2

10

11

12

13

14

15

16

17

18


V F

PROVA DE GRAU SUPERIOR 19/06/2010

REA DE COMPRENSI
Comprensi lectora
Lexic i sema ntica Morfologia i sintaxi Normativa ortog ra fica
A B

REA O'ESTRUCTURES LlNGSTIQUES

ll!I

12 13 14 15 16
17

5 6 7 8 9

1m Ifl 01mg 0 g Ifl g 1m Ifl 0g1fl 01mg

l11:I

18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

0 liI Ifl 0181 Ifl 01!1 Ifl 0liil Ifl ll!:I Imlfl 0 Img Ji(! 1m Ifl 1iI 1m Ifl 1iiI 1m Ifl 0 liil Ifl ti! 1m Ifl ~ 1m Ifl 0 liil Ifl 0 Iill liil 0 Iill liI 01ill l!I 0liil Ifl 0lmliil 0)ia1fl

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43
44

0 Im ti!l 01i1 01i1 0f;il I)ij!Im 0 JiI 0

liil
0 0

Imlfl Imj!l Imlfl 0 Imj!l 0 f;illfl IiIImIfl 01m1il 0liillfl 01m1il 62 liillmlfl 01i11fl

45 46 47 48 49 50

0
;

181 0 IKI Iill

lil

ti! 0 0 0

Iilllfl Iilllfl Iillliil IillIKl Iilllil

71 0!:ii:l@] 01m!j4 liiI 1m@] 01m1il 01m1il 0)iia @] 77 1iI 1m@] 78 ti! 1m @] 79 0 1m liI 80 0 1m l!I 81 0 IKI @] 82 0 liI @] 83 0 Iilllil 84 0 Iill~ 85 liil Iill@] 86 0 ; @] 87 liil Iill@] 88 0 liil@] 89 0 Iilllil 90 0 1iI@]

Per a superar I'examen cal obtindre un mnim del 60% sobre la puntuaci total. La prova est dividida en quatre rees, i cada una t carcter eliminatori. En les rees de comprensi, estructures lingstiques i expressi escrita, s'exigix una puntuaci mnima del 40% en dos rees qualssevol i del 30% en I'altra. En I'rea d'expressi interacci oral la puntuaci mnima s del 60%. Les res postes errnies descompten de les encertades. Cada resposta correcta es valora amb un punt. En les preguntes amb tres opcions de resposta (a, b, c), cada error descompta 0,3 punts i, en el cas de les preguntes amb noms dos opcions (V/F) , cada error descompta 0,6 punts. Les preguntes no contestades no descompten .

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU SUPERIOR

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU SUPERIOR

Oci nocturn conflictiu

Una sanitat de primera

El problema generat per les macrodiscoteques i els locals doci nocturn en els polgons de lextraradi de les ciutats sha danalitzar des de diferents punts de vista. El ms decisiu, segurament, fa referncia al tipus de model ldic que practica un gran nombre de jvens, basat en eixides nocturnes en qu es porten al lmit les conductes relacionades amb lalcohol i amb determinades drogues. Hem elevat a normal i generalitzat un tipus doci sense ms expectativa que levanescncia i la prpia dissoluci en els vapors etlics. No cal esgarrar-se les vestidures ni adoptar actituds paternalistes en excs, per s que caldria exigir una profunda reflexi dndole sociolgica. Daltra banda, lallunyament de les discoteques cap a lentorn dels polgons va poder significar en el seu dia un afany de concentraci per a no molestar els ciutadans. No ha sigut aix. Els lmits sn moltes vegades imprecisos i lacumulaci de locals, a ms de la possibilitat de laugment de conflictes violents, ha causat mltiples trastorns en uns vens que no estan disposats a sacrificar el seu descans per culpa de les molsties ocasionades en el permetre destos locals. Uns altres punts de vista que shan de tindre en compte sn els que es referixen a la seguretat personal i viria, al necessari control dels menors i, per descomptat, a la legitimitat dun negoci que, dins dels parmetres legals, no ha de ser mai demonitzat.

La reconeguda qualitat assistencial del nostre sistema sanitari pblic s excessivament costosa per a la realitat econmica del pas. A este comentari immediatament sunix el dels que recorden que el pressupost que lEstat dedica a latenci de la salut s notriament inferior al de lentorn europeu. Amb la intenci de resoldre este dilema, es va encarregar a experts de diferents mbits financers, empresaris i sanitaris elaborar un document de propostes dirigides a millorar el finanament del sistema sanitari. El copagament dalgunes prestacions en funci de la renda o del patrimoni personal el repagament, emfatitzen, perqu la sanitat ja es finana a travs de la cotitzaci dels ciutadans s una de les possibilitats previstes en linforme, si b tamb es tracta duna alternativa durament rebutjada per alguns ponents, que argumenten tant lescs benefici que proporcionaria cobrar, per exemple, alguns euros per cada visita mdica, com el fet que es trencaria la universalitat de lassistncia sanitria, ja que desanimaria danar a la consulta del metge els qui tenen menys diners. Un altre parmetre que encarix el sistema s la incorporaci automtica dels nous frmacs sempre ms cars a la cartera de productes finanats pel Sistema Nacional de Salut, i plantegen que, a partir dara, noms sadmeten en la llista els que aporten un valor afegit i tinguen un preu moderat.

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU SUPERIOR

CONVOCATRIA 2010 / JUNY

GRAU SUPERIOR

s lunivers infinit?
En el sistema del mn dels antics grecs, lesfera de les estreles fixes s loctava duna srie desferes concntriques i transparents que giren entorn duna Terra fixa i immbil. Cada una de les altres set arrossega els astres vagabunds que a ull nu es poden observar en el cel: la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Jpiter i Saturn. Amb el model heliocntric de Nicolau Coprnic publicat en 1543, el Sol passa a ocupar el lloc central, per lesfera de les estreles fixes es mant. Noms 33 anys desprs, lastrnom angls Thomas Digges publica una versi del sistema del mn copernic en qu lesfera de les estreles fixes sestn infinitament en altitud, recuperant la idea de lunivers infinit i sense fronteres que shavia gestat en lantiga Grcia. Esta idea, en canvi, aterria alguns astrnoms de lpoca, com Johannes Kepler, que, en 1610, va afirmar: No dubte a declarar que hi ha al voltant de 10.000 estreles visibles. Com ms nhi ha, ms fort s el meu argument contra la infinitud de lunivers. Si el cosmos no tinguera fi, la volta celeste brillaria com el Sol. Este mn nostre no pertany a un eixam indiferenciat dinenarrables universos. La cosmologia actual admet que lunivers observable representa noms una mnima fracci de tot lunivers. Siga o no infinit, lunivers s molt, molt ms gran que la grandria marcada per lhoritz visible ms remot que poden veure els nostres telescopis.

La interculturalitat
La diversitat cultural s un fenomen que sha donat en gran manera al final del segle XX i al comenament del segle XXI. Fins a este moment generalment era deguda a guerres, invasions i exilis. El que s nou s lextensi destos fets en un context pacfic. Per la diversitat cultural pot tindre un signe divers. Aix cal distingir entre: Multiculturalitat. Especialment en les grans ciutats dEuropa i Amrica del Nord coexistixen membres de cultures diverses que sestablixen en territoris especfics (barris rabs, xinesos, etc.), sovint separats. Per que hi haja moltes cultures en un territori redut no significa necessriament que es barregen o es relacionen entre si. La multiculturalitat conserva la prpia identitat de cada cultura, per no produx dileg. Interculturalitat. s un ideal tic i poltic. Designa el fet que les diverses cultures sinterpenetren i compartixen valors basats en la igualtat de drets. La interculturalitat significa dileg cultural i implica reconixer la diversitat. No s possible cap posici intercultural sense el respecte com dels drets humans, sobretot els de les dones i els dels ms febles. Quan les societats sn multiculturals per no interculturals, hi solen aparixer letnocentrisme, el racisme, el xovinisme i la xenofbia.

DICTAT JUNY 2010

Va passar el mocador per damunt de les tecles impollutes del piano. Tenia la sang plena de punxes i el cor a punt desberlar-se. Un estossec dhome, lluny i potent, li va fer recordar la immensitat de la sala plena de pblic. Es va ajustar els punys de la camisa. A m dreta, va sentir latracci absurda i sucida del no-res per ho va resistir. Llavors, dos grosses gotes de suor li van relliscar pel front fins a enterbolir-li, de sobte, la visi. Va inspirar un parell de vegades i comen amb els primers acords misteriosos. Pel pblic sestengu un calfred de pnic quan va sentir aquella meditaci ntima sobre la mort, escrita per un compositor avesat a plorar en si bemoll major.