La menopausa: de la mare a religiosa

Quan arriba la menopausa es quan la dona entra en aquesta edat, amb la desaparici del desig sexual guanyen respecte, algunes per primer cop a la seva vida. No es com a la poblaci dEuropa que es tracta de ocultar, sin que es un fet observable ja que aquestes dones es reuneixen en el mateix grup. El paper canvia i ara es converteixen en guardianes de la tradici i la religi. Amb aquesta nova edat augmenta el desig de mostrar en p blic una gran religiositat, que arriba en la culminaci del viatge a la !eca, el ltim ritus de pas que pot fer una dona i que li dna el tribut de hacha i que simbolit"a que est# veritablement incorporada en la tradici. $er aquestes raons, el hach sempre est# a la ment de les dones. El ideal en aquesta edat es el de un ser asexual i sense la frivolitat t%picament femenina. Arriba al voltant del &' o '' anys, per( no es veu nicament per aix(, sin que comporta un canvi tamb) en la vestimenta, que es de color blanc o tonalitats clares, vestits que tapen tot el cos, mocadors al cap que nom)s deixen veure un tros de front i ulls i total desaparici de joies, perfums i maquillatge *nom)s el kohl+. A partir daquesta edat son autorit#ries, tant amb ,omes com dones, que els ,i demanen consell, i poden caminar traquilament i parlar amb qui vulguin. Elles sn les perpetuadores del sistema de rols prescrits a la dona en les diverses edats, ja que sn les grans coneixedores del sistema moral, tradici religiosa i en les costums locals *qaida i ada+ i per aix( sencarreguen del rituals de bateig i sn les padrines de casaments, a m)s en aquestes festes sn elles les que preparen la condimentaci del menjar ja que sn #pats amb moltes esp-cies i elles tenen molta experi-ncia en aquest terreny. En aquesta ltima part de la vida, com ,em pogut veure les dones sn m)s religioses, unes de les explicacions es per lliurar.se dels pecats que ,an pogut cometre al llarg de la seva vida perqu- aix% a la seva mort se les pugui recorda com bones musulmanes, aix( fa que siguin respectades. En aquest cercle tenen molta import#ncia les cofradies y el culte als sants i als jnuns, ja que s,o creuen de veritat i segueixen al peu de la lletra els consells del fquih. Hach /radici que rememora l-xode de la !eca a la !edina i es basa en lidea de que nom)s existeix un 0eu i que el pelegrinatge es una invitaci de 0eu a la seva casa. Aquest viatge i els rituals que el conformen s,an de fer del 1 del mes de Shawwar al 1' del mateix mes. Al ser un acte que mostra un gran inter-s per la religiositat, tant per la complicaci del mateix com per el desgast monetari que genera, est# sempre en la imaginaci de les dones grans el realit"ar.lo, ja que seran lliurades de tots els pecats que ,agin fet i a m)s es l nic viatge que els ,i est# leg%timament perm-s. En la peregrinaci el temps es reparteix entre resar, fer els rituals i comprar regals o fer transaccions mercantils, cosa que no es molt ben vista. $er( el viatge no es nom)s un acte religis, sin un acte de augment dstatus dins la societat, se la tractar# amb molt de respecte i, a m)s, el tracte amb els ,omes es m)s relaxat i permet una major associaci. Existeix una desviaci en aquesta tradici, ja que algunes dones de mitjana edat tamb) fan el hach. 2n dones que adquireixen el comportament de les grans, amb una gran

mostra de devoci espiritual i que sn grans per la procreaci. Aquestes ,la majoria, sn dones que mai ,an tingut un status o se les ,a tractat malament no sent integrades dins del grup, i amb la peregrinaci arriben a un status que sense aquesta mai podrien tenir. El ltim ritus de pas: de mra a hacha Aquest ltim ritual es podria considerar un ritus de pas per el fet del canvi que genera en la vida de la persona que passa per ell, per( tamb) s,a de dir que no totes les dones s,o poden permetre, per tant es un ritus de pas que nom)s pot complir aquelles que tinguin els suficients recursos monetaris per cobrir el viatge i les despeses. Aquest viatge no serveix nom)s con un gran estat de liminaci que culmina amb la tornada, sin que existeix per la llei de la baraka, ja que creuen que els llocs sagrats tenen cert poder que transforma i protegeix a la persona que el visita. 3om qualsevol ritus de pas esta dividit en tres parts4 la fase de separaci o preliminar, la liminar i la postliminal5 i en aquest cas les trobem ben identificades. 6a fase preliminar comen7a amb els ritus que es fan abans del viatge i a la preparaci daquest. 2aplica en el cos de la peregrina henna *a les mans i als peus+, com a protector i marca del comen7ament del canvi, amb oracions i plors per part de la fam%lia per la proximitat de la partida. 8a es pot observar la por que genera el viatge ja que es trobaran soles en un territori desconegut. /amb) trobem que es l nic ritus on no ,i ,a una lluita de prestigi ja que totes van vestides de blanc i aporten una quantitat de diner similars que la peregrina es gastar# en regals. 9 no es nom)s important per la viatjant, tamb) per totes les dones del seu voltant. Quan la dna arriba a les proximitats de la !eca comen7a la segona fase4 la liminar. 6a dona es troba sola en un lloc que no coneix i no te familiars ni amics al seu costat. Aix% la separaci amb lentorn es molt visible en aquesta part, ja que es f%sica i no nom)s mental. El viatge es divideix en tres parts4 el ihram que es la concentraci per part de la peregrina en 0eu, la festivitat complint amb els ritus i el comer7 amb la compra de regals. En aquest moment no ,i ,a cap diferencia de genera ni status, davant de 0eu sn tots iguals, reunint.se en communites i comencen amb la purificaci del cos i adquirint l,#bit del peregr%, roba blanca sense costures, i no es pot generar cap canvi en el cos fins que tornin al seu lloc dorigen. 6lavors sarribar# a un estat on l nica preocupaci es lexaltaci de 0eu per mitj# dels rituals, donant.se del tot a ells fins arribar a lesgotament f%sic i mental per les carreres, caminades i el dejuni. 0espr)s del compliment daquests rituals la peregrina a de tornar per( abans es sacrifica un xai i es tallen una mica el cabell, llavors el ihram acaba *menys en les normatives sobre la sexualitat+ i tornen a la !eca per comprar tos els regals. 9 per ltim, la fase postliminar, quan la peregrina arriba al seu lloc dorigen i es recollida per la fam%lia no com a mra sin com ,a hacha. 6lavors ser# considerada con venerable y amb el baraka dins seu.