La interacci electromagntica determina les propietats de la matria a nivell atmic i molecular

La matria pot tenir crrega elctrica. En els toms existeixen partcules amb crrega elctrica positiva (protons) i altres amb crrega elctrica negativa (electrons) La unitat S.I de crrega elctrica s el Coulomb (C) Microculomb (C). 1 C = 10 -6 C Nanoculomb (nC) . 1 n C = 10 -9 C Picoculomb (pC). 1 pC = 10 -12 C

Electrosttica
La interacci electromagntica determina les propietats de la matria a nivell atmic i molecular

La matria pot tenir crrega elctrica. En els toms existeixen partcules amb crrega elctrica positiva (protons) i altres amb crrega elctrica negativa (electrons) La unitat S.I de crrega elctrica s el Coulomb (C) Microculomb (C). 1 C = 10 -6 C Nanoculomb (nC) . 1 n C = 10 -9 C Picoculomb (pC). 1 pC = 10 -12 C

Fet experimental: carregues de diferent signe s'atreuen i del mateix es repelleixen. Llei de Coulomb (1785) estableix que la fora amb que dues crregues s'atreuen o es repelleixen s directament proporcional al producte de les crregues i inversament proporcional al quadrat de la distncia que les separa:

Fk

Qq d2

El valor de k s'escriu en funci d'una nova constant, caracterstica de cada mitj: permitivitat o constant dielctrica del medi, 1 k 4 Per S.I pel buit o laire la permitivitat(0) val:
0 1 4 9 .1 0 9 1 4 1 4 9 .1 0
9

C2 N .m

Per tant k :
k 9.10 N .m C2
2 9

N .m C2

La permitivitatd dna idea de la capacitat del medi per a transmetre la interacci elctrica. En un medi amb un permitividad alta (k, petita) la fora entre dues crregues ser ms petita que en un altre en el qual la permitivitat sigui baixa (k, gran). El primer medi transmet pitjor la interacci entre crregues. s ms allant (en fsica els mitjans allants reben el nom de dielctrics d'aqu el nom de constant dielctrica)

Ejemplo 1 Calcular la fuerza entre dos cargas: a) De + 5 C y +3 C situadas a 10 cm. b) De + 5 C y -3 C situadas a 10 cm. Solucin: a) Aplicando la Ley de Coulomb:

Fk

2 qQ 3.106 C 5.106 C 9 N.m 9.10 13,5 N d2 C2 0,102 m2

ur

b) Aplicando la Ley de Coulomb:

Fk

2 qQ ( 3.106 C ) 5.106 C 9 N.m 9.10 13,5 N 2 2 2 d2 C 0,10 m

ur

En el primer caso el sigo es positivo, indicando que el vector fuerza va en el mismo sentido que u r . En el segundo caso la fuerza lleva sentido apuesto a u r

Ejemplo 2 Una esfera metlica de masa 10 g con carga + 2 C, se cuelga de un hilo y se le aproxima otra esfera con carga del mismo signo. Cuando ambas estn separadas 10 cm el 0 ngulo que forma el hilo con la vertical es de 20 Cul es la carga de la segunda esfera? Solucin:

200

10 cm

T
Como ambas esferas tienen carga del mismo signo, se repelern. Las fuerzas que actan sobre la esfera colgada del hilo sern: el peso, la tensin de la cuerda y la fuerza de repulsin electrosttica:

T cos

FE
T sen

FE

P
Si la carga se encuentra en equilibrio debe cumplirse:

P
T sen FE 0 T cos m g 0

Eliminamos T dividendo ambas ecuaciones y despejamos la incgnita:

T sen FE T cos mg T sen FE ; T cos m g k qQ d2 tan FE ; mg FE m g .tan

m g .tan ; Q

m g .tan . d2 kq m tan 200 0,102 m2 2 s C

2

m g .tan . d kq
2

0,010 kg 10 9.109

N . m2

2. 108 C 200 C

2. 106 C

Principi de superposici

I) Campo elctrico creado por una distribucin discreta de carga en un punto:

cula el campo elctrico sumando vectorialmente los campos elctricos creados por cada una de las cargas puntuales

Z q1 q2

rp1

rp 2

rpi
qi Y

qi E k 2 ur i rpi

Camp elctric
q

Imaginem una zona de lespai en la qual no existeixi cap crrega. Si introdum una petita crrega puntual +q (crrega de prova) no es detectar acci alguna sobre ella.

Si ara colloquem una crrega +Q, la presncia daquesta crrega modificar les propietats de lespai circumdant i si tornem a introduir la crrega de prova, aquesta acusar lexistncia duna acci (fora) sobre ella que tendeix a allunyar-la de la crrega +Q

+
E F q

+
Q

Es diu que la crrega +Q crea un camp al seu voltant que actua sobre la crrega de prova +q i s el camp el responsable de l'acci exercida sobre la crrega de prova. El camp s una entitat fsica mesurable. Es defineix la intensitat de camp elctric en un punt com la fora exercida sobre la unitat de crrega collocada en aquest punt.

F q

El camp elctric s un vector. La seva unitat de mesura en el S.I. s el N /C .

Utilitzant la Llei de Coulomb,

F E q k Qq r2 q ur k Q r2

ur

El valor del camp elctric en un punt depn noms del valor de la crrega que crea el camp i de la distncia. Si la crrega que crea el camp s positiva E i ur i tindran el mateix sentit. Si la crrega que crea el camp s negativa, tindran sentit contrari.
E E

+
Q

ur

ur

ur

Un camp elctric es representa per lnies de camp (esquerra) que es dibuixen de forma tal, que el vector camp sigui tangent a elles en cada punt. Les lnies de camp sempre surten d'una crrega positiva (fonts de camp) i entren cap a les negatives. Si una crrega positiva s abandonada en un camp seguir una lnia de camp en el sentit que indiquen les fletxes. Per contra, una crrega negativa seguir la lnia de camp, per en sentit contrari a l'indicat per les fletxes.

El camp s creat per la crrega central i existeix amb independncia que altra crrega se situ en ell. Si ara s'introdueix una crrega de prova (q) el camp exerceix una acci sobre ella. Aix s, una fora, que es pot calcular aplicant la definici de intensitat de camp

F q E

Si en un camp elctric creat per una crrega positiva (Q) sintrodueix una crrega de prova (q), aplicant una fora contraria a l'exercida pel camp. Quan samolli, la crrega ser repellida i es mour allunyant-se de la crrega que crea el camp. Lenergia necessria per a portar una crrega positiva des de fora del camp fins a un punt d'aquest sacumula com energia potencial. L'energia potencial en un punt (igual al treball realitzat contra el camp per a portar la crrega des de fora del camp) ser

Fora exercida pel camp sobre la crrega

Fora per a introduir la crrega en el camp.

Ep k

qQ r

Si dividim l'energia potencial en un punt pel valor de la crrega situada en aquest punt, obtenim una nova magnitud, el potencial en aquest punt, V, que, a diferncia de l'energia potencial, no depn del valor de la crrega introduda, sin noms de la crrega que crea el camp (i de la distncia).

Ep q

qQ r q k Q r

Valors del potencial en diversos punts del camp d'una crrega positiva. El potencial disminueix a mesura que ens allunyem de la crrega.

4V
6V

crrega positiva de + 0,1 C en cadascun d'aquests punts, adquirir una energia potencial donada per Ep = q V
0,4 J

8V

0,6 J 0,8 J 1J

10 V

+ +
- 0,4 J

Si colloquem ara una crrega negativa de - 0,1 C en cadascun d'aquests punts, adquirir una energia potencial donada per Ep = q V. Si la crrega es deixa lliure, es mour en el sentit d'acostar-se a la crrega que crea el camp. Aix s disminuint la seva energia potencial (sentit dels potencials creixents

-1J

- 0,8 J

- 0,6 J

Ep q

qQ r q k Q r

El potencial (que s un nombre, no un vector) pot tenir signe positiu o negatiu, depenent del signe de Q. La seva unitat en el S.I s el J /C al que se li dna el nom de volt (V)

Un potencial positiu implica que el punt considerat est dintre del camp creat per una crrega positiva. Com ms gran sigui el potencial, major ser el valor de Q i, en conseqncia, major energia potencial tindr la crrega situada en ell:

Quan les crregues s'introdueixen en un camp es mouen espontniament (seguint les lnies de camp) en la direcci en la que la seva energia potencial disminueix. Una crrega positiva es mour en la direcci dels potencials decreixents. O el que s el mateix, des de les zones de major potencial a les de menor potencial. Una crrega negativa es mour en la direcci dels potencials creixents, o el que s el mateix, des de les zones de menor potencial a les de major.

cercle vermell la zona de potencial netament positiva. Blau: potencial negatiu. Una crrega positiva es mour espontniament, seguint la lnia de camp, des de la zona de potencial positiu cap a la zona de potencial negatiu. Per contra, una crrega negativa es mou cap als potencials positius. +

Conclusi: Per aconseguir que les crregues es moguin entre dos punts hem d'aconseguir que aquests punts es trobin a distint potencial. Una manera d'aconseguir aix s acumular crregues positives en una zona i negatives en una altra.

Conductors i allants
En molts materials, com ara el coure i altres metalls, (or, plata, alumini, ferro, zinc, etc) l'aigua, la terra o el cos hum, alguns dels electrons s'hi poden moure lliurement. Aquests materials s'anomenen conductors.
En altres materials, com ara la fusta o el vidre, tots els electrons estan lligats als toms prxims i noms poden fer petits desplaaments al voltant de cada tom. Aquests materials s'anomenen allants o dielctrics. En un tom de coure hi ha 29 electrons lligats al nucli per una atracci electrosttica. Els electrons ms externs hi estan lligats ms dbilment que els interns a causa de la seva gran distncia al nucli positiu i de la repulsi dels electrons ms interns. s per aix que, quan un gran nombre d'toms de coure es combinen en una pea metllica, aquests electrons ms externs queden en llibertat per moure's per tot el metall.

Mtode simple i prctic de carregar un conductor aprofitant aquest moviment d'electrons lliures. Figura 1, tenim dues esferes conductores neutres iguals i en contacte. Si apropem una vareta carregada positivament, els electrons lliures flueixen de l'una a l'altra, de manera que l'esfera ms propera adquireix una crrega negativa i la ms allunyada, una crrega positiva. Si separem les esferes abans de retirar la vareta, quedaran carregades. Aquest procs s'anomena influncia electrosttica.

La Terra mateixa s un conductor infinitament gran. Quan un conductor es posa en contacte amb el sl es diu que est connectat a terra. A la Figura 2 podem veure com es pot utilitzar la Terra per carregar un conductor per influncia.
A la Figura 2 podem veure com es pot utilitzar la Terra per carregar un conductor per influncia