DINMICA DE GRUPS

Semestre set12-feb13

PROVA D'AVALUACI CONTINUADA - PAC 1

Per !"me#$%r &"ts fer '#% t(&")r%f(% *e+ )r'& ," )r'&s -'e s./%# f"rm%t e# e+ *eb%t0 se)'(#t e+ &'#t 112 3T(&'s *e Gr'&4 *e+s m%ter(%+s1

Per comenar la pac, analitzarem en si el conjunt de persones reunides en el debat. El conjunt de persones est format per 70 persones, estudiants de psicopedagogia de la UOC, i un professor ue !a fet el paper d"obser#ador i !a iniciat el debat. Els membres del grup no ens conei$em amb anterioritat i %s un conjunt compost majoritriament per docents i dones, ja ue son uns &' !omes i la resta s(n dones. )espr%s podem mirar si %s un grup o no. * uestes conjunt de persones es #a formar per mitj de l"espai #irtual del debat sobre l"escola Pau Casals. En a uest cas podem dir del conjunt de persones reunides en el debat ue complim di#ersos enfocaments per ser un grup+ , -om interdependents, ja ue tots repercut.em sobre tots amb les nostres inter#encions i opinions. , /a noci( d"identificaci(. , Compartim continguts i la e$ist0ncia d"una moti#aci( comuna per a la consecuci( d"algun objectiu, en a uest cas fer el debat per aconseguir fer la P*C. * uests elements entre d"altres fan ue podem interaccionar entre nosaltres i per tant podem dir ue el conjunt de persones reunides al debat %s un grup. En uant a la tipologia de grup, si prenem en consideraci( la forma ue prenen les relacions de poder en el si del grup, podem dir ue el nostre grup era un grup democrtic, ja ue encara ue cada un #a donar la se#a opini(, al final per arribar a un consens #arem fer com una esp0cie de #otacions per #eure uins punts eren els m%s #otats. -i mirem la composici( del grup poder #eure ue %s un grup !eterogeni 1 en termes de g0nere, cultura, professi(, etc. 2 i mentre ue si mirem l"origen del grup podem dir ue %s un grup artificial. * m%s tot ai$3 duu a ue el grup t% una tipologia de grup secundari segons la teoria formulada per C.4. Coole5 ja ue les relacions interpersonals estan basades en regles institucionals ue s(n independents de les persones concretes ue les integren. En a uest tipus de grup el ue importa s(n les posicions ue ocupen les persones dins l"estructura de grup.

56%s (*e#t(f(!%t %+)'# t(&'s *.estr'!t'r% )r'&%+7 58'(#es7 Des!r(' ( e9&+(!% -'(#s t(&'s *.estr'!t'r% /%# %&%re)'t ( -'(#% *(#:m(!% /%# se)'(t1

Un grup !a de ser considerat com una totalitat, per3 una totalitat internament comple$a, !eterog0nia i ben diferenciada. Els membres d"un grup !i ocupen diferents posicions, tenen estatus diferents, representen rols distints i acomplei$en funcions #ariades. Per tant cada grup t% di#erses estructures grupals, %s a dir, la configuraci( ue prenen el conjunt de relacions entre els membres del grup, conferei$ a cada participant un estatus, un rol, una peculiaritat ue el diferencia de la resta. En a uest grup podem #eure diferents estructures, una d"elles %s l"estructura sociom0trica. -(n a uelles configuracions espec.fi ues ue prenen dins d"un grup les relacions afecti#es ue #inculen els seus membres, %s a dir, el grau d"intimitat, -emestre set&'6feb&7 &

DINMICA DE GRUPS
Semestre set12-feb13
M1 A#t;#(% S<#!/e= Este+%

PROVA D'AVALUACI CONTINUADA - PAC 1

d"amistat, d"!ostilitat, o d"indifer0ncia grup.

ue !i !a entre els diferents components del

*in!oa <almier ca /aia =brega s

?a uel @uendia Elisabet @adia

*riadn a *rnau >oan -ol%

;eus :orres

*nna @elsadu c!

/ara <art.n ez <erce Criballes

>ordi <arc

Clara mir

>oan ?omero

/aura ?iberas

Cristina @alleste ros

El sociograma de grup reflectei$ les posicions de cada persona en la matriu afecti#a del grup i fa apar0i$er tant els fen3mens d"a8llament afectiu com els fen3mens de centralitat afecti#a. En a uest petit sociograma es pot obser#ar. He fet un sociograma dun petit grup de components del debat i volia explicar el perqu daquest sociograma. En el mig podem observar Una allota, la Neus, ja que durant tot el debat, va dur la iniciativa de proposar coses, dorganit ar!nos, en definitiva va ser la secretaria del grup. E" que estan al voltant della s#n la gent que m$s iniciativa %a tingut, i la que m$s s%a posat dacord amb ells. "altre persona important $s l&nna que tamb$ va tenir moltes iniciatives com la de la taula on tots ens varem posar dacord amb ella. "a "ara tamb$ va tenir idees per' no varen ser tan acceptades com la de l&nna, per aix' els que li varen donar suport estan amb un altre color. *i$3 %s una de les estructures ue trobem al grup, per3 no %s la 9nica. :amb% podem trobar una estructura de poder. En el nostre cas com es un grup ue duu a terme una matei$a acti#itat, el poder no es sol concentrar e$clusi#ament en una sola persona, sin( ue est distribu8t en diferents. Podem trobar ue el poder es di#ersifica en m9ltiples formes. Per tant la ;eus seria el membre del grup ue fa de l.der operatiu organitzant l"acti#itat, formulant idees, sintetitzant aportacions, mentre ue altres com la *nna, la *in!oa o la /ara series l.ders socioafectius ja ue #an rela$ant el clima, aporten iniciati#es, creen un bon clima de cooperaci(, etc. 3 I*e#t(f(!% e+s &r"!ess"s *e +(*er%t)e ( t(&'s *e r"+s1

-emestre set&'6feb&7

'

DINMICA DE GRUPS
Semestre set12-feb13
M1 A#t;#(% S<#!/e= Este+%

PROVA D'AVALUACI CONTINUADA - PAC 1

Els processos de grup ue podem destacar s(n els ue inter#enen en l"enfortiment de la co!esi( grupal en el nostre cas. *l tenir un objectiu com9 i una cosa ue superar el grup es #a co!esionar m%s, #a augmentar la solidaritat i no !i #a !a#er tensions i moltes desa#inences entre els membres del grup. Processos de lideratge+ , /ideratge, com a ualitat consubstancial amb certes persones, ue, per tant, pot ser ue la gent tingui o no tingui, per3 ue no s"ad uirei$. , *ra parlant del rols ue !i !a !agut dins el grup, comenarem per definir ue %s el rol( "a conducta que sespera dalg) pel fet docupar un status o posici# social determinats. -i b% al principi de la formaci( d"un grup %s dif.cil apreciar clarament uins s(n els rols dels diferents membres, a mesura ue el grup #a desen#olupant,se, es produei$ una diferenciaci( de rols. As a dir, es #a fent pal0s ue no tots els membres fan les matei$es coses. , Bniciador+ recomana no#es idees, no#es formes d"apropar,se als problemes. * u. podr.em dir ue elsCles iniciadores serien /"Elisabet! @adia, la *nna @esalduc!, la /ara <art.nez entre altres. , Bnformador+ proporciona opinions, #alors, sentiments. * u. podr.em posar a la <D :eresa. , Coordinador+ mostra la relle#ncia de cada idea i la se#a relaci( amb el conjunt dels problemes. * u. estaria la ;eus :orres, ue #a ser la nostre secretaria. , Encoratjador+ recompensa els altres donant acord i afecte. <olts dels participants #aren ser encoratjadors ja ue dona#en nims i deien ue an#em per bon cam. i agra8en la feina feta. 6 Obser#adorCcomentarista+ assen5ala els aspectes positius i negatius de la dinmica grupal. * u. podr.em posar a l"Bgg5, el ?afael Corona, la /aia, entre d"altres. 6 -eguidor+ accepta les idees donades pels altres i ser#ei$ com a audi0ncia per al grup. B la gran majoria dels components del grup. 2 De+s &r"!ess"s -'e %&%re(9e# e# e+s )r'&s *e f"rm%!(> " T-)r'&s0 8'(#s /%# %&%re)'t t%mb? e# +% *(#:m(!% *e+ @"stre )r'&7 Ar)'me#t%-/"1

Cada grup de formaci( %s diferent per3 el fet ue !i !agi unes constants id0nti ues per a cada situaci( 1 ue !i !agi un obser#ador, un !orari, ...2 e$plica ue tot i la singularitat de cada grup, puguin apar0i$er alguns processos semblants en tots el grups. Consta de tres fases o etapes+ una primera fase centrada en el fenomen de l"autoritat, una segona fase focalitzada en les relacions interpersonals i una tercera fase marcada per la preparaci( de del ue constituei$ tota separaci( definiti#a. Podem dir ue al grup es pot obser#ar un poc de la primera fase, ja ue els membres del grup s(n un poc dependents respecta de l"9nica autoritat ue perceben en el grup, en el nostre cas el professor. B la negati#a del professor a assumir el lideratge ja ue a uest feia el rol de simple obser#ador, !i !a un cert desconcert i desorientaci( en el grup, i ens dei$a als components del grup sols i amb un poc de inseguretat, ai$3 seria la primera etapa dins la primera fase. )ins a uesta primera fase si poden trobar dues etapes m%s, considero ue la segona etapa al nostre grup no !a aparegut ja ue no s"!a manifestat cap rebelElia contra el professor, ni oposici(. En can#i la tercera etapa si ue s"!a #ist amb pinzellades,

-emestre set&'6feb&7

DINMICA DE GRUPS
Semestre set12-feb13
M1 A#t;#(% S<#!/e= Este+%

PROVA D'AVALUACI CONTINUADA - PAC 1

alguns membres del grup !an cercat omplir a uest buit de poder, prenent la iniciati#a i donant pautes. /a segona fase+ El problema de les relacions interpersonals, tamb% !o podem #eure al nostre grup. :amb% est di#idida en tres etapes. /a primera, potenciar la co!esi(, la podem apreciar al llarg del debat ja ue molts dels missatges dels iniciadors i coordinadors intenta#en ue el grup cooper%s i colElabor%s. /a segona etapa la de l"afirmaci( i el dret a la difer0ncia, considero ue no !a sorgit al nostre grup una #egada ens #rem posar d"acord i els l.ders #aren apar0i$er, ja ue al principi cada un ana#a dient les se#es idees sense prestar gaire atenci( al ue deien els altres, per3 despr%s ens #rem posar d"acord. B la tercera etapa %s la ue m%s s"!a #ist al nostre grup ja ue %s l"enri uiment mutu. :ots #rem donar la nostra opini( i #a ser escoltada i argumentada. Fa ser una cosa democrtica. En can#i la tercera etapa dels processos ue emergei$en a un grup de formaci(, considero ue al nostre grup no !a sorgit. ;o !i !a !agut una elaboraci( de dol, no !em intentat negar a uest desenlla, etc. Penso ue no !a estat ai$. per u0 %s un grup artificial, ue ens !em ajuntat per un debat d"una assignatura, ue a m%s perseguia un objectiu ue !a estat complit i per tant ja no !i !a#ia motiu per seguir amb el grup. :ots !em #ist ue ens !em enri uit amb les nostres inter#encions i propostes, per3 ue no tenia sentit seguir amb el grup. Per tant en el nostre grup !em pogut obser#ar m%s o men5s les ' fases completes, la primera+ El dilema de l"autoritat i la segona+ el problema de les relacions interpersonals. A O&(#(> &ers"#%+B 8'e #."&(#es *e +% *(#:m(!% est%b+ert% e# e+ *eb%t7 8'(# se#t(t /% t(#)'t &er % t'7

Comenant dient ue !a estat el meu primer debat #irtual, dir ue l"e$peri0ncia !a estat molt interessant encara ue una mica estressant tamb%. >o considero ue el meu paper !a estat el de obser#adora o seguidora ja ue no sabia molt b% com funciona#a a uest tema. B per tant !e pogut #eure moltes coses com els diferents rols ue !a sorgit, les persones ue ana#en m%s per lliures i uines eren com jo seguidores. Penso ue el grup !a tingut molt bon clima de feina, ue les relacions !an sigut molt bones i cordials, no !i !agut cap agressi( ni cap men5s preu per cap de les inter#encions fetes pel components del grup. :robo ue molts !em posat les inter#encions seguides i don#em temps a ue la gent pogu%s refle$ionar sobre ai$3, el ue #ull dir, %s ue entre inter#enci( i inter#enci( d"una matei$a persona !auria d"!a#er un temps m.nim, per a ue la gent pogu%s refle$ionar i opinar. El rendiment grupal !a estat satisfactori, no !a costat gaire arribar a un consens i la manera ue !o !em fet la majoria a participat i !a estat molt democrtic, la ual cosa m"!a semblat molt b%. /es tas ues i els rols !an estat ben repartides, !em decidit de manera grupal, el grup !a estat un grup facilitador i bo d"entendre. B per jo a uest debat !a tingut un sentit molt bo per u0 !e pogut entendre de manera prctica la teoria del m3dul de l"assignatura dinmica de grup, !a estat una e$peri0ncia #i#encial, i ai$3 m"!a agradat molt, m%s ue fer una Pac la ual nom%s fos copiar els apunts. En conclusi( la dinmica ue s"!a dut a terme en el debat !a estat molt bona, molt fcil de seguir, amb molt bon clima de feina i amb un bon rendiment del grup i a m%s per ser el primer debat ue faig considero ue !a estat una e$peri0ncia molt satisfact3ria i molt interessant.

-emestre set&'6feb&7