DOSSIER NORMATIVA

Designaci de zones vulnerables: Acord GOV/128/2009 Resum del programa dactuaci: Decret 136/2009
Introducci
Amb la nalitat de prevenir i reduir la contaminaci de les aiges per nitrats, el Decret 136/2009, d1 de setembre, daprovaci del programa dactuaci aplicable a les zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats que procedeixen de fonts agrries i de gesti de les dejeccions ramaderes, regula els procediments per garantir la correcta gesti de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats en tot lmbit de Catalunya. Aquest programa dactuaci s dobligat compliment per a totes les zones vulnerables designades mitjanant Decret 283/1998, de 21 doctubre, el Decret 476/2004, de 28 de desembre i per lAcord de Govern/128/2009, de 28 de juliol. Daltra banda, sestableix lobligatorietat de determinats preceptes relatius a les dejeccions ramaderes tamb a les zones no designades com a vulnerables, per b que en aquestes la regulaci es limita a menys aspectes, tots ells bsics per sucients per assegurar-ne una correcta gesti. En aquesta txa hi trobareu un recull dels aspectes ms importants del Decret 136/2009 que cal considerar per dur a terme una correcta gesti de les dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats.

Evoluci de les zones vulnerables a Catalunya

Les zones vulnerables sn rees susceptibles de patir contaminaci de les aiges continentals i litorals per nitrats provinents de fonts agrries. Un municipi pot ser designat zona vulnerable en la seva totalitat o noms en una part, i atenent a les seves especicitats agrries i edafoclimtiques shan fet les designacions agrupant els municipis en diferents rees. Per a cada una daquestes rees o zones, dins del programa dactuaci es deneixen diferents criteris de regulaci que sn dobligat compliment. Les zones vulnerables de Catalunya han estat designades mitjanant Decret 283/1998 de 21 doctubre, el Decret 476/2004 de 28 de desembre i per lAcord de Govern/128/2009 de 28 de juliol. Podeu trobar el llistat dels municipis vulnerables a la web de GESFER www.gesfer.cat
Figura 1: Evoluci zones vulnerables Catalunya 1998-2009. Font: Elaboraci prpia. GESFER 2010

Normativa: Decret 136/2009.

1/6

Mapa de zones vulnerables a Catalunya

Actualment, a Catalunya hi ha designades com a zones vulnerables les segents rees:
rea 1: municipis de lAlt Empord, Baix Empord, Pla de lEstany i Girons.

rea 2: municipis del Maresme i la Selva. rea 4: municipis de lAlt Camp, Baix Camp i Tarragons.

rea 3: municipis dOsona. rea 5: municipis de lAlt Peneds i Baix Peneds.

rea 6: municipis de lAnoia, Conca de Barber, Garrigues, Noguera, Segarra, Urgell, Pla dUrgell i Segri. rea 7: municipis de la Garrotxa. rea 9: municipis del Valls Occidental i Valls Oriental. rea 11: municipis de la Ribera dEbre. rea 8: municipis del Girons i la Selva. rea 10: municipis del Bages, Bergued i del Solsons. rea 12: municipis del Baix Ebre i Montsi.

Podeu trobar el llistat dels municipis vulnerables a la web de GESFER www.gesfer.cat

Figura 2: Mapa de zones vulnerables Catalunya. Font: Elaboraci prpia. GESFER 2010

Normativa: Decret 136/2009.

2/6

Perodes en que es poden aplicar fertilitzants segons cultiu a les zones vulnerables
SI
Taula 1: Calendari perodes daplicaci de fertilitzants. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

NO

Normativa: Decret 136/2009.

3/6

Quantitats mximes de nitrogen que es poden aplicar en zones vulnera bles vulnerables
Les dosis mximes de N que es poden aplicar en zones vulnerables sn les que sindiquen a la taula segent. En cada cultiu sha de complir simultniament la limitaci referida a nitrogen en fertilitzants orgnics, a nitrogen en fertilitzants minerals o en aigua de reg i a nitrogen total. Les dosis mximes es refereixen a un cicle de cultiu inferior a un any o a un any quan el cicle s superior.
Taula 2: Quantitats mximes de nitrogen. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

Lmits mxims de Nitrogen (kg N/ha i any) aplicables en zona vulnerable

( * zones vulnerables 3, 7 i 10 ; ** zona vulnerabla 7 ; *** zona vulnerable 1) N en fertilitzants orgnics 170 170 170 170 100 170 170 170 170 170 170 170 170 170 170 170 150 (170*) 170 170 100 170 50 100 170 170 75 130 N en fertilitzants minerals o en aigua de reg 120 (150*) 150 120 (150*) 150 70 120 150 (170**) 200 150 170 150 300 150 250 170 200 100 (120*) 120 (150*) 150 30 50 30 50 120 150 50 90 170 75 130 75 130 75 130 60 100 60 100 100 170 100 130 100 130 100 170 150 50 90 50 90 50 90 40 70 40 70 70 120 70 90 65 90 70 120
Normativa: Decret 136/2009. 4/6

Sec / Regadiu
Sec Blat Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Dall nic 2 - 4 dalls Dall nic 2 - 4 dalls Sec Regadiu Sec Regadiu Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu Sec Regadiu

N total
170 (210*) 210 170 (190*) 210 100 170 210 (250**) 300 (350***) 200 250 210 400 210 350 250 300 150 (170*) 170 (210*) 170 100 170 50 100 170 210 75 150 210 75 130 75 130 75 130 60 100 60 100 100 170 100 130 100 130 100 170

Ordi

Cereals de primavera (ordi, etc)

Blat de moro per gra o farratger

Sorgo per a gra o farratger

Raigrs Gramnies dhivern farratgeres (civada, triticale, etc.) execpte raigrs Prats permanents

Gira-sol Arrs Alfals (userda) Altres lleguminoses herbcies extensives (psol, fav, vea, etc) Altres cultius extensius (naps, colza, lli, etc.) Fruiters de pinyol i de llavor

Ctrics

Ametller

Avellaner

Olivera

Vinya

Garrofer

Nouer

Festuc

Pollancres

Altres cultius llenyosos

Quantitats mximes de nitrogen orgnic que es poden aplicar en zones NO vulnerables

En zones no vulnerables, la quantitat mxima de nitrogen que procedeixi de les dejeccions ramaderes i altres fertilitzants orgnics a aplicar s la segent:
Taula 3: Quantitats mximes de nitrogen en ZNV. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

s de la parcella
Rotacions de conreus farratgers intensius; prats articials i praderies permanents (1); conreus farratgers daprotament mixt (1) Altres pastures fertilitzables (1) Arrs Conreus herbacis (3) Hortcoles Conreus llenyosos en regadiu Conreus llenyosos en sec Vinya en sec

Lmit mxim de N (kg N/ha i any) 210 / 250 (2) 210 170 210 250 170 130 100

(1) Les dosis indicades sn la suma del nitrogen que deixa el bestiar al terreny mentre pastura i el nitrogen que procedeix de fonts orgniques aplicat daltres maneres (aplicacions de fems, purins, etc.). (2) Exclusivament en cas dexplotacions de vaques de llet, vaques de carn i ov intensiu. En la resta de casos, la dosi mxima s de 210 kg N/ ha i any. (3) Els conreus herbacis inclouen les superfcies de guaret i les terres de retirada.

Distncies a respectar en aplicar dejeccions ramaderes

Taula 4: Distncies a respectar. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

Fertilitzant

Distncia (en metres) respecte a:

Nuclis habitats Polgons industrials, rees de lleure, habitatges allats.... Punts de captaci daigua per consum hum Centres de gesti de dejeccions ramaderes Altres explotacions despcies diferents a la de lorigen del fertilitzant orgnic que saplica

Vano

Mnegues 70 50 50 25 50 25 15 10 5 1 150 75 225 110 75

Injectat 40 (2) 25 (2) 50 (2) 15 (2) 25 (2) 25 15 10 5 1 100 (2) 50 (2) 150 (2) 75 (2) 50 (2)

100 75 50 25 50 50 35 25 10 2 200 100 300 150 100

Tots els fertilitzants orgnics Cursos daigua (1)

Cursos i masses daigua denits a Parcelles amb la cartograa 1:250.000 de lInstitut pendent > 10% Cartogrc de Catalunya Parcelles amb pendent < 10% Cursos i masses daigua que no apareixen a la cartograa 1:250.000 de lInstitut Cartogrc de Catalunya Parcelles amb pendent > 10% Parcelles amb pendent < 10% Cursos daigua articials (canals, squies,...)

Dejeccions porcines

Granges porc de 1000 a 6000 porcs dengreix o de 400 a 2440 truges amb garrins de ns a 20 kg Granges porc ns a 1000 porcs dengreix o 400 truges amb garrins de ns a 20 kg

Dejeccions avcoles Dejeccions de bov, ov, cabrum, etc

Granges avcoles de reproductores Granges avcoles sense reproductores Granges de la mateixa espcie

(1) En el cas de fertilitzants minerals, cal deixar sempre 2 m de distncia respecte qualsevol massa daigua. Si hi ha una lnia contnua darbres o arbusts entre la llera de la massa daigua i el lloc on saplica ladob, les distncies es redueixen a la meitat. (2) Quan les dejeccions ramaderes sincorporen de forma immediata al sl, aquestes distncies tamb shan de respectar.

Aplicaci amb vano

Aplicaci amb mnegues

Aplicaci injectat

Normativa: Decret 136/2009.

5/6

Temps mxim per enterrar les dejeccions

s recomanable enterrar els fertilitzants orgnics aplicats per tal devitar prdues de nitrogen i emissi dolors. Si laplicaci s en zona vulnerable, cal respectar els perodes dincorporaci al sl en funci de la distncia a nuclis habitats, polgons industrials, centres de treball i rees de lleure.
Taula 5: Temps mxim per enterrar les dejeccions. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

Dejeccions lquides o semi lquides (purins, gallinasses, fangs tractats, ...) Distncia Menys de 500 metres Temps mxim 24 hores

Dejeccions slides (fems, compost, fracci slida de purins, ...) Distncia Temps mxim 4 dies (doctubre a abril) 2 dies (de maig a setembre)

Entre 500 i 1000 metres 2 dies No cal enterrar si es fa amb aplicador de mnega

Menys de 500 metres

La incorporaci al sl NO s obligatria en: aplicacions de cobertora en cultius herbacis prats i pastures ja implantats parcelles de sembra directa

Apilaments temporals de fertilitzants orgnics

Es permet lapilament temporal de fertilitzants orgnics:
Taula 6: Temps mxim per enterrar les dejeccions. Font: Elaboraci prpia a partir del text del Decret 136/2009. GESFER 2010

Dins de la nca per facilitar el posterior repartiment a les parcelles. En nques situades a ms de 3 Km de les installacions don provenen els fertilitzants orgnics. En llocs on NO hi hagi risc de contaminaci per escolament supercial i/o inltraci subterrnia. NO es permet lapilament temporal de fems o altres fertilitzants orgnics: Sobre planes dinundaci. Sobre terrenys que presentin porositat. Lapilament temporal NO comptabilitza com a emmagatzematge!!!!

Distncies dels apilaments a:

Altres granges Punts de captaci daigua pel consum hum: Si lapilament s aiges avall Si lapilament s aiges amunt Rius, llacs i embassaments Altres cursos daigua no canalitzats i drenatges Nuclis habitats, polgons industrials, centres de treball, rees de lleure, etc... Apilaments temporals individuals, fins a dos dies

metres

300 100 300 100 50 200 500

MXIMA DURADA: Lquids o semi-lquids (ex: pur,...) en dipsits impermeables i estancs (basses dobra o exibles) : MXIM 4 MESOS. Slids (ex: gallinassa, fem, fang,...) en piles : MXIM 45 DIES. ALTRES CRITERIS: Els apilaments temporals de gallinassa han de ser amb COBERTA IMPERMEABLE. La quantitat de fertilitzant apilat per a qualsevol fertilitzant orgnic s de 100 tones.

Llibres de gesti de dejeccions ramaderes i fertilitzants nitrogenats

El Decret 136/2009, d1 de setembre, estableix que les explotacions ramaderes han de portar un llibre de gesti de les dejeccions ramaderes, i que, s obligatori de portar un llibre de gesti de fertilitzants nitrogenats per als agricultors, no ramaders, que tenen una superfcie en zones vulnerables que superin algun dels llindars segents: ms d1 ha de cultius en hivernacle, ms de 5 ha de cultius a laire lliure dhortcoles, de ors o de planta ornamental, ms de 25 ha de regadiu (sense considerar les superfcies dels dos apartats anteriors), ms de 50 ha de sec, lequivalent a ms de 50 ha de sec. Els llibres de gesti han destar a disposici de les administracions competents, i anualment, determinades explotacions ramaderes a les que sels requereix en la seva autoritzaci/llicncia ambiental i les dAnnex I, han dentregar al Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural (DAR), una cpia informatitzada del Llibre de gesti de les dejeccions ramaderes.

www.gesfer.cat

Camp de Mart, 35 - 25004 Lleida

Gesfer - 2010
Normativa: Decret 136/2009. 6/6