ALGUNES CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE L'ANLISI ACSTICA DE [e] I DE [a] TONES1

JOSEFINA CARRERA I SABAT Universitat de Barcelona i Universitat de Lleida josefinacarrera@teleline.es

L'anlisi acstica de les vocals pretniques forma part d'un treball ms exhaustiu sobre l'alternana de totes dues vocals segons factors lingstics, socials, funcionals o diatpics dirigit pels doctors Ldia Pons i Joan Juli.

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

69

RESUM Aquest treball s una petita contribuci a lestudi espectrogrfic del vocalisme ton del catal nord-occidental. Concretament, se centra en les vocals [a] i [e] en posici pretnica inicial absoluta i, a travs de la comparaci amb anlisis vocliques del catal i daltres llenges romniques, estableix una connexi entre el vocalisme tnic i lton del catal nord-occidental i detalla alguns efectes que produeix la coarticulaci.

ABSTRACT This study is a little contribution to the spectrographic study of non-stressed vowels from nord-occidental Catalan. It focus on vowels [a] and [e] in absolute initial position and it establishes a connection between Catalan stressed ans non-stressed vowels while presenting some of the effects of coarticulation through the comparation with vocalic analysis from Catalan and other Romance languages.

70

Josefina Carrera Sabat

1. INTRODUCCI I PROPSIT DEL TREBALL Diferents estudis sobre el vocalisme de llenges com el francs, l'angls, l'alemany, l'espanyol, el catal, etc., demostren que les vocals tones tendeixen a ser ms difuses que les vocals tniques.2 Ara b, entre aquestes llenges, n'hi ha algunes que presenten ms diferncies entre el paradigma voclic tnic i l'ton que unes altres, i aix s'explica, en molts casos, per una major tendncia a la neutralitzaci del vocalisme ton (vegeu, entre altres, Recasens, 1986). D'aquesta manera, sembla que el comportament del vocalisme ton del francs, l'angls, l'alemany i tamb del catal oriental t uns trets comuns no compartits amb altres sistemes lingstics com l'espanyol. Des d'una altra perspectiva, l'espanyol, l'aragons i el catal nord-occidental, tal com afirma Rasico (1982),3 presenten una relaci similar entre el vocalisme tnic i l'ton. I s que no s'observen unes diferncies gaire grans entre tots dos paradigmes. Pel que fa a l'espanyol, per exemple, alguns fonetistes fan referncia a la relativa similitud entre les vocals tniques i tones: Navarro Toms (1977) d'una manera peceptiva, i Monroy (1980) i Martnez Celdrn ([1984]1989) amb dades espectrogrfiques.4
2

Las vocales tonas son el soporte de slabas que se pronuncian con menor esfuerzo expiratorio que las slabas tnicas. No son tan importantes para el cuerpo de la palabra como las vocales tnicas ni, por tanto, se las trata en la pronunciacin tan mimosamente como a stas. De ah que las vocales tonas tiendan en toda la Romania a la reduccin: primero por una merma de los matices cualitativos; despus, por una tendencia a la omisin de la funcin silbica, y finalmente, por una tendencia al debilitamiento, que desemboca en la desaparicin (Lausberg [1965]1985:281); Subjectively, reduction is perceived as an obscuration of color with respect to the target color of the vowel. Such loss of quality reduces the distinctive function of a vowel and raises its confusion factor (Delattre, 1969:296). El vocalisme ton del nord-occidental, en paraules de Rasico (1982:105), no difereix d'una manera significativa de l'aragons i del castell, cosa que s'ha atribut al substrat prerom com, i tamb al substrat mossrab.

[...] las vocales espaolas no llegan en ningn caso en la pronunciacin normal al grado de imprecisin y vaguedad que se manifiesta, por ejemplo, en las vocales relajadas inglesas, en la e muda francesa o en la e final del al. Zunge, Farbe, etc. La distancia entre la vocal relajada y el tipo tenso y normal a que cada vocal corresponde no pasa nunca de lmites relativamente reducidos (Navarro Toms, 1977: 46); Los monoptongos espaoles en posicin no acentuada presentaron una estructura espectral casi idntica a la observada en las vocales bajo acento. Hay que distinguir, no obstante, entre la vocal tona final de grupo

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

71

En aquesta mateixa lnia, el treball de Delattre (1969) sobre la comparaci entre el vocalisme tnic i l'ton del francs, l'angls, l'alemany i l'espanyol mostra que aquesta ltima llengua no presenta una distinci gaire contrastada entre vocals tniques i tones i que les vocals menys afectades per la manca d'accent sn les altes; pel que fa a les vocals mitjanes no accentuades, ([e] i [o]), Delattre hi observa una centralitzaci respecte de les altres, i [a] no accentuada t unes freqncies diferents de l'accentuada. Endems, Delattre (1969:323) detecta una certa estabilitat en els formants de les vocals tniques i tones de l'espanyol perqu Spanish has no centered schwa vowel, i aquesta caracterstica, com tots sabem, s compartida amb el catal occidental.5 A partir dels treballs de Delattre (1969) i de Martnez Celdrn ([1984] 1989) presento un quadre de freqncies de formants de les vocals [e] i [a] accentuades i no accentuades en espanyol. (Taula 1).
ACCENTUADA Delattre Martnez 750 710 1400 1230 475 471 1950 1921 NO ACCENTUADA Delattre Martnez 650 650 1350 1300 475 451 1800 1847

[a] [e]

F1 F2 F1 F2

Taula 1. Freqencies de formants d[e] i [a] en espanyol. A banda d'aquestes observacions, la majoria dels estudis acstics sobre el vocalisme catal se centren en el diasistema oriental, tal com demostren els treballs de Cerd (1972), Mart (1983), Llisterri (1984) i Recasens (1984 i 1986). Alamon (1984) s l'nic que caracteritza el vocalisme del nord-occidental, per noms n'estudia el paradigma tnic. En contrast amb el catal oriental, les conclusions a qu arriba li permeten afirmar, encara que provisionalment, que els F1 de [a] en lleidat presenten una freqncia ms baixa que els de l'oriental i, al mateix temps, que els F1 de [i] i [u] sn lleugerament superiors als de l'oriental. Quant a F2, el marge de variaci s petit en les vocals de tots dos diasistemes. Una part de les dades que obt Alamon per al catal nord-occidental sn les que segueixen. (Taula 2).
fnico (p. ej., antes de una nueva inspiracin) y el resto. (Monroy, 1980:54); Las vocales tonas, al ser un poco ms relajadas que las tnicas, estn ms centradas; se ve claramente cmo el tringulo de las tonas queda en el interior, (Martnez Celdrn, [1984) 1989:294).
5

Vegeu, entre altres, Alarcos (1983).

72

Josefina Carrera Sabat

VOCALS TNIQUES [a] [e] F1 F2 F1 F2 649 1526 437 1780

Taula 2. Dades obtingudes per Alamon (1984).

Pel que fa al vocalisme ton del catal, si b en els estudis sobre la variant oriental la caracteritzaci acstica de les vocals tones apareix tipificada,6 no ocorre el mateix en catal nord-occidental, on la bibliografia s inexistent. Com a conseqncia d'aquesta situaci, el present treball analitza una petita part del vocalisme ton amb una triple intenci: a) Comparar els resultats de les vocals [a] i [e] en posici pretnica amb els que ha trobat Alamon a les mateixes vocals en posici tnica per al dialecte lleidat; b) Buscar una relaci entre les caracterstiques dels paradigmes tnics i tons -concretament, vocals pretniques- del catal nord-occidental i de l'espanyol en les vocals [a] i [e]; c) Analitzar quin efecte coarticulatori opera en els formants de les vocals pretniques [a] i [e] del catal nord-occidental.

2. PROCEDIMENT DE L'ESTUDI M'he centrat en l'anlisi acstica de les vocals [e] i [a] en posici pretnica inicial absoluta i he partit de les emissions de diferents mots realitzades per 4 parlants masculins d'entre 20 a 35 anys. Els mots que han pronunciat sn 55: eclipsi, edat, edifici, editor, educat, efecte, efeminat, egoista, eixordat, eixuta, elstics, embafat,
6

Recasens afirma que les vocals tones del catal oriental presenten una tendncia major cap a la neutralitzaci i, consegentment, es detecta una major confusi dels timbres en les vocals tones que en les tniques, parallelament a altres llenges com el francs, l'alemany o l'angls: [i] tona presenta un F2 ms baix que [i] tnica i [u] tona un F2 ms alt que [u] tnica (Recasens 1986:134).

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

73

embenar, embut, encara, enciam, enfadat, entrar, enyorat, epidmia, equivocar-se, eri, ermita, eruga, esbandir, esbarzer, esborrador, esbravar-se, escales, escalivat, esclops, escola, esglsia, esmorzar, esps, espiga, espinac, esponja, esquerra, esquiar, esquirol, estenem, estril, estisores, estiu, estovar, estranger, estufa, evangelis, exagerar, examen, excursi, exigent, exili, explosi. El procediment utilitzat per obtenir la pronunciaci d'aquests mots ha estat respondre una pregunta tancada.7 De vegades la quantitat de vocals analitzades no s la mateixa perqu s'han intentat obtenir els resultats a partir d'un qestionari. Finalment, les diferents solucions han estat analitzades amb el songraf digital 7800 Kay Elemetrics i el programa Analitzador espectrogrfic digital 1.0. per a DOS.

3. RESULTATS A continuaci mostro els resultats de les freqncies dels formants primer (F1) i segon (F2) i de l'ndex perceptibilitat (IP)8 que classifiquen els mots segons el punt d'articulaci del segment de darrere de la vocal inicial. Aquesta divisi, basada en Recasens (1986), distingeix 5 grups de sons que poden seguir la vocal pretnica: labials (1); dentals i alveolars excepte [ ] i [7] (2); palatals i l'aproximant [j] (3); velars (4); [ ] i [7] (5). Al final, seguint aquesta divisi, afegeixo uns grfics de dispersi de les vocals [e] i [a] en posici pretnica.

Tot i ser conscient de les dificultats que suposa una anlisi d'un segment a principi de tira fnica perqu no s'adequa a les caracterstiques dels sons en la cadena parlada, vegeu Llisterri (1991), he seguit aquest procediment perqu aquest qestionari est incls dins d'un treball molt ms ampli on la major part de les respostes s'han obtingut d'aquesta manera per tal de conixer quina s la vocal inicial que emeten els informants en posici pretnica: [e] o [a].

L'ndex de perceptibilitat, segons Lon i Tennant (1990), s la diferncia entre les freqncies de F1 i F2; en definitiva, s una ajuda per reconixer el timbre voclic, de manera que Une petite diffrence, indice d'un timbre compact, assurera la perception d'un E bien ouvert, alors qu'une grande diffrence permettra la perception d'un timbre nettement ferm (1990:12).

74

Josefina Carrera Sabat

[e] pretnica GRUP 1 Efecte Efecte Efeminat Embafat Embafat Embut Embut Embut Embut Embut Empipar Empipar Enfadat Enfadat Epidmia Epidmia Episodi Episodi Evangelis Evangelis 500 515 1700 1825 1200 1310 450 1900 1450 500 1800 1300 600 1800 1200 550 1800 1250 500 500 1900 1900 1400 1400 500 1900 1400 550 1750 1200 500 1800 1300 F1 (Hz) F2 (Hz) ndex de Percepc.

[a] pretnica F1 (Hz) 750 750 750 700 750 F2 (Hz) 1500 1500 1250 1200 1250 ndex de Percepc. 750 750 500 500 500

750 750 750 750 750 745

1200 1500 1400 1300 1250 1335

450 750 650 550 500 590

Taula 3. Resultats del grup 1.

[e] pretnica GRUP 2 Edat Edat Edifici Edifici 500 2000 1500 500 1750 1250 F1 (Hz) F2 (Hz) ndex de Percepc.

[a] pretnica F1 (Hz) 750 750 F2 (Hz) 1400 1300 ndex de Percepc. 650 550

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

75

Edifici Edifici Editor Editor Educat Educat Enciam Enciam Eri Eri Eruga Eruga Eruga Esbandir Esbandir Esbarzer Esbarzer Esborrador Esborrador Esbravar-se Esbravar-se Escales Escales Escalivat Escalivat Esclops Esclops Esclops Escola Esglsia Esmorzar Espiga Espiga Espinac 450 1750 1300 500 1458 958 450 1750 1300 500 1750 1250 500 1650 1150 500 1650 1150 500 1550 1050 500 1700 1200 500 1500 1000 500 1750 1250 500 1750 1250 500 2000 1500 550 1900 1350 500 2000 1500 500 2000 1500

750 850 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750 750

1300 1500 1250 1500 1250 1250 1250 1300 1250 1250 1400 1400 1350 1250 1250 1500 1400 1450 1500

550 650 500 750 500 500 500 550 500 500 650 650 600 500 500 750 650 700 750

76

Josefina Carrera Sabat

Espinac Esponja Esponja Esquiar Esquiar Esquirol Esquirol Estenem Estenem Estril Estril Estisores Estisores Estiu Estiu Estranger Estranger Estufa Estufa Excursi9 Excursi

500 500 500 550 500 500 500 500 500 500 500 500

1750 1750 1800 1900 1750 1750 1750 1750 1750 1750 1750 1763

1250 750 1250 750 1300 750 1350 750 1250 750 1250 750 1250 750 1250 750 1250 750 1250 750 1250 1262,8 753 1358 604,84 1250 500 1450 700 1450 700 1250 500 1250 500 1250 500 1500 750 1400 650 1500 750 1500 750

Taula 4. Resultats del grup 2.

[e] pretnica GRUP 3 Egeu Egeu Egipci 400 2000 1600 F1 (Hz) F2 (Hz) ndex de Percepc.

[a] pretnica F1 (Hz) 650 600 F2 (Hz) 1650 1600 ndex de Percepc. 1000 1000

La pronncia que correspon al segment grfic <xc> s [sk] i per aix aquest mot forma part del grup 2.

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

77

Egipci Eixam Eixam Eixamplar Eixamplar Eixerit Eixerit Eixordat Eixordat Eixugar Eixugar Eixuta Enlla Enlla Enllustrar Enllustrar Enginy Enginy Enyorana Enyorana Enyorar Enyorar Enyorat Enyorat

450 550 450 450 500 450

2050 1900 1900 2100 2000 1900

1600 650 1350 700 1450 650 1650 750 1500 700 1450 750 750 1500 1500 1550 1650 1350 1550 1500 1550 750 750 800 900 650 800 750 842,86 1550 850 1500 750 1650 1000 1600 900 1550 900

500 550 550 550 500 500 492

2000 1950 2150 2150 2000 1900 2000

1500 750 1400 750 1600 700 1600 750 1500 750 1400 1507,7 707

Taula 5. Resultats del grup 3.

GRUP 4 Eclipsi Ecologia

[e] pretnica F1 (Hz) F2 (Hz)

ndex de Percepc.

[a] pretnica F1 (Hz) F2 (Hz) 800 700 1600 1250

ndex de Percepc. 800 550

78

Josefina Carrera Sabat

Ecologia Economia Economia Egoista Egoista Encara Encara Equivocarse Equivocarse Examen Examen Exigent10 Exigent Explosi Explosi

450 450 500 500

1600 1800 2000 1750

1150 650 1350 750 1500 750 1250 750 1500 750 1500 750 1400 650 1350 700

500

2000

1500 750 1600 1500 1500 1467 850 750 750 727,78

500 500 550 494

1800 1750 1800 1813

1300 750 1250 750 1250 1318,8 739

Taula 6. Resultats del grup 4.

GRUP 5 Elstics Elstics Eleccions Eleccions Eleccions Eleccions Electricista Electricista

10

[e] pretnica F1 (Hz) F2 (Hz)

ndex de Percepc.

[a] pretnica F1 (Hz) F2 (Hz) 650 1500 1250 1500 1400

ndex de Percepc. 850 550 750 650

550 550 700 550

1650 700 1650 1700 1500 1100 750 1000 750 950

La pronncia de la grafia <x> en aquest mot s [ ] i per aix pertany al grup 4.

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

79

Electrnic Electrnic Elefant Elefant Elefant Elefant Elegir Elegir Elemental Elemental Eliminar Eliminar Elogi Elogi Ermita11 Ermita Ermita Ermita Errada Errada Erroni Erroni Error Error

800 550 600 500 550 600 500 550 600 500 600 600 600 569 1750 1600 1100 1750 1700 1800 1800 1700 1700 1700 1650 1650 1650 1200 750 1000 750 600 800 1200 750 1100 800 1300 800 1250 750 1100 750 1200 750 1100 750 1050 700 1050 1080 750

1200 1200 1000 1300 1250 1250 1200 1350 1400 1350 1350 1250 1297

400 450 250 500 500 450 400 600 650 600 600 550 546,88

Taula 7. Resultats del grup 5.

Tot i que la realitzaci de /r/ a ermita pot ser vibrant i bategant, en aquesta anlisi els informants enquestats han ems [r] i per aix he incls aquest mot en el grup 5.

11

80

Josefina Carrera Sabat

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400 F1 (Hz) 500 600 700 800 [e] [a]

Grfic 1. Dades del grup 1.

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400 F1 (Hz) 500 600 700 800 900 [e] [a]

Grfic 2. Dades del grup 2.

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

81

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400 F1 (Hz) 500 600 700 800 [e] [a]

Grfic 3. Dades del grup 3.

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400 F1 (Hz) 500 600 700 800 [e] [a]

Grfic 4. Dades del grup 4.

82

Josefina Carrera Sabat

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400 F1 (Hz) 500 600 700 800 [e] [a]

Grfic 5. Dades del grup 5.

2200 2000 1800 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 0 100 200 300 400
F1 (Hz)

[e] [a]

500

600

700

800

900

Grfic 6. Dades de tots els grups

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

83

4. ANLISI DELS RESULTATS OBTINGUTS Els resultats obtinguts d'aquestes anlisis demostren que, tal com era previsible i tal com ocorre en espanyol, no hi ha diferncies gaire grans entre les anlisis espectrogrfiques de les vocals [e] i [a] del nord-occidental en posici tnica i tona. En aquest sentit, les freqncies amitjanades de [e] pretnica sn de 514 per a F1 i de 1810 per a F2; les de [a] pretnica sn de 738 per a F1 i de 1401 per a F2. Les freqncies del vocalisme tnic extretes d'Alamon (1984) sn: [e] tnica (437 per a F1 i 1780 per a F2); [a] tnica (649 per a F1 i 1780 per a F2). Si es comparen aquestes dades de freqncia s'observa que en catal nordoccidental, la vocal pretnica [a] s ms centralitzada que la vocal tnica [a] i que la vocal pretnica [e] presenta unes freqncies formntiques ms elevades que l'accentuada. A banda d'aquesta observaci ms general, i prenent com a punt de partida l'amitjanament de les dades de freqncia obtingudes per a les solucions pretniques [a] i [e] en aquest treball, es detecten confusions acstiques entre [a] i [e] que vnen determinades per les diferncies en la freqncia dels formants de les vocals en els segents casos: 1) quan el F2 de la vocal mitjana alta [e] presenta una freqncia inferior a l'habitual i, per tant, similar a la de F2 de la vocal baixa [a]; i tamb, 2) quan el F2 de [a] s ms elevat i ms acostat al de [e].

Un altre factor que permet detectar similituds entre els formants de les vocals [e] i [a] s l'ndex de perceptibilitat (IP) de cada so voclic, de manera que l'IP de la vocal mitjana alta [e] s en general ms elevat que el de la vocal baixa [a]. A l'hora de saber el marge de dispersi de cada so voclic, he amitjanat tots els resultats obtinguts: els IP sn de 1296 per a [e] i de 662 per a [a] ; les freqncies de [e] sn de 514 per a F1 i de 1810 per a F2; les de [a] sn de 738 per a F1 i de 1401 per a F2. Prenc aquestes dades com a punt de referncia per presentar algunes generalitzacions sobre la variabilitat de les vocals [e] i [a] en contacte amb diversos contextos adjacents, que tot seguit exposo:

84

Josefina Carrera Sabat

4.1. Vocal pretnica [e] + labials (1), dentals i alveolars -excepte [ ] i [r]- (2) i velars (4) Aquesta vocal mitjana tancada seguida de labials, dentals, alveolars (excepte [ ] i [r]) o velars no observa una variaci molt important respecte de la mitjana general; tanmateix, F2 de [e] seguit de velars, i sobretot seguit de la vocal [i],12 presenta unes freqncies ms elevades respecte dels altres grups, explicable segurament pels efectes coarticulatoris de la vocal alta.

4.2. Vocal pretnica [e] + palatals (3) En termes generals, F2 de [e] seguit de palatals augmenta considerablement respecte dels altres casos analitzats; aquests resultats coincideixen amb els de Recasens, que els explica aix: F2 augmenta i F1 disminueix progressivament amb una reducci del canal de constricci palatal i una ampliaci del canal faringi (Recasens, 1986:139). A banda de la freqncia ms elevada del segon formant, [e] en contacte amb palatals presenta tamb un IP ms alt, i, consegentment, [e] seguida de palatals difcilment es confon amb la vocal [a] en aquesta mateixa posici.

4.3. Vocal pretnica [e] + [ ] i [r] (5) [e] presenta un F2 ms baix davant de [ ] i [r] que en els altres casos; aquestes dades coincideixen amb les de Recasens que justifica un F2 ms baix perqu aquestes consonants sn articulades amb predors abaixat i constricci farngia (Recasens, 1986:139).

4.4. Vocal pretnica [a] + dentals i alveolars -excepte [ ] i [r]- (2) i velars (4) Les freqncies mitjanes dels formants de la vocal [a] seguida de dentals, alveolars i velars es mantenen en unes proporcions similars a la vocal mitjana tancada [e].

L'nica excepci es dna al mot exigent, que compta amb un altre element palatal davant de la vocal alta.

12

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

85

4.5. Vocal pretnica [a] + palatals (3) Tal com ocorre amb la vocal [e], [a] seguida de palatals presenta augment en les freqncies del formant segon i davallada en la freqncia de F1.

4.6. Vocal pretnica [a] + labials (1) i [ ] i [r] (5) Les freqncies de F2 de [a] en contacte amb labials sn baixes, i encara en sn ms si [a] va seguida de [ ] i [r]; en aquest segon cas [a] presenta un lleuger augment de la freqncia de F1. En aquest punt els meus resultats tamb coincideixen amb els de Recasens (1986:141).

5. CONCLUSIONS Desprs de l'anlisi acstica de les vocals pretniques [e] i [a] emeses en diferents contextos consonntics s'observa que els seus formants no varien gaire si es comparen amb els espectrogrames de les vocals tniques (veg. Alamon, 1984), tal com s'ha observat en altres estudis sobre l'espanyol (veg. Delattre,1969; Navarro Toms, [1918]1977; Monroy,1980; Martnez Celdrn, [1984]1989). A banda de les observacions generals, l'estructura acstica de les vocals pretniques presenten diverses configuracions que depenen dels sons adjacents: 1) F2 de [e] augmenta quan va seguit de palatals i davalla en contacte amb [ ] i [r]. 2) F2 de [a] augmenta amb palatals i davalla amb les consonants labials, [ ] i [r].

D'aquesta manera, si es tenen en compte les variacions de les freqncies dels formants, sembla que, efectivament, l'estructura formntica de [e] en contacte amb [ ] i [r] i la de [a] al costat de palatals sn tericament ms confusibles. A part d'aix, i tal com he apuntat anteriorment, la vocal [i] dins d'una paraula provoca, sistemticament, un augment de la freqncia del F2 de la vocal pretnica inicial absoluta i, d'una manera especial, si hi s a prop.

86

Josefina Carrera Sabat

Si extrapolem aquestes dades a l's d'una vocal o altra en posici pretnica podrem pensar, d'entrada, que l'aparici de la soluci [e] en posici pretnica es pot relacionar amb sons palatals adjacents i [a] pot connectar-se ms a sons labials, i a [ ] i [r]. En definitiva, les dades obtingudes demostren que la variabilitat de les solucions fniques del nord-occidental en posici pretnica s fonamentalment contextual i no sembla atribuble a allofonies. (Vegeu el grfic 7)

0 100 200
Formant 1 (Hz)

300 400 500 600 700 800 2500

iau [e]gipci [a]geu [e]lefant [e]rroni

2000

1500

1000

500

Formant 2 (Hz)

Grfic 7. Algunes diferncies contextuals de les vocals [e] i [a].

6. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES ALAMON, F. (1984): Espectrografia de vocoids lleidatans, Folia Phonetica, 1, pp.79-88. ALARCOS, E. (1983): La constituci del vocalisme catal, Estudis de lingstica catalana, Ariel, Barcelona, pp.57-78. CERD, R. (1972): El timbre voclico en cataln, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas.

Algunes consideracions generals sobre lanlisi acstica

87

DELATTRE, P. (1969): An acoustic and articulatory study of vowel reduction in four languages, International Review of Applied Linguistics, 7, 4, pp.295325. LAUSBERG, H. (1965): Lingstica romnica. Fontica, Madrid, Gredos, 1985. LON, P. R. i J. TENNANT (1990): Indices de perceptibilit et de diffrenciabilit des timbres vocaliques: la variabilit [e]-[] en Franais, Rvue Qubcoise de linguistique, 9, 2, pp. 9-24. LLISTERRI, J. (1984): Anlisi i sntesi de vocals catalanes, tesi de llicenciatura indita, UAB. LLISTERRI, J. (1991): Introduccin a la fontica: el mtodo experimental, Barcelona, Anthropos. MART, J. (1983): Estudi acstic de les vocals catalanes, tesi de llicenciatura indita, UAB. MARTNEZ CELDRN, E. (1984): Fontica, Barcelona, Teide, 1989. MONROY, R. (1980): Aspectos fonticos de las vocales espaolas, Madrid, SGEL. NAVARRO TOMS, T. (1918): Manual de pronunciacin espaola, Madrid, CSIC, 1977. RASICO, P. D. (1982): Estudis sobre la fonologia del catal preliterari, Barcelona, Curial, P.A.M. RECASENS, D. (1984): Producci i coarticulaci de vocals i consonants del catal en el decurs, tesi doctoral indita, UB. RECASENS, D. (1986): Estudis de fontica experimental del catal oriental central, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

EFE XI, 2001, pp.67-87