23360

DISPOSICIONS

DOGC 4436 28.7.2005

DEPARTAMENT DE LA PRESIDNCIA
DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual saprova el Text refs de la Llei durbanisme. Exposici de motius La disposici final primera de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificaci de la Llei 2/ 2002, de 14 de mar, durbanisme, per al foment de lhabitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de lautonomia local, autoritza el Govern perqu, en el termini dun any des de la seva entrada en vigor, refongui en un text nic lesmentada Llei i la Llei 2/2002 i perqu regularitzi, aclareixi i harmonitzi els textos de les dites lleis. El Text refs de la Llei durbanisme elaborat en exercici daquesta delegaci recull en un text nic les modificacions de la Llei durbanisme derivades de la Llei 10/2004 i, a lempara de lhabilitaci per a regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals objecte de refosa, introdueix les precisions necessries per tal dajustar la numeraci dels articles i de les remissions entre articles, de precisar i unificar la terminologia, de substituir termes androcntrics que suposin una discriminaci per ra de sexe, de corregir errades de concordana i de contribuir a laclariment dels preceptes. Aix mateix, lexistncia de dos rgims transitoris, el previst per la Llei 2/2002 i el previst en relaci amb laplicaci de les modificacions introdudes per la Llei 10/2004, ha exigit la necessria adequaci de les disposicions transitries per regular totes les situacions de transitorietat que es puguin produir. Finalment, les disposicions addicionals i finals del Text refs regularitzen i harmonitzen les corresponents disposicions dels dos textos legals objecte de refosa. En conseqncia, en exercici de lautoritzaci esmentada, amb linforme previ de la Comissi de Govern Local de Catalunya i del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya, dacord amb el dictamen ems per la Comissi Jurdica Assessora, a proposta del conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, i dacord amb el Govern, DECRETO: Article nic Saprova el Text refs de la Llei durbanisme, el text del qual es publica a continuaci. DISPOSICI ADDICIONAL Totes les referncies realitzades en altres disposicions a les lleis objecte de refosa sentendran realitzades als articles corresponents del Text refs que saprova. DISPOSICI DEROGATRIA Queden derogades totes les disposicions digual o inferior rang que soposin a aquest Decret legislatiu i al Text refs que aprova i, particularment, les segents: 1. La Llei 2/2002, de 14 de mar, durbanisme. 2. La Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificaci de la Llei 2/2002, de 14 de mar, DISPOSICI FINAL Aquest Decret legislatiu i el Text refs que aprova entren en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 26 de juliol de 2005 PASQUAL MARAGALL I MIRA President de la Generalitat de Catalunya JOAQUIM NADAL I FARRERAS Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques TEXT REFS DE LA LLEI DURBANISME TTOL PRELIMINAR De lobjecte i dels principis generals CAPTOL I Objecte de la Llei i atribuci de competncies Article 1 Objecte de la Llei 1. Lobjecte daquesta Llei s la regulaci de lurbanisme en el territori de Catalunya. 2. Lurbanisme s una funci pblica que abasta lordenaci, la transformaci, la conservaci i el control de ls del sl, del subsl i del vol, llur urbanitzaci i llur edificaci, i la regulaci de ls, de la conservaci i de la rehabilitaci de les obres, els edificis i les installacions. 3. Lactivitat urbanstica comprn: a) Lassignaci de competncies. b) La definici de poltiques de sl i dhabitatge i els instruments per a posar-les en prctica. c) El rgim urbanstic del sl. d) El planejament urbanstic. e) La gesti i lexecuci urbanstiques. f) El foment i la intervenci de lexercici de les facultats dominicals relatives a ls del sl i de ledificaci. g) La protecci i la restauraci, si escau, de la legalitat urbanstica. h) La formaci i la gesti del patrimoni pblic de sl amb finalitats urbanstiques. Article 2 Abast de les competncies urbanstiques 1. Per tal de fer efectives les competncies en matria durbanisme, de protecci del territori i dhabitatge establertes per la Constituci i per lEstatut, aquesta Llei atribueix als rgans administratius que pertoca les facultats pertinents i necessries per a formular, tramitar, aprovar i executar els diferents instruments urbanstics de planejament i de gesti, per a intervenir en el mercat immobiliari, per a regular i promoure ls del sl, de ledificaci i de lhabitatge i per a aplicar les mesures disciplinries i de restauraci de la realitat fsica alterada i de lordenament jurdic vulnerat. 2. Les competncies urbanstiques de les administracions pbliques inclouen, a ms de les expressament atribudes per aquesta Llei, les CAPTOL II Principis generals de lactuaci urbanstica Article 3 Concepte de desenvolupament urbanstic sostenible 1. El desenvolupament urbanstic sostenible es defineix com la utilitzaci racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservaci dels recursos naturals i dels valors paisatgstics, arqueolgics, histrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanstic sostenible, ats que el sl s un recurs limitat, comporta tamb la configuraci de models docupaci del sl que evitin la dispersi en el territori, afavoreixin la cohesi social, considerin la rehabilitaci i la renovaci en sl urb, atenguin la preservaci i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les rees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 3. Lexercici de les competncies urbanstiques ha de garantir, dacord amb lordenaci territorial, lobjectiu del desenvolupament urbanstic sostenible. Article 4 Participaci en les plusvlues La participaci de la comunitat en les plusvlues generades per lactuaci urbanstica dels ens pblics i dels particulars es produeix en els termes establerts per aquesta Llei i per la legislaci aplicable en matria de rgim de sl i de valoracions. Article 5 Exercici del dret de propietat 1. En el marc de la legislaci aplicable en matria de rgim de sl i de valoracions, lexercici de les facultats urbanstiques del dret de propietat sha de subjectar al principi de la funci social daquest dret, dins els lmits imposats per la legislaci i el planejament urbanstics i complint els deures fixats per aquests. 2. En cap cas no es poden considerar adquirides per silenci administratiu facultats urbanstiques que contravinguin a aquesta Llei o al planejament urbanstic. Article 6 Inexistncia del dret a exigir indemnitzaci per lordenaci urbanstica de terrenys i construccions Lordenaci urbanstica de ls dels terrenys i de les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanstic de la propietat, no confereix a les persones propietries el dret a exigir indemnitzaci, excepte en els supsits expressament establerts per aquesta Llei i per la legislaci aplicable en matria de rgim de sl i de valoracions. Article 7 Repartiment equitatiu de beneficis i crregues Es reconeix i es garanteix, en el si de cadascun dels mbits dactuaci urbanstica, el prindurbanisme, per al foment de lhabitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de lautonomia local. facultats complementries i congruents per a poder exercir-les dacord amb la llei i per a satisfer les finalitats que en justifiquen latribuci expressa.

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Nm. 4436 28.7.2005

23361

cipi del repartiment equitatiu entre totes les persones propietries afectades, en proporci a llurs aportacions, dels beneficis i les crregues derivats del planejament urbanstic. Article 8 Publicitat i participaci en els processos de planejament i de gesti urbanstics 1. Es garanteixen i shan de fomentar els drets diniciativa, dinformaci i de participaci de la ciutadania en els processos urbanstics de planejament i de gesti. 2. Els ajuntaments poden constituir voluntriament consells assessors urbanstics, com a rgans locals de carcter informatiu i deliberatiu, als efectes establerts per lapartat 1. 3. Els processos urbanstics de planejament i de gesti, i el contingut de les figures del planejament i dels instruments de gesti, inclosos els convenis, estan sotmesos al principi de publicitat. 4. Tothom t dret a obtenir dels organismes de ladministraci competent les dades certificades que els permetin assumir llurs obligacions i lexercici de lactivitat urbanstica. 5. Shan de regular per reglament les formes de consulta i divulgaci dels projectes urbanstics, els mitjans daccs de la ciutadania als dits projectes i als documents corresponents i la prestaci dassistncia tcnica perqu puguin comprendrels correctament. 6. Els organismes pblics, els concessionaris de serveis pblics i els particulars han de facilitar la documentaci i la informaci necessries per a la redacci dels plans urbanstics. 7. En matria de planejament i de gesti urbanstics, els poders pblics han de respectar la iniciativa privada, promoure-la en la mesura ms mplia possible i substituir-la en els casos dinsuficincia o dincompliment, sens perjudici dels supsits dactuaci pblica directa. 8. La gesti urbanstica es pot encomanar tant a la iniciativa privada com a organismes de carcter pblic i a entitats, societats o empreses mixtes. Article 9 Directrius per al planejament urbanstic 1. Les administracions amb competncies en matria urbanstica han de vetllar perqu les determinacions i lexecuci del planejament urbanstic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservaci enfront dels riscs naturals i tecnolgics. 2. s prohibit durbanitzar i dedificar en zones inundables i en altres zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecci i la prevenci dels riscs. 3. El planejament urbanstic ha de preservar els valors paisatgstics dinters especial, el sl dalt valor agrcola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha dincorporar les prescripcions adequades perqu les construccions i les installacions sadaptin a lambient on estiguin situades o b on shagin de construir i no comportin un demrit per als edificis o les restes de carcter histric, artstic, tradicional o arqueolgic existents a lentorn. 4. El planejament urbanstic ha de preservar de la urbanitzaci els terrenys de pendent superior al 20%, sempre que aix no comporti la im-

possibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. 5. La prdua dels valors forestals o paisatgstics de terrenys com a conseqncia dun incendi no pot fonamentar la modificaci de la seva classificaci com a sl no urbanitzable. 6. Si lavaluaci dimpacte ambiental s preceptiva, el planejament urbanstic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaraci corresponent. 7. Les administracions urbanstiques han de vetllar perqu la distribuci en el territori dels mbits destinats a espais lliures i a equipaments sajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la collectivitat. Article 10 Regles dinterpretaci del planejament urbanstic 1. Els dubtes en la interpretaci del planejament urbanstic produts per imprecisions o per contradiccions entre documents digual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotaci per a espais pblics i de major protecci ambiental i aplicant el principi general dinterpretaci integrada de les normes. En el supsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentaci imperativa del planejament urbanstic i que no pugui sser resolt atenent els criteris generals determinats per lordenament jurdic, preval el que estableixi la documentaci escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificaci de superfcies de sl, supsit en el qual cal atenir-se a la superfcie real. 2. En el supsit que diverses normes o mesures restrictives o protectores, tant les derivades de la legislaci sectorial o de llurs instruments especfics de planejament com les de carcter urbanstic, concorrin en un mateix territori i comportin diferents graus de preservaci, sha de ponderar linters pblic que hagi de prevaler i cercar la utilitzaci ms racional possible del territori. Article 11 Nullitat de les reserves de dispensaci Sn nulles de ple dret les reserves de dispensaci contingudes en els plans urbanstics i les ordenances urbanstiques municipals, i tamb les que concedeixin les administracions pbliques al marge daquests plans i ordenances. Article 12 Acci pblica 1. Qualsevol ciutad o ciutadana, en exercici de lacci pblica en matria durbanisme, pot exigir davant els rgans administratius i davant la jurisdicci contenciosa administrativa el compliment de la legislaci i del planejament urbanstics, exercici que sha dajustar al que estableixi la legislaci aplicable. 2. Lacci pblica a qu es refereix lapartat 1, si s motivada per lexecuci dobres que es considerin illegals, es pot exercir mentre sen perllongui lexecuci i, posteriorment, fins al venciment dels terminis de prescripci determinats pels articles 199 i 219, sens perjudici del que estableix larticle 202. Article 13 Jerarquia normativa i coherncia del planejament urbanstic 1. El principi de jerarquia normativa infor-

ma i ordena les relacions entre els diferents instruments urbanstics de planejament i de gesti regulats per aquesta Llei. 2. Els plans urbanstics han dsser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne lacompliment. TTOL PRIMER De les administracions amb competncies urbanstiques CAPTOL I Disposicions generals Article 14 Exercici de les competncies urbanstiques 1. Lexercici de les competncies urbanstiques correspon a lAdministraci de la Generalitat i als municipis i les comarques, sens perjudici de les competncies que es puguin atribuir en aquesta matria a altres ens locals. 2. Els municipis i les comarques, sota els principis dautonomia per a la gesti dels interessos respectius, de proporcionalitat i de subsidiarietat, exerceixen llurs competncies urbanstiques en els termes determinats per la legislaci de rgim local i per aquesta Llei. La competncia urbanstica dels ajuntaments comprn totes les facultats de naturalesa local que no hagin estat expressament atribudes per aquesta Llei a altres organismes. 3. Les administracions amb competncies urbanstiques, en virtut dels principis de collaboraci i coordinaci, i de la potestat organitzadora que els correspon, poden, en aquest mbit, constituir gerncies, consorcis i mancomunitats, delegar competncies i utilitzar qualsevol altra frmula de gesti directa o indirecta admesa legalment. 4. Les administracions pbliques dmbit territorial superior al municipal han de prestar assistncia tcnica i jurdica suficient als municipis que, per llur dimensi o per manca de recursos, no puguin exercir plenament les competncies urbanstiques que els corresponen. 5. Les administracions implicades en el desenvolupament del planejament urbanstic poden convenir la realitzaci dauditories urbanstiques per a millorar llur capacitat de gesti, dacord amb el que estableix el reglament. El resultat daquestes auditories ha dsser de coneixement general. Article 15 Actuaci de lAdministraci de la Generalitat vers els ens locals 1. LAdministraci de la Generalitat fomenta lacci urbanstica dels ens locals, coopera en lexercici de llurs competncies en aquesta matria i, en supsits dinactivitat o dincompliment, se subroga en la competncia corresponent, si lens afectat no la compleix en el termini dun mes dhaver-li fet el requeriment pertinent. En el cas de lexercici de la competncia en matria de protecci de la legalitat urbanstica, els terminis de compliment sn els establerts especficament. 2. Si lAdministraci de la Generalitat executa subsidiriament les competncies urbanstiques locals, amb els requisits i els pressupsits establerts per la legislaci municipal i de rgim