EL PALAU DE BUCKINGHAM

El Palau de Buckingham s la residncia oficial de la reina Elisabet II del Regne Unit a Londres. A ms a ms, s el principal espai on es desenvolupen les activitats oficials de la Famlia reial britnica entre les quals destaquen les obligacions d'estat. El Palau s'ha convertit en una de les principals atraccions turstiques de la capital britnica. Les Cambres d'Estats sn el nucli principal de la zona oficial i de treball del Palau. Emprades habitualment per la Reina i altres membres de la Famlia reial s'utilitzen com a despatxes i cambres de recepcions. A ms a ms de ser la residncia de setmana de la reina i del duc d'Edimburg, el palau s el lloc de treball de 450 persones. Cada any prop de 50 000 persones sn rebudes en recepcions, audincies i banquets. El pati s utilitzat en el moment del relleu de la gurdia, una cerimnia que s'ha convertit en una atracci turstica (tots els dies a l'estiu, cada dos dies a l'hivern). Originalment conegut com a Buckingham House, l'emplaament de l'actual Palau era ocupat per dependncies municipals construdes pel duc de Buckingham l'any 1703 i adquirides pel rei Jordi III del Regne Unit l'any 1762. Al llarg dels setanta-cinc anys posteriors a la compra per part del monarca angls es proced a una intensa activitat de reforma i sobretot d'engrandiment de l'edifici primitiu. Les obres foren dirigides pels arquitectes John Nash i Edward Blore. No fou fins l'any 1837 que esdevingu la principal residncia del sobir angls a Londres, essent la reina Victria I del Regne Unit la primera sobirana a establir-s'hi definitivament. Al llarg del segle XIX i del segle XX es conclogueren un seguit de construccions extres al voltant del Palau, tals com el The Mall, el Marble Arch o el Memorial Victria. La faana principal del Palau fou reformada l'any 1913 essent l'actual imatge palatina. La decoraci interior s de l'poca del regnat dels Hannover, segle XVIII i inici del segle XIX. Posteriorment, en el regnat del rei Eduard VII del Regne Unit es redecoraren algunes sales en estil belle-epoque. Els jardins del Palau sn els jardins privats ms grans de Londres i foren dissenyats per William Townsend Ailton. El llac artificial fou creat l'any 1828 essent provet per l'aigua dels llacs de Hyde Park. A part de ser la residncia de la reina i de Felip de Grcia (duc d'Edimburg), el palau s el lloc de treball de 450 persones. Cada any, unes 50 mil persones sn rebudes en les festes de jardins, recepcions, audincies i banquets. A Buckingham tamb es porta a terme el canvi de gurdia, una cerimnia diria a l'estiu i cada certs dies a l'hivern. El 2003, en ocasi del 50 aniversari del regnat d'Elisabet II del Regne Unit, milers de britnics van ser convidats a un concert de pop i de msica clssica als jardins del palau. En ambds, es va oferir xampany i un pcnic. L'obertura estival dels salons nobles del palau al pblic va suposar un gran canvi respecte als anys 90. Els diners recaptats de les entrades es va utilitzar en un primer moment per a la reconstrucci del Castell de Windsor que havia cremat. Tots els estius, en els mesos d'agost i setembre s'obre l'ala occidental al pblic. Uns 200 treballadors, sobretot estudiants, s'empren en aquest temps. La ruta de l'any 2006 est sent canviada per raons de presentaci i de seguretat. Contrriament a l'opini popular, el palau no s propietat de la reina. Buckingham, Windsor i les colleccions d'art (Royal Collection) sn propietat de la naci. Les colleccions d'art poden ser visitades en determinades dates de l'any.

L'albereda (The Mall), s el cam cerimonial d'accs al palau. S'estn des de l'arc del ministeri de la marina i discorre al voltant del monument de Victria fins a accedir als terrenys del palau. El color vermells del paviment recorda a les catifes vermelles que es desplegaven en poques anteriors. Aquesta ruta s la que utilitzen les caravanes dels caps d'Estat en visita al Regne Unit i tamb per la famlia reial en celebracions d'Estat com l'obertura del parlament. En aquestes ocasions, les caravanes discorren a travs de l'Arc del Ministeri de la Marina i recorren el Mall que prviament ha estat tancat al trnsit, creant gaireb sempre un caos de trnsit a la ciutat. Als voltants del palau es troben els seus jardins. Sn els jardins privats ms grans de Londres. El paisatge va ser dissenyat per Capability Brown encara que ms tard seria redissenyat. El gran llac artificial es completi el 1828 i es nodreix d'aigua provinent de la Serpentine. Com el propi palau, el jard est ple d'obres d'art. Una de les ms importants s el Got de Waterloo, una gran urna creada per Napole per celebrar la seva victria anticipada, que va ser lliurada sense finalitzar el 1815 a Jorge IV. El rei va manar acabar la estan pensant posar-la a la sala Waterloo del Castell de Windsor, per el pes (15 tones) feia impossible posar-lo a un edifici. Adjacents al jard hi ha les Cotxeres Reials, on es guarden els carruatges, incls el carruatge daurat. Aquest carruatge d'estil rococ va ser dissenyat el 1760. es va utilitzar per primera vegada en l'obertura del parlament el 1762 i noms s'usa en coronacions o aniversaris.Ara hi ha l'opci de visitar les habitacions del Palau.

EL CASTELL DE WINDSOR

El Castell de Windsor s la residncia habitada de forma interrompuda ms antiga del mn. Junt amb el Palau de Buckingham a Londres i el Palau de Holyrood a Edimburg s una de les residncies principals de la reina Elisabet II del Regne Unit. El castell es troba a la ribera del riu Tmesi a la localitat del mateix nom que el castell, Windsor. La Reina utilitza el castell com a residncia de caps de setmana i com a emplaament de recepci de caps d'estat. El castell data de l'epoca de Guillem I d'Anglaterra, dit el Conqueridor, havent exercit la majoria de reis i reines del pas una influncia directe sobre l'evoluci arquitectnica del Castell. El Castell esdev una mostra insuperable de la trajectria histrica del Regne Unit, en temps de pau s'afegien al castell noves estances i en temps de guerra el castell es fortificava. El castell iniciat durant el regnat de Guillem I d'Anglaterra l'any 1066 essent la construcci de fusta. Al llarg de l'edat mitjana l'emplaament jug un rol primordial en la defensa del pas i de la capital. Durant la Guerra civil anglesa, el castell qued parcialment destrut i al llarg del segle XVIII el seu estat de deteriorament cresqu de forma important. No fou fins el regnat del rei Guillem IV del Regne Unit que s'aprov una partida pressupostria per part del Parlament de 300.000 lliures esterlines per la reconstrucci del castell. Malgrat tot, els principals canvis es realitzaren durant el regnat de la reina Victria I del Regne Unit que establ al Castell de Windsor la seva principal residncia. L'obra del prncep consort, Albert de Saxnia-Coburg Gotha, fou essencial per la reconstrucci i la preservaci del castell. L'any 1861, Albert mor al Castell i fou all mateix on la Reina es refugi. La capella de Sant Jordi s una de les obres mestres de l'arquitectura gtica anglesa. A l'entrada de la capella hi ha un monument dedicat al organista Walter Parrat, (1841-1901) que fou molt apreciat pels reis Eduard VII i Jordi V.

EL PALAU DE WESTMINSTER

El Palau de Westminster s el lloc on es reuneixen les dues cambres del Parlament del Regne Unit (la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns). El palau, que s Patrimoni de la Humanitat nomenat per la UNESCO des de 1987, es troba situat a la riba nord del riu Tmesi, a la ciutat de Westminster, a Londres, a prop d'altres edificis governamentals en Whitehall. Tamb disposa d'altres Castells com a llocs d'inters. El palau va servir inicialment com a residncia reial, per cap monarca ha viscut en ell des del segle XVI. La major part de l'estructura actual data del segle XIX, data en qu el palau va ser reconstrut desprs d'un incendi en 1834, que va destruir la major part de l'edifici. Els arquitectes responsables de la reconstrucci del palau van ser Sir Charles Barry i Augustus Pugin. L'edifici s un exemple de l'estil neogtic. Una de les caracterstiques ms notables del palau s la torre del rellotge, una atracci turstica que hi ha la campana anomenada Big Ben,

nom assignat errniament al rellotge de la torre.

El palau cont ms de mil habitacions, sent les ms importants les corresponents als Salons de la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns. El palau tamb inclou sales de reuni, biblioteques, passadissos, menjadors, bars i gimnasos. s el lloc on es realitzen importants cerimnies d'estat, de les quals la ms important s la Cerimnia d'obertura del Parlament. El palau est molt associat amb les dues Cambres, tal com ho demostra l's de la paraula "Westminster" per referir-se al "Parlament". Les oficines dels parlamentaris es troben en edificis propers, com ara la Casa Portcullis i els edificis Norman Shaw.

Big Ben s el nom amb qu es coneix a la Gran campana de Westminster, la campana ms gran de les que es troben a la Torre del Rellotge que formen part del Gran Rellotge de Westminster del Palau de Westminster i a causa de la jubilaci de la Reina Isabel II, la torre es dir Elizabeth Tower, situat a la ciutat de Londres. Encara que aquest nom li correspon a la gran campana, popularment tamb s'aplica al conjunt de la Torre del Rellotge. La torre es troba a la cantonada nord-oest de l'edifici que acull la seu de les dues cambres del Parlament Britnic. El Big Ben va ser construt l'any 1858. Es creu que rep el nom en honor al primer encarregat de la construcci, Benjamin Hall, o potser per homenatjar el boxejador Ben Caunt, molt popular el 1858, any en qu la campana va fondre's.
El cos de la torre (61 m d'altura) consisteix en un enrajolat amb revestiment de pedra, els 35 metres restants els formen la agulla de ferro fos amb qu es corona la torre. La torre est assentada sobre una base de 15 metres de costat. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alada. A causa de les condicions del sl on s'assenta la construcci, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest, uns 220 mm l'any.

LABADIA DE WESTMINSTER
L'abadia de Westminster s l'esglsia ms coneguda de Londres. La seva construcci va comenar durant el segle XIII, sota el mandat d'Enric III. s el lloc de sepultura de la majoria dels reis i reines d'Anglaterra, aix com de diverses celebritats. El rac dels poetes honora als escriptors del regne. La quasi totalitat de les coronacions dels monarques anglesos han tingut lloc en aquesta abadia. El verdader nom de l'abadia s esglsia collegiata de Sant Pere. El seu nom que significa abadia de l'oest, venia del fet que se situava a l'oest de la City (en oposici a Eastminster, monestir cistercenc que es trobava a l'est, ms enll de la torre de Londres). s classificada com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1987. El rac dels poetes, situat a l'ala sud del creuer, presenta monuments a la glria dels principals escriptors del regne com Lewis, Chaucer, Cooleridge, Dickens, Shakespeare o Pope. El rac dels homes d'Estat presenta plaques commemoratives a la glria dels principals homes d'Estat del regne com Clement Attlee, Churchill o Peel. I al rac dels inventors hi trobem plaques commemoratives a la glria dels principals inventors del regne: Joule, Stephenson o Watt. Tamb hi ha les tombes, entre d'altres, de: Charles Darwin, Isaac Newton, Charles Dickens, George Frideric Handel, Laurence Olivier, Ernest Rutherford, Lord Byron.

SAINT PAULS CATHEDRAL

La catedral de Saint Paul (en angls Saint Paul's Cathedral) a Londres va ser construda entre 1676 i 1710 sota la direcci de l'arquitecte Christopher Wren i sobre les runes d'una antiga catedral medieval de menor envergadura cremada en el gran incendi de 1666. s un de les poques edificacions de la zona que va sobreviure a la Segona guerra mundial i ha sigut escenari d'esdeveniments com el casament del prncep Carles amb la princesa Diana. La catedral tamb destaca per la seva cpula, la major del mn desprs de la de la Baslica de Sant Pere a Roma. Es poden observar de ms prop els seus frescs pujant 530 esglaons, i desprs sortir de la cpula i aprofitar d'una bona vista panormica de la ciutat. La catedral ha viscut esdeveniments com la cerimnia de matrimonis reials i els funerals d'herois nacionals com Winston Churchill i Horatio Nelson, enterrat a la cripta, juntament amb Wellington, Lawrence d'Arbia, o el pintor Edwin Landseer i l'arquitecte Christopher Wren. Catedral anglicana. Els cristians anglicans i els cristians catlics es diferencien noms en qui t lautoritat de la comunitat. Mentre que en la esglsia catlica lautoritat la t el Sant Pare, bisbe de Roma, els anglicans tenen ms llibertat dacci com a individus i en les seves dicesis i esglsies, depenent noms dun Arquebisbe. Ambdues esglsies administren tots els sagraments i es basen amb la Bblia i els Dos Testaments.

LA TORRE DE LONDRES
Construda sota el regnat de Guillem I, la Torre de Londres s una enorme fortificaci que ha funcionat al llarg de la seva historia com a residencia reial, arsenal, fortalesa i pres. Durant ms de 900 anys fou sinnim de terror, degut a que es tractava del lloc on sempresonava a tots aquells que gosaven ofendre al rei. La majoria de presos van viure en condicions espantoses i no van sortir amb vida de la Torre. La Reina consort ANA BOLENA, va ser una de les executades a la Torre Verda. Dins la Torre de Londres shi poden veure: LES JOIES DE LA CORONA, LA TORRE BLANCA (Edifici central i ms antic), ELS CORBS (segons la llegenda si els corbs desapareixessin es desplomara la Torre i amb ella tot el regne. Amb la fi devitar tal catstrofe, un dels gurdies que guarden la Torre, el Ravenmaster, cuida dels corbs i els hi talla els extrems duna de les ales perqu no es puguin escapar), LA CAPELLA REIAL DE SAN PERE I VINCULA on es conserven les restes dels presoners ms famosos executats a la Torre.

TOWER BRIDGE
El Tower Bridge o Pont de la Torre s un pont de Londres, Anglaterra, sobre el riu Tmesi. s a prop de la Torre de Londres, que li dna nom. De vegades s'anomena Pont de Londres de manera incorrecta, ja que en realitat s el segent pont aiges amunt. El pas de vianants a gran alada no era gaire usat i es va tancar el 1910, per ara s'ha obert. Les torres i les voreres contenen una exposici de la histria del pont, incloent les mquines de vapor originals que havien mogut el pont. Les fulles del pont s'obren unes 500 vegades a l'any. Lentrada principal a lexposici del Tower Bridge est situada a la Torre Nord-oest, per la que saccedeix a lestructura icnica del pont. Al sortir del pont, seguir la lnia blava que condueix fins la Sala de Mquines Victorianes, situada a lala sud del pont, al nivell del riu al carrer Shad Tames.