BATXILLERAT PRIMER CURS

PROJECTE DELOS
GREC CATALUNYA

CURRCULUM DE BATXILLERAT. Bases legislatives CURRCULUM DE BATXILLERAT. Competncies bsiques CURRCULUM DE BATXILLERAT. Descripci dels components del Projecte Curricular CURRCULUM DE BATXILLERAT. Atenci a la diversitat CURRCULUM DE BATXILLERAT. Objectius de Batxillerat GREC. Competncies Bsiques GREC. Objectius GREC. Continguts PROJECTE DELOS Seqenciaci de Continguts GREC. Criteris dAvaluaci

CURRCULUM DE BATXILLERAT
BASES LEGISLATIVES: DECRET 142/2008 DE 15 DE JULIOL

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRCULUM: Objectius. Continguts. Mtodes pedaggics. Criteris d'avaluaci. FINALITAT: Garantir una formaci integral dels alumnes que els permeti: Proporcionar als estudiants formaci i maduresa tant intellectual com humana. Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials i sincorpori a la vida activa amb responsabilitat i competncia. Capacitar els alumnes per accedir a l'educaci superior. EDUCACI ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETNCIES BSIQUES: L'adquisici de les competncies bsiques permet: L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida. La capacitat per treballar en equip de manera collaborativa. L'aplicaci de mtodes d'investigaci apropiats. L'exercici de la ciutadania activa. El refor i la progressi dels hbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors. La incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria. La capacitat per expressar-se en pblic. L's de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. ACCS ALS ESTUDIS DE BATXILLERAT Podran accedir als estudis de batxillerat els qui estiguin en possessi dels ttols: Graduat en Educaci Secundria Obligatria. Ttol de tecnicoformaci Professional de Grau Mitj. Ttol de Tcnic Esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent. Ttol de Tcnic d'Arts Plstiques i Disseny.

FLEXIBILITAT EN EL BATXILLERAT Els aprenentatges del Batxillerat es desenvolupen de manera flexible per garantir a l'alumnat una formaci que compleixi amb les seves expectatives i necessitats futures. Els alumnes podran escollir: Diferents modalitats de Batxillerat (Arts, Cincies i Tecnologia, Humanitats i Cincies Socials). Diferents camions o opcions dins de cada modalitat que assegurin una formaci especialitzada d'acord amb les necessitats acadmiques o d'incorporaci al mn laboral de l'alumnat. La lliure elecci de matries optatives que enriqueixin i completin la formaci de l'alumnat. L'Autonomia dels centres contribuir a la flexibilitat dels estudis de Batxillerat a travs de: El desenvolupament i la compleci del currculum adaptant-lo a les necessitats de l'alumnat. El comproms amb l'alumnat i amb les seves famlies en el desenvolupament de les activitats docents. L'adopci dels centres educatius, en virtut de l'exercici de la seva autonomia, de plans de treball experimentals, formes de treball alternatives o ampliaci de l'horari escolar. Dins de la flexibilitat, en el Batxillerat es contempla: 2

 Una flexibilitzaci ms gran en els estudis i lescolaritzaci de l'alumnat amb altes capacitats intellectuals. L'aportaci per part de l'Administraci de recursos i condicions d'accessibilitat que afavoreixin l'accs al currculum de lalumnat amb necessitats educatives especials. CRITERIS D'AVALUACI: L'avaluaci ser contnua i diferenciada segons les matries del currculum. Tindr en compte: El progrs de l'alumne en els diversos elements del currculum. La consecuci dels objectius marcats per cadascuna de les matries del currculum. La maduresa acadmica de l'alumne en relaci amb els objectius del batxillerat. Les possibilitats de progrs de l'alumne en estudis posteriors. L'alumnat podr realitzar una prova extraordinria de les matries no superades. NIVELLS DE CONFIGURACI: 1. Caracterstiques del currculum estatal Ensenyaments mnims establerts pel Reial Decret 1647/2007. 2. Currculum comunitats autnomes Determinen: El 45% si hi ha llengua oficial prpia. El 35% en les restants. 3. Projecte curricular de centre. Adaptaci als alumnes i a les seves necessitats educatives. Autonomia pedaggica i organitzativa dels centres. Treball en equip docent. Investigaci de la seva prctica docent. ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT El Batxillerat s'estructura en tres modalitats: Arts. Cincies i Tecnologia. Humanitats i Cincies Socials. La modalitat d'Arts s'organitzar en dues vies: Arts Plstiques, disseny i imatge. Arts escniques, msica i dansa. Les modalitats de Cincies i Tecnologia i d'Humanitats i Cincies Socials tindran una estructura nica.

El Batxillerat s'organitzar en matries comunes, matries de modalitat i matries optatives tenint en compte: Tots els alumnes hauran de cursar obligatriament les matries comunes. Les matries comunes han de fomentar la maduresa humana i intellectual de l'alumnat aprofundint en les competncies ms transversals que afavoreixen la capacitat dels escolars per continuar aprenent. Els alumnes podran elegir entre la totalitat de les matries de la modalitat que cursin. Les matries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formaci de carcter especfic vinculada a la modalitat escollida que orienti en un mbit de coneixement ampli, desenvolupi aquelles competncies que hi tenen ms relaci, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserci en un camp laboral. Els alumnes hauran de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mnim de sis matries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada. 3

 L'alumnat tamb podr escollir com a matria optativa almenys una matria de modalitat. Les matries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formaci de l'alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la prpia formaci general. L'oferta de matries optatives haur d'incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informaci i la comunicaci. MATRIES DEL BATXILLERAT: 1. Les matries comunes del Batxillerat seran les segents: Cincies per al mn contemporani. Educaci fsica. Filosofia i ciutadania. Histria de la filosofia. Histria d'Espanya. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. Llengua estrangera.

Les segents matries comunes, com a mnim, shauran d'impartir en el segon curs a fi d'homogenetzar les proves d'accs a la Universitat: Histria de la filosofia. Histria d'Espanya. Llengua catalana i literatura. Llengua castellana i literatura. Llengua estrangera. 2. Les matries de la modalitat d'Arts sn les segents:

a) Arts plstiques, imatge i disseny. Cultura audiovisual. Dibuix artstic I i II. Dibuix tcnic I i II. Disseny. Histria de l'art. Tcniques d'expressi graficoplstica. Volum. b) Arts escniques, msica i dansa. Anlisi musical I i II. Anatomia aplicada. Arts escniques. Cultura audiovisual. Histria de la msica i de la dansa. Literatura universal. 3. Les matries de la modalitat de Cincies i Tecnologia sn les segents: Biologia. Biologia i geologia. Cincies de la Terra i mediambientals. Dibuix tcnic I i II. Electrotcnia. Fsica. Fsica i qumica.

 Matemtiques I i II. Qumica. Tecnologia industrial I i II. 4. Les matries de la modalitat d'Humanitats i Cincies Socials sn les segents: Economia. Economia de l'empresa. Geografia. Grec I i II. Histria de l'art. Histria del mn contemporani. Llat I i II. Literatura universal. Matemtiques aplicades a les cincies socials I i II.

PROMOCI D'ALUMNES I ADQUISICI DEL TTOL DE BATXILLER: Al final del primer curs de Batxillerat es promocionar al segon curs quan: S'hagin superat totes les matries cursades. Es tingui una avaluaci negativa en un mxim de dues matries amb l'obligatorietat de matricular-se en el segon curs de les matries pendents. Obtindran el ttol de Batxiller qui obtingui una avaluaci positiva en totes les matries dels dos cursos de batxillerat.

PERMANNCIA DELS ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN CURS: Els alumnes amb un nombre superior de quatre matries amb avaluaci negativa a primer hauran de cursar de nou ntegrament les matries del curs. Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluaci negativa en tres o quatre matries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se en les matries de segon i ampliar la matrcula amb dues o tres matries de primer. Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluaci negativa en algunes matries podran matricular-shi sense haver de cursar de nou les matries superades. ENSENYAMENTS DE RELIGI: Oferta obligatria per als centres. Voluntria per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religi catlica o les de la resta de confessions religioses amb qu l'Estat hagi subscrit acords. No computar per optar a beques ni en l'obtenci de la nota mitjana per accedir a la Universitat. EDUCACI D'ADULTS: L'Administraci organitzar peridicament proves per a l'obtenci directa del ttol de Batxiller destinat a persones ms grans de vint anys. La realitzaci de les proves d'obtenci directa del ttol de Batxiller s'organitzar de manera diferenciada en funci de la modalitat de batxillerat escollida per l'alumne.

CURRCULUM DE BATXILLERAT
COMPETNCIES BSIQUES

Competncies generals del batxillerat Les matries del batxillerat sorienten i estructuren en coherncia amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competncia, entesa com laplicaci de coneixements i destreses en la resoluci de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadmic, que depenen sovint de diverses disciplines o de lexperincia adquirida. La competncia implica comprendre la lgica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a lacci i triar aquells que, en cada cas, sapropen ms i millor a lobjectiu. Aix significa posar en marxa tctiques de racionalitat prctica a lhora de prendre decisions i actuar. Des daquest punt de vista, la persona competent sap el que vol, coneix les seves aptituds, entn la situaci en qu es troba i actua de la millor manera per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competncia inclou sabers i destreses, per tamb un grau elevat diniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crtica. Lassoliment de competncies avana parallelament a ladquisici de coneixements, destreses i actituds. Aix doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construt distintes actituds que poden anar des de la gesti de les prpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials. La competncia s, fonamentalment, acci i noms sarriba a ser competent posant en prctica els propis recursos. Lalumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprn a mesura que els va aprenent, a travs dexercicis en qu hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los dun context a un altre. Aix mateix, lenfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixaci del que saprn s la vivncia de la seva utilitat. Saprn el que funciona a la prctica, el que s til i vlid per a la construcci de la prpia vida. Lalumnat hauria dexperimentar la utilitat dall que aprn, resolent qestions significatives, i adonant-se que el que ha aprs s la condici que li permet continuar aprenent. Ats que una competncia comporta seleccionar els recursos ms adients per a cada cas, lalumnat hauria de conixer lentramat dall que aprn i entendre les possibilitats del seu s. Ha de tenir conscincia, doncs, de la relaci que existeix entre els diferents continguts daprenentatge i les condicions per usarlos. Normalment, la resoluci de problemes implica la integraci de diferents tipus de sabers, per aquesta ra, shaurien de proposar activitats que relacionessin les rees del coneixement i mostressin la utilitat dusar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements dun context a un altre s la finalitat principal de laprenentatge per competncies. I ja que les competncies sn capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal. Tanmateix, com que la competncia s acci i lacci es dna sovint en un context social, cal integrar la reflexi moral i leducaci en valors en el treball de qualsevol matria. Tamb cal afavorir la interacci social i, per tant, proposar a lalumnat la resoluci de qestions en qu hagi daplicar els seus recursos en collaboraci amb altres companys o companyes. Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competncies (saber, saber fer, saber ser i saber estar), venen definits pel currculum. Lenfocament competencial daquests continguts recomana treballar-los de manera que l'alumnat comprengui la seva lgica interna i spiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant aix que s competent. Per tot aix, conv idear tasques educatives en qu lalumnat pugui aplicar all que sap, en contextos diferents i en relaci amb qestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competncies pressuposa accentuar en la didctica de cada disciplina aquelles activitats densenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, prctiques de treball en grup cooperatiu, tutoritzaci de recerques, resoluci de qestions en grup, plantejament de situacions que comportin lexpressi i 6

interacci oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competncies implica, doncs, accentuar la dimensi prctica i alhora global de laprenentatge. Aquestes recomanacions serveixen tamb per a les activitats davaluaci, que han de ser coherents amb lenfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competncies a travs dactivitats en qu lalumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds ms adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procs que ha emprat en la resoluci. Tamb implica emfasitzar en les activitats davaluaci la mobilitzaci dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a laula. I, de manera compartida amb els membres de lequip docent, identificar i programar conjuntament en la mesura del possible les activitats daprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competncies generals que preparen per a la incorporaci a la vida adulta i per seguir aprenent al llarg de la vida. Competncies generals del batxillerat i competncies especfiques de les matries Una persona s competent quan actua en la prctica activant de manera conjunta el seguit de competncies que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. En la prctica, les persones competents combinen las capacitats derivades de la prpia formaci tcnica o acadmica amb el correcte comportament social, laptitud per treballar en equip o la facultat demprendre iniciatives i fins i tot de crrer riscos calculats.Tanmateix, resulta pertinent distingir les competncies en dues gran tipologies: les competncies generals del batxillerat i les especfiques de cada matria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna. En el batxillerat cada matria posseeix una epistemologia prpia: el seu objecte de coneixement, el mtode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obt juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials sn niques i integrades, el seu coneixement al llarg de la histria sha construt a partir de mirades especfiques sobre aquestes realitats. Daquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competncies especfiques, que sn les que es deriven de lepistemologia prpia de cada disciplina i que es troben referenciades en els seus currculums respectius. Per tamb s cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competncies que tenen un carcter transversal o com. Tota matria del batxillerat promou, per exemple, lobtenci dinformaci o la seva comunicaci a travs de la llengua oral o escrita, proposa ladquisici dinformaci a travs dInternet i la seva comunicaci a travs de tecnologies digitals o b estimula en lalumnat la regulaci del propi aprenentatge i la interrelaci amb els altres. En el batxillerat, sidentifiquen com a competncies generals i comunes les sis competncies segents: competncia comunicativa, competncia en recerca, competncia en la gesti i el tractament de la informaci, competncia digital, competncia personal i interpersonal i competncia en el coneixement i la interacci amb el mn. Aquestes competncies generals continuen el desenvolupament de les competncies bsiques de letapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors. Els currculums de les matries expliciten les competncies especfiques que shi treballen, aix com la contribuci de la matria al desenvolupament de les competncies generals. A continuaci es descriuen els aspectes nuclears de les competncies generals del batxillerat, que caldr exercitar-les en tots dos cursos i des de totes les matries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global. Competncia comunicativa La competncia comunicativa es fonamenta en ls de les lleges en contextos comunicatius diversos. Aquesta competncia suposa mobilitzar els recursos lingstics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstncies acadmiques i socials i constitueix una competncia imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interactuar amb el mn. s una competncia de totes i cadascuna de les matries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessriament lexpressi oral i escrita com a instrument per comunicar la informaci i per transformar aquesta informaci en coneixements cada cop ms complexos. Aquesta competncia suposa que al final del batxillerat lalumnat sap relacionar-se amb els altres en catal i castell --i almenys tamb en una llengua estrangera-- oralment, per escrit i tamb a travs de ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicaci no verbal i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Posseir la competncia comunicativa significa ser capa de mobilitzar totes les capacitats dexpressi quan cal en els diversos contextos acadmics i socials. En algunes circumstncies caldr expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en daltres, convindr expressar correctament emocions i sentiments. La competncia comunicativa implica tamb una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments. La competncia comunicativa, a ms, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competncies generals com la personal i interpersonal, la competncia en el coneixement i interacci amb el mn i la competncia en la gesti i el tractament de la informaci, ats que amb la comunicaci es relacionen les accions de cercar i gestionar la informaci, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el mn i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis. Per b que hi ha diversos llenguatges (plstics, musicals, corporals, etc.), tots els aprenentatges precisen, en un grau o en un altre, de la comunicaci oral i escrita. Totes les matries del currculum sense excepcions utilitzen lexpressi oral i escrita com a instrument de comunicaci i com a mitj imprescindible per a la descripci, lexplicaci, la justificaci, la interpretaci i largumentaci dels coneixements especfics de cada disciplina. La llengua tamb resulta imprescindible per a lorganitzaci i autoregulaci del propi pensament com per a la gesti de les prpies emocions i conducta. La competncia comunicativa possibilita el dileg i la interacci adequada amb daltres persones i facilita laproximaci a daltres cultures. s un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats daprenentatge, en les quals t un paper fonamental lexpressi oral. A travs de lestudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut especfic de cada aprenentatge. El dileg s un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup. Aprendre a comunicar abasta ls dels registres lingstics i tamb dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicaci, tant des de la vessant de proporcionar eines a lalumnat per de codificar-los, com de disposar deines per comunicar deforma creativa i personal els resultats duna recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica tamb una formaci en cultura audiovisual que permeti que lalumnat complementi la comunicaci lingstica amb altres estratgies comunicatives no lingstiques, que requereixin la mobilitzaci de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics en la seva vessant comunicativa i dexpressi didees, experincies i sentiments. En sntesi, el desenvolupament de la competncia comunicativa suposa el diferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples suports i amb el complement, quan calgui, daltres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. Competncia en gesti i tractament de la informaci La competncia en gesti i tractament de la informaci s el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en lmbit acadmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competncia important per obtenir coneixements tils o, en la seva prctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autnom en els processos daprenentatge al llarg de la vida. Aquesta competncia inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer s de les biblioteques tradicionals o electrniques, incloent-hi les destreses de cerca dinformaci a les xarxes de tota mena (Internet i intranets).Tamb contempla la capacitat de valorar si la informaci obtinguda s pertinent dacord amb les preguntes formulades o en funci dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement. En el batxillerat les activitats centrals per a ladquisici daquesta competncia sn les que es desenvolupen duna manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matria i en tota mena de treballs acadmics autnoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitj del treball de recerca. Tot i que analticament s una competncia clarament distingible de les altres, es relaciona deforma directa amb la competncia en recerca i amb la competncia digital, atenent al lligam entre laccs, la gesti i la difusi de la informaci i les TIC. Existeixen dos nivells en ladquisici daquesta competncia, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: duna banda, el maneig de la informaci i, de laltra, la gesti daquesta informaci per tal de generar coneixement. Pel que fa al maneig de la informaci, cal destacar, en primer lloc, la necessitat de construir acadmicament cada matria a travs de les activitats daprenentatge prpies que integren la capacitat 8

dinterpretar la demanda per tal de decidir quina mena dinformaci cal cercar o b de definir de manera clara quin s el problema a resoldre per tal dindagar-ne la soluci. Caldr, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genrics adequats seguint els segents passos: identificar i localitzar la informaci, seleccionar la que s directament rellevant i necessria per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat. En relaci amb la gesti de la informaci obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats densenyament i aprenentatge de totes les matries han de contemplar de manera comuna la construcci duna seqncia clara per tal de permetre que lalumnat assoleixi les capacitats dordenar i classificar la informaci, tant a travs dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informaci obtinguda aplicant les tcniques i els conceptes que caracteritzen cada font i lepistemologia prpia de cada matria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a travs dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competncia es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competncies comunicativa, digital i en recerca i sadquireix en el marc de totes les matries i, duna manera especial, en el treball de recerca. Aquesta competncia fa possible que lalumnat prengui conscincia de la dimensi tica en el maneig i s de la informaci, s a dir, de conixer la forma adequada de respectar els drets dautoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i ls tic de la informaci obtinguda. Competncia digital Lalfabetitzaci digital constitueix avui una necessitat de primer ordre. El seu dficit o absncia contribueix a lempobriment de les possibilitats personals tant en el mn acadmic en el qual el coneixement digital ja resulta prcticament imprescindiblecom en el personal i, sobretot, en el laboral. En lanomenada societat del coneixement, la ignorncia digital pot provocar situacions de marginaci i dinjustcia social. La competncia digital s la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de carcter acadmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements terics i prctics bsics de la societat de la informaci, de la seva cultura i dels seus productes, aix com de les bones prctiques del seu entorn. Per al desenvolupament daquesta competncia digital cal que les activitats daprenentatge de les diverses matries del batxillerat utilitzin i actualitzin els aspectes bsics de les eines tecnolgiques, el tractament de la informaci i les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competncia cal disposar de capacitat i recursos tecnolgics i utilitzar-los en el tractament i la gesti de la informaci. A ms de ls individual actiu o passiu de les eines telemtiques dins o fora de laula, cal introduir-se i potenciar els entorns no presencials de la comunicaci digital. Aquestes noves eines possibiliten, a ms, la comunicaci personal i tamb la interacci i la cooperaci. A travs de les activitats daprenentatge de les diverses matries del batxillerat, conv iniciar la creaci de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones prctiques i de conductes tiques en el seu s. En lhoritz duna alfabetitzaci digital bsica i coherent, aquesta competncia pressuposa orientar els esforos daprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisici, tant en ls estrictament operacional (obtenir informaci i comunicar-la) com tamb en una utilitzaci productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competncia cal que sigui operacional i funcional. Competncia en recerca Sentn per competncia en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mtode lgic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no sha solucionat en el nivell i en lmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. Aquesta competncia implica la construcci, dins de lepistemologia de cada matria del batxillerat, de la capacitat delegir amb criteri propi, dimaginar projectes i deportar endavant les accions necessries per desenvolupar les opcions i plans en el marc dels projectes individuals o collectius amb responsabilitat, rigor i perseverana. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb ls de les tcniques adequades comporta un grau dautonomia que sadquireix dins el marc de letapa del batxillerat i amb lorientaci i guia del professorat. 9

La competncia en recerca est ntimament relacionada amb les competncies comunicatives i de tractament i gesti de la informaci, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i lesperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreuren conclusions. Al llarg del batxillerat lalumnat ha de desenvolupar la competncia de recerca i ha de ser capa dexercir-la en les diferents matries del currculum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca -- formulaci dhiptesis o dobjectius, tractament de la informaci obtinguda, argumentaci i interpretaci, redacci de conclusions en funci de la hiptesi i els objectius i exposici oral o escrita de resultatssiguin presents i sexercitin des de les diferents matries. A banda de les activitats daprenentatge de cada matria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, s prescriptiu al batxillerat la realitzaci dun treball de recerca, que esdev un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultniament saprn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituts a ms de la facultat de formular-se preguntes, hiptesis i objectius i de determinar el mtode a seguir per la realitzaci de treballs de camp o experimentals, la recopilaci i selecci de la informaci pertinent, lavaluaci dels resultats, lajustament dels processos i les metodologies, si escau, i lelaboraci i comunicaci del treball final amb el contingut i la forma adients. La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sin a saber-los formular clarament i aplicar un mtode per respondrels i comunicar la investigaci feta encara que els resultats finals siguin reduts o parcials. Les virtuts educatives de lesfor que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats daprenentatge que sen deriven si el procs es fa adequadament sn dun valor indiscutible per consolidar de manera coherent lesperit diniciativa i lautonomia de laprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competncia que desenvolupa resulten particularment tils per determinar si lestudiant ha aprs a treballar de forma autnoma, una de les finalitats educatives ms importants daquesta etapa educativa. Competncia personal i interpersonal La competncia personal i interpersonal s la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, duna banda, lautoconeixement i el coneixement dels altres i, de laltra, treballar en entorns collaboratius. El desenvolupament de la competncia personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepci de leducaci per a tota la vida, ja que en el mn davui les persones han dadquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns daprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar dhabilitats dialgiques i de mediaci i, finalment, han dexercir la ciutadania activa, s a dir, actuar amb comproms per millorar lentorn des de la seva acci individual. Es tracta duna competncia que es relaciona de forma significativa amb la competncia comunicativa i tamb amb la competncia de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de lalumnat per treballar de forma autnoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensi tica de la resta de competncies: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats ms justes i equitatives. Aquesta competncia sadquireix en el marc de totes les matries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre. La competncia personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitj de les activitats daprenentatge de cada matria que ajuden ms a cultivar la intelligncia emocional, s a dir, lautoconeixement, la comprensi dels propis sentiments, lhabilitat de reflexionar sobre les prpies experincies i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Aix, les activitats com escriure dietaris sobre el propi procs daprenentatge, distingint el que sentn i all que queda confs en constitueixen un exemple. Aquesta competncia s imprescindible per a desenvolupar la capacitat dautoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumirne els riscos i per adquirir un esperit de superaci. En segon lloc, es construeix a travs daquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en com, la capacitat assertiva i dialgica, la mediaci en la resoluci pacfica de conflictes, lacceptaci de la diferncia i de la diversitat cultural i la capacitat descoltar i daprendre dels altres a travs dactivitats daprenentatge i davaluaci que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos. Atesa la transversalitat daquesta competncia, cal des de totes les matries i activitats del centre crear entorns daprenentatge que propicin la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant 10

el propi procs daprenentatge, adquirir les eines per intervenir de forma dinmica i activa en entorns collaboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conixer les fites a assolir i validar en conseqncia el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivaci per aprendre ms. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn Aquesta competncia general est relacionada amb les diferents rees de coneixement, ja que contempla aquells sabers que es consideren bsics de cada camp destudi, matria o grup de matries i que es vehiculen, en gran part, per mitj de fets i conceptes, per tamb de bases metodolgiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins daquests coneixements (conceptuals, metodolgics o actitudinals) sn veritablement competencials, caldr veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensi integral i integrada del mn natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resoluci de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges ms eficaos per donar resposta a les situacions, independentment de quina disciplina provinguin. Aquesta competncia mobilitza diferents sabers escolars, referits, duna banda, al mn fsic i a la interacci entre les persones i la naturalesa; i de laltra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensi i interacci amb la societat i el mn on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap ala seva millora. En la dimensi dinteracci amb el mn fsic aquesta competncia ha de permetre que lalumnat aprengui a utilitzar responsablement els recursos dins duna conscincia de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hbits racionals de consumi de gesti de la salut individual i collectiva. Tamb li ha de servir per comprendre fenmens de caire espacial, essent conscient de la incidncia de lactivitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir la capacitat dintegrar conceptes i principis bsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producci, tecnologia, cincia, consum, salut...) i per aplicar el marc teric en la resoluci de problemtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del mn laboral o de contextos ms globals. Aquesta competncia, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crtic en lobservaci de la realitat, contrastar la informaci de lmbit disciplinari amb informacions daltres contextos, valorar la diferncia entre el coneixement cientfic i altres formes de coneixement, sense oblidar laplicaci i defensa de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. Pel que fa a la dimensi cultural, social i cvica, aquesta competncia ha de permetre que lalumnat comprengui crticament la realitat social que lenvolta, analitzi els problemes socials des dun punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. Tamb li ha de permetre tenir una conscincia de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball collaboratiu com a forma denriquiment personal. La percepci a travs dels sentits proporciona informaci de la realitat, a la qual sha de donar significat. Aquesta percepci depn de lexperincia acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estmuls. Cal desenvolupar entre lalumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat destmuls externs, aix com una disposici personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous camins, fent s de la llibertat delecci, de la intuci i de lexperincia o memria creadora. Aquesta motivaci s especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artstiques. El procs delaboraci duna obra dart implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes esttiques i reflexionar sobre la prpia prctica. Aquesta competncia tamb comporta la mobilitzaci de recursos tics de manera que en els valors de referncia sactu i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i doportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents collectius, es desenvolupi la conscienciaci de la pertinena social i comunitria i sapliquin els factors de cohesi social dins la diversitat. Finalment, aquesta competncia sorienta tamb a la construcci dun sistema de valors propi, dacord amb un model de societat plural, democrtica i solidria, al comproms social i tic, i a la valoraci crtica de les diferents manifestacions culturals i artstiques, evitant tota mena destereotips i prejudicis

11

CURRCULUM DE BATXILLERAT
DESCRIPCI DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Delos -Vicens Vives- per al Primer Curs de Batxillerat de la matria Grec comprn els materials segents:

1. Llibre de l'Alumne El Llibre de l'Alumne consta de 12 unitats temtiques a travs de les quals es desenvolupen els continguts del Primer Curs d'Educaci Secundria Obligatria de la matria Grec.

2. Guia de Recursos Didctics La Guia de Recursos Didctics cont les segents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:

Les Competncies bsiques. Els Objectius didctics. Els Continguts. Els Criteris d'Avaluaci.

Orientacions per a cada una de les pgines del llibre, que cont:
Les orientacions didctiques prpiament dites. Les solucions de les activitats del llibre. Diferents recursos didctics relacionats amb el contingut de la doble pgina: adreces d'Internet, recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

Diferents recursos didctics:

Activitats de Refor i d'Ampliaci, amb les solucions corresponents. Proves davaluaci inicial i final de lalumnat, tamb amb les seves solucions.

12

CURRCULUM DE BATXILLERAT
ATENCI A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Delos per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relaci amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula !'ha partit de la concepci global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenci en funci de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes Per tant" en el Projecte Curricular Delos s'ofereixen els recursos b#sics perqu$ cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estrat$gies d'ensen%ament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funci de les seves necessitats concretes& Els continguts del 'libre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. Daquesta manera, la professora o el professor podr dissenyar estratgies densenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe. (ix) mateix" en la *uia de +ecursos Did#ctics s'inclouen nombroses (ctivitats de +efor, i d'(mpliaci per cada un dels apartats dels temes que conformen el 'libre de l'alumne i de l'alumna .

13

CURRCULUM DE BATXILLERAT
OBJECTIUS DE BATXILLERAT

a.

Exercir la ciutadania democrtica, des duna perspectiva global, i adquirir una conscincia cvica responsable, inspirada en els valors de la Constituci espanyola, de lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Declaraci Universal dels Drets Humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcci duna societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar duna manera responsable i autnoma i desenvolupar el seu esperit crtic. Preveure i resoldre pacficament els conflictes personals, familiars i socials. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar crticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat. Refermar els hbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessries per a l aprofitament efica de laprenentatge i com a mitj de desenvolupament personal. Dominar, tant en la seva expressi oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana. Comprendre amb eficcia una o ms llenges estrangeres i expressar-shi amb fludesa i correcci. Usar amb solvncia i responsabilitat les tecnologies de la informaci i la comunicaci. Conixer i valorar crticament les realitats del mn contemporani, els seus antecedents histrics i els principals factors de la seva evoluci. Participar de manera solidria en el desenvolupament i la millora del seu entorn social. Accedir als coneixements cientfics i tecnolgics fonamentals i dominar les habilitats bsiques prpies de la modalitat triada. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigaci i dels mtodes cientfics. Conixer i valorar de manera crtica la contribuci de la cincia i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, aix com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient. Refermar lesperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiana en un mateix i sentit crtic. Desenvolupar la sensibilitat artstica i literria, aix com el criteri esttic, com a fonts de formaci i enriquiment cultural.

b.

c.

d. e. f. g. h.

i. j.

k. l.

m. Utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social. n. Refermar actituds de respecte i prevenci en lmbit de la seguretat viria.

14

GREC
COMPETNCIES BSIQUES

Competncies especfiques de la matria Les competncies que desenvolupa la matria de grec sn la competncia lingstica, la competncia artstica i cultural i la competncia social i ciutadana. Els coneixements dels mecanismes lingstics duna llengua clssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competncia lingstica, a la reflexi sobre els elements i estructures lingstiques del grec i de totes les llenges, tant de les que lalumne/a coneix com de les que pot adquirir en un futur proper en un context social i mundial en qu la interconnexi lingstica i cultural t un paper cada vegada ms rellevant. El coneixement de la llengua i la cultura de Grcia contribueix a la comprensi de la realitat lingstica i a la correcci de les tcniques de comunicaci oral i escrita de les llenges vehiculars i de les llenges estrangeres pel fet dajudar a precisar ls del lxic del llenguatge culte (tcnic, cientfic, artstic, literari, filosfic, etc.), ja que en totes les llenges del mn occidental el llenguatge culte est format majoritriament per mots dorigen hellnic. Pel que fa a la competncia cultural i artstica, els continguts de la matria fomenten lactitud crtica davant dels fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del mn grec, en la seva major part, s fruit de la revisi i de la indagaci constants. I s que els assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la reformulaci de les experincies culturals i artstiques, ja que han estat i sn encara el punt de partena de recreacions en els camps ms variats. La cultura grega tamb aporta un seguit de referncies culturals que han estat considerades modliques, s a dir, clssiques. A ms a ms, lafany de superaci constitueix un estmul al foment de la recerca en tots els mbits del saber. Per aix val la pena posar en relleu que un dels trets ms caracterstics de la cultura hellnica, com la paidia i la philantropia, tradudes ms tard en la humanitas ciceroniana, sn el punt de partena de tot all que anomenem humanitat i humanisme. La matria tamb desenvolupa la competncia social i ciutadana, en tant que la cultura hellnica ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat dintegrar coneixements de diversa procedncia i de reformular-los de manera que ha collaborat decisivament en el desenvolupament de la civilitzaci de la humanitat tant en el passat com en lactualitat. Cal tenir present que el mn grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerncia i de respecte envers persones de diferent manera de pensar, de diversa procedncia, en el foment de perseverana en lesfor, per tal de progressar en el coneixement i en la convivncia, i de participaci en les tasques cooperatives que fomenten la interacci amb els altres. Contribuci de la matria a les competncies generals del batxillerat Lestudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix al desenvolupament de les competncies genriques del batxillerat. Aquesta matria ofereix la possibilitat denriquir i daprofundir en la competncia comunicativa de lalumnat, ja que afavoreix ladquisici del lxic tcnic, cientfic i artstic, com a totes les llenges de cultura, duna manera conscient i reflexiva. Daltra banda, lestructura flexiva daquesta llengua clssica convida a la reflexi lingstica en la interpretaci de testimonis escrits en grec, en la comparaci de fets lingstics entre el grec i la llengua vehicular i en la recerca dequivalncies per tal dexpressar en la llengua prpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidaci de lestructuraci mental i a lafermament de les competncies comunicativa, oral i escrita. Tamb el vessant cultural de la matria promou la comprensi de les grans fites artstiques, literries i socials assolides pels grecs, limpacte de les quals sobrepass els lmits geogrfics i temporals dins els quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tcnics, artstics, literaris i institucionals del mn actual. Aquest aspecte afavoreix la competncia en la gesti i el tractament de la informaci a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjanant la consulta a biblioteques, la visita a jaciments i museus i a travs del maneig de les TIC. En el context social actual, la cerca dinformaci a travs de les fonts ms diverses, ja siguin les tradicionals o les electrniques, s un fet habitual entre lalumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats que han de ser aprofitades amb la guia i orientaci del professorat per tal dobservar, cercar 15

informaci i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat. Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el mn clssic que poden incidir positivament en ladquisici de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grcia antiga. Si tenim present que lalumnat es mostra particularment receptiu en ls de les noves tecnologies, lorientaci del professorat pot ser decisiva en ladquisici de la competncia digital. Les activitats relacionades amb la interpretaci dels textos i amb el comentari lingstic i cultural contribueixen a la formaci integral de lalumnat. Per a la seva realitzaci s important crear un clima que afavoreixi la presa de decisions al moment de traduir un text i de comentar-lo, la rectificaci dels possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o ms versions publicades, la justificaci de lopci presa, etc. s probable que molts alumnes no continun estudiant grec ms endavant, per el procs daprenentatge de la llengua i la cultura de Grcia ha de ser til per a tot els qui cursin aquesta matria, de manera que faciliti lassoliment de la competncia interpersonal. Lesperit de superaci que es manifesta en la majoria dels assoliments culturals, poltiques i socials de lantiga Grcia s com un esquer que afavoreix la formaci dopinions, de pensaments, democions esttiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i a superar nous reptes i possibles dificultats que es puguin presentar. El fet de poder reflexionar sobre un passat que duna manera o altra perviu en el present, a ms dafavorir la competncia de coneixements permet la interacci en el mn amb la mirada posada en el futur. I s que lexperincia de levoluci del mn hellnic a lantiguitat constitueix un referent per a la lexibilitat, la versatilitat i ladaptabilitat a lentorn que mai no s esttic.

16

GREC
OBJECTIUS

1. 2. 3. 4. 5. 6.

Llegir, comprendre i interpretar duna manera coherent, amb lajut del diccionari, textos grecs de dificultat mitjana, preferentment en prosa tica de carcter narratiu i descriptiu. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics bsics del sistema lingstic del grec antic en la identificaci de les formes flexives i en la transformaci destructures gramaticals o de sintagmes. Reflexionar sobre els fets lingstics (morfosintctics i lxics) a partir de textos en llengua grega i establir relacions amb la llengua prpia. Reconixer ltim grec en mots de la llengua prpia simples i compostos, primitius i derivats, aplicant les normes bsiques de la transcripci i valorar-ne la pervivncia en les llenges modernes. Descriure els trets ms rellevants de carcter social, histric i cultural que caracteritzen la histria i la producci artstica de lantiga Grcia i situar-los en el temps i en el seu marc geogrfic. Comprendre textos llargs en traducci i reconixer-hi la intenci comunicativa, el protagonisme dels principals personatges, el gnere literari al qual pertany i la relaci amb alguns fets histrics, poltics i socials. Aconseguir informaci a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crtic, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informaci i la comunicaci sobre el mon clssic, i extreuren conclusions. Tenir una visi humanitzada de lentorn mitjanant el contacte amb les llenges clssiques i reconixer i valorar la pervivncia del llegat literari, artstic i cultural de Grcia en el passat i en lactualitat.

7.

8.

17

GREC I
CONTINGUTS

La llengua grega Representaci, mitjanant mapes geogrfics o conceptuals, de levoluci des de lindoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals. Identificaci de les lletres i dels signes de puntuaci usats en grec i comparaci de lalfabet grec amb labecedari llat, tot valorant els esforos que els humans han fet en lestabliment de lescriptura. Distinci de la transliteraci dun mot grec a lalfabet llat i de la seva transcripci al catal. Desenvolupament de les competncies lingstiques prpies del coneixement bsic de la flexi nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicaci en textos breus o b en sintagmes allats. Reconeixement de les formes verbals que presenten un ndex ms elevat de freqncia en la prosa narrativa (oposici present/aorist a lindicatiu, a linfinitiu i al participi) i la seva aplicaci en contextos breus o alladament. Identificaci duna forma nominal o verbal que morfolgicament discrepa de les altres dins duna srie determinada. Transformaci del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justificaci dels canvis efectuats. Valoraci de la funci sintctica de cada element de la frase tenint en compte les caracterstiques morfolgiques i la seva integraci en sintagmes. Identificaci i interpretaci de les partcules ds ms freqent. Els textos dels autors grecs i la seva interpretaci Desenvolupament de les competncies lingstiques en la llengua prpia per poder interpretar frases o textos breus en llengua grega. Interpretaci de textos narratius originals de prosa tica i circumstancialment en koin, analitzant implcitament i explcita, si cal, els diversos elements que conformen les frases dels textos proposats. Aplicaci de les tcniques de traducci i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels petits textos que es treballen. Cerca, anlisi i contrast dinformaci sobre la histria, la literatura i la cultura de Grcia, aconseguides mitjanant el suport de les TIC. El lxic grec i la seva vigncia en la terminologia de les llenges modernes Aprenentatge del lxic grec bsic. Localitzaci en un lxic dels mots que formen part dun text que hom proposa dinterpretar i traduir. Reconeixement, dins una srie, dun mot que pel seu significat saparta dels altres que pertanyen a un mateix camp semntic. Provisi duna paraula que duna manera o altra sha treballat, la qual t el significat gaireb sinnim o b antnim duna altra. Distinci dels prefixos en els mots compostos i identificaci de la paraula simple corresponent, aix com la diferenciaci dels sufixos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva. Valoraci dels factors que han perms que els mots grecs han perviscut i han esdevingut universals en les paraules pertanyents al llenguatge tcnic cientfic i artstic de totes les llenges de cultura. La idiosincrsia dels grecs i el seu llegat Localitzaci daccidents geogrics, regions i ciutats importants dins lmbit del mn grec a lantiguitat.

18

Lectura i interpretaci de mapes, de plnols i imatges corresponents a escenaris histrics, a edificacions de carcter religis, poltic i privat de lantiga Grcia. Identificaci de les causes dels principals conflictes que esclataren a lantiga Grcia. Localitzaci en mapes geogrfics dels principals escenaris bllics dels conflictes ms importants de la histria de lantiga Grcia. Establiment de les causes geogrfiques que van propiciar laparici de la polis amb identitat i personalitat prpies. Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes socials i histriques que els van propiciar. Valoraci de la transcendncia que ha tingut en el mn el cam escollit per Atenes en la implantaci dinstitucions democrtiques. Caracteritzaci dalguns fets de la vida quotidiana i dalguns esports dels grecs a lantiguitat. Caracteritzaci dels trets que conformen la religi grega i reconeixement de les principals detats tenint en compte els seus atributs. Identificaci dalgunes produccions artstiques antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega. Establiment de la genealogia dels principals dus tenint en compte la informaci extreta dalgunes obres dautors grecs. Identificaci dels principals gneres literaris a travs de la lectura dobres o de fragments en traducci. Valoraci crtica dels assoliments poltics, socials, artstics i literaris de la Grcia antiga. Connexi amb altres matries Llat Una part dels objectius sn comuns i parallels. Llengua i literatura i totes les matries de literatura Precisi en ls del vocabulari de carcter cientfic, tcnic i artstic grcies a les activitats que fomenten lestudi de letimologia. Reproducci acurada en la llengua prpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar. Foment de la lectura dobres literries senceres o de fragments extensos, si es tracta dobres gaire llargues. Valoraci de la diversitat lingstica. Filosofia i ciutadania Delimitaci exacta dels termes filosfics encunyats a lantiga Grcia. Tolerncia envers les diverses maneres de pensar. Valoraci de laportaci del pensament filosfic i poltic en la civilitzaci occidental. Histria i histria de lart Anlisi del funcionament de les institucions democrtiques que es crearen a Grcia i foren el model de les actuals. Reconeixement dels diversos perodes de la histria de Grcia i de les creacions artstiques que hi tingueren lloc. Valoraci de les manifestacions artstiques i de la seva pervivncia al llarg de totes les poques ins a lactualitat, tot valorant el patrimoni histric i artstic de lentorn proper o lluny. Matemtiques Representaci grfica de les seqncies del temps histric. Valoraci de la importncia de les primeres aportacions matemtiques i cientfiques en general dels grecs. 19

PROJECTE DELOS
SEQENCIACI DE CONTINGUTS

1. 2.

De lindoeuropeu al grec Lindoeuropeu El grec i els seus dialectes Lalfabet grec Caracterstiques del grec com a llengua flexiva

La mitologia grega Els mites a Grcia Text: Els fills de Cronos El nominatiu sigular Lacusativo singular Text: Competncies dels olmpics El datiu singular El present dindicatiu Text: Prometeu, benefactor del gnere hum El genitiu singular El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci dels esperits grecs

3.

La geografia de Grcia. La vida quotidiana dels grecs Geografia de Grcia Text: Delos i Esparta El nominatiu plural El present dels verbs contractes El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci catalana de les consonants aspirades gregues La jornada dun ciutad dAtenes Lindumentria grega Etapes histriques de Grcia. La cermica grega Grans etapes de la histria de Grcia Text: Situaci de Creta i la talassocracia minoica Lacusatiu plural El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci i la transliteraci La cermica grega Lpica i la lrica. La colonitzaci grega a Occident Lpica i la lrica Text: Lobra dHomer El genitiu plural Text: Odisseu i les sirenes Limperfect Introducci a les preposicions Text: Retorn de Troia, arribada dels doris i colonitzaci El datiu plural La colonitzaci grega a Occident: Emprion El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci dels diftongs grecs ai i oi La sensibilitat artstica dels grecs

4.

5.

6. 20

 7.

Inicis de lart a Grcia Caracterstiques del temple grec Lescultura grega Pervivncia dels models de larquitectura i de lescultura clssiques Text: Descripci de lescultura de Zeus dOlmpia El gnere neutre El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci dels diftongs grecs ei i ou

Esparta. El teatre grec La vida a Esparta Text: Costums dels espartans Linfinitiu de present Text: Licurg Laorist sigmtic Laorist temtic El pas del grec al catal a travs del llat: la transcripci dels noms el nominatiu dels quals acaba en wu El teatre grec Les competicions atltiques. La ciutat dAtenes Jocs Olmpics Text: Celebraci dunes competicions atltiques Larticle i el relatiu simple i el compost Linterrogatiu i lindefinit Els pronoms personals El demostratiu-intensiu au;tov" El pronom reflexiu El pronom recproc Els possessius Text: Exercicis gimnstics com a entrenament efica per a les tropes Laorist atemtic El pas de les oclusives indoeuropees al grec, al llat i a langls La ciutat dAtenes Cam cap a la democrcia La democrcia atenesa Text: Reformes de Sol Els demostratius Laorist passiu Text: Pisstrat i els Pisistrtides El participi atributiu (amb article) El participi apositiu (sense article) El participi absolut El pas del grec al catal a travs del llat: laccentuaci catalana dels noms grecollatins (1) Les reformes de Clstenes i Efialtes

8.

9.

10. Esplendor dAtenes El segle V Les guerres mdiques Text: Semblana de Scrates El futur actiu i el mitj El futur passiu 21

 El pas del grec al catal a travs del llat: laccentuaci catalana dels noms grecollatins (2) Lpoca de Pricles La guerra del Peloponns 11. El pensament grec La filosofia grega Text: Els sofistes El subjuntiu Text: Qu s un sofista? Loptatiu Text: Saviesa de Scrates El perfet El pas del catal al grec a travs del llat: laccentuaci catalana dels noms grecollatins (3) La historiografia Loratria La faula 12. poca hellenstica i poca romana Lpoca hellenstica Text: Alexandre, cap de lexpedici contra els perses El comparatiu El superlatiu El vocatiu Limperatiu El participi predicatiu Els estrats dels hellenismes La literatura del Nou Testament La novella La cincia grega

22

GREC I
CRITERIS DAVALUACI

1. 2.

Identificar les caracterstiques bsiques que defineixen els conceptes de llenges indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteraci i transcripci dalgunes paraules, identificar el mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la flexi nominal dels qui pertanyen a la flexi verbal. Aplicar els coneixements morfosintctics i lxics en la transformaci destructures gramaticals o dunitats lingstiques. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa tica de carcter narratiu i descriptiu. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega duna manera implcita, i explcita quan es cregui oport. Emprar el lxic grec en lestabliment de relacions, equivalncies i oposicions semntiques. Reconixer ltim grec en mots de la llengua prpia simples i compostos, primitius i derivats. Descriure els trets ms rellevants de carcter social, histric i cultural que caracteritzen la histria i la producci artstica de lantiga Grcia i situar-los en el temps i en el seu marc geogrfic. Cercar informaci per comprendre i ampliar els coneixements sobre lantiga Grcia en les diverses fonts, incloses les TIC.

3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el mn clssic, aplicant les tcniques danlisi, sntesi i comentari, i cercant informaci en museus o jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions destudiosos, informacions extretes per mitj de ls de les TIC, etc.

23