J.

Sol i Sagarra

oc desprs d'enviar la meva primera comunicaci, rebo una carta del president del congrs, J. M. Snchez Ripolles, pregant-me en trameti una altra en que amplis els meus records personals de 1'Institut FrenopPtic de Barcelona. Exposar, doncs, aqu el que se'm demana, bo i seguint en part l'ordre de la seva carta. Sobre la formaci a Viena del Dr. Sarr i Burbano, puc dir que no fou deixeble directe de Freud sin d'una alumna que Freud li recomani, la coneguda Helena Deutscli. Segons els entesos catalans de l'epoca, Sarr fou un pseudopsicoanalista; sovint hi polemitzaren. Durant aquell perode de Viena, no escrigu res-quejo sPpiga. I s que en conjunt Sarr va escriure poc; li havem retret aixb moltesvegades, fins que un cop ens contesta que Sbcrates tampoc no va escriure res. Sobre aixb i moltes altres coses referents a ell, a Mira i a altres psiquiatres, vaig dir forca coses al meu llarg treball que 1'AsociacinEspaolade Neuropsiquiatrava incloure al llibre commemoratiu del seu 75e aniversari, que es celebrii a la Corua el 1999. Respecte a la pregunta sobre el Dr. Mart iJuliP, no el vaig arribar a aconseguir; era molt ms gran quejo: va morir, madurja, l'any 1917;jo vaig nixer el 1913. Sempre, perb, l'he admirat, com a psiquiatre i com a poltic. Fou director de 1'Institut FrenopPtic i tamb president d'Uni Catalanista. Quant als meus records d'aquest Institut, en triar alguns. Hi vaig tenir molts malalts privats al llarg de quasi mig segle. Fins a tal puntque entre 1945i 1950,els dimarts, doblaven 1aguPrdiaels metges-i bons amics meus- Boada, Prat i Rom, per tal de poder ingressar els nombrosos malalts que jo duia de Lleida tot formant-se una autentica caravana d'ambulPncies i taxis. En aquells anys,jo visitava setmanalment a Lleida tant malalts privats com de la Seguretat Social. Hi havia un tipus d'assistencia puntual, que s'anomenava 'consulta', que molts, ara, segurament desconeixen: es tractava de les consultes que em feien fer 'in situ' els metges rurals de Lleida i rodalies, inclosa la zona de la Franja aragonesa. Eren casos suficientment greus, en general, com perqui. quasi tots fessin cap al 'Freno', com col~loquialment se'n deia. Jo gaudia d'una certa fama, bPsicament perque m'havia doctorat alauniversitat de Heidelberg entre 1941i 1943. Cal dir tamb que en aquella &pocajo era l'ilnic psiquiatre d'aquells topants. D'Alemanya, en vaig dur-me un volumins aparell d'electro-xocs, que vaig fer funcionar molt i amb bons resultats. Ai cap d'uns quants anys, a Barcelonaja se'n podien comprar aparells ms petits i millors. Em recordo d'un cas d'un malalt de Parkinson, en que un familiar m'insistia que li

P !

apliqus aquell aparell miraculs.Jo li donava llargues, lbgicament; per6 finalment el vaig ingressar al Frenopitic per tal de fer-li algunes sessions. D'aquestes, fins al 1960, se'n feien a tort i a dret a tot arreu, acompanyades sovint amb la provocaci de comes hipogluci.mics (insulinoteripia). Sobretot als esquizofri.nics, se'ls aplicaven molt aquestes tkniques al Frenopitic; la germana Valeria n'era I'experta. Uns anys abans, un col.lega -que mori prematurament- havia provocat electro-xocs a un fill seu afecte de parilisi cerebral; ens deia que aixi li millorava molt l'espasticitat muscular. Llavors s'assajava aquesta tecnica en quasi totes les malalties neuropsiquiitriques; era just abans que disposi.ssim dels antibi6tics i dels neurol~ptics.Per a les depressions endbgenes l'electro-xocanava-iva-estupendament b, aixi com perales esquizofrenies agudssimes -dites 'tipus Stauder'-, sovint mortals. Gaudia I'electro-xoc de tanta fama que, fins i tot, l'haviem assajat, al meu servei neuropsiquiitric -de la c2tedra de pediatria de Barcelona del professor Ramos-, en les meningitis tuberculoses, que aleshores (1947) no tenien tractament adequat. La rigidesa muscular hi millorava molt. s el que passi tamb en el cas del malalt de Parkinson de qui. parlava en l'anterior comunicaci fa un moment; hi fou, perb, un mer tractament simptomitic. Tot molt agressiu: primer els xocs de cardiazol i ms tard els electroxocs; 'a palo seco', tal com llavors se'n deia, sense relaxants musculars ni anestesia. Tot plegat, massa perills per un tractament simptomitic, merament empric. L'organitzaci a 1'Institut Frenopitic, el 1945, era la segent: hi feia de director el Dr. J. Crdoba; els caps de secci -hi havia dues seccions, la masculina i la femenina, separades espaialment per la capella i els menjadors- eren respectivamentJ. M. Pigem i A. Mart Granell. Fins a la seva mort, el 1955, el Dr. Crdoba en fou el director. El va succeir I'amic Pelach, el qual va morir poc temps desprs de sobte, a la placa Macii, mentre conduia el seu cotxe. Desprs agafaren la direcci del centre metges nopsiquiatres. Els metges de guirdia,ja els he esmentat; hi eren al peu del can nit i dia. Llavors es feien servir com asedants els bromurs i els barbitrics. Fa forca temps que s'ha abandonatlainsulinoteripia, per6 no pas l'electro-xoc, que va tornar arevaloritzarse al mateix temps que quedava desacreditada els anys 70 l'antipsiquiati-ia. Cal dir tanmateix que aquells tractaments qualificats ms d'un cop de temeraris han tornat a aflorar en les reunions professionals; fins i tot, actualment s'esti estudiant utilitzar de nou l'electro-xoc en la malaltia de Parkinson. Ara b: l'aven~ de la farmacoteripia ha arraconat els tractaments biolbgics d'antany. Primer desaparegu la leucotomia i lobotomia frontal, que servia per a la contenci de l'agressivitat dels esquizofrenics residuals, s a dir, amb defecte esquizofri.nic. Ms tard ho feren els comes insulinics, i s'utilitzaren, noms als hospitals, els electro-xocs-slhavien arribat a aplicar al mateix domicili del pacient. A l'Institut, hi feien cap els psiquiatres que hi tenien malalts hospitalitzats. Molt sovint ho feia Ramon Sarr, el qual m'hi va presentar fa ms de cinquanta anys unjove jesuita, molt simpitic, que era filbsof parapsiquiitric. Aquest eclesiistic va ser fams per les seves edulcorants confer6ncies donades al Casal del Metge rodejat de moltes dones de psiquiatres, que li eren fans entusiastes. Me'l present2 en castelli, com era freqent de fer-ho en aquells temps de franquisme rabis. El mateixva fer amb Eugeni d'Ors a l'hotel Majestic, amb el qual hi vam estar parlant ms d'una hora en castellg. L'any 1949, vaig coincidir en el tren, cam de Suissa, amb eljove jesui'ta, que anava a un congrs internacional de psicotecnia. Jo em dirigia a Gotinga, ciutat on es celebraria aquells dies el primer congrs neuropsiquiitric alemany. Em volia, perb,

,L Soll i Sagarrr~
parar abans a Basilea per visitar el meu primer mestre (1935) de psiquiatria, el Dr. Emili Mira. Durant el viatge,jo parlava en catali amb la meva esposa, i s'hi va afegir tot seguit eljesui'ta. Parlant, vaig saber que era fill de Portbou, i em pregi que li presents el Dr. Mira. Ms tard, s que penji els hibits i es casi amb la seva secretiria; emigri al Brasil, on residia Mira, i acabi sent un bisbe evangdic. Aquells anys,jo compaginava com podia la meva feina a Barcelona, Lleida i Reus. Aixb volia dir moltes hores de tren, que aprofitava per a escriure a m i llibres propis i treballs psiquiitrics, i per a fer traduccions de l'alemany. Vaig introduir al Pere Mata els esmentats tractaments biolbgics, igual que ho havia fet a Santa Coloma de Gramenet, l'any 1940,el Dr. Torreribera, quan hi era metge de guirdia. A Reus, el Dr. Vilaseca, director de 1'Institut Pere Mata, quedi espantat en veure el primer electroxoc. Com s natural, jo comparava aquest 61tim institut amb el Frenopitic de Sarrii; a Reus tenem llavors un interessant museu d'art psicopatolbgic, amb abundants produccions dels malalts; al Frenopitic, no n'hi vaig veure mai, de dibuixos dels malalts. Com a mostra de la producci artstica del Pere Mata, adjunto al final d'aquesta comunicaci un dibuix que hi va fer un esquizofr&nicparanoide (en fu a centenars, del mateix estil; en alguns la dona i la filla de Franco eren els protagonistes, els quals tractava moltes vegades grollerament). Aquest dibuix el vaig mostrar a l'exposici d'art psiquistric del l r Congrs Mundial de Psiquiatria, fet a Paris el 1950. Hi va tenir molt d'cxit, sobretot entre els republicans espanyols exiliats. Per mi, arribP a representar un perill, donada la gran concurrencia d'exiliats que vingueren aveure'l; per aquest motiu, el vaig haver de re tirar per la forca. AReus es va fer, fa uns pocs anys, un llibre sobre la histbria de 1'Institut Pere Mata. L'esper per a fer-10 van ser unes membries meves, extenses, sobre el dit institut, de les quals es van divulgar algunes fotocbpies. El panorama psiquiitric actual hi 6s a cen t anys llum del que hi havia fa mig segle; llavors rem set metges per set-cents malalts, ara, entre psiquiatres i psicblegs clnics, en passen del centenar. Trobo a faltar, i ho subratllo, un llibre en qui. es detalli la hist6ria de 1'Institut Frenopitic de Sarrii. Durant el meu pas per aquest institut, no tot foren flors i violes. En 1958 vaig estar a punt d'anar a la pres per haver-hi internat una velleta de Tirrega tres anys abans; internament que va ser denunciat com a segrest. El Dr. Prat i un infermer van ser detinguts. Tot acabi b, per6 s'hi vei la traidoria d'uns col.legues que val ms oblidar. Finalment, la secci de deontologiadel Col.legivaferp6blic que el meu comportament havia estat adient. Al Frenopiitic, s'hi entrava a travs d'una gran portalada de ferro que quedi redui'da a la seva mnima expressi quan es va obrir la ronda Carles 111. A la placeta d'entrada, on s'aparcaven els cotxes, hi havia la casa del porter, el despatx del director, el dormitori dels metges de guirdia, la sala d'espera i les oficines -1'inima de les quals era l'Agustina, que hi envell-. A l'esquerra hi vivia la senyora Dolsa i la seva famlia; a m i dreta, el jard, ben cuidat, i el pavell de distingits (anomenat 'el pinar'). Ms en115 hi havia el pavell de les dones, amb la capella al davant; i al darrere, els menjadors, el convent de les monges i l'habitatge del capelli, que llavors era el pare Rufino. El pavell d'homes estava separat del de les dones per ulla paret alta i una porta que solia estar ben tancada. Davant dels pavellons, grans patis; en el de les dones es podiacontemplar unaestituadedicadaal pare mercedari GilabertJofri., fundador del primer hospital de 'folls i innocents' de ValGncia. Ala planta baixa (tenien un altre pis a sobre) del pavellons, es feren els tractaments biolbgics, durant dues d6cades. Al

Frenopitic, vaig tenir un malalt (les seves sigles eren M. C. ) que va ser sotmes a tots els tractaments que estaren en boga al llarg dels prop de quaranta anys que hi va estar ingressat. Hi entri com a malalt agut: era un esquizofrtkic delirant i agressiu. Hom li van aplicar moltes sessions electroconv~~lsives i hipogluci.miques, fins que finalment es decid practicar-li una leucotomia. A partir d'aquesta intervenci, es convert en un malalt crbnic, per6 ms o menys pacfic; mor al Frenopitic. Jo he vist el final de dos dels manicomis barcelonins on hi vaig treballar: el Frenopitic, i 1'Institut Mental de la Santa Creu (situat al barri de Sant Andreu), on de 1946 a 1949 vaig muntar un laboratori d'anatomia patolbgica -arribirem a tenir ms de cents cervells dins uns pots amb formol- i on vaig poder assistir a les interessants sessions clniques que hi desenvolupaven el director, Dr. Torras, els caps de secci, R. Sarr iJ. Fuster, i els doctors Montserrat, Portabella, Miret,Jaumot, Casanovas, Pigem, i Bei, entre d'altres. L'atenci psiquiitrica a Catalunya, s'ha anat concentrant en grans establiments d'antiga anomenada, com ara el Pere Mata o el de Sant Boi, on treballa com a psiquiatre el meu fill,J. Sol Puig, gricies al qual estic assabentat dels darrers avencos terapeutics i assistencials. Del manicomi de Salt, me n'arriben menys noticies, per6 s que tamb estan a lapage. L'InstitutFrenopitic de Sarriiva serfundat per Tomis Dolsa en 1863,juntament amb Pau Llorac; hi predomini la nissaga Dolsa. S'hi segu, en un ambient favorable per a la seva rehabilitaci, els alienats, que passaren llavors de ser considerats uns desgraciats malfactors i criminals a vertaders malalts, dignes d'una assistencia humanitiria i no coercitiva (havia estat fins i tot cruel). En aquell final de segle XIX, se'ls hi aplicaven teripies adients, per6 que resultaven pobres en eficicia: sedants, banys perllongats, i camisa de forca (noms si convenia). Uns anys abans, el 1854, el Dr. Antoni Pujades havia fundat el manicomi de Sant Boi. Pujades passi, per cert, un tringol semblant al meu; tots dos relacionats amb ingressos de malalts qiiestionats per intrigues dels familiars i per interessos inconfessables de diferents persones de l'entorn familiar; ell, malauradament, hi va anar a la pres. L'Institut Frenopgtic fou propietat de la familia Dolsa. Escric aixi el cognom perqui. la darrera descendent de la familia, la meva intelsligent i distingida amiga, senyora Dolsa, aixi signava. La Clnica Mental de Santa Coloma de Gramenet fou una de tantes bones realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya; en aquesta instituci -sent-hi metge de guirdia,junt amb el Dr. D. Parellada- vaig publicar el meu primer treball psiquiitric: Tratamiento de las esquizofrenias con cardiazol. Era l'any 1940; de llavors en@ no he parat de publicar. De 1945 a 1965,furorpublicationis; resultat: cinc de l'alemany, i ms de tres-cents treballs a revistes llibres de psiquiatria, set de trad~iits mediques, algunes d'estrangeres, sobretot alemanyes. Els ltims anys (tinc 90 anys), la producci psiquiitrica s'ha alentit, per6 he confegit sis llibres d'histhria local. M'ha agradat sempre aquesta activitat cultural local: en 1933 vaig fundar a la meva vila nadiua (la Granadella) el quinzenari Clar, i vaig ser director i col.laborador, durant molts anys, del butllet que edita el Centre Comarcal Lleideti de Barcelona, del qual vaig ser tamb president. Aquest butllet fou una revista catalana de suplencia quan no es podia editar res en catali: durant el franquisme. Donada la meva edat, s probable que no vegi publicat tot el que en tinc pendent. Tant s'hi val; l'important s haver contrib~iit modestament a desenvolupar la nostra cultura.

J. Soli i Sagarra

L 'Institut Frenopatic de Barcelona