica Barrera de hormign prefabricada Barrera de hormign in situ Barrera de madera Barrera de muro de piedra

Adaptacin al medio Baja Baja

Facilidad de drenaje Alta Alta

Ocupacin de berma 0,75 m 0,50 m

Cumplimiento de la normativa S S

Coste ambiental Alto medio

Aplicabilidad Baja Baja

Media Alta Alta

Media Alta Baja

0,50 m 0,50 m 1m

S No No

Medio Bajo Alto

Alta Media Baja

Tabla 3.8 Sistemas de contencin Se recomienda evitar todas aquellas soluciones que no cumplan con la normativa vigente o que no estn homologadas, sobre todo por motivos de seguridad, pero tambin porque los posteriores trabajos para adecuarlas no siempre van de acuerdo con la mejor integracin de la carretera. Por lo tanto, a partir de la Tabla anterior, se puede deducir que como sistema de contencin para vehculos en carreteras de montaa, resulta ms adecuada la barrera de hormign in situ. Se trata de un elemento seguro y homologado que con un tratamiento supercial del hormign se puede adecuar mejor al paisaje del entorno. Es preciso poner de maniesto que, concretamente en el caso de barreras de madera, la normativa europea, que posiblemente entrar en vigor en los prximos aos, contempla la utilizacin de estas barreras que tendrn que acreditar una serie de exigencias en relacin con el nivel de retencin, intensidad del impacto, etc. Las carreteras de montaa con mucha frecuencia son de uso para motoristas por lo tanto tambin se tendrn que proteger para los posibles accidentes por este tipo de vehculos. Ms recientemente, se puede ir a soluciones mixtas entre diferentes materiales. A pesar de que la mayora actualmente no estn homologadas son soluciones ms exibles y que tienen una elevada adaptabilidad con el entorno. En todo caso la eleccin del sistema de contencin para vehculos nunca tendr que ir en detrimento de la seguridad de los usuarios de la carretera.

3.7 Sealizacin
La sealizacin vertical deber cumplir la Instruccin de Carreteras Norma 8.1-IC de sealizacin vertical. Hay que tener en cuenta que la sealizacin vertical es un elemento bastante importante dentro de la carretera porque aporta informacin al usuario del lugar por donde circula tanto bajo el punto de vista viario como cultural. La sealizacin horizontal se tendr que adecuar a la Instruccin de Carreteras Norma 8.2-IC de marcas viales. En carreteras de trazado bastante sinuoso la sealizacin no podr adaptarse al cumplimiento estricto de las mencionadas normas. As pues, en muchos casos la sealizacin horizontal constar de una lnea discontinua y la vertical de una seal que indica que la lnea discontinua nicamente indica separacin de carriles y que se podr avanzar siempre y cuando se considere adecuado y seguro. En cuanto a los materiales a aplicar existen en el mercado pinturas para la sealizacin horizontal de base ecolgica que su utilizacin resulta especialmente recomendable en medios sensibles como son los de montaa. En aquellos tramos ms susceptibles a sufrir nieblas y nevadas, se tendr que disponer de balizas para indicar la traza de la carretera a seguir.

122

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

4 TCNICAS DE BIOINGENIERA Y CARRETERAS DE MONTAA


La construccin de nuevas infraestructuras viarias en Catalua en zonas de montaa representa una de las fuentes de impactos ambientales ms importante en este mbito. Eso es debido, en nuestro pas, al hecho de que tenemos habitualmente una orografa complicada que diculta mucho la construccin de dicho tipo de infraestructura, hay que tener en cuenta de que gran parte de las pistas forestales transcurren por lugares donde la pendiente transversal es superior al 40%. La incidencia paisajstica o la erosin derivada de la construccin o condicionamiento de dicho tipo de carreteras aaden un grado ms de impacto asociado, como el aumento de la inestabilidad de las vertientes y del riesgo de erosin. Teniendo en cuenta la importante cantidad de tierra que se mueve a lo largo de las obras de una infraestructura lineal, y que todos los taludes de nueva generacin tienen que ser estables, el objetivo a alcanzar es su pronta revegetacin para evitar la aparicin de procesos erosivos que comporten la prdida de suelo de mejor calidad y acaecer un riesgo geolgico a largo plazo. Las tcnicas de bioingeniera en medios tan sensibles como por los que discurren las carreteras de montaa, se demuestran como especialmente tiles para alcanzar los objetivos de preservacin del suelo y una integracin paisajstica satisfactoria de la cicatriz de la infraestructura en el medio. Es por este motivo que se dedica un apartado especco a exponer las principales, tanto para la restauracin de taludes con inestabilidad supercial y geotcnica, como para la restauracin de las zonas uviales que puedan resultar afectadas por el condicionamiento o construccin de una nueva carretera.

4.1 Tcnicas de bioingeniera para la restauracin de taludes


4.1.1 Taludes con inestabilidad supercial (de pendiente baja a elevada)
1. Abrigo protector con herbceas de la zona
Se dene como cubierta cualquier material orgnico o inorgnico aplicado a la supercie del suelo para proteger las semillas, mantener ms uniformes las temperaturas del suelo, reducir la evapotranspiracin, enriquecer el suelo o reducir la erosin al absorber el impacto directo de las gotas de lluvia. Una tcnica muy simple y a menudo muy ecaz es la utilizacin de hierba de la zona segada (sobre todo en reas protegidas) aplicada sobre la supercie del suelo a proteger. La simple aplicacin del abrigo protector de la desbrozada en taludes de igual o menos de 30 es una tcnica muy recomendable. Es preciso tener en cuenta la poca en la que estas especies presentan semilla y evitar la manipulacin excesiva entre cortado y aplicado. Resulta muy interesante utilizar para la manipulacin recipientes tipo Big-bags. La tcnica se puede mejorar si pasamos el rodillo, tambin se puede utilizar material externo como la celulosa o paja de cereal. Se tendr la precaucin de que durante el tendido no se formen conglomerados de hierba que diculten la germinacin. Se considera una dosis ptima si queda incluida en el intervalo de 300-500 g/m2.

2. Mejora del suelo


Son los trabajos consistentes en la mejora de la estructura edca y/o la fertilidad qumica de los suelos afectados por la creacin o modicacin de taludes. Esta solucin acelera el proceso de reinsercin del rea que ha sido impactada. La capacidad de retencin de humedad de un suelo est condicionada por su textura, de manera que para obtener el valor ptimo para su regeneracin, se pueden realizar aportaciones de tierras vegetales francas. En algunos casos la tierra a aportar puede ser ms arenisca o arcillosa para que una vez mezclada con el suelo presente el resultado sea un suelo franco. Tierra vegetal: es la mezcla de arena, limos, arcilla y materia orgnica junto con los microorganismos correspondientes. Estas tierras tendrn que tener una textura franca, bastante arenisca y con un ndice de plasticidad menor de 8. El pH tendr que ser de 6,2-7 que es el ptimo para el desarrollo de bacterias y hongos fertilizantes. La reposicin del suelo, en otros casos, pasa por una aplicacin adecuada de abonos, incorporacin de enmiendas orgnicas, para corregir la acidez, u otros...

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

123

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Abonos orgnicos: son productos procedentes, o no, de la transformacin de la materia orgnica de otros seres vivos que pueden ser aprovechados y asimilados por los componentes del reino vegetal. Normalmente, esta transformacin es producida por la accin de una serie de microorganismos, la mayora aerbicos, que tienen como misin transformar la materia orgnica inicial, no asimilable por los vegetales, en un producto nal que ya puede ser aprovechado por las plantas y que las ayudar a mejorar sus condiciones de vida. La materia orgnica del suelo incrementa la aportacin de humus, permite mejorar la textura y la estructura del suelo y lo hace ms frtil, ya que aumenta su ora microbiana. Se pueden establecer diferentes categoras del producto segn el origen: de procedencia animal (deyecciones, cuernos, huesos, residuos de pesca, etc.), de procedencia vegetal (turba, residuos de cultivos, hojas, etc.) o mixtos (desperdicios, residuos slidos urbanos (RSU), mantos y abonos orgnicos comerciales). Por naturaleza, tienen como mnimo un 2% de N orgnico; la suma de N, P2O5 y K2O debe ser 6%; la materia orgnica total 30%. Su humedad mnima es del 30%. Compuesto: es materia orgnica que ha sido estabilizada hasta transformarse en un producto parecido a las sustancias hmicas del suelo, libre de patgenos y de semilla de malas hierbas. No atrae insectos o vectores y puede ser manejado y almacenado sin ocasionar molestias; es benecioso para el suelo y para el crecimiento de las plantas. Abonos organominerales: son productos constituidos por una parte importante de un sustrato de naturaleza orgnica que se puede enriquecer normalmente con N, P, K, microelementos, cidos hmicos y cidos flvicos, etc. Los buenos abonos organominerales se caracterizan porque los elementos que los componen, una vez hecha la mezcla, sufren una operacin de molida, fermentacin y homogeneizacin que da como resultado un producto de caractersticas homogneas. Tienen como mnimo un 1% de N orgnico. La suma del N total, P2O5 y K 2O debe ser superior al 13%. Abonos minerales: son los productos sin materia orgnica que se obtienen como resultado de una reaccin de sntesis qumica, o bien proceden de la extraccin natural de minerales. Se clasican de la manera siguiente, de acuerdo con los tres elementos qumicos principales: nitrgeno (N), fsforo (P) y potasio (K): Abonos simples. Contienen un solo elemento principal en su composicin; segn el elemento que contienen, hay abonos nitrogenados, fosfricos o potsicos. Abonos compuestos. Estn formados por una mezcla de abonos simples, sin que en su composicin intervenga ningn tipo de interaccin qumica. Abonos complejos. En su composicin interviene ms de un elemento qumico por medio de la combinacin o reaccin de diferentes elementos qumicos. Segn tengan dos o tres elementos, reciben el nombre de binarios o ternarios. En los abonos compuestos hay una simple mezcla adicional de los abonos que los originan; en los abonos complejos, por pequea que sea una partcula del abono, siempre est formada por las diferentes partes, ya que estn enlazadas con uniones qumicas. Se tienen que utilizar abonos de liberacin lenta para evitar los problemas de prdidas por lixiviacin del ion NO3 y por volatilizacin del NH3 procedente de los fertilizantes amnicos o ureicos. Son fertilizantes, generalmente nitrogenados o complejos de NPK, que liberan el nutriente al medio a un ritmo lento. La mejora del suelo siempre pretende englobar todo el horizonte til. En este sentido desaconsejamos hacer un acabado nal de 10-15 cm de tierra vegetal ya que este horizonte condicionar la vegetacin y cuando los nutrientes de esta capa se agoten habr una prdida de cobertura vegetal (a los dos tres aos). Es preciso trabajar siempre partiendo del suelo base de la zona.

2.1 Escarificado
La escaricacin consiste en romper la supercie del suelo a manera de araazo, facilitando que penetre el agua y el aire. Se debe proceder a la escaricacin cuando la capa de eltro sea demasiado gruesa e impida la libre circulacin del agua, los nutrientes y el aire. La escaricacin se debe hacer preferentemente durante el periodo principal de crecimiento, y en condiciones atmosfricas favorables a n de que la vegetacin afectada se pueda recuperar.

124

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

La operacin de escaricacin se debe hacer ms profundamente en el caso de que se tenga que efectuar una resiembra posterior. El escaricado es muy aconsejable en aquellas zonas naturales afectadas por el paso de maquinaria. El escaricado debe seguir siempre las lneas altitudinales de esta forma se evita ser frente de nuevos problemas erosivos al tiempo que frenan la escorrenta

3. Siembra manual
Se dene como siembra el procedimiento de repoblacin que consiste en la diseminacin en el terreno de las semillas de las especies que se intentan propagar. En el apartado 5. Tablas resumen se proponen las mezclas de semillas de especies herbceas idneas a utilizar para cada mbito de montaa caracterizado. Habitualmente se utiliza en taludes suaves donde sus caractersticas lo hacen un lugar de fcil implantacin de la comunidad herbcea. Tambin se utiliza esta tcnica cuando la supercie a sembrar es muy reducida o bien cuando el acceso con vehculo no es posible. Las semillas pueden haber sido recolectadas en la zona de actuacin y tratadas por una empresa especializada, o bien proceder de cultivos controlados por los servicios ociales correspondientes. stas tienen que haber sido obtenidas segn las disposiciones del Reglamento tcnico de control y certicacin de semillas y plantas forrajeras del 15 de julio de 1986. Las semillas utilizadas corresponden a las categoras de semilla certicada y/o estndar y no pueden estar contaminadas por patgenos ni insectos, ni tampoco presentar seales de haber sufrido ninguna enfermedad, ni ataques de insectos o de animales roedores. Asimismo, las semillas tienen que estar limpias de materiales inertes, de semillas de malas hierbas y de semillas de otras plantas cultivadas, dentro de los lmites establecidos por el Reglamento tcnico.

4. Cobertura de ramas
Se trata de un recubrimiento de la supercie del talud inferior a 35, mediante la plantacin de varas que, desde el principio, protejan de la erosin causada por el agua de escorrenta supercial. Se aconseja que las varas sean procedentes de especies arbustivas autctonas con elevada capacidad de propagacin vegetativa. Conere una proteccin inmediata de la erosin mecnica y una estabilizacin en profundidad mediante una densa retcula de races, con vegetacin arbustiva duradera. Esta tcnica slo se puede realizar durante el periodo de parada vegetativa, siendo la mejor poca a nales de otoo.

5. Hidrosiembra
La siembra de especies elegidas ayuda en los primeros momentos a evitar la erosin del suelo. Sin embargo, el periodo comprendido entre la siembra y la germinacin e inicio del crecimiento de las plantas es especialmente crtico en una zona restaurada donde se haya restituido recientemente el suelo. Para evitar los peligros de erosin del material edco durante esta fase, se pueden utilizar productos estabilizantes, materiales orgnicos que aplicados en solucin acuosa, penetran por la supercie del suelo y reducen la erosin por aglomeracin fsica de las partculas. La hidrosiembra es una siembra mecnica en la que se proyecta una mezcla de semillas, abonos minerales, jadores o estabilizantes, cubierta y agua por medio de un equipo de presin llamado hidrosembradora. Todos los elementos utilizados son naturales y absolutamente biodegradables de manera que la actuacin no puede comportar nunca un impacto ambiental negativo. Asimismo las semillas de las especies a utilizar en cada siembra sern determinadas especcamente por la actuacin. La Tabla siguiente muestra los elementos de que se compone una hidrosiembra:
Producto Agua Semilla Fijador Cantidad 2,5 - 3 l/m2 30 g/m2 15 - 20 g/m2

Sigue en la pgina siguiente

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

125

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Producto Abono orgnico Aono mineral Cubierta

Cantidad 90 - 100g/m2 35 - 40 g/m2 80 - 100 g/m2

La hidrosiembra es una tcnica de siembra herbcea recomendable en taludes de grandes extensiones que presenta algunas ventajas respecto a la aplicacin manual o con tractor: Se puede aplicar a distancia en zonas de pendiente o de difcil acceso, as el paso de maquinaria no afecta a la zona. Se aplica la semilla mezclada en un combinado de agentes que le facilitan los nutrientes y las condiciones microclimticas precisas para asegurar su germinacin y crecimiento. La distribucin es muy homognea. Les semillas sembradas son combinacin de semillas de diferentes plantas herbceas de caractersticas diferentes y adaptadas a la zona de aplicacin. En las condiciones ms favorables, eso garantiza unos brotes a la primera semana y una buena estabilizacin a lo largo del tiempo.

5.1 Hidrosiembra en dos fases


Se trata del sistema de siembra mediante dos tiradas con la hidrosembradora. La primera segn el procedimiento y materiales especicados en el proceso de hidrosiembra de una fase en el apartado anterior y una segunda tirada con una mezcla de cobertura de bra corta compuesta por: Veinticinco metros cbicos por hectrea (25 m3/ha) de agua, que tendr que tener las mismas caractersticas que para riego. Mil quinientos kilogramos por hectrea (1.500 kg/ha) de cobertura del tipo especicado en el apartado anterior. Doscientos cincuenta kilogramos por hectrea (250 kg/ha) del estabilizador especicado en el apartado anterior. Es fundamental que las dos tiradas sean sucesivas, una detrs de la otra, y que se hagan el mismo da. En el caso de que se prevea que el tiempo disponible para hacer las dos fases no sea el suciente para realizarlas el mismo da, se tendrn que posponer las dos fases por otro da que s lo permita.

6. Hidromanta
En taludes donde se requiere una rpida germinacin de la semilla aportada para evitar la erosin producida por la lluvia y/o el viento, se puede aplicar la hidromanta. Se trata de una tcnica de proyeccin sobre la supercie del terreno de semilla con una mezcla formada por paja, material recuperado de planta de algodn, colas y polmeros. Se recomienda esta mezcla frente a otros productos con base de madera que pueden tener una proporcin de carbono a nitrgeno (C:N) de ms de 300:1, requiriendo ms nitrgeno del suelo para descomponerse, y dejando menos de este nutriente disponible para el crecimiento de la planta. Las proporciones de aplicacin mnimas de la hidromanta varan en funcin de la pendiente del terreno:
Proporcin de la aplicacin 0,51 kg/m2 0,45 kg/m2 0,39 kg/m2 0,34 kg/m2

Pendiente > 1H:1V > 2H:1V i < 1H:1V > 3H:1V i < 2H:1V < 3H:1V

126

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Esta tcnica se caracteriza por poder ser aplicada en una nica pasada de semillas, aditivos y producto, no tener bras sintticas y dar un color verde oscuro agradable al talud desde el momento de su aplicacin. En taludes uviales se puede aplicar conjuntamente con una geomalla de comportamiento hidrulico, acelerando la cobertura vegetal y mejorando rpidamente la resistencia hidrulica de la geomalla.

7. Manta orgnica
Consiste en un entramado de bras de material orgnico como paja, esparto o coco estructuradas en mallas degradables orgnicas (mantas temporales) o en mallas semipermanentes de polipropileno (mantas semipermanentes). Las mallas orgnicas tendrn que presentar un trenzado especial multilamentado para no desestructurarse en el supuesto de que la matriz se degrade. Estas geobras sirven de base al estrato orgnico, absorben la energa cintica de las partculas erosivas (gotas de agua, viento,...), aumentan la capacidad de campo o retencin del agua del suelo al disminuir la evaporacin y regulan la temperatura del suelo ya que reducen su exposicin al fro o calor. El destino de la estructura es el de incorporarse al suelo dotndolo de un primer horizonte orgnico. El aspecto ms importante de la manta no es su gramaje (que puede oscilar entre los 125-250 g/m2) sino que cubra ecazmente toda la supercie del terreno con una capa el mximo de na posible para garantizar los objetivos mencionados pero sin impedir la llegada de la luz indispensable para el crecimiento de la hierba. La degradabilidad de las matrices oscila entre los tres meses (caso de la paja) y 3 aos (caso de la bra de coco). Cuando el material se utiliza para revegetar taludes con una pendiente superior a 4:1 (H:V) no ofrece garantas estructurales, slo protege el suelo orgnico hasta el desarrollo de la planta. Aplicando esta tcnica se podrn proteger taludes ms verticales o inestables cuanto ms elevada sea la durabilidad del material orgnico y ms baja su degradabilidad.

8. Red orgnica
Se trata de mantas orgnicas en las que se gana capacidad estructural y resistencia pero se pierde la cobertura homognea. Se trata de un sustituto de la manta orgnica en zonas con un nivel de impacto ms elevado, en taludes con pendientes moderadas. Esta tcnica se basa en la consolidacin de la estructura del suelo mediante una manta de coco o yute, protegindolo de la erosin por arrastre de la escorrenta supercial generado por lluvias o por avenidas. Esta estructura retiene la humedad y facilita el restablecimiento de la vegetacin. Con una siembra posterior se favorece la colonizacin herbcea que con el paso del tiempo llegar a sustituir la bra de coco. La red de coco presenta unas caractersticas variables segn las marcas: El tamao de su luz permite ms o menos la entrada de radiacin solar y agua y dotar al suelo de diferente proteccin, hecho que condicionar el crecimiento inicial. Su peso puede oscilar entre los 300 y los 400 g/m2. Las dimensiones de los rollos tambin, en general, presentan unas dimensiones de 50x2 m. Anteriormente a su instalacin, se reperla el talud para suavizar la pendiente o se eliminan las piedras o restos que diculten la instalacin de la red, en el supuesto de que sea necesario. La red de coco es un material totalmente degradable, que se ja al suelo mediante grapas de hierro o estacas biodegradables, la cantidad y disposicin espacial depende de las caractersticas del terreno y la pendiente, a pesar de que, como norma general, se instalan 2 estacas por m2. La instalacin se efecta a partir de la parte superior del talud, mediante la abertura de una rasa, siempre y cuando sea posible, que estructurar el extremo superior de la red, y a partir de este punto, se instalar en sentido paralelo a la lnea de mxima pendiente del talud. Con el objetivo de minimizar los puntos de inicio de un proceso erosivo, los extremos del mbito de actuacin tienen que quedar enterrados mediante pequeas rasas y pliegues de la red.

9. Plantacin de especies leosas, arbreas y arbustivas


La plantacin de especies arbreas y/o arbustivas, generalmente persigue un nico objetivo nal, que es el de dar al sistema una mayor facilidad u oportunidad para que se lleve a cabo la progresin de la vegetacin hacia etapas ms maduras y estables. O sea, se utiliza en aquellos casos en los que se quiera restablecer la vegetacin de los bosques potenciales, para que a corto plazo y una vez establecidas las plantas, consigan su automantenimiento. Si las condiciones climticas del primero y segundo ao no son demasiado extremas para el desarrollo de la vegetacin, con la plantacin directa y la siembra se puede conferir una buena cobertura vegetal a corto plazo.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

127

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

9.1 Criterios de eleccin de especies, tipos y edad de las plantas


Las especies escogidas una vez llevado a cabo el estudio botnico (a realizar en la fase proyecto), tendrn que ser siempre autctonas del bosque climtico, asegurando as su adecuada adaptacin al entorno y el cumplimiento de su futuro papel como protector del suelo ms adecuado. No basta con que las especies sean autctonas, tienen que estar adaptadas a las condiciones ecolgicas de cada zona (como mnimo, mantenimiento de los taxones asociados a cada regin biogeogrca). Se priorizar la utilizacin de planta forestal autctona y joven (dos o tres sabias) que ofrecen un buen arraigo y por lo tanto un ndice menor de especies muertas. Se podr utilizar planta con un puerto mayor siempre y cuando se tengan garantas de su origen y se le garantice un mantenimiento adecuado. La mezcla de los dos tipos de planta combina las ventajas de ambas y minimiza los riesgos propios de cada una: menor posibilidad de arraigo, mayor coste y menor garanta de origen en el caso de la planta grande, y mayor riesgo de ataque por la fauna local o vandalismo, as como mayor vulnerabilidad ante la competencia por las especies herbceas espontneas, en el caso de la planta joven.

10. Escalones de madera


Para evitar la aparicin de procesos erosivos a lo largo de la supercie del talud generado por el agua, se puede colocar troncos transversalmente al mximo pendiente, superpuestos en los extremos y sujetados por estacas clavadas delante. En el escaln generado se montan perpendicularmente estacas que nalmente se cubre de tierra para recuperar el perl del talud.

11. Fajina de rama seca (sobresaliente al terreno)


Se trata de uno de los sistemas ms simples y ecaces para retener el suelo en taludes con pendientes mximos de 60, suelos poco cohesionados nudo y procesos erosivos intensos. La tcnica se basa en la construccin de fajinas con ramaje procedente de rboles o arbustos no rebrotados o quemados. Consiste al clavar unas estacas de madera a travs de las cuales se estructura el material horizontalmente. Generalmente se confecciona una fajina cada 0,5 metros de pendiente, paralelamente a las curvas de nivel y adaptndose a la morfologa del talud. Por cada fajina, se clava una estaca de madera cada metro lineal. El dimetro de la rama ideal es de menos de 7cm, aunque depender de la topologa existente al medio. Una vez la estructura est realizada, es conveniente llevar a cabo una plantacin por que cuando se pudra la madera, la planta realice el trabajo estructural. Se trata de un sistema sencillo que puede realizarse con material procedente de restos de poda. Sirve como cierre de zonas afectadas por atajos.

12. Sistemas de drenajes para el control de la escorrenta superficial


12.1 Geomallas que facilitan el flujo de agua
Para evitar la excavacin de los drenajes y canales creados para recoger el agua de escorrenta supercial generada a lo largo de un talud, se pueden cubrir con geomallas vegetales especialmente diseadas para resistir al ujo de agua. Las geomallas consisten en unas matrices orgnicas o sintticas estructuradas en mallas de polipropileno para la proteccin supercial del suelo antes de que ste presente una cobertura vegetal ecaz. Las matrices orgnicas consisten en sustratos de bra vegetal como la paja o el coco, que favorecen la absorcin de la humedad y protegen la semilla y el terreno gracias a la densidad de la matriz. Igualmente, su grado de degradabilidad oscila entre 1 ao (en el caso de la paja) y 4 aos (en el caso de la bra de coco). Algunas geomallas presentan una combinacin de paja y coco. Las mallas de polipropileno tendrn que presentar una resistencia a la traccin superior a 110 pascales en el caso de una nica malla, y superior a 150 pascales en el caso de la triple malla. Adems, tendrn que estar tratadas contra los rayos UV. La durabilidad es de 20 aos garantizada, pudiendo aumentar en el caso de estar protegidas contra los rayos UV. Actualmente existen en el mercado una gran variedad de geomallas, algunas de las cuales slo son estructuras volumtricas para retener el suelo. Son especialmente interesantes las geomallas de nueva generacin diseadas para el ujo de agua, que pueden aguantar en perfectas condiciones, velocidades de ms de 6 m/s.

128

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

12.2 Rellenado de piedras


Con el objetivo de drenar el agua de escorrenta supercial y subsupercial, y favorecer su inltracin en profundidad, se pueden construir rasas regulares que se rellenan con piedras que pueden provenir del desempedrado de la supercie del propio talud o de cantera. El tamao de los bloques de piedra depender de la seccin del canal prevista (entre 15 y 30 cm de largo).

12.3 Fajinas de rama seca (enrasada al terreno)


Se sigue la misma metodologa que para las fajinas sobresalientes pero tanto el ramaje como las estacas se encuentran enterradas. Es preciso excavar las rasas de 30 a 50 cm de profundidad y anchura resiguiendo la lnea de mxima pendiente. Se pueden hacer igualmente las rasas con un ligero sesgo para mejorar el drenaje de las aguas. La anchura de las rasas tendr que ir atada al grueso de las fajinas y la profundidad tendr que poder garantizar que por lo menos 1/3 del mismo sobresalga del terreno natural. Las estacas se clavan a una distancia de separacin entre 150-200 cm. A estas estacas o piquetas se deben intercalar otras estacas ms cortas a intervalos de 30 cm aproximadamente. Tambin se pueden colocar las estacas cada 50 cm sin intercalar otras. Las fajinas se hacen mediante la preparacin de manojos con 3-8 ramas religadas con alambre que quedan sujetadas por las estacas. Con la tierra extrada durante la abertura de las rasas se recubren las fajinas, compactndola ligeramente para evitar que queden bolsas de aire. La disposicin de las fajinas sobre el terreno debe respetar una distancia mnima entre 120-200 cm.

13. Geomallas que facilitan el ujo de agua


Para proteger taludes con pendientes inferiores a 70, se pueden utilizar las mismas geomallas descritas para la construccin de drenajes (apartado 12.1). Estas mantas, pensadas para revegetarlas con herbceas, tambin pueden soportar rboles y arbustos sin perder estructura La instalacin en taludes con pendientes moderadas se realizar a partir de la parte superior del talud mediante la abertura de una rasa de 30 cm de anchura y 25 cm de profundidad, en la que se jar la geomalla con un pliegue y con grapas cada 0,50 m. Los solapamientos de cada rollo de geomalla se realizarn sobreponindose entre 15 y 20 cm. La parte inferior de la geomalla quedar jada por medio de otra rasa de proporciones y procedimiento similar en la parte superior.

14. Krismer
Este sistema de estabilizacin y revegetacin de taludes se basa en el anclaje sobre la supercie inestable de una malla tridimensional volumtrica de acero galvanizado. Esta malla es estructural, acta jando el talud y adems permite su revegetacin. Este sistema puede aplicarse en taludes de pendiente superior a 45. La malla se coloca sobre la supercie del talud en disposicin diagonal al mismo, de manera que la lnea de la malla atraviesa la lnea vertical del talud a un ngulo comprendido entre 40 y 50, y se ancla al talud mediante pernos de anclaje. Una vez colocada y anclada la malla, se rellena con grava primero y despus con tierra vegetal. Finalmente se proyecta una hidrosiembra para revegetar el talud.

4.1.2 Taludes con inestabilidad geotcnica (de pendiente baja a elevada)


1. Fajina de rama viva (enrasada al terreno)
Obra longitudinal para la estabilizacin inmediata del suelo y la revegetacin del talud mediante la colocacin de fajinas vivas, realizadas a partir de especies con capacidad de reproduccin vegetativa. La utilizacin del material vivo debe realizarse en el periodo parada vegetativa. Necesita mantenimiento con podas peridicas.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

129

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

2. Rollo estructurado de fibra vegetable


Consiste en un cilindro de 30 centmetros de dimetro de bra de coco prensada sujetada por una malla generalmente no biodegradable. Este material de estructura homognea presenta un grado de prensado evaluado para que haya equilibrio entre la degradacin de la bra y la ocupacin de estos espacios por las races de las plantas. De esta manera este material no pierde la estructura a lo largo del tiempo a pesar de estar absolutamente lleno de vegetacin. Para acelerar al mximo el proceso y permitir una resistencia al secado, as como otras variables generalmente ambientales se prevegetan en el vivero. El futuro de los rollos estructurados, a partir de los 5 aos, debe ser el de biodegradarse, siendo la estructura vegetal que se originar la que mantendr la funcionalidad. Dimetro habitual de 0,30 m y hasta 1 m Longitud de 3 o 6 metros Peso del rollo en seco

Dimetro(m) Peso (kg/m. l.)

0,30 10,9

0,40 19,5

0,50 30

0,60 39,5

3. Enrejado vivo
Obra utilizada en la estabilizacin de taludes de terreno compactado con elevada pendiente, y para la estabilizacin de taludes con fenmenos de erosin supercial donde, por su elevada inclinacin (pendientes superiores a los 45-50), no es posible aplicar otras tcnicas. Con esta tcnica, la estabilidad del talud va aumentando a medida que la vegetacin va arraigando. Las especies vegetales tambin pueden realizar una accin de drenado debido a la absorcin del agua necesaria para su desarrollo. Se realiza con troncos dispuestos perpendicularmente entre s y mediante la colocacin de estacas vivas o plantas arraigadas. Se puede utilizar en taludes con supercies reducidas donde slo son posibles pequeos reperlados, o sobre taludes muy escarpados de carreteras o lneas ferroviarias. Se debe llevar a cabo su instalacin durante el periodo de parada vegetativa. Por otra parte, las semillas se pueden sembrar durante el periodo vegetativo.

4. Entramados
4.1 Entramado vivo
Estructura de madera constituida por un entramado de troncos que forma una cmara frontal en la cual se insertan las fajinas. Frontalmente se coloca un plano vertical sobre el que se clavan los troncos horizontales y transversales. La obra, adosada al pie del talud, se completa con los rellenados de tierra y piedra en la parte baja.

4.2 Roma
Es este tipo de entramado Obra de estabilizacin al pie de taludes inestables realizados con troncos de madera. Antes de rellenarlo con tierra, se inserta una red metlica plasticada o una geotextil para repartir la carga. Durante el proceso de rellenados, se insertan estacas de especies con capacidad de emisin de races adventicias y plantas arraigadas.

4.3 Krainer
Muro de gravedad formado por una estructura celular de troncos de madera distribuidos en dos paredes, combinado con la insercin de plantas vivas. El deterioro de la madera (en algunas decenas de aos) presupone que los parmetros de estabilidad del muro se basan en un parmetro externo asimilable a una pendiente bien plantada y a un terreno con buenas caractersticas para el desarrollo de la vegetacin. Con un buen mantenimiento (poda peridica de las plantas) se puede obtener una estabilidad aceptable para pendientes del orden de 60.

130

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

Existe la variante a una pared, pero en este caso es preferible en situaciones de espacio limitado o cuando se prioriza la funcin de revestimiento respecto a la funcin de estabilidad. Se trata del mismo entramado que en la modalidad a dos paredes, pero sin la colocacin del tronco longitudinal situado dentro la estructura.

5. Geoceldas
Manta tridimensional celular que ejerce una alta proteccin antierosiva en taludes con suelo escaso o grava suelta. Se trata de una manta de material textil o plstico tridimensional dispuesta en forma de alvolos. El tamao y la longitud de las celdas de connamiento vara en funcin del terreno, las necesidades y el tipo de material de relleno. Una vez instalada, tiene una larga duracin si se mantiene enterrada, debido a que el propio suelo la protege de la degradacin. Aspectos que hay que tener presentes Antes de colocar las geoceldas, y debido a la falta de adaptacin a las ondulaciones del terreno, es necesaria la preparacin del suelo, dejando la supercie lisa, sin trazas de erosin ni vegetacin. En el caso de un terrapln, ste ser debidamente comprimido y estabilizado. Hay que extender la manta por encima del talud a proteger, y clavar agujas lateralmente para jarla. A continuacin se deben llenar las celdas con el material adecuado, intentando que todas las celdas sean homogneas. Para acabar de llenar las celdas, es necesario utilizar tierra vegetal. Las capas ms externas de la obra sern ancladas fuertemente. Para acabar se puede efectuar una hidrosiembra. Para obtener celdas rgidas es necesario utilizar estructuras metlicas y as mantener una misma forma. Cuando se considere oportuno, se pueden jar las geoceldas al terreno mediante un mtodo de jacin con clavijas de hierro. En el caso de terrenos cohesionados y pedregosos se utilizarn clavijas metlicas de 6 a 8 mm de dimetro; mientras que en caso de terrenos poco cohesionados se utilizarn estacas de madera entre 30 y 50 cm. de largo. Es necesario adaptar las geoceldas a la naturaleza del sustrato y a la geomorfologa de la zona. En este sentido, es importante ejecutar previamente un anlisis exhaustivo del terreno para evitar posibles errores posteriores.

6. Trenzado vivo
Se trata de una tcnica estabilizadora lineal sobre el margen del ro y formada por un trenzado de ramas jadas al terreno mediante varas de madera o acero, y posteriormente rellenadas de tierra. La tcnica permite una rpida retencin del material supercial de la pendiente y la estabilizacin de ste al trenzarse en diversas capas. Por otra parte, el pie de la ribera tambin se protege de erosiones y posibles deslizamientos. La disposicin de los trenzados de ramaje puede ser en las horizontales o cruzadas entre s de manera que formen rombos o cuadrados. Con la nalidad de obtener una mayor ecacia, es necesario realizar la tcnica con material vivo que tenga capacidad de emitir races adventicias.

7. Gavin exible
Gavin exible vegetable rellenado de grava, estructurado dentro de una red de polipropileno de alta densidad de 5 cm de malla y cuerda de polipropileno de 4,5 mm , tejida sin nudos y resistente a los UVA. Las piedras del relleno del gavin han de ser de tamao 7-15 cm. Dimensiones y peso: Dimetro, habitual de 0,40 m Longitud habitual de 2 m Peso del gavin 175 kg/m l Red tubular de 5 cm de malla, tejida sin nudos y 2.500 N de resistencia a la rotura. Cuerda de polipropileno de 4,5 mm , tejida sin nudos y resistente a los UVA.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

131

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

8. Muro de piedra en seco


La construccin de muros de contencin en piedra vista jada parte de la idea de las estructuras con piedra seca. Se trata de hecho de un muro de piedra seca reforzada con mortero para zonas con alta frecuentacin o donde es preciso garantizar unos mnimos de resistencia. Estos tipos de muros de contencin tienen una ecacia inmediata si se construyen bien adaptados al ambiente de la zona: Los fundamentos tienen que ser sucientemente profundos para no sufrir los efectos del hielo. Es preciso garantizar el funcionamiento de los drenajes para evacuar el agua de escorrenta subsupercial. Se puede seleccionar piedra de la zona pero, exceptuando reconstrucciones o similares, la piedra se lleva del exterior para evitar impactos derivados de la recogida de la misma. Los bloques de piedra sern de la misma naturaleza litolgica que el sustrato de la zona.

9. Muro verde
9.1 Gavin de malla electrosoldada
Cajas normalmente paraleleppedas de alambre galvanizado con un recubrimiento opcional de PVC para una mayor proteccin. Llenos con piedras, consolidan los mrgenes longitudinalmente y son capaces de resistir por gravedad. Se utilizan cuando el corriente de agua es muy fuerte y las piedras solas, sin sujecin, no ofrecen una proteccin suciente. Son exibles y por lo tanto tienen una buena adaptacin al terreno. Son elementos permeables. Para aumentar su estabilidad, se recomienda la intercalacin de ltros de material granular o geotextiles entre el manto de proteccin y el terreno natural. A mayor nmero de divisiones o celdas que presente el gavin, ser ms fcil de llenar y el resultado ser ms esmerado y limpio. De esta manera, los gaviones podrn ser utilizados como elementos de mejora paisajstica.

9.2 Escollera revegetada


Estaquillado de escollera de estacas leosas no ramicadas de dos o ms aos, de especies arbustivas autctonas, con capacidad de reproduccin vegetativa de 2-5 cm de dimetro y 2,5-3 m de longitud colocadas en los espacios de los cantos del rompeolas y rellenos con tierra vegetal de la obra para conseguir la colonizacin de las comunidades arbustivas. Las estacas slo tendran que presentar hoja en su extremo (20 cm) el resto tiene que estar cortado con tijera, no arrancado, dejando un solo tronco principal. Para almacenarlas en la obra es preciso que estn en un recipiente con agua con una leve proporcin de abono lquido (la mitad de la dosis recomendada para riego normal) y preparadas tal y como se indica en el punto anterior. Mejor no retener la planta ms de 5 das. Tambin se pueden enterrar con arena o tierra hmeda y a la sombra si el periodo no debe ser largo y en refrigeradores y en sacos de plstico si el periodo debe ser prolongado.

9.3 Muros de tierra armada


Las tierras reforzadas son muros de gravedad para la estabilizacin de taludes y riberas inestables y la construccin de muros. Estos tipos de obras tienen la virtud de ser deformables y sucientemente permeables. Se basan en el principio de refuerzo horizontal de tierra (obtenida de diversas maneras) y combinan los materiales de refuerzo con parmetros externos que permiten el crecimiento de la vegetacin. Estos tipos de muros se pueden describir como muros llenos de tierra que acaban con una cobertura vegetal. Estn formados por diversas partes, armados y unidos con una geotextil o malla, con lo cual se aumenta la resistencia del conjunto.

9.4 Sacos de tierra reforzados


Los muros verdes tipo Deltalok son un sistema de bioingeniera aplicable tanto en obras de ingeniera civil como en obras paisajsticas y de jardinera. Es un sistema de construccin de muros verdes que utiliza sacos colocados en el portillo y comunicados con uno conector. Justo es decir que se trata de unos sacos con material vegetal sin incidencia negativa en el medio ambiente.

132

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

La tcnica se utiliza aplicando sacos, pero con un conector entre ellos puede aumentar considerablemente su resistencia. Las unidades de conector tipos Deltalok estndares y especiales estn fabricadas con polipropileno de alta calidad. Estas unidades son resistentes a daos antes, durante y despus de la construccin en todo tipo de clima. Adems, pueden reciclarse y reutilizarse. Las unidades se utilizan para interconectar sacos con el objetivo de incrementar la propia fuerza de la estructura, permitiendo la creacin de muros de tierra altos, con fuerte pendiente, y respetuosos con el medio ambiente. Creacin de muros atractivos de tierra con vegetacin, para toda una variedad de propsitos que incluyen muros medioambientales, control de la erosin, pendientes de retencin de la vegetacin, estabilizacin de mrgenes de corriente y muros de contencin. Es un sistema caro, puesto que implica mano de obra, pero til en ciertas ocasiones ya que no requiere grandes movimientos de tierra y tiene una gran capacidad de adaptacin orogrca. Se trata de una tcnica muy utilizada como revestimiento de taludes verticales inestables.

10. T-Verde
Es un sistema de estabilizacin de taludes diseado y patentado por ACYCSA, que se basa en el apoyo sobre una supercie inestable, de una estructura de acero que ejerce una resistencia a los posibles movimientos de masa de tierra. La estructura est compuesta por una malla electrosoldada, anclada, con unas viseras (jardineras) destinadas a la contencin de tierra, para su posterior plantacin. Esta tierra ejerce una fuerza adicional a la estructura, de tal manera que la fuerza nal de la estructura corresponde a la fuerza del propio peso de la tierra, ms la aportada por los sistemas de anclaje. Este sistema ofrece una solucin para aquellos taludes con problemas de estabilizacin, integracin paisajstica y restauracin ecolgica que presentan una pendiente elevada. Por un lado, la supercie del talud se refuerza con la estructura anclada al terreno y, por otro, la forma de la estructura posibilita la colocacin de tierra o sustrato garantizando la estabilidad por peso y la revegetacin (plantacin, siembra, etc.). Con el tiempo, las races de las especies vegetales implantadas en el talud de tierra se van introduciendo en el material de la base estabilizada, llevando a cabo una estabilizacin natural del terreno. Es posible la colocacin de drenajes y riegos a la estructura, en el caso de plantaciones con mayores exigencias hdricas.

4.2 Tcnicas de bioingeniera para la restauracin de cursos uviales


Para la restauracin de las zonas uviales, siempre y cuando su caudal, rgimen y pendiente lo permitan, se recomienda la implantacin de tcnicas de bioingeniera por la alta capacidad de integracin paisajstica que presentan. Entre stas:

1. Canalizacin de torrentes
Algunas infraestructuras viarias interceptan cursos de agua, temporales o permanentes, discurren paralelamente, o generan una modicacin de su curso. En todos estos casos, es preciso proteger tanto la infraestructura como el propio torrente de posibles avenidas o desbordamientos, y una solucin bastante habitual es jar los mrgenes y el lecho del torrente con piedra de escollera. Para la ejecucin de la escollera, se debe cimentar en profundidad para evitar que la fuerza del agua la descalce, y se tiene que evitar la articialitzacin de la escollera. Para hacerlo se tienen que poner los bloques de piedra de forma irregular.

2. Escollera viva (verde)


Se habla de escollera viva cuando entre los bloques de piedra se colocan plantas de una savia (a raz desnuda o en contenedor forestal) o esquejes (en el caso de ros con agua constante o zonas con climas lluviosos) de especies de ribera con fuerte capacidad de reproduccin vegetativa que, cuando arraigan, permiten una estabilizacin suplementaria del terreno. Esta tcnica se utiliza tanto para dar estabilidad a la escollera como para reducir el impacto visual. En este ltimo caso se aplica como tcnica de estabilizacin en riberas de cursos uviales con un alto transporte de slidos y elevada velocidad de la corriente de agua, como medida de proteccin de las riberas ante la erosin, para reducir el riesgo de desbordamiento y para reforzar el pie de taludes reperlados.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

133

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

La escollera tiene que realizarse preferiblemente utilizando material vivo y litolgico disponible in situ o de procedencia local. La zona frontal no debe tener una pendiente superior de 42, preferiblemente tiene que situarse entre 2H:1V y 1,5H:1V. Las estacas vivas se tienen que colocar entre los elementos estructurales de la escollera. La cantidad va en funcin de la dimensin de las piedras utilizadas: mayor cantidad de estacas cuando las piedras sean ms pequeas (orientativamente 2-10 estacas/m2). Los esquejes tienen que atravesar la estructura de forma que toquen el terreno del trasds y tienen que emerger de la escollera un mximo de 1/5 de su longitud. Para asegurar un mayor xito de la actuacin, la insercin de esquejes debe realizarse durante la fase de construccin y, preferiblemente, durante el periodo de parada vegetativa. En escolleras existentes o cuando es imposible hacer la obra durante el periodo adecuado, se pueden colocar estacas vivas a posteriori en los vacos de la escollera. En la fase de construccin de la escollera se debe cimentar en profundidad para evitar que la fuerza del agua pueda descalzar-la, y se tiene que evitar la colocacin excesivamente regular de las piedras para evitar un aspecto articial.

3. Estacas vivas
Esta tcnica de estabilizacin de taludes consiste en la implantacin de trozos de ramas vivas de especies leosas con capacidad de propagacin vegetativa a las que se les han eliminado las ramicaciones secundarias, de 3-10 cm de dimetro y de 50 a 100 cm de longitud y que, eventualmente, pueden suministrarse arraigadas, utilizando un marco de plantacin triangular o como complemento a otras tcnicas de bioingeniera. El objetivo es conseguir que las estacas arraiguen y se desarrollen en una planta completa. Esta tcnica se puede aplicar en riberas uviales con inclinacin limitada; intersticios y resquicios de escollos, muros, gaviones; como piquetas vivas para la colocacin de mallas, alfombrillas, fajinas vivas y paliza trenzada. Se excluyen los mbitos uviales de rgimen torrencial con corrientes y transporte slido particularmente elevado. La densidad de la plantacin es de 2-10 estacas /m2 dependiendo de las exigencias a las que estar sometida la estructura y a sus caractersticas constructivas. Al aumentar la inclinacin del terreno aumenta de densidad de plantacin: de 2-5 estacas/m2 a 5-10 estacas/m2. Las estacas se tienen que cosechar e implantar el mismo da que se preparan. En el caso de que se recojan mucho antes de su plantacin se tienen que conservar en cmaras frigorcas a bajas temperaturas, 4-5 C y al 90 % de humedad, o bien sumergidas en agua fra. La plantacin se tiene que efectuar en los periodos de parada vegetativa con exclusin de los periodos de sequa estival o heladas. La disposicin de las estacas debe ser al azar, tanto por motivos estticos como funcionales. Para facilitar la insercin en el suelo, el extremo basal debe ser cortado en ngulo recto. Se aconseja no plantar por debajo del nivel medio del caudal del curso de agua ya que los sauces no soportan estar sumergidos periodos largos de 6-7 semanas.

4. fajinas vivas
sta es una tcnica de estabilizacin de taludes longitudinal que consiste en la implantacin de manojos de ramas vivas cortadas y atadas con alambre, cuerda o tiras vegetales, formando una estructura cilndrica de longitud variable (fajinas). Estas fajinas se disponen en el lmite del nivel fretico con el n de que las races se desarrollen en la parte seca, pero prximas al agua. sta es una tcnica apropiada para la estabilizacin del borde de las riberas, por el establecimiento de reas de vegetacin de heltos para parar focos de erosin lateral en las riberas (siempre y cuando se protejan por debajo para que no sean socavadas por lavado del sustrato inferior), para estabilizar taludes con pendientes mximas de 30 - 35, para proteger contra los deslizamientos superciales (30-60 cm) de profundidad), para drenajes excesivamente hmedos, y nalmente para la reduccin de una pendiente larga a una serie de pendientes cortas. Por otra parte tambin se pueden aplicar de forma horizontal a lo largo de la ribera para estabilizar el talud en zonas superiores. Las fajinas vivas se tienen que realizar con especies con capacidad de reproduccin vegetativa, se deben

134

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

preparar inmediatamente antes de la plantacin, y es preciso que se realicen durante el periodo de parada vegetativa. Se tienen que implantar en terrazas superciales, siguiendo las curvas de nivel en el caso de pendientes secas, y formando ngulo en pendientes hmedas para favorecer el drenaje y reducir la erosin supercial. La aplicacin se limita a cursos de agua con velocidades de corriente inferior a 3 m/s y con pequeas oscilaciones de nivel medio del agua. Durante el periodo vegetativo la fajina se debe encontrar parcialmente fuera del agua. Segn el rgimen del ro se tienen que utilizar materiales verdes vivos de diferente resistencia a la sequa temporal. La distancia entre hileras de fajinas est en funcin de la pendiente del talud, oscilando entre los 2 m para taludes del 40% a 3 m para taludes del 20%. Las ramas que conforman la fajina tienen que tener una longitud superior a 1 m (generalmente muy superior) y un dimetro inferior a 10 cm. La fajina se tiene que asegurar al terreno mediante piquetas de hierro clavadas con orientacin alterna para conseguir una estructura elstica y slida frente a las avenidas. El vaco que queda entre la fajina y la ribera se debe rellenar con tierras vegetales, grava, guijarros, etc., y se plantar o sembrar para jarlos. En algunos casos se puede prever la colocacin de ramas muertas en la base, o incluso un pequeo pie de escollera, si se prev que la erosin sea excesiva. Esta actuacin ofrece una estabilizacin inmediata de la ribera, ya que desde el momento de implantarse la fajina, se evita que contine la erosin lateral en el curso uvial, sin tener que esperar que la vegetacin viva incorporada arraigue y retoe. A medida que las plantas se arraigan, el efecto de estabilizacin se amplica. Por otra parte, la fajina ofrece un microclima apto para el desarrollo y el establecimiento de plantas. La realizacin de las fajinas implica un estrechamiento del cauce, por lo tanto se debe prever el espacio necesario para permitir el ujo regular de las aguas. En cursos uviales de poca importancia, esta tcnica puede producir un efecto no deseado por el fuerte desarrollo de los sauces, creando un cinturn amplio de vegetacin forestal. Si se quiere evitar eso, es preciso optar por otros materiales vegetales, como por ejemplo la vegetacin de heltos.

5. Biorrollos
Los biorrollos son unas estructuras cilndricas construidas con un soporte de bras vegetales llenas de tierra y bra, que se utilizan para favorecer la implantacin de especies propias del medio de ribera, mediante plantacin previa o plantar in situ, las cuales se mantienen una vez se ha degradado el biorrollo. Estas estructuras ofrecen una proteccin inmediata de la supercie y crean un lecho poroso adecuado, cuando no existe suciente grosor de suelo, que permite el establecimiento de especies vegetales, ya que el biorrollo aumenta el grado de resistencia y supervivencia de las plantas en los primeros estadios de adaptacin. Esta tcnica se utiliza en aquellas supercies sometidas a la erosin supercial y con falta de cobertura vegetal, para dar un soporte estructural para la consolidacin de los mrgenes uviales y para su revegetacin; para controlar la erosin de las riberas, facilitando la revegetacin de zonas donde el arrastre producido por el agua suele impedir el establecimiento de vegetacin, y en supercies donde no existe suciente espesor del suelo y se quiere conseguir revegetacin. Este dispositivo ofrece tambin la posibilidad de formar biorrollos, los cuales aumentan la supercie disponible para el desarrollo de la fauna acutica. Es recomendable el uso de rollos vegetales previamente en un vivero ya que tienen una adaptacin ms rpida en el terreno, se naturalizan antes y resultan ms resistentes. El rollo antes de ser instalado se debe conservar en un ambiente idneo donde se evite la humedad y la absorcin de agua. El biorrollo vegetal no presenta, inicialmente, una continuidad con el suelo, por lo que es preciso garantizar que dispondr de agua suciente por contacto con el ujo del agua. El uso de biorrollos no es adecuado para aguas con mucha traccin hidrulica, ni en secciones estrechas, ya que la colocacin supone una disminucin de la seccin disponible para la circulacin del agua.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

135

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

5 DISEO AMBIENTAL
El diseo ambiental de una carretera de montaa tiene que tener en cuenta los aspectos siguientes: El balance de tierras. La fragmentacin de los hbitats y el efecto barrera para la fauna. Los fenmenos de erosin y/o inestabilidad de taludes. La proteccin del sistema hidrolgico. La integracin y recuperacin del entorno afectado por la actuacin. La esttica interna de la carretera. En todos estos aspectos es importante realizar un estudio esmerado del medio en el estado actual, prever los posibles impactos, medir su magnitud y evaluar la respuesta del medio frente a stos. Para minimizar el impacto ambiental global de una carretera sobre el medio, es decisivo tener en cuenta todos estos criterios a la hora de planicar por donde tiene que transcurrir la carretera. Entonces, se tiene que evaluar, lo ms detallado que se pueda y en la escala de trabajo que lo requiera, todos los posibles corredores y escoger el mejor teniendo en cuenta todos los factores necesarios que inuyan en la implantacin de la carretera sobre el medio. Posteriormente, durante la redaccin del proyecto se tienen que estudiar las siguientes medidas preventivas encaminadas a aminorar el impacto ambiental de la actuacin, tanto en la fase de construccin como en la de explotacin de la carretera: Medidas de proteccin de la calidad del aire. Medidas de proteccin del sistema hidrolgico supercial y subterrneo. Medidas de proteccin del suelo y la geomorfologa. Medidas de proteccin de los usos del suelo. Medidas de proteccin sobre la vegetacin. Medidas de proteccin de la fauna. Medidas relacionadas con el paisaje. Medidas relacionadas con el medio sociocultural y socioeconmico. Muchas de stas, se encuentran incluidas en la publicacin Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori, de la Coleccin Documents dels Quaderns de Medi Ambient, nm. 5, publicado el ao 2000 por el entonces Departamento de Medio Ambiente, de la Generalitat de Catalunya. Para que la implantacin de estas medidas sea el ptimo, es imprescindible llevar a cabo un seguimiento minucioso y poder establecer las pertinentes medidas correctoras o compensatorias en los casos que haga falta y en el momento adecuado. En los casos en los que el proyecto sea el condicionamiento o la mejora de carreteras existentes, se tendrn que aplicar las medidas adecuadas a la restauracin del trazado antiguo en aquellos tramos que quedan al margen del nuevo trazado.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

137

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

6 REAS LATERALES DE LA CARRETERA


En el caso de carreteras de montaa, debe entenderse sta como un elemento para disfrutar del paisaje pero a la vez como un actor que transforma el paisaje. Como tal, se debe pensar la carretera como un corredor que no deje una cicatriz permanente en el paisaje. Se debe disear, por lo tanto, teniendo en cuenta criterios viarios tanto de seguridad, como ambientales y paisajsticos. El Convenio Europeo del Paisaje (Florencia, octubre 2000) introdujo algunas innovaciones en la concepcin y la gestin del paisaje(). Establece el paisaje como un elemento del bienestar de las personas, concede calidad paisajstica a todo tipo de territorio y lugar, incluso los degradados, sin limitarse a los espacios naturales o histricos ms privilegiados. El Convenio adjudica la responsabilidad de su gestin y mejora de las administraciones y agentes sociales, y asume el paisaje como la percepcin del territorio por la poblacin. Las carreteras y otras vas de transporte rodado, as como sus mbitos, poseen carcter de paisaje, al tiempo que los tcnicos y responsables de su gestin, planicacin y diseo tambin lo son de su cualidad paisajstica y del bienestar que sta supone para los ciudadanos. En este apartado se describen una serie de recomendaciones referentes al diseo de las reas laterales (reas de parada, miradores, accesos, etc.) para mejorar la adaptacin de estas carreteras con el paisaje. Es preciso tener en cuenta que estas reas tienen una importante funcin paisajstica. La misin principal de estas reas son atender al trnsito prestandole determinados servicios pero por otra parte sern los puntos donde el usuario prestar ms atencin tanto con el entorno como estos espacios proyectados. En estas reas ser muy importante el tratamiento del lmite entre la zona actuada y la no proyectada. Estas franjas es inevitable que queden marcadas sobre el paisaje actual pero hay de actuar con el objetivo de desdibujarlas sobre el territorio a partir de materiales y vegetacin similares a los del entorno, pero sin disminuir la seguridad. A la hora de escoger materiales por todos estos elementos de una carretera, es preferible la eleccin de materiales con pocas diferencias de textura entre ellos que no que haya una variedad de materiales muy amplia. La eleccin de mltiples materiales perjudica la integracin y la concordancia de la carretera con el paisaje y hace perder el carcter propio de la actuacin. En las reas laterales de la carretera, es interesante que las plantaciones tengan una estrecha relacin con la tipologa y la funcin del rea lateral. Por ejemplo, en las reas de parada, las especies escogidas tendrn que aportar sombra y una cierta componente esttica porque el usuario se sienta el mximo de cmodo y agradable con el lugar escogido para descansar. En un mirador las plantaciones no entorpecern las vistas, crearn una apertura en el paisaje para poder disfrutar de las panormicas. En un acceso o cruce, no dicultarn la visin del conductor y ayudarn a aminorar la velocidad del conductor, reduciendo la distancia entre los rboles a medida que nos acerquemos a la interseccin. Es preciso asumir que, estos entornos de la carretera son un nuevo elemento de paisaje donde la integracin absoluta es imposible y por lo tanto como nuevo actor se tiene que dotar de un carcter propio. La carretera debe tener sus propios elementos y materiales que llevarn asociados sus propios colores y texturas, no siempre es preciso buscar los ms parecidos con los del entorno e irlos variante segn sea el cruce con un ro, con un bosque, con unas rocas, etc. Es recomendable escoger uno o dos materiales que den respuesta a todas las situaciones en las que se encuentra la carretera, ayudndola a tener carcter propio y a la vez facilitar la interpretacin del paisaje. Es preciso tener en cuenta, tanto a efectos de integracin en el entorno como de seguridad, el aprovechamiento de las zonas adyacentes que se puedan originar a consecuencia del condicionamiento de carreteras existentes para la implantacin de reas de parada o miradores debidamente adaptados. En aquellos casos que las zonas adyacentes no se aprovechen, se tendr que contemplar las medidas adecuadas de restauracin.

6.1 reas de parada


Las reas de parada de las carreteras tienen una importante funcin paisajstica bajo el punto de vista que establece una relacin directa, estrecha y ms lenta entre el usuario y el entorno. En este sentido es importante tener en cuenta los siguientes aspectos a la hora de disear y proyectar estas reas: La localizacin del rea de parada La relacin que hay que mantener con el paisaje

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

139

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

La relacin que hay que mantener con la carretera El diseo adecuado y coherente con los objetivos La eleccin de la localizacin tiene que responder a los intereses entre el usuario, la orografa del terreno, la geometra de la carretera y las caractersticas del paisaje. Sobre todo se tiene que evitar que por una mala localizacin estas reas queden residuales, en desuso, olvidadas y por lo tanto en la posterior marginalidad. Se tiene que estudiar el aprovechamiento e idoneidad de reconvertir los espacios empleados durante la construccin de la carretera como son las reas de prstamo, reas auxiliares, etc. pero sin olvidar que se tienen que adaptar a criterios de trazado y de inters paisajstico. En los acondicionamientos de carreteras ya existentes, ha sido una prctica habitual el abandono de tramos en desuso, donde stos, sin otra intervencin, sencillamente quedan sin utilidad. En los mejores de los casos los antiguos tramos de carretera mantienen su funcionalidad como acceso a ncas, aunque la no intervencin implica la permanencia del aglomerado y por lo tanto una integracin muy lenta y pobre en el espacio. A la escasa recuperacin del tramo en desuso es preciso aadir una prdida de valor paisajstico del entorno, ya que desde el nuevo punto de observacin, o sea, la nueva carretera o trazado, el paisaje aloja un nuevo elemento articial: un tramo antiguo, lineal, que en muchas ocasiones conserva sealizaciones verticales, elementos de seguridad, la propia seccin, y en general no concuerda con el entorno natural existente. Si bien desde la implantacin del proceso de evaluacin de impacto ambiental se ha ido fomentando la prctica de restauracin de los espacios afectados, consistente en la eliminacin del rme y la restauracin vegetal, en muchas ocasiones deviene ms un maquillaje que una autntica restauracin, ya que no se tiene en cuenta la morfologa de la topografa preexistente. Por ello, en el mbito por el que discurren las carreteras de montaa, habr que valorar en cada caso la idoneidad de restaurar los tramos en desuso, u optar por tratamientos alternativos a la simple restauracin consistentes en la adecuacin de estos tramos como reas de parada mirador, utilizando siempre un diseo blando e integrador. Tambin es conveniente que estas reas estn mnimamente habilitadas y equipadas segn su uso. De esta manera, se reducen las posibles incursiones de los usuarios de la carretera a aquellas zonas que no estn habilitadas y que con su ocupacin indiscriminada pueden daar el medio. Teniendo en consideracin el medio montaoso y la variedad de la orografa que ste ofrece, en las carreteras de montaa ser recomendable establecer un gran nmero de reas de parada de pequeas dimensiones en vez de concentrarlas en pocos puntos de grandes extensiones. En este sentido, se preere minimizar la actuacin y el impacto ambiental en diversos puntos y repartirlo de forma ms adecuada a lo largo del trazado.

6.2 Miradores
En los miradores ser imprescindible responder el principal objetivo de estas reas que es el de contemplar el paisaje. Todo el diseo de estas reas ir encaminado a responder a este criterio y a facilitar al usuario este aspecto sobre todo bajo el punto de vista del confort. Paralelamente, es importante que los miradores vayan acompaados de los correspondientes paneles informativos para poder disfrutar del paisaje pero a la vez para poder entender lo que se est viendo. Tambin es recomendable introducir rtulos educativos, sobre todo muy visuales, que expliquen los fenmenos biolgicos, geolgicos, hidrolgicos e histricos, en todas aquellas reas laterales de la carretera que tengan entorno que lo requiera. Para la localizacin de los miradores se pueden utilizar los Sistemas de Informacin Geogrca (SIG) para encontrar aquellos puntos donde las vistas sean ms extensas. Por otra parte nunca se tendr que olvidar el criterio cualitativo a la hora de asignar las vistas ms espectaculares y singulares para hacer la ltima eleccin y localizacin. En los miradores ser esencial escoger el mobiliario ms adecuado con el entorno pero sin olvidar la concordancia con los dems criterios de diseo de la carretera. Sera conveniente que el diseo de los elementos que forman los miradores (mobiliario, cierres, muros, etc.) fuesen iguales o lo ms similares posibles a los que se van repitiendo a lo largo de la carretera sobre todo en cuanto a materiales, texturas y formas. Finalmente se puede estudiar la viabilidad econmica, en cada caso, de realizar un diseo propio de estos elementos para la carretera.

140

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

6.3 Accesos
En general, el acceso a una carretera tiene que estar condicionado por los dos sentidos de circulacin con la debida sealizacin. A la vez, el acceso debe realizarse lo ms perpendicular posible, con la adecuada visibilidad en ambos sentidos y con los anchos sucientes para poder realizar cmodamente las maniobras necesarias. En los cruces con otras carreteras, siempre y cuando sea posible, se tendrn que ordenar mediante carriles centrales de espera, para permitir la parada sin interrumpir la circulacin de los dems vehculos y as facilitar la adecuada incorporacin. La visibilidad desde la carretera al acceso o a los cruces con otras carreteras al mismo nivel, tendr que ser superior a la distancia de parada.

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

141

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

7 BIBLIOGRAFA
7.1 En materia de trazado y carreteras
A Guide for Transportation Landscape and Environmental Design American Association of State Highway and Transportation Ofcials, 1991. Especicaciones tcnicas de carreteras. Association suisse de normalisation Union suisse des professionnels de la route, 1966. Normativa suiza de carreteras. Carretera y paisaje. Recomendaciones para la gestin y mejora del paisaje de la carretera Serie monografas. Direccin General de Carreteras, 2008. Libro de estilo de las carreteras catalanas. Criterios generales de diseo para el desarrollo de la red de carreteras de la Generalitat de Catalunya Departamento de Poltica Territorial y Obras Pblicas (PTOP), 2008. Valoritzaci de trams en dess en millores de carreteres. Tractaments estndards versus tractaments alternatius. (Trptico) Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), 2010.

7.2 En materia de drenaje y estructuras


La gesti i recuperaci de la vegetaci de ribera Agncia Catalana de lAigua (ACA), diciembre 2008. Puentes. Apuntes para su diseo, clculo y construccin Javier Manterola, junio 2006. Recomanacions tcniques per al disseny dinfraestructures que interfereixen amb lespai uvial Agncia Catalana de lAigua (ACA), junio 2006. Recomanacions tcniques per als estudis dinundabilitat dmbit local Agncia Catalana de lAigua (ACA), marzo 2003. Tipologa de muros de carreteras. Serie monografas Direccin General de Carreteras, 1997.

7.3 En materia de paisaje y medio ambiente


Design with Nature McHARGH, Ian L, 1969. Teora sobre integracin paisajstica de infraestructuras. Indicadors de paisatge. Reptes i perspectives Srie: Eines 1. Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma Bretcha, 2009. La carretera en el paisaje. Criterios para su planicacin, trazado y proyecto Consejera de Obras Pblicas y Transportes de la Junta de Andaluca, 2008. Lnies estratgiques dactuaci en matria de paisatge Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), 2006. Normas tecnolgicas de jardinera y paisajismo Colegio Ocial de Ingenieros Tcnicos Agrcolas y Peritos Agrcolas de Catalua (COETAPAC). Paisajes en transformacin. Intervencin y gestin paisajsticas Diputacin de Barcelona (DIBA), 2008. Paisaje y salud Serie: Reexions 1.Joan Nogu, Laura Puigbert i Gemma Bretcha, 2008. Protocols de criteris mediambientals de lobra civil Gesti dInfraestructures, SA (GISA), 2003

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

143

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

ANNEX: Recomendaciones tcnicas para el diseo ambiental de las carreteras de montaa

Recull daccions per minimitzar limpacte de les infraestructures viries sobre el territori Departament de Medi Ambient, 2000 Revista Espais. Monogrc sobre la muntanya a Catalunya (Nm. 49) Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (PTOP), 2003. Diversos autores, Estudio comparativo de dos tcnicas de revegetacin para la optimizacin de la estabilidad en taludes con pendientes superiores a 2V:3H. Rutas: Revista de la Asociacin Tcnica de Carreteras. Nm. 144, 2011.

144

RECOMANACIONS TCNIQUES PER AL DISSENY AMBIENTAL DE LES CARRETERES DE MUNTANYA

You might also like