La Veu del

mar-abril de 2002

CARRER

CRNICA
En

El cobriment de la Ronda del Mig ha estat un triomf venal

FRANCISCO J.MANZANO

5 paraules

Corria lany 1973 quan els vens afectats per la Ronda del Mig sortien al carrer amb pancartes que deien: Hem guanyat! Les cases sn nostres. El Tribunal Suprem ens ha donat la ra. Va ser la seva primera victria. Feia tres anys que lluitaven perqu un cop construt el canal central de la Ronda del Mig, el carrer Badal, entre la carretera de Sants i el carrer Pavia, fos cobert de banda a banda. Aix no shavia de tirar a terra cap casa. Avui aquests mateixos vens veuen com aquell primer xit sha quedat petit comparat amb el que han aconseguit ara. Per ja era un bon presagi dels fruits que donen la lluita, la persistncia i la pacincia.

Amb la inauguraci, el novembre passat, de dos trams ms del cobriment de la Ronda del Mig, la via circula ja soterrada des de Travessera de les Corts fins al carrer Constituci. s un bon fruit d'una llarga reivindicaci venal
G

ment a gastar-se 300 milions en seguretat, diners als que, de fet, nomss shan dafegir els costos durbanitzaci i mobiliari com a despesa total per part del consistori en tota lobra. Altres propostes de finanament van quedar pel cam, junt amb un munt dancdotes que el Pepo Mediavilla, lAlfredo Martnez o el Ferran Lpez del Clot, companys en la lluita, recorden b.

LAjuntament es ven "El Triangle"

El fons dinversions Inmobiliarias Deka Delta, pertanyent a ms de 600 caixes destalvis alemanyes, ha comprat lilla dedificis situada a la plaa Catalunya. Pagaran la quantitat de 114,48 milions deuros (uns 19.000 milions de pessetes). La Inmobiliaria Colonial controlada per La Caixa va sortir derrotada a la subhasta a loferir una quantitat menor. El centre comercial es va inaugurar el 1998 i va suposar una inversi de 132 milions deuros, uns 22.000 milions de pessetes.

A ltima hora l'Ajuntament ha decidit cobrir el tram final de la Ronda

Es va proposar a El Corte Ingls aprofitar la creaci del tnel de la Ronda per crear una entrada directa a laparcament del centre comercial. Tamb al Bara de Nez se li va presentar la idea de l'aparcament soterrat per absorbir els cotxes en dies de partit. I ja amb les obres, el Ferran Lpez recorda com va haver davisar als operaris que estaven col.locant unes vigues al revs. Continua la lluita pel tram final El recent cobriment de prcticament els darrers trams de la Ronda no significa que la lluita venal sobre el tema shagi acabat. Tot i que en projecte ja s avanat, encara queden per cobrir els trams entre el carrer Constituci i lavinguda del Carrilet i urbanitzar des de les vies del tren al mateix Constituci i de Travessera de Les Corts a Meja Lequerica. Precisament sobre aquest tram, els vens de Les Corts demanen que sacabi de cobrir fins a la mateixa Diagonal. Finalment, l'Ajuntament ha accedit a cobrir el tram final de la Ronda del Mig a Sants. El cobriment culminar amb un tnel i no amb una prgola com estava inicialment previst. Segons els terminis municipals de l'obra, la cobertura de Meja Lequerica fins a l'altura de l'avinguda del Carrilet ser completada i arribar als 2.200 metres de longitud. Respecte al tram Badal-Pavia s el que aixeca ms protestes. En demanen la revisi de la urbanitzaci, que no es correspon amb el projecte inicial que shavia proms (ms gespa, a lestil de la Rambla del Brasil) per part del desaparegut tinent dalcalde Santiburcio. Ja sestan recollint signatures perqu la Rambla del Badal sigui menys dura. En Pepo Mediavilla, president de lassociaci, est convenut que ho aconseguiran: Triguin tant com vulguin o sigui necessari, per es far. Tenen de precedent una histria de pacincia i tot un xit que els dna la fortalesa i la ra.

Denncien l'assassinat de Wilson Pacheco

Prop d'un miler de persones es van manifestar pel centre de Barcelona en protesta per l'assassinat del noi equatori a mans dels guardes de seguretat d'una discoteca. La marxa va sortir de la plaa Catalunya fins el complexe del Maremgnum acabant l'acte amb la collocaci d'espelmes a la superfcie de l'aigua en record del jove.

La coordinadora del cobriment Badal, Brasil i Carles III va donar impuls a la reivindicaci
Les mquines excavadores havien comenat el seu treball el 1970, per construir una de les majors infraestructures de lajuntament de Porcioles: la Ronda del Mig que enllaava ben b la Gran Via, a la Plaa Cerd, amb la zona alta de Barcelona, a travs de lAvinguda Gran Via Carles III. Pels habitants del nord, una comoditat ms. Pels del carrer Brasil i Badal, sobretot, un canvi molt sobtat, de tenir voreres amples i arbres com un passeig, a tenir una vorera dun metre i cotxes passant contnuament per sota els balcons. No obstant, a excepci del tram del 73, les reivindicacions pel cobriment van trigar encara a sentir-se uns quants anys. Posada en marxa Algun dels pioners va sorgir de lAssociaci de Vens de Badal, Brasil i La Bordeta, nascuda precisament lany 70 amb els afectats per les obres. Havien intentat parlar amb anteriors regidors del districte, com lEspins o la Merc Sala, que sempre al.legaven que el cobriment era massa car. Per no va ser fins la gesti dEnric Tru quan les seves demandes van ser realment escoltades. A Tru el recorden amb afecte a lassociaci: Ell havia estat ve del barri i va actuar gaireb com un ve ms, comprometent-se a que el cobriment es faria. No en va, li havien portat 11.000 signatures de suport a la protesta. Era lany 1991 quan unes 20 persones van formar la Coordinadora Cobriment Badal, Brasil i Carles III. Aquell va ser el veritable impuls a la reivindicaci, amb lexigncia per primera vegada de tapar tota la Ronda, des de la Plaa Cerd fins a El Corte Ingls a la Diagonal. La major dificultat: trobar fonts de finanament de lobra. Els propis vens van prendre la iniciativa:
IGNASI R. RENOM

Privatitzaci de les trucades al 092

Una empresa filial de Telefnica ha estat contractada per lAjuntament per atendre les nombroses trucades que cada dia es realitzen al 092. No atenen les consultes agents de la gurdia urbana, sin treballadors duna empresa privada. De les 850.000 trucades que es van fer lany 2001, 275.000 van obligar a dur a terme diferents serveis policials. Els sindicats de la gurdia urbana denuncien que aquest nou sistema est provocant endarreriments i equivocacions.

Envellim cada dia

La nostra ciutat s la ms envellida de tot lEstat espanyol, dins de les ciutats de ms de 50.000 habitants. Le xifres indiquen que 22 de cada cent barcelonins tenen ms de 65 anys. La dada la facilita lAnuari Social de La Caixa. A la nostra ciutat, li segueixen Torrevieja (Alacant), Manresa, Ferrol i Bilbao.

Un tram ja cobert de la Ronda del Mig de l'Av. Gran Via Carles III

Cronologia del cobriment:

- 1973: carrer Badal, entre Sants i Pavia - 1993-1995: Av.Madrid-Sants - 1993-2001: Pavia-vies del tren (Antoni de Capmany) - 1997-2001: Av.Madrid-Trav.Les Corts - 1997-2001: vies del tren-Constituci (cobert, per no urbanitzat) - 2001-previst 2002: Trav.Les Corts-Meja Lequerica i ConstituciAv.Carrilet van proposar la construcci dun aparcament en una planta intermitja entre el tnel de la Ronda i la superfcie del carrer. De la venda de les places shavia de treure els diners per aconseguir el cobriment. El projecte va ser acceptat desprs de molts estudis. La condici era que es vengussin prviament almenys 100 places. No van durar ni un sospir perqu als propis vens afectats els interessava l'aparcament i el cobriment. Finalment, noms es va dur a terme parcialment, ja que laparcament actualment noms est situat entre la carretera de Sants i lAvinguda de Madrid. El fons de la Uni Europea La partida definitiva va arribar, per, des de la Uni Europea. Desprs dun primer any de demanar fons sense xit, lexregidor Tru els va aconseguir al segon intent. Representaran el 80 per cent del cost de lobra i lexigncia s que el tnel disposi de mxima seguretat, cosa que en els primers moments no es compleix. Les revisions dels tcnics europeus obliguen lAjunta-

Barcelona expulsa immigrants

Laplicaci de la Llei dEstrangeria va obligar a abandonar la nostra ciutat a 352 immigrants. La xifra sha quadruplicat en un any. A ms, a uns 494 immigrants sels ha prohibit lentrada, fet pel qual sels va obligar a retornar al seu pas des del port o aeroport corresponent. Mentrestant es garanteix la lliure circulaci de capitals i, en canvi, la lliure circulaci de les persones que busquen treball simpedeix.