0. Lalbada de la modernitat global 0.1.

El mn conegut el 1400
Histria Moderna
Una era de mundialitzaci i nous horitzons Grup D1 | Curs 2013-2014
Illustraci: La caravana de Marco Polo cam de lndia (Abraham Cresques, Atlas Catal, c. 1375)

El que entenem prpiament per frica s quelcom allat i sense histria, sumit encara completament en llur esperit natural (). No s una part del mn histric, no presenta un moviment ni una evoluci () No t inters histric propi, sin el que els homes viuen en la barbrie i el salvatgisme () s el pas infant, embolicat en la foscor de la nit, ms enll la llum de la histria conscient ()
G.W.F. Hegel, Llions sobre la filosofia de la histria universal, (1822-1823)

Lorigen duna interconnexi planetria en clau europea

Lalbada de la modernitat global, la connexi dEuropa amb altres continents, societats i, fins i tot, estats, no hauria estat possible sense un coneixement millor de lentorn, del mn i la seva distribuci espaial, aix com de laven simultani de les tcniques de navegaci:

No hauria estat possible sense ls de la brixola (s. XIII), lastrolabi (Hiparc, s. II a.C.), i els portolans (mapes costaners).

Portol de lescola mallorquina atribut a lescola dAbraham Cresques, conservat a Biblioteca Nazionale Vittorio Emanuele III, Npols, ms. XII.D.102.

Lorigen duna interconnexi planetria en clau europea

No hauria estat possible sense lexperincia acumulada pels mariners bretons, biscans, portuguesos o andalusos; i sense el desenvolupament duna nova nau, ms apta per a la navegaci atlntica daltura: la caravella La navegaci daltura havia experimentat una gran millora amb naus ms resistents a les inclemncies de la mar

Representaci de dos tipus de caravella, Museu Forte da Ponta da Bandeira, Lagos (Portugal)

Lorigen duna interconnexi planetria en clau europea

No hauria estat possible sense la convicci, aparantment lgica, per no tan
clara en alguns cercles intellectuals, que el mn era esfric i, en conseqncia,

circumnavegable
Ptolemeu en un gravat del segle XVI

Lesfericitat de la terra no era una idea sorgida al segle XV: ja havia estat formulada, al comenament de lera cristiana, per Claudi Ptolemeu (astrnom i matemtic grec, 90-168 d.C.)

Resistncies a una nova concepci del mn

(Model dunivers ptolemaic, s. II d.C.)

La cosmovisi cristiana, que postulava una Terra plana, equidistant en tots els seus punts de Jerusalem i amb precipicis o finisterres mortals en cada extrem del pla, va desbancar, durant bona part de ledat mitjana, la concepci ptolemaica, que no revif fins el segle XV

Recuperaci del saber clssic impulsat des dels cercles humanistes del Renaixement

Mapa del mn amb la terra plana creat per Rhenanus Bildaus (s. XVI)

Millores en la navegaci

ENLLA

Qu deien els gegrafs de lpoca?

Abans de lexploraci de lAtlntic hi havia consens dins del mn acadmic sobre lesfericitat de la Terra. Mancava per esbrinar quin era el dimetre real del planeta, saber les distncies entre masses continentals. La creena a finals del s. XV era que la Terra era, aproximadament, la meitat de gran del que realment s.
Pgina del Llibre Vermell de Montserrat (c. 1399).

Du creador en una Bblia manuscrita francesa del s. XIII.

Circumferncia de la terra (PT)

Circumferncia de la terra

29.000 km

40.000 km

Mapa del florent Paolo Toscanelli (1397-1482)

Castella i Portugal

Condicionants geopoltics per a una expansi

Castella i, especialment, Portugal, ja portaven un llarg segle XV dexpedicions martimes: Portugal ja havia desenvolupat la navegaci entre el sud dEuropa i el Mar del Nord per via atlntica (porta dentrada = pas ibric abocat a lAtlntic). A ms, havia estat un regne pioner en lexploraci de la costa africana occidental. Castella, per la seva banda, emprenia lempresa de les Canries (1402-1496), pe`ro la fase final de la Reconquesta, amb el domini del regne nassarita de Granada, encara els impedia dominar plenament la costa a banda i banda de lestret de Gibraltar.

Les descobertes i expansions martimes, encara que siguin executades per privats, constituren una empresa dEstat (o, ms en propietat, de les monarquies).

El cas dEnric el Navegant (1394-1460)

Un objectiu poltic: impulsar Portugal com a potncia martima. Una concreci institucional: fundaci de lescola nutica de Sagres (1417). El resultat: la monarquia portuguesa forma els millors cartgrafs i mariners i situen el pas com a potncia martima que s capa darribar a terres ms llunyanes i, fins aleshores, desconegudes

Retrat del prncep Enric al polptic de Sant Vicen conservat al Museu Nacional dArt Antic de Lisboa

El mn conegut el 1400

(pels europeus)

La societat europea (especialment la societat urbana), a partir del s. XIV, shabitu cada cop ms al consum despcies que arribaven dsia: Ciutats com Vencia o Florncia mantenien constants relacions comercials amb lOrient.

Parallelament, molts viatgers que van recrrer lfrica i sia van transmetre a les lits culturals i poltiques el seu coneixement dels nous territoris: 1. El paper dels frares viatgers (moguts per un afany evangelitzador) 2. Sorgeix en la conscincia collectiva la idea de ms terres, ms llunyanes i ms extiques. 3. Aquesta literatura viatgera [precursor Marco Polo i el Llibre de les meravelles del mn, s. XIII] desperta en les lits linters per aquests nous mons.

Baptisme de Chagatai Khan, fill de Gengis Khan, conqueridor mongol, illustrat al Devisement du monde de Marco Polo (s. XIII)

1453
Cau el darrer reducte de lImperi bizant, Constantinoble. Davant lamenaa dels turcs otomans, Europa perd una via segura daccs a lOrient conegut i els seus productes.

Cal buscar rutes alternatives

Laccs a la ruta de la seda i a les espcies

Com havia funcionat fins aleshores?

Existia un comer de caravanes que feien arribar un llistat de productes que anava ms enll de la preuada seda oriental.
De Damasc, Alep (Sria) o Beirut (a lactual Lban) o a Alexandria (Egipte) es compraven sedes, porcellana xinesa i espcies orientals. Aquestes ciutats de la Mediterrnia oriental i musulmana eren veritables centres distribudors de productes vinguts dencara ms lluny (ndia, Xina). Els musulmans eren els intermediaris entre Orient i Occident. Tamb distribuen les preuades espcies del sud-est asitic, embarcades a les illes Clebes i Moluques (Indonsia), a Sri Lanka (Ceilan) o a la costa malabar (sud-oest dndia), don arribava, sobretot, el pebre.

Lor sudans
La majoria de lor que circulava per la Mediterrnia baix-medieval procedia de lfrica sudanesa. Centres distribudors de la costa del Magrib. Lfrica negra era coneguda pels europeus abans de les grans exploracions portugueses. El control daquest or havia estat lorigen de successius imperis.
Aquest senyor negre es appellat Mussa Mally, senyor dels negres de Guineua. Aquest rey es lo pus rich [...] per labondncia de lor.
Citat a latles catal dAbraham Cresques i Jafud (c. 1375)

Occident necessitava aquest or sudans per sufragar les costoses importancions asitiques. Per, tal com succea amb la mercaderia asitica, la circulaci daquest preuat or de lfrica negra era igualment en mans de mercaders musulmans. Heus aqu un altre origen o incentiu de lexpansi.

LA RELIGI

La religi en leixamplament de fronteres mentals, geogrfiques i culturals La lluita contra lindifel i la conversi de nacions paganes eren missions que lEsglsia cristiana havia fixat des de la plenitud medieval. Els governants europeus tenien perfectament interioritzada aquesta missi i formava part de lideal de cavaller. El mite del Preste Joan: la creena antiga (probablement sorgida el segle XII) i mpliament arrelada (Marco Polo hi creia), que en algun indret dsia o frica, a la rereguarda de lIslam, existia, allat, un regne cristi que calia alliberar de lassetjant infidel i retrobar per tal destrnyer el setge a lIslam. El Preste Joan era patriarca, sacerdot i rei daquesta naci allada. Evidncies dun mite amb versemblana: a Etipia existien comunitats cristianes de creena nestoriana.
Representacions illustrades del Preste Joan (Atles de Diego Homem, 1558 i llibre alemany, 1493)

BALAN CAUSAL

1. Millores en la navegaci i en els instruments astronmics 2. Impuls institucional de les monarquies, Castella i Portugal per als avenos tcnics i cientfics 3. Eixamplament de les fronteres mentals a partir del 1400 i ja abans amb laccs continu a un mercat comercial extraeuropeu

NOUS HORITZONS EUROPEUS

Discussions historiogrfiques

Alguns historiadors han discutit si el veritable rerefons de lexpansi europea fou de caire econmic o religis (?)

Encontre entre Hernn Corts i Moctezuma, pintura de la segona meitat del s. XVII

Algunes respostes
A lfrica i a lsia, la divisria entre ambds objectius econmic i religis fou molt feble: lIslam emergia com un obstacle, tant en laccs als productes asitics com a lor sudans.
Objectiu histric de la Cristiandat, ara renovat: prosseguir la lluita secular contra lIslam per, en conseqncia, suprimir lintermediari musulm i accedir directament a les fonts de la riquesa asitica i africana. La conjuntura: la desfeta de lImperi mongol (que era tolerant a les rutes comercials amb Occident) i lemergncia duna nova potncia musulmana (lImperi otom) a la Mediterrnia oriental acaben esperonant tant els motius religiosos com leliminaci de lintermediari musulm.

Solim el Magnfic (1494-1566) representat al llibre otom Semailname

En la conscincia collectiva europea, en aquest context expansionista, sorgeix la idea de ms terres, ms llunyanes i ms extiques

Ms terres, ms llunyanes

per com?

Marco Polo, Livre des merveilles conservat a la BNF ms fr 2810 fol-76v, detall.

Durant ledat mitjana, circulaven relats sobre el carcter fantstic i quasi monstrus dels habitants dels nous mons. Colom va arribar a escriure el 1493 a la seva carta del descobriment dAmrica (impresa a Barcelona) que no havia trobat monstres i que els indis eren absolutament humans. La literatura viatgera havia contribut a aquest horitz mental, perqu molts van associar lavistament de noves espcies animals amb criatures intelligents estranyes.

Precedents viatgers a la Pennsula Ibrica:

Benjamn de Tudela (1130-1173), jueu navarrs, que va circumnavegar la pennsula Arbiga i alguns van creure que havia arribat a Xina i Ceilan (Sri Lanka) Precedent viatger europeu:

Marco Polo (1254-1324)

Els mons coneguts

Atrapats en el nostre eurocentrisme, acostumem a caure en lerror dun mn conegut, duna Europa que descobreix. Fins i tot sha arribat a explicar una Histria Moderna Universal que, en realitat, era estrictament en clau europea.

El mn conegut per Xina: Any 1607, Shanhai Yudi Quantu

Corea, 1800

El mn conegut pels otomansel 1521

Atles de Piri Reis (1465-1554)
(adaptaci-recomposici posterior)

Alguns debats: descubrimiento o encuentro?

Encuentro de dos mundos

Amb motiu, el 1992, del cinqu centenari de la descoberta del continent americ per part dels europeus, sorgeix el debat sobre la consideraci del fet histric. La UNESCO, a proposta de Miguel Len-Portilla, comissionat mexic dels actes del V centenari, proposa ls daquest concepte [encuentro de dos mundos] sobre la base que: Eren dos mns els que es van trobar, iniciant una poca dintercanvi cultural, mestissatge i fusi de pobles. La descoberta, en tot cas, comporta que per primera vegada en la histria tots els habitants del planeta estan en contacte.

Miguel Len-Portilla

0. Lalbada de la modernitat global 0.1. El mn conegut el 1400

Histria Moderna
Una era de mundialitzaci i nous horitzons Grup D1 | Curs 2013-2014
Illustraci: La caravana de Marco Polo cam de lndia (Abraham Cresques, Atlas Catal, c. 1375)