s ms que probable que tots tinguem

clar qu volem dir quan fem servir el mot

biblioteca, per molt que sigui polismic
i de procedncia culta. Potser si hi afegim
adjectius del tipus especialitzada, na-
cional, enciclopdica... o personal
ja no lhi tindrem tant, de clar. Ara i aqu
voldrem parlar de la biblioteca adjecti-
vada amb el terme personal, ajudar a
definir-la, reflexionar sobre la seva ac-
tualitat o decadncia, veuren el paper
al llarg de la histria i en lactualitat... i so-
bretot reivindicar-la! Sovint ho haurem
de fer noms amb pinzellades, amb intu-
cions, amb aportacions de persones molt
diferents que shi han referit en un algun
moment o que hi han reflexionat precisa-
ment perqu els ho hem demanat; sense
nim dexhaustivitat, amb lnim dobrir
un debat que gosarem dir que va iniciar,
lany 2011, el Manifest per la No-Reutilit-
zaci del Llibre Literari a les Aules i que
enguany sha tornat a fer visible amb for-
a arran de la trobada descriptors per
reivindicar la biblioteca personal i denun-
ciar el que anomenen llibres segrestats.
El collectiu impulsor del manifest ha pres
el nom dAPE (Autors i Autores en Perill
dExtinci), i en el moment descriure a-
quest article encara no podem confirmar
si la seva actuaci es concretar en un
nou manifest, en una campanya de pre-
msa o en una srie de pressions a orga-
nismes i entitats diverses perqu no afa-
voreixin la socialitzaci o reutilitzaci
dels llibres literaris.
El terme biblioteca
Al llarg dels segles, sha escrit molt sobre
biblioteques. Se nhan donat definicions di-
verses, ms o menys oficials, com la de la
norma UNE 50-113-92, sobre Conceptes b-
sics dinformaci i documentaci, que defi-
neix el terme biblioteca en dos sentits:
1. Qualsevol collecci organitzada de lli-
bres i publicacions en srie impresos, o
altres tipus de documents grfics o audio-
visuals, disponibles per a prstec o consulta.
2. Organisme, o part dun organisme, la
funci principal del qual consisteix a cons-
tituir biblioteques, fer-ne el manteniment,
actualitzar-les, i facilitar ls dels docu-
ments que necessitin els usuaris a lhora
de satisfer les se-ves necessitats dinfor-
maci, dinvestigaci, educatives o des-
barjo, comptant sempre amb personal es-
pecialitzat.
1
Per tamb se nhan donat de ms sintti-
ques i populars, com la del Diccionari de la
llengua catalana de lIEC:
2
Lloc que cont
una collecci de llibres, publicacions peri-
diques o altres documents, organitzats segons
sistemes preestablerts i destinats a servir al
pblic. Val a dir que a lentrada corresponent
hi trobem altres definicions, que ens fan ado-
nar clarament que el terme ha esdevingut
polismic, ja que tamb pot donar nom a un
moble, a una collecci de llibres o, ms mo-
dernament, a un conjunt de dades o de pro-
grames informtics, consultables per un ordi-
nador. El diccionari no parla en cap moment
de biblioteca personal, tot i que shi refereix
com de passada quan exemplifica la definici
de collecci de llibres. Tampoc no en parla
la Gran enciclopdia catalana, que s que es
refereix a les biblioteques privades, de les
quals dna alguns exemples significatius i en
destaca lauge a partir de lHumanisme.
3
No cal dir que tamb se nhan donat defi-
nicions ms ntimes, ms literries. Nhi ha
una que sempre mha cridat latenci. Jacques
Benigne Bossuet
4
latribueix als egipcis, que
segons ell anomenaven les biblioteques el
tresor dels remeis de lnima, perqu la gent
shi guaria de la ignorncia, la malaltia ms
perillosa i origen de totes les altres, com deia
ell mateix. Qui tamb en va parlar molt, de
biblioteques, va ser Jorge Luis Borges,
5
que
shi va referir aix: Siempre imagin que el
Paraso sera algun tipo de biblioteca. Teresa
Costa-Gramunt lha definida com una projec-
ci intellectual, per tamb esttica, de la
persona que la t (8 de maig de 2013). Tamb
em sembla digna desment, potser per la ironia
que la caracteritza, la definici del professor
La biblioteca personal:
una reivindicaci
Pere Mart i Bertran, escriptor
La creaci duna biblioteca personal, per als de
la generaci que ja passem dels seixanta, era un
projecte inviable per les pobres economies de lpoca
i estava en mans de latzar. De la sort de trobar-te
un mestre que et recomanava un llibre o dun parent
que ten regalava un altre. Per vaig decidir iniciar la
meva biblioteca personal, als deu o onze anys, desprs
de llegir El gegant dels aires, de Josep Maria Folch
i Torres, perqu vaig intuir que seria un llibre que
rellegiria molts cops i per tant lhavia de guardar
noms per a mi. Com un petit tresor. Desprs, de
mica en mica, en van anar venint ja molts ms La
meva biblioteca personal no ha parat de crixer des
daleshores i forma part de les meves descobertes
vitals. Som inseparables. Hem crescut junts, amb una
enorme complicitat! (Josep Maria Aloy, 26
dabril de 2013)
13
A r t i c l e s
una defensa abrandada al discurs institucio-
nal de presentaci del Pla dImpuls a la Lec-
tura de la Generalitat de Catalunya:
8
Un altre
dels smptomes que ens ho demostrar [la
nostra maduresa lectora] s que haurem
adquirit el costum de la relectura, de tenir
un prestatget personal de llibres per rellegir;
altrament dit, haurem afegit a les necess-
ries biblioteques municipals, universitries
i escolars, les
necessries bi-
blioteques per-
sonals: un cos-
tum que Frana,
Alemanya o la
Gran Bretanya
ja van assolir fa
ms de cent
anys. [] Sa-
bem que un llibre s bo perqu hi tornem i el
rellegim, perqu el bon llibre no sexhaureix
en una primera lectura.
Duna altra banda, en la concepci de la
biblioteca personal lligada a la memria de
qu parla Josep-Francesc Delgado, que sem-
bla ajuntar les dues concepcions en el seu
discurs, tenim la daquells que la consideren
un element ms aviat espiritual o mental, lligat
nicament al record que tenim dels llibres
llegits, a all que la nostra memria nha re-
tingut. Com diu la bibliotecria Teresa Ma:
Limportant al meu parer sn les lectures
personals, el que llegeixes: all que tim-
pressiona, que ho recordes, que tinflueix en
la teva vida, les que queden en limaginari
Si et queden o no llibres fsics, per mi t poca
importncia (24 dabril del 2013).
Alonso Cueto, en un article titulat precisa-
ment Una biblioteca personal, diu: La ima-
ginacin de cada uno de nosotros es, en otras
palabras, equivalente a los libros que hemos
ledo y que conservamos en la memoria. Nues-
tra biblioteca es nuestra memoria secreta, el
espejo de nuestras obsesiones y traumas. [...]
Con todo esto quiero decir que la biblioteca
personal no es la que tenemos en los anaque-
les sino la que tenemos en la memoria, en la
mente y en el corazn.
9
Les biblioteques personals avui: joves
i lectura
Les biblioteques particulars o privades no
hi ha dubte que viuen un moment de despres-
tigi social fort. Queden ben lluny aquells temps
en qu lAurora
Daz-Plaja podia
escriure un llibre
especficament per
als possedors de
biblioteques parti-
culars: Tu biblio-
teca.
10
Tamb hi
queden aquells en
qu una biblioteca,
si ms no al men-
i crtic Alfred Sargatal: De la biblioteca, jo
en diria la memria collectiva. Tot i que ac-
tualment la memria (potser perqu no volem
recordar, o simplement perqu ens va ms
b de ser ignorants i dignorar) est molt
desprestigiada (5 de maig del 2013).
Avui dia, el concepte de biblioteca ha evo-
lucionat tant que fins i tot se nha qestionat
el nom: mediateca, infoteca han estat al-
guns dels proposats, ja que les biblioteques
cada vegada acullen documents ms diver-
sos o hi proporcio-
nen accs. La ma-
joria despecialis-
tes, per, continuen
defensant el terme
biblioteca per a la
instituci, ledifici
que custodia i difon
informaci de tota
mena, mentre que
recomana ls dal-
tres termes (fil-
moteca, diapote-
ca, hemeroteca,
fototeca, fono-
teca) per a les
colleccions espe-
cialitzades o que continguin noms determi-
nats tipus de documents.
La biblioteca personal
Com hem apuntat, ladjectiu personal
referit a la biblioteca s ds recent. Ja hem
comentat que els diccionaris catalans no el
recullen. S que recullen el terme biblioteca
privada, tamb anomenada biblioteca par-
ticular. Tot i que tots dos termes sovint su-
tilitzen com a sinnims, no els hi podem con-
siderar. La biblioteca privada o particular pot
tenir milers de volums, ser molt valuosa, per,
portant lexemple a lextrem, podria ser que
el propietari no nhagus llegit cap llibre. La
biblioteca personal va molt ms enll, perqu
14
A r t i c l e s
a la base del nom hi ha una relaci molt ntima,
molt personal, com anirem veient, amb els
llibres que la formen. No podem precisar, en
aquests moments, des de quan es fa servir el
terme, per s un fet que susa, tot i que no
nhem trobat cap definici, almenys acadmi-
ca. Qu entenem, doncs, quan parlem de
biblioteca personal? Ja que en tenem tan
pocs referents, hem fet una breu enquesta
entre escriptors, bibliote-
caris i professors perqu ens
en donessin lopini. En re-
produirem fragments en
aquest article. Els referents
escrits que nhem trobat i les
respostes que hem rebut
sobre el terme ens han fet
concloure que almenys hi ha
dues concepcions diferen-
ciades, tot i que coincidents en alguns aspectes
essencials (la relaci del lector amb el llibre,
la importncia dhaver-los llegit a fons, la in-
fluncia que poden haver exercit sobre nosal-
tres), pel que fa a la con-cepci del terme
biblioteca personal.
Duna banda, tenim aquells que la conce-
ben com un element necessriament material,
format per un conjunt de llibres especialment
triats, treballats, que podem rellegir sempre
que ens conv, que formen part de la nostra
formaci com a ssers humans. Un dels exem-
ples ms bonics entre els escriptors de casa
nostra el trobem en
lobra de Montserrat
Roig: No ho podem
recordar tot, per a-
questa ra ens agrada
agafar un llibre del
prestatge, tornar-lo a
magrejar, fer-hi un
cop dull, contemplar
els nostres subratllats
i comprovar, com un
consol, que no estem
tan sols com ens pen-
sem.
6
Tamb nhan
parlat en termes sem-
blants ngel Gabilon-
do o Josep-Francesc
Delgado. El primer ho ha fet amb aquestes
paraules: En realidad, no es el tamao de
una biblioteca lo que por s mismo da cuenta
de su importancia, lo que en todo caso no
carece de inters cuando centenares de lec-
tores buscan y se buscan en ella. Pero una
biblioteca personal, la que entorna algn lugar
haciendo de un es-
pacio una casa, tiene
su riqueza en su ca-
pacidad de vincularse
con la vida de quienes
la habitan. Y de ofre-
cerse como mxima
expresin de hospi-
talidad a quienes se
acercan
7
El segon en va fer
Els meus llibres sn el meu referent, la meva
histria, no puc concebre una casa sense llibres.
Mentristeixen profundament aquests nens i nenes
que fan servir el llibre a laula i lhan de tornar
immediatament. Com el got daigua, com la cadira...
Els alumnes que no compren llibres de nens no
compraran llibres dadults. Els alumnes que no tenen
biblioteca de nens no tindran biblioteca dadults.
Estem educant els nostres fills? (Maite Carranza,
28 dabril de 2013)
Si escrius literatura infantil o juvenil i ests en
contra de la reutilitzaci dels llibres dautor a les
escoles, sembla que noms miris per tu i pels teus
interessos. I no s ben b aix. Els qui escrivim esti-
mem la literatura, estimem els lectors joves i volem
que tots hi tinguin el mateix accs. Per tamb
estimem, i molt, els llibres, com uns objectes que
ens acompanyen en el nostre viatge vital. Els llibres
de quan rem petits i joves esgroguets, subratllats,
antics, amb alguna sorpresa entre els fulls for-
men part de nosaltres, parlen de nosaltres i ens
diuen com rem, i com som ara de grans. (Maria
Merc Roca, 16 de maig de 2013)
I perqu, si guardem les fotos de la nostra
vida, no guardem tamb els llibres que ens han
acompanyat i ens han enriquit lnima? Dalguna
manera acaben formant part de nosaltres ma-
teixos, dalguna manera som tamb el que hem
llegit. (Eullia Canal, 29 dabril de 2013)
No s senzill motivar infants i joves en una acti-
vitat que requereix temps i constncia, i encara menys
en un moment ple daltres possibilitats que gaireb
es promocionen soles. I perqu aix sigui possible
seria bo que tots assumssim la nostra part de res-
ponsabilitat: pares, mestres, biblioteques, llibreries,
mitjans, autors, governants No shi val carregar
tot el pes als centres educatius i mirar cap a una altra
banda, una estratgia a la qual sha recorregut massa
sovint i que pot donar certs resultats en primers
lectors, per que est condemnada a fracassar quan
arriba la durssima prova de ladolescncia (quin
inters pot tenir per a un adolescent una activitat
vinculada exclusivament a lmbit escolar?). s per
aix, per evitar una associaci llibres-escola que en
molts casos pot sentenciar a mort la lectura, que s
imprescindible que els llibres entrin a les cases dels
infants, que es colloquin als seus prestatges, que
siguin un company a qui sempre puguin recrrer
En definitiva, s imprescindible que formin part de
les seves vides. (Carles Sala, 27 dabril de 2013)
15
A r t i c l e s
1. El llibre literari o dautor no es pot convertir en un llibre de text ms, que s
el lloc on sembla abocar-nos la reutilitzaci o socialitzaci de les lectures
literries, si no volem que el lector infantil i juvenil lhi acabi veient i, doncs,
que per a ell la lectura sigui un exercici escolar ms.
2. El llibre literari ha de poder ser del lector, per compartir-lo amb la famlia,
amb els amics I tamb per poder-ne gaudir en qualsevol moment: rellegir-
lo, apuntar-hi vivncies
3. El llibre literari ha desdevenir un objecte gaireb de culte personal, que
hem de tenir a labast pels records que ens aporta, pel que ha significat a la
nostra vida s per aix que si en tenim de dedicats tenen un valor especial.
4. Si tants escriptors, crtics, professors han afirmat que som el que hem
llegit, s fonamental que inculquem a infants i joves el gust per la lectura, la
capacitat crtica i la necessitat danar formant la prpia biblioteca personal
amb aquells textos que els han emocionat, colpit
5. El llibre literari ha de ser valorat com a tal, per aix sha dinculcar als lectors
que t un preu, que no pot ser gratut, com sha fet creure aquests darrers
anys per a qualsevol producte cultural.
6. Darrere el llibre literari hi ha un creador que es mereix de ser valorat i
recompensat. Si no comprem llibres, el condemnem a no poder viure de la
seva feina: escriure.
7. La creaci de la biblioteca personal no ha destar mai renyida amb ls i
gaudi de la resta de biblioteques: la daula, lescolar, la pblica. No tot el que
llegim ens marca o ens interessa al llarg dels anys: hem de saber triar i ajudar-
los-hi.
8. Si no es fan comprar llibres als nens, dadults tampoc no en compraran, i
una indstria tan rica i important al nostre pas pot perillar. Infants i joves han
de comprendre que la cultura t un preu, i que els llibres dautor sn cultura.
9. Pares i mestres hem de predicar amb lexemple: els hem de parlar de la
nostra biblioteca personal, de per quina ra guardem tal o tal llibre, de com
hem gaudit i aprs llegint-los
10. Hem darraconar la fallcia que sha escampat que qui vol ser ecologista
ha destalviar paper i que la millor manera de fer-ho s no consumint llibres:
la producci mundial de paper destinada a llibres s mnima. Cal fer-los veure
la relaci costos-beneficis i, si cal, obrir-los les portes a les lectures digitals,
sempre que siguin legals, i no pas piratejades com passa en gaireb tot all
que s cultural al nostre pas.
jador de casa, distingia socialment. Avui dia
els llibres tenen poc valor, socialment parlant,
ms aviat fan nosa. El materialisme tamb els
ha tocat de ple. s un tema que sovint apareix
als blogs, juntament amb el del preu,
11
i shi
han referit nombrosos escriptors, professors...
Entre tota la colla no em puc estar de reproduir
comentaris que ens han fet arribar en Pep Al-
banell, en Ramon Solsona i en Joaquim Carb.
Penso, diu en Pep Albanell, que tenim
mala pea al teler. De la mateixa manera que
quan vaig comenar a anar a les escoles, fa
ms de trenta anys, hi havia una mena de
respecte cultural pel llibre i la lectura, ara el
llibre ha anat perdent punts en la consideraci
de la gent i de la societat. Llegir ja no t el
prestigi que tenia fa unes dcades. [...] El nostre
problema no s que a les escoles socialitzin
els llibres, les prescripcions escolars o que els
consells de pares no considerin important que
els alumnes vagin confegint les seves prpies
biblioteques. El nostre problema s que el llibre,
cada dia que passa ms, va esdevenint
anacrnic (12 de maig de 2013).
En Ramon Solsona ha incidit sobretot en
la relaci dels joves amb el llibre: Els joves
no tenen afici a posseir sin a utilitzar, tenen
un sentit funcional de quasi tot. No compren
discos, per paguen molta pasta per anar a
un concert, no tenen televisi per ho miren
tot per internet (30 dabril de 2013).
En Joaquim Carb, lcid i comproms so-
cialment com sempre, nha parlat aix: Penso
que avui hi ha una oferta excessiva de gaireb
tot perqu les noies i els nois sentin la necessi-
tat de guardar els llibres que llegeixen. Tot
sha tornat massa efmer, com la roba fabrica-
da a la Xina o Tailndia, feta per usar i llanar.
[] En el cas dels llibres, naturalment, es
produeixen fets contradictoris. Uns pares que
shi poden negar o rondinen molt si han de
comprar una novella per als seus fills i en
canvi els paguen una entrada per a un concert
per assistir al qual els nens acampen a len-
trada del local, dia i nit, sense anar a escola,
per ser ms a la vora dun fantasma adoles-
cent multimilionari (27 dabril de 2013).
Si la societat valora els llibres i, doncs, les
biblioteques particulars i personals daquesta
manera, no ens ha de fer gens estrany que
els joves encara els valorin menys, que cada
vegada els vegin ms com una cosa del pas-
sat. scar Borrs,
12
entrevistat per Beatriz
Tortosa, amb tota la ra del mn diu: Quan
parlem de la crisi de valors dels joves, no s
ms que un reflex de la crisi de valors de la
societat, per tant, si volem solucionar la crisi
dels joves, primer hem de crear uns nous
valors els adults, posar-los en prctica, i
noms mitjanant lexemple tindrem la credi-
bilitat suficient per traspassar-los.
13
Si volem
que els joves valorin els llibres com una eina
important de formaci, si volem que els lle-
geixin a fons, en gaudeixin i els tinguin com
a referents, hem de comenar per creurens-
ho nosaltres, per predicar amb lexemple, com
sempre deia lEmili Teixidor.
1. Traducci gaireb literal de la definici publicada al llibre de J. A. Gmez Hernndez Gestin de bi-
bliotecas. Mrcia: DM, 2002.
2. Cito de la segona edici (Barcelona, 2007), publicada per Edicions 62 i Enciclopdia Catalana.
3. No en parla ni al volum corresponent (el 3, en ledici de 1971) ni en els cinc suplements publicats
posteriorment.
4. Clergue i escriptor catlic francs nascut a Dijon lany 1627 i mort a Pars el 1704.
5. Escriptor i erudit argent nascut a Buenos Aires lany 1899 i mort a Ginebra el 1986.
6. Fragment publicat a Un pensament de sal, un pessic de pebre (Edicions 62, 1992), a la p. 231, concretament
a larticle Llibres que desapareixen, aparegut originalment a lAvui (17 de mar de 1991).
7. Fragment publicat al llibre Darse a la lectura, RBA, 2012, p. 85.
8. Pronunciat a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el dia 7 de maig de 2013.
9. Datat a labril de 2012, el podem trobar al web http://www.letraslibres.com (consultat el maig de 2013).
10. Publicat per Santillana: Madrid, 1967.
11. En pot ser un bon exemple el debat a lentorn del llibre La lectura i la vida, dEmili Teixidor, al blog de
la llibreria LEspolsada (les Franqueses del Valls): http://lespolsadallibres.blogspot.com.es/2007/10/la-
lectura-i-la-vida.html (consultat el maig de 2013).
12. scar Borrs (Flix, 1980) s professor de secundria i formador en salut emocional i entrenador o coach
dadolescents. Recentment ha publicat La frmula (Bromera, 2013).
13. Publicada a la revista LIlla, nm. 62 (primavera 2013), p. 10-11.
La reivindicaci de la biblioteca personal en un DECLEG