CONSCINCIA FONOLGICA EN ELS INFANTS

UN PROGRAMA DE CLASSE

(Adaptaci al catal del programa Phonemics Awareness in Young Children de Marylin J. ADAMS, Barbara R. FOORMAN, Ingvar LUNDEBERG i Terri BEELER)

DOCUMENT II

Enriqueta GARRIGA FERRIOL Curs 2002-2003 Modalitat de llicncia: A

NDEX 1. LA NATURALESA DE LA CONSCINCIA FONOLGICA ............ 1 Qu diu la recerca sobre la conscincia fonolgica..................... 1 Sobre lestructura del llenguatge ................................................. 2 La conscincia fonolgica en els nens: un programa de classe... 4 Observacions per al mestre dEducaci Especial ........... 4 Lestructura del programa.............................................. 5 Referncies bibliogrfiques ........................................................ 6 2. ELS JOCS DE LLENGUATGE ....................................................... 9 Sobre la utilitzaci dels jocs de llenguatge.................................. 9 Revisi del programa ................................................................ 11 Breu descripci dels jocs a la prctica ...................................... 12 Captol 3: Jocs descoltar ............................................ 12 Captol 4: Rimes.......................................................... 12 Captol 5: Paraules i frases ......................................... 12 Captol 6: Conscincia de sllaba ............................... 12 Captol 7: Sons inicial i final......................................... 13 Captol 8: Fonemes..................................................... 13 Captol 9: Introducci a les lletres i a lletrejar .............. 13 3. JOCS DESCOLTAR..................................................................... 3A Escoltant sorolls................................................................ 3B Escoltant seqncies de sorolls........................................ 3C Patufet, on ets? ................................................................ 3D Amagant el despertador ................................................... 3E Qui diu qu ....................................................................... 3F Xiuxiuejar el nom .............................................................. 3G El joc dels disbarats (sense sentit) ................................... 3H El joc del telfon (el joc del xiuxiueig) ............................... 3I Recordes? (Seqncia dordres)...................................... 4. RIMES ............................................................................................ 4A Poesies, canons i cantarelles .......................................... 4B Contes/Histries amb rimes ............................................. 4C Emfasitzant rimes a travs del moviment ......................... 4D Paraules rimades ............................................................. 4E Fem rimes! ....................................................................... 4F Un vaixell carregat de... .................................................... 4G Rimes amb accions........................................................... 4H El llibre de rimes............................................................... 5. PARAULES I FRASES .................................................................. 5A Introduint la idea de frase o oraci .............................. 5B Introduint la idea de paraula ............................................ 5C Escoltant paraules en frases ........................................... 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues.......................... 5E Paraules en i fora del context ......................................... 6. CONSCINCIA DE SLLABES ..................................................... 6A Picant noms .................................................................. 6B Traient una cosa de la capsa........................................... 6C El successor del rei o de la reina.................................... 6D Escoltar primer, mirar desprs......................................... 14 15 17 19 20 21 22 23 24 25 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 39 41 42 44 45 46 47 48 50

 6E El follet parlant I: sllabes ............................................... 51 7. SONS INICIAL I FINAL .................................................................. 52 7A Endevina qui s.............................................................. 53 7B Paraules diferents, mateix fonema inicial........................ 54 7C Trobant coses: Fonemes inicials .................................... 55 7D En qu estic pensant? .................................................... 56 7E Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi).................. 57 7F Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi).................. 58 7G Diferents paraules, el mateix fonema final...................... 59 7H Trobant coses: Fonemes finals....................................... 60 7 I La teranyina ................................................................... 61 8. FONEMES ..................................................................................... 8A Paraules de dos sons ..................................................... 8B Paraules de tres sons..................................................... 8C Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials .......... 8D Grups consonntics: Afegint i traient sons medials......... 8E Construint paraules de quatre sons ................................ 8F Endevinant la paraula ..................................................... 8G El follet parlant II: Fonemes............................................ 9. INTRODUCCI DE LES LLETRES I LLETREJAR ....................... 9A Endevina qui: introduint sons i lletres ............................. 9B Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres ......................... 9C Estic pensant en una cosa: Sons inicials i lletres............ 9D Noms de dibuixos: Sons finals i lletres ........................... 9E Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals................ 9F Introducci a com es lletregen les paraules: afegir una lletra .............................................................. 9G Canviar la lletra .............................................................. 9H Pronunciant paraules ..................................................... 65 67 70 74 77 79 82 83 85 88 89 91 92 94 95 97 98

10. AVALUACI DE LA CONSCINCIA FONOLGICA ................. 99 La prova davaluaci ............................................................. 99 Materials ............................................................................. 100 El procediment davaluaci ................................................. 100 Identificar rimes .................................................................. 101 Descripci................................................................... 101 Administraci ............................................................. 101 Puntuaci................................................................... 102 Comptar sllabes ............................................................... 103 Descripci .................................................................. 103 Administraci ............................................................. 103 Puntuaci................................................................... 104 Aparellar el so inicial.......................................................... 105 Descripci .................................................................. 105 Administraci ............................................................. 105 Puntuaci................................................................... 106 Comptar fonemes............................................................. 107 Descripci .................................................................. 107 Administraci ............................................................. 107 Puntuaci................................................................... 107 Comparar la llargada de les paraules.............................. 108 Descripci .................................................................. 108 Administraci ............................................................ 108

 Puntuaci.................................................................. 108 Representar els fonemes amb lletres .......................... 109 Descripci ................................................................. 109 Administraci ............................................................. 109 Puntuaci.................................................................. 109 Interpretaci dels resultats .......................................... 110 TEST DE CONSCINCIA FONOLGICA .................. Identificar rimes: full de demostraci del mestre....... Identificar rimes: full de prova de lalumne ............... Comptar sl.labes: full de demostraci del mestre .... Comptar sl.labes: full de prova de lalumne............. Aparellar el so inicial: full de demostraci del mestre Aparellar el so inicial: full de prova de lalumne ........ Comptar fonemes: full de demostraci del mestre ... Comptar fonemes: full de prova de lalumne ............ Comparar la llargada de les paraules: full de demostraci del mestre ........................................... Comparar la llargada de les paraules: full de prova de lalumne .................................................... Representar els fonemes amb lletres: full de demostraci del mestre ........................................... Representar els fonemes amb lletres....................... Apndix A. Taula 1. Smbols fontics i classificaci de les consonants i vocals en catal ...................... Taula 2. Classificaci dels sons consonntics........ Taula 3. El sistema voclic catal .......................... Taula 4. Els sons voclics ...................................... Taula 5. Quadre de levoluci fonolgica en catal Apndix B. Calendari suggerit per al Preescolar....... Apndix C. Calendari suggerit per a 1er.Cicle Inicial Full de registre...................................................... Apndix D. ............................................................... 1. Canons .............................................................. 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 124

125 126 127 128 129 130 135 137 139 139

1.1. Lany del refrany ..................................................... 139 1.2. Arri, arri cavallet ...................................................... 140 1.3. Bim, bom ................................................................. 140 1.4. Les campanes......................................................... 141 1.5. Cargol treu banya.................................................... 141 1.6. Conillets , a amagar ................................................ 142 1.7. La coqueta en sucre................................................ 143 1.8. Leri...................................................................... 143 1.9. Escarabat bum, bum ............................................... 144 1.10. El gegant del Pi ..................................................... 144 1.11. La lluna.................................................................. 145 1.12. La masovera.......................................................... 145 1.13. El mosquit ............................................................. 146 1.14. Olles, olles de vi blanc .......................................... 146 1.15. Pedreta, pedreta ................................................... 147 1.16. Peix, peixet ............................................................ 147 1.17.Ploreu, ploreu, ninetes ............................................ 148 1.18. Plou i fa sol............................................................ 148 1.19. El ruquet valent ..................................................... 149 1.20. La sardana de lavellana ....................................... 149 1.21. Tots els ocells que canten................................... 150 1.22. El tren .................................................................. 150

1.23. Trinco, trinco, de puntets...................................... 151

2. Cantarelles ........................................................ 152

2.1. Ai, quin fred que fa.............................................. 2.2. Al llit...................................................................... 2.3. Campaneta la ning, ning ...................................... 2.4. Dalt del cotxe hi ha una nina................................ 2.5. La gallina ponicana .............................................. 2.6. Plegat, plegat, paperet ....................................... 2.7. La porta ................................................................ 2.8. Ralet, ralet........................................................... 2.9. Si la barqueta es tomba ....................................... 2.10. Uni, dori .............................................................. 152 152 152 152 153 153 154 154 154 154

3. Poesies ............................................................ 155

3.1. Labella ............................................................... 155 3.2. Admirem la fantasia............................................ 155 3.3. Ai, quin fred que fa.............................................. 155 3.4. nec i oca........................................................... 155 3.5. Ara arriba carnestoltes ....................................... 155 3.6. El cargol ............................................................. 156 3.7. El colom ............................................................. 156 3.8. Les formigues..................................................... 156 3.9. El grill.................................................................. 156 3.10. Grillet fredolic .................................................... 156 3.11. Ja ve la primavera.............................................. 157 3.12. La lluna, la pruna............................................... 157 3.13. Petita i gentil...................................................... 157 3.14. El rossinyol ........................................................ 157

4. Rimes, dites, embarbussaments.................... 159 5. Sons onomatopeics ........................................ 160

5.1. Onomatopeies per sons consonntics ............. 160 5.2. Onomatopeies per sons voclics ...... 162

6. Bibliografia de recursos ................................. 164 GLOSSARI................................................................................... 165

1.

LA NATURALESA I LA CONSCINCIA FONOLGICA

IMPORTNCIA

DE

LA

Abans de que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabtic, ja poden comprendre que aquests sons que es poden representar amb les grafies sn els mateixos sons de la parla. Per alguns de nosaltres que ja sabem com llegir i escriure, aquesta conclusi sembla molt bsica, quasi transparent. Malgrat aix, diferents investigacions senyalen que la noci de que el llenguatge parlat consta de la seqncia daquests petits sons, no es dna de forma natural ni fcil en el desenvolupament de les persones. Les petites unitats de la parla que corresponen a les lletres de lalfabet en el sistema escrit s el que sanomena fonemes. Per aix, la conscincia de que el llenguatge es composa daquests petits sons es denomina conscincia fonolgica. Les investigacions senyalen que, sense un suport instruccional directe, aproximadament el 25% dels alumnes de primer de CI de classe mitja i encara un percentatge ms alt, daquells que provenen de contextos pobres en llenguatge escrit no tenen conscincia fonolgica. A ms a ms, aquest nens evidencien serioses dificultats en laprenentatge de la lectura i de la escriptura (ADAMS, 1990). Perqu s tan difcil la conscincia fonolgica? El problema, en gran mesura, es deu a que les persones no presten atenci als sons dels fonemes mentre parlen o escolten. En canvi, processen els fonemes de forma automtica, dirigint la seva atenci activa al sentit i a lentonaci de les produccions globals. El repte, per tant, es trobar camins perqu els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existncia i possibilitat de separar-los. Afortunadament, algunes de les activitats que impliquen rimes, ritmes, escoltar, jugar amb els sons i que entusiasmen els petits de letapa Infantil sn ideals per aconseguir aquest propsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la conscincia fonolgica. El propsit daquest petit manual s facilitar activitats concretes que estimulin el desenvolupament de la conscincia fonolgica a la Etapa Infantil i Cicle Inicial. Es basa en un programa original desenvolupat i validat per LUNDBERG, FROST I PETERSEN (1988) a Sucia i Dinamarca. Desprs de ser testat i adaptat a les aules dEEUU, va poder ser baremat per alumnes de pre-escolar i mestres en dues escoles. Les autores ADAMS, FORMAN, LUNDBERG I BEELER han demostrat que els nens de lEtapa Infantil que han seguit aquest programa poden desenvolupar les habilitats per analitzar paraules en sons de forma significativament millor que els nens de lEtapa Infantil que no han seguit el programa. Aquesta habilitat per analitzar les paraules en sons s exactament lhabilitat que garanteix lxit en la lectura en el CI.

QUE DIU LA RECERCA SOBRE LA CONCIENCIA FONOLGICA Encara que es pressuposa que un gran nombre de diferents classes de conscincia lingstica esta en els dilegs i en les activitats que es fan als inicis de laprenentatge de la lectura, la conscincia dels fonemes en nens de edat preescolar s a dir, la correspondncia, encara que no de forma precisa, entre els sons de la parla i cadascuna de les lletres- sha vist que t un

singular poder predictiu, estadistcament validat en ms dun 50%, de la competncia lectora dels nens quan acaben el primer grau (Blachman, 1991; Juel, 1991; Stanovich, 1986; Wagner i alt., 1994). A ms a ms, de cara a lescriptura alfabtica, el nivell de conscincia fonolgica a lentrada a lescola es considera com un dels determinants ms potents del xit que el nen o la nena pugui tenir en laprenentatge de la lectura o, contrriament, en lindicador de que ell o ella fracassar- (Adams, 1990; Stanovich, 1986). Valorar el nivell de conscincia fonolgica en els nens de preescolar pot ajudar a predir el seu xit futur en laprenentatge de la lectura; aix ha estat demostrat no tan sols amb nens anglesos sin tamb de Sucia (Lundberg, Olofsson, Wall, 1980); Noruega (Hoien, Lundberg, Stanovich, Bjaalid, 1995); Espanya (de Manrique, Gramigna, 1984); Frana i Blgica (Alegria, Pignot, Morais, 1982); Itlia (Cossu, Shankweiler, Liberman, Tola, Katz, 1988); Portugal (Cardoso-Martins, 1995); i estudiants de Rssia (Elkonin, 1973). Les valoracions de lhabilitat destudiants per discriminar i manipular fonemes demostren una gran correlaci amb lxit en la lectura durant el dotz grau1 (Calfee, Lindamood, Lindamood, 1973). Un pobre desenvolupament de la conscincia fonolgica distingeix als alumnes de preescolar econmicament menys afavorits dels seus companys ms avantatjats (Wallach, Wallach, Dozier, Kaplan, 1977) i sha senyalat com una de les caracterstiques dels adults amb problemes amb la llengua escrita a EE.UU (Liberman, Rubin, Duques, Carlisle, 1985); Portugal (Morais, Cary, alegria, Bertelson, 1979); Anglaterra (Marcel, 1980); i Austrlia (Byrne, Ledez, 1983). Efectivament, en lectors de llenguatges alfabtics, aquells que sn competents, invariablement tenen conscincia fonolgica mentre que aquells que presenten un buit en la conscincia fonolgica, tamb invariablement tenen dificultats (Foorman, Francis, Beeler i al., 1997); Foorman, Francis, Fletcher, Winikates, Mehta, 1997); Foorman, Francis, Shaywitz i al., 1997; Stanovich, 1986; Tunner, Nesdale, 1985). Sabent que molts nens presenten un buit en la conscincia fonolgica i que la conscincia fonolgica s crtica per aprendre a llegir i escriure en llenguatges alfabtics, comencem a veure la importncia de que tingui un paper en lensenyament i formaci dels futurs lectors. .De fet, la investigaci demostra clarament que la conscincia fonolgica pot ser desenvolupada a travs dinstruccions i, a ms a ms, que fent-ho aix, sacceleren de forma significativa els progressos en lectura i escriptura (Ball, Blachman, 1991; Blachman, Ball, Black, Tangel, 1994; Bradley, Bryan, 1983; Byrne, FieldingBarnsley, 1991, 1993, 1995; Castle, Riach, Nicho9lson, 1994; Cunningham, 1990; Lundberg i al., 1988; Wallach, Wallach, 1979; Williams, 1980). SOBRE LESTRUCTURA DE LLENGUATGE De cara a ajudar a tots els seus alumnes a desenvolupar la conscincia fonolgica, els mestres han de conixer alguna cosa sobre lestructura del llenguatge, especialment sobre fonologia. Fonologia s lestudi de les regles que, inconscientment, regulen la producci dels sons de la parla. En contrast, fontica s lestudi de la forma com sarticulen aquests sons de la parla i fnic s el sistema mitjanant el qual smbols representen els sons en un sistema descriptura alfabtica. ( Per veure un resum dels smbols fontics i les
1

Equivaldria al nostre segon Cicle de lESO

classificacions de les consonants i vocals en catal, veure la Taula 1-3 i la figura 1 a lApndix A). Les regles fonolgiques restringeixen la producci dels sons de la parla a aspectes ambiental i biolgics. Les restriccions biolgiques es deuen a les limitacions de laparell articulatori hum. Per exemple, els humans no sn capaos de produir vocalitzacions de ondes de alta freqncia. Una altra restricci en la nostra habilitat de produir parla t a veure amb laspecte de que el nostre cervell classifica i percep unes units mnimes de so amb diferent significaci aquestes unitats les anomenem fonemes. Les diferncies entre els sons de dos fonemes moltes vegades sn fora subtils: comparem /b/ amb /p/. I amb tot, aquestes subtils diferncies entre sons poden marcar importants diferncies de significat: compareu bota amb pota. Afortunadament, donat que els fonemes sn les peces fonamentals en la construcci del llenguatge parlat, els menuts perceben els fonemes de la seva llengua materna des dels primers mesos de vida. No obstant, aquesta sensibilitat cap els sons dels fonemes i les diferncies entre ells no s conscient. Est profundament incrustada en la maquinria subconscient del sistema de llenguatge. Els fonemes tamb sn les unitats de la parla que estan representades per les lletres dun llenguatge alfabtic. Aix, els aprenents de lectors cal que estudin com separar aquests sons un de laltre i a categoritzar-los de cara a que aix els permeti entendre com lletrejar les paraules. s aquest tipus de coneixement explcit i reflexiu el que es coneix com a conscincia fonolgica. Tenir coneixement i ser conscient dels fonemes s diferent de tenir incorporada la sensibilitat que mant la producci i la comprensi de la parla. Malauradament, establir la conscincia fonolgica no s tan senzill. Part de les dificultats en adquirir la conscincia fonolgica es deu a que de paraula a paraula i de parlant a parlant, el so dalgun fonema determinat pot variar considerablement. Aquests tipus de variacions en la forma parlada que no senyala una diferncia en la significaci fan referncia als allfons de un fonema. Per exemple, el fonema /b/ oclusiu, sonor, bilabial de fava es pronuncia com una /v/ so fricatiu, sonor, labiodental en el catal del Camp de Tarragona, Balears i part del Pas Valenci. De forma similar, la pronunciaci de les vocals varia segons les comarques, les regions, els dialectes i els individus. Alternativament, variacions en la forma de parlar a vegades eliminen distincions fniques entre els fonemes. Aix, mentre els dialectes del catal occidental mantenen la pronunciaci de les vocals /a/, /e/ i /o/ en posici tona [pare], [kao], els dialectes orientals les pronuncien respectivament / / [par] i /u/, [kau]). Aix, pels parlants del catal oriental, les paraules cove/cova, cabre/cabra, pare/para son fonticament indistintes tenint el context com a nica clau per a la seva significaci. En aquest sentit i a causa de les variacions en el llenguatge, fins i tot els lingistes tenen dificultats per dir exactament quants fonemes hi ha en catal; les respostes varien entre 37 i 46. Cal tamb remarcar que els fonemes quan parlem no es diuen com a unitats separades. Ms aviat, es donen de forma co-articulada; s a dir, quan parlem, diem els fonemes junts fonent-los en una unitat sil.lbica. Per exemple, quan diem pont en veu alta, no produm quatre fonemes diferenciats: /p/ /o/ /n/ /t/. En canvi, la pronunciaci de la consonant inicial est influda per la de la vocal i aquesta ho est per la de les consonants de davant i de darrera .I aquesta co-articulaci afecta, modifica tant les vocals com les consonants de les

paraules. Considerem, per exemple la manera com pronunciem en catal el fonema /n/ en els segents exemples: Un bou Un nyap Un foc Un guix posici bilabial [m] posici palatal [ ] posici labiodental [m] posici velar []

Les activitats per desenvolupar la conscincia fonolgica en aquest programa ajuden els nens a escoltar les similituds, les diferncies, el nombre i lordre dels sons de la parla. Com illustren els exemples previs, aquestes activitats poden resultar difcils quan el nivell fontic de la parla no es relaciona de forma clara o directa amb el nivell fonmic. Amb tot, s aquest darrer nivell fonmic el que perseguim perqu s la conscincia dels fonemes el que permet als nens entendre com funciona lalfabet i entendre aix s fonamental per aprendre a llegir i a escriure-. Per ms informaci en fonologia, recomanem Fromkin i Rodman (1993) i Parker i Riley (1994). Per ms informaci de com la fonologia es relaciona amb lensenyament i aprenentatge de la lectura i el lletrejar, recomanem Hull (1985), Moats (1995) i Treiman (1993). Per ms informaci del que passa amb els nens que tenen moltes dificultats amb la producci dels sons de la parla, recomanem Lindamood and Lindamood (1975). Per ms informaci o assistncia en el treball amb aquests nens, cal tenir en compte el paper dels logopedes. Les seves orientacions poden ajudar-vos a aprofundir en la comprensi de la fonologia aix com de la sintaxi tan a nivell expressiu com receptiu (s a dir, sobre les normes del sistema que regulen com les paraules sordenen en les frases i oracions).

LA CONSCINCIA FONOLGICA EN ELS NENS: UN PROGRAMA DE CLASSE Es presenta a continuaci un programa de jocs i activitats que estan pensades per ser utilitzades a lEtapa Infantil P3, P4 i P5a primer de Cicle Inicial i amb alumnes dEducaci Especial (veure Apndix B i ). Observacions per al mestre dEducaci especial Les investigacions destaquen que el pobre desenvolupament de la conscincia fonolgica s la dificultat fonamental per a un gran nombre de nens que tenen dificultats en aprendre a llegir. Aix, aquests jocs de llenguatge poden ser tamb tils en els programes deducaci especial. Tal com es preveu en el programa original, s important treballar els jocs de forma regular i revisar-los freqentment fins que es dominin i es puguin generalitzar. A laula deducaci especial, no obstant, cal iniciar el programa a partir del nivell on shan identificat les dificultats del nen i continuar-lo des daqu. Tamb, a diferncia del programa original, una rea en particular shauria de donar tota completa per caldr aprofundir-la abans dintroduir les activitats de lrea segent. Per exemple, les sllabes cal que shagin establert de forma segura abans de passar als sons inicials.

10

Lestructura del programa Lestructura interna del programa segueix la metodologia daprenentatge habitual dintroduir, practicar, generalitzar i revisar les diferents tasques fonolgiques. El nous reptes fonolgics es presenten de forma gradual, pas a pas progressivament de manera que les noves adquisicions es puguin fer en base al que prviament sha introdut i practicat. Desenvolupat per ser utilitzat a comoditat dels mestres, el programa inclou objectius, explicacions per implementar-ho i advertiments sobre possibles problemes aix com un horari suggerit per fer i revisar les diferents activitats. Les mateixes activitats han estat dissenyades de manera que els professors poden avaluar el progrs dels seus alumnes a partir duna observaci informal de les seves respostes i dificultats. En particular, es demana als mestres de alternar de forma freqent per imprevisible la demanda de respostes entre tot el grup sencer i entre els alumnes concrets segons la seva designaci. Aix s una estratgia amb un doble propsit. Mentre, per una banda, proporciona al mestre medis per avaluar dia a dia el progrs individual, per laltra serveix per motivar els nens a participar de forma activa i conscient. A ms a ms, el programa est dissenyat per prestar especial atenci a les necessitats de desenvolupament dels menuts. Totes les sessions sn breus, amb no ms de dues o tres activitats. Tots els jocs impliquen algun nivell de participaci activa, donant als nens oportunitats produir paraules sense sentit o rimes o accions inventades per ells. A ms a ms, molts dels jocs estan pensats com activitats fsiques. Per altra banda, alguns daquests jocs duna gran simplicitat estan pensat per ser atractius per als nens. Encara que aquesta dimensi ha estat una de les ms difcils dadaptar ( apart daltres obstacles, molts dels materials americans o no shan trobat o sn inadequats per a les nostres escoles), voldrem remarcar la seva importncia. No solament aquest programa ha de divertir els nens, sin tamb ha de mantenir el seu inters i facilitar-loshi, amb materials que els agradin, que puguin recordar, pensar i repetir de manera que el que aprenguin pugin generalitzarho ms enll del context immediat daprenentatge i malgrat el pas del temps. Finalment, un advertiment sobre les adaptacions i ajustaments que shan hagut de fer en la versi daquest programa. Primer i el ms obvi, la traducci literal dels jocs de llenguatge no ha estat possible. Necessriament, shan hagut de substituir els poemes i canons originals i reinventar el llistat de paraules de cara a poder adequar al catal els objectius dels jocs fonolgics. A ms a ms, shan hagut de modificar les activitats dacord a les diferncies estructurals dels llenguatges o als resultats de les ms recents investigacions en les dificultats i prioritats de la fonologia catalana. Segon, per ajudar a mantenir linters de la classe i ajudar al mestre, hem redefinit les instruccions, afegit material de suport i ocasionalment, modificat els jocs i la dinmica de les activitats seguint la nostra prpia experincia professional. Tercer i el ms important sha afegit un captol nou sencer al programa (captol 9: Introducci a les lletres i lletrejar). El programa original suec implicava noms jocs amb el llenguatge oral. Com a tal, i segons demostrava Lundberg i alt. (1988) el progrs dels alumnes en la lecto-escriptura correlacionava de forma molt significativa amb el progrs en laprenentatge de la conscincia fonolgica per se. Amb tot, la ra per a lentrenament de la conscincia fonolgica es sobre tot fer ms evident les correspondncies sons-lletres mentre sest aprenent. Dacord amb aquesta filosofia, molts dels recents estudis han demostrat que limpacte de lentrenament de la conscincia fonolgica en els inicis de la lectura i escriptura s ms rellevant quan les correspondncies

11

sons-grafies shan desenvolupat al mateix temps que les correspondncies sons-fonemes (Ball i Blachman, 1990; Blachman i alt. 1994; Byrne i Fielding Barnsley, 1991, 1993, 1995; Hatcher, Hulme i Ellis, 1994). s important fer notar que fent aix no es tracta de tornar a la fontica convencional, on es memoritzen de forma mecnica les correspondncies lletra-so. En canvi, amb les activitats de conscincia fonolgica estem afavorint un cam que asseguri que en el desenvolupament de la percepci de les estructures fonolgiques del llenguatge en els nens es donar la comprensi productiva i conscient de la lgica de la seva representaci escrita.

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Adams, M.J. ( 1990). Beginning to read: Thinking and learning about print. Cambridge, MA: MIT Press. Alegria, J., Pignot, E., Morais, J. ( 1982). Phonetic analysis of speech and mem- ory codes in beginning readers. Memory and Cognition, 10,451-456. Ball, E.W., & Blachman, B.A. (1991). Does phoneme segmentation training in kindergarten make a difference in early word recognition and developmental spelling? Readin9 Research Quarterly, 26, 49-66. Blachman, B.A. (1991). Getting ready to read: Learning how print maps to speech. In J.F. Kavanagh (Ed.), The language continuum: From infancy to literacy (pp. 41-62). Timonium, MD: York Press. Blachman, B.A., Balt E.W., Black, R.S., Tanget D.M. (1994). Kindergarten teachers develop phoneme awareness in low-income, inner-city classrooms: Does it make a difference? Reading and Writing, 6, 1-18. Bradley, L., Bryant, P.E. ( 1983) .Categorizing sounds and learning to read: A causal connection. Nature, 301,419-421. Byrne, B., Fielding- Barnsley, R. ( 1991) .Evaluation of a program to teach phonemic awareness to young children. Journal of Educational Psychology, 83, 451-455. Byrne, B., Fielding-Barnsley, R. (1993). Evaluation of a program to teach phonemic awareness to young children: A 1-year follow-up. Journal of Educational Psychology,85, 104-111. Byrne, B., Fielding-Barnsley, R. ( 1995). Evaluation of a program to teach phonemic awareness to young children: A 2- and 3-year follow-up and a new preschool trial. Journal of Educational Psychology, 87, 488-503. Byrne, B., Ledez, J. ( 1983). Phonological awareness in reading disabled adults. Australian Journal of Psychology, 35, 185-197. Calfee, R.C., Lindamood, P.E., Lindamood, C.H. ( 1973 ). Acoustic-phonetic skills and reading: Kindergarten through 12th grade. Journal of Educational Psychology, 64, 293-298. Cardoso-Martins, C. (1995). Sensitivity to rhymes, syllables, and phonemes in il literacy acquisition in Portuguese. Reading Research Quarterly, 30, 808-828.: Castle, J.M., Riach, J., Nicholson, T. ( 1994). Getting off to a better start in read- ing and spelling: The effects of phonemic awareness instruction within a whole-language program. Journal of Educational Psychology, 86, 350-359. Cossu, G., Shankweiler, D., Liberman, I. Y., Tola, G., Katz, L. (1988). Awareness of phonological segments and reading ability in Italian children. Applied Psycholinguistics,9, 1-16. Cunningham, A.E. ( 1990). Explicit versus implicit instruction in phonemic awareness. Journal of Experimental Child Psychology, 50, 429-444.

12

deManrique, A.M.B., Gramigna, S. (1984). La segmentadon fonolgica y silbica en nios de preescolar y primer grado [The phonological segmentation of syllables in nine first-year preschoolers]. Lectura y Vida, 5,4-13. Elkonin, D.B. (1973). U.S.S.R. In J. Downing (Ed.), Comparative reading (pp. 551-579). New York: Macmillan. Foorman, B.R., Francis, D.J., Beeler, T., Winikates, D., Fletcher, J.M. (1997). Early interventions for children with reading problems: Study designs and preliminary findings. Learning Disabilities: A Multidisciplinary Journal, 8, 63-71. Foorman, B.R.:Francis, D.J., Fletcher, J.M., Winikates, D., Mehta, P. (1997). Early interventions for children with reading problems. Sdentific Studies of Reading, 1(3),255-276. Foorman, B.R., Francis, D.J., Shaywitz, S.E., Shaywitz, B.A., Fletcher, J.M. (1997). The case for early reading interventions. In B. Blachman (Ed.), Foundations of reading acquisition and dyslexia: lmplications for early intervention (pp. 243-264). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates. Fromkin, V., & Rodman, R. ( 1993). An introduction to language (4th ed.). New York: Holt, Rinehart & Winston. Hatcher, P.J., Hulme, C., Ellis, A.W. (1994). Ameliorating early reading failure by integrating the teaching of reading and phonological skills: The phonological linkage hypothesis. Child Development, 65,41-57 . H0ien, T., Lundberg, I., Stanovich, K.E., & Bjaalid, I. ( 1995) .Components of phonological awareness. Reading and Writing, 7, 171-188. Hull, M. ( 1985). Phonicsfor the teacherofreading (4th ed.). Columbus, OH: Charles E. Merrill.Juel, C. (1991). Beginning reading. In R.Barr, M.L. Kamil, P.B. Mosenthal, &P.D. Pearson (Eds.), Handbook of reading research (Vol. 2, pp. 759-788). New York: Longman. Liberman, I. Y., Rubin, H., Duques, S., & Carlisle, J. ( 1985) .Linguistic abilities and spelling proficiency in kindergartners and adult poor spellers. In D.B. Gray & J.F. Kavanagh (Eds.), Biobehavioral measures of dyslexia (pp. 163-176). Timonium, MD: York Press. Lindamood, C., & Lindamood, P. ( 1975). The A.D.D. Program: Auditory Discrimination in Depth. Austin, TX: PRO-ED. Lundberg, I., Frost, J., Petersen, O.P. ( 1988). Effects of an extensive program for stimulating phonological awareness in preschool children. Reading Research Quarterly, 23, 264-284. Lundberg, I., Olofsson, A., Wall, s. ( 1980). Reading and spelling skills in the first school years predicted from phonemic awareness skills in kindergarten. Scandinavian Journal of Psychology, 21, 159-173. Marcel, A. ( 1980). Phonological awareness and phonological representation: Investigation of a specific spelling problem. In U. Frith (Ed.), Cognitive processes in spelling (pp. 373-403). New York: Academic Press. Moats, L.C. (1995). Spelling: Development, disability, and instruction. Timonium, MD: York Press. Morais, J., Cary, L., Alegria, J., Bertelson, P. ( 1979). Does awareness of speech as a sequence of phonemes arise spontaneously? Cognition, 7,323331. Parker, F., Riley, K. (1994) .Linguistics for non-linguists: A primer with exerdses (2nd ed.). Needham, MA: Allyn & Bacon. Stanovich, K.E. ( 1986) .Matthew effects in reading: Some consequences of indi- vidual differences in the acquisition of literacy. Reading Research Quarterly, 21, 360-406. Treiman, R. ( 1993 ). Beginning to spell: A study of first grade children. New York: Oxford University Press. Tunmer, W.E., Nesdale, A.R. ( 1985) .Phonemic segmentation skill and beginning reading. Journal of Educational Psychology, 77, 417-427.

13

Wagner, R., Torgesen, J.K., Rashotte, C.A. (1994). Development of readingrelated phonological processing abilities: New evidence of bidirectional causality from a latent variable longitudinal study. Developmental Psychology, 30, 73-87. Wallach, L., Wallach, M.A., Dozier, M.G., Kaplan, N.E. ( 1977). Poor children leaming to read do not have trouble with auditory discrimination but do have trouble with phoneme recognition. Journal of Educational Psychology, 69,3639. Wallach, M.A., Wallach, L. ( 1979). Helping disadvantaged children learn to read by teaching them phoneme identification skills. In L.A. Resnick & P.A. Weaver (Eds.), Theory and practice of early reading (Vol. 3, pp. 227-259). Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates. Williams, J.P. (1980). Teaching decoding with a special emphasis on phoneme analysis and phoneme blending. Journal of Educational Psychology, 72, 1-15.

14

2. ELS JOCS DE LLENGUATGE

Quan els nens entren a la escola amb 3 anys, les seves habilitats lingstiques estan fora desenvolupades. Larticulaci s, generalment, fora intel.ligible, i les estructures gramaticals prou elaborades; i en general presenten pocs problemes en la comunicaci amb els altres. En el seu entorn y en la seva comunicaci diria, els nens solen concentrar-se en el significat i en el contingut del que estructura. Centrar la atenci des del contingut del llenguatge a la seva forma s fora difcil per als nens en aquesta edat i estadi del seu desenvolupament. Per tant, malgrat les seves habilitats per parlar i escoltar, generalment els manca una conscincia reflexiva i real sobre els elements del llenguatge o com aquests elements es combinen i es converteixen ells mateixos en llenguatge productiu. Els nens a finals de la segona Etapa Infantil i del primer any de Cicle Inicial tenen ledat ideal per llegir i escriure. Per tant, donar sentit a les relacions entre el llenguatge parlat i escrit depn dels coneixements explcits que es tinguin sobre les frases, paraules i fonemes perqu el llenguatge escrit est explcitament organitzat en aquestes unitats. Lobjectiu daquest programa s desenvolupar la conscincia lingstica en els nens i, en particular, la conscincia fonolgica- de cara a que aquest coneixement els prepara per llegir i escriure. Les activitats que es troben en els captols segents estan pensats originriament per ser utilitzats amb nens de la segona etapa Infantil; no obstant, tamb poden ser utilitzats en el primer any de Cicle Inicial i en Educaci Especial -veure annex C. SOBRE LA UTILITZACI DELS JOCS DE LLENGUATGE Perqu els nens obtinguin el mxim benefici daquests jocs, s important seguir unes certes normes: 1. Cal fer-los de forma regular i freqent; lideal fra diriament, duns 15 a 20 minuts. 2. Els jocs estan seqenciats dacord amb el seu grau de dificultat. Encara que sen puguin ometre alguns i afegir-ne daltres, cal mantenir la seqncia dels objectius. Una vegada introduts, cal anar fent-los tan sovint com es vulgui o es necessiti. Es suggereix un calendari per distribuir les diferents activitats en els annexos B i C. Cal tenir present que aquests horaris es donen noms com a suggeriment i que cal que siguin adaptats tant en el ritme com en el grau de dificulta dacord ambel nivell de necessitats i progressos dels nens en cada classe. 3. Abans de comenar el programa, llegir tot el currculum sencer de cara a familiaritzar-se amb les activitats. Si creieu que els vostres alumnes ja estan preparats, es pot introduir una activitat ms fcil que la suggerida en lhorari. Per exemple, lactivitat 6A: Picar paraules s una de les que molts nens de P4 poden dominar fcilment en un any, molt millor que no pas estiguin preparats per altres activitats ms complexes com les relacionades amb sllabes. Tot i aix, cal anar amb compte de no introduir aquesta activitat sense abans haver

15

donat als nens almenys alguns fonaments en els conceptes de paraules i frases (Captol 5). 4. En el treball de sllabes i fonemes, s important incloure regularment activitats que impliquin tan lanlisi com la sntesi. Anlisi fa referncia a trencar o segmentar les paraules del llenguatge parlat en sllabes o fonemes. Sntesi fa referncia a combinar sllabes o fonemes per formar paraules del llenguatge parlat. Ambdues habilitats sn fonamentals si els nens han daprendre com les lletres grafies- que composen les paraules escrites corresponen, representen els sons de les paraules parlades. Aquest procs s clau per estudiar com descodificar les paraules impreses quan llegim i com codificar les paraules parlades quan lletregem. 5. Tot i que sha procurat que els diferents jocs del programa siguin fora motivadors per al nen, cal que tamb siguin eficaos per aprendre. s a dir, cal que els nens es trobin a gust jugant per tamb aprenent. Per altra banda, tampoc cal esperar que de seguida tots els nens realitzin amb xit totes les activitats. En aquest cas, no tindria sentit aquest aprenentatge. Les investigacions senyales que alguns nens, de forma innata, troben aquesta classe dactivitats molt ms fcils que daltres. Caldria disposar duna amplia gamma dactivitats, graduades des de les ms senzilles a les ms complexes, per a tots els alumnes i poder-les distribuir de forma constructiva. Per acabar, cal tenir molta curta en la forma com es presenten aquestes activitats de cara a que cap nen es senti o fracassat o neguits. Un sistema per mantenir un nivell adequat de repte per a tots els alumnes s variar la complexitat dels materials que sutilitzin en cada joc. Per extensi, tant si demanem una resposta a un alumne en concret com a tot un grup, procurem escollir un nen per a qui el grau de dificultat no sigui ni massa gran ni massa fcil. Tant per variar la complexitat de les tasques com per escollir de forma estratgica nens determinats per donar les respostes, trobareu el cam per adequar-ho a les capacitats de cada alumne a mesura que aneu recollint informaci sobre el seu progrs individual. En la mateixa lnia, es suggereix que en lhorari sintrodueixin nous jocs a mesura amb que els nens es familiaritzin amb uns o que les seves modificacions ja shagin treballat. Aix permet assegurar que cada sessi inclogui una barreja efica de quelcom nou i de revisions. Per acabar, presentem una srie de jocs de llenguatge en un nivell ms avanat en lAnnex E. Finalment, caldria trobar un temps extra per treballar amb aquells que necessiten ms prctica. Una possibilitat per fer aix seria entrenar als alumnes lhabilitat de fer alguns jocs ells mateixos en petit grup; es suggereixen al llarg de les activitats, alguns jocs pensats especialment per ferlos en petit grup. Com a mestres creatius que sou, segur que ja comenceu a tenir un munt didees per introduir noves variacions en els jocs i daquesta manera fer-los ms atractius per als vostres alumnes! Atenci, per que a mesura que desenvolupeu les vostres idees no perdeu de vista lobjectiu de lactivitat original. Recordeu: els nens no presten atenci quan estan avorrits o frustrats i...no poden aprendre si no presten atenci!

16

6. Recordeu sempre que el principal objectiu daquest programa s permetre als nens a prestar atenci als aspectes fonolgics de la parla i, finalment, ajudar-los a escoltar i sentir els fonemes en les paraules. Cal que pronuncieu les paraules i els sons de forma clara i poc a poc i desprs demaneu als nens que articulin aquestes paraules i sons en veu alta per assegurar-vos que han ents de que es tracta. Tingueu present, tamb que alguns de nosaltres que ja sabem llegir i escriure, abriguem una srie de fantasies sobre que el parlar ns una conseqncia. P. ex. La vostra intuci us porta a dir que les paraules que sentiu estan separades per breus pauses, per aix no s veritat: s noms a partir dels vostres coneixements de la llengua escrita, que separeu. En la parla fluida, les paraules formen un continuum, sense separacions, una dintre de la segent. De forma similar, heu de vigilar perqu els vostres coneixements ortogrfics no us emmascarin com sonen diferents paraules; p. ex lla (amb ) rima amb nas (amb s), encara que sescriguin diferent. Aquest no s un programa fontic; s un programa que intenta fer descobrir la lgica de la fontica que ms tard sanir aprofundint. Per aix, quan afegim lescriptura a una activitat, ho fem noms com ajut per aconseguir els objectius fonolgics de lactivitat. Tampoc caiem en lerror de distorsionar la pronunciaci dels sons de cara a facilitar com es lletreja. Com adults podem trobar difcil centrar-nos en els sons en contrast a les grafies o al sentit de la paraula, per amb la prctica el procs es converteix com una segona naturalesa. REVISI DEL PROGRAMA Cada captol est destinat a desenvolupar una dimensi concreta de la conscincia lingstica i cadascun est destinat a fonamentar el treball del segent. En els captols, tamb estan seqenciats els jocs en ordre de dificultat i complexitat de les preguntes. En general, els captols i els seus objectius principal sn els segents: Jocs descoltar. Per entrenar, en els nens, les habilitats descolta selectiva dels sons. Rimar. Utilitzar la rima per introduir els nens en els sons de les paraules. Paraules i frases. Per desenvolupar la conscincia en els nens de que el llenguatge est format per cadenes de paraules. Conscincia de sil.laba. Per desenvolupar lhabilitat danalitzar paraules en sllabes separades i desenvolupar lhabilitat de sintetitzar paraules a partir de trossos de sllabes separades. Sons inicial i final. Per ensenyar als nens que les paraules consten de fonemes i per introduir-los en com sonen i se senten els fonemes de forma allada quan parlem. Fonemes. Per desenvolupar lhabilitat per analitzar paraules en una seqncia de fonemes separats i desenvolupar lhabilitat de sintetitzar paraules a partir de la seqncia de fonemes separats.

17

Introducci a les lletres i a lletrejar. Per introduir la relaci entre lletres grafies- i sons de la parla. Avaluaci de la conscincia fonolgica. Per avaluar el nivell general de conscincia fonolgica en els vostres nens. El procediment davaluaci est pensat per ser administrat a un grup a partir duns 15 nens i amb la supervisi de dos mestres. Lavaluaci consisteix en sis subtests, cadascun dels quals amb cinc tems: 1) Detectar les rimes, 2) Comptar sllabes, 3) Aparellar sons inicials, 4) Comptar fonemes, 5) Comparar llargada de paraules, i 6) Representar fonemes per lletres. Les instruccions exactes per a cada subtest es donen en el captol 10 aix com un model dels dibuixos per ser reproduts de forma limitada i restringida per ls del mestre. Ja que el nombre ditems per subtests sha limitat a cinc, la fiabilitat de les puntuacions de cada test s baixa. De totes maneres, el tests no s adequat per ell mateix per identificar els nens que presenten un risc. En canvi, el promig de realitzaci dels vostres alumnes amb aquests materials us pot ajudar per determinar quan de temps o quan ms temps cal dedicar a cada captol.

BREU DESCRIPCI DELS JOCS EN PRCTICA Captol 3: Jocs descoltar El primer bloc dactivitat t dos propsits: El primer, familiaritzar els nens amb els termes bsics i amb la dinmica de les activitats abans de moures en els jocs de llenguatge ms complexes que trobar a continuaci; el segon propsit es introduir-los en lhbit descoltar atentament. En els jocs inicials, es demana al nen que identifiqui i anomeni alguns sons de la vida quotidiana, com el vent, veus que arriben de les altres classe, el so de les tisores tallant, etc. Desprs daix, cal que realitzi activitats com seguir instruccions orals que requereixen dell un atenci ms precisa al llenguatge. Captol 4: Rimes Com les rimes requereixen de latenci directa del nen a lestructura de sons de les paraules, comena a ser conscient de que les paraules no noms tenen un significat i un missatge sin tamb una forma. A ms a ms de presentar una varietat de jocs de rimes, incloem una llista de recursos com poemes i histries ritmades (veure Annex F). Al final de cada any, caldr repetir versions ms llargues daquest poemes i histories amb els nens de cara a que es familiaritzin amb la lletra impresa. No obstant, quan feu aix no caigueu en la temptaci de dirigir la seva atenci a lletrejar tems massa complexes i que en aquest nivell poden confondre els seus coneixements incipients de com funciona lalfabet. Captol 5: Paraules i frases Els jocs en aquests captol cal que siguin utilitzats fins que els nens entenguin que el llenguatge consisteix en frases de diferents llargries i que aquestes frases estan formades que paraules tamb de diferent llargria i aquelles per cadenes de unitats cada vegada ms petites. Es donen suggeriments per afegir algun component imprs a algunes activitats que sinclouen el les descripcions especfiques per cada activitat. Captol 6: Conscincia de sllaba En aquest captol de sllabes, es continua avanant un pas ms, i es pretn que els nens descobreixin que algunes paraules poden ser dividides en petites

18

porcions anomenades sllabes. Els nens comencen picant el seu propi nom i mica en mica van picant les sllabes de totes les diferents paraules, per ex. pa-pa-llo-na (anlisi) Ms endavant poden crear paraules a partir de sllabes separades; p. ex. pa-pa-llo-na esdev papallona (sntesi, que acostuma a ser ms difcil). Durant aquests jocs s important pronunciar les sllabes de forma clara per sense distorsionar-les perqu els nens captin detalls del lletreig. Captol 7: Sons inicials i finals Aqu els nens cal que es concentrin en el primer fonema de la paraula i que descobreixi com sonen i es senten quan els diem de forma allada; p. ex. la paraula nas es torna en n-as. Els nens aprenent a construir noves paraules traient el so inicial; p. ex. la paraula pala es torna ala si traiem la /p/ (anlisi). Al contrari, sensenya als nens a crear noves paraules posant un so davant duna paraula; p. ex. /k/ davant d ara esdev cara (sntesi). Desprs dhaver treballat la percepci amb els sons inicials de les paraules, es treballa latenci dels nens cap als sons finals de les paraules. Aquestes activitats tendeixen a ser difcils per alguns nens per tant cal anar-les treballant fins que les ha captat. Captol 8: Fonemes Fins que no shan ents totes aquestes llions no comenarem a dividir les paraules en els seus sons allats (s a dir, en fonemes). Per exemple, la paraula tu esdev en /t/-/u/. Per fer aquest concepte el ms concret possible per al nen es recomana utilitzar blocs de colors, cubs, bastonets, botons o qualsevol material per comptar que pugui representar els sons seqenciats de les paraules. Recordeu sempre de col.locar els blocs comenant per lesquerra cap a la dreta perqu la direccionalitat de la lectura sigui incorporada en els jocs des de linici. Sanima als nens de que notin les seves prpia boques mentre articulen perqu notin les diferncies en la posici de la boca mentre pronuncien diferents fonemes. Tamb s una bona idea animar-los a observar la boca del/a mestre o mirar-se mtuament, entre els companys, mentre articulen els fonemes. Captol 9: Introducci a les lletres i a lletrejar Una vegada els nens sn capaos de dividir les paraules en els diferents sons allats, estan preparats per estudiar com els sons es representen per lletres (grafies). De fet, lobjectiu de les activitats lletres-sons daquest captol es facilitar als nens la comprensi del principi de lalfabet bsic: que les lletres, en la paraula escrita, desquerra a dreta, representen la seqncia dels fonemes en la paraula parlada, del primer a lltim. De fet, noms es pretn treballar la correspondncia lletra-so i grafia-so que expliciten aquest principi.

19

3. JOCS DESCOLTAR
Escoltar sorolls i sons (que no siguin de la parla) s relativament senzill i natural per la gent que sap parar atenci-. I aquest s el principal objectiu que es pretn amb aquests jocs descoltar inicials: introduir als nens a lart descoltar de forma activa, atenta i analtica. Sensenya als nens a escoltar els sorolls de la vida quotidiana, tal com la remor del vent, el runruneig o brunzit de laire condicionat o del ventilador i el soroll de les tisores quan tallen. Amb els ulls tancats, cal que identifiquin els sons, recordant lordre en que els han sentit i localitzant les fonts sonores. Una vegada sha establert la naturalesa dels jocs, es demana que els nens facin activitats similars utilitzant llenguatge enlloc de sorolls de lambient. P. ex. sels demana que escoltin poemes o contes que els sn molt familiars i, de tant en tant, les paraules que els sn tan familiars son substitudes per daltres sense sentit. Per detectar aquests canvis, els nens aprenen a escoltar no per all que esperen sin per all que actualment senten. En aquest senti, sels introdueix en lart descoltar activament, atentament i analticament.

20

3A Objectiu Materials Necessaris Activitat

Escoltant sorolls Permetre als nens explorar les seves capacitats per escoltar i practicar-les centrant la seva atenci en determinats sorolls. Opcional: un cassette i una cinta amb els sons enregistrats. Objectes per produir els sorolls que es seleccionin. El nostre mn est ple de sons i sorolls. A travs daquest joc, els nens descobriran que, si escolten, poden sentir sorolls de fra, de dintre i fins i tot produts per ells mateixos. Abans de comenar el joc, parleu de la diferncia entre escoltar amb els ulls tancats i amb els ulls oberts. A continuaci demaneu als nens que sasseguin amb els ulls tancats i que escoltin uns moments. Desprs de pocs minuts, inviteu-los a dir els diferents sorolls que han escoltat. Els nens aprendran rpidament a escoltar activament. Els sons que poden escoltar; inclouen:
- ocells - respirar - cotxes - rellotges - gossos - gotejar - ventilador - mosques - petjades - batec del cor - branques dels arbres - empassar - camions - veus - vent bufant

Es dna a continuaci un llistat fora exhaustiva de sons que es poden reproduir i que es donen en diferents ambients on es pot treballar aquesta activitat amb els nens. No es tracta tant de fer-los tots sin danar-los variant segons el vostre criteri i de forma intercalada. Sorolls produts pel propi cos: - Mans: picar fort, picar fluix, fer la pluja, petar els dits, fregar-se les mans, picar-se diferents parts dels cos, picar amb els punys tancats, sorolls de rascar amb les ungles, fregar els dits, gratar-se. - Peus: produir sorolls fregant els peus, caminar, crrer, saltar, picar... - Boca: parlar, tossir, cridar, badallar, picar de dents, petar els llavis, cruixir de dents, fer soroll de la llengua contra el paladar, bufar fort, fer petons, xiular, plorar, roncar, esternudar, parlar,... - Nas: inspirar i expirar fort, tapant un forat o laltre, mocar-se,... - Cor: fer crrer i saltar els nens i per parelles que sescoltin els batec del cor. Sorolls produts en el medi ambient: - Sorolls de la classe: veus dels nens, veu de la mestra, llapis que cau, cadira que sarrossega, taula que es mou, soroll del guix en escriure, soroll de lesborrador, soroll de les tisores en tallar paper i altres materials, rebregar paper,... - Sorolls de lescola: un cop de porta, el timbre de la port, la cadena del wter, una aixeta oberta, pedres del pati, el telfon, els nens daltres classes,... - Sorolls del carrer: la botzina dels vehicles (cotxe, cami, moto,...) les sirenes dalguns cotxes (bombers, ambulncia, policia,...) soroll dels vehicles (posant el motor en marxa, frenant,...), el cami de but, les campanes dalguna esglsia, soroll dobres (perforadora, excavadora, grua,...)

21

Sorolls de la natura: els ocells, animals domstics, insectes (mosques, abelles, grills,...), el vent quan bufa, els arbres, el mar, el tro, el foc,... Sorolls de la casa (es poden enregistrar i reproduir): el timbre, sorolls de la porta (grinyolar, petar,...) la trituradora, la mquina de rentar, la cafetera, lolla a pressi, laixeta, els coberts, plats, gots, el molinet de caf, el bullir de lolla, fregir, la rdio o la TV, la dutxa, la mquina dafaitar,...

Sorolls produts per instruments musicals: Triangle, pandereta, pandero, caixa xinesa, cascavells, flauta, xilofon, claus, campanetes, xinxines,...

Variaci

Per variar o estendre el registre de sons, repetir el joc en diferents ambients o utilitzant el cassette (no recomanable amb nens de P3).

Anotacions i activitats addicionals

22

3B Objectiu

Escoltant seqncies de sorolls Desenvolupar les habilitats de memria auditiva a partir de seqncies de sorolls i sons del llenguatge i de la seva discussi. Objectes que facin sorolls distintius i atractius per als nens:
picar la taula xiular picar de mans guixar fent soroll- un paper arrugar paper tallar amb tisores tamborinar amb els dits estripar paper saltar obrir i tancar finestres, persianes picar al timbre esgarrapar treure punta a un llapis girar un interruptor escriure amb llapis moure cullera en una tassa caminar de puntetes - bufar - treure aire pel nas - tancar una cartera, - estossegar - tallar amb ganivet - deixar caure objectes - menjar una poma, - martellejar - mastegar xiclet - vessar lquids - refregar les mans - tancar un llibre de cop - trencar una galeta - caminar soroll de petjades- escriure amb guix - doblegar paper - petar els dits

Materials Necessaris

(Veure ms suggeriments a lactivitat 3A)

Activitat

En aquest joc es demana als nens que primer identifiquin els sons de forma allada i desprs que identifiquin cadascun dells en una seqncia de sons. Ambds aspectes sn molt importants per preparar-los per als propers jocs amb llenguatgeEls nens es taparan els ulls amb les mans mentre es fa un soroll familiar com tancar la porta o fer petjades. Escoltant atentament i sense mirar, els nens cal que intentin identificar el soroll. Quan els nens han ents el joc, es produiran dos sorolls, un darrera laltre. Sense mirar de rell, han de intentar endevinar els dos soroll seqenciats dient: He sentit dos sorolls. El primer que he sentit era... i el segon... Desprs que els nens sn capaos de treballar amb dos sorolls, es poden produir sries de ms de dos sorolls seqenciats i novament es demana als nens que les endevinin. Recordeu de donar a cada nen la oportunitat de participar mentalment en aquest joc; s important de dissuadir als nens de donar en veu alta les seves respostes mentre encara han dacabar descoltar les sries. A ms a ms, tant per facilitar la participaci de tot el grup com poder valorar les respostes individuals, cal que de forma imprevisible i aleatria demaneu la resposta o al grup o a un nen en concret segons el vostre criteri. Nota: Donada la importncia de les habilitats que sexerciten en aquest joc, cal que tingueu una cura especial en anotar el progrs i les dificultats de cada nen. Cal crear altres

23

oportunitats per poder treballar i reforar els nens que tinguin problemes en el concepte de seqncia o en expressar les seves respostes. Variacions - Amb els nens amb els ulls tancat, fer sries de sorolls. Torneu a repetir la seqncia per ometent un daquests sorolls. Els nens han didentificar el soroll que ha estat oms en la segona seqncia. - Animeu als nens perqu pensin i facin sorolls per ser endevinats pels companys - Aquests jocs tamb ofereixen una bona oportunitat per revisar, exercitar i avaluar els nens en ls dels ordinals com primer, segon, tercer,... al comenament, al mig, al final. s important assegurar-se que els nens se senten segurs en la comprensi i utilitzaci daquests termes.

Anotacions i activitats addicionals

24

3C Objectiu Activitat

Patufet, on ets? Estimular una bona predisposici del nen a escoltar de forma atenta i sensible. Mentre que els jocs inicials estan pensat per desenvolupar lhabilitat dels nens per escolat de forma selectiva, aquest intenta ajudar els nen s a localitzar la font sonora noms a partir de laudici. Animeu als nens a seure amb calma en un cercle. Un nen, amb els ulls tapat, sha de seure en el centre del cercle (o estirar-se com si dorms). Mentre, un altre nen cal que faci de Patufet. En Patufet se situa en qualsevol lloc de la classe o de la sala i fa el soroll dun animal (pe. Ex. bup, bup, muuu, miau,...). El nen que est al mig del cercle ha se senyalar cap on s en Patufet; a ms a ms, ha de provar de dir el nom de la part de la sala on ha anat en Patufet, dient p. ex. en Patufet est estirat al terra o dret sobre una cadira. Lobjectiu s localitzar don ha vingut el soroll. Quan el nen que est en el mig del cercle ha dit don venia el soroll, el nen que feia de Patufet passa a ocupar el seu lloc i es designa un altre Patufet.

Variacions

Els nens poden utilitzar uns altres sorolls diferents als dels animals, potser sons o expressions vinculats a un tema particular que sest estudiant a la classe.

Notes i activitats addicionals

25

3D Objectiu

Amagant el despertador Localitzar un soroll que cada moment es barreja fcilment amb els sorolls de lambient i que per tenir xit per localitzar-lo cal que els nens desenvolupin i incrementin la seves habilitats per mantenir una escolta atenta en el temps. Un rellotge despertador o un temporitzador (cal que es pugui sentir de forma perceptible el tic-tac) Demaneu a un nen/a que es tapi els ulls. Mentre els ulls del nen/a estan tapats, amagueu un despertador o temporitzador. El nen es destapa els ulls i ha de intentar trobar el despertador guiant-se pel tic-tac. Durant la recerca, tots els altres nens han destar absolutament callats, intentant no donar cap pista.

Materials Necessaris Activitat

Anotacions i activitats addicionals

26

3E Objectiu Materials Necessaris Activitat

Qui diu qu Escoltar un soroll determinat i aparellar-lo amb la seva font sonora. Una col.lecci danimals de joguina o fotografies/dibuixos danimals. Opcional: llibres de contes danimals. En aquesta activitat, els sorolls sn sons danimals i les fonts sonores sn els mateixos animals. Ms tard, el joc es far amb fonemes i lletres. Distribuu els animals de joguina o els dibuixos un per a cada nen i pregunteu Quin soroll fa aquest animal? fer les diferents onomatopeies: bup bup, miau, piu-piu, kikiriki, muu, beee,...)? El nen aixeca el dibuix o lanimal de joguina perqu els altres nens ho vegin mentre respon: s un (gat) que fa (miau). s recomana incloure la figura o dibuix duna persona i preguntar: Quina classe danimal fa:... (dir alguna frase o acudit parlant)? Nota: Molts nens poden trobar aquesta activitat fora senzilla. En aquest sentit, s una activitat ideal per acompanyar daltres de ms dificultat perqu tots els nens sentin que han tingut xit en alguna activitat cada dia. Atenci, per, perqu precisament per ser fcil, els nens poden avorrir-se molt aviat si no es va variant .

Variacions

Buscar llibres de contes on surtin animals que corresponguin als de joguina o als dibuixos que shan distribut entre els nens de la classe. Cada vegada que surt el nom dun animal en el conte, els nens el substitueixen pel soroll que fa aquest animal. El nen o nens que tenen la joguina o dibuix de lanimal corresponent, lensenyen als dems.

27

3F Objectiu Materials Necessaris Activitat

Xiuxiuejar el nom Perqu els nens puguin captar un so especfic dentre varis sons similars que ja ha escoltat anteriorment. Un mocador per tapar els ulls Agafar un nen (el nen que escolta) i portar-lo a laltra punta de la sala on li direu, en secret, el nom dun dels companys de la classe. Aleshores, tapeu-li els ulls. Mentre, tots els altres nens estan asseguts en cercle, xiuxiuejant els seus propis noms. Ladult guia el nen que escolta al voltant del cercle, perqu escolti el nom seleccionat. Quan el nen que escolta reconeix el nom que se li ha dit, abraa al nen que parla.

Anotacions i activitats addicionals

28

3G Objectiu Materials Necessaris Activitat

El joc dels disbarats (sense sentit) Desenvolupar lhabilitat dels nens perqu notin les diferncies entre el que esperen escoltar i el que realment escolten. Contes i poemes molt treballats i coneguts pels nens. Inviteu els nens a seure i a tancar els ulls perqu es concentrin millor en el que sentiran. Aleshores reciteu o llegiu els hi en veu alta un poema o conte que sigui ben conegut per ells per aquesta vegada, canviant paraules o construccions de manera que canvi el seu sentit i esdevingui sense sentit. El que es demana als nens s que detectin els canvis quan aquests es donin. Quan ho facin, animeu-los perqu expliquin perqu est malament. Com el joc es pot repetir amb diferents variacions al llarg del any, tamb pot servir per afinar la conscincia de la fonologia, de les paraules, de la sintaxi i de la semntica del llenguatge dels nens. Dacord amb el llistat, es pot modificar qualsevol text en diferent grau i nivell, incloent-hi fonemes, paraules, estructures gramaticals i significaci. Per aix, el joc es pot aprofitar per ser utilitzat de forma variada i motivadora al llarg de tot el curs. Amb tot, al comenament, s important que els canvis modifiquin el sentit, el significat i lestructura del text de forma clarament perceptible. Les modificacions que es poden fer en poemes i contes familiars per arribar al sense sentit poden referir-se a: utilitzar paraules que signifiquin el contrari (gegant molt gran per molt petit) substituir paraules (tres porquets per tres gatets) canviar lordre de les paraules (es volien fer una casa per es volien casa fer una) invertir lordre dels esdeveniments substituir parts de les paraules (rateta per raqueta, caador per cuudur, mel per pl,...).

Nota: No oblideu dalternar de forma imprevisible les preguntes a tot el grup o a algun nen en concret. Anotacions i activitats addicionals

29

3H Objectiu

El joc del telfon (el joc del xiuxiueig) Exercitar lhabilitat dels nens a superar distraccions, formes de pronunciaci diferents i aspectes similars, mentre escolten el que es diu. Fer seure els nens en cercle. Aleshores xiuxiuegeu alguna cosa al nen que teniu a lesquerra; aquest nen ha de xiuxiuejar el que ha sentit, al seu company de lesquerra i aix progressivament. El joc continua, nen per nen, seguint lordre de les agulles del rellotge, fins arribar a lltim nen que ha de dir en veu alta all que ha sentit. Cal tenir en compte que aquest joc s difcil per vries raons. El nens ms petits poden necessitar practicar primer, el passar al de lesquerra; aix es pot fer demanant que cadasc vagi doni un copet a lespatlla al del costat, seguint el torn o b que es vagin passant un objecte cadasc al company de lesquerra. Per fer el joc lingstic ms fcil, intenteu posar els nens en grups petits amb no ms de cinc inicialment. Comenceu amb paraules, desprs continueu amb frases senzilles i finalment amb oracions ms complexes noms a mesura que els nens van desenvolupar lhabilitat (i esdevenen ms madurs). Nota: Cal que vosaltres us colloqueu al costat dels nens que en el llenguatge de cara a ajudar-los a entendre el missatge i que el transmetin de forma efectiva al company de lesquerra. Cas que hi haguessin varis nens a la classe amb dificultats de parla o de llenguatge, s millor no fer aquest joc.

Activitat

Anotacions i activitats addicionals

30

3I Objectiu

Recordes? (Seqncia dordres) Per exercitar lhabilitat dels nens en recordar i executar accions en passos seqenciats i, en general, per desenvolupar lescolta atenta que s necessita per entendre i seguir instruccions verbals (ambdues habilitats sn molt importants per els menuts) Targes (cartes) amb dibuixos o fotografies (opcional). Aquest s un joc de instruccions seqenciades. Ensenyar al nen com es fa per completar una srie daccions (p. ex. Aixecat, aguantat amb una cama, ves saltant -amb una cama- fins a la porta i crida Oh!). Mentre, la resta de nens han descoltar i fixarse atentament si el company segueix correctament les instruccions (p. ex. executa les accions correctes en lordre adequat). Les primeres vegades que es faci aquest joc, cal que les instruccions siguin relativament senzilles i curtes. Quan es repeteixi i dacord amb la habilitat de cada nen en particular, es pot incrementar tant la llargria com la complexitat sintctica de les instruccions per mantenir el nivell dexigncia adequat perqu es pugui donar laprenentatge. En particular, aquest joc i les seves variacions ofereixen una especial oportunitat per desenvolupar en els nens la conscincia i la comprensi de preposicions, adverbis i conjuncions connectors de frases i partcules espaials- com damunt/sota, davant/darrera; desprs, al mig, enfront de, al final, mentre, fins que,... A continuaci es donen alguns exemples: 1. Fcil: Ves cap a la taula. Agafa el llapis. 2. Ms difcil: Gateja sota la taula. Aixecat. Agafa tres llibres. Somriu. 3. Molt difcil: Aguantat sobre el teu peu dret. Dona quatre salts cap a la taula. Agafa dos llapis blaus mentre somrius a la Rosa. Nota: Observeu atentament els nens per determinar qui necessita dalguna ajuda especial o ms prctica. Variacions - Animar a un nen perqu doni instruccions a un altre. Per incrementar la participaci, es pot dividir la classe en grups de quatre o cinc nens. - Amb nens ms petits, pot ser un suport acompanyar les instruccions orals amb fotografies o dibuixos. - Quan els nens dominin el joc, pot ser divertit per a tota la classe i una forma de exercitar i estendre aquestes habilitats datenci i de llenguatge, jugar a jocs tipus Que mana el rei? (*)

Materials Necessaris Activitat

31

(*) Tots els nens en cercle i enmig un que fa de rei. Seguint una msica o cantant una cantarella curta molt coneguda, tots giren al voltant del rei, agafats de la m. Quan para la msica o sacaba la cantarella, tots els nens fan una reverencia al rei dient: Qu mana el rei?. El rei dna cada vegada una instrucci de com han de continuar ballant: Tocant-se el nas amb la m dreta, saltant amb el peu dret, tocant amb la m esquerra el cap del company de lesquerra,... Les ordres es van acumulant cada vegada que para msica, fins que arriba el moment en que ja no es poden executar per la dificultat de les posicions.

Anotacions i activitats addicionals

32

4 RIMES
Per a molts nens, la sensibilitat per la rima apareix molt aviat. Per aquesta ra, jugar amb les rimes s una entrada excellent a la conscincia fonolgica. Donat que els jocs amb rimes dirigeixen latenci del nen a les semblances i diferncies dels sons de les paraules, tamb s til perqu el nen sadoni que lessncia del llenguatge no s noms significaci i missatge sin tamb una forma fsica, s a dir no noms el que es diu sin tamb el com es diu. A travs de les activitats en aquest apartat, sinvita els nens a que escoltin i juguin amb les rimes de diferents maneres. Sels demana que escoltin historietes rtmiques, que recitin poemes i canons rimades, que utilitzin el significat i la mtrica per ajudar a anticipar paraules especfiques que rimen amb les que ha escoltat i per inventar-se les seves prpies rimes. Recordeu que el propsit daquestes llions s desenvolupar latenci dels nens cap als sons del llenguatge. En aquest sentit no s necessari desviar latenci cap a lletrejar les paraules; de fet, encara que algunes paraules que rimen es lletregin de forma similar, es poden crear confusions. Repetim, la sensibilitat a les rimes s una forma molt rudimentria de conscincia fonolgica, encara que el tenir un sentit fora consolidat de la rima no s cap garantia de que el nen desenvolupi conscincia fonolgica. Amb tot, per, les investigacions afirmen que s un pas important en la direcci correcta.

33

4A

Poesies, canons i cantarelles Utilitzar poemes i canons de cara a augmentar la conscincia dels nens als patrons sonors de la parla. Llibres de poemes rimats, canons i cantarelles Poemes rimats, canons i cantarelles que els nens han aprs de memria ofereixen oportunitats especial per els jocs de rimes. A lapndix D trobareu un petit recull de poemes, canons per mimar, i cantarelles que podeu escollir i ampliar a la vostra convenincia. Inicialment, sintrodueix al nen a una o dues rimes que cal que aprengui b. Amb el temps, sempre es poden afegir ms rimes al seu repertori. A lhora dintroduir un nou poema o can, primer llegiu-lo o reciteu-lo per als nens, emfasitzant el ritme i exagerant la rima. A continuaci, el torneu a llegir vers rera vers, fent que els nens repeteixin cada lnia, tots alhora. Perqu tots puguin escoltar i estudiar les paraules, cal que a linici els passos siguin lents i exagerats i anar guanyant velocitat gradualment a mesura que els nens vagin adquirint lhabilitat.

Objectiu Materials Necessaris Activitat

Variacions

Recitar el poema en veu baixa, xiuxiuejant, per dient les paraules que rimen en veu alta. - Recitar el poema en veu molt alta per xiuxiuejant les paraules que rimen. - Recitar el poema en veu cada vegada ms alta, i que vagi augmentant el to fins al final - Recitar el poema en veu cada vegada ms fluixa, i que vagi disminuint el volum fins arribar el final. - Recitar el poema com si fos un cnon cada grup de nens diu una vers- Fer seure els nens en cercle i que vagin recitant cadascun un dels versos dels poema, per torns. - Feu seure els nens en cercle i cadascun digui una de les paraules del poema, per torns.

Anotacions i activitats addicionals

34

4B Objectiu Materials Necessaris Activitat

Contes/Histries rimades Ensenyar els nens a utilitzar el sentit i la mtrica per adonarsen i predir les paraules que rimen. Llibres amb histries rimades Amb la seva estructuraci, les histries rimades inviten als alumnes a utilitzar el significat i la mtrica per captar i predir les paraules rimades. Mentre es llegeixen aquestes histries en veu alta, exagereu la mtrica i la rima per animar els nens a que escoltin activament i que anticipin. Al llarg de la lectura de la primera histria, doneu la oportunitat perqu els nens assegurin el seu coneixement del qu vol dir paraules que rimen i rimar. Abans de llegir les histries segents, comproveu la seva comprensi del que s rimar i insistiu perqu escoltin les paraules que rimen.
Exemple de contes: La rateta presumida , la cantarella Rateta, rateta, t que ets tan boniqueta, que et voldries casar amb mi, jo que sc tan bon fadr. En Patufet, la cantarella Patim, patam, patum homes i dones del cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.O Patufet, on ets? Sc a la panxa del bou, on no hi neva ni plou, quan el bou far un pet, sortir en Patufet Els tres porquets, la cantarella Bufar, bufar i la casa enfonsar

Variacions

- Quan llegiu un llibre que ja s familiar als nens, pareu desprs de les paraules que rimen i pregunteu quines sn aquestes paraules. - Alternativament, pareu abans de llegir la segona paraula de la parella que rima i pregunteu els nens que suposin quina s la paraula que continua.

Anotacions i activitats addicionals

35

4C Objectiu Activitat

Emfasitzant rimes a travs del moviment Centrar latenci dels nens en la rima. El joc multisensorial s, en general, un medi valus per captar latenci dels menuts. Les tradicionals rimes infantils ofereixen un medi excel.lent per adaptar el moviment fsic a la rima. Es fa seure els nens en cercle amb les cames estirades cap endavant. Mentre tots els nens estan cantant la cantarella, un dells en el mig del cercle, va tocant seguint la direcci de les agulles del rellotge, cadascuna de les cames dels nens. El nen la cama del qual ha estat tocada coincidint amb la darrera paraula rimada de cada lnia (p. ex. en una de les paraules mgiques ) ha damagar la cama (arronsar-la). Tan aviat com un nen perdi les dues cames, queda eliminat. El darrer nen que mant la cama davant s el que passa al mig.
Exemple de cantarella: La gallina ponicana La gallina ponicana Pon un ou cada setmana Pon-nhi un Pon-nhi dos Pon-nhi tres Pon-nhi quatre Pon-nhi cinc Pon-nhi sis Pon-nhi set Pon-nhi vuit Pon-nhi nou Pon-nhi deu, La gallina de la Seu Diu que amaguisaquest peu! Paraules mgiques: ponicana, setmana, deu, Seu, peu.

Variaci:

s recomanable estendre aquest joc tamb a altres rimes. (Vegeu Apndix D)

36

4D Objectiu

Paraules rimades Adonar-sen de que quasi totes les paraules poden ser rimades (i no noms aquelles que es troben en poesies fetes per altres persones). Llistat de paraules per ser rimades En aquest joc, es diu una paraula (p. ex. got) i a continuaci una altra que rimi amb la primera (p. ex. sot). Una vegadashan donat alguns exemples, es tracta que els nens busquin paraules que rimin amb la que es proposa. Es pot incrementar la complexitat del joc, que la segona paraula tingui un sentit relacionat amb el de la paraula clau alhora de que rimi. Una vegada el joc s familiar, cada nen individualment es invitat a respondre i a escollir la segent paraula per ser rimada. Els exemples poden incloure:
sol col llit nit lla nas niu riu pet - net peu neu llop pop mel pl mar bar gos - s cel - pl copa sopa pal - mal pou - bou gol crit vas dent sopa ram cap suc set cos got ocell (sol, pinyol, mussol,...) (ferit, eixerit, petit,..) (cabs,matals, gas,..) (cent, lent, valent,...) (copa, xopa,...) (pam, camp,...) (nap,sap,rap,...) (cuc, puc, (paret, xiulet, pet, net..) (gros, carinys,...) (pot, sot,... (cabell, clatell, martell, cistell,clavell, cartell,...) galeta ? (maleta,raqueta,jaqueta oreneta, escopeta,...) ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ? ?

Materials Necessaris Activitat

Nota: No espereu que els nens juguin a aquest joc com un adult. Moltes de les seves rimes seran paraules sense sentit, per aix est molt b perqu lobjectiu dexercitar rimes s, en primer lloc, cridar la seva atenci als sons del llenguatge. De manera similar, algunes de les seves associacions respostesque han de rimar amb la paraula clau poden semblar molt poc relacionades; aix tamb esta b. El propsit tamb daquest joc es demostrar que quasi qualsevol paraula pot ser rimada (per no totes). Variacions Ajudar als nens perqu trobin paraules que rimin amb el seu nom

37

4E Objectiu Materials Necessaris Activitat

Fem rimes! Ensenyar als nens a adaptar-se ms a les claus fonolgiques per generar rimes Frases per fer rimes. Per introduir aquest joc, llegiu vries frases que rimin en veu alta, emfasitzant les paraules rimades. A continuaci, animeu als nens a completar cada rima en veu alta. A efectes davaluaci, es recomana que peridicament demaneu les respostes de forma individual a cada nen enlloc de a tot el grup. A continuaci, aqu teniu alguns exemples de frases que podeu ampliar seguint el vostre criteri:
Corre, corre, cavall, corre muntanya... (avall) La Maria duu un clavell en el ... (cabell) Un mosquit petit, petit sha ficat a dins del... (llit) Locell fa piu, piu i vola cap al... (niu) Lhome es pica el clatell amb un... (martell En Marc ha fet un ram amb flors que estan al...(camp) En el Zoo hem vist un s que era molt... (gros) Quan plou, samaga el cargol sota una... (col) Mentre comptem fins a nou, la gallina posa un.. (ou) A dalt del terrat, sha fet un... (forat) Porta la jaqueta dintre la... (maleta) Tinc una cosa, de color... (rosa) Un peixet es banya i senreda amb una... (canya) Salta amb un peu i compta fins a... (deu) No es beu aigua duna copa mentre es menja...(sopa) Quan sha amagat el sol, lequip ha marcat un...(gol) Trobes peixos en el mar i olives en un... (bar) Arriba una oreneta i es menja una... (galeta) La nina s una... (joguina) Ha saltat la granota per damunt de la... (pilota) La nena es posa un lla a la punta del seu... (nas)

38

4F Objectiu Material Necessari Activitat

UN VAIXELL CARREGAT DE... Ensenyar els nens a respondre rpid sense un model de rima determinat Alguna cosa per anar-se-la llanant (una pilota, un globus,...) Feu seure el nens en cercle i assegureu-vos que teniu algun objecte per llenar, com una pilota o un globus. Per comenar el joc dieu: Un vaixell carregat de... pots. Aleshores, llanceu la pilota a algun nen del cercle. El nen ha de dir alguna paraula que rimi (p. ex. Un vaixell carregat de gots) i retornar-vos la pilota. Repetiu la frase original i torneu a llenar la pilota a un altre nen. Continua el joc en aquest sentit fins que els nens no trobin ms paraules per rimar. Aleshores torneu a comenar el joc amb una altra paraula per rimar. Quan els nens han adquirit prctica en trobar rimes, cada nen llena directament la pilota a un company enlloc de retornar-vos-la. El segon nen ha de continuar rimant dacord amb la paraula suggerida pel primer i aix successivament.
Un vaixell carregat de pots Un vaixell carregat de vells (gots, sots, mots, clots, bots,.. (cabells, clavells, martells, vedells, capells, cistells, anells, cartells, pells ... Un vaixell carregat de galetes (raquetes, maletes, jaquetes, carpetes, trompetes, senyoretes, samarretes, escopetes,...) Un vaixell carregat de bolets (barrets, pets, sets, parets, coberts, patufets, panets,..) Un vaixell carregat de macarrons (cartrons, maons, botons, avions, camions, taurons, sabons, tovallons, sarrons, bastons,...)

Nota: cal que el ritme del joc sigui rpid perqu els nens no perdin linters mentre esperen el seu torn. Si s necessari, repasseu possibles famlies de rimes amb els nens abans de comenar el joc. Anotacions i activitats addicionals

39

4G Objectiu Materials Necessaris Activitat

Rimes amb accions Fer progressar els nens cap a un nou nivell de la conscincia fonolgica on cal que es fixin en larrel de les paraules. Dibuixos amb accions de diferents terminacions de gerundi Aquest joc que anima als nens a prescindir dels sufixos -ant, ent int (que formen els gerundis dels verbs), s millor introduirlo distribuint els nens en petits grups perqu s complicat per les dues demandes que es fan: atenci a la rima i a la construcci de frases. Cal que repartiu els dibuixos corresponents a cadascuna de les parelles que rimen als nens, fent que cadascun guardi la seva. Per explicar com es juga, ensenyeu el vostre dibuix i dieu una frase utilitzant la forma de gerundi del verb (p.ex. el gos est saltant). Digueu als nens que examinin els seu propis dibuixos i busquin qui t una acci que rimi amb saltant. El primer que ho troba, ensenya el dibuix i diu la frase que rimi ( p ex. els nens estan cantant). Una vegada shagin familiaritzat en petit grup, es pot jugar amb tota la classe alhora. Alguns exemples de gerundis per rimar segons el sufix:
cantant cridant plorant saltant menjant pujant baixant jugant rentant nedant pintant retallant mocant estripant bevent rient caient fent dient seient encenent creixent estenent desfent venent aprenent vestint escrivint dormint obrint tossint llegint conduint sentint (la rdio) corregint discutint vivint collint

40

4H Objectiu Materials Necessaris Activitat

El llibre de rimes Celebrar i exhibir el domini cada nen ha assolit amb les rimes. Paper, llapis, retoladors, pintures, pega Crear un llibre de rimes s una manera excellent per celebrar i el domini dels nens en les rimes. Una vegada els nens siguin experts rimant, sels pot encoratjar a crear un llibre de rimes. Desprs de parlarne uns amb els altres, en petit grup, caldr que cada nen sinventi una rima que vosaltres haureu descriure per a cada nen. Desprs cada nen far el dibuix corresponent. Cada dia uns quants nens ensenyaran la seva pgina fins que tots hagin participat. A continuaci es relligaran totes les pgines com un llibre i es fotocopiar perqu cada nen tingui un exemplar.

Anotacions i activitats addicionals

41

5. Paraules i frases
Donat que lobjectiu daquest llibre s fer que els nens pensin sobre lestructura del llenguatge en el sentit de proporcionar-li una comprensi activa de la lgica del nostre sistema descriptura, les activitats en aquest captol estan pensades per donar als alumnes una conscincia bsica sobre les paraules i les frases. Encara que el reconeixement tant de les frases com de les paraules continuar incrementant-se i variar al llarg de la seva carrera com a lector-escriptor, les activitats en aquest captol pretenen noms establir uns punts de partida bsics i essencials. Un autntic reconeixement de la sintaxi i dels connectors que donen a les frases la seva claredat i cohesi noms pot ser desenvolupada amb el temps. A ms a ms, aquest reconeixement per arribar a un aprenentatge del significat ampli, precs i valus noms es pot adquirir a travs de experincies reals de lectura i escriptura. Els objectius daquests captol sn per alertar els nens sobre tres propietats bsiques de les frases:

1. Les frases sn els paquets lingstics on portem cadascun dels nostres

pensaments per separat.

2. Les frases estan formades, alhora, per cadenes de paraules amb significaci i
que sarticulen separadament. 3. El significat o la manca de sentit de una frase depn tant del contingut particular de les paraules com del ordre especfic de les paraules en la frase. Sens dubte, aprendre a llegir i escriure depn de una noci relativament segura del que s i no s una paraula. No obstant, les investigacions afirmen que els nens petits en general tenen noms una pobre conscincia de les paraules i de la seva naturalesa. En vista daix, aquest captol centra latenci en clarificar el concepte de paraula en els nens. Molts dels jocs estan adreats a desenvolupar en els nens lhabilitat per reconixer frases i dintre delles, les paraules que les formen. A ms a ms sensenya els nens perqu pensin en la forma de la paraula independentment del seu significat a travs dun joc en el que valoren les llargries de diferents paraules.

42

5A Objectiu Materials Necessaris Activitat

Introduint la idea de frase o oraci 2 Introduir els nens en la noci de frase. Dibuixos (opcional) Comenceu amb la presentaci als nens duna explicaci molt senzilla del que s una frase. Per exemple, expliqueu que una frase s com una petita histria. I com una histria, una frase ens est explicant alguna cosa i ens anomena alg o quelcom de qui o de que ens estant explicant aquesta cosa. A continuaci podeu donar alguns exemples de frases utilitzant el nom dels nens com a subjectes (P. ex. En Marc t una motxilla, La Mar porta unes botes noves, La Marta duu una samarreta vermella). Desprs de cada exemple, repetiu que aix s una frase i els nens han de repetir la paraula frase en veu alta, tots alhora. Per clarificar-ho, podeu donar tamb algunes frases sense verb (p. ex. els nens, la Maria, els gatets ). Desprs de preguntar si cadascuna s una frase, expliqueu que aquestes paraules no son una frase perqu no ens diu res del que fan o del que passa; a continuaci, completeu les frases (p. ex. Els nens retallen un ocell, La Maria canta, Els gatets juguen). De manera similar, ensenyeu que una frase necessita un subjecte, 3 (alg de qui es diu alguna cosa (p. ex. t els ulls marrons, duu mitjons blaus) Perqu sigui una frase cal que sapiguem de qui o qu estem parlant; completeu les frases (p. ex. En Kelvin t els ulls marrons, La Caterina duu mitjons blaus). Desprs duns quants exemples ms, animeu a tres o quatre nens a que formin les seves prpies frases. Encara que aix sigui suficient per al primer dia, aquesta activitat cal que sigui revisada fins que tots els nens poden construir frases sense dificultat. A ms a ms, animar els nens ms tmids i reservats a parlar utilitzant frases completes durant cada dia a lescola.

Frase i oraci sn dos paraules que sutilitzen indistintament. Alguns autors prefereixen anomenar frase les oracions simples i oraci les oracions compostes. En aquest programa farem servir preferentment el mot frase 3 Atenci amb els subjectes ellptics que es substitueixen per pronoms. Millor comenar amb frases estndard amb S + P i deixar per ms endavant frases amb subjecte ellptic; en aquest cas, cal preguntar sempre als nens qui s el subjecte perqu sadonin que no el nomenen perqu ja sabem de qui es tracta( p. ex. Menja pa Qui menja pa? Lvia, que ja havia sortit anteriorment

43

Variacions -

- Animar als alumnes a desenvolupar frases sobre dibuixos. Utilitzant lmines o murals, s possible construir diferents frases. Feu que els nens valorin si el que estan escoltant s o no una frase amb un gest determinat (amb el polze amunt o avall, afirmant o negant amb el cap,...) Cas que ho identifiquin com no-frase, animar-los a completar-la o que diguin perqu no ho s.

44

5B Objectiu Materials Necessaris

Introduint la idea de paraula Introduir els nens en la idea de que les frases estan fetes per cadenes de paraules Targes amb paraules Retoladors Llapis Esborrador de pissarra Guixos Pissarra Construir una frase de dues paraules preferentment monosl.labes (per exemple, (En4) Marc beu). Explicar als nens que la frase t dues parts, s a dir, dues paraules. Per representar les paraules concretes, construir la frase amb dues targes cadascuna amb una paraula escrita o escriure la frase a la pissarra encerclant cada paraula. A continuaci, construir una nova frase amb tres paraules (per exemple,(La) Pepa seu b). La nova frase es colloca o sescriu sota de la primera, tal com sensenya en el segent exemple:

Activitat

En

Marc

beu

La

Pepa

seu

Discutir sobre el nombre de paraules i comparar la llargada de les dues frases fent que els nens arribin a la conclusi de que la segona frase s la ms llarga perqu s la que t ms paraules. Per reforar aquest punt, treballar altres frases en aquest sentit. Nota: Mirar dutilitzar preferentment paraules monosl.lbiques fins que els nens hagin aprs a distingir paraules per les sl.labes.

Separeu els articles per que es vegin junt als noms. Expliqueu que sn paraules que sempre van al costat del nom per que no hi estan enganxades

45

Variacions

- Incitar els nens a que diguin quantes paraules hi ha en cada frase abans de presentar-les visualment. - Poseu de relleu als nens com, en els escrits, les paraules estan separades per un petit espai en blanc. A mesura que avana el curs, ensenyeu-los a resseguir amb el dit un text conegut mentre vosaltres el llegiu en veu alta. - Utilitzant les targes de paraules, ensenyar els nens com el sentit o significat de la frase canvia si les paraules es reordenen de manera diferent.

Anotacions i activitats addicionals

46

5C Objectiu Material Necessari Activitat

Escoltar paraules en frases Reforar la conscincia de paraula en els nens fent que se les representi com a blocs separats. Blocs o quadrats en cartr Donar a cada nen sis o set blocs, cubs o quadrats de cartr o fusta, cadascun dels quals representar les paraules en una frase que construireu un bloc per a cada paraula. Modeleu el procs mental que cal que els nens facin, ensenyant-los-hi que repeteixin la frase per a ells mateixos, paraula a paraula separades per una pausa clara entre elles. Animeu tamb els nens a arranjar els blocs desquerra a dreta tants blocs com paraules tingui la frase- de manera que es comenci a establir la direccionalitat. Desprs dordenar els seus blocs, el grup o un nen individualment caldr que repeteixi la frase, senyalant cada bloc a mesura que pro0nuncia la paraula que representa. Desprs, cadascun repeteix la frase mentre senyala cadascun dels seus blocs. Al comenament, totes les frases cal que siguin curtes (de dues o tres paraules). No obstant, a mesura que els nens es sentin segurs amb la activitat, es poden introduir frases ms llargues perqu els nens vegin que frases ms llargues contenen ms paraules. Novament insistim en la convenincia dutilitzar paraules monosllabes fins que hagin fet el captol de les sllabes. Desprs de treballar aquest captol de sllabes i peridicament al llarg del curs, cal anar revisant aquesta activitat de cara a ajudar als nens a reforar la seva habilitat per distingir les sllabes en les paraules.

Variacions

- Una vegada shan introdut frases ms complexes i paraules polisil.lbiques, els nens poden demostrar tenir dificultat en decidir si paraules funcionals com un/a, el/la, en, de per, amb, no, i aix successivament poden ser comptades com paraules en sentit estricte. El desenvolupament de la conscincia sintctica depn bsicament dentendre la funci de les paraules. Encara els nens tenen dificultat en el desenvolupament de la conscincia de les paraules funcionals. De cara a establir la conscincia daquestes paraules omnipresents i al mateix temps ajudar els nens en el desenvolupament del component sintctic, busqueu recursos i feu servir jocs com el Simon diu per focalitzar latenci en el seu s. Per exemple, Simn diu Posa el llapis sobre el llibre. Noteu tamb que aquest tipus de jocs ofereixen una bona oportunitat per construir senyals de reconeixement aix com la prpia utilitzaci i comprensi daquestes paraules.

47

5D Objectiu

Exercicis amb paraules curtes i llargues Reforar la conscincia de paraula en els nens de forma ms especfica, per ajudar-los a comprendre que les paraules es defineixen pel seu significat i que poden ser llargues o curtes independentment del seu significat o sentit. Guix/pissarra Lletres magntiques o targes amb paraules Llibres de contes (opcional) Laspecte principal dels jocs anteriors era que les frases consisteixen ni ms ni menys que en cadenes de paraules. Per fer obvi aquest punt i el ms senzill possible, cada joc sha fet noms amb paraules monosillbiques. Ara s el moment de ensenyar els nens una noci diferent a la de que totes les paraules tenen exactament una sola sllaba de llargada. Lobjectiu daquest joc requereix que el nen decideixi quina dentre dues paraules s fonolgicament ms llarga. Per fer aquest judici, sovint els nens presenten confusions per separar la forma del significat. En saber que la papallona s ms petita que un gos, per exemple, es resisteixen a acceptar que la paraula papallona s ms llarga que la paraula gos. En aquest sentit, el joc sha dissenyat partint daquesta tendncia. Cada parella de paraules inclou una que s fonolgicament ms llarga que laltra. Independentment de la seva llargada, un a de les paraules es refereix a un objecte familiar que s significativament ms gran que laltre. Aquest disseny obliga al nen a dissociar la forma del significat a lhora de valorar la llargada de les paraules. Tamb facilita al mestre un cam per detectar si ho fa o no. Donat que la forma escrita de les paraules sutilitza com a feedback per el discerniment dels nens, s important que aquestes estiguin impreses de forma que les diferncies en la llargria quan es lletregin siguin bvies. Aix es pot fer de diferents maneres. Una seria emfasitzant la llargada de les paraules pel nombre de lletres podent lletrejar-les amb lletres magntiques. Una altra, seria imprimint les paraules, cada lletra de la mateixa forma i grandria en una cartolina rectangular que permeti remarcar les diferncies en la seva llargria completa. Una tercera seria escriure les paraules a la pissarra en columna una sota o sobre de laltra- , fent coincidir la lletra inicial perqu sigui bvia la diferncia de llargada. Per fer el joc, pronunciar un parell de paraules (per exemple, cotxe i ambulncia) i preguntar al nens quina paraula pensen que s ms llarga. Quan els nens hagin contestat, ensenyeu les paraules impreses escrites- de manera que puguin comprovar si la seva apreciaci s correcta. Parelles de paraules habituals poden incloure les segents:
Poll dinosaure Mosca papallona Taxi motocicleta Cotxe ambulncia Bou - formiga Gos girafa Elefant gat

Materials necessaris Activitat

48

Mosquit tren Pi rosa

Nota: Recordeu que lobjectiu s que els nens aprenguin a escoltar les diferncies en la llargria de les paraules. Per ajudar a assolir lobjectiu, lescrit o impressi no sha de donar fins que els nens hagin valorat quina paraula s la ms llarga o ms curta" desprs dhaver-les escoltat. Variacions - Retornar a aquesta activitat una vegada els nens hagin aprs a analitzar les sllabes en les paraules. Invitar-los a picar les sllabes de cada paraula de cara a verificar quina s ms llarga i quina ms curta. Desprs ensenyeu la paraula impresa o escrita com a refor. Seleccioneu paraules de contes que hagueu explicat als nens i pregunteu quina s ms llarga o ms curta. Desprs deixeu que els nens mirin en el text original les paraules escrites. Digueu als nens que demanin als pares que els hi diguin paraules o noms molt llargs que desprs puguin compartir amb els seus companys.

Anotacions i activitats addicionals

49

5E Objectiu

Paraules en i fora del context Per reforar el punt de que una paraula s una paraula per ella mateixa o pel context de la mateixa manera que el sentit del llenguatge depn de les paraules especfiques i del seu ordre. Una collecci de rimes i poemes familiars per als nens Jocs de cartes de butxaca (opcional) Targes amb paraules (opcional) Per aquest joc, a cada nen se li assigna una paraula duna rima familiar. A continuaci cal recitar tota la rima completa per copsar la adequada alineaci de les paraules i el seu lloc a les frases. Si les paraules en diuen en un altre ordre, la frase canvia o perd el seu sentit. Escolliu una rima familiar que tingui tantes paraules com alumnes hi hagi a la vostra classe. Reciteu la primera lnia del poema amb els nens i demaneu que us ajudin a comptar quantes paraules hi ha. Aleshores escolliu el mateix nombre de nens i assigneu una paraula de la frase a cadascun dells. Feu que es situn en lnia desquerra a dreta i que cadascun digui la seva paraula per ordre. Que facin aix vries vegades fins que puguin dir tota la frase amb suficient fludesa perqu sigui comprensible. Repetiu el mateix procediment amb cada vers del poema. Quan totes les lnies estiguin assignades i shagin practicat, feu que els nens recitin tota la rima a travs daquest sistema, comenant amb el primer nen de la primera lnia i acabant amb lltim nen de la darrera lnia. - Demaneu als nens de la primera lnia (primer vers o frase) que cadascun digui la seva paraula per comenant de dreta a esquerra enlloc desquerra a dreta. Inviteu als nens duna lnia a canviar lordre de la seva situaci abans de dir en veu alta la seva paraula assignada desquerra a dreta. Inviteu als nens a fer noves lnies de cinc o sis nens cadascuna, depenent, per exemple, del color dels pantalons. Aleshores feu que cada lnia digui en veu alta les seves paraules desquerra a dreta. Inviteu a un grup particular de nens que abandonin la seva lnia (per exemple, totes les nenes que duguin un jersei o samarreta a ratlles i tinguin un gatet a casa seva). Feu que es colloquin en una nova lnia i que diguin la seva paraula seguint lordre desquerra a dreta. Inviteu a cada lnia de nens a que analitzin en el seu grup el que passaria en el vers del poema si un o varis dells quedessin exclosos o es modifiqus lordre. Desprs es demana a cada grup que comparteixi amb la resta de la classe la nova combinaci preferida que ha resultat de la seva lnia original.

Materials Necessaris Activitat

Variacions -

Variaci ms complexa

- Desprs que els nens hagin comenat a moures amb la lletra impresa, tots aquests jocs poden repetir-se amb cartes o targes amb la paraula impresa repartides entre els nens.

50

Conscincia de sllaba
Una vegada els alumnes tenen establert que les frases estan formades per paraules, s el moment dintroduir-los en la idea de que les paraules, elles mateixes, estan formades per cadenes dunitats ms petites, les sllabes. Donat a que a diferncia de les paraules, les sil.labes no tenen significat, s poc probable que els nens les hagin percebut o hi hagin pensat abans. Per tant, cal que les successives sl.labes de la llengua parlada siguin tant escoltades com sentides: sn el so de cada emissi pulsaci- de veu corresponent a un cicle complert dobrir i tancar la boca. Molts nens troben els jocs amb sl.labes prou difcils i interessants per alhora tamb senzills per arribar a fer-los. Tot i aix, donat que la conscincia de sl.laba s un pas important en el desenvolupament de la conscincia dels fonemes, caldr que el mestre no perdi de vista a aquells nens que trobin aquest aprenentatge difcil per donar-los-hi un ajut extra si el necessiten. La existncia i naturalesa de les sl.labes sintrodueix fent que els nens piquin i comptin el nombre de pulsacions del seus propis noms. Per estendre aquest aprenentatge a una varietat de diferents paraules, cal reforat i enriquir el concepte de sl.laba en els nens; per exemple, telfon esdev te-l-fon. El joc avana des de lanlisi a la sntesi de manera que el nen aprengui a ajuntar i a reconixer paraules donant la seqncia de les seves sl.labes separades: per exemple, te-l-fon ara esdev telfon. Abans de comenar les activitats, cal tenir en compte alguns advertiments. Primer, assegureu-vos que per a tots els nens sn familiars les paraules que utilitzeu en els jocs, perqu per a ells seria molt difcil recordar els sons duna paraula desconeguda. Segon, al llarg daquests jocs, les sl.labes cal que siguin enunciades de forma clara i discriminable. Tercer, els nens cal que es desenvolupin en un nivell confortable tant quan analitzin les paraules per separar-les en sl.labes com quan sintetitzin paraules a partir de les sl.labes separades. Encara que aquest captol ordena els jocs duna forma determinada, els primers centrats en les activitats danlisi i els darrers en les de sntesi, tots els jocs poden ser utilitzats en qualsevol ordre si es volen repetir.

51

6A Objectiu Activitat

Picant noms Introduir els nens en la naturalesa de les sllabes iniciant-los en picar i comptar les sllabes del seus propis noms. Quan sintrodueixi per primera vegada aquesta activitat, modeleu-la utilitzant varis noms de llargria contrastada. Pronuncieu el primer nom dun dels nens de la classe, sllaba per sllaba i picant de mans en cadascuna della abans dinvitar els nens a dir i a picar tot el nom amb vosaltres. Desprs que shagi picat cada nom, pregunteu Quantes sllabes heu sentit?. Un cop els nens ho hagin aprs, demaneu que cada nen piqui i compti el nombre de sllabes del seu propi nom. No oblideu tampoc els cognoms! s fcil continuar picant altres paraules i comptant les sllabes de cadascuna delles. Quan feu aquesta activitat per primera vegada, modeleu el nom de cada nen pronunciant-lo, picant-lo i fent que tots els nens el piquin junts. Desprs de que cada nom hagi sigut picat per tots els nens, pregunteu Quantes sllabes heu sentit? Si un nom t moltes sllabes, caldr deixar que els nens comptin les sllabes mentre les estan picant. -Demaneu els nens que piquin i comptin les slabes dels seu nom i cognom junt. Desprs de determinar el nombre de sl.labes en un nom, demaneu als nens que posin dos dits horitzontals sota la seva barbeta perqu aix puguin notar com la barbeta es mou per a cada sl.laba. Per ampliar aquest efecte, animeu els nens a allargar larticulaci de cada sl.laba. A continuaci, aquesta activitat pot donar lloc a una can rtmica com La coqueta en sucre:
Qui la ballar la coqueta en sucre Qui la ballar qu feli ser Balli-la vost, senyor/a MAR-TA Balli-la vost que la balla b

Variacions -

Senyaleu un nen/a que ha de respondre dient el seu nom. La classe repeteix el nom en veu alta. I es continua de la forma segent: 1. Piqueu-la! (Els nens repeteixen el nom, dient i picant cada sl.laba). 2. Xiuxiuegeu-la! (Els nens xiuxiuegen cada sllaba mentre la piquen). 3. En silenci! (Els nens repeteixen el nom, dient les sl.labes noms amb el moviment de la boca

52

6B Objectiu

Traient una cosa de la capsa Reforar lhabilitat dels nens per analitzar paraules en sl.labes demanant-los que piquin i comptin sl.labes en una varietat de diferents paraules. Una capsa amb petits objectes Dibuixos de diferents objectes (opcional) Colleccioneu diferents objectes en una capsa o cistella. Assegureu-vos dincloure objectes que siguin diferents pel nombre de sl.labes en el seu nom. Animeu a un alumne a tancar els seus ulls, a que agafi un objecte de la capsa i a que el anomeni (per exemple, Aix s un llapis). Tots els nens poden repetir el nom de lobjecte seleccionat mentre piquen les sl.labes. Desprs pregunteu quantes sl.labes han sentit, procurant no deixar que alg doni la resposta massa rpid sense pensar. De forma gradual, a mesura que els nens van entenent el joc, el podeu fer ms difcil utilitzant objectes amb els noms ms llargs i en conjunt de diferents i variades llargries. Sortosament, els nens tendeixen a trobar fora divertit les paraules molt llargues.

Materials Necessaris Activitat

- Utilitzar altres moviments fsics enlloc de picar de mans. - Per ampliar el vocabulari del joc, fer servir dibuixos dobjectes familiars. Per obtenir una doble utilitat de lactivitat, es poden fer servir dibuixos o fotos que tinguin relaci amb el tema que sestudia a la classe. Per exemple, si sest estudiant la tardor, es poden incloure dibuixos de fulles, castanyes, panellets, vestits per la pluja, elements de festes populars (la Merc, a Barcelona), elements de la verema, etc. - A mesura que la classe vagi desenvolupant major competncia en aquesta activitat, demaneu a un nen que piqui el nom de lobjecte i digui el nombre de sl.labes i pregunteu als altres si s correcte o no. - Utilitzant la filera superior dun joc de cartes, alineeu-ne desquerra a dreta un determinat nombre amb els nmeros 1, 2, 3, 4 i 5. Feu que un nen agafi una targeta amb el dibuix dun objecte de la capsa i, fent servir el mateix procediment que amb els objectes, que piqui i compti el nombre de sllabes. Desprs el nen cal que, dacord amb el nombre de sllabes, colloqui la targeta sota el nmero de la carta corresponent. Repasseu els dibuixos, desquerra a dreta, fins que la filera sigui completa. - Una vegada els nens es trobin cmodes amb aquesta activitat, deixeu que intentin determinar el nombre de sllabes en les paraules sense picar de mans o sense dir en veu alta el nom de les paraules. Aix s fora difcil perqu es retira un suport kinesttic, obligant els nens a sentir les paraules en el seu cap. Notablement, molts nens semblen veure aix com un problema que pot ser resolt i disserten amb el canvi quan poden ser competents escoltant les sllabes. Anotacions i activitats addicionals

Variacions

53

6C Objectiu Materials Necessaris Activitat

El successor del rei o de la reina Fer evident el ritme de les paraules a partir de moviments repetitius Una corona de joguina o de cartulina Feu una corona per posar-la al rei o reina que designeu. Al comenament del joc, feu que tots els nens es posin en cercle al voltant vostre. Actueu com un rei o reina, donant una ordre (per exemple, un verb dacci), de forma clara i deixant una pausa entre les sl.labes. A continuaci, els nens han dexecutar lacci al ritme de les sl.labes (per exemple, ca-mi-nar fent que cada sl.laba coincideixi amb un pas). Cal dir les paraules de forma molt rtmica de manera que cadascuna tingui el seu temps contrastat amb les altres. Una vegada hagueu ensenyat a cadasc com es juga, feu que els nens intervinguin per torns portant la corona i donant ordres. A linici de lactivitat, recomanem utilitzar les paraules segents:
Aplaudir (picar de mans) Beure (imitar gest de beure a galet amb el polze) Caminar (marcar el pas) Cosir (Imitar agafar una agulla amb els dits i donar puntades) Desenroscar/enroscar (fer moviments de rotaci amb el canell de la m) Escriure (imitar lacci dagafar un llapis i escriure) Estirar (estirar una corda) Girar (donar voltes sobre un mateix) Gronxar (balancejar el cos endavant i endarrera) Inclinar-se (fer una reverncia) Llegir (amb les dues mans juntes imitant un llibre davant la cara i movent el cap a dreta i esquerra com si llegssim) Menjar (Imitar gest de posar-se menjar a la boca amb dits junts) Pintar (Imitar lacci dagafar un pinzell o llapis i fer pinzellades) Regar (Imitar regar amb regadora amb moviments circulars) Retallar (Imitar unes tisores amb els dits i fer lacci) Saltar Saludar (moviments oscillants amb la m com si saludssim Sembrar (imitar els moviments de llenar la llavor Serrar (imitar el moviment de vaiv duna serra) Picar (amb martell) Trepitjar (aixecar i baixar alternativament els peus)

54

Variaci

- Introduir una paraula dacci (per exemple, trepitjar) i demaneu als nens que piquin i comptin les sllabes. Com t tres sllabes, a mesura que es diu tre-pit-jar, suggerim un moviment que tingui tres parts (p. ex. aixecar i baixar els peus alternativament trepitjant fort el terra). Desprs dhaver fet la demostraci amb vries paraules en aquest sentit, deixeu que els nens es vagin posant la corona per torns i pensin paraules i accions. El nen que faci de rei es posa enmig del cercle, diu la paraula dacci, la pica, determina el nombre de sllabes i ensenya lacci que ha pensat per acompanyar cada sllaba. Nota: Linters daquest joc es centra en la conscincia de sllaba per part dels nens. No s important si el moviment suggerit pel nen guarda o no relaci amb el significat de la paraula sin si ha captat lestructura sillbica de la paraula.

Anotacions i activitats addicionals

55

6D Objectiu Materials Necessaris Activitat

Escoltar primer, mirar desprs Ensenyar els nens com sintetitzar sl.labes una a una en paraules conegudes. Dibuixos dobjectes coneguts pels nens Aquest joc requereix una srie de dibuixos o fotografies, cadascun representant un objecte familiar. Escolliu dibuixos dobjectes els noms dels quals tinguin un nombre diferent de sl.labes. Ensenyeu la pila de dibuixos i expliqueu que direu el nom de cadascun dells per duna manera molt estranya sl.laba per sl.laba. Animeu els nens a escoltar atentament i dendevinar el nom de cada dibuix. Quan anomeneu cada dibuix, parleu de forma montona i marcant clarament una pausa entre cada sllaba (per exemple, te-l-fon. Quan els nens endevinin cada nom, ensenyeu el dibuix de lobjecte i que tornin a repetir la paraula de les dues formes: normal i sl.laba per sl.laba. Nota: Els vostres alumnes aviat dominaran aquest joc. En aquest cas, jugueu-hi noms un parell de vegades abans de passar a altres activitats.

Anotacions i activitats addicionals

56

6E Objectiu Activitat

El follet parlant I: sl.labes Reforar lhabilitat dels alumnes a sintetitzar paraules a partir de sl.labes separades. Inviteu els nens a seure en cercle i expliqueu-los-hi un conte:
Hi havia una vegada un follet petit, petit a qui li agradava molt fer regals a les persones. Lnic inconvenient era que el follet sempre esperava que la gent conegus quin era el regal abans de donar-los-hi. El problema era que el petit follet tenia una forma molt estranya de parlar. Si havia de dir-li a un nen que el regal era una bicicleta, deia bi-ci-cle-ta. I fins que el nen no endevinava de quin regal es tractava, no era feli.

Ara, feu de follet anant per la classe i presentant un regal per a cada nen, pronunciant el nom del regal, sllaba per sllaba. Quan un nen endevina la paraula, fa ell de nan i ofereix un regal a un altre nen. El millor s limitar el joc noms a quatre o a cinc nens per dia o esdev una mica pesat. Exemples de regals que es poden pronunciar poden incloure els segents:
ambulncia cami disfressa helicpter macarrons ordinador pilota rinoceront televisor trompeta xocolata bicicleta construccions guitarra hipoptam nina patinet plastilina telfon titella xilofon xurreria

Nota: si els alumnes no estan familiaritzats amb la paraula follet substituu-la amb algun altre personatge prxim a ells.

57

Sons inicials i finals

Les activitats en aquest captol inicien els nens en la naturalesa i existncia dels fonemes. Els jocs estan pensats, primer, per fer descobrir als nens que les paraules contenen fonemes i, segon, per ajudar-los a comenar a aprendre les identitats independents dels fonemes perqu puguin reconixer-los i distingir-los lun de laltre. Donar que les caracterstiques per identificar i distingir els fonemes sn fcils de notar en la boca dun i descoltar, caldr dirigir i tornar a dirigir latenci dels nens a larticulaci dels fonemes. Sanimar als nens reiterativament a explorar, comparar i contrastar la manera i el punt de articulaci dels fonemes. Una i altra vegada, a travs de les activitats en aquest captol, es demanar Qu fas amb els teus llavis, amb la llengua, amb la boca i amb la veu quan dius els sons /m/, /b/, /p/? i aix successivament. Donat que s ms fcil distingir i discriminar el fonema inicial de les paraules que no pas els fonemes del mig o finals, els primers jocs daquest captol es centren en ell. Ms endavant, al llarg del captol, els mateixos jocs es repeteixen amb les consonants finals. Les consonants finals sn relativament difcils dallar encara que sarticulin meticulosament. Aquesta dificultat augmenta, no obstant, perqu molts dels parlants tendeixen a articular-les de forma poc precisa en la seva parla habitual; alguns fins i tot les eliminen completament segons sigui la forma o el costum de parlar de la zona. En altres paraules, cal prestar especial atenci a aquests sons a la classe i no esperar que els nens els descobreixin per ells mateixos. Encara que lobjectiu de sensibilitzar i iniciar a travs dels jocs daquest captol sigui un primer pas en el desenvolupament de la conscincia fonmica, s un pas crtic i per molts nens un pas molt difcil. Per aix, mentre es fan els jocs, s extremadament important donar loportunitat a tots els nens a pensar i a respondre per ells mateixos; no deixeu que qualsevol doni respostes fins que vosaltres ho digueu. De manera similar, i perqu s important detectar quins nens tenen dificultat amb els fonemes, recordeu de fer servir lestratgia de demanar la resposta de forma imprevisible, ara al grup, ara a nivell individual. Busqueu algun temps per donar un ajut extra i facilitar que practiquin ms aquells que ho necessitin.

58

7A Objectiu

Endevina qui s Introduir dos conceptes claus: 1) com sonen els fonemes de forma allada quan parlem i 2) que els fonemes formen part de les paraules. Els objectius daquest joc estan incorporats en la seva mateixa estructura. Per jugar, els nens han descoltar atentament i discriminar els fonemes mentre tracten de relacionar-los amb els noms dels qui formen part. Amb tots els nens asseguts en cercle, dir Endevineu quin nom vaig a dir ara. Aleshores escolliu en secret el nom dun alumne i de forma clara pronuncieu noms el seu fonema inicial. Per noms que comencen amb un fonema oclusiu, com Daniel, cal repetir el fonema una i altra vegada de forma clara i distintiva: /d/ /d/ /d/ /d/ /d/ . Amb les consonants fricatives es poden allargar a mesura que es repeteixen (per exemple, /s-s-s-s/ /s-s-s-s/ /s-s-s-s-/ /s-s-s-s/). Si hi ha ms dun nens que el seu no tingui la mateixa inicial, animeu als nens a dir totes les possibilitats. Aix es van introduint en la idea de que cada fonema es pot trobar en moltes paraules diferents. Una vegada el joc els sigui familiar, podeu fer que els nens el dirigeixin. Desprs de que shagi endevinat el nom dun nen, qui ho hagi endevinat dna la pista per al segent nom: Estic pensant en el nom dalg que comena amb... (so).

Activitat

Variaci

Anotacions i activitats addicionals

59

7B Objectiu

Paraules diferents, mateix fonema inicial Reforar el concepte de que cada fonema pot estar en moltes paraules diferents i invitar els nens a parar atenci de com se senten els fonemes quan sn articulats. Cartes amb dibuixos per cadascun dels fonemes Reuniu una collecci de tres o quatre dibuixos per a cada fonema que vulgueu que el nen aprengui. Per exemple, foc, finestra, fulla i fada per a la /f/ i dibuixos duna m, mocador, mona i mar per a la /m/. A linici, cal que s facin servir dibuixos el nom dels quals comenci per una consonant senzilla, preferentment una fricativa. Cap dels dibuixos ha de comenar amb consonant doble o snfons com fr-, pl- o brperqu pot complicar massa el joc en aquest moment. Per jugar a aquest joc, escolliu un dels dibuixos i animeu els nens en la tasca didentificar el nom de cadascun dels objectes. Tingueu present que si la paraula no els s familiar, s molt difcil que puguin prestar atenci als fonemes. Per altra banda, si teniu algun dubte sobre si les paraules sn o no conegudes, pregunteu a la classe o a nens individualment si cal repetir-les. Desprs de que tots els dibuixos duna collecci hagin estat anomenats, feu que un nen agafi un dibuix de la collecci i lanomeni (p. ex. foc). Aleshores repetiu el nom, allargant la consonant inicial (p. ex. f-f-f-f-oc). A continuaci, feu que tots els nens repeteixin el nom daquesta manera, f-f-f-f-oc, i fixeu-vos i ajudeu-los perqu posin les seves boques de manera que surti el so /f-f-f/. Feu que un altre nen agafi un altre dibuix de la collecci i lanomeni. Desprs repetiu el nom amb els nens, allargant el fonema inicial i fent que es fixin en la seva articulaci. A continuaci, recupereu els dibuixos anterior i pregunteu Comencen aquestes dues paraules amb el mateix so? Amb quin so comencen? S, les dues comencen amb el so /f-f-f-f-/. Aquesta s una activitat molt til tant per introduir o clarificar fonemes especfics com per treballar amb nens que tenen uns dificultat especial en notar els fonemes. Per altra banda, cal tenir present de treballar noms un petit nombre de col.leccions (fonemes) perqu latenci dels nens pot comenar a dispersar-se.

Materials Necessaris Activitat

Variaci

Doneu els dibuixos als nens. Cadascun ha de dir el nom del seu dibuix de la forma descrita anteriorment (p. ex. f-f-f-f-ada). Aquest joc va b fer-lo en petit grup.

Anotacions i activitats addicionals

60

7C Objectiu

Trobant coses: Fonemes inicials Ampliar la conscincia dels nens als fonemes inicials fent que comparin, contrastin i, eventualment, identifiquin els sons inicials de diferents paraules. Targes amb dibuixos Aquest joc pot fer-se com una ampliaci de lactivitat 7B: Diferents paraules, el mateix fonema inicial. Escampeu uns quants dibuixos enmig dun cercle. Aleshores demaneu als nens que busquin dibuixos el nom dels quals comenci amb el so inicial que tot just heu estat treballant. A mesura que trobin els dibuixos, cada nen diu el nom i el fonema inicial com abans (p.ex. f-f-f-oc, /f-f-f-f/, foc). - A mesura que els nens es sentin cmodes amb el joc, escampeu dibuixos de dues colleccions, feu que el nens identifiquin el nom i el fonema inicial de cada dibuix i que els classifiquin en dues piles. Doneu els dibuixos als nens; cadascun ha didentificar el fonema inicial del seu dibuix i collocar-lo a la pila corresponent. Aquest joc va b fer-lo en petits grups. Memory de sons: Repartiu dibuixos dobjectes o danimals entre els nens, anomenant cada dibuix i col.locant-ho de cara avall sobre la taula o moqueta. Els nens, per torn, descobreixen parelles de dibuixos i decideixen si el fonema inicial del nom dels dibuixos s el mateix. Si els sons inicials sn iguals, el nen selecciona una altra parella; en cas contrari, el torn passa a un altre nen. Aquest joc es juga b en petits grups.

Materials Necessaris Activitat

Variacions

61

7D Objectiu

En qu estic pensant...? Per evocar paraules de memria basades en el fonema inicial i desenvolupar les habilitats de raonament dels nens i de resoluci de problemes. Una bossa amb objectes petits (opcional) Dir a la classe, Ara jugarem a un joc que es diu En qu estic pensant...? Pensar en alguna cosa i vosaltres heu dendevinar el que s. Us donar pistes. La primera pista ha de ser el fonema inicial de la paraula que heu pensat. Desprs doneu pistes que facin referncia al significat perqu el nen pugui anomenar la paraula. De cara a assegurar-se que el joc ofereix moltes oportunitats als nens perqu pensin en la paraula que comena amb el fonema donat, inviteu-los a endevinar el que esteu pensant desprs de cada pista (assegureu-vos dexagerar la consonant inicial quan feu els suggeriments):
Mestre:La cosa en la que estic pensant comena amb /s-s-s-s/ Amb quin so comena la meva paraula? Nens: S-s-s-s-s-s. Mestre: La cosa t dues potes i pot volar. Nens: S-s-s-s-uperman. Mestre: S-s-s-s-uperman! Bona pensada! Quin s el primer so de S-s-s-uperman? Nens: S-s-s-s-s. Mestre: Magnfic! I quantes potes, en aquest cas cames, t en Superman? Nens: Dues. Mestre: I pot volar? Nens: S. Mestre: Molt ben pensat! Per la cosa en la que estic pensant t tamb plomes. Encara creieu que pot ser en Superman?

Materials Necessaris Activitat

Continueu amb aquest joc fins que els nens anomenen un ocell que pot volar i el nom del qual comena amb el so /s-s-s-s-s/ (p. ex. cigonya, /s-s-s-s-igonya/, cigne, /s-s-s-s-igne/). A mesura que els nens entenen millor el joc, deixeu que comprovin ells mateixos cada suggeriment, preguntant Pot ser-ho? Coincideix amb totes les pistes? No feu ms de dues o tres paraules cada vegada que jugueu a aquest joc. Variaci - Utilitzeu una bossa plena dobjectes i digueu: Endevineu que tinc a la meva bossa. Comena per /d-d-d-d-d/ i neda. Els nens intenten endevinar-ho basant-se en les pistes com abans. Al final del joc, sha revisat el so inicial de tots els objects.

Anotacions i activitats addicionals

62

7E Objectiu Activitat

Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi) Ajudar els nens a separar els sons duna paraula prescindint del seu significat. Per ensenyar els nens que si traiem el fonema inicial duna paraula, apareix una altra paraula completament diferent, aquesta activitat pretn ajudar els nens a separar els sons duna paraula ms enll del seu significat. Amb els nens sentats en cercle, expliqueu-los que a vegades, quan treiem un so duna paraula, ens trobem amb una altra paraula completament diferent. Per donar als nens un exemple, digueu f-f-f-ull, allargant la consonant inicial i feu que els nens ho repeteixin. Aleshores digueu ull, i feu que els nens ho repeteixin. Pregunteu els nens si poden dir quin so sha tret i repetiu-los-hi les paraules (p. ex. f-f-f-f-ull... ull...f-f-f-f-ull... ull). En aquest sentit, es proposa als nens que parin atenci al fonema inicial de les paraules fins que siguin capaos de veure que la presncia o absncia del fonema inicial determina dues paraules diferents. Al llarg dels dies, es van treballant gradualment des de les consonants inicials ms senzilles a les ms difcils. Es proposa un llistat de paraules senzilles al final del captol a les pgines....? Nota: Molts dels nens poden identificar la paraula amagada per tenen serioses dificultats per identificar lelement que sha tret. En aquest cas, es pot animar als nens a buscar paraules que rimin per centrant latenci en el so inicial. Amb aquesta idea, vigileu de no saltar endavant i endarrera amb activitats que impliquin rimes i sons inicials

Variacions

Per ajudar als nens a adonar-sen que el so inicial pot marcar una gran diferncia en la significaci de les paraules, feu que utilitzin cada paraula en una frase. Quan els nens shagin familiaritzat amb aquest joc, feu que juguin amb el joc 7I La teranyina. Crideu els nens per fer una fila dient el seu nom sense el so inicial (p. ex. (M)-arc). Els nens han dimaginar-se quin nom sha dit i quin so ha desaparegut. Podeu esperar a suprimir el so inicial en consonants compostes una vegada ho hagueu treballat en el captol 8 (p. ex. (Cr)-istina).

63

7F Objectiu Activitat

Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) Introduir els nens en el repte de sintetitzar paraules a partir de fonemes separats. Fer seure els nens en cercle i comenceu a explicar-los que, a vegades, pot construir-se una nova paraula afegint un so a una altra paraula. Com a exemple digueu ou i feu que els nens ho repeteixin. Aleshores pregunteu-los que pasara si afegim un nou so al comenament de la paraula com n-n-n-n: n-n-n-n...ou, n-n-n-n... ou, n-n-n-n... ou. Els nens diuen nou! Aleshores ho torneu a explicar Si afegim un nou so al comenament, tenim una nova paraula. Fins que els nens no ho entenguin, cal que els doneu suport, fent que diguin amb vosaltres conjuntament les parts de la paraula (p. ex. s... d-d-d-d... os,... d-d-d-d-os,... dos). Per altra banda, s convenient treballar-ho de forma gradual, al llarg dels dies, des de les consonants inicials ms senzilles a les ms difcils i noms desprs de que tinguin ben establert laprenentatge, fer-ho amb els grups consonntics o snfons (p.ex. roda-broda).

Variacions

- Animeu als nens a utilitzar cada paraula de les parelles en una frase per emfasitzar la diferncia de significat. - Quan els nens ho dominin, passeu al joc 7I: La teranyina.

Anotacions i activitats addicionals

64

7G Objectiu Materials Necessaris Activitat

Diferents paraules, el mateix fonema final Ajudar els nens a descobrir i a identificar els fonemes finals de la paraula explorant la seva articulaci. Targes amb dibuixos Aquest joc es juga igual que el 7B: Diferents paraules, el mateix fonema inicial, excepte que lobjecte sidentifica amb paraules que tenen el mateix fonema final. Per jugar a aquest joc, necessiteu colleccions o sries de tres o quatre dibuixos dobjectes diferents per que el seu nom acabi amb el mateix fonema. Per exemple, la srie /m/ pot incloure dibuixos de ram, ram, llum, fum. Nota: Els fonemes finals sn molt ms difcils de sentir i percebre que els fonemes inicials. Per aix, cal que comenceu el treball amb els fonemes finals quan els nens es trobin cmodes amb les activitats dels fonemes inicials. Amb tot, no negligiu aquests jocs perqu la conscincia dels fonemes finals s una entrada importat al nivell de la conscincia fonolgica que facilita descodificar i lletrejar.

Anotacions i activitats addicionals

65

7H Objectiu

Trobant coses: Fonemes finals Ampliar la conscincia dels nens als fonemes finals animant-los a comparar, contrastar i, eventualment, identificar el so final amb una varietat de paraules. Targes amb dibuixos. Aquest joc es juga com el 7C: Trobant coses: fonemes inicials, excepte que es centra latenci en els fonemes finals. Escampeu uns quants dibuixos en mig dun cercle. Feu que els nens trobin aquells dibuixos els noms dels quals acabin amb un fonema determinat. A mesura que troben cada dibuix, el nen ha de dir el nom i el fonema final (p. ex. nennnn... nnnn... nennnn). - Jugueu aquest joc amb indicacions addicionals sobre el so inicial i /o el nombre de sl.labes. Per exemple, Estic pesant en una cosa que comena amb /dddd/, t dues sl.labes i acaba en /ssss/ (dofins, el nom de la classe). - Quan els nens es sentin cmodes amb el joc, escampeu dibuixos de dos sries diferents, feu que els nens identifiquin el nom i el fonema final de cada dibuix i els classifiquin en dues piles diferent segons el so final. - Distribuu els dibuixos entre els nens i feu que identifiquin el fonema final de cadascun dels seus dibuixos i el colloquin na la pila que els correspon. Millor jugar a aquest joc en grups petits.

Materials necessaris Activitat

Variacions

66

7I Objectiu Materials Necessaris Activitat

La teranyina Detectar els nens que encara presenten dificultats amb els fonemes i per oferir un entreteniment fsic divertit als nens. Cabdell de cordill o llana. Aquest joc ofereix un nou repte i inters als dos jocs de parelles de paraules (7E: Parelles de Paraules I: Treure un so (Anlisi) i el 7F: Parelles de Paraules II: Afegir un so (Sntesi)). Fer seure els nens en cercle i fer rodar el cabdell de cordill dun nen a laltre a mesura que van responent. Gradualment, a mesura que el cordill rodola de nen a nen, es forma una gran teranyina en el cercle dels nens. Quan sha acabat de formar la teranyina, es pot fer aixecar els nens mentre es canta una can sobre una aranya (p. ex. Laranya teix). Finalment, es torna a cabdellar el cordill, rodolant el cabdell de nen a nen, a linrevs...
Laranya Teix puja a la teulada Amb la pluja i vent Llisca i cau per terra Ja surt el sol Fa marxar la pluja... (amb els dits pujar amunt) (amb els dits imitar la pluja (deixar caure les mans) (amb els dits dibuixar un sol) (fer adu amb la m)

Si tota la classe alhora pren part en aquest joc, la teranyina pot ser impressionant, per cal dedicar molt de temps al joc. La teranyina s un joc ms adequat per fer en petit grup perqu es perd menys temps descabdellant i cabdellant el cordill i les distncies sn ms curtes -consideracions ambdues importants tractant-se de nens petits-. Nota: Cal que els nens dominin clarament almenys els nivells inicials dels dos jocs previs. A ms a ms, s una bona idea deixar-los practicar amb la teranyina vries vegades abans de fer aquest joc. Amb Parelles de paraules I Feu veure als nens que, a vegades, es poden crear noves paraules traient el primer so dalguna altra paraula. Aleshores repasseu les parelles dexemple del 7E: Parelles de paraules I: Traient un so (anlisi). Desprs daquest reps, podeu comenar el joc. Digueu una parella de paraules (p.ex.rrrram/am). Feu que els nens ho repeteixin. Agafant fort lextrem final, fer rodar el cabdell de cordill o de llana cap un nen i preguntar-li Quin so he tret? El nen ha dagafar el cabdell i dir rrrram... am... rrr. Si el nen es mostra insegur, podeu repetir-ho i ajudar-lo tant com sigui necessari. A continuaci, digueu una nova paraula que els nens han de repetir i el nen que t el cabdell el passa a un altre aguantant el cordill o el fil.

67

Amb Parelles de paraules II Feu veure als nens que, vegades, es pot crear una nova paraula afegint un so al comenament duna altra paraula. Aleshores repasseu les parelles dexemple del 7F: Parelles de paraules II: Afegint un so (sntesi). Desprs daquest reps, podeu comenar el joc. Digueu ssss... alt. Feu que els nens ho repeteixin. Aleshores feu rodar el cabdell cap un nen que ha de respondre sss... alt, salt. Continuant el joc, dieu per exemple, ffff...oca. Tots els nens repeteixen el que heu dit i el nen que t el cabdell el fa rodolar fins un altre nen que mentre lagafa ha de dir: ffff...oca, foca. A continuaci es donen exemples de parelles de paraules5 que comencen amb consonants senzilles -no sha tingut tant en compte laparici evolutiva dels fonemes com la facilitat per poder-los percebre alladament perqu es pot allargar la seva pronncia: les fricatives, nasals i sonores en general 6
/b/ (oclusiu, bilabial, sonor) /v/ (atenci! en el catal tarragon fricativa, labiodental, sonora) baixada-aixada bany-any boli-oli vell-ell /d/ (oclusiu, dental, sonor) dalt-alt davall-avall dos-s /g/ (oclusiu, velar, sonor) gbia-via gall-all gos-s /f/ (fricatiu, labiodental, sorda) falta-alta filla-illa faltar-altar foca-oca feina-eina full-ull gaire-aire galta-alta galeta-aleta gas-as damunt-amunt dolor-olor dau-au dona-ona bala-ala barca-arca bossa-ossa vs-s ball-all bofega-ofega bou-ou

Extret de MATA, Marta (1986): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bsic catal. Materials per a lacci educativa. A.A.P.S.A Rosa Sensat, Barcelona 6 - Per dir les consonants fricatives: allargueu el so mentre es pronuncia la paraula (p. ex. ssssopa, ffffum, ssss) - Per dir les consonants oclusives: repetiu el so dues o tres vegades abans o desprs de pronunciar la paraula sencera (p. ex. p-p-p pare, gat t-t-t) -

68

/s/ (fricativa, alveolar, sorda) sala-ala sastre-astre soci-oci cella-ella /z/ (fricativa, alveolar, sonora) zoo-o / / (fricativa, palatal, sorda) xerrar-errar / / (fricativa, palatal, sonora) jo-o gerra-erra /m/ (nasal, bilabial, sonor) mal-al manar-anar marca-arca mes-s mullada-ullada /n/ (nasal, alveolar, sonora) nas-as nus-s nen-en nou-ou maleta-aleta mnec-nec mas-as molla-olla mama-ama mnega-nega mel-el mona-ona junta-unta gerro-erro xoca-oca salt-alt savi-avi sogre-ogre saltar-altar sobre-obre cel-el

A continuaci hi ha exemples de parelles de paraules amb consonants oclusives sordes i consonants dobles snfons-. /p/ (oclusiva, bilabial, sorda) pal-al pany-any part-art pau-au pell-ell pes-s porca-orca porta-(h)orta pou-ou /t/ (oclusiva, dental, sorda) tabac-bac terra-erra tos-s /k/ (oclusiva, velar, sorda) cala-ala calar-alar cobrador-obrador coca-oca cos-s tall-all terrat-errat tou-ou calces-alces cama-ama cobrar-obrar colla-olla cavall-avall tapa-apa test-est pala-ala papa-apa pas-as pebre-Ebre penyora-enyora pobre-obre pilla-illa postal-(h)ostal punta-unta paleta-aleta parc-arc pasta-asta pel-el pera-era poca-oca port-(h)ort postres-ostres puntada-untada

calat-alat cara-ara cobrir-obrir color-olor

69

A continuaci expliqueu als nens que, a vegades, es pot crear una nova paraula afegint un so al final duna altra paraula. Dieu marc-c-c-c... c-c-c... marc. Feu que els nens ho repeteixin. Aleshores feu que rodoli el cabdell de cordill cap a un nen que ha de dir mar... c, marc. Continueu el joc dient, per exemple caramels...sss,...caramel. 7 Tots els nens han de repetir el que heu dit i el nen amb el cordill ha de fer rodolar el cabdell cap a un altre que lagafa i diu: mar... e, mare. A continuaci hi ha exemples de parelles de paraules per aquest joc de treure el so final. Totes les paraules que formen el plural afegint el so [s] al final de la paraula i el singular, traient-lo. Totes les paraules que formen el femen afegint el so [a] al final de la paraula i el mascul traient-lo.
Alta-altar atac-ataca bada-badall bat-bata ben-bena bolet-boleta (v)ot-(v)ota can-cant-can capa-capa cas-casc-casa coix-coix corda-cordar cost-costa esclat-esclata foc-foca gas-gasa patjo-joc llei-lleig moto-motor no-nou or-(h)ort pet-pet por-porc-port pot-pota ros-rosa solda-soldat talla-tall tard-tarda terra-terrat tora-torat tre(v)a-treball vall-(b)all-valla am-amb aviat-via baix- baixa (verb) b-bec bo-bou bot-bota cala-calat cant-cant capell-capell cava-cavall corb-corba corre-correu dit-dita felicita-felicitat fora-forat got-gota jutja-jutjat mar-marc nada-nadal obre-obrer pare-paret plat-plata-plat port-porta posta-postal sal-salt sot-sota tap-tapa te-teu tomb-tomba tota-total tu-tub vara-varat-barat as-ase avi-avi banc-banca b-bes bol-(v)olbot-bot cami-cami cap-capa car-cara cava-ca(b)a corbat-corbata cos-cosa dol-dol fila-filat fre-fred grapa-gra llar-llard-llarg marc-marca nino-ninot or-(h)ora per-pera pom-poma porta-portal punt-punta ser-serp taca-tac tanc-tanca teixi-teixit topa-topall tren-trena valen-valent venta-ventall

s un bon moment per fer adonar de la formaci del plural i del gnere. Si a algunes paraules li afegim el so [s] al final, enlloc de tenir-ne un, en tenim molts, ms dun. Si, al contrari, traiem el so [s] final, passem de tenir-ne molts, (ms dun) a tenir-ne noms un. Tamb, si a una paraula li afegim o traiem el so [a] ens trobem que estem parlant dun nen (o dels masculins) o duna nena (o dels femenins).

70

8. FONEMES
Entendre com funciona el principi de lalfabet depn dentendre que totes les paraules es composen de les unitats Fonemes. En termes de pura lgica, no es massa diferent que entendre que les frases estan compostes de tires de paraules i les paraules de cadenes de sl.labes. Els fonemes, no obstant, sn molt ms difcils de percebre o de conceptualitzar per part dels nens i que les paraules i les sil.labes. Els fonemes sn les mnimes unitats funcionals de la parla, la qual cosa fa que sigui una de les raons perqu siguin tan difcils de notar. Per tamb hi ha altres raons. La primera, que a diferncia de les paraules, els fonemes no tenen significaci; per aix, s anti-natural prestar-los-hi atenci activa en el curs duna conversa corrent. La segona, que a diferncia de les sl.labes, els fonemes no es poden distingir fcilment al llarg de la parla; per aix, es difcil per als nens entendre el que han de sentir fins i tot quan ho intenten. I el que s pitjor, els fonemes sn acsticament tan variables que cadascun dell sona ms o menys diferent depenent dun parlant a laltre i duna paraula a laltra. Per altra banda, els fonemes es distingeixen menys per com sonen que per com sn articulats. Per aquesta ra, cal animar als nens a explorar la seva veu i a comprovar com canvia la posici de les seva boca i de la seva llengua amb cada so. Inviteu els nens a mirar-se un a laltre mentre pronuncien un fonema determinat o doneu-los mirallets de m perqu examinin el moviment de la seva prpia boca. Quants ms intents es facin ms gran s la probabilitat de que cada nen pugui trobar el seu propi cam per entendre la naturalesa dels fonemes. Per la major part de les activitats en aquest captol, es recomana addicionalment que els nens utilitzin fitxes que representin els fonemes per separat. Les fitxes poden ser substitudes per fitxes de bingo, blocs de fusta, rectangles de cartr o qualsevol cosa similar que es tingui a m. Lobjectiu s noms donar als nens alguna cosa concreta, una representaci tangible per classificar, separar els fonemes lun de laltre. Alguns dels primer jocs utilitzen paraules monos.labes de noms dos sons, la qual cosa pot permetre als nens experimentar amb els fonemes tant de forma allada com tamb combinada per en els mnims contexts fonolgics. A la segona srie dactivitats, safegeixen consonants finals a les paraules monosl.labes de dos sons; cal tenir present que els nens tenen tendncia a fixar-se ms en els sons voclics que els consonntics quan analitzen les paraules, sobretot en sl.labes inverses. Tot i que s normal que aix passi a aquest nivell, s important que ho corregiu. Per passar a lletrejar de forma independent, cal que els nens recordin que totes les sl.labes necessiten duna vocal i la major part, de consonants. A continuaci, es dirigeix latenci dels nens a les consonants dobles o snfons. Com que la noci de consonant doble o snfon est feta de la seqncia de fonemes separats s difcil dentendre pels nens petits, shan dedicat dues sries dactivitats per separat. Finalment, una vegada establertes les bases, la resta dactivitats estan pensades per polir i fianar la flexibilitat cognitiva dels nens en lanlisi i sntesi de fonemes. Aquests jocs pretenen desenvolupar un nivell de conscincia fonolgica que benefici de forma significativa i comprovada els joves lectors i escriptors. Tingueu en compte, per, que aquest objectiu s extremadament difcil per

71

alguns nens. Presteu atenci i dirigiu laprenentatge i el progrs de cadascun dels vostres joves alumnes amb cura i al llarg de cada joc. Els nens que tinguin dificultats cal que rebin immediatament una atenci extra i suport. Al llarg del captol, es suggereixen diferents variacions, incloent activitats que els alumnes ms avantatjats poden fer per ells mateixos. Aprofiteu aquests jocs per crear oportunitats de treball ms intensiu amb els altres, ja sigui individualment ja sigui en petits grups.

72

8A Objectiu Materials Necessaris Activitat

Paraules de dos sons Introduir els nens en el repte danalitzar les sl.labes en els fonemes o de sintetitzar sl.labes a partir de fonemes. Fitxes o blocs de diferents colors. Targes amb dibuixos de paraules de dos fonemes Els joc s de dos sons serveixen per introduir el procediment i la lgica de les activitats posteriors, de major dificultat fonolgica danlisis entrebancs perqu els nens puguin practicar amb els sons de varis fonemes, tant de forma allada com combinats en paraules de mnima complexitat fonolgica. En aquest sentit, pot ser ms til repetir-los tantes vegades com calgui de manera individual o en grup que no pas fer explicacions massa llargues en una sessi determinada. Donada la seva importncia fonamental, per, s imprescindible que cada nen capti el concepte abans de passar a altres activitats ms avanades. El primer dia, s suficient en fer noms lanlisi. Els dies segents, es pot comenar amb lanlisi i passar5 a la sntesi. De manera similar, els primers dies, s aconsellable per clarificar, separar els jocs amb la consonant inicial de les paraules dels jocs amb la consonant final de les paraules. Una vegada els nens ho hagin copsat, es poden barrejar els dos tipus de paraules. Finalment i donat que les que les sl.labes inverses i els diftongs son ms complicades tant de distingir com darticular, espereu a introduir-los quan els nens se sentin cmodes amb les sl.labes directes amb una vocal. Per altra banda, per clarificar la imatge dels fonemes als nens i ajudar-los en la seva habilitat per distingir-ne un de laltre, pot ser convenient fer-los notar com la seva boca canvia de posici amb cada so o mirar la seva boca en un mirallet mentre diu les paraules. A ms a ms, com en totes les activitats de conscincia fonolgica , s important assegurar-se que els alumnes estan familiaritzats amb cada parau7la utilitzada en aquests exercicis. Si sospiteu que algun dels vostres alumnes no ho est, s recomanable repassar el significat de la paraula i la seva utilitzaci. Nota: Per jugar a aquests jocs cada un dels nens ha de tenir dues fitxes. A ms a ms, vosaltres heu de disposar de dos blocs i una srie de dibuixos amb paraules de dos sons. Tamb, abans de comenar, s important haver llegit la introducci daquest captol.

Anlisi

Un nen agafa un dibuix i diu el que representa. Per aquest exemple, imaginem-nos que el nen escull el dibuix duna m. Repetiu-li la paraula, per poc a poc i marcant molt la pausa (aproximadament un interval de mig segon) entre els dos fonemes (p.ex. m... ). A continuaci, tots els nens han de repetir la paraula de la mateixa manera, m... . Per ensenyar que la paraula m consta de dos sons diferents, el mestre col.loca ara els dos

73

blocs de diferents colors sota del dibuix mentre diu el so que representa cadascun dells. Els nens repeteixen la paraula, so per so, mentre representen els sons de la paraula, desquerra a dreta amb les seves prpies fitxes o blocs. Els nens han de repetir els sons mentre senyalen el bloc corresponent i desprs la paraula, fent la pausa entre els dos fonemes, cada vegada ms curta en cada repetici (p.ex. m... ..., m, m..., m, m., m). Sntesi Aquest joc s just el contrari del joc danlisi i igualment requereix que es modeli el procediment abans que ho facin els nens ells sols. Escolliu un dibuix i col.loqueu-lo cap per avall de manera que els nens no el vegin. Aleshores digueu el nom del dibuix, fonema per fonema (p. ex. m...) mentre col.loqueu els blocs sota el dibuix. Mentre senyaleu en els vostres propis blocs, els nens han de repetir els fonemes una i altra vegada, cada vegada ms depesa fins que captin el joc danlisi. Quan creuen que coneixen la identitat del dibuix, poden aixecar les mans. El mestre pot preguntar al grup o individualment el nom del dibuix. Desprs de resoldre algunes discrepncies, sensenya el dibuix perqu tots el vegin. Desprs de presentar diferents paraules daquesta manera, passeu el joc als nens. Davant de cada nou dibuix, ajudeu-los a posar-se dacord amb el nom i doneu-los temps per analitzar-ho per ells mateixos. Per obtenir la correcta significaci de qu es tracta i si encara no ho han copsat, feu que un o varis nens comparteixin amb els altres la soluci de cada paraula. Aleshores tot el grup sencer repeteix la soluci conjuntament, dient els fonemes de la paraula per separat a mesura que senyalen el seu bloc corresponent. Variacions - Amplieu els exercicis amb paraules que no siguin noms substantius que es puguin dibuixar (per exemple, verbs, pronoms, articles, preposicions, adverbis,...). Al principi de cada anlisi, assegureu-vos dutilitzar cadascuna en una frase de cara a una major claredat. (p. ex. s. Aquest cotxe s del pare. s). De forma similar, feu que els nens utilitzin cada paraula en una frase com una part de cada exercici de sntesi. Ms tard, aquest joc pot ser utilitzat per ensenyar l abecedari substituint les fitxes o els blocs de colors per fitxes amb les lletres. No obstant, si opteu per fer aix, tingueu present que per transmetre la lgica essencial del principi alfabtic, el millor seria que totes les paraules incloguessin una lletra per cada so, desquerra a dreta. En aquest sentit, renuncieu a les paraules amb lletres mudes o amb dgrafs. Utilitzeu preferentment, en un inici, vocals soltes no diftongs- en paraules que pugueu lletrejar amb dues lletres (p. ex. bo i s millor que rei i). Nota: A continuaci es donen algunes paraules de dos sons. Com en catal hi ha moltes paraules monosil.lbiques per molt poques de dos sons que es puguin representar amb dibuix, insistim en utilitzar aquest exercici com exemple introductori per

74

familiaritzar els nens en la tasca i passar tot seguit al 8B Paraules amb tres sons amb ms recursos per generalitzar laprenentatge.
be pa vi All or bo jo qui ca pi lli so ma te (infusi) (paraules representables, consonant inicial) ou ull fi que t va en un (paraules representables, consonant final)

(h)am any os s de la s s no s tu ell on

(paraules no representables, consonant inicial) (paraules no representables, consonant final)

al

el s

75

8B Objectiu Activitat

Paraules de tres sons Ampliar lanlisi i sntesis dels fonemes en paraules consonant (C) - vocal (V) consonant (V) de

Per jugar a aquests joc tant el mestre com cadascun dels nens necessita tres fitxes o blocs de color. Comenceu dient una paraula de dos sons (p. ex. m) en dos parts clarament separades, m...a i feu que els nens repeteixin el que heu dit. Tots els nens, aleshores representen la paraula amb els dos blocs de diferent color per mostrar que hi ha dos sons. A continuaci expliqueu que les paraules poden constar de ms de dos sons. Per demostrar-ho, dieu la paraula m...a...r i feu que els nens repeteixin tots junts la paraula. Per representar el tercer fonema, colloqueu un tercer bloc a la dreta dels altres dos blocs pronunciant la paraula completa, fonema per fonema, mentre senyaleu cada bloc desquerra a dreta (direccionalitat de la lectura). A continuaci daquesta introducci, la activitat es divideix en tres diferents estadis. En el primer, de lanlisi a la sntesi, els nens han de percebre que es pot crear una nova paraula afegint un fonema a una paraula de dos sons. El segon estadi, de la sntesi a lanlisi, demostrar que un pot, al contrari, construir paraules de dos sons traient-ne un a una paraula de tres sons. (Atenci! Es pot introduir el concepte de pseudoparaula, s a dir, paraules gramaticalment i fonticament correctes per sense significaci: preguntar als nens si la paraula que han construt vol dir alguna cosa o s un invent.) El tercer estadi de lactivitat, anlisi i sntesi, requereix que els nens utilitzin els seus coneixements per determinar el nombre de sons que hi ha en paraules de dos i tres sons.

De lanlisi a la sntes

Pronunciar una paraula de dos fonemes i utilitzar-la en una frase per assegurar el seu reconeixement (p.ex. Ou. Avui menjarem ou ferrat). Els nens han de repetir la paraula i treballar-la amb els blocs de colors, analitzant-la en fonemes separats. Reviseu les solucions dels nens amb ells, assegurantvos que tots han dividit la paraula de forma correcta i escoltant com la diuen senyalant els blocs desquerra a dreta o... u. Fonema per fonema, a continuaci produu la nova paraula, creant-la afegint una consonant al comenament (p .ex. b... o... u). Es demana als nens que modifiquin la col.locaci dels seus blocs per representar la nova paraula de tres sons. Mentre senyalen els seus respectius blocs, els nens han de repetir la seqncia dels tres fonemes una i altra vegada, cada cop ms de pressa, de la mateixa manera com sha fet en el joc anterior, amb paraules de dos sons. Una vegada han aconseguit dir els fonemes junts i reconegut la paraula, poden aixecar la m per dir-la en veu alta i utilitzar-la en una frase. Cal que vigileu per cridar a diferents nens per cada paraula, donant ajut i encoratjant a aquells que ho necessitin.

76

De la sntesi a lanlisi

Poc a poc, clarament i fonema per fonema, pronuncieu una paraula de tres fonemes (p. ex. p... a... l). Els nens representen els tres fonemes amb els seus blocs o fitxes i els repeteixen seqencialment fins que sintetitzen la paraula sol. Tan aviat com han reconegut la paraula, els nens poden aixecar la m per dir-la en veu alta i utilitzar-la en una frase. A continuaci, pronuncieu una paraula de dos sons creada a partir de treure una de les consonants (p. ex. pa. Una vegada els nens han modificar la col.locaci dels seus blocs per representar la nova paraula, poden aixecar les mans, preparats per compartir la seva soluci, fonema per fonema p... a. Novament tingueu cura de cridar un o varis nens diferents per a cada paraula, facilitant ajut i encoratjant a aquells que ho necessitin.

Anlisi i Sntesi

Seleccioneu un parell de paraules que rimin, una de dos i laltra de tres fonemes, com os i tos. Escolliu una de les paraules a vegades la ms llarga i a vegades la ms curta, de forma indistinta- i la presenteu als nens perqu lanalitzin (p. ex. Tos. Tinc molta tos). Desprs que els nens han analitzat la paraula i han representat els fonemes amb les seves fitxes, feu que el grup (o individualment) revisin la soluci senyalant cada fitxa mentre diuen el corresponent fonema. Quan tots han corregit la seva collocaci, presenteu laltra paraula de la parella (p. ex. o... s). Els nens han de modificar la collocaci de les seves fitxes de forma apropiada i les utilitzen per fer la sntesi de la segona paraula. Quan la tinguin, aixequen les mans, es preparen per dir-la i utilitzar-la en una frase. Nota: s important que els nens no estiguin preparats sobre si ser la paraula curta o llarga la que es dir primer. Un dels valors primaris daquest joc s aconseguir que els nens per ells mateixos puguin determinar el nombre de fonemes de cada paraula.

Variacions

- Colloqueu dos dibuixos sobre la taula. Els nens han de decidir quin dibuix representa la paraula amb ms sons, collocant les seves fitxes sota dels dibuix mentre va dient els sons en veu alta. Si es necessari, podeu ajudar-los dient vosaltres els sons de la paraula al mateix temps que aneu collocant les fitxes sota els dibuixos corresponents. Assegureu-vos que els nens colloquen i llegeixen les seves fitxes en la direccionalitat correcta de lectura, desquerra a dreta. Una vegada shagin familiaritzat amb el joc, aquesta variaci es pot fer en petits grups perqu els nens juguin sols i tingueu loportunitat de donar atenci especial a aquells que ho necessitin. - Feu que els nens decideixin quines paraules o pseudoparaules8,

Pseudoparaules= paraules fonticament correctes llengua

per sense significaci en una

77

sense dibuixos, tenen dos o tres fonemes, presentant parelles com colol, cel-el, pou-ou. Procureu variar si presenteu primer la paraula llarga o curta de cada parella. Desprs de decidir la resposta, els nens han de comprovar si sn correctes, analitzant explcitament les paraules. - Escampeu 10 dibuixos de diferent grau de dificultat sobre la taula cap per avall. Cada nen per torn, mirar un dibuix i tornant-lo a girar cap per avall, anir dient els fonemes tot col.locant les fitxes. Els altres nens han dimaginar-se de quin dibuix es tracta. El que ho endevina, pot guardar-se el dibuix com a premi i mirar-ne un altre. - Ms endavant, totes aquestes activitats poden ser utilitzades per ensenyar labecedari, substituint els blocs de colors per les grafies de les lletres. Si penseu fer aix, eviteu inicialment paraules que continguin dgrafs o lletres mudes. A continuaci hi ha exemples de paraules de tres sons. Insistim en la convenincia de comenar amb les que no contenen dgrafs, grups consonntics inicials o finals per facilitar una millor comprensi.
A B C ala art ball bon cap cel cop cuc dau dos erm fam foc fum gall gol (h)ola illa joc llac llet llom mai mel mil mn nan nt noi nyap oca pal pl peu pla pop ram riu rot alt ase bar bou car cim cor deu dur est fet fos gas gos (h)ome jou lla llis llop mal mes moc mot nas neu nom oli pam pell pic poc por rei roc api avi bec cas col cos dia fil fre gat got (h)ort llar llit llu mar meu mol mur nen nit nou olla pas pes pis poll pot res ros arc bes cec coll cub dit fill full gel gra

D E F G H I J LL M

N NY O P

llei lloc llum mas mig moll mut net niu nus pau pet pit pom pou ric rus

78

S T U V X Y Z

sac set son tall tos tub vall vell vol xic zel

sal sis sot tap tot vas veu vot xoc zoo

sec sol tia tou ve via xop

ser sl sud tip tro vel viu xut

79

8C Objectiu Activitat

Grups consonntics: Afegir i treure sons inicials Introduir els nens en lestructura fonmica dels grups consonntics. Novament, agafeu vosaltres mateixos i repartiu a cada nen tres blocs o fitxes. Lactivitat est dividida en tres estadis i es juga de forma molt similar al 8B: Paraules de tres sons. En el primer estadi, sintrodueix els nens en la noci de que els grups consonntics es creen afegint una consonant davant de laltre. El segon estadi demostra que ells poden, tot parlant, treure una consonant dun grup consonntic. En el tercer estadi, lactivitat requereix que els nens utilitzin aquest coneixement per determinar el nombre de sons en paraules que poden o no comenar per grups consonntics. Pronuncieu una paraula amb dos fonemes que comenci amb una consonant i utilitzeu-la en una frase per assegurar la seva comprensi (p. ex. La. La nena corre molt). Deixeu que els nens repeteixin la paraula i que amb els blocs la separin en fonemes. Aleshores inviteu els nens a repassar lanlisi assegurant-vos que tots hagin dividit la paraula en la forma adequada: l... a. Fonema per fonema produu una nova paraula que rimi amb la primera per que comenci amb una altra consonant. La nova paraula cal que sigui presentada fonema per fonema (p. ex. p... l... a). Es proposa als nens a que canvin la collocaci dels blocs per representar la nova paraula de tres sons. Mentre senyalen cadascun dels seus blocs, els nens repeteixen els tres fonemes una i altra vegada cada cop ms de pressa de forma seqencial , tal com han aprs a fer-ho en el joc anterior. Quan han aconseguit a dir el grup consonntic junt i reconegut la nova paraula, poden aixecar la m i utilitzar la nova paraula en una frase. Donada lespecial dificultat dentendre la naturalesa dels grups consonntics, cal explicar i comparar cadascuna de les paraules que formen part de la parella abans dafegir la nova consonant. Aix pot comportar repetir-les tot traient i tornant a posar el bloc de lesquerra mentre es va pronunciant: la... pla... la... pla... la... pla.

De lanlisi a la sntesi

De la sntesi lanlisi

Poc a poc, de forma clara i fonema per fonema, digueu una paraula de tres sons que comenci per un grup consonntic (p. ex. p... l... e). Els nens han de representar els tres fonemes amb els seus blocs i repetirho seqencialment fins que sintetitzin la paraula pl. Aleshores pronuncieu una paraula de dos fonemes que

80

rimi, traient s que els nens hagin modificar la collocaci dels seus blocs per representar la nova paraula, poden aixecar les mans, compartir la seva soluci fonema per fonema : l... e. Novament vigileu de demanar la soluci de cada paraula a diferents nens i faciliteu el vostre ajut i encoratjament a qui ho necessiti. Nota: En catal, s difcil trobar exemples de mots de dos sons amb significaci; per aix recomanem introduir laprenentatge amb aquestes activitats, fent veure als nens que hi ha paraules de deb (amb significat) i paraules inventades. Una vegada shagi ents el concepte es pot passar a la seva generalitzaci amb paraules de tres i quatre fonemes: 8 B Paraules de tres sons. Anlisi i Sntesi Seleccioneu una parella que rimi i que inclogui una paraula de dos sons i una de tres com la i gla .Escolliu una de les paraules a vegades la llarga i a vegades la curta- i presenteu-la als nens perqu lanalitzin (p. ex. Gla. Gla. Gla. El gla s el fruit dun arbre). Quan els nens hagin analitzat la paraula i lha representat amb els seus blocs, pregunteu en grup o individualment per repassar la soluci tot senyalant cada bloc mentre diuen el corresponent fonema. Quan tothom ha collocat correctament els blocs, presenteu laltre paraula (p. ex. l... a). Els nens han de tornar a modificar la collocaci de manera adequada i utilitzar-ho per sintetitzar la segona paraula. Quan ja han descobert de quina paraula es tracta, poden aixecar la m per dir-la i introduir-la en una frase. Nota: Cal que els nens no spiguen quina de les paraules llarga o curta es presentar primer. Un dels objectius del joc consisteix en ser capa de determinar el nombre de fonemes duna paraula per ells mateixos. Variacions - A mesura que els nens vagin guanyant competncia, intercaleu paraules del 8B Paraules de Tres Sons: anlisis i Sntesi (tercer estadi) i seguiu les variacions. - Adapteu les variacions descrites al final del 8B Paraules de Tres Sons per a aquestes paraules. Animeu els nens, els qui estiguin preparats, per treballar en petits grups fent activitats progressivament ms complicades mentre el mestre pot tenir loportunitat de donar un ajut extra a aquells que ho necessitin. A continuaci es donen algunes paraules amb les que podeu treballar, afegint o traient la consonant inicial i, ms endavant, en lexercici 8D, la medial (en cursiva es fan constar les pseudoparaules que resulten)
BR bra-ra()-ba brou-rou-bou brau-rau-bau brodar-bodar-rodar breu-reu-beu broda-roda-boda

81

broma-roma-boma bruixa-ruixa-buixa BL CR ble-be-le blau-lau-bau cla-ca-la cras-ras-cas crim-rim-cim clau-lau-cau clop-lop-cop club-lub-cub drac-rac-dac franc-ranc-fan(c) fruit-ruit-fuit floc-loc-foc gras-ras-gas gros-ros-gos gruix-ruix-guix grata-rata-gata pla-pa-la prou-pou-rou presumit-resumit prima-rima pla-la-pa plor-por-lor plata-lata-pata tre-re-te tres-res-tes tros-ros-tos tropa-ropa-topa

brossa-rossa-bossa blanc-lanc-banc bloc-loc-boc cranc-ranc-canc crec-rec-cec crol-rol-col clar-lar-car clos-los-cos drap-rap-dap fre-re-fe flam-lam-fam grat-rat-gat grau-rau-gau gralla-ralla-galla pres-res-pes preparar-reparar prova-roba plany-lany-pany plou-pou-lou plau-pau-lau tro-ro-to tria-ria-tia trampa-rampa

bruta-ruta-buta blat-lat-bat crap-rap-cap creu-reu crosta-costa-rosta clau-lau-cau clot-lot-cot dret-ret-det fred-red-fe(d) flama-lama-fama groc-roc-goc greu-reu grapat-rapat-gapat preu-reu-peu pres-res provar-robar plom-lom-pom planxa-lanxa-panxa trau-rau-tau tronc-ronc trobar-robar

CL

DR FR FL GR

PR

PL

TR

82

8D Objectiu

Grups consonntic: Afegint i traient sons medials Per desenvolupar de forma explcita la conscincia sobre lestructura dels grups consonntics inicials ensenyant als nens a afegir i treure els fonemes medials Aquesta activitat s per fer en tres estadis, exactament iguals que el joc anterior. De fet, la nica diferncia entre aquest joc i lanterior (8C: Grups consonntics: Afegint i traient el so inicial) s que les paraules de dos i tres sons daquesta activitat sn diferents per un so medial enlloc dun so inicial (p. ex. to per tro). Escoltar la consonant interna dun grup consonntic s ms difcil que escoltar la consonant inicial. A ms a ms, afegir i treure la consonant interna dun grup consonntic requereix un nou nivell de conscincia fonolgica que inclou un percepci reflexiva i explcita de lestructura dels grups consonntics. s en el reconeixement daquesta atenci especial que es justifica que haguem escollit tractar aquest aprenentatge com una activitat per separat. Novament, comenceu repartint-vos a vosaltres mateixos i a cadascun dels nens tres blocs de color. En el primer estadi, els nens sels ha de fer saber que els grups consonntics es poden crear afegint un segon fonema desprs del primer (p. ex. to per tro). En el segon estadi es mostra com, al revs, es pot treure el segon fonema dun grup consonntic (p. ex. tro per to). El tercer estadi de lactivitat requereix que els nens facin servir els seus coneixements per determinar el nombre de sons en paraules que poden o no comenar per grups consonntics. Tenint en compte que s especialment dificults lanlisi dels grups consonntics com es requereix en aquest estadi, cal que dirigiu laprenentatge dels nens amb cura i, si cal, amb diferents suports.

Activitat

De lanlisi a la sntesi

Pronuncieu una paraula de dos fonemes que comenci amb una consonant i construu una frase amb ella de cara a assegurar la seva comprensi (p. ex. To. Quan parlem, hem de fer servir un to de veu ms baix). Animeu els nens a repetir la paraula i utilitzant els blocs de color, que lanalitzin en els seus fonemes per separat. Aleshores inviteu els nens a repassar el seu anlisi, assegurant-vos que tots han dividit la paraula correctament : t... o. Fonema per fonema produu una nova paraula que rimi amb la primera per comenant per un bloc consonntic. La nova paraula cal que sigui presentada fonema per fonema (p. ex. t... r... o). El repte que es proposa als nens s modificar la collocaci dels seus blocs per representar la nova paraula de tres sons. Mentre senyales els seus blocs respectius els nens han de repetir els tres fonemes una i altra vegada, cada vegada ms de pressa en seqncia fins que ho hagin aprs a fer com en el jocs anteriors. Quan aconsegueixen dir tots els fonemes

83

junts formant el grup consonntic i reconeixent la paraula, poden aixecar-les mans i preparar-se per fer servir cadascun la paraula en una frase. Donada lespecial dificultat per entendre la naturalesa dels grups consonntics, cal que cada paraula de la parella sigui revisada explcitament i comparada abans de tirar endavant. Aix es pot fer traient i posant el bloc que manca a mesura que es repeteixen les paraules: to... tro... to... tro... to... tro. De la sntesi a lanlisi Poc a poc, clarament i fonema per fonema, pronuncieu la paraula de tres fonemes que comenci pel grup consonntic (p. ex. b... l...e). Els nens representen els tres fonemes amb els seus blocs i repeteixen la seqncia fins que sintetitzen la paraula ble. A continuaci, dieu la paraula de dos sons resultant de treure una de les consonants (p. ex. be). Desprs que els nens hagin modificat la collocaci dels seus blocs que representen la nova paraula, poden aixecar la ma, preparats per compartir la soluci, fonema per fonema b... e. Novament, tingueu cura de preguntar a diferents nens per la soluci de cada paraula, facilitant lajut i lencoratjament a cadascun que ho necessiti. Seleccioneu parelles de paraules que rimin incloent paraules de dos i tres sons com to i tro. Escolliu u de les paraules a vegades, la llarga i a vegades la curta- i presenteu-la als nens perqu lanalitzin (p. ex. Pa. Jo menjo pa cada dia per esmorzar). Desprs que els nens hagin analitzat la paraula i hagin representat els seus fonemes amb els blocs, demaneu al grup o individualment) que diguin la soluci senyalant cada bloc mentre verbalitzen el corresponent fonema. Quan tots han realitzat correctament la collocaci, presenteu laltra paraula que rima (p. ex. p... l... a). Els nens han de modificar la collocaci de forma apropiada i desprs sintetitzar la segona paraula. Quan se lhagin imaginat, poden aixecar les mans, i preparar-se per dir-la i utilitzar-la en una frase. Nota: s important que els nens no estiguin preparats per saber quina de les dues paraules, llarga o curta, es presentar primer. Un dels aspectes principals que es pretn amb aquest joc s aconseguir que els nens per s mateixos determinin el nombre de fonemes de cada paraula. Variacions - A mesura que els nens vagin adquirint competncia, intercaleu les paraules amb les del 8B: Paraules de tres sons, i amb el 8C: Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials, jugant a lAnlisi i Sntesi (estadi 3) i les seves variacions. - Adapteu les variacions descrites al final del 8B: Paraules de tres sons, a aquestes paraules. Animeu els nens que estiguin preparats a treballar en petits grups; fent aix, proporcioneu a cadascun dells temps per anar resolent nous reptes i al mestre la possibilitat de donar ajut extra a aquells que ho necessitin. Per trobar exemples de paraules per afegir la segona consonant, consulteu la pgina 75 i 76.

Anlisi i Sntesi

84

8E Objectiu Activitat

Construint paraules de quatres sons Ampliar lanlisi i la sntesi a paraules de quatre sons. Per fer aquest joc, repartiu quatre blocs o fitxes a cada nen i a vosaltres mateixos. Comenceu dient una paraula de tres sons (p. ex. pal) amb els tres sons ben diferenciats (p. ex. p... a...l) i fent que els nens repeteixin el que heu dit. Tots els nens han de representar la paraula amb els tres blocs i per demostrar que hi ha tres sons. Recordeu als nens que, a vegades, una nova paraula pot ser construda traient un so a les paraules de tres sons. Com exemple, presenteu pa. Feu que els nens modifiquin els seus blocs per representar pa. Una vegada shagi repassat la soluci, tornen a representar pal. A continuaci expliqueu que, tot sovint, noves paraules poden ser construdes afegint un quart so a paraules de tres sons. Per demostrar-ho, presenteu la paraula pala, primer pronunciada normalment i desprs, fonema per fonema Pala. P... a... l... a. Per representar el quart fonema, col.loqueu un nou bloc a la dreta dels altres tres blocs. Aleshores pronuncieu cada fonema mentre aneu senyalant cada bloc, desquerra a dreta (direccionalitat de la lectura) i repetiu la paraula sencera una vegada ms. Seguint aquesta introducci, expliqueu que cada puzzle en aquest joc comena amb una paraula de tres sons. Desprs que els nens hagin representat amb xit la paraula de tres sons amb els seus blocs, presenteu una altra paraula. La nova paraula cal que es construeixi afegint o traient un so de la paraula de tres sons. Ells han de decidir quina s la nova paraula i el que han de fer per representar-la amb els seus blocs. Quan es faci aquest joc, s important que els nens rebin el feedback de la seva representaci tant de la paraula de tres sons com de la que resulti de quatres sons. Generalment, aix es fa dient a cada alumne el so de cada fonema de la paraula mentre es senyala cada bloc que el representa. El llistat segent facilita in nombre de paraules de tres sons amb les de dos i quatre que resulten si traiem o afegim un so. Desprs de presentar les paraules de tres sons, continueu alternant a latzar la de dos o quatre sons de manera que els nens no puguin anticipar quina vindr a continuaci. Novament, la grcia del joc est en que requereix implcitament que els nens escoltin atentament els fonemes i reconeguin per ells mateixos quants nhan sentit.

85

B C

E F

H I LL M

N O P

ala alt arc ase avi ball cap car cas col coll cor cos erm est fam fil fill foc fre full fum gall gas gel gol got gra (h)ola (h)ome (h)ort illa llei lloc llum mai mal mar mel mig moll mn mot nan nen nou oca olla pal pl pes pet pic pit

al /la al ar as/se vi all ca ca ca/as co/ol co/ol or os er es am fi fi oc fe ull um all as el go go/ot ra la om or ill/lla ei oc um m/ai m/al m/ar me/el mi mo/oll on ot na en ou/no ca oll/lla pa/al el es pe pi pi

cala salt/alta arca 9 ases llavi/savi/via a(v)all/balla-(v)alla capa/caps cara/cars casa cola colla cort cosa ferm test/est fama fila filla/fills foca fred fulla fumo galls gasa gela gola gota gras bola/sola pom(a) cort/sort/mort guilla lleig lloca llum maig mals mare mel mitja molla mona moto nano nena/nens nous coca/boca/soca/toca colla/molla pala pela peso/pesa peta pica pita

Recordeu que, en molts casos, es poden formar noves paraules afegint una [s] del plural o una [a] del femen.

86

pla pom pop pot pou R ram res roc ros rus rot sal sec sis sol son sot tall tap tos tot tou vall vas vel vell vot xic xoc xut

la om po(r po(r ou (h)am es ro os s ot al se si so on so all ta/ap os to ou all as ve/el ve/ell (b)o/ot xi/ic xo/oc xu/ut

plat poma popa pota pous bram pres/tres groc tros/gros/rosa rusc brot salt/sala seca sisa sola/solc sona/sons sota talla/tallo tapa tosc tota/tots tous valla vast vela vella vota/(b)ota xica/xics xoca/xocs xuta/xuts

Variacions

- Escampeu diferents dibuixos cadascun representant una paraula de diferent nombre de sons. Designeu un nen perqu esculli un dibuix mirant-lo i sense agafar-lo-. Una vegada ha pensat quin dibuix escull, sense dir res a ning i segons el seu criteri, ha de decidir quants sons t. Aleshores ha de dir, per exemple, Estic pensant en un dibuix amb tres sons. Els altres nens han de tractar dendevinar en quin dibuix est pensant. Novament, s un joc que, una vegada esdevingui familiar, s millor fer-lo en petits grups o amb alumnes avanats.

87

8F Objectiu Activitat

Endevinant la paraula Avaluar el progrs dels nens i la seguretat en relaci a lanlisi fonmic i a la segmentaci. Collocar dibuixos de paraules monosillbiques cara avall enmig dun cercle amb els nens asseguts al voltant. Un dels nens escull un dels dibuixos secrets sense deixar que els altres el vegin. El nen aleshores diu el primer fonema i tots els altres el repeteixin. Aleshores diu el segon fonema i tots els altres el repeteixen . A continuaci es diu el tercer (i el quart fonema, quan savanci ms en el joc). Desprs del darrer fonema, el grup o nens individualment diuen tots els fonemes seguits en seqncia i identifiquen el dibuix secret. Ms endavant els dibuixos poden ser omesos i, en el seu lloc, el mestre pot xiuxiuejar la paraula a un nen que, a continuaci, la dir fonema per fonema mentre els altres nens repeteixen els fonemes i identifiquen la paraula.

Anotacions i activitats addicionals

88

8G Objectiu Activitat

El follet parlant II: Fonemes Reforar lhabilitat dels alumnes per sintetitzar paraules a partir de fonemes separats. Aquesta activitat s similar a la presentada en 6E: El follet parlant I: Sl.labes, excepte que el follet descriu els regals fonema per fonema enlloc de sl.laba per sl.laba. Tots estan asseguts en cercle i el mestre els explica un conte:
Hi havia una vegada un follet petit, petit a qui li agradava molt fer regals a les persones. Lnic inconvenient era que el follet sempre esperava que la gent conegus quin era el regal abans de donar-los-hi. El problema era que el petit follet tenia una forma molt estranya de parlar. Si havia de dir-li a un nen que el regal era un gatet, deia g... a... t... e... t. I fins que el nen no endevinava de quin regal es tractava, no era completament feli. Ara, jo far follet. Dir una sorpresa per algun de vosaltres i quan ho endevini ser el seu torn.

Escolliu un nen i digueu el nom dun regal, fonema per fonema. Quan el nen endevini la paraula, ha de dir el nom dun regal per a qualsevol altre. Treballeu amb paraules curtes (de dos a tres sons) per anar-les allargant a mesura que els nens es vagin fent ms competents escoltant sons. s convenient limitar aquest joc a quatre o cinc nens en un dia determinat perqu sin esdev massa llarg. Exemples de regals que es poden incloure sn els segents (podeu ampliar el llistat consultant lAnnex de paraules):
De dos sons: De tres sons: be bou gall gos lle mel nau nou rei bola drac flor pala polo ram cami conte color gelat paper os cuc gat lla llum nan niu pal vel clau flam nina pera poma tren cinta cotxe corda llapis punx

De quatre sons:

De cinc sons:

89

Nota: si els alumnes no estan familiaritzats amb la paraula follet substituu-la amb algun altre personatge prxim a ells. Variaci - Cada nen disposa de tres dibuixos secrets. Ara ells donaran com a regals els objectes dels dibuixos, un a un, al altres nens dient la paraula. El nen que rep el regal ha dendevinar el que s abans de que li donin el dibuix.

Anotacions i activitats addicionals

90

9. Introducci de les lletres i lletrejar

Com que lltim objectiu daquest llibre s afavorir el desenvolupament de la lectura i escriptura dels nens, alg podria trobar desconcertant que totes les activitats descrites fins ara estiguin centrades exclusivament en la estructura del llenguatge parlat. En efecte, alguns dels nostres lectors especialment aquells que llegeixen aquest llibre sense intenci de provar les activitats amb els seus alumnes- poden experimentar una comprensible sensaci dimpacincia arribats a aquest punt. A alguns, fins i tot els pot semblar aquest enfoca clarament inefica comparat amb el sistema tradicional densenyar als nens les correspondncies so-grafia. Amb tot, impartint la instrucci fontica convencional (s a dir, les correspondncies lletra-so), massa nens presenten greus dificultat en aprendre els sons compostos i en lletrejar. Queden bloquejats i no ho entenen. Encara ms, aix succeeix fins i tot amb nens que han estudiat degudament les lletres i les correspondncies lletra-so. De fet, aix s una petit mostra de memoritzar els sons que van amb les lletres sense haver arribat primer a tenir la noci de que cada paraula est formada per la seqncia daquests sons, De forma similar, aix tamb es deu a memoritzar que la lletra b sona com una /b/ per sense que aquesta /b/ pugui ser reconeguda com un so que se sent en paraules com bomber, ball i bolet. El propsit de desenvolupar la conscincia fonolgica en els nens s donar-los aquestes nocions lingstiques de les que depn una comprensi productiva del principi alfabtic. Com prviament ja sha revisat, gran nombre de investigacions documenten que aquest tipus dentrenament resulta significativament ms efica en el desenvolupament de la lectura i escriptura dun grup aix com redueix de forma significativa la incidncia de fracs en la lectura. El disseny i la seqenciaci de les activitats en aquest llibre han intentat ajudar als nens a adquirir un sentit de larquitectura del seu llenguatge i de la naturalesa dels blocs de construcci. Aix, al llarg dels captols, latenci dels nens sha enfocat i sha tornat a enfocar en les parts ms i ms petites, i estrat per estrat del llenguatge. Gradualment, han anat adquirint nocions de com les narracions estan formades per frases, les frases de paraules, les paraules de sl.labes i les sl.labes, elles mateixes, de una srie relativament petita dels elements bsics de la parla, els fonemes. Els nens han anat veient com, en cada estrat, les parts es poden fraccionar, dir de forma separada i tornar a ajuntar. Han pogut veure tamb com, si les parts someten, es substitueixen o redistribueixen, el tot resultant es veu alterat en els sons i significat. En resum, han aprs a valorar lestructura del sistema. Per aix no s tot. A ms a ms del desenvolupament de tot aquest joc estructural, els nens han aprs a fixar-se en les mateixes parts o segments; aix s particularment important pel que fa referncia al nivell dels fonemes. A mesura que els nens practiquen la sntesi de paraules amb els fonemes i lanlisi dels fonemes a partir de les paraules, tamb practiquen escoltar i repetir els fonemes una i altra vegada, tant de forma allada com en un context.. Es van familiaritzant en com sonen els diferents fonemes i en com sarticulen. Van trobant-se cmodes sentint i escoltant les caracterstiques

91

prpies i diferents de cada fonema segons es diguin de forma allada o al comenament, en posici medial o final de diferents paraules. Les investigacions mostren que tan aviat els nens tenen un domini de la conscincia fonolgica en aquest sentit, el coneixement til del principi alfabtic es dona generalment amb remarcable facilitat i, no es estrany: han aprs a escoltar i a pensar en lestructura del llenguatge de forma que el principi alfabtic te sentit. Tot el que encara manca en la seva utilitzaci s el coneixement de les lletres en particular que representen cadascun dels sons. Aquest captol facilita aquest coneixement. Abans de passar a les activitats daquest captol, cal tenir presents algunes orientacions. El ms important, les activitats en aquest captol no estan pensades per ensenyar fontica. Ms aviat el seu propsit s previ a lensenyament fontic. Les activitats daquest captol pretenen orientar els nens perqu utilitzin la seva conscincia fonolgica per construir una comprensi inicial de com funciona el principi alfabtic. Lobjectiu s introduir els nens en la noci de que cada fonema est representat per una lletra i que la seqncia de fonemes que composa una paraula est representat, desquerra a dreta, per la seqncia de lletres que composa el seu lletrejar. Novament, les activitats que es donen aqu sn preliminars. La vostra feina s preparar els nens per laprenentatge de la fontica i lletrejar no per substituir aquest aprenentatge. Per utilitzar aquestes activitats, tingueu present que les conductes dels nens cal que siguin orientades amb cura. En particular, molts nens entren a lescola amb molta recana de que aprendre a llegir i a escriure s una dura tasca. Com a conseqncia, alguns optaran per rebutjar completament els coneixements fonmics de cara a concentrar-se totalment en les grafies i en lletrejar. Per resistir aquesta tendncia molts dels jocs en aquest captol sn els mateixos dels captols anteriors amb molt poques variacions. La familiaritzaci amb els jocs i en la forma de jugar-los vol ser un ajut per mantenir les funcions fonmiques de les lletres en el mateix front conceptual. En aquest mateix sentit, s convenient tornar enrera cap a les versions originals dels jocs, sense lletres, de tant en tant. Per facilitar-ho, aquestes versions de jocs sense lletres son citats com a Activitats Referencials. Finalment, les activitats en aquest captol pressuposen que els alumnes han adquirit ja una certa familiaritzaci amb les lletres. Aix com les correspondncies lletra-so no tenen sentit sense conscincia fonolgica tampoc es poden aprendre a menys que els nens puguin realment distingir una lletra de laltra. Idealment, el treball de denominaci, reconeixement i escriptura de les lletres hauria diniciar-se aviat en lany i desenvolupar-lo en paral.lel amb les activitats de conscincia fonolgica. Amb tot, alguns dels vostres alumnes estaran probablement insegurs amb almenys algunes de les lletres. Assegureu-vos de poder observar els signes de confusi per poder facilitar-los un ajut extra i practicar tot el que necessitin. Recordeu que el propsit central daquestes activitats s transmetre als alumnes com funciona lalfabet. Per aquesta ra, les correspondncies lletraso de totes les paraules que sexploren son simples i senzilles. A ms a ms, donat que lmfasi est en entendre, recomanem que el nombre de lletres que sintrodueixin sigui limitat a un subgrup manejable. Basant-nos en les seves propietats fonmiques i en la seva utilitzaci en el lletrejar de paraules senzilles monosil.lbiques, recomanem que ens centrem en les lletres segents:

92

Consonants: Vocals:

s m d p t n g b r f l a o i u e

No us preocupeu dintroduir altres lletres addicionals fins que els alumnes estiguin familiaritzats amb aquestes. Per altra banda, tampoc no s necessari apressar-se en completar tot el grup de lletres llistat anteriorment. En aquest sentit, construir lhabilitat dels alumnes per treballar de forma reflexiva i amb confiana amb poques lletres pot tenir ms valor a la llarga que crrer per treballar un gran nombre de lletres. A ms ams, quan els nens hagin ents la naturalesa del sistema, la introducci de noves lletres es podr fer de forma molt ms senzilla i rpida.

93

9A Objectiu Activitat Referencial Activitat

Endevinant qui: Introduint sons i lletres Introduir les correspondncies lletra-so 7A: Endevineu qui Els nens sasseuen en cercle i vosaltres dieu: Estic pensant amb el nom dalg que comena amb la lletra... Aixequeu la m si sabeu qui s. Aleshores presenteu la lletra inicial mentre produu el fonema inicial del nom dun nen, reforant-lo o repetint-lo si es necessari fins que els nens endevinin el nom. Nota: Amb noms que comencin amb correspondncies lletra-so que es poden prestar a confusions (p.ex. Elena amb //) o inexistents en catal (noms estrangers) caldr una explicaci addicional.

Variaci

- Una vegada els nens shagin familiaritzat amb els sons inicials i les lletres de cadascun dels altres noms, podeu comenar el joc: Estic pensant amb el nom dalg que comena amb la lletra (nom de la lletra) mentre es presenta la lletra corresponent. Els nens pronuncien el so de la lletra i aleshores aixequen la m quan han endevinat el nom del nen.

Anotacions i activitats addicionals

94

9B Objectiu Activitat Referencial

Noms de dibuixos: Sons inicials i lletres Aparellar lletres amb els fonemes inicials de les paraules. 7C: Trobant coses: Fonemes Inicials Nota: Utilitzeu aquest joc per introduir cada nova consonant. Es pot jugar i tornar a jugar fins que els nens responen amb la consonant concreta amb una raonable fiabilitat i rapidesa. En aquest moment, la consonant pot ser reforada i ampliada amb les activitats 9C: Estic pensant en una cosa: Sons inicials i Lletres, I 9D: Noms de dibuixos: Sons Finals i Lletres. Retorneu a aquest joc per introduir la segent consonant noms quan els nens estiguin segurs amb lanterior. Passeu a les activitats de lletrejar (9E: Recerca del dibuix: Consonants Inicial o Final, 9F: Introducci a lletrejar les paraules: Afegir una lletra) tan aviat quan les cinc primeres consonants estiguin establertes. Les noves consonants es poden continuar introduint tenint present retornar peridicament a aquesta activitat.

Activitat

Utilitzeu dues sries de targes amb dibuixos. Els noms dels objectes dibuixats en totes les targes de la primera srie han de comenar amb la lletra i el fonema del dia (p. ex. /s/ en el primer dia). En la segona, una petita col.lecci de targes que comencen amb un altre so ben contrastat (/m/ en el primer dia). Abans de comenar el joc, reviseu amb els nens el nom de cada dibuix a la srie de /s/ per evitar confusions durant el joc. Ensenyeu un dibuix de la primera srie i pregunteu als nens el nom i que identifiqui el fonema inicial (p. ex., sol, /sssss/). Repetiu el procediment amb la segona tarja daquesta srie (p. ex., sab, /sssss/). Aleshores pregunteu Comencen aquestes dues paraules amb el mateix so? Amb quin so comencen? . Desprs que els nens hagin respost, presenteu la lletra s i digueu Aquesta s la lletra s. S es diu /sssss/. Quan nosaltres escribim aquestes dues paraules , les dues comencen amb la lletra s. Sanima als nens a que pensin en altres paraules que comencin amb el mateix so. Accepteu totes les paraules que comencin amb el fonema /s/; encara que en el cas dalguns fonemes, com /s/, es lletregin amb altres lletres que sonen igual (p.ex. cistell, cel. En aquests casos, accepteu la paraula per s millor, inicialment, no escriure-les a la pissarra com les altres amb les que visualment es pot emfasitzar que cadascuna comena amb la lletra s. Tingueu en compte que com que el que aqu ens interessa s la primera lletra de la paraula, pot ser convenient

95

la inclusi de paraules llargues (p. ex., sabata, samarreta, semfor, setmana). A continuaci, barregeu les dues sries de targes i aneu-les ensenyant una per una de manera que tots les puguin veure. Davant de cada tarja els nens han de dir s si lobjecte dibuixat comena amb el so /s/. Nota: Feu que els nens aixequin targes amb les lletres impreses o fitxes quan responguin de manera que us sigui ms fcil comprovar la seva comprensi i participaci. Variacions De cara a valorar el progrs individual i alhora vigilar que tots hi participin, feu que els nens esperin a donar la resposta fins que els hi doneu un senyal. Aleshores, al atzar, demaneu la resposta a un individualment o a tot el grup. A la segona srie de targes, enlloc dincloure noms dibuixos que tots comencin amb un altre so, com /m/, incloeu dibuixos que comencin amb ms varietat de diferents sons i lletres. Aix far una mica ms complicada la feina. Utilitzant sries de dibuixos que tinguin noms dues lletres inicials (p. ex. s i m), feu que els nens identifiquin el so inicial de cada dibuix mentre treballeu amb les targes barrejades. Utilitzeu aquesta variaci per repassar amb els nens lletres que han aprs prviament mentre treballen unes altres de noves.

Anotacions i activitats addicionals

96

9C Objectiu

Estic pensant en una cosa: Sons Inicials i Lletres Per reforar i ampliar la conscincia dels nens sobre cada consonant inicial per requeriment implcit en noms propis o comprovar el so inicial de cada tem que es consideri durant el joc. 7D: Estic pensant en una cosa Digueu: Ara jugarem un joc que es diu Estic pensant en una cosa... Jo escriur el nom de la paraula duna cosa de per aqu en la que estic pensant . Us donar pistes i vosaltres haureu de endevinar la meva paraula. Escriviu la paraula en algun lloc on no la puguin veure durant el joc i que la pugueu ensenyar una vegada lhagin endevinat. Aleshores, ensenyeu i digueu als nens la lletra inicial de la paraula que han dendevinar. (Per a aquest joc, cal restringir les lletres inicials a aquelles que ja shan introdut). Desprs de presentar la lletra, pregunteu als nens pel so que fa: Estic pensant en una cosa que comena amb la lletra s. Quin s el so de la lletra s? [ssss]. Molt b. Ara mireu per tota la classe i mireu si veieu una cosa que comena amb la lletra s. Totes les respostes dels nens cal que siguin revisades per tots per tal dassegurar-sen que el que han dit comena pel fonema concret. Quan els suggeriments dels nens no comencen pel so correcte, feu-ho observar per la classe. Suggeriments que comencen pel so correcte cal que siguin celebrats i escrits a la pissarra, emfasitzant la seva lletra inicial.

Activitat Referencial Activitat

Variaci

- Jugueu amb objectes que no estiguin a la vista i utilitzeu pistes com La paraula secreta comena per la lletra s, s un animal, no t potes i no t pl, i aix successivament.

97

9D Objectiu

Noms de dibuixos: Sons Finals i Lletres Aparellar lletres amb els fonemes finals de les paraules. Nota: Per a cada nova consonant, s important que els nens estiguin raonablement familiaritzats amb lActivitat 9B: Noms de dibuixos: Sons Inicials i Lletres abans de passar a aquesta activitat.

Activitat Referencial Activitat

7G: Diferents paraules, el mateix fonema final. Utilitzeu dues sries de targes amb dibuixos. Els noms dels objectes dibuixats en totes les targes de la primera srie acaben amb la lletra i el fonema del dia (p. ex. /s/ en el primer dia). En la segona, una petita col.lecci de targes que comencen amb un altre so ben contrastat (/m/ en el primer dia). Abans de comenar el joc, reviseu amb els nens el nom de cada dibuix a la srie de /s/ per evitar confusions durant el joc. Ensenyeu un dibuix de la primera srie i feu que els nens lanomenin i identifiquin el fonema final (p.ex., gos, /ssss/). Repetiu el procediment amb la segona tarja de la srie (p. ex. autobs, /ssss/). Pregunteu: Tenen aquestes dues paraules el mateix so final? Quin s aquest so final? Una vegada els nens hagin contestat, ensenyeu la lletra s i digueu Aquesta s la lletra s. S sona /ssss/. Quan escrivim aquestes dues paraules, totes dues acaben amb la lletra s. A continuaci escriviu les dues paraules a la pissarra per emfasitzar visualment aquest aspecte. Aleshores es demana als nens que pensin en altres paraules que acabin amb el mateix so. Accepteu totes les paraules que acaben amb el fonema concret, encara que en el cas dalguns fonemes, com /s/, es lletregin amb altres lletres que sonen igual (p.ex. lla, bra) En aquests casos, accepteu la paraula per s millor, inicialment, no escriure-les a la pissarra com les altres amb les que visualment es pot emfasitzar que cadascuna acaba amb la lletra s. Desprs barregeu les dues sries de targes i les aneu ensenyant una per una de manera que tots les vegin. Davant de cada tarja els nens han de dir s si lobjecte mostrat acaba amb el so /s/. Els dibuixos sescolliran en funci de que acabin amb la lletra concreta; a ms a ms, podeu escriure les paraules a la pissarra per reforar-les. Nota: Feu que els nens aixequin una tarja amb la lletra dibuixada o fitxes quan responguin per facilitar-vos el control de la seva comprensi i participaci.

Variacions

- De cara a poder valorar el progrs individual i el seu nivell de participaci, feu que els nens no contestin fins que feu un

98

senyal. Aleshores, de forma imprevisible, pregunteu individualment o al grup sencer.

a alg

- A la segona srie de targes, enlloc dincloure noms dibuixos que acaben noms amb un so, com /m/, intercaleu paraules els finals de les quals acaben amb diferents sons i lletres. - Utilitzant sries de dibuixos que tinguin noms dues lletres finals (p. ex. s i m), feu que els nens identifiquin el so final de cada dibuix mentre treballeu amb les targes barrejades. Utilitzeu aquesta variaci per repassar amb els nens lletres que han aprs prviament mentre treballen unes altres de noves. Anotacions i activitats addicionals

99

9E Objectiu

Buscant el dibuix: Consonants inicials o finals Centrar latenci dels nens en tots els sons estudiats fins aquest moment. Nota: Aquest joc s apropiat noms quan els nens han treballat amb vries lletres. Per donat que les consonants finals son ms difcils que les inicials, necessitaran ms ajut.

Activitats referencials Activitats

7C: Trobant coses: Fonemes Inicials 7H: Trobant coses: Fonemes Finals Per a la consonant inicial, escampeu els dibuixos que representin cadascuna de les diferents lletres enmig dun cercle. Per jugar, ensenyeu una lletra i feu que els nens trobin un dibuix que comenci amb aquella lletra. Desprs duna prudencial temps despera, feu que un nen esculli una tarja i justifiqui la seva elecci. El nen ha de treure el dibuix del mig del cercle i collocar-lo sota de la tarja de la lletra corresponent. Jugueu el joc de la mateixa manera per les consonant finals, fent que els nens escullin els dibuixos els noms dels quals acabin amb la consonant que vosaltres indiqueu. Repartiu les targes de dibuixos entre els nens. Cadascun ha de dir la lletra inicial o final de la seva tarja i afegir-la a la pila de la lletra corresponent.

Variaci

100

9F

Introducci a com es lletregen les paraules: Afegir una lletra Introduir els nens en el lletrejar paraules desquerra a dreta i en la correspondncia lletra-so de les cinc vocals bsiques. Nota: Aquesta activitat es pot introduir tan aviat els nens estiguin segurs amb les cinc primeres consonants.

Objectiu

Activitats Referencials Activitat

8B: Paraules amb tres sons 8C: Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials Comenceu dient una paraula de dos sons (p. ex. as) i feu que els nens els diguin separats (p. ex. /a/-/s/). Repetiu els sons i escriviu les lletres corresponents a la pissarra. Expliqueu que el so /a/ es representa per la lletra a. Feu que els nens repeteixin el so voclic i desprs els dos sons de la paraula que heu escrit, a mesura que senyaleu, desquerra a dreta primer a poc a poc i desprs ms de pressa- les lletres que els representen. A continuaci, afegiu una de les lletres estudiades anteriorment (p. ex. p) al comenament de la paraula. Feu que els nens diguin el so de la nova lletra i desprs que simaginin la nova paraula pronunciant i combinant els sons de les tres lletres que els representen. Fins que els nens no ho hagin ents, necessitareu modelar i donar suport a aquesta activitat de combinar i dir els sons desquerra a dreta. Desprs aquesta activitat pot ser ms engrescadora si feu que els nens aixequin la m quan creguin conixer cada paraula i puguin justificar la seva resposta segmentant la paraula per lletres i tornant-les a combinar juntes posteriorment. La activitat continua construint noves paraules afegint o substituint una sola lletra. Desprs del primer dia, cal haver exercitat amb les lletres inicial i final. Exemple de sries de paraules podrien ser:
as al m pa es pe te be me pi pis bo s tu cas mal ama apa mes pel tel beu mel api pit bol cos tub gas pal mal pal pes pes Teo (v)el mes Epi piu bon gos tul las sal mar pam est pet teu veu meu bony mos pas ala mas pas vas pau ase

bot tos

bou vos

ossa

Les noves consonants saniran afegint a lactivitat a mesura que es vagin introduint, i aniria b reforar la lletra a fins que shagin treballat unes quantes consonants amb aquesta srie.

101

Al tornar a introduir aquesta activitat cada dia i mentre es treballi, cal reforar latenci dels nens en les vocals. Desprs que els nens es familiaritzin amb lactivitat, la vocal a pot ser substituda per paraules amb la vocal o. I gradualment, de la mateixa manera es poden anar introduint les cinc vocals bsiques i exercitar-les. Reviseu peridicament cadascuna de les vocals perqu els nens no les oblidin mentre treballen la segent. Anotacions i activitats addicionals

102

9G Objectiu

Canviar la lletra Dirigir latenci dels nens al fet que totes les lletres duna paraula hi tenen un paper i desenvolupar la seva percepci de les distincions vocliques. 8C: Grups consonntics: Afegir i treure el so inicial 8D: Grups consonntics: Inserir i treure sons medials Escriviu una paraula a la pissarra i feu que els nens la pronuncin, la combinin i lidentifiquin. Aleshores substituu una de les lletres de la paraula. Feu que els nens vegin el resultat tornant a pronunciar la paraula. Reforceu la seva resposta pronunciant els diferents sons i la combinaci de les lletres. Repetiu aquests pas una i altra vegada. Quan treballeu amb les consonants inicials i finals, el joc es fa com sha dit anteriorment, noms que avanant ms rpid. Quan treballeu amb les vocals, els alumnes potser necessitaran ms suport. En un dia concret, s millor centrar latenci noms en una de les posicions de les lletres, ja sigui la inicial, la final o la medial (vocal). Possibles exemples podrien incloure:10
Inicial: (a) (o) (u) (e) (i ) Final: (a) (o) (u) (e) (i ) cal cas (b)ot bou cuc net llit niu pal sc puc pel ric pic pas sac mal lla roc mal gas lot cou puc pet nit piu pam sol pur pes ris pis pus sc mol llu ruc pal lla mot nou ruc set pit riu pas som pus pet riu pit pes suc mel llis rec sal mas pot pou suc viu pau sot put peu piu pis sec mil ric sou val nas sot sou vas tot tou

Activitats Referencials Activitat

Mitja:

Novament i de cara a assegurar-se de la competncia i progrs dels nens, s una bona idea crear un temps despera i preguntar, de forma imprevisible, ja sigui individualment, ja sigui a tot el grup. Anotacions i activitats addicionals

10

Podeu utilitzar pseudoparaules i preguntar als nens si sn paraules de veritat o inventades

103

9H Objectiu Activitats Referencials Activitat

Pronunciant Paraules Preparar els nens per descodificar de forma independent, afegint o canviant lletres en qualsevol posici en una paraula. 8C: Grups consonntics: Afegint o traient sons inicials 8D: Grups consonntics: Inserint o traient sons medials 8E: Formant paraules de quatre sons. Comenceu per escriure una paraula a la pissarra i feu que els nens larticulin i la composin. Aleshores canvieu la paraula en algun sentit, per noms per una lletra i feu que els nens llegeixin la nova paraula que resulta. En resum, aquesta activitat s similar a la anterior excepte que podeu afegir una lletra, treure una lletra o canviar lletres en qualsevol posici duna paraula que prviament shagi articulat. A ms a ms, sestudien per primera vegada els grafemes dels grups consonntics. A continuaci es donen alguns exemples de llistes de paraules de la manera com poden anar variant:
pi, pa, pal, pala, ala, la, pla, plat m, mar, mal, mel, el, pel, ple, plec as, os, cos, tos, to, tro, tros, ros, bon, bona, ona, oca, foca, foc, floc, bloc pot, pota, bota, boca, roca, roc, ruc, ric ou, tou, pou, plou, plom, pom, pam, ram set, sot, sota, copa, cop, cap, rap, drap to, tos, tou, bou, brou, brau, blau, clau sa, sal, sap, cap, tap, tapa, capa, clapa as, vas, nas, nus, nous, ous, bous, bols

Nota: Desprs de fer cada srie, repasseu-la fent que els nens utilitzin cada paraula en una frase. Fent aix de forma implcita requereix que els nens tornin a llegir les paraules i tinguin en compte el seu significat. Variacions - Feu un joc similar per per escrit. Dicteu cada paraula i feu que els nens lescriguin. Desprs de cada paraula i abans de la segent, animeu als nens a revisar-la i a corregir-la tot lletrejantla. Reforceu els encerts i feu que lactivitat sigui com un joc divertit. No feu ms de cinc paraules en un dia concret o el joc pot passar de ser divertit a massa costs. - Animeu els alumnes a utilitzar la seva conscincia fonmica i els coneixements de les lletres per escriure de forma independent, utilitzant paraules inventades (pseudoparaules) que lletregin. Anotacions i activitats addicionals

104

10

AVALUAR LA CONSCINCIA FONOLGICA

Aquest captol cont els procediments davaluaci per una valoraci de grup de la conscincia fonolgica. Ja que la fonologia t a veure amb els sons de la llengua, una avaluaci de grup amb paper i llapis podria semblar una mica estrany. No obstant aix, la recerca i lexperincia ha demostrat que una avaluaci daquestes caracterstiques pot, en efecte, captar de manera til els nivells generals de conscincia fonolgica dels nens petits. Aix mateix, en termes de temps, lavaluaci en grup s ms eficient si es compara amb lavaluaci individual. No obstant aix, en el parvulari es recomana avaluar els nens en grups que no siguin superiors a sis preferiblement en grups de dos o tres. Si sadministra la prova a tots els alumnes de la classe abans de fer servir el currculum, el mestre pot estimar objectivament el nivell inicial de conscincia fonolgica dels seus alumnes. Amb tot, pels nens de parvulari s aconsellable proporcionar ensenyament sobre la conscincia fonolgica abans de la prova. Aquesta avaluaci prvia s especialment valuosa pels mestres dels alumnes dels primers cursos o que presenten dificultats, ja que proporciona una guia per adaptar el temps i lesfor educatiu dacord amb les necessitats i els coneixements previs de lalumne. Encara que shaurien de provar les activitats clau fins i tot des del primer captol del programa per tal de garantir una comprensi del tot segura, el treball pot comenar en ferm en el captol que es correspongui amb el subtest on les puntuacions de lalumne comencen a caure (empitjorar). Lavaluaci es pot repetir amb tots els alumnes a intervals d1-2 mesos, i les puntuacions es poden utilitzar per controlar el progrs del grup. Novament, les puntuacions ms baixes del grup en qualsevol subtest indiquen, en general, que els nens haurien de tornar al captol corresponent del programa i a les activitats relacionades. Si es fa servir adequadament, lavaluaci tamb pot ajudar a identificar aquells individus amb dificultats fonolgiques. Aqu, no obstant aix, es fa necessria una advertncia. Moltes vegades els nens petits tenen dificultats a lhora descoltar i seguir ordres i, encara ms, amb la classe datenci, independncia i control metacognitiu que aquest tipus de proves exigeixen. A pesar del fet que aquesta avaluaci sha dissenyat de tal manera que, amb suport, supervisi i estmul, la majoria de nens poden respondre a aquestes demandes, les puntuacions individuals shaurien de tractar amb prudncia. Com a norma, una puntuaci alta indica que un nen progressa b en les capacitats avaluades. No obstant, un nen pot obtenir una puntuaci baixa en algun o tots els subtests per raons en absolut relacionades amb els seu contingut o objectiu. Aquells nens que tenen una realitzaci pobra en algun subtest shaurien de tornar a avaluar a travs dintervencions un a un. Quan es concreten dificultats, el nen hauria de rebre un suport especial fins que les superi (veure Torgesen i Bryant, 1994; Wagner i Torgesen, 1997). Cal tenir present, tamb, que la competncia i confiana dun nen a lhora de treballar amb jocs i materials rellevants s un indicador de comprensi i creixement ms vlid que la puntuaci obtinguda en qualsevol srie dtems tems de prova.

LA PROVA DAVALUACI La prova davaluaci cont sis subtests: 1. Identificar rimes 2. Comptar sllabes

105

3. Aparellar sons inicials 4. Comptar fonemes 5. Comparar la llargada de les paraules 6. Representar fonemes amb lletres La puntuaci mxima en cada tasca s de 5 punts, la qual cosa porta a una puntuaci mxima total de 30 punts. MATERIALS Cada ne hauria de tenir un llapis i un llibret de prova (fet del conjunt de formularis davaluaci de lalumne que es presenta en aquest captol), que inclou una coberta en la que el nen ha de posar el nom. Shauria de tenir una srie de pgines de demostraci (que es presenten en aquest captol), una cpia del llibret de lavaluaci i un llapis. EL PROCEDIMENT DAVALUACI Ladministraci de tota la prova dura uns 30 minuts o ms amb els nens de parvulari. Recomanem que la grandria total del grup que savalua no sigui superior als 15 nens pels primers cursos i de 6 a parvulari. Els grups ms grans solen ser difcils de portar en una situaci davaluaci. Tamb recomanem que, com a mnim, hi hagi dos mestres durant ladministraci de la prova. El fet dimplicar a un altre mestre ajuda a assegurar que els nens prestin atenci i segueixin ordres adequadament. A ms a ms, proporciona una valuosa oportunitat per comentar els resultats de lavaluaci aix com les implicacions i estratgies de seguiment. Les segents seccions ofereixen unes breus justificacions de cada un dels subtests i les instruccions per a la seva administraci.

106

IDENTIFICAR RIMES Per a la majoria de nens, lhabilitat didentificar rimes i produir rimes sembla que es desenvolupi sense ensenyament formal. Tot i aix, la recerca mostra que la sensibilitat a la rima s un indicador til dun nivell bsic i inicial de conscincia fonolgica (Lundberg, Olofsson i Wall, 1980; Mutter, 1994). s a dir, per apreciar la semblana entre les paraules mal i pal, el nen ha de prestar atenci no al significat de les paraules, sin als seus sons. Encara que una slida sensibilitat a la rima no porta automticament o directament a la conscincia fonolgica, la seva absncia suggereix lexistncia de dificultats i s suficient per justificar una resposta educativa. Descripci En el full de la prova hi ha 10 dibuixos. Per a cada dibuix de la columna esquerra, hi ha un altre dibuix en la pgina amb un nom que hi rima. La tasca del nen s mirar els dibuixos que rimen fent una lnia entre ells. Administraci Sha de comenar explicant que dues paraules rimen quan els seus finals sonen igual i proporcionar al nen diversos exemples de paraules que rimen: pot got sal pal pel cel Ajudar al nen a que pensi algunes rimes ms: Alg pot pensar amb una paraula que rimi amb nas? (per ex., pas, vas, cas, gas, mas) ... amb gos? (per ex., tos, dos, ros,) ... amb niu? (per ex., viu, riu, piu, diu) ... amb peu? (per ex., deu, seu, veu) Desprs sha daguantar la pgina de demostraci, que mostra dues columnes de dos dibuixos cada una, i assenyalar el primer dibuix de lesquerre: Podeu dir el nom daquest dibuix? S, s una rata. Ara mireu els dibuixos daquest costat de la pgina. En trobeu algun que rimi amb rata? Aixequeu la m si el trobeu. Molt b, bata i rata rimen. Escolta: rata ... bata. Per demostrar que aquests dos dibuixos rimen, els unir amb una ratlla Dibuixar una lnia entre els dos dibuixos, aguantant la pgina per assegurar-se que tothom ho veu i ho comprn. Desprs dirigir latenci dels nens cap a la part inferior, el dibuix de lesquerre: Aqu hi ha un dibuix dun plat. Veieu un altre dibuix que rimi amb plat? Aixequeu la m si ho sabeu. Molt b, plat i blat rimen. Escolteu: blat ... plat. Per demostrar que aquests dos dibuixos rimen , far una lnia entre ells. Demostrar-ho un altre cop, assegurant-se que tothom est atent:

107

Gireu la primera pgina del vostre llibret. Aqu hi ha 10 dibuixos. Cada dibuix de la columna de lesquerra rima amb un altre dibuix de la pgina. Busqueu les paraules que rimen i ajunteu-les amb una lnia. Abans de comenar, us dir els noms dels dibuixos. Assenyalar un dibuix cada vegada de dalt a baix i desquerra a dreta, dir el nom de forma clara i assegurar-se que tots els nens estan atents i comprenen: anell, galeta, llum, riu, maleta, mal, niu, ocell, sal, fum. Molt b. Ara comenceu a buscar les rimes. No us oblideu de dibuixar una lnia entre els dibuixos que rimen. Quan hgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me. Puntuaci Donar a cada nen un punt per cada dibuix que sha aparellat correctament, de manera que la puntuaci mxima possible s de 5.

108

COMPTAR SL.LABES La recerca mostra que lhabilitat de distingir les sllabes s ms fcil que lhabilitat de distingir els fonemes i, a ms, que generalment la conscincia sillbica sorgeix abans que la conscincia fonmica en el desenvolupament dels nens (Lundberg, Frost i Peterson, 1988). Aquest subtest avalua la conscincia fonmica dels nens. Aix es fa demanant als nens que comptin el nombre de sllabes de diferents paraules Descripci El full de la prova mostra cinc dibuixos, cada un amb una lnia en blanc per respondre. Els nens han dindicar el nmero de sllabes de cada una de les paraules dibuixades. Ho han de fer escrivint tantes ratlles en la lnia de resposta. Administraci Sha de comenar ensenyant als nens la manera de comptar el nmero de sllabes de les paraules. Es pica de mans mentre es diu cada una de les sllabes. Sha de fer la demostraci amb paraules que estan formades per dues sllabes (per ex., pas-ts, me-l, car-ter). Marcar les sllabes picant de mans. De manera semblant, algunes paraules de tres sllabes (per ex., pas-tilla, ma-le-ta. man-te-ga) shaurien de picar i comptar. Tamb shaurien de demostrar algunes poques paraules monosllabes (per ex., pot, m, sol). Desprs ensenyar la pgina de demostraci i assenyalar el primer dibuix: Mireu aquest dibuix. Qu s? S, s una porta. Ara diem la paraula poc a poc, sllaba per sllaba, i al mateix temps farem una ratlla vertical per cada sllaba que sentim: por-ta (el mestre fa una marca per a cada sillabes mentre les pronuncia) Molt b. Comptem-les (mestre i alumnes compten les marques), quantes nhi ha? S, dues, aquesta paraula t dues sillabes Un cop fet aix, pronuncia la paraula por-ta una vegada ms, assenyalant cada marca al mateix temps que dius la sllaba corresponent. Desprs dirigeix latenci dels nens cap al segent dibuix de la pgina de demostraci. Mireu el segent dibuix. Qu s? S s una papallona. Diguem junts la paraula, poc a poc, de manera que puguem sentir les sllabes i fer una marca per a cada sllaba: pa-pa-llo-na (I I I I). Comptem les marques, quantes nhi ha? S, quatre. Aquesta paraula t quatre sillabes Un altre cop, dir la paraula, papallona, sllaba per sllaba, assenyalant les marques al mateix temps. Ara demanar als nens que mirin la pgina de la seva prova. Qu penseu que heu de fer en aquesta pgina? S. Per cada dibuix intenteu calcular quantes sllabes hi ha en el nom del dibuix que veieu. Abans de comenar, dir el nom de cada dibuix.

109

Escolteu atentament: llapis, elefant, bicicleta, lla, papallona. Mireu si podeu comptar les sllabes de cada dibuix. Assegureu-vos de marcar el nmero de sllabes al costat del dibuix Quan hgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me. Puntuaci Donar 1 punt per cada paraula que sidentifiqui correctament. Daquesta manera, la puntuaci mxima possible s 5.

110

APARELLAR EL SO INICIAL La recerca ha demostrat que lhabilitat dexaminar si les paraules tenen el mateix so inicial s un primer aspecte crtic en el desenvolupament de la conscincia fonmica. Aquest subtest avalua aquesta habilitat. Es demana que els nens aparellin paraules que comencin amb el mateix so. Descripci El full de la prova mostra 10 dibuixos. A cada dibuix de la columna de lesquerra nhi correspon noms un de la columna de la dreta que comena amb el mateix fonema. Els nens han de relacionar els dibuixos que comencen amb el mateix so fent una ratlla entre ells. Administraci Mostrar la pgina de demostraci i assenyalar el dibuix superior del costat esquerre de manera que tothom el pugui veure. Mireu aquest dibuix. Aquest dibuix s un sac Quin s el primer so de la paraula sac? Aixequeu la m si ho sabeu. S, el primer so de sac s [ssss]: ssss-ac. Seguidament, dirigir latenci dels nens a la columna de dibuixos del costat dret de la pgina. Ara mireu els dibuixos daquest costat de la pgina. Podeu trobar un dibuix que comenci amb el mateix so que sac?. Si el trobeu aixequeu la m B. Sol comena amb el mateix so que sac. Escolta b: sss-ol... sss-ac. Ara dibuixem una lnia entre sac i sol que demostra que comencen amb el mateix so. Dibuixar una lnia entre els dos dibuixos mostrant la pgina per assegurar-se que tothom ho vegi i ho comprengui. Desprs dirigir latenci cap el dibuix inferior del costat esquerre. Aquest s el dibuix dun cuc. Quin s el primer so de la paraula cuc?. Aixequeu la m si ho sabeu S, el primer so de cuc s [k]: c-c-c-cuc. Dirigir latenci dels nens cap a la columna de dibuixos del costat de la pgina. Veieu algun dibuix que comenci amb el mateix so que cuc? S, cap comena amb [k]. Escolteu: c-c-c-cuc... c-c-c-cap. Dibuixar una lnia entre els dos dibuixos de manera que tots els nens puguin veure que el que sha fet. A continuaci, demanar als nens que vagin a la pgina de la prova. Assenyalar les diferents columnes i explicar el segent: Per a cada dibuix daquest costat, heu de trobar-ne un altre aqu (columna de la dreta) que comenci amb el mateix so, Quan trobeu un dibuix que comenci amb el mateix so, uniu-los amb una lnia. Abans de comenar, us dir el nom de cada dibuix. Assenyalar cada dibuix mentre es diu el nom, de dalt a baix i desquerra a dreta:

111

Escolteu b: lluna, vestit, pa, fulla, foc, gos, vaca, pasts, gat, llum. Busqueu els dibuixos que comencin amb el mateix so i uniu-los amb un aratlla. Quan hgiu acabat, deixeu el llapis i mireu-me. Molt b, podeu comenar. Puntuaci Donar a cada nen 1 punt per tots els dibuixos que saparellin correctament, de manera que la puntuaci mxima possible s de 5.

112

COMPTAR FONEMES Aquest subtest exigeix que els nens comptin el nmero de sons o fonemes de diferents paraules. La recerca ha demostrat que aquesta tasca est altament correlacionada amb altres tasques de la conscincia fonolgica. Tamb s un bon predictor del rendiment lector (Hoien, Lundberg, Stanovich i Bjaalid, 1995). Descripci La pgina de prova presenta cinc dibuixos, cada un seguit dun espai en blanc. Els nens han de comptar el nmero de fonemes de les paraules presentades per cada dibuix i indicar les seves respostes, posant marques en lespai de resposta en blanc. Administraci Mostrar la pgina de demostraci i assenyalar el primer dibuix: Aquest s un dibuix duna m. Digueu per vosaltres mateixos i molt a poc a poc la paraula m. I al mateix temps farem una marca per cada so que sentim: m-a.(s el nombre de fonemes, no el nombre de lletres el que ens interessa). Molt b. Comptem-les (mestre i alumnes compten les marques), quantes lletres hi ha? Si, dos, aquesta paraula t dos sons Un cop fet aix, es pronuncia la paraula m-a una vegada ms, assenyalant cada marca al mateix temps que es diu el so corresponent. Desprs, dirigir latenci dels nens cap al segent dibuix de la pgina de demostraci. Qu ens mostra el segent dibuix? S, el sol. Quants sons hi ha a la paraula sol? Fem-ho tots junts, posant una marca per a cada so: /s/.../o/.../l/. Comptem les marques. Molt b, tres. Aix doncs, la paraula sol, t tres sons. Desprs cal revisar-ho de nou, assenyalant cada marca a mesura que es diu el fonema que representa; /s/.../o/.../l/. A continuaci, demanar als nens que girin la pgina de la prova i continuar: Aqu hi ha dibuixos de cinc coses. Has dintentar marcar quants sons hi ha en el nom de cada dibuix. Abans de comenar, deixeu-me dir el nom dels dibuixos. Assenyalar cada dibuix mentre es pronuncia correctament el seu nom: Peu, xai, bra, sopa, pinta. Calculeu el nombre de sons de cada paraula fent una marca per a cada fonema i comptant-les. Quan acabeu, deixeu el llapis i mireu-me. Puntuaci Donar 1 punt per cada resposta correcta de manera que la puntuaci mxima possible s de 5.

113

COMPARAR LA LLARGADA DE LES PARAULES En aquesta tasca, els nens han de comparar dues paraules i decidir quina t el nombre ms gran de fonemes. Per sortir-sen b de la tasca cal que els nens ignorin el significat de les paraules i atenguin noms a la seva estructura fonmica. Descripci La pgina de la prova presenta cinc parelles de dibuixos. Per cada grup, els nens han dencerclar el dibuix que representa la paraula amb ms fonemes. Administraci Mostrar la pgina de demostraci i assenyalar la primera parella d dibuixos: Mira la primera parella de dibuixos. Sn ou i plou. He dencerclar el dibuix que tingui ms sons. Quin daquests dibuixos haur dencerclar? Aixequeu la m si ho sabeu. Diguem a poc a poc les dues paraules i comparem-les; ou.../o/.../u/. Quants sons t ou? S, dos, Ara fem-ho amb plou: /p/.../l/.../o/.../u/ Quants sons t plou? S, quatre?. Aix doncs, quin dibuix haur dencerclar? Quin t ms sons? Molt b, plou t ms sons que ou. Escolta b: ou...plou. Assegurat que tothom presta atenci i encercla el dibuix de plou. Desprs repetir la demostraci amb la segona parella de dibuixos. Mireu la segona parella de dibuixos. Una mostra un bra i laltra mostra un vas. He dencerclar el dibuix que tingui ms sons. Quin daquests dos dibuixos haur dencerclar? Aixequeu la m si ho sabeu. Digueu a poc a poc les dues paraules i compareu-les: bra.../b/.../r/.../a/...//. Quants sons t bra? Quatre. Ara fem-ho amb vas: /v/.../a/.../s/. Quants sons t vas? Tres. Aix doncs. quin dibuix haur dencerclar? Quin t ms sons? Molt b, bra t ms sons que vas. Escolta b: bra...vas. Desprs demanar als nens que passin a la pgina de la prova. Aqu hi ha cinc parelles de dibuixos. Per cada parella heu dencerclar el dibuix que tingui ms sons. Primer de tot us dir els noms: m-mal; pala-pa; ull-bull; foc-foca; trenautobs, gos-os. Recordeu, per cada parella encercleu aquells noms que tinguin ms sons.

Puntuaci: Donar 1 punt per cada parella que es resolgui correctament, de manera que la puntuaci mxima s de 5.

114

REPRESENTAR ELS FONEMES AMB LLETRES Aquesta tasca final exigeix que els nens combinin la seva conscincia fonmica amb el coneixement de les lletres per tal descriure les paraules de manera independent. Ja que el que interessa s la comprensi que t el nen del principi alfabtic, totes les paraules impliquen combinacions so-grafia directes i simples. La comprensi de lalfabet est fortament relacionada amb laprenentatge de la lectura (Hatcher, Hulme i Ellis,1994). Descripci El full de la prova presenta cinc dibuixos i es demana als nens que escriguin el nom de cada un dells. Administraci Mostrar el la pgina de demostraci i assenyalar el primer dibuix. Aqu hi ha u dibuix duna m. Sabeu com sescriu m? Fem-ho tots junts? Primer de tot diem poc a poc la paraula m, so per so: /m/ /a/. Quin s el primer so? Aix doncs, quina lletra hem descriure primer? Assegurant-se que tots els nens presten atenci, sescriu la lletra m a lespai que hi ha al costat del dibuix de la m. Molt b. Quin s el segon so de la paraula m. Escolteu atentament; /m/ /a/. Quin s el segon so? Molt b, la /a/. Quina lletra hem descriure?. Afegir la lletra a i desprs, desquerra a dreta i a mesura que es van senyalant les lletres, es llegeix tota la paraula. A continuaci, es demana als nens que vagin a la pgina de la prova. Abans de comenar, es diu el nom de tots els dibuixos: Sol - ou - plat - -pot - rei Puntuaci: Cada paraula sha de puntuar com a correcta o incorrecta. Daquesta manera, la puntuaci mxima s de 5 punts. Tot i aix, el resultat daquest subtest es podria tornar a puntuar per tal danalitzar el grau de codificaci de paraules per s mateix. Amb aquesta finalitat, es podria donar 1 punt per cada so que es representa correctament, sempre i quan no es violi lordre desquerra a dreta. Per exemple: 4 punts 3 punts 2 punts 1 punt plat pat, pla pl, pa, pt p

Si es puntua daquesta manera, el nombre mxim de punts en aquest subtest s de 17. Caldr revisar les puntuacions dels nens per identificar qui presenta un retard significatiu respecte als seus companys de cara a que pugui rebre un ajut especial.

115

INTERPRETACI DELS RESULTALTS Al final de cada subtest es donen les instruccions per a la puntuaci. Per valorar les necessitats educatives generals dels alumnes, cal determinar la seva puntuaci mitja en cada subtest. Per determinar la puntuaci mitja dun subtest, sumar les puntuacions de cada nen que ha realitzat aquell subtest i desprs dividir-ho pel nmero de nens que han realitzat la prova. Cal tenir present que la puntuaci mxima a cada subtest s de 5.0. Si la puntuaci mitja dels vostres alumnes en qualsevol subtest s inferior a 4.0, shauria de revisar la secci corresponent del currculum. Si la puntuaci promig dels vostres alumnes s inferior a 3.0, la secci corresponent del programa justifica una atenci ms seriosa. A ms, si un nen t una puntuaci de 2 o ms punts per sota de la mitja de la classe, cal trobar temps per descobrir si necessita ajuda o prctica addicional.

116

TEST DE CONSCINCIA FONOLGICA

117

Identificar rimes: Pgina de demostraci del mestre

118

Identificar rimes: Full de prova de lalumne

119

Comptar sl.labes: Full de demostraci del mestre

120

Comptar sl.labes: Full de prova de lalumne

121

Aparellar el so inicial: Pgina de demostraci del mestre

122

Aparellar el so inicial: Full de prova de lalumne.

123

Comptar fonemes: Pgina de demostraci del mestre

124

Comptar fonemes: Full de prova de lalumne

125

Comparar la llargada de les paraules: Pgina de demostraci del mestre

126

Comparar la llargada de les paraules: Full de prova de lalumne.

127

Representar els fonemes amb lletres: Pgina de demostraci del mestre

128

Representar els fonemes amb lletres: Full de prova de lalumne

129

APNDIX A.

SMBOLS FONTICS I CLASSIFICACI DELS SONS EN CATAL

Grafies Exemples de paraules segons la posici del so Inicial Inicial/ Medial Medial CCV VCV VCCV VCCV peix balc tap qu gu didal cuc quiosc quadre guix gbia forquilla vaca prim llapis planxa abric gbia blanc trompeta aixeta quadre crost bicicleta bolgraf regle fregall flam -----didal xocolata jaqueta guila fregall semfor cova trompeta selva vestit gurdia balc forquilla cinquanta vingui cargol confit advocat canvi selva servei pinzell esmorza ambulnci a jersei llenol albergnia taronja planxa --------------------ratlla enlaire enraona -----armari carnisser ambuln cia llenol --------------------balc -----cargol vestit explica lla llapis injecci taxi capsa dissabte
11

Taula 1. Sons consonntics en catal

Sons consonntics

Final VC tap tub ganivet fred cuc cstig bolgraf VCC serp amb font port quiosc blanc fang llarg bolgrafs

Oclusius

[p] [b] [t] [d] [k] [g]

Lletre s p b v t d c q x g f v

Dgraf s

Fricatius

[f] [v]
12

[z] [s]

z s c s

zero ss cirera semfor

-----------

trapezi ase bicicleta tassa plaa

-----descal

[ ] [] Africats [d] [t] [ts] [dz] [] [l] [r] [r] [m] [n] [ ]

g j x

ig ix tg tj tx (ts) (dz) ll l.l rr

gerro jaqueta xocolata ---------------------lla lila regle -----mitj nen nyap

--------------------------------------planxa -----abric prendre ----------------

pluges pijama aixeta mixet metge mitj cotxe potser horitz forquilla ambulncia putxinel.li gerro cirera pijama albergnia muntanya

lleig mig guix peix --------------------pinzell cargol -----semfor flam nen bony

------

-----despatx gots ulls pals -----carn flams carn anys

Laterals Vibrants Nasals

l r r m n

ny

11

Exemples extrets de MATA, M. (1980): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bsic catal. AAPSA Rosa Sensat. Barcelona En el catal central tarragon.

12

130

[ ]

(nc) (ng)

------

------

------

------

------

------

banc fang

V indica qualsevol vocal; C indica qualsevol consonant;

C indica la consonant analitzada

Taula 2. Classificaci dels sons consonntics

13

13

Taules extretes del libre de text: AGULLO, MA., ARENY, M., RICO, A. TERUEL, ME. (1987): Lengua Catalana PUNTAL-1.BUP 1er. Barcelona. Ed. Vicens Vives.

131

Taula 3. El sistema voclic catal

14

14

Taules extretes del libre de text: AGULLO, MA., ARENY, M., RICO, A. TERUEL, ME. (1987): Lengua Catalana PUNTAL-1.BUP 1er. Barcelona. Ed. Vicens Vives.

132

Taula 4. Sons voclics en catal

Sons voclics [a ] [ ] [ e] [ ] [i] [ ] [o ] [u ] a e e a e i o o u

Grafies

Exemples de paraules segons la posici del so voclic Inicial Medial Final any ta p m m el caf euga serp t elefant balc poma llenol pare indi crit ciri os sol tro s Llop bast forquilla ungla muntanya blau

133

Taula 5. Quadre de lEvoluci Fonolgica en catal. Elaborat per Laura Bosch (1987)

Apndix B.

CALENDARI SUGGERIT PER A PREESCOLAR

134

A continuaci es suggereix un calendari per progressar amb les activitats en la vostre classes de lEtapa Infantil. Si us plau, recordeu que noms s un suggeriment. Com que les activitats estan seqenciades per dificultat, cal mantenir lordre suggerit en la seva introducci. Amb tot, caldr que el ritme en que vosaltres ho introduu sadapti a les dificultats i necessitats dels vostres alumnes. A mesura que es vagi desenvolupant cada activitat, s necessari que observeu els vostres alumnes atentament per determinar el nivell dinters i comprensi de cadascun dells. Apart daix, el calendari suggerit recull la metodologia tradicional per introduir, practicar, ampliar i revisar una activitat. Recomanen que les activitats es repeteixin sovint, fins i tot quan sofereixin les noves activitats. En aquest sentit, trobareu que els vostres nens presenten diferents necessitats. Quan ms varieu les activitats ja conegudes i incrementeu la seva complexitat, ms interessats i estimulats continuaran els nens ms avanats. I mentre, podreu donar un suport extra i practicar ms amb els que ho necessitin. Hem intentat repartir les activitats entre els tres nivells de P3, P4 i P5 suggerint les activitats que es poden variar cada dues setmanes. En general, a P3 shaurien de treballar els Jocs dEscoltar i les Rimes i iniciar la noci de Paraules i Frases; a P4 caldria desenvolupar els Jocs amb Paraules i Frases i Conscincia de Sl.laba i a P5 els jocs amb els Sons inicial i Final i Fonemes amb la introducci el darrer trimestre de les grafies. Finalment, a primer de Cicle Inicial es treballaria la correspondncia fonema-grafema i el lletreig. Sempre, i en funci dels alumnes es podr comenar repassant les activitats del darrer trimestre del nivell anterior o introduir, el darrer trimestre, les activitats del primer trimestre del segent nivell. A les pgines 136 i 137 trobareu un imprs amb el llistat de les activitats perqu pogueu fotocopiar-lo i utilitzar-lo en la planificaci i seguiment de les activitats que introduu i reviseu.En aquest sentit, podeu tenir a la vista la freqncia en que heu repetit cada activitat. Aix, conjuntament amb el vostre registre diari dels alumnes, podreu tenir constncia de la periodicitat en que heu introdut noves activitats i quan heu repetit o modificat les antigues.

Exemple dactivitats que es poden fer durant P3 Setmana 1 (octubre) Setmana 3 3A 4A 3A 3B 4A 3B 3C 4B 4A 3B 3D 3D 3A 3C 3E 4B 4C Escoltant sorolls Poesies, canons i cantarelles Escoltant sorolls Escoltant seqncies de sons Poesies, canons i cantarelles Escoltant seqncies de sons Patufet, on ets? Contes/histries rimades Poesies, canons, cantarelles Escoltant seqncies de sons Amagant el despertador Amagant el despertador Poesies, canons, cantarelles Patufet, on ets? Qui diu qu? Contes/histries rimades Emfasitzant rimes a travs del moviment

Setmana 5 (novembre)

Setmana 7

Setmana 9 (desembre)

Setmana 11

135

Setmana 13 (gener) Setmana 15

4B 3F 4C 4A 3C 3E 4A 3F 3G 3C 4B 4A 3G 4B 4A 3H 4B 4C 3E 3I 4A 4D 3H 4B 3F 4A 3G 4B 4C 3I 3I 4B 4D 3G 4A 3C 3I 4D 4A

Histries rimades Xiuxiuejar el nom Emfasitzant rimes a travs del moviment Poesies, canons, cantarelles Patufet, on ets? Qui diu qu? Poesies, canons, cantarelles Xiuxiuejar el nom El joc dels disbarats (sense sentit) Patufet, on ets? Contes/histries rimades Poesies, canons, cantarelles El joc dels disbarats (sense sentit) Contes/Histries rimades Poesies, Canons, Cantarelles El joc del telfon (joc del xiuxiueig) Contes/Histries rimades Emfasitzant rimes a travs del moviment Qui diu qu? Recordes? (Seqncia dordres) Poesies, canons, cantarelles Paraules rimades El joc del telfon (joc del xiuxiueig) Contes/Histries rimades Xiuxiuejar el nom Poesies, canons, cantarelles El joc dels disbarats (sense sentit) Contes/Histries rimades Emfasitzant rimes a travs del moviment Recordes? (Seqncia dordres) Recordes? (Seqncia dordres) Contes/Histries rimades Paraules rimades El joc dels disbarats (sense sentit) Poesies, canons, cantarelles Patufet, on ets? Recordes? (Seqncia dordres) Paraules rimades Poesies, canons, cantarelles

Setmana 17 (febrer)

Setmana 19

Setmana 21 (mar)

Setmana 23

Setmana 25 (abril)

Setmana 27

Setmana 29 (maig)

Setmana 31

Setmana 33 (juny)

Setmana 34

Setmana 35

Exemple dactivitats que es poden fer durant P4

136

Setmana 1-4 (octubre) Setmana 5 (novembre)

Repassar activitats anteriors 4B Contes/Histries rimades 5C Escoltant paraules en frases 6A Picant noms 4A 3H 4E 4B 6A 4C 4A 5C 4G 4A 5C 3I 4B 4G 5D 4A 3G 6B 4B 6A 5D 4A 4G 6C 4B 3I 5D 4H 3G 5C 4B 6A 7E Poesies, canons, cantarelles El joc del telfon (joc del xiuxiueig) Fem rimes! Contes/Histries rimades Picant noms Emfasitzant rimes a travs del moviment Poesies, canons, cantarelles Escoltant paraules en frases Rimes amb accions Poesies, canons, cantarelles Escoltant paraules en frases Recordes? (Seqncia dordres) Contes/Histries rimades Un vaixell carregat de... Exercicis amb paraules curtes i llargues Poesies, canons, cantarelles El joc dels disbarats (sense sentit) Traient una cosa de la capsa Contes/Histries rimades Picant noms Exercicis amb paraules curtes i llargues Poesies, canons, cantarelles Rimes amb accions El successor del rei o de la reina Contes/Histries rimades Recordes? (Seqncia dordres) Exercicis amb paraules curtes i llargues El llibre de rimes El joc dels disbarats (sense sentit) Escoltant paraules en frases Contes/Histries rimades Picant noms Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi)

Setmana 7

Setmana 9 (desembre)

Setmana 11

Setmana 13 (gener)

Setmana 15

Setmana 17 (febrer)

Setmana 19

Setmana 21 (mar)

Setmana 23

Setmana 25 (abril)

Setmana 27

Setmana 29 (maig)

7E Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi) 6D Escoltar primer, mirar desprs 5D Exercicis amb paraules curtes i llargues 4B Contes/Histries rimades

Setmana 31

137

5E 7F Setmana 33 (juny) 7F 4H 3I Setmana 35 4H 7E 7F

Paraules en i fora de context Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) El llibre de rimes Recordes? (Seqncia dordres) El llibre de rimes Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi) Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi)

Exemple dactivitats que es poden fer a P5 Setmana 1 (octubre) 7C 7E 7F 7D 6B 5C 4H 7F 3H 4B 5E 4G 4H 7D 7G 8A 4E 8A 8B 7D 8B 7G 4A 7F 8B 4E Setmana 19 7D 8C 6A Trobant coses: fonemes inicials Parelles de paraules I: Treure un so (anlisi) Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) En qu estic pensant Traient una cosa de la capsa Escoltant paraules en frases El llibre de rimes Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) El joc del telfon (el joc del xiuxiueig Contes/Histries rimades Paraules en i fora de context Rimes en accions El llibre de rimes En qu estic pensant Diferents paraules, el mateix fonema final Paraules de dos sons Fem rimes! Paraules de dos sons Paraules de tres sons En qu estic pensant Paraules de tres sons Diferents paraules, el mateix fonema final Poesies, canons, cantarelles Parelles de paraules II: Afegir un so (sntesi) Paraules de tres sons Fem rimes! En qu estic pensant Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials Picant noms

Setmana 3

Setmana 5 (novembre)

Setmana 7

Setmana 9 (desembre)

Setmana 11 Setmana 13 (gener)

Setmana 15

Setmana 17 (febrer)

138

Setmana 21 (mar)

8C Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials 8D Grups consonntics: Afegint i traient sons medials 4G Rimes amb accions 6B 8B 4B Traient una cosa de la capsa Paraules de tres sons Contes/Histries rimades

Setmana 23

Setmana 25 (abril)

8C Grups consonntics: Afegint i traient sons inicials 8D Grups consonntics: Afegint i traient sons medials 7C Trobant coses: fonemes inicials 8B 7I Paraules de tres sons La teranyina

Setmana 27

Nota: Les altres setmanes es pot aprofundir en el treball de treure i afegir sons inicials, finals o medials o exercitar la correspondncia so-grafia (Vegis el captol Introducci de les lletres i al lletreig). Cas que calgui reforar laprenentatge dalgun alumne es pot impartir aquest programa seguint aquestes orientacions, en vuit mesos, amb una dedicaci diria de uns 15 a 20 minuts.

139

Apndix C. CALENDARI SUGGERIT PER A PRIMER GRAU DE CICLE INICIAL

El que segueix a continuaci s noms un suggeriment de com es poden planificar i distribuir .es activitats. A primer de Cicle Inicial, el programa est pensat per treballar-lo de la mateixa manera que a Preescolar excepte de que es fa molt ms rpid i les noves activitats sintrodueixen ms rpidament. Com en Preescolar les activitats sintrodueixen, es practiquen, samplien i es revisen. Amb tot no es fan amb tanta freqncia ni duren tant de temps. La durada del temps que es dediqui amb les primeres activitats descoltar i rimar i al concepte de paraules i frases dependr de les necessitats del desenvolupament que presentin els nens de la vostra classe. Com en el calendari de Preescolar, es convenient treballar-ho diriament durant aproximadament uns 15 minuts i dedicar-hi un temps predeterminat cada dia. Per ser utilitzat a primer, no obstant es pot reduir a un trimestre enlloc dels vuit mesos del Preescolar. Per lgicament, depenent del nivell dels alumnes i del seu progrs es podria necessitar ms temps. Amb tot, assegureu-vos que els vostres alumnes han aconseguit un nivell adequat de conscincia fonmica abans de que passin a un aprenentatge ms formal de la lectura i dels grafemes; no estalvieu temps volent anar massa de pressa. Per la majoria dalumnes de primer, podeu abreviar els jocs descoltar i passar als jocs de rimes cantarelles i poesies sense ms demora. Si els nens han treballat amb uns llibres de contes rimats al Preescolar, podreu comenar per aqu. Utilitzar textos familiars permet al nen a centrar-se en lactivitat. Per sigui quin sigui lobjectiu, escolliu aquells jocs que siguin ms apropiats pels vostres alumnes i sentiu-vos lliures dampliar-los o ferlos ms complexes segons les necessitats. Amb tot cal que tingueu en compte la seqncia de les activitats. Setmana 1 3B 3H 4C 4A 3I 4D 4B 5A 3G 5A 4A 3I 4B 4E 5A 5B 3G 4F Escoltant seqncies de sorolls El joc del telfon (el joc del xiuxiueig) Emfasitzant rimes a travs del moviment Poesies, canons, cantarelles Recordes (seqncia dordres) Paraules rimades Contes/Histries rimades Introduint la idea de frase o oraci El joc dels disbarats (sense sentit) Introduint la idea de frase o oraci Poesies, canons, cantarelles Recordes (seqncia dordres) Contes/Histries rimades Fem rimes! Introduint la idea de frase o oraci Introduint la idea de paraula El joc dels disbarats (sense sentit) Un vaixell carregat de...

Setmana 2

Setmana 3

Setmana 4

Setmana 5

Setmana 6

140

Setmana 7

5B 4B 4G 5C 3H 4H 5C 4H 4C 5D 5E 4B 5D 4H 6A 6A 5E 6B 5E 4B 5C 6D 3G 4H 6D 4F 7A

Introduint la idea de paraula Contes/Histries rimades Rimes amb accions Escoltant paraules en frases El joc del telfon (el joc del xiuxiueig) El llibre de rimes Escoltant paraules en frases El llibre de rimes Emfasitzant rimes a travs del moviment Exercicis amb paraules curtes i llargues Paraules en i fora de context Contes/Histries rimades Exercicis amb paraules curtes i llargues El llibre de rimes Picant noms Picant noms Paraules en i fora de context Traient una cosa de la capsa Paraules en i fora de context Contes/Histries rimades Escoltant paraules en frases Escoltar primer, mirar desprs El joc dels disbarats (sense sentit) El llibre de rimes Escoltar primer, mirar desprs Un vaixell carregat de... Endevina qui s

Setmana 8

Setmana 9

Setmana 10

Setmana 11

Setmana 12

Setmana 13

Setmana 14

Setmana 15

Nota: A continuaci es poden treballar les activitats dels captols 8 i 9 alternant-les amb les activitats de lectura i escriptura.

141

142

143

Apndix D

1. CANONS
1.1. LANY DEL REFRANY
Mes de gener Mes de febrer Febrer vents Cara de gos Aquests s lany Lany del refrany. El mar marot Mata qui pot Abril finat Fred acabat Aquest s lany Lany del refrany. I quan ve el maig Les flors a raig Al mes de juny La fal al puny Aquests s lany Lany del refrany. Pel juliol La forca al coll Quan s agost Ja bull el most Aquests s lany Lany del refrany. Setembre ve i s carbasser Octubre mort Pomes a lhort Aquest s lany Lany del refrany. Novembre humit Et far ric Desembre veus? Any nou als peus Aquests s lany Lany del refrany.

(Francesc Bofill)

Paraules mgiques: gener, febrer, vents, gos, any, refrany, marot, pot, finat, acabat, maig, raig, juny, puny, juliol, coll, agost, most, ve, carbasser, mort, hort, humit, ric, veus, peus.

144

 1.2. ARRI, ARRI, TATANET/CAVALLET Arri, arri, tatanet/cavallet, Que anirem a Sant Benet Comprarem un panellet, per dinar, per sopar per en/la (nom del nen/a) no nhi haur. Paraules mgiques: tatanet/cavallet, Benet, panellet, sopar, haur.

1.3. BIM, BOM Bim, Bom Les campanes de Salom Toquen a festa i fan Bim, Bom Bim, Bom. Paraules mgiques: dong, Salom.

145

 1.4. LES CAMPANES Ding, dong, ding, ding, dong! Les campanes fan ding dong.

Ding, dong, ding, ding, dong!

I desperten a tothom.
(F. Bofill, A. Puig i F. Serrat)

Paraules mgiques: dong, tothom.

1.5. CARGOL TREU BANYA Cargol, treu banya Puja a la muntanya Cargol, treu vi Puja al muntany Cargol, treu banya Puja a la muntanya Cargol bover Jo tamb vindr

Paraules mgiques: banya, muntanya, vi, muntany, bover, vindr

146

 1.6. CONILLETS, A AMAGAR Conillets, a amagar, a amagar, Que la llebre s a caar De nit i de dia Cala foc a la masia Cala foc al forn Quantes hores sn? - Les set.../ Les deu... - Una, dues, tres, quatre,... - Conillets, esteu ben amagadets - S! - Amagueu-vos b Que la llebreta ve! - Que vingui - Mireu que la llebreta sala! - Que salci! Conillets, sortiu, sortiu que la llebre ja s al niu. Paraules mgiques: amagar, caar, dia, masia, forn, sn, sortiu, niu.

147

 1.7. LA COQUETA EN SUCRE Qui la ballar La coqueta amb sucre Qui la ballar Eixerit ser Balli-la vost Senyor/a (nom nen/a) Balli-la vost que la balla b! Jo lan vull ballar La coqueta en sucre ja lan vull ballar Que lan s ballar

Paraules mgiques: ballar, ser, vost, b.

1.8. LERI Leri s rod Cap per avall Un raspall Leri T calor Massa pell Sols per a ell! Leri No t por Quan ve el gat Lha punxat (F. Bofill, A. Puig, F.Serrat)

Paraules mgiques: eri, rod, avall, raspall, calor, pell, ell, por, gat, punxat.

148

 1.9. ESCARABAT BUM, BUM Escarabat bum, bum Posa-hi oli, posa-hi oli, Escarabat bum, bum Posa-hi oli en el llum. Si en el llum no nhi ha A lescalfeta, a lescalfeta Si en el llum no nhi ha A lescalfeta nhi haur Paraules mgiques: bum, llum, ha, haur.

1.10. EL GEGANT DEL PI El gegant del Pi Ara balla, ara balla El gegant del Pi Ara balla pel cam. El gegant de la Ciutat Ara balla, ara balla El gegant de la Ciutat Ara balla pel terrat

Paraules mgiques: Pi, cam, Ciutat, terrat.

149

 1.11. LA LLUNA La lluna, la pruna, vestida de dol, el pare la crida, la mare la vol. La lluna, la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare tamb.

Paraules mgiques: lluna, pruna, dol, vol, mariner, tamb.

1.12. LA MASOVERA La masovera sen va al mercat (bis) El mercat s el dilluns El dilluns en compra llums. Llums! Oh lai la, la masovera, la masovera Oh lai la, la masovera sen va al mercat El dimarts en compra naps. El dimecres compra nespres El dijous en compra nous El divendres, faves tendres El dissabte tot sho gasta El diumenge tot sho menja Paraules mgiques: dilluns, llums, dimarts, naps, dimecres, nespres, dijous, nous, divendres, tendres, dissabte, gasta, diumenge, menja.

150

 1.13. EL MOSQUIT Un mosquit Eixerit Si has badat Tha picat Ui, ui, ai, ai Ui, ui, ai.

(F. Bofill, A. Puig i F. Serra)

Paraules mgiques: mosquit, eixerit, badat, picat.

1.14. OLLES, OLLES, DE VI BLANC Olles, olles de vi blanc Totes sn plenes de fang, De fang i de maduixa, Gira la cuixa Qui es girar La (nom del nen/nena) ser Paraules mgiques: blanc, fang, maduixa, cuixa, girar, ser.

151

 1.15. PEDRA, PEDRETA Pedra, pedreta, Ben rodoneta Tirolirol Tiroliroleta Paraules mgiques: pedreta, rodoneta, tiroliroleta.

1.16. PEIX, PEIXET Peix, peixet De la canya, de la canya. Peix, peixet De la canya al sarronet Paraules mgiques: peixet, sarronet.

152

 1.17. PLOREU, PLOREU, NINETES Ploreu, ploreu, ninetes Que el ruc est malalt T mal a la poteta I el ventre li fa mal No pot menjar civada sin pinyons pelats no pot dormir a lestable sin amb coixins daurats

Paraules mgiques: malalt, mal, pelats, daurats

1.18. PLOU I FA SOL Plou i fa sol Les bruixes es pentinen Plou i fa sol Les bruixes porten dol Paraules mgiques: sol, dol

153

 1.19. EL RUQUET VALENT

El ruquet valent Porta carga, porta carga El ruquet valent Porta carga i no sen sent Quan sen sentir la cargueta, la cargueta Quan sen sentir La cargueta tirar.

Paraules mgiques: valent, sent, sentir, tirar.

1.20. LA SARDANA DE LAVELLANA La sardana de lavellana Pica de peus i balla de gana La sardana de Ripoll Mata la pua i deixa el poll. Paraules mgiques: avellana, gana, Ripoll, poll.

154

 1.21. TOTS ELS OCELLS QUE CANTEN Tots els ocells que canten sense por, samaguen quan arriba el caador. Ai caador que bades, no era ell, escolta b com canta cada ocell. Paraules mgiques: por, caador, ell, ocell.

1.22. EL TREN Tuut, tuuut Xic, xec, xac, xuc Xic, xec, xac, xuc (bis) Ja surt el tren Fent un xiulet Haig de comprar El meu bitllet. Tuut, tuuut, xic, xex, xac, xuc xic, xec, xac, xuc (bis) Ja marxa el tren a poc a poc No fugis, tren Que jo no hi sc

Paraules mgiques: tuut, xuc, xiulet, bitllet, poc, sc.

1.23. TRINCO, TRINCO, DE PUNTETES

155

Trinco, trinco, de puntetes, No us mulleu les sabatetes, Trinco, trinco de talons, No us mulleu els sabatons

(caminar de puntetes) (caminar de talons)

Paraules mgiques: puntetes, sabatetes, talons, sabatons.

156

2. CANTARELLES

2.1. AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa Plou i neva, plou i neva Ai, quin fred que fa Plou i neva i nevar Paraules mgiques: fa, nevar

2.2. AL LLIT

Al llit, al llit! De seguida al llit La lluna ha sortit Correm tots cap al llit Paraules mgiques: llit, sortit

2.3. CAMPANETA LA NING-NING

Campaneta la ning-ning Jo lamago, jo lamago Campaneta la ning-ning Jo lamago i no la tinc Paraules mgiques: ning, tinc.

2.4. DALT DEL COTXE HI HA UNA NINA

Dalt del cotxe Hi ha una nina Que repica Els cascavells Trenta, quaranta Lametlla amarganta Pinyol madur Ves-ten tu Si tu no ten vas Nero, nero, nero Si tu no ten vas Nero, nero, nas Paraules mgiques: quaranta, amarganta, madur, tu, vas, nas

157

2.5. LA GALLINA PONICANA

La gallina ponicana Pon un ou cada setmana Pon-nhi un Pon-nhi dos Pon-nhi tres Pon-nhi quatre Pon-nhi cinc Pon-nhi sis Pon-nhi set Pon-nhi vuit Pon-nhi nou Pon-nhi deu, La gallina de la Seu Diu que amaguis aquest peu! Paraules mgiques: ponicana, setmana, deu, Seu, peu.

2.6. PLEGAT, PLEGAT, PAPERET

Plegat, plegat, paperet

Que farem un ocellet.

Plegat, plegat, paper Que farem un ocell Paraules mgiques: paperet, ocellet, paper, ocell.

158

2.7. LA PORTA

Nyic, nyec, nyic, nyec

Tanca la porta, tanca la porta Nyic, nyec, nyic, nyec

Tanca la porta que tinc fred!

Paraules mgiques: nyec, fred

2.8. RALET, RALET

Ralet, ralet, Paga dineret Paraules mgiques: ralet, dineret

2.9. SI LA BARQUETA ES TOMBA

Si la barqueta es tomba Nena no tinguis por Ala la corda enlaire I fes un salt rod Paraules mgiques: por, rod

2.10. UNI, DORI

Uni, dori Teri, quatori, Mata la veri Viri, viron Compte-les b Que dotze sn Paraules mgiques: dori, quatori, viron, sn

159

3. POESIES

3.1. LABELLA

Abelleta vola Per la farigola Abelleta vola Pel farigolar

JACINT VERDAGUER

3.2. ADMIREM LA FANTASIA

Admirem la fantasia Del pollastre cantador Que fa de despertador Per la gent de la masia

3.3. AI, QUIN FRED QUE FA!

Ai, quin fred que fa! Tinc les cames enrampades, Tinc les mans encarcarades, Tinc el nas fet un gla... Si aix dura no s pas... Ai, quin fred que fa! Jo no el puc pas aguantar!

JOSEP CARNER

3.4. NEC I OCA

Un nec i una oca Damunt duna roca Embullen la troca i toca a qui toca Ni lnec s soca que sembli una lloca ni loca s tan oca que arribi a tanoca

MIQUEL DESCLOT

3.5. ARA ARRIBA CARNESTOLTES

Ara arriba Carnestoltes Tots sortim a donar voltes Ens posem una disfressa Cantem, ballem i fem fressa.

160

 3.6. EL CARGOL
On vas cargol tan carregat? Duc la casa o el terrat!

3.7. EL COLOM
Si algun cop feu la lloana Del colom que vola tant Digueu sense cap recana Que s simptic i elegant.

3.8. LES FORMIGUES

Les formigues trafagueres, bellugoses i feineres, que caminen en fileres, arrepleguen a lestiu les llavors escadusseres que han pispat a les garberes; les traginen per dreceres i les guarden dintre el niu.

3.9. EL GRILL
A la nit, ric ric Dins del prat, rac, rac. Al grill sap, ric, ric Que s molt tard, rac, rac.

3.10. GRILLET FREDOLIC

Grillet fredolic Que dins la nit bruna Dius amb ton ric-ric Canons a la lluna

ANTONI NAVARRO

161

 3.11. JA VE LA PRIMAVERA
Ja ve la primavera Rossinyolet canteu Les flors estan obertes Veniu i oloreu, correu. Una rosa, mig desclosa un clavell que ns de bell, la violeta petita La tulipa cap de pipa Veniu i oloreu!

3.12. LA LLUNA, LA PRUNA

La lluna, la pruna I el sol mariner Les barques sallunyen Pintades de verd Pintades de blau Pintades de blanc La plata, lescata La pota del cranc.

OLGA XIRINACH

3.13. PETITA I GENTIL

Sc petita, sc gentil Sempre arribo el mes dabril. Mhe posat noms per joc Un barret que s gran i s groc. Pels pradells em trobareu Mussenyora, quan passeu Mireu b dessota el peu. 3.14. EL ROSSINYOL Un arbre grandis A la vora dun rierol Va veure passar ufans Un petit rossinyol. El rossinyol cantava tan b Que alegrava el masover El masover molt content Ho deia a tota la gent

162

4. RIMES/ DITES/ EMBARBUSSAMENTS

A la taula i al llit, Al primer crit. Adu-siau que s tard i vol ploure I el ruc no es vol moure Avellanes, ametlles i figues Sn bones amigues. Dotze gallines i un gall Mengen tant com un cavall. Marieta vola, vola, tu que portes camisola. Gos i gat, aquest conte sha acabat. Gat i gos aquest conte sha fos.

I van ser felios i van menjar anissos.

Papallona, baixa del cel Que et donar pa amb mel. Qui menja sopes, se les pensa totes. Si tens set, beu a galet. Sota la boteta hi ha una rateta ben petiteta; que petiteta que s la rateta que hi ha sota la boteta. Tinc un confit, a la punta del dit. Pel gener Tanca la porta i seu al braser. Febrer el curt, Si entra dolent, pitjor en surt. Mar, marot Mata la vella vora del foc. Abril, Aiges mil. Pel maig Cada dia un raig. El juny, La fal al puny. Juliol, Lamo del sol. A lagost, De seguida s fosc. Setembre v I s carbasser Si a loctubre plou El rovell es mou. Novembre humit Et far ric El desembre veus? Any nou als peus

163

Per la carretera un carreter Porta un carro amb quatre rodes Per la carretera un carreter Porta un carro i passi-ho b. Tinc una son, una gana i una set Que no dormo, ni menjo, ni bec. Si dormia, menjava i bevia, La son, la gana i la set em passarien. Pero com no dormo, ni menjo, ni bec No em fuig ni la son , ni la gana, ni la set. Un plat pla, blau clar, Ple de pebre negre est. Una cabra Sedega Bedega Banyuda banyega Peluda I pelada Va tenir un cabrit Sedec Bedeg Banyut Banyec Pelut I pelat Una gallina Xica, Tica Mica Camacurta I ballarica Va tenir sis fills Xics Tics Mics Camacurts I ballarucs Si la cabra no hagus estat sedega bedega banyuda banyega peluda i pelada el seu cabrit no hauria estat sedec bedeg banyut banyec pelut I pelat. Si la gallina no hagus estat xica tica mica camacurta i ballarica els seus fills no haurien estat xics tics mics camacurts i ballarucs.

164

6. SONS ONOMATOPEICS

ONOMATOPEIES PER TREBALLAR ELS SONS CONSONNTICS Fonemes oclusius /p/ /t/ /k/ /b/ /d/ /g/ /p/ pi, piiii pom pom pam, pam paf, paf pim, pim, pim pataplam, pataplam pum, pum piu, piu pii, pii /t/ tu, tu, tu tu uuuuuuuu tic tac, tic tac tac, tac, tac tarari, tarar ta, ta, ta /k/ cu -cut, cu -cut quiquiriqu cric, crac croac, croac ric, ric rac, rac co, co, co, co qua. qua. qua /b/ be eeee boooom barrabum, barrabum barram, barram bub, bub boroom buuum el be una explosin un timbal un timbal el gos una cosa que cau i es trenca un tro el rellotge cant del gall obrir la porta amb una clau granota el grill el grill la gallina els necs el tren la sirena el rellotge una aixeta que goteja la trompeta una metralladora el tren trucar a la porta trucar a la porta petar una bossa de plstic, picar amb un martell el timbal tirar trets el pollet l'ocell

165

/d/ ding dong dua, du, dua, du, dua /g/ glu, glu, gluc go, go, go glo, glo, gloc gr gr gr Fonenmes fricatius: /f/ /s/ /z/ // // /t/ If/ fffffff ffffffuuu inflar un globus gat que es baralla amb un gos una persona que s'ofega un nen petit un cantir que es buida el crit d'un lle un t.imbre modern acompanyament duna can

/s/ sssssssss sss pummm! /z/ zzzzzzz zum, zum zzzzzz zziz, zaz / / xop xip, xap xec xim, xim, xim xup, xup xiu, xiu // gi, gi, gi /t/ txic i txac gent que xerra la cigarra pedra que cau al aigua xipollejar un llampec la pluja el tren xiuxiueig que fan alguns animals vol de l'abella, vol d'un avi un cotxe que no es pot engegar un molinet de caf soroll d'una serra globus que es desinfla, silenci, serp coet

Fonemes nasals: /n/ /m/ //

166

/n/ nang nang ning ning nii, naa, nii, naa /m/ meu, meu mec, mec muuuu / / gat la botzina la vaca la campana gran la campana petita . lambulncia

nyam, nyam nyigui, nyogui nyeeec, nyeeec nyigo, nyigo

menjar un llit que li falta oli una porta que costa d'obrir el viol, l'acordi

Fonemes vibrants: // / / ruuuum rac, rac, rac ric, ric, ric rrrrrrr cotxe que arrenca la rata, el grill el grill la moto

ONOMATOPEIES DELS SONS VOCLICS /u/ tu-tuuuu! bub-bub! cu-cut! un cucut cuac-cuac! glu-glu-glu. ..! rrrum-rum! uf! hua! hua! hua! ziu-ziu! / / gloc, gloc, gloc. ...! cloc, cloc, cloc. ...! oh! croac, croac beure aigua soroll deIs esclops en caminar exclamac de sorpresa granota la sirena dun vaixell el clapit d'un gos rellotge de cucut un nec un peix, una persona que s'ofega un cotxe una persona cansada el plor d'un nen volar

/o/

167

no pom-pom! pof! sooo! //

la negaci trucar a la porta una cosa que s'esclafa a terra fer parar un cavall

beeeeee!

el be

/e/ eh! /i/ riiing! -riiing! porta pi-piiel tiln! ring-ring-ring! quiquiriqu! dring! ni na, ni na, ni na piu piu pi piii! nyigo nyigo iiiiii! nyiiic! tic tac clinc zim zam /al xap-xap! bang! nang! nyam-nyam...! pam, pam, pam xaf, xaf , .! tic-tac ni-na, ni-na. ..! cuac, cuac! ris ras ! ric-rac! ta-ta-ta-ta-ta. ..! ah! ha-ha-ha-ha. ..! zim-zam, zim-zam! xipollejar una bala de pistola una campana menjar un timbal trepitjar fang . un rellotge una ambulancia un nec la serra tancar la porta amb clau una metralleta sorpresa riure les onades del mar el despertador, el timbre d'una xiulet dun gurdia campaneta un telfon un gall dues copes que xoquen, un brindis una ambulncia uns pollets el xiulet dun tren un viol el renill d'un cavall porta que obre malament un rellotge quelcom de metall que cau a terra les onades del mar un nen que crida

5. BIBLIOGRAFIA DE RECURSOS
168

ALCOVERRO, C (1981): Coll de carbassa. Barcelona, Barcanova. AMADES, J (1983): Costumari Catal. Barcelona: Ed. 62 AMADES, J. (1982) Folklore de Catalunya. Canoner popular. Barcelona. Selecta. BARJAU, GUARDIET (1982): Expressi musical. Llibre de didctica. Cicle Inicial 1-2. Barcelona, Teide. BOFILL, F (1976): Juguem cantant-2 Msica: Ireneu Segarra. Barcelona. Publicacions de lAbadia de Montserrat, col. Locell de paper. BOSCH, L. (1987): Avaluaci del desenvolupament fonolgic en nens catalonoparlants de 3 a 7 anys. Barcelona, ICE. BUSQU, M. (1979): Virolet Sant Pau. Barcelona: Publicacions de lAbada de Montserrat. CORMAND, JM., MATA, M. (1974): Quadres de Fonologia Catalana per a lAprenentatge de la Lectura i lEscriptura. Barcelona. Dossiers Rosa Sensat. CORREIG, M Coord. (1989): Juguem amb els sons. Barcelona. Dossiers Rosa Sensat. CRIVILLE, BARGALLO (1993): Msica tradicional catalana I. Barcelona, Ed. Civis. MATA, M. (1992): Fonemes, sons i grafies del vocabulari bsic catal. Barcelona. Dossiers Rosa Sensat. PUJOL, A. ROIG, T (1995): Recull de poemes per a petits i grans. Barcelona. Dossiers Rosa Sensat. SEDEC (1987): Recursos per exercitar els sons. Barcelona. Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya. VALERI, M.E, LISON, A. (1976): Olles, olles de vi blanc. Barcelona. La Galera. VOLTAS, M. Coord. (1989): La immersi lingstica a parvulari. Barcelona. Departament dEnsenyament, Generalitat de Catalunya.

GLOSSARI
AFI: Alfabet Fontic Internacional, establert a finals del s. XIX dins els s de lAssociaci Fontica Internacional (Association Phontique International)

169

que, amb algunes modificacions, pot transcriure la major part de llenges parlades. Es regeix pel principi: un sol signe per a cada so, un sol so per a cada signe. ALFABET/ABECEDARI: Conjunt de les grafies amb que representem per escrit els fonemes duna llengua. Quan una grafia consta de dues lletres sanomena dgraf.
Alfabet catal: a (a) b (b o b alta) c (ce) d (de e (e) f (efa) g (ge) h (hac) i (i) j (jota) k (ca) l (ela) m (ema) n (ena) o (o) p (pe) q (cu) r (erra) s (essa) t (te) u (u) v (ve baixa) w (ve doble) x (ics o xeix) y (i grega) z (zeta) Dgraf: gu ig ix l.l ll ny qu rr ss sc tx tg

COMPRENSI: Formalment i en aquest context, es refereix a lhabilitat dun individu per construir un model de significaci relatiu tant al llenguatge parlat (s a dir, comprensi oral) com al llenguatge escrit (comprensi lectora). CONEIXEMENT FONMIC: Veure conscincia fonmica CONEIXEMENT FONOLGIC: Veure conscincia fonolgica.

CONEIXEMENT METALINGSTIC: Habilitat de centrar latenci sobre el llenguatge i reflexionar sobre la naturalesa, estructura i funcions. Engloba quatre tipus generals de coneixements: el coneixement metalingstic, el de la paraula, el sintctic i el pragmtic. CONSCINCIA FONOLGICA (=CONEIXEMENT FONOLGIC, CONEIXEMENT FONMIC, CONEIXEMENT SEGMENTAL, CONSCINCIA SEGMENTAL): Entendre com el llenguatge oral es pot dividir de diverses maneres en unitats ms petites i com aquestes unitats es poden manipular. CONSCINCIA FONMICA: s el nivell ms sofisticat de la conscincia fonolgica. La conscincia fonmica s entendre que les paraules estan formades per sons individuals o fonemes i tenir lhabilitat per manipular aquests fonemes ja sigui separant, ajuntant o canviant fonemes de les paraules per poder-ne formar de noves. El National Research Council15 distingeix aix la conscincia fonolgica de la conscincia fonmica El terme conscincia fonolgica es refereix a una apreciaci general dels sons de la parla independentment del seu significat. Quan tamb es comprn que les paraules es poden dividir en seqncies de fonemes, aquesta finsssima sensibilitat sanomena conscincia fonmica. CONSCINCIA SEGMENTAL: Veure conscincia fonolgica

CONSONANT LQUIDA: Consonant que apareix junt amb una altra consonant en un a sl.laba. Sanomena aix perqu es fon amb una consonant oclusiva. Ho sn m, n, l, r.

15

Aparegut a la Revista SUPORTS, vol. 6, nm. 1, p. 98, primavera de 2002

170

CORDES VOCALS: A la part mitjana de la laringe hi ha uns petits msculs que poden vibrar amb el pas de laire. Quan respirem, les cordes vocals estan separades per sajunten i vibren quan emetem sons sonors.
DESCODIFICACI: Tradicionalment s la conversi dels smbols impresos (s a dir, les grafies) en sons (principalment en sl.labes i paraules). DIALECTE: Varietat ds duna llengua en una regi o comunitat que es tradueix en una diferent pronunciaci, estructures gramatical o s del vocabulari. Aquestes diferncies es donen respecte al que es denomina llengua estndard o llengua principal. DIFTONG: Sllabes en qu, al costat del nucli voclic -davant o darreretrobem una altra grafia voclica, i o u, que representa un so intermedi, gradual, ms tancat, menys perceptible. Aquest grup de fonemes voclics sanomena diftong i semeten en una sola seqncia sil.lbica. DIFTONGS CREIXENTS (<): hi trobarem lelement u.
qua, gua qe, ge qi, gi quo, guo

Es passa dun sol no voclic a un de voclic: noms

(aigua, quars) (qesti, aiges) (adeqi, ping) (qurum, paraiguot)

DIFTONGS DECREIXENTS (>): Es passa dun so voclic a un de no voclic i minva lobertura i la percepci.
ai (mai) i (remei) ei (rei) i (bocoi) oi (cofoi) ui (avui) i (afaitar) ii (mustii) DGRAF: En catal: gu (cegues) ig (boig) ix (faixa) l.l (intel.ligent) ll (illa) ny (nyanyo) qu rr ss sc tx tg (poques) (sorra) (russa) (escena) (cotxe) (metge) au u eu u ou uu u iu (pau) (creu) (du) (nou) (tou) (duu) (creur) (niu

Grafia que consta de dues lletres

FONACI: Producci de la veu. Per a la fonaci fem servir el sistema respiratori. En la inspiraci, laire entra pel nas i per la boca als pulmons que augmenten de volum i seixampla la caixa torcica. En lexpiraci expulsi de laire a lexterior- laire dels pulmons recorre la laringe i la faringe i acaba sortint per la boca pel nas. Al llarg daquest recorregut, el corrent daire pot sofrir modificacions: a la laringe, on hi ha les cordes vocals o a la boca. Com a resultat daquestes modificacions es produeixen els sons articulats, caracterstics de la veu humana.

171

FONEMA: Fonema s la ms petita unitat subsil.lbica susceptible de produir modificacions de significat. Es representen entre barres / /.La informaci sonora que els parlants consideren significativa sagrupa en fonemes o conjunts de trets distintius que ens permeten diferenciar les paraules duna llengua FONTICA: Estudia les caracterstiques fsiques i acstiques dels sons, independentment del significat que adoptin en un a llengua determinada. Els sons es representen entre claudtors [ ]. Utilitza els mtodes de les cincies naturals: com ms precisos siguin els aparells de mesura p. ex. lespectgraf- ms detallades seran les descripcions fontiques. Les petites variacions en la pronncia de la m de la paraula mas que es donen entre parlants diferents i en un mateix parlant, tindran inters des duna perspectiva fontica; la m pot sonar amb infinitat de petites variacions per un parlant catal sempre hi entn el mateix significat: mas. En lectura, la fontica s noms lassociaci de lletres i sons per tal de poder pronunciar els smbols escrits; s un sistema densenyar a llegir que safegeix al principi alfabtic, un sistema que t com un dels seus principals components, lensenyament de correspondncies entre les lletres o grups de lletres i la seva pronncia (Adams, 1990) FONOGRFIC (Sistema): Sistema grfic de representaci en el que cada signe representa una unitat sublxica sense significaci (fonemes i sl.labes). FONOLOGIA: Estudia els sons en relaci amb el significat que adopten en una llengua determinada (fonemes). Utilitza mtodes ms propis de la Lingstica i noms aprofita una part de les dades que subministra la Fontica. Si en la pronncia de la m de la paraula mas hi haguessin variacions que donessin lloc a una altra unitat amb significat diferent nas, pas, vas- estarem en el camp de la Fonologia. GRAFEMA/GRAFIA: Representaci grfica dels fonemes. Smbol amb qu representem per escrit els fonemes duna llengua. Els grafemes no representen de forma biunvoca els sons de la parla: no reflecteixen la parla dun sol individu, ni dun grup, ni les diverses articulacions dun mateix fonema (al.lfons). LOGOGRFIC (sistema): Sistema de representaci grfica en el que cada signe representa una unitat lingstica que posseeix una significaci. Exemple: els dgits sn logogrames: 1 representa el concepte un; 2, el concepte dos, etc. MEMRIA A CURT TERMINI: El contingut limitat i en canvi constant del que sest atenent en un moment particular. MEMRIA A LLARG TERMINI: La totalitat de coneixements i creences duna persona sobre el mn, incloent els resums de lexperincia prvia MODE DARTICULACI: Posici ms o menys tancada dels rgans fonadors que provoquen lobstacle en la sortida de laire. Segons el mode darticulaci els sons poden ser: oclusius, fricatius, africats, nasals, vibrants, laterals. ORTOGRAFIA: s la correspondncia entre els fonemes i les grafemes duna llengua. Aquesta correspondncia sorganitza duna forma especfica en cada idioma i no s biunvoca (un grafema per a cada fonema). A vegades diferents grafemes poden representar un mateix fonema: c--s-ss per /s/: ceba, capa, sac, rossa; s-z per /z/: casa, zebra, j-g per //: joc, gerani; en algunes regions, b-v per /b/: bar, vas; diferents fonemes es poden representar per una sola grafia g per /g/ i //: gat, gerro i tamb, hi ha grafies que no corresponen a cap fonema o so: h per //: home.

172

PRINCIPI ALFABTIC: Sistema en el que es basa el catal escrit. s lassociaci entre un nombre limitat de fonemes de la llengua parlada amb un nombre limitat de lletres de lalfabet catal. El coneixement del principi alfabtic implica conixer que les paraules estan compostes de lletres que fan referncia als fonemes (segments fonmics) de la llengua parlada PSEUDOPARAULES: cap significat. Paraules correctes segons el codi duna llengua per sense

PUNT DARTICULACI: Zones on es produeixen els sons i els rgans que hi intervenen. Segons el punt darticulaci els sons poden ser: palatals, velars, alveolars, dentals, labiodentals, bilabials. SEMICONSONANT: En una sllaba, quan larticulaci es realitza en una rpida transici entre un tancament consonntic i un altre dobertura voclica: quatre, miau. SEMIVOCAL: En una sl.laba, quan larticulaci es realitza en una rpida transici entre una obertura voclica i un tancament consonntic, a la inversa de la semiconsonant: gaire, moure, mai. SL.LABA: Fonema o grup de fonemes que es pronuncien en una sola emissi de veu. En catal tota sllaba suposa forosament un fonema voclic acompanyat o no dun o ms fonemes consonntics. La vocal forma el nucli o centre de la sllaba i els altres fonemes, el marge. Entre el nucli i el marge hi poden haver consonants lquides (pla, art), semiconsonants (quants, aigua) i semivocals (mai, avui). SL.LABA OBERTA O LLIURE: Acaben en nucli o vocal: fla-ma.

SL.LABA TANCADA O TRAVADA: Acaben en marge o consonant: ar-mat. SO: s una sensaci auditiva que percebem a partir de les ones sonores propagades a travs de laire o de qualsevol altre medi. SONS AFRICATS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Quan hi ha un tancament total seguit dun fregament: cotxe, boig. SONS ALVEOLARS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics. Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre la llengua i les genives interiors superiors o alvols: rei, sal. SONS BILABIALS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics. Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre els dos llavis: bota, pot. SONS CONSONNTICS O CONSONANTS: Quan el corrent daire expirat s interromput per la boca. SONS DENTALS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics- Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre les dents: dau, paret. SONS FRICATIUS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Quan hi ha un estrenyiment del canal de sortida que produeix un fregament, una fricci en la sortida de laire. En catal sn fricatius els fonemes

173

/f/ (fum) /z/ (zebra)

/v/ (vi) /// (joc)

/s/ (sol) / / (xoc/

i les variants fricatives / / la bota, / / la dona, / / la gota, dels fonemes oclusius /b/, /d/, /g/ SONS LABIODENTALS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics. Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre les dents i el llavi superior: foca. SONS LATERALS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Quan laire surt per un cant de la boca o per tots dos.
/l/ (ala) / / (llum)

SONS NASALS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Quan hi ha una obertura del canal nasal en lemissi del so i laire hi ressona
/n/ (nas) /m/ (mas) / / (nyap)

SONS OCLUSIUS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Es caracteritza perqu, quan es pronuncien, es produeix una interrupci completa del pas de laire cap a lexterior. Aquesta interrupci es deguda a la uni de dos rgans de laparell fnic. En catal hi ha sis fonemes oclusius /b/ (bes) /p/ (pa) /d/ (dit) /t / (tu) /g/ (gat) /k/ (cosa)

i les variants articulatries [ ], [ ], [ ] que sarticulen com a fricatius (veure fonemes) fricatius SONS PALATALS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics. Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre la llengua i el paladar dur: jardi, llop, SONS SONORS: En lemissi, les cordes vocals sajunten i vibren quan passa laire (bo, m, dit, rosa, zoo, cara, nen, joc, llac, gat,..). Es pot comprovar pronunciant algun daquests sons i posant alhora la punta dels dits a la nou del coll. SONS SORDS: En lemissi, laire passa per la laringe sense fer vibrar les cordes vocals. Es pot comprovar pronunciant paraules que duguin els sons en negreta (pa, te, col, xoc, rossa,...), per exemple, i posant alhora les puntes dels dits a la nou del coll. SONS VELARS: Fa referncia al punt darticulaci dels sons consonntics. Si lestrenyiment de la sortida de laire es produeix entre la llengua i el vel del paladar: gol, casa. SONS VOCLICS O VOCALS: Quan el corrent daire expirat surt per la boca o pel nas sense cap interferncia; les modificacions es produeixen a les cordes vocals i la boca i la faringe les reforcen. Sn molt perceptibles. SONS VIBRANTS: Fa referncia al mode darticulaci dels sons consonntics. Quan vibra la punta de la llengua: // ( roca), /r/ (cara)

174

VEU: a la comunicaci oral.

Emissi dels sons de la llengua parlada que ens serveix per

175