http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/deed.

ca

TEORIA DE LES ESTRUCTURES

Ernest Bernat Mas

TEMA 3: Clcul de reaccions hiperesttiques

UNIVERSITAT POLITCNICA DE CATALUNYA Escola dEnginyeria de Terrassa Departament de Resistncia de Materials i Estructures a lEnginyeria

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

NDEX TEMA 3: CLCUL DE REACCIONS HIPERESTTIQUES (16h) - INTRODUCCI Definici del problema Possibles estratgies de soluci MTODE DELS ESFOROS Base terica Procediment tipus Exemple MTODE DELS DESPLAAMENTS Base terica Obtenci i acoblament de les equacions de lelstica Procediment tipus Consideracions en laplicaci del mtode Exemple

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

INTRODUCCI DEFINICI DEL PROBLEMA En una estructura externament hiperesttica no es pot obtenir el valor de totes les reaccions a partir de les equacions de lesttica. Per tant no es poden definir completament les lleis desforos interns ni calcular els moviments de lestructura de forma directa. Cal afegir noves condicions: CONDICIONS DE COMPATIBILITAT o el que s el mateix, definir quines limitacions existeixen sobre la deformaci/moviment de lestructura. P.ex.

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

INTRODUCCI POSSIBLES ESTRATGIES DE SOLUCI Segons en quin moment introdum les condicions de compatibilitat en la soluci del clcul de les reaccions hiperesttiques podem distingir dos mtodes de soluci: MTODE DELS ESFOROS (tamb anomenat Mtode de compatibilitat) Suposant coneguda alguna reacci es parteix de les equacions dequilibri a partir de les quals es calculen els moviments. Finalment, imposant les condicions de compatibilitat sobre els moviments calculats sobtenen les reaccions hiperesttiques inicialment suposades conegudes. s el mtode ms intutiu. MTODE DELS DESPLAAMENTS (tamb anomenat Mtode dequilibri) Es suposa que es coneix com es deforma lestructura, imposant des dun inici les condicions de compatibilitat i suposant coneguts alguns moviments (graus de llibertat independents). Posteriorment sestableix la relaci entre cada moviment i els esforos interns en extrem de barra (eqs. elstiques) i les relacions entre els esforos interns en els extrems de les barres i les reaccions de lestructura (eqs dequilibri) per finalment obtenir el valor dels moviments inicialment suposats coneguts. Amb aquests valor es pot obtenir finalment les reaccions de lestructura. s el mtode ms prxim al matricial usat computacionalment.

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS ESFOROS BASE TERICA El procediment es basa en calcular els moviments duna estructura isosttica associada (Sistema Isosttic Associat) per posteriorment limitar el valor que poden prendre aquests moviments en funci de les condicions de contorn reals de lestructura inicial (Condici Cinemtica) Sistema Hiperesttic Sistema Isosttic Associat Condici Cinemtica

vc = 0

Definici del Sistema Isosttic Associat: Alliberem tantes restriccions en les condicions de contorn com el valor del grau dhiperestatisme de lestructura associada (les que volguem) i les substitum per les reaccions associades que sanomenaran Incgnites Hiperesttiques. P.ex. Traiem el suport en C i el substitum per la fora Rc (Incgnita Hiperesttica) Definici de la Condici Cinemtica: Associada a cada restricci alliberada sha de plantejar una Condici Cinemtica que sortir dimposar el moviment real per la condici de contorn en el punt on sha alliberat la restricci en la definici del Sistema Isosttic Associat. P.ex. Al treure el suport en C hem alliberat el desplaament vertical que en realitat s nul, per tant la Condici Cinemtica ser vc = 0

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS ESFOROS PROCEDIMENT TIPUS En general, els passos a seguir seran: 1) Obtenir el grau dhiperestatisme extern de lestructura (GH) 2) Alliberar tantes restriccions com el valor de GH, les quines es vulguin, i substituir-les per les Incgnites Hiperesttiques corresponents (IH) que es suposaran conegudes 3) Obtenir les lleis desforos interns que quedaran en funci de les crregues externes i les Incgnites Hiperesttiques (IH) 4) Calcular els moviments corresponents a les condicions cinemtiques (Castigliano, Navier-Bresse, Mohr) que quedaran en funci de les crregues externes i les Incgnites Hiperesttiques 5) Imposar les condicions cinemtiques per obtenir els valors de les Incgnites Hiperesttiques (IH) 6) Substituint el valor de les IH en 3) tindrem les lleis desforos interns totalment definides. A partir daqu podem calcular qualsevol moviment desitjat en lestructura

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS ESFOROS EXEMPLE Donada la segent estructura (biga de longitud l i rigidesa EI), calcular el gir en el punt B:

Sistema Hiperesttic

Sistema Isosttic Associat

Condici Cinemtica

vc = 0

1) GH = 1 2) Alliberar moviment vertical en C. La IH s Rc 3) Llei de flectors: M(x)= Rc(l-x) en tram BC M(x)= Rc(l-x)-F(l/2-x) en tram AB

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS ESFOROS EXEMPLE 4) Clcul del moviment vertical en C. =
5 1 1 3 3

ME 5) Imposem = 0 = 16

5 3 48

6) La llei de moment en el tram AB queda M(x)=F/16(11x-3l). A partir daix podem calcular el gir en B amb p.ex. Navier-Bresse obtenint: =
2 128

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS BASE TERICA El procediment parteix de suposar com es deformar lestructura (compatibilitat), identificant aquells moviments definitoris (graus de llibertat independents) i preveient com la resta de moviments dependran daquells. A partir destablir les relacions entre moviments i reaccions dextrem de barra (equacions de lelstica) sacobla la informaci de la compatibilitat amb la de lequilibri (equacions dequilibri barra a barra i nus a nus). Daquesta forma sobt un sistema completament determinat a partir del qual es calculen els valors dels graus de llibertat independents. El moviment de lextrem de qualsevol barra depn del moviment de les barres adjacents i de les crregues tan en la prpia barra com en la resta de lestructura. La relaci entre els esforos interns a lextrem de les barres, les crregues externes i els moviments en els extrems de barra venen donades per les equacions de lelstica.

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA Les equacions de lelstica relacionen: Moviments dextrem de barra: 2 desplaaments i 1 gir en cada extrem (6 total) en 2D Esforos interns en els extrems de barra: axial, flector i tallant (6 total) en 2D

Croquis dels esforos interns i moviments dextrem de barra. Signes positius. Per cada possible moviment relatiu entre extrems de barra, calcularem quines reaccions crea sobre la resta de lestructura. Suposarem la barra tipus com biencastada per trobar la relaci moviment dextrem-esfor intern que provoca sobre les barres adjacents a lestudiada. Estudiarem: a) Gir en A c) Desplaament vertical relatiu AB b) Gir en B d) Desplaament horitzontal relatiu AB

Tamb sestudiar lefecte de les crregues externes en la barra cas e)

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA a) Reaccions resultants dimposar un gir en A en una biga biencastada Imposar un moviment equival a alliberar la restricci de la condici de contorn i substituirla per un esfor intern que provoqui el moviment desitjat. Per tant, lestructura a considerar s la segent. Equilibri en el barra: + = 0 (eq.1) + + = 0 (eq.2)

Llei de flectors: = + = (eq.3) Si calculem el moviment vertical de B (nul, conegut) obtenim una relaci entre
1 0 3 2

Substituint aquesta relaci en (eq.2) sobt que = 2

= 0 =

(eq.4)

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA a) Reaccions resultants dimposar un gir en A en una biga biencastada Ara es pot reescriure la llei de flectors: =
3 2

I si amb aquesta calculem el gir en A, obtindrem una relaci entre aquest i el moment :
1 0

3 2

(eq.5)

Substituint en les equacions dequilibri anteriors es poden expressar tots els esforos interns que hi ha en els extrems de barra causats pel gir en A: =
2

6 2

6 2

= = 0

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA b) Reaccions resultants dimposar un gir en B en una biga biencastada Procedint de forma similar a lapartat a) Equilibri en el barra: + = 0 (eq.1) + + = 0 (eq.2)
+

Llei de flectors: = = = (eq.3)

Si calculem el moviment gir dA (nul, conegut) obtenim una relaci entre 1 + 1 = 0 = = 2 0 3 = 2 (eq.4)

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA b) Reaccions resultants dimposar un gir en B en una biga biencastada Ara es pot reescriure la llei de flectors: =
3 2

I si amb aquesta calculem el gir en B, obtindrem una relaci entre aquest i el moment :
1 0

1 2

3 2

1 2 2

(eq.5)

Substituint en les equacions dequilibri anteriors es poden expressar tots els esforos interns que hi ha en els extrems de barra causats pel gir en B: =
2

6 2

6 2

= = 0

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA c) Reaccions resultants dimposar un desplaament vertical relatiu en biga biencastada Procedint de forma similar: Equilibri en el barra: + = 0 (eq.1) + + = 0 (eq.2)

Llei de flectors: = + = 1 + (eq.3)

= +

Si calculem el gir de B amb Navier-Bresse (nul, conegut) obtenim una relaci entre
1 0

1 +

= 0 =

(eq.4)

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA c) Reaccions resultants dimposar un desplaament vertical relatiu en biga biencastada Ara es pot reescriure la llei de flectors: =
2

I si amb aquesta calculem el (NB), obtindrem una relaci entre aquest i el moment :

= = +

= =

2 6

Allant i substituint en les equacions dequilibri anteriors es poden expressar tots els esforos interns que hi ha en els extrems de barra causats pel desplaament relatiu : = =
6 2

12 3

= =0

6 2

12 3

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA d) Reaccions resultants dimposar un desplaament horitzontal relatiu Procedint de forma similar: Equilibri en el barra: + = 0

(eq.1)

De resistncia de materials sabem: = = = = =

(eq.3)

Si ho apliquem a cada extrem sobt: =

= = = = 0

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA e) Reaccions resultants de les crregues externes en la barra Sn les reaccions dencastament perfecte (amb signe). Com en cada situaci seran diferents noms es planteja la notaci a utilitzar:
0 0 0 0 0 0 ; ; ; ; ;

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS OBTENCI I ACOBLAMENT DE LES EQUACIONS DE LELSTICA Finalment, en un cas genric podrem tenir gir en A, en B, desplaament relatiu vertical i horitzontal i crregues externes, de tal forma que si agrupem lefecte de cadascun daquests casos sobre les expressions dels esforos interns en els extrems de barra obtindrem les 6 equacions de lelstica que es poden escriure per cada barra en 2D:
0 = 2 + 4 6 + 0 = 4 + 2 6 +

= 6

= 6

= =

+6

0 +

0 +

12

+ 12

0 +

0 +

On =

s la rigidesa de la barra i =

s el gir de slid rgid de la barra

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS PROCEDIMENT TIPUS En general, els passos a seguir seran: 1) Elecci justificada dels graus de llibertat independents (GLlI) de lestructura 2) Obtenci dels girs de slid rgid de totes les barres en funci dels GLlI 3) Obtenci de lexpressi de les equacions de lelstica (de moments) en funci nicament dels GLlI. Obtenci dalguns girs dependents que es deriven de les eqs de lelstica 4) Obtenci de les equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra. Una equaci associada a cada GLlI 5) Substituci de les eqs de lelstica en les eqs dequilibri per arribar a un sistema amb tantes eqs com incgnites (coincideix amb el nombre de GLlI) 6) Resoluci del sistema i obtenci dels valors dels GLlI 7) Clcul de totes les reaccions de lestructura

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS CONSIDERACIONS EM LAPLICACI DEL MTODE DELS DESPLAAMENTS En cada pas caldr tenir en compte les segents consideracions: 1) Elecci justificada dels graus de llibertat independents (GLlI) de lestructura Condicions de contorn Hiptesi de no deformaci per axial Barres no es poden escurar ni allargar Relacions geomtriques entre moviments Obtenci de CIRs Possibles dependncies entre moviments que sexplicitaran a travs de les eqs. elstiques

2) Obtenci dels girs de slid rgid de totes les barres en funci dels GLlI Signe positiu dels moviments s cap a la dreta, cap dalt i gir antihorari Shan de deixar nicament en funci dels GLlI

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS CONSIDERACIONS EM LAPLICACI DEL MTODE DELS DESPLAAMENTS En cada pas caldr tenir en compte les segents consideracions: 3) Obtenci de lexpressi de les equacions de lelstica (de moments) en funci nicament dels GLlI. Obtenci dalguns girs dependents que es deriven de les eqs de lelstica Introducci dels efectes de les crregues en les barres com a moments dencastament perfecte. Signe! Positiu antihorari Consideraci dels moviments nuls ja coneguts Si sabem, per condicions de contorn, que un moment dextrem de barra s nul, sen podr extreure una dependncia del seu gir associat Substituci de les expressions dels girs de slid rgid de les barres

4) Obtenci de les equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra. Una equaci associada a cada GLlI Incloure les crregues puntuals aplicades en eles nusos Equacions dequilibri de forces i moments per cada barra i cada nus

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS CONSIDERACIONS EM LAPLICACI DEL MTODE DELS DESPLAAMENTS En cada pas caldr tenir en compte les segents consideracions: 4) Obtenci de les equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra. Una equaci associada a cada GLlI Respectar signes (acci-reacci) entre barra i nus. Positiu cap a la dreta, dalt i antihorari Sescriu una equaci dequilibri associada a cada GLlI. Associada a un desplaament, un sumatori de forces en la mateixa direcci i nus. Associat a un gir, un sumatori de moments en el nus. Expressar totes les equacions dequilibri nicament en funci dels moments flectors en extrem de barra i les crregues externes.

5) Substituci de les eqs de lelstica en les eqs dequilibri per arribar a un sistema amb tantes eqs com incgnites (coincideix amb el nombre de GLlI) - Agrupar els termes per simplificar el sistema deqs resultant 6) Resoluci del sistema i obtenci dels valors dels GLlI 7) Clcul de totes les reaccions de lestructura

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS CONSIDERACIONS EM LAPLICACI DEL MTODE DELS DESPLAAMENTS En cada pas caldr tenir en compte les segents consideracions: 6) Resoluci del sistema i obtenci dels valors dels GLlI Els valors obtinguts han de ser petits desplaaments i girs

7) Clcul de totes les reaccions de lestructura

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE Resoldre la segent estructura amb el mtode dels desplaaments: 1) Elecci dels GLlI

uA uB uC uD uE uF uG

vA vB vC vD vE vF vG

A D G E F C B

En vermell: Moviments nuls per condicions de contorn En blau: Moviments nuls per la hiptesi de no considerar els efectes de lesfor axial En taronja: Moviments dependents. Relacions geomtriques En verd: Girs dependents que sexplicitaran amb les eqs de lelstica En B/N: GLlI

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 2) Obtenci dels girs de slid Cal suposar com es mour lestructura. Observant el croquis es dedueix que: = = =
= = 2

= = = 0

= 2

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 3) Equacions de lelstica En total sen poden escriure 2 per barra = 2 6
2

= 4 + 2 + = 4 + 2

8 2

= 4 6

= 4 + 2 6 = 4 + 6 = 4 + 2
2

= 0 = 4 + 2 6
2

= 3 3

= 4 + 2
2

= 4 + 2 +
16

On = = =

2 ;

= =

= 4 + 2 = 2 + 6
2 5 5

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 4) Equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra Se nescriur una per cada GLlI Associada al = + = 0 en el nus C Associada al = + + = 0 en el nus D

Associada al = + = 0 en el nus E

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 4) Equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra Se nescriur una per cada GLlI Associada al = + = 0 en el nus F

aquesta equaci sha de reescriure en funci dels moments dextrem de barra

Associada al = + = 0 (eq.A) en el nus C

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 4) Equacions dequilibri en funci dels moments dextrem de barra De lequilibri de moments en la barra AC sobt: =
2

De lequilibri de forces horitzontals en el nus D: = + De lequilibri de moments en la barra BE: = De lequilibri de forces horitzontals en el nus E: =
2

De lequilibri de forces horitzontals en la barra CD: =

De lequilibri de forces horitzontals en la barra DE: = +

2

De lequilibri de forces horitzontals en la barra DF: = De lequilibri de moments en la barra FG: = Substituint en la eq.A sobt:
2

De lequilibri de forces horitzontals en el nus F: =

2

= 0

TEORIA DE LES ESTRUCTURES TEMA 3

MTODE DELS DESPLAAMENTS EXEMPLE 5) Substituci de les equacions de lelstica en les dequilibri, resoluci del sistema i obtenci dels valors del GLlI
4 + 4 2 0 2 4 + 4 + 4 2 0 12 2 0 0 6 0 2 3 + 4 12 2 0 6 0 12 4 + 4 48 + 12 + 48 12 0 8 8 8 8 =

6) Donant valors i resolent el sistema sobtindrien els valors dels GLlI l=2m; EI=2e9Nm2; P=200000N; H=100000N; M=150000Nm = 4,82 6 = 1,23 7 = 4,70 6 = 3,83 6 = 8,18 6

9 + + 4