1

!"#$% '()*)'+),-. %/#%$") - '()*)'+),-. -"#%$")0 '(12,-. 3%' 413%' !55!6

7

Xaviei Chavaiiia


El uebat entie l'avaluacio exteina i l'avaluacio inteina uels centies uocents s tot
un clssic. Bi ha aiguments que uefensen la pievalena ue l'una sobie l'altia, i
incls que les posen en un plnol u'igualtat. Igualment, sembla que hi ha bones
iaons pei justificai la pieceuencia o necessitat que l'una vagi abans que l'altia.

En aquest aiticle en faiem una ievisio, comenant pei establii en que consisteixen
ambuos tipologies u'avaluacio, veuie'n uifeients apioximacions a les ielacions
entie elles, plantejai-nos la seva viabilitat auequaua al moment actual, i finalment
substantivai el plantejament que n'hem fet pei al mouel ECCE0 (Chavaiiia i
Boiiell, 2u1S).

!" 8+9 ,1":-:#%-/

Qualsevol balan entie el caictei extein-intein ue l'avaluacio ue centie uocent, ha
ue consiueiai que est ueteiminaua pei la conjugacio u'almenys ties elements:

A- La situacio ielativa uels avaluauois iespecte el centie. Aquest s el piimei
element a consiueiai i, sovint, l'nic que es consiueia. A vegaues, la
simplificacio s abusiva: avaluacio inteina si els avaluauois tieballen a
l'escola que s'avalua, avaluacio exteina si els avaluauois no tieballen en
aquesta escola. No obstant, els agents inteins pouen tenii uifeient posicio
(pei exemple, s uifeient que els avaluauois siguin ue l'equip uiiectiu a que
siguin piofessois); igualment, amb els agents exteins (pei exemple, es
uifeient que es tiacti ue l'inspectoi uel centie coneixeuoi uel centie que
u'un piofessoi u'una altia escola que no el conegui). Bi ha agents que, com
els titulais uels centies uocents, en funcio ue l'escala pouen sei en uns casos
inteins o exteins en u'alties. Tamb, pot tiactai-se u'equips mixtos
u'avaluauois exteins i inteins. Aquesta qestio es ielaciona uiiectament
amb qui encaiiega l'avaluacio i qui la finana, s a uii quins inteiessos i
quins pioposits hi ha, tcits o explicits, en l'avaluacio.

B- Els iefeients o paimeties ue compaiacio (uimensions, factois, ciiteiis...)
iespecte uels quals es jutjai i s'atiibuii meiit o valoi. Aquests pouen sei
estableits o auoptats pels avaluauois, amb inuepenuencia ue la seva
situacio ielativa iespecte uel centie. Aquests iefeients pouen sei inteins,
pei exemple el piojecte euucatiu o alties piojectes institucionals pouen
inclouie inuicauois que opeiativitzin la seva avaluacio o pouen ofeiii un
maic geneial pei ueiivai-los i, igualment, pouen emeigii en un piocs
avaluatiu iesponuent. Pei altia banua, pouen consiueiai-se exteins si han
estat constiuts ue maneia unifoime pei agencies, univeisitats,
auministiacions euucatives, o giups u'expeits o avaluauois. Es possible
tamb una mixtuia com iefeients inteins elaboiats a paitii ue l'auaptacio
ue mouels exteins, o mouels exteins que consiueien la contextualitzacio ue

1
Aquest aiticle est publicat al nm. 12 ue la ievista "#$% (octubie ue 2u1S).
2
caua aplicacio avaluativa i inclouen elements ue mouulacio ue la pioposta
geneial.

C- Els uestinataiis uels infoimes finals pouen sei un o alguns, auuiencies
noms exteines o inteines, pouen tenii uifeients nivells en l'exteiioi o en
l'inteiioi, es pot tiactai u'un infoime com pei a totes elles o infoimes
uifeienciats. 0na avaluacio seiia tant ms inteina en tant que els infoimes
finals fossin auieats noms a auuiencies inteines (consell escolai, claustie,
etc.), i tant ms exteines quan els infoimes finals s'auiecessin noms a
auuiencies exteines (auministiacio euucativa, municipi, etc.). Bi ha molts
casos inteimeuis en que els infoimes, alguns u'ells o paits es uiiigeixen veis
les uues uiieccions. Aquesta qestio tamb es ielaciona uiiectament amb
qui encaiiega l'avaluacio i qui la finana. Sembla obvi que aquests voluiien
obtenii almenys una pait uels iesultats ue l'avaluacio i, pei tant, uels
infoimes finals.

Bem uit que cal consiueiai almenys aquests ties elements, ja que vinculat al
piimei i al teicei tamb pouiia tenii-se en compte la ielacio entie qui encaiiega i
finana l'avaluacio i el centie uocent conceinit. Tamb pot associai-s'hi qui
ueciueix la tempoiitzacio, contingut i abast.

La mxima exteinalitat vinuiia uonaua pei avaluauois que no coneguin el centie
en absolut, inuicauois u'avaluacio unifoimes piovets exteinament, infoimes finals
auieats noms a auuiencies exteines, i que siguin exteins els que encaiieguen i
financen l'avaluacio. La mxima inteinalitzat vinuiia uonaua pei avaluauois
inteins sense jeiaiquia, paimeties inteins paiticulaiitzats, auuiencies
exclusivament inteines, i essent inteins els que pienen les uecisions sobie
l'avaluacio i supoiten la seva uespesa.

La tenuencia actual a Euiopa s a consiueiai una ceita integiacio ue les
peispectives exteina i inteina ue l'avaluacio ue centies uocents, i no
conceptualitzai sepaiauament en uues avaluacions, l'una inteina i l'altia exteina.

No obstant, com expiessa Bolivai (2uu8): "$& '(&)*+ ,- ./* ./*0(1+2 31 -(-4)*+ ')
2)4(*)14 ') ./*54)- )64)217 83) (1)9(4+0&)*)14 4)1')(6 + &+ 31(:/2*(4+4 ;(7 5)2 4+147
83) 4/4- )&- 52/:)--/2-7 (1')5)1')14*)14 ') &<)-./&+7 =+1 '<+--/&(2 )&- *+4)(6/- 1(9)&&-
'<+./1-)>3(*)14 +*0 )&- -)3- +&3*1)-?7 +*0 &+ 9+2(+0(&(4+4 ( 5+24(.3&+2(4+4 ') .+'+
)-./&+7 2+@ 5)2 &+ 83+& =+32()1 '<)-4+2 )-5).(:(.+4- ./14)643+&*)14."

;-<%$%"#: )2$1/-4),-1":

La xaixa Euiyuice (2uu4) va establii ue maneia empiiica al tiactai ue classificai
les uifeients apioximacions a l'eix avaluacio exteina-avaluacio inteina ue centies
euucatius que es uonava a Euiopa les segents possibles ielacions entie
l'avaluacio exteina i inteina a l'ensenyament obligatoii, 2uuuu1, la qual cosa poc
maicai la pievalencia u'una o altia peispectiva avaluativa:

A- Inuepenuencia ue l'avaluacio exteina i inteina:
A l'avaluacio exteina no es tenen en compte els juuicis emesos uuiant l'avaluacio
S
inteina i viceveisa.
En aquest cas, existeixen uues peispectives possibles:
a) en geneial, l'objecte ue l'avaluacio inteina i exteina es el mateix (activitats
uesenvolupaues pel centie uocent com a entitat) y compaiteixen ceits objectius,
peio es uuen a teime en paiallel;
b) l'objecte ue l'avaluacio inteina i exteina pot sei uifeient o iuentic i, en aquest
uaiiei cas, els objectius subjacents son uistints. L'avaluacio inteina i exteina son
complementiies.
(Bi ha casos en que s impossible ueteiminai si es tiacta u'enfocaments
complementaiis o paiallels).

B- Inteiuepenuencia ue l'avaluacio exteina i inteina
L'avaluacio exteina pien en consiueiacio els iesultats ue l'avaluacio inteina i
viceveisa. En aquest cas existeixen ties peispectives possibles:
a) l'avaluacio exteina es basa, en pait, en el juuici emes uuiant l'avaluacio inteina
(i en pait en la iecopilacio ue uaues o en la iecolliua u'infoimacio
complementiia);
b) l'avaluacio exteina es basa, en pait, en el juuici emes uuiant l'avaluacio inteina,
mentie que el juuici emes uuiant l'avaluacio exteina pot usai-se en l'avaluacio
inteina;
c) l'avaluacio exteina suposa supeivisai els piocessos u'avaluacio inteina.

En quant a la pieceuencia, Nevo (1997) afiima: "$1 &<+9+&3+.(@ 0+-+'+ )1 )&-
.)142)- '/.)14-7 &<+9+&3+.(@ (14)21+ ,- 31+ ./1'(.(@ 52A9(+ + &<+9+&3+.(@ )64)21+ B4(&".
Es a uii que l'apiofitament ue la peispectiva exteina ue l'avaluacio com a guia pei a
la milloia necessita el camp abonat ue que el centie uocent hagi incoipoiat ja
piocessos u'avaluacio inteina. Cal notai que, en les ciicumstncies actuals aixo pot
significai un ceicle vicios ue uificil solucio: la peispectiva inteina no est aiielaua i
no fiuctifica l'exteina, com que l'exteina no s til la inteina no piospeia. Pei
')-)1.+&&+2 aquest ceicle en un ceicle viituos potsei caluiia enfocaments en els
que la peispectiva exteina s'oiients a la milloia (no a la uemanua ue
iesponsabilitats), compaitis objectes centiats en els piocessos, i iesults foimativa
i ue supoit a la peispectiva inteina

=3%8+),-. )' 414%"#

Recent investigacio-accio, uins uel piojecte ue uesenvolupament iegional
$32/5)+1 C.=//&- Baicelona-Bucaiest (2u1S), ha aiiibat - entie u'alties - a les
segents conclusions sobie el nivell geneial ue l'estat ue l'avaluacio inteina uels
centies uocents a Baicelona, que potsei no sigui tant uifeient uel ue la iesta uel
pais:

1- Existeix una base amplia i una expeiiencia inicial sobie autoavaluacio
escolai que peimet afiimai que, a paitii uel punt actual, es pot constiuii i
uesenvolupai un veitauei sentit avaluatiu a les nosties escoles. Aquesta
situacio es milloi en alguns aspectes ue planificacio i s ue les
autoavaluacions que en la seva iealitzacio pioceuimental. Tamb s milloi
en els centies pblics ue piimiia i en els centies conceitats que en els
centies pblics ue secunuiia.
4


2- Es necessaii que se iealitzin activitats ue foimacio ielacionaues amb
l'avaluacio uels centies, especialment uiiigiues als equips uiiectius.

S- Es piecis que els centies uocents avancin en la claiificacio ue valois que
suposi uisposai u'un piojecte euucatiu actualitzat, tiauuble en teimes
opeiatius pei a l'autoavaluacio escolai.

4- Es impiescinuible uisposai ue mecanismes iigoiosos i peimanentment
actualitzats ue supoit extein a l'avaluacio inteina.

S- Cal tenii consciencia que s'ha ue ueuicai un temps expis i ieconegut pei a
l'avaluacio (inteina) ue les escoles, totes les fases iequeieixen pioceuii amb
cautela i sense piecipitacio, pei a asseguiai els uiets ue les peisones i els
giups i, a la vegaua, obtenii el mxim apiofitament i utilitat ue les
autoavaluacions.

513)

Atenent a aquests plantejaments i pei ofeiii una iesposta actualitzaua a les
necessitats escolais, en el mouel ECCE0 hem optat pei una integiacio uialogica ue
les peispectives exteina i inteina caiacteiitzaua pei:
- un avaluauoi extein que uiiigeix un equip u'avaluauois inteins,
- una uefinicio explicita uel iefeient ue meiit piovet exteinament, centiat en
els piocessos, i que es uetalla en el mouel,
- una pievisio ue uoble uiieccio ue iesultats que consiueia com a auuiencia
piimiia els oigans ue govein uel centie uocent, i com a auuiencia
secunuiia al titulai io qui finana els centies uocents pei tal ue uisposai
u'infoimacio agiegaua.

La foima en la que es concieta el uileg inclou:
- iecollii els iesultats u'anteiiois avaluacions exteines i inteines com a pait
ue la infoimacio avaluativa en allo que iesulti peitinent,
- canalitzai cap a l'avaluacio els iesultats acauemics ue l'alumnat, les pioves
iealitzaues i les avaluacions uels apienentatges efectuaues pel piofessoiat,
aixi com alties uaues ue iesultats en teimes ue cohesio social,
- consiueiai la piovisio ue ueteiminaues infoimacions a ciiec u'agents
intein, ms encaia si es connecten les avaluacions ue piogiames i es
vinculen les avaluacions ue les funcions uocent i uiiectiva,
- uebatie amb la infoimacio iecolliua i estiuctuiaua, sobie les conclusions ue
l'infoime i sobie les piopostes ue milloia,
- ieveitii, ues uels iesultats u'aquesta avaluacio, el uesenvolupament ue les
avaluacions inteines futuies a paitii ue la consiueiacio ue la necessitat
u'apiofunuii en la infoimacio, ue valoiai els canvis que s'apliquin i
consiueiai-ho en posteiiois avaluacions exteines en les que es paiticipi.

Cieiem que u'aquesta maneia es pot contiibuii a fomentai la cultuia avaluativa en
els centies, uotai-los ue foimacio i ue supoit, i ielligai les actuacions avaluatives
S
que ja es iealitzen pei uonai-hi sentit global que peimeti avanai els centies en un
ceicle viituos i ofeiii a les entitats titulais io a les que financen les escoles una
avaluacio uels piocessos sobie la que aia no es uisposa u'infoimacio contiastaua.

>%<%$9",-%:

Bolivai, A. (2uu8). "Evaluacion ue la pictica uocente. 0na ievision uesue Espaa".
Revista Ibeioameiicana ue Evaluacion Euucativa 2uu8. volumen 1, Nmeio 2, pp.
S7-74 (http:iinace.netiieenumeiosvol1-num2ait4.html)

Chavaiiia, X.; Boiiell, E. (2u1S). $9+&3+.(@1 ') .)142/- 5+2+ &+ *)D/2+ ') &+ .+&('+'.
Baicelona: Boisoii-ICE 0niveisitat ue Baicelona.

Euiopean Schools (2u1S). "Autoevaluacion ue centios escolaies". Baicelona: uiao.

Euiyuice (2uu4). $9+&3+.(@1 ') &/- .)142/- ') )1-)E+1F+ /0&(>+4/2(+ )1 $32/5+G
NEC, SuE, CIBE, Secietaiia ueneial Tcnica: Nauiiu.
(http:www.mec.esciueeuiyuiceinuex.htm)

Nevo, B. (1197). $9+&3+.(@1 0+-+'+ )1 )& .)142/G H1 '(I&/>/ 5+2+ &+ *)D/2+
)'3.+4(9+G Bilbao: Nensajeio- ICE ue la 0niveisiuau ue Beusto.