1

INTRODUCCI: LINGSTICA FORENSE

Ana M. Fernndez Planas Laboratori de Fontica i Departament de Lingstica General Universitat de Barcelona

En lopini comuna, no experta, lestudi de les llenges naturals humanes s bonic i gratificant per a lesperit, per noms capacita a qui shi ha dedicat per a lactivitat docent. A ms a ms, es pensa que lestudi de la lingstica es limita al que coneixem com a lingstica interna (o microlingstica), s a dir, lestudi dels nivells fontic, fonolgic, morfolgic, sintctic, semntic i pragmtic de les llenges, anant de les unitats ms petites a les ms grosses. El cert s que actualment i ja des de fa temps, aquestes opinions sn lluny de la veritat, malgrat les suposicions inexpertes, i la previsi indica que cada vegada se nallunyaran ms. Lestudi de les llenges concretes (les lingstiques particulars) i, tamb, lestudi de la generalitat, s a dir, el llenguatge ents com a facultat que es concreta en cadascuna de les llenges naturals (la lingstica general, la qual proporciona els conceptes, unitats, categories, mtodes que caldr utilitzar en lanlisi de les llenges particulars, les quals, al seu torn, forniran dexemples les explicacions de la lingstica general) tenen una vessant aplicada que sadrea a diferents mbits. Tots sn summament interessants i ens parlen de la interdisciplinarietat que actualment caracteritza bona part de lestudi lingstic, el que coneixem com a macrolingstica o lingstica externa. A ms a ms, de laplicaci docent duna L1 o tamb duna L2, L3 Ln, trobem connexions amb la informtica en lanomenada lingstica
Ana Ma. Fernndez Planas (2011) Llengua, Societat i Comunicaci, 9, pgines 1-4 http://www.ub.edu/cusc

computacional; amb la foniatria, lotorinolaringologia i la logopdia (en la rehabilitaci i recuperaci dels trastorns de la parla i laudici), amb la neurologia (en lanlisi de les afsies), amb la poltica (per a qestions relatives a la planificaci lingstica), amb la sociologia (per a estudis de relaci llengua-immigraci i les seves repercussions en les societats -aquest era el tema sobre el qual ens parlava el monogrfic anterior de Llengua, Societat i Comunicaci, el nmero 8), per exemple. Una aplicaci desconeguda per la majoria de la gent per, alhora, particularment engrescadora, suggerent i atractiva s la que enllaa la lingstica amb el mn jurdic, judicial i policial: la lingstica forense. El present nmero monogrfic de Llengua, Societat i Comunicaci, el nmero 9, ens posa a labast una visi panormica i planera daquesta aplicaci real de la nostra disciplina en la vida actual en societat a partir darticles elaborats per autors que hi treballen i que desenvolupen la seva tasca en el nostre territori, ben a prop nostre. Desprs de llegir-lo, per, comprovarem que sota laparent simplicitat dels textos, fruit de la voluntat essencialment divulgativa de la revista, hi ha ms profunditat de la que sembla a primera vista, a causa del gran coneixement de la matria que es deriva, en aquest cas, de la professionalitat i lalta especialitzaci dels seus autors. Els articles que componen aquest volum, vuit en total, poden distribuir-se en dos

Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci Universitat de Barcelona

blocs. El primer fa referncia al paper de la lingstica en lobtenci del material objecte destudi en contextos policials i judicials. Aqu shi situen els textos dAndr Braz (UPF) sobre els interrogatoris policials a Espanya; de Juan Miguel Ortega (UA) sobre els procediments judicials en qu interv un intrpret en el marc del procs penal tamb a Espanya, i de Jordi Cicres (UdG) sobre els processos de transcripci del contingut i autenticaci de les gravacions obtingudes en contextos judicials. El segon bloc ens parla de lanlisi lingstica dels materials obtinguts en aquests contextos amb lobjectiu de determinar o verificar-ne lautoria, o, en cas contrari, de descartar-la en els informes pericials que se nextrauran. Aquests materials, a ms a ms, tamb es poden dividir en dos grans grups perqu poden ser sonors, s a dir, mostres de veu el que es coneix especficament com a fontica forense, o textos escrits. En el primer cas, Ramon Cerd (UB) aporta una reflexi global sobre el tema des duna perspectiva foneticofonolgica, Mireia Farrs (UOC) se centra en els aspectes suprasegmentals o prosdics de les veus com un bon identificador biomtric, i Nria Gavald (UPF) proposa laplicaci de mtodes de la coneguda sociolingstica de la variaci a la comparaci de veus en lmbit forense per tal destablir distncies idiolectals. Pel que fa a lanlisi de textos escrits amb finalitats forenses, Sheila Queralt (UPF), Maria Spassova (UPF) i Maria Teresa Turell (UPF) ens parlen de les combinacions de seqncies de categories gramaticals i, finalment, M. Teresa Turell (UPF) tracta la detecci del plagi i la determinaci dautoria en textos escrits. Andr Braz enceta el volum i ens parla de les estratgies lingstiques i el discurs resultant en la interacci que es produeix en un interrogatori a un sospits (o a diversos sospitosos) per part de la policia. Conclou
Ana Ma. Fernndez Planas (2011) Llengua, Societat i Comunicaci, 9, pgines 1-4 http://www.ub.edu/cusc

lautor, a partir duna anlisi lingstica, que la manera actual com es recull aquesta informaci, derivada de la Llei denjudiciament criminal i reflectida en lacta de declaraci escrita per la mateixa policia, no contribueix a lobjectiu prets per lmbit forense ja que sabusa de frmules lingstiques resumides i convencionalitzades tpiques dels documents juridicoadministratius i queden emmascarades o, fins i tot, esborrades, les caracterstiques personals del sospits. bviament, tamb seria desitjable, i aix ho recull lautor, que aquestes declaracions senregistressin per preservar totes les caracterstiques orals de la variant idiolectal de la persona interrogada pensant en la tasca posterior datribuci dautoria. s evident que el paper dels intrprets en lmbit judicial, quan nhi ha, s crucial. Juan Miguel Ortega ens fa veure les repercussions que la seva tasca pot tenir per a la reproducci de les paraules dels participants primaris i, consegentment, per al desenvolupament del procs judicial i per a la correcta administraci de la justcia, en darrer terme. Ens endinsa en la prctica de la interpretaci judicial a Espanya i ens exposa una investigaci (part duna altra recerca de ms envergadura) sobre les reflexions de vuitanta-tres intrprets al voltant de la seva prpia tasca a partir dun qestionari establert. Finalment, lautor tamb aporta lopini de diferents juristes respecte a aquest tema. Quan en els processos judicials hi ha enregistraments dudio, ens enfrontem a dos problemes previs abans destar en condicions danalitzar-ne lingsticament el contingut: la transcripci de les mostres sonores de parla que shi recullen i lautenticaci de la gravaci. No sn tasques trivials i de cap manera estan exemptes de problemes. Jordi Cicres ens introdueix en aquest context des del terreny de la

Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci Universitat de Barcelona

lingstica forense. En el primer cas s evident que la transcripci de mostres de llengua s o hauria de ser competncia especfica dels lingistes tot i que, aparentment, i noms aparentment, qualsevol parlant de la llengua en qesti ho podria fer amb facilitat; en el segon, la circumstncia ptima veuria lobjectiu com una tasca interdisciplinria que necessitaria la collaboraci denginyers i, de fet, aquests se nencarreguen habitualment, per des del mn de la lingstica, concretament de la fontica forense, tamb sen pot dir alguna cosa. Encara en el mn de la fontica forense, probablement el nivell de la lingstica ms avanat en el terreny que ens ocupa, tot i que encara som lluny de certeses absolutes, Ramon Cerd aporta una interessant reflexi sobre la unicitat de la veu. Actualment la fontica coneix prou b quina s la manifestaci articulatria i acstica, i una miqueta menys la perceptiva, dels sons lingstics humans en les llenges naturals, la materialitzaci dels fonemes subjacents. El desenvolupament dels mitjans instrumentals necessaris per a una anlisi exhaustiva en les tres branques fonamentals hi ha contribut des del segle passat l autor ens en fa cinc cntims. Per encara desconeixem fora coses pel que fa a laplicaci daquest coneixement a la identificaci potser seria millor dir la determinaci, la verificaci o latribuci del locutor. Tot lector daquestes ratlles ha de tenir lexperincia de reconixer una veu familiar sense tenir-ne la imatge al davant; quan, per exemple, parla per telfon, el qual filtra bona part de les freqncies en qu es desenvolupa en plenitud la veu humana. Per, alhora, tamb ha dhaver viscut lexperincia comuna de confondre a travs de la mateixa via persones ben conegudes, com ara mare i filla o germans entre si. Un aspecte destacat en les veus naturals, i
Ana Ma. Fernndez Planas (2011) Llengua, Societat i Comunicaci, 9, pgines 1-4 http://www.ub.edu/cusc

inherent a elles, s el de la prosdia o els suprasegments. Mireia Farrs ens explica la importncia daquest conjunt de parmetres (bsicament, el to fonamental, la durada i la intensitat; ms extensament, aspectes resultants de laplicaci i la interacci daquests elements fonamentals, com ara el ritme o laccent) com a identificadors biomtrics fiables de cara a elaborar un informe que conclogui que dos enregistraments presenten una probabilitat molt alta dincloure veus pertanyents a la mateixa persona algun dia probablement amb un 100 % de fiabilitat o, contrriament, que es descarti aquesta coincidncia. s clar que entre aquestes conclusions extremes hi caben altres solucions intermdies que dependran en bona mesura de la qualitat dels arxius de veu que calgui comparar i de la quantitat de mostres que continguin. Aquest mbit de reconeixement del locutor s una altra mostra de la necessitat de collaboraci dels lingistes amb els enginyers, els quals sovint hi treballen prescindint de laportaci dels primers. En aquest article, lautora reivindica la necessitat de collaboraci per aconseguir avanar en aquesta aplicaci. Una altra dimensi de laspecte sonor de les veus el trobem en larticle de Nria Gavald. Lautora presenta un estudi que pot contribuir tamb al reconeixement del locutor a partir duna altra aproximaci, la que proporciona la sociolingstica de la variaci. Concretament, ens parla de la utilitat dun ndex de similitud idiolectal a partir de trets fnics com a variable que pot contribuir a establir, en un informe pericial, si dues mostres de veu poden provenir del mateix locutor o si cal rebutjar aquesta possibilitat. A partir de dades de langls, en aquest cas, lautora confirma les seves hiptesis, que assenyalen, duna banda, que la distncia inter-parlants ser ms gran que la distncia intra-parlants; i, daltra banda,

Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci Universitat de Barcelona

que lestil idiolectal dun mateix locutor es mant prou estable al llarg del temps. La determinaci o atribuci dautoria a partir de textos escrits constitueix una part no tan desenvolupada com la fontica forense en el camp ms ampli de la lingstica forense, per shi est treballant i cal estar ben atents a les seves descobertes. Sheila Queralt, Maria Spassova i M. Teresa Turell ens presenten una tcnica de comparaci a partir de ls de seqncies de combinacions gramaticals. Com indiquen les mateixes autores, aquest tipus destudi interrelaciona la lingstica forense i el tractament de corpus, la lingstica computacional i lestadstica. Les hiptesis de partida del treball indiquen que la variaci intra-autor s menor que la variaci interautor; que lestil propi, idiolectal, dun autor es mant relativament constant en les seves diferents produccions (de registres i gneres textuals diferents) i tamb al llarg del temps. Els resultats que es desprenen daquesta recerca se situen en la lnia de validar aquestes hiptesis. Finalment, M. Teresa Turell en solitari incideix en lanlisi de textos escrits i aprofundeix, duna banda, en la detecci forense del plagi i, daltra banda, en la possibilitat de determinar o atribuir lautoria del text, com a dues cares de la mateixa moneda. Com explica lautora, si dos textos presenten una similitud textual alta, cal concloure en el document pericial que semeti que han estat escrits per la mateixa persona o que han estat plagiats (bviament, la conclusi definitiva lextraur el jutge corresponent a la vista de les proves aportades pels prits, entre els quals hi ha els lingistes forenses). En el mn de la lingstica forense aquest punt s fonamental; pensem quants materials judicials i policials, en molts casos annims, que inclouen amenaces o notes de sucidi, per exemple, es deuen generar en una unitat
Ana Ma. Fernndez Planas (2011) Llengua, Societat i Comunicaci, 9, pgines 1-4 http://www.ub.edu/cusc

de temps. Lautora ens presenta un text interessant amb mostres de casos reals. Convido el lector a fer aquesta passejada per labast actual del fascinant mn de la lingstica forense llegint aquest interessantssim volum escrit per molts dels millors professionals que shi dediquen actualment en el nostre territori. El lector convindr amb el fet que s un camp interdisciplinari; que, en alguns aspectes, queda molt cam per investigar abans de tenir-ho tot ben apamat; i que tot sovint les complicacions es deriven del mateix material que sha danalitzar (perqu presenta una durada extremadament breu o perqu incorpora diversos tipus de sorolls, en el cas denregistraments de veu). Per tot i aix, laplicaci de la lingstica forense en la nostra vida en societat s ja un fet, malgrat el desconeixement de la poblaci en general tant de bo aix noms sigui aix fins a la publicaci daquest volum, i segur que no ens equivoquem si diem que encara haur de guanyar ms pes especfic amb el pas del temps a mesura que es vagi adquirint ms coneixement sobre els detalls del material de laplicaci. No cal esperar saber-ho tot. A hores dara el coneixement que es t de la matria s prou vlid per aplicar-se i encara t latractiu afegit en el mn universitari de constituir una recerca oberta, un mn on encara queden qestions per esbrinar.

Centre Universitari de Sociolingstica i Comunicaci Universitat de Barcelona