MANIFEST DAVANT LA PRXIMA APROVACI DEL PROJECTE DE LLEI DE RACIONALITZACI I SOSTENIBILIAT DE LADMINISTRACI LOCAL La setmana vinent el Senat aprovar

el Projecte de Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local, remetent el text per la seva aprovaci definitiva al Congrs. El text aprovat, previsiblement, ser implacable vers la visi que el nostre pas t i vol tenir de ladministraci local de Catalunya. De fet, poc ha variat de quan el febrer de 2013 el Ministeri de Hisenda i Administracions Pbliques va presentar linforme de lAvantprojecte de Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local (ARSAL) que modificava la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les bases de rgim Local (LRBRL) justificant la seva presentaci en un suposat estalvi econmic. Poc temps desprs, el mn local de Catalunya, expressava a travs de la Comissi Permanent del Consell de Governs Locals de Catalunya el seu posicionament: constataci que aquell avantprojecte suposava una invasi de les competncies de la Generalitat de Catalunya sobre lorganitzaci territorial i el rgim local previstes a lEstatut dAutonomia de Catalunya, aix com una laminaci del principi dautonomia local que la Carta Europea dAutonomia Local, la Constituci Espanyola i lEstatut dAutonomia garanteixen a tots els ens locals de base territorial, com cap a les competncies que la nostra capital t reconeguda a la Carta Municipal de Barcelona. Aix mateix, les organitzacions sindicals van manifestar tamb el seu rebuig a aquesta reforma que suposa un profund canvi competencial i estructural en la dimensi de les administracions locals, feia una reinterpretaci minimalista de lautonomia local, suprimia serveis pblics de proximitat necessaris i essencials per a la ciutadania i incidia de forma negativa sobre locupaci pblica i les seves condicions. Aquell text presentat amb lobjectiu de racionalitzar i aconseguir un suposat estalvi econmic, contemplava mesures que afectaven greument lautonomia local i que atemptaven contra lequilibri territorial. Pretenia una valoraci del cost estndard dels serveis oferts a la ciutadania i els seus nivells de qualitat, sota criteris estrictament economicistes, que podia generar ciutadans de primera i de segona, ja que la prestaci dels serveis en realitats territorials i poblacionals diverses sembla evident que no es pot valorar nicament des duna ptica de cost/servei, i significava la intervenci dels ens locals vulnerant lactual model territorial de les nostres comarques. Aquesta proposta partia dun

desconeixement o incomprensi de la realitat del mn local en general i del catal, en particular. Cal recordar que les Administracions Locals suposen el 13% de la despesa pblica global i representen noms el 41% del deute pblic. Daquells primers textos proposats per part de lEstat, els governs locals del pas, a travs de les entitats municipalistes i grups parlamentaris i les organitzacions sindicals han proposat alternatives, esmenes i textos alternatius entre daltres. Han volgut ajudar a la reflexi i millora de la norma, aix com de forma constructiva plantejar escenaris ms viables, eficients i amb una visi positiva del que fan i representa ladministraci local. Lautisme i poca predisposici de lEstat en collaborar ha estat, com a mnim, decebedor. Si la voluntat s reduir els costos caldria comenar per la prpia administraci de lEstat ja que aquesta representa el 53% del conjunt de la despesa pblica global i el 659% del deute pblic mentre que les CCAA tenen el 33 % (bsicament despeses en matria de salut, educaci i serveis socials que sn el moll de lestat del benestar) i el 159 % del deute pblic global. s evident que aquestes dades reflecteixen que la reforma de lAdministraci Local no s la soluci al problema estructural del sector pblic, del dficit i del deute pblic. LAdministraci de lEstat s la principal responsable del deute i en canvi no ha afrontat cap reforma important de la seva pesada estructura. Si un problema t el mn local i des de fa temps s la manca dun finanament que sajusti a la realitat de les seves necessitats i que faci possible la prestaci dels serveis que realitza a la ciutadania. Qualsevol tipus de reforma de ladministraci local ha danar acompanyada duna llei de les hisendes locals que resolgui la injustcia econmica dels darrers trenta anys, i sadeqi a les necessitats que t ladministraci ms propera a la ciutadania. La proposta del govern de lEstat a qui realment perjudicar ser al conjunt de la ciutadania que veur afectat els seus drets a laccs als serveis pblics locals per qu difcilment una corporaci supralocal podr substituir el coneixement de la problemtica municipal i la sensibilitat d'un ajuntament. Ens trobem davant d'una proposta que nega als municipis l'autonomia poltica i suficincia financera irrenunciables per a un municipalisme de qualitat i democrtic. El municipi s lestructura bsica de l'organitzaci territorial, primria, propera i indispensable per tal de donar serveis als seus habitants, tal com defineix el mateix Estatut dAutonomia de Catalunya en el seu article 84. Els municipis sn una pea bsica pel desenvolupament socioeconmic del pas, per la qualitat de vida del ciutadans i per la cohesi social i territorial, i han estat un motor de la transformaci de Catalunya, grcies a lesfor conjunt de regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses. Els regidors i els alcaldes sn vens

que tenen vocaci de servei a la seva comunitat i que sn elegits directament pels seus conciutadans, per la seva proximitat. Els electes locals, especialment en el cas dels petits municipis sn la garantia de la seva pervivncia i continutat, i pea clau pel funcionament de les seves comunitats locals. Sense la dedicaci permanent daquests electes a les seves viles i pobles no tindrem garantit lequilibri territorial del pas ni la seva cohesi social i territorial. La voluntat de treure competncies al mn local, de traspassar competncies dels ajuntaments a les diputacions, allunyant el centre de decisi poltica i prestaci del servei del ciutad, expressa els objectius de recentralitzaci, control i limitaci de lautonomia local que vol executar el Govern de lEstat. Apostem per un model de competncies i serveis pblics de proximitat i de qualitat, prestats per uns treballadors pblics i eficients, ciutadans al servei de ciutadans i amb una forma voluntat de servei i comproms. Davant limminent aprovaci del Projecte de Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local, el mn local de Catalunya, els electes democrticament escollits per sufragi universal del nostre municipi, les organitzacions sindicals, els empleats pblics, aix com un gran nombre dentitats i moviments venals i socials, manifestem el total rebuig a aquest projecte legislatiu. Manifestem que aquesta iniciativa legislativa no es tracta d'una simple actualitzaci del nivell competencial municipal, sin que es tracta d'una autntica involuci del rgim local, que tindr conseqncies socials en forma de majors desigualtats, un deteriorament i tancament de serveis que afectar als nostres vens i venes i a locupaci pblica. Manifestem, alt i clar, que els Ajuntaments som essencialment governs locals de les nostres comunitats, no noms gestors tecnocrtics, i per aix exigim respecte institucional i capacitat per prioritzar poltiques i serveis municipals. Qualsevol reforma de l'Administraci Local s'ha de fer amb un consens ampli, lleialtat institucional i sense estigmatitzacions fcils. Manifestem i exigim al Govern central que respecti la competncia exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre l'organitzaci territorial i el rgim local, aprovada en l'Estatut d'Autonomia, i explcitament la no invasi competencial recentralitzadora.

Per tot aix, convoquem a tots els alcaldes i alcaldesses, grups municipals, les organitzacions sindicals, els empleats pblics, aix com les entitats i collectius implicats en la gesti i prestaci de serveis municipals, a concentrar-se a lentrada dels ajuntaments el proper dijous 12 de desembre a les 12 del migdia, per reclamar la retirada i no aprovaci del Projecte de Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de lAdministraci Local.