1) Merc Rodoreda Aloma Narra lentrada a la vida adulta duna noia humil de Barcelona, Aloma, a causa de la relaci dura

i fracassada amb un home madur, parent seu, Robert. La vida de la noia evoluciona com les estacions de lany. La Plaa del Diamant En els temps dabans de la guerra, la Natlia, enduta per un amor inesperat (Quimet), coneix progressivament lanullaci de la seva personalitat per part del seu marit (li diu Colometa). Ms endavant coneix lAntoni i supera els seus drames emocionals i sexuals. El Carrer de les Camlies Novella amb un personatge central femen, Ceclia. Narra la seva vida plena de solitud i tristesa, fins assolir la maduresa emocional que li permet ser independent, sobre tot dels homes. Mirall trencat Novella de narrador extern sobre una trgica saga familiar (iniciada per Teresa Goday) en una torre barcelonina de jard enorme. Hi apareixen molts personatges, secrets i misteris. 2) Pere Calders Crniques de la veritat oculta Recull de contes de Pere Calders. Suposa un moment clau en la narrativa de Calders: la seva descoberta per al pblic de la postguerra. En aquest recull destaquen trets caracterstics de la producci de Calders, un estil fcilment identificable. Els ingredients bsics sn l'humor i la fantasia. Lombra de latzavara Lombra de latzavara pretn explicar a travs de la ficci, laventura real, individual i collectiva dels exiliats. El protagonista, Joan Deltell, viu a lombra acollidora i malfica de Mxic. Es tracta dun personatge ms aviat ingenu que nom pensa en Catalunya i actua en funci de lhipottic retorn, que lautor ens presenta un ventall de figures. Aqu descansa Nevares Aquesta narraci es centre a les afores d'una gran ciutat, en la qual, en barraques i viu una gran comunitat. Aqu hi viu en Lalo Nevares amb la seva dona Lupe. Les barraques es troben situades al costat del cementiri, aix que, a travs de les caravanes dels fretres, s com els nens de la comunitat se n'adonen dels canvis i progressos de la gran metrpolis.

3) Lloren Villalonga Mort de dama Dona Obdlia Montcada, una dama de lalta aristocrcia mallorquina, est a punt de morir. Darrere la seva agonia samaga lagonia duna Mallorca regionalista, que Villalonga parodia de manera brillantssima en un seguit de personatges arquetpics que es disputen lherncia suculenta de la dama: dona Maria Antnia, Baronessa de Bearn, na Remei Huguet, nAina Cohen, poetessa folklrica i rural, ambiciosa i sfica. Bearn La introducci s una carta que el narrador de la novella, Joan Mayol, capell de la casa i molt possiblement fill natural del senyor de Bearn, escriu a Miquel Gelabert, un antic company de seminari que s ara secretari del cardenal primat. Mayol desitja sotmetre la consideraci dels seus superiors clergues si deu o no obeir l'ltima voluntat del difunt senyor de Bearn, que ms tard se sabr que consisteix en la publicaci de les seves memries. 4) Josep Pla Contraban Victor es un home vinculat al mar i va haver de vendre la seva embarcaci. Lloga una casa a Cadaqus. Aleshores des del seu sof pot tornar a contemplar el seu estimat Mestral i el seu patr, en Baldiri, amb el seu cunyat, en Saldet. Aquest home a vingut a buscar al protagonista per proposar-l'hi fer un viatge cap a Frana, per aconseguir productes de contraban. El carrer Estret s una crnica del canvi dels temps en una petita poblaci a travs dun veterinari, lalter ego del mateix Pla. Hi abunda el recurs a la xafarderia, tant la real com lelaborada literriament, sobre les preocupacions humanes. El quadern gris s la histria de formaci cultural i personal del seu protagonista, de la configuraci de la seva actitud vital davant la societat que lenvolta. L'escriptor pren posici contra la literatura de la seva poca i contra el propi fet literari ents com a simple esteticisme o expansi sentimental d'un subjecte.

5) Manuel de Pedrolo Joc brut Tot succeeix quan el Xavi s'enamora de la Juna , ells es coneixen i ella li demana que si us plau l'ajudi a matar al seu oncle (que tenia un vincle amors amb la Juna )de qui rebia una gran herncia , el Xavier cegat per l'amor accepta.. Desprs de matar al tiet de la Juna , el coronel Virs , havien quedat ells dos , per la Juna no va aparixer. El Xavier es va posar a investigar i va descobrir no es deia Juna i que el coronel Virs era la seva parella . Al poc temps la va trobar i va aparixer la policia i van emportar-se al Xavi com assass del coronel ,per de cam a comissaria el Xavier va confessar tota la veritat i la policia va descobrir tota la verdadera historia. Mecanoscrit del segon origen L'Alba, una noia de catorze anys, va veure com dos nois estaven pegant a un altre noi, en Didac, que era negre. Va veure com el llenaven a l'aigua. L'Alba es va llenar a l'aigua per ajudar-lo, i quan era dins van passar uns platells voladors que l'Alba no va tenir temps de distingir perqu en Didac s'estava ofegant. Quan va aconseguir treure'l de l'aigua, va veure que tothom era mort i la majoria de les cases estaven destrossades. Va deduir que els culpables eren aquells platells voladors que van passar. Desprs de veure que la famlia de tots dos tamb havia mort, van decidir anar-se'n a viure al bosc. Van agafar la cadernera d'en Ddac, i en veure-la van saber que els platells nomes van matar el animals mamfers. Van agafar provisions,uns llibres de mecnica i medicina, roba i tot el que van veure necessari. Es van anar del poble i es van establir en una cova que hi havia al bosc. All van viure uns quants mesos, i van aprofitar per llegir els llibres que portaven. L'Alba va agafar una malaltia per es va poder recuperar desprs d'uns dies. Desprs d'un temps van trobar al bosc una masia on hi havien gallines. Es van installar all i van preparar les gallines perqu poguessin posar ous, tamb van preparar el camp per poder obtenir aliments. Un dia van veure cinc naus de reconeixement, per les van despistar. Desprs d'uns quans dies van veure a un extraterrestre a prop de la masia, al qual van matar i li van treure l'arma. Llavors van decidir tornar a la cova perqu els amics de l'extraterrestre podrien tornar a buscar-lo. Desprs d'un temps van tornar a la masia per agafar el tractor i anar-se'n a buscar supervivents. Abans d'arribar a Barcelona van trobar una roulotte que els serviria de casa porttil. Quan van arribar a Barcelona van apoderar-se d'un jeep que era ms fcil de conduir que el tractor. Van trobar un terreny que els serviria per poder plantar. Van anar cercant les biblioteques de la ciutat per tal de aconseguir llibres que fossin tils per les futures generacions, i van improvisar una biblioteca on els van guardar. Quan anaven pels carrers van veure un llenol que deia que all hi havien supervivents, i van trobar una dona que feia poc s'havia mort. En el seu diari deia que havans de la catstrofe, era banyant-se a la platja.

Trajecte final La Deli fa un viatge en el temps passat i apareix a casa del Joni. A ell li costa acceptar-la per deixa que es quedi a casa seva. Es van coneixent, poc a poc es fan amics i s'acaben enamorant. Llavors, ella li explica que ve del futur. Al Joni li costa molt de creure, per com que se l'estima molt, li s igual. El Joni i la Deli tenen un fill, el Clem. Un dia, el Joni troba una nota de la Deli que explica que se'n va amb el Clem un altre cop al futur, que tornar al cap d'uns dies. Per no tornen mai. El Joni se'n va a treballar a Hong Kong, i al cap de 23 anys, torna a la casa de la famlia de la Deli. Hi lloga una habitaci, i la llogatera (la mare de la Deli), li explica que va tenir una filla, que va desaparixer, i que un any desprs va tornar, per amb un home mort, el Clem. D'en, va viure trista i pertorbada i repetint noms els noms de Joni i Clem. Finalment, va tirar-se d'una finestra i es va matar. Joni queda molt pertorbat amb la histria, per sap que ella no el va oblidar i que tot el que li havia explicat era veritat. 6)Montserrat Roig El temps de les cireres Natlia, la protagonista, retorna a la Barcelona dels anys setanta, desprs de dotze anys d'haver viscut a Frana i a Anglaterra. Des de l'inici fins al final de la histria noms transcorre una setmana, durant la qual Natlia retroba el passat i el present de la seva famlia: uns personatges que busquen desesperadament el sentit de les seves vides. El temps de les cireres s una crnica de l'poca franquista que reflecteix la crisi de valors provocada per la repressi i la manca d'un pensament poltic i ideolgic. Un magnfic fresc, un llenguatge ric i gil i la creaci de tot un microcosmos configuren aquesta novella, que cont un bell cant a l'esperana. L'hora violeta El mn de les dones, amb totes les seves contradiccions, renncies i esperances, s el que descriu Montserrat Roig a L'hora violeta. La Norma, La Natlia i l'Agns, les tres protagonistes, exposen el seu fracs a travs de les relacions que tenen amb els homes. La Norma s'adona que ha perdut la confiana en el seu marit quan ell li explica que hi ha una altra dona, la Natlia oculta la seva inseguretat darrere una capa de fredor i distanciament, i l'Agns t un marit que la culpa de tots els problemes relacionats amb la famlia i els fills. Les vivncies de cadascuna d'elles indiquen amb claredat la necessitat de trobar una sortida en un mn replet d'angoixes i creat a la mida dels homes, i les tres dones arribaran a entendre que han de mirar el mn amb els seus propis ulls, sense el filtre d'una altra mirada. 7)Quim Monz Uf, va dir ell Explica un dia qualsevol de una parella que est asseguda en unes cadires menjant sara, un pastis, acompanyant-ho amb te. Els dos sn molt mandrosos de tal manera que no saixequen dall ni per tancar la finestra, ni per espantar la mosca de sobre la sara. A penes mantenen conversa i noms posen una mica dinters en fer unes quantes partides de pker.

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury Una mare assassinada; tot d'electrodomstics de gresca; una dona misteriosament bella, que creua les cames amb perfecci; un home de circ esdevingut funcionari d'oficina; unes trucades obscenes a un nen de casa bona; un criminal sense motius; la carta d'una dona a l'home que s'ha sucidat per ella; les cites alternes d'un noi amb dues noies, que s'el toregen; l'ltima sessi d'un cine tronat; una vegetariana conseqent, fins i tot en qestions de sexe; allats de l'exterior per una tempesta de neu, un home i una dona xerren, en un bar holands... 8)Carme Riera Te deix amor la mar com a penyora Una noia explica la histria damor prohibida que va viure amb el seu professor quan tenia quinze anys. Nestaven molt lun de laltre per, tot i aix, ell no va ser capa de suportar els insults i males paraules dels dems envers la parella, i va decidir trencar la relaci. Ella, angoixada i trista, al cap de cinc anys de que tot all ocorregus, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida al mestre, on li diu que est embarassada per molt malalta i no sap si podr conixer la filla que tindr aviat i li diu que li deixa la mar com a penyora del seu amor. Jo pos per testimoni les gavines Es tracta d'una carta que li escriu una dna a Carme Riera, contant-li que el seu llibre "te deixe, amor, la mar com a penyora" conta casualment la seua historia. Conta que est ingressada en una casa de salut, degut al sofriment ocasionat per la vivena de aquesta historia. Descriu d'una forma molt depressiva la mort de la xicona, aquesta, mor en la mar, de viatge en un vaixell ,cam a Barcelona, conta que en eixe mateix vaixell viatjaren juntes i que abans de sucidar-se li deix com a penyora la mar i el seu amor i la carta deia que la mar s'encarregaria d'enterrar-la. I la protagonista s'aferra a que sap on esta soterrada Marina perqu en eixe rac de mar naixen roses vermelles, per a donar-li ms certesa a aix posa com a testimoni les gavines.