JOSEFINA CARRERA I SABAT LA NORMATIVITZACI DEL CATAL MODIFICA ELS HBITS FONTICS DELS PARLANTS?

1. INTRODUCCI El procs daprenentatge de la llengua oral s gradual i est directament connectat al desenvolupament biolgic dels individus i a les influncies socioculturals que reben al llarg de la seva vida, especialment en letapa de creixement i de formaci. Per aix, el modelatge sociocultural dels infants passa per diferents filtres lingstics generals i particulars segons el medi en qu es desenvolupen. Entre els filtres generals, s decisiva la varietat dialectal que parlen els membres de les seves comunitats de parla, i entre els particulars, lestatus social en qu conviuen. A banda daix, la llengua escrita tamb pot influir les manifestacions lingstiques de cada individu, i sembla que en societats ms avanades pot afaionar la llengua oral dels seus parlants; en canvi, en societats on el coneixement de la llengua escrita s propietat duna minoria, difcilment podr modificar els usos orals de tota la poblaci. Aquests dos prototipus de comunitats lingstiques es poden observar clarament si els parlants sn monolinges; ara b, quan els usos escrits i orals vnen marcats per dues llenges, la connexi entre oralitat i escriptura es veu determinada per les funcions que exerceix cada llengua en cada comunitat de parla. Si connectem aquestes generalitzacions amb la trajectria del catal oral des de principis de segle fins a lactualitat al Segri, observarem, simplificant molt, unes concomitncies amb els models de comunitats lingstiques que acabo de descriure. Les comunitats de parla que en resulten shan de relacionar amb la generalitzaci de lescolaritzaci i amb lextensi social de lespanyol, tal com sobserva a continuaci:
Llengua & Literatura, 12. 2001

176

Josefina Carrera i Sabat

1) En les tres primeres dcades del segle XX, el catal oral no rep les influncies de la llengua escrita duna manera general perqu lescolaritzaci i, consegentment, laprenentatge del catal tenen una difusi molt desigual entre els habitants del Segri. 2) En un segon estadi, que abraa tota letapa dictatorial de Franco, ls oral del catal no es veu tan influenciat per les formes de lescrit com per la nova llengua que simposa: lespanyol. 3) Finalment, desprs dels anys 70, el catal escrit irromp a lescola i saprn de manera progressiva, normativitzada, regulada i collectiva; a partir daquest moment, el catal oral rep unes clares influncies de la llengua escrita, i pren unes dimensions molt ms taxatives que no tenia en etapes anteriors.

2. OBJECTIUS DEL TREBALL El treball que presento pren com a punt de partida la situaci histrica i sociolingstica que acabo de descriure i t lobjectiu inicial dexplicar diferents estadis duns processos dinestabilitat i de canvi lingstic observats en diferents generacions de parlants del Segri. Aquests processos dinestabilitat es concreten en dos grups de vocals pretniques: 1) en posici inicial absoluta ortografiada <e> de paraules com enciam, escola o edifici; i 2) en posici inicial no absoluta i en posici medial ortografiada <e> o <a> de paraules com lle, calendari, davantal o arracades. La realitzaci daquestes vocals tendeix a adequar-se a les formes de lescriptura i varia en determinats informants depenent de factors lingstics, funcionals i geogrfics per, especialment, socials i culturals. Lestudi se centra en el Segri estricte, tal com est definit a la Gran geografia Comarcal de Catalunya; s a dir, el Segri relacionat amb un reguer anomenat Clamor de Segri que es forma entre els termes dAlguaire i de la Portella i que desaigua al Segre. Alguaire i Lleida sn, en aquest territori, fora significatius: Lleida s la capital de la Terra Ferma i Alguaire s un poble situat a 15 km. de la ciutat, que es troba sota la seva influncia. (veg. el dibuix 1)

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

177

DIBUIX 1
0 5 10 Km

LA NOGUERA

Alguaire la Portella

Lleida

ARAG

LES GARRIGUES

Centrant-nos ms en el detall, lobjectiu ms concret de lestudi s lanlisi del fenomen dinestabilitat des de dues ptiques complementries: 1) una de lingstica i 2) una altra de social. 1) El propsit de lanlisi lingstica s observar el procs dinestabilitat fnica en diferents peces lxiques des de la gramtica, i explicar com es produeix el canvi i quins sn els factors lingstics que es troben ms connectats a lavanament del procs de substituci. Des daquesta perspectiva, un dels aspectes ms controvertits en lestudi del canvi lingstic ha estat definir la seva naturalesa en el sentit desbrinar si la seva difusi s gradual (i afecta tots els mots duna classe en el sentit que els canvis estan sotmesos a condicionaments fontics i no tenen excepcions) o b si la seva difusi s lxica (i es

178

Josefina Carrera i Sabat

dna duna paraula a una altra sense necessitat destar relacionades entre si). Labov, en un intent dagrupar totes dues vessants lany 1981, arriba a observar que tots dos processos es poden donar al mateix temps. 2) El propsit de lanlisi social s interpretar el procs de substituci fnica a partir de lobservaci del context sociocultural en qu conviuen els parlants de les dues poblacions i a partir de lestudi de la competncia productiva i perceptiva de cadascun dels informants estudiats. Lobservaci de la realitat sociocultural t en compte lanlisi histrica de lescolaritzaci a Catalunya i, especialment, al Segri; la caracteritzaci i comparaci de dues comunitats de parla: una de rural (Alguaire) i una altra durbana (Lleida); i, finalment, els trets socials i culturals propis de cada parlant. Lestudi de la competncia lingstica dun total de 72 parlants que tenen entre 3 i 80 anys permet explicar el paper de lescolaritzaci en el procs de canvi que estudio duna manera innovadora respecte destudis anteriors a aquest, ats que, en general, ladolescncia ha estat letapa que sha pres com a punt de partida en estudis variacionistes. Finalment, lanlisi de les competncies productiva i perceptiva dels parlants t el propsit dexplicar de quina manera actua el canvi lingstic des de dues vessant de la llengua, ats que els individus que es troben immersos en un procs de substituci lingstica no noms parlen, sin que tamb escolten i per aix sha dassumir que tant la producci com la percepci han de ser dos components essencials en lestudi de la variaci. Tot i aix, la dificultat metodolgica per observar i analitzar el comportament dels receptors si es compara amb el comportament dels productors ha provocat un escs inters a lhora dincloure lestudi de la subjectivitat dels parlants en molts processos de canvi lingstic. En definitiva, lanlisi daquest procs de canvi parteix dels pressupsits de la sociolingstica de la variaci, que es basa en la viabilitat destudiar diferents estadis evolutius duna llengua en un mateix moment i en una mateixa comunitat lingstica. A ms, aquesta proposta preveu que qualsevol llengua cont una variabilitat inherent que

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

179

sorganitza al voltant de factors lingstics, socials i estilstics, i s la subjectivitat dels parlants la que modela aquests factors i, en definitiva, la producci lingstica.

3. METODOLOGIA 3.1. Els treballs inicials i les enquestes definitives Linici previ a aquest treball ha estat una doble enquesta realitzada a parlants dAlguaire dedats diverses. Concretament: 1) una anlisi del comportament de la vocal pretnica inicial absoluta a Alguaire; i 2) un treball inicial sobre la variaci de timbres voclics tons per observar la vigncia i sistematicitat a Alguaire de diversos fenmens voclics coneguts com a propis de la parla nord-occidental. Els resultats daquests treballs mhan perms observar una inestabilitat rellevant en tot el vocalisme ton del catal nord-occidental que ve condicionada per les caracterstiques del lxic i pel grau descolaritzaci dels parlants. Aquestes observacions, conjuntament amb la detecci de determinats problemes de mtode inicials, mhan facilitat elaborar lenquesta que havia de ser definitiva per al present treball. Aquesta enquesta consta de tres parts: I) un qestionari de filiaci; II) una enquesta de producci, i III) una enquesta de percepci. I) Lenquesta de filiaci cont diferents preguntes com ara el lloc de naixement, els estudis, la professi o els coneixements de catal escrit dels informadors. Aquesta enquesta t lobjectiu dobtenir dades per caracteritzar cada parlant socialment i culturalment. II) Lenquesta de producci es divideix en dues parts fonamentals: la primera part est constituda per un qestionari de preguntes tancades, a travs del qual sespera conixer la variaci voclica en posici pretnica de 100 formes lxiques. Aquestes formes han estat seleccionades a partir dun vocabulari bsic del catal per tal de poder ser emeses per tots els informants, i especialment pels de 3 a 5 anys. Les paraules presenten variaci en posici pretnica inicial absoluta (com escola), en posici pretnica inicial no absoluta (com serrell o

180

Josefina Carrera i Sabat

raspall) i en posici pretnica medial (com Montserrat o peixatera), i contenen diferncies formals: contextos fnics adjacents, vocals tniques, letimologia, etc. La quantitat de paraules incloses en cadascun daquests tres grups de vocals pretniques s proporcional al nombre de mots de cada grup que apareixen al diccionari bsic. Finalment, la ra que mha fer escollir el qestionari de preguntes tancades, tan poc acceptat des de la sociolingstica de la variaci, ha estat lescassa freqncia daparici de la vocal pretnica si es compara amb la daltres sons, i la consegent dificultat dobtenir una mostra significativa de realitzacions daquestes vocals en fets de parla no dirigits. La segona part de lenquesta est formada per una entrevista semidirigida on shan proposat una srie de temes, com ara lescola, el temps lliure o els fets extraordinaris de la vida, i sha esperat laparici de mots que presenten lalternana voclica en posici pretnica de manera espontnia i sense tanta formalitat. El propsit daquesta part s relativitzar les dades obtingudes en el qestionari de preguntes tancades i poder establir un contrast entre major i menor formalitat. Tot i aix, davant la dificultat dobtenir una mostra quantitativament significativa de vocals pretniques de tots els informants en un discurs menys formal, les dades daquest registre menys formal no han pres la mateixa rellevncia en lestudi que les provinents de preguntes tancades. Lanlisi global de la producci t lobjectiu de quantificar les dades amb percentatges i amb probabilitats per observar la variaci del segment pretnic en relaci amb diversos factors lingstics, generacionals, socials, culturals, funcionals i diatpics. III) L enquesta de la percepci que presenten els informants permet analitzar les valoracions de les solucions pretniques [a] i [e] a partir de laudici de 20 mots que cada informador ha escoltat en un enregistrament magnetofnic. La tria daquestes formes lxiques ha tingut en compte diverses constatacions extretes daltres estudis de percepci provinents, sobretot, del camp de la psicolingstica. Entre els aspectes ms especfics, hi ha: 1) la freqncia ds dels mots, ja que els ms emprats sn els de ms fcil detecci; 2) el diferent grau de percepci de determinats

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

181

sons segons si apareixen en formes allades o en paraules dins dun context semntic, perqu es discriminen millor si semeten alladament, i 3) la rellevncia del lloc que ocupen els fonemes dins duna frase, per tal com hi ha una gradaci de major a menor possibilitat de discriminaci dels sons segons si estan situats en les posicions inicial, final i medial duna seqncia. A banda daix, els mots que cont lenquesta de percepci shan seleccionat a partir dels resultats de la primera enquesta prvia sobre producci. Daquesta manera, shi comptabilitzen: 1) formes emeses majoritriament amb la soluci [a], com lleganya o embenat; 2) mots amb alternances vocliques que presenten una intensitat diferent segons els diferents grups generacionals, com escola o serrell, i 3) formes emeses majoritriament amb [e], com calendari o lle. La primera part del qestionari daquesta enquesta de percepci ha consistit a fer escoltar les paraules davantal, eixugar, exagerat, empatar, esternuts i lleganyes emeses amb la soluci [a] en les segents frases: a) posat el davantal perqu haurs deixugar la taula ara mateix; b) s un exagerat, va dir que havien guanyat i van empatar; c) feia molts esternuts i tenia els ulls plens de lleganyes. Lobjectiu ha estat mesurar el grau de detecci daquesta soluci fnica i observar fins a quin punt ha resultat estranya en cada individu. En la segona part de lenquesta, els informants han escoltat dues vegades seguides dos grups de paraules: primer, embenar, esquerra, calendari i lle emeses en les segents dues frases (li van embenar el dit de lesquerra; al calendari hi havia un lle dibuixat); i desprs, les paraules edifici, elefant, enciam, escola, disfressar, serrell, peixatera i raspall dites alladament. Tots els mots shan sentit un cop amb la soluci [a] i laltre, amb la [e]. Lobjectiu daquesta part ha estat, primer, entreveure la capacitat dels informants per discriminar el contrast voclic en posici pretnica daquestes paraules que presenten un rendiment ben diferenciat de la soluci [a] i, segon, analitzar les connotacions de totes dues pronunciacions segons les caracterstiques dels informants i segons el manteniment que presenta cada soluci fnica en cada comunitat lingstica.

182

Josefina Carrera i Sabat

3.2. La selecci dels informants Per tal daconseguir una selecci representativa de la poblaci dAlguaire i de Lleida he cregut oport presentar una mostra intencionada o predeterminada que tingus en compte les dades dels padrons de 1986 i 1991. Les etapes daquesta metodologia de mostra han estat: 1) establir el nombre total dindividus de lestudi; 2) determinar les edats, la formaci acadmica, el sexe i lestatus social dels informants, i 3) elegir a latzar els parlants necessaris per omplir proporcionalment cada subgrup. La proporci dinformants escollida s diferent en tots dos nuclis de poblaci: a Alguaire hi ha 36 persones enquestades, que representen l1,25% del total; a Lleida, en canvi, els 36 individus sn un 0,030% dels habitants, xifra acceptable segons les indicacions de Labov (1966). A banda daquests aspectes, i com que el fenomen que estudio afecta parlants de llengua catalana, noms he seleccionat gent que parls catal com a llengua 1 i fos nascuda en el lloc destudi, o que parls catal com a llengua 1 i fos habitant de segona generaci del nucli estudiat o hi hagus viscut molts anys. Les variables que he tingut en compte en el treball sn: ledat, els estudis, els coneixements de catal, lestatus sociocultural i el sexe. A continuaci caracteritzo ledat perqu dalguna manera est connectada amb les altres variables; a ms a ms, desprs de totes les anlisis, ha resultat ser la variable definitiva en aquest treball. Com que ledat s fonamental per al desenvolupament de la llengua de lindividu, he pres com a punt de partida els 3 anys, i, com a lmit superior, els 80 anys. La ra dhaver partit dun estadi infantil fins ara tan poc estudiat s doble: 1) Duna banda, i tal com ja he assenyalat en els objectius, lanlisi daquesta franja dedat permet estudiar la llengua natural de lindividu, ja que no sha vist sotmesa a influncies dinstrucci, i, simplement, s un reflex de la situaci sociocultural de cada famlia; consegentment, possibilita donar compte de la incidncia de laprenentatge de la lectura i de lescriptura i analitzar els moments anteriors i posteriors a ladquisici dels hbits descriure i de llegir (ROBERTS i LABOV, 1995).

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

183

2) Duna altra banda, prenc els 3 anys perqu tot el que s essencial de lestructura lingstica ja sha adquirit al final daquesta edat: el vocabulari arriba a una mitjana de 1000 mots i les oracions compostes i subordinades comencen a ser usuals (GESELL, [1940]1985). A part daix, he enquestat noms gent fins a 80 anys perqu un dels estudis exploratoris anteriors (CARRERA, 1993) assenyala que el comportament del grup dedat comprs entre 76 i 95 anys dedat presenta uns resultats fora homogenis. Dacord amb el que acabo dexposar, els grups generacionals de tota la poblaci representada dAlguaire i de Lleida sn els nou segents: (1) de 71 a 80 anys; (2) de 61 a 70 anys; (3) de 51 a 60 anys; (4) de 41 a 50 anys; (5) de 31 a 40 anys; (6) de 21 a 30 anys; (7) de 14 a 20 anys; (8) de 6 a 13 anys, i (9) de 3 a 5 anys. Aquests grups, per, es redueixen a tres blocs: (I) de 51 a 80 anys, (II) de 21 a 50 anys i (III) de 3 a 20 anys. Tot i que el nombre denquestats s igual en cada grup, no shi troben les mateixes divisions generacionals ni se segueix un ndex proporcional al padr de poblaci. Aix, pel que fa als grups de menys edat (de 3 a 20 anys), els criteris de divisi de la poblaci han estat els equivalents al nivell educatiu i segueixen la jerarquia acadmica anterior a laplicaci de la LOGSE: (9) preescolar, (8) primria, (7) secundria. Considero important aquesta divisi perqu els informants ms alfabetitzats (8 i 7) marquen les primeres generacions que han tingut un ensenyament en catal. Tot i que sc conscient que la distribuci dedats daquests blocs de poblaci s considerablement diferent respecte als altres grups de major edat, crec que s necessari observar aquests estadis diferents per constatar com lescolaritzaci en catal es relaciona amb la incorporaci de nous hbits lingstics.

3.3. Procediments danlisi de les dades A banda daquests aspectes ms inicials de la metodologia, el treball que presento cont uns procediments de tractament dels resultats que segueixen la lnia ms innovadora de la sociolingstica variacio-

184

Josefina Carrera i Sabat

nista en el sentit que incorporen, duna banda, lanlisi experimental com un mtode ms de comprovaci emprica dels resultats i, duna altra, lestadstica i la teoria probabilstica per observar millor les regularitats que determinen la variaci dAlguaire i de Lleida. A travs de lanlisi espectrogrfica es poden detectar uns trets generals que sapliquen als sons i que determinen la naturalesa acstica de cada segment. Tot i aix, s sabut que la parla humana es caracteritza per un nombre elevat de diferncies acstiques, i els factors que ms incideixen en aquestes distincions sn les diferncies del tracte vocal, les caracterstiques de la glotis i el control dinmic articulatori dels individus. Aquests condicionaments provoquen que els resultats acstics obtinguts continguin divergncies, les quals esdevenen molt acusades quan es comparen les dades acstiques de la parla dels homes, de les dones i dels nens. Dacord amb aquestes constatacions, a lhora danalitzar els meus materials a partir dels espectrogrames dels nens o de parlants femenines he topat amb un problema important: el nombre de formants s tan gran i aparenta un desordre tan considerable respecte dels estndards masculins que les primeres impressions sempre sn de desconcert. De resultes daix, en aquest estudi la dificultat de lanlisi espectrogrfica sorgeix del contrast entre els estndards acstics establerts per a les vocals del catal nord-occidental (majoritriament a partir de veu masculina) i les caracterstiques dels meus informants. s per aix que, desprs dhaver dut a terme lanlisi espectrogrfica de les emissions dels informants, i un cop provada la dificultat de comparar totes les dades a partir dels mateixos parmetres, noms he pogut considerar dades espectrogrfiques corresponents a les veus masculines adultes per caracteritzar acsticament les vocals [a] i [e] tones en catal nord-occidental. Pel que fa al tractament estadstic, el mtode variacionista lutilitza per trobar la probabilitat que aparegui un determinat tret en unes circumstncies lingstiques i sociolgiques concretes. A partir de les dades de freqncia recollides en un grup dinformants es crea un model teric de la competncia lingstica dels parlants que prediu tendncies de futur, ats que es calcula la probabilitat que es doni un fenomen quan ocorren diverses circumstncies. Lestadstica sencarrega de determi-

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

185

nar fins a quin punt les probabilitats calculades sn versemblants i quines sn les circumstncies que expliquen ms b un procs de canvi. El tractament de les dades del meu treball sinclou dins daquesta metodologia per tal com explica de quina manera avana el canvi fnic a Alguaire i a Lleida a travs de percentatges, tabulacions creuades de percentatges i probabilitats calculades mitjanant el programa estadstic Goldbarb. Cal tenir en compte, per, que abans de processar estadsticament els resultats obtinguts, he assignat unes codificacions als factors que previsiblement podien definir el marc daparici de la vocal pretnica i als que podien relacionar la capacitat de percebre i de discriminar els timbres [a] i [e] amb les caracterstiques dels informants analitzats; en definitiva, als factors lingstics, socials i perceptuals que detallo a continuaci: 1) Factors lingstics: posici de laccent de cada mot, punt i mode darticulaci dels sons adjacents a la vocal pretnica, sonoritat o sordesa dels sons segents a la vocal pretnica, estructura de la sllaba pretnica, etimologia de cada paraula analitzada, vocal de la sllaba tnica i forma grfica de la vocal pretnica en els mots de lespanyol equivalents als analitzats. 2) Factors socials: edat, estudis, coneixements de catal escrit, sexe i estatus social. 3) Factors perceptuals o subjectius: percepci de la soluci [a] com un fenomen estrany, timbre voclic utilitzat pels parlants en repetir la paraula que han sentit, capacitat de discriminaci dels timbres voclics i valoraci de les solucions [a] i [e] en diferents sentits: quina vocal es valora com a bona; quina vocal es considera que susa en la prpia poblaci i quina vocal es creu emprar.

4. RESULTATS 4.1. Resultats lingstics Els resultats de lanlisi acstica de les solucions [a] i [e] en posici pretnica inicial absoluta mhan perms observar una variaci

186

Josefina Carrera i Sabat

voclica deguda a la coarticulaci. Les dades de lanlisi espectrogrfica de veu masculina han corroborat que lestructura formntica de la vocal [e] en contacte amb els sons lateral velaritzat [] i vibrant alveolar [r], duns mots com elefant o ermita, tericament es pot confondre amb lestructura formntica de la vocal [e] en contacte amb sons palatals de paraules com eixugar i egipci. Els resultats obtinguts no mindueixen a preveure, doncs, lexistncia duna altra categoria voclica diferent de [e] o de [a]. A banda daix, lanlisi de la producci mha perms definir el procs de canvi des de dues perspectives: la de la gramtica per se i la de la competncia productiva dels parlants connectada a la llengua i a les caracterstiques socials dels individus. En lestudi del comportament de les unitats lxiques de la gramtica, he volgut observar de quina manera hi incideix el canvi, si gradualment o lxica. Els meus resultats, parallelament als postulats de Labov, mhan perms explicar que el procs de substituci fnica en posici pretnica es fa pals tant gradualment com lxica. Daquesta manera, el canvi fnic avana gradualment quan es veu condicionat per factors que vnen determinats per les diferents posicions de les vocals pretniques i per altres factors lingstics de la manera que exposo a continuaci: I) En les paraules amb les vocals pretniques inicials absolutes, com escola, la soluci [a] es mant quan el mot presenta: 1) la sllaba pretnica inicial travada, sobretot en formes que no han tingut una evoluci culta; 2) consonants nasals, laproximant palatal [j] o, ms ocasionalment, sons fricatius darrere la vocal inicial; 3) les vocals [u] i [a] en posici tnica. A ms a ms, en aquest conjunt de formes lxiques amb variaci voclica en posici pretnica inicial absoluta, la substituci de la soluci [a] per [e] presenta una extensi diferenciada que sorganitza de major a menor freqncia de manteniment en els segents grups de paraules, en qu sobserva que letimologia t un paper important:

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

187

A) formes amb la sllaba inicial travada i diferent de ex-, com enciam (presenten un manteniment elevat de la soluci [a]) B) formes amb la sllaba inicial ex-, com examen (presenten alternances vocliques i predomini de la soluci [e]) C) formes amb la vocal pretnica en sllaba lliure, com edifici. (presenten un s elevat de la soluci [e]) II) En les paraules amb vocals pretniques inicials no absolutes i medials ortografiades <e>, com calendari, la soluci [a] es mant en mots que tenen: 1) la vocal pretnica en sllaba travada 2) la sllaba tnica [a], i 3) ltim amb la vocal [a] Cal tenir en compte que en aquests mots el canvi fnic no presenta tanta intensitat com en el grup denciam o elefant, encara que shi observi una tendncia a adaptar-se a la llengua escrita. III) En les formes amb les vocals pretniques inicials i medials ortografiades <a>, com davantal, i a causa de lescassa quantitat de mots analitzats en aquest estudi i del poc avanament del canvi fnic que hi he observat, es detecten assimilacions, influncies dels tims i altres factors que vnen sempre matisats per lanalogia amb altres paraules que tenen la vocal pretnica ortografiada e. Seguint amb les meves observacions sobre lavanament del canvi des de la perspectiva estricta de la gramtica, el procs de substituci que estudio tamb es veu condicionat per determinades excepcions lxiques explicables per raons socials, psicolgiques o dampliaci i devoluci del lxic en la societat i en cada individu. Algunes excepcions a les pautes graduals davanament del canvi es constaten, per exemple, a enyorat, que t la sllaba inicial lliure i, contrriament al que caldria esperar, presenta un manteniment de la soluci [a] molt elevat; en un altre mot com eucaliputs, que t la sllaba inicial travada, tampoc no se segueix la tendncia apuntada anteriorment, i es comptabilitza un manteniment de la soluci [a] fora baix.

188

Josefina Carrera i Sabat

4.2. Resultats sociolingstics Des de la perspectiva de la competncia productiva dels parlants, en iniciar lanlisi de lalternana de la vocal pretnica he suposat que hi havia dhaver una connexi directa entre pronunciaci i ortografia, sobretot en els informants escolaritzats en catal o amb ms estudis i amb coneixements de catal normatiu. Les dades obtingudes em permeten ratificar aquesta hiptesi i afegir que el procs de substituci en posici pretnica presenta unes variacions que depenen de diferents factors geogrfics, funcionals, lingstics i socials, i que segueix, principalment, una tendncia cap a lestandarditzaci i cap a ladequaci de la llengua oral a la forma de lescriptura, amb una nova soluci com a referent de prestigi general: la vocal [e]. Daquesta manera, i des de la perspectiva geogrfica dels parlants, el canvi voclic en posici pretnica sembla iniciar-se en zones urbanes i expandir-se cap a centres rurals ms petits, tradicionalment ms conservadors, tal com demostren els resultats de les enquestes dAlguaire i de Lleida. Tot i aix, la tendncia a adequar les emissions de les vocals pretniques a les formes de la llengua escrita es realitza en totes dues poblacions, i les paraules afectades pel procs de substituci sn, bsicament, les mateixes, encara que a Lleida presentin un estadi ms avanat de canvi. A part daix, aquest procs de substituci tamb es veu determinat per la situaci comunicativa dels parlants en el sentit que, en termes generals, i en formes lxiques similars, el manteniment de les solucions tradicionals s fora baix quan semeten en una situaci de parla formal com la del qestionari; daltra banda, el manteniment de solucions tradicionals resulta ser molt ms alt quan semeten en lentrevista, on el control lingstic dels parlants no s tan elevat. Consegentment, el procs de substituci de les vocals tradicionals per les vocals corresponents a les formes de la llengua escrita sha de definir com un procs que opera, sobretot, en situacions de formalitat. Lobservaci de les dades provinents de les variables geogrfica i funcional em permet determinar unes constants en la compe-

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

189

tncia lingstica dels parlants a lhora dexplicar levoluci del canvi fnic, tal com sobserva en el grfic 2. De resultes daix, presento unes generalitzacions socials que afecten de manera similar les manifestacions lingstiques dels parlants dAlguaire i de Lleida i que em permeten presentar en quina direcci apunta el canvi lingstic.
GRFIC 2. Probabilitats de manteniment de la soluci [a] en posici pretnica inicial absoluta

1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 0,3 0,2 0,1 0 Qestionari Entrevista Alguaire Lleida

El factor social edat, relacionat amb la instrucci, s definitiu per explicar ladequaci de les formes de loralitat a les de lescriptura, tal com sobserva en el grfic 3, que s un exemple representatiu del procs de substituci fnica: 1) Els enquestats de 3 a 5 anys presenten un s elevat de les solucions tradicionals, en tant que transmissors de la llengua ms quotidiana. 2) En els informants de 6 a 20 anys, nascuts entre 1988 i 1974, ms sotmesos als models escolars, es detecta una correlaci molt elevada entre oralitat i escriptura.

190

Josefina Carrera i Sabat

3) Els parlants de 21 a 30 anys i els de 31 a 60 anys, nascuts entre 1973 i 1934, presenten moltes alternances fniques que es poden explicar a travs daltres variables socials. 4) Els enquestats de 61 a 80 anys, nascuts entre 1933 i 1914, sn els que mantenen ms les solucions tradicionals. Els resultats em permeten establir una divisi generacional que no agrupa els enquestats de la mateixa manera que havia establert en la metodologia. Aquesta nova divisi segurament reflecteix la incidncia de lescolaritzaci en general i en catal en els parlants nascuts al llarg del segle XX.
GRFIC 3. Alguaire. Percentatge de manteniment de la soluci [a] en posici pretnica inicial absoluta segons ledat i segons la instrucci
% 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 De 3 a 5 De 6 a 13 De 14 a 20 De 21 a 30 De 31 a 40 De 41 a 50 De 51 a 60 De 61 a 70 De 71 a 80
8 37 41 35 29 31 90 82 73 65 52 68 68 66 55 89 90 81 74 64

96

Sense est. - cat. Est. sec. i + cat.

Est. prim. i - cat. Est. sup. i + cat.

Est. sec. i - cat.

Est. prim. i + cat.

Si b les variables edat, estudis i coneixements de catal es complementen per explicar el procs de substituci fnica, les variables sexe i estatus social noms aporten matisos a la tendncia general de

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

191

substituci en el sentit que expliquen comportaments lingstics ms aviat particulars, com poden ser la major predisposici dalgunes mares a adoptar noves formes lingstiques perqu, normalment, sn les que estan ms en contacte amb el desenvolupament intellectual dels seus fills. (Vegeu el grfic 4)
GRFIC 4. % de [a] segons el sexe i ledat a Alguaire (qestionari)
% 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 3-5 anys 6-13 anys 14-20 anys 21-30 anys 31-40 anys 41-50 anys 5- 60 anys 61-70 anys 71-80 anys dones homes

Un altre comportament particular que sobserva en relaci amb lestatus social s la tendncia dalguns informants de menys estatus i menors de 20 anys a emetre moltes solucions fniques hipercorregides, s a dir, solucions fniques tan innovadores com poc usuals en una determinada comunitat lingstica. Cal tenir en compte, per, que en els enquestats majors de 60 anys, lestatus elevat i laccs a la cultura de lescrit conflueixen en els mateixos individus per causes connectades a lextensi social de lescolaritzaci a principis del segle XX, i per aix, en aquests parlants, la variable estatus social s fora operativa. (Vegeu el grfic 5)

192

Josefina Carrera i Sabat

GRFIC 5. % de [a] segons lestatus i ledat a Lleida (qestionari)

% 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 3-5 anys 6-13 anys 14-20 anys 21-30 anys 31-40 anys 41-50 anys 5- 60 anys 61-70 anys 71-80 anys estatus (+) estatus ()

4.3. Resultats de la percepci Des de la perspectiva de la competncia perceptiva dels parlants, la valoraci de les solucions pretniques [a] i [e] permet, en primer lloc, determinar el model de prestigi inherent en el procs de substituci i, desprs, classificar el grau dextensi daquest procs segons les unitats lxiques afectades i segons els informants. Daquesta manera, lacceptaci de la soluci [a], connectada a lextensi del canvi, s alta en formes com enciam o disfressar, amb un manteniment elevat de la soluci [a] en la producci, i baixa en paraules com edifici i lle, emeses amb escs rendiment de [a]. A banda daix, en mots amb la vocal pretnica ortografiada <a>, lacceptaci daquesta soluci no noms depn de la forma ortogrfica de cada mot, com en els altres grups de paraules, sin de lanalogia amb formes lxiques ortografiades amb <e>. I s que el prestigi de la soluci ms nova, que en termes generals s [e], de vegades actua per damunt de les pronncies tradicionals i, fins i tot, per damunt de les pautes de lescriptura.

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

193

A part del que acabo desmentar, la valoraci de les solucions [a] i [e] a Alguaire i a Lleida tamb permet establir unes distincions socials que vnen marcades per la diferent incidncia del canvi lingstic en cada poblaci i per altres factors relacionats amb el camp de la psicolingstica. Daquesta manera, en termes generals, a Alguaire, els informants ms joves, que sn els que emeten solucions fniques ms innovadores, toleren menys que els altres la soluci [a]. Ara b, la no tolerncia daquesta soluci noms afecta una part de la poblaci ms innovadora perqu hi ha enquestats que mantenen poc la soluci [a] i, contrriament al que caldria esperar, la valoren amb criteris de normalitat. Segurament, en alguns parlants hi ha emissions que no formen part de la seva competncia productiva, per s de la seva competncia perceptiva per causes relacionades amb els hbits fnics duna comunitat de parla. A Lleida, la soluci [a] no saccepta gaire i aquesta escassa tolerncia es fa extensiva a informadors de diferents grups generacionals i de diferent instrucci. La major uniformitat en les valoracions de Lleida respecte de les dAlguaire demostra que, des de la competncia perceptiva dels parlants, el canvi tamb es troba en un estadi ms avanat a la ciutat que al poble. A banda daquestes pautes ms aviat genriques, hi ha altres valoracions dels informants que ajuden a entendre la complexitat del canvi en el sentit que es detecten criteris davaluaci subjectiva basats en la solidaritat de grup, que neutralitza el poder i el prestigi a favor duna identificaci dels parlants amb un grup social determinat i, consegentment, a favor duna predisposici a mantenir els trets lingstics tradicionals duna poblaci. Per aix, tant a Alguaire com a Lleida, alguns individus amb estudis superiors i amb coneixements de catal normatiu mantenen i valoren positivament la soluci tradicional [a]. A ms a ms, sobserven informants que no valoren la soluci [e] com una forma autctona en la seva comunitat lingstica i, en canvi, s que empren aquesta vocal: s el cas dels adolescents dAlguaire i dinformants majors de 31 anys de Lleida. Aquest s un de tants exemples que demostra que els canvis fnics i probablement els canvis lingstics en general es manifesten en la llengua parlada abans que els parlants en tinguin plena conscincia.

194

Josefina Carrera i Sabat

5. CONCLUSIONS La comparaci dels resultats ms significatius provinents de lanlisi de les competncies productiva i perceptiva i de les constatacions histriques sobre lescolaritzaci catalana i laprenentatge del catal al Segri em permeten explicar lalternana voclica de [a] i de [e] com un exemple de la incidncia de la normativa en fontica i aix extrapolar aquestes observacions a altres processos de canvi. Com a conseqncia, i amb una clara voluntat de resumir i, per tant, amb el perill de caure en una simplificaci, crec que el comportament dels informants dAlguaire i de Lleida, tal com ja he avanat en el comentari dels resultats de la producci, es pot dividir en els 5 grups generacionals que segueixen segons el grau dadequaci a les pautes de la llengua escrita i segons lany de naixement de cada grup dinformants: I) Informants nascuts entre 1914 i 1933 Sn els que mantenen ms les solucions tradicionals per dues raons: a) solen ser els ms conservadors; b) han rebut una educaci molt desigual, tant pel que fa a lescolaritzaci com a lensenyament del catal. I s que no tots els parlants de ms edat han estat escolaritzats; a ms a ms, el nivell dinstrucci entre els alfabetitzats s ben diferent i, molts cops, va directament connectat a lestatus social. Consegentment, no toleren ni consideren prpies les formes fniques ms innovadores. II) Informants nascuts entre 1934 i 1963 Sn els que shan escolaritzat en plena Dictadura. Presenten uns coneixements de catal normatiu molt diversos. En aquest grup dinformants, i en relaci amb les variables edat, instrucci, sexe i estatus, sobserva una variaci en el timbre de les vocals pretniques que ve determinada, fonamentalment, per dues tendncies: a) ladequaci a les formes de la llengua escrita per part daquells informants que han aprs catal de manera voluntria, autodidctica, etc.; b) el manteniment conscient o inconscient dels trets dialectals per una voluntat de servar les caracterstiques de la zona o per una man-

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

195

ca de coneixements de catal normatiu. Les solucions tradicionals es valoren com a autctones i les pronunciacions ms innovadores saccepten en funci de la freqncia ds amb qu es pronuncien en cada poblaci. III) Informants nascuts entre 1964 i 1973 Sn els primers que han rebut classes de catal en organismes oficials (educaci primria o secundria), per, en termes generals, shan escolaritzat en espanyol. Les emissions de les vocals pretniques no segueixen sempre la mateixa tendncia: de vegades emeten solucions fniques tradicionals i de vegades adeqen les pronncies a les formes de la llengua escrita. Valoren les vocals [a] i [e] tant en termes tradicionals com innovadors, i, de manera general, accepten ms les solucions noves que els altres parlants. IV) Els informants nascuts entre 1974 i 1988 En el moment de ser entrevistats tenen entre 6 i 20 anys, i sn els primers que shan escolaritzat en catal desprs de la dictadura franquista. A banda del prestigi que des daquest moment sha atorgat a les formes del catal escrit des de lescola, hi ha altres raons relacionades amb ledat dels parlants que poden explicar ls de formes orals adequades a lescriptura: 1) Als enquestats de 6 a 13 anys lescola obligatria els ha condut a aprendre noves maneres de parlar i descriure. En aquesta etapa, ladquisici de lescriptura s especialment important, ats que la reflexi sobre el llenguatge escrit porta linfant a identificar les formes de la llengua oral i de lescrita, sobretot perqu aprn les paraules a travs de lescriptura, per tamb perqu canvia la forma fnica daltres mots apresos en lentorn familiar. Com a conseqncia daix, les formes fniques tradicionals emeses per altres enquestats es valoren com a estranyes. 2) Daltra banda, el comportament lingstic dels adolescents (de 14 a 20 anys) es veu modelat per: a) ladquisici de la identitat social de cada individu i b) la conscincia de la variaci estilstica com a tret identificatiu i distintiu de cada grup social; daquesta manera, la correlaci entre loralitat i lescriptura arriba a ser una de les marques

196

Josefina Carrera i Sabat

didentitat social dels adolescents enfront dels altres grups dedat i les pronunciacions tradicionals dels informants de ms edat sn vistes pels adolescents com a anacrniques i poc usuals. V) Els nascuts entre 1989 i 1991 En el moment de ser entrevistats tenen de 3 a 5 anys. Aquests infants encara no estan influenciats per les formes de lescriptura i, per tant, sn transmissors de les caracterstiques lingstiques prpies del nucli familiar en qu creixen i del registre colloquial en qu conviuen majoritriament. Aix explica la pronunciaci elevada de la soluci emprada tradicionalment en les paraules del corpus i tamb en les entrevistes menys formals de totes dues poblacions, sobretot dAlguaire. A part daix, cal tenir en compte que aquests parlants presenten escasses valoracions dels sons voclics perqu la seva capacitat metalingstica no est plenament desenvolupada. El grfic 5 simplifica numricament les explicacions que acabo dexposar.
GRFIC 6. Percentatge de manteniment de les solucions tradicionals a Alguaire i a Lleida
% 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 1989-1991 1974-1988 1964-1973 1934-1963 1914-1933 Alguaire Lleida

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

197

El procs de canvi que he presentat mha perms detectar una tendncia a adequar les formes fniques de la llengua oral als models de lescriptura, sobretot en fets comunicatius marcats per la formalitat i en mots ms permeables al canvi com poden ser les evolucions cultes. Aquesta adequaci als models de la llengua escrita s la responsable desborrar progressivament les caracteritzacions tradicionalment dialectals duna determinada zona, la qual cosa sol iniciar-se a la ciutat, en aquest cas, Lleida, i estendres als nuclis que es troben sota la seva influncia, com Alguaire. Finalment, lanivellament progressiu de loralitat a lescriptura que he observat es pot explicar des de la vessant histrica com una reacci natural a la manca de coneixements de catal escrit duna gran part de la poblaci que sha escolaritzat en espanyol; el resultat daquesta mistificaci de la llengua escrita en detriment de la llengua oral, per, est transcendint les generacions pont i sexpandeix als parlants ms joves que, ajudats per lescolaritzaci en catal, van perdent la riquesa dialectal que els pertoca com a hereus lingstics duna comunitat de parla. JOSEFINA CARRERA I SABAT Universitat de Barcelona

BIBLIOGRAFIA
BIBER, D. i FINEGAN, E. (eds.) (1994): Sociolinguistic Perspectives on Register, Nova York i Oxford, Oxford University Press. CAMPS, A., MILIAN, M., BIGAS, M. i CAMPS, M. (1989): Lensenyament de lortografia, Barcelona, Gra. CARRERA, J. (1993): La pretnica e- a Alguaire. Un estudi de producci i percepci. Tesi de llicenciatura, Universitat de Lleida. CARRERA, J. (1999): Lalternana a/e al Segri. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. CHANEY, C. (1992): Language development, metalinguistic skills, and print awareness in 3-year-old children, Applied Psycholinguistics, nm. 13. 4, ps. 485-514. CHANG, C.L. (1990): La alfabetizacin de los nios a travs de la escritura, la lectura y el habla, dins M. SIGUN (ed.): Lengua del alumno, lengua de la escuela, Barcelona, ICE, ps. 89-107.

198

Josefina Carrera i Sabat

COLE, R. i JAKIMIK, J. (1978): Understanding speech: how words are heard, dins G. UNDERWOOD (ed.): Strategies of information processing, Londres, Press Academic, ps. 67-116. COUPLAND, N., COUPLAND, J. i GILES, H. (1991): Language, society & the elderly, Oxford, Blackwell. FLETCHER, P. i MACWHINNEY, B. (eds.) (1994): The handbook of child language, Oxford, Blackwell. GESELL, A. ([1940]1985): El nio de 1 a 4 aos, Barcelona, Paids, [Trad. de: The First Five Year of Life. A Guide to the Study of the Preschool Child (cap. 3 i 4)]. GILI I GAYA, S. (1931): Estudi fontic del parlar de Lleida, Miscellnia Filolgica dedicada a D. Antoni M. Alcover, Palma de Mallorca, Crculo de Estudios. LABOV, W. (1963): The social motivation of a sound change, Word, nm. 19, ps. 273-309. LABOV, W. (1966): The social stratification of English in New York City, Washington D.C., Center for Applied Linguistics. LABOV, W. (1981): Resolving the Neogrammarian controversy, Language, nm. 57, ps. 267-309. LABOV, W. (1994): Principles of linguistic change. Internal factors, Cambridge, Blackwell. LPEZ MORALES, H. (1989): Sociolingstica, Madrid, Gredos. MACAULAY, R. S. K. (1975): Negative prestige, linguistic insecurity, and linguistic self-hatred, Lingua, nm. 36, ps. 147-161. MACAULAY, R. S. K. (1977): Language, Social Class and Education, Edinburg, Edinburgh Univ. Press. MORENO, F. (1990): Metodologa sociolingstica, Madrid, Gredos. MORENO, F. (1994): Status quaestionis: sociolingstica, estadstica e informtica, Lingstica, nm. 6, ps. 95-154. PONS, L. (1992): Ioditzaci i apitxament al Valls, Barcelona, IEC. PRADILLA, M. A. (1993): Variaci i canvi lingstic en curs al catal de transici nord-occidental/valenci. Tesi doctoral indita, Tarragona, Universitat Rovira i Virgili. RECASENS, D. (1986): Estudis de fontica experimental del catal oriental central, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat. RECASENS, D. (1996 [1991]): Fontica descriptiva del catal, Barcelona, IEC. ROBERTS, J. i LABOV, W. (1995): Learning to talk Philadelphian: Acquisition of short a by preschool children, Language Variation and Change, nm. 7, ps. 101-112. SILVA-CORVALN, C. (1988): Sociolingstica. Teora y anlisis, Madrid, Alhambra Universidad.

La normativitzaci del catal modifica els hbits fontics dels parlants?

199

SOLANS, E. (1996): Estudi fontic sobre la parla de Lleida, Lleida, IEI. SOL TURA, J. (1971): Introduccin al rgimen poltico espaol, Barcelona, Ariel. SOL, J. i VILLAROYA, J. (1993): Cronologia de la repressi de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975, Barcelona, Curial. TRUDGILL, P. (1972): Sex, covert prestige and linguistic change in the urban British English of Norwich, Language in Society, nm. 1, ps. 179-195. VENY, J. (1982): Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Raixa. VENY, J. (1993): Dialectologia filolgica, Barcelona, Curial/PAM.