Parc de la Serralada Litoral

SL-C 112

Ruta de lEsquirol

E X C U R S I O N S S E N YA L I T Z A D E S

a passejada ens portar a conixer la contrada de Sant Mateu, topnim que comparteixen lermita, la font i el tur, el punt ms alt de la carena, que ateny els 499 metres dalria. Al llarg del recorregut tindrem locasi de descobrir alguns daquests elements. Per accedir al punt de sortida de litinerari caldr dirigir-se a la poblaci de Premi de Dalt. Deixant a m dreta ledifici de la Casa de la Vila, pujarem per la riera de Premi. La via, asfaltada, ens menar directament al parc arqueolgic de la Cadira del Bisbe 1 , nom que va substituir lantiga denominaci popular de tur dels Dos Pins arran de la troballa arqueolgica a la zona dunes restes dun poblat ibric dels segles V- I aC (jaciment de la Cadira del Bisbe).
Tram
km

La Cadira del Bisbe

2.880 m 60 min

El tur, encara amb algun pi esponers, ens regala una bonica panormica del davallar de la serra cap a les planes del Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades dhortes i camps de clavells. En segon terme, sens presenta una vista menys tradicional formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urbanes, que gaireb sendinsen en el mar. Al poblat ibric de la Cadira del Bisbe trobem el punt de sortida de litinerari i el rtol que lindica. Dels dos camins, cal agafar el de la dreta, que corre parallel a la lnia litoral. La caminada, que comena amb un pendent marcat, ens submergeix de ple en el bosc mediterrani, una vegetaci sempre verda, densa i plena dessncies: pins, alzines, garrofers, estepes, roman, mata

De les diverses espcies de fauna que viuen en aquests boscos una de les ms presents en la memria popular i alhora, potser, ms fcil de detectar, s lesquirol. Tothom que t per costum de sortir a la muntanya, de tant en tant, ha tingut loportunitat de veuren algun. Malauradament havia estat una pea cotitzada pels caadors i per la taxidrmia. Lesquirol viu en boscos que li proporcionen llavors per a la seva alimentaci: pinyons, avellanes, aglans tot i que de vegades tamb menja bolets, escorces, rebrots i fins i tot algun insecte o cargols. No ser estrany que trobem pel terra algunes pinyes rosegades per lesquirol.

Acabada lascensi, un indicador ens assenyala un canvi de direcci a m esquerra i, desprs dun curt tram de cam planer, un cartell ens desvia cap a un nou pendent a la dreta. En acabar la pujada trobem tres elements que ens orientaran: a m dreta, la masia de can Bernad 2 ; a lesquerra, una subestaci denergia elctrica; al davant, el cam carener que travessa la serra (GR 92). Agafem la pista cap a lesquerra i, al cap de pocs metres, trobem un indicador que ens convida a prendre un nou desviament a la dreta cap a la font de Sant Mateu 3 .

La font i lermita de Sant Mateu

Tram

km

915 m 15 min

Amagada en una clotada a la dreta del cam trobem la font de Sant Mateu. Paga la pena de baixar a refrescar-shi. Al seu davant, una gran bassa, ara en dess, ens illustra sobre el concepte deconomia de laigua que tenia la vida tradicional a les masies, en una poca en qu no hi havia aigua corrent. Recuperem el cam i, gaireb immediatament, lindicador ens guia cap a un corriol a lesquerra, que fa pujada, immers en una espessa vegetaci. En pocs minuts, aquest corredor estret i ombrvol sobre en una clariana difana, amb lermita de Sant Mateu 4 al centre. Lermita de Sant Mateu est documentada des del segle X, al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc i durant els segles XVI i XVII fou habitada per ermitans. s dorigen romnic i en destaca la petitesa de les formes: una volta de can minscula, que acull amb prou feines dues rengleres descons; una graonada semicircular, vigilada per un xiprer, i el menut campanar de cadireta, que sobta per la seva orientaci travessera. Lermita t adossada lantiga casa dels ermitans, i totes dues han estat restaurades o ampliades en poques diverses. Iniciem la tornada cap al punt dorigen tot enfilant el passeig, amb pins a banda i banda, que surt del davant de lermita. A la vista, arrecerada a loest,

destaca lesplndida masia de can Riera 5 . No hi arribarem perqu un rtol ens assenyala un cam estret a lesquerra pel qual hem de comenar a davallar. Al cap de poc, trobarem una esplanada amb una gran figuera al centre que ens menar a la pista carenera. La travessem i un indicador ens fa agafar un altre cam de terra que sobre davant nostre. Daquesta manera arribem novament a una zona boscosa amb una fita ms 6 .
Tram
km

Plana del Mal Temps

1.190 m 25 min

El substrat geolgic daquesta serralada, formada per granits, pateix un procs de meteoritzaci qumica que provoca la formaci duna sorra molt inestable, anomenada saul, que t un grau derosi molt elevat. Mitjanant els torrents i les rieres caracterstiques del Maresme, aquest saul es diposita a les platges a causa dels forts pendents. El trnsit rodat naugmenta el ritme derosi i el perill dincendis. Cal que tots ho tinguem present i que extremem les precaucions en les nostres passejades. Fora ditinerari, si seguim recte el cam, arribarem al tur den Baldiri, on podem gaudir de molt bones vistes i on trobem una torre de vigilncia per a la prevenci dincendis forestals del parc. Si seguim litinerari, hem de prendre el cam a lesquerra que ens retorna a la Cadira del Bisbe. A partir daqu iniciem un descens accentuat, fins que en una nova bifurcaci ben indicada, hem de tornar a prendre el cam de la dreta que fa baixada.

Accs
En cotxe
Per la C-32 de Barcelona a Matar (sortida Premi de Dalt) i per la carretera local que mena al poble de Premi de Dalt.

En transport pblic
Lnia 1 de Rodalies Renfe (tel. 902 240 202) fins a lestaci de Premi de Mar i autobs Sarbus Casas, lnia C14, (tel. 937 981 100) des de Premi de Mar.

Ms informaci
Per a ms informaci podeu adrear-vos al Consorci del Parc de la Serralada Litoral Telfon de vigilncia del parc: 656 999 595 Av. Onze de Setembre, 53, 1r 08349 Cabrera de Mar Tel. 937 540 024 Fax 937 540 022 p.slitoral@diba.cat www.diba.cat/parcsn/slitoral

Inici de litinerari
Cadira del Bisbe (Premi de Dalt) 255 m Can Bernad 415 m

Ermita de Sant Mateu 489 m Camp de la Figuera 472 m Plana del Mal Temps 420 m

Cadira del Bisbe 255 m

1h 2.880 m

1 h 15 min 3.795 m

1 h 40 min 4.985 m

km

Distncia: 4.985 m. Desnivell: 234 m Durada: 1 h 40 min (a peu) Excursi a peu de dificultat baixa que transcorre majoritriament per pistes del parc. Litinerari s senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd, SL-C 112) Ruta de lEsquirol. s aconsellable portar aigua. Uns prismtics ens permetran observar millor la fauna i gaudir de les bones panormiques. No llenceu deixalles ni arrenqueu cap mena de planta i procureu no destorbar la fauna.

Xarxa de Parcs Naturals

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc dOlrdola, Parc del Foix.

Comte dUrgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Direcci de Comunicaci. Dibuixos: Roser Cisa. Fotografies: Xavier Margaix (portada) i Arxiu del parc. Dipsit Legal: B-40724-2010 Imprs en paper ecolgic