Declaratives i interrogatives absolutes del catal en lAtles Multimdia de Prosdia de l'Espai Romnic*1 Carrera Sabat, Josefina; Fernndez Planas,

Ana Mara i Martnez Celdrn, Eugenio Universitat de Barcelona Laboratori de Fontica (Universitat de Barcelona). Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona (Telfon: 934035650) jcarrera@ub.edu, anamariafernandez@ub.edu, martinezceldran@ub.edu RESUM En el marc de lAtles Multimdia de Prosdia de lEspai Romnic, el grup AMPERCAT desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i des de lany 2003, lestudi de la variaci dialectal de la prosdia del catal i del castell en el domini lingstic del catal. Aquest treball constitueix una sntesi dels resultats principals trobats fins al dia davui en la majoria de punts estudiats de la nostra llengua pel que fa a lentonaci. En el diasistema oriental presentem els resultats de frases declaratives i interrogatives absolutes neutres (amb dues formulacions) a Barcelona, Girona, lAlguer i Ma. En el diasistema occidental, els resultats obtinguts a Lleida, Tortosa, Castell de la Plana, Valncia i Novelda (Alacant). Tot i haver-hi semblances entre les modalitats oracionals de les zones estudiades, hi ha unes diferncies que cal anar a cercar, principalment, en la modalitat interrogativa encapalada per la conjunci tona que. Desprs de la descripci de les melodies, presentem els etiquetatges fonolgics que corresponen a aquestes frases en el context de la teoria AM, seguint la proposta de CatToBI (Prieto et al. 2009), i a partir de la consideraci del llindar psicoacstic dun semit i mig (Pmies et al. 2002) i les frmules creades ad hoc al Laboratori de Fontica de la UB per a un etiquetatge automtic partint de les dades fontiques (Martnez Celdrn i Fernndez Planas 2003; Roseano, Fernndez Planas i Martnez Celdrn en preparaci). Paraules clau: AMPER, entonaci, etiquetatge AM, CAtToBI

* Volem agrair la collaboraci desinteressada de les nostres informants i la contribuci dalguns alumnes avanats de lassignatura Fontica Experimental (UB) en lanlisi dalguna part de les dades dalguns punts denquesta. Tamb volem deixar constncia que aquest treball ha esta possible grcies al suport econmic que han suposat els segents projectes de recerca: BFF2003-08487 (atorgat pel Ministerio de Ciencia y Tecnologa), HUM2006-05238 (atorgat pel Ministerio de Educacin y Ciencia) i FFI2009-09309 (atorgat pel Ministerio de Ciencia e Innovacin).

1. Introducci 1.1. Lestudi de la prosdia Les ltimes dcades han estat especialment fructferes en lestudi de la prosdia de diferents sistemes lingstics i tant des de la fontica i la fonologia com des de la sintaxi o la pragmtica, la quantitat de treballs dedicats a la prosdia ha estat molt considerable. Tot i aix, actualment la quantitat destudis dedicats als aspectes suprasegmentals encara no s tan extensa com la dels que se centren en qestions segmentals. Els estudis sobre el catal segueixen aquesta tendncia i, fins fa poc, shan centrat en el dialecte barcelon, exceptuant, aix s, alguns estudis dedicats a daltres dialectes com els de Mascar (1986), Prieto (2001, 2002a) o Pradilla i Prieto (2002). Avui dia, lestudi de la prosdia del catal est prenent una nova fisonomia grcies, principalment, a dues iniciatives que, amb metodologies i interessos diferents, tenen un objectiu com: caracteritzar les variants geoprosdiques del catal. Parlem de lAtles interactiu de lentonaci del catal, des del 2008 (http://prosodia.uab.cat/atlesentonacio/), i de lAtles multimdia de prosdia de lespai romnic aplicat al catal (AMPER-CAT), des del 2003 (http://www.ub.edu/labfon/amper/cast/ampercat_presentacion.html).

1.2. LAtles multimdia de la prosdia de lespai romnic (AMPER) LAtles multimdia de la prosdia de lespai romnic (AMPER) s un projecte internacional que t per objectiu estudiar la prosdia de les principals varietats dialectals de les llenges romniques i reflectir una selecci dels resultats de manera visual (mitjanant grfics dentonaci) i auditiva (a travs de fitxers de sons) aplegats en un atles virtual consultable gratutament per Internet. Lenfocament fonamental daquest atles s fontic, ats que sestudien tres parmetres prosdics doracions declaratives i interrogatives:2 la freqncia fonamental (F0), la durada i la intensitat. A banda dels aspectes fontics, en aquest lestudi de la prosdia es consideren factors socials (gnere, estudis i estatus sociocultural dels informadors), funcionals (prospeccions en una parla propera a la de laboratori, parla induda i parla espontnia) i geogrfics (zones urbanes i zones rurals); a ms, dels resultats obtinguts sen deriven implicacions fonolgiques de carcter general, aix com altres consideracions relacionades amb les interferncies prosdiques de llenges que estan en contacte i amb la comparaci de diferents varietats lingstiques i dialectals. Labast geograficolingstic del projecte s important perqu abraa diferents grups de llenges i estats europeus: gallec, galloromnic, italoromnic, romans, catal (Andorra, Espanya, Itlia i Frana) portugus (Portugal i Brasil) i espanyol (Espanya, Xile, Veneuela, Argentina, Cuba, Costa Rica, Bolvia i Guatemala, de moment).

[2] De moment sestudien aquestes modalitats pragmticament neutres, per en el futur es pensa ampliar el corpus cap a oracions amb altres intencions dels parlants.

1.2.1.Orgens del projecte AMPER Michel Contini va presentar la idea inicial del projecte AMPER al Nazioarteko Dialektologia Biltzarra Agiriak celebrat a Bilbao lany 1991 (Contini 1992). Posteriorment, a partir de lany 1999 van comenar a formar-se grups de treball de diferents llenges romniques i van comenar a aparixer els primer resultats cientfics dacord amb els postulats metodolgics amperians: Romano (1999), Romano (2001), Lai (2002), Contini et al. (2003). Lany 2004, al 2me Sminaire AMPER celebrat a Grenoble, es va constituir un comit internacional amb representants de tots els dominis lingstics romnics per tal de vetllar, sobretot, per la unitat metodolgica dAMPER i per la coordinaci de la feina en els diferents territoris (vegeu els coordinadors de cada zona a http://www.ub.edu/labfon/amper/cast/amperinternacional_grupos.html).

1.2.2.Metodologia en el projecte AMPER Un dels aspectes ms importants en un projecte de dimensions tan grans com aquest s la coordinaci en qestions metodolgiques, sobretot si es vol mantenir la unitat de latles que es va forjant i es preveu, des dun principi, la possibilitat de comparar les dades provinents de diferents dialectes, llenges o pasos. Els aspectes comuns del projecte afecten temes relatius als informadors, els corpora, els enregistraments, els programes i el sistema danlisi i tamb la presentaci dels resultats (vegeu Contini 2005; Romano et al. 2005; Fernndez Planas 2005; Martnez Celdrn i Fernndez Planas indit). A continuaci desenvolupem els criteris que shan utilitzat per a cadascuna daquestes qestions. 1.2.2.1. Els informadors Sestableix que cada punt denquesta ha de contenir, com a mnim, un parell dinformadors de gnere diferent, sense estudis superiors, amb la varietat lingstica o dialectal objecte destudi com a L1, haver nascut i viscut en la zona que sestudia i tenir els progenitors de la mateixa rea destudi. Com que el concepte nadiu s fora relatiu, ats que hi ha persones nascudes en un lloc que conserven uns trets lingstics ben diferents dels que caracteritzen lentorn geogrfic i social (vegeu Trudgill 1983), shan escollit els informadors a partir dels requisits que acabem de presentar, que sutilitzen tant des de la dialectologia com la sociolingstica. Labsncia destudis superiors dels enquestats tamb respon al propsit de recollir les varietats prosdiques ms representatives del lloc dorigen. Est previst que en noves fases del desenvolupament del projecte hi hagi parlants amb diferent grau dinstrucci. 1.2.2.2. Els corpora Tots els corpora estan estructurats a partir de quatre parts: enquesta experimental fixa, conversa induda, map-task i conversa espontnia.

Atesa la gran variaci existent en la prosdia,3 des dAMPER sha proposat comenar les prospeccions amb un corpus dirigit i fix. Lobjectiu dutilitzar un corpus daquestes caracterstiques s poder comparar entonacions que no estiguin marcades de manera diferent per la pragmtica. El corpus fix consta de frases amb una estructura bsica (subjecte + verb + complement) i amb accents tonals trisllabs. El sintagma verbal s sempre pla (els verbs seleccionats per al catal per exemple, porta4- van precedits de la partcula no per formar laccent tonal trisllab). Els altres accents tonals contenen combinacions de paraules amb els tres tipus daccent possibles en catal, s a dir, agut (per exemple, capit), pla (copista) i esdrixol (crtica). Lestructura bsica de les oracions s sempre la mateixa (com s el cas del capit no porta la caputxa), per b que shan elaborat frases ms llargues que presenten expansi del subjecte (com ara el capit protestant no porta la caputxa) o expansi del complement verbal (com el capit no porta la caputxa prctica). Totes les frases contenen combinacions de mots aguts, plans i esdrixols en les posicions del subjecte i complement del verb (i expansions, si nhi ha), de manera que hi ha seixanta-tres oracions en cada modalitat oracional considerada. Les paraules escollides estan formades majoritriament per consonants obstruents sordes, dacord amb el requisit de la primera versi del programa danlisi emprat. Aquestes seqncies han de permetre segmentar fcilment les vocals en loscillograma per tal dobtenir les dades prosdiques de cada segment voclic. Les modalitats oracionals estudiades sn, en general, dues: la declarativa i la interrogativa absoluta. En catal nestudiem tres perqu tenim en compte que les interrogatives absolutes, en moltes rees geogrfiques, tamb poden tenir el subjecte desplaat al final de la frase i anar precedides per la conjunci que. El procediment de recollida de dades es realitza mitjanant lelicitaci textual de les frases de cada modalitat oracional, que es troben organitzades aleatriament, i es duu a terme en diferents moments o dies per no fatigar ni latenci ni la dicci dels informadors. Sanalitzen els resultats de 3 repeticions de cadascuna de les frases del corpus. Martnez Celdrn i Fernndez Planas (2005) han provat que les diferncies prosdiques entre aquestes frases obtingudes mitjanant elicitaci textual o iconogrfica no sn significatives. En la conversa induda es preveu que els informants generin frases simples estereotipades a partir de levocaci de situacions comunicatives concretes com ara respondre breument lhora que s, parlar del temps que fa, saludar etc. Mitjanant el map-task, tcnica en qu interaccionen dos parlants (vegeu Anderson et al. 1991), es preveu obtenir diferents tipus de frases declaratives i, principalment, interrogatives. La tasca sinicia quan es dna un mapa diferent a cada participant: nhi ha un que t una ruta dibuixada i un altre que no; a ms, un s ms complet que laltre (t ms elements). La tasca consisteix a demanar al parlant que t el mapa incomplet que reprodueixi la ruta que hi ha a laltre mapa amb lajut de preguntes sobre els indrets per on passa el cam. Com que els dos mapes no sn exactament iguals, el parlant haur de preguntar sobre els punts que no figuren al mapa i que apareixen en les respostes de laltre
[3] s sabut que lentonaci es troba directament connectada amb la intencionalitat del parlant i per aix reflecteix diversos i variats matisos semntics (vegeu Payrat 2002; Prieto 2002a). [4] Totes les paraules shan adaptat al lxic i la forma fontica de cada dialecte. Per exemple, a lAlguer, sha ems polta al lloc de porta.

interlocutor. Aquest aspecte permet allargar la conversa i introduir-hi algun punt despontanetat. Les paraules seleccionades per formar part del mapa segueixen les mateixes directrius que les utilitzades en el corpus fix. Lltima part de la prospecci, la conversa espontnia, t l'objectiu de relativitzar les dades obtingudes, sobretot en el corpus fix, partint de la classificaci laboviana dels estils de parla (veg. Labov, 1972) i de la classificaci tradicional de factors categoritzadors de registres (vegeu, per exemple, Biber, 1994). Es preveu recollir les emissions menys formals, un cop acabades totes les tasques, desprs que la trobada hagi pres un carcter ms dists. Lentrevista es fonamenta en el procediment labovi de les histries de vida (Labov 1984) i es demana l'opini sobre diferents aspectes propers a la realitat dels informadors: l'escola, les activitats extraescolars, l's del temps lliure, els amics i els fets extraordinaris de la vida. 1.2.2.3. Els enregistraments Els enregistraments es duen a terme en llocs amb poc soroll i que siguin familiars per als informadors. Lobjectiu s buscar el mxim confort de lentrevistat per obtenir la mxima naturalitat de les emissions. Per gravar es procura utilitzar els enregistradors digitals porttils del Laboratori de Fontica de la UB.
1.2.2.4. Lanlisi dels resultats

Un cop shan obtingut les gravacions, es passen les frases per un editor de so per tal damplificar els sons i eliminar els possibles sorolls que hi hagin pogut quedar. Posteriorment, totes les dades elaborades per AMPER sanalitzen mitjanant un entorn Matlab amb rutines informtiques creades expressament per analitzar la prosdia de les llenges romniques. Les primeres rutines (AMPER-dat i AMPER-fox) van ser creades pel Dr. Antonio Romano (Universitat de Tor); actualment, el programa que sutilitza, AMPER06, ha estat elaborat pels membres de lequip amperi de la Universitat dOviedo (Lpez Bobo et al. 2007). Els programes de lentorn Matlab analitzen els senyals acstics a partir de les vocals de cada frase, de les quals se nestudien els parmetres durada, intensitat i freqncia fonamental (F0) de linici de la vocal, del mig de la vocal i del final de la vocal. Es treballa a partir de la segmentaci de les vocals (en principi a partir dun oscillograma, actualment tamb dun espectrograma) i una vegada obtinguts els parmetres acstics, les frases se sintetitzen a partir de les caracterstiques prosdiques durada, intensitat i entonaci i se nelimina el contingut lexicosemntic. Els programes tamb permeten generar arxius de dades i de sons a partir de les mitjanes de totes les repeticions de cada frase. Finalment, una mostra representativa dels resultats senvia al Centre de Dialectologie de la Universit Stendhal Grenoble3 (http://w3.u-grenoble3.fr/dialecto/AMPER/AMPER/amper.htm) perqu sigui incorporada a lentorn web general. Aquest entorn es veu completat amb altres resultats que es troben en webs ms concrets, com ara el del Laboratori de Fontica de la Universitat de Barcelona (http://www.ub.edu/labfon/amper/cast/index_ampercat.html).

1.2.2.5. Un inconvenient derivat de la metodologia AMPER De tots s sabut que lelaboraci dun atles lingstic s una feina costosa i molt llarga, la proposta multimdia dAMPER preveu obtenir un gran atles en un temps relativament breu. Aix no obstant, hi ha un cost que els investigadors han assumit des del principi del projecte: lobservaci i anlisi de pocs informants en comparaci amb la tendncia dels treballs centrats en la fontica, la sociofontica o la dialectologia. Tot i aix, el volum de dades que es maneja per a cada punt denquesta s ingent (vegeu-ne una explicaci ms detallada a Fernndez Planas i Martnez Celdrn 2007).

1.2.3. AMPER-CAT

Per a cada domini lingstic, els investigadors decideixen quins sn els punts geogrfics que han de ser explorats prosdicament a partir de les caracteritzacions dialectals i dels estudis que cada territori t de la prosdia. En el cas del catal, els punts concrets que es preveu analitzar sn els segents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa, Girona, l'Alguer (Sardenya), Palma de Mallorca, Ma (Menorca), Andorra la Vella, Valncia (Valncia), Castell de la Plana, Novelda (Alacant), Sant Antoni (Evissa), Perpiny. El grup de treball AMPERCAT tamb preveu estudiar, dins dels Pasos catalans, la prosdia del castell de Barcelona, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca, Valncia i Novelda (Alacant), a ms a ms del castell de Bullas (Mrcia) i de Caravaca de la Cruz (Mrcia). Aquest doble estudi de la prosdia en algunes zones permet observar els efectes del bilingisme sobre els elements suprasegmentals de la llengua (van Oosterzee 2005; Romera et al. 2007, 2008).

En aquest marc geogrfic, els treballs dAMPERCAT derivats de les anlisis realitzades han focalitzat latenci en diferents aspectes fontics i fonolgics de diverses zones: shan descrit les modalitats oracionals duna ciutat (vegeu, per exemple, Fernndez Planas et al. 2007b), tamb sha explicat detalladament una modalitat oracional duna zona, com a Szmidt et al. (2008), shan comparat modalitats oracionals de dos punts analitzats, com a Fernndez Planas et al (2004), o b sha comparat la prosdia de diferents dialectes (vegeu Martnez Celdrn et al 2005b); la prosdia des del punt de vista perceptiu ha estat objecte destudi de molts treballs, un exemple s la comparaci perceptiva de la prosdia en diferents llenges (vegeu Martnez Celdrn et al. 2006). Lestudi de la interferncia prosdica de diferents varietats lingstiques en un territori tamb ha estat tractada en alguns articles, com el de Romera et al. (2008), aix com la interferncia prosdica en la percepci dels parlants duna zona (vegeu Van Oosterzee 2005). Les presentacions de carcter general (Fernndez Planas 2009) i les explicacions metodolgiques (Fernndez Planas i Martnez Celdrn 2007) tamb formen part dels treballs en aquest marc, aix com les anlisis prosdiques ms fonolgiques de diferents territoris, com les que trobem a Martnez Celdrn et al. (2003) sobre el model AM. Vegeu aquests treballs a http://www.ub.edu/labfon/amper/cast/ampercat_publicaciones.html.

De manera ms concreta, i pel que fa a lanlisi fonolgica, les dades dAMPER-CAT sestudien des de la teoria mtrica autosegmental (Pierrehumbert 1980; Ladd 1996; Hualde 2003) amb les formulacions recents per al catal de letiquetatge CAT-ToBI (Prieto et al. 2009) i es parteix dun etiquetatge automtic (Martnez Celdrn i Fernndez Planas 2003) amb el paquet PASW Statistics 17 segons la consideraci del llindar psicoacstic dun semit i mig (Pmies et al. 2002). Aquest llindar sobt, en primer lloc, entre els tons adjacents que conformen les sllabes tniques i les seves tones anterior i posterior; i, en segon lloc, tornant a considerar simultniament el mateix llindar i les estructures superficials resultants tant de laccent lxic observat com les dels accents lxics adjacents, la qual cosa permet, per exemple, establir els casos de desaccentuacions.

Lobjectiu daquest treball consisteix a exposar de manera global lestat de la qesti en la recerca a AMPERCAT a partir dels resultats obtinguts de lanlisi acstica de diferents corbes meldiques corresponents a diferents dialectes del catal i dobservar-los des de la teoria mtrica autosegmental.

2. Dades metodolgiques

En aquest article presentem dades de nou punts denquesta. Duna banda Barcelona, Girona, Ma i lAlguer i, de laltra, Lleida, Tortosa, Valncia, Castell de la Plana i Novelda (Alacant). En cada punt denquesta les dades corresponen a una informant femenina catalanoparlant dentre 25 i 55 anys que podem considerar representativa o paradigmtica de la prosdia daquest punt geogrfic. Cap de les informadores no t estudis superiors i totes sn filles de catalanoparlants que parlen la varietat de la zona objecte destudi.

El corpus considerat est format per cent vint-i-sis frases per informant a Valncia, Castell i Novelda (que resulten dobtenir la mitjana de les tres repeticions de cada frase, s a dir, de les tres-centes setanta-vuit oracions de qu consta el corpus). La meitat de oracions analitzades corresponen a una entonaci declarativa i laltra meitat, a una dinterrogativa absoluta sense que. A la resta de punts denquesta, les frases (obtingudes pel mateix procediment) sn cent vuitanta-nou per informant perqu, a ms a ms de les modalitats declarativa i interrogativa shi afegeixen les interrogatives encapalades per la conjunci que que, de fet, considerem una nova modalitat. Daquesta manera el corpus total est integrat per mil cinc-centes dotze frases (mitjanes de quatre mil cinc-centes trenta-sis), de les quals expliquem els aspectes ms rellevants que afecten les melodies.

Tot i que la recerca dAMPER-CAT tracta els tres parmetres prosdics esmentats (entonaci, durada i intensitat), en aquest treball ens centrem noms en el primer, la freqncia fonamental, que ha resultat ser el parmetre ms productiu. Com sha explicat en el procediment danlisi general del projecte, la freqncia fonamental sestudia a partir de les vocals de cada frase. Daquestes vocals es consideren tres valors freqencials, valors

que, relativitzats com a semitons, permeten calcular els llindars perceptius entre tons adjacents en cada accent lxic i, posteriorment, entre accents successius. Sobre aquestes dades, en el paquet estadstic PASW 17 hem aplicat les frmules pertinents (Martnez Celdrn i Fernndez Planas 2003; Roseano, Fernndez Planas i Martnez Celdrn en preparaci) que estableixen automticament letiquetatge entonatiu. Per a letiquetatge es consideren les dades en semitons, la posici de laccent tonal i/o lxic en loraci i lestructura de les dades quantitatives que proporciona el programa danlisi utilitzat en lentorn Matlab. En alguns casos hem dut a terme comparacions estadstiques amb la prova no paramtrica de Kolmogorov-Smirnov per esbrinar si hi ha diferncies significatives detiquetatge entre dos punts denquesta diferents, s a dir, per avaluar la bondat dajustament de dues distribucions de probabilitat entre si.

3. Resultats

En aquest apartat presentem, en primer lloc, una descripci de les entonacions analitzades a cada punt en les tres (o dues) modalitats oracionals que estudiem. Les figures corresponen totes a la mateixa frase per facilitar la comparaci entre modalitats i llocs destudi: el copista no porta la caputxa, el copista no porta la caputxa? i que no porta la caputxa, el copista? (amb les adaptacions fontiques i lxiques corresponents en alguns punts denquesta). En segon lloc, en cada modalitat establim letiquetatge majoritari trobat en cada posici oracional partint de la teoria AM.

3.1. Declaratives

A Barcelona les oracions declaratives comencen lleugerament per davall del to mitj de la informant i la corba meldica ascendeix fins a arribar a la posici posttnica en el cas de paraules planes com copista, a la posici tnica en paraules agudes, o post-posttnica en les esdrixoles. Posteriorment, des daquest pic tonal es produeix una cadncia descendent fins arribar al final de la frase. En les oracions que tenen un tonema amb un mot agut, el descens s ms pronunciat que en els que el tenen pla o esdrixol. (Vegeu Martnez Celdrn et al. 2005b i c). En el mateix bloc dialectal, les oracions declaratives a Girona sinicien en un to mitj que ascendeix fins arribar a la posici posttnica del subjecte. A partir daqu, com a Barcelona, hi ha una davallada brusca de la corba que es mant en tot el segon accent tonal i presenta tamb un tonema descendent (Fernndez Planas et al. 2007c). Les frases declaratives de la informant de Ma tamb comencen en una tessitura mitjana i presenten dos pics tonals importants, el primer, el ms prominent, a la posici posttnica del subjecte i un segon a la posici posttnica del verb, al segon accent tonal (aquesta s la principal diferncia respecte a Girona i a Barcelona); a partir daquest segon pic sinicia un descens tonal de la corba fins arribar al final de la frase. La melodia de les oracions

declaratives de lAlguer comena en un to baix, que ascendeix fins arribar a la tnica del subjecte; des daquesta sllaba sinicia un descens tonal fins a la sllaba tnica del verb, on hi ha un pic i, a partir daqu, la corba torna a davallar fins al tonema; en aquest cas, el tonema comena amb un pic tonal i acaba amb un to ms greu (Martnez Celdrn et al. 2008). Vegeu la figura 1.

Barcelona

Girona

Ma

LAlguer

Figura 1. Declaratives de Barcelona, Girona, Ma i lAlguer

En les entonacions del bloc dialectal occidental podem destacar que les declaratives de Lleida sinicien en un to mitj per a la informant que ascendeix tamb fins a la posttnica del primer accent tonal (tnica quan les paraules sn agudes). A continuaci, es dibuixa una davallada de la corba fins arribar al final de la frase, amb una petita inflexi a la vocal tnica del segon accent tonal. Les frases acaben en un to baix respecte de linicial, sense diferncies significatives segons el mot final (Martnez Celdrn et al. 2005b). A Tortosa aquestes frases declaratives comencen en un to baix que ascendeix fins arribar a la posttnica del primer accent tonal (tnica en el cas de les paraules agudes, com hem vist en altres punts denquesta) des don sobserva una davallada de la corba, amb el punt ms baix a la sllaba tnica del segon accent tonal (porta) i un altre cop un pic tonal a la sllaba posttnica; entre el segon i el tercer accent tonal sinicia un descens progressiu del to fins arribar al final (Martnez Celdrn et al. (2005b)). Les declaratives de Castell de la Plana sinicien en un to baix i presenten dos pics tonals: un a la posttnica del primer accent tonal, el ms pronunciat, i un altre a la posttnica del

segon accent tonal; desprs del segon pic, la davallada s progressiva fins arribar al final de la frase, que acaba amb un to greu. Les declaratives de Valncia sinicien en un to mitj, que tamb ascendeix fins a la sllaba posttnica del primer accent tonal; posteriorment hi ha una davallada i un nou pic no tan elevat, que correspon a la posttnica del segon accent tonal i, a continuaci, un descens progressiu de la corba fins arribar a un to final molt baix. Les declaratives de lalacant es caracteritzen per comenar en una tessitura mitjana i, sobretot, per tenir dos pics tonals a la sllaba posttnica del primer i segon accent tonals; desprs del segon pic (en general, menor que el primer), sobserva una davallada progressiva de la corba fins que la frase acaba amb un to greu (Martnez Celdrn i Fernndez Planas, indit). Vegeu la figura 2.

Lleida

Tortosa

Castell

Valncia

Novelda (Alacant)

10

Figura 2. Declaratives corresponents a Lleida, Tortosa, Castell, Valncia i Novelda (Alacant)

A grans trets, les descripcions de les melodies no varien gaire; en alguns casos sobserven diferncies en linici de les corbes, que estan relacionades amb el to mitj de la informant. En general, desprs de linici, el subjecte t un primer pic en la posttnica, tot i que sobserven els pics a les tniques a Ma, lAlguer i Novelda. A Tortosa, Ma i Valncia es detecta un pic al verb que culmina en la posttnica, mentre que a lAlguer culmina en la tnica i en els altres punts denquesta els verbs estan majoritriament desaccentuats. De manera recurrent, les melodies declaratives de totes les zones analitzades presenten un tonema descendent, sense gaires diferncies segons el tipus de mot amb qu acabi la frase, per b que la tendncia del to sol ser de ms a menys greu segons si les paraules sn agudes, planes o esdrixoles.

Les taules 1 i 2 reflecteixen els esquemes de les estructures tonals de les oracions analitzades (inspirats en Prieto et al. 2009), on la part ombrejada indica la posici de la sllaba tnica. Lestructura desaccentuada es dna, generalment, quan hi ha un pic en la posttnica del primer accent tonal i quan en la pretnica de laccent segent hi ha un descens tonal que continua en la tnica i segueix en la posttnica (com es veu en la taula 1); en algun cas tamb podem trobar la desaccentuaci en sentit contrari (especialment quan s el nucli del subjecte el que est desaccentuat, ja que el pic es desplaa al final del seu complement).

Taula 1 Estructures bitonals

L+>H*

H*+L

L+H*

H+L*

Desaccentuat

Taula 2 Estructures monotonals

H*

L*

11

La taula 3 illustra les estructures majoritries en percentatges trobades en aquesta modalitat per a cada component de la frase en oracions sense cap expansi lexicosintctica.

Taula 3. Estructures majoritries en frases declaratives de tres accents lxics Subjecte L+>H* (89%) L+>H* (67%) L+>H* (67%) Verb DESACC (89%) DESACC (100%) DESACC (100%) Objecte L* (56%) H*+L (44%) L* (33 %) H+L* (33%) H*+L (56%) L* (56%)

Girona Lleida Barcelona

Tortosa LAlguer

L+>H* (78%) L+H*5 (33%) H+L* (33%) L+H* (56%) L+>H* (78%) L+>H* (100%) L+H* (100%)

L+>H* (89%) L+H* (56%)

Ma Castell de la Plana Valncia Novelda (Alacant)

L+>H* (89%) DESACC (78%) L+>H* (56%) DESACC (56%)

H*+L (67%) H*+L (56%) H*+L (67%) H*+L (67%)

El fet que les frases presentin expansi de subjecte o dobjecte no fa variar gaire aquests esquemes tret del fet que, per als subjectes, els pics solen aparixer al nucli del component, i lexpansi t tendncia a aparixer desaccentuada, tendncia que saccentua en zones ms meridionals o ms perifriques. Per als objectes, el pic sol situar-se al final del component i els nuclis estan desaccentuats, tret del cas de Tortosa. Vegeu, a les taules 4 i 5, els etiquetatges generals per als subjectes amb expansi i per als objectes amb expansi en aquesta modalitat declarativa.

Taula 4. Estructures majoritries dels subjectes que presenten expansi en les frases declaratives MODALITAT DECLARATIVA Nucli del Subjecte (S1) Expansi del subjecte (EXP1) L+H* (63 %) DESACC (48,1 %) L+>H* (40,7 %) L+>H* (40,7 %) DESACC (37 %) L+>H* (48,1 %) DESACC (40,7 %) [5] Prieto et al. (2009: 295) indiquen que en alguers lestructura seria tritonal L+H*+L, ja que fonticament el to s ascendent i descendent en la mateixa sllaba tnica. Aquestes autores consideren que, en lestructura L+H*, el descens salinea amb la sllaba posttnica des dun punt de vista fontic. Nosaltres hem considerat que, com que aquestes estructures sn nicament variants fontiques, es resumeixen totes dues en lestructura fonolgica L+H*.

Girona

Lleida

L+H* (66,6 %)

Barcelona

L+H* (55,6 %)

12

Tortosa

L+H* (66,7 %)

L+>H* (40,7 %) DESACC (37 %) DESACC (48,1 %) DESACC (48,1 %) DESACC (77,8 %) DESACC (74,1 %)

LAlguer Ma Castell de la Plana Valncia

H*+L (48,1 %) L+H* (70,4 %) L+>H* (74,1 %) L+H* (51,9 %) L+>H* (48,1 %) L+H* (51,9 %) L+>H* (48,1 %)

Novelda (Alacant)

DESACC (59,3 %)

Taula 5. Estructures majoritries dels objectes que presenten expansi en les frases declaratives MODALITAT DECLARATIVA Nucli de lObjecte (S3) DESACC (69,2 %) DESACC (88,5 %) DESACC (80,8 %) L+>H* (61,5 %) DESACC (56,5 %) DESACC (73,1 %) DESACC (92,3 %) DESACC (80,8 %) DESACC (69,2 %)

Girona Lleida Barcelona Tortosa LAlguer Ma Castell de la Plana Valncia Novelda (Alacant)

Expansi de lobjecte (EXP3) L* (34,6 %) H*+L (57,5 %) H*+L (65,4 %) H*+L (42,3 %) H*+L (52,2 %) H*+L (61,5 %) H*+L (46,2 %) H*+L (57.7 %) H*+L (65,4 %)

Es desprn de les taules 4 i 5 que la presncia dexpansi tant en el subjecte (accent inicial de la frase) com en lobjecte (accent final de frase) no contribueix a la distinci geoprosdica pretesa en aquesta modalitat.

3.2. Interrogatives sense que

Les interrogatives sense que de Barcelona presenten dues inflexions tonals ascendents de la corba entonativa: una desprs del subjecte i una altra, normalment ms prominent, al final de la frase. Les oracions sinicien en un to mitj que ascendeix fins al primer pic tonal descrit i acaben amb un to alt. No sobserven diferncies notables als tonemes pel fet de tenir-hi paraules agudes, planes o esdrixoles (Martnez Celdrn et al. 2005b). A Girona el patr s similar al de Barcelona i, en el subjecte, quan presenta expansi, sobserven dos models tonals: un amb desaccentuaci del nucli i un altre amb dos pics, el primer dels quals no tan prominent com el segon; el tonema assoleix valors ms aguts si el darrer accent lxic s esdrixol i, ms greus, si s agut.

13

A Ma la diferncia ms destacada respecte dels altres indrets es troba quan el subjecte presenta expansi perqu, en aquest cas, el segon pic del subjecte, si no est desaccentuat, s menys prominent que el primer, que correspon al nucli. En alguers linici daquestes frases s sistemticament alt: 4 o 5 semitons per damunt de la mitjana de la informant; shi observa una caiguda tonal destacada al primer accent tonal, que se situa per sota de la lnia mitjana de la parlant; el segon accent sol coincidir amb un ascens tonal; finalment, el tonema sol ser baix i sostingut en aquest nivell, excepte en el cas de les oracions que acaben en paraules agudes, que presenten una davallada tonal a la tnica sense que es mantingui el to, ja que no hi ha posttniques. (Martnez Celdrn et al. 2008). (Vegeu la figura 3).

Barcelona

Girona

Ma

LAlguer

Figura 3. Interrogatives sense que corresponents a Barcelona, Girona, Ma i lAlguer

Les oracions interrogatives sense que de Lleida sinicien en un to mitj i presenten tres pics tonals destacats, que corresponen a cada constituent sintctic de loraci; cada pic sol correspondre amb les sllabes posttniques de cada accent tonal (cal tenir en compte que quan les paraules sn agudes sobserven algunes diferncies respecte daquest patr; vegeu Fernndez Planas et al. 2006b); lltim accent tonal presenta un ascens molt pronunciat i shi observen diferncies segons si el tonema cont mots aguts, plans o esdrixols: si hi ha mots aguts, lascens tonal sinicia a partir de la pretnica del tercer grup tonal; si nhi ha de plans o esdrixols, a partir de la tnica; a ms a ms, la corba t el valor tonal ms greu quan la paraula final s aguda i el ms agut quan es esdrixola (Fernndez Planas et al. 2007b). A Tortosa aquestes oracions comencen amb un to ms aviat baix; aquest to ascendeix notablement fins a la posttnica del primer accent tonal en cas dhaver-hi paraules planes o esdrixoles i fins a la tnica en cas que els mots siguin aguts (Fernndez Planas et al. 2006b); seguidament, la corba tonal davalla fins arribar a la sllaba 14

immediatament anterior al tonema; el tonema, ascendent, presenta diferncies segons la naturalesa de la paraula final: en mots plans i esdrixols augmenta uns 14 semitons i en aguts, 10. Vegeu Fernndez Planas et al. (2006b). A Castell la melodia sinicia en un to mitj de la informant i hi ha un primer pic al nucli del subjecte, un segon pic al final del subjecte si aquest component presenta expansi i lexpansi no ocasiona un xoc accentual (llavors el nucli est desaccentuat); desprs sobserva una davallada progressiva que fa desaccentuar el verb i el nucli del predicat, en cas que aquest presenti expansi; els pics solen aparixer desplaats cap a la dreta de la tnica i la frase acaba amb un tonema ascendent que s el nucli del predicat o b la prpia expansi; en la majoria de les frases el darrer pic s superior a linicial, especialment quan la frase acaba en mot pla o esdrixol; els valors tonals finals de les frases augmenten en la progressi segent: agudes (nic final que presenta el pic a la tnica), planes i esdrixoles. A Valncia, on la melodia tamb sinicia en un to mitj de la informant, el pic ms alt de les frases es troba invariablement en el subjecte, desplaat a la posttnica en el cas dels mots aguts i plans, i, en els esdrixols, a la sllaba segent a la posttnica; desprs daquest pic situat al subjecte comena un descens progressiu fins a la darrera tnica des don comena un ascens final, en general, molt pronunciat quan les frases no tenen expansi i acaben en mot pla o esdrixol; en cas que el subjecte presenti una expansi, la melodia de la frase sol mostrar dos pics en aquest component, el segon dels quals sol ser ms prominent que el primer i presenta postrealitzaci respecte de la sllaba tnica. Finalment, a Novelda, la melodia comena en un to mitj de la informant i hi trobem un pic inicial al subjecte, que est desplaat a la posttnica o post-posttnica segons laccent del mot; tamb sobserven dos pics quan el subjecte t expansi i no hi ha xoc accentual; desprs hi ha una davallada progressiva de la corba fins a la darrera tnica de la frase i, a partir daqu, un ascens que marcar un tonema ascendent per que, a diferncia de Valncia o Castell, no assoleix ni de bon tros els valors del pic inicial. (Vegeu la figura 4).

Lleida

Tortosa

Castell

Valncia

15

Novelda (Alacant)

Figura 4. Interrogatives sense que corresponents Lleida, Tortosa, Castell, Valncia i Novelda (Alacant)

Parallelament a lexposici feta en la modalitat declarativa, la taula 6 presenta els percentatges i les estructures majoritries trobades en la modalitat interrogativa sense que i sense expansi lexicosintctica per a cada component de la frase (els esquemes parteixen de Prieto et al. 2009).

Taula 6. Estructures majoritries en frases interrogatives sense que de tres accents lxics Subjecte (S1) L+>H* (100%) L+>H* (78%) L+>H* (78%) L+>H* (100%) H*+L (56%) Verb (S2) DESACC (78%) L+>H* (56%) DESACC (56 %) DESACC (100%) DESACC (78%) Objecte (S3) L+>H* (67%) L+>H* (67%) L+>H* (67 %) L+>H* (67%) L* (44%) H*+L (44%) L+>H* (67%) L+>H* 67%) L+>H* (67%) L+>H* (67%)

Girona Lleida Barcelona Tortosa LAlguer

Ma Castell de la Plana Valncia Novelda (Alacant)

L+H* (78%) L+>H* (100%) L+>H* (89%) L+>H* (100%)

DESACC (100%) DESACC (100%) DESACC (100%) DESACC (100%)

La inclusi dexpansi en el subjecte o en lobjecte tampoc no permet constituir un element de distinci geoprosdica. Vegem-ho a les taules 7 i 8.

Taula 7. Estructures majoritries dels subjectes que presenten expansi en les frases interrogatives sense que

16

Girona

MODALITAT INTERROGATIVA SENSE QUE Nucli del Subjecte (S1) Expansi del subjecte (EXP1) L+H* (70,4 %) L+>H* (48,1 %) DESACC (44,4 %) L+>H* (44,4 %) L+>H* (57,5 %) DESACC (23,1 %) L+>H* (55,6 %) DESACC (74,1 %) DESACC (92,6 %) DESACC (57,7 %) DESACC (66,7 %) DESACC (51,9 %)

Lleida Barcelona

L+H* (55,6 %) L+>H* (42,3 %)

Tortosa LAlguer Ma Castell de la Plana Valncia Novelda (Alacant)

L+>H* (74,1 %) L+H* (40,7 %) L+H* (81,5 %) L+>H* (80,8 %) L+>H* (92,6 %) L+>H* (92,6 %)

Taula 8. Estructures majoritries dels objectes que presenten expansi en les frases interrogatives sense que MODALITAT INTERROGATIVA SENSE QUE Nucli de lObjecte (S3) Expansi de lobjecte (EXP3) DESACC (81,5 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (74,1 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (100 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (92,6 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (91,7 %) L* (41,7 %) DESACC (100%) L+>H* (66,7 %) DESACC (92,6 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (100 %) L+>H* (66,7 %) DESACC (100%) L+>H* (66,7 %)

Girona Lleida Barcelona Tortosa LAlguer Ma Castell de la Plana Valncia Novelda (Alacant)

3.3. Interrogatives amb que A Barcelona aquest tipus de frases comencen en una tessitura alta per a la parlant que es mant alta i aproximadament estable fins a la darrera tnica de lobjecte des don cau uns 8 semitons; es mant ms o menys en aquesta nova tessitura fins a la darrera tnica del subjecte explcit i desprs inicia una lleu davallada final; en el tonema no sobserven diferncies destacables entre les frases acabades en mots aguts, plans o esdrixols (Fernndez Planas et al. (2004); Martnez Celdrn et al. (2005b i 2005c)). A Girona el valor inicial daquestes frases est lleugerament per sobre del nivell mitj de la informant i a la primera sllaba comena una davallada de la corba que afecta tot el primer accent tonal (que no porta) i que continua fins a la pretnica del segon accent tonal; a partir daqu comena un ascens important duns 9 semitons que culmina en un pic a la posttnica de caputxa;6 a continuaci hi ha una caiguda important de lF0 fins a la tnica del subjecte i un repunt tonal fins a assolir el valor ms agut de la frase; hi ha diferncies destacables
[6] A partir de les dades obtingudes a Fernndez Planas et al. (2007c), podem confirmar que aquest ascens tonal indica una separaci clara entre el predicat i el subjecte dislocat al final de la frase.

17

dalada tonal segons el tipus de mot final de la frase: a les paraules finals agudes lascens s de 38 semitons i a les paraules esdrixoles, de 87 semitons (Fernndez Planas et al. 2007c); en qualsevol cas les diferncies sn significatives perqu superen el llindar perceptiu establert en 15 semitons (Pmies et al. 2002).7 La informant de Ma comena la seqncia en un to alt, uns 45 semitons, i mant lalada tonal en la sllaba segent per no en la tercera sllaba, a partir de la qual sobserva un descens progressiu i sostingut de la corba fins al tonema de la frase, que es troba a menys de 3 semitons de la mitjana de la informant. El tonema ascendent no arriba al valor tonal inicial per es queda a gaireb 4 semitons per sobre de la mitjana. La melodia de lAlguer comena uns 5 semitons per sobre de la mitjana tonal de la informant, cau bruscament uns 8 semitons a la primera tnica (porta) i inicia un ascens progressiu fins a la pretnica del subjecte dislocat (copista), des don davalla fins arribar al mateix to greu de la primera tnica (uns 3 semitons per sota de la mitjana) i aix es mant fins al final de la frase (Martnez Celdrn et al. (2008). (Vegeu la figura 5).

Barcelona

Girona

Ma

LAlguer

Figura 5. Interrogatives amb que corresponents a Barcelona, Girona, Ma i lAlguer

[7] La melodia que representem de Girona correspon al patr majoritari, amb un tonema ascendent, tot i aix, a les nostres dades trobem, contrriament al que assenyala Prieto (2001), un patr descendent amb sentit neutre. Aquest patr no es distingeix gaire del patr que caracteritza el barcelon, tret pel fet de mostrar un menor rang tonal.

18

A Lleida les interrogatives encapalades per la conjunci que comencen en un to lleugerament alt; desprs de la primera sllaba, la corba puja 1,5 tons i es mant en aquesta tessitura durant tot el primer accent tonal; posteriorment, a la tnica del segon accent tonal (caputxa), cau uns 6 semitons i desprs ascendeix fins arribar a pretnica del tonema, el subjecte explcit (copista); a partir daqu, la corba torna a davallar i ara la darrera tnica exhibeix el valor ms greu de la frase, uns 6 semitons per sota del valor mitj. Finalment la posttnica s ascendent i se situa, aproximadament, en el mateix valor tonal de linici; a les frases acabades en mots esdrixols el valor assolit al final s el ms agut i a les frases acabades en mot agut, el ms greu. Vegeu Carrera Sabat et al. (2004), Fernndez Planas et al. (2006a, 2006b, 2007b), Martnez Celdrn et al. (2005a, 2005b) i van Oosterzee et al. (2007). A Tortosa, les frases sinicien en un to elevat i aquest to ascendeix uns 3 semitons ms en la sllaba pretnica del primer accent tonal (no). Des daquesta posici de la frase, la corba tonal comena a davallar fins arribar a la darrera pretnica de lenunciat (copista), que resulta ser el to ms greu de la frase, amb uns 4,5 tons per sota de la mitjana; cal tenir en compte que a la tnica de lobjecte directe (caputxa) hi ha un lleuger ascens tonal; el tonema experimenta un ascens tonal important i acaba amb un to ms elevat que el de la sllaba pretnica inicial; el to final del tonema s ms baix si les frases acaben en mots aguts, una mica ms alt si acaben en plans i encara ms alt si acaben en esdrixols .(Fernndez Planas et al. 2006b). (Vegeu la figura 6).

Aquesta modalitat interrogativa no sha enregistrat als punts denquesta del Pas Valenci perqu no sutilitza.

Lleida

Tortosa

Figura 6. Interrogatives amb que corresponents a Lleida i Tortosa

A la taula 9 apareixen els percentatges i les estructures majoritries trobades en la modalitat interrogativa amb que i sense expansi lexicosintntica per a cada component de la frase.

Taula 9. Estructures majoritries de frases interrogatives amb que de tres accents lxics Verb (S1) Objecte (S2) Subjecte (S3)

19

Girona Lleida

L+H* (78%) L+H* (44%) H+L* (44%) L+H* (56 %) H*+L (67%) H+L* (89%) H*+L (100%)

DESACC (56%) DESACC (67%)

L+>H* (56%) L+>H* (67%)

Barcelona Tortosa LAlguer Ma

DESACC (100%) DESACC (100%) DESACC (78%) DESACC (100%)

L* (33 %) L+>H* (67%) H*+L (44%) L+>H* (67%)

De la mateixa manera que passava en les modalitats anteriorment descrites, les interrogatives amb que tampoc no permeten diferenciar punts denquesta a partir de la presncia o absncia dexpansions al subjecte (en aquest cas, tonema) o a lobjecte (component central de la frase), tal com es veu a les taules 10 i 11.

Taula 10. Estructures majoritaries dels objectes que presenten expansi a les frases interrogatives amb que MODALITAT INTERROGATIVA AMB QUE Nucli de lObjecte (S2) Expansi de lobjecte (EXP2) DESACC (96,3 %) DESACC (55,6 %) DESACC (92,6 %) DESACC (91,7 %) DESACC (88,9 %) DESACC (100,0 %) DESACC (81,5 %) DESACC (73,1 %) DESACC (48,1 %) DESACC (85,2 %) L+H* (48,1 %) DESACC (96,3 %)

Girona Lleida Barcelona Tortosa LAlguer

Ma

DESACC (88,9 %)

Taula 11. Estructures majoritries dels objectes que presenten expansi a les frases interrogatives amb que MODALITAT INTERROGATIVA AMB QUE Nucli del Subjecte (S3) Expansi del subjecte (EXP3) DESACC (92,6 %) L+>H* (59,3 %) DESACC (96,3 %) L+>H* (51,9 %) DESACC (85,2 %) L+H* (29,6 %) H*+L (25,9 %) L+>H* (73,1 %) H*+L (55,6 %) L+>H* (70,4 %)

Girona Lleida Barcelona

Tortosa LAlguer Ma

DESACC (84,6 %) DESACC (63,0 %) DESACC (81,5 %)

Tal com sobserva en les taules 10 i 11, en posici medial de loraci, el nucli de lobjecte i la seva expansi i tamb el nucli del subjecte es troben majoritriament desaccentuats en tots els punts denquesta (i, a lAlguer, el nucli de lobjecte alterna amb una estructura de pic desplaat cap a la dreta).

20

4. Conclusi En general, les variants geogrfiques estudiades presenten similituds, com s lgic i esperable, ja que comparem la mateixa llengua; si anssim ms enll, tamb trobarem punts en com amb daltres llenges romniques estudiades des dAMPER. Una de les similituds importants trobades en catal sn els pics, tant els que es troben al principi de la frase, al mig (si nhi ha), com al final, quan el tonema s ascendent. Els pics poden aparixer a la sllaba tnica per solen presentar-se posposats a la posttnica o, fins i tot, a la postposttnica en alguns mots accentualment esdrixols. A ms, independentment del lloc que ocupen en loraci, assoleixen valors ms aguts en la progressi aguts, plans i esdrixols. La presncia dexpansi en el subjecte en posici inicial de frase fa que es trobin: 1) dos pics en aquest component, un per a cada accent lxic, que constitueixen accents tonals diferents (la prominncia de lun o de laltre depn de cada punt denquesta), 2) un nic pic situat al final del component, la qual cosa vol dir que el que correspondria al nucli est desaccentuat. Aix passa especialment en tots els punts denquesta quan trobem un xoc accentual (per ex. El capit-intrpid...; el capit Scrates...) o b quan el complement del nucli ha patit desaccentuaci. Entre aquestes opcions hi ha tendncies diferents entre els punts analitzats. Lexpansi de lobjecte en posici final de frase fa que la tendncia aclaparadorament majoritria sigui la de desaccentuar el nucli en tota la geografia estudiada. Tamb a tot arreu, quan aquesta expansi de lobjecte apareix al mig de la frase, i en el cas de les interrogatives encapalades per la conjunci que, gaireb sempre tot el component sintctic est desaccentuat, aix com tamb el nucli del subjecte que el segueix. A banda daquests aspectes, trobem regularitats pel que fa a la variable modalitat. A les declaratives, els tonemes i els tons de juntura sn sempre descendents i baixos. La prova de Kolmogorov-Smirnov troba diferncies significatives (p<0,05) entre letiquetatge dels tonemes de les declaratives de Girona vs. els de Lleida, Barcelona, Ma, Valncia i Novelda perqu, tal com es veu a la taula 3, Girona presenta majoritriament lestructura L*, mentre que els altres punts esmentats presenten, com a majoritria, i per sobre del 55%, lestructura H*+L. A les interrogatives absolutes sense que, en tots els punts denquesta tret de lAlguer, els finals sn generalment ascendents i alts. En aquesta posici oracional la prova no paramtrica de Kolmogorov-Smirnov noms indica diferncies significatives entre lAlguer i els altres punts denquesta (p>0,05). A les interrogatives comenades per la conjunci que s on trobem ms varietat perqu aquestes poden ser tant ascendents com descendents. En general podem dir que al bloc dialectal occidental (representat per Lleida i Tortosa) invariablement el final s ascendent, mentre que al bloc oriental trobem totes dues tendncies: a Barcelona invariablement s descendent (i diferent del patr de les declaratives, ja que la melodia es mou en dues tessitures clarament diferenciades i el pas entre una i altra s prou brusc); a Girona el final s majoritriament ascendent, per no s infreqent trobar un patr descendent molt similar al de Barcelona (fins i tot en la mateixa informant); a lAlguer tamb s principalment descendent i a Ma, ascendent. La prova no paramtrica de Kolmogorov-Smirnov aplicada en aquestes frases assenyala ms casos de diferncies significatives en letiquetatge que no pas en les modalitats anteriors, tant en el tonema com en linici de la frase, on tots els contrastos sn significatius, tret de BarcelonaGirona, Barcelona-Lleida i Girona-Lleida.

21

De totes les tres modalitats oracionals, la modalitat interrogativa encapalada per que s la que distingeix millor les varietats geoprosdiques. Les taules 3, 6 i 9 indiquen que aquesta modalitat s lnica que presenta noms dos parells de punts iguals, Tortosa-Ma i Girona-Lleida, per si considerem les freqncies en percentatges que mostren veurem que tamb es podrien distingir perqu Ma, per exemple, s molt ms regular en lestructura prosdica del nucli verbal a linici de la frase que no pas Tortosa. Tot i aix, malgrat totes les semblances que queden reflectides en el nivell fonolgic representat per letiquetatge efectuat en el marc mtric autosegmental i en el sistema CatToBI (Prieto et al. 2009) i per la valoraci estadstica que sen deriva, hi ha diferncies interessants entre els punts denquesta que queden amagades. Per exemple, entre els tres punts considerats al Pas Valenci els tonemes de les interrogatives sense que comparteixen lestructura majoritria L+>H* i aix fa que no hi hagi diferncies significatives entre aquests, per si ens quedem en un nivell fontic i en la representaci de la melodia daquestes frases veiem que a Novelda lascens no sol ser gaire acusat (s duns 4 st), encara que passi el llindar perceptiu establert en 15 st, mentre que a Valncia aquest darrer pic arriba gaireb al primer (i representa un ascens final de 8 st) i a Castell el supera en molts casos (mostra pujades de 12 st, cosa que representa loctava perceptiva). Un altre exemple: a les interrogatives amb que inicial, lestructura majoritria a Barcelona, Lleida i Girona a linici de la frase s L+H* i lestadstica tampoc no troba diferncies entre aquests punts. Aix, per, amaga una diferncia fsica important: mentre que a Girona les frases comencen ms o menys sobre el to mitj de la informant, a Barcelona i Lleida comencen en una tessitura ms aguda que la que presenten aquestes informants com a mitjana. Per aix, cal pensar que per donar una bona caracteritzaci geoprosdica (o ms prpiament, geoentonativa) duna varietat lingstica no podem obviar dels estudis suprasegmentals laportaci fontica. Cal situar els estudis prosdics en una esfera que no sigui noms fonolgica, sin que estigui a mig cam entre la fontica i la fonologia, en la lnia del que postula recentment la fonologia de laboratori. I encara ms: cal postular que no sobtingui la melodia a partir de regles dimplementaci fontica partint de la descripci AM fonolgica, sin que es parteixi de la corba meldica per extreuren la valoraci fonolgica subjacent, si cal que la representaci fonolgica doni compte de les diferncies dialectals.

Carrera Sabat, Josefina; Fernndez Planas, Ana Mara i Martnez Celdrn, Eugenio. Universitat de Barcelona Laboratori de Fontica (Universitat de Barcelona). Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona (Telfon: 934035650) jcarrera@ub.edu, anamariafernandez@ub.edu, martinezceldran@ub.edu

22

5. Referncies bibliogrfiques Anderson, A. H., Bader, M., Bard, E. G., Boyle, E., Doherty, G., Garrod, S., Isard, S., Kowtko, J., McAllister, J., Miller, J., Sotillo, C., Thompson, H. S., and Weinert, R. (1991). The HCRC Map Task corpus, Language and Speech 34, pp. 351-366. Biber, D. (1994) An Analytical Framework for Register Studies dins Biber, D; Finegan, E. Eds. Sociolinguistic Perspectives on Register. Nova York / Oxford, Oxford University Press, pp. 31-56. Carrera-Sabat, J. ; van Oosterzee, C.; Fernndez Planas, A.M.; Romera, L.; Espuny, J.; Martnez Celdrn, E. (2004) Les interrogatives al tortos i al lleidat. Un element diferenciador de subdialectes, Estudios de Fontica Experimental XIII, pp. 157-179. Contini, M. (1992) Vers une goprosodie romane, dins Actas del Nazioarteko Dialektologia Biltzarra Agiriak, Bilbao: Publicaciones de la Real Academia de la Lengua Vasca, pp. 83-109. Contini, M.; Lai, J.P.; Romano, A.; Roullet, S. (2003) Vers un Atlas prosodique des varits romanes, dins Sempre los camps aurn segadas resurgantas, Mlanges offerts a Xavier Ravier, Toulouse, CNRS/ Universit de Toulouse, Le mirail, pp.73-84. Contini, M. 2e Sminaire international du projet AMPER dins Projet AMPER, Golinguistique-Hors Srie n.3, pp. I-XI. Fernndez Planas, A.M. (2005) Aspectos generales acerca del proyecto internacional AMPER en Espaa, Estudios de Fontica Experimental XIV, pp. 13-27. Fernndez-Planas, A. M. (2009) Lestudi de lentonaci dialectal catalana en el marc AMPER al Laboratori de Fontica de la Universitat de Barcelona, dins Devs, E.; Carol, L. Eds., Studi Catalani: Suoni e Parole, Bologna, Bonomia University Press, pp. 25-50. Fernndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E. (indit) El proyecto AMPER en Espaa, XXXIII Simposio de la Sociedad Espaola de Lingstica 2003. Frnndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E. (2007) Aspectes metodolgics en el projecte AMPER dins Carrera, J.; Pons, C. eds., Aplicacions de la Fontica, Barcelona, Publicacions de la UB, pp. 187-198. Fernndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E.; Carrera-Sabat, J.; van Oosterzee, C.; Salcioli, V.; Castellv, J.; Szmidt, D. (2004) Interrogatives absolutes al barcelon i al tarragon (estudi contrastiu), Estudios de Fontica Experimental XIII, pp. 129-155. Fernndez Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J.; Roman, D.; Martnez Celdrn, E. (2006a, indit) Comparacin de la entonacin catalana de Tortosa y Lleida en las modalidades declarativa e interrogativa en frases con tres acentos tonales en la zona prenuclear, dins VII Congreso de Lingstica General 2006. Fernndez Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J.; Roman, D.; Martnez Celdrn, E. (2006b) Declarativas e interrogativas en Tortosa y Lleida. Comparacin de su entonacin, Estudios de Fontica Experimental, XV, pp. 165-209. 23

Fernndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E.; Van Oosterzee; C; Salcioli, V.; Castellv, J.; Szmidt, D. (2007a) Proyecto AMPER: estudio contrastivo de frases interrogativas sin expansin del barcelon y del tarragoni, dins Cano, P.; Fernndez, I.; Gonzlez, M.; Prego, G.; Souto, M. eds., Actas del VI Congreso de Lingstica General, Madrid, Arco/Libros SL. pp.1931-1943. Fernndez Planas, A.M.; Carrera Sabat, J.; Roman, D. (2007b) Una caracterizacin de la prosodia del habla de laborario del cataln de Lleida, dins Gonzlez, M., Fernndez, E., Gonzlez, B. eds, Actas del III Congreso de Fontica Experimental, Santiago de Compostela, Difusin Cultural, pp. 291-304. Fernndez Planas, A. M.; Martnez Celdrn, E.; Romera, L.; Salcioli, V.; Carrera-Sabat, J.; Szmidt, D.; Labraa, S.; Aguilar, L.; Romn, D. (2007c) Estudio de la prosodia de Girona en la modalidad interrogativa encabezada por que en el marco AMPERCAT. Dorta, J. ed. La prosodia en el mbito lingstico romnico, Madrid, La Pgina, pp. 154-177. Hualde, J.I. (2003) El modelo mtrico autosegmental dins Prieto, P. ed. Teoras de la entonacin, Barcelona, Ariel, pp. 155-184. Labov, W. (1972) Sociolinguistic Patterns. Philadelphia, University of Pennsylvania Press. Labov, W. (1984) Field methods of the project on linguistic change and variation, Baugh, J.; Sherzer, J eds. Language in Use, Englewood Cliffs, Prentice Hall, pp. 28-53. Ladd, D. R. (1996) Intonational Phonology, Cambridge, Cambridge University Press. Lai, J. P. (2002) Lintonation du parler sarde de Nuoro, tesi doctoral, Grenoble, Universit Stendhal Grenoble 3. Lpez, M. J.; Muiz, C.; Daz, L.; Corral, N.; Brezmes, D; Alvarellos, M. (2007) Anlisis y representacin de la entonacin. Replanteamiento metodolgico en el marco del proyecto AMPER dins Dorta, J.; Fernndez, B. eds. La prosodia en el mbito lingstico romnico, Madrid, La Pgina, pp.17-34. Martnez Celdrn, E.; Fernndez Planas, A. M. (2003) Taxonoma de las estructuras entonativas en las modalidades declarativa e interrogativa del espaol peninsular estndar segn en modelo AM en habla de laboratorio dins Herrera, E.; Butragueo, P. eds. La tona: dimensiones fonticas y fonolgicas, Mxic: El Colegio de Mxico, pp, 267-294. Martnez Celdrn, E.; Fernndez Planas, A.M. (2005) Estudio metodolgico acerca de la obtencin del corpus fijo en el proyecto AMPER, Estudios de Fontica Experimental, XIV, pp. 29-66. Martnez Celdrn, E.; Fernndez Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J. (2005a) Diferrencies dialectals del catal a partir de les oracions interrogatives absolutes amb que, Estudios de Fontica Experimental, XIV, pp. 327-353.

24

Martnez Celdrn, E.; Fernndez-Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J. Espuny Monserrat, J. (2005b) Approche du mappe prosodique dialectal de la langue catalane en Catalogne, Golinguistique, Hors srie 3, pp.103-151. Martnez Celdrn, E.; Fernndez-Planas, A. M.; Salcioli Guidi, V.; Carrera-Sabat, J.; Espuny Monserrat, J. (2005c) Approche de la prosodie du dialecte de Barcelona , Golinguistique, Hors srie 3, pp.153-175. Martnez Celdrn, E.; Fernndez-Planas, A.M.; Dorta, J.; Fernndez Rei, L i E. (2006) La intercomprensi d'interrogatives absolutes amb tonemes descendents del catal, de l'espanyol de Canries i del gallec, Estudis Romnics XXVIII, pp.7-28. Martnez Celdrn, E.; Fernndez Planas, A.M; Aguilar, L.; Carrera-Sabat, J; Romera, L; Salcioli, V; Szmidt, D.T; Labraa, S; Cabrera, M.; Valls, E. (2008) Estudio de la entonacin del cataln hablado en la ciudad de lAlguer (Cerdea) en el marco de AMPERCAT Pmies, A.; Amors, M. C.; Pazos, J. M. eds. Language Design, Special Issue, 2, pp. 119-128. Martnez Celdrn, E. i Fernndez Planas, A.M. (indit) L'entonaci de declaratives i interrogatives absolutes del catal al Pas Valenci: Castell, Valncia i Alacant, comunicaci presentada al Workshop sobre lentonaci del catal i Cat-ToBI, UAB, juliol de 2009. Mascar, I. (1986) Introducci a lentonaci dialectal catalana, Randa, 22, pp. 5-38. Pmies, A.; Fernndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E.; Ortega, A.; Amors, M.C. (2002) Umbrales tonales en espaol peninsular, dins Daz, J. ed., Actas del II Congreso de Fontica Experimental, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 272-278. Payrat, L. (2002) Lenunciaci i la modalitat oracional dins Sol, J.; Lloret, M. R.; Mascar, J.; Prez Saldanya, M. eds., Gramtica del catal contemporani. Barcelona. Empries, pp. 1149-1220. Pierrehumbert, J. (1980) The Phonology and Phonetics of English Intonation, tesi doctoral, MIT. Pradilla, M.A.; Prieto, P. (2002) Entonacin dialectal catalana: la interrogacin absoluta neutra en cataln central y en tortos dins Daz, J. ed. Actas del II Congreso de Fontica Experimental, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 291-295. Prieto, P. (2001) Lentonaci dialectal del catal: el cas de les frases interrogatives absolutes dins Bover, A.; Lloret, M. R, Vidal Tibbits, M. eds., Actes del Nov Colloqui de la North American Catalan Society of America, Barcelona, Publicacions de LAbadia de Motserrat/ Biblioteca Abad Oliva 230, pp. 347-377. Prieto, P. (2002a) Entonaci dins Sol, J.; Lloret, M. R.; Mascar, J.; Prez Saldanya, M. eds., Gramtica del catal contemporani, Barcelona, Empries, pp. 393-462.

Prieto, P. (2002b) Entonaci. Models, teoria, mtodes. Barcelona, Ariel. 25

Prieto, P.; Aguilar, L.; Mascar, I.; Torres-Tamarit, F; Vanrell, M.M. (2009) Letiquetatge prosdic Cat_ToBI en catal, Estudios de Fontica Experimental, XVIII, pp. 287-309 Romano, A. (1999) Analyse des structures prosodiques des dialectes et de litalien rgional parls dans le Salento (Italie): approche linguistique et instrumental, tesi doctoral, Grenoble, Universit Stendhal Grenoble3. Romano, A. (2001) Un projet dAtlas multimdia de lespace roman (AMPER), dins Snchez, F. ed., Actas del XXIII Congreso Internacional de Lingstica y Filologa Romnica, Salamanca, 1, Universitat de Salamanca, pp. 279-294. Romano, A.; Lai, J.P.; Roullet, S. (2005) La mthodologie AMPER, dins Projet AMPER, Golinguistique-Hors Srie 3, pp. 1-5 Romera, L.; Salcioli, V.; Fernndez Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J.; Romn, D. (2007) Una muestra del espaol de Barcelona en el marco AMPER, Estudios de Fontica Experimental, XVI, pp. 147-184. Romera, L., Salcioli, V.; Fernndez Planas, A.M.; Carrera-Sabat, J.; Romn, D. (2008) The prosody of Simple Sentences in the Spanish of Barcelona, a Spanish-Catalan Bilingual Context, dins Colantoni, L. ; Steele, J. eds., Selected Proceedings of the 3rd Conference on LaboratoryApproaches to Spanish Phonology, Somerville, Cascadilla Proceedings Project, pp. 167-181. Roseano, P.; Fernndez Planas, A.M.; Martnez Celdrn, E. (en preparaci) El etiquetaje entonativo autosegmental mtrico en el marco del Atlas Multimedia de Prosodia del Espacio Romnico Szmidt, D. T.; Labraa, S.; Castellv, J.; Aguilar, L (2008) Intonation des phrases interrogatives avec l'expansion du sujet et avec l'expansion de l'objet du catalan barcelon, Golinguistique, 10, pp. 93-110. Trudgill, P. (1983) On Dialect. Nova York, New York U.P. Van Oosterzee, C. (2005) La percepci de lentonaci declarativa i interrogativa per part de parlants bilinges castell-catal i monolinges castell de Barcelona, Estudios de Fontica Experimental, XIV, pp. 295-307. Van Oosterzee, C.; Fernndez Planas, A.M.; Romera, L.; Carrera-Sabat, J.; Espuny, J.; Martnez Celdrn, E. (2007) Proyecto AMPER: estudio contrastivo de frases interrogativas sin expansin en tortos y en lleidat, dins Cano, P; Fernndez, I; Gonzlez, M.; Prego, G.; Souto, M. eds. Actas del VI Congreso de Lingstica General Santiago de Compostela, 2004, Madrid, Arco/Libros S.L., pp. 1977-1989.

26