1 - Introducci2 - Possibles causes de la gelosia3 - Smptomes i manifestacions del nen gels4 - Estratgies d'intervenci i orientacions generals 1- Introducci La gelosia

es pot definir com un estat subjectiu caracteritzat per una sensaci de frustraci al creure que ja no som correspostos emocionalment per les persones estimades (pares, parelles ...) o, almenys, amb la intensitat i freqncia que desitgem o necessitem. Moltes sn les causes que poden disparar la gelosia. En la infncia s habitual l'aparici de gelosia desprs del naixement d'un germanet. En certa manera, el nen es protegeix i reclama seguir tenint la mateixa atenci que se li dispensava abans i que ara ha de ser compartida. Per tant, pot tenir un cert valor adaptatiu. No obstant aix, en moltes ocasions, la resposta de gelosia s exagerada, prolongada en el temps i cursa amb gran malestar i deteriorament en les relacions familiars. s, en aquests casos, quan l'ajut professional s imprescindible.Com s'ha dit, en tots els episodis de gelosia hi ha una experincia subjectiva de malestar emocional i frustraci independentment dels fets que la provoquin i perpetun. Aquestes causes poden ser reals i obeir a fets objectius, o irreals (Imaginades o inventades) en aquest cas podrem estar davant d'un trastorn clnic.Normalment, la resposta del nen o persona que pateix la gelosia, cursa amb enveja i ressentiment cap a la persona intrusa que es percep com un rival per compartir el mateix espai afectiu.La gelosia, sovint, va associada a un procs de distorsi cognitiva sobre els fets objectius, els sentiments dels altres, les conseqncies futures i, en definitiva, de la percepci de la realitat. Aix afegeix ms crrega negativa i pot incrementar en el nen una baixa autoestima, quadres d'ansietat o pors per tamb conductes desadaptades com ms endavant s'exposa. 2 - Possibles causes de la gelosia entre germans a) Caracterstiques dels fillsNormalment, s'atribueixen les causes de la gelosia infantil (especialment en aquells que es donen entre germans), a factors ambientals i evolutius. No obstant aix, avui sabem, de l'existncia de certes caracterstiques del temperament en nens que solen ser molt rellevants en la possible aparici de la conducta gelosa. Aquests factors, que podrien ser de tipus gentic, predisposarien a desenvolupar aquest tipus de conductes amb major probabilitat i intensitat, configurant en el temps una personalitat celotpica que seguiria manifestant-se en la vida adulta i en la seva relaci amb parelles sentimentals o companys de treball, entre d'altres.Alguns estudis avalen la hiptesi que els nens de temperament sensible, detallista, metdic, amb esquemes bastant rgids i poca tolerncia als canvis (de casa, d'escola, d'educadors, etc.), de vegades, amb poca capacitat per expressar amb paraules els seus sentiments (en el cas dels nens majors de 4 anys), tindrien ms possibilitats de desenvolupar un trastorn de gelosia davant l'arribada d'un germ.D'altra banda, sabem que cada nen s diferent i tamb ho s la seva percepci sobre la distribuci d'atenci i privilegis entre els germans per part dels pares.Independentment de la situaci objectiva que es produeix en les relacions pares-fills, cada nen construeix la seva prpia realitat en base al seu carcter i histria prvia. D'aquesta manera, podem creure que som molt equnimes en el tracte amb els nostres fills per algun d'ells pot interpretar el contrari. Sovint es proporciona major atenci al fill gels, per aix no serveix per fer-li canviar en les seves percepcions i sentiments. Tanmateix pot passar que les conductes geloses es perpetun com a forma d'obtenir certs privilegis o mantenir una posici d'aparent "fragilitat" per utilitzar-la a favor seu.b) El moment evolutiu La gelosia s normal dins del curs

evolutiu del nen i en edats primerenques desprs del naixement d'un germanet (a partir de 2 anys fins als 4 o 5 aproximadament). L'etapa ms sensible s quan l'arribada del germ es produeix durant la fase de vinculaci.Es considera que t un valor adaptatiu en tant que s un sistema de regulaci del nen per afrontar una nova situaci. L'habitual s que vagin desapareixent o reduintse a mesura que el nen es fa gran. En algunes ocasions, quan aquesta gelosia s persistent en el temps, freqent, de certa intensitat i cursa amb malestar significatiu en la relaci familiar s quan podem sospitar que hem creuat el llinda de lo patolgic. La gelosia entre germans poden donarse en els dos sentits, s a dir del germ gran cap al menor i a linrevs. En el primer cas solen aparixer conductes regressives (conductes infantils d'imitaci del germ petit, enuresi secundria, etc.) En el segon, la gelosia es dna en el sentit d'identificar-se amb el germ gran que li serveix de model alhora que reivindica els drets i privilegis que se li atorguen per la seva edat ms avanada. Caracterstiques dels pares Els estils educatius dels pares, aix com el clima familiar sn tamb factors importants a tenir en compte. En aquells llars on els pares adopten un estil obert, comunicatiu, d'igualtat de tracte (dins de cada edat), d'afecte compartit, sense establir comparacions entre germans i sabent destacar el millor de cada un, s on es poden minimitzar els riscos de gelosia.Quan l'atenci cap als fills s asimtrica es quan es pot potenciar l'aparici de la gelosia. Passa que hi ha nens ms extravertits, alegres o amb millors recursos socials que solen acaparar l'atenci amb ms facilitat que algun dels seus germans. s normal, en aquestes situacions, que aquests nens rebin de forma natural major atenci per part de les altres persones. Alguns estudis avalen la hiptesi que quan hi ha una bona relaci afectiva pare-fill abans del naixement del germ es minimitza el risc de conflicte posterior amb la mare per motius de la gelosia.Igualment assenyalar que pot ser un factor de risc desencadenant l'estat anmic i emocional de la mare desprs del part. Si es donen canvis importants en el seu comportament o hbits (cansament, estrs post-part, depressi, etc.), aquets, poden afectar el nen que relaciona els canvis negatius amb l'arribada del germ.d) Factors ambientals Cada nen s un individu amb caracterstiques niques. Aquestes es van conformant al llarg del cicle evolutiu en base a la interacci de la seva gentica amb les experincies viscudes i l'educaci rebuda. Els nens que en la seva primera infncia han patit mancances afectives (maltractaments, agressions, abandonament, etc.) poden desenvolupar posteriorment, encara que l'ambient s'hagi "normalitzat" una sensibilitat especial cap a la necessitat contnua d'atenci i, per tant, poca tolerncia a compartir el seu espai afectiu amb altres. Aix pot determinar l'aparici de diferents conductes geloses.En general, podem afirmar que tant un ambient afectiu excessiu o mal ents (massa tolerable, cedir a les seves demandes, fer-li creure que s el centre de l'univers, etc.), com l'oposat (escassa afectivitat, maltractaments, poca interacci, abandonament, etc.), poden provocar desajustos que cursin amb episodis de gelosia entre altres manifestacions conductuals. 3 - Smptomes i manifestacions del nen gels Els indicadors de la presncia de gelosia en nens poden ser molt variats i van des de l'aparici de conductes d'allament, infelicitat i frustraci (conductes internalitzants o dirigides cap a un mateix) a conductes disruptives i agressives dirigides tant a les persones objecte d'enveja com cap les figures d'afecci (conductes externalitzants dirigides cap a altres).Segons el temperament del

nen, la seva edat i circumstncies ambientals les manifestacions celotpic variaran entre els dos extrems proposats pot simultaniejar una combinaci d'ambdues.En general, els nens gelosos poden manifestar algunes de les segents conductes: Canvis d'humor no justificats. Signes d'infelicitat. Plor freqent sense motiu. Tristesa acompanyada de manifestacions verbals de no sentir-se prou estimat. 3 Aparici de noves conductes (no presents fins a l'arribada d'un germ o ja superades) normalment desadaptades amb el simple motiu de cridar l'atenci dels pares (pip al llit, negar-se a menjar, agressivitat injustificada cap a objectes o animals, comportament social anmal, etc.). 4 Canvis en l'expressi verbal i gestual. Tornar a un llenguatge ms infantil amb presncia de gestos immadurs com llepar-se el dit. 5 Alteracions en els patrons de menjar (Menys gana o ms selectiu amb els aliments, rebutjant plats abans preferits o se li ha de donar el menjar) i el somni (Insomni, despertar nocturn, demanar d'anar a dormir amb els pares, etc.) 6 Negativisme, tossuderia, dificultat per obeir. En els casos ms extrems: oposicionisme, agressivitat manifesta i actitud desafiant cap a pares i companys. 7 Negar sistemticament els errors propis i culpabilitzar als altres dels seus problemes o actituds (en especial el germ objecte de gelosia). 4 - Estratgies d'intervenci i orientacions La millor forma de regular la gelosia s intentant conixer quin s l'origen de la mateixa.Haurem de tenir en compte la histria prvia del nen, la seva edat, circumstncies, etc. Tamb s important diferenciar entre l'aparici sobtada de la gelosia o un temperament o personalitat gelosa. En el primer cas podem sospitar de la irrupci d'algun element nou com pot ser el naixement d'un germ. En el segon cas es tracta de nens amb certa predisposici a patir gels i el seu tractament ser ms complex. En el cas que els episodis es mantinguin en el temps, la seva magnitud sigui desproporcionada respecte a lo que se espera per la seva edat i educaci rebuda, produint-se un deteriorament en les relacions familiars, s quan aconsellem la visita a un professional.Un cop identificada la presncia de la gelosia, els pares i altres familiars rellevants hauran consensuar una estratgia comuna per ajudar al nen. A nivell general exposem una srie d'orientacions per a minimitzar les conductes geloses entre germans: s fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera que no hi hagi un tracte de preferncia cap a cap d'ells ni s'estableixin comparacions. Sempre s ms efica lloar els aspectes positius que recriminar-li els negatius. Davant conductes geloses (rebequeries, desobedincia, negativisme, Etc ...) pot aplicar-se la retirada d'atenci o alguna de les tcniques conductuals que s'utilitzen en la modificaci de conducta. Si la gelosia suposa un reclam d'atenci emocional, hem de ser capaos de donar- la contingentment a les conductes desitjades o positives, mai desprs dels episodis de gelosia. Augmentar el temps en activitats i jocs de tota la famlia s un bon mtode per 1 2

millorar la comunicaci i estrnyer llaos i afeblir les pors emocionals. Cal respondre amb tranquillitat als episodis gelosos, sense estridncies ni recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepci pel seu comportament i retirar-li la nostra atenci. Posteriorment, quan es tranquillitzi i, segons l'edat, podem intentar raonar els fets i donar-li l'atenci emocional. No obstant aix, "raonar" amb el nen gels (encara que tingui edat suficient per comprendre els nostres arguments) no funcionar sempre. Hem d'entendre les seves conductes com a smptoma d'un malestar i no des de la perspectiva racional adulta. Quan la gelosia sn del germ gran cap a un altre d'edat inferior pot ser til anar-li recordant de manera subtil els avantatges i "privilegis" que t al ser ms gran (per exemple: anar a dormir ms tard o poder realitzar certes activitats). Tamb, per als nens a partir dels 4/5 anys aproximadament pot ser til donar-los cert protagonisme respecte a les atencions que precisa el seu germ petit, fent-li veure la importncia de la seva ajuda per els pares (vigilar-lo, ajudar a vestir-lo, menjar, etc. sota supervisi de l'adult). A aquestes edats, per molts nens, pot ser insuportable perdre tot el protagonisme a causa del nouvingut. s freqent que les diferents persones i familiars que visiten el nad li dediquin una atenci gaireb exclusiva, quedant en segon terme el germ gran. Aix augmenta la seva gelosia. La relaci entre germans t el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar s emocionalment estable i equilibrat, les gelosies puntuals, normalment sn superades i no presenten ms problemes.