Tecnologia BIM

TECNOLOGIA BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC
Autor:
Eloi Coloma Pic eloicoloma@practicaintegrada.com Director: Joaquim Regot Marimn Programa: Comunicaci Visual en Arquitectura i Disseny Departament: Expressi Grfica Arquitectnica I Universitat Politcnica de Catalunya Amb el suport de la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) v.20120630 Juny de 2012
Versi Electrnica a Color: http://www.practicaintegrada.com/storage/tecnologiabim/TecnologiaBIM.pdf
Histria de les versions: v.20120630: Substituci del terme Construcci Efica per el de Construcci Eficient. v.20120112: Petites correccions ortogrfiques. v.20110520: Unificaci del terme Prototipus, el qual apareixia com a Prototip en alguns casos. Increment de la nitidesa dalgunes imatges. Sha reescrit lapartat 4.1.2. Shan corregit alguns termes del glossari i se nha afegit alguns. Altres correccions. v.20110420: Versi corregida ortogrficament seguint les observacions den Llus Villanueva. Sha afegit lhistoria de les versions. v.20101031: Versi impresa per a la lectura de la Tesi. Perfeccionament de la maquetaci. v.20090917: Versi impresa per a lavaluaci preliminar. v.20090813: Primera versi completament unificada i maquetada.
iii
RESUM
Qualsevol edifici contemporani s el resultat dun procs complex en el que intervenen mltiples actors. Promotors, arquitectes, enginyers, consultors, operaris, funcionaris de ladministraci i molts altres han de contribuir amb la seva feina a que el projecte de construcci dun immoble arribi a bon port i pugui respondre a les demandes cada cop ms exigents dels futurs usuaris. Per a poder estudiar les qestions que han datendre, creen models basats en representacions que descriuen aspectes concrets de ledifici. Cadascuna delles s independent de la resta perqu les eines que empren per a modelar-les no permeten relacionar-les, amb la qual cosa les dades amb que treballen tots els implicats acostumen a patir un cert grau dincoherncia i a descriure noms una petita part de la complexitat de ledifici. Per altra banda, la collaboraci entre les diverses parts resulta dificultosa perqu la coordinaci de la informaci que aporten sha de fer manualment. Ambdues circumstncies desemboquen en una falta de control generalitzada dels processos que generen els lliurables que fan possible la promoci, disseny, construcci i explotaci dun immoble, fet que contribueix a augmentar el risc que qualsevol operaci edificatria t per a qui hi participa. La soluci a aquest problema passa per canviar destratgia i emprar eines que permetin crear representacions paramtriques que descriguin els elements arquitectnics en funci de les caracterstiques que els defineixen des duna ptica multidisciplinar. El que es busca s modelar objectes que continguin informaci coordinada, coherent i computable al llarg de tot el cicle de vida de ledifici; des de la seva concepci al seu enderroc o reforma. Actualment, el conjunt deines, tcniques i conceptes que permeten fer realitat aquest objectiu es coneix internacionalment com BIM; acrnim de Building Information Modeling (Modelat de la Informaci de lEdifici). Es tracta duna tecnologia que porta desenvolupant-se des de fa ms de trenta anys i que actualment est eclosionant grcies a la conjunci duna srie de factors socioeconmics i tecnolgics. Malgrat tot, gran part dels avantatges de la Tecnologia BIM no es poden aprofitar si els implicats no tenen la voluntat de compartir el seu coneixement i participar en totes les fases del projecte. Amb els sistemes de contractaci actuals, en els que les fases de licitaci i legalitzaci es porten a terme desprs de les de disseny, resulta impossible que els responsables dels projectes disposin de dades sobre els condicionants que acabaran restringint les seves possibilitats. Per altra banda, els implicats en la construcci dun edifici acostumen a desconfiar dels dissenyadors perqu no disposen de tota la informaci que necessiten i perqu no poden participar en processos el resultat dels quals els ateny directament. La resposta est en una filosofia de treball anomenada Prctica Integrada o Integrated Project Delivery, la qual comena per associar el contractista i els actors que en depenen amb els dissenyadors i els seus collaboradors. Aix permet augmentar leficincia de tots els processos, aconseguir millors dissenys i reduir els riscos, cosa que acaba reportant beneficis a tots els implicats, incloent el promotor. No obstant, tota aquesta collaboraci precisa duna tecnologia instrumental adequada, que s el que precisament ofereix la Tecnologia BIM. Lobjectiu daquest treball de recerca s estudiar en profunditat els conceptes tecnolgics i filosfics de la Tecnologia BIM i avaluar la viabilitat de les seves aplicacions comercials, en especial les destinades al disseny arquitectnic, per tal de valorar la convenincia de la seva implementaci en el nostre mbit professional. Ls de Tecnologia BIM implica un canvi de mentalitat radical, ja que promou labandonament de les tcniques de representaci literal com a recurs creatiu en benefici destratgies ms properes a la programaci i a la representaci objectiva de larquitectura.
iv
AGRAMENTS
En primer lloc, vull donar les grcies a en Llus Villanueva, catedrtic del departament dExpressi Grfica de lEscola Tcnica Superior de Barcelona, i al Vicerectorat de Recerca i Innovaci de la UPC, per limpuls que han donat als meus estudis de doctorat. En lmbit acadmic, agraeixo la collaboraci dels meus collegues Andrs de Mesa, Javier Monedero i Joaquim Regot, que mhan assessorat al llarg de tot el procs i amb els que he pogut compartir tota mena dexperincies en el mn de la docncia. En el context professional, dec molt als consultors Razvan Gheorghiu, Alex Vila i Roberto Molinos i, especialment, als CAD Managers Jordi Cunill i Miquel Garca, que tan amablement han ats les meves consultes i amb els que he pogut contrastar tantes impressions. Des del punt de vista logstic, he de recordar la collaboraci de lAlbert Serra, en Jaime Franzi i en Sergi Ferrater, responsables comercials de Revit, ArchiCAD i Allplan respectivament, per la seva disposici a ajudar-me en tot el que han pogut i per compartir amb mi la seva visi del mercat del disseny arquitectnic. Tamb voldria agrair a Leandro Madrazo i Jaume Serrallonga les observacions que varen fer al redactar els informes sobre la primera versi daquest document. Finalment, no puc sino lloar la infinita pacincia de la meva dona, acostumada des de fa anys a les absncies nocturnes i a lexcs dequipatge. Un pet per a ella.
TAULA DE CONTINGUTS
Captol 1. INTRODUCCI A LA TESI .......................................................................... 13
1.1 INTRODUCCI ................................................................................................................ 15
1.1.1 CONTEXT I OBJECTIU DE LA INVESTIGACI ........................................................................................ 15 1.1.2 ESTAT DE LA QESTI. ....................................................................................................................... 19 1.1.3 ORIGINALITAT DEL TREBALL ............................................................................................................... 20 1.1.4 VINCULACI DE LAUTOR AMB EL TEMA ............................................................................................... 21
1.2 PROCEDIMENT METODOLGIC ...................................................................................... 23

1.2.1 METODOLOGIA DE TREBALL ................................................................................................................ 23 1.2.2 FONTS CONSULTADES ......................................................................................................................... 26 1.2.3 MATERIAL OBTINGUT .......................................................................................................................... 27 1.2.4 CRONOLOGIA DE LA RECERCA ............................................................................................................. 27 1.2.5 OBSOLESCNCIA DE LA TESI ............................................................................................................... 29
1.3 ESTRUCTURA DE LA TESI ................................................................................................ 31

1.3.1 ESTRUCTURA DEL CAPTOL SOBRE LA TECNOLOGIA BIM ...................................................................... 31 1.3.2 ESTRUCTURA DEL CAPTOL SOBRE EL DISSENYAR AMB BIM ................................................................. 32 1.3.3 ESTRUCTURA DELS CAPTOLS DANLISI ............................................................................................. 32 1.3.4 ESTRUCTURA DEL CAPTOL DESTUDI DE CASOS ................................................................................. 33 1.3.5 ESTRUCTURA DE CAPTOL DE CONCLUSIONS ....................................................................................... 33 1.3.6 ESTRUCTURA DE CAPTOL DANNEXES ................................................................................................. 33
Captol 2. TECNOLOGIA BIM ...................................................................................... 35

2.1 EL CONTEXT ACTUAL....................................................................................................... 37
2.1.1 LES PROBLEMTIQUES COMUNES ........................................................................................................ 37 2.1.2 LA SOLUCI DE LA PRCTICA INTEGRADA ........................................................................................... 51 2.1.3 LEXEMPLE DE LA PRODUCCI INDUSTRIAL ......................................................................................... 72
2.2 TECNOLOGIA BIM ........................................................................................................... 75

2.2.1 HISTRIA DEL TERME BIM .................................................................................................................. 75 2.2.2 CONCEPTES BSICS ............................................................................................................................ 77 2.2.3 QU SN LES APLICACIONS I EINES BIM ?........................................................................................... 79 2.2.4 BIM PARAMTRIC ................................................................................................................................ 81 2.2.5 BIM MULTIDISCIPLINAR ...................................................................................................................... 94 2.2.6 BIM MULTIVISTA ................................................................................................................................ 104 2.2.7 CONCLUSIONS ................................................................................................................................... 118
2.3 BIM DURANT EL CICLE DE VIDA DE LEDIFICI ............................................................. 119

2.3.1 PROMOCI ........................................................................................................................................ 123 2.3.2 DISSENY CONCEPTUAL ....................................................................................................................... 123 2.3.3 DISSENY DETALLAT............................................................................................................................ 127 2.3.4 DOCUMENTACI ................................................................................................................................ 132 2.3.5 LICITACI I LEGALITZACI ................................................................................................................ 135 2.3.6 EXECUCI .......................................................................................................................................... 138
vi
2.3.7 EXPLOTACI ..................................................................................................................................... 140 2.3.8 RECICLATGE ...................................................................................................................................... 141 2.3.9 CONCLUSIONS................................................................................................................................... 142
Captol 3. BIM PER AL DISENY ARQUITECTNIC .................................................... 143

3.1 DIBUIXAR, PARAMETRITZAR, OBJETIVAR ................................................................... 145
3.1.1 DE LA REPRESENTACI LITERAL A LA PARAMTRICA .......................................................................... 145 3.1.2 EL DIBUIX MANUAL VERSUS EL CAD LITERAL .................................................................................... 148 3.1.3 EL CAD LITERAL VERSUS EL CAD PARAMTRIC ................................................................................... 149 3.1.4 EL CAD PARAMTRIC VERSUS EL CAD BIM.......................................................................................... 152
3.2 BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC ....................................................................... 155

3.2.1 BIM PER AL DISSENY INTUITIU .......................................................................................................... 159 3.2.2 BIM PER AL DISSENY EMPRIC ........................................................................................................... 163 3.2.3 BIM PER AL DISSENY ANALTIC .......................................................................................................... 164 3.2.4 BIM PER AL DISSENY DESCRIPTIU ..................................................................................................... 166 3.2.5 BIM PER AL DISSENY INTEGRAT ........................................................................................................ 172 3.2.6 CONCLUSIONS................................................................................................................................... 178
3.3 IMPLEMENTAR LA TECNOLOGIA BIM ........................................................................... 181

3.3.1 MIGRAR CAP AL BIM .......................................................................................................................... 181 3.3.2 PLANIFICAR LA IMPLEMENTACI ....................................................................................................... 185 3.3.3 CONSTRUIR LEQUIP DE TREBALL ...................................................................................................... 186 3.3.4 IMPLEMENTAR EL BIM ....................................................................................................................... 191 3.3.5 AMORTITZAR LA INVERSI ................................................................................................................ 195 3.3.6 CONCLUSIONS................................................................................................................................... 200
3.4 APLICACIONS BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC................................................ 201

3.4.1 HISTRIA DE LES APLICACIONS BIM .................................................................................................. 202 3.4.2 TIPUS DAPLICACIONS BIM ................................................................................................................ 205 3.4.3 APLICACIONS BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC ......................................................................... 208 3.4.4 EINES BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC. ................................................................................... 217 3.4.5 EL FUTUR DE LES APLICACIONS BIM .................................................................................................. 223 3.4.6 CONCLUSIONS................................................................................................................................... 225
Captol 4. ANLISI DAUTODESK REVIT ARCHITECTURE 2010 ............................... 227

4.1 INTRODUCCI .............................................................................................................. 229
4.1.1 AUTODESK REVIT COM A APLICACI BIM ........................................................................................... 229 4.1.2 ENFOCAMENT DE LANLISI ............................................................................................................... 230
4.2 GESTI DEL PROJECTE ................................................................................................. 233

4.2.1 ARXIUS DE PROJECTES, DE PLANTILLES I DE FAMLIES ...................................................................... 233 4.2.2 COMPATIBILITAT AMB FORMATS ANTERIORS ..................................................................................... 233 4.2.3 NAVEGADOR DE PROJECTES .............................................................................................................. 233 4.2.4 TREBALL EN EQUIP ............................................................................................................................ 235 4.2.5 OPCIONS DE DISSENY ....................................................................................................................... 236
vii
4.2.6 GRUPS ............................................................................................................................................... 236 4.2.7 REFERNCIES EXTERNES .................................................................................................................... 237 4.2.8 FASES DE PROJECTE .......................................................................................................................... 237 4.2.9 BIM MULTIDISCIPLINAR ..................................................................................................................... 237 4.2.10 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 238
4.3 ORGANITZACI ESPACIAL ........................................................................................... 241

4.3.1 PLANS DE TREBALL ............................................................................................................................ 241 4.3.2 UNITATS ............................................................................................................................................ 242 4.3.3 INTRODUCCI DE DADES ................................................................................................................... 242 4.3.4 REFERNCIA A OBJECTES ................................................................................................................... 243 4.3.5 CONTROL POSICIONAL I DIMENSIONAL .............................................................................................. 243 4.3.6 NIVELLS DE REFERNCIA ................................................................................................................... 244 4.3.7 PLANS DE REFERNCIA ...................................................................................................................... 245 4.3.8 EIXOS DE REFERNCIA ....................................................................................................................... 246 4.3.9 LNIES DE REFERNCIA ...................................................................................................................... 246 4.3.10 RESTRICCIONS ................................................................................................................................. 247 4.3.11 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 249
4.4 VISUALITZACI ............................................................................................................ 251

4.4.1 VISTES GRFIQUES ............................................................................................................................ 251 4.4.2 CONTROL DE LA VISUALITZACI DE LES VISTES GRFIQUES .............................................................. 252 4.4.3 EINES DE MODIFICACI LOCAL .......................................................................................................... 257 4.4.4 ASSIGNACI DE MATERIALS ............................................................................................................... 260 4.4.5 TRANSFERIDOR DESTNDARDS ......................................................................................................... 260 4.4.6 VISTES DE PLANTA............................................................................................................................. 261 4.4.7 VISTES DE SECCI ............................................................................................................................. 261 4.4.8 VISTES DALAT ................................................................................................................................. 262 4.4.9 VISTES DINMIQUES .......................................................................................................................... 262 4.4.10 VISTES DE CRIDA ............................................................................................................................. 264 4.4.11 VISTES DE DELINEACI .................................................................................................................... 264 4.4.12 VISTES ALFANUMRIQUES ................................................................................................................ 265 4.4.13 PLNOLS .......................................................................................................................................... 266 4.4.14 PUBLICACI ..................................................................................................................................... 267 4.4.15 RENDERING ..................................................................................................................................... 268 4.4.16 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 268
4.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI ............................................................... 271

4.5.1 TECNOLOGIA DOBJECTES .................................................................................................................. 271 4.5.2 CONTROL PER CATEGORIES ............................................................................................................... 272 4.5.3 INTERACCI DE FAMILIES SEGONS LA SEVA CATEGORIA .................................................................... 273 4.5.4 FAMILIES DE SISTEMA, DE COMPONENT I IN-SITU.............................................................................. 273 4.5.5 FAMILIES DE REFERENCIA, AMFITRIONES, ALLOTJADES I NIADES ....................................................... 277 4.5.6 FAMLIES SEGONS LA SEVA FUNCI ................................................................................................... 280 4.5.7 FAMLIES DE MASSA .......................................................................................................................... 282 4.5.8 FAMLIES DE TERRITORI .................................................................................................................... 282 4.5.9 FAMLIES DE CAMBRA ........................................................................................................................ 283
viii
4.5.10 FAMLIES DALTRES DISCIPLINES ..................................................................................................... 284 4.4.11 IMPORTACI DOBJECTES DALTRES APLICACIONS ........................................................................... 285 4.5.12 CONNEXI AMB ALTRES APLICACIONS ............................................................................................. 286 4.5.13 CAPACITATS GEOMTRIQUES .......................................................................................................... 287 4.5.14 CAPACITATS PARAMTRIQUES ......................................................................................................... 293 4.5.15 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 297
4.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI ...................................................................................... 299

4.6.1 PUNTS FORTS ................................................................................................................................... 299 4.6.2 PUNTS DBILS ................................................................................................................................... 301 4.6.3 REVIT VERS LA COMPETNCIA ........................................................................................................... 306 4.6.4 EXPECTATIVES DE FUTUR .................................................................................................................. 306 4.6.5 CONCLUSIONS................................................................................................................................... 307
Captol 5. ANLISI DE GRAPHISOFT ARCHICAD 12 ................................................ 309

5.1 INTRODUCCI .............................................................................................................. 311
5.1.1 GRAPHISOFT ARCHICAD COM A APLICACI BIM ................................................................................. 311 5.1.2 ENFOCAMENT DE LANLISI ............................................................................................................... 312
5.2 GESTI DEL PROJECTE ................................................................................................. 315

5.2.1 ARXIUS DE PROJECTES, DE PLANTILES I DE FAMLIES ........................................................................ 315 5.2.2 COMPATIBILITAT AMB FORMATS ANTERIORS ..................................................................................... 315 5.2.3 NAVEGADOR DE PROJECTES .............................................................................................................. 316 5.2.4 TREBALL EN EQUIP ............................................................................................................................ 317 5.2.5 OPCIONS DE DISSENY ....................................................................................................................... 318 5.2.6 MDULS ............................................................................................................................................ 319 5.2.7 REFERNCIES EXTERNES ................................................................................................................... 319 5.2.8 FASES DE PROJECTE .......................................................................................................................... 319 5.2.9 BIM MULTIDISCIPLINAR .................................................................................................................... 319 5.2.10 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 320
5.3 ORGANITZACI ESPACIAL ........................................................................................... 321

5.3.1 PLANS DE TREBALL ............................................................................................................................ 321 5.3.2 UNITATS ........................................................................................................................................... 322 5.3.3 INTRODUCCI DE DADES .................................................................................................................. 322 5.3.4 REFERNCIA A OBJECTES .................................................................................................................. 323 5.3.5 CONTROL POSICIONAL I DIMENSIONAL ............................................................................................. 323 5.3.6 NIVELLS DE REFERNCIA ................................................................................................................... 324 5.3.7 PLANS DE REFERNCIA ...................................................................................................................... 325 5.3.8 REIXES ESTRUCTURALS ..................................................................................................................... 325 5.3.9 LNIES DE REFERNCIA ..................................................................................................................... 325 5.3.10 RESTRICCIONS ................................................................................................................................ 326 5.3.11 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 326
ix
5.4 VISUALITZACI ............................................................................................................ 327
5.4.1 VISTES GRFIQUES ............................................................................................................................ 327 5.4.2 CONTROL DE LA VISUALITZACI DE LES VISTES GRFIQUES .............................................................. 328 5.4.3 EINES DE MODIFICACI LOCAL .......................................................................................................... 334 5.4.4 ASSIGNACI DE MATERIALS ............................................................................................................... 336 5.4.5 GESTOR DATRIBUTS .......................................................................................................................... 338 5.4.6 VISTES DE PLANTA............................................................................................................................. 338 5.4.7 VISTES DE SECCI ............................................................................................................................. 339 5.4.8 VISTES DALAT ................................................................................................................................ 341 5.4.9 VISTES DINMIQUES .......................................................................................................................... 341 5.4.10 VISTES DE DETALL ........................................................................................................................... 342 5.4.11 VISTES DE DELINEACI .................................................................................................................... 343 5.4.12 VISTES ALFANUMRIQUES (ELEMENT SCHEDULES) ........................................................................... 343 5.4.13 LMINES .......................................................................................................................................... 344 5.4.14 PUBLICACI ..................................................................................................................................... 345 5.4.15 RENDERING ..................................................................................................................................... 346 5.4.16 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 347
5.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI ............................................................... 349

5.5.1 TECNOLOGIA DOBJECTES .................................................................................................................. 349 5.5.2 CONTROL PER CATEGORIES ............................................................................................................... 350 5.5.3 INTERACCI DE FAMILIES SEGONS LA SEVA CATEGORIA .................................................................... 352 5.5.5 FAMILIES DE REFERENCIA, AMFITRIONES ALLOTJADES I NIADES ........................................................ 358 5.5.10 FAMLIES DALTRES DISCIPLINES ..................................................................................................... 365 5.5.11 IMPORTACI DOBJECTES DALTRES APLICACIONS ............................................................................ 366 5.5.12 CONNEXI AMB ALTRES APLICACIONS .............................................................................................. 366 5.5.13 CAPACITATS GEOMTRIQUES .......................................................................................................... 366 5.5.14 CAPACITATS PARAMTRIQUES .......................................................................................................... 370 5.5.15 CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 376
5.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI....................................................................................... 379

5.6.1 PUNTS FORTS .................................................................................................................................... 379 5.6.2 PUNTS DBILS ................................................................................................................................... 383 5.6.3 ARCHICAD VERS LA COMPETNCIA ..................................................................................................... 385 5.6.4 EXPECTATIVES DE FUTUR .................................................................................................................. 386 5.6.5 CONCLUSIONS ................................................................................................................................... 386
Captol 6. ESTUDI DE CASOS .................................................................................... 389

6.1 CASOS DIMPLEMENTACI ........................................................................................... 391
6.1.1 IMPLEMENTACI AL DESPATX DE CAPELLA - GARCA .......................................................................... 391 6.1.2 IMPLEMENTACI A IDOM BARCELONA ............................................................................................... 393 6.1.3 IMPLEMENTACI A B720 ................................................................................................................... 396
x
6.2 CASOS DAPLICACI ..................................................................................................... 399
6.2.1 PROJECTE DEL CENTRE COMERCIAL HERON CITY ............................................................................... 399 6.2.2 PROJECTE DEL CENTRE DEMERGNCIES DE REUS ............................................................................. 401 6.2.3 PROJECTE DEL NOU MERCAT DELS ENCANTS DE BARCELONA ............................................................. 403
6.3 CASOS DE FORMACI ................................................................................................... 405

6.2.1 CURS EN MSTER SOBRE COMUNICACI VISUAL EN ARQUITECTURA .................................................. 405 6.2.2 CURS DE 25 HORES A LA SALLE ......................................................................................................... 406 6.2.3 CURS INTENSIU PER A PROFESSORS DE LETSAB ................................................................................ 407
Captol 7. CONCLUSIONS FINALS ............................................................................ 409

7.1 REFLEXIONS SOBRE LAPRS ....................................................................................... 411
7.1.1 CONCLUSIONS SOBRE LA TECNOLGIA BIM ......................................................................................... 411 7.1.2 CONCLUSIONS DOBRE LES ANLISIS DE LES APLICACIONS ................................................................ 414 7.1.3 CONCLUSIONS SOBRE LESTUDI DE CASOS ........................................................................................ 416
7.2 LA INSTITUCIONALITZACI DEL BIM .......................................................................... 423

7.2.1 BIM EN LA DOCNCIA REGLADA ......................................................................................................... 423 7.2.2 BIM EN ELS COLLEGIS PROFESSIONALS ............................................................................................ 429 7.2.3 BIM EN LADMINISTRACI ................................................................................................................. 429
7.3 EL FUTUR DEL BIM........................................................................................................ 431

7.3.1 DIVULGACI DE LA TECNOLOIGA BIM ................................................................................................ 431 7.3.2 VOLUNTAT DE CANVI DELS USUARIS ................................................................................................. 432 7.3.3 CASOS DXIT DOCUMENTATS A ESPANYA ......................................................................................... 432 7.3.4 NOMBRE DUSUARIS FORMATS........................................................................................................... 433 7.3.5 GENERALITZACI DE LES COMUNITATS VIRTUALS ............................................................................. 433 7.3.6 ALENTIMENT DE LACTIVITAT ECONMICA ........................................................................................ 433 7.3.7 INTERS PER LES EINES PARAMTRIQUES COM A GENERADORS FORMALS ......................................... 434 7.3.8 BIM PER A LES ADMINISTRACIONS .................................................................................................... 435 7.3.9 BIM PER ALS CONTRACTISTES ........................................................................................................... 435 7.3.10 BIM PER ALS PROMOTORS ............................................................................................................... 436 7.3.11 BIM PER ALS PROPIETARIS .............................................................................................................. 436 7.3.12 INCRUSTRACI DE LA INFORMACI ................................................................................................. 437 7.3.13 PENETRACI EN LA DOCENCIA REGLADA ......................................................................................... 438 7.3.14 LIBERALITZACI DEL SECTOR .......................................................................................................... 438 7.3.15 DESENVOUPAMENT DE LES APLICACIONS BIM .................................................................................. 439 7.3.16 DESENVOLUPAMENT D'EINES BIM .................................................................................................... 439 7.3.17 BIM I EL DDE ................................................................................................................................... 440 7.3.18 NOUS PERFILS PROFESSIONALS ....................................................................................................... 441
7.4 ALTRES VIES DE RECERCA ............................................................................................ 443

7.4.1 ESTUDIS DE CASOS ........................................................................................................................... 443 7.4.2 DISSENY SOSTENIBLE ....................................................................................................................... 443 7.4.3 ANLISI DALTRES APLICACIONS BIM ................................................................................................. 443 7.4.5 BIM PER A LA RESTA D'IMPLICATS ..................................................................................................... 445 7.4.6 SEGUIMENT DEL IFC .......................................................................................................................... 445
xi
7.4.7 DESCRIPCI DE PROCESOS DINTERCANVI CONCRETS ........................................................................ 445 7.4.8 DISSENY SEGONS PRESTACIONS ........................................................................................................ 446 7.4.9 CREACI DE FAMILIES DE REFERNCIA. ............................................................................................. 446 7.4.10 REDACCI DE GUIES DE MODELAT ................................................................................................... 446 7.4.11 EINES DE COMUNICACI MULTIDISCIPLINAR .................................................................................... 447 7.4.12 CURRICULUM PER A LA DOCNCIA DEL BIM .................................................................................... 447 7.4.13 MODELAT INTUTIU EN EL BIM ......................................................................................................... 447 7.4.14 MODELAT GENERATIU EN EL BIM ..................................................................................................... 447 7.4.15 MODELAT DIRECTE EN EL BIM .......................................................................................................... 448
7.5 EPLEG .......................................................................................................................... 451
Captol 8. ANNEXES .................................................................................................. 453

8.1 GLOSSARI ..................................................................................................................... 455 8.2 REFERNCIES ............................................................................................................... 463
8.2.1 DESENVOLUPADORS DE SOFTWARE ................................................................................................... 463 8.2.2 ORGANITZACIONS.............................................................................................................................. 465 8.2.3 REVISTES ELECTRNIQUES ................................................................................................................ 466 8.2.4 PORTALS ........................................................................................................................................... 467 8.2.5 BLOGS ............................................................................................................................................... 467 8.2.6 FRUMS ............................................................................................................................................ 468 8.2.7 MATERIAL DAPRENENTATGE IMPRS ................................................................................................. 468 8.2.8 MATERIAL DAPRENENTATGE ON-LINE ................................................................................................ 469 8.2.9 REFERNCIES ELECTRNIQUES .......................................................................................................... 473 8.2.10 LLIBRES IMPRESOS .......................................................................................................................... 486 8.2.11 CONFERNCIES ................................................................................................................................ 489 8.2.12 ARTICLES EN REVISTES IMPRESES .................................................................................................... 490 8.2.13 TESIS............................................................................................................................................... 493
8.3 NDEX ........................................................................................................................... 495
xii
Captol 1. INTRODUCCI A LA TESI
1.1 Introducci
15
1.1 INTRODUCCI
Per tal dentendre lenfocament daquest treball, cal explicar primer quin s el context en el que es desenvolupa i quines sn les raons que el motiven. 1.1.1 CONTEXT I OBJECTIU DE LA INVESTIGACI Durant els ltims deu anys, sha dut a terme la implantaci generalitzada dels sistemes de CAD a tots els despatxos darquitectura. Aquest procs, que comen ara fa uns vint-i-cinc anys, ha perms als professionals augmentar molt la seva productivitat i dur a terme dissenys que sense aquestes eines hagueren estat impossibles. Aquesta migraci des del paper a lordinador ja sha consolidat, per el nivell tecnolgic de la seva implementaci ha estat molt baix. La majoria darquitectes empren menys de la meitat de les possibilitats del programari amb el que treballen, ja que la seva formaci va ser autodidacta. Lnic que van haver de fer es aprendre a dibuixar o a modelar tridimensionalment amb aplicacions de CAD, emprant-les de manera molt similar als seus anteriors estris analgics. Quan hom dissenya, crea models de les seves idees per tal de poder desenvolupar-les. Aquests models consten de representacions ms o menys sinttiques de lobjecte destudi que descriuen diferents aspectes de ledifici que estan projectant. Amb les eines tradicionals (digitals o analgiques), aquestes representacions no estan connectades entre si, a pesar de provenir duna mateixa idea o realitat. Els alats i plantes dun edifici, per exemple, sn representacions que noms estan vinculades en la ment de seu creador o de les qui les llegeixen. Aquest sistema de treball te moltes limitacions. En primer lloc, cal generar tota la documentaci des de zero, tot generant cada representaci individualment, podent aprofitar molt poc de la informaci continguda en cada una delles per a la construcci de la resta. En segon lloc, cal transmetre manualment qualsevol canvi efectuat a ledifici a totes les seves representacions, siguin bidimensionals o tridimensionals. Per altra banda, cal adonar-se que aquest problema no s exclusiu dels professionals dedicats al disseny darquitectura, sin que s com a tots els relacionats amb el fet constructiu en general. Des del promotor al contractista, tots empren eines que han digitalitzat els seus anteriors recursos analgics, per que no han anat un pas mes enll en la gesti de la informaci que han de processar. La soluci a aquestes limitacions passa per una tecnologia que permeti projectar un edifici referint-lo a un model tridimensional, ja que, al ser sempre coherent amb s mateix, la informaci que se nextregui tamb ho ser. El problema s que hi ha molts aspectes del disseny dun edifici que sn millor abordats des de representacions simplificades i ortogonals, com ara les plantes i alats, les quals, per altra banda, resulten inadequades per a editar un model tridimensional. La soluci a aquest dilema passa per aconseguir que el software en qesti sigui el que elabori les vistes adequades per a la seva edici controlada. Aix, per exemple, podrem modificar les distribucions dun edifici editant els seus tancaments visualitzats segons el grafisme propi de les representacions de planta, a pesar destar construts tridimensionalment. El que es busca s representar lobjecte de la manera ms profitosa (amb la major quantitat dinformaci possible) per a poder visualitzar-lo de la forma ms convenient.
Eloi Coloma Pic
16
Captol 1. Introducci a la Tesi
Mentre que amb les tcniques tradicionals el vincle entre representaci i visualitzaci s molt directe (un dibuix analgic mostra directament el que cont i un de digital, poc ms), amb les tecnologies que aqu es descriuran saconsegueix flexibilitzar enormement luna de laltre, reduint el problema de la representaci i de la visualitzaci a una qesti de modelat de la informaci. Aix implica que lusuari ja no pot controlar directament la visualitzaci del seu disseny, sino que ho pot fer en base a les opcions grfiques que ofereix el visualitzador de laplicaci. s quelcom al que hom est acostumat (en certa manera) amb les eines de modelat tridimensional, per no amb les de dibuix bidimensional. Lavantatge daquest sistema, a banda de garantir la coherncia documental i la seva automatitzaci, es que ledici dels seus aspectes grfics es racionalitza. Per altra banda, saconsegueix una gran productivitat, ja que els diferents elements del projecte noms es modelen una vegada i no tantes com visualitzacions sen necessiti. Per a entendre la potencia daquest plantejament, cal tenir en compte que aquestes visualitzacions poden ser de tipus grfic o alfanumric, ja que duna representaci tridimensional, sen poden treure visualitzacions numriques (atenent a les seves caracterstiques mtriques, per exemple). Aix doncs, podem concloure que el modelat tridimensional de tot ledifici s el primer pas per a garantir la coherncia formal i documental dun projecte, per precisa dun sistema de visualitzaci automatitzada que el faci viable. El segent pas seria automatitzar la manera en que ledici dun element del projecte afecta a la resta. Per exemple, el canvi de les dimensions duna finestra du a modificar el buit dobra on sencasta. Si aix sha de fer manualment, tornem a caure en la inversi de temps en tasques rutinries i en el risc de cometre errors. Per poder automatitzar-ho, cal que els objectes estiguin definits per parmetres que puguin relacionar-se entre ells. Llavors, la suma dobjectes paramtrics esdev una base de dades en la que cada component es defineix per una srie de valors de diversa naturalesa. Alguns dells dependran dels valors daltres objectes, aconseguint aix la interrelaci buscada. De retruc, el fet de definir un element mitjanant parmetres, obliga a un alt grau de racionalitzaci de la forma, per tamb permet incloure-hi aspectes qualitatius com materials o sistemes constructius. Per altra banda, la parametritzaci tamb fa ms senzilla ledici del model, ja que precisa que els seus components es regeixin pels aspectes que realment els defineixen i, per tant, permet accedir directament les seves qualitats ms essencials. Aquesta edici cal que pugui ser per via grfica (una altra ra per a que laplicaci hagi de gestionar les representacions del model), per tamb per via alfanumrica, ja que les els llistats de parmetres son ms adequats per a certes edicions, com per exemple, el canvi de lamplada de diverses portes alhora. De fet, sha demostrat que la parametritzaci s lnica via possible (de moment) per a abordar modelats complexos com ho sn les representacions tridimensionals detallades de qualsevol edifici. Finalment, el fet de transformar el model tridimensional en una base de dades paramtrica, obre la possibilitat dincloure-hi tota mena dinformaci, com sn els materials emprats, noms dels components, usos de les estances, etc. Aquestes dades serviran per a realitzar altra mena destudis, a banda dels formals, sobre el mateix model arquitectnic, per tamb seran tils a
Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic
1.1 Introducci
17
lhora destablir un context de collaboraci amb altres disciplines, com el clcul estructural, ja que podran compartir una mateixa base. Aix, el modelat paramtric permet definir els objectes en base a les seves qualitats essencials i, de retruc, automatitzar les dependncies entre ells. Els objectes passen a formar part duna base de dades global que pot tractar diverses menes dinformaci i que pot sser mostrada des de diferents punts de vista, grfics o alfanumrics. Aix es contraposa amb les eines de CAD literal, ja que aquestes noms permeten modelar representacions (ja siguin bidimensionals, tridimensionals o alfanumriques) que contenen literalment noms all que mostren. Aquesta tecnologia, que uneix els avantatges del modelat tridimensional amb les del paramtric per formar una base de dades multidisciplinar per al disseny i construcci darquitectura, actualment es coneix com a BIM (Building Information Modeling). Tot i que fa temps que es desenvolupa en forma daplicacions concretes per al disseny arquitectnic, fins ara ha tingut una implantaci molt limitada si la comparem amb la de les aplicacions de CAD literal ms populars com AutoCAD o Microstation. En els ltims anys, per, tot indica que aquesta tendncia est canviant per les raons segents: El seu grau de desenvolupament ha arribat a un nivell de maduresa elevat, essent perfectament funcionals en quasi qualsevol mbit de lexercici professional. El hardware estndard es suficientment potent per a fer-les anar amb prou fludesa. Hi ha una gran pressi per part dels clients en quant a la rapidesa delaboraci dels projectes i els costos de la seva producci. La necessitat de transmetre dades coordinades a aplicacions daltres disciplines es cada cop ms gran. La complexitat dels projectes ha augmentat molt en els ltims any, fent que comenci a ser inviable el seu desenvolupament amb eines basades en la mera representaci grfica no coordinada. Els costos salarials i la reducci dels honoraris demanen un augment de la productivitat dels treballadors de les empreses del sector, especialment de les que socupen de les fases de disseny. Laugment del nombre de grans empreses fa que els petits despatxos noms puguin continuar sent competitius reduint costos i augmentant el rendiment dels seus treballadors. La baixssima productivitat de les eines de CAD literal en comparaci a aquesta mena daplicacions compensa amb escreix en cost dadquisici de les noves aplicacions i de la inversi de la formaci en el seu s. Les aplicacions BIM ocupen la major part dels temes que es publiquen en la premsa especialitzada, fet que indica que han esdevingut dinters general.
Eloi Coloma Pic
18
Sembla doncs que s hora de sotmetre aquesta tecnologia a estudi per tal de valorar la viabilitat de la seva implantaci generalitzada en la indstria de la construcci espanyola. Aix es de gran importncia per al usuaris finals, per tamb per a les institucions vinculades al mn de la construcci., ja que tard o dhora hauran de decidir si les inclouen en els seus currculums formatius o, si ms no, en donen suport. Tot i que la Tecnologia BIM s aplicable a la feina de tots els implicats en la promoci, disseny, construcci i explotaci dun edifici, aquest treball es centra en les implicacions que t en la disciplina arquitectnica, tot i que es tamb es faran comentaris respecte al marc general dimplementaci, ja que aquest afecta tamb a larquitecte. Dins de lestudi de la Tecnologia BIM aplicada al disseny, shan analitzat en profunditat dues aplicacions paradigmtiques per al disseny arquitectnic: Autodesk Revit i Graphisoft ArchiCAD. Lautor considera que no es pot parlar duna tecnologia sense parlar de les eines que la fan possible i no es pot conixer el seu funcionament i capacitats reals sense experimentar-ho personalment. El modelat BIM precisa un canvi de mentalitat que cal avaluar in situ per a poder treure conclusions sobre la viabilitat real daquesta tecnologia i sobre aspectes tant importants com la formaci de nous professionals en ls daquestes eines. Per altra banda, resulta difcil valorar-les a partir de la informaci de domini pblic, ja que acostuma a estar lligada a interessos comercials i/o resulta fora parcial. Naturalment, a la xarxa hi ha diversos articles sobre els beneficis de les aplicacions BIM, per no existeix un comparatiu desinteressat i profund entre diverses aplicacions i, molt menys, una valoraci que sigui fcilment aplicable al context daquest pas. Els escassos llibres que durant els ltims anys shan publicat sobre BIM, tampoc parlen en profunditat daquestes aplicacions, ja que els farien obsolets als pocs mesos de sortir publicats. En canvi, des dun treball de recerca com aquest s que resulta del tot pertinent ja que, en cas contrari, les seves conclusions shaurien de basar en opinions alienes. En resum, els objectius daquest treball sn es segents: Estudiar en profunditat la Tecnologia BIM i la seva relaci amb els processos de treball integrats. Contrastar els seus principis terics amb el que resulta viable actualment o a curt termini. Experimentar amb ls professional de les seves principals aplicacions. Experimentar amb la formaci de terceres persones en ls daplicacions BIM i en la transmissi dels seus principis conceptuals. Seguir les experincies de la seva implantaci en els despatxos darquitectura locals. Extreure conclusions dels anteriors punts i aplicar-les a la disciplina del disseny arquitectnic, tant des del punt de vista ideolgic com pragmtic. Desenvolupar noves idees en torn a laplicaci de la Tecnologia BIM en el disseny i en la seva relaci amb totes les parts implicades en el fet constructiu. Divulgar els resultats de la recerca.
1.1 Introducci
19
1.1.2 ESTAT DE LA QESTI Al llarg de la redacci daquest treball, la Tecnologia BIM i les aplicacions informtiques que proven dimplementar-la han anat madurant de manera desigual. Mentre que les aplicacions orientades al disseny arquitectnic sn les que es troben en un estat ms desenvolupat, essent totalment operatives, altres vessants es troben encara en estadis primerencs provant de resoldre les problemtiques ms urgents. La complexitat dalgunes temtiques, com ara la interoperabilitat entre aplicacions, ha fet que els seu desenvolupament hagi hagut desperar a que la implementaci del BIM en les eines de disseny bsiques es complets. Per altra banda, la ideologia que mou la tecnologia BIM ha anat madurant progressivament. Ha passat destar preocupada inicialment pels aspectes ms tcnics a ocupar-se de com aquesta nova metodologia pot millorar la collaboraci entre les parts, doncs sha arribat a la conclusi que s un dels aspectes que ms beneficis pot dur a les indstries implicades. Prova daix s que la majoria de les publicacions sobre BIM (majoritriament escrites en els ltims quatre anys) parlen extensament daquest tema, que forma part duna filosofia ms extensa coneguda com a Prctica Integrada. Per altra banda, les tecnologies relacionades amb la parametritzaci estan experimentant la seva prpia eclosi, tot influenciant fortament les aplicacions BIM, ja que aquestes empren estratgies similars per a resoldre les qestions relatives al modelat geomtric. Aix ha contribut a consolidar el mercat de les aplicacions BIM, ja que al ser les encarregades del modelat geomtric de ledifici, precisaven de tecnologies capaces dabordar-lo en la seva totalitat mitjanant mecanismes de control jerrquic automatitzat. Val a dir, per, que aix com el nombre daplicacions amb capacitat de modelat paramtric va creixent cada any, la complexitat del desenvolupament de les aplicacions BIM ha fet que proliferessin molt ms lentament. En molts casos, aquesta mena de software ha estat desenvolupat a partir de zero amb la intenci de treballar amb tecnologia BIM des del principi. Es tracta de solucions potents i coherents per que impliquen una forma de treballar diferent a la que estan acostumats els usuaris de les eines de CAD tradicionals. Algunes delles sn de creaci recent, cosa que implica un plantejament jove i sovint revolucionari, per tamb poca maduresa. Sn el que jo anomeno Aplicacions BIM Natives. Per altra banda, tamb existeixen les solucions implementades sobre aplicacions de CAD literal de manera ms o menys transparent. Tenen linconvenient que el seu funcionament no es tan coherent ni fluid com les aplicacions BIM natives ja que shan hagut dadaptar al motor i estructura de funcionament dels seus hostes. En canvi, tenen lavantatge de permetre una migraci cap als sistemes BIM molt ms flexible i modular. El grau dimplementaci de BIM pot fer-se al nivell i en el camp que es desitgi. En aquest treball, les anomeno Aplicacions BIM Implementades. Pel que fa a lunivers de les eines associades a les aplicacions BIM dedicades a lanlisi dels models amb elles generats, podem dir que est en ple creixent. Estem parlant deines per al clcul de costos, de comportament estructural o de rendiment energtic; per tamb daltres molt ms especialitzades, com ara la gesti del recursos humans i materials ubicats a edificis.
Eloi Coloma Pic
20
Aix doncs, el ventall dopcions s prou ampli com per a poder escollir laplicaci i les eines ms adequades als interessos de cada professional. Malgrat aix, el seu s a Espanya s molt minoritari degut a que els professionals encara no han sentit la necessitat de migrar-hi, perqu o be desconeixen el veritable abast daquesta tecnologia o b en tenen prejudicis. Per altra banda, les institucions encara no han mostrat gaire inters cap al BIM, aix que arquitectes i enginyers han de refiar-se dels comercials dels distribudors de software a lhora dembarcar-se en laventura de migrar cap al BIM, cosa que els costa de fer perqu en solen desconfiar. Per en els dos ltims anys, el panorama esta canviant. Per una banda, la majoria dels despatxos han vist com el seu sistema de treball es veia comproms pel volum extra de feina que ha portat el nou CTE, per lempitjorament general de les condicions de treball en quan a honoraris i terminis dentrega, per laugment de la exigncia de professionalitat i per la creixent complexitat dels projectes que sexecuten. Per laltra, laturada quasi total de lactivitat del sector de la construcci permet que els arquitectes puguin invertir ms temps en la seva formaci. De fet lEscola Sert del COAC ha comenat a organitzar sessions informatives sobre noves tecnologies, ja que s conscient del problema que representar, en breu, seguir mantenint la manera de treballar tradicional. Els fabricants del software, per la seva banda, organitzen ms sovint que mai seminaris informatius per tal datreure futurs clients. Aquestes sessions tenen un xit molt limitat per les raons que ja shan exposat i perqu els professionals de larquitectura saben que aniran a que sels vengui el producte, no a aconsellar-los sobre la idonetat de cada aplicaci. Per altra banda, s obvi que els especialistes lligats a distribudors o desenvolupadors de software BIM sabran o voldran parlar ben poc de les virtuts de les solucions de la competncia.
1.1.3 ORIGINALITAT DEL TREBALL Arreu del mn, especialistes en diversos aspectes de la Tecnologia BIM han escrit ja nombrosos articles al respecte i segueixen fent-ho, per actualment encara no hi ha cap treball extens que en parli des de la perspectiva del disseny arquitectnic tal com es veu des dEuropa occidental. Aix s aix perqu, quan es va comenar aquesta recerca, no existia cap publicaci extensa sobre el tema i les que han aparegut en els ltims anys provenen daltres pasos i estan molt ms orientades al negoci de la construcci en si, cosa que fa que prestin poca atenci als aspectes relacionats amb lactivitat creativa dels dissenyadors. Per altra banda, les empreses privades que ja lestan fent servir, no estan publicant els seus resultats, almenys en lmbit espanyol, aix que les niques referencies que hom pot tenir de lxit de la seva aplicaci provenen dels distribudors de software relacionat amb aquesta tecnologia, fet que indica la necessitat de comptar amb un estudi independent rigors. Si que existeix, en canvi, una extensa bibliografia sobre aplicacions paramtriques dedicades al disseny darquitectura, per la qesti del BIM s un tema diferent, ja que la parametritzaci geomtrica sempra principalment com un mitj per a poder tractar ledifici com una base de dades tridimensional per no com un fi en si mateix.
1.1 Introducci
21
Per aix crec poder assegurar que actualment no existeix un treball semblant a aquest, amb lexcepci dun de realitzat recentment per Roberto Molinos lany 2007 titulat Arquitectura paramtrica orientada a proceso, amb qui vaig tenir loportunitat de collaborar aportant els coneixements que en aquell moment tenia sobre el tema. s tracta dun treball molt interessant ja que parla de la prpia experincia en ls duna eina de disseny paramtric darquitectura anomenada Digital Project per al seu projecte final de carrera i de Revit Architecture en el seu equip de treball a Idom. No obstant, no era el seu objectiu analitzar-les en profunditat, ja que centra linters en els processos de treball amb aquestes eines i en el concepte de parametritzaci en general. Tampoc no sestn en els principis de la Prctica Integrada aplicada a la tecnologia BIM ja que, per aquells vols, aquest tema tenia menys importncia en un context on el principal repte era introduir-se en el modelat dinformaci. Aix doncs, em sembla oportuna la realitzaci daquest treball de recerca ats lactual context scio-econmic i el moment en que es desenvolupa, ja que lestudi es dur a terme justament en linici del desplegament daquesta tecnologia a nivell internacional.
1.1.4 VINCULACI DE LAUTOR AMB EL TEMA Fa uns catorze anys, vaig viure en persona el procs dimplantaci de les eines de CAD als despatxos darquitectura. En aquells temps, lopci ms visible era emprar Autodesk AutoCAD. Hi havia una gran ignorncia sobre lunivers del CAD ms enll daquesta eina i aix va fer que acabs acaparant quasi tot el mercat. No obstant, fa uns nous anys vaig entrar en contacte amb la primera versi per a Windows de Nemetschek Allplan. Tot i que la seva interface era molt primitiva i el seu funcionament, molt poc intutiu, em vaig adonar del potencial daquesta mena daplicacions (llavors englobades sota el terme Computer Aided Architectual Design) i del temps que es perdia emprant eines tan rudimentries com lAutoCAD de lpoca. Conscient daix, sempre he tingut la voluntat de conixer aquesta mena de solucions, per el dia a dia mho havia impedit fins ara. Professionalment, com a arquitecte i CAD Manager, el tema minteressa per motius obvis. Com a docent, crec que es important realitzar un estudi daquest mena, ja que sembla que en algun moment shaur dincloure aquesta tecnologia en el currculum docent tal i com va passar amb les eines que sempren actualment de forma generalitzada. Aquest estudi ser duna gran utilitat a lhora de decidir quina o quines solucions simplementaran i preveure com afectaran al funcionament del despatxos i a la formaci dels estudiants. Cal remarcar en aquest aspecte, que ls intelligent daplicacions BIM requereix un material de formaci conceptual indit al nostre pas.
Eloi Coloma Pic
22
1.2 Procediment Metodolgic
23
1.2 PROCEDIMENT METODOLGIC

En aquest tema sexplica quines han estat les estrtegies que shan seguit per a desenvolupar aquest projecte de recerca. 1.2.1 METODOLOGIA DE TREBALL Aquesta tesi s, en realitat, la fusi de dues recerques desenvolupades en processos parallels, la primera analitza el context tecnolgic del BIM, incloent la seva aplicaci en dues eines en concret i, la segona, busca experimentar amb ella, tot emprant les eines analitzades i participant en diferents experincies docents. Les dues tenen una finalitat com; treuren conclusions aplicables al context nacional i fer aportacions prpies. Lobjectiu s aconseguir que aquesta tecnologia sigui entesa per al lector i dotar-lo deines per a implementar-la. Per a la recerca sobre tecnologia BIM, la metodologia es basa en la recopilaci dinformaci de tota mena, des darticles on-line, fins a llibres, passant per seminaris i trobades dusuaris. Tots aquests recursos sindexaven i, de molts dells, sen prenien notes i, ms recentment, se nelaboraven mapes conceptuals. Aquesta ha estat una tasca fora feixuga degut a labundncia i heterogenetat de les fonts, per ha perms un accs posterior a la informaci ms cmode i efica.
Fig. 1.1. Mapa conceptual dun captol dun llibre consultat.
Parallelament, cada treball presentat durant el doctorat ha servit per a revisar aquestes notes i anar-les exposant en un fil argumental que ha anat guanyant cos a mesura que ha avanat la recerca. Ha estat un procs iteratiu, perqu cada informaci ha obert nous camps dinvestigaci que han hagut de ser avaluats per a evitar que la tesi es desfils en excs.
Eloi Coloma Pic
24
Les anlisis de cadascuna de les dues eines BIM va comenar amb un procs daprenentatge de les seves caracterstiques de funcionament i s, tot aprofundint en aquells aspectes que fossin rellevants. Es prest especial atenci als detalls tcnics, ja que una anlisi a aquest nivell s necessria si es vol tenir una visi objectiva de com s en realitat el software que sestudia. No obstant, sha procurat donar un enfocament didctic als documents generats, ja que la intenci s que resulti comprensible per a lectors no avesats. Durant aquest procs, es van prendre unes quatre-centes notes que ms tard van ser de gran utilitat en la redacci de les anlisis. Un cop finalitzat laprenentatge de cada aplicaci, es proced a redactar el captol corresponent seguint la mateixa estructura per a ambdues solucions, per tal de facilitar la comparaci de les caracterstiques duna i altra. A banda de descriure-les amb esperit crtic tot explicant-ne estructura i funcionament, sha procurat ressaltar aquells aspectes que la diferencien de les eines de CAD tradicional. Lultima fase de la recerca fou la redacci dels estudis de casos, la qual es va basar en diverses entrevistes a especialistes que havien experimentat amb aplicacions BIM en entorns professionals reals. Els estudis de casos de formaci, en canvi, estan basats majoritriament en experincies prpies. Finalitzades les recerques, sinici letapa de redacci de conclusions, ja que noms un cop estudiats els temes generals i havent-los complementat amb la imprescindible experincia personal i aliena en laprenentatge i s daplicacions BIM, sestava en disposici de fer-ho. Aquest captol s potser el mes important, ja que representa lobjectiu final de la tesi, per no pretn ser un resum del que sha explicat en els anteriors. Parallelament a tot el procs, sha anat redactant un glossari que recull la terminologia emprada en aquest treball i que ha estat de vital importncia a lhora de donar coherncia als textos. Per al lector, esdevindr un resum dels conceptes ms importants exposats al llarg de la tesi. Pel que fa a les referncies documentals, sha fet un esfor per recollir-les de la manera ms sistemtica possible, amb el benents que, en el cas dels documents electrnics, se nha fet una tria ats el seu volum immens. Lltim pas ha estat la maquetaci de tot el document, amb la generaci automatitzada de la taula de continguts i lndex que apareix als annexos, el qual sha alimentat de les referncies entrades durant la revisi del text. La qesti de la terminologia Lelaboraci duna terminologia coherent per a emprar-la en aquesta tesi ha estat una tasca molt complexa, degut a que calia nomenar en catal conceptes originaris del mn anglosax per als quals no existia un equivalent clar en la nostra llengua. Aquesta necessitat no provenia duna qesti ideolgica sin pedaggica, ja que opino que el fet de traduir un terme a la llengua prpia ajuda a entendrel millor, i, sobretot, a divulgar-lo ms fcilment. Per a fer-ho, ha calgut un esfor de contextualitzaci, que de fet, s el que sha procurat fer amb tot el documentat. Per exemple, el terme Facility es pot traduir com a servei, recurs, qualitat
25
o facilitat; termes que per a nosaltres tenen un significat molt diferent entre ells. Aix, Facility Management, un terme molt emprat en BIM, que es refereix a la gesti dels serveis que ofereix un immoble o, segons com, a la gesti de les seves installacions, no correspon directament a cap expressi catalana. Per aquesta ra, el que es fa en aquests casos s escriure directament en angls, o incorporar directament el termes anglosaxons sense traduir-los. Per amb aquesta opci es perd la oportunitat de fer un veritable esfor de comprensi del terme, pas inevitable per a traduir-ne qualsevol. Per aix sha preferit esforar-se a trobar equivalents al catal de tots els termes i dinclourels al glossari, a pesar de lelevat risc de crear algun mal neologisme, que espero que, donat el cas, no es perpetu. No obstant, sovint es fa referncia als termes originals per tal dassegurar la fiabilitat de les explicacions garantint laccs al terme original.
Fig. 1.2. Mapa terminolgic de facility ofert per Visual Thesaurus. Cada punt vermell cont una definici en direcci al sinnim que es mostra.
Estructuraci de la documentaci La redacci daquest treball tamb sha hagut de planificar. Per a millorar la seva gesti, inicialment es van separar el textos en funci dels captols que ocuparien, creant una estructura de carpetes adequada que contingus els documents de cada captol. Tamb es va crear una carpeta per als recursos compartits de la tesi (uns 3500 arxius), entre els que hi havia, per exemple, la plantilla destils per a tots els textos o el banc dimatges. Per alta banda, shan paginat els diferents captols per a que fossin consecutius i es poguessin imprimir a doble cara. La actualitzaci de lndex i de les taula de continguts sha organitzat per a poder fer-se de manera automatitzada, per tal destalviar temps en la maquetaci final. Aix finalment ha obligat a generar un document unificat que sha revelat a la prctica perfectament gestionable amb els sistemes informtics actuals. Un cop construda lestructura general de la documentaci, es va buscar un mtode per organitzar els continguts de cada captol. Al principi, es va emprar un llistat de continguts per a organitzar tot el projecte, en el que es detallaven els temes dels que es volia parlar, per ms tard, vaig descobrir les eines delaboraci de mapes conceptuals, molt ms potents a lhora
Eloi Coloma Pic
26
dorganitzar idees complexes, ja que permeten diversos nivells dorganitzaci i la inclusi de tota mena de notes, relacions i altres vincles que sn de gran ajuda. Tamb sha invertit cert temps en panificar el temps de redacci en si, qesti molt important si es vol arribar a una data concreta amb la feina feta.
Fig. 1.3. Estructura de carpetes emprada.
1.2.2 FONTS CONSULTADES La principal font dinformaci ha estat Internet, sobretot durant els primers mesos, doncs actualment hi ha nombroses revistes electrniques, frums i blogs que parlen del tema. Aquestes fonts sn molt tils per a recopilar informaci general, per, degut a la escasa extensi de la majoria dels articles, no acostumen a aprofundir en cap tema en concret o tracten de qestions molt concretes. Per altra banda, els detalls de cada aplicaci BIM en concret es dedueixen millor dels blogs i dels frums dusuaris, ja que la majoria daquests sn independents dels fabricants. Tamb sha detectat que la presencia a la xarxa dels diferents perfils professionals s molt desigual, predominant els autors amb estudis denginyeria de la construcci sobre els arquitectes. El mateix passa amb la seva nacionalitat, majoritriament anglosaxona, i amb el tipus deines de les que parlen, que solen correspondre amb les que han tingut un major xit comercial. Aquesta circumstncia dificulta que es pugui recopilar informaci sobre temes amb poca divulgaci i des de perspectives minoritries, ja que queden fagocitades pel gran volum dinformaci existent sobre temes ms estesos. Una altra font dinformaci molt important ha estat el material daprenentatge de les aplicacions. Aquest document, a banda de servir per a iniciar-se en ls del software, tenen la virtut de tocar quasi tots els temes, despertant la curiositat sobre aspectes concrets que poden ser ampliats amb la documentaci dauto ajuda i amb la prpia experimentaci. Per altra banda, tamb inclouen material didctic sobre temes ms generals, com la gesti dels projectes, el disseny amb objectes paramtrics o el BIM Management. Aquesta informaci tamb pot ser trobada en les webs dels propis fabricants, en forma darticles o vdeos duna qualitat lloable. s evident, doncs, que els propis desenvolupadors estan fent un esfor didctic important en aquest sentit, conscients de la necessitat de transmetre els valors subjacents de la Tecnologia BIM i de la Prctica Integrada, com a pas previ a la venta dels seus productes. Tamb he assistit a diversos seminaris comercials que mhan servit per a tenir una idea general del que poder oferir algunes de les solucions que sintenten comercialitzar aqu. Aprofitant la
27
oportunitat, he pogut intercanviar impressions i resoldre algunes qestions amb tcnics dalguns dels fabricants. Els comercials, en canvi, no han estat massa tils, ja que solien conixer poc el producte que venien i encara menys el de la competncia. Ms reveladors han estat els intercanvis dimpressions amb usuaris nacionals daplicacions BIM que les han aconseguit implementar als seus despatxos. Grcies a ells, mhe pogut fer una idea de com ha estat el seu procs de migraci, quines prestacions els hi han estat ms tils i quines dificultats han hagut de superar. Pel que fa al material imprs, noms he pogut llegit tres llibres nord-americans del petit nombre dels que parlen sobre Tecnologia BIM. La gran majoria dells han estat publicats durant els anys 2008 i 2009, coincidint amb laugment de linters general daquest tema. He de reconixer que mhan sigut de gran utilitat a lhora dabordar els temes ms complexos dentendre o els menys divulgats a la xarxa. En canvi, si que he trobat fora literatura sobre arquitectura paramtrica en general i mha estat til per a cobrir qestions conceptuals, per donat que no s lobjecte del meu estudi, han resultat molts menys rellevants. Tamb he llegit sobre aplicacions paramtriques al disseny industrial, cosa que mha servit per a comparar les seves capacitats amb de les solucions BIM i entendre perqu sn diferents.
1.2.3 MATERIAL OBTINGUT Bsicament, el material obtingut consisteix en documents digitals que he anat recopilant en forma de notes, imatges, apunts i mapes conceptuals. Tamb he conservat cpies de molts dels textos trobats a Internet, per de la majoria noms mhe quedat amb lenlla. De fet, una de les tasques que shan dut a terme en la revisi final ha estat elaborar una base de dades de les referncies obtingudes que permets indexar-les de manera eficient. Pel que fa al material daprenentatge, he acumulat molt material de les eines que analitzo en aquest treball, aix com currculums docents emprats a universitats nord-americanes. El cert s que el material daprenentatge que sest elaborant ltimament esta creixent espectacularment, especialment el de les aplicacions estudiades aqu (Autodesk Revit i Graphisoft ArchiCAD).
1.2.4 CRONOLOGIA DE LA RECERCA La recerca va comenar a principis de lany 2006. En primer lloc, vaig indagar sobre la Tecnologia BIM i les aplicacions de disseny paramtric en general. Aix em va servir per comprendre millor labast del tema que volia estudiar i poder acotar la investigaci. Aix, si b al principi pretenia incloure alguna eina de disseny industrial per tal de comparar-la amb les especialitzades en arquitectura, ms tard em vaig adonar que lanlisi de les aplicacions BIM per arquitectura ja em donaria prou feina i que, en tot cas, la comparaci amb eines dun camp tant diferent al nostre resultava poc til. Aquest procs va donar peu a un primer treball de recerca anomenat genricament Aplicacions per al disseny paramtric de models arquitectnics (abril
Eloi Coloma Pic
28
de 2006) document que, tot i que molt primerenc, em va servir de base per a la redacci del projecte de tesi. Cap a lagost de 2006 vaig concentrar-me en lestudi del funcionament dAutodesk Revit Architecture (llavors en la seva versi 8.1), amb la que ja havia entrat en contacte mesos abans. Vaig comenar per aquesta eina perqu era la que prometia un plantejament ms radical i coherent vers la tecnologia dobjectes paramtrics, semblava raonablement fcil daprendre i gaudia duna documentaci de fora qualitat i, sobretot, extensa. Afortunadament, no vaig errar en la decisi i el treball em va servir per a conformar la estructura general dels captols danlisi. Per altra banda, tot laprs fins aquell moment em va servir per a elaborar una conferncia per al mster Disseny 3D i simulaci visual en arquitectura el gener de 2007 i per a elaborar un informe preliminar titulat Autodesk Revit com a aplicaci BIM labril daquell mateix any. Un cop determinada amb major precisi lestructura i abast de la tesi i amb lexperincia de la primera anlisi, vaig abordar el segon; aquest cop sobre Graphisoft ArchiCAD. Simultniament, seguia recollint informaci sobre la resta daplicacions, cosa que majudava a perfeccionar els conceptes generals sobre aquesta tecnologia. Aquesta fase de recerca va culminar en lelaboraci de linforme Graphisoft ArchiCAD com a aplicaci BIM el desembre de 2007 i en la elaboraci dues conferncies: Aplicaciones BIM para el diseo arquitectnico per al congrs EGA 2008 al gener de 2008 i Aplicacions BIM per al disseny arquitectnic impartida a lEscola Sert el maig del 2008; tamb vaig repetir la conferncia del mster anteriorment esmentat en la seva edici del gener de 2008. Simultniament, vaig llegir el llibre BIG BIM, little bim (Finith, 2006) que em va fer adonar de la relaci que hi ha entre el BIM i la Prctica Integrada.
Fig. 1.4. Diagrama de la cronologia de la recerca.
A partir del desembre de 2007, vaig comenar lelaboraci del projecte de tesi, que va ser-me molt til per comenat a testejar lestructura definitiva de la tesi. Aquest document va ser presentat a finals del ms de febrer de 2008. Un mes desprs, vaig enllestir lanlisi dArchiCAD, que havia deixat incomplet per a poder redactar el treball anterior, i vaig abordar la redacci dels captols de la tesi que tractaven els contingut ms generals, que no podia haver redactar sense finalitzar abans els meus estudis preliminars ni haver experimentat amb ls de programari concret. En laspecte documental, em van ser de gran ajuda els dos llibres sobre BIM publicats aquell any BIM Handbook (Eastman, et al., 2008) i Building Information Modeling (Kymell, 2008). Tamb va resultar molt oport el contacte amb les primeres experincies dimplementaci de BIM i el curs sobre Revit impartit a finals de lany 2008. El resultat de tot plegat ha estat un treball amb uns continguts generals molt ms extensos del previst en el projecte de tesi, per amb una quantitat danlisi daplicacions menor. El gruix de
29
la redacci del nou esquema va finalitzar el juliol de lany 2009, assolint-se la versi definitiva un any desprs, prvia revisi dalguns dels continguts que havien estat superats per posteriors investigacions. El setembre de 2010 vaig decidir donar per acabada la tesi, en considerar que la maduresa dels seus continguts i la vigncia del que explicaven es trobaven en un equilibri acceptable.
1.2.5 OBSOLESCNCIA DE LA TESI La Tecnologia BIM s un objecte en continu moviment que no es pot descriure des dun nic punt de vista i de la qual no sen pot fer una fotografia fixa que no aparegui borrosa en algunes zones. Aix, doncs, qualsevol document extens que sen redacti ser incomplet i correr el risc de nixer antiquat si shi dedica excessiu temps en elaborar-lo. No obstant, s necessari escriure de tant en tant treballs que informin de lestat de la qesti des dun punt de vista ampli que permetin entendre la naturalesa daquesta tecnologia i la direcci del seu moviment, ja que resulten indispensables per a aquells que volen situar-se i planificar projectes de recerca i desenvolupament que la segueixin de prop. Les anlisis de les aplicacions BIM tenen un perode de vigncia fora curt pel que fa a les seves funcionalitats i prestacions concretes, per no tant en relaci als seus motors interns. s possible que, al cap de poc temps de publicar-se aquest treball, alguna delles canvi prou com perqu quelcom del que shagi dit sobre ella quedi obsolet. Per aquesta ra, sindica a cada captol sobre quina versi del programa es parla. No obstant, lobjectiu daquestes anlisis fou descobrir la naturalesa real de cada producte i aquesta evoluciona ms lentament. Un altra qesti sn la resta de temes, que molt probablement seguiran sent molt vigents almenys durant uns cinc o deu anys. Aix doncs, com a qualsevol tesi sobre un tema relacionat amb les tecnologies de la informaci, el mxim aprofitament sobtindr en el moment de la seva publicaci, descendint el seu inters a mesura que passi el temps. Tot i aix, els principis fonamentals de la Tecnologia BIM i la Prctica Integrada tenen ja una llarga histria, de manera que no seria destranyar que el que aqu es digui sobrevisqui ms del previst.
Eloi Coloma Pic
30
1.3 Estructura de la Tesi
31
1.3 ESTRUCTURA DE LA TESI

Seguint el procs de recerca, la tesi sestructura en vuit captols. Captol 1. Introducci. Es parla sobre la tesi en si mateixa; objectius, estat de la qesti, etc. Captol 2. Tecnologia BIM. En aquest captol es comenta tot el relacionat amb la Tecnologia BIM en general. Captol 3. BIM per al disseny arquitectnic. Es parla sobre les implicacions demprar Tecnologia BIM en el disseny arquitectnic. Tamb es descriuen les caracterstiques generals de les aplicacions i eines BIM per al disseny arquitectnic. Captol 4. Anlisi dAutodesk Revit Architecture 2010. Sanalitza el producte comparant-lo amb les eines de CAD literal. Captol 5. Anlisi de Graphisoft ArchiCAD 12. Es descriu laplicaci comparant-la amb les eines de CAD literal i amb Revit Architecture. Captol 6. Estudi de casos. Es descriuen casos dimplantaci daquesta tecnologia a nivell professional i curricular. Captol 7. Conclusions finals. Captol en el que es detallen les conclusions a les que sha arribat desprs de tot el recorregut. Es repassen temes ja exposats i sen parla de nous, com ara les previsions de futur o la necessitat dincloure el BIM en les institucions que suporten la indstria de la construcci . Captol 8. Annexes. Cont el glossari i el llistat de referncies que shan demprar per a la realitzaci de la tesi. Tamb inclou lndex. Cada captol sestructurar segons temes que es desenvoluparan seguint els apartats que es detallen en la taula de continguts.
1.3.1 ESTRUCTURA DEL CAPTOL SOBRE LA TECNOLOGIA BIM Consta dels segents temes: El context actual. Relata les problemtiques que ha dafrontar el sector de la construcci i com la filosofia de la Prctica Integrada en pot donar resposta. Situa la tecnologia BIM en aquest context i comenta lexperincia adquirida en el mn industrial. Tecnologia BIM. Descriu els detalls tcnics i conceptuals de la Tecnologia BIM i de les aplicacions que la usen.
Eloi Coloma Pic
32
BIM durant el cicle de vida de ledifici. Explica com saplica la tecnologia BIM als diferents estadis pels que passa un edifici: promoci, disseny, documentaci, licitaci, execuci, explotaci i reciclatge.
1.3.2 ESTRUCTURA DEL CAPTOL SOBRE EL DISSENYAR AMB BIM Consta dels segents temes: Dibuixar, parametritzar, objectivar. Permet entendre les diferncies entre el disseny paramtric i el basat en BIM comparant-les amb les eines de dibuix literal, tant analgiques com digitals. BIM per al disseny arquitectnic. Explica les conseqncies que t emprar la Tecnologia BIM en lexercici professional de larquitecte i en els dels seus collaboradors. Implementaci de la Tecnologia BIM. Explica com planificar la migraci cap a aquesta tecnologia. Aplicacions BIM per al disseny arquitectnic. Comenta el ventall daplicacions i eines BIM que existeix al mercat per al disseny arquitectnic i en fa una mica dhistria. Tamb parla de les previsions de futur daquests productes.
1.3.3 ESTRUCTURA DELS CAPTOLS DANLISI Cada anlisi de les dues aplicacions escollides sestructurar en set temes que parlaran de temes similars per tal de facilitar la seva comparaci. Sn els segents: Introducci. Tracta els temes generals, com ara la histria del programa o el seu posicionament en el mercat. Gesti del projecte. Entre altres, descriu lestratgia que segueix laplicaci per a gestionar la informaci del projecte, parla daspectes com la organitzaci dels fitxers o el treball multiusuari i multidisciplinar. Organitzaci espacial. Cada aplicaci organitza espacialment el model de ledifici de manera diferent per tal de poder-lo gestionar tridimensionalment. Totes empren plantes com a elements bsics de divisi, per cadascun t els seus propis mitjans per a situar els objectes a lespai. Aquest tema socupa daix. Visualitzaci. Tracta de com permet el programa visualitzar el model, tant des del punt de vista de la seva presentaci com de la seva edici. Modelat de la informaci del edifici. En aquest tema, sexplica com es generen i editen els objectes paramtrics i com els organitza en la base de dades de ledifici.
1.3 Estructura de la Tesi
33
Punts clau de laplicaci. A mode de resum, explica quins sn els aspectes que la diferencien de la competncia, quin s el seu posicionament en el mercat i quines sn les seves expectatives de futur.
1.3.4 ESTRUCTURA DEL CAPTOL DESTUDI DE CASOS El captol destudi de casos es dedica a exemplificar la viabilitat de la Tecnologia BIM parlant duns pocs exemples de la seva aplicaci a despatxos de Barcelona, aix com de les experincies viscudes en processos de formaci en ls de les aplicacions analitzades. Sestn al llarg de tres temes: Casos dimplementaci. Descriu exemples dimplantaci i posada en marxa de Tecnologia BIM en els processos de treball de tres despatxos darquitectura locals. Casos daplicaci. Descriu la experincia daplicar BIM en tres projectes concrets desenvolupats per les firmes anteriors. Casos de formaci. Relata les experincies prpies i alienes pel que fa a la formaci dusuaris daplicacions BIM.
1.3.5 ESTRUCTURA DE CAPTOL DE CONCLUSIONS Consta dels segents temes: Reflexions sobre laprs. En ell es descriuen les conclusions a les que sha arribat en base als estudis realitzats sobre la Tecnologia BIM en general i per al disseny arquitectnic, les aplicacions BIM analitzades i els estudis de casos. La institucionalitzaci del BIM. Sargumenta la convenincia dincorporar el BIM com a eina per a i en les institucions, des dels collegis professionals a les universitats, passant per la prpia administraci. El futur del BIM. En aquest tema es parla de les previsions que t lautor sobre levoluci de la Tecnologia BIM en els mbits que considera representatius de la seva aplicaci. Altres vies de recerca. Donat que aquest treball cobreix una petita part de labast de la tecnologia, en aquest tema sapunten diverses possibilitats per a encaminar posteriors recerques. Epleg. Comenta les impressions personals derivades de la realitzaci daquest.
1.3.6 ESTRUCTURA DE CAPTOL DANNEXES Aquest captol allotja diversos recursos que pretenen millorar laprofitament daquest treball per part del lector. Consta dels segents apartats:
Eloi Coloma Pic
34
Glossari. Detalla la terminologia emprada. Referncies. Descriu totes les fonts dinformaci consultades o consultables en relaci al tema de la recerca. ndex. Cont lndex de referncia del treball per tal de facilitar la cerca dinformaci sobre conceptes concrets.
Captol 2. TECNOLOGIA BIM
2.1 El context actual
37
2.1 EL CONTEXT ACTUAL

En aquest tema es parlar del context en el que es desenvolupa la industria de la construcci i de com els processos que shi donen dificulten sistemticament lassoliment de molts dels objectius que anhelen les parts que hi intervenen. La construcci dun edifici implica la participaci duna gran diversitat de professionals que solen pugnar contnuament els uns amb els altres malgrat que, en el fons, la majoria dels seus interessos sn, en el fons, comuns. Conixer aquestes circumstncies s essencial per entendre quin s linters de la Tecnologia BIM en general i quines sn les seves aplicacions en el mn actual. Tal com sanir veient al llarg daquest treball, aquesta tecnologia deu els orgens a la recerca de solucions a problemes relacionats amb la comunicaci i el control, aptituds essencials en la construcci dun edifici.
2.1.1 LES PROBLEMTIQUES COMUNES A mesura que els edificis shan anat sofisticant, la quantitat de professionals que participen en una construcci qualsevol ha augmentat constantment. Promotors, dissenyadors (arquitectes i enginyers), contractistes, industrials i operaris ja formen un grup prou nombrs, per no hem doblidar les entitats financeres, els usuaris o la mateixa administraci, que tamb hi tenen molt a dir. Noms aquest fet ja faria que la collaboraci entre tots ells fos difcil de bon comenament. Per a ms, cada grup de professionals sol treballar de manera molt autnoma i amb una actitud de desconfiana vers la resta. Aix, s habitual que el promotor no es refi de la solvncia del contractista i de larquitecte i que aquest hagi de preocupar-se constantment que els operaris segueixin la documentaci del projecte i que el promotor no faci retallades pressupostries dltima hora. Si analitzem els motius daquesta desconfiana, veurem que rauen en una srie de circumstncies que es solen repetir en la majoria de processos constructius actuals i que podrem resumir en els segents punts: s dinformaci dispersa i incompleta. Deficient comunicaci entre els implicats en ledificaci. Manca de control del projecte i dels processos constructius. Planificaci deficient. Processos de disseny poc interactius que es desenvolupen linealment. Projectes molt orientats vers el disseny que ignoren la resta dinteressos. Disseny i execuci artesanals que no permeten optimitzar el producte. Modes de contractaci que no incentiven la collaboraci entre les parts. Baixa formaci instrumental dels professionals. Baixa productivitat de tots els processos. Predominana del risc.
Tots aquests factors estan molt relacionats entre ells. Per exemple, la falta de comunicaci porta a la manca de control i a la disminuci de productivitat. Per altra banda, si llegim amb atenci el llistat anterior, es pot deduir que tots els problemes tenen la seva arrel en uns processos deficientment planificats, amb objectius equivocats i ineficament executats. Com es
Eloi Coloma Pic
38
Captol 2. Tecnologia BIM
veur ms endavant, la Tecnologia BIM tracta, principalment, de millorar processos, tant creatius com productius. Millorant aquests processos, saconseguiria que tots els participants dun projecte dedificaci collaboressin de manera eficient entre ells per assolir uns objectius comuns que, al final, podrien resumir-se en dos: obtenir la mxima productivitat (benefici vers treball) i controlar els riscos. Informaci poc fiable i parcial Els edificis sn productes duna gran complexitat. Estan formats per multitud delements, alguns dels quals es fabriquen in-situ i daltres, a taller com a productes industrialitzats. En la seva construcci es combinen tcniques artesanals i robotitzades. Per altra banda, cada cop han de respondre a necessitats ms estrictes, cosa que obliga a desenvolupar dissenys ms sofisticats. Exemples daix sn les installacions dels edificis, que en els ltims anys han esdevingut una part molt important del projecte. Tamb veiem aquesta tendncia en lmbit normatiu, que va afegint requisits a complir (i justificar) any rere any. En contraposici a totes aquestes exigncies, ens trobem que tots els que participen en el totes les fases del cicle de vida dun edifici empren eines molt primitives amb unes limitacions molt importants que impedeixen una adequada definici del producte i una comunicaci fluida entre les parts. Informaci i comunicaci sn els dos fonaments bsics que permeten controlar tot el cicle de vida de ledifici. Des de la seva promoci a la seva explotaci. Com veurem una mica ms endavant, la falta de control s un dels grans problemes de la producci arquitectnica. No noms estem parlant de la manca de control duns vers a la feina dels altres, sin tamb del desconeixement sobre el que un mateix est dissenyant. Actualment les eines de CAD (Computer Aided Design) shan implantat de forma generalitzada en els entorns de treball de tots els interventors del procs constructiu. Tothom fa servir eines informtiques, per el nivell tecnolgic del seu s ha estat, en general, fora baix. Les raons sn mltiples i van des de la falta de formaci fins als prejudicis que encara tenen cap a aquestes eines molts dels professionals del sector. Sigui com sigui, la majoria del software de CAD sempra per a tasques que emulen les antigues tcniques manuals. En el camp del disseny, sha informatitzat la delineaci i el modelat tridimensional, les memries es fan amb processadors de textos i els amidaments amb aplicacions especialitzades. Tots els implicats treballen mitjanant representacions bidimensionals, tridimensionals o alfanumriques, fsiques o digitals, dels aspectes que volen estudiar. Tantes com en necessitin. El problema s que aquestes representacions no estan necessriament connectades entre si (una planta i un alat poden ser perfectament incoherents si es no shi posa molta atenci en la seva creaci), aix que cada representaci evoca, en el fons, un objecte diferent. Paradoxalment, malgrat que un edifici s una entitat unitria y global, cal estudiar-lo i desenvolupar-lo a partir dinfinitats de representacions que noms tenen en com all que est en la ment dels seus creadors o dels que les han dinterpretar. Aix, es generen plantes, seccions, axonomtriques, representacions tridimensionals, maquetes, bases de dades damidaments, etc. per tal de cobrir el mxim daspectes possibles del projecte que es desenvolupa. Cada representaci socupa duna part molt determinada de ledifici. Aix t dos
39
problemes quan a la seva definici: no es pot assegurar que totes les parts encaixin a lhora de la veritat i no hi ha la certesa de que hi siguin totes. De fet, mai encaixen i mai hi sn totes. Aix s aix perqu, en el fons, a pesar dhaver substitut el paper per la pantalla, tot el procs segueix depenent, en la gran majoria dels casos, de representacions parcials de les realitats o idees que es volen estudiar o desenvolupar. Aquestes representacions sagrupen formant models (quelcom que hom crea per a estudiar una idea o realitat) que nicament sn capaos de descriure els aspectes que reflecteixen de manera directa. Per aix els anomenarem models literals. El model duna planta arquitectnica, per exemple, est format per les representacions en planta dels tancaments, el mobiliari, lestructura i de tot all que ens interessi que intervingui en aquesta simulaci en concret. Aquests mateixos elements apareixeran en una secci que els travessi, per les seves representacions no mantindran cap vincle amb les que sn a la planta. Aix, una mateixa faana podr tenir gruixos diferents si no ens cuidem devitar-ho. Com que les representacions que formen els models estan desvinculades, aquests sn independents entre ells i, per tant, la seva fiabilitat s sempre relativa.
Fig. 2.1. Esquema que mostra com es treballa un projecte global a travs de petits models independents que sn manipulats a travs de vistes. Comparar amb el de la figura 2.8.
Per altra banda, les entitats que conformen cada representaci literal no solen estar vinculades entre elles. Aix, la trama que representa una ombra no est vinculada al rectangle que representa una obertura, tot i estar ntimament relacionades en la realitat o idea que pretenen evocar. Els models tridimensionals per la seva banda, aconsegueixen representar fora ms informaci formal que els bidimensionals, per pateixen les mateixes limitacions intrnseques. Per exemple, si decidim augmentar lalada lliure duna planta, no noms caldr transmetre aquest canvi a tots els models que della en parlin sin que shaur de retocar manualment cadascun dels objectes de cada model. La informaci dels models no noms s incompleta, sin que s redundant i incongruent.
Eloi Coloma Pic
40
Per aix, les tecnologies basades en la representaci literal, a banda de consumir grans quantitats de temps i recursos de tota mena (incloent els mediambientals), s molt donada a laparici derrors en qualsevol punt del cicle de vida de ledifici, els quals es solen propagar duna fase a una altra. Aix representa un elevat cost a totes les parts implicades. No obstant, fins fa pocs anys, shan hagut dacceptar sense ms aquestes dificultats perqu no es disposava duna altra alternativa realment viable. Finalment, podem veure com la mateixa tecnologia que resulta insuficient per a controlar un projecte arquitectnic contemporani, tamb dificulta la comunicaci entre les parts, ja que els models en si han de ser interpretats pels que hi accedeixen abans de poder-los emprar. No serveix de gaire que un arquitecte controli el seu projecte si la documentaci que el descriu no s ben interpretada per la resta dimplicats. En conclusi, tots els que intervenen en qualsevol de les fases del cicle de vida dun edifici solen treballar amb eines que noms permeten gestionar parts de la informaci molt redudes i acotades a mbits molt concrets. Comunicaci deficient A banda del problema de definir correctament les caracterstiques de la promoci, el disseny, la construcci i lexplotaci dun edifici, existeix el problema de poder compartir la informaci que cadascun dels interventors genera amb la resta dimplicats. El fet constructiu s un treball dequip on hi participen nombrosos professionals. Entre promotors, funcionaris, arquitectes, enginyers, consultors, secretries, contractistes, subcontractistes, industrials, operaris, compradors, usuaris i gestors rarament hi ha una comunicaci fluida. Tots necessiten informaci de la resta per a cobrir els seus interessos, per aquesta no arriba convenientment. Els motius generals sn tres. El primer s la prpia naturalesa de la informaci, que s dispersa, incompleta, incongruent i sotmesa a interpretaci a causa de les limitacions de la tecnologia amb que es genera. El segon sexplica per la manca deines i estratgies destinades a millorar la comunicaci en si mateixa. Per ltim, el tercer es deu a que, amb els protocols actuals de desenvolupament de les fases del cicle de vida de ledifici, els interventors solen coincidir noms durant una fase en concret. Per exemple, els executors de lobra coneixen a larquitecte en la fase de construcci de ledifici, per no abans. Si ens fixem en lmbit del disseny arquitectnic, per exemple, veurem que les eines de treball dels arquitectes estan basades principalment en la representaci despais a travs de representacions que noms contenen informaci daspectes molt parcials del seu projecte (plantes, seccions, perspectives, maquetes, memries, etc.). Amb aquests recursos, larquitecte prova de cobrir el mxim de facetes del projecte, incloent aquelles que sn difcilment representables amb aquesta mena deines, com ara les funcionals. Inevitablement, la documentaci amb que treballa est altament fragmentada i desconnectada; la manca dinformaci sobre el projecte s, doncs, endmica. Als seus collaboradors, enginyers o altra mena de consultors, els hi passa el mateix: la informaci que generen i la que comparteixen s parcial i fragmentada.
41
La gesti mateixa de la informaci es un problema. Cada projecte semmagatzema en multitud de fitxers electrnics, de seguida centenars, i no resulta fcil estar segur de quin dells cont la informaci ms actualitzada o quins shan de revisar. Aix no noms dificulta la comunicaci, sin tamb el control mateix del projecte, des de la seva concepci a la seva explotaci. Per altra banda, tota la informaci ha de ser interpretada pel seu lector en base a un codi que sol ser fora ambigu i que es propi de cada gremi professional. A ms, cada fragment dinformaci ha de ser complementat amb daltres per a garantir la seva correcta interpretaci. Per exemple: una planta pot contenir informaci sobre lamplada duna obertura practicada en un mur, per per a saber la seva alaria i posici vertical caldr un altra representaci (secci o alat) que lespecifiqui i, segons com estigui grafiada, la barana pot ser confosa per una fusteria. Aix fa que la comunicaci entre les parts sigui molt feixuga i propensa als errors; i que sigui inviable que totes coneguin amb profunditat la part del projecte desenvolupada per la resta.
Fig. 2.2. Com sha dinterpretar aquest grafisme? s una obertura lliure amb una barana o un tancament fix?. La seva interpretaci dependr del context i de la consulta daltes representacions que shi refereixin.
Si la comunicaci entre professionals de gremis adjacents resulta complicada, encara ho s ms amb el client, al qual se li informa espordicament quan es t prou documentaci preparada perqu moltes de les decisions ja estan preses. Segons el perfil del client, estar menys o ms avesat a la interpretaci daquesta informaci, per pel gran volum que representa, de segur que trigar temps en fer-se una idea del projecte. De fet, s quasi impossible que processi tota la informaci del projecte. Noms cal recordar que noms la memria dun projecte senzill supera fcilment les 200 pgines. A banda de tenir dificultats per a gestionar i processar la informaci que elaboren, els despatxos darquitectura no solen disposar de tecnologies que facilitin una comunicaci fluida entre els involucrats en un projecte. Le-mail ha substitut el fax (que encara alguns empren) per no s una via prou dinmica per a considerar-la una eina eficient. Quasi cap despatx darquitectura fa servir un sistema de comunicaci on-line per a gestionar les seves comunicacions amb la resta dinterventors. Els missatges omesos o endarrerits sn habituals i aix fa que el flux de treball sinterrompi sovint. Els professionals estan acostumats a treballar sols i no disposen de bones estratgies de treball multidisciplinar. Per encara que la qualitat de la informaci sigui adequada i la comunicaci, fluda, de res no serveix si els interessats no sn a la mateixa habitaci. Per exemple, el contractista, amb informaci fiable sobre els preus de les partides que calen per a executar ledifici, no hi s quan larquitecte i el promotor el dissenyen; els futurs usuaris no poden participar de les decisions que afectaran a les prestacions de limmoble; etc. s el que podrem anomenar desenvolupament parcellat, doncs cap implicat treballa en un mbit molt acotat en lespai i el temps.
Eloi Coloma Pic
42
La falta de comunicaci t doncs molt a veure amb la tecnologia emprada i en lactitud dels participants. Canviar-les s indispensable per a millorar una manera de treballar que fa anys que va entrar en crisi. Manca de control La falta de definici del projecte en si i de totes les variables que hi intervenen, aix com la manca de comunicaci entre les parts fa que cap delles disposin de la informaci suficient com per a prendre decisions amb prou garanties. Shan de basar en suposicions en comptes de en fets, cosa que causa una gran sensaci dincertesa a tots els involucrats. Aquest fet, a banda de ser lorigen de molts malentesos que degeneren en conflictes, resulta un gran obstacle per a la productivitat, ja que el cost dels canvis fets en els disseny dun edifici va augmentant exponencialment a mesura que avana el seu cicle de vida. Si les parts mantinguessin una comunicaci fluida i basada en la confiana, les modificacions del projecte es reduirien i es produirien en fases ms primerenques. Per altra banda, la capacitat de qualsevol dels implicats de influir en el cost de producci segueix una progressi inversa, cosa que torna a demostrar que una bona comunicaci en les fases inicials resulta essencial per a que els clients pugin controlar el projecte. Actualment, en canvi, habitualment els promotors coneixen els detalls de ledifici que volen construir molt tard, quan ja quasi no tenen marge de maniobra. Amb els costos dexecuci encara s pitjor, la licitaci es fa quan est tot dat i benet. No poden prendre decisions abans perqu no disposen de tota la informaci que necessiten. bviament, als arquitectes i als seus collaboradors tamb els interessaria millorar la participaci de la resta en el seu projecte, ja que les eines que empren els obliguen a concentrar la majoria dels esforos en les fases finals del projecte, moment en el que generen la majoria dinformaci, per tamb en el que els costos de modificar el projecte es disparen.
PRO
AVA
PBA
PEX
LIC
EXE
EXP
REC
Capacitat de reacci PRO = Promoci Cost dels canvis AVA = Avantprojecte Esfor Prctica Tradicional PBA = Projecte Bsic PEX = Projecte Executiu
LIC = Licitaci i Legalitzaci EXE = Execuci EXP = Explotaci REC= Reciclatge
Fig. 2.3. Grfica que avalua lesfor dels dissenyadors en front al cost de fer-hi canvis al llarg del cicle de vida de ledifici.
43
Els contractistes, per la seva banda, han de posar preu als amidaments dun projecte acabat on es poden trobar amb solucions constructives que els hi son especialment dificultoses o cares de realitzar. No han pogut intervenir en el projecte per a proposar-ne daltres que segurament, tamb haguessin estat del grat de lequip de disseny i del promotor. Ara, qualsevol canvi pot suposar feina extra per a larquitecte i el promotor o tenir efectes imprevistos. Per altra banda, es troba amb una gran incertesa davant del projecte. No en t tota la informaci perqu no pot processar-la adequadament, aix que el grau de desconfiana amb el que es lligar contractualment s alt. Per aix, practica tota mena destratgies per a cobrir-se les esquenes davant dimprevistos o de pressupostos de partida massa ajustats; estratgies que perjudiquen directament els interessos de la resta dinterventors. Problemes similars es troben si analitzem el punt de vista de ladministraci (moltes normatives soriginen per la impossibilitat de controlar els projectes al detall) i dels usuaris. Al capdavall, tot s una qesti de manca de control per falta dinformaci i de comunicaci entre les parts.
Comunicaci Informaci Informaci
Fig. 2.4. El Control es recolza sobre dos principis fonamentals: que la informaci existeixi i que shi pugui accedir. Si algun daquests principis trontolla, el control sen veu perjudicat.
Planificaci deficient La planificaci en el mn de la construcci s una de les assignatures pendents al nostre pas i especialment del mn de la construcci en general. Planificar vol dir organitzar de manera detallada el que hom es disposa a fer, per tal doptimitzar el processos necessaris i poder preveure les seves necessitats i dificultats. Planificar tamb implica definir amb anterioritat les especificacions que haur de tenir el producte i les restriccions que hauran de regir-lo. Totes les fases per les que passa un edifici es desenvoluparien en millors condicions si els processos que shi donen fossin elaborats amb cura. En el nostre camp dacci ms habitual, el disseny i la construcci, la majoria de professionals no acostuma a planificar prviament els passos que ha de seguir el seu projecte i quines fites sha de complir en cada etapa. Aix es causa contnua de falta de coordinaci entre les parts i dendarreriments en els lliuraments. La construcci de ledifici tampoc es sol planificar convenientment. En el millor dels casos, el contractista gestiona de manera ms o menys hbil la intervenci dels seus industrials, per ho
CONTROL
Eloi Coloma Pic
44
sol fer quasi en temps real i sense una simulaci prvia del procs. Per aix, sovint shan de desmuntar installacions per a poder collocar-ne unes altres o improvisar canvis perqu alguna cosa sha fet abans dhora o sha oms. Els arquitectes obvien la capacitat que tindrien dintervenir en aquests aspectes perqu el sector tampoc ho considera. Tot aix sempre acaba influint negativament en la productivitat, ja que lexperincia demostra que un procs ben planificat resulta molt ms eficient a lhora dexecutar-se. Tamb s cert que, per tal de poder planificar correctament, es necessita tenir la informaci adequada i poder confiar en la seva exactitud, aix que difcilment es pot millorar aquest aspecte sense millorar els anteriors. En lentorn de treball dels dissenyadors, les tasques de planificaci solen dur-les a terme els directors de projecte i els CAD Managers. Aquesta figura, comuna a altres pasos i extica aqu, s lencarregada de gestionar tota la infraestructura tecnolgica duna firma dedicada al disseny. T com a principal missi treballar per aconseguir que els processos de disseny siguin executats de la forma ms solvent possible, a travs dun s profits de la tecnologia informtica. Precisament, el recurs ms potent dun CAD Manager s la planificaci. Processos poc interactius Un procs interactiu s aquell que permet que hi hagi un dileg entre el model i el seu modelador. Les eines tradicionals resulten poc interactives perqu tenen una limitada capacitat de mostrar en temps real el resultat de les modificacions efectuades en el model. El cas ms fcil didentificar s el de les eines de delineaci 2D, per les de modelat en tres dimensions tampoc solen ser gaire interactives perqu cada operaci acostuma a requerir massa passos com per a permetre un flux de treball dinmic. Tot i que sha evolucionat molt en aquest aspecte les eines ms interactives de modelat tridimensional noms resulten tils en les fases ms primerenques del disseny, ja que la gesti de grans volums dinformaci formal resulta dificults des de les estratgies del modelat literal. Aquesta deficincia rau en el fet que les eines de CAD literal tenen una capacitat molt limitada de relacionar les entitats que componen els models que creen i de relacionar models entre si. Estan molt especialitzades en la representaci directa i, per tant, no permeten treballar amb entitats lgiques que interactun entre elles. Per exemple, un rectangle tant pot representar el marc duna finestra o una taula, doncs leina de CAD els tractar de manera idntica perqu no t informaci de la naturalesa daquell objecte, noms de la seva representaci. Si resulta, per exemple, que aquest rectangle vol representar una finestra i es canvia la seva forma, la resta dentitats del model alat no sajustaran a la modificaci, ja que el model no cont informaci relativa a aquesta relaci. La seva representaci tampoc sactualitzar en altres models com seccions o plantes. Per tot aix, el treball amb lelement arquitectnic de la finestra resulta molt poc interactiu, ja que hom no pot experimentar amb fludesa de quina manera lalteraci de les seves caracterstiques afecta a les seves propietats, com ara el seu comportament vers els rajos solars o lespai interior. Paradoxalment, les aplicacions ms interactives de les que susen de manera generalitzada en el sector de construcci sn les destinades a clcul de pressupostos, per rarament sn emprades com a eines de disseny.
45
Un altra aspecte de la interactivitat s la capacitat que tenen els processos per donar resultats que puguin ser aplicats a daltres, permetent la seva evoluci de manera parallela i establint interaccions recproques. Actualment, el fet constructiu es desenvolupa com una cadena de processos que sexecuten de manera molt lineal, separant-los en fases ben definides: promoci, avantprojecte, projecte bsic, projecte executiu, licitaci, execuci i explotaci. Cada fase salimenta de la informaci de lanterior, per les fases inicials no poden beneficiar-se de la informaci que sobtindria de les fases posteriors. Per exemple, la fase davantprojecte es basa en les dades que sobtenen de la de promoci per no es capa de donar informaci gaire fiable sobre el cost de ledifici perqu aquesta sobt molt ms tard en la fase de licitaci o, com a molt aviat, al final del projecte executiu. En aquell moment, ja sha invertit massa esfor com per a que es pugui variar substancialment el projecte amb la qual cosa el promotor i larquitecte tenen molt poc marge de maniobra. El procs de promoci i de desenvolupament del projecte resulta molt poc interactiu per als implicats en aquesta fase. El contractista, per la seva banda, no pot influir en la redacci dels detalls constructius les especificacions dels quals puguin ser font de dificultats en la posada dobra. Com veurem ms endavant, existeixen mecanismes per a aconseguir que alguns dels processos de les diferents fases es puguin solapar i per a que la informaci necessria per avanar la presa de decisions estigui disponible en els estadis inicials del projecte. De fet, la majoria dels malencerts es cometen en les fases primerenques, ja que la informaci disponible s molt menor. Altre cop veiem com els problemes de gesti de la informaci tenen conseqncies en altres circumstncies. Projectes orientats vers al disseny Un cop establertes les bases dun projecte en la fase de promoci, aquest passa a mans dels arquitectes i dels seus collaboradors. Tradicionalment, aquests shan preocupat principalment pels aspectes ms relacionats amb el disseny formal, que s la disciplina que els hi es ms prpia i identificadora. Com que no han disposat mai deines ni de protocols eficients per a la comunicaci amb la resta de parts implicades, la resta daspectes com ara la funcionalitat, la sostenibilitat o el cost, han estat parmetres introduts ms com a requisits a complir a posteriori que com a veritables articuladors del disseny (tret daquells ms directament lligats a la forma, es clar) Si ens fixem en les eines que sempren en el disseny, veurem que es basen totes en la representaci daspectes formals i aquesta t poc a fer amb criteris que depenen de clculs complexos, que per a ser una eina de disseny, precisen duna gran interacci entre model i usuari. Pel que fa als protocols de comunicaci, resulta molt excepcional la collaboraci continuada dels clients, contractistes i industrials en els departaments de disseny, cosa que obliga a larquitecte i als seus collaboradors a treballar guiats pels seus propis coneixements i el que pugui interpretar de les necessitats de la resta dimplicats. El client coneix els detalls del projecte a ltima hora, quan se li lliura tota la informaci disponible. Anteriorment, ha tingut accs a part de la informaci en les comptades reunions que ha mantingut amb larquitecte. Per altra banda, ha hagut dinterpretar tota la documentaci que se li ha anat lliurant, ja que quasi tota est codificada (representacions bidimensionals). El pitjor s que en el moment dels lliuraments, la seva capacitat de maniobra s molt limitada. Per altra
Eloi Coloma Pic
46
banda, el cost del projecte, fonamental per a ell, est encara per determinar. Lnic del que es disposa s duna aproximaci molt poc fiable, ja que encara no sha licitat el projecte. A ms, com que no ha pogut participar de manera activa, segur que es trobar que ledifici, un cop construt, t deficincies funcionals que larquitecte no ha sabut preveure o que, simplement, no li han estat comunicades. Molts pocs dissenyadors disposen deines per explicar el projecte de manera didctica als seus clients. Lexperincia demostra que les representacions codificades o les vistes tridimensionals que susen ms comunament no sn suficients per assegurar la total comprensi del projecte per part del client. Cosa similar passa fins i tot amb els collaboradors de larquitecte, ja que en la majoria de processos de disseny entren a participar-hi massa tard, on els condicionants per aquestes disciplines ja estan fora establerts. Aquesta estratgia, fins i tot defensada ideolgicament per alguns professionals, duu a la sistemtica incompetncia dels edificis en quasi totes les disciplines no essencialment arquitectniques, fet que sol desembocar en ajustos tultima hora que malmeten el propi disseny de ledifici o en un acompliment deficient dels requisits inicials del projecte. Afortunadament, aquestes imperfeccions no acostumen a tenir conseqncies fatals, per s evident que moltes delles podrien ser evitades simplement canviant la manera de treballar dels responsables. Aix, els promotors actuals tenen necessitats que larquitecte no acostuma a satisfer, com ara el control dels costos del projecte o leficincia del procs constructiu. Els contractistes, per la seva banda solen queixar-se que larquitecte sovint no pensa en la viabilitat constructiva del projecte (a nivell de muntatge dels components, per exemple). De manera homnima, els usuaris, al no poder participar en el projecte, shan de conformar amb explotar el millor que poden el producte que sels ofereix, trobant-se amb deficincies en la seva funcionalitat quan ja no shi pot fer res. Tot aix ha contribut a que els arquitectes hagin perdut molt del prestigi del que gaudien a principis del segle XX. Promotors, contractistes i usuaris no tenen, en general, una visi gaire benvolent de la seva aportaci en el procs constructiu i existeix una clara voluntat de prescindir dels seus serveis, desig que, amb lajuda del procs de Bolonya pot acomplir-se si els arquitectes no aconsegueixen donar valor afegit a la seva feina des del punt de vista de la resta dimplicats en ledificaci. Disseny i execuci artesanals Tots sabem, i aix ens ho ensenyen a lescola, que el fet arquitectnic est basat principalment en processos artesanals. La fase de disseny es fa a m amb lajuda deines de CAD literal que han aconseguit automatitzar alguns processos. Rarament es parteix de prototipus que permetin no comenar de nou a cada projecte. s ms, ni tan sols ls sistemtic destndards, llibreries i plantilles no est, ni de bon tros, universalitzat. Aix fa que aquesta fase sigui summament tediosa i lenta i que el nivell de definici del producte al final della sigui molt baix. Els edificis es construeixen en base a unes indicacions molt bsiques que deixen molt detalls per entesos o per definir durant la direcci dobra. En realitat, sn els operaris els que acaben de donar forma al projecte. Fer-ho duna altra manera fora impossible, no noms per una qesti de temps i costos, sin perqu les eines que sempren no poden gestionar tota la informaci necessria per a definir un edifici fins a lltim cargol.
47
Els operaris tamb treballen de manera artesanal, tot i que els components cada cop sn ms industrialitzats. Com que el projecte mai est del tot definit, ledifici pateix moltes modificacions, algunes fins i tot severes. Per altra banda, el muntatge dels components que el conformen s lent i ple de dificultats, doncs no ha estat perfectament planificat en la fase de disseny. Els artesans de la construcci que sabien fer b la seva feina tot sols quasi han desaparegut i son substituts per installadors que amb prou feines interpreten els plnols. Per anar b, haurien de disposar dunes instruccions de muntatge molt detallades, informaci que actualment no est disponible en documentaci dobra. Per altra banda, els components mateixos, tot i estar industrialitzats, encara no estan preparats per a ser muntats de forma totalment previsible (com un moble del Ikea), havent de ser ajustats in-situ (retallant perfils, omplint escletxes amb massilla, etc). Tot aix fa que la fase dexecuci dun projecte sigui especialment llarga, molt ms que la de disseny, plena dimprevistos i de canvis espontanis de les especificacions del projecte. Modes de contractaci no participatius En lapartat on es parla de la baixa interactivitat dels processos constructius, es comenta que una de les seves causes s levoluci lineal del cicle de vida de ledifici. Aquesta circumstncia es dna en el si dels processos de disseny per tamb en el procs general del fet constructiu. El ms habitual s que es segueixi aquest ordre:
- Fase de Promoci:
12345El promotor selecciona un arquitecte per a desenvolupar un projecte. Larquitecte desenvolupa un avantprojecte i fa una estimaci del seu cost. El promotor verifica lavantprojecte. Larquitecte esmena les deficincies detectades pel promotor. El promotor torna a verificar lavantprojecte i li dna el vist i plau.
- Fase de Projecte Bsic:

6- Larquitecte desenvolupa un projecte bsic. 7- El promotor verifica el projecte bsic. 8- Larquitecte esmena les deficincies detectades per el promotor. 9- El promotor torna a verificar el projecte bsic i li dna el vist i plau. 10- El promotor demana la llicncia dobres segons el projecte bsic. 11- Larquitecte esmena les deficincies detectades per ladministraci. 12- El promotor torna a verificar el projecte bsic i li dna el vist i plau.
- Fase de Projecte Executiu:

13141516Larquitecte selecciona els seus collaboradors i desenvolupa el projecte executiu. Larquitecte elabora el document definitiu damidaments i pressupostos. Ladministraci verifica el projecte executiu. Larquitecte esmena les deficincies detectades per ladministraci.
- Fase de Licitaci i Legalitzaci:

17- El promotor licita el projecte. 18- Els contractistes seleccionen els executors de lobra.
Eloi Coloma Pic
48
19202122-
Els contractistes seleccionen als industrials. Els contractistes pressuposten el cost de lobra. El promotor selecciona el contractista. Tots els implicats legalitzen les seves futures accions.
- Fase dExecuci:
23- El contractista construeix ledifici sota lauditoria dels tcnics. 24- El contractista entrega ledifici i el promotor li dna el vist i plau.
- Fase dExplotaci:
25262728El promotor posa a la venda ledifici. Els usuaris seleccionen ledifici. El promotor entrega la documentaci de ledifici als usuaris. Els usuaris exploten ledifici.
- Fase de Reciclatge:
29- Els usuaris decideixen que han de reformar ledifici o enderrocar-lo. 30- En cicle torna a comenar.
El promotor selecciona a un arquitecte Larquitecte elabora lAvantprojecte.
El promotor valida lAvantprojecte
Larquitecte elabora el Projecte Bsic
El promotor valida el Projecte Bsic
Larquitecte selecciona els enginyers
Lequip de disseny elabora el Projecte Executiu
El promotor valida el Projecte Executiu
Lequip de disseny selecciona el Contractista
El contractista selecciona els executors de lobra i elabora el Pressupost
El promotor valida el Pressupost
El Contractista i els executors de lobra construeixen ledifici.
Fig. 2.5. Esquema de contractaci ms habitual actualment. Es tracta del model conegut com a Disseny - Licitaci - Construcci.
49
Segons les circumstncies del projecte alguns dels passos es fan en un ordre diferent, per exemple, s habitual que larquitecte esmeni les deficincies detectades per ladministraci mentre es duen a terme fases posteriors si aquestes no hi sn incompatibles i tamb ho s que el promotor posi a la venda ledifici abans de ser construt o que no necessiti vendrel (per ser ell mateix el beneficiari), per a grans trets aquest esquema es repeteix. Segons aix, la majoria de seleccions dels recursos humans i materials necessaris per a cada fase (subratllades en la llista anterior) es basen principalment en una qesti de preus, ja que, a banda de ser un factor important, normalment no es disposa de gaire informaci ms en relaci a qui ha de prestar cada servei. Aix fa que el producte ofert per cada professional tendeixi crnicament a minvar en la seva qualitat, ja que la vlua del seu servei sovint no s presa en consideraci. Per altra banda, aquesta progressi lineal no permet que els implicats collaborin entre si en totes les fases de ledifici, ja que, en molts casos, ni tan sols es coneixen. Per tant, tot el procs est impregnat duna certa desconfiana mtua, no noms per la falta dinformaci, sin perqu tothom es malfia del resultat duns honoraris fixats a la baixa. Baixa formaci instrumental La majoria dels que intervenen en la construcci dun edifici han viscut la revoluci de les tecnologies de la informaci i shi han hagut dadaptar. No obstant, el nivell de sofisticaci de ls daquestes eines ha estat, en general, molt baix. De fet sempren de manera similar al de les antigues eines analgiques, sense aprofitar tot el seu potencial. De tota manera, tampoc es pot dir que hagin evolucionat molt en lltima dcada. Els processadors de textos, el software damidaments, els fulls de clcul, les connexions a Internet, els clients de correu o les eines de delineaci han millorat constantment, per en essncia segueixen basant-se en els mateixos principis. Aix s aix perqu existeix poc inters per dotar als professionals del sector de bones competncies en aquests temes. s compleix amb el mnim sense tenir en compte que qualsevol activitat productiva depn totalment de la tecnologia que shi empra, fins al punt que no noms la fa viable o no, sin que tamb contribueix a definir-la. Larquitectura contempornia est plena dexemples dedificis que no noms no hagueren estat possibles sense ls de tecnologia computacional avanada, sin que han estat concebuts grcies a ella. No obstant, el gruix del sector de la construcci gira lesquena a aquesta evidncia. Per encara que el grau dinstrumentalitzaci dels professionals fos alta, les exigncies actuals de qualitat, productivitat i eficcia estan accelerant lobsolescncia de les eines de CAD tradicionals. Com ja he dit, totes les eines que sempren en el sector de la construcci, amb algunes excepcions, estan destinades a la creaci de models literals que resulten molt poc adequats per al tractament del gran volum dinformaci que precisa un projecte arquitectnic actual. Tampoc ho sn per a una planificaci rigorosa de lexecuci que exigeix el nostre temps De fet, ats que qualsevol procs productiu depn de la tecnologia que shi empra, resulta impossible millorar substancialment les condicions del treball arquitectnic sense una millora de la formaci instrumental dels seus participants. El problema s que millorar aquesta formaci
Eloi Coloma Pic
50
pot resultar difcil per a aquells despatxos que no han fet aquesta inversi abans, ja que la seva productivitat haur estat molt baixa durant molt de temps, i aix haur fet que el marge de beneficis sigui cada cop ms estret. Amb lactual crisi immobiliria, hi ha molts despatxos que no poden aprofitar aquest perode de descans per a formar-se perqu, malgrat que havien tingut molta feina, no van poder estalviar el suficient perqu les seves despeses de producci eren molt altes. Per altra banda, la majoria de despatxos funcionen grcies a personal mal pagat amb formaci autodidacta (estudiants darquitectura o delineants projectistes) i alta temporalitat que difcilment estaran capacitats per liderar aquest canvi. Cal per trobar soluci a aquest problema. Esperem que la crisi i les actuals subvencions per a la formaci puguin ajudar a sortir daquest cercle vicis en el que han caigut els arquitectures per mrit propi.
Fig. 2.6. El nostre context tecnolgic est obsolet enfront de les exigncies actuals.
Baixa productivitat La conseqncia com de totes aquestes deficincies s una baixssima productivitat. La productivitat s important perqu s el factor que acaba avaluant leficincia de cada procs. La productivitat relaciona els recursos invertits amb el resultat obtingut per a les dues parts, la que presta el servei i la que el rep. Millor productivitat no significa noms guanyar ms diners, sin fer la feina millor. Produir el mateix amb menor temps incrementa els beneficis o permet afegir valor al producte sense allargar terminis i costos. Fer-ho amb menys gent permet tamb dedicar el personal a altres tasques o, simplement, viure millor. Per aix, la productivitat s important. Si es compara amb la resta de sectors industrials, el de la construcci ha estat lnic en el que la productivitat ha disminut en els tils cinquanta anys. Podrem atribuir tota la culpa als
51
arquitectes, els quals tradicionalment han prestat poca atenci a aquest factor (principalment per la seva formaci), per tenint en copte el gran nombre dimplicats en la construcci dun edifici, tal afirmaci no seria gens acurada, doncs tothom contribueix, en major a menor grau, a aquesta situaci.
250%
200%
150%
100%
50% 1964 1966 1968 1970 1972 1974 1977 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004
INDSTRIA NO AGRCOLA
INDSTRIA DE LA CONSTRUCCI
Fig. 2.7. Grfica comparativa de levoluci de la productivitat de la indstria no agrcola i la de la construcci (Eastman, et al., 2008)
La veritat s que larquitecte s la figura de la qual sespera que coordini tot el procs, ja que s present durant quasi tot el cicle de vida de ledifici i a ms, se li suposa una formaci generalista que la resta dimplicats no tenen. Ens agradi o no, a ulls de la resta dinterventors, t la responsabilitat de gestionar els recursos disponibles per tal que el projecte dedificaci arribi a bon port. Per aix, s el professional ms indicat per a liderar un canvi en la forma de treballar del sector de la construcci. Predominana del risc Laltre denominador com s la predominana del risc. La falta dinformaci, de control, de planificaci fan que les probabilitats de que quelcom surti malament siguin elevades. De fet, un projecte mai sexecuta com estava previst. Aix resulta particularment greu donada la poca flexibilitat dels processos (lesmentada manca dinteractivitat) i la dificultat per a modificar el producte un cop fabricat. Aix fa que lactivitat professional de larquitecte estigui plena de risc i hagi de pagar fortes assegurances. Per tamb la del promotor, que pot arrunar-se y la del contractista, que pot acabar treballant per no res i fins i tot devent diners als seus subcontractats. Per aix, la relaci entre els interventors esta regida pel principi de desconfiana del que parlvem al principi, alimentat del risc que suposa treballar en les circumstncies que shan comentat en aquest apartat.
2.1.2 LA SOLUCI DE LA PRCTICA INTEGRADA Afortunadament, aquest panorama ha anat degenerant amb prou lentitud com per a donar temps a que les seves problemtiques sanessin estudiant internacionalment per diferents professionals i es comencessin a posar en prctica solucions innovadores. Bsicament, es tracta dentendre que cal treballar el fet constructiu mitjanant estratgies i eines que permetin
Eloi Coloma Pic
52
abordar-lo de manera integral, maximitzant la coordinaci entre les parts implicades i garantint la mxima optimitzaci de la informaci generada per cada implicat. Aquest objectiu, que fa ms de trenta anys que es persegueix, en els ltims anys sest fent realitat grcies a leclosi de noves tecnologies informtiques orientades a la gesti del coneixement. Per analogia amb lapartat anterior, la Prctica Integrada s una estratgia de treball enfocada a: Generar informaci fiable que cobreixi tots els aspectes del projecte. Garantir una comunicaci eficient entre totes les parts involucrades. Augmentar el control del projecte. Planificar rigorosament tots els processos implicats en el cicle de vida de ledifici. Dissenyar i construir mitjanant processos interactius. Orientar el projecte cap a satisfer les necessitats reals del client i dels usuaris. Dissenyar evolutivament i construir de forma ms industrialitzada. Emprar modes de contractaci participatius que incentivin la collaboraci entre les parts. Dotar de formaci instrumental adequada als professionals implicats. Millorar la productivitat. Controlar els riscos.
Tal com es pot suposar, assolir aquests objectius requereix no noms una evoluci tecnolgica important, sin tamb un canvi profund en la mentalitat de totes ls parts implicades: promotors, usuaris, arquitectes, enginyers, contractistes, industrials i la mateixa administraci han de canviar alguns dels seus hbits ms consagrats per donar resposta a les necessitats actuals. De tots ells, el gremi dels arquitectes juga un paper molt important al ser un engranatge que est en contacte amb tota la resta. En la meva opini, des de la disciplina del disseny arquitectnic es pot liderar aquest canvi. Per altra banda, els arquitectes sempre ha mostrat inters per a influir la societat i la cultura a travs del seu treball. Ara s el moment. Informaci fiable i global El primer que cal fer per a millorar un procs qualsevol s assegurar-se que la informaci amb la que es tracta es fiable i esta completa. Per aquesta ra, la Prctica Integrada es preocupa molt de gestionar-la correctament. Per a tal missi fa temps que es desenvolupen metodologies de treball i aplicacions informtiques que van en la direcci demprar models coordinats enter si que disminueixen les tasques redundants i la proliferaci derrors. En el camp de les aplicacions de CAD tradicional, el que sha fet s anar incorporant automatismes i capacitats de gesti del coneixement a les eines de representaci; alhora que els sistemes de vinculaci darxius han anat millorant amb la fi daprofitar la mateixa informaci per a diversa documentaci. Les referncies externes dAutoCAD sn un exemple daix, com tamb ho sn las prestacions dimportaci de dades de qualsevol programa de clcul estructural. Tamb les eines de CAD han anat incorporant la capacitat dincloure informaci no grfica a les entitats dibuixades, procs que ha culminat amb les eines GIS actuals, per que tamb podem identificar en un simple bloc datributs dAutoCAD. Daquesta manera, el CAD shan anat fent menys literal, cosa que ha perms millorat la situaci, per no ha aconseguit eliminat lorigen del problema.
53
Si es volia anar ms lluny i acabar amb les conseqncies dhaver de treballar amb una multitud de models no connectats, era necessari idear una nova generaci daplicacions que empressin bases de dades com a substrat del disseny i la planificaci en comptes de representacions literals. En els ltims anys, sha demostrat que aquesta estratgia t un gran potencial al permetre emmagatzemar informaci de molt diversa naturalesa i de relacionar-la. Aix millora molt la capacitat de cerca i control de la informaci per part dels usuaris. Per per a poder emprar-la, cal discretitzar-la, es a dir, transformar-la en camps agrupats en registres, ja que daquesta manera es racionalitza i es pot tractar duna manera objectiva. Els anomenats models dinformaci sn bases de dades que contenen objectes paramtrics amb informaci que descriu els aspectes clau de cadascun dells. Es basen en la descripci de realitats o conceptes mitjanant dades discretes que desprs sn visualitzades sota diferents formats per a la seva edici o anlisi. Per exemple, podem descriure diferents caracterstiques duna finestra qualsevol: les ms evidents serien les geomtriques (alria, amplada, gruix dels muntants, espessor del vidre, etc.), per tamb en podrem afegir daltres, com ara els materials, la transmissibilitat trmica, el fabricant, el cost, lorientaci solar, quin operari la muntar i qualsevol altra que necessitem. La finestra no est descrita (representada) com un grafisme bidimensional ni com un objecte tridimensional, ni tampoc com unes entrades en full de clcul; es descriu segons tots els seus parmetres i desprs es mostra dacord a les nostres necessitats. Aix, en comptes de representar literalment cada propietat de lobjecte per separat, es representa paramtricament lobjecte, descrivint la seva naturalesa polifactica i relacionant les propietats que en sn interdependents o que estan subordinades a les caracterstiques daltres elements del model. En definitiva, es representa la informaci que es t de lobjecte.
Fig. 2.8. El model dinformaci cont representacions paramtriques i polifactiques de les propietats dels elements arquitectnics, les quals sn mostrades a travs de visualitzacions grfiques o alfanumriques. En la prctica actual, aquest esquema es complica al no poder encabir tota la informaci en un nic model, per s desperar que aquesta limitaci es vagi dissolent amb el temps.
Eloi Coloma Pic
54
La idea s la de generar un model que contingui el mxim de ledifici per a que sigui til a totes les disciplines que intervenen en el seu cicle de vida Com que est basat en bases de dades (en comptes destar-ho en representacions inconnexes) cada caracterstica de cada objecte del model t el potencial de relacionar-se amb la resta, siguin o no de la mateixa naturalesa. La informaci s descriu una vegada i semmagatzema en cada objecte, aix que sempre s coherent independentment de com es visualitzi. Tamb s polifactica, ja que pot tocar tants aspectes com es desitgi. Aix augmenta enormement la fiabilitat de la informaci disponible, ja que les possibilitats de trobar-ne alguna de contradictria desapareixen si aquesta prov del mateix model dinformaci. Per altra banda, s important remarcar que aquesta estratgia fa possible generar un veritable prototipus digital de ledifici, ja que permet crear quelcom que anticipi el que sobtindr quan es construeixi, tant pel que fa a les seves caracterstiques formals com a les relacionades amb el seu comportament fsic (qualitat acstica, allament trmic). Naturalment, la dificultat demprar aquesta tecnologia s que, per treuren profit, precisa deines capaces dimplementar-la de forma efectiva i que lobjecte destudi es defineixi de manera objectiva. Aquest ltim requisit, que hauria de ser intrnsecament positiu, s el principal escull que han de superar els arquitectes, ja que el seu procs creatiu est molt avesat a emprar representacions vagues didees sense completar. De fet, sempre es juga amb un gran nivell dambigitat, sobretot perqu realment no es pot arribar a controlar gaires aspectes dun edifici mitjanant ls exclusiu de models literals; en caldrien masses. El problema s que aquest nivell dindefinici i ambigitat arriba a lobra, on tot acaba sent implacablement definit. Amb ls de Models dInformaci, en canvi, tot ha de quedar descrit, encara que es disposi de poca informaci. Aix saconsegueix modelant objectes amb un baix nivell de detall. En el Captol 3 es parla extensament daquest i daltres temes relacionats amb el disseny a travs de BIM. Comunicaci eficient Per a millorar aquest factor tant important, es precisa emprar uns protocols adequats de comunicaci i tamb uns sistemes de documentaci que germanitzin laccs de tots els implicats a tota la informaci de manera fiable i en qualsevol moment del cicle de vida de ledifici. Efectivament, si saconsegueix treballar colze amb colze amb tots els interessats en que un projecte arribi a bon port, segur que saconsegueixen millors resultats per a totes les parts. Els beneficis sn mltiples, dels quals, podrem citar-ne alguns: Els promotors poden auditar tot el procs i calcular els beneficis de la seva inversi en les fases ms primerenques del projecte, on encara s possible prendre decisions dimportncia. Els promotors poden participar en el projecte que ms tard hauran dexplotar. Els usuaris disposen dinformaci fiable sobre ledifici que hauran dadquirir o mantenir. Ladministraci pot conixer molt millor les caracterstiques dels edificis. La confiana entre les parts augmenta considerablement. La rendibilitat augmenta per a totes les parts. Lequip de disseny treballa de forma coordinada i sense ajustos dltima hora. Els contractistes poden afinar els seus costos al conixer perfectament el projecte. Tamb sn capaos dexecutar lobra de forma ms eficient.
55
Els arquitectes poden dissenyar segons els components que muntaran els industrials La gesti del b immoble millora considerablement a tots nivells. Els errors de disseny i els imprevistos en la fase dobra es redueixen. La sostenibilitat de la construcci millora. Sestalvien recursos en totes les fases. La informaci redundant desapareix.
Tot aix pot semblar fora utpic, per sha demostrat que aquesta manera denfocar el problema resulta molt rentable perqu totes les parts es veuen beneficiades. Per aix actualment la gesti de la comunicaci i el treball collaboratiu s un important focus dinters. s tracta dun mn en expansi que no es pretn abordar en aquest treball, per que s important citar per a situar lmbit dacci de la Tecnologia BIM. Prova daix s el gran nombre daplicacions informtiques que hi ha al respecte, com ara Autodesk Buzzaw, Autodesk Construcware, la suite de serveis web de 37Signals (Basecamp, Highrise i Campfire), Arch Street Software Portfolio Digital Practice Tools, entre daltres. La millora de la comunicaci entre les parts s un pilar fonamental de la Prctica Integrada, fins al punt que els ms avanats en aquesta prctica han reestructurat tots els seus processos de disseny a fi i a efecte de poder comptar amb la collaboraci de tots els implicats en un mateix espai i temps. Experincies amb les anomenades Big Rooms (sales que sequipen per a que tots els collaboradors dun projecte puguin treballar junts) han demostrat que lincrement de productivitat i la disminuci derrors i omissions compensen amb escreix la inversi en aquest aquesta senzilla infraestructura. El fet constructiu s un procs multidisciplinar i no t sentit seguir treballant com si no ho fos.
Fig. 2.9. La gesti del projecte collaboratiu permet posar en com els interessos de totes les parts (Autodesk, 2008).
Per si es vol que totes les parts puguin accedir a la informaci, cal disposar de mecanismes per a organitzar-la de manera eficient. Cal garantir laccs fluid a tota la documentaci del
Eloi Coloma Pic
56
projecte i per aix, s necessari un sistema que permeti que cada usuari pugui trobar la informaci que li interessa rpidament i de manera inequvoca. Sha deliminar la informaci redundant i establir el mxim de vincles entre les dades per tal daprofitar-les al mxim. Aix s important per una qesti deconomia de recursos i de productivitat, per tamb per una qesti de fiabilitat. Si dos models descriuen un mateix element (encara que sigui des de punts de vista diferents), lnica manera de garantir que mai es contradiran s vincular el contingut dun al de laltre. La tecnologia dels models dinformaci torna a jugar un paper clau en aquest tema, ja que permet que la informaci es centralitzi i soptimitzi al mxim. Les bases de dades sn molt ms adequades a lhora daccedir a la informaci que les representacions literals. Per altra banda, com que tamb cal solucionar els problemes de traducci dels llenguatges propis de cada gremi, la capacitat que tenen els models dinformaci de mostrar el seu contingut segons diferents codis resulta de gran ajuda. Per exemple, una distribuci pot treballar-se des duna planta esquemtica per larquitecte per visualitzar-la com una axonometria acolorida per al promotor. Amb les tecnologies basades en la representaci literal, ambdues vistes partirien de dos models diferents amb informaci duplicada. No obstant, lestandarditzaci dels processos i els protocols de treball en equip segueixen sent de gran importncia; aix com la gesti tecnolgica en general de lentorn productiu. La figura del CAD Manager pren protagonisme en lmbit de la Prctica Integrada, ja que s el professional qui pot dirigir ladopci dels estndards i dels protocols de treball necessaris, aix com la implementaci de les tecnologies adequades. La seva feina resultar cada cop ms complicada si es segueix treballant amb tecnologia que noms permet crear models literals, ja que tendeix, per naturalesa, a la multiplicaci de dades i a la redundncia. En canvi, la Tecnologia BIM s un recurs que li est resultant crucial a lhora de trobar solucions als problemes relacionats amb la gesti del projecte i el treball collaboratiu. Per altra banda, els problemes de comunicaci derivats de la falta dinformaci i la seva ambigitat minven considerablement quan es disposa duna base de dades multivista. Si una de les vistes resulta ambigua, sen pot consultar una altra sense tmer que en sigui incoherent. Fins i tot sen pot crear una de nova si s necessari. En lexemple de lapartat anterior de lampit de la finestra, noms caldria crear una secci vertical per la zona per a tenir-ne ms informaci.
SECCI VERTICAL OPCI A
PLANTA OPCIONS A I B
Fig. 2.10. Una secci vertical per lobertura aclarir si les dues lnies representen una barana o un tancament. Amb un mode dinformaci, aquesta consulta es podria fer en qualsevol moment.
SECCI VERTICAL OPCI B
57
Finalment, cal comentar que en la gesti de la informaci continguda en els models dinformaci apareix un nou problema que en els models literals era trivial. Es tracta de la interoperabilitat, s a dir, la capacitat que tenen les aplicacions dintercanviar informaci. Quan els models contenen una quantitat de coneixement i intelligncia limitat, la seva transferncia s molt senzilla. Per a mesura que aquesta augmenta, resulta molt ms complicat passar dun format a un altre perqu lestructura de les dades que empra cada aplicaci s diferent. A ms, hi ha el problema dels formats propietaris, que, per raons comercials, contenen informaci que noms es accessible al productes de la mateixa marca. Per exemple, per a que les dades sobre el cost dun material introdudes des duna aplicaci de modelat dinformaci sigui analitzada des duna eina de control de costos, cal que aquesta sigui capa de llegir aquestes dades del model dorigen. Per aix es va desenvolupar el format dintercanvi IFC (del que es parlar ms endavant) per, degut a la complexitat de la informaci que contenen els models, els desenvolupadors estan tendint a ampliar les possibilitats de les APIs dels seus programes i a establir acords dinteroperabilitat entre fabricants. El potencial de negoci de la Prctica Integrada s tan prometedor que fins i tot companyes rivals com Autodesk i Bentley, van firmar recentment un acord per a que els seus formats fossin transparents per a les aplicacions dambdues per tal de facilitar que els seus usuaris milloressin la comunicaci entre les diferents especialitats.
Regles
Formats BIM nadius
Relacions
Estructura i Intelligncia
IFC CIS/2 DWF PDF 3D Formats de jocs PDF DXF
Textures
Atributs
Objectes
JDS OBJ VRML
Colors
Formats rster Pxels Lnies 2D Polgons 2D Malles Slids Famlies Paramtriques
Geometria
Fig. 2.11. Grfic comparatiu amb les prestacions demmagatzematge dinformaci de diferents Geometria formats digitals (Eastman, et al., 2008).
Eloi Coloma Pic
58
Augment del control Millorar la integritat, coordinaci, coherncia i comunicaci de la informaci dun projecte tamb contribueix a augmentar el seu control. Es pot incrementar la quantitat dinformaci disponible sense augmentar la documentaci generada si es procura interrelacionar-la el mxim possible per tal de treuren el major rendiment. s un altre punt a favor dels Models dInformaci, doncs permeten un gran aprofitament de la informaci i uns modes daccs molt ms potents. Hi ha representacions que sn ms apropiades per a estudiar determinats aspectes que daltres. Per exemple: les qestions volumtriques dun edifici estaran millor visualitzades en un model tridimensional digital, ja que podr contenir la descripci de tots els elements formals i la seva relaci; per la visualitzaci de lespai en planta sol ser ms adequat per a treballar-ne la distribuci horitzontal i un llistat, en canvi, resultar ms potent a lhora danalitzar la tipologia dobertures emprades. Per tant, el que hem de fer s incloure en un model dinformaci les dades necessries per a disposar dambdues. En aquest cas per exemple, necessitarien la informaci geomtrica tridimensional per a la primera i el grafisme dels cosso seccionats per a segona. Les dades del model resultant seran les mnimes possibles i estaran coordinades, cosa que ens permetr controlar ledifici a travs de vistes coherents. La diferencia entre visualitzaci i representaci s que la primera s una vista del model configurada sota determinats criteris, mentre que la segona s una evocaci duna idea o realitat, descrivint, de manera literal o paramtrica les seves caracterstiques. Si laccs a la informaci es fa a travs de vistes dun mateix model i gaudeixen duna gran llibertat de personalitzaci, podrem filtrar la informaci que ens interessa i mostrar-la de la manera ms adequada. Aix no es pot fer amb les eines de CAD que sempren ms comunament, aix que cal implementar noves eines al flux de treball dels arquitectes que permetin representar els elements arquitectnics des dun punt de vista polifactic i paramtric per tal de poder tractar la informaci que sen t. Controlar un edifici s tenir accs a tots els seus aspectes i estar segur de que no hi ha incongruncies en les dades de les que es disposa. Quan hom treballa amb un espai arquitectnic hauria de saber quan li costar construir aquell espai al promotor i si els industrials del contractista podran executar les seves idees. Aix noms es possible a travs de sistemes que contemplin tots les vessant i tots els interessos, permetent a ms la collaboraci entre les parts. Les eines de representaci literal en general, i molt menys, les eines grfiques, ja no poden abastar la complexitat dun edifici actual, per les que treballen amb models dinformaci estan pensades precisament amb aquest objectiu. Per altra banda, incentivar el flux dinformaci entre tots els implicats en les fases primerenques del projecte permet que les decisions ms importants es facin amb ms coneixement de causa. Per exemple, en un projecte dhabitatge plurifamiliar, hom pot partir dun model amb informaci paramtrica que permeti, donades unes dimensions i tipologies, preveure el cost de lobra depenent dels sistemes constructius emprats. El promotor i larquitecte poden escollir la millor opci per als seus interessos. Com s natural, aix ser possible si aquesta informaci es fiable, amb la qual cosa es necessitar la participaci del contractista, el qual sortir beneficiat per tenir un encrrec del que en coneixer perfectament els detalls. Totes les parts controlen el procs i poden participar de les avantatges daquesta collaboraci. La confiana s mtua.
59
PRO
DCO
PRO DCO Cost dels canvis
Capacitat de reacci
PRO = Promoci LIC = Licitaci i Legalitzaci DOC LIC EXEEXE = Execuci EXP REC DCO = Disseny Conceptual DDE DDE = Disseny Detallat Esfor Prctica Tradicional EXP = Explotaci Esfor Prctica Integrada DOC = Documentaci REC= Reciclatge D
DDE D
DOC
LIC
EXE
EXP
REC
Fig. 2.12. Si es poden avanar els esforos de desenvolupament en fases ms primerenques, tots tindran ms marge de maniobra per a prendre decisions i aquestes seran ms encertades.
Els models dinformaci no noms representen realitats o idees, sin que sn capaos de simular en major o menor grau el seu comportament a la realitat. La simulaci digital s el millor mecanisme per a controlar un projecte perqu permet experimentar el resultat final en un entorn virtual. Tradicionalment les representacions literals tamb han servit per a simular, per a mesura que es necessiten simulacions ms complexes, cal afegir ms informaci a les representacions convertint-les en Models dInformaci. Els clculs estructurals en sn un clssic exemple. Com que el nombre de simulacions necessries ha anat incrementant-se en els ltims anys, resulta ms convenient treballar amb uns quants models coordinats que continguin molta informaci que molts amb poca informaci. Per aix els BIM han evolucionat cap a augmentar la seva capacitat demmagatzemar i relacionar dades de tota mena (multidisciplinar). Una altra capacitat molt prpia dels models dinformaci s lanlisi de les seves propietats. Obtenir llistats de les seves caracterstiques s essencial per a qualsevol planificaci, des de preveure el cost duna obra a organitzar les comandes dels materials necessaris, passant per la verificaci de les superfcies tils. Per a poder comptar, cal saber quants elements hi ha que compleixin una determinada caracterstica, i aix noms es pot fer si es t una base de dades formada per objectes amb entitat arquitectnica. Per altra banda, com que cada aplicaci treballar amb el seu model dinformaci o, fins i tot, amb algun que altre model literal, calen aplicacions especialitzades en la coordinaci de diversos models i en la gesti global de la seva informaci. Autodesk Navisworks s un exemple daix, per nhi ha daltres. Coordinar diversos models s molt important perqu permet detectar collisions entre diferents sistemes arquitectnics incompatibles. Per exemple: les installacions dun edifici es modelaran amb aplicacions especfiques que permetran el seu clcul i predimensionat, per els seus elements fcilment poden trobar-se amb els dun altre model que socupi de la part ms arquitectnica. Es necessita doncs una aplicaci que permeti
Eloi Coloma Pic
60
detectar i localitzar aquells objectes dun model que ocupin el mateix espai que els dun altre de forma rpida i segura. Per altra banda, dos sistemes poden ser incompatibles si no sexecuten en lordre adequat. s fora com que shagi de desmuntar un component ja installat dun edifici per a poder situar-ne un en el seu lloc correcte. En el cas dels enderrocs o desmuntatges dinstallacions encara s ms evident aquesta necessitat. Aquesta mena de software tamb permet planificar la cronologia de les operacions a realitzar.
Fig. 2.13. Els diversos models es poden unir per a gestionar-los conjuntament.
Fig. 2.14. Comprovaci de collisions del model estructural i el model arquitectnic realitzada amb Navisworks.
Planificaci rigorosa La planificaci s la clau per a obtenir bons resultats. Quan ms planificat estigui un procs, millor es podran definir les seves caracterstiques i es podran preveure els possibles entrebancs
61
amb ms precisi. Per laltra banda, la planificaci requereix lelaboraci de models que descriguin els propis processos, de tal manera que sigui possible anar optimitzant-los progressivament per tal de millorar els productes que se nobtenen. Coordinar el desenvolupament dun projecte en el que participen diferents professionals requereix de planificaci que estableixi les accions a dur a terme i les fites a assolir. Els equips de treball ms rigorosos estableixen objectius setmanals i documenten les raons per les quals no sassoleixen. Existeixen moltes aplicacions al respecte que sn quasi totalment desconegudes en el mn larquitectura, especialment en el sector del disseny. Alguns exemples sn MS Project o MindManager, els quals, de fet, empren Models dinformaci. Finalment, cada projecte hauria de comptar amb un Project Manager que el dirigeixi globalment; s important que pugui controlar a tots els implicats en cada procs, ja que la Prctica Integrada requereix el treball simultani de diversos perfils professionals que poden pertnyer perfectament a empreses diferents. Processos interactius Els models dinformaci empren objectes paramtrics que inclouen dades de tota mena que poden estar relacionades amb informaci prpia o daltres objectes. Per aix son capaos de simular cada cop ms comportaments en temps real. Resulta molt ms interactiu manipular objectes que simulen realitats que manipular les seves representacions una per una. Quan hom desplaa un mur en planta nomes fa una operaci: seleccionar-lo en una vista i mourel. El software fa la resta: desplaa els elements que hi sn allotjats (com ara obertures) i, fins i tot, ref els encontres amb altres tancaments associats. El resultat s el que espera el dissenyador i pot accedir-hi de forma immediata, sense haver de fet mltiples operacions mecniques (seleccionar lnies, desplaar-les, retallar-les, refer trames, estirar slids tridimensionals, etc.) en mltiples arxius per a poder controlar els efectes del canvi. Quant ms complexa s la simulaci que es requereix, ms indispensable s ls de BIM. Sovint sacusa als models paramtrics de ser un obstacle per a la creativitat perqu cal establir prviament tots els parmetres que defineixen lobjecte abans demprar-lo. Per les aplicacions BIM es basen en biblioteques de tipologies dobjectes que tenen part del seu comportament prefixat. Lusuari pot adaptar-los a les seves necessitats rpidament o, en el cas de ser necessari, crear-ne un de nou totalment personalitzat. Tal i com es veur ms endavant, la Tecnologia BIM est ms orientada al disseny segons caracterstiques i comportaments que el disseny paramtric de formes lliures, tot i que cada cop aconsegueix flexibilitzar els seus paradigmes sense incrementar la dificultat ds. Els avantatges sn clars: normalment sempra molt menys temps en personalitzar i situar un objecte paramtric que en modelar-lo literalment i, encara que shagi de crear des de zero, el rendiment que desprs sen traur compensar amb escreix la inversi inicial. s quelcom similar al que passa amb el tema de la planificaci. La interactivitat tamb es valora a nivell de procs, quan aquest pot evolucionar de manera no lineal mitjanant operacions iteratives. El treball amb models dinformaci permet afegir dades als objectes o editar-les en qualsevol moment del procs o, fins i tot, canviar uns objectes per uns altres sense interferir en el procs de producci. Per exemple: suposem que es comena un projecte i es modela una faana conceptual composta dun sol full de material indeterminat.
Eloi Coloma Pic
62
Amb el temps, el projecte evoluciona en diferents aspectes i, fins i tot, sarriba a posar un preu a la faana basant-se en el cost de les tipologies ms probables a emprar. Parallelament al desenvolupament de les distribucions es poden fer anar fent els clculs de les installacions tot fixant les superfcies de ventilaci dels tancaments exteriors. Llavors, en un moment donat, sinicia el procs destudi de la soluci final per a la faana. Se nestudien diverses tipologies que es van aplicant al model de ledifici complet. Com que la informaci en relaci a la resta de sistemes arquitectnics ja hi s, en qualsevol moment es pot comprovar limpacte de cadascuna de les solucions en altres aspectes de ledifici, com ara els costos, el rendiment energtic o la sensaci visual des de linterior. La resta de processos, com ara la preparaci de plnols, no ha hagut desperar el resultat daquesta selecci, ja que quan siguin efectius, tota la documentaci quedar actualitzada. Els nics que hauran desperar seran aquells que no mantenen una relaci de vinculaci amb el model dinformaci, com per exemple, lelaboraci dalgun detall constructiu, o lobtenci dimatges fotorrealstiques de lexterior. Per aquesta ra es tant important caminar cap a ls integral de Models dInformaci. El procs de disseny es torna molt ms interactiu i a ms, pot respondre a les necessitats creatives del disseny, tot independitzantse de les productives. Projectes orientats vers al client En teoria, orientar el projecte cap a la satisfacci daltres objectius a banda dels ms relacionats amb el disseny formal hauria de ser una prioritat per a larquitecte, ja que ho s per a la resta dinterventors en el cicle de vida dun edifici. El problema s que, per a fer-ho, es precisa tecnologia especialitzada que treballi amb dades especfiques contingudes en models especialitzats. Per exemple: tenim els models darquitectura, els destructura, els dinstallacions, els energtics, els de pressupostos i amidaments, els de certificacions, etc. Tot aix complica enormement la gesti del projecte i per aix, fins ara, aquestes disciplines han funcionat com a compartiments molt estancs. Amb ls de Models dinformaci, la quantitat de models necessaris es redueix molt ja que les dades redundants seliminen i, per altra banda, es permet laprofitament de la mateixa Informaci per a ms dun procs de disseny. Per altra banda, la Prctica Integrada tamb parla dincloure a tots els implicats en el procs de disseny per tal que aquest pugui respondre millor a les seves necessitats. Tradicionalment per, els arquitectes han preferit no fer-ho aix perqu, en primer lloc, els seus esquemes de valors solen ser molt diferents i, en segon lloc, qualsevol canvi introdut pel client o qualsevol altre implicava una gran inversi de temps en refer tota la documentaci del projecte. De fet, en el gremi es diu que no sha de permetre que cap tercera persona dibuixi sobre els nostres plnols. La resta dimplicats t una actitud similar i per aquesta ra la tctica predominant s la de prendre decisions de forma unilateral i informar a linteressat quan ja no hi ha res a fer. De la mateixa forma que el promotor i el contractista pacten canvis de materials oblidant-se dinformar a larquitecte, aquest especifica filigranes en el projecte que espera que el contractista accepti passant-les per alt. Per aix, noms es possible gaudir de les avantatges daquesta collaboraci si els problemes relacionats amb la qualitat de la informaci i el seu lliure accs es superen. La Tecnologia BIM hi t molt a dir, ja que permet que la informaci sajusti a les necessitats del seu receptor i a ms proporciona al dissenyador un entorn altament automatitzat pel que fa a la modificaci del model. Tamb cal superar lescull que representa el temor de larquitecte a que la resta
63
dinterventors, malgrat la seva ignorncia, el forcin a prendre decisions no encertades. Si b aquest recel est molt justificat, cal adonar-se que deixar-los participar representa una formidable oportunitat de difondre els valors de la nostra professi a travs de la interacci fluida amb tots els agents; recuperant aix la influncia que fa anys tenia en la societat. La lluita contra la mediocritat arquitectnica sha perdut precisament per la incompetncia de larquitecte a lhora de resoldre els aspectes ms mundans per a ell per ms importants per a la resta. Ara ms que mai, cal guanyar-se lautoritat moral a travs darguments slids i demostrables, un cop shan garantit la resta de necessitats. Finalment, si saconsegueix incloure tamb als usuaris, es minimitza el risc de prendre camins realment equivocats. Els futurs compradors no permetran que el promotor escatimi recursos en qestions crtiques i aquest es veur beneficiat pel reclam publicitari que representa un procs de disseny i construcci ms transparent. Per a illustrar tot aix posar un exemple basat en un cas real. Suposem que larquitecte decideix, en una reforma dun habitatge de principis de segle, enderrocar el fals sostre de canya per a deixar vistes les bigues de fusta i dotar a lhabitatge de major alada lliure. Com que sap que el client pot pensar que tal decisi comportar un increment excessiu de la despesa en calefacci, no elabora quasi cap secci vertical del projecte i, en qualsevol cas, evita que hi aparegui qualsevol referncia humana que permeti adonar-se de lalaria obtinguda. Per altra banda, justifica la mesura per qestions de seguretat estructural, ja que li permetre verificar lestat de les bigues de fusta. Daquesta manera i amb una mica de sort, el client noms se nadona de lalada a la que queda el sostre quan visiti lobra. Potser larquitecte es sortir amb la seva, per no quedar gaire b davant del client. Per tamb pot fer-ho duna altra manera. Pot convidar al client al seu despatx i mostrar-li vistes interiors del projecte amb i sense fals sostre i, tot seguit, una comparativa de les necessitats calorfiques de cadascuna dels les opcions i la repercussi en el seu cost anual. Amb lajuda del contractista, podr pressupostar el cost de lenderroc i el pintat de les bigues i comparar-lo amb la collocaci dun nou fals sostre. Amb aix, no noms tindr loportunitat de convncer al client, sin que a ms podr demostrar-li que es preocupa de protegir els seus interessos. Disseny evolutiu i execuci industrialitzada La base dun disseny eficient i productiu s el disseny evolutiu. s a dir, el disseny que prova de comenar de punts de referncia ja assajats a partir dels quals crear una soluci especfica o, simplement, un producte millor que lanterior. Tot i que les tipologies dels projectes sn fora estandaritzables, els arquitectes solen preferir partir des de zero. Per existeixen estratgies per partir de prototipus o mduls amb ms o menys informaci continguda. Amb les eines paramtriques actuals, es pot preveure quan costar un auditori depenent del seu aforament i dels materials emprats. O comprovar rpidament si tal o tal volumetria permet encabir el nombre adequat de seients. Crear aquests models poc definits formalment per amb certa quantitats de coneixement incrustat requereix destudi previ que sest posant en prctica amb molt bons resultats. En el cas del disseny dhabitatges, els beneficis daquesta estratgia encara sn mes evidents. Els rudimentaris encaixos de distribucions que actualment es fan amb representacions literals simples, es poden realitzar amb capces paramtriques que permetin jugar amb molta ms informaci i de forma ms interactiva.
Eloi Coloma Pic
64
Cal adonar-se que la majoria dels factors que acaben definint un projecte sn conseqncia duns pocs que sn els que realment lacaben determinant. Per tant, tot es una qesti daconseguir discernir quins sn els condicionants principals sobre els que cal prendre decisions a linici del projecte i convertir-los en el seu eix vertebrador. Probablement, aquests aspectes (com ara el cost o la soluci estructural escollida) acabaran condicionant el projecte tard o dhora i per aquesta ra s preferible assumir-les de bon principi. s lanomenat disseny vers restriccions. Lavantatge daquest sistema s que es poden prendre decisions en les fases primerenques del disseny i que es pot aprofitar la informaci generada per a desenvolupar el projecte. El que poden ser tancaments simblics poden convertir-se en tancaments amb propietats especfiques; shi poden afegir capes, equipaments, etc. Per altra banda, fer variacions sobre un mateix disseny permet depurar-lo i millorar-lo per acabar oferint un millor producte a lusuari. Almenys aix ho ha demostrat la producci ms industrialitzada. Ls de prototips configurables pot facilitat tamb la participaci del client o la inclusi dinformaci provinent de terceres persones, com ara els contractistes. El projecte de recerca BARCODE House System, ns una bona mostra.
Fig. 2.15. Imatge dun model dinformaci generat amb BARCODE House System. Lorganitzaci dels seus sistemes arquitectnics i els components emprats es controlen mitjanat una interface de selecci dopcions molt amigable.
Una altre cam que sest desenvolupant parallelament s ls delements predefinits que siguin prefabricables o fcilment industrialitzables. Les avantatges sn similars: el seu comportament s ms previsible, les prestacions del producte milloren a cada nova versi i els costos sabarateixen permetent amortitzar la inversi extra que suposa el seu disseny detallat.
65
El tema del disseny evolutiu i el de la producci en srie han estat majoritriament rebutjats a Europa pel temor de que condus a mediocretitzar larquitectura. Cada projecte es considera nic perqu, entre altres coses, ha dadaptar-se a lentorn on simplanta, ja que es tracta dun b immoble. A la realitat per, aquesta relaci simbitica amb lentorn noms s realment necessria en casos molt determinats (la mateixa praxis dels arquitectes aix ho ha vingut demostrant) i, en tot cas, no esdev incompatible amb ls de prototipus de disseny o components predissenyats o prefabricats. La globalitzaci fa possible que un mateix disseny dedifici sigui susceptible de ser emprat a diferents pasos, aix que tamb ho pot ser en diferents ubicacions dins dun mateix pas. La producci industrial ha demostrat que les prestacions dels productes seriats acaben superant les dels artesanals al cap dunes quantes generacions. Per altra banda, loptimitzaci de la producci permet que el seu cost sigui molt ms assequible i, en la majoria de casos, duna qualitat superior.
Fig. 2.16. Tot i que els primers Fiat 600 (cap els 60) es produen en srie, el seu muntatge era fora manual. Per aix, el seu disseny es permetia algunes llicncies, com ara els afegits cromats o els parafangs arrodonits. La seva industrialitzaci, doncs, no estava gaire perfeccionada i per aquesta ra (entre daltres) el seu cost encara no estava a labast de tothom. El 600 dels noranta fou un vehicle de producci totalment automatitzada i robotitzada. Els seu anod disseny respon a les limitacions de la tecnologia que estava disponible en la seva poca. No obstant, aquest model si que tenia un preu realment econmic. La versi actual, en lapogeu de la tecnologia computeritzada ja no sembla patir cap limitaci intrnseca.
Fig. 2.17. Quan comparem productes exclusius, ens trobem amb circumstancies similars. El mtic Mercedes 300sl estava fabricat de manera molt artesanal. El seu disseny i prestacions eren formidables, per el seu cost absolutament desorbitat. La versi dels 90 era formalment molt ms mediocre, per superava en la resta al seu antecessor. La industrialitzaci del seu procs de disseny i fabricaci va permetre vendrens molts ms. La futura versi est estticament a lalada del primer model i lexclusivitat del seu disseny es deu ms a motius comercials que a qestions derivades del seu cost de producci.
Fig. 2.18. Amb larquitectura noms sha aconseguit industrialitzar els components, quant el muntatge en processos manuals. La conseqncia daix ha estat que el disseny contemporani no ha aconseguit millorar el de fa un segle. Les millores de prestacions han vingut donades per la millora dels components industrials que sempren i per laugment de lexigncia de les normatives.
Eloi Coloma Pic
66
Modes de contractaci participatius Per a que dues persones puguin collaborar de manera efectiva han de trobar-se en el temps. El mode de contractaci mes com actualment incentiva la participaci consecutiva dels diferents implicats en la construcci i explotaci de ledifici. Lelecci dun o altre professional depn principalment del preu que demani a canvi dels seus serveis. Per si aquest criteri es situa en segon terme i es seleccionen en funci de la solvncia del seu treball, ens trobarem que sens obre tot un ventall de possibilitats de collaboraci amb les que no contvem. Lobjectiu s entendre que el negoci de la construcci s pot plantejar des de la perspectiva dintentar que guanyin totes les parts. Per utpic que sembli, diversos estudis estan demostrant que aquest plantejament s totalment viable i que a ms, al final resulta ms econmic que el sistema tradicional. Aquesta relaci simbitica entre els promotors i la resta dentrevinents s especialment factible quan es tracta dempreses especialitzades en la construcci i venda dedificis, ja que els professionals escollits sasseguraran de fer b la feina i a bon preu per tal que tornin a comptar amb ells en futures promocions. Fins i tot quan es tracta de promotors puntuals, la promesa duna collaboraci estreta entre les parts pot ser un bon reclam publicitari. Els modes de contractaci participatius comencen quan el promotor selecciona una empresa que sencarregui del disseny del projecte i de la seva construcci. Alternativament, pot seleccionar nicament un equip de dissenyadors i que aquests sencarreguin descollir el contractista amb el que vulguin collaborar o a linrevs. Ambds gremis conformen el que podrem anomenar una Associaci Disseny - Construcci. Els interessos dels tres grans gremis es posen aix en com, aix que el flux dinformaci entre les parts estar assegurat si empren les estratgies i les tecnologies adequades. Promotors, dissenyadors i contractistes formen una associaci temporal que t per objecte el desenvolupament i la construcci dun b immoble i, opcionalment, la gesti dels seus recursos. Els avantatges daquesta manera de treballar sn els ja comentats (major control del projecte, menys malentesos, disseny multidisciplinar, etc.) afegint-hi una important reducci del temps total necessari per a desenvolupar les fases de disseny i execuci, ja que selimina la interrupci que ocasiona tot el procs de licitaci i la prdua dinformaci que suposa cada canvi de fase. En relaci a aquest tema, podem distingir tres fases en el perode de disseny, la de Modelat Conceptual (similar a lelaboraci dun avantprojecte amb molta ms informaci), la de Modelat Detallat (equivalent a la fase de projecte bsic) i el del Modelat Constructiu (corresponent a la redacci del projecte executiu). El model resultant de cada fase s validat pel promotor i esta sotms als condicionants establerts en els models anteriors (veure tema 2.3). Amb el contractista en lequip de treball, la fase de licitaci del mode de contractaci Disseny Licitaci Construcci sempraria per a pactar els preus dexecuci de cada partida amb els executors de lobra (industrials, operaris, provedors, collocadors, paletes, etc.). Els resultats serien millors al comptar amb un interlocutor solvent (el contractista) per encara es podria anar ms lluny avanant la participaci daquests professionals en les fases inicials de disseny, cosa que permetria afinar les decisions en funci de la informaci per ells facilitada. Aix, tindrem el model Disseny - Construcci, en el que entren desprs de lelaboraci del Model Detallat i el ms preco, el Disseny - Collaboraci, que els fa participar en el
67
desenvolupament mateix del Model Detallat. Quan abans entrin en joc els executors de lobra, ms fiables i compromeses seran les seves dades. En contraposici al model Disseny Licitaci Construcci, en els participatius podem distingir les segents fases:
- Fase de Promoci:
1- El promotor selecciona una associaci de disseny i construcci (D.C) per a desenvolupar un projecte i elabora un Model de Promoci que cont les especificacions del projecte
- Fase de Disseny Conceptual:

2- Lassociaci D-C elabora un Model Conceptual que cobreix les necessitats del client i del seu projecte. 3- El promotor verifica el procs i li dona el vist i plau. 3- Lassociaci D-C selecciona els professionals que es subcontractaran en la fase de construcci (mode Disseny - Collaboraci).
- Fase de Disseny Detallat (equivalent a lavantprojecte):

4- Lassociaci D-C elabora el Model Detallat que compleixin les especificacions validades i el pressuposta. La documentaci es desenvolupa fins al nivell que li exigeix ladministraci per autoritzar-lo. El projecte continua sota les especificacions validades. Si no sha fet abans, es seleccionen els executors de lobra (mode Disseny Construcci). 5- El promotor verifica el procs i li dna el vist i plau. 6- El promotor demana la llicncia dobres amb la documentaci generada de la fase anterior. 7- Lassociaci D-C esmena les deficincies detectades per ladministraci. 8- El promotor verifica el procs i li dna el vist i plau.
- Fase de Documentaci (equivalent al projecte executiu):

9- Lassociaci D-C elabora el Model Constructiu o de Fabricaci (depenent de grau de detall daquest) i la documentaci que permetr construir-lo. Saudita que continu sota les especificacions validades. 10 El promotor verifica el procs de disseny constructiu i, i li dna el vist i plau. 11- Ladministraci verifica el disseny constructiu. 12- Lassociaci D-C esmena les deficincies detectades per ladministraci.
- Fase de Licitaci i Legalitzaci:

13141516Lassociaci D-C selecciona als executors que no hagin estat ja seleccionats. Lassociaci D-C pressuposta el cost de lobra generant un Model de Licitaci. El promotor valida el pressupost de lobra. Tots els implicats legalitzen les seves futures accions.
- Fase dExecuci:
17- El executors de lobra construeixen ledifici sota lauditoria de lassociaci D-C. Durant aquesta fase es va actualitzant o completant el Model Constructiu tot obtenint el Model dExecuci. 18- Lassociaci D-C entrega ledifici i el promotor li dna el vist i plau.
Eloi Coloma Pic
68
- Fase dExplotaci:
1920212223El promotor posa a la venda ledifici. Els usuaris seleccionen ledifici. Lassociaci D-C elabora un Model dExplotaci. El promotor entrega el Model dExplotaci de ledifici als usuaris. Els usuaris exploten ledifici recolzant-se en la informaci del BIM.
- Fase de Reciclatge:
29- Els usuaris decideixen que han de reformar ledifici o enderrocar-lo. 30- En cicle torna a comenar a partir dun Model dEstat Actual. s important adonar-se que en totes les fases el promotor t la capacitat dauditar el procs devoluci del projecte, no noms el resultat de cada fase. Pot consultar directament els models dinformaci que empra lassociaci D-C amb la seguretat que dna el fet que cadascun parteixi de lanterior. Aix tamb permet reduir al mnim la documentaci impresa. Alternativament a la contractaci duna associaci Disseny Construcci, el promotor pot optar per a contractar un equip de Disseny tradicional i contractar el contractista i els executors de lobra desprs de la fase de Disseny Conceptual (mode Disseny Collaboraci) o de la de Disseny Detallat (mode Disseny Construcci). s un sistema que pot semblar ms viable actualment, ja que la majoria de firmes darquitectura nacionals noms disposen darquitectes, Linconvenient daquesta opci s que es perden els avantatges que per a totes les parts suposa que lequip de disseny i el de contractaci dels executors de lobra estiguin associats.
El promotor selecciona a lassociaci D-C Lassociaci D-C elabora el Model Conceptual.
El promotor valida el Model Conceptual El promotor valida el Model Conceptual El promotor valida el Model de Disseny.
Lassociaci D-C elabora el Model Detallat
Lassociaci D-C elabora el Model Constructiu.
El promotor valida el Model Constructiu
Lassociaci D-C selecciona els executors de lobra.
Lassociaci D-C i els industrials construeixen ledifici.
Fig. 2.19. Esquema de contractaci Disseny Licitaci - Construcci segons la visi de la prctica integrada. Lnic avantatge aconseguit s que es pot comptar amb lexperincia del contractista a lhora delaborar previsions de costos.
69
El promotor selecciona lssociaci Disseny - Construcci
Lassociaci D-C elabora el Model Conceptual.
El promotor valida el Model Conceptual
Lassociaci D-C elabora el Model de Disseny
El promotor valida el Model de Disseny.
Lassociaci D-C elabora el Model Constructiu.
Lassociaci D-C i els executors construeixen ledifici.
Fig. 2.20. Esquema de contractaci Disseny - Construcci. Alternativament es pot substituir lassociaci D-C per un equip de disseny i seleccionar el contractista a partir de la validaci del Model Detallat. El promotor selecciona lassociaci Disseny - Construcci Lassociaci D-C elabora el Model Conceptual.
El promotor valida el Model Conceptual
Lassociaci D-C elabora el Model de Disseny
El promotor valida el Model de Disseny.
Lassociaci D-C elabora el Model Constructiu
Lassociaci D-C i els industrials construeixen ledifici.
Fig. 2.21. Esquema de contractaci Disseny Collaboraci. Alternativament es pot substituir lassociaci D-C per un equip de disseny i seleccionar el contractista a partir de la validaci del Model Conceptual.
Eloi Coloma Pic
70
El temps que sestalvia amb aquests dos ltims modes de contractaci pot ser similar, per lltim enfocament te lavantatge de permetre elaborar uns prototipus inicials molt ms fiables, al disposar-hi de la informaci referent als recursos que sempraran en la fase de construcci. Parallelament, els professionals que intervindran en lexecuci del projecte poden comenar a planificar-la des del primer moment. La collaboraci entre dissenyadors, contractistes i executors de lobra s mtua.
Disseny Licitaci Construcci: Promoci Elec. Disseny Construcci: Promoci Elec. Disseny - Collaboraci: Promoci Elec. D. Conceptual D. Detallat Documentaci Execuci Explotaci D. Conceptual D. Detallat Documentaci Execuci Explotaci Avantprojecte Proj. Bsic Proj. Executiu Licitaci Execuci Explotaci
Licitaci
Licitaci
Fig. 2.22. Tant el mode Disseny Construcci com el mode Disseny - Collaboraci estalvien temps i optimitzen la producci.
A aquest trinomi promotor - dissenyador - contractista podem afegir-hi els usuaris finals, ja que acabaran sent els beneficiaris del producte i els qui finalment paguin el compte. En realitat, un edifici, no deixa de ser un servei que cal gestionar durant tota la seva vida til. En un procs discontinu, gran part del coneixement que en tenen promotors, dissenyadors i contractistes es perd en la fase dexplotaci fins al punt que els propietaris han de generar nous models per a gestionar el seu immoble. Si la compra sobre plnol s una realitat, tamb ho pot ser la intervenci en el disseny i construcci de ledifici i ladquisici del seu model dinformaci. Formaci instrumental especialitzada No es pot aconseguir que els implicats emprin tecnologia i estratgies ms sofisticades sense una formaci adequada que inclogui formaci especialitzada i, sobretot, recursos per a posar en prctica els coneixements adquirits. La principal dificultat de la inversi en formaci s el cost immediat que aquesta representa ja que, per una banda, cal pagar els recursos formatius i, per laltra, cal compensar la disminuci de la productivitat que es dna en aquest perode. Aquesta situaci resulta paradoxal, ja que mentre la primera circumstncia aconsella solvncia econmica, la segona recomana perodes de menor activitat laboral. Tot aix es soluciona amb una bona planificaci a llarg termini que permeti estalviar en les poques bones per a invertir en les pitjors. La formaci en tecnologia acostuma a ser amortitzable a mitj o llarg termini. Per aix es precisa una estratgia empresarial que tingui en compte aquesta circumstncia de forma sistemtica. Lactual conjuntura econmica ha fet que el govern prengus partit en lassumpte i subvencions massivament la formaci dels treballadors. Per un cop que pren una decisi encertada a temps, no s qesti de desaprofitar-ho.
71
Per altra banda, la cultura de la tecnificaci estimula la recerca contnua de noves solucions que permetin millorar els processos. El progrs de la nostra civilitzaci es deu en gran part a aquest inters i si sen vol ser partcip, cal mantenir-hi una actitud desperta. No obstant, sha de reconixer que la formaci de nous usuaris s el pas ms difcil de la migraci cap a la prctica integrada, ja que cal vncer les reticncies dels usuaris i dels seus caps. En el captol dedicat als estudis de casos, es parlar dels esculls que han de superar els formadors en les mitjanes i grans empreses per a que els concedeixin el temps necessari per a instruir a els seus alumnes. I aix que a Espanya noms sestan implantant els sistemes BIM daplicaci ms directa. Millora de la productivitat La millora de tots aquests factors portar a laugment de la productivitat en el sentit ms ampli de la paraula. A laconseguir que tots els processos siguin ms eficients, es necessiten menys recursos per a generar el mateix producte. Per donat que els estndards de qualitat dels productes actuals fa temps que estan per sota del desitjable, caldr emprar els mateixos recursos duna manera ms eficient. Dit duna altra manera; no es pot fer millor sense canviar la tecnologia que sempra. No obstant, el benefici sincrementa per a totes les parts, ja que el valor afegit dels processos i del que sen obt augmenta considerablement. El gran avantatge de millorar el producte a travs del perfeccionament dels seus processos s que aix fa que les condicions de treball dels seus dissenyadors i productors tamb millorin. Potser caldr invertir el mateix nombre dhores, per es treballar de manera ms gratificant i amb menor risc. Es tracta de substituir les tasques rutinries per altres mes sofisticades. Tant lautomatitzaci com la definici i el control rigors de la informaci durant tot el cicle de vida dun edifici requereixen duna planificaci minuciosa i ls dunes eines especifiques que pot mantenir igualment docupada tota la plantilla actual dun despatx. La diferncia s que el seu treball va acumulant valor afegit perqu les dades disponibles per al desenvolupament dels projectes i el coneixement dels professionals sincrementa a cada encrrec. Donar valor afegit a la seva feina i eliminar les tasques rutinries s el que necessita larquitecte per a poder competir amb els enginyers de la construcci, que van guanyant terreny a cada reforma legislativa. La innegable vlua de larquitecte actual no s gaire apreciada perqu es veu esborronat per la seva ineficcia a lhora de satisfer altres requeriments. En la mesura que aconsegueixi fer guanyar diners a tothom, el sector tornar a veure-li les grcies. Control dels riscos Lactivitat edificatria s una activitat de risc per a tots els que hi participen. La principal causa s la falta de control sobre el projecte i els processos constructius. Quan ms integrada sigui la prctica professional de tots els implicats, millor ser la qualitat de la informaci i els mecanismes de comunicaci entre les parts, cosa que redundar directament en el control de tots els processos. La incertesa s el fonament del risc i per aix cal combatre-la. La Prctica Integrada no pot millorar els factors dincertesa inherents als comportaments desconeguts dels elements arquitectnics, per pot incorporar en el seu s els mecanismes per
Eloi Coloma Pic
72
a la seva simulaci a mesura que estiguin disponibles. Els sistemes de clcul ms sofisticats noms sn viables en la praxis quotidiana si poden ser executats a partir dinformaci ja generada durant altres processos. Per exemple, es pot programar un software que detecti les zones de ledifici ms perilloses per als treballadors, per la seva implementaci ser molt ms universal si es pot connectar directament al model dinformaci que ja empra el contractista per a planificar la seva construcci i no cal generar un model especial per a tal anlisi.
2.1.3 LEXEMPLE DE LA PRODUCCI INDUSTRIAL Els principis de la Prctica Integrada fa anys que sapliquen, amb ms o menys rigor, en el mn de la producci industrial. Laventura de la fabricaci en srie que va comenar fa un segle va possibilitar la inversi en tecnologies que van permetre millorar els productes i perfeccionar els processos productius. Actualment la producci arquitectnica s molt diferent a la industrial i per aquesta ra pateix en una srie de problemtiques que en sn quasi exclusives. No obstant, la Prctica Integrada pot aplicar-se a la producci arquitectnica tenint en compte les seves diferncies estructurals que separen un i altre sector productiu. Si sanalitzen aquestes diferncies, sarriba a la conclusi que el principi fonamental de la industrialitzaci, la fabricaci en srie, s el desencadenant dun seguit de circumstncies que han possibilitat que la producci industrial acabs assolint uns estndards de qualitat superiors als arquitectnics. Bsicament es tracta dentendre que la fabricaci en srie permet amortitzar el cost que representa el desenvolupament minucis del producte i de la tecnologia que fa possible. s possible que la construcci evolucioni cap a la seva total industrialitzaci, per fins que aix passi, est clar que les tecnologies que simplementin han de tenir en compte les actuals regles del joc. La Prctica Integrada ha de transformar els processos arquitectnics i tamb els seus productes, per ha de ser compatible amb el context actual si vol aspirar a implantar-shi. Per tant, un dels seus eixos centrals, la Tecnologia BIM, no pot pretendre clonar les tcniques que sempren en la producci industrial, sin que ha prendre un cam propi encara que sinspiri en elles en alguns aspectes. De fet, aix s el que porta fent des de fa trenta anys, per la tecnologia necessria per a fer-ho realitat no ha pogut eclosionar fins que el context socioeconmic i tecnolgic, altament industrialitzat, els ho ha perms. Per altra bada, hi ha esculls culturals a superar. Els ms importants sn, sens dubte, els relacionats amb la desconfiana mtua entre les parts. En el mn de la construcci, per exemple, es considera quelcom no desitjable per al promotor que larquitecte i el contractista estiguin associats, ja que llavors es confabulen contra el promotor. Davant daquesta idea cal constatar que, actualment, la guerra a tres, quatre o cinc bandes que representa qualsevol projecte dedificaci provoca danys en totes les parts molt superiors als perjudicis que pot ocasionar la frmula de la Prctica Integrada. Aix sha demostrat en les nombroses experincies que sestan donat en altres pasos, on lestalvi econmic global pot arribar a ser dun 30%. Per altra banda, noms cal fixar-se que en la industria manufacturada; dissenyador i productor van, bviament, en el mateix vaixell en lobjectiu de millorar el producte i els seus beneficis. Al capdavall, sn les lleis de garanties, les assegurances i el prestigi comercial les que garanteixen la bona praxis de dissenyadors i productors i no el grau de desconfiana que es tinguin.
73
DISSENY INDUSTRIAL Els usuaris tenen una formaci especfica. El maquinari i sistemes operatius sobre els que corren les aplicacions solen ser fora potents. El software s adquirit per empreses que estan disposades a fer grans inversions en ell Cada producte es dissenyat fins a lltim detall en la fase de projecte. No sol sofrir canvis en la fase de execuci. Tots els components necessaris sn especificats en la fase de projecte i el disseny del producte shi adapta o acota les seves possibilitats de variaci, ja que qualsevol canvi dltima hora en un component pot comprometre la seva compatibilitat. El disseny minucis de cada component comporta una gran inversi de temps en la seva definici. Els components solen aprofitar-se per a nous productes amb poques variacions. Cada nova versi del producte s bsicament idntica a lanterior amb lactualitzaci dalguns components i un notori canvi daspecte. La fase dexecuci del producte es du a terme de forma principalment robotitzada. Els elevats costos de la fase de disseny sn amortitzats per la producci es srie i laprofitament de components per a nous productes. El fabricant industrial integra tots els interventors en la promoci, disseny i construcci del producte. La definici del seu producte varia segons el que es suposa que apreciaran els futurs compradors.
DISSENY ARQUITECTNIC Els usuaris solen formar-se de manera autodidacta. En general el maquinari i sistemes operatius solen ser menys potents i estables. El software s adquirit per despatxos o petites empreses que no estan disposades a fer grans inversions en ell. El producte noms es dissenya a grans trets en la fase de projecte i sacaba de definir en la fase dexecuci, on sovint sofreix canvis importants. La majoria de components sespecifiquen noms pel que fa a les seves caracterstiques generals i sacaben descollir en la fase de producci, segons costos reals, disponibilitat o altres criteris. Aix s possible perqu seran aquests els que sadaptaran al disseny general de ledifici i no a la inversa. Els projectes shan de desenvolupar en pocs mesos. Cada projecte s un prototipus que no es tornar a fabricar. Tot i que molts dels seus components sn industrials, el gruix de lobra, sol estar fabricat in-situ.
La construcci de ledifici sexecuta manualment amb maquinaria poc sofisticada. La manca de producci seriada no permet amortitzar el cost dun disseny excessivament acurat. Els implicats en la construcci dun edifici no acostumen a collaborar estretament durant el procs de disseny i construcci. El producte es defineix segons criteris molt estables i poc personalitzats.
Fig. 2.23. Comparaci entre els principals factors diferenciadors de la producci industrial vers larquitectnica.
Eloi Coloma Pic
74
2.2 Tecnologia BIM
75
2.2 TECNOLOGIA BIM

La Tecnologia BIM s el conjunt deines, tcniques i conceptes que permeten desenvolupar la Prctica Integrada en un context tecnolgic adequat que pugui donar resposta a les seves necessitats. Si b no ns lnic recurs necessari, s que s un dels pilars centrals, fins al punt que resulta impensable assolir la majoria dels seus objectius sense comptar amb ella.
Informaci
Planificaci
Comunicaci
Tecnologia
Prototivat
BIM
Interacci
Collaboraci
Multi-lateralitat
Fig. 2.24. Totes les estratgies de la Prctica Integrada es recolzen en major o menor grau en la Tecnologia BIM.
2.2.1 HISTRIA DEL TERME BIM La idea demprar models dinformaci no s nova. Els conceptes i metodologies de treball que avui en dia sinclouen actualment sota el terme BIM daten de fa ms de trenta anys. Prova daix s que lany 1975 Charles M. Eastman ja descrivia el seu concepte de Building Description System amb les segents paraules: [designing by]... interactively defining elements ...deriving sections, plans, isometrics or perspectives from the same description of elements Any change of arrangement would have to be made only once for all future drawing to be updated. All drawing derived from the same arrangement of elements would automatically be consistent any type of quantitative analysis could be could be easily generated providing a single integrated database for visual and quantitative analyses automated building code checking in city
Eloi Coloma Pic
76
hall of the architects office. Contractors of large projects may find this representation advantageous for scheduling and materials ordering. (Eastman, 1975) Dos anys ms tard, William Mitchell publica Computer-Aided Architectural Design on es fa referncia a les computer-based building descriptions i es cita el terme del propi Eastman. Una recerca comparable es va fer a principis dels anys 80 a Europa coincidint amb els primers esforos per a la comercialitzaci daquesta tecnologia (ArhiCAD i Allplan). Als Estats Units, el prototipus virtual que es perseguia era conegut com a Building Product Model i a Europa, sota el nom de Product Information Model. La fusi dels dos termes s el que va donar lactual terme de Building Information Model. Al final, el terme Information va guanyar la partida a Product perqu reflectia la seva forta relaci amb la tecnologia de la informaci computacional. (Eastman, et al., 2008) El primer document aparegut amb el terme Building Model fou probablement el que va escriure Robert Aish el 1986 en la documentaci annexa al clebre software RUCAPS que va desenvolupar amb la companyia GWW Computers Ltd. Es tractava duna aplicaci que permetia el modelat tridimensional a travs delements paramtrics, extracci automatitzada de documentaci, bases de dades relacionals, planejament segons fases, etc. El software fou emprat amb xit en el disseny i construcci de la terminal 3 de laeroport de Heathrow. Fora ms tard, trobem el terme complet, Building Information Model en un article de G.A. van Nederveen i F.Tolman publicat el Desembre de 1992 a la revista Automation in Construction. De tota manera, hom reconeix a Jerry Laiserin com el responsable que el terme BIM es popularitzs a partir del seu article Comparing Pommes and Naranjas, escrit al 2002 on va defensar la seva adopci universal per a identificar les aplicacions destinades a crear models dinformaci dedificis. Fora del mn anglosax, s just recordar altres termes amb un significat similar, com lalemany Gebudemodell o lholands Gebouwmodel; termes molt lligats al concepte de generar un model per a ser construt. (Eastman, et al., 2008) Parallelament a levoluci daquest terme en el mn acadmic, es van desenvolupar les aplicacions que provaven de trobar-hi aplicaci comercial. Hem esmentat els noms dArchiCAD (el primer amb el seu Virtual Building al 1987), Allplan i RUCAPS, per ni ha altres com ara Sonata, Reflex, Arris, MicroGDS, Cheops amb Architron (ms tard, BOA), Brics (la tecnologia del qual est present a lactual Bentley Triforma), Master Architect, etc. Per no ha estat fins fa pocs anys que tots els fabricants de software relacionat amb la tecnologia BIM van comenar a adoptar aquest terme per a identificar els seus productes per a la construcci fins arribar a la unanimitat actual. Part daquest consens es deu a lesmentat article de Laiserin i al fet que Autodesk el fes servir com a identificador dels seus nous productes per al sector de la construcci (Revit i relacionats). La campanya promocional fou que la resta de desenvolupadors van haver de sumar-shi per a no quedar desmarcats, a pesar que alguns, com Graphisoft o Nemetschek, feia anys que comptaven amb solucions que responien a conceptes similars. Sigui com sigui, el terme BIM s producte duna llarga histria que sha mantingut a lombra durant quasi vint anys fins, comenant a aflorar en lltima dcada i especialment, en lltim lustre. No es pot atribuir la seva autoria a cap desenvolupador de software ni per cap entitat individual, sin per una comunitat de professionals i acadmics.
2.2 Tecnologia BIM
77
2.2.2 CONCEPTES BSICS BIM es lacrnim de Building Information Modeling (Modelat de la Informaci de lEdifici) i es refereix al conjunt deines, tcniques i conceptes basades en l's d'informaci coordinada, coherent, computable i contnua; emprant una o ms bases de dades compatibles que continguin tota la informaci referent a l'edifici que es pretn promocionar, dissenyar, construir o explotar. Aquesta informaci pot ser de tipus formal, per tamb pot referir-se a aspectes com ara els materials emprats i les seves qualitats fsiques, els usos de cada espai, l'eficincia energtica dels tancaments, etc.
Fig. 2.25. Ls dinformaci coordinada, coherent, computable i continuada s la base per al BIM.
Coordinada Aconseguir que la informaci estigui coordinada s essencial perqu el desenvolupament del projecte pugui portar-se a terme per part de mltiples usuaris, encara que s'ocupin de disciplines diferents. Aix, dos arquitectes podran treballar en el mateix projecte amb la seguretat que la informaci que un actualitzi estar disponible automticament per al segon. Aix s bastant fcil d'aconseguir amb les aplicacions de CAD convencionals, si s'empren els procediments adequats i hi ha pocs usuaris, per comena a ser complicat en projectes grans on intervenen molts models i dissenyadors. L'abundncia d'arxius fa complicada la seva administraci si no es disposa de l'ajuda d'un programari especfic que ens assisteixi. Per encara resulta ms complicada la collaboraci entre professionals de diferents disciplines. Cadascun treballa amb arxius i informaci diferents i la seva actualitzaci per part de les dues parts sol fer-se manualment, la qual cosa s font d'errors i de prdues de temps considerables.
Eloi Coloma Pic
78
Un sistema basat en BIM estableix procediments on aquestes operacions es fan de manera automatitzada. Coherent Tamb s'ha d'invertir molt temps a assegurar que les dades amb les que es treballa siguin coherents entre si, ja que els elements arquitectnics als que es refereixen haurien de ser-ho una vegada es construeixi ledifici. No noms es tracta que les faanes encaixin amb les distribucions, o que les installacions puguin passar pels llocs, sin que la informaci que es t de cada component sigui coherent. En aquest sentit, no ajuden massa les aplicacions de CAD tradicionals, ja que noms permeten treballar amb representacions parcials que formen models que no es relacionen entre ells ni sn capaos de detectar interferncies entre els diferents sistemes arquitectnics (tancaments, mobiliari, installacions, etc.). Aquest problema es pot superar parcialment amb l's de models tridimensionals, per amb ells noms pot cobrir una part fora petita del problema, ja que resulten bastant complexos i tediosos de construir manualment, fet que limita el seu abast. Es poden detallar tridimensionalment parts de ledifici, per no tot. Per altra banda, les vistes tridimensionals resulten poc adequades per a estudiar determinats temes que precisen models ms sinttiques (com ara les plantes per estudiar distribucions, per exemple). La soluci est en emprar tecnologia d'objectes per a poder reduir el nombre de models i a ms, poder relacionar-los automticament. Aix s el que fan les aplicacions BIM. Els objectes sn entitats definides segons les seves caracterstiques dall que representen, que desprs es generen i mostren a travs de tot tipus de vistes especialitzades (com plantes, seccions o axonometries). Per altra banda, perqu el seu modelat resulti controlable i rpid, aquests components es defineixen com objectes paramtrics amb caracterstiques i comportaments ms o menys preestablerts. Aix, el dissenyador ja no representa aspectes allats dels elements arquitectnics sin que els dissenya segons les seves especificacions, seguint patrons ms o menys flexibles, depenent de les prestacions del programari i de les seves prpies habilitats. Computable L'altre aspecte important d'aquesta tecnologia s la capacitat de quantificar eficament els parmetres no formals d'un edifici. Estem parlant damidaments, per tamb d'altres qualitats computables com, per exemple, volums d'aire, recorreguts d'evacuaci, consum energtic, etc. Aquestes dades representen aspectes de ledifici que poden ser emmagatzemats en Models dInformaci. La finalitat s la de poder analitzar i simular un major nombre de comportaments mantenint les prestacions de coordinaci i coherncia anteriorment comentades. La clau est en comprendre que el disseny no es refereix noms a criteris formals, sin tamb a altres variables que no sn tractables des del punt de vista de les eines de representaci tradicionals. Continuada Finalment, la Tecnologia BIM t present la idea que un edifici s'ha de poder estudiar durant tot el seu cicle de vida. Aix inclou la fase de promoci, la de disseny, la de construcci i tamb la d'explotaci. Aix, els seus futurs usuaris podran accedir a informaci que els ser til per a
2.2 Tecnologia BIM
79
planificar el manteniment de l'edifici o per a gestionar els seus recursos (assignaci despais, distribuci de mobiliari, etc.)
Fig. 2.26. Simulaci de la seqncia de construcci dun edifici. Permetr planificar aspectes como lexecuci de lestructura, laportaci de materials i personal o la gesti de residus
Tot aix s possible grcies a la creaci dels anomenats Building Information Models, s a dir els models d'informaci de l'edifici (o, si es prefereix, de la construcci), que s el mecanisme que fa possible tots aquests objectius. Per aix, BIM s refereix tant a lacci (Modeling) com a lobjecte (Model). Per extensi, sempra tamb com a adjectiu per a referir-se a quelcom relacionat amb aquesta tecnologia (com ara objecte BIM o llibreria BIM)
2.2.3 QU SN LES APLICACIONS I EINES BIM ? Una Aplicaci BIM s aquella que est dissenyada per a la creaci de models BIM amb la intenci de centralitzar el mxim la informaci de ledifici. Aquests models estan formats per objectes paramtrics contenidors dinformaci multidisciplinar dels quals es pot extreure diverses menes de vistes, com ara visualitzacions grfiques i alfanumriques per tamb paquets de dades per al seu processat extern. Podem resumir les caracterstiques de les aplicacions BIM amb tres adjectius: Paramtric, Multidisciplinar i Multivista. Ats que la Prctica Integrada gira entorn de ls dun nic Model dInformaci (o diversos de coordinats), les aplicacions BIM en sn el nucli central en quant a software, per actualment noms poden cobrir una petita part del coneixement i de les tasques necessries per a dur a terme el procs constructiu. Per aquesta ra cal emprar altre mena deines que treballin amb models creats a partir de lextracci de part de la informaci del BIM o accedint a ella a travs de connexions directes. s el que anomenarem Eines BIM, que sn programes destinats a analitzar les caracterstiques daquestes dades o fer simulacions a partir delles. Les aplicacions
Eloi Coloma Pic
80
BIM solen tenir algunes competncies al respecte, per les eines BIM sespecialitzen en un camp concret, com el clcul estructural o lanlisi del compliment de normatives. Tot i que es va avanant en la seva capacitat de connexi amb les bases de dades de les aplicacions BIM, sovint precisen que lusuari re-introdueixi part de la informaci en els models que empren.
Fig. 2.27. Paramtric, Multidisciplinar i Multivista sn els principals adjectius que defineixen una aplicaci BIM
Qu no s una aplicaci BIM? Durant lany 2008 es va veure com la majoria de desenvolupadors daplicacions de CAAD han qualificat els seus productes com a BIM. Aix va generar una certa polmica (molt aguda al principi i molt diluda actualment) sobre si tal o altra aplicaci de CAAD s pot qualificar daplicaci BIM o no. Aquesta discussi ha servit per omplir diversos articles de les ms prestigioses revistes especialitzades i centenars dentrades a frums. Sembla un tema trivial, per quan lusuari senfronta a ladquisici dun software determinat ha de saber si el producte que li venen pot cobrir les seves expectatives. En la meva opini, es pot qualificar daplicaci BIM aquella que pugui respondre als tres adjectius esmentats al principi daquest apartat en el sentit que es detallar en els tres segents. De tota manera, tampoc estan gens malament els criteris que Eastman, Teicholz, Sacks i Liston estableixen al seu llibre BIM Handbook, a guide to Building Information Modeling (2007) per a excloure daquest grup qualsevol aplicaci que generi models que:
Continguin objectes tridimensionals per sense la capacitat de contenir atributs. Aix descarta aplicacions que permetin el modelat tridimensional (fins i tot
paramtric) automatitzat com ara 3DStudio Viz, o els pluguins per a Rhino o Sketch-up que existeixen al mercat. En canvi si que hi entrarien aplicacions que no generin models tridimensionals com ara les de clcul energtic.
2.2 Tecnologia BIM
81
No suportin comportament paramtric. La interrelaci entre objectes paramtrics s

essencial per al BIM. s el tema ms complex a nivell de programaci i per aix s el que comporta ms mal de caps als desenvolupadors. Es basin en multitud darxius amb informaci bidimensional que han de ser combinats per a definir ledifici. No s possible generar un model tridimensional coherent a partir dells.
Permetin ledici de les representacions extretes del model sense que aquestes lactualitzin automticament. s a dir, aplicacions que generin vistes
desvinculades i editables. La ra s que aquesta possibilitat trenca el principi de coherncia i coordinaci de les dades, al promoure lexistncia dinformaci contradictria. El problema daquesta afirmaci s que, encara que personalment la subscric, deixa fora la majoria daplicacions BIM per al disseny arquitectnic que es venen a Espanya com ara AutoCAD Architecture, Bentley Architecture i Nemetschek Allplan. Revit i ArchiCAD permeten afegir informaci 2D desvinculada per mantenen la bidireccionalitat automtica de ledici del model des de totes les seves vistes.
2.2.4 BIM PARAMTRIC El model dinformaci que gestiona una aplicaci BIM est compost per una srie d'objectes que es dissenyen segons les caracterstiques essencials que els defineixen, s a dir, es parametritzen. Aix es fa mitjanant una interface que els conceptualitza i que assisteix la seva creaci oferint multitud de parmetres preestablerts en relaci a la naturalesa de l'element que es vol crear. Un mur, per exemple, es pot descriure segons diferents parmetres: nombre de capes, gruix de cadascuna, alada, materials, recorregut, etc. Desprs, necessitarem d'una interface grfica que permeti editar-ho dinmicament mitjanant pinaments o variant les seves caracterstiques en un llistat desplegable. En qualsevol dels casos, estem modificant els parmetres que defineixen l'objecte i, de rebot, el seu aspecte aparent. Per tamb es pot anar ms enll incloent una altra classe de parmetres no dimensionals, com per exemple, el color, el material i pes, el nom, etc. L'objecte esdev aix molt ms complet mantenint la facilitat dedici, al poder accedir directament a les seves caracterstiques. Aix, ja no es modelen representacions literals, sin que es descriu l'objecte en si mateix cobrint tot els punts de vista necessaris. Daquesta manera, ledifici es pot controlar de forma global en tots els aspectes que hagin estat introduts en el seu model dinformaci. En canvi, amb una eina de CAD literal, s'inverteix molt temps representant-ho mitjanant mltiples models amb la finalitat de poder-lo controlar, noms mentalment, en la seva globalitat. Una vegada s'aconsegueix parametritzar un objecte, tamb es pot intentar parametritzar la relaci que t aquest amb la resta. Aix s'aconsegueix relacionant uns parmetres amb uns altres. Per exemple, el permetre exterior d'una fusteria ser igual a l'obertura que s'haur de practicar en el mur que lallotja. D'aquesta manera, no noms sautomatitza la transmissi de les influncies que tenen els objectes entre si, sin que es possibilita el seu disseny en relaci a les caracterstiques de la resta. Aix, cada component es crea en funci de les propietats que el fan nic i de les que el fan formar part dun sistema constructiu, aconseguint un model molt interactiu i malleable. Per tal que tots aquests parmetres puguin interactuar, s necessari
Eloi Coloma Pic
82
tractar el model paramtric com una base de dades unificada que estigui estructurada i optimitzada per a fer possible aquestes interrelacions. Aix, tamb es possibilita que objectes de diferents sistemes puguin relacionar-se entre ells i que el seu accs sigui centralitzat, fent realitat la desitjada coordinaci multidisciplinar i multiusuari.
Fig. 2.28. Una aplicaci BIM est basada en objectes que sinterrelacionen i poden ser directament editats en les seves caracterstiques. No obstant, encara han de conviure amb components literals.
Estructures paramtriques Parametritzar vol dir descriure un objecte en funci de les relacions entre els factors que el defineixen. En arquitectura, la majoria de les relacions sn de tipus geomtric. Per exemple, si volem parametritzar lespessor dun tancament, assignarem el parmetre espessor a la regla que controla lequidistncia de les seves cares interior i exterior. Les regles poden vincular parmetres dobjectes diferents. Aix, si inserim una porta en aquesta paret, el gruix del marc es podr adaptar al seu espessor. La parametritzaci empra una estratgia diferent a la representaci literal. Mentre que aquesta es concentra en descriure directament les propietats dun objecte, laltra es centra en definir la relaci entre elles, de tal manera que es pugui controlar lobjecte a travs de ledifici dalgunes propietats clau (convertides ja en parmetres). Per exemple, si creem un model paramtric duna taula on el material del seu taulell depengui del nom del seu model, obtindrem un parmetre textual que controla una propietat de lobjecte Si aquesta qualitat, el material, t a ms efectes en el color de lobjecte, en la reflexi de la llum, el cost del moble, etc., ser al seu torn un parmetre que controlar aquestes propietats. Les relacions entre propietats i parmetres depenen de fins a quin punt sautomatitzi lactualitzaci dun vers a un altre. Fins i tot diversos factors relacionats poden ser parmetres si tenen la capacitat dinteractuar recprocament.
2.2 Tecnologia BIM
83
Lavantatge de les representacions paramtriques s que permeten descriure tants aspectes com es desitgi mantenint el control de lobjecte, cosa que no passa amb les representacions literals. Parametritzar un objecte no s una tasca fcil. De fet, fer-ho des de zero s realment complicat i la gran majoria dels potencials usuaris daplicacions BIM no en seria capa. I encara que ho fos, el procs resultaria excessivament costs per a les seves necessitats. Per aix totes les aplicacions paramtriques i, en especial, les aplicacions BIM, empren objectes en els que gran part del seu comportament (regles + parmetres) est predefinit. Grcies al fet que la majoria dels elements arquitectnics tenen unes caracterstiques fora previsibles, almenys geomtricament, les aplicacions BIM poden oferir un ventall dobjectes paramtrics preconfigurats capaos de cobrir la majoria dels casos. Daquesta manera, saconsegueix simplificar moltssim la creaci dels elements i augmentar la productivitat del procs de modelat, aix com la seva interactivitat. Pel que fa a aquest grau de preconfiguraci, normalment ens trobarem que els grans sistemes de tancament i estructurals (parets, faanes, sostres, cobertes, etc.) solen estar molt tabulats, ja que solen tenir geometries senzilles i, per altra banda, han de servir de suport a la resta delements. En el cant oposat estan els components de caracterstiques ms variables, com les fusteries, el mobiliari o les installacions, per als que les aplicacions BIM disposen d'extenses llibreries de components que poden ser emprades directament o personalitzades a gust de lusuari.
Fig. 2.29. Tres objectes paramtrics preconfigurats. Lusuari noms ha de collocar -los i establir les seves condicions. Modelar literalment aquests objectes duria una bona estona. Amb una aplicaci BIM s cosa de segons. Editant-los encara es guanya ms temps, ja que noms cal variar els valors dels seus parmetres.
Eloi Coloma Pic
84
Per a cobrir els casos particulars, cada aplicaci t la seves prpies estratgies per al modelat dobjectes paramtrics altament personalitzats, que van des deines fora grfiques a llenguatges de programaci. No obstant, el seu grau de llibertat formal, tot i que millora a cada versi, sempre estar un pas enrere del CAD paramtric especialitzat en propietats topolgiques, ja que tant les caracterstiques dels parmetres com de les regles que els relacionen sn ms limitades i a ms varien sensiblement segons la naturalesa de cada objecte. Les aplicacions BIM auditen contnuament el modelat paramtric per a evitar que el model esdevingui inestable, fet que obliga a incorporar un elevat grau dintelligncia als sistemes i a limitar de manera intencionada els mecanismes i les possibilitats de modelar. Aquest plantejament paternalista augmenta molt la usabilitat del programes i lestabilitat dels seus models, cosa molt desitjable per a ls al que estan destinats. La contrapartida s que impossibilita la total portabilitat entre aplicacions BIM ja que cadascuna t el seu propi sistema dintelligncia paramtrica. Un model literal resulta molt ms traduble que un model dinformaci. Passa el mateix que amb qualsevol base de dades complexa, no s senzill passar-la dun format a un altre i quan es fa, sovint sen perd part de la informaci. Actualment, el que saconsegueix s passar part de la informaci dun model a un altre, cosa que permet el treball multidisciplinar per no el multiplataforma.
Fig. 2.30. Un exemple molt conegut: una tassa i un tor poden escriure topolgicament de manera idntica a travs duna parametritzaci complexa. Mes tard, es pot controlar la transici entre un i altre estat a travs dun sol valor percentual. No s lobjectiu duna aplicaci BIM arribar a aquesta sofisticaci.
Propietats, parmetres i atributs Un model dinformaci es diferencia daltres models paramtrics per la seva especialitzaci en la capacitat de contenir informaci en el s dels seus objectes. Aquesta pot ser absolutament heterognia i, no obstant aix, relacionable. Segons el grau de vinculaci, podem distingir tres tipus dinformaci, les propietats, els parmetres i els atributs. Aquesta classificaci no s intrnseca a la informaci mateixa, sin que depn del context en qu s processada. El que per a una aplicaci pot ser un atribut, per un altra pot esdevindre un parmetre. Fins i tot una dada pot passar dun estat a un altre mitjanant ledici de les regles que els vinculen. Anomenem propietats a les qualitats intrnseques dun objecte. Quan es crea un model literal, el que es fa s descriure aquestes propietats des duna perspectiva determinada. Si agafem una taula, el nombre de potes, mesures del taulell, materials emprats sn propietats della que poden ser representades de maneres diferents (grfica o alfanumricament). Quan relacionem una propietat amb una altra mitjanant una regla, almenys una delles esdev un parmetre de laltra. Aix, en lexpressi matemtica a = 3b tindrem que b s un parmetre de a i a = 3b la regla. a queda indefectiblement lligat al valor de b i per tant,
2.2 Tecnologia BIM
85
la seva descripci es pot formular com una relaci amb b. Si el nostre sistema paramtric permets editar directament el valor de a i ajustar en conseqncia el de b, ambds serien considerats parmetres. Val a dir que aquesta reciprocitat es sovint evitada en els sistemes paramtrics pel perill dinestabilitat que representa lestabliment duna regla bidireccional. Tornant a lexemple de la taula, lamplada i la llargria del taulell podrien ser parmetres si sestablissim regles paramtriques que controlessin totes les cares del slid que el representa tridimensionalment a partir daquest valors. Lrea del taulell, en canvi seguiria sent una propietat de lobjecte, influenciada, aix s, pels nous parmetres. Ben mirat, la majoria de les propietats dels objectes resulten parmetres en algun que altre context. Per exemple, la capa on est un objecte, que es podria entendre com una simple propietat, esdev parmetre quan el sistema de visualitzaci el processa, ja que el t en compte a lhora de decidir si apareix o no en la vista actual i com ho fa. Per tant, la parametritzaci depn totalment de que les regles siguin interpretades, fet fora obvi, per altra banda. Les propietats poden ser extretes dels objectes per la seva anlisi i, per aquesta ra, les aplicacions BIM presten especial atenci al desenvolupament deines especialitzades per a tal tasca. Per altra banda, s molt ms senzill obtenir-les si depenen de parmetres que descobrirles en els objectes, ja que en el primer cas estan implcites en la definici dels objectes i en el segon cas, cal emprar tcniques especfiques per a cada mena dobjecte. Per exemple, s molt ms senzill esbrinar lrea duna cambra si les seves dimensions estan definides (per ser un objecte paramtric), que analitzar el seu permetre i calcular-la. Els BIM pretenen simular el comportament de ledifici en la realitat i per a fer-ho, cal veure com uns pocs factors (parmetres) poden condicionar-ne molts altres (propietats). Per ltim, tenim els atributs. Un atribut s una informaci adjuntada a un objecte que no mant cap relaci amb cap altra dada. El seu objectiu s ampliar el coneixement acumulat en lobjecte simplement citant-lo. Ms tard, aquest coneixement pot ser recopilat i emprat amb alguna intenci. Seguint amb la taula, podrem afegir-hi, per exemple, latribut de lusuari que en gaudir en un edifici doficines. Una taula s una taula encara que no disposi daquesta informaci, per tenir-la amplia el valor de la seva informaci. Com en el cas anterior, un atribut pot transformar-se en un parmetre si s llegit per una regla que lestigui esperant. Per exemple, aquesta mateixa taula, podria servir per a representar la presncia del treballador en qesti i fer que les propietats dacabats duna cambra sajustessin a les preferncies de lusuari del moble. Quan aquesta es trasllada dun departament a un altre, lespai en queda personalitzat. Latribut sha convertit en parmetre. El mateix passaria a la inversa, si es fa que aquesta dada depengui de lassignaci de lespai a un treballador en concret, latribut passa a ser una propietat inevitable de la taula. La inclusi datributs s un tema molt important en les aplicacions BIM perqu sn la base del treball multidisciplinar. Un atribut dun objecte, com ara el pes del material del que est fet, pot esdevenir un parmetre per a una eina BIM que en calculi la seva incidncia en les crregues estructurals. Per a que el flux dinformaci no sinterrompi, cal que diferent informaci (paramtrica per algunes aplicacions i atributiva per a daltres) sigui inclosa als objectes per diversos professionals. En lapartat segent es parlar sobre les estratgies que hi ha per durho a terme.
Eloi Coloma Pic
86
Categories, Famlies, Tipus i Exemplars En general, totes les aplicacions BIM organitzen els seus objectes a partir dun esquema basat en un ordre jerrquic que comena pel que podrem anomenar Categoria de lobjecte. Hi ha una categoria per a cada mena delement arquitectnic. Aix, murs, sostres, portes, finestres, aparells daire condicionat, aixetes, etc, sn objectes de categories diferents. Cada aplicaci empra la seva prpia classificaci, per sacostumen a semblar entre s. De fet, la prpia interface de les aplicacions sestructura al voltant de la creaci daquestes categories dobjectes, oferint eines especfiques per a la creaci i edici de cadascuna delles. Dins de cada categoria trobem les definicions de les Famlies dels objectes. Un famlia s una definici paramtrica dun objecte del qual en poden obtenir variacions canviant el valor dels seus parmetres. Per exemple, les especificacions dun model determinat de porta ser un famlia que cobrir totes les variacions que shagin creat per a ella, com ara diferents mides o acabats. Cadascuna daquestes variacions dun mateix prototipus sanomena Tipus. Els tipus serveixen per a emmagatzemar sota un nom diverses configuracions de models paramtrics. El seu potencial est en el fet que si es canvien els valors dels parmetres dun tipus, tots els objectes inserits daquest seran actualitzats amb les noves especificacions. Hi ha aplicacions BIM que no treballen amb definicions de tipus, per la qual cosa disposen deines avanades de selecci i edici massiva de parmetres. Finalment, cada objecte del model sanomena Exemplar. Segons com sestableixen els parmetres en la creaci de les famlies, dos exemplars poden ser diferents si alguns dels seus parmetres estan definits com a independents del tipus, s a dir, de valor definible independentment per a cada exemplar. Son els anomenats Parmetres dExemplar. Les aplicacions que no empren tipus creen objectes on tots els seus parmetres sn dexemplar. Ls de tipus, permet gestionar millor grups dobjectes, per obliga a ser molt escrupols i sistemtic en la seva definici.
Fig. 2.31. Exemple de dues estratgies en la definici dun objecte paramtric. En el cas de la Taula A, es defineixen dos tipus, deixant a lusuari lopci descollir-ne el material. La Taula B, en canvi, pot tenir qualsevol dimetre en totes els seus exemplars. Si decidim que la taula A de 60 ha de ser una mica ms ampla, podrem actualitzar-les totes simplement canviant la definici del tipus 120x60 per una altra, com ara 120x70 i canviar el valor dels seus parmetres en conseqncia. Amb la Taula B, haurem de seleccionar les que complexin una determinada condici i canviar-ne el valor.
2.2 Tecnologia BIM
87
Pel que fa als termes Categoria, Famlia, Tipus i Exemplar, cal aclarir que han estat presos duna aplicaci BIM en concret, Autodesk Revit. El motiu s que lestructura de la seva base de dades s molt clara i explcita i que, a ms, pot servir per a explicar la de la resta de solucions. Tot i que existeixen altres termes tant o ms vlids que es podrien haver emprat, sha preferit acollir-se a una terminologia existent que inventar una de prpia.
REVIT Categoria Famlia Tipus Exemplar ARCHICAD Subtipus Objecte ( definit per script ) Element INDUSTRIAL Categoria Srie Model Exemplar PROGRAMACI Categoria Classe Classe Instncia NATURAL Gnere Espcie Raa Exemplar
Fig. 2.32. Equivalncia terminolgica en diversos contextos. Els tipus en ArchiCAD es defineixen mitjanant el codi de programaci dels objectes i la seva selecci es fa des de la prpia interface de configuraci amb la terminologia que hagi escollit el creador de lobjecte. En programaci trobem les classes, que conceptualment sn molt similars a les famlies, ja que lestructura dun model dinformaci s heretera de la programaci vers objectes. En aquest context, cada crida a una classe sanomena instncia, terme emprat tamb en la versi anglosaxona de Revit. Aqu sen va descartar el seu s per qestions semntiques.
Famlies segons el grau de personalitzaci Totes les aplicacions BIM agrupen les famlies dobjectes segons tres gran grups de famlies: les de sistema, les in-situ (no presents a totes) i les de component. Naturalment, el nom que sels dna varia dun software a un altre, per conceptualment aquesta distinci s mant duna forma evident. La ra ms important per a fer aquesta distinci s garantir la coherncia del model i dotar-lo duna estructura jerrquica de control. Les famlies de sistema sn les que gaudeixen dunes possibilitats de personalitzaci ms limitades i les de component, les ms lliures. En un terme mig estan les in-situ. Les famlies de sistema sn aquelles que vnen predefinides per laplicaci. Tot i que com tots els objectes, sn susceptibles de ser enriquits amb atributs, les seves regles paramtriques ja estan definides. En general, es tracta de famlies que han de servir de referncia per a lancoratge daltres objectes o que tenen una morfologia molt previsible. Per exemple, les famlies que simulen tancaments dobra acostumen a ser de sistema en totes les aplicacions. Tamb els eixos o plans de referncia, aix com les cotes o les vistes. La ra s mantenir la usabilitat en el modelat duns objectes que precisen un alt nivell dinterrelaci amb altres elements del model o que, per el contrari, sn tan simples que no val la pena oferir mecanismes oberts de personalitzaci. En el cant oposat tenim les famlies de component. Es tracta dobjectes totalment personalitzables que nicament tenen preestablerts certs comportaments i dependncies en funci de la categoria a la qual pertanyin. Tamb sn elements susceptibles de ser emprats en altres projectes perqu es poden desar en arxius independents. Tamb tenen uns lmits topolgics clars. En sn exemples les peces de mobiliari, les mquines frigorfiques, els smbols, etc. Normalment, es tracta dobjectes molt autnoms amb una escassa capacitat per a relacionar-se amb altres objectes del model global. La seva creaci es du a terme en un entorn independent amb eines especfiques que permeten operacions geomtriques i paramtriques ms complexes.
Eloi Coloma Pic
88
Ena un posici intermdia tenim les famlies in-situ. Es tracta dun tipus de famlia que no est present en totes les aplicacions i que representa una estratgia per a resoldre casos especials com ara famlies de sistema personalitzades o per famlies de component que shagin de relacionar amb elements concrets del BIM. Aquesta mena de famlies es creen en el context del model global (igual que les famlies de sistema) i shi estableixen in-situ els parmetres i les regles que els relacionen. Podria pensar-se que s una manera rpida de generar components, per a la prctica, resulta molt ms prctic generar-los en entorns independents. Famlies segons el grau de dependncia Qualsevol aplicaci que empri tecnologia dobjectes es basa en un odre jerrquic que permeti controlar grups dobjectes per daltres que els contenen. En els models BIM, aquest ordre sestableix segons criteris fonamentalment geomtrics. Una paret qualsevol, per exemple, arrossegar les obertures que shi trobin i es mantindr ancorada al nivell marcat per al pis on es troba. Aquesta qualitat s summament important perqu, per una banda, permet controlar grups dobjectes a travs de ledici daltres situats ms amunt en lordre jerrquic i per laltra, garanteix la coherncia topolgica del model. Quan ms rgides i inevitables siguin les relacions jerrquiques, ms estable ser el model per ms limitada ser la seva edici.
Fig. 2.33. Classificaci de les famlies segons el grau de personalitzaci i de dependncia. En general, les famlies in-situ noms serveixen per a modelar objectes amfitrions o allotjats.
En el nivell ms alt tenim les famlies de referncia. Es tracta de famlies de sistema que tenen com a missi estructurar el model. Les ms indispensables sn les que defineixen els plans de referncia horitzontals que serviran de referncia a la majoria delements del model. Hi ha aplicacions que no els representen com a objectes en si (com ara les que empren bases de dades distribudes) per la seva presncia roman implcita en la configuraci del projecte. Tamb sn comuns els eixos de referncia (que podrien equivaldre als eixos de replanteig emprats en els plnols actuals) i altres elements similars. Sobre aquests objectes shi ancoren les famlies amfitriones, que representen els grans sistemes arquitectnics. Bsicament es tracta dels tancaments verticals i horitzontals i dels sistemes de visualitzaci (ja que els punts de vista que els defineixen han de tenir alguna referncia espacial). Les famlies amfitriones, normalment de sistema o in-situ, reben components generats de forma independent i que sn susceptibles de ser emprats en altres models. s tracta de les famlies allotjades i acostumen a ser de component o in-situ en la majoria de sistemes. Portes i
2.2 Tecnologia BIM
89
finestres en son bons exemples, per tamb ho son les lluminries i els elements danotaci (que estan allotjats a les vistes). Algunes daquestes famlies es poden relacionar directament a elements de referncia, com ara els mobles per tamb poden estar vinculats a les cares daltres famlies. Tot depn de com estiguin descrites. Sigui com sigui, sempre estan relacionades amb algun o altre objecte. Finalment, dins de les famlies de component trobem les famlies niades, que sn el que podrem anomenar sub-components. Es tracta de peces modulars que poden donar servei a ms duna famlia i que sn inserides en el s de la creaci de famlies de component. Els valors dels seus parmetres acostumen a estar controlats per la famlia que els rep per tal dadaptarlos a les seves necessitats. Els fulls batents duna finestra elaborada es poden generar com a famlies de component i desprs niar-les en diverses famlies de finestres per generar variacions topolgiques a partir del mateix component bsic (amb diferent nombre de batents, per exemple).
Fig. 2.34. El full batent senyalat s una famlia niada en la famlia de la finestra, la qual noms cont el marc i lescopidor. La persiana tamb s un component niat.
Eloi Coloma Pic
90
Famlies segons la seva funci Des del tipus de vista de la seva funci en el model dedici, poden distingir entre cinc tipus bsics dobjectes.
De model: Tenen la funci de simular elements fsics de ledifici. Contenen el gruix de la

informaci del projecte, ja que sn capaos dallotjar tota mena de dades.
De vista: Controlen les caracterstiques de les visualitzacions que sextreuen del model.
Aquestes poden ser grfiques, amb la qual cosa inclouen informaci sobre el punt de vista i els plans de quadre, de tall i de profunditat, o alfanumriques, amb la definici de les dades que es volen extreure dels objectes.
D'anotaci: Estan destinades a mostrar informaci de lobjecte de forma alfanumrica.

Com a exemples, tenim les etiquetes de tota mena i els textos. Les seves caracterstiques depenen de les vistes, ja que les seves dimensions sadapten a la seva escala de visualitzaci per tal de mantenir-ne la llegibilitat. Tamb solen estar allotjades en elles, de tal manera que noms seran visibles en aquelles vistes on hagin estat inserides.
De referncia: Tal com indica el seu nom, serveixen de referncia espacial per als
objectes de model.
De delineaci: Sn objectes destinats a complementar les vistes amb informaci

bidimensional. Tamb depenen de les vistes sobre les que es superposen. Un cas tpic sn els dibuixos de detall constructiu, per tamb qualsevol entitat que complementi una vista. No shan de confondre amb entitats de model bidimensionals. Captura del coneixement Els models dinformaci poden allotjar tota mena dentitats, sn com una mena de base de dades heterognia. Depenent de les dades que continguin els objectes i de com hi estigui allotjada, seran ms o menys capaos de capturar el coneixement que sobre la matria tenen els professionals que construeixen el model. Daquesta manera, els models poden passar de ser meres representacions del coneixement a representar el coneixement en si mateix mostrant prestacions dintelligncia. En un BIM coexisteixen quatre menes dobjectes que es mostren aqu ordenats de menor a major capacitat de captura de coneixement.
Objectes literals. Totes les aplicacions BIM deixen un espai per a la representaci
literal amb la finalitat de cobrir determinades situacions en qu no es pugui generar un objecte adequat, per el seu s ha de ser necessriament restringit si es vol ser fidel a la Tecnologia BIM. nicament sn tils per a representar aquells aspectes que no ss capa de discretitzar. Un exemple tpic sn els detalls constructius, tot i que ja hi ha aplicacions capaces de elaborar-los paramtricament en el camp del disseny destructures. A mesura que la sofisticaci i la usabilitat dels sistemes de parametritzaci es vagi incrementant, aniran desapareixent dels models BIM.
2.2 Tecnologia BIM
91
Objectes paramtrics. Es tracta delements que sn descrits segons les seves

propietats essencials i la manera com es relacionen entre si. La seva prpia descripci explica quines son les lleis de lobjecte i a ms, en permet ledici seguint aquestes condicions. Tericament, inclouen les prestacions dels elements literals, per depenent de les capacitats del software emprat i del seu usuari, podran no resultar adequats per a cobrir determinades parcelles o, per al contrari, permetre arribar a objectius ms elevats. El disseny delements complexes, com ara els tancaments amb formes lliures, sn quasi impensables sense ls deines paramtriques.
Objectes dinformaci. Quan a un del elements anteriors sels afegeix informaci en

forma datributs, obtenim aquest nou tipus. Com a basats en elements literals, tenim els exemples dels objectes de GIS o els blocs dAutoCAD inserits en un model BIM. Per els que inclouen elements paramtrics sn larquetip dels Models dInformaci. Grcies a ells es poden realitzar anlisis complexes que precisin la recopilaci de propietats no evidents dels objectes o de dades relacionades amb daltres. Exemples daix sn lextracci de dades per a fer amidaments i previsions de costos o les aplicacions per a la gesti eficient dels espais dun edifici. Modelar objectes dinformaci realment tils requereix duna sabia combinaci de dades literals, paramtriques i datributs en objectes que acumuli el mxim de coneixement de la manera ms eficient. El modelador que el crea incorpora en ell la informaci que linteressa i el dota de les regles de comportament adequades. Daquesta manera, s capa demular la realitat o idea que simula i demmagatzemar les dades que es tenen en relaci a ella. Per exemple, podem modelar un objecte tridimensional que simuli una obertura amb un grau de detall raonable per a les vistes tridimensionals, que incorpori entitats bidimensionals que reprodueixen amb gran fidelitat tots els seus elements seccionats per tal que apareguin en les vistes de detall sense entorpir el rendiment de la resta, que sadapti convenientment als canvis de mesures que sestableixin i que contingui informaci sobre el model, fabricant, rendiment energtic i capacitat de ventilaci que pugui ser emprada per a aplicacions especfiques de clcul. Daquesta manera saconsegueix un objecte que permet ampliar el coneixement que es t dell mitjanant simulacions del seu comportament i anlisis de les seves caracterstiques. La simulaci s la prestaci clau dels models dinformaci i aquesta depn enormement de la qualitat de la informaci incrustada en el model i de la seva usabilitat. Ls dobjectes dinformaci per si mateix no garanteix que un BIM sigui til als seus beneficiaris, aix que cal crear-los amb uns criteris que permetin capturar el coneixement dels implicats en el procs edificador. Tot i que el seu modelat resulta ms complicat de realitzar per a lusuari i requereix dun major esfor, a mesura que augmenta lexperincia de lusuari, els seus models van incorporant progressivament ms coneixement si es persegueix aquest objectiu amb diligncia.
Eloi Coloma Pic
92
OBJECTE Literal Paramtric dInformaci
PRESTACI Representaci Comportament Coneixement
Fig. 2.35. Correspondncia entre la capacitat de captura del coneixement dels objectes i les prestacions que sen poden obtenir.
Emmagatzematge de la informaci La capacitat per a accedir a la informaci del model i poder relacionar-la depn plenament de com estigui estructurada la base de dades, i aquesta, de com estigui fsicament emmagatzemada. Determinades relacions no es poden establir si no es t un accs rpid a les dades i per aix trobem que la manera amb que es desa fsicament la informaci resulta crucial per al rendiment dels Models dInformaci. En aquest sentit, ens trobem amb dues estratgies diferents:
Accs a memria. Bsicament es tracta demmagatzemar el model en un nic arxiu i

carregar tot el model en memria per a visualitzar-lo i editar-lo. Aquest sistema permet accedir a les dades rpidament i de manera dinmica i per aix possibilita establir relacions complexes entre qualsevol objecte del model. Per altra banda, el grau dinteractivitat es molt elevat, ja que es t accs simultani a la totalitat del projecte, cosa que permet, a ms, editar-lo a travs de qualsevol vista que sen extregui. bviament, el preu a pagar s un consum de recursos de hardware elevats, aix com un nivell de programaci exigent. Tampoc ajuda a la escalabilitat del projecte, s a dir, a la seva capacitat per a crixer indefinidament i de canviar la seva organitzaci estructural. Naturalment, les aplicacions que empren aquest sistema disposen destratgies per a optimitzar ls dels recursos i permeten subdividir el model en diverses parts, per sempre cal tenir en compte aquest factor quan sempren. Per altra banda, el treball multiusuari sobre el mateix model depn del sistema que ofereixi laplicaci i no acostuma a ser senzill de configurar i dusar. No obstant, es de preveure que aquestes limitacions es vagin diluint amb el pas dels anys.
- Accs a fitxers. Es tracta demmagatzemar la base de dades en multitud de fitxers

segons uns determinats criteris que solen tenir a veure amb una divisi conceptual del projecte segons mbits fsics (normalment plantes) i categrics (particions, mobiliari, installacions, vistes, etc.). El model queda doncs repartit en un gran nombre de fitxers als que shi accedeix segons es necessita. Daquesta manera saconsegueix un s de recursos de hardware mot ms limitat alhora que es simplifica la interacci amb el model. El seu nivell descalabilitat s molt alt, ja que gaudeixen duna gran flexibilitat en lorganitzaci del projecte, permetent tant el seu creixement illimitat com un treball multiusuari sense excessives complicacions. Per contra, el nivell dassociativitat entre els parmetres dels seus objectes es molt ms limitat, ja que per poder interactuar amb elements que sn en altres fitxers ca obrir-los i aquesta operaci s actualment massa lenta. Per altra banda, ledici del model noms
2.2 Tecnologia BIM
93
es pot fer des de determinats fitxers (els que contenen la informaci tridimensional de cada planta) ja que nhi daltres (alats, seccions, etc.) que es tracten com a productes extrets dels primers sense capacitat dedici bidireccional. Tot aix demostra la importncia que t aquest factor en les prestacions de les aplicacions BIM. En aquest estudi sha decidit analitzar dues de les aplicacions basades en ls de memria perqu sn les que actualment reprodueixen ms fidelment els principis de la Tecnologia BIM aplicada al software de disseny, i les que representen un canvi ms radical respecte a les aplicacions de CAD tradicional. Vinculaci de la informaci No tota la informaci accessible des dun model BIM ha estat generada des de laplicaci BIM corresponent. s possible establir vincles amb dades exteriors a travs de diversos sistemes com ara hipervincles (per a ampliar la documentaci sobre lobjecte) o crides a bases de dades molt especialitzades (essent una de les estratgies per al treball multidisciplinar). Tamb es poden vincular models sencers a lestil de les referncies externes dAutoCAD. Aquests models poden ser paramtrics o literals i conviuran de manera ms o menys harmoniosa amb la resta dobjectes modelats per la prpia aplicaci. Aquesta possibilitat s de gran utilitat a lhora dincorporar solucions modelades amb eines especialitzades que no poden ser resoltes amb laplicaci BIM que sempra per a desenvolupar la resta del projecte, ja sigui perqu es tracta delements especials (per la complexitat de la seva geometria, per exemple) o pertanyents a altres disciplines. No obstant, tal com es veur en lapartat segent, la interoperabilitat entre aplicacions BIM i/o aplicacions literals s un problema que tot just sest comenant a resoldre de manera efectiva. Conclusions Construir un model en base a objectes paramtrics s la millor forma que sha trobat per a poder controlar una entitat complexa, ja que permet editar les seves parts a travs de controls jerarquitzats; deixant que el software faci la feina bruta. Els sistemes actuals funcionen prou b, per el ms complicat s que el software permeti modelar amb precisi all que es necessita descriure. Cal convertir una idea vaga en una representaci objectiva i aix no sempre s fcil, sobretot per a professionals acostumats a treballar amb representacions lambigitat de les quals sha acceptat amb resignaci i fins i tot, amb aprovaci. Encara que sest millorant molt en aquest aspecte, els sistemes de parametritzaci actuals sn encara complicats demprar. Tampoc es pot esperar que els usuaris es conformin amb emprar nicament llibreries predefinides, aix que cal aproximar la funcionalitat de les aplicacions a les competncies dels usuaris. Aix, per, sha de fer des dels dos extrems, aix que els futurs usuaris daplicacions BIM hauran de formar-se adequadament de forma ineludible.
Eloi Coloma Pic
94
2.2.5 BIM MULTIDISCIPLINAR El desenvolupament dun projecte consta de dues menes de processos: els parallels i els finals. Els primers sn aquells que han de transcrrer simultniament i que sinteraccionen entre ells a mesura que avana el projecte, com per exemple, el disseny de les installacions i les estructures amb larquitectura. Els segons en canvi, sn els que es duen a terme amb la intenci dobtenir un producte que no t o t poca necessitat dinteractuar amb la resta de processos, com ara lobtenci dimatges fotorrealstiques per a la venda de ledifici. En realitat, tots els processos seria bo de dur-los en parallel, per nhi ha que sn ms crtics que altres en aquest aspecte. La Prctica Integrada i la Tecnologia BIM proven daconseguir que aquells que influeixen ms en el resultat final siguin els que poden ser executats alhora i que la resta almenys pugui aprofitar la feina ja feta en els anteriors. Aconseguir-ho no es fcil, ja que cada decisi presa porta a un llarg perode de treball quan sempren tecnologies tradicionals, fent que la interacci entre processos es dugui a terme en intervals amples. Per aix, el suport multidisciplinar de la Tecnologia BIM s tant important, ja que permet fer partcip del projecte a molts factors que anteriorment es situaven, per necessitat, com a processos finals (com ara el disseny dinstallacions, els amidaments o el clcul energtic). Per altra banda, lautomatitzaci de les transmissions de dades garanteix la fiabilitat i productivitat dels processos que es poden deixar com a finals. A nivell teric, un projecte arquitectnic es podria desenvolupar mitjanant un model dinformaci que cobriria tots els aspectes possibles, els quals quedarien reflectits en vistes especialitzades. A la prctica, depenent del grau de suport multidisciplinar de l'aplicaci BIM en concret, alguns professionals podran treballar directament sobre el mateix model BIM, aconseguint una gran eficcia i seguretat en tots els processos, per per a la resta caldr que emprin altres models BIM, paramtrics o literals generats amb altres aplicacions. Entre ells hi haur dhaver la voluntat de compartir informaci de tal manera que aquesta no shagi de duplicar, amb els perjudicis que aix comportaria. Per tant, estem davant del difcil problema daconseguir que el flux dinformaci no es perdi malgrat passar duna aplicaci a una altra, tenint en compte que no noms treballaran amb formats diferents, sin que sovint seran de companyies diferents. En tot cas, aquesta comunicaci noms podr ser bidireccional entre aplicacions que ofereixin una comunicaci estreta amb els Models dinformaci, mentre que haur de ser unidireccional amb la resta. Si la comunicaci pot ser bidireccional hi ha haur collaboraci parallela i si no, haur de ser consecutiva. Per exemple, el programa de clcul estructural pot partir de l'estructura i els tancaments modelats amb una aplicaci BIM especialitzada en Arquitectura, i tamb pot retornar part del resultat del seu clcul (dimensionat de l'estructura, per exemple) al model BIM perqu els arquitectes ho tinguin en compte. El programa de pressupostos pot desprs llegir tota la informaci per preveuren el cost. Si aquesta lectura pot ser dinmica, es podr dur a terme durant tot el procs ajudant a escollir les opcions ms favorables econmicament. En cas contrari, shaur de fer al final i aplicar les correccions sobre un disseny molt desenvolupat.
2.2 Tecnologia BIM
95
Podrem dir que la intenci s que el model dinformaci faci de coordinador entre els diversos professionals que intervenen en la creaci dels edificis, ja sigui allotjant directament els seus objectes o oferint vies de comunicaci controlades. Al final seran els usuaris de l'edifici, els quals es beneficiaran de poder disposar d'informaci fiable sobre l'immoble que explotaran i, alhora, gaudiran dun disseny elaborat amb la participaci activa de totes les parts.
Fig. 2.36. Grfic que explica com es relaciona una aplicaci BIM molt completa i el seu model amb eines connectables. Els objectes que s capa de manejar l'aplicaci contenen diverses menes de dades. Part d'elles sn d'especial inters per a l'arquitecte, per altres ho poden ser per a diferents professionals.
Dificultats de connexi Connectar dos models generats per dues aplicacions diferents s difcil perqu cadascuna escriu els seus models de manera diferent. Quan es tracta de models literals, la qesti es fora senzilla ja que hi ha un nombre limitat de propietats a traduir. En canvi, quan es tracta de traduir Models dInformaci, la cosa canvia. Les regles que confereixen el seu comportament paramtric no sn gens senzilles de traduir ja que cada aplicaci empra els seu propi llenguatge per descriure-les. Ni tan sols la traducci dels aspectes geomtrics s evident, ja que hi ha molta informaci daquesta mena que est desada com a dades paramtriques. Per aix, el trasps dinformaci noms ser fiable si la compatibilitat s completa en el rang en que les aplicacions ho precisin. El retorn cap el model BIM central s encara ms difcil, ja que cal que leina receptora conegui perfectament el llenguatge de laplicaci BIM emissora. Per altra banda, cal desenvolupar connexions que funcionin amb les estructures de les bases de dades daplicacions que fa temps que sn al mercat i que no poden fer-hi grans canvis encara que hi hagi bons arguments per a fer-ho. Aix vol dir que, a no ser que sempri un format estndard dintercanvi, caldr desenvolupar una connexi per a cada parella daplicacions que es desitja relacionar. A aquesta dificultat cal afegir els interessos comercials de cada companyia de software en particular, les quals sovint oculten informaci o no collaboren el suficient amb la resta de desenvolupadors.
Eloi Coloma Pic
96
Formats dintercanvi Bsicament hi ha quatre maneres de compartir informaci entre dues o ms aplicacions. Cada sistema t els seus avantatges i inconvenients i, de moment, tots conviuen amb una certa igualtat de perspectives de futur. Tot i que lobjectiu de tots els implicats s la plena interoperabilitat, el suport que donen als diferents formats dintercanvi varia segons les seves estratgies comercials, tot i que, pel que pugi passar, cap dells renuncia del tot a cap dels sistemes exposats a continuaci.
Connexions directes entre aplicacions. Es tracta de la forma ms cmoda i fiable

per a lusuari. Mitjanant la programaci via API saccedeix a la informaci que cada aplicaci necessita, garantint un nivell dinteractivitat i fiabilitat molt alts. s el preferit per les aplicacions que pertanyen a un mateix desenvolupador de software o les eines molt especialitzades en la interacci amb determinades solucions BIM. Linconvenient bsic s que cal elaborar una connexi per a cada aplicaci que probablement shaur dactualitzar a cada nova versi del programa. Per aix, les eines per als processos ms especialitzats noms es connectaran daquesta forma amb les aplicacions amb un gran nombre dusuaris. Es tracta dun sistema que pot funcionar amb un equip multidisciplinar molt estable, per que s difcil daplicar quan es canvia sovint de collaboradors, ja que s improbable que disposin del software especfic.
Formats d'intercanvi propietaris. Les aplicacions llegeixen fitxers exportats per altres
aplicacions, i nhi interpreten el contingut. Si la collaboraci tcnica entre els desenvolupadors del software s bona, la transferncia dinformaci pot ser molt fiable. A ms, permet el treball offline, s a dir, sense la necessitat de disposar de laplicaci que ha generat el fitxer que ens interessa. No obstant, apareixen problemes de gesti de la informaci, ja que cal garantir la coordinaci de lactualitzaci de les dades, cosa que es encara mes difcil si aquesta ha de ser bidireccional. Com en el cas anterior, lescalabilitat del projecte multidisciplinar s limitada, encara que superior a la de les connexions directes. En una gran empresa de Disseny - Construcci s probable que la heterogenetat del software emprat sigui molt elevada. Aquesta s la ra per la qual Bentley i Autodesk, eterns competidors, han signat recentment (juliol de 2008) un acord histric per millorar la interoperabilitat dels seus sistemes.
Formats d'intercanvi pblics. Es tracta dexportar els models dinformaci a formats

dintercanvi pblics per tal que puguin ser accessibles a qualsevol aplicaci que treballi amb BIM. Aquests formats ha de suportar tecnologia dobjectes, ja que si no, tota la informaci es perdria. Actualment existeixen dos formats, el conegut IFC (Industry Fundacin Class) i el CIS/2, menys conegut al estar especialitat en lintercanvi de models estructurals dacer. Lavantatge s clara, es tracta dun format neutral que s independent de les companyies. Les grans empreses i les administracions nestan interessades per tal de mantenir la seva independncia tecnolgica.
2.2 Tecnologia BIM
97
El problema s que, degut a que es tracta de formats universals, el seu desenvolupament resulta complicat al intervenir-hi molts interessos diferents. Per aquesta ra, actualment noms resulten efectius en escenaris molt controlats on les traduccions i les lectures que en fan, les aplicacions implicades sn perfectament compatibles. Per altra banda, encara hi ha algunes propietats que no s capa de suportar.
Formats dintercanvi basats en XML. El llenguatge XML s una extensi del HTML
especialitzat en la definici de bases de dades. Lestructura de cada descripci es anomenada esquema. Hi ha diversos esquemes segons les necessitats de cada aplicaci i sn especialment adequats per a transferir petites quantitats de dades per a usos molt especfics, ja que s molt senzill descriure i molt flexible dimplementar. Exemples daquest format sn els AecXML, emprat per FIATECH i el IAI per a diversos usos, o el gbXML, emprat per a transferir la informaci del model arquitectnic per a un preliminar anlisi energtic. Es tracta doncs dun format dinterpretaci pblica per no estndard, aix que noms pot ser emprat per a usos molt especfics, incloent la programaci daplicacions prpies amb funcions dintercanvi dinformaci. La promesa del IFC Cap a mitjans de la dcada dels 80 els formats dintercanvi existents, com ara el DXF i el IGES, van comenar a ser insuficients per a acollir les prestacions geomtriques i de captura del coneixement dels models de les aplicacions ms avanades, les quals comenaven a treballar amb objectes. Per aquesta ra la ISO (International Standards Organization) va designar una comissi per a desenvolupar un estndard que es va anomenar STEP (Standard for the Exchange of Product Model Data). Al cap dun temps, aquest va desenvolupar una srie de tecnologies basades en els segents principis: s d'un llenguatge de programaci per a definir el model en comptes d'un format de fitxer de tipus descriptiu. Aquest llenguatge emfatitza la descripci de propietats dels objectes del model per contempla informaci sobre processos, regles i restriccions. El llenguatge es pot implementar en diferents formes, en les que hi trobem fitxers de text, bases de dades i XML. S'empra tecnologia d'objectes per a definir les entitats que componen el model. Aquest llenguatge de programaci fou anomenat Express i esdevingu un llenguatge amb una gran capacitat per a descriure geometries i comportaments orientats a objecte que a ms suportava les definicions dun gran nombre delements de diversos sectors industrials. Aviat van aparixer companyies de software que hi van donar suport tot creant eines de visualitzaci, anlisi i intercanvi dinformaci basades en aquest llenguatge; alhora que diferents organitzacions del mon de la construcci van comenar a desenvolupar descripcions de models dinformaci basades en aquest llenguatge, dels quals lactual IFC ns el ms universal.
Eloi Coloma Pic
98
Lavantatge del format IFC s que va nixer amb la voluntat de ser un marc extensible per al intercanvi de models dinformaci de qualsevol naturalesa. Per aquesta ra suporta tant definicions genriques com descripcions molt especfiques. Est orientat vers a una estructura dobjecte molt completa capa de contenir tota mena dinformaci que pot ser emprada segons les necessitats de laplicaci que el llegeixi. Gaudeix, per tant, del potencial necessari per a esdevenir un format BIM universal. El problema s que, la versi actual dIFC, la 2x3, tot i tenir 387 entitats a nivell de kernel, 150 entitats compartides a nivell mig i 114 dmbit especfic, no es capa de cobrir totes les necessitats actuals de la indstria de la construcci, ja que sn realment extenses. Cada nova versi incrementar aquesta cobertura que a dia davui s la segent.
Geometria: Cobreix tota mena de geometries, incloent slids i arbres dobjectes amb
operacions booleanes. No obstant, no suporta geometries basades en B-splines i NURBS. Aix que es poden donar prdues de superfcies i altres errors quan es traslladen models amb aquesta mena dinformaci. Aquesta mancana pot fer-lo incompatible amb models generats amb aplicacions Rhino, Maya, FormZ, Digital Project, etc.
Relacions: El ventall s molt ampli, no es coneixen limitacions en aquest camp.

Qualsevol mena de relaci establerta en un model BIM propietari, pot ser traduda a IFC.
Propietats: IFC posa molt dmfasi en cobrir les definicions de les propietats dels
objectes, ja que s una de les dades ms susceptibles de necessitar ser transportades. No obstant, deixa vries llacunes, com ara les relacionades amb la gesti dels espais. Per a casos particulars, pot suportar definicions personalitzades, que noms seran detectades si hi ha com acord entre les parts implicades.
Meta - propietats: Suporta contenir informaci sobre aspectes que van ms enll de
les propietats dels objectes i que tenen a veure amb la gesti del projecte, com ara els temps dexecuci, el seguiment de canvis, control i certificacions.
Nivell de detall: La mena dobjectes suportats per IFC arriben amb solvncia al nivell
de definici necessari per a desenvolupar models constructius, per el seu suport per a modes de producci (armats, ancoratges estructurals, encofrats, etc.) s baix. s possible que ms endavant es vagi incorporant aquesta funcionalitat, que lestndard CIS/2 s t (per molt especialitzat en el disseny destructures). Aquestes prestacions i limitacions el faran adequant o no segons cada situaci en concret per cal seguir treballant per a ampliar les prestacions per aquest format. El problema s que el desenvolupament daquestes extensions es du a terme per organismes que treballen a base de molt voluntarisme i pocs fons en relaci al que inverteixen les companyies interessades en mantenir els seus formats propietaris. Per altra banda, encara que lIFC pugui contenir tota la informaci que es necessita en un intercanvi entre dues aplicacions, aquest pot no ser til si els traductors de cadascuna de les parts no es posen dacord en com transformen les seves respectives estructures en llenguatge STEP. s el mateix que passa quan es tradueix un text de langls, al catal i del catal, a
2.2 Tecnologia BIM
99
lalemany. El resultat pot ser completament incomprensible. Per sort, els models dinformaci acostumen descriures amb un llenguatge fora objectiu. Aplicaci emissora
Traductor Traductor
Aplicaci receptora
Traductor Escriptor Traductor
Vista IFC
Arxiu IFC
Lector
Vista IFC
Fig. 2.37. En un procs tpic dintercanvi entre dues aplicacions, la que cont la informaci que interessa a la receptora ha de traduir la seva base de dades segons els estndard IFC per a desprs escriure-la en un fitxer dintercanvi. El procs invers lha de fer laplicaci receptora. Com que les regles de traducci poden tenir ambigitats , el resultat pot ser inintelligible. (Eastman, et al., 2008)
Per tal de controlar aquests aspectes, sest posant molt dmfasi en establir estndards per a aquestes traduccions, de tal manera que la mateixa mena dobjectes, parmetres, propietats, atributs i regles, siguin traduts de manera idntica independentment de qui en faci la exportaci. A Estats Units hi ha una prestigiosa entitat, la National BIM Standard (NBIMS) que es coordina amb una de noruega anomenada buildingSMART. La idea s que les industries de la construcci identifiquin conjunts dinformaci tils per a processos dintercanvi concrets, anomenats Vistes IFC (Eastman, et al., 2008), com ara la transferncia de la geometria estructural modelada des duna aplicaci de disseny arquitectnic a un programa de clcul. Si aquesta traducci sempre es fa igual per a tothom, qualsevol aplicaci capa de llegir i escriure IFC podr interoperar completament. Desprs, NBIMS, buildingSMART i les companyies collaboradores treballaran amb els desenvolupadors deines BIM per a que els seus traductors siguin compatibles entre s. A mesura que aquests generadors i lectors de vistes IFC sanessin certificant, el format IFC aniria guanyant molta fiabilitat, al garantir que determinats processos de treball multidisciplinar funcionarien sempre correctament. 1 Disseny arquitectnic 2 5 6
1 2 3 4 5 6 = = = = = = Petici dinformaci sobre el disseny Disseny desitjat darquitectura Enviament de dades per a clcul Retorn de dades del clcul Disseny desitjat de lestructura Validaci del disseny estructural
Disseny estructural
Clcul estructural
Fig. 2.38. Flux de treball entre un arquitecte i un estructurista. Qualsevol parella daplicacions funcionaria si estiguessin certificades per aquesta mena dintercanvi (Eastman, et al., 2008).
Eloi Coloma Pic
100
Com que hi ha un gran nombre de Vistes IFC possibles, es precisa de la collaboraci de totes les parts, fet que sembla factible si es t en compte que els potencials compradors de les aplicacions BIM sn els que demandaran mecanismes concrets dinteroperabilitat. A pesar de les actuals limitacions de lIFC, s lnic format dintercanvi pblic i ben desenvolupat capa de contenir tant models dinformaci complets com fragments dells. A ms, est universalment reconegut com a tal. Per aix, rep el suport de nombroses institucions i desenvolupadors de software que confien en les seves possibilitats actuals i futures. Com a exemples governamentals tenim lAdministraci de Serveis Generals (GSA) al Estats Units (que est emprant IFC per a comprovar lacompliment de certs requeriments del projecte), lAutoritat de la Construcci i lEdificaci de Singapur (que est duent a terme un important projecte, anomenat CORENET, per a estandarditzar la Prctica Integrada en tots els processos constructius al pas), ladministraci Noruega (amb el seu protocol de desenvolupament de lIFC buildingSMART) i altres iniciatives a Australia, Dinamarca, Alemanya, Jap, Korea i Xina. Per altra banda, companyies de software que suportin IFC nhi ha moltes, entre que les que tenim Solibri (amb el seus productes dauditoria de models), Octaba (amb el seu Modeler), i tots els fabricants daplicacions i eines BIM. No obstant, encara hi ha molta feina a fer, sobretot tenint en compte que lescenari del BIM est en contnua progressi. Hi ha un protocol establert i ben ordenat per a implementar els canvis i les extensions que les diferents indstries de la construcci necessiten per la seva execuci sovint es du a terme massa lentament. Sense un finanament adequat, la promesa del IFC no es podr complir. Intercanviadors BIM (Building Model Repositories) Quan sempren fitxers dintercanvi per a transferir informaci duna aplicaci a una altra, de seguida apareix el problema de la gesti daquests fitxers. Les aplicacions BIM disposen de sistemes que faciliten la gesti dels fitxers que componen els seus models, per no acostumen a disposar deines capaces dorganitzar tots els models dun projecte, incloent els que no han estat generats per elles. Aix, el control de lestat dactualitzaci de cada exportaci o dels seus permisos daccs, per exemple, s una qesti que es pot tornar molt complexa en entorns empresarials mitjans o grans. En els de menor mida, aquest problema esdev, en el millor dels casos, una incomoditat que trenca la fluidesa perseguida per la Prctica Integrada. La soluci a aquest problema sn els anomenats Building Model Repositories, que he tradut com a Intercanviadors BIM. Es tracta duna base de dades dinmica lestructura de la qual est basada en un format pblic dintercanvi de Models dInformaci. Aquest format pblic s, a la prctica, lIFC, doncs s lnic que gaudeix de les prestacions necessaries per a tal missi. Es tracta de quelcom diferent als actuals sistemes de gesti de fitxers (Project Data Managers) normalment basats en tecnologia web, ja que estan orientats a treballar directament amb objectes i funcionen amb veritables motors de bases de dades tipus Oracle. El seu principal avantatge s que permeten la consulta, transferncia, actualitzaci i gesti individualitzada o collectiva d'objectes de naturalesa heterognia provinents de diverses aplicacions per part de mltiples usuaris simultniament. Aix, les aplicacions BIM fan servir
2.2 Tecnologia BIM
101
aquest sistemes per a intercanviar informaci especifica dels seus objectes de forma integrada. Daquesta manera saconsegueix (Eastman, et al., 2008): Suportar intercanvis entre diverses aplicacions concurrents. Grcies a aix, els processos poden executar-se de manera totalment parallela, sense haver desperar a que sexportin els paquets de dades de cada aplicaci. Propagar els canvis efectuats per cada aplicaci sobre els seus BIM als models de la resta, en temps real o molt sovint; degut a que totes estan connectades al intercanviador BIM i lactualitzaci de les dades es fa de manera automatitzada. Integrar informaci provinent de mltiples models per a un s conjunt per part duna tercera aplicaci. Aconseguir un grau dinteractivitat similar al sistema de connexi directe amb sistemes propietaris per amb un sistema obert que pot suportar qualsevol aplicaci i interacci.
Fig. 2.39. Els Intercanviadors BIM permeten la comunicaci multidisciplinar en temps real i simultani dun nombre illimitat daplicacions heterognies (Graphisoft, 2004).
Tot i que aquesta tecnologia encara ha dacabar de desplegar-se, promet ser la soluci a molts dels problemes dinteroperabilitat, principalment en grans empreses. De moment, ja hi ha els segents productes al mercat (Eastman, et al., 2008) Jotne EDM Model Server LKSoft IDA STEP Database EuroSTEP Model Server EuroSTEP SABLE server Oracle Collaborative Building Information Management
Tamb ja hi ha algunes aplicacions que shi connecten per a oferir serveis de visualitzaci i de comprovaci del model a nivell de certs aspectes del seu programa, com ara Tocoman iLink
Eloi Coloma Pic
102
Cost Management System, Solibri model checker o Bodo College Building Services System. Per altra banda, importants desenvolupadors daplicacions BIM, com ara Graphisoft i Nemetschek donen ple suport a aquesta idea, doncs va en contra del monopoli perseguit per Autodesk. No obstant, tot i que la idea s molt bona, la pregunta s si tal esfor s realment necessari tenint en compte que cada disciplina precisa duns conjunts de dades (datasets) molt determinats per a fer les seves tasques. Aquests poden ser coberts per sistemes ms convencionals i molts ms senzills dimplementar. Per altra banda, sha de reconixer que, si b aquest concepte porta aplicant-se des de fa temps al mn industrial per donar suport a lanomenat PLM (Product Lifecycle Management), s cert que all es tracta de sistemes creats per a cada companya en concret, totalment adequats a les necessitats del producte que fabriquen i basats en formats propietaris (que garanteixen la compatibilitat entre sistemes). En el nostre sector, aix de moment no s possible i es precisen sistemes oberts que estiguin a labast de petites i mitjanes empreses. La necessitat doncs, s real, per els recursos a destinar-hi, limitats; a causa de lescala empresarial dels seus implicats. Informaci compartida Un cop descrites les diferents possibilitats que tenen diverses aplicacions BIM de compartir la seva informaci, resta parlar de com es pot incloure aquesta informaci en cada model. Quan aquestes dades formen part de la naturalesa de lobjecte que modela un determinat professional, s a dir, sn propietats o parmetres, s obvi que estaran incrustades en ell. Per en el cas de tractar-se datributs, s a dir, dinformaci adjuntada a ell, existeixen diverses estratgies per a incloure-la, ordenades de menor a major eficincia.
Addici manual. Es tracta dafegir les dades als objectes de forma manual. Es tracta
dun sistema lent per simple que permet el control al detall del que sintrodueix. Noms s viable per a un nombre redut dobjectes i per a dades que en reflecteixen una caracterstica molt especfica. Un cas tpic seria la introducci, per part de larquitecte, de les ocupacions previstes per els espais dun edifici per tal que un software especfic comprovi lacompliment de les normatives devacuaci en cas demergncia.
Predefinir en llibreries. Sempren colleccions dobjectes que ja inclouen informaci en

forma datribut. Un cas tpic seria el de les fusteries, que podrien incloure valors dallament trmic i acstic tils per a les eines de clcul deficincia energtica. Aquest sistema s molt eficient quan sempra una llibreria consistent per cal un perode delaboraci prvia que pot ser molt tedis. Per altra banda, es precisen eines de gesti de llibreries per a la modificaci massiva de la informaci dels objectes.
Codificaci estndard. Es tracta dassociar a cada objecte un codi que el vinculi amb
una entrada duna base de dades per tal que, al ser llegit per a cada aplicaci o eina en concret, sincorpori la informaci pertinent sobre lobjecte. s una tcnica que fa temps que sempra en la descripci de detalls constructius, on els seus components queden marcats per un codi que desprs es pot identificar en una llegenda explicativa. Aix, les dades de cada component corresponent es poden modificar sense refer el dibuix.
2.2 Tecnologia BIM
103
Fig. 2.40. Detall constructiu en el que cada component s un objecte amb un codi identificatiu. El dibuix noms mostra etiquetes que el descriuen, per en una altra vista hi ha una correspondncia entre el codi i la seva descripci. Aquesta vinculaci podria emprar-se tamb en un programa damidaments, que llegs els codis de cada component constructiu i hi assigns una partida.
El mateix concepte es pot aplicar amb qualsevol descripci. Si el codi que identifica un objecte o un component seu sestandarditza, no cal incorporar-hi cap informaci ms, ja que cada aplicaci pot afegir-ne la que convingui al llegir el model i el seu codi. Naturalment, la dificultat dimplementar aix resideix en lestandarditzaci daquests codis. Es tracta doncs dun nou exemple del problema recurrent de la unificaci de criteris en la descripci dels objectes, que cal superar si es vol que el grau dinteroperabilitat sigui elevat. Formats de publicaci porttils Hi ha dos formats porttils de publicaci universalment distributs que sempren per a publicar projectes desenvolupats amb Models dInformaci. Un s lAdobe PDF i laltre, lAutodesk DWF. Ambds tenen caracterstiques similars dels del punt de vista del suport de models tridimensionals, per el PDF est ms capacitat per a integrar tota mena dinformaci sobre el projecte, mentre que el DWF est ms especialitzat en mostrar informaci sobre els models dels edificis. Actualment, es pot generar un PDF a partir de qualsevol aplicaci; en canvi, per a general un DWF es precisa una aplicaci dAutodesk. La seva compressibilitat i facilitat de lectura els fan molt adequats per a expressar informaci i, fins i tot, realitzar-hi algunes tasques de revisi, per no es tracta deines dedici ni dintercanvi de dades. La detecci dels canvis El fet de poder aprofitar la informaci generada de cada collaborador s, sens dubte, un gran aven de cara a la productivitat. Per laspecte ms crtic de tota coordinaci s, en la meva opini, la detecci dels canvis efectualts per una de les parts que afecten al disseny de sistemes desenvolupats per daltres. De res serveix que la informaci sunifiqui de manera automtica si les incompatibilitats o interaccions entre les seves parts no sn detectades pels implicats. Per a que hi hagi veritable interoperabilitat, cal que que el sistema integrador incorpori un motor de revisi dels canvis i dinteracci entre sistemes a f i efecte de notificar qu s el que ha canviat i quines sn les seves conseqncies. Exemple daix s lactual sistema de detecci
Eloi Coloma Pic
104
de canvis sobre importacions de models IFC que incorpora ArchiCAD els motors de detecci de collisions de Revit, Navisworks, ArchiCAD MEP, i altres. Conclusions Una vegada superat el tema doferir un sistema de parametritzaci formal prou eficient i senzill demprar, una gran part dels esforos que actualment sinverteixen en el desenvolupament de la Tecnologia BIM estan dedicats a oferir millors sistemes per a incloure informaci multidisciplinar als Models dinformaci per tal de rendibilitzar al mxim la seva creaci i alhora controlar a proliferaci derrors deguts a la duplicitat de dades entre les diferents diciplines que intervenen en el desenvolupament dun projecte. El treball multidisciplinar depn principalment dels protocols de treball que es segueixen i del grau dinteroperabilitat de les aplicacions. Mentre que el primer factor es pot resoldre actualment amb ls destratgies ja conegudes en el mn Project Management, el segon es una qesti que encara queda pendent en la majoria dels casos. En el passat, la interoperabilitat era alta per les possibilitats daprofitar informaci duna disciplina per a una altra eren molt minses perqu aquesta no existia com a entitat transferible. Ara, sha aconseguit passar dels models literals als models dinformaci per el segent pas est en ple desenvolupament. No es una tasca fcil, per els interessos econmics sn molt elevats i de fet, el tema de la transferncia de la informaci entre sistemes s una de les puntes de llana de les tecnologies de la informaci en general, aix que s de preveure que en els propers anys sevolucioni favorablement en aquesta direcci.
2.2.6 BIM MULTIVISTA Una de les aportacions ms importants dels models dinformaci s que la generaci de les visualitzacions dels seus diferents aspectes sautomatitzen. Totes provenen del mateix model, aix que s'aconsegueix, de forma natural, que estiguin sempre coordinades entre si (que no es contradiguin) i actualitzades (representant els ltims canvis fets al projecte). Per altra banda, la seva generaci s immediata o gaireb immediata. Per aquesta ra, en aquest treball sempra preferentment el terme visualitzaci en comptes del de representaci per a referir-nos a elles. Ja que, independentment del mecanisme que empri cada software per a obtenir-les, la intenci es sempre la de mostrar el model segons diverses ptiques que van des de les clssiques vistes didriques (plantes, alats, seccions, etc), a les tridimensionals, passant per altres menys usuals com ara llistats, diagrames de flux, etc. Per a l'arquitecte acostumat al CAD literal, aix noms passa quan modela representacions tridimensionals, de les quals sol aprofitar directament les seves vistes grfiques. En canvi, la resta de vistes bidimensionals han ser elaborades conscienciosament de manera manual pensant sempre en el grafisme. Aquest s el canvi ms important per al qual est habituat a emprar eines basades en la representaci literal. Amb elles, l'arquitecte pot expressar el que desitgi, per sempre depn de la correcta interpretaci de la documentaci que genera. El projecte viu en ella i per aix sol preocupar-se de cuidar-la. En canvi, amb un model
2.2 Tecnologia BIM
105
paramtric, el projecte viu en la informaci emmagatzemada en ell, essent independent de les vistes que se nextreguin Perqu aix sigui possible, el software ha de gestionar les vistes per si mateix, deixant en mans de l'usuari nicament la configuraci ms o menys afinada d'aquestes pel que fa al que hi apareix i a com ho fa. Cada aplicaci disposa de diferents mecanismes per a tal missi, de tal manera que pugui mostrar-se el que es desitja i amb un grafisme adequat. No obstant, el ventall de possibilitats sempre ser ms limitat que el de les representacions delineades a m, pel que caldr aprendre a prescindir de certs virtuosismes, que per una altra part, deixen de ser necessaris al contar amb el potencial de generaci mltiple de vistes. Podrem dir que, en aquest cas, podem substituir la qualitat per la quantitat, ja que resulta molt ms convenient l's de mltiples vistes senzilles per a explicar un tema que el d'unes poques de molt treballades ja que aquestes, inevitablement, hauran d'ometre part de la informaci necessria per entendre totalment el que shi mostra. De totes maneres, tamb s cert que una vegada adequat el grafisme de les visualitzacions al nostre gust, veurem com qualsevol delles podr ser duna gran qualitat, ja que la seva obtenci ja no dependr del temps disponible (per ser de generaci automtica)
Fig. 2.41. Quatre vistes dun mateix objecte que representa un tancament (ressaltat amb vermell).
Per aprofitar les prestacions del BIM, resulta essencial entendre que les possibilitats d'una vista no es limiten al camp de les representacions grfiques, que tradicionalment ha estat el suport bsic de l'arquitecte, sin que tamb cobreixen visualitzacions de tipus alfanumric, com ara taules (per a mesuraments o inventaris, per exemple), esquemes, llegendes, etc.. Per a una aplicaci BIM, tot est al mateix nivell, ja que els objectes no solament contenen informaci formal sin tamb de qualsevol altre tipus. Limportant s que cada professional pugui emprar
Eloi Coloma Pic
106
la mena de visualitzaci ms adequada a les seves intencions. Per exemple, una estructura sol ser ms fcil de plantejar en forma d'esquema de barres, mentre que al que ha de pressupostar-la, li interessar noms la quantitat, tipus i pes dels perfils. L'arquitecte, en canvi, haur de treballar amb una representaci formal fidedigna de la mateixa, per a poder compatibilitzar-la amb la resta de sistemes arquitectnics. En qualsevol cas, tots ells tindran la possibilitat de descobrir noves vies daccs al model, com ara representacions esquemtiques, transparncies, arbres jerrquics, etiquetes de propietats, etc. Un altre tema s si des daquestes vistes es pot editar el model. Si atenem a la definici daplicaci BIM descrita anteriorment, totes elles haurien de permetre-ho, adequant lentorn dedici a la visualitzaci del model. s lgic pensar que, si veiem un alat del model, puguem editar els objectes que hi apareixen aprofitant la sntesi que ens ofereix aquesta mena de representaci. El problema s que hi ha moltes aplicacions que actualment es qualifiquen com a BIM que no sn capaces de fer-ho, ja que nicament poden editar el model des de vistes en planta o tridimensionals. La resta de visualitzacions sn en realitat representacions bidimensionals automatitzades que no conserven una connexi bidireccional amb el model i que cal actualitzar de tant en tant per a que reflecteixin canvis efectuats al projecte. Amb aquest sistema, les prestacions de coordinaci i coherncia es conserven, per el grau dinteractivitat i de productivitat disminueix en gran mesura. En realitat es tracta daplicacions de CAAD molt evolucionades, que ofereixen quasi totes les prestacions que ofereix una aplicaci BIM arribant a superar-les en alguns casos al poder mantenir moltes de les eines i plantejaments de les eines de CAD literal.
Fig. 2.42. El concepte de vista es basa en visualitzacions o representacions obtingudes automticament de tipus grfic o alfanumric tot mantenint una certa compatibilitat amb representacions literals.
Noms una vegada Un dels fonaments de la Tecnologia BIM s el la ferma intenci daconseguir modelar una sola vegada la descripci de cadascun dels objectes que integren el model de ledifici, ja que s lnica forma daugmentar el control del projecte i, alhora, incrementar drsticament la productivitat; ambds requisits indispensables per a satisfer les actuals expectatives.
2.2 Tecnologia BIM
107
Aquest principi implica que quelcom que sobtingui dels models, dara en endavant producte BIM, incloent les seves vistes, haur de sorgir de les especificacions dels objectes que lintegrem, ja que en cas contrari, sestaria incorrent en una duplicitat de dades. Per aix, cada objecte ja ha de contenir informaci de com ha de ser mostrat segons la naturalesa de la vista des de la qual shi accedeix. Les possibilitats de personalitzaci daquestes especificacions solen estar preestablertes segons la categoria de lobjecte, essent menys lliures en les famlies de sistema que en les de component. Per altra banda, hi haur especificacions per a cada mena de vista grfica o alfanumrica. Per a les primeres sestablir com es veur lobjecte quan es secciona i es projecta (des de davant o des de darrera del pla del quadre) i com es mostra en vistes esttiques (plantes, alats i seccions) i en les vistes dinmiques (vistes tridimensionals). Per a les segones, caracterstiques tipogrfiques i de format.
Fig. 2.43. Parmetres que controlen el grafisme dun objecte qualsevol
Independentment de la configuraci dels objectes, cada vista en s podr controlar diversos parmetres, com ara quins elements es mostren i quins no (mitjanant mltiples mecanismes), la profunditat de visi, lescala (que es tindr en compte en les anotacions) o el nivell de detall aparent. Per alta banda, tamb solen permetre personalitzar el grafisme dels objectes, tot sobreescrivint els valors establerts en ells ja sigui de forma individualitzada o segons un criteri determinat (filtrat per categories, per famlies, per valors de parmetres, etc). Aix, el nivell de personalitzaci de cada vista s molt alt per sempre depn de la informaci continguda en els objectes. Aix t lavantatge de fer molt ms efica, potent i controlable ledici de les vistes, per requereix un modelat minucis i un elevat coneixement dels mecanismes de control visual de leina que sempra.
Eloi Coloma Pic
108
Fig. 2.44. Alguns dels parmetres de control duna vista. Shi observa laccs a les sobreescriptures dels parmetres de visualitzaci dels objectes (aqu anomenats Visibility/Graphics Overrides).
Segons el grau de sofisticaci del motor de generaci de les vistes, trobem en les eines BIM tres estratgies bsiques per a la seva creaci.
Generaci de vistes com a informes extrets del model. Tant les vistes grfiques
com les alfanumriques es generen a partir del model en una operaci que ha de ser cridada manualment ats que requereix un cert temps de processat. El resultat sn representacions literals que resulten fcilment editables per lusuari. Tot i que perden la vinculaci amb el model dinformaci del qual sorgeixen, poden ser regenerades perdent les alteracions en elles realitzades. En els sistemes ms sofisticats, aquestes representacions sn paramtriques, mantenen una vinculaci dinmica amb el model, per la qual cosa permeten editar-lo a travs de la seva modificaci.
Fig. 2.45. Totes les representacions dels objectes han estat generades a partir de la informaci tridimensional del model. Loperaci ha requerit uns instants, per, en quests cas, laplicaci reconeix quines representacions corresponen a cada element.
Utilitzaci de smbols per a la representaci dinmica dobjectes. Es tracta duna

estratgia que permet accelerar el rendiment grfic de laplicaci, ja que determinades visualitzacions dels objectes estan pregenerades en forma de smbols que els representen. s una tcnica habitual de les vistes de planta, on cada famlia cont informaci especfica per a ser mostrada en aquesta projecci, de direcci sempre constant. Aix permet que les eines BIM siguin capaces deditar el model des de determinades vistes amb informaci sinttica mantenint a ratlla la crrega sobre el sistema. Implica, per, la creaci de diferents representacions per a cada tipus de vista en cadascun dels objectes. Tediosa tasca que ser aprofitable quan les especificacions de la visualitzaci en sn plenament compatibles (en plantes, alats i seccions, ortogonals). La resta de la informaci que apareix en la vista saconsegueix amb els altres mtodes.
2.2 Tecnologia BIM
109
Fig. 2.46. Les fusteries, lescala i les capes dels tancaments es mostren com a smbols que els representen. Estan vinculats als elements paramtrics, aix que en permeten ledici. El permetre dels tancaments, en canvi, sobt per visualitzaci seccionada de lobjecte tridimensional. Qualsevol canvi efectuat en el model es mostrar en aquesta vista de manera immediata.
Visualitzaci directa del model. Laplicaci empra un motor grfic i daccs a les
dades potent per a mostrar el model. s molt habitual en les vistes tridimensionals dinmiques, per menys en altra mena de visualitzacions, com ara les seccions o els llistats alfanumrics. Aquesta soluci garanteix la fidelitat de la informaci i el seu accs dinmic, per consumeix molts recursos i noms s viable en sistemes que treballin amb una base de dades carregada en memria. Sovint sempra en combinaci amb lestratgia anterior, per tal de reduir la crrega computacional.
Fig. 2.47. Visualitzaci directa del model amb un gran nivell de detall. Ledici d'alguns dels objectes s dinmica aix com lobtenci de tota la secci tridimensional. Naturalment, el motor grfic empra estratgies basades en smbols per augmentar-ne el rendiment. En canvi, altres grafismes, com el traat dombres, sn calculats en temps real.
Eloi Coloma Pic
110
Nivell de detall implcit Un tema important en qualsevol visualitzaci arquitectnica s el control del nivell de detall amb que es mostren els elements implicats. Quan sempra CAD literal, el nivell de detall es controla mitjanant el control de la visualitzaci de les seves representacions, tot activant o desactivant parts daquestes per a mostrar ms o menys informaci. Com que aix acostuma a ser fora complicat dexecutar correctament, normalment es construeixen models amb un nic nivell de detall o amb dos nivells molt diferenciats. Quan sempra BIM, cal diferenciar entre el nivell de detall implcit dels objectes, s a dir, la quantitat dinformaci que contenen, i el nivell detall explcit, que es refereix a la quantitat que sen mostra en cada vista. No s pot mostrar informaci que no hagi estat modelada abans, per amb una aplicaci BIM, gran part de la informaci es pot obtenir a partir de lestabliment duns pocs parmetres, sobretot en famlies de sistema. Un dels avantatges daquesta diferenciaci s que el dissenyador pot anar afegint detall implcit al model a mesura que el necessiti o que el conegui, sense haver de preocupar-se del detall explcit, ja que aquest sempre sobt del primer de manera automatitzada i, per altra banda, es pot mantenir en un nivell baix fins que el global sincrementi suficientment. Podem distingir quatre nivells bsics de detall implcit. Com s natural, la frontera entre un i laltre resulta sovint difusa, per aquesta classificaci s un bon punt de partida per a explicar el procs de desenvolupament dun BIM.
Nivell conceptual. Sempra en les fases primerenques de disseny, quan el ms

important s la volumetria general del model i algunes de les seves especificacions. Encara que, per comoditat, semprin algunes famlies de component molt detallades, seria bo mantenir-les en un nivell baix de visualitzaci per tal de no trencar lharmonia de les vistes. En lapartat 2.3.2 es parla de la fase de Disseny Conceptual, en la que sempra prioritriament aquest nivell de detall.
Fig. 2.48. Elements arquitectnics en la fase de disseny conceptual. El seu detall s baix, per la seva visualitzaci, expressiva.
2.2 Tecnologia BIM
111
Nivell de disseny. Es tracta dun grau dinformaci que permet desenvolupar les
tasques de disseny per antonomsia sobre els sistemes generals. Es tracta del nivell de detall preferit dels arquitectes, que solen conservar fins als ltims dies per la seva favorable relaci entre lesfor que implica el seu modelat i els resultats que sen obtenen. No obstant, amb BIM es pot comenar amb elements dun nivell de detall molt alt, ja que la seva edici sovint es pot dur a terme mantenint la compatibilitat amb la resta delements i amb la seguretat de conservar totes les seves visualitzacions actualitzades. Aquest nivell de detall s lapropiat per a desenvolupar la fase de Disseny Detallat del que es parla en lapartat 2.3.3.
Fig. 2.49. Secci amb un nivell de detall de disseny; el que importa s el volum dels tancaments. Les famlies poden estan descrites nicament a aquest nivell.
Nivell constructiu. En aquest nivell sespecifica com es disposen constructivament els

diferents components dels elements arquitectnics. s lequivalent al nivell de detall que sempra majoritriament en els projecte executius actuals. Emprant CAD literal, aquest nivell noms es desenvolupa al final del procs i en representacions molt determinades (en les anomenades seccions constructives, per exemple), ja que qualsevol modificaci implica un esfor enorme en lactualitzaci de les dades. Amb Tecnologia BIM, noms es tracta duna qesti de definici de caracterstiques, podent-se incorporar al model en el moment en que es desitgi, ja que la seva aparici en les visualitzacions estar controlada pels parmetres de detall explcit. Per altra banda, cal entendre que molts dels components que es mostraran en aquest nivell de detall no estaran modelats geomtricament sin que simplement seran especificats en els objectes.
Eloi Coloma Pic
112
Fig. 2.50. Lexemple anterior estava modelat a nivell constructiu, detall que es mostra en aquesta vista. Els tramats sn especificats per lusuari, el software sencarrega de que cobreixin tota lrea seccionada.
Nivell de fabricaci. Sempra quan es vol especificar com es colloquen exactament

totes les peces necessries per a construir determinat elements. El grau de detall es tal que noms hauria de ser emprat quan es t la seguretat que el muntatge real es far amb els materials i components que sespecifiquen en el disseny, ja que, en cas contrari, la feina resultar intil. Malauradament, molts dels detalls constructius que avui en dia selaboren expressen aquest nivell de detall, tot i que rarament es t als industrials integrats en el procs de disseny. Seria molt ms adequat mantenir-los a nivell de detall constructiu. Tot i aix, en lapartat 2.3.4, es parla de la fase de Documentaci, en la que sempra un model on el nivell de detall augmenta fins a arribar a aquests dos ltims graus de precisi. Amb les eines BIM actuals, aquests models es solen realitzar amb tcniques literals ms o menys vinculades amb els models que detallen. No obstant, hi ha determinades disciplines, com lestructural, on actualment es modelen BIM amb aquest nivell de detall, ja que aix permet construir prototipus digitals en els que sespecifica absolutament tot. Un cop fet, els tradicionals plnols resulten redundants i el projecte es construeix emprant directament el model com a referncia (normalment mitjanant vistes tridimensionals), sovint amb ajuda de tcniques de CAD-CAM. s el que es coneix com a DDE o Direct Digital Exchange, ja que tot el procs es du a terme amb mitjans digitals fins al moment de lexecuci.
2.2 Tecnologia BIM
113
Fig. 2.51. Detall del passam a nivell de fabricaci. El seu s noms s aconsellable quan es t un gran coneixement dels components que sempraran.
Independentment del nivell de detall implcit dels objectes, cada vista del BIM pot sser configurada per a mostrar els objectes en un determinat nivell de detall, normalment lligat a lescala de visualitzaci per raons de visibilitat. Aquesta s una funci molt important duna aplicaci BIM, ja que permet desvincular la quantitat dinformaci que cont un objecte amb la que es mostra; s a dir, el detall implcit de lexplicit. Per a aconseguir-ho, s habitual que, en les famlies de component, es solen crear diverses representacions tridimensional del model segons el nivell de detall desitjat. Nivell de detall explcit Tota aquesta informaci no pot ser mostrada simultniament a cada vista, sino que precisa de ser filtrada convenientment per tal de focalitzar els aspectes essencials de cada visualitzaci. Per a tal missi, caldria distingir el que s el que podrem anomenar control del detall vertical, que es referiria a la resoluci de la informaci que es visualitza, del que seria el control del detall horitzontal, que permetria veure un mateix model segons graus de detall implcit diferents. Actualment, les aplicacions BIM disposen dels segent mecanismes per a controlar el nivell de detall explcit de manera automatitzada:
Escala de visualitzaci. Un dels avantatges de les eines digitals s que permeten

treballar amb unitats reals, ja que lespai que ocupen els models s infinit. El concepte descala es solia aplicar noms a lhora de generar lmines per a la seva impressi, essent oms en la resta de casos. El problema es tenia amb aquelles entitats que havien de conservar una aparena constant en totes les vistes independentment del seu nivell daproximaci al model (zoom), com ara les anotacions (textos, cotes, smbols, etc.) i els tramats. Lusuari havia dajustar la mida daquests elements per tal que segons lescala
Eloi Coloma Pic
114
explcita de la vista apareguessin correctament, la qual cosa era un contrasentit De mica en mica van anar apareixent mecanismes que vinculaven la mida daquests abjectes amb el factor descala de la vista on apareixien. Amb les aplicacions BIM, aquesta prestaci s converteix en un dels seus punts forts, fins al punt que totes les famlies danotaci i els elements de tramat es dissenyen en unitats reals dimpressi i no de projecte. Aix, un text discret far uns 2mm dalt per la seva mida en relaci als objectes de model variar en funci de lescala de cada vista. El mateix passar amb les trames, que podran arribar a desaparixer i, fins i tot, amb els gruixos de lnia, ja que sn una propietat grfica que shauria dajustar a la mida dimpressi.
Fig. 2.52. Dues vistes idntiques excepte per la seva escala de visualitzaci (1:50 i 1:200) i pel seu nivell de detall. Lescala altera la mida relativa del text, de la trama i del gruix de lnia; el segon parmetre fa desaparixer la visualitzaci de les capes internes i els tramats dels tancaments seccionats alhora que simplifica el grafisme de les portes.
Val a dir que, si b lescala de visualitzaci sol estar vinculada a un cert nivell de detall implcit, no sempre s aix. De fet tots els modeladors permeten la configuraci daquests parmetres per separat, si b tamb solen disposar de mecanismes per a relacionar-los automticament. Sigui com sigui, lescala duna vista resulta essencial per a mantenir la llegibilitat de la informaci que mostra, independentment de si sha dimprimir o no.
Visualitzaci vers a les fases de disseny. Algunes aplicacions BIM permeten incloure
el factor temps en el modelat de la informaci dels objectes, de tal manera que es pugui mostrar ledifici en diferents estadis de la seva execuci. No obstant, encara no estan enfocades cap a la visualitzaci del projecte en diferents estadis del seu desenvolupament, probablement a causa de limitacions computacionals.
2.2 Tecnologia BIM
115
Publicaci de vistes Totes les aplicacions BIM disposen de mecanismes per a publicar les vistes extretes dels seus models. El sistema ms conegut s el de la seva impressi, per la qual cosa solen disposar de famlies especials que formen les lmines i que criden a les vistes seleccionades. Per les vistes tamb sempren com a ports per a la exportaci de dades en format literal. Daquesta manera, es permet extreure, per exemple, una planta com un dibuix bidimensional o una volumetria com un model 3D, filtrant visualment el que es vol incloure en larxiu.
Fig. 2.53. Lmina elaborada amb Autodesk Revit. Cada finestra s una crida dinmica a una vista extreta del model. Les taules tamb ho sn.
Compatibilitat amb representacions literals A pesar de lelevat nivell de detall amb que es pot modelar la informaci dels objectes que conformen el BIM i de les possibilitats de personalitzaci de les vistes que se nextreuen, totes les aplicacions BIM ofereixen un cert grau de compatibilitat amb representacions literals que solen ser emprades per a suplir les limitacions del modelat o per a incorporar informaci que no resulta viable modelar amb laplicaci. Aquestes representacions poden ser tridimensionals o bidimensionals i poden estar en el context del model o en el dalguna de les vistes. En el primer cas, conviuran amb la resta dobjectes apareixent en totes les vistes; essent controlats per
Eloi Coloma Pic
116
parmetres especials per a la seva visualitzaci. En el segon cas, molt ms incongruent amb la Tecnologia BIM, pertanyeran noms a una determinada vista, amb la qual cosa, a banda de no relacionar-se amb la resta dobjectes, podr contenir informaci incoherent amb ells. Els detalls constructius elaborats en vistes a banda sn un exemple, tot i que tamb poden ser modelats en base a objectes paramtrics (com en el cas de la Fig. 2.40), cosa que el convertiria en un petit model dinformaci independent (o parcialment relacionat). Tamb pot emprar-se aquesta tcnica per a mostrar informaci sobre un element singular que no sha pogut modelar tridimensionalment (com ara una barana complexa), la representaci de la qual es superposa a les vistes on apareix integrant-se amb la visualitzaci de la resta dobjectes. Naturalment, es tracta dun recurs perills que cal emprar amb cura, ja que aquesta informaci estar desvinculada amb la resta i no sadequar als canvis que es donin en el seu entorn ni apareixer automticament en altres vistes.
Fig. 2.54. La barana de lescala de la vista de lesquerra s una representaci literal superposada a la vista lateral dels objectes de lesquerra. Permet estalviar-sen el seu modelat com a objecte tridimensional, per la no aparici en altres vistes fa incoherent el model. Per altra banda, qualsevol canvi en els objectes paramtrics, com ara un canvi en el pendent de lescala, posar en perill aquesta vista. Fora millor incloure un objecte esquemtic en el model i crear un sol plnol de detall que la descrivs amb fidelitat.
Un cas similar, per a nivell dobjecte, s la incorporaci dinformaci bidimensional en elements tridimensionals per tal que sigui mostrada en les vistes ortogonals que daquest es facin i millorar aix el grau de detall de la representaci. Per exemple, un objecte tridimensional que representi una finestra pot estar compost per una srie de volums simples tridimensionals i uns dibuixos detallats que apareguin noms en la seva representaci en planta i en secci. Per tal de mantenir la coherncia entre una i altra representaci del mateix element arquitectnic, ser necessari cert comportament paramtric per a que aquesta informaci es mantingui coherent entre s (lligant la bidimensional a la tridimensional). Aix que, en aquest cas, no es pot afirmar que es tracti dinformaci literal adjuntada (com si fos un atribut) sin que es tracta de dades paramtriques complementries. Aquesta estratgia requereix un modelat curs de lobjecte al haver-hi informaci redundant i noms es veu justificada per qestions doptimitzaci del rendiment computacional o de qualitat de la informaci.
2.2 Tecnologia BIM
117
Fig. 2.55. En vermell es mostra la representaci bidimensional de la porta dun objecte BIM. Est parametritzada per a que segueixi la resta de representacions que formen lobjecte
En qualsevol cas, des de la perspectiva del BIM, sempre es buscar el modelat nic i paramtric de la informaci dels objectes, ja que es la forma mes directa de garantir les prestacions que daquesta tecnologia sesperen. Producte BIM Ms enll del concepte de vista, sentn com a producte BIM quelcom obtingut grcies a la creaci dun BIM. s pot tractar dinformaci sobre un tema concret, dunes vistes o duns plnols, dunes dades a exportar a una mquina de CAD-CAM o qualsevol altra mena de recurs. Fins i tot un benefici intangible com un augment del control de lexecuci dun procs de muntatge s un producte BIM. Tal com es veur ms endavant, els productes BIM sn importants perqu sn els que ajuden a definir com i qu es modelar en el model dinformaci. Tal com ja passava amb les eines de CAD tradicional, no t sentit crear models que desprs no ens seran tils. Els models dinformaci tenen lavantatge de permetre un desenvolupament no lineal, poden adaptar-se millor a les necessitats dels seus creadors, les quals solen canviar a mesura que avana el projecte. Lliurable BIM En la terminologia del mn de la gesti de projectes, un lliurable, s quelcom tangible que ha de ser ofert a una tercera persona per a que lavalui i li doni el vist i plau. Aquest significat es conserva en el llenguatge de la Tecnologia BIM sota el terme BIM Delivery, ja que est molt relacionada amb la disciplina del Project Management. En el nostre argot, sempra el terme entrega per a referir-se a lesdeveniment dacabar un projecte per a poder generar els lliurables per al receptors corresponents. Amb la Tecnologia BIM, per, la preparaci dels
Eloi Coloma Pic
118
lliurables sindependitzen en major grau de la fase de finalitzaci de projecte, ja que es poden anar preparant al llarg del seu desenvolupament, alleugerint la crrega que tradicionalment tenen els perodes dentrega.
2.2.7 CONCLUSIONS La capacitat de la Tecnologia BIM de descriure un edifici des d'un punt de vista polidric est revolucionant la indstria de la construcci perqu a la fi es comena a comptar amb unes eines que permeten la participaci integrada de totes les disciplines implicades en lelaboraci de veritables prototipus digitals. En ells es pot assajar tot el que passar amb i en ledifici quan aquest es construeixi i susi. Per a aconseguir-ho, shan estat desenvolupant durant anys una srie de tecnologies que han aconseguit que aquests recursos deixin de ser exclusius de les grans corporacions de la indstria manufacturada i passin a ser accessibles per a petits productors i dissenyadors. Entre ells hi trobem els del sector de la construcci, que tenen el handicap destar acostumats a treballar en petits grups especialitzats que noms collaboren entre ells el temps que dura lelaboraci dun projecte i la seva construcci. La soluci ha passat per la fusi de les tecnologies de les bases de dades orientades a objectes amb les de visualitzaci de models polifactics, tot provant de trobar un comproms entre unes prestacions paramtriques elevades i un grau dusabilitat alt per tal doferir al gran pblic solucions que els permetin treballar de manera integrada amb professionals de perfils molt heterogenis. Les aplicacions BIM actuals ja estan demostrant que sn molt solvents a lhora de resoldre els tradicionals problemes derivats del modelat coordinat i de la generaci de documentaci automatitzada. Per el seu potencial encara sest desplegant, desenvolupant-se contnuament noves implementacions daquesta tecnologia que proven de resoldre els problemes de les diferents especialitats implicades en el fet constructiu per tal daconseguir millorar, definitivament, el producte arquitectnic en general. Per parallelament, a mesura que el nombre dusuaris de Tecnologia BIM va creixent, es van trobant noves utilitats amb les quals no shavia pensat, que faran que sobri el ventall de possibilitats fins a lmits que sn difcils de preveure. El que s interessant dobservar s que molts dells no estan relacionats directament amb el mn de la construcci. Com tampoc no ho estan molts dels desenvolupadors de software que, amb els seus productes, creen sinrgies que ajuden a que aquesta tecnologia eclosioni. Naturalment, tot aix no es pot aconseguir gratutament. El preu a pagar s labandonament de maneres de treballar i tecnologies obsoletes i per apostar definitivament per una forma denfocar els problemes que sest imposant en tots els mbits del disseny i la planificaci: el modelat de la informaci. De fet, podem trobar aquest concepte en qualsevol eina informtica mnimament sofisticada; fins i tot un simple processador de textos manega objectes per a millorar la gesti de les seves dades.
2.3 BIM Durant el Cicle de Vida de lEdifici
119
2.3 BIM DURANT EL CICLE DE VIDA DE LEDIFICI

La Prctica Integrada socupa de tot el cicle de vida de ledifici, des de que el promotor comena a fer nmeros per a calcular la viabilitat de la seva prxima inversi fins que els usuaris decideixen reformar ledifici que fa anys que exploten. Lobjectiu s no noms desenvolupar cada fase daquest cicle de la manera ms eficient, coordinada i segura, sin assegurar que la feina feta en una fase saprofiti en la segent amb una mnima prdua del valor que t el coneixement dipositat en el model de ledifici.
VALOR DE LA INFORMACI
Tradicional Integrada
PROMOCI
DISSENY
CONSTRUCCI I
EXPLOTACI
Fig. 2.56. Valor de la informaci dels models de ledifici al llarg del seu cicle de vida comparant la prctica tradicional amb la integrada.
Aix doncs, el model BIM anir evolucionant per a donar resposta a les necessitats que aniran requerint cadascuna de les fases del cicle de vida de ledifici. En aquest treball, sha dividit aquest procs en vuit fases, emprant com a referncia la temporitzaci que va establir el AIA California Counciil al 2007 en el document titulat Integrated Project Delivery. A working definition amb la intenci doferir una guia per a la prctica integrada basada en models BIM. Actualment, es tracta dun document de consulta obligada. No obstant, se nha fet una adaptaci en la que shi han afegit les fases dexplotaci i de reciclatge (que tanca el cicle), tot emprant una terminologia ms af a la semntica nacional. Per altra banda, a cada fase se li ha assignat un tipus de model BIM amb el que es treballa, tot tenint en compte que cadascun dells parteix de lanterior i t com a objectiu servir de base per al segent. Tamb, i com a referncia temporal aproximada, sha mantingut una correspondncia amb els models que sempren en la prctica tradicional, que sanomenen de forma idntica a la documentaci que generen (projecte bsic, executiu, etc.) al tractar-se de models literals. De tota manera, cal tenir sempre present que les prestacions dels models de la Prctica Integrada i dels seus equivalents de la prctica tradicional sn semblants per no idntiques.
Eloi Coloma Pic
120
Fig. 2.57. Imatge del document publicat per el AIA California Council anomenat Integrated Project Delivery, a working definition a meitats del 2007. La fase Agency es refereix als processos de legalitzaci (permisos, assegurances, etc.) TRADITIONAL PRACTICE Pre-design Schematic Design Design Developement Construction Developement Buyout - Agency Construction - Closeout Operate Reuse PRCTICA TRADICIONAL Promoci Avantprojecte Projecte Bsic Projecte Executiu Licitaci i Legalitzaci Execuci Explotaci Reciclatge INTEGRATED PRACTICE Conceptualization Criteria Design Detailed Design Implementation Documents Buyout - Agency Construction - Closeout Operate Reuse PRCTICA INTEGRADA Promoci Disseny Conceptual Disseny Detallat Documentaci Licitaci i Legalitzaci Execuci Explotaci Reciclatge
Fig. 2.58. Equivalncia terminolgica emprada en aquest treball.
Per alta banda, sha de tenir en compte que el producte de cada fase ha de ser validat per totes les parts interessades abans de passar a la fase segent. Tamb cal entendre que es pretn que el contractista participi en el desenvolupament del projecte en el primer moment i que els executors de lobra ho facin el ms aviat possible. Per aquesta ra, tots els models de disseny disposen dinformaci sobre planificaci dexecuci (4D) i costos (5D), per tal de permetre licitar lexecuci del projecte en les fases primerenques.
Promoci. Es tracta de la fase on el promotor elabora el programa que descriu les

especificacions que ha dacomplir ledifici. En ell sestipulen tots els aspectes importants, des dels mtrics i funcionals, fins al pressupostaris. El promotor entregar al equip de dissenyadors o lassociaci Disseny - Construcci un Model de Promoci que contindr
121
dades que podran ser incorporades al Model Conceptual segent. Es tracta duna referncia que ha de ser respectada al mxim per totes les parts.
Disseny Conceptual. Els dissenyadors elaboren estudis preliminars que exploren

diferents opcions fins a trobar-ne una que satisfaci les especificacions inicials. El model corresponent seria el Model Conceptual, que donaria lloc al que actualment sanomena Avantprojecte. Segons els criteri de la Prctica Integrada, s la fase ms important del disseny dun edifici, ja que assenta la direcci de tot el futur desenvolupament.
Disseny Detallat. Un cop validat el Model Conceptual, es desenvolupa el disseny de

ledifici en quant a totes les seves especificacions formals i funcionals. Es tracta del Model Detallat que serviria per obtenir-ne lactual Projecte Bsic, amb el que ja es podria demanar llicncia dobres. Aquest model cont totes les especificacions del projecte de forma intrnseca i, per tant, permet emprar-lo per a realitzar totes les anlisis i simulacions necessries (que complementin els efectuats anteriorment) per assegurar que ledifici construt complir els requisits imposats en la fase de Promoci. Es tracta doncs, dun veritable Prototipus Digital. Documentaci. Un cop validat el disseny de ledifici, es segueix desenvolupant el model de ledifici afegint el nivell de detall necessari per a descriure com cal construir-lo Es genera un model que aqu anomenarem Model Constructiu quan t un nivell de detall descriptiu (que s lhabitual en els actuals processos constructius), o Model de Fabricaci quan el nivell de detall s tal que especifica de manera exacta cada component que es construir (com en el cas dels elements pre-fabricats, algunes estructures, o en les cases de fusta que es fabriquen a taller). Actualment sentregaria com a Projecte Executiu. Licitaci i legalitzaci. Tradicionalment, seria la fase on sassigna contractista a lobra i es busquen els industrials necessaris. En un sistema de contractaci tradicional (Disseny Licitaci Construcci), tindria lloc desprs de la fase de Documentaci un cop validat el seu model. No obstant, la intenci de la Prctica integrada s la de poder arribar a repartir aquesta fase al llarg de les anteriors, al estar lobra assignada desprs de la fase de Promoci (sistema Collaboratiu) o desprs de la de Disseny (sistema Disseny Construcci), obtenint els beneficis descrits al principi daquest captol. No obstant, es contempla la possibilitat dacabar de contractar els recursos necessaris en aquest perode. En qualsevol cas, els implicats elaboren un Model de Licitaci en el que sespecifica qu, com, quan i per quant es construir ledifici. Com la resta de models, tindria valor contractual prvia validaci. Durant aquest perode tamb es duran a terme els trmits burocrtics per a legalitzar lobra que sest a punt de construir. Execuci. Un cop el promotor ha validat el Model de Licitaci i el Model de Construcci o Fabricaci, sexecuta el projecte emprant com a referncia les vistes extretes del model, que ara ha passat a ser el Model dExecuci. Aquest sactualitza amb els canvis esdevinguts en aquesta fase. En la prctica tradicional sacostuma a elaborar la documentaci amb aquest mateix nom. El seu objectiu s donar resposta als imprevistos i oferir als usuaris informaci fidedigna sobre ledifici que explotaran. s el que actualment es coneix com a Estat Final dObres.
Eloi Coloma Pic
122
Explotaci. Els usuaris reben el Model dExecuci i lamplien per a emprar-lo per a explotar ledifici que gestionen, creant el Model dExplotaci. El propietari dunes oficines, per exemple, podr aprofitar-lo per a gestionar lubicaci dels seu treballadors alhora que per a programar el manteniment de les seves installacions. Actualment, es solen emprar eines de GIS per a elaborar el que podrem anomenar Projecte dExplotaci. Reciclatge. Quan es tanca el cicle, s a dir, quan ledifici es reforma (o senderroca), es salta al Model Conceptual partint de la informaci elaborada sobre el Model dEstat Actual, que en un cicle BIM complet, ser idntic al dExplotaci, per que caldr elaborar-lo si no s el cas. El seu origen est en un procs de validaci negativa de lexplotaci de limmoble, s a dir, quan els implicats consideren que ledifici ja no pot donar els serveis que se nesperen i cal reformar-lo.
Fig. 2.59. Cicle de vida dun edifici amb els models BIM que es desenvolupen a cada fase i el producte que se nobtindria en la nomenclatura de la prctica tradicional (entre parntesis).
En tot aquest procs, cal recordar que, a diferencia de la prctica tradicional, es procura que els implicats puguin treballar, validar o emprar els models en si, ja que sn els que contenen tota la informaci, en comptes demprar la documentaci que sen pugui extreure. Naturalment, els creadors dels models prepararan els productes i lliurables BIM adequats a tal efecte, per la Prctica Integrada reconeix la convenincia dun accs dinmic a la informaci en detriment dun desttic. Per aquesta ra, les figures contractuals de lavantprojecte, projecte basic, projecte executiu i amidaments, basades en representacions literals, queden obsoletes respecte daquest plantejament. s ms, cal recordar que, en la prctica tradicional, els models amb que es treballa sn les prpies representacions que es presenten, per quan sempren Models dInformaci, el producte obtingut noms s una part del potencial que t el model.
123
Per altra banda, cal recordar que el procs no t perqu desenvolupar-se de manera absolutament lineal, ja que, depenent del grau dintegraci dels implicats en la construcci de ledifici, hi ha fases que es poden avanar i desenvolupar parallelament. Un cas tpic s el Model de Licitaci que podr gestar-se en parallel als Models Conceptual, de Disseny i de Construcci o Fabricaci, tot permetent prendre decisions ms acurades en els estadis inicials del desenvolupament. Per tamb ser possible desenvolupar Models Conceptuals o de Disseny amb objectes dun elevat grau de detall propis de Models de Fabricaci, si es disposa de la informaci necessria (com en el cas dels projectes de franqucies comercials) i resulten apropiats per als estudis que es volen realitzar.
2.3.1 PROMOCI El cicle de vida de ledifici comena quan un promotor formula les especificacions del nou edifici que vol construir o reformar. Actualment aquestes dades inclouen molts requeriments que van dels aspectes funcionals i de localitzaci urbanstica fins a criteris de confort de qualitat passant, bviament, pels econmics. El promotor entregar a lequip de dissenyadors o lassociaci Disseny - Construcci un Model de Promoci que contindr informaci que podr ser incorporada al Model Conceptual segent. Daquesta manera saconseguir incorporar aquest criteris al disseny des de bon principi, ja que seran aquests els que mesuraran lxit del projecte al final del procs.
2.3.2 DISSENY CONCEPTUAL En aquesta fase, selabora un estudi de les necessitats del client a travs de lanlisi del Model de Promoci. A partir de les seves dades, es crea un model que emmagatzema tota la informaci disponible, especialment, aquella que esdevindr una restricci del disseny. Aix ens permetr evolucionar el projecte en torn als aspectes que finalment el limitaran. Tamb es recopila des dades disponibles sobre les preexistncies, si s el cas, i sen fa tamb el Model Conceptual per a poder treballar-hi. Per a modelar la informaci no cal emprar objectes amb un gran nivell de detall. Per exemple, el programa es pot anar distribuint en cllules volumtriques que representin diferents espais dedifici afegint en elles informaci sobre el seu s i necessitats, per alhora encabint-les en un contenidor que representi lenvolvent mxima que pot ocupar ledifici. Tamb es planifiquen els aspectes estratgics relacionats amb el cicle de vida de ledifici, com ara el mode contractual que es vol emprar i la temporalitzaci general de la producci dels models necessaris aix com la dels productes que sen precisa extreure. Tot aix permetr fer els primers clculs de viabilitat, al poder extreuren informaci al respecte com ara els metres quadrats per planta reservats a cada s, la distribuci dusos, els costos previstos, etc. Aquests clculs es podran comparar amb altres models conceptuals elaborats anteriorment o estndards per tal dafinar les conclusions obtingudes i donar al client una justificaci de les nostres previsions. s quelcom que ja saplica actualment amb ls de sistemes damidaments i pressupostos automatitzats per a determinades tipologies i amb la
Eloi Coloma Pic
124
prctica dalguns professionals de comenar els seu projectes a partir daltres realitzats anteriorment que fan servir de prototip. El problema era que totes aquestes tcniques, al no comptar amb un suport tecnolgic adequat (el dels models dinformaci) no podien desplegar els seu potencial.
Fig. 2.60. Model conceptual dun edifici doficines. En ell sen poden fer els primers clculs de viabilitat.
Qualsevol aplicaci BIM pot servir per a realitzar aquesta tasca, per nhi ha despecialitzades en lobtenci de models conceptuals i pre-clculs acurats que sn molt eficaos en les tipologies edificatries ms previsibles, com les oficines, els habitatges, els hotels o els hospitals (que per altra banda representen el gruix de la construcci contempornia). Un bon exemple s la jove soluci DProfiler de Becker Technologies. El gran avantatge de lelaboraci daquest model respecte als tradicionals avantprojectes s que permet treballar amb una quantitat de coneixement molt ms elevada i prendre decisions estratgiques en el moment on hi ha ms marge de maniobra. s, doncs, el moment dinvertir ms esforos en eines que permetin la simulaci de tota mena daspectes. Tamb s important reconixer la necessitat de detallar les especificacions del projecte i sobretot, les seves restriccions (com ara el cost final, les qualitats mnimes i mximes dels materials, etc.). Daquesta manera sassegura que la resta de fases es desenvolupen seguint aquests criteris. Daquesta manera, saconseguir que totes les parts implicades en surtin beneficades. Per una banda, el promotor podr prendre decisions comptant amb molta ms informaci de la que obtenia dels processos tradicionals alhora que podr participar en lestabliment de les especificacions del projecte i de les seves restriccions, prenent aix el control de la inversi que vol fer. Els dissenyadors, per la seva banda, podran partir dun model que els guiar en el desenvolupament del projecte, tot estalviant-se malentesos i gaudint de la relaci de confiana aconseguida amb el client, ja que la comunicaci entre les parts millorar al comptar amb mitjans molt ms adequats. Si el contractista i els industrials participen en aquesta fase, podran
125
aportar coneixement al projecte i comenar a planificar els recursos que necessitaran durant la fase de construcci de ledifici amb molta ms antelaci, amb la seguretat que els donar conixer les seves caracterstiques de bon principi i el fet dhaver aconseguit lencrrec per altres mrits ms enll de la promesa dun menor cost.
PRO
DCO
DDE
DOC
LIC
EXE
EXP
REC
Capacitat de reacci Cost dels canvis Esfor Prctica Integrada
PRO = Promoci DCO = Disseny Conceptual DDE = Disseny Detallat DOC = Documentaci
Fig. 2.61. En les fases primerenques s quan hi ha ms marge de maniobra i quan les decisions preses condicionen ms el disseny final.
El procs finalitza amb la validaci del Model Conceptual, que t valor de contracte entre les parts implicades. Planificaci del modelat s quelcom ben sabut pels CAD Managers, figura quasi inexistent al nostre pas, que una planificaci dels recursos tecnolgics necessaris per a desenvolupar un projecte amb eines digitals permet estalviar molta feina i millorar el procs de creaci en si. Amb el modelat BIM passa al mateix, aix que, en aquesta fase, caldr dur a terme una important tasca de planificaci de la creaci del model. La part ms important daquesta planificaci s la definici del que es vol extreure del model (productes BIM) ja que les especificacions que haur de complir hauran danar en consonncia. Per exemple, si un model ha de servir per a planificar la seqncia de construcci dels seus sostres, aquests hauran destar modelats separant-los segons les superfcies mximes formigonables en una sola jornada per a permetre assignar a cada porci una posici cronolgica diferent. Un aspecte important daquest procs s la definici del nivell de detall (LOD, Level Of Detail en largot) que hauran de tenir els objectes del BIM. En aquest sentit, Vico software va comenar lany 2004 a desenvolupar un sistema anomenat Model Progression Specification (MPS) que serveix com a referencia per a que hom spiga fins a quin punt ha de detallar. A aquest desenvolupament shi va afegir ms tard la Webcor Builders (un important contractista
Eloi Coloma Pic
126
americ) i ms tard la prpia American Institute of Architects (AIA) que va incloure aquestes especificacions al document publicat a finals del 2008 (AIA BIM document E2022008).
Fig. 2.62. Especificacions del nivell de detall necessari per a dur a terme certes tasques. Ms informaci http://www.ipd-ca.net
A banda daquest aspecte, tamb s molt important planificar la cronologia del modelat (que anir en parallel a levoluci del projecte i inclour tamb lobtenci dels productes BIM) i quins professionals socuparan de cada tasca (Model Component Authoring). s important adonar-se del fet que, a diferencia de la prctica tradicional, en la Prctica integrada, els professionals intervindran en el modelat en funci de la seva capacitat daportar coneixement al model i no pas en relaci a la fase en la que tradicionalment intervenien (Bedrick, 2008). Daquesta manera, per exemple, lespecialista en conduccions daire condicionat, podr intervenir en la Fase de Disseny Detallat amb un modelat bsic daquestes installacions i en la de Documentaci, amb un modelat a nivell de fabricaci.
127
Per ltim, no sha de descuidar tota la infraestructura tecnolgica necessria, des de disposar del software i hardware adient fins a comptar amb un sistema de gesti de la informaci adequat a la naturalesa del projecte. En aquest aspecte, resulta essencial comptar amb una bona organitzaci documental que inclou llibreries de plantilles i dobjectes BIM, aix com unes bones estratgies de treball multiusuari i multidisciplinar.
Fig. 2.63. Especificacions del LOD en dues categories dobjecte determinades.
2.3.3 DISSENY DETALLAT Un cop validades les especificacions del model conceptual es passa a la elaboraci del Model Detallat, que equivaldria una projecte bsic molt desenvolupat. Tradicionalment, ha estat la part preferida dels arquitectes, ja que tradicionalment es considera que en aquest perode s quan sha de ser ms creatiu, no deixant de banda cap opci i no preocupar-se gaire dels condicionants que ms tard imposaran les estructures i les installacions. Aquesta manera de procedir s la causa dun costs desenvolupament del projecte executiu, on sovint shan de forar les coses per a que tot acabi encaixant. Per aquesta ra, amb la Prctica Integrada, les regles bsiques del joc ja shan decidit durant la fase anterior de mutu acord amb el promotor i, si sescau, amb el contractista. Per altra banda, en aquesta fase tots els dissenyadors, siguin de la disciplina que sigui, treballen junts en lelaboraci del projecte, participant del procs. Aix s possible grcies a la Tecnologia BIM, que permet la integraci de diferents disciplines en un mateix model o en varis de sincronitzats. En general, tots treballaran amb un nivell de detall similar, el de disseny; per no es estrictament necessari per a tots els components del projecte. La intenci s resoldre ara tots els aspectes relacionats amb el disseny de ledifici elaborant un veritable Prototipus Digital que permeti emular fidedignament les prestacions i comportament de ledifici un cop construt. Si sobserva la Fig. 2.61, el cost de qualsevol canvi en aquesta fase es molt baix, aix com elevades sn la capacitat del projecte per canviar de rumb. El que es busca s eliminar el mxim dimprevistos a lhora dexecutar lobra i assegurar que el producte final es comportar correctament en relaci a mltiples requeriments (funcionals, esttics, energtics, de seguretat, econmics, etc.). La majoria daquestes comprovacions shauran pogut fer durant la fase de Disseny, per caldr assegurar-se que els resultats continuen essent vigents. Aquest prototipus ha de servir per a que el promotor i ladministraci validin el seu disseny i especificacions.
Eloi Coloma Pic
128
Quan ms integrat sigui el treball multidisciplinar, ms aspectes del projecte es podran resoldre en aquesta fase on, precisament, est tot per decidir. Daquesta manera, la fase segent es podr dedicar principalment a afinar el disseny per a la seva construcci amb un alt grau de seguretat sobre el disseny aconseguit en aquesta. En els casos en que laplicaci de disseny BIM suporti el modelat conceptual, aquest es podr aprofitar per a desenvolupar el Model Detallat tot incrementant el nivell de detall dels seus objectes. En daltres, caldr generar-ne un de nou, per en qualsevol cas, caldr respectar les restriccions en el conceptual. s important entendre que, lluny de suposar una trava per al disseny, les limitacions establertes en la fase inicial han desdevenir una eina de disseny, ja que al final acabaran imposant la seva llei inevitablement. En alguns casos, els arquitectes mostren una gran habilitat en aquest sentit fent de les restriccions un motor per a la seva creativitat, per en daltres no. Un cas recurrent s el pressupost disponible per al projecte. En comptes de projectar un edifici i desprs intentar fer creure que es pot construir amb el pressupost esperat, fra millor tenir sempre present el cost del que sest projectant per a poder adequar-lo a aquesta restricci final. Naturalment, per a que aix sigui possible, cal disposar de les eines i de la informaci adequades, daqu la necessitat duna Prctica Integrada i duna Tecnologia BIM. En aquesta fase, els beneficis obtinguts estan relacionats amb lobtenci dun millor disseny en tots els seus aspectes. La Prctica Integrada permet el treball collaboratiu entre els diferents implicats, amb molt menys malentesos i amb una coordinaci entre les parts infinitament millor. Per altra banda, la productivitat de la creaci del model en si sincrementa en gran mesura, al quedar automatitzades les tasques de documentaci i dobtenci de vistes del model, aconseguint un flux de treball molt ms interactiu. Per tampoc no hem doblidar les noves possibilitats de simulaci que un model dInformaci ens brinda. En aquesta fase, ja es possible obtenir clculs energtics, acstics, docupaci, de seguretat contra incendis, dacompliment de normatives i tota mena de comprovacions que faran que el nostre disseny tingui moltes ms garanties dacomplir all que se nespera. Tot aix en una estadi del disseny encara primerenc.
Fig. 2.64. Comprovaci de rutes descapada amb Solibri Model Checker. s una de les moltes comprovacions que pot aquesta eina BIM.
129
Els beneficis obtinguts en aquesta fase sn proporcionals a la fidelitat que saconsegueixi amb el model vers al seu comportament final. Quan ms fiable sigui el disseny, menys correccions i sollicituds dinformaci shauran de resoldre en la fase dexecuci, fet que repercuteix en una major productivitat de tots els implicats. Els dissenyadors tindran menys feina, els contractistes i els executors de lobra perdran menys temps i els promotors estalviaran diners al haver menys imprevistos. Els futurs usuaris, per la seva banda, gaudiran dun edifici amb un millor comportament en tots els aspectes que shagin pogut simular en aquesta fase. Amb la Tecnologia BIM, dissenyar en funci de lestalvi energtic o del bon comportament de la ventilaci o de la acstica s viable, ja que no es du a terme com un pas burocrtic al final de la redacci del projecte executiu; sin com un procs integrat en el flux general del disseny que aprofita la informaci generada en altres processos (com els que socupen de desplegar els aspectes arquitectnics, per exemple). El promotor, per la seva banda, haur de validar el disseny i quedar complagut de verificar que els acords compromesos en la fase inicial han estat complerts. Tamb ser el moment de demanar llicncia dobres a ladministraci competent. Si qualsevol daquestes revisions requereix canvis en el projecte, els dissenyadors gaudiran de lenorme flexibilitat dun model BIM i de la seva capacitat per a transmetre els canvis efectuats a tota la documentaci del projecte. Documentaci que, per la seva banda, ser cada cop menys necessari imprimir, a mesura que els promotors i les administracions vagin veient els avantatges que t comptar amb els formats electrnics de publicaci (que poden incloure representacions tridimensionals dels models). Planificaci del modelat El modelat es crear ordenadament amb el nivell de detall previst en la fase anterior en funci del productes que es vulguin obtenir del model durant aquesta fase, sigui documentaci, simulaci o anlisi. Si sorgeixen noves necessitats, s fcil augmentar el nivell de detall dels objectes en una determinada direcci. Com que la fase de Documentaci es preveur molt ms curta, es podran dur a terme les simulacions ms sofisticades en aquesta, alliberant el perode posterior de la crrega de les anlisis per al compliment de les normatives. La qesti ms complicada ser, sens dubte, la planificaci dels processos de treball multidisciplinar i multiusuari. Cal establir els protocols dintercanvi dinformaci de forma acurada que dependran en gran mesura de les eines amb que treballi cada professional i dels formats dintercanvi escollits. El alguns casos, s podr treballar simultniament sobre el mateix model, per en la resta caldr establir localitzacions i nomenclatures estables per a lintercanvi de fitxers, aix com sistemes que garanteixin laccs de totes les parts a exportacions dinformaci sempre actualitzades. En cas de grans projectes amb un gran nombre de desenvolupadors, resultar indispensable ls daplicacions de PDM (Project Data Management) per a coordinar tant els fitxers dintercanvi com els contenidors dels Models dInformaci. Per aquesta ra, la interoperabilitat entre els diferents interventors s una qesti cabdal en aquesta fase, tant pel que fa a les qestions de disseny com tot all que ateny a la gesti del modelat en si. En aquest sentit, la figura de lAssistent BIM resulta de gran utilitat, doncs es tracta dun especialista en mostrar i donar accs a la informaci del BIM a terceres persones. A lapartat 3.4.3 es parla amb ms profunditat daquest perfil professional.
Eloi Coloma Pic
130
Fig. 2.65. Arquitectes, enginyers i installadors avaluant una punt concret dun edifici.
Una altra qesti ser el grau dintegraci amb el contractista i els executors de lobra. Si ja shan escollit, es podr verificar si les previsions pressupostries realitzades durant la fase de modelat conceptual han estat afinades. En cas contrari, shauran delaborar amidaments dels components del projecte per tal de fer la licitaci si es que es vol adoptar un mode de contractaci del tipus Disseny Construcci.
Fig. 2.66. Model BIM molt detallat. EYP Architects
131
Elaboraci dun Prototipus Digital El Projecte Executiu tradicional sempre ha tingut la intenci delaborar un prototipus de ledifici que permets simular el que shavia de construir. Era loposat a la construcci espontnia, sense planificaci. Aquest plantejament sha anat imposant a mesura que els edificis shan anat convertint en productes complexes de pensar i construir, trobant en el projecte de disseny i en els prototipus, una manera de planificar el procs i de preveuren els resultats. El problema sempre ha estat que la tecnologia de representaci literal sobre la que es recolzen els projectes tradicionals resulta del tot insuficient per a tal missi, fent de la fase de construcci un perode ple dimprovisaci; per les raons que sexpliquen al principi daquest captol. En canvi, un model BIM s que pot esdevenir un veritable Prototipus Digital. Si b encara no sarriba al nivell dels que produeix la industria manufacturada, els models tridimensionals, amb un elevat nivell de detall i amb un elevat grau dinformaci incrustada, ajuden molt a preveure el comportament de ledifici abans de ser construt. La tendncia actual s la de definir fins a nivell de fabricaci els elements constructius dels que resulta crtic el muntatge (com les estructures de formig i metlliques, les faanes ventilades o les baranes) i a nivell constructiu aquells elements ms autnoms (com les fusteries) o que es poden deixar ms en mans dels executors (com ara els tancaments dobra, les installacions, etc.). No obstant, el nivell de detall obtingut s molt ms homogeni i ms elevat que en els projectes elaborats amb tecnologies tradicionals. Aix, tots els tancaments tindran definides les seves capes, i les installacions estaran modelades tridimensionalment i les caracterstiques de cada component, especificades (deixant potser en mans de linstallador la collocaci de les brides, per exemple). Lelaboraci daquest model no ser un procs lineal sin que sanir desenvolupant al llarg de les fases amb un nivell dintensitat que ser proporcional al grau dincertesa que tingui un projecte. Si es tracta dun local duna franqucia, per exemple, les etapes de Promoci i de Disseny (Conceptual i Detallat) seran menys intenses en relaci a la de Documentaci. En un projecte experimental, es posar ms mfasi en les dues primeres fases, on la necessitat de controlar el risc ser ms gran. En qualsevol cas, sempre es procurar concentrar els esforos en les fases inicials per a aprofitar al mxim els avantatges de la Tecnologia BIM. Les prestacions de simulaci del Prototipus Digital sn diverses i estan en continu desenvolupament. Es duen a terme per eines especialitzades que llegeixen formats dintercanvi generats per les aplicacions BIM o que es connecten directament al model Nhi ha de tota mena, danlisi estructural, energtic, lumnic, acstic, de ventilaci, funcional, etc. La tendncia s la de permetre fer simulacions en fases cada cop ms primerenques per a poder avanar esdeveniments. Actualment, per exemple, existeixen eines de clcul energtic que poden treballar amb models conceptuals i que donen informaci molt valuosa que pot ser tinguda en compte en el posterior desenvolupament del projecte.
Eloi Coloma Pic
132
Fig. 2.67. Clcul dobstruccions de la vista del cel des duna zona concreta dun model conceptual amb Ecotect
Tamb nhi ha daltres que precisen de models molt ms detallats, com les eines de detecci de collisions entre sistemes, aquelles que comproven aspectes funcionals de ledifici o les que serveixen per a calcular el cost final duna obra basant-se en el cmput detallat dels elements del model. Per altra banda, el Prototipus Digital ha de ser til a la resta de fases que vindran a partir dara. Semprar per a la fase de licitaci i tamb ser til al contractista i als executors de lobra per a planificar la construcci de ledifici i portar el seguiment de les certificacions. En acabar lobra, el Prototipus haur esdevingut un Model As-build que servir de referncia per a que els usuaris hi afegeixin informaci que els sigui til per a gestionar-lo. Si aquests interventors sn presents en les fases de disseny, ser ms fcil fer que el model els sigui til en un futur. En qualsevol cas, el model podr desenvolupar-se sempre en la direcci que es precisi, noms havent-se de preocupar dincloure la informaci necessria una sola vegada, amb la seguretat que totes les vistes del model estaran sempre actualitzades.
2.3.4 DOCUMENTACI Lobjectiu daquesta fase s la de detallar el model fins al nivell necessari per descriure ledifici que es vol construir amb prou detall per a que terceres persones puguin executar el projecte i obtenir el producte que estava previst. Aquesta descripci podr anar ms enll que la entrega duna documentaci impresa (representacions literals), i emprar sistemes que permetin laccs dinmic a la informaci del model (com ara vistes tridimensionals o visualitzadors BIM) per tal que la prdua del coneixement capturat pel model sigui mnima. Per a aconseguir-ho, el nivell de detall sincrementar fins als nivells constructius (sespecifiquen tots els components de manera genrica) o de fabricaci (es descriu cada element de manera concreta), obtenint els Models Constructius o de Fabricaci corresponents. De fet, el ms habitual s que el model final sigui majoritriament constructiu, amb determinats sectors detallats a nivell de fabricaci, tal com sha explicat a lapartat 2.2.6. En contraposici als
133
models de disseny (conceptual o detallat), lobjectiu daquests models es la descripci de com sha de construir i no la de comunicar les intencions de disseny del projectista, cosa de la que ja shan ocupat els models anteriors. Tal grau de definici del projecte requereix, altre cop, la intervenci dels experts en les diferents tecnologies que integra un edifici. Enginyers, tcnics i altra mena de consultors hauran de treballar conjuntament amb els arquitectes per a desenvolupar completament el prototipus. Com que ja ho han fet abans, no hi haur grans canvis en el projecte. En cas que succeeixi algun imprevist, el Model Detallat haur dadaptar-se rpidament a la nova necessitat. Altra cop sapreciar la capacitat dedici paramtrica dels models BIM, que ens permetr editar elements arquitectnics duna manera molt ms efica, tot automatitzant algunes interrelacions entre diferents elements arquitectnics i amb la seguretat de mantenir la coherncia de tota la documentaci del projecte. El mateix passa amb la collaboraci amb el contractista i els executors de lobra. Si sha pogut emprar un mode de contractaci collaboratiu, aquests professionals podran assessorar a lequip de disseny sobre la viabilitat de les solucions proposades, pel que fa al seu rendiment, cost i idonetat constructiva. Al cap i a la fi, sn ells els que hauran dexecutar les instruccions formulades en aquesta fase. Si sha dut a terme una prctica integrada durant tot el procs, lesfor de disseny emprat en aquesta fase haur estat molt menor comparant-lo amb les prctiques tradicionals. Per una banda, totes les decisions importants ja hauran estat preses i, per laltra, lelevat grau dautomatitzaci de la generaci de la documentaci de ledifici que ofereixen les aplicacions BIM far aquesta fase molt ms eficient, tot reduint les tasques rutinries, que en la prctica tradicional ocupen un percentatge molt elevat del temps que es dedica al projecte. Per tot aix, aquesta fase ser un perode de detallat del projecte i no pas un perode on el projecte es posi en crisi contnuament a causa de les noves necessitats o les incompatibilitats que solen aparixer quan es desenvolupa un prototipus a nivell constructiu amb tecnologies i prctiques tradicionals. Obtenci de documents constructius En la prctica constructiva actual, es deixa molt de marge a la interpretaci del muntatge dels diferents components que integren ledifici per part dels executors de lobra. Aix estalvia molta feina als implicats en les fases de disseny, ja que no han despecificar tot ledifici a nivell de fabricaci, cosa que s han de fer els desenvolupadors de productes industrials. Per aix tamb es font de malentesos i derrors en la posada en obra, la gravetat dels quals depn de la percia de cada manobre o installador en concret, percia que, malauradament, va desapareixent des de principis de segle. Per aquesta ra, la tendncia s la daconseguir automatitzar al mxim lelaboraci de la documentaci constructiva per tal doferir instruccions detallades als executors de lobra. De fet, aquest ha estat sempre un dels punts forts de les aplicacions BIM aconseguint-ho aplicant les estratgies que sexpliquen en el punt 2.2.6. No obstant, les aplicacions BIM especialitzades en el disseny estructural han donat un pas ms automatitzant completament la generaci dobjectes amb nivell de detall de fabricaci, ja que es tracta duna informaci de vital importncia per a la construcci daquesta mena delements que cal comunicar amb precisi als
Eloi Coloma Pic
134
operaris. De fet, s una prestaci de la que ja gaudien les eines de disseny estructural tradicional com Cype o Tricalc, ja que aquesta mena daplicacions tamb empra tecnologia dobjectes paramtrics.
Fig. 2.68. Model de Fabricaci elaborat amb Tekla Structures.
Amb la resta daplicacions que no poden automatitzar tal nivell de detall de manera intrnseca (per que s arriben al nivell constructiu), lestratgia ms efica s la demprar llibreries delements amb un alt nivell de detall (preferentment en les seves representacions bidimensionals) o colleccions de detalls constructius, sempre i quan es pugui assegurar que les seves especificacions seran respectats en la fase de construcci. Aquests lliurables poden tenir diferents formats, des dels tradicionals plnols, cada vegada en major dess per les seves pobres qualitats comunicatives, fins a models tridimensionals molt detallats que es puguin emprar a lobra i taller per a construir directament els components a travs de la informaci que shi mostra.
135
Fig. 2.69. Secci constructiva elaborada amb ArchiCAD a apartir duna vista seccionada a la que se li ha afegit informaci. Les etiquetes llegeixen atributs dels objectes tridimensionals (a la dreta en una vista fotorealstica).
Planificaci del modelat La creaci del model estar centrada en laugment del detall de tots els seus objectes per tal que es puguin elaborar els lliurables necessaris per a la construcci del model i per a la validaci del prototipus per part del promotor i ladministraci. En aquesta fase doncs, ser molt important la gesti de les tasques dhomogenetzaci del nivell de detall i la gesti dels detalls constructius. Els resultats de les anlisis efectuades al model tamb hauran de ser publicitats i aix requerir una planificaci especfica de tots els sistemes per tal de coordinar-los. Aspectes com la racionalitzaci dels formats de lliurament i la seva maquetaci prendran rellevncia. Afortunadament, les aplicacions de publicaci portable estan adquirint un elevat nivell de competncia en aquest camp. Tamb seran importants els processo de vinculaci amb els models damidaments i pressupostos, que permetran dur a terme la fase de licitaci en el seu grau mxim de precisi i serviran de base per al model que emprar el contractista per a gestionar lobra.
2.3.5 LICITACI I LEGALITZACI En aquesta fase sescullen els executors de lobra en funci de la seves qualitats i dels preus que demanen per a construir els diferents components de ledifici. Si el Contractista no estava
Eloi Coloma Pic
136
integrat en lequip de disseny, ser el que faci una oferta segons les seves possibilitats de subcontractaci. Tot i que actualment es du a terme al final de la fase de Documentaci, els modes contractuals ms integradors aconsellen realitzar-la desprs de la etapa de Disseny Detallat (quan es t quasi tota la informaci desenvolupada) i es poden realitzar uns amidaments molt acurats o, fins i tot, desprs de la fase de Disseny Conceptual, si es coneixen els sistemes que sempraran i es t confiana en els executors. En el primer cas, aconseguirem integrar-los en la fase de prototivaci, de tal manera que el model elaborat ser molt fidel a la realitat i, sobretot, molt til als qui ms lhan dutilitzar. En el segon, cas saconsegueix una integraci complerta dels processos de disseny i de construcci, poden desenvolupant-se alguns processos en parallel (s el cas del la construcci dhabitatges prefabricats de fusta, per exemple). Lobjectiu com s aconseguir el que sanomena Disseny per a la Construcci, que permet que els processos de disseny i construcci es coordinin per a que, per exemple, es puguin comenar a construir parts de ledifici a mesura que estiguin definides, fent tot el procs ms efica. Noms es tracta que el contractista vagi pactant preus de partides dobra de ledifici amb els diferents executors a mesura que quedin suficientment definides i que incorpori aquesta informaci als models de disseny per a anar controlant el seu cost real. Per aquesta ra, resulta essencial que el contractista estigui associat amb lequip de disseny. Actualment, es calcula que un 40% de la construcci nord-americana es contracta amb aquesta frmula (Eastman, et al., 2008). El Model de Licitaci que es precisa per a aquesta fase sha estat desenvolupant parallelament als Models Conceptuals, de Disseny i Constructius, sovint integrat parcial o totalment en ells i segons en quins sistemes, elaborat per separat de manera coordinada. En les fases anteriors, sha anat emprant per a simular els aspectes temporals de lexecuci de lobra (quarta dimensi) i els econmics (cinquena dimensi). En principi, tots els implicats en la construcci de ledifici ja han estat contractats en les fases anteriors, per en aquesta es possibilita la contractaci daquells recursos que no hagin estat licitats anteriorment.
Disseny Licitaci Construcci: Promoci Elec. Disseny Construcci: Promoci Elec. Disseny - Collaboraci: Promoci Elec D. Conceptual D. Detallat Documentaci Construcci Explotaci D. Conceptual D. Detallat Documentaci Construcci Explotaci Avantprojecte Proj. Bsic Proj. Executiu Licitaci Construcci Explotaci
Licitaci
Licitaci
Fig. 2.70. Els modes de contractaci integrats permeten avanar la fase de construcci tot solapantla a la fase de disseny detallat i, fins i tot a la de disseny conceptual.
El model no noms establir correspondncies entre els elements arquitectnics i partides damidaments, sin que podr contenir vincles a tota la informaci necessria, com ara plecs de
137
condicions o normatives a travs de linclusi en cada element duna clau que hi apunti. Aquest vincle ser llegit desprs per una aplicaci especialitzada que servir per a compondre els lliurables necessaris que, altre cop, estan tendint a emprar sistemes ms comunicatius que els clssics documents damidaments i pressupostos. De fet, la AIA i la Associated of General Contractors of America estan elaborant guies per a implementar els contractes basats en models BIM. Tampoc no sha de desestimar loportunitat que aquests models incorporin informaci 4D relativa a les fases constructives. Aquestes dades poden haver o no vingut del prototipus, per el contractista haur demprar-les ara per a poder comprometres en unes dates dexecuci. El factor temps s vital per a totes les parts, ja que el promotor estar pagant interessos mentre no vengui ledifici, la resta de professionals restaran ocupats mentre duri lobra i els usuaris no en podran gaudir fins que tot estigui a punt. Per altra banda, la installaci ordenada de tots els components de ledifici optimitzar els processos constructius, evitant tasques repetitives o contraproduents. Com sempre, una correcta planificaci estalvia diners a tothom. De tota manera, encara que sesculli un mode de contractaci tradicional Disseny- Licitaci Construcci, i es passi a aquesta fase desprs de la documentaci es gaudir duna precisi en els amidaments molt ms acurada i controlable, ja que provindr directament del model (s lanomenada cinquena dimensi o 5D). Com que el Prototipus estar completament desenvolupat i els executors (i el contractista, si s el cas) coneixeran el projecte, els mecanismes dintercanvi dinformaci en aquest mbit seran rellevants. s possible que els nouvinguts desitgin elaborar els seus propis models de licitaci, amb la qual cosa agrairan que el model ofert per lequip de disseny estigui estructurat en direcci a facilitar aquest intercanvi. En qualsevol cas, ser necessari un canal de comunicaci de mltiples vies que permeti resoldre qualsevol dubte que tingui qualsevol dels executors de lobra. Els sistemes basats en tecnologia Web seran els ms adient, ja que permeten que un sol usuari atengui a mltiples peticions i que la seva resposta quedi enregistrada. Quan tot el procs de licitaci hagi finalitzar i el promotor la validi, el projecte tindr un cost i un calendari pactats per a la seva execuci i podr comenar la Fase dExecuci. Legalitzaci En aquest perode despera, saprofitar per a realitzar tots els trmits administratius i la contractaci de les assegurances, com ja es fa en a prctica tradicional. La diferncia est en el fet que, ats que la informaci en relaci al projecte s ja molt precisa, al final de la fase de disseny detallat, sobre la possibilitat que algun dels trmits es puguin realitzar abans. Per exemple, la demostraci de lacompliment de la normativa destalvi energtic es podria resoldre al final de la fase de disseny conceptual, aix com molts altres aspectes burocrtics. Aix contribuiria a reduir els temps que passa entre que sacaba el projecte i es comena la construcci de ledifici. Els Models de Legalitzaci dels que estem parlant guarden molta relaci amb els de licitaci, ja que les dades sobre les normatives que hauran de complir els seus elements serviran per a que els licitadors nespecifiquin el preu.
Eloi Coloma Pic
138
Planificaci del modelat Les tasques de modelat de la informaci es centraran en assegurar que tota la documentaci lliurada i els arxius dintercanvi continguin tota la definici del projectes, en quan a totes les seves especificacions, especialment aquelles que shagin considerat com crtiques en collaboraci amb el promotor. s de vital importncia establir i realitzar protocols de comprovaci per assegurar-ne la fiabilitat de les descripcions i la no omissi de cap detall, ja que el producte final daquesta fase tindr valor contractual i ser, almenys pel moment, el veritable dipositari del projecte. Per a la planificaci 4D caldr executar una temporitzaci de tots els processos i assignar-lo als objectes. Actualment hi ha diverses aplicacions per a fer-ho, com Innovaya Visual Estimating
Fig. 2.71. Espai de treball dInnovaya Visual Estimating on es vinculen elements del model amb partides i bases de preus.
2.3.6 EXECUCI La Fase dExecuci o Construcci que tradicionalment ha estat plena dincertesa al no poder disposar de prou informaci de com i qu sha de construir i al no disposar tampoc de simulacions fiables del qu passar quan es finalitzi lobra. Amb la Prctica Integrada, aix canvia grcies a lelaboraci del Prototipus Digital, que actualment es un Model dExecuci, i al fet que els professionals que participen en aquesta fase tamb han estat presents quan es dissenyava el producte. Aix evita els malentesos i assegura que promotors, dissenyadors i constructors treballin amb interessos compatibles.
139
Els beneficis obtinguts en les fases anteriors es poden extrapolar aqu. Les simulacions i la fidelitat de la informaci faran que el grau dimprovisaci sigui molt menor. Per altra banda, els processos constructius i els materials a emprar estaran molt ms detallats, podent preveure lodre de collocaci i la quantitat necessria de tots els components de ledifici. Precisament aquest camp s un dels temes de recerca i desenvolupament que tindran ocupats un bon nombre de professionals en els prxims anys, ja que sest demostrant que una detallada planificaci dels processos constructius en tots els seus aspectes aconsegueix estalviar diners, temps i sobretot, residus (un tema molt en boga ltimament). La construcci es un procs ms eficient que requereix un menor consum energtic i de materials alhora que produeix menys residus. De retruc, hi ha moltes possibilitats de que es pugui finalitzar en el temps acordat i amb el cost previst. Al acabar lobra, es valida la construcci per a totes les parts i sentrega al promotor. Saplicaran llavors a totes les parts els incentius o penalitzacions acordades en funci del grau dacompliment dels requisits establerts a la primera fase. Es tracta dun mecanisme objectiu que t la Prctica Integrada dassegurar la bona praxis dels interventors, ja que, si b els beneficis de la collaboraci entre les parts es demostren per s soles, calen recursos com aquests per a estimular-la. Planificaci del modelat El modelat de ledifici en s ja estaria elaborat prviament a aquesta fase. El que caldria s el perfeccionament del model de planificaci de lexecuci de lobra que permets controlar tots els processos que shan de dur a terme, tant pel que fa a la seva temporalitzaci com a la certificaci de les fases que es vagin completant. El contractista, doncs, haur dafrontar una gran tasca coordinant tots els executors, per la qual cosa s molt recomanable que estigui associat amb els dissenyadors, que el poden assistir en la definici de les tasques que shan de fer a mesura que avana el projecte. Daquesta manera, lobra es podr comenar sense endarreriments.
Fig. 2.72. Diagrama de Gantt duna obra qualsevol.
Eloi Coloma Pic
140
Per altra banda, caldr procurar que el model dExecuci reflecteixi en cada moment lestat final de lobra, per tal de poder-lo entregar als futurs usuaris com a recurs principal per a la gesti de la futura explotaci de limmoble. Els dissenyadors tamb hi podran incloure les instruccions per al seu s i manteniment.
2.3.7 EXPLOTACI Ledifici, ara ja construt i operatiu, passa a mans dels usuaris, que necessitaran gestionar la seva explotaci. Afortunadament, compten de bon principi amb un model digital que reflecteix amb fidelitat lestat actual de limmoble i que cont informaci de com cal mantenir-lo. Es tracta del Model dExplotaci. Un sol fitxer de Revit o ArchiCAD, per exemple, pot contenir quasi tota la informaci de ledifici i conjunts de vistes preparades per a usuaris sense experincia en el modelat tridimensional les emprin. En un estadi ms avanat del desplegament de la Tecnologia BIM, els propis usuaris podran incloure dades prpies (coneguda com a sexta dimensi) en el propi model o emprant aplicacions ms senzilles i especialitzades que el puguin importar. Actualment ja existeixen eines per a la gesti dels immobles, com ara Autodesk FMDesktop, que solen cobrir les segents necessitats: Gesti Gesti Gesti Gesti Gesti dels espais i dels recursos en ells continguts del manteniment de ledifici. dels usos de les emergncies de la propietat; lloguer, compravenda, etc.
Fig. 2.73. Imatge dAutodesk FMDesktop on sassigna una nota a uns espais determinats dunes oficines.
141
Planificaci del modelat Com sempre, es tracta dincloure la informaci en funci de les prestacions que se li demanaran al model. Segons nivell de sofisticaci de les anlisis a desenvolupar, els usuaris hauran destar ms o menys formats en ls deines especfiques De la mateixa manera que qui compra una cmera de vdeo ha daprendre com funciona si vol aprofitar-ne totes les prestacions, el mateix passa amb un edifici. Podr limitar-se a emprar-lo en les seves funcionalitats bsiques o optar per a aprofitar el que la Tecnologia BIM li pot oferir.
Fig. 2.74. Les cinc fases principals del cicle de vida dun edifici segons A utodesk en un document publicat al gener del 2009.
2.3.8 RECICLATGE El cicle de vida dun edifici sacaba quan senderroca o quan, ms sovint, es reforma. Tant en un cas com en un altre, el cicle es tanca, ja que cal formular un nou projecte per a gestionar loperaci deliminaci de limmoble (total o parcialment) i planificar la prxima operaci. A aquesta fase shi arriba quan els usuaris o ladministraci decideixen que ledifici resulta incompetent i que cal canviar substancialment les seves caracterstiques fsiques per a donar-li un nou s. Per a fer-ho, cal elaborar un Model dEstat Actual que serveixi de referncia al Promotor per a comenar el cicle. En aquest sentit, cal recordar que hi ha aplicacions BIM, com Autodesk Revit, que es prenen molt seriosament la cohabitaci de moments temporals diferents en un mateix model, per tal de poder simular els estadis per als qu passa un edifici que es reforma (estat actual, enderrocs, estat reformat) i aix coordinar les operacions a travs del temps, cosa que, per altra banda, sempre cal fer quan hi ha moviment de terres.
Eloi Coloma Pic
142
2.3.9 CONCLUSIONS Laplicaci de la Tecnologia BIM a la Prctica Integrada s un dels temes del dia en la premsa especialitzada. Curiosament per, aquesta tecnologia informtica i aquesta filosofia de treball porten desenvolupant-se des de fa molts anys de manera aparentment parallela. Ja sabem que arrosseguen una llarga histria, per tamb cal fer notar que la idea dintegrar el contractista en un equip de disseny multidisciplinar, aix com procurar que tots els implicats tinguin accs a una informaci coordinada i fiable, no t res de nou. Les que s que no sn noves sn les possibilitats reals que t la Tecnologia BIM doferir les eines adequades per a que la Prctica Integrada al llarg de tot el cicle de vida de ledifici sigui una realitat. La simbiosis entre les dues sembla perfecta, ja que mentre lun dona els mitjans a laltre, laltra estableix uns objectius que van ms enll de les necessitats de cada disciplina. No obstant, encara hi ha esculls a superar. Per una banda tenim els humans; canviar la forma de treballar de les persones no sembla fcil, per tamb es cert que els beneficis de la Prctica Integrada sn tangibles des del primer moment i per a totes les parts, fet que convida a pensar que, a la prctica, resulta ms senzill i natural del que sembla. Per altra banda, tenim els tecnolgics; el treball multidisciplinar i multiusuari amb informaci coordinada planteja nombroses dificultats, que per altra banda, sestan solucionant a gran velocitat. Personalment, en noms tres anys he pogut veure com molts dels temes per resoldre que hi havia a linici de la meva recerca han estat superats al finalitzar-la. El millor de les TIC s que quan hom implementa una soluci per a un problema determinat, la productivitat daquell mbit sincrementa enormement, canviant les regles del joc. Una altra qesti que no cal oblidar s que, com sempre, cal que les institucions simpliquin. De fet, en els pasos on la Prctica Integrada i el BIM estan ms implantats s on ladministraci est recolzant-ne ms ls. De poc serveix que els processos de disseny i construcci dun edifici estiguin molt integrats, si tot retrocedeix al segle passat quan li toca moure fitxa a ladministraci (en qualsevol de les seves competncies: legislatives, jurdiques, educatives, etc.)
Captol 3. BIM PER AL DISENY ARQUITECTNIC
3.1 Dibuixar, Parmetritzar, Objetivar
145
3.1 DIBUIXAR, PARAMETRITZAR, OBJETIVAR

El disseny a travs del modelat de la informaci comporta un canvi radical en les eines que ha emprat lArquitecte durant segles. Labandonament de les tcniques de representaci literal en benefici dunes altres que manipulen els models a travs duns nous mecanismes fa que sigui necessari un canvi de mentalitat en els dissenyadors que els permeti traduir les seves idees en els termes necessaris per a emprar-los. Afortunadament, les actuals eines de disseny basades en el modelat dobjectes solen ser ms intutives demprar que les literals un cop sassumeixen els seus principis. s precs, doncs, entendre levoluci que cal fer des de les eines de representaci literal a les eines de tractament dobjectes. Es tracta duna qesti instrumental i conceptual que sha de superar si es vol implementar amb xit la Tecnologia BIM. En aquest captol es parla de com saplica la Tecnologia BIM al disseny arquitectnic i quines conseqncies t; des dels aspectes ms filosfics i conceptuals fins als ms tcnics i instrumentals.
3.1.1 DE LA REPRESENTACI LITERAL A LA PARAMTRICA Des del moment en que es van comenar a dissenyar edificis, larquitecte (o el seu equivalent de lpoca) els pensava des dun punt de vista global, o almenys aix ho intentava. Per a fer-ho, emprava representacions que evocaven diversos aspectes de la seva idea arquitectnica. Aquestes representacions podien ser grfiques (dibuixos manuals) o fsiques (maquetes). Amb el temps, les tcniques emprades van anar evolucionant tot cercant augmentar el rigor, fiabilitat i eficincia daquestes. Amb larribada de la informtica i els primers programes de CAD, es va produir una revoluci en la tecnologia de la representaci bidimensional grcies a lelevat grau de precisi i automatitzaci que permetien en relaci a les tcniques manuals. De fet, podrem dir que va ser el moment en que la revoluci industrial va arribar a la producci grfica. Sense entrar en la convenincia o no de menystenir el dibuix manual com a eina de disseny, cal reconixer que les aportacions del CAD al mn grfic vinculat a larquitectura sn ja imprescindibles, almenys en el camp de la generaci de documentaci amb un mnim grau delaboraci. Quan el CAD va evolucionar prou com per a generar representacions tridimensionals, es va produir un efecte similar, relegant ls de maquetes als contextos on eres imprescindibles per les seves propietats demulaci fsica de lespai. Per, a pesar daquesta aparent revoluci, els arquitectes que treballen amb les aplicacions de CAD bidimensionals ho fan essencialment de la mateixa manera que els seus avantpassats. Empren eines que automatitzen la representaci del model, per que segueixen dibuixant rectes, cercles o trames que noms reconstrueixen all que evoquen quan sn interpretades pel lector. Per altra banda, aquests dibuixos segueixen sense guardar intrnsecament cap relaci entre ells, es refereixen a un mateix ens arquitectnic, per poden ser perfectament incoherents amb ell. Per aix sinverteix molt de temps en reduir els errors de coherncia entre les representacions dun mateix model, procurant, per exemple, que els alats i les seccions no contradiguin les plantes. Aix fa que els arquitectes prescindeixin de la precisi en la creaci dels seus models dedifici per tal dagilitzar les primeres fases de disseny, cosa que genera
Eloi Coloma Pic
146
Captol 3. BIM per al Disseny Arquitectnic
incoherncies que resulten difcils de detectar i acaben esdevenint errors que romanen en el la documentaci, duent finalment a deficincies en el disseny executat. Amb els primers programes de CAD tridimensional es produeix una evoluci equivalent a lanterior per en el terreny de les representacions volumtriques del projecte. La maqueta de fusta o cartr passa a ser digital, per la seva funci continua sent prcticament la mateixa. De fet, es construeixen de manera similar, modelant-les pea a pea. No obstant, a part de les aportacions daquestes representacions en el terreny de la simulaci visual, les representacions tridimensionals digitals esdevenen de gran ajuda a lhora dauditar la coherncia formal del disseny i la compatibilitat espacial dels seus components. Per altra banda, les representacions bidimensionals que sen puguin treure tamb seran coherents, ja que provindran dun mateix model. La limitaci daquest recurs s que sembla demostrat que no es pot desenvolupar el disseny dun edifici emprant nicament representacions literals tridimensionals, ja que resulten inadequades per la moltes de les anlisis que es precisen en lactivitat de projectar. Per exemple, per estudiar la composici duna faana, sovint desitgem treballar nicament amb la seva projecci bidimensional de tal manera que la informaci visualitzada sigui la justa i el pla de treball nic. Per altra banda, per tal de garantir la seva expressivitat, necessitem controlar el seu grafisme i recrrer a simplificacions o simbolismes que no sn transcripcions literals dun model tridimensional. Tot aix fa que els usuaris deines de CAD literal treballin simultniament amb diverses representacions bidimensionals, tridimensionals i alfanumriques. Les primeres, els serveixen per a treballar la majoria daspectes, les segones, per a comprovar el seu efecte volumtric i controlar-ne la compatibilitat i les terceres, per a estudiar aspectes no formals com ara els costos o els usos. Les representacions sagrupen formant models especialitzats en el desenvolupament de determinats aspectes del projecte. Com que no estan interconnectades, qualsevol canvi en cada model cal que sigui transms manualment a totes les representacions que el componen i a la resta, ubicades en altres models. bviament, aix no noms comporta un alt risc de cometre errors, sin que tamb resulta una manera de treballar molt poc eficient, ja que cal modelar-les una a una, podent aprofitar molt poc de cadascuna delles per a la crearne de noves. En el camp del disseny industrial, fa temps que es van adonar daquesta problemtica i varen comenar a desenvolupar un tipus daplicacions que permetien treballar amb models tridimensionals a travs de tota mena de visualitzacions simplificades, ja sigui del tipus didric, tridimensional, en forma de llistat, o qualsevol altre mena de vista que servis per controlar el model des duna ptica concreta. Com que totes elles provenien directament del model, estaven sempre actualitzades. Per la clau estava en que lusuari pot editar el model a travs de qualsevol delles. Per a que aix sigui possible, el software ha de gestionar les representacions per s mateix, deixant en mans de lusuari nicament la configuraci de les seves caracterstiques. Per a larquitecte que empra CAD literal, aix noms passa quan modela representacions tridimensionals, ja que sol aprofitar el producte grfic que se nextreu de manera automatitzada (perspectives, representacions fotorrealstiques, etc). En canvi, la resta de vistes bidimensionals
147
solen ser elaborades conscienciosament de manera manual posant un gran inters en el grafisme. Inters, per cert, que es va perdent per qestions de productivitat. Per altra banda, per a que ledici dels objectes pugui fer-se a travs duna interface que els conceptualitza, cal definir quines sn les caracterstiques essencials que els defineixen. Es a dir, cal parametritzar-los. Una pirmide regular, per exemple, pot escriures pels segents valors: nombre de les arestes de la base, longitud daquestes i alaria de la pirmide. Un cop establertes aquestes condicions, podem crear una interface grfica que permeti arrossegar dinmicament el seu vrtex o una dalfanumrica que mostri un llistat daquests parmetres en un men desplegable. En qualsevol dels casos, estem modificant els parmetres que defineixen lobjecte i, de retruc, el seu aspecte fsic. Per tamb es pot anar ms enll incloent altre mena de parmetres no dimensionals, com ara el color, el material i el seu pes, el nom, etc. Lobjecte que es modela esdev, aix, molt ms complet que el creat que saccedeix directament a les seves caracterstiques. El dissenyador industrial fa anys que ja no modela representacions literals, sin que modela la informaci de lobjecte en s mateix cobrint-ne el mxim de facetes. En canvi, larquitecte inverteix molt de temps representant-lo mitjanant mltiples models per tal de poder-ne controlar el coneixement que en t. Un cop saconsegueix parametritzar un objecte, tamb es pot provar de parametritzar la relaci que t aquest amb la resta. Aix saconsegueix relacionant uns parmetres amb daltres. Per exemple, el dimetre interior dun rodament ser igual al de leix que el travessa. Daquesta manera, no noms sautomatitza la transmissi de les influncies que tenen els objectes entre s, sin que es possibilita el seu disseny en relaci a la resta. Aix, cada component s creat en funci del que el defineix vers ell mateix i vers la resta, aconseguint un disseny molt ms receptiu a futures modificacions.
Fig. 3.1. Model tridimensional paramtric amb alguns components representants com a bidimensionals. Per altra banda, els mecanismes daquest model es poden accionar per comprovar-ne el funcionament. Autodesk Inventor.
Eloi Coloma Pic
148
Per a que tots aquesta parmetres pugin interactuar, cal tractar el model paramtric com una base de dades unificada que estigui estructurada i optimitzada per fer possible aquestes interrelacions.
3.1.2 EL DIBUIX MANUAL VERSUS EL CAD LITERAL Des de laparici de les primeres eines de CAD, hi ha hagut la discussi sobre la idonetat daquestes aplicacions com a eina de disseny, ja que es suposava que limitaven la creativitat del dissenyador al coartar lexpressivitat i immediatesa del seu dibuix. Aix era fora cert en els primes anys, doncs les eines digitals eren molt rudimentries. Per malgrat aix, aviat van ser imprescindibles per a executar tota la documentaci tcnica. Un cop superades les dificultats inicials, han anat evolucionant fent-se ms gils tot incorporant prestacions que emulen el dibuix manual, incls en el modelat tridimensional. Grcies a aquestes millores, molts professionals han comenat a prescindir dels mitjans manuals de manera natural, tot emprant les eines digitals de forma quasi exclusiva. Actualment, aquesta manera de treballar es pot trobar en qualsevol despatx darquitectura i es veu realada per a una nova generaci deines de modelat intutiu; com el popular Sketch-up. Aix ha esta possible perqu hi ha hagut una evoluci cultural parallela al desenvolupament de les aplicacions de CAD. Per exemple, si al principi la falta descala de les visualitzacions ofertes per el CAD era un problema per als arquitectes acostumats a treballar amb plnols dibuixats a m, ms tard es convert en una virtut quan van aprendre a llegir els espais en relaci a altres elements del model. El mateix va passar amb la precisi numrica de les eines de CAD. Superada la feixuguesa inicial, aviat es va aprendre a dibuixar despreocupadament, costum que, curiosament, actualment fa ms mal que b. En els ltims anys, per, ha aparegut una srie deines que donen una volta de rosca ms, permetent un s del ratol que aprofita les seves prpies qualitats dinmiques i gaudint alhora dunes qualitats expressives molt elevades (que fins i tot emulen el dibuix manual). Aix ha ests encara ms la implantaci del CAD, arribant a usuaris amb menor qualificaci tcnica.
Fig. 3.2. Model generat amb @Last Sketch-Up sense introduir ni un sol valor numric i amb aparena de dibuix manual
149
El que es busca s fer tan senzill el modelat i la seva visualitzaci personalitzada, que tots els esforos es puguin concentrar en el procs creatiu. El cert s que actualment no cal saber dibuixar per a gaudir de representacions suggerents que ens ajudin a pensar en lobjecte que dissenyem, ni tampoc dominar eines excessivament tcniques ja que podem treballar amb models construts de manera molt malleable. La tendncia s que, en comptes dintroduir dades precises per teclat, els objectes seditin a ull (amb lajuda o no de referncies numriques) en tots els seus aspectes, sense haver-hi de possar massa cura. El curis s veure com la coherncia matemtica del model es segueix conservant, per sota un a aparena analgica. Lobjectiu s reforar la idea de que el que estem creant no s la representaci dun producte acabat sin un objecte en procs devoluci.
Fig. 3.3. Vista pintada directament sobre un modelat tridimensional tot emprant la seva geometria. Informatix Piranesi.
Per tant, les aplicacions CAD ja poden assolir el grau dimmediatesa i dabstracci del dibuix manual a m alada, doncs la interacci entre la representaci y el que representa es dna en els seus mateixos termes. A ms tenen limportant avantatge que els seus models poden ser aprofitats com a base per als futurs desenvolupaments, ja que sn importables des deines ms analtiques com les paramtriques o les BIM. No obstant, el dibuix a m alada com a eina de comunicaci in-situ encara mant la seva vigncia, ja que un dibuix manual explicat en el moment necessari pot resultar indispensable. Tamb s imprescindible quan no hi ha un equip informtic a labast, com ara a peu dobra. Ara b, tot s una qesti de temps, no gaire, que els actuals TinyPCs (ordenadors porttils de 7 a 10) amb pantalla tctil siguin prou potents com per fer anar aquesta mena de software a qualsevol lloc.
3.1.3 EL CAD LITERAL VERSUS EL CAD PARAMTRIC Les eines de CAD literal, per molt sofisticades que siguin, noms serveixen per modelar determinats tipus de representacions de lobjecte que sest dissenyant. Les eines de delineaci bidimensional elaboren representacions planes, mentre que les de modelat tridimensional permeten crear representacions tridimensionals, per cap delles permet estudiar aspectes que no estiguin literalment reflectits en la representaci que es crea. El model doncs, queda definit unilateralment per les seves representacions, que el van construint a mesura que selaboren.
Eloi Coloma Pic
150
Per aix, la complexitat dels objectes que sovint es dissenyen i la multitud de condicionants que han de complir fan que el nombre de representacions necessries es multipliqui per tal de facilitar eines danlisi suficients. Per altra banda, el grau de complexitat abastable s limitat, ja que el dissenyador noms podr crear models que sigui capa de representar amb les seves prpies capacitats intellectuals. Per aix, les eines de CAD literal tridimensionals han anat incorporant funcions que permeten modelar algunes parts valent-se dautomatismes que generen formes ms complexes tot definint les primitives generadores i els parmetres que controlen el seu comportament. Ms tard, algunes han ofert sistemes dedici basats en lequiparaci de geometries a models estructurals molt simplificats de manera que editant-los, salteri el model de manera anloga. En sn exemples els models basats en ossos i articulacions de les eines de modelat de personatges o els modes dedici per gbies o gyzmos daplicacions com Rhino, Maya o 3DStudioMax. Aquest sistema dedici permet abordar el problema simplificant les accions dedici, tot acostant-se ms al pensament del dissenyador. bviament, degut a que laplicaci far la feina bruta, no s possible un control total del resultat.
Fig. 3.4. Edici per gbia dun text tridimensional: la deformaci efectuada es controla aplicant-la a una superfcie inicialment plana. Fora molt ms laboris aconseguir el mateix editant directament cascuna de les lletres.
A pesar daquestes i daltres millores, les aplicacions de CAD literal continuen essent incapaces dabordar el disseny dels objectes des de la seva prpia essncia, que no s altra que el conjunt de condicionants als quals pretenen respondre. Per a aconseguir-ho, parallelament a les eines de CAD literal, shan anat desenvolupant les eines de CAD paramtric. Amb elles, en comptes de representar directament el model, el que es fa s especificar les restriccions, parmetres i relacions que regeixen la seva forma i la resta de les seves qualitats. Laplicaci es comunica amb el dissenyador a travs duna interface basada en representacions, principalment grfiques per tamb alfanumriques, que genera ella mateixa sota el control de lusuari. s tracta dun plantejament totalment diferent. No es construeix (o dibuixa) un model, sin que sespecifica. En la majoria dels casos, aquesta manera de treballar resulta molt ms eficient que la de que ofereixen els sistemes de CAD literal, ja que un cop saconsegueix definir un conjunt dobjectes en base a aquelles qualitats que els fan nics i alhora sestableixen les seves interdependncies, la seva edici resulta molt ms potent, ja que sediten directament els seus condicionants. Per altra banda, la majoria de dissenys, i especialment els arquitectnics, responen a molts criteris
151
que no sn merament formals. Criteris compositius com ara dimensi mnima o mxima, distncia entre peces, alada relativa, alineaci, proporci, etc., sn parmetres que sajusten molt b a aquesta mena deines. El problema daquesta forma de treballar s que establir els parmetres i la manera amb que interactuen en el model acostuma a ser fora complexa. Per aix, la majoria daplicacions daquesta mena estan ms o menys especialitzades en el disseny dun tipus o altra dobjectes. Ofereixen assistents, objectes i comportaments pre-configurats que faciliten molt la feina. Autodesk Inventor o SlidWorks en sn exemples. Altra mena daplicacions, com Catia, sn molt ms genriques i permeten adaptar-se al disseny de qualsevol cosa, des davions a edificis. Per altra banda, la construcci dun objecte paramtric s un procs principalment intellectual, mentre que el modelat literal resulta ms manipulatiu. La relaci entre concepci i creaci s molt ms immediata en el segon cas i aix ha allunyat als arquitectes del disseny paramtric, doncs necessiten que la interacci entre el model i els seus pensaments sigui el ms fluida possible. Per el modelat literal pateix les limitacions intrnseques de la necessitat de poder tocar lobjecte. De fet operacions que fan les aplicacions solen emular transformacions mecniques. El modelat paramtric permet abordar la forma sense necessitat de manipular-la directament, tot controlant la seva estructura i valors a travs de les interfaces ms adequades, que sovint tenen poc a veure amb laspecte formal de lobjecte.
Fig. 3.5. La forma mostrada sha creat i sedita a travs dels mduls paramtrics i les connexions que es mostren a baix. Es tracta de la interface de modelat paramtric de Grasshopper (Payner, et al., 2009)
Eloi Coloma Pic
152
Aix permet no noms controlar geometries molt ms complexes, sin automatitzar la transmissi dels canvis ocasionat per variacions en els seus parmetres, avantatge productiu que ha guanyat molta importncia en els ltims anys. Paramtric per a arquitectes El principal factor que ha dificultat que el software paramtric arribi als arquitectes s la prdua del control de la representaci del model que implica el seu s. Els arquitectes estan acostumats, des de sempre, a que la seva idea visqui en les representacions que creen i per aix precisen controlar el medi en qu treballen. La representaci bidimensional dna molt de marge al dissenyador a causa de la seva inherent ambigitat i falta de connexi amb la resta de representacions. Es pot dibuixar quelcom que representi una idea per a larquitecte per que no sigui gaire precs en relaci al model en el qu sintegra. De fet, quan la idea en s no est prou definida, pot resultar ms cmode dibuixar varis esbossos que crear models paramtrics, tot depn de la manera amb que shagi aprs a pensar. En qualsevol cas, lexperincia demostra que fra convenien definir-lo paramtricament per tal deditar-lo de manera ms eficient i interactiva. Per exemple, quan sestudia la composici dun alat, es pot preferir jugar amb representacions senzilles de les obertures que definir-les com a objectes paramtrics, per de seguida els avantatges dhaver treballat en un principi amb objectes superarien el temps i fludesa guanyats inicialment. Per aix, s necessari un tipus daplicacions especialitzades en el disseny delements arquitectnics que faciliti el procs de creaci dels objectes paramtrics. Noms llavors, ls dun sistema de treball parametritzat pot ser prou interactiu per no interrompre determinats processos creatius de larquitecte. La resta, es veuran recompensats per ls dun model unitari dedici paramtrica, les representacions i visualitzacions del qual sempre estaran coordinades.
3.1.4 EL CAD PARAMTRIC VERSUS EL CAD BIM En lanterior apartat sha arribat a la conclusi de per tal que una eina de disseny paramtrica tingui un nivell dusabilitat alt i sigui universalizable per a un determinat mbit professional, cal que sespecialitzi. Aix s el que han fet les aplicacions paramtriques destinades al disseny arquitectnic. Al principi daquest captol sexplicava en quins aspectes havien de ser diferents a les industrials, per ara seria convenient analitzar com aquestes diferncies les caracteritzen en relaci al disseny paramtric en general. En primer lloc, les eines destinades al disseny paramtric darquitectura, conegudes ara com a aplicacions BIM, estan ms orientades al disseny en base a objectes que a la seva parametritzaci. La parametritzaci s necessria per a poder crear-los i editar-los i per a que puguin aspirar a cobrir totes les opcions de disseny possibles, per no s un fi en s mateix per a la majoria d'elles. Aix explica les limitades prestacions que en aquest sentit ofereix el CAD BIM en relaci a solucions ms especialitzades en el disseny paramtric lliure. Aquest inters pels objectes en s es dna perqu potencien el seu s com a contenidors dinformaci, tot agrupant-los en una base de dades heterognia que aspira a cobrir tots els vessants del disseny dun edifici. Aix
153
permet que totes les BIM poden compartir el model amb aplicacions especialitzades en lestudi daltres disciplines. Per altra banda, ls jerarquitzat dobjectes de caracterstiques ms o menys limitades facilita la creaci de models topolgicament estables. Tamb la prpia organitzaci interna, espacial i documental s ladequada per a gestionar projectes arquitectnics. Per exemple, el model sorganitza segons plantes en comptes de seguir una organitzaci en arbre com passa en la majoria daplicacions industrials i es posa un especial inters en la generaci i gesti dels plnols. Tamb els sistemes de visualitzaci del model emulen les representacions a les qu est habituat larquitecte, de manera que pugui abordar el projecte des de les mateixes plantes, seccions, alats i perspectives. La diferncia s que treballa directament amb objectes que es mostren amb un grafisme en consonncia amb la vista des de la que sediten. Aix, les modificacions fetes des duna planta, per exemple, afectaran tamb a aspectes visibles en altres vistes, ja que el que es modifica s una representaci de la informaci de lobjecte des duna vista concreta. Una altra particularitat s la possibilitat de personalitzar el grafisme dels objectes visualitzats, ja que els fabricants sn conscients de la dificultat de vendre un producte a un sector que est acostumat a emprar el dibuix (digital o no) com a principal eina dideaci. De fet, la majoria delles permeten desvincular una determinada visualitzaci, com ara un alat, del model, per tal de poder tractar-lo com una representaci literal independent. Tamb permeten superposar models literals a les representacions, de tal manera que es puguin superar dificultats en el modelat dobjectes paramtrics o, simplement, fer petites trampes que estalvin molta feina. Per exemple, si hom no es capa de modelar una escala com un objecte tridimensional, sempre podr substituir la seva visualitzaci en els plnols per dibuixos delineats a m. La resta de ledifici podr seguir gaudint de les prestacions del BIM. Aix s impensable en les aplicacions de disseny paramtric, ja que obtenir parts dels disseny amb aquestes astcies no t cap inters per als seus usuaris. En quan a la generaci dobjectes paramtrics en s, totes les aplicacions BIM disposen duna biblioteca ms o menys extensa delements que aspiren a cobrir la majoria de les necessitats dels arquitectes. Aix es possible perqu els elements que sempren en arquitectura sn, en general, fora fcils de discretitzar pel que fa a la seva forma. Les fusteries acostumen a tenir una forma rectangular, les murs a ser verticals, etc. Per altra banda, el nivell de detall dels objectes pot ser ms baix, perqu expressen abstraccions simplificades dels elements que es construiran. En canvi, els objectes que sacostumen a modelar amb aplicacions de disseny paramtric sn difcilment regularitzables, ja que responen a dissenys especfics com ara peces mecniques o carcasses delectrodomstics. Aix no vol dir que les aplicacions BIM estiguin destinades per a ls dun ventall limitat de components (no ho van estar ni tan sols en els seus orgens), ni que estiguin destinades a arquitectures conformades amb elements prefabricats. El que es pretn s que cada element pugi ser construt amb el mnim o nul treball previ de parametritzaci per tal que el modelat de ledifici sigui el mxim dgil i intutiu. Per a aquells casos que no estiguin reflectits en la comentada biblioteca, es disposa deines per a la generaci des de zero delements paramtrics. La majoria ho fan mitjanant un llenguatge de programaci propi o recolzant-se en tcniques de modelat literal. Altres disposen deines de
Eloi Coloma Pic
154
modelat paramtric dentorn grfic. Val a dir que en la gran majoria dels casos resulten suficients tot i ser fora limitades topolgicament. Si es tracts delements del mn industrial, caldria eines ms sofisticades ja que responen a geometries molt ms lliures i difcils de preveure, que ms tard requereixen ser fabricades en srie per a compensar el temps extra destinat a la seva creaci.
Fig. 3.6. Vista seccionada dun model BIM. La simplicitat dels elements que el conformen sevidencia si la comparem amb la dun producte industrial, com ara un motor. El grafisme s lhabitual, no hi ha res que delati que no es tracta dun dibuix bidimensional o dun model tridimensional literal. De tots els elements que hi apareixen, lnic que sha hagut de crear especialment ha estat la marquesina,
3.2 BIM per al Disseny Arquitectnic
155
3.2 BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC

La Tecnologia BIM resulta til a tots els implicats en la construcci dun edifici, per especialment a aquells que han dafrontar la tasca del seu disseny. De tots ells, els arquitectes sn els que tenen una funci ms delicada, doncs sn els encarregats de fer compatibles tots els aspectes, funcions i sistemes dun edifici en un conjunt harmnic. Tradicionalment per, els arquitectes shan interessat ms pels aspectes formals i funcionals, i no sempre shan preocupat prou de que els seus dissenys fossin compatibles amb lestabilitat estructural de limmoble i amb el funcionament de les seves cada cop ms sofisticades installacions, almenys a Espaa. Tot aix mentre sadapten a uns pressupostos sempre a la baixa i amb unes tcniques constructives poc innovadores. Per altra banda, tot i que el disseny dels edificis s resolt per equips especialitzats en el desenvolupament de les disciplines arquitectniques principals, els seus integrants destinen gran part del temps a tasques de representaci; deixant les tasques de coordinaci en un segon pla que calia resoldre amb altes dosis dimprovisaci durant la fase dexecuci. La Tecnologia BIM automatitza la representaci i la coordinaci, deixant ms temps als dissenyadors per a que socupin del desenvolupament dels seus projectes, per impacta decisivament en la manera de treballar de qui la usa i en els productes que s capa de lliurar. Grcies a ella sassoleixen nous mbits de disseny (integraci dels sistemes arquitectnics, control dels costos, etc.), per precisa de la implementaci de les noves tecnologies que ho fan possible. Del primer tema sen parlar aqu i del segon, al llarg del tema 3.3. Per a entendre com influeix aquesta tecnologia en la producci de larquitecte i dels seus collaboradors resulta til distingir entre quatre mecanismes generals que intervenen en qualsevol desenvolupament dun projecte.
Disseny Intutiu: Es tracta del disseny basat en lespeculaci sobre quina s la millor
manera de resoldre el problema que sest plantejant i sobre quin ser el resultat del que sest formulant. En ell es formulen i sempren conceptes difcils de discretitzar. Sovint els aspectes espacials i formals dun edifici es solen definir daquesta forma, que s considerada la ms creativa per als arquitectes. Inicialment les aplicacions BIM resultaven poc adequades per a aquesta mena de tasques degut a problemes operatius i dinterface. Actualment, lelevat nivell dusabilitat i interactivitat que han assolit les ltimes versions, fa del seu s una opci a considerar previ desenvolupament dalgunes estratgies de modelat.
Disseny Empric. Es crea a partir de lexperincia prpia i aliena acumulada durant

lexercici de la professi. s una actitud que es troba implcita en tota activitat humana per que, depenent de la tecnologia emprada i de la filosofia de disseny perseguida, pot tenir major o menor importncia en els processos creatius. Dins daquest mbit trobem des del fet demprar solucions constructives o estructurals conegudes a ls de llibreries de components o de recursos estilstics. La Tecnologia BIM, al basar-se en objectes contenidors dinformaci, t un gran potencial en aquest mbit, per les meves ltimes investigacions al respecte mhan fet veure que el tema de lestandarditzaci del llenguatge (terminologia i semntica) per a descriure el coneixement s un tema cabdal per poder avanar en aquest terreny.
Eloi Coloma Pic
156
Disseny Analtic: Es dissenya a travs de lanlisi del comportament de ledifici des de

diversos punts de vista. Les decisions que shi prenen es basen principalment en el resultats del clculs o de les simulacions efectuades. En aquesta mbit es resolen amb concreci la distribuci dels espais i les caracterstiques dels elements que els delimiten, tot atenent a lacompliment de les especificacions establertes per tots els implicats. Actualment, les prestacions de les aplicacions BIM estan creixent en aquesta rea, tant pel que fa a la simulaci dels espais i de les seves envoltants, com del seu comportament en front a diferents circumstncies.
Disseny Descriptiu. Sespecifiquen els detalls de ledifici a fi i efecte de comunicar-los.

El seu principal lliurable sn els plnols dobra amb un nivell de detall elevat, els estats damidaments i els plecs de condicions, per tamb podrem incloure material de mrqueting. No s necessriament un procs finalista, ja que sovint, mentre es descriu un concepte o una soluci constructiva, savana en el seu disseny. Fins no fa gaire, era el principal objectiu de les aplicacions BIM, les quals prometien un gran increment de productivitat en aquestes tasques al quedar automatitzada la representaci detallada dels elements constructius. Per ltimament sest veient que la flexibilitat inherent a les aplicacions BIM per a mostrar els continguts dels seus models est esdevenint un recurs creatiu polivalent. Per altra banda, tamb sest investigant en la lnia daconseguir que el mateix model BIM serveixi com a referncia directa per a la culminaci de la seva informaci mitjanant lanomenat Direct Digital Exchange. Ats que el disseny s un acte de creaci global, aquests mbits solen relacionar-se entre ells de manera ms o menys natural. La qesti s que, mentre lobjecte de disseny s un ens polifactic, els mecanismes que t el seu creador per a interrelacionar les seves parts estan sovint limitats per la seva prpia capacitat dabstracci, ja que les eines de CAD tradicionals noms generen representacions especialitzades que lautor ha de saber coordinar. El que podrem anomenar Disseny Abstracte empra les habilitats humanes de conceptualitzaci per a lligar caps i crear millors dissenys o, almenys, dissenys que puguin arribar a ser mnimament viables (formes que es podran sostenir, tancaments que allaran de lexterior, etc.).
INTUTIU
ANALTIC
EMPIRIC
DESCRIPTIU
Fig. 3.7. El disseny abstracte precisa de la consideraci allada de qualitats extretes de cada mbit per a poderles relacionar en la ment del dissenyador. Per tant, la capacitat per coordinar els resultats daquestes vies paraleles sol ser fora limitada.
En canvi, la Tecnologia BIM obre les portes al Disseny Integrat. En ell s possible la interrelaci de les conclusions extretes dels diferents mbits del disseny i per tots els implicats en el disseny de ledifici al llarg de les seves diferents fases en un context ms analtic on, en teoria, es pot gaudir de tota la informaci disponible per a prendre decisions. En aquest terreny,
157
els fluxos de treball per a la interoperabilitat entre aplicacions i usuari hum tot just comencen a desenvolupar-se tmidament, donant interessants fruits.
INTUTIU
ANALTIC
EMPIRIC
DESCRIPTIU
Fig. 3.8. El disseny integrat permet relacionar tots els mbits del disseny emprant bases de dades relacionables que ajudin a crear nexes duni entre diferents aspectes de ledifici.
Segons els principis de la Prctica Integrada, la clau de lxit daquest plantejament rau principalment en aconseguir que el Disseny Integrat es dugui a terme ja en les fases primerenques, especialment en la de Disseny Conceptual. Per per tal que aix sigui possible, cal que tots els mbits dels disseny hi estiguin presents, cosa que tradicionalment no sacostuma a donar, ja que hi ha una forta correspondncia entre determinats mbits i certes fases del disseny. Per exemple, el disseny analtic no sol intervenir en les fases de disseny conceptual ni lintutiu de les fases de documentaci. Larquitectura s un procs excessivament lineal que les tecnologies de parametritzaci i de gesti de la informaci poden ajudar a fer ms interactiu.
Disseny Intutiu Disseny Empric Disseny Analtic Disseny Descriptiu
Prctica Tradicional
PRO
DCO
DDE
DOC
LIC
EXE
EXP
REC
Capacitat de reacci Cost dels canvis Esfor de disseny de la Prctica Tradicional
Fig. 3.9. Influncia dels mbits de disseny en la Prctica Tradicional. La distribuci s poc uniforme i el disseny basat en lespeculaci domina en les fases primerenques. Per altra banda, lesfor de les tasques descriptives es intens cap al final del projecte.
El problema s el BIM tot just comena a donar eines per a dur-ho a terme en aquestes fases. Per exemple, existeixen aplicacions que treballen amb models conceptuals, per tot just comencen a haver-hi eines que els puguin analitzar. Per tant, actualment el desenvolupament
Eloi Coloma Pic
158
del BIM en la fase de disseny conceptual s una via de recerca molt interesant; explotant la potncia de la parametritzaci basada en objectes dinformaci i mirant de resoldre les necessitats de les eines danlisi, simulaci i gesti del coneixement. En aquest aspecte seria tamb interessant investigar com es pot emprar la capacitat del BIM per a representar el temps (el 4D) per a emprar-lo com una eina de control de levoluci de detall del model o com un mecanisme per a mantenir diverses versions del mateix sistema arquitectnic per a realitzar-hi anlisis que precisen dalgunes dades que contradiuen els interesso daltres simulacions.
Disseny Intutiu Disseny Empric Disseny Analtic Disseny Descriptiu
Prctica Integrada
PRO
DCO
DDE
DOC
LIC
EXE
EXP
REC
Capacitat de reacci Cost dels canvis Inversi en disseny de la Prctica Integrada
Fig. 3.10. Influncia dels mbits de disseny en la Prctica Integrada. La distribuci s ms uniforme perqu la informaci es comparteix i els mbits interactuen. Per altra banda, les tasques descriptives no sacumulen en la fase de documentaci ja que poden aprofitar molta de la informaci generada anteriorment.
Noves distribucions del honoraris La distribuci dhonoraris que hom aplicava a les diferents fases del disseny tradicional tenen a veure amb la quantitat de feina i el valor afegit dels productes que es poden oferir al client al llarg daquestes. Aix, la distribuci comunament acceptada a Espanya dona el major pes a la fase final del procs de disseny, lelaboraci del projecte executiu, al qual se li solen atribuir la meitat dels honoraris, deixant laltra meitat a repartir entre la fase dAvantprojecte i la de Projecte Bsic. En canvi, emprant prctiques integrades i Tecnologia BIM, aquesta distribuci dhonoraris hauria dadaptar-se a la nova distribuci desforos esmerats en cada mbit de disseny. Si el que saconsegueix s concentrar la presa de decisions i el valor afegit del projecte en les fases primerenques, aix shauria de reflectir en les noves minutes. Els especialistes parlen duna distribuci aproximada dun 20-30% per a la fase de Disseny Conceptual, un 50-60% per a la de Disseny Detallat, deixant el 10-20% restant per a la fase de Documentaci (el que actualment entenem com a Projecte Executiu). Aquest plantejament es lgic si tenim en compte que, a diferncia del que passa amb la prctica Tradicional, lltima fase de disseny es destina nicament a documentar el projecte per a que pugui ser construt. Tota la feina important sha
159
hagut de realitzar abans, sobretot i de manera intensiva entre les parts, durant la fase de Disseny Detallat. Per alta banda, el valor afegit de les idees i de la planificaci obtingudes en lmbit del disseny conceptual obtindrien la seva recompensa.
PRCTICA TRADICIONAL Avantprojecte Projecte Bsic Projecte Executiu % 20% 30% 50% PRCTICA INTEGRADA Disseny Conceptual Disseny Detallat Documentaci % 30% 50% 20%
Fig. 3.11. Distribuci dhonoraris arquetpica de la Prctica Tradicional i de la Integrada.
Per altra banda, aquesta distribuci hauria dajustar-se en relaci al grau dincertesa del projecte. No s el mateix un encrrec de resultats previsibles (com ara el disseny duna botiga duna franqucia), un destndard (habitatges collectius, hotels, etc), un de tipus singular (equipaments pblics o representatius, per exemple) o un de tipus experimental (com ara un gratacels hi-tech). El pes relatiu de cadascuna de les fases daquesta mena de projectes sanir desplaant cap al principi a mesura que sincrementa el grau doriginalitat i el risc de lencrrec. El que es valora s, doncs, la quantitat dinformaci que cal desenvolupar.
FASE Disseny Conceptual Disseny Detallat Documentaci PREVISIBLE 10 % 50 % 40 % ESTNDARD 20 % 50 % 30 % SINGULAR 30 % 60 % 10 % EXPERIMENTAL 40 % 50 % 10 %
Fig. 3.12. Distribuci dhonoraris en la Prctica Integrada adaptats al grau dincertesa del projecte. Podem considerar que la majoria de projectes sn una barreja de solucions singulars resoltes amb mecanismes estndard. Daqu es parli dun valor mitj de 20-50-30.
3.2.1 BIM PER AL DISSENY INTUITIU Bona part de la informaci que cont un model BIM est dedicada a definir conceptes abstractes, doncs sn el marc en el que es desenvolupa qualsevol creaci artstica. Per aix, larquitecte sol comenar el disseny de ledifici per aqu tot realitzant esbossos i maquetes, digitals i analgiques, cercant quelcom que es correspongui amb el grau dindefinici de les seves idees i que ofereixi un grau dinteractivitat elevat. Per amb ls de modeladors BIM, larquitecte deixa de representar manualment cadascuna de les seves idees i comena a crear models basats en dades que han de representar aquests conceptes. El problema s que aquest fet el deixa orfe del domini absolut del grau dabstracci dels models que estudia ja que no en pot controlar al detall les seves representacions al estar basades en objectes. Per precisament es tracta daix: passar de labstracci a la integraci conservant mecanismes dideaci intutiva. Aix permetria, per altra banda, facilitat laccs a mecanismes ms analtics, donat el potencial del BIM en aquesta rea. Quant hom treballa amb eines literals, pot representar qualsevol idea per difusa que sigui, sobretot en el cas dels dibuixos bidimensionals. s un joc perills, ja que caldr recordar quines trampes shan fet per tal que no arribin a la fase de producci (que no admet cap mena dinconsistncia), per dona una gran llibertat creativa. Sigui com sigui, no es pot negar que,
Eloi Coloma Pic
160
fins al ara, el disseny basat en la representaci literal ha possibilitat productes de molta qualitat. Cal preguntar-se doncs si el BIM ser capa doferir eines que permetin seguir evolucionant en aquest sentit, sobretot si tenim en compte que, en alguns casos, les eines de representaci literal ja estan dificultant que es faci millor arquitectura per problemes de productivitat. Un exemple daix s es donaria del disseny dhabitatges, on el marge per al virtuosisme queda molt redut quan la meitat del poc temps assignat sha de dedicar a delinear. Naturalment, hi ha altres condicionants que collaboren amb que en la majoria dels casos el resultat sigui mediocre, per aquest segur que ns un. Amb ls dobjectes paramtrics no es pot treballar amb tan poc rigor com quan noms es representa, doncs el que es fa s construir un model coherent i, en general, molt controlat. Ja sha parlat dels avantatges productius daquest sistema, per ara el que toca s parlar de com el BIM pot beneficiar la creativitat de larquitecte. En primer lloc, el treball amb objectes s conceptualment molt ms proper al seu procs dideaci ja que es basa en el seu mateix llenguatge. Es manipulen entitats amb lgica formal i constructiva (tal com fa larquitecte quan pensa en murs, obertures, suports verticals, etc.) que es relacionen entre s tal com sespera que ho facin (els tancaments van de forjat a forjat, les obertures els travessen, etc.) i que, a ms, es representen dacord amb la seva naturalesa. Per altra banda, el concepte despai es omnipresent ja que sempre tindrem a la nostra disposici qualsevol vista tridimensional o de secci que necessitem. Per tant, la necessria economia de recursos que exigeixen les eines de CAD literal desapareix, fent possible lanlisi formal de qualsevol punt de ledifici, amb un nivell de detall noms limitat pel grau dinformaci de que es disposi en relaci al projecte o els seus components. Per exemple, si sest dissenyant linterior duna botiga de franqucia, es poden elaborar models conceptuals amb elements totalment definits. En canvi, un edifici singular comenar amb lestudi de la seva volumetria en relaci a lemplaament. El fet de treballar amb objectes permet que la feina noms es faci una vegada i es faci sobre all que realment defineix els elements que sestan dissenyant. Per la visualitzaci daquesta informaci ha de correspondre amb el grau dabstracci aparent que es necessita per a donar lloc a processos intutius. Per aquesta ra, les aplicacions BIM han doferir sistemes molt potents de control de la visualitzaci.
Fig. 3.13. Dun nic model tridimensional es representacions dimensionals. Nemetschek Allplan.
generes
diverses
161
Una altra qesti es la del tempteig dopcions, on per exemple, pot interessar treballar temporalment un alat com un mer dibuix. A tal efecte, hi ha algunes solucions que permeten desvincular del model determinats tipus de vista transformant-los en dibuixos. Altres, en canvi, disposen dun sistema que permet crear diverses opcions de disseny dins dun mateix model, tot permetent combinar-les; opci molt ms recomanable. No hem de perdre de vista que dissenyar un edifici no s el mateix que dibuixar-lo. Una aplicaci BIM permet desvincular gran part del disseny del les tcniques de delineaci (en el sentit ms ampli de la paraula), al permetre accedir directament al objecte que sestudia. De fet, recupera el nivell dabstracci del dibuix manual, ja que, mentre que el tra inequvoc de moltes eines CAD no paramtriques no facilita el treball conceptual, la manipulaci dobjectes que es van definint de manera iterativa a mesura que es desenvolupa el projecte permet afrontar el problema des duna perspectiva molt ms gil que no precisa desperar a generar una representaci per comprovar el resultat duna edici dun model.
Fig. 3.14. Model arquitectnic unitari dAutodesk Revit. Es mostren vistes tridimensionals interiors i bidimensionals (planta i secci) en les que es selecciona un objecte, el qual es ressalta en vermell.
Per altra banda, ja hem comentat que els elements que conformen un model BIM tamb interactuen entre ells de forma controlada. s el que sanomena parametritzaci associativa, ja que controla el comportament entre entitats. Molts daquests parmetres estan preestablerts, per algunes aplicacions BIM ofereixen certes capacitats de personalitzaci daquests comportaments, especialment quan treballen amb volumetries. s es cas de Revit i dArchiCAD, i en un nivell molt ms elevat, Digital Project. Informaci no formal A banda, del disseny formal paramtric (tamb conegut com a disseny generatiu), les aplicacions BIM ofereixen la possibilitat de treballar conceptualment amb criteris no formals.
Eloi Coloma Pic
162
Criteris que, per altra banda, sn de gran inters per al promotor i que de ben segur seran presents al model de promoci que aquest presenti. Estem parlant daspectes tant importants com ledificabilitat, locupaci, els costos, la distribuci dusos, o incls, les tipologies de sistemes constructius a emprar. Tota aquesta informaci pot estar inclosa en models amb el mnim de detall formal necessari, permetent prendre decisions molt abans de collocar la primera paret.
Fig. 3.15. Model conceptual en el que sestudia ledificabilitat resultant de la forma. Un clcul molt tedis de fer amb mitjans literals.
Aquests nous criteris de disseny esdevindran un valor afegit que ajudaran a vendre el servei ofert per lassociaci de Disseny i Construcci. El ventall actual s molt ampli i atraur linters dels clients per obtenir productes que sadeqin ms a les seves necessitats. Per posar alguns exemples, eines com Facility Composer o Dprofiler permeten dissenyar edificis partint del seu programa funcional tenint en compte aspectes econmics. Daltres, en canvi, permeten fer-ho des del punt de vista mediambiental. Naturalment, aquests clculs tenen una precisi limitada, per seran de gran utilitat en aquesta fase, on cal orientar la direcci del projecte. A mesura que la informaci disponible vagi augmentant en fiabilitat (amb la millora de les llibreries BIM i la integraci en el procs del contractista i els industrials) aquests anlisis seran cada cop ms representatiives del resultat final. No obstant, queda pendent la millora de la interoperabilitat daquestes aplicacions especialitzades, ja que la seva capacitat de compartir informaci s molt limitada i tamb ho s la transportabilitat dels seus models a les aplicacions que intervindran en les fases posteriors (Revit, ArchiCAD, Allplan, Tekla, etc). s de preveure que aquestes eines acabin integrant-se en suites compatibles o que les mateixes aplicacions BIM de modelat detallat i documentaci vagin incorporant aquestes funcionalitats, ja sigui de manera intrnseca o mitjanant pluguins o connexions amb aplicacions especialitzades. En qualsevol cas, les eines de modelat conceptual han de compatibilitzar unes prestacions de tractament de la informaci elevades amb un s interactiu i gil si volen substituir completament els mitjans literals.
163
3.2.2 BIM PER AL DISSENY EMPRIC Laprofitament del coneixement acumulat s una estratgia bsica en el disseny de qualsevol mena de producte. La qesti s que a mesura que aquest es va sofisticant, cal disposar de mecanismes per encapsular aquest valor en objectes recuperables. Aix s quelcom que es dna de manera natural en la indstria manufacturada a travs de ls de components i protocols prefixats, i tamb, del propi disseny evolutiu que shi empra. Per en el mn de larquitectura, s una estratgia molt poc sistematitzada. Naturalment, la prpia experincia de larquitecte s emprada de manera intutiva en el desenvolupament dun nou projecte, per no acostumen a disposar de mecanismes que permetin treuren rendiment de manera productiva ni que aquesta sigui aprofitada per altres individus. Per exemple, ls de llibreries de solucions arquitectniques s un recurs senzill que, no obstant, est molt poc ests i el modelat sistemtic delements paramtrics s encara ms rar. Tampoc s com dissenyar protocols per al desenvolupament dun projecte o planificar-ne el seu modelat. De fet, tot aix est relacionat amb ls destndards i la sistematitzaci de processos, competncies que tradicionalment han estat el feu dels CAD managers i que amb el BIM es veuen reforades perqu aquesta tecnologia obliga a la seva adopci. Llibreries BIM (BEM libraries) Els models BIM sn un conjunt dobjectes paramtrics que contenen informaci i que sn capaos dinteractuar entre ells. Les definicions daquests objectes sn susceptibles de ser guardats separadament per a la seva posterior reutilitzaci, ja que sn els principals contenidors del coneixement sobre la matria daquell que els crea. Sn els anomenats Objectes BIM o Bulding Element Models (BEM) Per altra banda, disposar duna bona llibreria dobjectes s essencial per a assolir un bon nivell de productivitat i dusabilitat de les aplicacions i eines BIM. Si hom disposa dels objectes que necessita, noms ha dagafar-los i ferlos servir. Per aquesta ra, els equips de dissenyadors es preocupen delaborar i mantenint la seva prpia llibreria dobjectes BIM que anir enriquint i depurant a mesura que sen faci s. Els seus components haurien de complir les segents condicions:
Estar correctament modelats. Amb una estructura coherent i el ms senzilla possible.

s important que el seu comportament paramtric no tingui fissures.
Tenir un nivell de detall escalable i adequat a cada fase. Per tal de poder-los
emprar en qualsevol moment sense que desentonin amb el conjunt i no sobrecarreguin innecessriament el model.
Disposar de la informaci necessria per als usos als qu estan destinats.

Aquest recurs s indispensable si es vol incloure coneixement als objectes. Una adequada informaci estalviar molta feina en els processos danlisi. Aquesta informaci pot estar inclosa en lobjecte o vinculada a travs duna crida (keynote).
Eloi Coloma Pic
164
Gaudir duna alta coherncia de la informaci. Tant la nomenclatura de parmetres

que descriguin els mateixos aspectes en diversos objectes com el format dels seus valors haurien de ser els mateixos per a que es puguin filtrar aquestes propietats en posteriors anlisis. Per aquesta ra, la comercialitzaci de llibreries BIM de qualitat s un negoci que creixer en els prxims anys. Al contrari que les llibreries de CAD, que contenien poc valor afegit, les BIM esdevindran de vital importncia en ls efica de la Tecnologia BIM i en lencapsulament del coneixement dels seus creadors. Actualment, ja hi ha portals de llibreries privades (com ara SmartBIM) que es sumen al bon nombre dells que ofereixen llibreries pbliques amb continguts de qualitat desigual. Aquests recursos pblics, com ara les prpies llibreries BIM facilitades pels distribudors o les existents a portals com seek.autodesk.com o www.formfonts.com, poden ser una bona base per a comenar, requeriran de la intervenci dels usuaris per a convertir-les en veritables eines de disseny BIM. Els industrials, per la seva banda, estan comenant a desenvolupar i distribuir les seves llibreries en format BIM, en pro duna Prctica Integrada. Una altra vessant del mateix problema s la racionalitzaci i emmagatzematge dels estils dacotaci, gruixos de lnea, marcs de lmines, plantilles de visualitzaci, materials, i tot all que sigui susceptible de ser emprat ms duna vegada (sense oblidar les famlies de sistema). Tot aix resulta fcilment administrable amb ls de plantilles de model convenientment configurades. Com podem veure, les estratgies que ja es donaven amb la bona praxis de les eines de CAD tradicional, en el cas de la Tecnologia BIM, prenen un caire molt ms sofisticat i decisiu. A tal efecte, foren necessries eines que permetessin ladministraci dels BEM com a bases de dades, no noms per a poder indexar el seu contingut o realitzar-hi cerques, sin per poder efectuar-hi tasques dhomogenetzaci de la seva informaci. Personalment, no tinc coneixement que actualment existeixi una eina semblant amb funcionalitats completes dedici massiva.
3.2.3 BIM PER AL DISSENY ANALTIC Amb la prctica tradicional, la presa de decisions en funci de lanlisi dels resultats obtinguts en simulacions es sol concentrar en processos finalistes de clcul destructures o dinstallacions. La resta de clculs es solen efectuar a posteriori i, com a molt, comporten petits canvis en el projecte a fi de justificar lacompliment de les normatives. Per, sigui per la creixent exigncia daquestes o per la voluntat didear millors projectes, cada cop resulta ms atraient la idea de poder desenvolupar ledifici tenint en compte les seves prestacions de bon principi. s lanomenat Disseny Vers Prestacions. Anlisi i simulaci Una prestaci important dels models BIM s que poden servir de suport per a les anlisis i simulacions que han defectuar qualsevol dels implicats. Algunes de les eines necessries ja estan incloses en moltes de les eines BIM actuals, especialment les que tenen a veure amb la comprovaci daspectes visuals (perspectives, ombres, imatges fotorrealstiques) o amb la comptabilitat (metres quadrats, volums, nombre de components dunes determinades
165
caracterstiques, etc.), per tot el ventall restant, de fet illimitat, es du a terme des deines especialitzades que han de llegir part de la informaci continguda en models BIM de les tres grans disciplines (arquitectura, estructura i installacions). A pesar que seria bo que els resultats daquestes anlisis o simulacions es coneguessin quan abans millor, moltes delles precisen que hi hagi un elevat grau de definici del projecte i que aquesta es prepari de manera especfica per a cada eina en concret, com en el cas dels clculs estructurals. Daltres, en canvi, hauran de menester dades de les que es disposar al principi de la fase de disseny, com ara aquells que tenen a veure amb lassolellament o qualsevol altre aspecte relacionat amb lemplaament de ledifici. Per tant, ms que de la fase de projecte, la viabilitat duna anlisi o simulaci depn daquestes tres condicions: Que la informaci necessria estigui disponible. Que aquesta es pugui abstreure del model global amb el format adequat. Que es disposi dun sistema dintercanvi de dades suportat per laplicaci danlisi i, millor, suportat per ambdues, per tal que la interacci pugui ser bidireccional. Acomplir aquests requisits no s fcil. Per aquesta ra la interoperabilitat entre les aplicacions BIM i aquelles que analitzen els seus models, noms es dna en entorns molt controlats. Una futura millora de lestndard IFC i el seu suport generalitzat sembla lltima esperana per a una flexibilitat total a lhora de lelecci de les aplicacions danlisis i molt important, la interacci, encara no resolta, entre els resultats de diferents simuladors. Per altra banda, per tal de facilitar el procs, es precisarien assistents que ajudin a incloure tota la informaci en el model BIM per a que una o altra anlisi pugui realitzar-se i preparar-la per a exportar-la adequadament; aix com per a retornar al model els resultats obtinguts amb les eines danlisi. Eines tals encara no estan universalment disponibles per nhi comena a haver per a fins molt concrets. En qualsevol cas, les eines danlisi i simulaci poden, per primer cop, emprar-se com a veritables eines de disseny, ja que la tecnologia paramtrica basada en objectes de la Tecnologia BIM permet modificar el model amb facilitat per tan de millorar-ne el disseny vers un determinat comportament grcies a cicles curts dinteracci model simulaci. El control dels costos El cost final que tindr ledifici que es vol construir s segurament el factor que ms preocupa al promotor. Per aix des de fa molts anys hi ha eines que permeten calcular-lo en base a lelaboraci duna llista que, per una banda, comptabilitza totes les tasques que shauran de dur a terme per a construir-lo i, per laltra, les hi posa preu en funci del cost dels mitjans necessaris per a executar-les (material, hores de ma dobra o maquinria, etc). A la prctica tradicional, aquesta base de dades s un model paramtric independent de la resta. La Tecnologia BIM implementa estratgies i eines per a automatitzar la formulaci i quantificaci de les tasques extraient-les del model i per a vincular cada tasca amb un preu prviament estipulat. Com es pot deduir, la segona part del problema no es pot solucionar si no es compta amb informaci fiable, cosa que demana la collaboraci del contractista per tal que aquest
Eloi Coloma Pic
166
negoci els preus amb els diferents executors de lobra i pugui assegurar-ne el cost final. En cas contrari, el mxim que es pot aspirar s a una estimaci hipottica del cost del producte que noms es sol aproximar al resultat real en el seu valor global en tipologies i mercats molt estables; per que no permet de cap manera afinar el disseny en funci del cost (lanomenat Design to Cost), ja que, entre altres coses, es desconeix quin ser el preu que aconseguir lhipottic contractista que shaur de licitar setmanes desprs de redactar el projecte executiu. Per altra banda, s important que les eines de clcul permetin preveure el cost en totes les fases del disseny. Naturalment fins a la fase de Disseny Constructiu, no es disposar dun prototipus exacte, per el grau de fidelitat de sobtingui en la fase de Disseny Detallat, ja ser ms que suficient (ja que equival al dun projecte executiu actual). Linteressant s que fins i tot en la fase de Disseny Conceptual s possible fer estimacions molt ms acurades que les que ofereixen les conegudes taules de costos per metre quadrat segons la tipologia edificatria, que ofereixen publicacions com el Boletn de la Construccin. Eines com Dprofiler permeten afinar molt ms, ja que treballen amb models BIM que permeten orientar el projecte en la direcci adequada de bon comenament. Actualment ja existeixen fora eines que es connecten directament amb el model (com Innovaya Visual Estimating o Nemetschek Design2Cost) i pluguins que permeten exportar amidaments i pressupostos realitzats amb aplicacions BIM per a ser importats per eines ds nacional (com Presto o Arqumedes). Aix es possible grcies a la vinculaci dels elements del model amb partides duna base de dades de preus. La importncia daquesta implementaci de la Tecnologia BIM en lmbit dels amidaments i pressupostos s de vital importncia al nostre pas, on la redacci daquest document s responsabilitat de larquitecte, esdevenint un veritable bast de comandament en el moment de lobra. Un pressupost signat pel contractista s un contracte que vincula totes les parts. Per tant, si est ben redactat, els seus amidaments sn acurats i no sorgeixen imprevistos, esdevindr la garantia de que tot shaur de fer segons el previst.
3.2.4 BIM PER AL DISSENY DESCRIPTIU En la prctica tradicional, la descripci detallada del projecte s probablement el procs de disseny menys gratificant per a larquitecte ja que el volum dinformaci que sha de comunicar s molt gran. No noms estem parlant dels plnols dobra sin de tota a documentaci que serveix per especificar ledifici, des de memries a plecs de condicions. Per aquesta ra, un dels principals objectius que ha provat de cobrir la Tecnologia BIM s la generaci automatitzada daquesta documentaci. En el camp de les dades de tipus formal, aix sha aconseguit fins al nivell de detall que requeriria una vista a escala 1:50. Pel que fa a nivells de detall ms elevats, es comena a disposar destratgies efectives en alguns casos, per sempre a costa duna elaboraci molt detallada de les famlies (encara que sigui amb informaci bidimensional i alfanumrica). Lnica excepci podrien ser les aplicacions de disseny estructural capaces de modelar les armadures i ancoratges amb tot detall, com ara Tekla i Scia.
167
No obstant, per molt que arquitecte sesmerci, el seu model no deixa de ser una declaraci dintencions si no compta amb lassessorament, o millor, amb els BEM dels industrials que hauran de participar el lexecuci del projecte. Actualment, aquest sector tot just sest comenant a interessar per a oferir els seus productes, arribant en alguns casos a nivells de detall elevats en informaci bidimensional o alfanumrica (visitar http://seek.autodesk.com). s desperar que aquesta actitud sacabi generalitzant a Espanya quan el grau dimplementaci del BIM sigui ms elevat. Actualment ja hi ha alguns industrials locals que shi estan dedicant. La disciplina del disseny dinstallacions s potser la que ms es beneficia de es prestacions de modelat tridimensional detallat. Al cap i a la fi, el nombre de components i les necessitats de coordinaci de qualsevol installaci s molt elevat. No es tracta noms de preveure com hauran de ser muntades les installacions, sin destablir-hi el ordre i el nombre i caracterstiques exactes de peces necessries. Daquesta manera sestalvien temps i residus. De la mateixa manera, larquitecte pot dissenyar tenint en compte aquests criteris per a aconseguir el que en largot sanomena Lean Construction i que podrem traduir com Construcci Eficient i que t molt a veure tamb amb el disseny integrat.
Fig. 3.16. Model detallat de les installacions dun edifici comparat amb la seva execuci. Aqu el disseny constructiu saplica en el sentit de poder descriure tots els components necessaris i el seu ordre de collocaci.
A banda de la informaci formal, cal no oblidar les dades que tenen a veure amb el compliment de normatives o despecificacions. s perfectament factible incrustar els plecs de condicions en els objectes del model (especialment si es fa a travs de codis denlla amb bases de dades externes) per a que no hi hagi cap vacillaci posterior a lhora de tractar aquest tema. De fet, els documents de plecs de condicions que se solen emprar actualment poden veures superats per models tridimensionals que informin a linteressat de les caracterstiques que ha de tenir cada objecte que es visualitza. Aquestes aspiracions dincrustaci del coneixement es beneficiarien dun sistema de codificaci estndard que permets la lectura daquesta informaci per a qualsevol eina interessada.
Eloi Coloma Pic
168
Actualment nhi ha diversos, com ara el sistema Uniformat o Masterformat (o el nou Omniclass) per cada empresa o instituci del planeta sembla preferir emprar-ne de propis, cosa que dificulta enormement la inclusi daquesta informaci per part dels industrials. Per exemple, la nomenclatura dels bancs de preus i plecs de condicions de lItec s diferent a la de Cype o a la de qualsevol altre. El qualsevol cas, sembla que actualment la tendncia s la de millorar la interoperabilitat entre aplicacions i la capacitat per a editar de forma massiva les dades incrustades en els objectes. Per tal de, almenys, poder gestionar el coneixement propi de la firma de manera efica. Representacions no modelades Fins ara hem repetit que el principal objectiu de lusuari duna aplicaci BIM no s elaborar plnols sin modelar la informaci del projecte ms enll del que es pugui expressar com document imprs. Quan es treballa amb una eina de CAD literal, es creen els diversos models amb el nivell de detall i grafisme necessari per a desenvolupar ledifici per, ms tard, cal adequar-los als requeriments de la seva publicaci impresa. Aix, shaur de procurar que el nivell de detall sigui ms o menys homogeni i acord amb lescala de representaci. Tamb determinats elements, com ara les trames i els textos, hauran de ser adaptats a cada escala dimpressi. En canvi, quan es treballa amb una aplicaci basada en objectes, s defineixen les seves qualitats grfiques en cada vista que se nextreu. Aquesta informaci sincrusta en lobjecte per tamb pot ser prpia de cada vista (per superposici de parmetres). Algunes aplicacions de CAD literal ja gaudeixen de prestacions similars, per per a les BIM s un fet natural. Per aix, el control del grafisme de la visualitzacions que genera laplicaci resulta de gran importncia, ja que s el mecanisme que empra lusuari per a mostrar informaci molt diversa dun mateix objecte al llarg de diverses vistes. Per exemple, un mateix tancament pot mostrarse com una sola lnea gruixuda en un esquema de circulacions i com un element constructiu amb totes les seves capes en una planta detallada. Aix s possible grcies a que aquest element sha creat en base a les seves caracterstiques fonamentals (gruix, capes, alada, materials, etc) i no en base al seu grafisme. En les aplicacions BIM hi ha una separaci entre la capa de visualitzaci i la del modelat de la informaci. Aix, cada visualitzaci es crea independentment en funci de les dades dels objectes i de la seva prpia configuraci. De fet, tots els objectes BIM disposen de parmetres referits especficament a aquest tema que poden ser sobreescrits o no per a cada configuraci de la vista, la qual en s mateix s paramtrica. Naturalment, la flexibilitat daquest sistema s molt major que la de les aplicacions de CAD convencionals, tant pel que fa a la representaci de la informaci com a la seva visualitzaci, que es pot adequar a les necessitats projectives de larquitecte amb independncia de les documentals. Aquest s un plantejament que comparteixen les aplicacions de disseny industrial i les de modelat tridimensional avanat, ja que s ms eficient treballar conservant lestructura dels models i configurar la seva aparena, que adequar a cada moment la primera a la segona, com forcen a fer la majoria daplicacions de CAD literal (com ara AutoCAD), si obviem algunes
169
caracterstiques com el control independent de la visualitzaci dalguns parmetres o el sistema de conservaci de lhistric de primitives en el modelat de slids.
Fig. 3.17. Representaci duna planta amb tramats i cotes. Es grafisme sadaptar a la escala de visualitzaci. En la majoria daplicacions de CAD Literal actuals, aix implicaria modelar una representaci diferent daquest aspecte per a cada escala. Per altra banda, tots els objectes estan vinculats, de tal manera que qualsevol canvi en un dells afecta als que shi relacionen. Graphisoft ArchiCAD.
Per altra banda, independitzar la visualitzaci del modelat geomtric s tamb ms eficient des del punt de vista del rendiment computacional, ja que fa possible mostrar ms detall del que realment hi ha modelat geomtricament. Un cas tpic s els dels tancaments o forjats compostos de vries capes (estructura, acabats, cambres daire, etc). En realitat, el model tridimensional est format per simples prismes seguint la seva envoltant, per, quan es seccionen, emergeix la visualitzaci de les capes interiors, fet que ens fa creure que estan tridimensionalment modelades. Per aix seria molt poc eficient ja que estarem arrossegant contnuament informaci que la majoria dels casos no es mostraria. En comptes daix, el que es fa es generar automticament la visualitzaci corresponent a la secci del model en aquell punt. Les seves capes shan representat en el model com a dades inherents al tancament, no com a grafisme, i per aquesta ra poden ser visualitzades de maneres diferents i en qualsevol punt de ledifici. s un bon exemple de com el BIM empra informaci formal no modelada geomtricament amb finalitat grfica. No ha estat dibuixada prviament, sin que es genera automticament per a locasi, permetent a larquitecte comprovar i explicar el funcionament intern de les diverses capes (disposici relativa i gruix). Naturalment, s possible dibuixar manualment aquests detalls grfics, per conceptualment parlant, el ms interessant s que
Eloi Coloma Pic
170
aquestes es generin a partir despecificacions de disseny, ja que llavors formaran part del coneixement incrustat en el projecte arquitectnic.
Fig. 3.18. La paret no est modelada en les seves 6 capes ni el forjat en les seves tres, sin que sautodibuixa la seva representaci seguint la jerarquia indicada (el paviment arriba al nucli de la paret). Es tracta doncs, duna visualitzaci.
Aquesta optimitzaci dels recursos va a favor de la qualitat grfica i expressiva de la documentaci, la qual havia quedat molt minvada en els ltims anys a causa de la falta de formaci dels delineants i de lexigncia creixent de productivitat. Aix, els tramats ratllats de les parts seccionades, els alats amb ombres o els textos correctament dimensionats han anat desapareixent. Amb les aplicacions BIM aquests recursos tornen a estar a labast, doncs prcticament no consumeixen temps extra i obren noves possibilitat expressives.
Fig. 3.19. Representaci duna planta amb valor de lnia i amb obres projectades. Qualsevol moviment dels tancaments es reflectir tamb en les seves ombres. Autodesk Revit.
El detall ms enll del BIM El nivell de detall de la informaci formal que pot emmagatzemar un model paramtric s limitada i encara cal recrrer als clssics detalls constructius per a descriure lobjecte arquitectnic a nivell de fabricaci. De moment, el model tridimensional paramtric pot arribar a un nivell de detall molt adequat per a visualitzacions fins a una escala de 1/20 aproximadament. Per altra banda, a una resoluci major, la quantitat de relacions entre els objectes que hi
171
participarien faria el modelat de la seva informaci excessivament complex ja que entrarien en joc les petites peces que formen els elements arquitectnics. A la prctica, aix concorda amb el grau de desenvolupament dun projecte arquitectnic actual, ja que la majoria dencontres entre les peces petites no sespecifiquen, doncs seran encaixades per aquells que les muntaran en ledifici construt. Aix doncs, els clssics detalls constructius bidimensionals segueixen essent vigents sota la Tecnologia BIM, especialment si tenim en compte que la majoria dels detalls tenen ms la funci dapuntar intencions constructives en localitzacions molt determinades del projecte que no pas la de definir el seu muntatge amb absoluta fidelitat. Per aix, de moment no sol ser necessari ni procedent augmentar ms la resoluci de la informaci paramtrica de ledifici. Aquest escenari pot canviar a mesura que el contractista intervingui en les fases de disseny, ja que ser possible conixer amb exactitud les especificacions detallades de molts dels components que sempraran i es demandaran sistemes paramtrics per a descriure el seu assemblatge. Per altra banda, els detalls constructius literals permeten descriure correctament aquells elements que no shan pogut modelar convenientment amb elements paramtrics. Per posar un exemple, pot resultar ms til modelar la informaci de la barana duna escala de manera aproximada per a que aparegui a la documentaci de tot ledifici i desprs detallar la seva composici amb un detall constructiu (bidimensional o tridimensional). Tot aix no vol dir que les capacitats BIM no es puguin aplicar en aquest camp. La majoria de components que participen en un detall constructiu sn perfectament parametritzables tant en les seves caracterstiques formals com qualitatives. Aix, un ma no seria un rectangle amb una trama, sin que es tracta dun objecte bidimensional amb unes mides que es poden canviar de manera automtica i amb una anotaci assignada. s absurd dibuixar i anotar manualment elements que es repeteixen en diferents detalls i que sabem que es tracta de la mateixa pea. Finalment, la informaci grfica desvinculada tamb pot servir per modificar certes representacions automtiques del model de tal manera que sajustin als nostres desitjos i vincular-los a determinades posicions en el model. Lliuraments Fins fa ben poc, el ms habitual era lliurar la documentaci que descrivia el projecte en format imprs. Actualment, tot i la gran ineficcia daquest sistema per a comunicar idees es segueix emprant massivament, especialment per les administracions, que semblen tenir una especial predilecci per acumular metres cbics de paper enquadernat. Aviat per, la majoria dels qui vulguin accedir a la informaci de ledifici preferir un format digital, sobretot si pretenen analitzar les dades. Per aix els lliuraments parallels en PDF sestan tornant habituals. En especial sn apreciats aquells que en un o pocs arxius contenen tot el projecte i estan indexats per a facilitar la cerca de les vistes desitjades. De fet un PDF daquestes caracterstiques s el ms semblant a un BIM convertit en un model literal. Tot i que altres formats ms comunicatius estan disponibles (PDF 3D i DWF), ja posats seria recomanable que els implicats poguessin accedir directament al model BIM amb eines de visualitzaci adequades. De fet, algunes aplicacions i eines BIM permeten el seu s gratut com
Eloi Coloma Pic
172
a eina de visualitzaci. s raonable pensar que, en un futur, es preferir accedir directament a la informaci continguda en els models en detriment de fer-ho a travs de vistes esttiques extretes a partir dells i que aquest accs podr ser On-line.
3.2.5 BIM PER AL DISSENY INTEGRAT El modelat paramtric permet, en teoria, relacionar entre s aspectes molt diversos de lobjecte de disseny. En canvi, amb el modelat tradicional, al sser parcial i molt especialitzat, aquesta prestaci no s factible. Aix obre les portes a la possibilitat dintegrar factors diversos en el procs de creaci dun edifici i, fins i tot, barrejar de manera objectiva mecanismes de disseny diferents. Per exemple, el modelat a sentiment dun volum arquitectnic pot estar permanentment auditat per una anlisi de superfcie del seu sostre total i per limpacte en la captaci energtica dels seus vens. Per tant, la capacitat dabstracci de larquitecte ja no s una limitaci a lhora dintegrar diferents punts de vista, encara que provinguin daltres professionals, fet que permet que aquests participin en el disseny aportant el seu coneixement sense interrompre el procs. Naturalment, la facilitat amb que aquest concepte es pugui dur a terme a la prctica dependr en gran part de la capacitat que tinguin els aplicacions i eines BIM emprades per a interactuar entre elles, per des del punt de vista del disseny dels processos de creaci, aquesta perspectiva sempre hauria destar present. La integraci entre el disseny i la construcci Des del Renaixement, el disseny i la construcci han estat separats. Lespecialitzaci de les tasques ha fet que els dissenyadors i els executors de lobra es distribueixin en dos gremis que es comuniquen poc i que solen mantenir una actitud belligerant entre ells. Els primers, per exemple, es queixen que la documentaci que generen no s tinguda en prou consideraci pels segons, i aquests, que els dissenys daquells sn difcilment executables. Ambds vndols tenen la seva part de ra. Al contrari que en daltres sectors industrials, hi ha molt pocs controls de qualitat reals en la fase de disseny i una quasi nulla prototivaci, cosa que origina problemes el a la fase dexecuci. Els actors daquesta fase, per la seva banda, desconeixen les raons que han dut a una determinada opci constructiva i, per tant, no solen aplicar els criteris que estaven previstos. Cal doncs integrar els executors de lobra en el procs de disseny, en especial els ms industrialitzats, per tal de planificar la construcci de lobra i reduir el ms possible les diferncies entre el model constructiu i els models de fabricaci que elaboren (o improvisen) els industrials. Casos tpics sn els de les fusteries. Els fusters solen prendre mides in situ i fan els seus propis plnols per a construir aquests components, ja que els detalls constructius que ofereixen els arquitectes no els sn tils al cent per cent. En canvi, larquitecte podria integrar els models de fabricaci dels fusters en els seus dissenys per a que aquests poguessin fabricar els seus productes a partir de la documentaci del projecte. Es tracta de canviar objectes amb nivell de detall constructiu per altres amb un nivell de detall de fabricaci. Els beneficis sn els habituals: ms confiana mtua, menys errors i menors temps dexecuci.
173
bviament per aconseguir-ho cal integrar aquest gremi en les fases de disseny, cosa que implica un model de contractaci molt collaboratiu que permeti escollir-los en fases molt primerenques. Aquesta elecci shaur de fer basant-se en experincies anteriors o en pressupostos orientatius inicials. Caldr convncer, doncs, al promotor de les bondats de tenirho tot lligat de bon principi. A diferencia del que passa amb la prctica tradicional, on el promotor ha descollir un pack (el del contractista i els seus subcontractats) sense gaire dret a jugar amb els preus que aquest imposa. En canvi, amb un mode de contractaci integrador encara hi ha temps per a buscar alternatives si les solucions ofertes per algun dels industrials no convencen a totes les parts. La Tecnologia BIM t un gran potencial en el camp del disseny en base a components prefabricats, que sn els que sempren de manera cada cop ms assdua. No estic parlant noms de sistemes prefabricats complets, sin de tots aquells elements arquitectnics que es manufacturen prviament. Un cop preses les decisions, cadascun dels sistemes arquitectnics que han de conviure plegats en un edifici han de ser detallats per tal de poder acabar especificant les seves caracterstiques i muntatge. El model, doncs, guanya en complexitat ja que el nombre dobjectes que cal elaborar sha dacostar en gran mesura a les unitats constructives que sempraran. Aix, caldr modelar tancaments, fusteries, elements estructurals, aparells dinstallacions, mobiliari, etc. Aquesta evoluci sexpressa en laugment del nivell de detall dels objectes. Tal com es fa quan susen eines de representaci literal, es va afegint complexitat als objectes a mesura que es va concretant. La diferncia s que no safegeixen ms lnies, slids o superfcies al model, sin que saugmenta la quantitat i concreci de la informaci continguda en els seus components. Per exemple, al principi no s necessari que els murs tinguin definides totes les capes i les obertures emprin un disseny complex. s molt ms senzill emprar entitats senzilles primer i desprs canviar-les per a afegir-hi detall. Sovint, saprofitaran els mateixos objectes tot modificant-los, per en altres ocasions valdr ms afegir famlies al model. Un dels grans avantatges del disseny a travs dobjectes s que qualsevol modificaci aplicada a un tipus dobjecte, es propaga a tots els membres de la famlia i aquesta caracterstica tamb resulta molt til quan es desenvolupa un projecte. Per altra banda, shaur de fer efectiu un canvi de mentalitat en els dissenyadors ats que hauran daprendre a de ser molt rigorosos en la construcci del model, ja que, per definici, no podr ser incoherent. Si hom vol que tal objecte sembli que s de tal manera, haur sempre dinterntar construir-lo com a tal. Aquesta s una actitud que pocs arquitectes tenen i que s indispensable per a treballar amb objectes. Per aix, totes les aplicacions BIM tutelen la construcci de la base de dades del model, tot automatitzant diversos aspectes, com ara la jerarquitzaci dels objectes, la seva ubicaci en lespai (en cadascuna de les plantes de ledifici, per exemple) o la utilitzaci de capes (o qualsevol altra sistema de classificaci que en permeti el control dobjectes segons la seva categoria). Daquesta manera, saconsegueix que lelaboraci dun model format per infinitat dobjectes interrelacionats pugui mantenir sota control amb un nivell desfor raonable. Val a dir que tamb hi ajuden els sistemes elaborats de visualitzaci, que permeten editar el model des de vistes sinttiques.
Eloi Coloma Pic
174
No obstant, les operacions de modelat han de ser apropiades i precises, ja que, en cas contrari, leficcia del model es veuria disminuda. Aix fa que la tasca mateixa del modelat esdevingui una activitat intellectual i no rutinria, exigint una millor formaci del seu creador. Informaci sempre actualitzada Com que el model s nic o sn diversos de coordinats, sempre sest editant lorigen de tots els productes que se nextreguin, amb la qual cosa sempre estaran actualitzats. Aix s essencial, ja que, un cop es t un model desenvolupat, qualsevol canvi no implica refer tota la documentaci afectada de forma manual, tal com passa amb les eines de CAD literal, cosa que estalvia temps i nassegura la fiabilitat. Daquesta manera, tots els collaboradors poden estar al corrent de levoluci del disseny, encara que no treballin amb aplicacions BIM. Per altra banda, el ventall deines de comunicaci ser molt ms flexible, abandonant progressivament les representacions bidimensionals en pro daccessos directes al model o a exportacions tridimensionals dell. BIM multidisciplinar Cada sistema arquitectnic (tancament, estructura, installacions, etc.) ha de ser desenvolupat per especialistes que solen ocupar-se dunes poques rees en concret. Aix, hi haur professionals que socuparan del disseny de les installacions de climatitzaci mentre que daltres desenvoluparan les elctriques o calcularan lestructura de ledifici. Com ms gran o complex s ledifici, ms especialistes independents entren en joc. Aix sense comptar amb els consultors que aconsellen als dissenyadors duna o altra disciplina sobre temes concrets. De tots ells, els arquitectes sn els que solen assumir en solitari la responsabilitat de que tot plegat casi amb un disseny espacial concret. Lobjectiu de les aplicacions BIM es la doferir una plataforma multidisciplinar on ledifici quedi descrit en tots els seus aspectes a travs duna base de dades. El model arquitectnic hauria de poder ser consultat i treballat per tots els que intervenen en el seu disseny, construcci i posterior s. Daquesta manera, la responsabilitat de la coordinaci entre els sistemes podria compartir-se entre els que els desenvolupen. El problema s que les eines que empren els especialistes de cada disciplina sn especfiques i tenen unes funcionalitats i necessitats diferents Es tracta dun entorn multi plataforma i multi software que ha de treballar coordinadament. Per aquesta ra, el tema de la interoperabilitat es tan important i alhora tan difcil de resoldre (veure captol 2). Actualment tot just comena a donar resultats satisfactoris en determinats fluxos de treball (Arquitectura Estructura, Arquitectura Installacions), per s previsible que la situaci millori en el proper lustre. No obstant aquestes dificultats, la gesti del projecte com una base de dades unitria facilita enormement el treball en equip sobre un mateix projecte, encara que els seus membres treballin disciplines diferents. Tot i que val a dir que cal establir igualment protocols per que pugin operar sense interferir-se ni perjudicar-se entre s, ja que hauran de compartir el mateix espai digital.
175
En aquest moments la implementaci de la Tecnologia BIM en lmbit del disseny arquitectnic s encara incipient i molt desigual. Ens podem trobar amb els segents escenaris, comenant pel ms com i acabant pel que hauria de ser lideal a perseguir.
Totes les disciplines es desenvolupen amb eines de CAD literal. s la situaci

actual de la majoria dels despatxos, tant la disciplina darquitectura com la de disseny mecnic (installacions) o estructural es treballen amb eines de CAD literal. En primer lloc, els membres duna mateixa disciplina pateixen algunes dificultats al haver de repartir-se el model en funci de les representacions amb que treballen, ja que no poden treballar simultniament amb el mateix model. Per aix, lestructura del projecte sha de fraccionar en mltiples documents, per a que siguin accessibles. La coordinaci entre els diversos models sha de fer manualment tot interpretant els canvis que hagi generat un altre membre, fet que sovint porta a errors. El mateix passa quan es collabora amb membres daltres disciplines: Sels hi entreguen arxius amb models que han de ser interpretats i processats per a que puguin extreuren la informaci necessria per a crear els models que necessiten. Per exemple, els calculistes de lestructura hauran de crear models diferents als que els ofereix larquitecte, per ho faran en relaci a la informaci que els envi. Un cop calculada lestructura, el procs sinvertir i es repetir el cicle cada cop que hi hagi una modificaci important des de qualsevol de les dues disciplines. Els problemes daquesta tcnica van des derrades dinterpretaci de la documentaci a dificultats de coordinaci, passant per una gran ineficcia en la transmissi de la informaci i en la generaci de models adequats. En algunes ocasions, part de les representacions literals sn utilitzables per a altres disciplines, com per exemple les plantes darquitectura sobre les que sindica el recorregut de les installacions. En aquests casos la situaci millora ja que es possibilita que almenys les dades compartides sactualitzin dinmicament (emprant referncies externes), per les mancances en la interpretaci i la interacci bidireccional entre disciplines romanen intactes.
La disciplina arquitectnica es treballa amb BIM mentre la resta es desenvolupa amb eines no compatibles. Seria el cas dun despatx darquitectes que
migra cap al BIM mentre que els seus collaboradors segueixen treballant amb eines de CAD o especialitzades en determinats clculs. Es tracta dun escenari fora proper, doncs molts dels tcnics que collaboren amb els arquitectes empren eines que no sn capaces de connectar-se de manera efectiva amb la base de dades laplicaci BIM que empren els arquitectes. Els problemes de comunicaci amb altres disciplines sn comuns al cas anterior, per almenys la feina del despatx es fa de manera eficient i coordinada. Tots els membres de lequip darquitectura editen el mateix model global escollint en cada moment quines parts volen editar. Lestructura documental s senzilla i coherent. Per a comunicar-se amb els collaboradors, cal exportar el model en forma de diverses representacions amb les caracterstiques apropiades per al dest que tenen. Tret de la de feina de configurar inicialment els exportadors, la seva extracci no representa un esfor extra per a lequip, perqu sobtenen directament del BIM. A ms, poden oferir al
Eloi Coloma Pic
176
collaborador tantes vistes com desitgi o respondre a necessitats posteriors (noves seccions, per exemple) de forma quasi immediata. De fet, el model BIM contindr conjunts de vistes especfiques per a ser compartides amb els collaboradors, amb el grafisme, format i capes que ells necessitin. En direcci contrria, els canvis que afectin a larquitectura dels edificis hauran de ser transmesos manualment, per les actualitzacions seran molt ms rpides i segures, ja que es faran directament sobre el model BIM, de tal forma que tota la documentaci i la informaci del projecte restar actualitzada. Per exemple, si el calculista de lestructura canvia la posici dun pilar, noms caldr editar la serva representaci en el model BIM, modificaci que es veur reflectida a totes les plantes que shagin creat, incls a aquelles que vagin a parar a altres collaboradors, que podran compatibilitzar els sistemes que desenvolupen amb els que ha dissenyat el calculista. El model BIM actua doncs com una eina de disseny i coordinaci que pot contenir entitats que repliquin elements daltres disciplines. No cal dir que aquest escenari s molt ms productiu i rendible econmicament que lanterior, ja que la inversi de temps de totes les parts es veu molt reduda. Per altra part, la necessitat de contractar delineats desapareix, ja que tota la feina de representaci la fa laplicaci. S que es possible que es prefereixi disposar dun modelador BIM especialitzat que ajudi a construir la informaci sota la supervisi dels arquitectes.
La disciplina arquitectnica es treballa amb BIM mentre la resta es desenvolupa amb aplicacions compatibles. Seria el cas dun despatx darquitectes
que empra Tecnologia BIM i que collabora amb professionals que empren eines capaces de llegir la seva base de dades. Per exemple, larquitectura es realitzaria amb Allplan, el disseny dinstallacions amb qualsevol de les aplicacions de Cype, i el clcul estructural amb Tricalc. Per altra banda, els amidaments els fan ells mateixos amb Presto o Arqumedes. Tamb han trobat un infografista que treballa amb Cinema 4D. Aquesta s una possibilitat totalment factible des de fa noms un any i escaig, fet que dna una idea de lactualitat daquesta tecnologia. Els escenaris dinteroperabilitat es van ampliant cada any, per actualment ja hi podem incloure les eines ms emprades a Espanya. Amb un nivell encara incipient de connexi, aix s. A part dels avantatges anteriorment comentats, shi afegeix el fet que els collaboradors poden importar la informaci que necessiten directament del model BIM, aix que sestalvien dues feines, la de crear noves representacions i la dinterpretar les originals. La informaci s completa i sempre actualitzada, aix que els errors dinterpretaci es redueixen en gran mesura. Laugment de productivitat s dna en els collaboradors, per tamb en els arquitectes, que han de destinar molts menys recursos a tasques de coordinaci. Aquest escenari tamb contempla la realitzaci de clculs per al compliment del CTE (que solen ser molt tediosos de fer manualment) ja que existeixen aplicacions que els calculen (Cype Ingenieros en t) llegint les dades necessries del model BIM, tot automatitzant el procs. De fet, lnica sortida a lincrement desmesurat de burocrcia que suposa el CTE
177
s lautomatitzaci daquesta documentaci, la qual s fora discretitzable perqu depn de variables objectives (encara que siguin arbitrries en la majoria dels casos).
Tots els membres empren aplicacions BIM i software compatible. Actualment, ja

s possible desenvolupar les tres disciplines principals de ledificaci sobre un mateix model BIM, ja que les suites dAutodesk, Nemetschek, Bentley i Digital Project disposen despecialitzacions a tal efecte. Tots els membres de lequip treballen sobre un mateix model que cont tota la informaci, de tal manera que poden interactuar entre ells. Aix es pot donar en el si duna empresa dedicada al disseny darquitectura on hi treballin professionals de totes les disciplines. De fet, s una opci molt recomanable si es dna aquesta situaci, doncs totes es beneficien del potencial de la tecnologia dobjectes. Com que la Tecnologia BIM permet laccs multiusuari, fins i tot, des de localitzacions remotes, aquest model es pot aplicar encara que els collaboradors siguin externs a lempresa. Aix es perfectament possible, ja que els enginyers o arquitectes especialitzats en el disseny dinstallacions o destructures ja empren, de fet, aplicacions basades en models tridimensionals formats en objectes ms o menys paramtrics. El que passa s que sn coordinats emprant exportacions literals que sn enviades als que socupen de larquitectura. En canvi, si empressin aplicacions BIM especialitzades, la seva connexi amb els models arquitectnic seria interactiva. s raonable, doncs, pensar que tard o dhora tamb faran el pas cap el BIM. No obstant, aquest plantejament tamb admet lexistncia dalguns subprocessos que hagin de ser realitzats amb aplicacions ms o menys compatibles, com per exemple, lelaboraci dimatges fotorrealstiques. En qualsevol cas, la idea subjacent s la daconseguir els cicles dinteracci ms curts i fiables possibles, de tal manera que no es perdi temps degut a endarreriments o asincronies en lactualitzaci de les dades. Gestionar el projecte Parallelament a tota activitat professional complexa, hi ha una sofisticada activitat de gesti de la informaci. s la feina que tradicionalment han dut a terme els CAD Managers. Per desgrcia, en el nostre pas es tracta duna figura molt poc coneguda a pesar que reporta enormes beneficis a les empreses que en disposen. Quan sempra Tecnologia BIM resulta totalment indispensable la seva presncia, ja que s el responsable de que tota la infraestructura tecnolgica funcioni correctament. A banda de gestionar, directa o indirectament, el hardware i el software, tamb socupar de millorar els processos de disseny amb CAD, de la gesti de les dades (integritat, seguretat, organitzaci) i de la formaci dels usuaris per a que tot plegat sigui possible. La bona noticia s que la Tecnologia BIM automatitza molts dels aspectes que shavien de controlar manualment, com ara el control del grafisme, la ubicaci de les dades, la interacci entre diferents usuaris, etc. No obstant, tamb comporta noves necessitats que tenen a veure amb la gesti del modelat BIM en s i que comporten laparici duna figura anomenada BIM manager. En principi, ser el mateix CAD Manager el que podr encarregar-se daquesta tasca,
Eloi Coloma Pic
178
en veures alliberat dalguns dels seus anteriors afers. En altres casos per, especialment en projectes amb un gran nombre dentrevinents, caldr un professional amb especial dedicaci (veure tema 3.3). Una altra qesti s la gesti de levoluci del projecte en s. El Project Manager far la seva feina habitual per haur de coordinar-se amb el BIM Manager per a controlar el desenvolupament del projecte. Modelar un BIM s un procs constructiu en s mateix que avana a mesura que ho fa el disseny de ledifici. Dirigir lobra La Tecnologia BIM tamb aporta beneficis a la direcci facultativa al poder comptar amb els models dinformaci com una referencia constant i centralitzada per a tot el procs de construcci. El model tridimensional i la facilitat per a extreuren qualsevol mena de vistes, seran de gran utilitat a lhora dexplicar aspectes concrets del projecte que no hagin estat descrits anteriorment. Per exemple, si es necessita una nova secci per alguna ra, es pot generar directament a lobra. El model BIM esdev un model de verificaci de la construcci i per aquesta ra haur de contenir la informaci necessria per a tal missi, com ara els eixos de replanteig o els detalls dels punts especialment crtics. El contractista tamb en surt beneficiat en aquesta fase, ja que per altra banda, el disseny descriptiu preco previ permet fer amidaments acurats i gestionar els stocks de materials de lobra de manera eficient. Aix, quan el contractista du vries obres alhora, pot planificar amb exactitud les remeses necessries en cada moment i comptar amb que el nombre dimprevistos ser menor. Per altra banda, elaborar els estats finals dobres ja no ser una tasca tan carregosa, ja que s perfectament factible anar actualitzant el model a mesura que es fan canvis en la seva execuci Aix, en acabar lobra, es pot entregar tota la documentaci actualitzada al client sense temps despera, ja que shaur anat modificant de manera automtica al mateix temps que seditava el model BIM. En relaci a aix, cal recordar que el CTE exigeix que sentregui a lusuari documentaci complerta de lestat final dobra, que inclou plnols en planta i alat de totes les installacions. Actualment aquesta norma saplica de facto amb laxitud, ja que tal cosa no s viable amb la tecnologia tradicional.
3.2.6 CONCLUSIONS A pesar de tot lexplicat sobre la idonetat del BIM com a eina de disseny, la principal pregunta que es far el lector s si, en definitiva, aquesta mena deines lajudar a fer millor arquitectura. La productivitat en s no representa un valor afegit per a la majoria darquitectes, per la qualitat dels seus dissenys s. Aquest anhel coincideix amb el de la resta dels implicats. Tots esperen que els dissenys de larquitecte siguin esttics i que funcionin b, per tamb que siguin econmicament viables i estiguin lliures derrors. La Tecnologia BIM pot contribuir a incrementar la solvncia dels arquitectes en els aspectes on tradicionalment flaquegen, per no de forma unilateral ni de manera gratuta.
179
Mentre que la resta de productes ds universal sha industrialitzat, lArquitectura roman com una art plstica quasi completament artesanal des de la seva ideaci fins a la seva construcci. El problema s que cada cop ms ha de complir requisits que lacosten als productes industrials, cosa que posa en crisi tot el seu sistema de producci. Els edificis sn elements carssims, que ofereixen uns estndards de qualitat i garanties molt baixos si els comparem amb productes industrials de preu molt inferior. Per alta banda, si es mira levoluci dels productes industrials en front dels artesanals, podrem observar com el primers han aconseguit en un segle evolucionar fins a aconseguir un promig de qualitat esttica i funcional ms que notable. Els dissenyadors industrials sn capaos de produir objectes de gran bellesa, que alhora interiorment funcionen com a complexssimes mquines projectades per enginyers. s innegable que aix ha estat possible grcies a la tecnologia paramtrica i a la producci en srie, factors que no han excls el bon disseny ni amb els bons acabats, tal com auguraven alguns a principis de segle. De fet, s molt possible que dindustrialitzar-se realment larquitectura, els usuaris, un cop garantits uns certs estndards de qualitat, acabin decidint la seva compra per criteris esttics i funcionals, tal i com passa amb la resta dels productes del mercat i tal i com desitjarien els arquitectes. Sembla doncs que, per tal que la Tecnologia BIM pugui donar el millor de s, cal que lArquitectura sindustrialitzi en major grau en totes les fases del seu cicle de vida, tot i que permet comenar a gaudir les avantatges daquest mn en un context poc industrialitzat.
Fig. 3.20. Lantiga Ducati Monster s un clar exemple de conjugaci entre disseny i indstria. El seu plantejament minimalista i lexpressivitat de lestructura lacosten al criteri de molts arquitectes contemporanis. Tot i que ergonmicament no resulta excessivament funcional, s brillant en laspecte emocional, fet tamb habitual en larquitectura de disseny. Al contrari que aquesta, per, est a labast de la majoria de la poblaci, doncs la producci en massa la fa assequible.
Per altra banda, no es poden atribuir totes les deficincies dels edificis al collectiu darquitectes, els quals continuen essent els professionals millor formats del sector de la construcci. La resta dimplicats contribueixen de forma constructiva a la millora del producte
Eloi Coloma Pic
180
final. Els usuaris finals tampoc ajuden amb la seva manca de criteri, per tot s una qesti de temps que comencin a conixer la diferncia entre productes bons i dolents. Per la qesti s que aquesta situaci cada cop s menys sostenible i ladministraci prova de redirigir-la a cop de normativa, que s el mateix que ha fet amb la resta de productes. Per la seva banda, els promotors tamb sn ara ms exigents en criteris de productivitat. La Tecnologia BIM actual, havent superat les limitacions de disseny formal inicials, permet augmentar la productivitat dels processos de creaci, cosa que du a una major inversi de recursos en el disseny en s. Per altra banda, tamb treballa en la minimitzaci dels errors i en loptimitzaci de la construcci, qualitat que acaba domplir laltre vessant de la qualitat arquitectnica. Pel que fa lusabilitat de les aplicacions i eines BIM, la falta dinteractivitat i de fludesa de les aplicacions de fa uns anys sha esvat i ls de BEM ben desenvolupats, no pot fer sin facilitar la creaci en s. El que s que es cert s que el procs de disseny sota aquests parmetres es sofistica molt en comparaci a ls deines tradicionals. La creativitat hi segueix tenint cabuda, per no sota uns mecanismes tan viscerals sin ms planificats. Lexperimentaci formal dun objecte paramtric requereix ms temps de preparaci, per el seu resultat s infinitament ms potent. Finalment, cal tenir en compte que les atribucions que rebr larquitecte per la seva feina hauran de canviar a mesura que la Prctica Integrada i la Tecnologia BIM vagi estenent-se. Per una banda, el valor afegit de la seva feina es repartir de manera diferent al llarg del cicle de vida de ledifici; canvi que haur danar acompanyat de noves aptituds i competncies laborals. Els arquitectes podran oferir nous serveis fins ara ignorats per aquest collectiu. Alguns estaran relacionats amb formes pioneres dentendre el disseny; daltres, soriginaran de les noves necessitats que sorgiran arrel daquests canvis. Per tots aquest canvis precisen dun canvi en la formaci de larquitecte que doni ms pes als temes relacionats amb ls de les eines de disseny i de gesti del projecte i de la seva execuci. Les institucions han de recolzar aquesta evoluci, ja que leina fa la manera de pensar i la manera de pensar, leina. Sha de tenir en compte que, tradicionalment, els arquitectes sempre han estat reticents als canvis tecnolgics derivats de les TIC, a causa de la por que tenien, i tenen, que lautomatitzaci dels processos de creaci contribueixi a la mediocritat de la producci arquitectnica. No s una tendncia fcil de revertir, especialment tenint en compte que la resta dimplicats encara pateixen dun desconeixement ms gran en aquest sentit.
3.3 Implementar la Tecnologia BIM
181
3.3 IMPLEMENTAR LA TECNOLOGIA BIM

Emprar Tecnologia BIM t molts avantatges per a tots els implicats i especialment, pers als arquitectes, els quals sn els principals responsables que el projecte dedifici arribi a bon port. Per a aquest gremi, les segents prestacions del modelat dinformaci serien les ms rellevants: Obtenci dinformaci i documentaci coordinades. Disseny interactiu. Models que simulen la naturalesa de la construcci. Disseny collaboratiu coordinat. Detecci automatitzada dinterferncies entre sistemes arquitectnics. Possibilitats illimitades danlisi de la informaci. Major productivitat. Major precisi del disseny. Menys errors. Millora en la divulgaci de les especificacions del producte. Per tot lanterior, obtenci de millor disseny.
Tot aix no es pot aconseguir sense cap esfor. Cal invertir recursos en formaci, per tamb cal assumir els costos de la implementaci daquesta tecnologia. El canvi ms difcil s modificar la mentalitat dels usuaris, ja que no sols hauran dassolir nous coneixements, sin que hauran daprendre a treballar i a pensar de forma diferent tot obtenint resultats indits. La Tecnologia BIM t un potencial que cal saber explotar per a treuren el mxim profit i vendre per a vncer la resistncia al canvi de caps i usuaris. Tanmateix, tal i com passa amb la Prctica Integrada en general, els beneficis afloren tan depressa que resulta senzill provar-los a poc que es tingui una mica de pacincia.
3.3.1 MIGRAR CAP AL BIM Hi ha una srie daspectes que cal tenir en ment quan sescomet la migraci cap el BIM per tal que no apareguin dificultats imprevistes que facin perillar el procs. Quan sha aprs a projectar amb eines de CAD Literal, comenar a treballar amb noves eines que requereixen maneres de pensar diferents no s tasca fcil. El ms difcil s, sens dubte, acostumar-se a dissenyar amb una eina que no s capa dexpressar cap element sense haver-lo definit prviament (encara que sigui en un altre projecte). Abandonar el mn de la representaci ambigua com a eina per a desenvolupar el projecte arquitectnic, s un canvi cultural important. Emprant una aplicaci BIM, per exemple, no t gaire sentit treballar el projecte des del virtuosisme de les seves vistes perqu es fa des de la descripci de les seves parts. A la prctica, tots aquests canvis costen ms dexplicar que de posar en prctica i, superades les dificultats inicials, els usuaris aviat saben apreciar els seus avantatges si ss capa de transmetrels-hi els motius subjacents de tot plegat. Gestionar les expectatives Enfront dun canvi, cal tenir clar del qu aportar als qu sen beneficiaran i saber-ho transmetre per tal de no crear-los falses expectatives. Si ens deixem guiar pel que promulguen els distribudors de software i els terics del tema, ens podem fer una idea errnia de les possibilitats reals de les aplicacions i eines BIM actuals i, encara pitjor, vendre com a fets
Eloi Coloma Pic
182
tangibles coses que noms sn possibilitats futures. El ms important no s saber si es pot fer una cosa, sin com (facilitat, precisi, etc.) es pot fer. Per aquesta ra, s molt important que el responsable de liderar una migraci tecnolgica conegui molt b les possibilitats de les eines que proposa i tingui una idea clara de fins on vol arribar amb elles. Aquesta informaci ha de ser posada en coneixement dels directius de lempresa, que sn els nics que poden donar a limplementador lautoritat necessria per a conduir la resta de treballadors cap a la Tecnologia BIM. Per tant, s de suma importncia aconseguir gestionar eficament les expectatives dels usuaris i no donar la falsa imatge que tot ser molt mes fcil i millor durant i desprs de la migraci. En aquest aspecte, hi ha una srie dactituds molt comunes en els usuaris que cal afrontar adequadament. La primera s la voluntat daconseguir els mateixos productes a pesar dhaver canviat de tecnologia. Sha de fer entendre que amb una eina diferent saconsegueix un producte millor que oferir noves prestacions per que potser nhaur de deixar algunes pel cam. Un cas recurrent s el del grafisme. Es poden invertir molts esforos i dies de feina intentant aconseguir representar (ara visualitzar) de la mateixa manera els objectes arquitectnics, o admetre que les vistes que fcilment es poden obtenir amb laplicaci BIM que emprarem sn igualment vlides. Alhora, cal estimular als usuaris per a aprofitar possibilitats amb les que abans no contaven per a que el balan final sigui sempre positiu en tots els camps. Un altre exemple daix el podem trobar en les capacitats de modelat tridimensional. Un cop els usuaris sadonen que han de modelar-ho tot tridimensionalment, comencen a preocupar-se sobre si tal forma o tal altre pot generar-se amb laplicaci. Afortunadament el ventall formal de les actuals aplicacions BIM s prou ampli per a cobrir la majoria de necessitats; per a la resta de casos, sha de recrrer a eines especfiques. La contrapartida didctica rau en fer-los veure les dificultats de controlar amb rigor les formes lliures que anteriorment noms descrivien parcialment amb representacions literals. Una de cal i una altra de sorra. Un altre cavall de batalla s de la interoperabilitat. Mentre els distribudors i els desenvolupadors de software asseguren que les seves aplicacions es connecten amb una o altra eina o teoritzen sobre la transferncia fluida i sense prdues de la informaci, la realitat s una altra. Cal explicar als futurs usuaris les dificultats de tals operacions i les possibilitats reals de cada flux de treball en concret. Un cop acceptades les limitacions de cada cas, de ben segur que tothom sabr apreciar les millores obtingudes. Compartir informaci de bases de dades mai ha estat senzill, per tamb s cert que qualsevol connexi representa una gran aportaci. Finalment, cal deixar clar a tots els implicats, des dels directius de la firma fins als usuaris (passant per els Project Managers), que no es pot aconseguir res sense una prvia formaci i una preparaci adequada del suport tecnolgic (BEM, plantilles, emmagatzemant de dades, software, hardware, etc.) Limitacions en el modelat de la informaci Com qualsevol eina de modelat, les aplicacions BIM tenen algunes limitacions (cadascuna les seves) que poden dificultar lestabliment precs de les caracterstiques dun objecte determinat. Dentre elles, les que poden preocupar inicialment als arquitectes que comencin a emprar-les son les de caire formal. Naturalment, les eines de CAD literal tamb tenen dificultats en aquest aspecte, sobretot en el camp de la representaci tridimensional (AutoCAD s fora incompetent
183
en aquest camp), per cada cop abunden ms les solucions que combinent un funcionament senzill amb unes prestacions elevades. La soluci passar per la utilitzaci de models literals importats o modelats in-situ. En cas de no ser capa destudiar la proposta amb aquest mitjans, el ms convenient seria adaptar el disseny a les possibilitats del software escollit. De fet, s el que passa amb el disseny industrial; arriba fins all on les eines permeten el seu control. Amb el disseny arquitectnic no ens quedava ms remei que abordar-lo des de perspectives molt limitades (representacions bidimensionals o tridimensionals literals), per ara amb la Tecnologia BIM s possible ampliar els horitzons del control real del projecte. Limitacions en les capacitats de visualitzaci Per a una aplicaci BIM, la visualitzaci del model s un mitj de comunicaci i no un fi en si mateix. Les possibilitats generals de representaci de les idees de projecte de les aplicacions BIM sn molt ms elevades que les que poden oferir la majoria deines de CAD literal, per naturalment, no passa el mateix amb les possibilitats de visualitzaci, doncs sn discretes en les primeres i quasi infinites en les segones. Amb una eina paramtrica es representar sempre quelcom que tingui relaci directa amb el model, cosa que no passa amb una eina literal. Aquest rigor s una de les seves principals virtuts, ja que no t res de bo, i es fa massa sovint, representar i desprs intentar construir quelcom que no sha pogut simular abans. En canvi, degut a que el grafisme s tamb paramtric, en alguna ocasi lusuari haur de conformar-se amb els criteris establerts per laplicaci. En realitat, aix no lhauria de preocupar, ja que no en depn per a dissenyar ledifici, per al principi pot resultar difcil dacceptar per motius culturals. Tamb sha de tenir en compte que el criteri que sha de seguir s el demprar les visualitzacions adequades per explicar ledifici, que poden ser moltes, i no limitar-se a unes poques molt treballades, ja que aquesta s la manera de treballar del CAD literal per no la del BIM. Cal recordar que el ms important s la informaci que es t i com est emmagatzemada. Alguns fabricants quasi aconsellen lexportaci de les vistes a un programa de modelat literal per tal de retocar-les durant el procs dadaptaci a la nova tecnologia, per personalment opino que s fora contraproduent perqu baixa encara ms la productivitats dels primers mesos dimplantaci i alenteix el procs de migraci. Es tracta dun argument principalment comercial que prova desvair les reticncies del usuaris potencials, per no fa ms que entorpir la plena assumpci dels principis del BIM per part dels usuaris. Necessitat de formaci La majoria dels arquitectes estan acostumats a emprar les seves eines a partir duna formaci autodidacta i insuficient. Malgrat aix, no sn conscients de la infrautilitzaci de les seves eines de CAD i dels diners que els fan perdre. Quan sempra una eina ms sofisticada, la formaci s indispensable, opci que, per una banda consumir recursos, per per laltra, resultar tremendament beneficiosa; tant dels del punt de vista laboral com personal. De fet, molts dels requisits que t ls duna aplicaci BIM, com sn ls de plantilles o la racionalitzaci dels sistemes de representaci i documentaci sn aplicables al CAD literal, per han estat fora
Eloi Coloma Pic
184
menystinguts a causa de la baixa formaci dels seus usuaris. Amb les aplicacions BIM, aquesta disciplina de treball resulta natural i indispensable. Ats el baix nombre actual de professionals formats en ls daplicacions BIM, els despatxos tindran dificultats per trobar m dobra barata per a les tasques de construcci del model dinformaci. Aquesta s una qesti important, ja que molts dells depenen actualment destudiants darquitectura o arquitectes novells per suplir el baixssim rendiment de les eines que empren. Hauran doncs de formar la seva prpia plantilla o buscar entre la minsa oferta existent, si b s cert que en els darrers dos anys el nombre de professionals que sha format en aquesta matria ha augment considerablement, fet que pot facilitar la cerca degut a que encara les ofertes de treball per a ells sn molt escasses. En qualsevol cas, la tradicional temporalitat i falta de comproms mutu es veuran reduts. bviament, aquest circumstncia t data de caducitat, doncs en el moment en qu ls daquesta tecnologia suniversalitzi i penetri en les institucions educatives, el mercat tornar ha estar saturat. s doncs un bon moment per a formar o formar-se en aquesta matria. Afortunadament el grau de complexitat de les aplicacions BIM no s gaire elevat,, sobretot si les comparem amb les paramtriques especialitzades. Un grau mig sadquireix en uns tres mesos, i un dalt en sis. Aix vol dir que la migraci completa pot dur, com a molt, un any. Especialitzaci en la creaci dobjectes paramtrics A banda duna plantilla amb un nivell de formaci mig, s innegable que cada equip de treball ha de disposar dun membre especialitzat en la creaci dobjectes paramtrics, ja que, a pesar que les biblioteques poden ser mplies i la creaci de nous objectes senzilla en alguns casos, en daltres requereix un nivell avanat en aquest aspecte. Donat que s un procs de modelat que ha de crrer en parallel al de la construcci dels sistemes arquitectnics, resulta molt aconsellable comptar amb aquesta figura professional. Amb els temps, les biblioteques dobjectes paramtrics milloraran adaptant-se als usos de cada localitzaci. En aquest assumpte tindrien molt a dir les institucions collegials, que podrien facilitar enormement la feina als professionals, sobretot als emergents, tot facilitant biblioteques de qualitat i servint dinterlocutors entre els fabricant i els usuaris. No obstant, els BEM tenen la capacitat demmagatzemar el know-how de la firma i, per tant, acabaran esdevenint un valor exclusiu de la firma. Modelat exigent Mantenir les prestacions de la Tecnologia BIM requereix que el seu modelat sigui coherent. Per aix, cal que tots els membres de lequip treballin amb pulcritud i sota uns mateixos criteris. Pot ser temptador, per exemple, comenar a modelar representacions literals de determinats elements en comptes de parametritzar-los, per a la llarga resultar contraproduent. Per altra banda, cal mantenir una homogenetat en la qualitat dels elements que conformen el projecte i en la nomenclatura dels seus parmetres. Per aix, la figura dun BIM Manager es fa indispensable.
185
De retruc, el modelat exigent revertir en un disseny constructiu ms responsable i controlat, ja que el BIM s una simulaci constructiva de ledifici. Disminuci temporal de la productivitat Com s de suposar, els primers mesos dimplantaci de la nova tecnologia, produiran un descens de productivitat, tant pel fet dhaver dinvertir temps en formaci, com per la lentitud dels primers passos. No obstant les ltimes experincies han demostrat que, amb una bona formaci prvia s possible posar en prctica la implementaci en qualsevol mena de projecte, ja que leficincia daquesta tecnologia dna els seus fruits molt rpidament, fins i tot en el primer projecte.
3.3.2 PLANIFICAR LA IMPLEMENTACI Tot procs requereix una planificaci prvia, i el dimplementaci de la Tecnologia BIM en un despatx no ns una excepci. La nova tecnologia requerir formaci, preparaci dels recursos i protocols necessaris i laplicaci de noves metodologies de treball. A ms, tot aix cal que es faci en parallel a lactivitat professional habitual. Per aquesta ra, cal elaborar un pla detallat de les operacions que caldr dur a terme per a presentar-lo als directius de la firma. Ha de tenir una cronologia clara i una enumeraci dobjectius a assolir desprs de cada etapa. Noms daquesta manera saconseguir que usuaris i directius es prenguin seriosament les tasques que hauran de dur a terme en els prxims mesos. El pla dimplementaci haur de preveure, com a mnim els segents passos:
Donar mxima prioritat al procs de migraci. Sense aquesta actitud, es fcil que
el procs es dilueixi entre la vorgine del dia a dia. Per aix cal el suport dels directius de la firma.
Assignar un o ms responsables de la implementaci. Lidoni seria que aquesta

figura fos un CAD Manager.
Preparar un programa de formaci que interfereixi el mnim possible en el

funcionament normal de lempresa. Shaur de treballar per a obtenir-ne les figures professionals del CAD Manager (si no sen tenia abans), el BIM Manager, el Modelador BIM i lassistent BIM. Ms endavant sexpliquen les seves funcions.
Preparar lentorn tecnolgic adequat (hardware, software, TIC i personal que sen
encarregui.
Escollir el projecte amb el qu es vol comenar a treballar amb BIM. Establir fins a
quin nivell i per a qu es vol emprar aquesta tecnologia. Les possibilitats van des de modelats parcials en parallel a ls de les tcniques tradicionals fins a implementacions quasi completes.
Establir protocols dauditoria de la qualitat del model i del procs de migraci.
Eloi Coloma Pic
186
Estendre paulatinament labast de la implementaci fent mfasi en els processos

de collaboraci entre diferents professionals
Replanificar contnuament el procs dimplantaci, tot cercant noves fites en

funci de les necessitats del moment. s important entendre que el procs dimplementaci es un procs relativament llarg que cal no abandonar a mig cam. Es fcil caure en la temptaci dacontentar-se en un s parcial de la tecnologia, per fer aix seria desaprofitar lenorme esfor que shaur fet per a arrencar el procs de migraci. Un cop fet el pas, noms es pot anar cap endavant, ja que la Tecnologia BIM est en continu desenvolupament, i lactitud activa que es prendr durant el procs no ha de ser abandonada mai si no es vol tornar a caure en lobsolescncia tecnolgica. La mida de les empreses Quan es planifica una implementaci duna nova tecnologia en un empresa, la mida daquesta s un factor a tenir molt en compte. En les grans firmes, encara que la implementaci es faci equip per equip, la complexitat de la seva jerarquia sol fer ms difcil la implicaci de tot el personal en loperaci, especialment el directiu. La meva experincia com CAD Manager mha demostrat que resulta molt complicat fer cap canvi en la manera de treballar dels usuaris sense el recolzament explcit dels seus caps i lautoritat que sen deriva. Per aquesta ra, qualsevol pla dimplementaci ha de comenar per convncer els directius. Aix fa que les implementacions siguin molt ms senzilles de dur a terme en despatxos petits, on el marge de maniobra s ms gran. Les empreses grans, per contra, tenen lavantatge de comptar amb recursos financers ms elevats que poden permetre fer grans inversions en hardware, software, formaci o recerca. Els despatxos petits poden suplir la seva falta de recursos enviant els seus usuaris a fer cursos fora i contractar un servei de consultoria puntual. Els de mida ms gran podran pagar-se formacions in-situ personalitzades i un servei de seguiment permanent durant els primers mesos de migraci.
3.3.3 CONSTRUIR LEQUIP DE TREBALL La part ms important de la implementaci de la Tecnologia BIM s la que t a veure amb el personal que treballa a la firma. Al contrari del que es pugui pensar, lincrement de la productivitat que promet no implica necessriament una reducci de la plantilla, sin una transformaci de la mateixa. Sn necessries noves aptituds, totes dun caire ms sofisticat que les anteriors. Aquesta transici inclou tant als membres amb ms poder de decisi, els Arquitectes Senior o Directors de Projecte, com als que modelaran els BIM, coneguts com a Arquitectes Junior o Delineants Projectistes. Aix s important perqu mentre els primers sn els que acumulen lexperincia sobre la bona manera de fer dels projectes, els segons seran els que previsiblement executin la transici tecnolgica condicionats per la visi que els primers tinguin de la qesti. Acabin o no actuant directament sobre els BIM, si tenen una actitud proactiva seran capaos de liderar el procs i portar-lo cada cop ms lluny. En cas contrari, la implementaci fracassar o es dur a terme limitadament.
187
Noves figures professionals Una qesti s el perfil professional de lindividu, que descriu la seva formaci, aptituds generals, grau de responsabilitat i capacitat de decisi que se li dna dins dun equip. Una altra, s la figura professional que desenvolupa, que es refereix a les tasques de les que sha de responsabilitzar. En arquitectura els perfils professionals ms habituals sn els dArquitecte Snior, Arquitecte Junior, Delineant, Aparellador, Enginyer, etc. Les figures serien la de Directiu, Arquitecte Principal, Project Manager, Delineant Projectista, Aparellador, etc. Com veiem, normalment hi ha una correlaci estable entre el nivell del perfil i el de la figura que se li assigna, per depenent de la estructura dels equips de treball podem trobar algunes distorsions. Per exemple, en empreses petites, no es estrany veure Arquitectes Senior fent tamb de Delineants o doblegant plnols. s una qesti damortitzaci del personal disponible. La Tecnologia BIM precisa de la constituci de noves figures professionals. Algunes tenen relaci amb antigues atribucions, daltres responen a necessitats nouvingudes. De la plantilla existent, amb o sense aportacions exteriors, sha haur daconseguir acabar amb quatre figures essencials, cadascuna amb una competncia diferent:
CAD Manager. Es tracta duna figura que ja hauria destar present en tots els despatxos
des de fa temps. Es tracta daquell professional que sencarrega que la infraestructura tecnolgica de lempresa funcioni correctament. Es dedica a la gesti del hardware i el software, de la documentaci i dels processos de disseny en s mateixos. Ha de tenir coneixements dinformtica i de disseny arquitectnic. Per aquesta ra, el seu perfil professional derivaria dun arquitecte o dun enginyer. Si la firma no en tenia cap, ara s el moment de que alg nassumeixi la responsabilitat.
BIM Manager. Seria el responsable de gestionar els processos de creaci dels BIM.
Fcilment pot solapar-se amb les atribucions de CAD manager, per si b el primer socupa de lentorn tecnolgic en general, el segon sespecialitza en all que ateny al BIM. Entre les seves tasques est la definici de les condicions de modelat, els processos dintercanvi entre les diferents parts, la gesti de les llibreries, el treball collaboratiu, etc. Per a tal missi no s necessari que tingui un gran domini de cap aplicaci o eina en concret per s de les estratgies necessries per al seu bon s. s una figura ideal per a un Arquitecte Snior amb inters per al tecnologia del disseny o un de junior amb capacitats de gesti.
Modelador BIM. s tracta del professional que sencarrega de modelar la informaci

personalment. El seu perfil tpic s el de lArquitecte Junior o de lantic delineant. Haur de tenir un gran coneixement de les aplicacions i les eines perqu dell en depn que la informaci es pugui emmagatzemar en els models. Per tant, la seva formaci instrumental shaur de cuidar especialment, doncs la seva responsabilitat s alta. Els temps en els que el delineants projectistes amb prou feines sabia emprar el seu software shan acabat. Aquesta figura posa en crisi la dels delineants que no es reciclin, ja que fagocita quasi totes les seves atribucions. El ms raonable, doncs, s que els antics delineants passin a ser Modeladors BIM, BIM Managers o que, simplement, es dediquin a una altra cosa.
Eloi Coloma Pic
188
Assistent BIM. No t un equivalent especfic en la Prctica Tradicional. La seva feina s

ajudar als implicats que encara no estan avesats en ls de Tecnologia BIM. Preparar els sistemes adequats de comunicaci per a que la informaci pugui ser assimilada per els collaboradors. Generar les vistes que ells sollicitin per procurar donar-los els recursos necessaris per a que puguin accedir o completar el models de forma autnoma. Es tracta de que els beneficis de ls daquesta tecnologia arribin fins i tot als que encara no lempren. Naturalment, depenent de la mida del despatx, algunes daquestes responsabilitats hauran de solapar-se en una mateixa persona. En les empreses petites, els Modeladors BIM seran Arquitectes Snior i algun dells haur de fer tamb de BIM i CAD manager. En firmes ms grans, lespecialitzaci ser ms explcita. Migrar unnimement A lhora dafrontar la transformaci de les aptituds personals, els directius dun despatx darquitectes es poden veure temptats amb acceptar un sistema de treball mixt basat en el modelat BIM per part duna minoria dels usuaris que exportarien vistes en formats editables per les aplicacions de CAD anteriors per tal que la resta puguin desenvolupar el disseny del projecte o la seva documentaci. El BIM faria les funcions deina de coordinaci del projecte, com anteriorment ja feien els models tridimensionals elaborats per a la revisi formal del projecte. Aquesta estratgia pot, a ms, abaratir els costos de la migraci, ja que no implica la formaci dels arquitectes sniors i les dificultats que implica canviar la seva manera de treballar. No obstant, lexperincia demostra que sha de tractar duna soluci temporal que val ms evitar de bon principi, ja que trenca el cicle de coordinaci de la informaci (les modificacions fetes en els models exportats no sincorporen automticament al model), resulta improductiu i propens als errors. Per altra banda, si els caps del projecte no coneixen les particularitats del modelat BIM, no podran fer correctament la seva feina al ignorar els processos que shi donen i el pes especfic de cadascun dells. Lobjectiu ha de ser, doncs, que els usuaris amb responsabilitats sobre el disseny modelin ells mateixos el BIM o donin indicacions directament sobre el model. Tot aix demana una forta implicaci de lequip directiu en el procs dimplementaci i una gran fermesa en les seves decisions. Els usuaris han de saber que la adopci duna nova tecnologia s un pas endavant que no admet retorn encara que apareguin dificultats en el cam. El perode de formaci Per a canviar els rols que desenvolupen els treballadors duna empresa cal formar-los no noms en aptituds instrumentals, sin tamb en aspectes intellectuals. Cal formar-se, doncs, per aprendre el funcionament de les aplicacions i eines BIM; per tamb del sentit de la seva tecnologia. Aix pot portar dos o tres mesos en funci de la dedicaci, per no gaire ms. De fet, una formaci inicial es pot aconseguir en unes 60 hores, a les que cal sumar un perode de consolidaci dels coneixements adquirits. Passat aquest temps, els usuaris seran capaos de desenvolupar la majoria doperacions necessries per a modelar un projecte real, amb lexcepci de les ms complexes, com la creaci de famlies paramtriques complexes o
189
manipulacions sofisticades de la informaci. Per a aconseguir-ho necessitaran uns tres mesos ms. Aquesta formaci extra, per, noms ser indispensable per a un usuari de cada equip de treball, no havent de fer-se extensiva necessriament a tots els implicats. No obstant, abans dafrontar un projecte professional, cal personalitzar laplicaci, les plantilles i crear les famlies bsiques dobjectes que es preveuen que es faran servir. Hi haur qui prefereixi llanar-se directament a la piscina, per crec que lexperincia ser molt ms gratificant i segura si es comena de manera planificada. Aquesta tasca pot dur un parell de mesos ms, que poden solapar-se al perode de formaci si ja es compta amb un especialista. Per tant, cal planificar el perode de formaci i el de personalitzaci. Aix doncs, es pot considerar que el perode de transici inicial durar mig any i que el procs complet es podr completar en un any. Depenen del nombre de dissenyadors que collaborin, es podr esgraonar per interrompre el mnim el flux de treball. Per aquesta ra, les poques on hi ha una davallada de feina haurien de ser el context ideal per a dur a terme la formaci de nous usuaris. bviament, es tracta duna decisi difcil, ja que cal fer una inversi en un moment on no es sap si es poden fer gaires despeses. Per aix les administracions estan subvencionant els cursos per a treballadors. Els perodes de crisi sn una oportunitat per al canvi i aquesta ns una de les raons. Per alta banda, quan la crisi Immobiliria sapaivagui, el mercat de treball haur canviat i de ben segur que la formaci en aquesta tecnologia ser ben til. Tamb sha de tenir en compte que la capacitat de treball dun nic usuari emprant Tecnologia BIM s molt elevada, amb la qual cosa, aviat es necessitar una nica persona on abans sen precisaven dues o tres, amb la qual cosa la capacitat de reacci davant dels imprevistos s ja molt alta passats els primers mesos. Incorporar personal Una altra manera de construir lequip de treball BIM s incorporar personal nou a lempresa amb les aptituds requerides adquirides prviament. Aix evita haver dinvertir recursos propis en formaci i, per aquesta ra, els despatxos que depenen de delineants projectistes amb contractacions precries es mostren reticents a incorporar les noves eines per por a no trobar personal preparat a baix cost. Fins que els primers estudiants darquitectura comencin a sortir preparats en aquesta matria, qualsevol nova incorporaci haur de passar un perode de formaci que noms ser amortitzat als pocs mesos de treball, per tant la migraci noms ser possible si els empleats es queden al despatx prou temps per a que siguin rentables. Per altra banda, aquest coneixement esdevindr un valor afegit del personal, que el far ms indispensable. Es tracta duna evoluci lgica. Un Modelador BIM fa la feina dun quants dels antics delineants, aix que ja no ser necessria tanta rotaci de plantilla i es podr conservar el valor afegit del personal de la firma. Finalment, cal tenir en compte que els que contractin nou personal hauran tamb dadquirir coneixements sobre els aspectes generals daquesta tecnologia per tal de saber qu s el que han de demanar dels seus treballadors.
Eloi Coloma Pic
190
Integrar els collaboradors Implementar la Tecnologia BIM en el si dun despatx darquitectura o aconseguir el seu s en la disciplina arquitectnica en una gran firma multidisciplinar, pot ser relativament senzill si shi donen les condicions adequades. Per per a poder treure el mxim rendiment al BIM cal aconseguir que tots els collaboradors, bsicament els enginyers calculistes i els industrials (en un mode de contractaci Disseny - Construcci) implementin tamb aquesta tecnologia. Aix ja s ms complicat. El principal escull rau, en el fons, en la responsabilitat. En aquest pas, la responsabilitat final de lobra cau en la figura de larquitecte, la qual cosa s absurda si es t en compte que no desenvolupa el disseny de gran part dels sistemes ni tampoc construeix ledifici. Encara que no pot controlar lexecuci de lobra, se lobliga a especificar absolutament tot el que a ateny a ella. Per la situaci legal s aix i no sembla que vagi a canviar en un futur prxim. Si la majoria dels implicats en el disseny i la construcci dun edifici no sn legalment responsables de forma exclusiva del que fan, s difcil que facin un esfor en millorar el seus productes a no ser que els arquitectes els ho exigeixin. De fet, actualment ja es donen casos de despatxos que, desprs de migrar exitosament cap al BIM, han buscat nous collaboradors que treballin amb la mateixa tecnologia. Un altre cas seria el dels industrials. En un cas ideal, lequip de dissenyadors elaboraria el Model Detallat i lentregaria als executors de lobra per a que realitzessin els objectes amb el nivell de detall de fabricaci corresponents al seu ofici. Desprs, el fuster substituiria els marcs simples collocats per larquitecte pels perfils exactes del model de fusteria que ell collocar. Aix estalviaria feina en la fase de documentaci i permetria als implicats en la execuci del projecte participar-hi i no trobar-se sorpreses dltima hora. Daquesta manera, cadasc s faria responsable de la part que li antany perqu ha participat en les decisions que afectaven a la seva feina.
DISSENYADORS Model Detallat
INDUSTRIALS
Aportaci dels dissenyadors
Model Constructiu / de Fabricaci Monodisciplinar
Model Constructiu / de Fabricaci Multidisciplinarr
Fig. 3.21. Flux de treball entre els dissenyadors i els industrials que executaran lobra.
A altres pasos, com ara Estats Units on la Practica Integrada est creixent amb fora, larquitecte elabora una documentaci on sestableixen les intencions del disseny de ledifici. El contractista s el que ha delaborar els plnols de construcci ja que s responsabilitat dell el resultat que se nobtingui. s tracta dun plantejament lgic, si el contractista ns el
191
responsable (ja que s el que executa lobra), s lgic que ell pugui decidir com es construiran les coses. El preu a pagar s que no sacostuma a respectar gaire el disseny inicial. Per aquesta ra, els arquitectes americans estan molt interessats en la Prctica Integrada perqu els permet participar en lespecificaci de com es construir realment ledifici. All, doncs, els industrials sn els que elaboren els models de fabricaci, exigits pel contractista que els pagar. De tota manera, limpacte daquesta falta de collaboraci de tots els implicats en lelaboraci dun model BIM com dependr de la naturalesa del projecte. En encrrecs ms senzills o sense una gran pressi del calendari, larquitecte podr modelar ell mateix aquells elements ms conflictius (com els conductes daire condicionat, per exemple). Tamb li seran de gran ajuda els BEM dels fabricants delements industrials (Pladur, Roca, Technal, etc.), que tradicionalment han anat oferint els seus productes en format digital bidimensional i que actualment comencen a fer-ho en formats BIM propietaris o en IFC. A mesura que aquesta tecnologia simplanti, la demanda de collaboradors formats en el seu s ser ms alta, convertint-se en un requisit indispensable per a la seva contractaci, com actualment ja passa amb determinats promotors (com la GSA americana). De fet, actualment tothom ja t certs requeriments tecnolgics, com disposar de correu electrnic, treballar amb aplicacions de CAD compatibles o poder llegir formats digitals dintercanvi. Treballar junts Per a que la Practica Integrada i els fluxos de treball dinmics sense prdues dinformaci siguin possibles, cal una estreta comunicaci entre les parts, i si pot ser, en temps real. Aix es pot aconseguir a travs daplicacions especfiques de comunicaci i gesti de fitxers (com Bentley Project Wise o Atuodesk Buzzaw i les solucions de 37 Signals o Arch Street Software) i eines web per a la comunicaci (el de Bassecamp, Highrise o Campfire), que a ms serveixen per a gestionar el suport digital de tot el procs des de la contractaci fins a lentrega de ledifici. Per resulta francament til aconseguir que la majoria dels implicats, si no tots, treballin fsicament en un mateix espai. Es tracta del que es coneix amb el nom de Big Room i s un mtode de treball llargament utilitzat en projectes grans. Lequipament bsic ha de comptar, a banda dels llocs de treball i hardware associat, amb almenys una sala amb una gran pantalla on poder discutir en grup sobre qualsevol circumstncia que sorgeixi durant lelaboraci del projecte. Els beneficis de collaborar daquesta manera per al projecte i per a la moral dels treballadors sn indiscutibles, aix que val la pena plantejar la possibilitat de fer-ho en cada projecte que safronti. Els sistemes on-line poden ajudar quan no sigui possible agrupar-se fsicament.
3.3.4 IMPLEMENTAR EL BIM Un cop preparada tota la infraestructura humana i mecnica necessria, es comenar a emprar BIM amb un projecte de mida petita a mitjana que servir dassaig. El ms segur fra que es desenvolups en parallel amb les eines tradicionals per el risc de fer-ho noms amb BIM s perfectament assumible si es t una bona formaci prvia i sajusten les expectatives al que es pot obtenir dun primer assaig. En primera instncia, es tractaria de modelar la part arquitectnica i estructural, podent deixant en un segon lloc la part de les installacions. Si no
Eloi Coloma Pic
192
saconsegueix el nivell suficient tant de modelat com de disseny collaboratiu necessaris per a incloure la informaci de les installacions, es poden construir simblicament els elements principals que han de coordinar-se tridimensionalment amb la resta de sistemes. Per ltim, i depenent del calendari del projecte i de la experincia adquirida, es poden comenar a assajar connexions amb altres aplicacions. Encara que nomes saconsegueixi aprofitar parcialment la informaci del model o models dinformaci elaborats, loperaci ja haur estat prou fructuosa. No obstant, sempre sha de tenir la voluntat danar ms enll en el prxim projecte. Una manera daconseguir-ho es testejar noves implementacions amb models de projectes ja lliurats. Daquesta manera saconsegueix un escenari real per a la recerca sense la pressi del calendari contractual. Per poder parlar ms en detall de les operacions que shauran de dur a terme durant aquesta fase, podem distingir entre dos grans grups: les destinades al modelat en si de la informaci i les orientades a la gesti de les eines que fan possible ls de la Tecnologia BIM. Planificaci del modelat de la informaci Les caracterstiques de modelat de la informaci de ledifici dependran de les necessitats de cada fase del seu cicle de vida (veure tema 2.3). Per a cada sistema arquitectnic, caldr seguir aquests quatre passos: 1234Especificar el propsit del BIM. Establir les seves especificacions. Planificar el modelat. Executar el modelat.
Especificar la funci que haur de dur a terme un model dinformaci s vital a lhora de decidir quina informaci sha dincloure en el model i com cal fer-ho Aix, estalviar recursos innecessaris i adequar el BIM als productes que sen volen obtindre. Cal fer-se les segents preguntes: - Quanta informaci cal incloure en el model? - Quin nivell de detall ha de tenir? - Com ha de mostrar-se aquesta informaci? Les respostes dependran de la naturalesa de les anlisis i simulacions que es voldran obtenir i de les caracterstiques dels interlocutors que hauran de gestionar la informaci. Per exemple, la visualitzaci dels tancaments ser diferent per als clients que per als paletes o el contractista i aix pot implicar diferncies en el modelat de la informaci. El ms prctic s fer una taula de necessitats per a cada tipus delement que serveixi de referncia a tots els modeladors. Algunes delles serviran a diversos interventors i all llarg de ms duna de les fases del cicle de vida de ledifici. Altres, en canvi, seran molt especfiques duna fase o collaborador en concret.
193
Amb el temps, es podran aprofitar aquestes taules per a diferents projectes amb mnimes modificacions. Aquesta planificaci pot incloure el factor temps per tal de poder organitzar lodre adequat de modelat per a garantir lobtenci dels productes en les dates esperades.
ELEMENT Sostre Paret NECESSITATS NOTES
Planificar la seva construcci. No ser el ms cmode des del punt de vista del modelat tridimensional. Quantificar els seus materials. Ser necessari modelar les seves capes. Noms interessa la seva volumetria.
Installacions Detectar collisions. Portes
Elaborar quadre de fusteries. El seu nivell de detall pot ser baix.
Fig. 3.22. Exemples de descripci de les necessitats (productes de diferents elements constructius per a un hipottic projecte. FASES Pre Construcci NECESSITATS Disseny 3D del model Simulaci i anlisis Previsi de costos Determinaci de collisions entre sistemes Etc. Planificaci de la construcci Determinaci de collisions entre sistemes Certificacions Direct Digital Exchange Control de la precisi de lexecuci. Etc. Gesti de ledifici i del seu contingut. Planificaci del seu manteniment Gesti de les installacions Planificaci de nous usos Etc.
Construcci
Post Construcci
Fig. 3.23. Exemples de necessitats en diferents etapes del cicle de vida de ledifici. Com es pot veure, algunes no sn exclusives de cada estadi.
Les respostes a aquestes preguntes ajudaran a especificar les caracterstiques de cada sistema arquitectnic que sha de modelar. Caldr ara completar la taula amb la informaci que cal incloure en el model. La majoria daquesta informaci ja estar incrustada en els objectes, especialment si sempren BEM elaborats, per la resta shaur dincorporar amb posterioritat. Aquesta taula servir novament per a organitzar la feina de tots els participants i podr ser reciclada en gran part per a nous projectes. Com a referncia inicial es pot fer servir el document Model Progression Specifications publicat per la AIA ((veure apartat 2.3.2 i figures 2.62 i 2.63) i que es pot trobar a:
http://www.ipd-ca.net/IPD%20Tools%20and%20Publications.htm.
En aquest sentit, cal no confondre el nivell de detall aparent dun objecte, que podrem descriure com el grau de versemblana que t amb all que representa, amb el nivell de detall de la informaci, que correspondria ms a la quantitat i complexitat de les dades incloses en lobjecte. Un objecte aparentment molt simple com un rectangle que representi una obertura, pot contenir una gran quantitat dinformaci multidisciplinar. Com que el modelat de la informaci s la principal tasca de construcci dun BIM, cal optimitzar al mxim els recursos
Eloi Coloma Pic
194
que shi dediquin per tal dobtenir la mxima productivitat. Per altra banda, la tecnologia dobjectes permetr rpidament substituir un objecte per un altre en cas de precisar dades inicialment no previstes.
ELEMENT Sostre Paret NECESSITATS ESPECIFICACIONS DEL MODELAT
Planificar la seva construcci. Haur de ser modelat per parts que corresponguin a les fases dencofrat. Quantificar els seus materials. Cada tipus haur de correspondre a un amidament vinculable a una o ms partides. Haur de ser modelat en tres dimensions.
Installacions Detectar collisions. Portes
Elaborar quadre de fusteries. Cada exemplar haur destar correctament situat i ser del tipus adequat.
Fig. 3.24. Aprofitant lexemple anterior, sestableixen les especificacions de cada element citat.
Un cop se sap qu sha de fer i perqu, cal planificar el modelat en s. Bsicament es tracta destablir la cronologia de les operacions a dur a terme fent esment dels punts crtics, com ara lestabliment dels eixos de referncia. Tamb s molt important indicar les fites a les quals sha darribar en unes dates concretes ja que tot el procs de modelat haur de fer-se en consonncia. Per exemple, si primer cal elaborar un lliurament per a que el promotor pugui opinar sobre el desenvolupament del projecte, el modelat de la informaci relacionada amb aquest producte haur de tenir preferncia sobre la resta. Modelat
PROCESOS BIM PRODUCTES
especificacions
especificacions
especificacions
Planificaci
Fig. 3.25. La planificaci del modelat es fa partint del producte final, el qual servir per especificar les caracterstiques del BIM i dels processos que el fan possible.
Aqu, les estratgies del BIM Management i la del Project Management es donen la m ja que, amb la Tecnologia BIM, el procs de disseny s tamb el procs de creaci del model. Es tracta dun procs interactiu i iteratiu. Els processos de gesti de la informaci permeten construir el model i les anlisis efectuades sobre ell, obtenir nova informaci que pot re alimentar el projecte. Per aquesta ra, cal considerar les anlisis i les simulacions obtingudes del model com una finalitat i un mitj alhora. Per altra banda, tamb sha de tenir en compte que molts daquests processos seran duts a terme per persones de disciplines diferents, lactivitat de les quals ha destar coordinada per a que la gesti de la informaci del model sigui eficient.
195
Gesti de les eines La part de la gesti de la infraestructura tecnolgica ser important per a garantir que tots els implicats disposen de les eines adequades per a fer la seva feina. s responsabilitat del CAD Manager escollir les eines ms adequades en cada moment segons les necessitats del BIM Manager. En aquest sentit resulta vital tenir en compte diversos aspectes: Les prestacions de modelat i anlisi de la informaci de leina. Lestabilitat de leina o aplicaci. Les capacitats de connexi amb la resta deines, sobretot les de les disciplines principals. Viabilitat de laplicaci. Previsi de perseverana en el temps. La seva facilitat ds. El suport post venda del distribudor del software. Per aquesta ra, abans de fer qualsevol adquisici caldr informar-se b sobre les possibilitats de cada aplicaci o eina i, sobretot, provar-la intensivament abans dimplementar-la en el despatx. Noms aix sestalviaran decepcions als usuaris, amb el descrdit que aix comporta per a la nova tecnologia i per als seus promotors.
3.3.5 AMORTITZAR LA INVERSI Treballar amb una aplicaci BIM implica un canvi de mentalitat i de metodologia de treball que noms es podr assolir a travs dun perode de formaci i, per qu no dir-ho, de reeducaci. Per altra banda, tamb requereix renovar la infraestructura tecnolgica amb nous equips i tamb noves llicncies. Tot aix requereix una inversi monetria inicial que ha de ser amortitzada en poc temps per a que loperaci sigui viable. A llarg termini, els avantatges sn indiscutibles, per cal tenir arguments monetaris per a convncer els directius de lempresa on es vol implementar el BIM. Retorn de la Inversi La manera de calcular fins a quin punt ha estat rentable una inversi s calcular la proporci entre els beneficis duna operaci i el seu cost en un perode de temps determinat, posem un any. s el que sanomena Retorn de la Inversi (Return of Investment) Aix, tindrem la senzilla frmula segent:
Per exemple, si en un any obtenim uns beneficis en relaci a lany anterior de 20.000 amb una inversi de 10.000, lamortitzaci ser del 200%. s a dir, els beneficis haurien duplicat el cost
Eloi Coloma Pic
196
inicial. Per contra, si els nmeros fossin a linrevs, obtindrem un valor del 50%. s a dir, el primer any recuperarem la meitat de linvertit. La part complicada s, bviament, la de calcular els beneficis obtinguts i el cost de la inversi. Els costos seran els derivats de la infraestructura tecnolgica i els de la formaci, als quals shi haur de sumar el cost provocat per la prdua de productivitat que es podr donar mentre duri el temps de formaci. Els beneficis vindran de lincrement de productivitat aconseguit un cop els usuaris siguin plenament operatius en ls daquesta tecnologia, per tamb shaurien de tenir en compte altres valors ms difcils de calcular, com ara els beneficis que aporta la disminuci drstica dels problemes i incerteses en la fase dexecuci. Encara nhi ha daltres de ms complicats de valorar per que sn tan reals com els primers, com ara laugment del valor afegit del producte ofert (que portar nous encrrecs i nous beneficis).
Productivitat actual PRODUCTIVITAT PRODUCTIVITAT Prdua de productivitat
Increment de productivitat
TEMPS Fig. 3.26. La corba daprenentatge fa davallar la productivitat al principi per a incrementar-la ms tard. En els clculs de lamortitzaci de la inversi sempren valors mitjos. De tota manera, actualment aquesta prdua de productivitat es prolonga durant molt poc temps, la prova est en el fet que la majoria de projectes pioners saconsegueixen entregar en els terminis i amb els recursos habituals.
Partint daquestes premisses, podem complicar una mica ms la frmula anterior per a calcular el Retorn de la inversi en un perode de temps determinat aplicant els parmetres:
((
( (
))
( )
)))
En la que:
CM = Cost mensual dels usuaris que migren a la nova tecnologia. CI= Cost de la nova infraestructura tecnolgica. IP = Increment de la productivitat mensual en percentatge. DP = Disminuci de la productivitat mensual en percentatge. MA = Nombre de mesos sobre els qu es vol calcular la amortitzaci. MF = Nombre de mesos necessaris per a assolir la productivitat inicial.
197
AB = Altres beneficis obtinguts en el perode danlisi. RI = Retorn de la Inversi.

El principal interrogant est en establir els valors de Descens de la Productivitat i els de lIncrement de la Productivitat. Si no es tenen experincies anteriors, es poden agafar els valors dun 50% per al DP i dun 25% per al IP (valor fora conservador, per apropiat per als primers mesos dimplantaci). La resta de valors sn molt ms fcils de calcular.
RI ALS 12 mesos RI ALS 21 mesos RI ALS 18 mesos
CM CI IP DP MA MF AB
4,500.00 8,000.00 22% 50% 12 3 -
4,500.00 8,000.00 22% 50% 21 3
4,500.00 8,000.00 22% 50% 18 3 2,600.00
Beneficis Costos
7,303.28 14,750.00
Beneficis Costos
14,606.56 14,750.00
Beneficis Costos
14,772.13 14,750.00
RI
50%
RI
99%
RI
100%
Fig. 3.27. Quadres damortitzaci amb la hiptesi que les despeses en salaris sn de 4,000, la inversi inicial de 8,000 (incloent la formaci) i que la prdua inicial de productivitat i lincrement posterior s del 50% i 20% respectivament. Si el temps de migraci dura tres mesos ens dona un resultat que ens indica que en el primer any (primer quadre) haurem recuperat la meitat de la inversi i nou mesos desprs (segon quadre) la totalitat. Si tenim en compte beneficis collaterals, podem arribar a estimacions ms favorables (tercer quadre).
Aquest sistema tamb es pot emprar retrospectivament si es tenen dades relacionades amb la productivitat, cosa que no acostuma a passar en la gran majoria dels despatxos darquitectura. Es tracta de comptar, per a cada projecte, quantes hores de cada usuari sempren per a fer les tasques principals (disseny, documentaci, direcci facultativa, project management, etc.) i comparar el temps invertit en dos projectes similars; un emprant tecnologia tradicional i laltre emprant BIM. Daquesta manera es pot obtenir laugment de productivitat previst i aplicar-lo a futures implementacions. Redistribuci dels honoraris El sistema anterior de clcul de lamortitzaci empra un valor damortitzaci general que saplica als costos mensuals globals. El problema s que, ats que no tot el personal que desenvolupa un projecte cobra el mateix, aquesta previsi pot ser poc acurada. De fet, hi ha una reducci global de feina, per el nivell professional dels usuaris que les fa sincrementa. Aprofitant un estudi realitzat per un arquitecte duna firma americana (Birx, 2005) es pot fer una extrapolaci hipottica als temps actuals que permet estudiar aquest fenomen. Suposem els costos en honoraris de lequip de disseny de dos projectes equivalents: un desenvolupat abans de la
Eloi Coloma Pic
198
implementaci de la Tecnologia BIM i laltre, desprs. Es distingeixen els sous de Directius, Project Managers, Arquitectes Snior i Arquitectes Junior i es comparen els resultats que sobtindrien si la nova tecnologia fos emprada noms pels Arquitectes Junior amb el que succeiria si els Arquitectes Snior empressin directament BIM. Escenari en que noms els Arquitectes Junior empren BIM
Hores de projecte CRREC Cap Project Manager Arquitecte Snior Arquitecte Jnior TOTALS PRE BIM 32 128 192 640 992 HORES: POST BIM 32 128 192 250 666 -33% /h 35 20 20 12 Cost dels honoraris PRE BIM 1,120.00 2,560.00 3,840.00 7,680.00 15,200.00 COST: POST BIM 1,120.00 3,840.00 3,840.00 3,000.00 11,800.00 -22% Rtio dhores PRE BIM 3% 13% 19% 65% POST BIM 5% 29% 29% 38%
Fig. 3.28. Clcul de lincrement de la productivitat i de la distribuci de la dedicaci en el supsit que es fa una migraci en la que els Arquitectes Junior es converteixen en Modeladors BIM.
Escenari en que els Arquitectes Snior empren BIM

Hores de projecte CRREC Cap Project Manager Arquitecte Snior Arquitecte Jnior TOTALS PRE BIM 32 128 192 640 992 HORES: POST BIM 32 192 292 100 616 -38% /h 35 20 20 12 Cost dels honoraris PRE BIM 1,120.00 2,560.00 3,840.00 7,680.00 15,200.00 COST: POST BIM 1,120.00 3,840.00 5,840.00 1,200.00 12,000.00 -21% Rtio dhores PRE BIM 3% 13% 19% 65% POST BIM 5% 31% 47% 16%
Fig. 3.29. Clcul de lincrement de la productivitat i de la distribuci de la dedicaci en el supsit que es fa una migraci en la que els Arquitectes Snior es converteixen en Modelador BIM.
Tal com sobserva en la Fig. 3.28, en aquesta hiptesi sha aconseguit una disminuci dhores del 33%, per el del cost ha estat noms un 22% inferior. En canvi, tot i que el temps global disminueix en la segona opci, el cost global no ho fa, ja que sha incrementat la dedicaci dels qui ms cobren. En un estructura laboral piramidal amb un o dos caps, la primera opci ser ms rentable, per, en un despatx format per un grapat d Arquitectes Snior associats que es reparteixen els honoraris previ descompte de les despeses, la segona opci ser molt ms aconsellable, ja que els Arquitectes Junior solen cobrar un preu fix i quan menor sigui el seu percentatge de participaci, ms rentable ser per als arquitectes associats. Per altra banda, laugment de la fludesa en la presa de decisions grcies a ls deines interactives i a la no dependncia de terceres persones per a veure el resultat dun canvi en el disseny, fa disminuir encara ms el cmput dhores global a invertir en cada projecte.
199
Rtios damortitzaci segons les fases Tot i que la productivitat global sincrementi, cal entendre que ho fa de forma diferent depenent del professional que sanalitzi i de la fase on participi Des del punt de vista de la disciplina del disseny arquitectnic, lincrement de la productivitat en les fases de disseny (Conceptual i Detallat) s menor que el de la fase de Documentaci degut a la major complexitat dels processos de creaci. Per altra banda, els beneficis es multipliquen si es practica la integraci del tots els implicats. La transmissi del coneixement sobre el projecte acumulat pels dissenyadors a totes les parts fa que tot el procs sigui molt ms productiu per a tothom. Els uns perqu aprofiten les dades dels seus collaboradors i tenen menys dubtes i els altres perqu sestalvien correccions i explicacions posteriors. Qu passa amb el temps guanyat? Est clar que el BIM estalvia hores de feina en cada projecte. La qesti s en qu sha dinvertir aquest temps extra. Una possibilitat s la de millorar el projecte en s. Algunes daquestes millores ja vnen implcites per la millora dels processos de coordinaci i gesti de les dades, per daltres poden venir duna major inversi en eines danlisi i simulaci o, simplement duns processos creatius ms prolongats. Aix far que, fins que no arribi el moment que la implementaci de la Tecnologia BIM sigui universal, els primers que lemprin tindran un avantatge sobre la resta que els permetr oferir millors productes en el mateix temps. No obstant, ls de Tecnologia BIM requereix una inversi continua en recerca de noves possibilitats daplicaci i en formaci dels usuaris per a la seva implementaci. Daquesta manera saconsegueix mantenir un nivell ptim daprofitament duna tecnologia que est en contnua evoluci. Tot aix requereix temps, i el temps sha de pagar. Per aquesta ra, tot i que lamortitzaci econmica per projecte s rpida, la global no ho s tant donat laugment de les necessitats collaterals. La part bona daix s que tot s a fi de millorar el producte i les condiciona laborals dels implicats. De fet, el mateix passa amb la inversi de recursos en tasques de CAD Management en general. bviament, consumien temps i diners, per els seus efectes es repartien al llarg de tot larc productiu. Altres factors damortitzaci Com ja sha dit, hi ha altres factors damortitzaci que sn difcils davaluar econmicament. El principal s el fet de seguir essent competitius en un context cada com ms hostil i complex. Per en podem trobar daltres que van des de lestalvi de maldecaps fins a la millora de les condicions laborals que implica la reducci de les tasques mecniques i repetitives sense valor afegit per a cap dels implicats. Per altra banda la reducci de riscos i el prestigi professional s un factor molt important que fa que ls de Tecnologia BIM sigui molt ms rentable que el que els valors numrics poden expressar. La sensaci compartida de control del projecte s quelcom que no t preu.
Eloi Coloma Pic
200
Tot aix esta dins del concepte de Construcci Eficient, que persegueix eliminar tot all que resulta intil en totes les fases del cicle de vida de ledifici, des de les tasques i riscos intils fins als residus, passant pel consum denergia innecessari. Es tracta dun objectiu com a tots els implicats i, per aix, pot servir per aliar-los.
3.3.6 CONCLUSIONS Implementar la Tecnologia BIM pot semblar complicat i de fet ho s. Per la dificultat de dur-ho depn de dos factors clau: una bona actitud dels implicats i una correcta planificaci. Amb la primera saconsegueix que qualsevol dificultat sigui afrontada com un allicient al repte que suposa un canvi en la manera de treballar en comptes dun prejudici contra la nova tecnologia. La motivaci dels usuaris s el ms important i, en aquest aspecte cal basar les formacions en experincies reals extretes del seu context professional. Amb la segona, els processos i recursos necessaris es poden preparar amb antelaci, afavorint un context de seguretat i transparncia que influir positivament en el primer factor. Tots els actuals consultors de BIM que estan assessorant amb als despatxos han aplicat aquesta estratgia a ells mateixos quan shan endinsat de manera autodidacta en els secrets daquesta tecnologia. Aquesta actitud s la que han de saber transmetre als usuaris que estan provant de formar amb la solvncia que confereix un pla ben elaborat. Per altra banda, cal gestionar correctament les expectatives dusuaris i directius i no caure en la temptaci de donar per fetes prestacions que no sn tant immediates. Sobretot tenint en compte que els venedors de software ja sencarreguen denardir les bondats dels seus productes ms enll de laconsellable. Ms val informar clarament de les limitacions de la tecnologia; del que se li pot demanar i el que no i perqu. Els avantatges del BIM es demostren totes soles amb la prctica quotidiana. Pel que fa a lamortitzaci de la seva implementaci, ms que un gran estalvi global dhores de feina, el que es dna s un canvi en la seva distribuci a favor dun major pes de les tasques de planificaci, recerca, desenvolupament i formaci. Dedicacions que potser es pagaran ms cares. La manera correcta denfocar-ho, doncs, s la de concentrar-se en els beneficis menys prosaics, que de fet, sn els que tenen un major valor afegit i perduren a llarg termini.
3.4 Aplicacions BIM per al Disseny Arquitectnic
201
3.4 APLICACIONS BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC

Els principis terics de la Tecnologia BIM es reflecteixen actualment en multitud daplicacions i eines informtiques. La majoria delles sn de recent creaci, per algunes tenen una llarga histria. La distribuci de ls daquestes eines al llarg del cicle de vida de ledifici s desigual i est concentrat en les fases de Disseny, Documentaci i Licitaci, on el benefici dintroduir-hi millores s ms alt. No obstant, tamb sestan desenvolupant solucions per a la resta de fases; comenant per les ms primerenques on les estratgies de gesti de bases de dades i de simulaci estan comenant a donar fruits. El ventall, doncs, s molt ampli i per aix, el conjunt daquestes aplicacions i eines informtiques s prou ampli com per a merixer una anlisi en profunditat que ajudi a elaborar-ne un mapa de lmbit daplicaci i caracterstiques de cadascuna delles. En aquest treball, per, noms es parlar de les daquelles amb major relaci amb les tasques de disseny arquitectnic.
rea de menor desenvolupament rea dincipient desenvolupament rea de major desenvolupament
PRO
DCO
DDE
DOC
LIC
EXE
EXP
REC
Capacitat de reacci Cost dels canvis Esfor Prctica Tradicional Esfor Prctica Integrada
Fig. 3.30. Distribuci de les aplicacions i eines BIM. La seva proliferaci va comenar de forma proporcional a la intensitat de treball que exigia la prctica tradicional. Actualment ja comena a donar resposta a les necessitats de la prctica integrada.
Per altra banda, per entendre la seva funci dins del marc de la Tecnologia BIM cal distingir entre dos grans grups. En primer lloc tenim el que aqu anomenen Aplicacions BIM, que sn aquelles destinades a crear i editar un model BIM. Tradicionalment han estat el centre de desenvolupament daquesta tecnologia, incls abans de que suniversalitzs el terme BIM. Tal com es detalla al tema 2.2, sn aplicacions paramtriques, multidisciplinars i multivista, ja que el seu objectiu s generar models que acumulin la major quantitat de coneixement possible per tal de coordinar-lo i treuren el mxim profit. Daqu que shagi escollit el terme Aplicaci, ja en elles els conceptes de la Tecnologia BIM saplica en un producte concret.
Eloi Coloma Pic
202
Hi ha aplicacions BIM especialitzades en el disseny de les tres disciplines principals: Arquitectura, Installacions i Estructura. Donada la envergadura del seu desenvolupament, el nombre dopcions s limitat. Les Eines BIM, en canvi, serien solucions informtiques especialitzades en resoldre qestions concretes aprofitant informaci extreta de models creats amb les Aplicacions BIM per tal de realitzar determinats anlisis o desenvolupar certs aspectes del disseny de ledifici. El seu nombre s molt gran i la seva naturalesa, variable. Solen respondre a necessitats molt concretes en mbits fora especialitzats, com la planificaci espacial o lanlisi energtica. Poden treballar de forma independent llegint exportacions dels formats propietaris de les aplicacions BIM o connectar-shi directament.
3.4.1 HISTRIA DE LES APLICACIONS BIM Si hom analitza la histria de les aplicacions de CAD veur que hi ha un abans i un desprs de lany 1981 en que es va comercialitzar el sistema operatiu MSDOS i els primers ordenadors personals IBM-PC. A partir de llavors, el cost del maquinari i el software va descendir espectacularment i els nous sistemes van expandir-se de forma exponencial, incls en entorns professionals, a pesar que eren molt menys potents que la resta de sistemes. Dos anys ms tard, va aparixer la primera versi dAutoCAD, que costava uns 1400$, quan un PC de lpoca es venia per 5000$. Lany 1987, va sortir al mercat ArchiCAD 3.1, que havia comenat a desenvolupar-se per a la plataforma Macintosh lany 1982. ArchiCAD tenia unes prestacions molt superiors a AutoCAD i ja era capa de treballar simultniament en 2D i 3D (de fet, va ser el primer software per a ordenador personal que va ser-ho), per degut al seu elevat preu i la seva reduda xarxa de distribuci, no va representar una sria competncia per a AutoCAD. Per altra banda, els ordinadors Macintosh, finalment al mercat a partir del 1984 i fora ms cars, no van frenar el creixement dels Pcs, tot i oferir de bon principi una GUI incomparablement millor. No obstant, s interessant comprovar com de bon principi ja hi havia un software especialitzat en el disseny arquitectnic, no noms pel que fa a ArchiCAD, sin tamb pels diversos complements que ja hi havia per a AutoCAD com Ketiv (ms tard ArchT), AutoArchitect (desprs Softdesk), ArchPro, GeoCAD, AEC, etc. No obstant, aquestes aplicacions no es podien qualificar com a aplicacions BIM (terme molt ms contemporani) doncs lnic que feien era automatitzar la creaci dentitats literals que representaven elements arquitectnics com ara parets o portes, per no funcionaven com una base de dades dobjectes paramtrics ni oferien un entorn de disseny unificat. Eren conegudes com a aplicacions CAAD (Computer Aided Architectural Design), terme que no va perdre vigncia fins entrat el segle XXI. A Europa, feia anys que es venia Allplan, una aplicaci desenvolupada per una empresa anomenada Nemetschek que des de 1964 es dedicava a lenginyeria, per el seu s era difcilment exportable al gran pblic perqu noms corria en sistemes Unix.
203
Ats que pels volts de 1993 ms de la meitat dels dissenyadors empraven Macintosh, Autodesk va fer compatible la seva versi 10 amb aquest sistema operatiu. Fou un gran fracs que va fer abandonar la idea aprofitant laparici de la inestable versi 13, que va fer compatible amb Windows 3.1. Aquest nou sistema operatiu de Microsoft feia noms un any que havia aparegut i, en realitat, era un DOS amb una GUI superposada de 16bits. Mentrestant, Macintosh creava els nous PowerMac, obligant als fabricants dArchiCAD, formZ, Microstation i MiniCAD (el que ms tard fou Vectorworks) a reescriurels per adaptar-los a la nova plataforma. Amb aix, Apple tornava a distanciar-se enormement dels sistemes x86. Lany 1999 va ser una data important per al futur de la Tecnologia BIM. Per una banda, Autodesk comercialitza Architectural Desktop 2, que fou la primera aposta seriosa en el camp de les eines per a arquitectura. Fins aquell moment, els principals complements amb tal missi eren AutoArchitect i ArqT. Aquesta decisi fou forada pel fet que, tres anys abans, Nemetschek havia creat la seva primera versi dAllplan per a Windows (Allplan 14) i amb la versi 15, infinitament ms operativa que Desktop, semblava amenaar seriosament la lhegemonia dAutoCAD al mercat europeu de larquitectura. Als Estats units, Nemetschek tamb havia comprat Diehl Graphsoft i va transformar el seu producte, Minicad 7, en Vectorworks 8, el qual a la segent versi ja disposava duna opci especialitzada en el disseny darquitectura; Vectorworks Architeck 8.5. Per la seva banda, Graphisoft, tamb europea, ja disposava del seu ArchiCAD per a Windows des de lany 1994, o sigui que la competncia comenava a ser important. Per a empitjorar les coses, Microsoft va comprar Visio i el seu producte IntelliCAD per a oferir-lo gratutament i ferir els interessos dAutodesk, que comenava a fer-li la competncia en aplicacions multimdia, i que a ms, ja era la sisena empresa de software a nivell mundial. Mentre tot aix passava, a Espanya s generalitzava ls dAutoCAD als despatxos (que era prcticament lnic que es coneixia), per encara era mal vist per la majoria de docents de lETSAB, tot i que ja hi havia una assignatura que se nocupava. Personalment, puc donar fe daquest context, ja que lany 1994 em vaig matricular a primer dArquitectura i, tres anys ms tard, vaig comenar a treballar en un conegut despatx a Barcelona tot installant-hi AutoCAD 14. Lany 2000 aquests prejudicis havien desaparegut i fins i tot sobr una botiga dinformtica dins la universitat. Lany 2002, Autodesk va decidir comprar Revit Inc. al veure que el seu producte BIM, Architectural Desktop 3.3, no aconseguia desbancar a la competncia (ja que realment era molt inferior). Es tractava duna petita empresa que estava desenvolupant un interessant software per al disseny paramtric industrial que gaudia duna estructura conceptual molt coherent i senzilla i duna gran facilitat ds. Immediatament, va dirigir-lo cap al disseny arquitectnic obtenint en tres anys (2005) una versi prou estable i completa per a que revolucions un mercat on Nemetschek i Graphisoft en tenien lhegemonia. Autodesk shavia tret de la mniga una nova aplicaci BIM nativa que, per acabar-ho dadobar, era lnica que oferia un entorn de disseny paramtric totalment grfic i un motor dactualitzaci de les representacions instantani. A ms a ms, va desdoblar-la en tres versions, cadascuna especialitzada en el disseny darquitectura, installacions i estructura.
Eloi Coloma Pic
204
Parallelament, Autodesk va comenar a emprar el terme BIM com a identificador dels seus productes per a la Prctica Integrada, forant en pocs anys que la resta de desenvolupadors de CAAD ladoptessin per a poder competir amb el gegant americ. Aix, al 2007 BIM ja era sinnim duna nova generaci daplicacions que van ms enll del modelat tridimensional coordinat per a cobrir tamb les necessitats de collaboraci interdisciplinria, tot fent que la base de dades de ledifici sigui compartible amb eines de clcul especialitzades en temes diversos, com el control de costos o lestalvi energtic. En aquells temps, Nemetschek ja tenia quelcom equivalent, per va invertir molt en augmentar les possibilitats dinterconnexi del seu software amb aplicacions de tercers a partir del desplegament de Revit. El mateix va fer Graphisoft amb el seu ArchiCAD. Per altra banda, les sinrgies generades amb Revit van servir per a millorar enormement Architectural Desktop, el qual va seguir desenvolupant-se en parallel, dissipant els dubtes dels seus usuaris sobre la seva continutat. Autodesk va justificar-ho dient que Architectural Desktop, esdevindria lAutoCAD per a arquitectes mentre que Revit seria la plataforma BIM formada per Revit Building, Revit Systems i Revit Structure per al disseny de les disciplines darquitectura, dinstallacions i destructura. En realitat, el Desktop tamb podria ser considerat una aplicaci BIM, per el segon t una estructura interna molt ms preparada per a merixer aquest adjectiu. Lany 2005, quan es va iniciar aquest estudi, el panorama comercial de les aplicacions BIM semblava absolutament consolidat. Per una banda, Allplan i ArchiCAD representen dues aplicacions amb una llarga histria i amb grau de refinament elevat. Per laltra, Revit representava una nova promesa (Revit Building 9 es comena a comercialitzar a Espanya) i Architectural Desktop la continutat per als usuaris dAutoCAD. Lany segent, Nemetschek compra SCIA, un conegut fabricant de software per al disseny destructures i crea el seu propi Allplan Enginyeria. Bentley, per la seva banda, crea una personalitzaci de Triforma per a Microstation anomenada Bentley Architecture. Dos anys desprs, Autodesk consolida els seus productes i els canvia el nom. Architectural Desktop passa a dir-se AutoCAD Architecture i Revit Building, Revit Architecture. Nemetschek, per la seva banda, havia sorprs tothom lany anterior comprant la majoria de Graphisoft, i amplia la connectivitat de Allplan amb software de tercers (incloent alguns espanyols), convertint-lo en laplicaci BIM millor relacionada del mercat. El 2008, Autodesk i Bentley, conscients dels problemes dinteroperabilitat que tenen les grans empreses (que sovint empren multitud de plataformes), signen un histric acord dinteroperabilitat que pretn facilitar la transmissi de la informaci continguda en els seus BIM dun producte a un altre. Aix fou particularment sorprenent tenint en compte la tradicional rivalitat entre les dues companyies, no noms des del punt de vista comercial, sin tamb filosfic. Mentre Autodesk recolza la idea duna base de dades unificada, desenvolupa un nova aplicaci BIM des de zero i protegeix la propietat dels seus formats dintercanvi, Bentley defensa els avantatges duna base de dades distribuda, evoluciona les seves eines de CAD cap al BIM i treballa per ls de formats oberts. Grcies a aix el format DWG, que des de lany 2004 era encriptat, va tornar a obrir-se a les aplicacions de Bentley sense que haguessin de recrrer a tcniques illegals denginyeria inversa.
205
Bentley es beneficia daquest acord al assegurar que els seus usuaris podran comunicar-se millor amb els que emprin aplicacions BIM dAutodesk, molt ms nombrosos (veure final del punt 3.4.3). Autodesk, per la seva banda, busca donar un millor suport als seus usuaris que treballen en entorns multidisciplinars multiplataforma, ja que les prdues originades per la mancana dinteroperabilitat van demostrar-ne moltes altres en lestudi "Cost Analysis of Inadequate Interoperability in the U.S. Capital Facilities Industry" publicat per NIST (National Institute of Standards and Technology) lAgost de 2004. Caldr veure si aquest acord satisf les expectatives generades al voltant seu i si laliana sestendr a Nemetschek.
AUTODESK AUTOCAD 1982 1983 1983 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD 1 1.2 1.3 1.4 2 2.1 2.5 2.6 9 10 11 12 13 13c4 GRAPHISOF TARCHICAD ArchiCAD 1 NEMETSCHEK ALLPLAN AUTODESK REVIT AUTODESK ARCHITECTURAL DESKTOP
Allplan 1
ArchiCAD 3.1
ArchiCAD 4.1 ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD 4.12 4.5 4.55 5.0 5.1 6.0 6.5 7.0 8.0 8.1 9
Allplan 14 Revit Revit Revit Revit 1 2 3 4 Desktop Desktop 2 Desktop 3 Desktop 3.3 Desktop 2004 Desktop 2005 Desktop 2006 Desktop 2007 AutoCAD Architecture 2008 AutoCAD Architecture 2009 AutoCAD Architecture 2010
AutoCAD 14 AutoCAD 2000 AutoCAD 2000i AutoCAD 2002 AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD 2004 2005 2006 2007 2008
Allplan 15
ArchiCAD 10 ArchiCAD 11 ArchiCAD 12 ArchiCAD 13
Allplan Allplan Allplan Allplan Allplan
16 17 FT 2005 FT 2006 FT 2008
AutoCAD 2009 AutoCAD 2010
Allplan FT 2008 Allplan FT 2009
Revit 5 Revit 6 Revit 7 Revit Building 8 Revit Building 9 Revit Architecture 2008 Revit Architecture 2009 Revit Architecture 2010
Fig. 3.31. Cronologia dAutoCAD, ArchiCAD, Allplan, Revit i Architectural Desktop.
3.4.2 TIPUS DAPLICACIONS BIM Des del punt de vista del motor BIM, hi ha dos grans grups daplicacions BIM, les natives (desenvolupades des de zero) i les implementades sobre aplicacions de CAD literal. Daltra banda, les bases de dades daquestes aplicacions poden organitzar-se de forma centralitzada o distribuda. Aquests factors condicionen les prestacions i lenfocament general de laplicaci i per aquesta ra s important conixer a quina descripci correspon cadascuna.
Eloi Coloma Pic
206
BIM implementat sobre CAD literal Es tracta daquelles aplicacions de CAD literal que han acabat implementant sistemes BIM que shi superposen de manera ms o menys transparent. Tenen linconvenient que el seu funcionament no s tan coherent ni fluid com els BIM natius, ja que shan dadaptar al motor i estructura dels seus hostes. Segueixen emprant capes per a organitzar el dibuix i mantenen una estructura de fitxers dispersa i la seva interface s fora complexa. En canvi, tenen lavantatge de permetre una migraci cap als sistemes BIM molt ms flexible i modular. El grau dimplementaci del BIM pot fer-se al nivell i en el camp que es desitgi. Per exemple, es pot emprar BIM noms per mantenir la consistncia dimensional entre plantes, seccions i model tridimensional, per seguir treballant-les independentment o aprofitar les seves caracterstiques per millorar el rendiment dels amidaments. Tot aix amb la comoditat de seguir treballant amb la mateixa aplicaci de sempre de manera totalment transparent, amb els avantatges de collaboraci multidisciplinar que aix implica. Estan dintre daquest grup Autodesk Architectural Desktop i Bentley Architecture. Els dos funcionen sobre els motors de CAD genric ms estesos del mn. Van nixer amb la intenci de competir amb les aplicacions BIM natives, les quals amenaaven amb treure quota de mercat als CAD lliterals. Aplicacions BIM natives Amb ms antiguitat, en general, que els BIM implementats, existeixen les aplicacions creades amb la intenci de treballar amb BIM des del principi. Naturalment sn molt ms coherents i potents que els BIM implementats per tenen linconvenient que la migraci des de un software CAD genric cap a ells resulta ms complicada a causa del canvi de filosofia de modelat que impliquen. Tots ells permeten treballar amb arxius provinents daquestes aplicacions per sempre amb certes limitacions. De fet, resulta ms difcil incloure informaci no BIM en general en aquesta mena daplicacions. Totes elles tenen una estructura darxius coherent amb el concepte de bases de dades. Aix les permet establir relacions paramtriques ms avanades i contenir mes varietat i qualitat dinformaci. Tamb conseqncia daix s la gesti integral dels projectes, desats en estructures ms ordenades. Estem parlant de les aplicacions Graphisoft ArchiCAD, Nemetschek Allplan, Vectorworks Architect i Autodesk Revit. Els dos primers fa uns vint anys que sn al mercat i gaudeixen duna antiga i abundosa comunitat dusuaris. Lltim s un software molt ms jove amb menys usuaris per s el que t una orientaci ms moderna. Base de dades centralitzada o en memria La idea s centralitzar la base de dades en el mnim nombre de localitzacions possibles, per tal de poder carregar la informaci del model rpidament independentment del sistema arquitectnic a la que pertanyi i de la seva ubicaci en ledifici. Aix permet un accs dinmic i fluid a la informaci, aix com lestabliment de relacions entre tots els objectes del model. Tamb facilita lorganitzaci de la base de dades, que sol estar molt guiada per laplicaci. Per
207
contra, el consum de recursos de hardware s molt elevat i lescalabilitat de la base de dades i de la prpia implementaci del model s limitada. Base de dades distribuda o en fitxers Es tracta duna estratgia oposada a lanterior. El model es reparteix en multitud de fitxers segons uns determinats criteris que solen tenir a veure amb una divisi del projecte segons mbits fsics (plantes) i categrics (particions, mobiliari, installacions, vistes, etc.) que es desen en fitxers independents als que shi accedeix mitjanant un gestor documental segons les necessitats dels interessats. El seu nivell descalabilitat s molt alt, ja que gaudeixen duna gran flexibilitat en lorganitzaci del model, permetent tant el seu creixement illimitat com un treball multiusuari sense excessives complicacions. Per exemple, es poden gestionar urbanitzacions senceres dhabitatges de forma unificada, tot carregant les porcions dels edificis que es desitgi. Per contra, laccs a la informaci no s, ni de bon tros, tant dinmic com en el cas anterior i la capacitat dinteractuar en els objectes es veu molt limitada si no resideixen en un mateix fitxer. Per altra banda, ledici del model noms es pot fer des de determinats fitxers (llenques corresponents a una divisi per nivells), ja que nhi altres (alats, seccions, etc) que sobtenen com a productes extrets dels primers i, per tant, manquen de la capacitat deditar el model. Intercanviadors BIM Tal com ja sexplica en lapartat 2.2.5, els intercanviadors BIM sn bases de dades dinmiques lestructura de la qual est basada en un format pblic dintercanvi de models dinformaci. Les aplicacions en llegeixen la informaci que est emmagatzemada a nivell dobjecte. Es tracta de sistemes que encara estan en fase de desenvolupament per poden representar una soluci a cavall de les dues anteriors.
Fig. 3.32. Taula comparativa de les caracterstiques generals de les aplicacions BIM per al disseny arquitectnic ms comunes.
Eloi Coloma Pic
208
3.4.3 APLICACIONS BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC Tot i que la majoria darquitectes han emprat sempre aplicacions de CAD genriques, com ara AutoCAD, fa ms de vint anys que es desenvolupen solucions especialitzades en el disseny dobjectes paramtrics propies del mn de larquitectura. Fins ara, el seu xit comercial ha estat molt limitat degut a que els condicionants del producte arquitectnic no han exigit ls deines ms sofisticades ni els arquitectes i enginyers shan interessat per elles. El perfil dels dissenyadors del sector de la construcci ha esta sempre molt menys tecnificat que el dels industrials, fet que ha dificultat levoluci daplicacions amb tecnologia paramtrica. No obstant, amb el temps han aconseguit arribar als nostres dies amb un nivell de sofisticaci, usabilitat i eficincia notables. A pesar de les diferncies de plantejament de cadascuna delles, comparteixen una srie de caracterstiques comunes:
Sn fcils demprar perqu els usuaris no acceptarien haver de passar per llargs
processos de formaci previs. Tamb sn relativament econmiques (si les comparem amb eines de disseny industrial).
La majoria dobjectes vnen preconfigurats per a que larquitecte pugui adaptar-los

sense haver destablir ell mateix els condicionants de cadascun dells. De fet, components com tancaments o fusteries, sn fora discretitzables en la majoria dels seus aspectes. No obstant, tamb sn prou flexibles per a poder adaptar-se a la majoria dels desitjos dels usuaris.
Permeten crear nous objectes paramtrics de forma ms o menys simple.

Alguns recorren a assistents especialitzats que es complementen amb un llenguatge de programaci propi. Altres, ofereixen un sistema de modelat paramtric cent per cent grfic. Les possibilitats de parametritzaci geomtrica sn limitades si les comparem amb eines ms especialitzades, per suficients per a la majoria de les necessitats dels arquitectes.
Tot i treballar amb objectes tridimensionals, permeten editar el model des de visualitzacions esttiques i sinttiques com ara plantes, seccions i alats. El
grafisme daquestes representacions s curs i amb unes possibilitats de personalitzaci elevades. De rebot, garanteixen la coordinaci entre la diversa documentaci que es generi a partir del model tridimensional.
El nivell de detall dels objectes tridimensionals s baix ja que, per una banda,
seria improcedent especificar amb profunditat tots els components (per qestions de productivitat) i, per laltra, el maquinari que hauria de gestionar un model excessivament detallat no est a labast de la gran majoria dels arquitectes.
Permeten la inclusi de components literals modelats tridimensionalment o

bidimensionalment, ja sigui des del propi programa o des daplicacions de tercers. Aix, a banda de solucionar el tema dels detalls constructius, permet incorporar components que no hagi estat possible crear com a objectes paramtrics. No obstant, la seva interacci amb la resta delements paramtrics sol ser limitada.
209
Tenen una gran capacitat per a incorporar informaci til per a tasques daltres
disciplines, com ara el clcul estructural, mecnic o energtic. Aquest s actualment un dels focus principals de desenvolupament, ja que els diferents interventors en el disseny dun edifici, cada cop ms especialitats, es beneficiarien enormement dels avantatges de treballar amb un model nic coordinat. No noms pel fet de no haver dintroduir dades ja especificades per larquitecte, sin tamb per la seguretat que dna poder comptar sempre amb un nic model. Aix ser possible ja que el conjunt dobjectes paramtrics i literals que formen ledifici s tractat com una base de dades coherent per heterognia que pot ser aprofitada per altres aplicacions.
En relaci a aquest punt, la majoria ja es connecten amb les aplicacions ms populars de control de costos, clcul estructural, clcul energtic, infografia o gesti de
lobra.
Gaudeixen duna API de programaci prpia que permet el desenvolupament de

pluguins de tercers que amplin les seves possibilitats. Actualment ja hi ha una certa varietat deines que empren aquesta estratgia per a interactuar amb els BIM.
Sn ms o menys compatibles amb el format IPC2x2, que pretn esdevenir un

estndard per a la definici dobjectes BIM.
Integren un gestor de projectes que en facilita lorganitzaci documental. Alguns

dells empren un nic arxiu per a contenir el model, les vistes extretes, els plnols i les llibreries dobjectes emprats.
Tots ells permeten el treball en equip sobre el mateix model dedifici. Alguns
dells disposen de versions especialitzades per al disseny estructural o dinstallacions.
El sistema de visualitzaci de ledifici est ms o menys automatitzat i busca

sempre la mxima correspondncia amb el model tridimensional.
Totes precisen dun procs de formaci previ al seu s. El seu nivell dus s fora
ms elevat que el necessari per a emprar la majoria deines de CAD literal. Tanmateix, el maneig de les aplicacions BIM es basa en alguns principis comuns.
El seu nombre dusuaris s molt ms redut que el de les aplicacions de CAD literal.
La majoria daquestes caracterstiques justificarien per s soles que la seva implantaci generalitzada ja fos una realitat. Per el fet s que fins ara aquesta mena daplicacions no estaven prou depurades ni eren prou conegudes com per a que fos massivament acceptada. En concret, el mercat espanyol s fora reticent a laplicaci de noves tecnologies, i, tal com va passar amb les eines de CAD (AutoCAD) esperar a que la seva implantaci en la resta del mn estigui ms avanada. El present estudi intenta accelerar aquest procs i donar arguments per a que els professionals es decideixin a migrar-hi abans de que hagin de fer-ho apressuradament i de manera improvisada. Per aix es tracta amb cura el tema del software en s, ja que s la via daccs a les promeses dels plantejaments de la Prctica integrada i de la Tecnologia BIM.
Eloi Coloma Pic
210
Per altra banda, tamb s cert que fins ara les eines de CAD habituals, tot i ser molt ineficients, no impedien que el funcionament dels despatxos fos prou competitiu. Noms cal recordar, per exemple, que fins fa no gaire els honoraris no estaven liberalitzats. Per en els ltims anys, sestan donant una srie de fenmens que aviat faran molt aconsellables, per no dir indispensables, aquesta mena daplicacions. Els ms rellevants sn:
La competncia ha crescut enormement a causa de la globalitzaci i al fort augment dels llicenciats en arquitectura. Shan creat moltes petites i mitjanes
empreses especialitzades en el disseny dedificis que integren professionals de totes les disciplines necessries. Aix ha fet que els honoris descendeixin i que per tant, els professionals hagin de ser ms productius.
El grau de complexitat del fet constructiu augmenta constantment. No noms

els edificis sn ms complexos i amb ms interventors, sin que les normatives que han dacomplir sn cada cop ms laborioses de justificar.
Les noves normatives obliguen a elaborar una srie de clculs que forcen a introduir la geometria tridimensional de ledifici i les prestacions dels seus materials. Lestalvi de temps que saconsegueix emprant alguna de les actuals
connexions entre aplicacions BIM i els programes de clcul s ms que considerable.
Els amidaments i pressupostos sn cada cop ms importants ja que estableixen

el veritable contracte entre el constructor i el promotor. Molt ms que els plnols. Ja hi ha solucions que vinculen de manera prou efica diversos aspectes quantitatius dels components de ledifici amb blocs damidament de programes especialitzats.
La progressiva desacceleraci de lactivitat del sector de la construcci ha fet que molts dels professionals tinguin ms temps lliure per a dedicar-se a formarse en ls de noves tecnologies. Si no ho fan ara, desaprofitaran una bona oportunitat.
Els fabricants de software sn conscients de loportunitat que tenen de captar clients i estan llenant ofertes de llicncies i formaci fora atractives. En particular,
lentrada al mercat espanyol dun nou producte de la m dAutodesk ha revolucionat fora un sector que feia anys que es repartia el pasts entre tres. Per tant, sembla un bon moment per a conixer amb profunditat aquesta mena daplicacions i poder decidir sobre la convenincia de la seva implantaci a nivell professional, institucional i docent. A continuaci sesmenten les caracterstiques generals de les aplicacions BIM per al disseny arquitectnic ms conegudes internacionalment i distribudes a Espanya. Als captols 4 i 5 sanalitzen en profunditat dues delles: Autodesk Revit Architecture i Graphisoft ArchiCAD. Nhi ha daltres despecialitzades en les altres dues disciplines principals (installacions i estructures) com ara Tekla Structures o Revit MEP, per no seran comentades en aquest treball. Autodesk AutoCAD Architecture Autodesk (nascuda al 1982) va comenar a desenvolupar al voltant de 1997 programes paramtric 2D destinats al disseny mecnic a i ms tard va desenvolupar Arquitectural Desktop
211
amb moltes dificultats. Per solucionar-ho va absorbir lempresa Revit Inc. Amb la qual cosa va incorporar a les seves files el programa Revit (per a construcci) mantenint Inventor (per al disseny mecnic), que estava al mercat des de 1999. Les sinrgies derivades daquesta nova adquisici van permetre millorar molt Arquitectural Desktop i Inventor, de tal manera que a partir de la versi 2004 (la cinquena) aquesta aplicaci va comenar ser veritablement til. Degut a agressives campanyes de promoci i a la seva total compatibilitat amb lampli ventall daplicacions CAD especialitzades de lempresa, en poc anys ha aconseguit fer-se amb la majoria del mercat. Actualment es pot dir que s una aplicaci fora vlida per que pateix en excs lobsolet motor dAutoCAD i continua essent comparativament molt ms complexa de fer anar que altres aplicacions BIM. Per altra banda, el seu consum de recursos s espectacular. No obstant, el seu ndex de productivitat s molt alt ja que permet distribuir la documentaci entre diversos usuaris i implementar BIM de manera totalment escalable als projectes. Per a un usuari dAutoCAD la migraci s relativament senzilla. La documentaci de suport, aix com els frums relacionats existents a Internet sn molt extensos.
Fig. 3.33. Espai de treball de AutoCAD Architecture.
Per altra banda, degut a la seva base de dades distribuda, s lnica aplicaci BIM de vistes unidireccionals. s a dir, el model virtual no pot ser editat a travs de totes les vistes que se nextreuen i a ms, moltes delles han de ser regenerades per reflectir els canvis fets al model. De fet, funciona com un AutoCAD amb objectes paramtrics i un navegador del model que distingeix entre arxius amb porcions del model i arxius amb vistes extretes. Bentley Architecture Es tracta de lequivalent a lanterior per sobre el motor de Microstation. Per tant, gaudeix dels avantatges daquest i pateix els seus inconvenients. Per una banda, com a aplicaci de CAD, Microstation s molt ms potent i coherent, amb un ventall de possibilitats molt ms mplies,
Eloi Coloma Pic
212
per per laltre, el nombre dusuaris que el coneixen i el seu suport, sobretot a Espanya, s molt ms limitat en relaci lanterior. No obstant, hi ha grans firmes internacionals que lempren per a dissenyar edificis donada la seva elevadssima versatilitat. A ms, t lallicient de suportar de manera fora transparent els fitxers dAutoCAD. La contrapartida s un sistema dorganitzaci del model i del projecte molt complex i un nivell dusabilitat baix en comparaci a les eines natives. No obstant, cal remarcar que, a diferncia dAutoCAD Architecture, aquesta aplicaci s que s bidireccional, o sigui que es pot treballar de manera sincronitzada en el model tridimensional o en qualsevol de les seves vistes.
Fig. 3.34. Espai de treball Bentley Architecture.
Vectorworks Architect VectorWorks Architect fou desenvolupada per Nemetschek North America, que s una empresa independent per subsidiria de Nemetschek Europa. Originriament estava orientada cap a empreses petites amb projectes poc complexos, per progressivament ha anat ampliant el seu radi dacci. La seva filosofia es oferir un programa senzill amb una extensa llibreria dobjectes que permetin al dissenyador treballar sense gaires complicacions, sempre que el que vulgui fer no sescapi de les possibilitats de laplicaci. No obstant, les possibilitats del programa sn molt mplies ja que crea un model tridimensional acurat i tamb compta amb bones eines de dibuix 2D per a lelaboraci de detalls constructius o esquemes. Per altra banda, est molt orientat a incloure etiquetes als elements que continguin informaci relativa al materials, fabricants o al preu que desprs pot ser revisada per crear taules, etc. vinculades al dibuixos. Tamb, incorpora avanades eines de modelat basats en NURBS, fet que el diferencia dels seus competidors i li permet treballar amb formes molt ms lliures que la resta. Tamb inclou un bon motor de renderitzat i s capa perfectament compatible amb els formats de DXF i DWG.
213
Fig. 3.35. Espai de treball Vectorworks Architect.
Graphisoft ArchiCAD ArchiCAD s el software per al disseny paramtric darquitectura plenament BIM ms antic dels tres i per aix t lavantatge de tenir un bon bagatge tcnic a les seves esquenes. Hi ha milers dusuaris que lempren i existeix un relativament ampli ventall daplicacions de tercers fabricants que el complementen. Nascut per a lentorn Macintosh, el seu origen es remunta a temps en els que no es podia pretendre que tota la documentaci grfica dun projecte fos paramtrica i per aquesta ra inclou nombroses eines del CAD tradicional. De fet, tot i estar actualment plenament enfocat cap al BIM, est preparat per a poder complementar a m de manera senzilla les representacions extretes dels models paramtrics. Possiblement aquesta ha estat la base del seu xit fins ara, ja que, al igual que amb les aplicacions BIM implementades, lusuari sempre ha pogut confiar en les eines CAD no paramtriques per a sortir del pas. Tot i aix, actualment no precisa de ls dentitats literals per a la descripci de ledifici, ni per a la seva visualitzaci expressiva (a diferncia dAllplan). Quedant aquestes com un recurs alternatiu o reservat a les tasques de delineaci dels detalls constructius. Es tracta duna aplicaci coherent i estable, amb una organitzaci del model calcada de la de Revit , per que conserva la flexibilitat del sistema de capes (amb assignaci automtica). Treballa amb un arxiu nic amb possibilitat daccs simultani que emmagatzema les llibreries fra dell (tot i que tamb shi poden incloure). Al igual que Allplan, els seus elements paramtrics tenen un gran nombre dopcions que busquen cobrir totes les necessitats de disseny de lusuari, fet que, a la prctica, aconsegueix en la majoria de casos. Els objectes paramtrics, per, han destar preparats prviament amb eines que exigeixen coneixements de programaci, tot i que gaudeix dalgunes eines que poden facilitar la seva creaci. La principal s la que permet convertir famlies de sistema en parts de famlies de component, de tal manera que es pot convertir, posem per cas, un sostre i quatre pilars en una taula.
Eloi Coloma Pic
214
Fig. 3.36. Quadre de dileg dArchiCAD Hi ha desenes dopcions agrupades per temes ben i illustrats.
Fins lany 2008 ArchiCAD noms comptava amb una versi pensada per al disseny arquitectnic, per actualment ja compta amb el mdul de MEP, que incorpora objectes i eines especfiques per al disseny dinstallacions. Tamb val a dir que el nombre deines i de connectors per a aquest software continua creixent. Nemetschek Allplan Fins fa no gaire temps, Allplan era conegut aqu com el paradigma del software per al disseny arquitectnic. No obstant, lenvoltava una aura de misteri, doncs els detalls del seu funcionament no eren molt coneguts per la majoria dusuaris daplicacions de CAD, els quals desconfiaven de les seves qualitats. A pesar daix, la seva comunitat dusuaris a Espanya s prou significativa i fidel, grcies a que el seu nivell de sofisticaci i les seves possibilitats superaven en molt al seu principal competidors, AutoCAD. No obstant, encara t linconvenient de resultar fora crptic i de tenir un suport fora limitat. El cert s que Allplan s una aplicaci que venia de lentorn Unix que va migrar en un moment donat cap als sistemes Windows, fet que va obligar a canviar radicalment la seva interface, ja que lanterior resultava incomprensible per als usuaris daquest sistema operatiu. El procs de millora continua, per encara resulta fora tosca perqu els seus desenvolupadors centren els seus esforos en que les seves funcionalitats siguin efectives i fiables, objectiu que acompleix amb major xit que els seus competidors. El plantejament pragmtic s el que prima.
215
Fig. 3.37. Quadre de dileg dAllplan on saprecia lantiquat aspecte de la interface daquesta aplicaci. No obstant les seves prestacions s estan al dia.
Actualment s una aplicaci molt competitiva que sap donar resposta als problemes ms especfics dels seus usuaris, modelant la informaci de manera similar a la duna aplicaci de CAD (model repartit en fitxers, estructura dobjectes amb poca jerarquia, etc.). La seva estructura de documentaci s radicalment diferent a la de la resta daplicacions BIM natives i recorda a la que tenien els antics softwares de CAAD com Arris. Els projectes es desen en una carpeta on cada porci del model est guardada en un fitxer independent, de tal manera que cada usuari pot carregar-ne el nombre de porcions que desitgi per nomes editar-ne una alhora. El conjunt del projecte es gestiona amb una eina especfica que permet canviar-ne lestructura documental segons les necessitats de cada moment, la qual cosa el fa molt escalable. AutoCAD Architecture treballa, actualment, de manera similar, per Allplan funciona de manera ms ptima. Autodesk Revit Architecture s la mes jove de totes i la que es ms fidel als principis del BIM. Es va desenvolupar per lempresa Revit Technology Corporation com el primer software per al disseny arquitectnic totalment paramtric. Posteriorment, la companyia va ser absorbida per Autodesk, la qual buscava solucions pel seu inoperant Architectural Desktop. Veient el potencial de Revit, Autodesk va decidir mantenir el desenvolupament de les dues lnies de software sense tallar-ne cap de les dues. Revit hauria de tenir ms futur a llarg termini que AutoCAD Architecture ja que es tracta duna aplicaci molt ms coherent i de fet, poc a poc els usuaris daquesta migren a la primera. Desktop permet una migraci menys arriscada i mantindr la seva cantera dusuaris mentre que Revit est destinat per a entrar de ple en la tecnologia BIM. La principal diferncia respecte als seus competidors s la seva interface de parametritzaci grfica que li permet descriure qualsevol objecte amb independncia de la seva categoria. En comptes dafegir opcions a cada mena delement, en permet la seva parametritzaci des de zero mitjanant eines grfiques ds genric. Les diferncies de comportament i representaci dels elements venen donades per la categoria dels objectes, no per la seva composici. Revit s laplicaci que mant una organitzaci jerrquica vers els elements arquitectnics ms clara, i per aix s la que ha servit dinspiraci per a la terminologia emprada en aquest treball.
Eloi Coloma Pic
216
Per altra banda, separa clarament la visualitzaci de la representaci del model, de tal manera que es poden manipular les seves vistes amb modificadors que no afecten el model per que queden lligats a ell i a una vista en concret.
Fig. 3.38. Visualitzaci en alat dun model paramtric duna porta elaborat amb Revit. Les seves caracterstiques no es controlen mitjanant opcions sin a travs de lespecificaci de condicions directament sobre el model.
Per el que potser sigui laspecte ms revolucionari s la capacitat de laplicaci dactualitzar totes les vises del model de manera simultnia i doferir-les com a port per a la seva edici. De fet , Revit s lacrnim de Revise instantly. En parallel a aquesta aplicaci, Autodesk disposa de dues versions ms especialitzades en el disseny estructural i el dinstallacions. Es tracta de Revit Structure i Revit MEP respectivament.
Fig. 3.39. Revit MEP sobre un model generat amb Revit Architecture.
217
Gerhy Technologies Digital Project El conegut software de disseny paramtric, CATIA, va servir de base per al desenvolupament daquest conjunt daplicacions per part duna secci de la firma de Frank Gerhy. Bsicament, es tracta duna personalitzaci de determinats mduls per tal de fer-los apropiats per al disseny arquitectnic, simplificant el seu maneig i incloent un sistema de gesti del projecte a lestil de les solucions BIM. Per altra banda, disposa de multitud de mduls especialitzats en el disseny estructural, dinstallacions, etc. El seu nic inconvenient s una major complexitat ds en front a les primeres, per, tal i com va passar amb CATIA, probablement resultar una eina de referncia en un futur prxim, fet que la far arribar a ms usuaris. Digital Project s la materialitzaci del concepte deina de disseny definitiva, capa de tocar qualsevol mbit, per actualment, el preu de les seves llicncies i lelevat cost de la formaci i migraci que requereix la seva implementaci, la fan noms aconsellables per a determinats tipus dedificis.
Fig. 3.40. Digital Project mostrant un projecte actual dAllies and Morrison Architects.
3.4.4 EINES BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC Les eines BIM sn programes destinats a lanlisi i la simulaci de dades extretes dels models BIM generats amb les aplicacions BIM. Treballen en mbits especialitzats, com ara el control de costos o lanlisi del compliment de normatives. El seu nombre s molt gran i va creixent a mesura que sen desenvolupen de noves per a cobrir les necessitats de tots els implicats en el fet constructiu al llarg de tot el cicle de vida de ledifici. Per altra banda, les aplicacions danlisi pre-BIM han anat incorporant en els ltims anys capacitats dimportaci de les dades de les aplicacions BIM ms populars, ja sigui a travs de formats dintercanvi (generalmet IFC) o mitjanant connexions especfiques.
Eloi Coloma Pic
218
La limitaci daquestes eines rau en la seva falta dinteroperabilitat, que els impedeix emprar la informaci obtinguda de les anlisis dunes en benefici de les altres. Per altra banda, la connexi amb les aplicacions BIM acostuma a ser unidireccional. s a dir, el producte obtingut per les eines sol poder alimentar el model BIM; exceptuant, s clar, aquelles que treballen directament sobre el model mitjanant lAPI de laplicaci. Tamb podem incloure en aquest grup eines destinades al modelat especfic dinformaci en el model BIM, en forma de pluguins que assisteixen laddici de dades o la creaci dobjectes en el s del model dinformaci. Dun caire ms privat, tamb existeixen nombroses personalitzacions que les grans firmes desenvolupen a travs de les APIs de programaci de les aplicacions i que permeten desenvolupar tota mena de tasques de modelat o anlisi de la informaci. A continuaci senumeren noms una petita mostra, amb la finalitat de donar una idea general del seu ampli ventall daplicaci.
Fig. 3.41. Imatge publicitria dAutodesk mostrant un determinat ventall deines connectables a les aplicacions BIM de la marca (en vermell).
Eines per al disseny formal Tot i que les aplicacions BIM tenen certes prestacions per al modelat conceptual de la forma, necessari en les fases primerenques del disseny, hi ha tot un ventall deines especialitzades en el modelat rpid que serveixen com a base per a comenar el disseny o per a incloure geometria especial dins del model BIM. Podem incloure en aquest grup els coneguts Form-Z, o Google Scketh-UP Per tamb Rhino o qualsevol eina de modelat tridimensional amb un alt nivell dusabilitat.
219
Eines per al disseny paramtric Totes es aplicacions BIM permeten el disseny paramtric dels seus objectes, per totes tenen mancances al respecte. O b sn difcils demprar, o b necessiten programaci, o b tenen limitacions en el seu camp dacci. Per aix, existeixen eines especialitzades en la creaci dobjectes paramtrics, com ara les eines Objective per a ArchiCAD, que permeten crear objectes paramtrics mitjanant mecanismes grfics en comptes de la programaci GDL. Per altra banda, tamb existeixen eines de disseny paramtric per a sistemes arquitectnics completes com ara Maxoform o Bentley Generative Components.
Fig. 3.42. Projecte de gratacels elaborat amb Generative Components. La seva construcci seria impossible sense una eina daquesta mena.
Eines per al disseny funcional Estan especialitzades en el desenvolupament del concepte del projecte pel que fa als seus requeriments funcionals. Permeten modelar espais tot assignant-los caracterstiques per a desprs analitzar factors com el seu cost o loptimitzaci de circulacions. En sn exemples Facility Composer, Trelligence, Dprofiler, Visio Space planing o Vectorworks space planning.
Eloi Coloma Pic
220
Eines per al disseny detallat Es tracta deines que serveixen per afegir informaci al model per tal daugmentar el seu nivell de detall o per a modelar objectes que no es poden modelar amb les eines de laplicaci. Nhi ha de tota mena com ara Tools4revit o els complements de Cigraf per a ArchiCAD. Eines per l'anlisi de costos Si b les aplicacions BIM tenen una certa capacitat per a incloure informaci daquesta mena en el model i realitzar clculs de costos de la construcci del projecte, resulta molt apropiat ls denes especfiques damidaments i pressupostos que treballin amb partides dobra i bancs de preus. Moltes de les ja existents al mercat han desenvolupat connexions amb es aplicacions BIM ms comunes, com ArchiCAD, Allplan o Revit. En aquesta direcci tenim Innovaya Visual Estimating, Vico estimator, Vico Cost explorer, Presto i Arqumedes. Eines per a lanlisi espacial Es tracta deines que llegeixen la geometria del model per analitzar diferents aspectes, com la compatibilitat espacial dels diferents sistemes. O el compliment de normatives daccessibilitats. En aquest camp podem trobar Autodesk Navisworks o Solibri Model Checker
Fig. 3.43. Modelat de les installacions dun projecte i el resultat obtingut a lobra.
Eines per a lanlisi energtica El desenvolupament daquesta mena daplicacions s un dels centres datenci dels dissenyadors per laugment del pes dels criteris de sostenibilitat en la concepci dels edificis. Solucions com Autodesk Ecotect, IES o Green Building Studio en sn un bon exemple. s una llstima que a Espanya sobligui a complir la normativa deco-eficiencia respectant emprics criteris de disseny (sovint erronis) i realitzant limitadssims clculs amb les aplicacions
221
anacrniques Lder i Calener. En aquest aspecte, val a dir que la majoria de les aplicacions BIM que es venen en aquest pas exporten el seu model al format daquests productes.
Fig. 3.44. Autodesk Ecotect
Eines per al clcul estructural El clcul estructural s un criteri de disseny decisiu, per aix els principals desenvolupadors daplicacions BIM shan assegurat de disposar dalmenys duna eina de clcul estructural que es pugui connectar bidireccionalment amb les seves aplicacions BIM de disseny estructural. Autodesk Robot Structural Analysis i Nemetschek SCIA sn les ms conegudes. Cype, Tricalc poden importar models IFC des de les aplicacions del grup Nemetschek, per actualment no gaudeixen de connexi bidireccional amb cap aplicaci BIM.
Fig. 3.45. Autodesk Robot Estructural Analysis es connecta bidireccionalment amb Revit Structure, el qual pot compartir el BIM amb Revit Architecture i Revit MEP.
Eines per al clcul dinstallacions El comentat per al clcul destructures val per les installacions amb la diferncia que algunes aplicacions BIM ja poden fer per s soles els clculs requerits per al seu dimensionalment. En aquest sentit, tenim Revit MEP, Allplan Enginyeria ArchiCAD MEP o Bentley Systems. De retruc, aquestes eines esdevenen instrument per al disseny energtic, ja que han de tenir en compte els factors fsics dels espais que tracten.
Eloi Coloma Pic
222
Eines per a la integraci disseny - construcci Hi ha eines que permeten planificar la construcci dun edifici a travs del seu disseny realitzant les anomenades simulacions 5D (les 4D sn les relacionades amb el cost). Autodesk Navisworks Vico 5D Presenter sn dues delles.
Fig. 3.46. Panificaci de la construcci dels sostres dun edifici.
Eines per a la gesti del projecte La gesti del projecte en quan a les tasques de cadascun dels implicats s una necessitat molt important en el desenvolupament del mateix, especialment quan es treballa amb models dinformaci multidisciplinars. Per altra banda, cal gestionar els fitxers que contenen les bases de dades i els que es generen com a exportacions parcials de la informaci dels models a fi de compartir-la amb les eines especialitzades. Per aquesta ra, al voltant de la Tecnologia BIM existeixen una srie deines destinades a gestionar tasques, persones, comunicacions i suports digitals. Dins daquest grup trobem Autodesk Buzsaw, Autodesk Vault, Bentley Project Wise, Vico Office Suite, Nemetschek MyOfiice i Newforma Project Center. Eines per a la simulaci visual Tot i que la majoria daplicacions BIM, per no dir totes, inclouen motors de simulaci visual amb diferents graus de qualitat, sempre hi ha hagut eines especialitzades en aquestes tasques que actualment han implementat connexions fora afinades amb les aplicacions BIM de la seva mateixa companyia. Daquesta manera, saconsegueix aprofitar la feina de modelat tridimensional i dassignaci de materials als objectes (per a computar-ne els costos, per exemple) per a obtenir imatges fotorrealstiques en leina receptora. Actualment 3DSMax o Cinema 4D sn capaos dimportar la informaci necessria dels models de Revit o dArchiCAD i Allplan respectivament conservant lassignaci de materials. Eines per a la portabilitat del model Quan es vol transmetre part de la informaci dun model BIM complex a terceres persones, resulten molt apropiats els formats dintercanvi porttils com ara Adobe PDF o Autodesk DWF.
223
Les aplicacions BIM disposen de pluguins per a generar aquests arxius, que poden contenir tamb informaci tridimensional, a partir de vistes o conjunts de selecci dels seus models dinformaci. Mentre que Adobe ofereix un estndard de documentaci electrnica, Autodesk gaudeix duna molt millor adequaci a les necessitats de transmissi dinformaci volumtrica i de les dades que shi relacionen.
3.4.5 EL FUTUR DE LES APLICACIONS BIM Actualment resulta evident lesfor que estan realitzant tots els fabricant per expandir-se comercialment tot millorant la pedagogia dels continguts de les seves webs, anunciant-se en els mitjans i muntant jornades informatives. A Espanya, el combat es dna principalment entre Autodesk Revit, Nemetschek Allplan i Graphisoft ArchiCAD. Autodesk ja ha aconseguit que el seu nou producte, Revit, funcioni adequadament i alhora generar un indit entusiasme entre els seus usuaris, degut sobretot a lavantguarda de molts dels seus plantejaments. De fet, actualment tot indica que s laplicaci BIM ms utilitzada. Per altra banda, la promesa dAutodesk de desenvolupar una plataforma unificada per al disseny i gesti multidisciplinar de ledifici est agafant credibilitat, ja que a banda de la versi Architecture, Revit MEP (abans Systems) i Structure han experimentat un rpid desenvolupament que les ha convertit en perfectament operatives. Tamb ha aconseguit una integraci total amb 3DStudio Max. En un futur, altres fabricants podrien desenvolupar noves especialitzacions basades en la seva API de programaci que treballarien directament sobre el model de Revit. Per altra banda, sembla que, de mica en mica, es va ampliant el nombre daplicacions de tercers que shi poden connectar, tot i que encara els fabricants espanyols daplicacions per al clcul destructures o el control de costos no ho fan (noms sn capaos dimportar-ne IFC). Sembla doncs que el principal focus datenci per als prxims anys ser la interoperabilitat i el desenvolupament daplicacions de gesti de la informaci basades en la seva API, ja que la potencia del seu motor BIM pel que fa al disseny formal est ja un bon nivell.
Fig. 3.47. Resultats duna enquesta realitzada per la AECbytes.com al 2007.
Eloi Coloma Pic
224
Allplan, en canvi, ja gaudeix dunes capacitats de connexi amb aplicacions de tercers fora envejables. Per una banda, Nemetschek disposa de tota una lnia de productes propis compatibles amb Allplan per a cobrir diverses disciplines. A banda dAllplan Arquitectura, hi ha un amplssim ventall daplicacions: Allplan Enginyeria (per a estructures), Allplan installacions, Allplan prefabricats, On-Site Survey (per a aixecaments in-situ), On-Site Photo (aixecaments fotogrfics), Cinema 4D (infografia), Maxwell render (simulador dilluminaci natural), Design to Cost (amidaments i control de lobra), Oficina mbil (solucions de mobilitat amb transmissi de dades CAD), My office (gesti integral de projectes) i X-World (base de dades amb tecnologia dobjectes). Per altra banda, es connecta amb nombroses aplicacions de tercers, entre les que estan Presto, Gest o Arqumedes, per tamb altres de clcul energtic o de gesti de residus. Al contrari que la resta, per, peca duna interface molt ms espartana (doncs els esforos shan concentrat en altres aspectes) i duna estructura de projecte ms complexa. Tampoc el seu motor grfic i dedici est a lalada del de la competncia i no disposa dun modelador paramtric com el de Revit. Per aix, seria raonable pensar que evolucioni justament en la direcci de millorar aquestos aspectes, tot i que difcilment canviar el rumb pragmtic dels seus plantejaments. Pel que fa a ArchiCAD, no sembla que la seva compra per part de Nemetschek pugui perjudicarlo a curt termini, doncs sembla que no es planteja eliminar-lo ni absorbir-lo. Simplement pretn participar dels beneficis daquesta empresa i aprofitar-ne les sinrgies. De fet, el motor dArchiCAD s mes avanat que dAllplan i s possible que Nemetschek hi inverteixi. De fet, ArchiCAD continua evolucionant i actualment ja disposa duna suite especialitzada en el disseny dinstallacions, quedant pendent la de disseny estructural De tota manera, aix no representa un problema en el nostre mercat, ja que encara estem en una fase inicial de penetraci daquesta tecnologia i les aplicacions BIM sempren majoritriament per al disseny darquitectura en exclusiva. Precisament en aquest camp ja gaudeix duna connectivitat amb aplicacions de tercers equivalent a la dAllplan, almenys en el terreny local. Expansi cap a altres disciplines Ara que el camp del disseny arquitectnic sembla prou cobert, sembla que lobjectiu com de totes les aplicacions BIM s sobrepassar el mn del disseny arquitectnic per a cobrir altres disciplines, tot conformant plataformes formades per bases de dades heterognies que integrin tota la informaci de ledifici, sigui formal, estructural, tecnolgica o funcional per a que pugui ser dissenyada, auditada o estudiada per tota mena de professionals. Pel que fa a les seves prestacions de disseny paramtric, el que actualment ofereixen s suficient, per podrien avanar molt en aquest aspecte donat lactual context del modelat paramtric en general. Per aix, no sha de pensar que el disseny arquitectnic deixar de desenvolupar-se en un entorn multi-CAD, Al contrari, el que haur de millorar s la capacitat de les aplicacions BIM dintegrar dades generades amb software especialista. Per exemple, elements formalment molt complexos o procedents daltres disciplines shauran de modelar amb aplicacions de modelat avanat per a desprs incorporar-les al model BIM de manera que en participi de manera coherent amb la resta de components. Per altra banda, savanar en la integraci de bases de dades, de tal manera que la gesti de recursos com ara els estocs de materials pugui visualitzar-se en models tridimensionals.
225
Les aplicacions BIM volen ser un suport multidisciplinar que sigui capa de coordinar dades i interessos de molt diferent naturalesa, per a donar resposta al que haur dacomplir ledifici construt. A mesura que vagi passant el temps aniran implementant prestacions de modelat i anlisi de la informaci tils als diferents implicats en la promoci, disseny, construcci i explotaci de ledifici tot seguint levoluci de la implementaci de la Tecnologia BIM que ha comenat per als professionals del disseny arquitectnic i que probablement acabar en els contractistes i els usuaris, passant pels industrials.
Fig. 3.48. Previsi de levoluci de la implementaci de la Tecnologia BIM
3.4.6 CONCLUSIONS El ventall daplicacions BIM existents al mercat est prou madur com per a prendres seriosament la migraci cap aquests sistemes. Cada soluci t els seus punts forts i les seves mancances. Des del punt de vista pragmtic, la clau per a escollir una o altra aplicaci per implementar-la en el despatx professional o en la docncia universitria est en trobar un punt dequilibri entre les prestacions del software, les necessitats prpies i el suport que el distribudor local ens pugui oferir. La quantitat de recursos daprenentatge com ara cursos, tutorials i frums disponibles a la xarxa pot donar una idea del suport que tindrem a lhora de migrar. De tota manera, lobjectiu daquest treball no s el daconsellar una o altra aplicaci sin la dinformar de la seva idonetat i donar eines per a la seva elecci. Per altra banda, el creixement exponencial que ha experimentat en els ltims anys el nombre daplicacions, comercials o privades, que es connecten amb solucions BIM ens dna una idea del nivell tecnolgic de que gaudeixen alguns despatxos. Per aix, s important reconixer que implementar BIM es sobretot una decisi estratgica que va en direcci a millorar la competitivitat. Podem endarrerir la implementaci del BIM a Espanya un temps, per tard o
Eloi Coloma Pic
226
dhora, el mn de larquitectura daqu haur dassumir aquest canvi i, amb tota seguretat, no es podr dur a terme sense una inversi en investigaci i formaci que aprofiti les sinrgies entre el mn professional i lacadmic. Sempre hi ha la por que el talent de larquitecte o lestudiant es dilueixin en la complexitat creixent de les eines que utilitzen, per aix noms es podr evitar si saprn a emprar-les en favor seu. Les aplicacions basades en objectes han dalliberar-los del pes dun sistema de treball basat en representacions estrils que fa temps que ha entrat en crisi al no poder donar resposta a les necessitats reals dels professionals. Per altra banda, treballar amb Tecnologia BIM permet analitzar com els components dun edifici es relacionen entre s, fet que resulta prctic i didctic alhora. No obstant, s evident que no podrem treure conclusions sobre les conseqncies artstiques de la seva implementaci fins que un bon nombre descoles i despatxos comencin a treballar amb aplicacions BIM, per tamb s cert que les excuses per a no migrar-hi cada cop sn ms obsoletes. El procs de migraci ser lent i progressiu, tal com va passar quan el CAD va anar substituint la delineaci manual. Segurament com llavors, shaur de nodrir destudiants que ajudin als professionals. Per degut a la complexitat i a linters conceptual daquestes eines, seria una llstima que el mn acadmic desaprofits loportunitat denriquir aquesta relaci. De fet, diverses universitats europees i americanes ja imparteixen assignatures relacionades amb el BIM que proven danar ms enll de les qestions merament instrumentals.
Fig. 3.49. Projecte per a lampliaci del museu dart de Denver mostrat al simposium de la Universitat de Minnesota on les aplicacions BIM formen part del currculum docent.
Captol 4. ANLISI DAUTODESK REVIT ARCHITECTURE 2010
4.1 Introducci
229
4.1 INTRODUCCI
En aquest tema es situa Revit en el context de les aplicacions BIM i es detalla lestratgia general de lanlisi de laplicaci.
4.1.1 AUTODESK REVIT COM A APLICACI BIM Autodesk Revit t una histria molt curta, de noms cinc anys. Fou originriament desenvolupat per una altra empresa, Revit Inc. que va sser comprada per Autodesk que es trobava amb serioses dificultats en el desenvolupament del seu propi software BIM basat en AutoCAD, Architectural Desktop. Autodesk es va fixar en aquesta aplicaci perqu havia estat concebuda en els seus orgens com un software per al disseny paramtric, amb una interface molt coherent i un funcionament fora senzill. El repte estava en especialitzar-lo cap al disseny arquitectnic i implementar la tecnologia BIM de Desktop en un entorn unificat, per tal daconseguir una aplicaci BIM de disseny paramtric delements arquitectnics. Precisament s aquesta capacitat per al disseny paramtric la que la diferencia de la resta daplicacions BIM. Mentre que els seus competidors intenten cobrir les necessitats dels usuaris a travs de la proliferaci dopcions de personalitzaci a partir dobjectes preestablerts, Revit tamb usa opcions i casos especials, per sempre t la filosofia dintentar ser el mxim de flexible per tal que lusuari pugui empescar-se la manera de generar all que necessita a partir de zero o dun altre element de caracterstiques semblants. Lusuari pot crear qualsevol tipus delement, modelant-lo a partir de slids i aplicant-li les condicions paramtriques que vulgui i sempre a partir de les mateixes eines, la qual cosa vol dir que el programa treballa amb una estructura interna molt homognia (al contrari que Desktop, per exemple). Aquest enfocament totalment paramtric t lavantatge de la flexibilitat, per tamb t linconvenient dobligar a modelar qualsevol component que es desitgi. Per posar un exemple, al contrari que amb ArchiCAD, no hi ha la possibilitat de treure i posar el marc duna finestra amb noms un clic de ratol; sha de crear un objecte amb marc i un altre sense. Per altra banda, les geometries que permet parametritzar sn fora simples, per el cert s que cobreixen la gran majoria de necessitats formals del disseny arquitectnic.
Fig. 4.1. Biga paramtrica modelada amb Revit.
Laplicaci sestructura molt clarament en torn a la tecnologia dobjectes, tot mantenint unes eines dedici molt similars per a tots ells. Aquest fet, facilita el seu s i aprenentatge, per tamb facilita el tractament de la de informaci de ledifici duna manera ms homognia. De
Eloi Coloma Pic
230
Captol 4. Anlisi dAutodesk Revit Architecture 2010
fet, cal recordar que tot el model s una base de dades i, per tant, s lgic que les eines per a editar-la siguin comuns per a tots els registres. Per altra banda, el sistema de visualitzaci tamb esta basat en els propis objectes. Per al seu control, no empra capes, sin categories dobjectes. Per el ms important en aquest aspecte s que totes les vistes grfiques que sobtenen del model paramtric sn dinmiques i sactualitzen en temps real. De fet, sn vistes tridimensionals personalitzables, no representacions bidimensionals. Per aix, la transmissi dels canvis realitzat en cadascuna de les vistes s immediat, ja que sest manipulant directament el model. Per altra banda, no totes les vistes sn grfiques, sin que tamb es poden emprar taules per a editar diversos parmetres dels objectes. En quant a la seva posici comercial respecte a Architectural Desktop, aplicaci pseudo-BIM de la mateixa companyia, Revit hauria de tenir ms futur a llarg termini que Desktop ja que es tracta duna aplicaci molt ms coherent i potent, per, de moment, les dues aplicacions conviuen pacficament al estar destinades a un pblic diferent. Desktop permet una migraci menys arriscada i mantindr la seva cantera dusuaris, mentre que Revit est destinat per a entrar de ple en la tecnologia BIM. Segons la mateixa Autodesk, Desktop s lAutoCAD per a arquitectes i Revit laplicaci BIM per a arquitectura, expressions que deixen ben clares les filosofies de cada producte.
4.1.2 ENFOCAMENT DE LANLISI Lobjectiu daquesta anlisi no s la de descriure exhaustivament el funcionament daquest software, ja que per aix ja hi ha la documentaci tcnica al respecte, sin comentar amb esperit crtic i en detall les seves caracterstiques ms representatives. A banda daix, es far especial incs en aquells aspectes que emfatitzin el seu carcter daplicaci BIM paramtrica, relacionant-lo sovint amb les caracterstiques del software de CAD literal. El comentari sestructurar en torn a quatre aspectes fonamentals que sn comuns a totes les aplicacions BIM. Gesti del projecte Laplicaci empra un fitxer nic que cont tota la informaci de ledifici, incloses les anotacions i les lmines de presentaci. Revit gaudeix deines especifiques per a la gesti del projecte des del punt de vista estructural i des de daltres, com ara el treball en grup o el manteniment de versions de disseny. Organitzaci espacial Com a qualsevol aplicaci CAD, els objectes es situen a lespai emprant plans de treball i sistemes de coordenades. Per lespai de Revit tamb est organitzat segons nivells horitzontals, que juntament amb altres elements de referncia, fan possible el modelat dels elements en sectors espacials controlats. La introducci de dades tamb sassembla a la resta de programes, per tot es fa grficament, sense emprar una barra de comandaments.
4.1 Introducci
231
Visualitzaci El model es manipula sobretot a travs de vistes grfiques esttiques (plantes, seccions i alats) i dinmiques (axonometries i perspectives), cadascuna de les quals conserva unes caracterstiques de visualitzaci prpies. Tamb es poden crear vistes alfanumriques en forma de taules que mantenen la seva mateixa connectivitat bidireccional amb el model que les vistes grfiques. Aix permet extreure informaci de ledifici per tamb modelar amb ella, que s el que precisament significa lacrnim BIM. Per hi ha un tercer tipus de vista que uneix aquest dos tipus de representacions. Es tracta de les llegendes, les quals permeten unir informaci grfica amb alfanumrica. Per tal de poder imprimir les vistes existeixen els plnols, tamb objectes en s mateixos, que serveixen per a cridar les vistes del model (grfiques o no) i compondre-les en una lmina. Aquesta manera dorganitzar el model permet la inexistncia de capes de treball. Els objectes es reparteixen en nivells i la seva visualitzaci depn de cada vista, aix que no necessitem vincular els elements a unes capes determinades. Aquest sistema s molt ms cmode a lhora de treballar amb tots els nivells dun edifici alhora, ja que no cal anomenar de manera diferent elements digual mena que estan en plantes diferents. Per altra banda, tamb permet construir elements que sobrepassin varies plantes (com ara tancaments) sense que aix suposi una excepci en lorganitzaci del projecte. Modelat de la informaci de ledifici La informaci del model de Revit est organitzada en torn a objectes que la contenen, per cal entendre que noms una part dells socupen d descriure elements fsics de ledifici. La resta defineixen altres aspectes del projecte, com ara les anotacions, es sistemes de referncia espacial o les vistes que permeten interactuar amb el model. Hi ha moltes maneres de classificar aquests objectes, per la ms entenedora s, potser, la que ho fa tenint en compte de la funci que desenvolupen en el model; ja sigui des de la perspectiva de laplicaci o des de la perspectiva de lusuari (que no s ben b el mateix). Per altra banda, independentment de la funci que desenvolupin dins el model, tots els objectes paramtrics sorganitzen en una estructura en torn a la definici de Categories, Famlies, Tipus i Exemplars. Pel que fa a les segones, nhi ha que sn de Sistema i nhi ha que no. Les primeres estan preconfigurades paramtricament i tenen unes caracterstiques i possibilitats preestablertes. Sn famlies de sistema tots els objectes Hostes i alguns altres com les cotes i les vistes. Les famlies no de sistema, de Component o in-Situ, sn objectes que es creen de manera personalitzable amb una gran llibertat. Tots els objectes emmagatzemables en llibreries independents sn famlies daquesta mena, per tamb algunes Anotacions, com ara les etiquetes o els smbols de les seccions. Punts clau de laplicaci Un cop analitzada laplicaci, es resumiran els punts forts i dbils de la mateixa, sota la perspectiva del que ofereix la competncia i les eines tradicionals de CAD. Es finalitzar parlant de les perspectives de futur de laplicaci.
Eloi Coloma Pic
232
Fig. 4.2. Classificaci dels objectes des de la perspectiva de laplicaci i des de la de lusuari. Esquema realitzat amb la collaboraci dAndrs de Mesa.
4.2 Gesti del Projecte
233
4.2 GESTI DEL PROJECTE

La manera amb que una aplicaci BIM gestiona el projecte arquitectnic s un dels trets ms caracterstics a lhora danalitzar les seves prestacions des un punt de vista general. El model dun edifici s un ens complex que cal administrar amb eines contempornies que permetin gestionar-lo en la seva globalitat.
4.2.1 ARXIUS DE PROJECTES, DE PLANTILLES I DE FAMLIES La base de dades dun projecte dedifici, incloent geometries i dades, es guarda, en principi, en un fitxer nic, anomenat fitxer de projecte. Aquest fitxer cont diversos elements paramtrics, la majoria dels quals es poden guardar com a fitxers externs per tal de poder-los compartir amb altres projectes tot creant biblioteques delements. Aquests elements paramtrics, anomenats famlies, es desen en fitxers individualitzats i amb una extensi diferent. Per altra banda, tamb hi ha un format especfic de fitxers de plantilla, un per a les plantilles de fitxers de projecte, i un altre per a les famlies de components. Aquestes plantilles disposen dels elements essencials per a que cada mena de famlia es comporti com cal dintre del context del projecte. Cada mena de famlia sanomena Categoria. Per exemple, els murs, els forjats i les portes sn categories diferents de famlies (objectes paramtrics). La distinci entre categories diferents permet controlar de manera separada la visualitzaci i altres aspectes del comportament en general dels objectes duna mateixa categoria, a banda destablir un sistema de classificaci delements ordenat.
4.2.2 COMPATIBILITAT AMB FORMATS ANTERIORS Revit no conserva compatibilitat amb els formats de les versions anteriors del programa. Segons Autodesk, aix s degut al continu increment de prestacions del programa, que comporten la reestructuraci de la base de dades del model dinformaci. De fet, s cert que a cada nova versi sinclouen noves prestacions o es milloren els comportament dels objectes que difcilment es podrien traduir a un programa que no les suporta.
4.2.3 NAVEGADOR DE PROJECTES Com que un projecte de Revit es desa en un sol fitxer, la seva gesti sha de fer a travs duna eina anomenada Navegador de Projectes, la qual permet controlar tots i cadascun dels elements dun projecte, incloent-hi els plnols per a la seva impressi. El navegador de projectes s una finestra ms en lrea de treball que permet visualitzar tots els elements del projecte. Tot i que la seva funci ms immediata s la de permetre obrir i tancar les diferents vistes del projecte, tamb permet realitzar diverses operacions amb els objectes que componen ledifici, com ara duplicar, crear i esborrar vistes, editar famlies, canviar noms de components, etc.
Eloi Coloma Pic
234
Aquesta eina t una estructura darbre agrupada en sis branques: Vistes, Llegendes, Taules de planificaci, Plnols, Famlies i Grups. Grcies a ella, es prescindeix duna organitzaci ordenada darxius dun projecte elaborat amb un programa de CAD no BIM. Com s fcil dimaginar, aquest sistema s molt ms prctic que el tradicional a lhora de controlar les diverses representacions dun projecte, des de les que permeten treballar-hi (vistes) a les que permeten imprimir-lo (plnols). s important remarcar que amb una aplicaci BIM nativa com aquesta, el que es fa s manipular vistes i objectes de la base de dades total i no treballar amb dibuixos. Tal com veurem en lapartat que parla la de la Visualitzaci, Revit permet el treball amb dibuixos independents de la geometria de ledifici, per, en general, el treball es realitza editant directament els objectes i no representant-los.
Fig. 4.3. Navegador de projectes (en dos fragments).
El Navegador sempra sovint per a obrir o tancar vistes del model a travs del qual editar-lo; aquestes vistes apareixen com a finestres que es van acumulant en lespai de treball. El cert s que la gesti mateixa de les finestres obertes s fora deficitria ja que Revit quasi no disposa deines especfiques a banda de les clssiques de Windows (organitzar per cascada, minimitzar, etc). A ms a ms, si es te ms dun projecte obert alhora, la cosa empitjora, ja que, tot i que el nom de cada vista queda precedit pel nom del projecte a la qual pertany i, per tant, sordenen de manera lgica en el llistat total, segueix essent fora incmode passar dun a laltre. No obstant, es poden tancar totes, excepte lactualment activa, amb un sol comandament, cosa que permet la neteja de finestres per a tornar a comenar de nou en la seva administraci. Per ltim, el navegador s personalitzable, ja que en s mateix tamb s un objecte paramtric, aix que es poden desar diverses configuracions del mateix, en les quals es poden incls establir condicionals per tal que, per exemple, mostri les vistes que no han etat incloses en plnols, o ordenar-les segons diversos criteris. De tota manera, es troba a faltar la possibilitat
235
dorganitzar-lo de la manera que es vulgui, responent a criteris ms personals, sobretot quan daltres s que ho permeten.
4.2.4 TREBALL EN EQUIP El fet demmagatzemar tot el projecte en un arxiu nic fa necessari un sistema de compartici de la informaci de ledifici entre mltiples usuaris simultanis. Aquests usuaris poden estar treballant en una mateixa disciplina o en altres, per necessiten estar actuant tots sobre el mateix model. Una forma possible daconseguir-ho seria que larxiu base permets laccs simultani de varis usuaris, per aix crearia problemes tcnics, ja que sestarien editant diversos objectes alhora i alguns segur que interactuarien entre ells. En comptes daix, un cop acivada la compartici del projecte, sen poden crear cpies que queden vinculades a un que fa de central. Cada usuari treballa aix amb la seva copia particular i publica els canvis a larxiu central quan ho desitja. De la mateixa manera, tamb en poden llegir els realitzats per altres usuaris quan ho necessitin. Per a que tot aix sigui possible, cal un sistema que permeti establir quines parts pot modificar cada usuari i que les bloquegi quan aquestes sestan editant per tal que no hi ha hagi ms dun usuari treballant en els mateixos elements. El sistema es fora senzill, amb una eina anomenada Subprojectes, la qual permet crear grups delements i desprs assignar-hi objectes. Cada usuari pot activar aquests subprojectes per a la seva edici, de tal manera que queden bloquejats per a la resta. Quan acaba el treball i tanca el fitxer, normalment allibera les porcions editades, de manera que puguin ser alterades per altres usuaris. No obstant, si hom necessita editar un element en concret que est en un subprojecte propietat dun altre usuari, pot fer-ho, sempre que el seu propietari ho permeti. Per a fer-ho, ha de sollicitar el perms per a editar aquell element emprant una eina que envia la demanda al propietari i li mostra de quin element sest parlant. La idea s bona, per ja posats, la comunicaci hauria de ser en temps real, via un chat privat. (actualment el missatge noms arriba quan el propietari sincronitza amb larxiu central) i les sollicituds shan de revisar manualment, amb la qual cosa pot passar una eternitat abans que lelement salliberi. Aquest sistema de treball t importants avantatges. Per una banda, permet subdividir el projecte en les parts que es desitgin en cada moment, sense haver dalterar la seva estructura de fitxers (ja que noms nhi ha un), aix que lorganitzaci del projecte segons el personal que hi treballa s molt lliure. Per altra banda, permet que tots els usuaris treballin sobre informaci absolutament coordinada. Un usuari pot treballar amb els alats dun edifici, mentre que laltre, tot editant les distribucions, pot ser partcip dels canvis que el primer usuari efectu en les obertures. De la mateix manera, el que treballa en les faanes, estar al corrent de les necessitats espacials del segon usuari. Aquest exemple tamb s extrapolable per als usuaris de diferents disciplines, ats que que la plataforma Revit s multidisciplinar. Tamb resulta til quan es treballa en arxius grans, ja que, quan sobre un arxiu preparat per al treball en grup, es pot escollir no carregar subprojectes o no fer-los visibles. Daquesta manera, saconsegueix millorar la gesti daquesta mena de projectes (tant a nivell dusuari com de hardware).
Eloi Coloma Pic
236
Fig. 4.4. Grups de treball configurats segons una determinada necessitats, En qualsevol moment es pot editar pels seus membres.
4.2.5 OPCIONS DE DISSENY Una altra eina important s el control efectiu de diferents opcions de disseny. Quan sestudien diferents opcions dun projecte, hi ha una part dell que no varia i, que per tant, s comuna a totes les versions. Un bon software de disseny ha de permetre manipular diverses opcions de tot mantenint les parts comunes, per tal devitar repetir feina i poder comparar les diferents versions. Revit compta amb una eina anomenada Opcions de Disseny que permet, tot aprofitant les parts comunes, agrupar elements de disseny en grups dopcions, de tal manera que es puguin visualitzar alternativament o de manera simultnia, diferents versions dun mateix projecte. El sistema funciona correctament, doncs els elements situats en una opci de disseny interactuen amb els de la part comuna. Per exemple, es poden estudiar diverses composicions dobertures en una faana mantenint intacte el tancament i modificant nicament les finestres.
4.2.6 GRUPS En un edifici sovint es repeteixen conjunts delements, com les habitacions dun hotel o tipologies dhabitatge en un bloc. Qualsevol aplicaci BIM t algun sistema que permet gestionar-los. s el que en AutoCAD es coneix com a Block. La diferncia, a banda del contingut, s que els grups tamb poden interactuar amb lentorn de manera individualitzada, tot i que amb algunes limitacions.
237
4.2.7 REFERNCIES EXTERNES Com a qualsevol programa de CAD, es permet la inserci vinculada duns arxius dins daltres. Aquest sistema sempra molt en sistemes de CAD literal com a ajuda a una organitzaci ms eficient de la documentaci del projecte, ja que permet laprofitament de dibuixos com a parts daltres. Revit no necessita aquesta capacitat en aquest sentit, ja que integra totes les representacions dun projecte, per s que segueix essent til quan un projecte t parts que s lgic separar. En un campus universitari, per exemple, cada edifici seria un projecte, lentorn un altre i tots junts haurien de vincular-se per poder mostrar el conjunt. Per tal de fer compatibles les coordenades locals dels projectes inserits amb les del projecte amfitri, Revit disposa dun sistema molt senzill que permet ajustar les unes amb les altres, de tal manera que resulta senzill acabar tenint un sistema de referncia global per a tots ells En realitat, Revit tamb s capa de vincular arxius daltres formats: Dwg, Dgn, Dxf, Sat I Skp, la qual cosa resulta molt til quan sest compartint informaci amb altres professionals que no empren Revit. Per altra banda, les capes dels elements importats es poden gestionar a banda, cosa que simplifica molt la seva gesti.
4.2.8 FASES DE PROJECTE Les fases representen perodes de temps diferents en la vida dun projecte, el qual pot estar compost de diverses fases de construcci que incloguin dissenys diferents. Un cas tpic s el del projecte de reforma, en la qual hi ha un estat actual, uns enderrocs i un estat final. En aquesta mena de projectes hi ha elements de lestat original que senderroquen i altres que es conserven. Revit permet treballar el mateix projecte en diferents moments, de tal manera que els elements comuns en el temps noms es modelin una sola vegada. Es tracta daplicar el parmetre temps al disseny. En una aplicaci de disseny que no contempli aquesta possibilitat, el concepte de fase sha de treballar a travs del dibuix i no a travs de levoluci del model. El funcionament s similar al del sistema dopcions de disseny: sestableixen unes fases i sindica en quina fase sest actuant. Desprs, es pot escollir la fase que es vol visualitzar tant en les vistes grfiques com en les alfanumriques (taules).
4.2.9 BIM MULTIDISCIPLINAR Autodesk Revit s una plataforma multidisciplinar que pretn que el model dinformaci de lEdifici pugui ser compartit per diverses disciplines relacionades amb el disseny arquitectnic. De fet, del mateix Revit nexisteixen tres versions, El Architecture (abans Building), especialitzat en objectes arquitectnics, el MEP (abans Systems), per a installacions, i el Structure, per a estructures. Daquesta manera, els enginyers disposen de dues eines per al disseny dinstallacions i destructures a base delements paramtrics compatibles. Per tamb es pretn obtenir una base per al software de clcul daquestes disciplines, ja que, a la llarga, hauria de ser possible la connexi entre aquest i el model generat per les especialitzacions denginyeria.
Eloi Coloma Pic
238
Per exemple, actualment Revit Structure es pot connectar amb el programa de clcul estructural Robot aprofitant les dades dels objectes estructurals del model arquitectnic, per tamb de tots aquells que en siguin decisius per al clcul, com ara les parets de faana. Daquesta manera, el calculista no necessita introduir les dades relatives al disseny de lestructura ni tampoc les crregues puntuals i lineals donat que el model importat ja les t. Un altre exemple s el del programa de renderitzat 3DStudioMax, el qual carrega lassignaci de materials directament del model de Revit. Per altra banda, disposa duna API de programaci prpia que permet implementar aplicacions i scrips basats en C# o Visual Basic. Aix s molt important, ja que permet als usuaris desenvolupar eines especifiques i personalitzacions, i tamb a les empreses desenvolupar software que pugui funcionar amb el model BIM de Revit.
Fig. 4.5. Revit MEP mostrant elements arquitectnics i dinstallacions de climatitzaci i illuminaci en un mateix model BIM.
4.2.10 CONCLUSIONS En comparaci a una aplicaci de CAD literal, lorganitzaci de projecte de Revit s infinitament millor. No noms es simplifica enormement la organitzaci interna, eliminant ls de capes i gestionant correctament lespai fsic del projecte sin que lorganitzaci externa dels fitxers resulta igualment beneficiada. Quants despatxos dibuixen totes les plantes en el mateix espai, un al costat de laltre, per tal destalviar-se una gesti darxius o capes complexa?. Si ens
239
oblidem de les comparacions, podrem trobar que el navegador es fora cmode i clar a lhora de complir la seva missi. El mateix podrem dir del sistema de treball en grup; les opcions de disseny i els grups, suposen una gran millora respecte als tradicionals, per encara es poden perfeccionar alguns aspectes. Les referncies externes, en canvi, no semblen aportar grans millores en aquest sentit. Al contrari, el fet dhaver de tancar la sessi per a editar-les s francament emprenyador.
Eloi Coloma Pic
240
4.3 Organitzaci Espacial
241
4.3 ORGANITZACI ESPACIAL

Una aplicaci BIM s, per definici, un modelador tridimensional, per al sser paramtric i al ocupar-se de tot un edifici, precisa destratgies per a facilitar la correcta collocaci dels elements i per a mantenir la coherncia del model. En aquest captol es parla daquests temes.
4.3.1 PLANS DE TREBALL Revit, com qualsevol programa de CAD, referencia els objectes que genera a plans de treball. No obstant, les possibilitats de modificaci del pla de treball actual no sn gaire gils, ja que estan restringides a eines molt concretes. Bsicament el pla de treball es pot assignar a nivells, a eixos o lnies de referncia i a cares dobjectes ja creats. Un cop situat, sel pot rotar tot seleccionant-lo. Efectivament, el pla de treball s un objecte ms amb una extensi determinada per un rectangle i amb una reixa de referncia interior personalitzable. La grcia daix s que la direcci de la quadrcula marca la direcci dels eixos de coordenades noms en labast del rectangle del pla de treball. Fora dell, es mant el pla de treball, per les coordenades recuperen la seva alineaci amb el sistema de coordenades del nivell. Una altra caracterstica s que Revit no permet introduir dades des de vistes en que el pla de treball actual estigui de cantell.
Fig. 4.6. Pla de treball situat sobre una teulada. Al contrari que la majoria de programes de CAD, els plans de treball tenen una extensi limitada.
Si es pensa en lusuari mig de les aplicacions CAD, entendrem el perqu daquestes limitacions, ja que aquesta mena dusuaris no solen tenir coneixements de modelat tridimensional i segurament el fet de provar de simplificar al mxim el maneig dels sistemes de coordenades hagi estat una bona idea. No obstant, els usuaris amb experincia en programes de modelat trobaran a faltar eines tan bsiques com la definici per tres punts del pla de treball, la seva alineaci a una recta, etc. No obstant, donat que els objectes sovint estan uns sobre uns altres, el cert s que leina dalineaci a cares funciona molt b, ja que s molt fcil demprar i efectiva. Per altra banda, hi ha components que, segons com es cren, estaran lligats a un pla de treball en comptes de estar-ho a uns hostes en concret. Llavors, cada objecte t un pla de treball local que es pot canviar en qualsevol moment per a situar lobjecte en una altra posici.
Eloi Coloma Pic
242
4.3.2 UNITATS El model arquitectnic es pot construir en les unitats que hom desitgi, podent canviant-les en qualsevol moment. Val a dir que aquestes unitats sn per a tot el model i que, donat que els detalls constructius solen dissenyar-me en unitats petites (cm o mm), resulta recomanable adoptar lhbit anglosax de dissenyar sempre en millmetres (o potser en centmetres nhi hauria prou) per no haver de canviar dunitats quan canviem la mida relativa del model que ens ocupi. De tota manera, les dades es poden introduir en qualsevol unitat tot escrivint labreviaci corresponent. No obstant, degut a que la configuraci de les unitats afecta la manera amb que es representen les cotes, fra millor que la configuraci dunitats fos prpia de cada vista, ja que en aquest pas (i segur que en altres) hi ha el costum dexpressar en metres les mesures dels espais i en centmetres les dels detalls constructius.
4.3.3 INTRODUCCI DE DADES La posici dels elements i les seves longituds no es situa a travs de coordenades tal i com s habitual en els programes de CAD, sin a travs de cotes dinmiques que apareixen mentre es dibuixa lobjecte, de manera anloga a com les mostra Desktop 2007 (aqu sobserven les sinrgies entre les dues aplicacions). Aquestes cotes poden partir del no res, per el software sempre prova de trobar relacions amb altres objectes, de tal manera que resulta fora fcil dibuixar elements a distncies concretes daltres.
Fig. 4.7. Cota dinmica ancorada a les cares de dos tancaments
243
Aquest sistema funciona fora b i s molt cmode a lhora de treballar ja que la majoria dels casos els elements arquitectnics es situen en relaci a altres. A ms, sempre tendeix a buscar alineacions amb objectes del mateix tipus, de tal manera que es fcil dibuixar cotes alineades o murs enrassats. La veritat s que resulta admirable la capacitat que t de preveure quina ser la referncia que ens convindr, fins i tot en vistes dinmiques
4.3.4 REFERNCIA A OBJECTES Com qualsevol programa de CAD, Revit s capa de capturar diferents referncies a objectes a lhora dintroduir punts en la generaci dobjectes. En aquest aspecte no hi ha gaire a comentar, excepte que, intelligentment, els modes Perpendicular i Tangent serveixen tant per a capturar punts de dest com dorigen, commutant automticament entre lun i laltre i emprant les projeccions dels elements lineals. Una altra manera de referenciar-se a altres objectes que Revit utilitza molt s la demprar el contorn daltres objectes per a dibuixar a sobre els nous elements lineals (com ara murs i lnies desbs). Realment s una opci molt potent per a calcar elements sobre uns altres, ja que permet, a ms, establir una restricci dalineaci de manera automtica. En la creaci desbossos (veure ms endavant), a banda de calcar, tamb es pot seleccionar directament la referncia per a que hi dibuixi una lnia a sobre.
4.3.5 CONTROL POSICIONAL I DIMENSIONAL Per a modificar dimensionalment o posicionalment un element, podem seleccionar un objecte i emprar les cotes temporals que apareixen referint-se a elements propers. Clicant en el seu valor, podem modificar la ubicaci de lelement vers aquestes referncies. Si les cotes temporals no aporten les referncies que necessitem, podem editar-les dintre duns lmits i, si no, crear-ne de noves, les quals sempre estan referides a cares, punts o eixos delements existents. Si en modifiquem el valor, en modificarem la geometria o posici de lelement seleccionat. Tal com es veur ms endavant, els objectes de cotes sn elements fonamentals per establir restriccions i controlar dimensionalment el projecte de tal manera que es comporti de la manera adequada davant les modificacions. Tamb disposem de pinaments, la situaci dels quals depn de lelement seleccionat i de la vista des de la que sedita. Per exemple, disposarem dels punt inicial i final de cada tram i dels lmits superiors i verticals. Tanmateix, tamb podem desplaar-lo arrossegant-lo amb el cursors. les caracterstiques de per als objectes de mur inferiors en les vistes no ratol o amb lajuda dels
Per tal de modificar posicionalment els elements, disposem de les clssiques eines de translaci, copiar i rotaci, que es manipulen de manera grfica a travs de cotes i referncies temporals.
Eloi Coloma Pic
244
Fig. 4.8. Introducci de dades mitjanant pinaments, cotes dinmiques o esttiques.
La resta deines dedici dimensional o posicional sn les dalineaci, divisi, retall, extensi i equidistncia. de les quals s especialment interessant la primera, ja que permet establir relacions dalineaci amb una eina especifica que permet estendre cares dobjectes o extrems de lnies a referncies definides per altres cares o lnies. Aquesta eina es molt til per establir relacions entre elements ja que fcilment es poden transformar en restriccions. El plantejament general de totes aquestes eines s que serveixin per a editar tots els elements del model. s possible que un objecte no es pugui, per exemple, dividir, per si es pot fet, es far amb la mateixa eina que sempra per a tots els elements.. Finalment, com es veur ms endavant, hi altra mena deines dedici especfiques per a determinades famlies hostes, ja que, per a la resta de famlies, els processos sn exactament els mateixos i estan basats en la tecnologia dedici de slids.
4.3.6 NIVELLS DE REFERNCIA El model de ledifici sestructura verticalment en base a nivells. Els nivells sn plans horitzontals que seccionen el model i que serveixen com a plans de referncia dels elements arquitectnics i de les vistes en planta. Per exemple, normalment serveixen per a vincular-hi les cares superiors dels forjats que separen cadascuna de les plantes de ledifici, o la base dels tancament interiors. Per els nivells no divideixen fsicament ledifici en plantes ja que es poden generar tancaments que tinguin la base en un nivell i el coronament tres nivells ms amunt. Aquest sistema s duna gran flexibilitat ja que t els avantatges duna divisi fsica (ja que podem, per exemple, visualitzar noms els elements duna planta), per ens permet treballar amb objectes que traspassin ms duna planta, com ara les faanes o nuclis descala. Aquesta manera dorganitzar el model possibilita la inexistncia de capes de treball. Com que disposem de nivells i daltres ajudes que ens permeten controlar la visualitzaci dels elements, no necessitem vincular els elements a unes capes determinades. Aquest sistema s molt ms cmode a lhora de treballar amb tots els nivells dun edifici alhora, ja que no cal anomenar de manera diferent elements digual mena que estan en plantes diferents.
245
Fig. 4.9. Nivell de referncia.
Per altra banda, els nivells esdevenen els plans de treball ms immediats, ja que en les vistes de planta, el pla de treball es situa per defecte en ells. A ms, la majoria dels elements de model (hostes, o components) queden vinculats automticament a aquests nivells, de tal manera que si es modifiquen les seves cotes dalria, tots els objectes es desplaaran o sestiraran per adaptar-se al canvis. De fet, tots els elements de referncia es podem modificar directament com a objectes que sn, i els nivell no en sn una excepci. Es poden desplaar, copiar i girar des de qualsevol vista esttica, no des duna dinmica.
4.3.7 PLANS DE REFERNCIA Els plans de treball sn plans als quals es pot vincular qualsevol element independentment del nivell en que es trobi. Sn equivalents a les lnies auxiliars que hom dibuixa en un programa de CAD convencional, per sn tridimensionals, tot i que el seu abast depn de lextensi de la traa que el defineix. Sn indispensables per a establir contextos dalineaci dels elements arquitectnics per, sobretot, per a crear lesquelet de construcci dels components paramtrics ms complexos, com ara finestres, mobles, etc. Es colloquen tot dibuixant la seva traa des de qualsevol vista esttica, de tal manera que sobt un pla perpendicular a la vista actual, la visualitzaci del qual noms es possible a travs de vistes que el seccionen perpendicularment. En les vistes tridimensionals els plans de referncia no es poden veure a no ser que sactivi la visualitzaci del pla de treball i aquest sassigni a un pla de referncia. Aix es, al meu parer, un inconvenient, ja que ajudaria a la comprensi de la posici dels plans en lespai durant el disseny dobjectes paramtrics. Afortunadament, el nou entorn de modelat de masses conceptual si que disposa daquesta funcionalitat, aix que s probable que sestengui a la resta despais de treball en futures versions.
Eloi Coloma Pic
246
Fig. 4.10. Plans de referncia en una famlia de balustres. Les cotes paramtriques shi ancoren.
4.3.8 EIXOS DE REFERNCIA Els eixos de referncia sn plans de referncia numerats. Sn el que tamb es coneix en el mn de larquitectura com a eixos de replanteig o destructura. El seu s est destinat sobretot a establir eixos per a lancoratge delements estructurals, bsicament pilars i jsseres. Per tamb es poden emprar per a ancorar-hi la resta lobjectes. Tal com passa amb els plans de referncia, els eixos apareixen en totes les vistes a les que arriben, de tal manera que es pot aconseguir que alguns eixos no apareguin en determinades plantes, cosa que es realment til per a ls al que estan destinats. Amb aquests objectes tamb es posa en evidncia la potncia dun sistema que treballi amb un model nic del qual sextreuen les vistes, ja que disposar duna reixa de referncia visible a tots els nivells assegura la coordinaci dimensional de totes les plantes. Doncs movent un eix, es mouran tots els elements que hi estiguin vinculats, independentment del nivell on es trobin.
4.3.9 LNIES DE REFERNCIA Sn lnies especials que contenen dos plans de referncia perpendiculars entre s. Noms es poden emprar en la creaci dobjectes paramtrics i tenen dues funcions: Establir contextos dalineaci angular en la creaci de parts dun objecte paramtric. A tal efecte, es podrien fer servir plans de referncia, per aquests no tenen un inici i un final que es puguin ancorar a un punt, i per tant, permeten controlar molt millor les restriccions angulars dintre de components com una biga reticulada o una porta amb una fulla batent.
247
Crear objectes basats en lnia. Es tracta de realitzar elements lineals que es puguin dibuixar o associar a lnies tot adaptant la seva geometria a la de les lnees en que sinsereix. Sempren molt en elements per a detalls constructius com ara seccions de taulells, o altres elements que sigui convenient assimilar-los a rectes
Fig. 4.11. Lnia de referncia que serveix de suport al full batent duna porta. La cota angular estableix el parmetre corresponent a lobertura.
4.3.10 RESTRICCIONS Una restricci s un objecte que estableix la posici dun element vers un altre. Segons el context on es cre, la restricci afecta a la posici dun o ms objectes o a les dimensions duna part dell. Hi ha diverses maneres destablir restriccions: Bloqueig de cotes Es tracta duna de les maneres ms evidents de formar restriccions. Les cotes sn elements danotaci que, inevitablement, tenen els seus extrems vinculats a punts, cares o rectes delements del model. En un principi, serveixen per a visualitzar o editar aquesta distncia per tamb podem bloquejar-la, de tal manera que establirem la restricci de que estiguin separats en aquella mesura. Per exemple, si en una distribuci desitgem que lamplada dun cambra es mantingui sempre en 2,20m noms hem de crear la cota i bloquejar-la, les modificacions que fem a tancaments contigus no podran canviar les dimensions de la cambra.
Eloi Coloma Pic
248
Fig. 4.12. Bloqueig duna cota, la distncia entre els dos paraments es mantindr fixa tot desplaant-se conjuntament.
Per altra banda, tal com es veur quan es parli de la creaci dobjectes paramtrics, una cota pot esdevenir fcilment un parmetre simplement assignant-li un nom. A partir de llavors, el seu valor es podr fixar directament o en relaci a daltres parmetres. Restricci digualtat Quan es genera un grup de cotes en una mateixa tongada s possible establir una restricci que obligui a que la seva dimensi sigui idntica entre elles. Daquesta manera. Si es canvia una, el canvi es transmetr a la resta. s una molt bona opci per a centrar elements o garantir la igualtat de mltiples espais. Bloqueig delements Per simplement evitar que un element es pugui moure sota cap concepte, es pot bloquejar la seva posici amb una eina especfica. Daquesta manera saconsegueix que la modificaci de cotes delements adjacents o altres operacions no afecti als objectes bloquejats. Alineacions Un altre sistema important destablir restriccions entre elements s alinear-los entre ells. Daquesta manera sestableix una relaci entre dos o ms elements de tal manera que quan es mogui un, narrosseguin la resta. Els usos daquesta funci sn illimitats, des dalinear cares de murs, fins a vincular la geometria dun element a plans de referncia. El bo daquesta eina s que es capa dalinear objectes fent servir qualsevol element lineal, per exemple, es pot alinear el contorn dun dels perfils duna finestra amb la part superior duna lluminria. Leina dalineaci en s mateixa no estableix la restricci corresponent, per lopci de fer-ho apareix immediatament desprs de realitzar loperaci.
249
Fig. 4.13. Dues finestres alineades horitzontalment. La restricci es crea en la projecci del pla de visualitzaci i, per tant, funciona amb elements situats en plans diferents.
Vinculaci a contorns Quan es creen objecte tot aprofitant els contorns daltres elements, fet que s molt habitual, queden vinculats a ells, si aix es vol. s una opci molt raonable, ja que si es genera un element tot calcant un altre, el ms probable s que el que es vulgui es que, si canvia el primer, canvi el segon.
4.3.11 CONCLUSIONS El control de lespai est fora aconseguit si es mira des del punt de vista de lusuari no avesat a modelar tridimensionalment. Per, pel contrari, es troba a faltar un major control posicional dels objectes, ja que aparentment estan massa restringits. En part aix s cert, per en part no del tot. El que realment passa s que cada objecte t definit, duna manera o altra, el seu sistema de posicionament a lespai. Per exemple, si una finestra est creada de tal manera que es referencia a una paret modlica, sempre ser vertical, doncs el model de referncia aix ho s. En canvi, si es genera el mateix objecte, per en relaci a una cara dun slid genric, el producte resultant podr adaptar-se a qualsevol orientaci. Shauria de veure, si, a la prctica, aquest sistema es prou bo per a resoldre la majoria dels casos. En la meva opini s. En la majoria dels casos aquestes limitacions seran de gran ajuda a lhora de collocar elements en el model sense gaire preocupacions. Per altra banda, tot el sistema de restriccions s fora brillant, amb unes poques eines es poden fer meravelles. Una de les poques pegues que t s la dificultat desbrinar quines parts participen duna restricci una vegada creada per una tercera persona. Aix s, cal tenir en compte que cada restricci s un parmetre en s mateix que pot arrossegar molts objectes, aix que s millor no abusar-ne.
Eloi Coloma Pic
250
4.4 Visualitzaci
251
4.4 VISUALITZACI
Revit va revolucionar el mn del BIM per diverses raons, per potser la ms popular fou el seu sistema de vistes dinmiques extretes directament del model. Aquesta estratgia implica que el sistema de visualitzaci tingui un gran pes en aquesta aplicaci.
4.4.1 VISTES GRFIQUES Revit t la particularitat de que totes les vistes grfiques sn vistes reals del model. Per aix, qualsevol canvi que es fa en el model es transmet instantniament a totes les vistes, ja que, en realitat, mostren el model mateix. Aix s un gran avantatge, ja que a diferncia daltres, la transmissi dels canvis realitzats en una vista es fa a la resta de manera automtica i instantnia. B, en realitat no hi ha una transmissi de canvis prpiament dita, ja que tot es fa des del mateix entorn grfic.
Fig. 4.14. Diverses vistes dun mateix edifici. Lelement seleccionat (un mur) apareix a totes simultniament, doncs es tracta de vistes del model i no dibuixos bidimensionals autogenerats.
No obstant, aquest sistema t linconvenient destar limitat pel rendiment grfic del programa. Efectivament, Revit modela tridimensionalment tots els elements de la seva base de dades amb tecnologia de slids. Aquesta tecnologia s molt efica a lhora de ser visualitzada (ja que, per exemple, cont informaci sobre cares vistes i ocultes), sobretot quan es vol seccionar el model en temps real, cosa que Revit fa molt b. No obstant, de seguida la complexitat del model arquitectnic fa que els recursos de hardware sesgotin. Aix obliga a tenir mesura quan es generen els elements arquitectnics per a no sobrecarregar-los de detall. Millor dit, caldria enfocar-los des dun punt de vista minimalista. Paradoxalment, la biblioteca delements de Revit, fora minsa, no s un prodigui de sntesi, sin que prova de mostrar les capacitats paramtriques de laplicaci, fet que no resulta gaire didctic.
Eloi Coloma Pic
252
Per altra banda, el model es manipula sobretot a travs de vistes grfiques corresponents a seccions esttiques del model (plantes, seccions i alats) i vistes dinmiques (axonometries i perspectives), cadascuna de les quals conserva unes caracterstiques de visualitzaci prpies. Tamb es poden crear vistes alfanumriques en forma de taules que mantenen la seva mateixa connectivitat bidireccional amb el model que les grfiques. Aix permet extreure informaci de ledifici per tamb modelar amb elles, que s el que precisament significa lacrnim BIM. Per hi ha un tercer tipus de vista que uneix aquestes dues classes de representacions. Es tracta de les llegendes, les quals permeten unir informaci grfica amb alfanumrica. Per tal de poder imprimir les vistes, grfiques i alfanumriques, existeixen els plnols, que tamb sn objectes en s mateixos, que serveixen per a cridar les vistes del model (grfiques o no) i compondre-les en una lmina.
4.4.2 CONTROL DE LA VISUALITZACI DE LES VISTES GRFIQUES Revit no empra capes i per aix disposa daltres eines per al control de les caracterstiques grfiques dels elements que apareixen en cada vista. Cada vista t la seva configuraci independent, que permet el control exhaustiu de la visualitzaci dels elements del model. Des dun sol quadre de dileg es poden controlar diversos aspectes, dels quals els ms significatius sn els segents: Escala de representaci bviament el model es construeix a escala natural per cal especificar una escala a la vista per tal que el programa dimensioni adequadament les trames, patrons de lnia, textos, cotes, smbols i tots aquells elements que hagin de mantenir una dimensi fixa un cop impresos. Aix implica que, en Revit, hi ha una clara distinci entre els elements escalables i els que no ho sn. Grcies a aquest sistema es desvincula definitivament el mn del model del de la representaci. Lescala s un atribut ms de la representaci i, per tant, afecta a la representaci dels elements que en depenen per no a les seves caracterstiques. Per aix, cada objecte es dissenya segons les seves unitats naturals. Els elements arquitectnics ho faran en metres despai, mentre que els textos ho faran en millmetres de paper. Aix evita, a la fi, dibuixar pensant en lescala dimpressi. En conseqncia, els gruixos de lnia sestableixen segons una escala relativa que va de l1 al 16, depenent de lescala de visualitzaci el seu espessor final. Per exemple, una lnia amb gruix 2, esdevindr de 0,25mm a escala 1:50 i de 0,1mm a escala 1/500. Es una manera molt eficient de definir el gruix de les lnies, ja que si aspirem a que un mateix objecte pugui servir per a escales diferents, es bo que el valor de lnia dels seus grafisme sadapti a la mida de la seva representaci. Un cert tipus de trames, les de model, no es veuen afectades per lescala, ja que serveixen per a representar patrons com aparells de maoneria o paviments. Com que escales massa llunyanes es veurien massa denses quan sn petites i semblarien negres (a pesar de lescalat
4.4 Visualitzaci
253
del valor de lnia), Revit sempre procura mantenir una bona visualitzaci del model, desactivant la visualitzaci de les trames i substituint-les per tramats slids del mateix color per aclarits. Nivell de detall Cada vista grfica pot tenir tres nivells de detall: baix, mitj i alt. Aquest parmetre defineix el nivell de detall de les vistes. En les famlies de sistema (veure la introducci), com els murs i els forjats, aquest parmetre indica si es mostren o no totes les capes de les que disposa lelement quan s seccionat. En el nivell baix, nicament es mostra el contorn de lenvolupant i en els altres dos, les capes en la seva totalitat. En canvi, quan es tracta de la resta de categories dobjectes paramtrics, podem escollir quins elements seran visibles a cada nivell de detall. Aix permet disposar de diferents versions dun mateix elements segons el nivell de detall desitjat o de restringir la visualitzaci dalguns components als nivells ms alts, on podran ser observats amb lajuda descales properes. No obstant, es troba a faltar un sistema que vinculi automticament (si aix es desitja) el nivell de detall dels objectes amb determinats rangs descales. Aquest sistema existeix, per noms actua en el moment de la creaci de noves vistes. No s un tema molt crtic, per seria una ajuda a lhora de preparar les vistes per ser impreses. Hi ha altres aplicacions que sempre defineixen el nivell de detall segons lescala i que, per altra banda, no tenen noms tres nivells sin que en tenen els que es vulgui. El cert s que sagraeix lopci simplista de Revit, ja que en la majoria dels casos, tres nivells de detall sn ms que suficients i sempre hi ha solucions alternatives. A ms, el nivell de detall no t perqu estar lligat a una escala determinada; sempre hauria de ser una opci. Visibilitat s la principal eina de control de la visualitzaci dels objectes en les vistes grfiques. El panell est organitzat seguint la mateixa estructura de la base de dades de Revit. Els objectes sagrupen en Categories (murs, sostres, finestres, cotes, etc). Cada categoria est composta per subcategories, que corresponen a parts dels objectes. Algunes daquestes subcategories sn de sistema, s a dir, no es poden canviar i es tradueixen segons didioma de la localitzaci que les llegeix. Altres subcategories es poden crear per tal de poder configurar de manera independent la visualitzaci de parts dels objectes. Per exemple, la categoria de Finestres, est composta per subcategories de sistema com ara el Vidre, Muntant i Obertura, per tamb pot contenir altres subcategories que els dissenyadors dels objectes considerin oportunes. Aquest sistema permet que dissenyadors que no es coneixen puguin compartir sense dificultats elements dissenyats per terceres persones. Cada Objecte es controla mitjanant paraules que en la majoria dels casos seran comunes per a tots els objectes de la mateixa categoria. En alguns casos, apareixeran subcategories personalitzades, per seran fcilment identificables per al seu nom. Veiem aix com desapareix la necessitat dels complicats i, sovint poc efectius, sistemes destandarditzaci de capes, ja que tot el que ha de descriure el nom duna capa queda millor reflectit en un arbre dobjectes. Cada categoria o subcategoria pot personalitzar-se quan a la seva visibilitat, al seu valor de lnia en alat o en secci, a la intensitat del dibuix (halftoning) i en el nivell de detall. Aquests
Eloi Coloma Pic
254
valors, si es personalitzen, es superposaran als que marquin els estils de cada objecte. El mateix passa amb tres parmetres ms que permeten canviar el valor de lnia de les capes de les famlies de sistema i els colors de les trames de model.
Fig. 4.15. Control dels parmetres de visualitzaci de les categories dobjectes en una vista en concret. Sobserva que hi ha categories, com el mobiliari (furniture) que no pot aparixer seccionat.
Lestil dun objecte, al qual es pot accedir des daquest quadre o directament, s el conjunt datributs grfics que te cada categoria i subcategoria i que inclouen els parmetres relatius als valors de lnea anteriorment esmentats i, a ms a ms, el material per defecte a aplicar-hi. Aix saconsegueix un cert grau de personalitzaci de cada vista. En la meva opini, per, les opcions de personalitzaci i el control de la visualitzaci del model est ben enfocat, per shi troben a faltar ms opcions. Per exemple, en la definici de materials shi podria incloure un color de superfcie per al mode de visualitzaci de lnies ocultes o independitzar els atributs de superfcie dels interiors, els quals apareixerien quan lelement fos seccionat. Estil de grfics de model Com ja sha comentat, les vistes grfiques de Revit son vistes dinmiques del model i per tant, sn sempre tridimensionals. Per aix, Revit disposa de quatre modes de visualitzaci: Wireframe, Hidden Lines, Shading i Shading with edges . Normalment sempren els modes Hidden Lines o shading with edges, per el mode Wireframe s til per a treballar amb objectes que no estan en primer pla. De fet, aquest recurs tan senzill augmenta molt la potencia de les vistes dalat, ja que permet establir relacions amb objectes que no apareixen
4.4 Visualitzaci
255
en ella per que poden influir en objectes que s que ho facin. Si les vistes fossin generades a partir del model i fossin realment planes, aix no seria possible. Tamb hi ha una eina especifica que permet que un objecte es mostri a travs dun altre amb valors de lnia discontinua, la qual cosa resulta molt til per a augmentar lexpressivitat dalguna representaci, per no resulta prctic com a eina de treball si el que es busca s un mode de visualitzaci transparent, el qual es troba a faltar en aquesta aplicaci. Grfics de model avanats Revit permet mostrar en temps real la projecci de les ombres duna vista tot indicant la posici del sol respecte a ledifici. La seva representaci es fa prcticament en temps real i amb el mateix estil de dibuix lineal que la resta de modes de visualitzaci. Altre cop veiem com una tcnica de dibuix que havia estat necessria fins ara per al domini de lexpressi dels volums dels alats i seccions arquitectnics queda automticament obsoleta quan una aplicaci informtica sen fa crrec. Aix s, t la limitaci de no poder escollir quins objectes projectaran ombres i quins no. Subjacent El les vistes en planta, es permet la visualitzaci duna altra planta com a fons de lactual. Resulta til per a referir-se a elements daltres plantes, per exemple, per no es un sistema que serveixi per mostrar elements projectats. De fet, Revit no disposa daquesta opci i es troba a faltar. El cert s que alguns dels seus competidors tampoc en sn capaos, per per a aquesta aplicaci en concret seria fora senzill ja que sempre treballa amb el model complet. Disciplina Ja sabem que el model arquitectnic s una base de dades que pretn poder ser utilitzada per diversos programes especialitzats en diverses disciplines relacionades amb el mn de la construcci. Ats que Autodesk ja disposa de tres aplicacions especialitzades en tres disciplines diferents, Building, Systems i Structure, dna a lusuari la possibilitat de treballar noms amb els elements i amb el sistema de visualitzaci ms apropiat per a cada disciplina. Plantilla de vista Com es lgic, les configuracions de cada vista es poden guardar per a ser emprades en altres vistes, tot i que noms es saplicaran les opcions que siguin compatibles amb qualsevol mena de vista grfica. Control de lextensi de la vista De cada vista grfica sen pot configurar labast del que es mostra, depenent de les opcions disponibles segons el tipus de vista. Aix, en les plantes i seccions es controla el pla de tall i la profunditat de la visualitzaci, mentre que en les vistes dinmiques es disposa duna caixa de retall que secciona el model. Una altra possibilitat com a totes s la de retallar la finestra de la
Eloi Coloma Pic
256
vista, la qual incls es pot partir en diversos trossos, que desprs es poden conpondre com es vulgui. Daquesta manera es controla lenquadrament de la vista.
Fig. 4.16. Control grfic de lextensi en planta duna secci.
Aquestes eines estan fora aconseguides per s una llstima que la profunditat de vista de les plantes no es pugui realitzar grficament de la mateixa manera que es fa amb les plantes i seccions. Per altra banda, la caixa de retall de les vistes dinmiques s fora impressionant, ja que ho fa en temps real. Com es pot esperar que en equips poc potents o en models mitjanament complexos resulta poc gil en la seva edici, per no se li pot demanar ms. s una llstima que aquesta eina no permeti establir el rang de visualitzaci delements projectats, ja que resulta impossible mostrar elements projectats en cap mena de vista. Lnica cosa que es pot fer s calcar els elements amb lnies que es volen projectar tot mostrant-los prviament amb la propietat de subjacent. Fase Amb aquesta opci es controla quina fase s lactual i quins objectes es mostren en relaci a aquesta fase. La configuraci daquests filtres de fase es fa a travs dun quadre independent, que s el mateix que permet crear les fases mateixes. Per exemple, podem indicar que som a la fase destat final i aplicar un filtre que mostri noms els objectes de la fase actual o, pel contrari, els de lactual i els enderrocats amb un valor de lnea diferent. Opci de disseny De manera anloga al control del projecte en diferents moments histrics, tamb es pot treballar amb diferents versions de disseny de zones del projecte. Daquesta manera, saprofiten els elements comuns i sefectuen variacions en aquells que interessi. Amb aquest control es selecciona quina versi del projecte es mostra en cada vista. Filtres Aquesta eina permet mostrar grficament elements que compleixen una determinada propietat tot variant les seves propietats visuals. Les possibilitats sn escasses ja que es limiten al valor de lnia de la representaci dels contorns de lobjecte. Pot resultar molt til per a lelaboraci
4.4 Visualitzaci
257
desquemes danlisi segons parmetres, per les seves possibilitats de configuraci haurien de ser idntiques a les del control de visualitzaci per categories, ja que en permetria un s ms flexible.
Fig. 4.17. Filtre de visualitzaci que acoloreix els tancaments segons la seva resistncia al foc.
4.4.3 EINES DE MODIFICACI LOCAL Fins ara shan vist les eines de personalitzaci de les vistes en base a propietats dels objectes que shi mostren o a opcions generals de la vista. Per una vista, un cop generada, es pot manipular com si fos un dibuix bidimensional emprant eines de modificaci locals. Modificaci de lnies Les lnies de les representacions grfiques del model es poden modificar com a tals tot seleccionant-les i variant el seu estil de lnea. Com que hi ha un estil de lnia de sistema que s invisible, es poden fer desaparixer parts de les representacions dels elements o corregir alguns errors en la visualitzaci. La longitud de la correcci tamb s editable, aix que s una eina molt valuosa ja que permet corregir la representaci delements de manera no objectual. Control de vistos i ocults Permet mostrar elements que estan darrera dobjectes que els oculten.
Eloi Coloma Pic
258
Pintat de materials Saplica un material a les cares que es seleccionen. Realment s molt til per a modificar aquelles cares dobjectes que no es mostrin amb lacabat que ens interessi. Per posar un exemple, el material del cantell dun forjat correspon per defecte al material de la capa inferior, per amb aquesta eina es pot canviar aquest material en la cara que interessi. Retall de cares Permet retallar porcions de cares dobjectes del model tot dibuixant un contorn tancat sobre elles. Daquesta manera saconsegueixen zones que es poden omplir de materials diferents dels que cobreixen les cares on es troben. s una eina til a lhora dafegir detalls a paraments o paviments sense haver de modelar objectes nous. Pot actuar en famlies de sistema o en els slids de famlies de components, sempre i quan sobrin per a editar-les. Edici de perfil seccionat s una eina que permet modificar el contorn delements seccionats en vistes de planta, secci o alat. Daquesta manera es pot modificar la representaci dun element sense modificar-lo geomtricament. Per exemple, s fcil modificar la secci dun forjat per a representar la formaci de pendents duna coberta plana, o modificar el grafisme del cantell dun forjat. Es tracta dafegir informaci grfica a elements per tal de millorar la seva definici sense haver de recrrer a modelats complexos.
Fig. 4.18. Perfil modificat. Es tracta duna representaci no modelada que noms tindr efecte en aquesta vista.
Adici delements de detall En tota vista esttica shi poden afegir elements bidimensionals que es superposen a la vista. Aix permet completar la vista afegint-hi detall o modificar la representaci dalguns elements de forma manual, ja que a travs de regions emplenades de blanc es poden ocultar zones de la vista per a substituir la informaci que hi apareix per una altra. Els elements que shi dibuixin poden vincular-se a objectes del model, de tal manera que es moguin amb ells, per no sinclouran en el model. Es a dir, formaran part de la vista en la que es dibuixen, ja que sn bidimensionals. Per aquesta ra, aquesta mena deines no es poden emprar en les vistes dinmiques, ja que en aquestes el vector de visualitzaci no est bloquejat i no es controla la posici delements
4.4 Visualitzaci
259
superposats respecte al pla del quadre de la vista. Aquesta caracterstica s fora desconcertant, ja que precisament una de les grcies de Revit s que tracta totes les vistes grfiques aparentment de la mateixa manera (totes sn tridimensionals al fi i al cap), per en canvi, en aquest cas no s possible incloure informaci en aquestes vistes que s que pot estar disponible en la resta de projeccions. De tota manera, tamb sembla que el motor grfic de les vistes 3D s diferent que el de la resta, ja que t algunes particularitats a nivell de representaci (com es veur tot seguit) que ho delaten. Suposo que la ra s simplement la necessitat de poder canviar la direcci de la vista en temps real, cosa que no es pot fer en les esttiques Cal remarcar que aquests elements, a diferncia de la resta, no estan situats en cap pla de treball del model, sin que en son independents doncs pertanyen al pla de la prpia vista, al que en geometria descriptiva sanomena pla del quadre. Ocultaci o allament delements En qualsevol vista es poden ocultar o allar elements concrets o tots els de la mateixa categoria simplement seleccionant-los. En aquesta versi, aquesta personalitzaci de la vista es pot emprar temporalment o de manera permanent. La diferncia s que, en el primer cas, no ser efectiva quan simprimeixi la vista i, en el segon, si. Per a descobrir els objectes ocults en cada vista, i ha una eina especfica que els mostra, per tal de permetre desfer la seva oclusi. s un recurs molt contemporani, que poc a poc, van incorporant totes les eines de CAD en general, ja que ofereix un sistema de filtratge visual molt directe. Superposici de configuraci de visibilitat A cada element o categoria de cada vista se li pot aplicar una superposici de configuraci de visibilitat que permet variar les seves propietats visuals, des de canviar el seu valor de lnia a fer-lo transparent.
Fig. 4.19. Aquesta coberta ha estat establerta com a transparent i amb tipus de lnia discontinua noms en aquesta vista
Eloi Coloma Pic
260
4.4.4 ASSIGNACI DE MATERIALS Els materials juguen un paper important en la visualitzaci dels elements paramtrics. Cada categoria delements paramtrics est format per una o ms subcategories, cadascuna de les quals pot tenir un material assignat. Per altra banda, cada pea duna famlia pot tenir un material propi, independent de la subcategoria a la qual pertanyi. Per tamb hem de recordar que leina pintar material permet aplicar-lo sobre qualsevol superfcie, amb la qual cosa el control de materials resulta molt flexible. Cada material defineix un color, un tramat de superfcie i un tramat de secci. Per tamb inclou una textura del renderitzador integrat (de moment no exportable a altres renderitzadors), unes propietats fsiques (pesos i resistncies) i una srie de parmetres didentificaci. Les propietats fsiques es poden emprar per a clculs estructurals i les dades identificatives serveixen per generar llistats o etiquetar els materials dun detall. La definici dels materials es desa en larxiu de projecte o famlia on es crea.
Fig. 4.20. Parament amb un material de trama en forma de ratlles verticals. Aquest acabat sha pogut alinear amb el canvi dalada simplement seleccionant-lo i alineant-lo amb laresta corresponent.
Per altra banda, dos objectes noms es poden unir si tenen assignat el mateix material, la qual cosa s molt coherent i til. Per exemple, noms podrem unir una jssera de formig amb un forjat que contingui aquest material. No passa el mateix amb els slids que componen parts duna famlia, on un adopta el material de laltre.
4.4.5 TRANSFERIDOR DESTNDARDS s una eina que permet transferir totes aquelles configuracions dun projecte que no es poden transferir a travs de famlies de component. Aix inclou tipus de lnia, trames, plantilles de configuraci de vista, etc.; per tamb els tipus de les famlies de sistema. Per tant, permet transferir aspectes grfics i parmetres propis dels objectes. I s que en Revit ambds aspectes sn parmetres dels objectes.
4.4 Visualitzaci
261
s una eina molt adequada per fora rudimentria, ja que es limita a oferir un llarg llistat dopcions de les quals no sen pot afinar la transferncia, per exemple, transferir un tipus concret de tancament o un material determinat.
Fig. 4.21. Transferidor destndards.
4.4.6 VISTES DE PLANTA Corresponen a talls horitzontals a certa distncia dels nivells en base als quals sorganitza verticalment ledifici. De la mateixa manera que les vistes de Secci i Alat, es pot controlar el pla de tall i la profunditat de la vista, per a diferncia delles, el control daquest parmetres no s visual sin que es fa a travs dun quadre de dileg gens intutiu. Totes les vistes de Revit sn tridimensionals, mostren tot el model sencer, per en aquesta mena de vistes i en les de secci i alat el vector de visualitzaci est molt restringit. De fet, les vistes en planta sempre sn perpendiculars als nivells, els quals sempre sn horitzontals. En realitat, poques vegades es necessita una planta no horitzontal per es fora emprenyador que no funcioni com les seccions o alats.
4.4.7 VISTES DE SECCI Corresponen a talls, en principi verticals, que es fan de ledifici en qualsevol part.. Les seccions es tracen des de qualsevol altra vista tot dibuixant una lnia que representa el pla de tall. Ms tard, aquesta lnia es pot trencar per a crear una secci de diversos plans. La vista generada apareix llistada al navegador i la seva representaci, a totes les plantes, seccions o alats que en siguin perpendiculars. Cada secci apareix etiquetada amb el nom del plnol on apareix.
Eloi Coloma Pic
262
Al igual que les vistes en planta, el seu abast es pot ajustar, tant en profunditat com en extensi, per aquest cop de manera grfica. Totes les vistes sn objectes en s mateixos, i per tant, es poden moure, copiar i rotar com a tals si s que es poden seleccionar des duna altra vista. Per aix s molt fcil modificar les condicions duna secci perqu apareix grafiada en altres vistes. s possible rotar una secci (o un alat) des duna altra vista horitzontal, tot aconseguint una secci inclinada (poc habitual) per llavors no apareixer en les plantes, ja que no hi ser perpendicular. Fins i tot s possible tornar a girar-la vers un eix vertical i obtenir vistes obliqes, tot i que llavors el seu grafisme no es visualitzaria en cap altra vista. Hi ha altres maneres dobtenir vistes amb aquesta orientaci, com es veur en lapartat de les vistes dinmiques, per es controlen de manera diferent i tenen altres condicionants.
4.4.8 VISTES DALAT Conceptualment sn molt similars a les seccions, ja que tamb sn seccions verticals que mostren ledifici. Com en les anteriors, es pot controlar el seu abast tant en horitzontal com en profunditat, per no es poden inclinar verticalment. Tamb canvia el seu grafisme, ja que simplement es representen com una fletxa i una etiqueta que identifica la vista en qesti dintre del plnol on hi pareix. Respecte a aix, cal puntualitzar que, com es veur en el segent captol, totes les etiquetes, incloses les que etiqueten les seccions i alats, sn objectes; i com a tals, es poden personalitzar. Es colloquen en les vistes en planta indicant un punt des del qual es poden activar alats en quatre dimensions diferents. El punt pot estar dins o fora de ledifici. Si es colloca dins, automticament es restringeix el seu mbit al de la cambra on es troba, ja que es suposa que el que es pretn es obtenir-e un alat interior. Aquesta operaci s, a ms, molt rpida, ja que noms hem dactivar les quatre orientacions possibles de lobjecte de vista per a obtenir els quatre alats interiors duna cambra
4.4.9 VISTES DINMIQUES En realitat, totes les vistes de Revit sn tridimensionals, per la resta tenen el vector de vista bloquejat (plantes, seccions i alat). En canvi, Revit anomena 3D Views a un tipus especial on lusuari pot canviar el punt de vista en qualsevol moment de manera dinmica. Una altra diferncia s que est pensada sobretot per a visualitzar el model des del punt de vista formal, ja que la majoria dobjectes danotaci no hi poden aparixer. S que ho fan les cotes, les quals sorienten segons el pla de treball actual. Com a la resta de vistes, es pot controlar lextensi del pla del quadre de la vista i el seu abast. Aquest ltim parmetre tamb es realitza de manera grfica a travs duna caixa de retall tridimensional que s capa de tallar tot el model en temps real. Com que el nivell de detall i el sistema de representaci s idntic al de les vistes esttiques, hi ha una gran coherncia en la representaci del model en totes les vistes, fet que s remarcable. De fet, permet a lusuari configurar la vista per a que inclogui el mateix mbit que una altra vista esttica, obtenint aix una vista dinmica duna porci de ledifici.
4.4 Visualitzaci
263
Fig. 4.22. Vista tridimensional a la que se li ha aplicat una caixa de retall i un color com per a totes els elements seccionats.
Si sanalitza com representa Revit el model tridimensional, ens adonarem que mentre que els volums dels objectes sn modelats, el seu interior, que apareix quan sn seccionats, s pura representaci. Per exemple, quan es secciona un element amb capes, ja sigui un mur o un forjat, aquestes apareixen en el tall. Per s evident que aquestes capes no estan realment modelades tridimensionalment, sin que es crea la illusi de que ho estan tot mostrant-les en el tall. s el mateix que es fa en les seccions esttiques, per en les vistes dinmiques aquest mecanisme resulta ms obvi. Naturalment aquesta estratgia s la ms efica, ja que hem de recordar que aquesta mena daplicacions no tracten de modelar ledifici sin de mostrar la informaci grfica duna base de dades de ledifici. Com a contrapartida, els sistema no est prou acurat, ja que apareixen efectes no desitjats com els segents: Trames amb orientaci fixa Al igual que en les vistes esttiques, les trames de delineaci (drafting patterns) mantenen una orientaci respecte a la vista. En les vistes 3D tamb, la qual cosa s desconcertant, ja que en la definici de materials, noms es poden emprar trames de delineaci per a les parts seccionades i aix fa que, quan es visualitza un model a travs duna vista dinmica seccionada, les trames es quedin fixes mentre el punt de vista gira. Dalguna manera est clar que Revit superposa les trams al contorn seccionat del model, sense tenir en compte lorientaci dels objectes que trama. El cer s que aix noms s contraproduent amb trames formades per lnies i en determinats casos, mentre que segurament s un artifici que fa possible laugment de rendiment del motor grfic. Aquesta situaci no es dna amb els les trames de model, les quals mantenen la seva orientaci respecte a les superfcies que cobreixen, ni quan es fa servir el
Eloi Coloma Pic
264
nivell de detall baix (molt habitual en aquesta mena de vistes, ja que llavors les capes no es mostren i el tall es reala pintant-lo dun color. Defectes en la uni de pilars arquitectnics Quan es colloca un pilar arquitectnic, la capa dacabat del mur on sinsereix rodeja el pilar. No obstant, quan aquest apareix seccionat horitzontalment, el mur sembla travessar-lo. Plecs verticals dels fulls dels murs Les capes dels murs tenen la capacitat de plegar-se cap endins en les obertures per tal de formar els brancals corresponents. Dons b, a les seccions bidimensionals els fulls no es pleguen en la formaci de la llinda, com s habitual, per si que ho fan en el model tridimensional seccionat per una caixa de retall. s a dir, Revit mostra el mateix detall dencontre del mur amb una obertura independentment de lorientaci del tall. Una mica ridcul.
4.4.10 VISTES DE CRIDA Les vistes de crida es creen a partir de regions de vistes de planta, alat i secci. El seu objectiu s crear vistes ampliades de zones concretes per tal de detallar-ne la informaci tot afegint-hi elements de detall (veure captol de modelat de la informaci de ledifici). Per tal de poder situar-la en el context de ledifici, es representa a la vista en la que es crea amb un rectangle amb les cantonades arrodonides i setiqueta amb el nombre del plnol on apareix.
4.4.11 VISTES DE DELINEACI Com les anteriors, sn vistes destinades a elaborar-hi dibuixos bidimensionals que completin la informaci del model, especialment a escales redudes. La diferncia est en que sn dibuixos completament deslligats de ledifici, tot i que es poden vincular a vistes de crida per a situar-los en el context del model. De fet, tamb es poden entendre com el dest dels dibuixos delineats que serviran per a especificar o detallar el disseny que els objectes BiM no sn capaos de mostrar. Molts usuaris els realitzaran amb altres aplicacions CAD i desprs els importaran en aquestes vistes; altres, empraran les eines especifiques de Revit per a la creaci delements bidimensionals.
4.4 Visualitzaci
265
Fig. 4.23. Vista de delineaci superposada a una secci real de ledifici. Els dibuixos bidimensionals sn objectes paramtrics que contenen informaci sobre la seva nomenclatura. A ms estan vinculats als contorns seccionats dels objectes, de tal manera que si el rfec es redueix, ho far tamb el del detall.
4.4.12 VISTES ALFANUMRIQUES Treballar un model com una base de dades implica no estar limitat a les eines grfiques per al seu disseny. De fet, la representaci grfica de lobjecte arquitectnic s noms un camp ms en cada registre. A ms a ms, la forma est sovint lligada a parmetres i aquests, es poden treballar millor a travs de vistes en forma de taula. Per exemple, si es volen controlar les mides de les portes dun edifici, resulta molt ms senzill veure-les totes en un llistat que anar cercant-les per tot el model. Per tamb es poden extreure altres dades que estan contingudes en el model per que no pertanyen a cap objecte en concret, com per exemple el nombre total de portes dun determinat tipus. Les Taules tamb permeten afegir informaci als objectes, tot creant els parmetres que es desitgi i, fins i tot, incloure-hi frmules per a calcular valors en relaci a altres camps.
Eloi Coloma Pic
266
La informaci continguda en aquestes vistes es pot exportar, per tamb es podrien llegir directament per a qualsevol aplicaci que fos capa de connectar-se a aquestes vistes. Daquesta forma es podrien aconseguir, per exemple, aplicacions damidaments que llegissin les mesures dels elements de ledifici. Per el que s verdaderament potent daquesta mena de vistes s que, al igual que les grfiques, qualsevol canvi que es faci en elles modifica el model. Aquesta caracterstica s prpia daquelles aplicacions BIM natives i bidimensionals, per no s prpia de totes les aplicacions BIM del mercat.
Fig. 4.24. Vista alfanumrica dels acabats de les cambres dun edifici. Es computen les superfcies per tal damidar-ne els totals.
4.4.13 PLNOLS Lapartat dels plnols cont totes les lmines que expliquen el projecte. Les lmines com a tals sn objectes paramtrics que poden contenir la informaci general del projecte i altres dades com les revisions o la numeraci del plnol. En cada plnol shi poden inserir vries vistes, les quals apareixen automticament rotulades amb el seu nom i un nmero de vista relatiu al plnol. Aquestes insercions mantenen idntica configuraci que la vista de la que provenen, ja que sn el mateix objecte. Una caracterstica essencial del sistema de plnols i vistes, s que cada vista noms pot aparixer en un plnol, ja que el sistema detiquetatge de les seccions, alats i vistes de plnols mostra el plnol on apareix aquella vista i, senzillament, no est pensat per a mostrar ms dun plnol. Realment, no trobo que aporti cap avantatge aquesta limitaci, per laplicaci funciona
4.4 Visualitzaci
267
aix. Si volem que una mateixa vista aparegui en diversos plnols, lhem de duplicar des del navegador de projecte. Aix vol dir que, per exemple, per tal demprar la clssica mosca que indica lemplaament de les seccions, ms val exportar el dibuix a DWG, i crear-ne un smbol per a inclourel en la lmina. A lhora dimprimir, en realitat el que es selecciona sn les vistes que es volen imprimir, siguin o no plnols. Revit sempre empra les impressores del sistema, i no permet la creaci dimpressores amb configuracions prefixades.
Fig. 4.25. Plnol mostrant quatre opcions de disseny consistents en la combinaci de dos tipus de suports i dos de prgola. La resta de ledifici s comuna.
4.4.14 PUBLICACI Revit permet exportar vistes del projecte o lmines al format porttil dAutodesk DWF. El sistema en permet configurar diferents conjunts de selecci per a desprs generar els fitxers. s una llstima que no permeti fe e mateix amb el format PDF. Es tracta duna decisi comercial que no beneficia a lusuari, que haur de emprar una impressora ODF per a poder publicar les vistes del model en aquest format molt ms ests.
Eloi Coloma Pic
268
Fig. 4.26. Sistema de configuraci dels conjunts de publicaci.
4.4.15 RENDERING Revit integra el motor de renderitzat de Mental Ray, la qual cosa permet compartir llibreries amb AutoCAD i 3DsMax. Les opcions de renderitzat sn suficients per a un s poc exigent, tenint en compte que es pot emprar el motor dilluminaci per radiositat. No obstant, si es volen millors resultats, es pot exportar el modela a 3DsMax, el qual s capa de llegir lassignaci de materials modelada en Revit i permet la cmoda edici del model, al importar tamb lestructura jerrquica de Revit.
4.4.16 CONCLUSIONS En una base de dades, laccs als continguts s tan important com els continguts en s. Revit pretn ser una plataforma dintercanvi de dades entre objectes de diferents disciplines. Laccs a les dades ha de ser, doncs, necessriament grfic i alfanumric. Com a qualsevol aplicaci de disseny, el camp de la visualitzaci i la representaci del model s molt important. Revit sen surt prou b. A falta de polir alguns detalls, el cert s que la gesti de la visualitzaci s senzill dentendre i fora efectiva. Si es compara amb aquells que empren sistemes amb capes o mixtes, es demostra que s possible plantejar el control amb altres mecanismes, sobretot si no ss excessivament llepafils a lhora de generar els plnols. Tamb el fet de generar totes les vistes directament del model s gran pensada. Llstima que aquesta coherncia es mig perdi amb labsurda distinci entre vistes 3D i la resta. bviament, segur que t una explicaci tcnica per els seus efectes no shaurien de detectar.
4.4 Visualitzaci
269
Ats que la representaci del projecte depn en gran part del modelat de la informaci de ledifici, cal entendre que sempre hi haur limitacions en aquest el camp, ja que noms podrem mostrar automticament all que siguem capaos de crear com a objecte. Una aplicaci BIM no s una eina de dibuix sin una eina de Modelat de la Informaci de lEdifici. La representaci sempre estar a lligada a quina informaci grfica puguem introduir a lelement que modelem. Sempre quedar, per, la possibilitat de representar lelement manualment a lestil del CAD literal.
Eloi Coloma Pic
270
4.5 Modelat de la Informaci de lEdifici
271
4.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI

Un altre dels aspectes innovadors de Revit s la claredat de la seva interpretaci de la tecnologia dobjectes aplicada al BIM que ofereix una interface de modelat de la informaci molt coherent que difumina la frontera entre lespai de treball de ledifici i el dels seus components.
4.5.1 TECNOLOGIA DOBJECTES Una aplicaci BIM treballa amb objectes que contenen tota mena dinformaci. En Revit, tots els elements que hom pot emprar per a dissenyar ledifici sn objectes que es relacionen entre ells a travs duna API que els connecta a una base de dades comuna. En realitat, qualsevol mena delement t la mateixa estructura de dades, lnic que els diferencien s la informaci que contenen. Per aix, resulta tan natural la interrelaci paramtrica entre ells. Els elements sagrupen en famlies. Cada famlia s un conjunt delements que comparteixen definicions de parmetres idntics amb valors diferents. Per exemple, una famlia de portes seria un conjunt de portes que comparteixen un mateix disseny per que en presenten variacions (de dimensions, de materials, etc). Cada variaci duna mateixa famlia s anomenada Tipus. Per exemple, una mateixa famlia de portes pot incloure diversos tipus de portes corresponents a diferents mesures. Lavantatge daquest sistema s que es genera un nic disseny en el qual sestableix quins sn els aspectes que el defineixen i com sadeqen a diferents condicions demplaament. s el que es coneix per disseny paramtric i s una forma de dissenyar que els arquitectes tradicionalment han emprat mentalment, per no a travs de les seves eines de treball.
EXEMPLAR A TIPUS 1 FAMLIA TIPUS 2 EXEMPLAR B EXEMPLAR C
Fig. 4.27. Jerarquitzaci de famlies dobjectes paramtrics segons Revit. Els exemplars A i B poden ser diferents si la famlia cont parmetres dexemplar.
Per altra banda, les famlies es classifiquen en categories segons la mena dobjectes que sn. Aquesta classificaci serveix per a controlar la seva visualitzaci tant a nivell grfic com alfanumric a travs de les propietats de visualitzaci de les vistes. Hi ha diverses categories: Murs, Parets, Finestres, Models Genrics, etc. El nombre de categories i el seu nom est definit i no es pot canviar. A ms, canvia automticament segons didioma de la localitzaci de Revit amb que es treballa. Cada Categoria es divideix en diverses Subcategories, que corresponen a diferents parts dels objectes. El seu nom tamb est predefinit, per sen poden crear de noves a gust de lusuari.
Eloi Coloma Pic
272
4.5.2 CONTROL PER CATEGORIES Revit t una orientaci molt radical vers ls de capes per a estructurar el projecte, ja que no nempra. A diferencia daltres que fan servir capes per a controlar la representaci dels elements dun projecte, Revit confia en el seu sistema de classificaci en Categories i Subcategories per a gestionar-lo. En realitat, es tracta essencialment del mateix per amb algunes diferncies importants. Per una banda, la assignaci dun nom a aquell component o part dun objecte s automtica o dirigida, donat que responen a conceptes universals. Per altra banda, ls de categories implcita una jerarquia que permet controlar el conjunt de components duna mateixa categoria. Per exemple, si es desactiva la visualitzaci de la categoria de Portes, no es visualitzaran cap de les seves parts; en canvi, si es modifica la visualitzaci dels marcs, la resta de components romandran intactes.
Fig. 4.28. Estructura jerrquica de la definici dels objectes de Revit. Vlida, amb matisos, per a totes les aplicacions BIM.
Fig. 4.29. control dels valors de lnea dels objectes mitjanant els estils de les seves categories. s quelcom semblant a tenir un sistema de capes jerarquitzat.
273
4.5.3 INTERACCI DE FAMILIES SEGONS LA SEVA CATEGORIA Revit decideix com interactuen els objectes que componen el model de ledifici llegint la categoria a la qual pertanyen, caracterstica clau que diferencia els objectes entre s. La categoria dun objecte resulta decisiva en els segents aspectes: - Visualitzaci dels elements. Tot el sistema de visualitzaci est basat en les categories i en les seves subcategories. - Elecci dels amfitrions on es poden inserir famlies de components. La plantilla que serveix per a generar una famlia de component cont ja una famlia amfitri que serveix com a referncia per a lelement i que restringir la categoria dels futurs hostes del component que estem creant. Per exemple, una finestra basada en mur, noms es podr inserir en un mur. - Jerarquia i possibilitats duni de famlies. Per exemple, un forjat sempre interrompr un mur al unir-shi, dues famlies de components no suniran si no sn de categories estructurals, etc., - Opcions relatives a la creaci de famlies, com per exemple, la restricci dsser sempre vertical o la dorientar-se segons el pla de treball actual. - Detecci de conflictes. Revit verifica automticament que les collisions entre famlies sn compatibles. Per exemple, avisar si una paret toca o travessa una finestra, ja que, en principi, no sn categories que es puguin intersecar. De la mateixa manera, connecta automticament tancament i altres categories de famlies.
Fig. 4.30. Detecci dun conflicte entre un env i una finestra
4.5.4 FAMLIES DE SISTEMA, DE COMPONENT I IN-SITU Des del punt de vista del grau de personalitzaci de les famlies, Revit distingeix entre tres tipus de famlies: de sistema, de component i in-situ. Les primeres estan preconfigurades paramtricament i tenen unes caracterstiques i possibilitats preestablertes. Com a conseqncia daix, lusuari no pot canviar substancialment el disseny duna famlia daquesta mena perqu les seves capacitats paramtriques estan predefinides. Les altres dues sn
Eloi Coloma Pic
274
objectes que es creen de manera personalitzable amb total llibertat. La diferncia est en que les famlies de component sn objectes independents que poden ser desats fora del model per a ser reutilitzats i les famlies in-situ es modelen en el context del model com a objectes personalitzats per un s determinat en el si del projecte. Famlies de sistema Les famlies de sistema sn aquelles la descripci general de les quals ve definida per la prpia aplicaci a fi de mantenir lestabilitat de la informaci de la base de dades. En la majoria daplicacions BIM, sn famlies daquesta mena els sistemes principals de tancament, com ara les parets i els sostres. Tamb ho sn els objectes que ajuden a estructurar espacialment el model, com els eixos i plans de referncia aix com aquelles famlies la definici paramtrica dels quals fra massa complexa de definir o lesfor de fer-ho poc amortitzable (com ara les cotes o les entitats lineals) El grau dinteracci entre aquesta mena dobjectes s alt i per aquesta ra no es sol deixar en mans de lusuari la definici daquestes regles. Per exemple, els murs i els sostres solen haver destar vinculats a uns nivells horitzontals establerts amb anterioritat. Aix garanteix uns mnims destructuraci del model. No obstant, sofereixen certs mecanismes de modificaci daquests comportaments mitjanant alineacions o modificacions del permetre aparent, sempre dins dunes regles del joc ben establertes. Pel que fa a la resta de caracterstiques de les famlies de sistema, passa quelcom similar, el ventall de possibilitats topolgiques est ben definit (com ara les regles de descripci de les capes dun mur o les del grafisme duna cota) tot i que s que hi ha llibertat en la inclusi dinformaci no geomtrica. Una famlia de sistema molt particular s la de les escales. La seva generaci s molt ms complexa ja que sha dajustar a molts parmetres aix que sha establert en una famlia de sistema. En molts casos la seva generaci s suficientment correcta, per hi ha molts aspectes que han de millorar, com per exemple, la seva nulla interacci amb els forjats. Aquest tipus delement sempre ha donat fora maldecaps a les aplicacions BIM ja que fcilment es donen situacions en les que, si be els graons sn fcils de definir, no ho s en absolut la llosa o els perfils que els sustenten. s per aix que resulta incomprensible la impossibilitat de modelar les escales com a famlies in-situ (veure ms endavant), ja que obriria la possibilitat de modelar lescala manualment o importar-la des duna altra aplicaci. El mateix passa amb les baranes, element molt lligat, per cert, a les escales i que precisament dna fora problemes quan shi vincula. Famlies de component La resta de famlies, les que no sn de sistema, sn elements paramtrics formats per slids i entitats lineals que es generen fora del projecte per tal dinserir-los en ell o en qualsevol altre. De fet, larxiu que les cont t una extensi diferent a la dels arxius dels projectes. Les eines que permeten la seva formaci sn sempre les mateixes, ja que una de les particularitats de Revit s que tots els elements paramtrics es generen de la mateixa manera i no estan restringits a formes concretes. El que diferencia el comportament dun objecte en relaci a un
275
altre no s la seva forma sin la categoria a la qual pertany. Per exemple, podem fer una finestra amb forma de cadira, per seguir essent una finestra a efectes del seu comportament en el projecte. Per a controlar aquesta circumstncia, sempre es parteix duna plantilla determinada en la que, a banda dexistir els elements bsics de referncia per a lobjecte en qesti, fixa la seva categoria. Per exemple, si escollim una plantilla per a la creaci duna porta per a inserir en un mur, la plantilla contindr els plans de referncia necessaris i un mur de suport per a poder observar el comportament de les diferents peces que la compondran. En canvi, si escollim una porta per a inserir en un mur cortina, apareixeran altres elements de referncia. En realitat, sempre es pot canviar la categoria duna famlia per aix implica la creaci de noves subcategories en la famlia i leliminaci de les anteriors, de tal manera que els objectes modelats fins llavors queden sense subcategoria assignada. El tema de les subcategories s important, ja que hem de recordar que cada pea duna famlia es situa en una subcategoria (lequivalent a una subcapa), per tal que desprs es pugui controlar millor la seva visualitzaci grfica. Si es perd lassignaci a una subcategoria, les seves propietats passaran a dependre de la configuraci de la categoria general de la famlia. Un cop carregada la plantilla, es comencen a generar les peces que conformaran lobjecte famlia. Les peces es generen principalment a travs de slids els quals sn definits a travs de perfils desbs. Els slids es poden combinar amb operacions booleanes dadici i de subtracci per no dintersecci. Cada slid pot vincular-se geomtricament als parmetres i a les restriccions que es desitgin, ja sigui emprant les seves cares com a elements de referncia o les lnies dels seus esbossos generadors. Tamb es poden incloure en lobjecte entitats lineals i textos per afegir informaci a les representacions. No obstant, es troba a faltar la possibilitat dincloure directament qualsevol element bidimensional, ja que noms estan disponibles a les famlies de la categoria de Detalls, mentre que aquesta mena dentitats ser til a tota mena de famlies. Per exemple, no podem fer quelcom tan senzill com crear una trama per a les vistes en planta dun moble sense haver de modelar-lo i assignar-li un material amb trama. Un cop generada cada pea, sescull en quina mena de situacions seran visibles (en vistes 3D, plantes, alats i seccions, o vistes seccionades) i a quin nivell de detall (alt, mitj o baix). Des del moment en que es comencen a incloure els primers parmetres, ja es poden comenar a crear els tipus de cada famlia. Els tipus sn variacions dun mateix patr aconseguits a travs de la modificaci dels parmetres establers i desats amb un nom. Per exemple, podrem crear una porta amb un disseny concret, el marc de la qual sadapts automticament al gruix del mur on sinsereix (restricci) i amb els parmetres damplada i alada. Llavors, podrem crear els tipus 80x200, 90x200, 100x200, etc. Les portes de 80 sempre serien del mateix tipus, encara que sadaptessin a diferents gruixos de mur. Per altra banda, les famlies permeten ls de famlies anidades, s a dir la inserci duna famlia (de la mateixa categoria o no) dintre duna alta. Com que un cop situada en un projecte, noms es tindr accs als parmetres de la famlia amfitri, shan de crear relacions entre els parmetres de les famlies anidades i els de la famlia receptora.
Eloi Coloma Pic
276
Fig. 4.31 Diferents tipus duna mateixa familia de porta
Ja des del projecte, noms sha de buscar larxiu que cont la famlia i inserir-lo. Com que cada famlia t intrnsecament assignada una categoria, el programa sap perfectament de quina mena dobjecte es tracta i com sha de relacionar amb la resta dobjectes del projecte. La famlia queda inclosa en el projecte, de tal manera que no cal disposar de larxiu extern de la famlia per a carregar-lo. Per altra bada, es pot editar una famlia des del mateix projecte on sinsereix. Sobra llavors la famlia quedant oberta la possibilitat de guardar-la com a arxiu extern. Famlies in-situ A banda de la creaci de famlies de sistema, amb condicions geomtriques i paramtriques predefinides, i de famlies de components, creades com a components externs, es poden crear famlies in-situ. s a dir, famlies creades en el mateix projecte i per al seu s. Aquesta mena de famlies poden posseir parmetres i restriccions com la resta, per no admeten la creaci de tipus, la qual cosa resulta incomprensible. De fet sn molt apropiades per a crear famlies de sistema amb geometries especials o altres categories que shagin dencaixar en una geometria definida per diversos elements alhora. Tamb s una via rpida per a la creaci dobjectes, tot i que, de ser emprat de manera massiva, es desaprofitaria el potencial paramtric de laplicaci. A ligual que en les famlies de components, la creaci de famlies de sistema com in-situ permet ls de subcategories que ms tard permetran controlar la visualitzaci dels seus components. Tamb tenen la interessant qualitat de poder unir-se amb algunes de les famlies de sistema. Per exemple, podem crear parets in-situ que, unides a unes de sistema, ajudin a modificar el seu aspecte.
277
Fig. 4.32. Famlia in-situ de mobiliari
4.5.5 FAMILIES DE REFERENCIA, AMFITRIONES, ALLOTJADES I NIADES Si be segons el grau de personalitzaci podem distingir entre els tres tipus anteriors, hi ha un segon nivell de classificaci que depn del grau de dependncia de les famlies. Aix permet fer realitat una de les prestacions principals del modelat paramtric, la de controlar molts elements a travs de ledici duns pocs. En el nivell ms alt daquesta jerarquia tenim les famlies de referncia (nivells, plans de referncia, etc), les quals acullen les amfitriones (tancaments) que al seu torn poden incloure daltres dallotjades que, al seu torn, poden estar compostes internament per altres famlies (niades)
Fig. 4.33. Classificaci de les famlies segons el seu grau de personalitzaci i la seva dependncia.
Aix permet arrossegar amb el desplaament dun simple eix de referncia tots les entitats que hi pengin. s una altra bona ra per a que els objectes de major jerarquia siguin de sistema, ja que daquesta manera es garanteix que les regles que regiran el seu comportament seran limitades i podran ser seguides per a la resta dobjectes que en depenen. Famlies de referncia Es tracta de famlies destinades a establir un context espacial per a la resta dobjectes. Sn els plans de referncia, els nivells, els eixos de replanteig i les restriccions. En definitiva, tots ells
Eloi Coloma Pic
278
controlen en referncia a quin pla del model sancoren els objectes o les seves parts. En el captol que explica lorganitzaci espacial ja shan descrit aquests elements, per pel que fa al tema de les famlies, caldria comentar que aquesta mena dobjectes, sn de sistema i que, per tant, no admeten tipus i sempre sn exemplars nics, ja que cal que la referncia espacial que representen tamb ho sigui. Famlies amfitriones i allotjades Les famlies amfitriones sn aquelles destinades a servir de suport a famlies de components. Totes sn de sistema i, per tant, romanen dintre del projecte tot i que es poden exportar a altres projectes. Es generen a travs de la transformaci de tipus preexistents, ja que noms hi ha una famlia per a cada categoria delement de sistema. Cada famlia de sistema t les seves prpies possibilitats de parametritzaci. En els murs, forjats, sostres i cobertes es poden definir les capes que els conformen (nucli i altres capes daire, impermeabilitzaci, substrat o acabat), per depenent de lelement, es poden definir altres parmetres especfics per a cada categoria. La seva generaci en el model varia segons la seva naturalesa. Els murs, per exemple, es generen bsicament a travs del traat dentitats lineals. En canvi, els forjats es tracen a travs del seu permetre. Les famlies allotjades en canvi, sn famlies completament personalitzables creades com a objectes independents que es situen en relaci de les famlies amfitriones. Una finestra, per exemple, s una famlia allotjada en un mur que en fa damfitri. La definici de la prpia famlia allotjada inclou quins amfitriones ha de buscar. Daquesta manera, es pot crear un moble que shagi dallotjar a un nivell de referncia o a una cara de qualsevol objecte. Aix, pot donar la circumstncia que una famlia allotjada sigui, al seu torn, lamfitriona duna altra, tot i que no s molt usual.
Fig. 4.34. Famlia allotjada (escriptori) en una altra allotjada (porta) en una amfitriona (paret)
279
Famlies receptores i niades Una famlia pot inserir-se en un altra per tal de crear una de ms complexa sense complicar-ne el disseny paramtric. Per exemple, podem tenir una finestra en la qual cada fulla sigui una altra famlia amb un complex disseny de marqueteria. Si ho fssim tot en una mateixa famlia potser el grau de complexitat paramtrica seria massa elevat. En canvi, si, per una banda, creem una famlia en la que definim el marc, lampit i dems elements generals de lobertura i per laltra, la fulla batent amb els seus muntants, podrem dissenyar-los per separat i desprs inserir-la en el marc. Per a que aix sigui possible, sha de donar una transformaci de parmetres. En lexemple anterior, lample i lalada del full hauran de coincidir amb lample i lalada del forat que deixa el marc de lobertura. O la meitat de lample i lalada en el cas de ser una finestra de dues fulles, s clar. Com que un cop creada la famlia receptora, noms podrem accedir als seus parmetres, haurem destablir la relaci entre els parmetres principals de la famlia anidada i els de lhoste A la prctica, aix resulta francament senzill i s duna gran potencia, ja que, a banda de simplificar el disseny, permet la reutilitzaci de fragments dels objectes en ms duna famlia. Naturalment, la proliferaci de parmetres en una famlia i la seva anidaci alenteixen laplicaci, per tot s qesti de no excedir-se.
Fig. 4.35. Famlia de fulla batent anidada en una famlia de finestra. El radiador tamb est compost per mduls que safegeixen o sostrauen depenent de lamplada de lobertura.
Eloi Coloma Pic
280
Fig. 4.36. Associativitat de parmetres mitjanant frmules. Es troba a faltar un assistent que ajudi a captar parmetres daltres famlies, ja que shan dintroduir manualment.
4.5.6 FAMLIES SEGONS LA SEVA FUNCI Les famlies de Revit poden desenvolupar diverses funcions. En relaci amb aix, tenim cinc grans grups, les famlies de model, les de referncia, les de vista, les danotaci i les de delineaci. Les dues ltimes tenen la particularitat de noms ser mostrades en les vistes des de les que es van crear. Famlies de model Es tracta daquells objectes que representen elements fsics de ledifici, com ara tancaments, fusteries o mobiliari. Alhora representen el suport de la majoria de la informaci del model, ja que la majoria daspectes que cal conixer dun projecte tenen a veure amb algun dels seus components. Nhi ha de sistema i de component. Famlies de referncia Com ja hem dit, aquesta mena de famlies estableixen un context espacial per a la resta dobjectes. Per tant, permeten controlar espacialment la resta dobjectes, ja que tots en depenen, directa o indirectament, de la posici delles. Totes sn de sistema. Famlies de vista Les vistes en s tamb sn famlies de sistema preconfigurades. Es poden crear variacions de cada mena delles en les quals es canvien una srie de parmetres. De fet, la configuraci de la visualitzaci de cada vista s una part daquests parmetres, aix com la resta de valors personalitzables. Precisen tamb ls de famlies de components danotaci per a mostrar-se en altres vistes. Tamb totes sn de sistema ja que les seves prestacions estan absolutament definides segons el seu tipus. No obstant, al igual que la resta de famlies, permeten la incrustaci dinformaci complementria.
281
Famlies danotaci Les famlies danotaci serveixen per a afegir informaci en forma de text o smbol al model. La majoria dells noms poden aparixer en vistes esttiques (plantes, seccions i alats). Dintre daquest grup sinclouen els textos, les cotes, els smbols i les etiquetes. Aquests dos ltims funcionen com a famlies de component, ja que es creen de la mateixa manera, i, a banda dalguns elements de dibuix, inclouen sovint objectes destinats a mostrar algun parmetre de lexemplar al que es vinculen. Per exemple, la famlia duna etiqueta que serveixi per a mostrar el nom dun tipus de fusteria, contindr les lnies que dibuixen el marc de lanotaci i un objecte que mostrar el parmetre Type Mark de lexemplar al qual shi vinculi posteriorment. La resta de famlies danotaci sn de sistema, i, per tant, els parmetres que les defineixen sn limitats. Una altra caracterstica important, s que les seves dimensions es mantenen independentment de lescala, de tal manera que sempre resultaran llegibles un cop impreses. Finalment, cal indicar tamb que les indicacions que apareixen per a identificar les seccions, alats i nivells tamb sn famlies de component i com a tals, es poden personalitzar com la resta. Tamb ho sn altres elements ms subtils, com les fletxes de les cotes.
Fig. 4.37. Ribbon daccs a les famlies danotaci i de delineaci
Famlies de delineaci Es tracta de famlies que noms poden ser inserides en vistes no dinmiques i que pertanyen a cadascuna delles. Nhi ha de sistema (com les lnies o els permetres tramats) i de component, que serien petits dibuixos paramtrics a emprar per a la realitzaci de detalls constructius o completar la informaci duna vista del model
Fig. 4.38. Famlies de delineaci. Revit les anomena Detail families.
Eloi Coloma Pic
282
4.5.7 FAMLIES DE MASSA Es tracta duna mena de famlies de sistema especial destinada a crear volums slids per al disseny conceptual. Es poden crear com a famlies in-situ o de component i es modelen amb les mateixes eines de slids que la resta. Tamb es poden importar geometries daltres aplicacions per a fer-los servir delements de massa, sempre i quan sinsereixin en una famlia daquesta categoria
Fig. 4.39. Famlies de massa emprades en fases primerenques del disseny i aprofitades ms tard com a suport per a paraments i forjats.
Un cop generades les volumetries, el seu potencial resideix en el fet que les seves cares es poden associar a parets, murs cortina i a sostres. Per a assignar-hi forjats, en canvi, primer shan de crear seccions horitzontals en les masses corresponents als nivells que es desitgi cobrir amb forjats. El millor daquesta eina s que, a banda de permetre passar dun model conceptual a un de ms concret, mant la vinculaci geomtrica entre la massa i els elements que shi han acoblat, de tal manera que, si es canvia la massa, no facin tamb, si aix es desitja, els objectes associats. Les famlies de massa de Revit sn una categoria especial dobjectes que podrem qualificar de model per tamb de referncia, al poder associar-hi tancaments. Per altra banda, no funcionen com la resta de famlies, ja que shi poden desar tipus.
4.5.8 FAMLIES DE TERRITORI Les famlies de territori sn famlies de sistema destinades a modelar lentorn topogrfic del projecte. Curiosament, sn les niques famlies que es componen de superfcies, ja que la resta
283
sempre estan formades per slids o elements bidimensionals. Per a conformar el terreny disposa de varies eines, poc sofisticades per prou tils. Unes estan pensades per a formar-lo en el seu estat inicial, tot introduint punts o corbes o llegint fitxers de punts provinents dun topogrfic i les altres per a modificar-lo, tot creant plataformes i talussos dajust entre lestat inicial i final. No es tracta deines precises que permetin especificar angles de desmunt o calcular vials. Per a tal cosa, cal posseir prviament un topogrfic acurat on totes aquestes operacions ja shagin fet, per s que serveix per a fer-sen una idea inicial i poder treballar. Us aspecte remarcable s que el terreny, tot i estar modelat com una superfcie, es mostra com si fos masss quan es secciona, tot ocultant les parts del model que es trobin darrera. Un altre exemple de la diferncia entre representaci i model. Curiosament, tamb disposa duna mena de components especfics per a dibuixar les places daparcament, eina aparentment molt til, ja que ajusta la famlia als pendents del terreny, per com que sn planes, noms funcionaran b si es colloquen sobre un pla.
4.5.9 FAMLIES DE CAMBRA Sn famlies de sistema destinades a mesurar i afegir parmetres als espais que delimiten tancaments. Es poden configurar per a que noms tinguin en compte els espais des duna certa alria lliure. Les famlies de cambra sn ms sofisticades perqu poden mesurar volums i es numeren correlativament de forma automtica. Tamb inclouen informaci sobre locupaci i els acabats de lespai, per tal de poder-los gestionar separadament (molt adequat per a oficines). Tamb existeixen famlies drea que shan de crear en vistes especials anomenades drea, que no sn ms que plantes on shan de dibuixar els contorns que delimiten les zones a mesurar. En les cambres, en canvi, la delimitaci es fa automticament tenint en compte els tancaments i uns elements especials que es poden collocar per a establir separacions virtuals entre espais. No obstant, els plnols drees ofereixen un control ms segur del que sest mesurant. Els objectes en s es mostren com a una aspa i una rea acolorida quan es seleccionen, per per a que siguin visibles shi ha dassignar una etiqueta de cambra o drea que mostri algun del seus parmetres, com ara el nom i els metres quadrats, per exemple. A les plantes on hi hagi famlies de cambra o drea shi poden incloure una llegenda que mostrin una determinada informaci amb ajuda dun esquema de colors, de tal manera que, per exemple, es mostrin acolorides les cambres segons el seu nom o el rang de metres quadrats lliures. En definitiva, aquesta mena dobjectes sn molt valuosos per a la gesti de ledifici ja que permeten extreuren tota mena dinformaci relacionada amb la seva explotaci. Aquest s un dels aspectes als que tracta de donar resposta la tecnologia BIM, de manera homnima a com ho fa el GIS en topografia.
Eloi Coloma Pic
284
Fig. 4.40. Planta mostrant cambres que a ms estan representades segons un codi de colors escollit
4.5.10 FAMLIES DALTRES DISCIPLINES Revit s un sistema multidisciplinar. La versi que ha servit de base per a lanlisi de laplicaci socupa de la disciplina arquitectnica, per hem de recordar que actualment nhi ha dues ms: Revit MEP, per al treball amb installacions, i Revit Structure, per al desenvolupament de lestructura. El funcionament daquestes aplicacions s idntic a lanterior, per, a banda del catleg deines arquitectniques, disposa deines per al disseny delements de cada especialitat. En realitat el motor s exactament el mateix, noms canvia la interface i les biblioteques disponibles. No existeix una versi que pugui treballar amb totes tres alhora, ja que suposo que es considera improbable que una mateixa persona hagi de manipular en una mateixa sessi la informaci de tan diversa naturalesa. Revit Structure permet dissenyar amb cura tots els elements estructurals, ms enll dels bsics que permet introduir Revit Building. A banda dels elements resistents, tamb sinclouen les crregues (que bviament actuen tamb com a objectes) i altra mena delements. La intenci no s calcular-ne lestructura, sin modelar la informaci estructural de ledifici per tal que una altra aplicaci pugui llegir-la i efectuar-ne el clcul. Actualment el software anomenat Robot ja s capa de fer-ho, per qualsevol altra podria fer-ho, com ara Cype o Tricalc. Per la seva banda, Revit Systems sespecialitza en elements dinstallacions i t la mateixa orientaci i potencial que lanterior. El gran avantatge s que tots treballen sobre el mateix model, fet que s un avan del que pot arribar a ser en un futur lunivers BIM, ja que, a banda del poder o no concertar-se amb la base de dades del model, Revit disposa duna API de programaci que permet incloure pluguins en el mateix motor de laplicaci, per tal de permetre que software de tercers pugui treballar directament sobre la interface dalguna versi de Revit. De tota manera Revit Architecture disposa duna srie dobjectes que permeten definir els elements estructurals ms enll dels relacionats amb els tancaments. Es tracta sobretot de
285
fonaments, pilars, bigues, tornapuntes i sistemes de bigues. Tamb hi apareixen altres categories, com murs estructurals i forjats, per en realitat es tracta dels mateixos objectes que ja shan vist. Simplement porten associada la caracterstica de ser portants. Totes aquestes noves famlies sn de components, excepte els sistemes de bigues. Estan formats per perfils, que sempre estan dissenyats de tal manera que siguin extensibles. Els pilars es lliguen a nivells, mentre que la resta ho fan a traats que sindiquen amb dos punts. Internament, els primers sn simples slids extruts que ms tard es poden vinculats a nivells del projecte, mentre que els segons solen ser ms complexos. Normalment, sn slids extruts amb els seus extrems lligats a un parmetre de longitud que es pot variar per a cada exemplar, per es poden crear perfils tal complexes com es vulgui, com ara bigues espacials. Cada famlia de perfil, normalment contindr diversos tipus corresponents a diferents mides normalitzades, en les que sempre shi inclouran parmetres amb els seus valors resistents per tal que els programes de clcul hi puguin treballar. Per exemple, una sola famlia de perfils IPE pot contenir tot el promptuari. Intelligentment, Revit permet incloure un fitxer de text en el mateix directori on es guarda la famlia, on es poden escriure els valors dels parmetres de cada tipus, de tal manera que es carreguin al inserir la famlia en el projecte. Si se nha de crear un gran nombre, aquest sistema s ms cmode i fiable que fer-ho manualment. Tamb la seva representaci s peculiar, ja que tots els elements daquesta mena tenen una representaci lineal associada, per al nivell de detall baix, que consisteix en una lnia, tot i que es pot definir qualsevol tipus de representaci per a la visi esquemtica de lestructura.
4.4.11 IMPORTACI DOBJECTES DALTRES APLICACIONS Una altra manera de crear objectes s importar-los daltres aplicacions. Revit accepta fitxers en format DWG, DXF, DGN, SAT i SKP (SketchUP). Quan sinsereixen directament en el projecte, es fa dins duna categoria especial de les famlies de sistema anomenada Imported Symbol. El control de la visualitzaci dels objectes es fa des del mateix quadre que la resta, per t un panell dedicat on apareix una categoria per a cada arxiu inserit i on les subcategories corresponen a cadascuna de les capes que cont el model importat. Si larxiu ha estat inserit dins duna altra famlia, totes les capes apareixen juntes sota una categoria com anomenada Imports in Families, la qual cosa s una mica desconcertant. Trobo que seria ms apropiat buscar una manera de poder conservar la classificaci per nom darxiu. Per exemple, es podria tenir una pestanya per a objectes importats directes i una altra per als importants en famlies, o millor, incloure larxiu i les seves capes en la configuraci de cada categoria de famlia on est inserit. Per altra banda quan un arxiu s importat directament, actua com un objecte independent amb nulla interacci amb la resta de famlies de Revit. De fet, fins i tot no pot sser seccionat pels plans de les vistes de planta i secci. Si volem que interactu com un objecte ms, lhem dincloure dins duna famlia que pugui ser seccionada (ja que no totes ho sn), ja sigui in-situ o de component. De tota manera, sha de dir que els resultats daquesta interacci sovint no sn prou bons i el control de la visualitzaci dels seus materials t un funcionament errtic. Aquest s un aspecte que hauria de millorar, ja que la base ja est fora ben plantejada i noms resta acabar de donar-li coherncia i estabilitat. Per altra banda, el fet que no es puguin crear
Eloi Coloma Pic
286
famlies in-situ descales i baranes fa impossible que es pugui substituir una famlia daquesta categoria per un element modelat per una altra aplicaci. Lnica possibilitat s importar-la en la categoria de models genrics.
Fig. 4.41.Geometria per a una coberta importada des de Rhinoceros. Posteriorment sha emprat per a assignar-hi un objecte forjat i aix poder vincular els coronaments dels tancaments a la seva cara inferior.
Una altra qesti s la de la capacitat dimportaci i exportaci a travs del nou format dintercanvi dAutodesk, lanomenat Autodesk Exchange File. Aquest format permet, per exemple importar famlies paramtriques dAutodesk Inventor i arxius dAutoCAD civil 3D.
4.5.12 CONNEXI AMB ALTRES APLICACIONS Revit ofereix fora possibilitats daprofitar la informaci de la seva base de dades per a altres aplicacions. En primer lloc, hi ha lAPI de programaci que permet extreure dades del model i realitzar tota mena de cerques. Aix ha perms que les eines dInmovaya shi connectin eficientment o que Navisworks faci generar a Revit larxiu necessari per als seus interessos. Per altra banda, hi ha els diferents formats dintercanvi dinformaci no literal que suporta. El format Adsk permet exportar el model per al seu s en Inventor i AutoCAD Civil 3D; el gbXML, per a les eines danlisi energtica com Green Building Studio i Ecotect; el FBX, per a ser importat per 3DSMax i el IFC per a la resta dels casos. No obstant, a dia davui la connectivitat amb eines dmbit local s inexistent. Mentre ArchiCAD i Allplan exporten IFC per a les aplicacions de Cype, Tricalc o Lider. Els desenvolupadors de Revit noms semblen esforar-se en millorar la connectivitat amb aplicacions i eines dAutodesk. De tota manera, Revit pot exportar el model al format de base de dades ODBC (Open Database Connectivity), que cont tota la informaci del projecte i que pot ser processada per qualsevol aplicaci.
287
4.5.13 CAPACITATS GEOMTRIQUES Les capacitats geomtriques duna aplicaci BIM destinada al disseny arquitectnic sn molt importants perqu han de poder satisfer els anhels creatius dels seus usuaris sense comprometre la coherncia del model. Traat desbossos (sketch) Qualsevol creaci duna famlia de sistema o dun slid per a la conformaci duna pea duna famlia de component passa pel traat dun esbs que defineixi el permetre de lobjecte o la primitiva a partir de la qual es generi el slid. Leina de creaci desbossos s sempre la mateixa tot i que es personalitza segons per lentitat que ha de servir. En la majoria de casos permet dibuixar lnies arcs i cercles, aix com seleccionar tancament per a capturar el seu traat. En daltres permet la inclusi delements especials necessaris per a la definici de la famlia en qesti, com ara pendents, perfils descombrat, etc. Un esbs es pot vincular a parmetres dimensionals o a restriccions, la qual cosa de vegades resulta ms cmoda que emprar les cares dels slids que formen les famlies, ja que sempre es tracta delements bidimensionals en els quals la relaci espacial s molt clara. Elements bidimensionals Lunivers paramtric dels elements slids es trasllada als bidireccionals, ja que es poden crear famlies delements plans amb les mateixes caracterstiques que la resta de famlies. Els dibuixos es destinen a completar la informaci grfica de les famlies, per sobretot sempren en lelaboraci de detalls constructius. Aquesta mena de dibuixos sn lespai que Revit deixa al disseny representatiu. Per com a aplicaci BIM que s, est orientada a tractar aquests elements com a elements paramtrics contenidors daltra mena dinformaci a banda de la grfica. De fet, hi ha una categoria de famlia especfica per a aquesta mena delements, els elements de detall. Aquestes famlies de famlies poden representar maons, taulells, perfils metllics, etc, als quals sels pot afegir informaci com ara el fabricant o la descripci de lelement, de tal manera que aparegui automticament quan se li assigni letiqueta corresponent. Els avantatges sn els mateixos que la resta de famlies: disseny nic adaptable a diferents situacions i informaci vinculada. Malauradament, tamb apareixen les mateixes limitacions de caire espacial que en els elements tridimensionals. Revit noms pot crear elements en el pla de treball actual, la definici del qual ja sha vist que s fora rudimentria. Per posar un exemple senzill, per a dibuixar una lnea obliqua (per completar un model tridimensional, per exemple), cal prviament dibuixar un pla de referncia en la seva traa horitzontal a no ser que es tingui un altre objecte que en serveixi de referncia. En qualsevol cas, crear un element recolzat en una posici obliqua no s sovint una operaci immediata, cosa que ens fa enyorar els sistemes convencionals dorientaci del pla de treball (tres punts, perpendicular a corba (o aresta), etc.
Eloi Coloma Pic
288
Elements tridimensionals La versi actual de Revit distingeix entre dos entorns de modelat geomtric diferents. El primer i aplicable al context del modelat del projecte i de les famlies en general, est basat en ls delements volumtrics slids amb un ventall doperacions de generaci limitat (extrusi, transici, revoluci, escombrat i escombrat amb transici). El segon i aplicable noms al modelat de famlies de massa, obre un ventall molt ms ampli cap a les formes lliures. Les prestacions del primer sn suficients per al modelat de quasi qualsevol forma i sn lnic mitj possible per al modelat de masses i famlies convencionals. Ofereixen un entorn molt controlat per a la parametritzaci per fora ortopdic si sel compara amb les eines de modelat actual (incloent AutoCAD). Per exemple, ls dels plans de treball s complicat ja que no es mostren a les vistes tridimensionals i tampoc no es disposa duna interface adequada per al modelat en lespai tridimensional.
Fig. 4.42.Famlia de panell de mur cortina totalment paramtric generat a partir dun slid denvolupant i diversos slids adherits a les seves cares (perfileria i vidre)
De tota manera, per a ser justos sha de reconixer que la facilitat amb que es parametritzen els elements i la, en general, bona interacci que tenen amb lentorn, fa que la importncia de les eines de modelat com a tals es vagi reduint en benefici daltres eines ms reflexives, que s el que en realitat est passant en els camp de les eines ms especialitzades en lanlisi formal.
289
Fig. 4.43. Combinaci de tancaments amb forjat modelat in-situ. Quan les geometries suneixen, ho fan segons la seva categoria
Aquest panorama comena a canviar quan es modelen masses in-situ. Aqu el ventall s molt ms ampli i es poden generar formes a partir dentitats lineals tridimensionals recolzats en plans de referncia o cares dobjecte existents. A ms, apareixen pinaments tridimensionals en les primitives, cosa que permet adaptar la forma duna manera intutiva. Tot aix conservant els mecanismes de parametritzaci dimensional habituals, que en aquest context ofereixen unes possibilitats de control formal molt adequades per al disseny dedificis.
Fig. 4.44. Massa modelada in-situ. Ara les masses poden estar formades per superfcies controlades per entitats lineals tridimensionals i parametritzables, a lestil del control paramtric de NURBS
Eloi Coloma Pic
290
Cal recordar que lobjectiu de les masses s, a banda de proporcionar una eina de disseny conceptual, la de servir de suport a les famlies amfitriones de tancament (parets, murs cortina, sostres i cobertes) de tal manera que la forma daquests esdev lliure i controlada a travs dun element subjacent ms simple (la massa).
Fig. 4.45. Tancament adossat a la massa anterior. bviament, unes obertures estndard patiran dificultats per acoblar-shi. Ni ha una per (la rectangular de la banda dreta), que sha creat per a que saline amb la normal de la superfcie.
Fig. 4.46. Sistema de mur cortina adherit a la massa. Cada aresta de panelitzaci s personalitzable, aix com els panells i els muntants. Aquesta eina permet detectar problemes de compatibilitat geomtrica com els que mostrin els extrems i el centre del tancament.
291
Fig. 4.47. Panelitzaci octogonal aplicada a la massa. Es tracta duna nova prestaci de Revit que permet crear malles amb patrons de tota mena. La tecnologia de murs cortina de Revit esdev una eina de definici fora potent per la flexibilitat que ofereix.
Val a adir que a tecnologia dels murs cortina pot ser emprada per a mltiples usos, fins i tot el modelat dun sistema estructural sofisticat.
Fig. 4.48. Mur cortina aplicat a un sistema de coberta (Dale, et al., 2008)
Llstima que la interface de visualitzaci i control tridimensional reservat exclusivament a les famlies de components de massa no sextrapoli a la resta despai de treball tridimensional, ja que compta amb ajudes al modelat que es troben a faltar en la resta, com ara la visualitzaci dels plans de referencia i la seva selecci directa. Desconec les raons per no fer-la extensiva a tota la interface del programa, aix que espero que simplementi en la prxima versi.
Eloi Coloma Pic
292
Fig. 4.49. Modelat de massa en lespai de treball duna famlia de massa conceptual Mass Family)
Operacions booleanes Revit no parla mai doperacions booleanes com a tals, sin que es refereix a unir i retallar geometries. La primera delles, quan saplica a slids simples, t el mateix efecte que la operaci booleana duni. Per a fer una sostracci, hem de crear slids buits els quals automticament sostreuen el volum daquells slids que toquen. Quan sempra amb famlies de sistema, aquestes suneixen segons la seva categoria i jerarquia (veure illustraci anterior). Si el que volem s operar entre slids buits i famlies de sistema, emprarem la segona eina (retallar geometries), que tamb ens servir per a embotir parets dintre daltres. Aquestes eines sempre conserven les primitives de les booleanes, i de manera molt clara, ja que sempre podem desfer la uni i el retall amb les eines contraries: Separar Geometria i No Tallar. Aquestes mateixes eines tamb sempren, amb la mateixa idea, amb determinades famlies de sistema i de components (bsicament amb tancaments i elements estructurals). En el cas de la uni, els murs i els forjats sajunten respectant la jerarquia de les seves capes. Els nuclis de les famlies suneixen amb els nuclis, i els acabats amb els acabats. Tamb soculten les cares en contacte de les capes que sn del mateix material, si es que sn tamb de la mateixa jerarquia. Com que el concepte dunir s el mateix, s lgic que sempri la mateixa eina. Retallar geometries, en canvi, noms sempra per a les famlies del murs, amb lnic sentit de poder incloure un mur dins dun altre per poder crear incrustacions, Malauradament, el mur incrustat perfora sempre les dues bandes de la paret hoste, per facilita lelaboraci de panys de tancament complexos.
293
4.5.14 CAPACITATS PARAMTRIQUES Per a un model dinformaci resulta clau la quantitat i qualitat de parmetres que es poden incloure al projecte, aix com la seva accessibilitat i interacci. En aquest apartat es pretn descriure a grans trets els aspectes ms importants de sistema paramtric de Revit i no pas detallar el seu funcionament, ja que fra massa extens i poc adequat per a lobjectiu daquesta anlisi, que s avaluar de forma comparada laplicaci. Tipologies de parmetres Cada famlia de Revit pot assignar a qualsevol objecte una bona varietat datributs, entre les que estan Text, ntegre, Nombre, Longitud, rea, Volum, Angle, Moneda o URL. Cadascun dells pot transformar-se en un parmetre al aplicar-hi una frmula o al fer-lo intervenir en la definici geomtrica dalguna de les parts dun objecte.
Fig. 4.50. Els atributs With i Depth han esdevingut parmetres al relacionar-los amb les mides de la taula.
Parmetres de tipus i dexemplar En el captol referent a lorganitzaci espacial sha vist com sestableixen restriccions en forma de cotes, alineacions i bloquejos posicionals. En la creaci de famlies s possible afegir un tipus de restricci ms, la paramtrica. Quan a una cota, que sempre est referida a objectes determinats, se li assigna una etiqueta, aquesta esdev un parmetre de la famlia, de tal manera que pot sser modificat mitjanant el quadre de dileg que configura les caracterstiques de cada tipus. Els valors dels parmetres poden estar vinculats als tipus duna famlia (parmetre de tipus), de tal manera que, al canviar-lo, el canvi satengui a tots els objectes del mateix tipus, o ser nics per a cada exemplar de lobjecte inserit (parmetre dexemplar). Quan sn daquesta mena, es poden editar de manera grfica mitjanant pinaments directament des del projecte, per se li assigna un valor per defecte per a cada tipus de la famlia. Per no tots els parmetres sn de tipus dimensional lligats a cotes sin que sen poden crear dindependents amb valors que poden ser daltres tipus, des de cadenes de text, materials, nombres enters, etc fins a valors lgics (si/no). Aquests parmetres independents es poden lligar a valors intrnsecs dels slids que componen les famlies, de tal manera que lalada del peu duna lmpada estigui controlat per un parmetre numric, el seu material per un altre i la seva visibilitat per un tercer. Aix, obtindrem una famlia de lmpades on cada tipus podria mostrar qualsevol combinaci daquestes caracterstiques.
Eloi Coloma Pic
294
Els parmetres poden estar definits tamb per frmules que accepten fins i tot expressions condicionals, de tal manera que, en lexemple anterior, un element de la lmpada podria ser visible noms a partir duna determinada alria del seu peu. Aix s, per escriure-les cal recordar el nom exacte de cada parmetre, ja que no hi ha cap ajuda al respecte. Parmetres de projecte Els parmetres de Projecte sn similars als anteriors per es creen en el s dun projecte en comptes duna famlia. Tamb poden ser de diverses menes i sassignen a una o ms categories dobjectes. Serveixen per afegir informaci als objectes. Informaci que pot emprar-se ms tard en taules o mostrar-se en les vistes a travs delements detiquetatge. Malauradament, encara no serveixen per a vincular paramtricament les geometries generals del model, ja que, inexplicablement, a nivell de projecte no es pot assignar un parmetre a una cota per tal de fer que una altra es modifiqui en relaci a la primera. Parmetres compartits Un parmetre compartit s aquell que es fa servir en diversos projectes. Revit crea un llistat ordenat per grups en un fitxer de text extern de tal manera que sempre es poden afegir parmetres a un projecte o famlia rescatant-los daquest llistat. La seva utilitat s molt determinada; es tracta de poder crear famlies on els parmetres interactun duna famlia a laltra. En Revit cada famlia pot tenir parmetres amb idntics noms, per aix no significa que el valor hagui de ser idntic per a les dues, ja que el seu efecte noms es propaga en el s de cada famlia. Grcies a aix, es poden dissenyar les famlies assignant noms als parmetres sense haver de preocupar-se de que aquests siguin nics en el mn, la qual cosa s molt lgica. s quelcom similar a les variables internes que empra una rutina Lisp. Aix que, si volem que els valors duns parmetres duna famlia afectin als duna altra, hem de disposar dalgun sistema que ens permeti relacionar-los i s precisament el que ofereix ls de parmetres compartits. El seu efecte noms es dna quan ambdues famlies es troben dins dun mateix projecte. Hi ha un cas tpic que no resulta molt evident, el qual es dona en la creaci de famlies detiquetes. Quan es crea una famlia daquesta mena, si es vol que es mostri en forma de text un parmetre personalitzat duna altra hipottica famlia inserida en un hipottic projecte, sha de emprar un parmetre compartit, el mateix que ms tard sinclour en la famlia que es vol etiquetar amb aquell valor. Accs a la informaci Tots els parmetres i atributs de Revit poden ser llistats mitjanant vistes alfanumriques en forma de taula, aix com la majoria de les propietats dels objectes. La resta de propietats es poden deduir efectuant clculs en les prpies taules.
295
Fig. 4.51. Sellecci de parmetres, atributs o propietats de les famlies de finestra per tal delaborar una vista de taula. El valor Volume es calcula prenent lrea de la finestra i multiplicant-lo per 0.15.
Fig. 4.52. Vista de taula resultat de la configuraci anterior..
Per tal de simplificar la generaci daquestes taules, Revit disposa de cinc eines especialitzades en la creaci de cinc menes de llistes diferents; de propietats generals dels objectes, de materials, de vistes, de notes i de plnols. La seva interface s la mateixa.
Fig. 4.53. Llistat de materials de les finestres anteriors. El cost sha introdut des daquesta mateixa vista.
Eloi Coloma Pic
296
Tota taula pot ser exportada en format text delimitat, que al seu torn pot ser importat automticament per altres aplicacions. No obstant, la manera ms efectiva daccedir a la informaci per a la seva anlisi s via API, la qual pot llegir les propietats dels objectes directament o emprar taules ja creades. Les possibilitats daquesta eina sn molt potents, ja que es poden programar rutines que extreguin informaci dobjectes de molt diversa naturalesa relacionats entre ells per algun aspecte, com per exemple estar situats a una determinada distncia del permetre duna cambra. Una altra manera daccedir a la informaci s crear vistes de llegenda, en les quals es combinen vistes grfiques dels objectes amb informaci sobre les seves propietats. En aquest aspecte cal recordar la importncia que tenen les keynotes de Revit, les quals permeten vincular objectes o components dels mateixos a codis duna base de dades independent en format text, cosa que facilita molt la inclusi dinformaci de tota mena als objectes
Fig. 4.54. Llegenda de tipus de mur mostrant la descripci de les seves capes continguda en un arxiu de Keynotes
Finalments i no menys importants s la capacitat de Revit de mostrar etiquetes contenit qualsevol propietat del model. Es tracta de famlies de component que llegeixen propietats determinades daltres famlies del model global.
Fig. 4.55. Etiquetes mostrant els metres quadrats duna cambra, la descripci dun env i el nmero de porta .
297
4.5.15 CONCLUSIONS Tot el sistema dorganitzaci del model segons categories de famlia est en general molt ben plantejat. La idea de que qualsevol element es genera amb les mateixes eines i noms sespecialitza en tant i en quant pertany a una categoria, s molt bon plantejament. De tota manera, al principi pot resultar complicat entendre la base del funcionament i les limitacions de cada categoria, doncs pot semblar que no s possible fer algunes coses que s sn possibles. La causa daix s que la documentaci del programa est prou elaborada, ja que est molt mancada dexemples, i les plantilles existents per a la creaci de noves famlies no reflecteixen totes les possibilitats. Cal experimentar. El que resulta fora incomprensible s la impossibilitat de crear famlies de sistema com a famlies de components. Es poden crear famlies in-situ, amb prestacions similars, un cop en el projecte. Tot i aix, segueix quedant un gran buit en les famlies descales i baranes on, si falla la generaci automtica, no hi ha ms sortida que saltar-se tots els esquemes i modelar-la en una altra categoria. Afortunadament, les famlies de sistema funcionen suficientment b, tot i que encara els hi falta molta feina per fer en quan a interacci i possibilitats dexecuci. En canvi, la resta de components gaudeixen dunes possibilitats infinites al ser complertament lliures. Mentre que en altres aplicacions cal programar, en Revit es possible fer-ho tot de manera grfica. bviament, es podria anar ms lluny per el que ja es t s prou admirable.
Eloi Coloma Pic
298
4.6 Punts Clau de lAplicaci
299
4.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI

Quan sanalitza un producte per a considerar la convenincia del seu s, s important acabar lestudi amb una certa idea de quins sn els aspectes que la fan realment interessants i quins altres no estan ben resolts. Aquest captol prova de donar-ne un resum, sempre tenint en ment lestat de lart daquesta tecnologia.
4.6.1 PUNTS FORTS Sempre s ms fcil enumerar els defecte o els aspectes que no funcionin correcta ment duna aplicaci que pensar en les seves virtuts i desprs sintetitzar aquestes en uns pocs aspectes que permetin perfilar lestil de laplicaci en relaci a altres de similars. No es tracta doncs denumerar als avantatges del BIM en general, ja que aix ja ha estat objecte dun altre captol, sin indicar aspectes que el fan especialment interessant dins lmbit. Aplicaci BIM nativa Revit s una aplicaci que va nixer com a aplicaci orientada a objectes, per tant, la seva estructura interna s molt coherent i aix es nota tant el ls de laplicaci com en les seves prestacions. Capacitats per al disseny paramtric Sens dubte es la seva millor qualitat i a la que deu lxit obtingut. s la primera duna possible saga daplicacions per al disseny paramtric dobjectes arquitectnics. Segur que es podrien millorar molts aspectes, per el sistema actual funciona i s nic. Facilitat dus La coherncia abans comentada es reflexa en la facilitat ds de laplicaci. En comparaci a daltres aplicacions, la claredat de la interface s admirable. Per altra banda, hi ha poques funcions a aprendre ja que les mateixes operacions es duen a terme amb les mateixes eines, encara que sactu en objectes de diferents menes. Qualitat de la representaci lineal La representaci del model en totes les vistes s molt neta i precisa. La representaci tridimensional tamb, sobretot quan es secciona per la caixa de secci. Al principi, el fons blanc de lrea de treball resulta xocant quan es ve daplicacions on es fa servir el gris o el negre, per desprs sentn que, donat que el color dels objectes ja no es decisiu per a discriminar-los, aquest color s el ms adequat per a treballar a travs de representacions del model. Per altra banda, hi ha bons detalls com la difusi de les trames en relaci a la distncia de visualitzaci o el clcul dombres projectades.
Eloi Coloma Pic
300
Motor grfic dalt rendiment El sistema de visualitzaci ha millorat molt en aquesta versi al emprar Direct3D i existir la versi de 64bits. La velocitat de refresc en operacions com zoom o enquadraments transparents, s a dir aquells que es realitzen mentre es realitza una acci, s ara elevada. Mltiples opcions de visualitzaci El control de la visualitzaci de cada vista s excellent. A banda de tot el sistema de control per categories, hi ha tot un seguit de possibilitats de sobreescriptura dels parmetres grfics per elements o per filtrat de caracterstiques. Immediatesa en la transmissi dels canvis Potser fa que el maneig del software sigui de vegades una mica lent, per el fet que tots els canvis es transmetin immediatament, fa que el treball amb els objectes sigui molt natural. Hom entn de seguida que est manipulant el mateix objecte i aix s alhora gratificant i didctic. Naturalment, tot t un preu i el motor grfic sen ressent, per daqu a un parell danys ja no ser aix. Suport dels usuaris Aquesta aplicaci ha aconseguit crear una notable cantera dusuaris que sn fora actius en la publicaci de blogs i en la participaci en frums. Aix indica que, per una ra o laltra, laplicaci agrada a qui la fa servir i, per altra banda, dna confiana als nous usuaris perqu perceben que podran trobar suport un cop treballin amb ella. Funcionament en mode visor Revit funciona de forma gratuta com a visor i exportador del model arquitectnic, de tal forma que s una excellent eina de collaboraci amb altres professionals i de transmissi didees a terceres persones. Qualsevol usuari, installant una aplicaci que ocupa uns tres cents megabytes, podr accedir a tota la documentaci continguda en la base de dades de Revit, la qual recordem que pot ser multidisciplinar, amb un cmode navegador de projecte i amb eines tan expressives com les caixes de retall de les vistes dinmiques. Per altra banda, tamb exporta en format DWF; aquest, accessible a travs dun senzill visor de manera local i a Internet, pot contenir dibuixos bidimensionals i objectes tridimensionals oferint a lusuari control sobre la seva visualitzaci. El format 3D dAdobe s molt ms sofisticat, per requereix el seu software per a crear-lo i molts ms coneixements. Eines per al disseny conceptual Les famlies de massa i les eines associades de vinculaci de famlies hostes fan realitat el concepte de disseny conceptual a travs duna eina de CAD. El modelat daquest slids no es tan directe daltres aplicacions exemplars per el sistema de pinaments que incorpora i les booleanes amb conservaci de primitives fan que sigui una eina realment creativa. Si no,
301
sempre es pot modelar amb Sketch-up i inserir directament el model dins duna famlia de massa de Revit i emprar-la amb la mateixa facilitat per a crear les bases de ledifici. Integraci deines de mltiples disciplines Sobre la plataforma de Revit ja hi ha tres mduls que cobreixen les tres disciplines ms importants que abasten el disseny arquitectnic, la construcci, les installacions i lestructura, amb la qual cosa la idea dun BIM multidisciplinar s una realitat. Per per altra banda ofereix molta compatibilitat amb altres productes del major fabricant de software per al disseny. Per exemple, la exportaci en DWF 2D i 3D s perfectament compatible amb Autodesk Design Review, el qual pot llegir les anotacions de revisi de Revit, de tal manera que s molt senzill auditar els canvis dun projecte a peu dobra. Tamb s desperar una futura millora en la integraci amb les aplicacions de renderitzat. De fet, la futura versi 2011 ser molt compatible amb 3DStudio Max i Google Earth.
4.6.2 PUNTS DBILS Aquest apartat no tracta denumerar tots els errors i limitacions concrets de laplicaci ja que seria massa extens; noms tracta denumerar aquelles limitacions que sn significatives, ja sigui per ser importants o per ser habituals daquesta mena daplicacions, per sempre amb la perspectiva de poder comparar-les amb la resta daplicacions que sestudiarn, Aix, quan sanalitzi la resta, es podr veure si aquestes tamb pateixen aquests problemes. Traat de murs poc flexible No es poden crear murs de sistema amb un traat que inclogui ellipses ni splines, la qual cosa pot resultar fora molesta. S que es pot crear una massa amb aquesta geometria i vincular-hi un mur, per no te gaire sentit i a ms dificulta la interacci amb altres elements. Per altra banda, s que es poden generen forjats amb aquest contorn, aix que aquesta limitaci resulta encara ms incoherent. Uni de famlies i elements La uni entre elements hauria de ser ms automtica. Es cert que sovint es pregunta si es volen unir murs a forjats quan sen crea un, per es difcil saber a quins elements es refereix. De fet, segurament seria millor que els elements susceptibles de ser units ho fessin automticament al entrar en contacte i que hi hagus una eina que permets desenganxar un element dun altre. s clar que llavors el procs seria ms lent, per estic segur que seria ms convenient. Definici rudimentria del pla de treball No es pot definir el pla de treball mitjanant tres punts. En general, el control posicional a travs deines manuals s fora rudimentari. Els mecanismes dels que es disposa sn simples i molt apropiats per als usuaris que vnen daplicacions de dibuix bidimensional. Per els que
Eloi Coloma Pic
302
estiguin avesats en el modelat tridimensional trobaran a faltar multitud. eines de control del pla de treball. Manca Visualitzaci dels plans de referncia en vistes dinmiques No es poden definir ni visualitzar els plans de referncia en vistes tridimensionals. Per s que es poden visualitzar prvia selecci duna llista. Si es poguessin visualitzar tots en 3D seria mes clara la seva posici tridimensional. Actualment shan de llegir en didric i s una llstima, ja que Revit ja s capa de mostrar-los tridimensionalment, per noms lactiu. Aix ja pasa en lentorn especial de modelat de famlies conceptuals, per encara no sha ests aquesta funcionalitat a lespai de treball del projecte. Falta delements de detall en vistes dinmiques No es poden dibuixar elements de detall, com ara contorns reblerts, en vistes axonomtriques, la qual cosa impedeix modificar les vistes com en el pla de la vista, cosa que si que es pot fer amb la resta de vistes. Un vista 3D pot variar la seva orientaci de manera molt senzilla i amb aix invalidar tot el que haguem dibuixat a sobre, per es poden trobar mecanismes de bloqueig daquestes. Com a workaround, es poden crear vistes obliqes de secci de les que sobtindrien vistes axonomtriques. Falta delements de detall en la creaci de famlies En la creaci de famlies que no sn de detall, es troba a faltar la possibilitat de dibuixar elements de detall com ara les regions tramades. Aix impedeix la millora de les visualitzacions no 3D, Per exemple, no es poden agregar superfcies tramades a la planta dun moble per a ocultar el material del paviment sobre el que est. Naturalment, es pot agregar un component de detall i vincular-lo, a la geometria del model, per es realment incmode. Impossibilitat de crear famlies in-situ descales i baranes No es poden crear famlies in-situ descales ni de baranes. Fet fora incmode. Tampoc existeix la possibilitat de crear una famlia de component daquesta mena, quan en canvi seria viable fer-ho. De fet, la prpia llibreria dobjectes de Revit incorpora escales mecniques paramtriques, les quals shan hagut de crear sota la categoria de models genrics. Limitacions a lhora dunir geometries anidades a masses El programa no pot unir la geometria de famlies de sistema que estan vinculades a geometries no verticals duna massa. s una llstima, perqu el sistema danidaci funciona prou b i el fet que algunes funcions hi deixen de funcionar es poc justificable, encara que comprensible. Manca de visualitzaci de les interseccions entre cossos La visualitzaci en 3D s fora bona per apart duna manca de rendiment molt evident t una mancana importat. Es tracta de la inexistncia dun mode de visualitzaci de lnies ocultes que calculi les interseccions entre geometries, a lestil de lopci vsinteresectionedges dAutoCAD.
303
Daquesta manera sevitaria que dos elements que, per la ra que sigui, no es poden unir, es visualitzessin correctament i no es perds la uni aparent entre lun i laltre. Aquest petit truc evitaria, per exemple, defectes en la visualitzaci de murs que penetren en terrenys o en forjats que arriben cap a murs amb geometries vinculades a masses complexes amb els que no es possible una uni. Tamb evitaria que el dissenyador shagus dentretenir en unir elements per tal que es visualitzin correctament. Encara que lobjectiu dun BIM s descriure lestructura i naturalesa dels elements constructius, aquesta prestaci (que es pogus activar o no segons la necessitat) seria til per a detectar conflictes en les interseccions dels components; producte perfectament reclamable a un BIM.
Fig. 4.56. La manca de representaci dinterseccions entre elements obliga a unir les geometries de tots els elements si es vol que apareguin, fet que pot resultar contraproduent.
Molt poques opcions en la definici de materials seccionats en nivell de detall baix En les famlies de sistema, a banda de poder definir el tramat de secci en el nivell de detall baix, shauria de poder definir el color de fons. Ja que en cas contrari, empra el valor del material de lestil de la categoria corresponent. Fra millor poder definir un material per al nivell baix, ja que aix, cada famlia es podria representar de maneres diferents en el nivell baix de detall. Aix seria molt til en vistes esquemtiques. Una mancana similar es detecta en les opcions de visualitzaci per a la vista actual, no fra millor que es pogus sobreescriure el material per a cada categoria?. Poques opcions en la definici de materials seccionats i projectats en tots els nivells de detall La definici de material podria incloure un color de superfcie per al mode de visualitzaci de lnies ocultes, Aix permetria acolorir alguns elements en vistes que no ho fossin completament. Simplement, a banda del color de Shading shauria dafegir un de Hidden Line. De la mateixa manera, tampoc estaria malament disposar dun color de material en secci Cutting, ja que actualment s el del Shading.
Eloi Coloma Pic
304
Incapacitat per a mostrar elements en projecci posterior Revit no s capa de mostrar elements en projecci posterior, excepte en el cas de les escales. Shan de dibuixar lnies i vincular la seva alineaci als elements projectats. Shauria de trobar un mtode per a controlar aquesta recurs de la representaci arquitectnica. Impossibilitat demprar leina Linework a nivell de famlia La eina Linework s duna gran utilitat perqu permet canvia el valor de lnea de les representacions del model a nivell de les vistes, per no es pot emprar en la definici duna famlia de component per tal que els seus efectes es desin a lobjecte i siguin permanents. Manca de parmetres dimensionals a nivell de projecte Si les cotes delements dintre dun projecte es poguessin vincular a parmetres, es podria jugar amb la geometria de ledifici i crear parts paramtriques de ledifici. Aix es pot fer en la creaci de famlies, per seria molt interessant que es pogus aplicar aquest concepte a distribucions, nivells, etc. Pocs formats dimportaci i exportaci Generalment, aquesta mena daplicacions no sn molt capaces a lhora dexportar el model en formats de tercers. Revit s especialment restrictiu. Noms admet lexportaci en format DWG, DGN, SAT i IFC. Res daplicacions de modelat. Amb la importaci la cosa no millora gaire, noms safegeixen els formats dimatge i el format de Sketch-Up Unitats universals per a tot el projecte La configuraci de les unitats dentrada s universal per a tot el projecte. Afortunadament, les mides es poden introduir en qualsevol unitat sempre que es segueixi de labreviaci corresponent. No obstant, lideal seria que cada vista tingus les seves prpies unitats, ja que, a banda dafectar a la introducci de dades, ho fa en la visualitzaci de les cotes i a Espanya s habitual acotar amb unitats diferents els detalls constructius que les distribucions. Una alternativa, bviament, fra la de dotar daquesta opci a les famlies de cotes. Manca duna eina per a la mesura directa entre dos punts en vistes dinmiques Leina Tape Measure no pot treballar en vistes dinmiques. Absurd. Afortunadament, les cotes s que es poden implantar en aquesta mena de vistes, per cal disposar el pla de treball en la posici adequada, cosa que, per altra banda, recordem que noms es pot fer en vistes ortogonals. Dificultats per a identificar els implicats en una restricci Quan es selecciona una restricci i es consulten els objectes relacionats, si que es mostren els implicats, per no quina de les cares s lafectada en el cas de ser elements volumtriics.
305
Caldria que es ressaltessin clarament els ancoratges de les restriccions quan aquestes es seleccionen. Els complements necessiten desenvolupament Laplicaci de renderitzat, per exemple, s de qualitat molt inferior a la que ofereixen els seus competidors. Els objectes per al tractament del terreny es troben en un estat molt primari, no hi gaire connexions amb programes damidaments que funcionin adequadament, etc. Documentaci de mediocre qualitat Si b la documentaci ha millorat molt respecte a versions anteriors, encara queda molta feina per fer. Hi falten moltes illustracions que ajudin a comprendre els processos a seguir per a dur a terme una operaci i, el que s ms important, documentaci que expliqui el fons del funcionament de Revit. Sovint sol passar que els manuals sn ms tutorials que una altra cosa. Aix pot ser ms o menys tolerable en una aplicaci de CAD senzilla, per en una com aquesta, resulta enutjs que el propi usuari hagi de descobrir els secrets del seu funcionament. No obstant, sembla que Autodesk est fent un esfor en aquest sentit. Amb els tutorials es pot arribar a aprendre a emprar laplicaci, sempre i quan es sigui crtic i curis. Tamb ha preparat una srie de material curricular per a la docncia, la qual cosa resulta molt intelligent, ja que el canvi de mentalitat que implica ls daplicacions BIM ha de comenar abans de letapa professional. Biblioteca dobjectes extensa per poc desenvolupada Tota aplicaci BIM depn de la seva biblioteca dobjectes paramtrics i la de Revit s fora extensa. El problema s que, al estar classificada per localitzacions, resulta difcil administrar-la si no es fa una recopilaci prpia. Per altra banda, tot i que toquen molts apartats, de vegades resulten poc variades en cadascun dells, ja que hi ha poques famlies en cada tema. No obstant, lavantatge de Revit s precisament que hom pot crear-se la prpia biblioteca delements amb total llibertat i de manera senzilla, la qual cosa s essencial. Tamb s cert que no es pot pretendre migrar cap a la tecnologia BIM sense tenir clar que shaur de dominar prou laplicaci com per crear objectes personalitzats. El que passa s que sempre va b tenir una referncia dobjectes ja creada que serveixi com a suport per a futurs desenvolupaments. Per aquesta ra, i no per poder fer-la servir directament, la llibreria de laplicaci hauria de ser molt completa i, en la meva opini, amb molts ms components senzills, ja que sovint estan exageradament detallats. Localitzaci poc acurada La biblioteca espanyola s fora diferent a la versi anglesa, en quan al nom de les famlies i, en alguns casos, en quan a la seva estructura de carpetes. El problema s que els tutorials es refereixen sovint a elements situats en la biblioteca anglosaxona, la qual cosa demostra una gran despreocupaci al respecte. La biblioteca en s cont objectes interessants, per ho sn ms per la seva estructura paramtrica que per la seva utilitat prctica.
Eloi Coloma Pic
306
La localitzaci ms interessant a nivell de llibreria s, sens dubte la britnica i laustraliana, tot i que les famlies sovint no sajusten als sistemes constructius espanyols (les obertures sn a la banda de fora del tancament, per posar un exemple).
4.6.3 REVIT VERS LA COMPETNCIA Des de la perspectiva local, sembla que el mercat de les aplicacions BIM natives per al disseny arquitectnic sel reparteixen bsicament Allplan, ArchiCAD i Revit, per en realitat hi ha altres productes al mn que ofereixen solucions BIM. Tampoc no he esmentat expressament Autodesk Architectural Desktop ni Bentley Architecture, perqu ambdues sn aplicacions verticals i, de moment, he preferit centrar-me en les natives ja que trobo que sn ms coherents amb el concepte de modelat integral de ledifici. No obstant, la suite de Bentley resulta molt interessant ja que es basa tamb en un mdul de disseny paramtric, amb la qual cosa est ms propera a Revit en aquest aspecte, que les altres i, alhora, la supera en molts altres com el de la visualitzaci. Restringit lmbit del comparatiu, shaur de veure si el poder econmic dAutodesk permet que la seva aplicaci millori per a arribar al nivell de sofisticaci de les seves venes, ms antigues. Si ho fa, ser un producte realment molt interessant, degut al potencial de la seva plataforma i la facilitat ds. s clar que les altres tampoc romandran impassibles i, ara que Nemetscheck ha comprat Graphisoft i ja tamb es propietria de Vectorworks, no crec que tardin a integrar-hi generadors grfics dobjectes paramtrics (de fet, Archicad ja t una cosa semblant). Per a poder comparar-les, caldr esperar a tenir una anlisi delles almenys tan exhaustiu com aquest, aix que actualment noms puc assegurar que el mercat est prou madur com per prendre-sho molt seriosament, tant, que quasi estem fent tard.
4.6.4 EXPECTATIVES DE FUTUR s obvi que la plataforma de Revit segueixi desenvolupant-se amb fora els segents anys. Pel que es sap, la prxima versi millorar aspectes com la connexi amb 3DStudio MAX o les prestacions de les entitats de cambra, les quals precisen de ser ms explotades. Els objectes descales i la nova interface basada en Ribbons tamb han estat molt criticats, aix que shaur de veure qu passa amb les prximes versions. No obstant, Autodesk assegura que alentir la freqncia dactualitzacions; esperem que sigui en pro dun desenvolupament ms agosarat que el mostrat en alguns dels seus productes estrella. El que s que creix a molta velocitat s la comunitat dusuaris i la seva presncia a Internet. Actualment ja hi ha una multitud de blogs sobre Revit i diversos frums on es parla i on es donen solucions i es comenten les vicissituds del seu s quotidi. A Espanya, tot est en un estat molt incipient, doncs en nombre dusuaris s molt redut. Recentment, se nha obert un a http://www.a3d.es/forum de la m dun parell de consultors de Revit. No obstant, Revit t moltes possibilitats dimplementar-se aqu al estar promogut per laparell de marketing dAutodesk. La realitat s que la gran majoria dels arquitectes empren AutoCAD i no sinteressen per altres solucions. Si la competncia no shi aboca seriosament (Graphisoft sembla que pretn fer-ho) i a la llarga el BIM simposa, tots sabem com acabar la cosa.
307
4.6.5 CONCLUSIONS Revit s una aplicaci jove amb un plantejament fresc vers al disseny delements arquitectnics que combina eines senzilles de modelat paramtric de slids amb un efica motor BIM. El plantejament general est molt ben aconseguit i ha estat la base del seu xit, per, si el comparem amb la competncia, es posa en evidncia certa falta de desenvolupament en rees concretes. El temps dir si Autodesk destina els recursos necessaris a fer crixer laplicaci o no. La resta daplicacions estan en mans dempreses ms petites, per que tenen lavantatge de dedicar-se en exclusiva al mn de la construcci i que tenen molts anys dexperincia.
Eloi Coloma Pic
308
Captol 5. ANLISI DE GRAPHISOFT ARCHICAD 12
5.1 Introducci
311
5.1 INTRODUCCI
Com en el captol anterior, aquest estableix el context de Graphisoft ArchiCAD i de la seva anlisi.
5.1.1 GRAPHISOFT ARCHICAD COM A APLICACI BIM ArchiCAD va nixer lany 1982 i es laplicaci BIM dorigen ms antic (Allplan data del 84), tot i que en els seus primers anys no podia ser considerada com una aplicaci BIM prpiament dita (el terme tampoc existia) sin que es tractava duna aplicaci de CAD literal amb eines especialitzades en el grafisme delements arquitectnics. Tamb s reconeguda com el primer software capa de treballar simultniament amb elements 2D i 3D en un ordinador personal (concretament un Macintosh). Des del seu inici comptava amb el que llavors sanomenava Objectes intelligents, consistents en elements amb cert grau de parametritzaci. Aix el distingia dAutoCAD, contemporani daquest i que comen a incorporar aquesta tecnologia deu anys desprs amb la versi 2004.
Cronologia dArchiCAD, AutoCAD i Revit AUTOCAD AutoCAD 1 (Release 1) AutoCAD 1.2 (Release 2) AutoCAD 1.3 (Release 3) AutoCAD 1.4 (Release 4) AutoCAD 2 (Release 5) AutoCAD 2.1 (Release 6) AutoCAD 2.5 (Release 7) AutoCAD 2.6 (Release 8) AutoCAD 9 (Release 9) AutoCAD 10 (Release 10) AutoCAD 11 (Release 11) AutoCAD 12 ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD ArchiCAD 4.12 4.5 4.55 5.0 5.1 6.0 6.5 7.0 8.0 8.1 9 10 11 12 12 AutoCAD 13 (Release 12) (Release 13)
ANY 1982 1983 1983 1983 1984 1985 1986 1987 1987 1988 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2000 2006 2007 2008 2009
ARCHICAD ArchiCAD 1
REVIT
ArchiCAD 3.1
ArchiCAD 4.1
AutoCAD 14 AutoCAD 2000 AutoCAD 2000i AutoCAD 2002 AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD AutoCAD 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
(Release 14) (Release 15.0) (Release 15.1) (Release 15.6) (Release (Release (Release (Release (Release (Release (Release 16.0) 16.1) 16.2) 17.0) 17.1) 17.2) 18)
Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit Revit
1 (de Revit Tecnologies) 2 3 4 5 (dAutodesk) 6 7 Building 8 Building 9 Architecture 2008 Architecture 2009 Architecture 2010
Fig. 5.1. Evoluci de es versions de les aplicacions BIM ArchiCAD i Revit en comparaci amb la histria del software de CAD tradicional AutoCAD. En aquesta taula saprecia la joventut de Revit.
ArchiCAD s doncs una aplicaci amb una dilatada histria que ha anat desenvolupant-se al llarg dels anys millorant-ne la funcionalitat. Es tracta duna aplicaci BIM nativa ja que sempre ha estat pensada per a permetre el treballar amb objectes paramtrics tridimensionals, la representaci dels quals corre a crrec del programa. Com a tot BIM, ledici del model es fa a
Eloi Coloma Pic
312
Captol 5. Anlisi de Graphisoft ArchiCAD 12
travs de qualsevol de les seves representacions, tot i que inicialment noms podia ser editat des de representacions en planta o vistes axonomtriques, limitaci que ja ha estat subsanada. Degut a lantiguitat dels seus orgens, el seu motor no s tant potent com el de Revit, ja que les representacions que sextreuen del model tridimensional es generen a partir dell com a projeccions planes (no en sn vistes directes) i el procs dactualitzaci dels canvis s molt ms lent. Aquest s un handicap tpic dels softwares amb una llarga histria, ja que sovint arrosseguen motors o plantejaments que antigament eren els nics viables, per que actualment es podrien plantejar diferent. No obstant, tal com es veur desprs, ArchiCAD gestiona les actualitzacions de les vistes de manera adequada, permetent un bon control daquestes operacions per tal de minimitzar limpacte de lespera. Per altra banda, el fet de portar molt anys a lesquena ha portat a que hi hagi molts aspectes molt cuidats. s el cas, per exemple, de les opcions de configuraci de la representaci dels objectes o el flexible navegador de projecte. Des del punt de vista de ledici dels objectes paramtrics, es basa en una llibreria dobjectes que admeten mltiples variacions per que, si es volen generar de nou, shan de programar emprant un llenguatge propi, el GDL. bviament, hi ha una manera de crear objectes in-situ, amb un cert grau de flexibilitat, per, si el que es vol s un objecte realment paramtric sha danar per aquesta via. De fet, Revit s lnica aplicaci BIM nativa que permet la creaci de parmetres de forma grfica. Bentley Architecture tamb t aquesta capacitat, per no s un BIM natiu sin implementat sobre la base de Microstation.
5.1.2 ENFOCAMENT DE LANLISI Lobjectiu daquesta anlisi s el mateix que el de lanterior sobre Autodesk Revit. No es tracta doncs de descriure exhaustivament el funcionament daquest software, ja que per a aix ja hi ha la documentaci tcnica al respecte, sin comentar amb esperit crtic i en detall les seves caracterstiques ms representatives, sobretot en relaci a Revit i al CAD de representaci. Per alta banda, el fet de ja poder comparar dues aplicacions BIM comenar a donar perspectiva al lector sobre quins sn els lmits actuals daquesta tecnologia i quin s el posicionament estratgic i tecnolgic de cada aplicaci. Lnica manera danalitzar lestat de lart duna tecnologia s estudiar-ne a fons diversos exponents per tal de poder-ne treure conclusions i, de passada, tenir arguments per a lelecci dun dells per a la seva implementaci en la cadena de producci arquitectnica. Per tal de poder comparar amb comoditat les dues aplicacions, es seguir el mateix esquema emprat en lanterior, ja que sn comuns a totes les aplicacions BIM. Gesti del projecte ArchiCAD tamb empra actualment un fitxer nic que pot contenir tota la informaci de ledifici, tot i que, com es veur ms endavant, no sempre inclou els objectes paramtrics en larxiu. Aix t els seus avantatges i els seus inconvenients, que seran descrits en aquest captol.
5.1 Introducci
313
Organitzaci espacial Com a qualsevol aplicaci CAD, els objectes es situen a lespai emprant sistemes de coordenades, amb un estil ms semblant al tradicional, tot i que amb unes possibilitats molt limitades. Alhora, de manera idntica a Revit, lespai tamb est organitzat segons nivells horitzontals, els quals fan possible el modelat dels elements en sectors espacials controlats. Igualment, la introducci de dades tamb sassembla a la resta de programes, amb un estil similar al de Revit per ms acurat. El que s que est molt evolucionat s el sistema dajuda a la detecci de punts mitjanant traces automtiques (com les de Revit) o creades in-situ per a resoldre una situaci concreta. Visualitzaci Com lanterior, el model es manipula sobretot a travs de vistes grfiques esttiques (plantes, seccions i alats), dinmiques (axonometries i perspectives) i alfanumriques, cadascuna de les quals conserva unes caracterstiques de visualitzaci prpies i que mantenen una vinculaci bidireccional amb el model arquitectnica. La diferncia principal est, sens dubte, en el motor de propagaci de canvis que les relaciona, ja que t un plantejament molt diferent. Per tal de poder imprimir les vistes existent els plnols, que serveixen per a cridar dibuixos generats a partir de les vistes del model (grfiques o no) i conpondre-les en una lmina. s el mateix que en Revit, per el plantejament en quan a la literalitat entre el que es mostra en el plnol i les vistes que cont es molt diferent. Tamb es parlar de les eines de publicaci, ja que Archicad, amb bon criteri, considera que s el mateix imprimir un plnol que generar-ne un PDF o exportar-lo a un altre format, aix que en reserva una srie de recursos fora interessants. Per altra banda, el control de la visualitzaci es ms tradicional ja que est basat en capes (aix s, dassignaci molt automtica) i en sistemes de plometes, tot i que es tracta dun sistema mixt en el que cada objecte t un control individualitzat dels seus parmetres de representaci. Modelat de la informaci de ledifici El el fons, aquest aspecte s el que hauria de fer marcar les diferncies entre una aplicaci i una altra ja que la resta de conceptes sn ms aviat dinterface. Tot i que ArchiCAD s tan BIM com Revit, hi ha diferncies substancials en la manera com fan possible el modelat de la informaci de ledifici a travs dobjectes. ArchiCAD ha estat pioner en ls daquesta tecnologia i basa el seu potencial en un llenguatge de programaci especfic, el GDL que permet crear qualsevol mena dobjecte paramtric i definir la seva interacci en lentorn segons el tipus dobjecte de que es tracti. ArchiCAD classifica internament els objectes segons Subtipus (categories a Revit) per la seva organitzaci no es mostra tan directament a lusuari ja que no en depn la visualitzaci (almenys no tan directament). S que s necessria conixer-la quan es programen els objecte. Per altra banda, podem trobar equivalncies entre lestructura general de la base de dades dArchiCAD i la de Revit, ja que, per exemple, existeixen famlies de sistema, com les parets i
Eloi Coloma Pic
314
els forjats i famlies de components com les portes finestres o mobiliari. Tamb hi ha diferncies, ja que per exemple, les escales es tracten com a components. Tots els objectes es programen de manera idntica, lnic que es canvia s la forma dinteractuar de manera diferent amb la resta dobjectes. En general lestratgia que segueix s la dintegrar la tecnologia dobjectes en la interface de treball, de tal manera que hi quedin integrats duna manera especfica, permetent la seva edici guiada. Tot el contrari que Revit, que es planteja des duna ptica universal que prova de tractar els objectes de la manera ms uniforme possible. Punts clau de laplicaci Un cop analitzada laplicaci, es resumiran els punts forts i dbils de la mateixa, sota la perspectiva del que ofereix la competncia i les eines tradicionals de CAD. Es finalitzar parlant de les perspectives de futur de laplicaci.
Fig. 5.2. Interface general dArchiCAD.
315
5.2 GESTI DEL PROJECTE

ArchiCAD empra una estructura de projecte molt similar a la de Revit, per amb algunes diferncies que cal comentar.
5.2.1 ARXIUS DE PROJECTES, DE PLANTILES I DE FAMLIES A partir de la versi 10, tota la informaci referent a un projecte, geometries, dades, llibreries i plnols es poden desar en un nic arxiu anomenat Archive Project per a distingir-lo del Solo Project, idntic a lanterior per sense llibreries. Per altra banda, cada famlia dobjectes no de sistema es pot desar en un arxiu a banda individualitzat (amb extensi .gsm) o en un de collectiu anomenat Container (amb extensi .lcf). Sha de tenir en compte tamb que cada projecte necessita llegir dalgun lloc les llibreries dels objectes que t en us. Aquesta ubicaci pot ser un arxiu de projecte, un contenidor o un arxiu individual. Aquest sistema est pensat per a permetre un s homogni dels objectes (ja que sembla ms lgic fer servir una llibreria general per a tots els projectes) i reduir tamb la mida dels arxius de projecte al no haver darrossegar les definicions dels objectes. s un cas semblant als programes dinfografia, els quals normalment desen els materials i les textures a banda per tal de poder emprar-los en altres. Linconvenient daquesta soluci s que cal anar amb compte de mantenir la llibreria mare localitzable, tot i que sempre hi ha lopci de desar el projecte en la seva versi completa i contenir-hi els objectes actius. s un plantejament molt ms complicat que el de Revit, ja que aquest sempre desa els objectes en s juntament amb el projecte i la resta est sempre accessible de manera externa. El preu sn arxius molts ms voluminosos (fet que actualment no t una gran importncia per fa cinc anys s) i la impossibilitat dautomatitzar lactualitzaci dun canvi en un objecte en diversos projectes. Per tal de gestionar aquest galimaties hi ha el gestor de llibreries que permet indicar per a cada projecte quines sn les ubicacions don pot llegir els objectes, sigui contenidors, objectes, arxius de projecte o carpetes (que continguin qualsevol dels anteriors). ArchiCAD carregar tots aquests recursos juntament amb el projecte, tot resolent els conflictes que hi pugui haver, com ara definicions duplicades dobjectes. Per la seva banda, les plantilles tenen un s ms convencional ja que susen exclusivament com a inici dun projecte i no dun objecte paramtric. Al contrari que Revit, quan es vol crear un component paramtric nou, laplicaci crea les variables i parmetres estendard per a cada subtipus dobjecte sols en seleccionar-lo dun llistat des del mateix mdul que en dirigeix la programaci. No sorgeixen duna plantilla reconfigurada.
5.2.2 COMPATIBILITAT AMB FORMATS ANTERIORS Archicad 10, com Revit, t molt limitada la compatibilitat cap a versions anteriors. De fet, noms s compatible amb la versi 9 (Revit no ha estat mai capa de gravar en versions anteriors). La ra s que una Base de dades BIM s molt complexa i cont camps que sn
Eloi Coloma Pic
316
difcilment tradubles a versions anteriors. Per altra banda, les companyies pretenen que els seus usuaris mantinguin contractes de manteniment per tal de fidelitzar-los o estimular la compra del software per part daquell que encara no shan actualitzat. Per altra banda, s capa dexportar el model o la vista a un nombre elevat de formats, entre ells DWG i DGN (Microstation) amb un control de les opcions dexportaci molt elaborat. Tamb exporta en diversos formats dimatge a amb una qualitat notable.
5.2.3 NAVEGADOR DE PROJECTES Deixant de banda el tema dels components paramtrics, ArchiCAD emmagatzema tot el projecte en un nic fitxer, i com a aplicaci BIM, disposa dun navegador de projecte. Aquesta eina, molt similar en esquema a la de Revit, es revela fora ms flexible que la daquest ja que t ms prestacions. El Navegador s una finestra ms en lrea de treball, que permet visualitzar diferents aspectes del projecte. Disposa de quatre pestanyes: la de projecte, la de vistes, la de plnols i la de publicacions. Cada pestanya cont un arbre que permet desplaar-se pels tems que cont. Com veiem, el navegador esta organitzat segons lordre jerrquic de desenvolupament del projecte: Projecte -> Vistes -> Plnols - > Publicaci.
Fig. 5.3. Navegador de projectes, fora ms sofisticat que el de Revit
Al navegador de projecte apareixen diverses carpetes preconfigurades: els nivells (stories), les seccions i alats, els detalls, les vistes tridimensionals, les taules, les llistes i les notes del projecte en forma darbre. La seva disposici es pot canviar ja que est destinada a servir de referncia estructural del projecte. Cadascuna daquestes vistes es pot configurar independentment i desar un nom al panell de vistes.
317
En el panell de vistes es poden disposar i anomenar com es desitgi, tot agrupant-les en carpetes i mantenint el format darbre. Aix dna ms possibilitats que Revit ja que es poden agrupar millor les vistes en carpetes. Tamb permet clonar les carpetes de projecte per tal dassegurar-se de tenir en aquest panell totes les plantes seccions i alats definits en ell. La secci del plnols funciona de manera anloga a lanterior. Els plnols sordenen de la manera que es vulgui i shi insereixen crides a les vistes. Aquest apartat tamb permet gestionar les plantilles actives dels plnols. Com en Revit, les cartules sn objectes i com a tals, sn personalitzables. ArchiCAD fa una excepci en aquest aspecte i permet modificar-los in-situ i de manera grfica. Aix, tots els plnols basats en aquesta plantilla recolliran el canvi. Per ltim, tenim la pestanya del gestor dedici (entenent editar com el fet de publicar). ArchiCAD permet crear conjunts de plnols i desprs establir com es volen publicar, ja sigui imprimint-los, creant PDFs o arxius DWG. s un sistema intelligent i cmode ja que s molt fcil de gestionar i permet desar cada paquet de plnols per separat. Revit tamb permet la impressi o exportaci de diverses vistes alhora per no disposa duna eina tan aconseguida. Per tal de facilitar el pas de vistes entre una pestanya a una altra existeix una eina anomenada organitzador que en mostra una al costat de laltra i permet dur a terme les operacions necessries. Per exemple, si en una banda es mostra el navegador de vistes i en laltra el navegador de plnols, podrem collocar una vista dun cant en el plnol de laltre.
5.2.4 TREBALL EN EQUIP ArchiCAD tamb disposa del seu propi mtode de treball cooperatiu sobre el mateix projecte. Es tracta dactivar la funci Team Work. A partir daquest moment, es crea un nou tipus de fitxer anomenat Team Project (amb extensi .plp i una srie de fitxers temporals. Llavors es defineixen dos tipus dusuaris lAdministrador i el Team Leader els quals poden definir els permisos daccs al projecte de la resta dusuaris (anomenats Teammates). La diferncia entre ells consisteix en que el primer s el que controla les condicions de compartici del fitxer i el segon t alguns privilegis especials com ara la creaci o modificaci de capes o de nivells. Hi ha dos menes dusuaris ms, Mark-UP y View Only, per el primer noms est destinat a crear marques de revisi i el segon, a visualitzar el projecte. A partir daqu cal obrir el fitxer amb la funci Sign-In i indicar amb quin nom i com a quina mena dusuari es vol actuar. Desprs es seleccionen els nivells, vistes, detalls plnols i capes on es vol treballar, quedant aquests bloquejats per a la resta dusuaris. Tamb es pot definir una rea del dibuix, quedant aquesta indicada en totes les vistes en planta. Aquest sistema t un plantejament diferent al de Revit, ja que en aquest el que es fa s definir conjunts delements (faanes, estructura, etc) i desprs prendre possessi o alliberar de cada conjunt. El cert s que el dArchiCAD s ms senzill dentendre ja que est basat en la prpia estructura de capes i alhora permet una certa zonificaci. El de Revit, en canvi, ofereix ms flexibilitat i la possibilitat dinteracci entre els usuaris (ja que permet sollicitar ledici delements bloquejats per altres.
Eloi Coloma Pic
318
Estructuralment tamb s diferent al de Revit. En principi, tots els usuaris poden treballar sobre el mateix arxiu, per tamb hi ha la possibilitat de crear-ne un de vinculat, anomenat Team Work Draft que ja tingui definides parts actives per al seu s individualitzat, cosa que laproxima al sistema darxius satllit de Revit. Segons Graphisoft, aquest sistema s ms recomanable, ja que permet un treball ms rpid al possibilitar que tots els usuaris dun projecte comencin a treballar alhora i no shagin desperar a registrar-se un darrere laltre. Tamb possibilita el treball remot sense connexi continuada amb larxiu central. Igual que Revit, cada usuari escull en quin moment desitja actualitzar els canvis i rebre les modificacions realitzades per la resta. Tamb t un sistema de cpies de seguretat que es du a terme cada cop que es realitza una actualitzaci dels canvis generats pels usuaris. Per ltim, poden alliberar els elements bloquejats amb la funci Sign-Out, per com en Revit, no cal ferho cada cop que es tanca el fitxer (per s enviar els canvis si sest treballant amb larxiu mare). No obstant, a partir de la versi 13, ArchiCAD gaudeix dun nou sistema de treball collaboratiu molt avanat. En un principi, s similar al de Revit, ja que cada usuari pot fer-se crrec de qualsevol part de ledifici, podent-ne canviar el repartiment de manera dinmica. La diferncia s que ArchiCAD empra un servidor BIM que permet actualitzar els canvis aix com transmetre missatges entre els usuaris en temps real. De fet, s quelcom similar a un intercanviador BIM. Per primer cop, els dissenyadors poden treballar simultniament sobre un projecte, fet que dna un pas endavant en el tema de la interactivitat multidisciplinar.
Fig. 5.4. Imatge de seleccionador despais de treball. Cada color representa un usuari.
5.2.5 OPCIONS DE DISSENY ArchiCAD no disposa dopcions de disseny, la qual cosa el situa en desavantatge en relaci a Revit. Les opcions de disseny sn molt tils per a analitzar diverses alternatives en elements concrets tot mantenint intacte la resta.
319
5.2.6 MDULS En un edifici sovint es repeteixen conjunts delements, com les habitacions dun hotel o tipologies dhabitatge en un bloc. Qualsevol aplicaci BIM t algun sistema que permeti gestionar-los. En Revit sanomenen Grups. Els mduls, (grups en Revit) tenen una certa capacitat dinteractuar amb la resta delements de manera individualitzada, cosa que els diferencia dels blocs dautoCAD. A diferncia de Revit, poden ser desats com a un arxiu extern per tal de ser emprats en altres projectes. El format que sutilitza s el .MOD, el qual s idntic al de projecte per cont noms informaci geomtrica (no cont vistes, per exemple). En Revit caldria copiar un grup dun projecte i enganxar-lo en un altre. Pel que fa a la resta de caracterstiques, sn similars. Quan un mdul sactualitza, el canvi es reprodueix a tots els exemplars inserits. Els mduls sinsereixen des de vistes en planta mitjanant la funci Hotlink, que s lequivalent a una referncia externa per especialitzada en arxius dArchiCAD, (de projecte o mduls).
5.2.7 REFERNCIES EXTERNES ArchiCAD tamb s capa de vincular arxius daltres formats com ara DWG o DGN i ho fa amb el que anomena prpiament referncia externa (ja hem dit que per als seu propi format empra el concepte de Hotlink)
5.2.8 FASES DE PROJECTE ArchiCAD no gaudeix de cap sistema que implementi el concepte de fase en el projecte. Naturalment, sempre es pot fer servir el sistema de mduls per a mantenir aquelles parts del projecte que romanen invariables, per no est pensat per a tenir la fludesa que t Revit i, per altra banda, tamb es perden el control de visualitzaci que inclou el sistema de fases daquest programa.
5.2.9 BIM MULTIDISCIPLINAR Com a qualsevol aplicaci BIM, ArchiCAD es fonamenta en una base de dades que, tericament, pot ser accedida per a qualsevol aplicaci. De fet, actualment ja hi ha protocols de connexi amb diversos programes damidaments, en els que sinclou Presto (dmbit nacional), demostrant que s operatiu en aquest aspecte. Actualment al mercat existeixen eines que es connecten amb el model per a crear imatges fotorrealstiques, com Atlantis R, i daltres despecialitzades en crear objectes especfics, com ara escales o quadres de modulaci. No obstant, actualment no conec cap aplicaci per generar objectes GDL destinats al disseny dinstallacions ni cap que llegeixi la informaci estructural de ledifici, per en teoria laplicaci hi est preparada.
Eloi Coloma Pic
320
5.2.10 CONCLUSIONS ArchiCAD aporta avantatges molt similars a les de Revit respecte a les eines de CAD literal: integraci del projecte en un nic fitxer, treball en grup, etc. Al seu favor est un tractament ms clar de leina de treball en grup i un plantejament ms eficient del concepte de mdul (grup en Revit), ja que aquests sn exportables com a fitxers independents, cosa que els de Revit no. Per contra, es troben a faltar les eines dopcions de disseny i fase (que de fet es basen en el mateix concepte). En quan al BIM multidisciplinar est a un nivell similar. Autodesk est apostant fort en aquesta direcci perqu sap que hi t un gran potencial amb la immensa quantitat de software que fabrica i amb el prestigi que lavala. Si Revit aconsegueix estendres, s evident que hi haur molts desenvolupadors de software que shi voldran connectar. ArchiCAD, en canvi, gaudeix duna base que ja s plenament operativa des de la perspectiva del control de costos, la qual s especialment apreciada, incls en aquest pas, per shaur de veure en un futur si aconsegueix seduir als fabricants daltres disciplines. Al final, el que compta s qu aconsegueix esdevenir lestndard.
321
5.3 ORGANITZACI ESPACIAL

Altre cop trobarem moltes similituds en aquest captol amb el que hem pogut llegir respecte Revit, amb linters que desperta una interface amb un desenvolupament molt ms madur.
5.3.1 PLANS DE TREBALL El sistema de plans de treball s fora convencional. Sempra el clssic sistema de coordenades universal i personalitzat tant en lespai del projecte com en la programaci dobjectes paramtrics. Per altra banda, a nivell de projecte, aquest pla sempre es troba amb la coordenada Z horitzontal; es pot girar, per no inclinar. En realitat aix no suposa una limitaci, ja que els objectes es defineixen sempre en relaci un pla horitzontal y quan veritablement es dissenyen, sota la interfcie de programaci, s que es disposa daquest recurs. En Revit s diferent, doncs els objectes es creen amb la mateixa interface que la del projecte i si no es pogus establir un pla de treball inclinat en aquest context, les possibilitats de disseny quedarien molt limitades. Per altra banda el seu funcionament s el convencional. Es poden establir lorigen i la rotaci dels eixos X i Y designant punts. Per, al igual que Revit, no es pot establir un sistema per tres punts, acci que resultaria redundant donada la impossibilitat de treballar sobre plans inclinats. Segurament lusuari acostumat a modelar amb eines de CAD literal trobar a faltar ms eines de control posicional, per sha de tenir en compte que el lmbit del projecte, una aplicaci BIM est orientada nicament a establir un context relacional entre els elements que conformen ledifici, els quals han destar prviament modelats paramtricament en un mbit diferent. Per aix, a priori no sn necessries unes eines de construcci espacial gaire sofisticades. A Revit ho sn una mica ms donat que hi ha la possibilitat de crear objectes paramtrics en el s de lecosistema virtual (les famlies in-situ)
Fig. 5.5. Mur dibuixat sobre un pla de treball girat.
Eloi Coloma Pic
322
De tota manera, resulta frustrant la impossibilitat per a situar elements sobre plans inclinats com ara teulades o rampes sense haver de reprogramar-los, ja que obliga a establir internament un sistema de coordenades relatiu. En canvi, en Revit es tracta duna opci disponible en qualsevol famlia i que permet referir la perpendicularitat de qualsevol objecte a un pla qualsevol.
5.3.2 UNITATS El model arquitectnic es pot construir en les unitats que hom desitgi, podent canviant-les en qualsevol moment. Val a dir que aquestes unitats sn per a tot el model i que, ats que els detall constructius solen dissenyar-me en unitats petites (cm o mm), resulta recomanable adoptar lhbit anglosax de dissenyar sempre en millmetres (o potser en centmetres nhi hauria prou) per no haver de canviar dunitats quan canviem la mida relativa del model que ens ocupi. De tota manera, les dades es poden introduir en qualsevol unitat tot escrivint la abreviaci corresponent. Pel que fa a les cotes, les seves unitats sn independents de les del projecte, per seran les mateixes per a totes les vistes grfiques on semprin. Aix vol dir que si acotem en metres les plantes, tamb ho haurem de fer als detalls constructius, aspecte que hauria de millorar. Revit, en canvi, permet lacotat amb unitats diferents, ja que cada estil de cotes (famlia dobjectes dacotaci) cont el parmetre dunitats mostrades.
5.3.3 INTRODUCCI DE DADES La introducci de dades mtriques sefectua a travs duna eina anomenada Tracker, que apareix en forma de pop-up en lrea de treball. Si es tecleja una quantitat numrica, sinterpreta com una distncia polar, per teclejant A, X, Y, o Z permet la introducci dangles o de les respectives coordenades absolutes o relatives. Es tracta dun sistema que ha copiat les ltimes versions dAutoCAD per en aquest software es percep com a molt ms natural, ja que no existeix una barra de comandaments com a tal.
Fig. 5.6. introducci de dades a travs del Tracker. Similar al Dynamic Input dAutoCAD per mol ms sofisticat. La barra deines flotant permet efectuar operacions sobre lelement seleccionat.
323
Per altra banda, s possible dibuixar lnies auxiliars temporals per tal de fer-les servir com a referncia per a la introducci de punts. Aquestes ajudes, anomenades Lnees Guia, sn duna gran utilitat ja que poden construir referncies sofisticades de manera molt rpida. s quelcom similar al mode de referencia Des de dAutoCAD per construt de manera grfica, amb la qual cosa s molt ms intutiu i potent. A ms, qualsevol introducci duna coordenada es pot convertir en una lnea guia que representi tots els punts situats a una determinada distncia dun punt (en el cas de coordenades polars) o sobre un valor fix de qualsevol de les tres coordenades cartesianes (a mode de filtres dAutoCAD per explicitat grficament). No obstant, no s una eina que serveixi per a establir restriccions mtriques respecte a altres objectes (com el cas de les cotes de Revit), ja que ArchiCAD no s encara capa de fer-ho.
5.3.4 REFERNCIA A OBJECTES El control de referncia a objectes s brillant. Tot i que al principi pot arribar a confondre per la multitud daspectes que pot adquirir el punter segons quina referncia capturi, mereix un elogi la quantitat dajudes al posicionament que ofereix ArchiCAD. A banda dels modes habituals (punt final, intersecci, etc, s capa de detectar distancies proporcionals o divisions en segments, per tamb tangents, perpendiculars, paralleles i bisectrius respecte a qualsevol entitat lineal de lrea de treball, de manera molt rpida i intutiva. Per altra banda, mostra lnies guia automticament, a lestil del Tracker dAutoCAD per aquestes sn ms completes, essent capaces de capturar prolongacions de corbes.
Fig. 5.7. Lnea de referncia extreta a partir de la projecci de larc que descriu el tancament de lesquerra.
5.3.5 CONTROL POSICIONAL I DIMENSIONAL El control posicional sefectua mitjanant les eines tpiques de qualsevol CAD, desplaar, copiar, girar, etc. Amb la particularitat de que a totes elles shi accedeix a travs dun men contextual derivat duna selecci dobjectes o duna barra deines tamb contextual que apareix quan es comencem a arrossegar els elements. Per altra banda, el punt inicial de qualsevol transformaci
Eloi Coloma Pic
324
s precisament el punt des del qual es selecciona lobjecte, de tal manera que sestalvien passos i el seu funcionament s francament molt fluid un cop hom sacostuma a seleccionar els objectes de la manera oportuna. Pel que fa al control dimensional, cada element compta amb els seus propis pinaments que permeten transformar-lo dacord amb les seves possibilitats fsiques, opcions que sescullen de la ja comentada barra deines contextual. Pel que fa a les seves caracterstiques, sediten a travs dun quadre de dileg especialitzant del qual es disposa duna rplica reduda en forma de barres deines en lrea de treball. En el fons, de manera idntica a Revit, on la barra contextual es mostra de manera permanent en la part superior de la pantalla i el panell dedici en un dels costats.
5.3.6 NIVELLS DE REFERNCIA Ledifici sestructura verticalment de manera idntica a Revit, s a dir, en base a nivells (anomenats aqu Stories) i com aquell, estableixen una referencia fixa per a tots els objectes que es situen al model, tot i que pot ser substituda en alguns casos. Per exemple, les obertures normalment estan relacionades amb els nivells, per poden tamb estar-ho amb la base o coronament dels tancaments que la suporten, prestaci molt til. Revit no disposa daquesta opci, per el seu efecte pot ser emulat aplicant una restricci. Com ja hem vist en Revit, aix no suposa que el model estigui seccionat per nivells, de tal manera que els objectes poden estendres al llarg dun o ms dells
Fig. 5.8. Configuraci dels nivells de referncia anomenats stories,
325
bviament, cada nivell est associat a una vista en planta que secciona ledifici per un pla imaginari horitzontal. Per contra, la visualitzaci o no de cada element pot sser configurada independentment de si la vista en planta actual el secciona o no. Aix, els forjats es poden mostrar en les vistes relatives al nivell on es troba, per tamb en nivells superiors o inferiors. Revit s molt ms rgid en aquest aspecte ja que tot depn de la profunditat de la vista en planta corresponent. A ms, de moment no s capa de mostrar elements projectats que es troben darrera del pla de tall (amb lexcepci de les escales). Finalment, la navegaci a travs dels nivells s molt rpida, ja que, com amb la majoria de comandaments, disposa de dreceres de teclat per pujar o baixar de nivell. A pesar dorganitzar el model en torn a nivells, ArchiCAD s que empra el concepte de capes de treball a la manera habitual. En realitat, cada mena dobjecte es situa automticament en una capa determinada, per sen pot escollir una altra i crear-ne de noves. No obstant, ja hem vist que ls dun model global organitzat per nivells i editat a travs de vistes relacionades permet gaudir duna gran economia de capes, ja que la visualitzaci dels elements s controlada principalment per cadascuna de les vistes. Cada capa permet activar o no la visualitzaci de lelement en la vista actual o bloquejar-lo. Es tracta dun sistema ms tradicional que el de Revit, basat en categories, que es descriur amb detall en lapartat de visualitzaci.
5.3.7 PLANS DE REFERNCIA En el context del modelat del ledifici, el pla de treball sempre s perpendicular a la direcci de projecci en les vistes ortogonals i horitzontal en les vistes dinmiques. Noms es pot canviar la seva rotaci. Aix no resulta un gran inconvenient donat que ArchiCAD ni permet modelar famlies in situ, que sn les que precisarien dun control lliure del pla de treball. Per a la resta de casos, els objectes es solen situar en relaci a un pla perpendicular a la direcci de la vista, que s el que permet fer ArchiCAD. En canvi, a nivell de creaci de les famlies de component, el pla de treball es pot establir en qualsevol orientaci, mitjanant transformacions o posicionaments directes dels eixos X, Y i Z.
5.3.8 REIXES ESTRUCTURALS Les reixes estructurals equivalen a les de referncia en Revit. Es creen en cada vista per sn independents entre elles, aix que sn elements literals que no es tracten com a veritables objectes BIM, la qual cosa s una llstima. A diferncia de Revit, els eixos no apareixen en totes les vistes de manera automtica ni shi poden ancorar els elements estructurals tot i que, naturalment, poden emprar-se com per a capturar-hi amb referncies a objectes.
5.3.9 LNIES DE REFERNCIA Les linies de referncia no existeixen com a tals en lentorn de programaci de les families de component dArchiCAD, ja que no les necessita al comptar amb un complet llenguatge que permet cobrir les funcions daquestes en lentorn grfic de Revit.
Eloi Coloma Pic
326
5.3.10 RESTRICCIONS ArchiCAD no disposa encara deines de parametritzaci relacional que permeti establir restriccions entre elements ms enll dels propis comportaments preestablerts de cadascun dells. Per aix no existeixen plans de referncia i els eixos estructurals no poden retenir els pilars. De fet, les capacitats de parametritzaci de Revit no sn gaire potents si les comparem amb una aplicaci de CAD paramtric com ara Catia, per les eines que t el doten dunes prestacions realment tils en aquest aspecte.
5.3.11 CONCLUSIONS Com tota aplicaci BIM, ArchiCAD crea un model tridimensional que emmagatzema tota la informaci de ledifici a travs de eines que, en la majoria dels casos, estan orientades al treball des de vistes ortogonals, sobretot des de plantes. De fet, les primeres versions del software, noms permetien ledici dels objectes des daquestes representacions. Actualment, ledici es pot fer des de qualsevol vista per el posicionament i traat dels objectes resulta ms senzill des daquestes projeccions. Per altra banda, el nivell de sofisticaci i utilitat de les eines de control espacial en aquests plans s molt alt i funciona a ms amb molta fludesa, com si es tracts duna simple eina de CAD 2D. No passa el mateix amb Revit, on es paga el preu del seu motor de visualitzaci sempre 3D amb una menor agilitat en el seu funcionament 2D. No obstant, ledici en vistes tridimensionals tamb resulta fora adequada, tot i que es perden les lnies guia i la possibilitar de traar entitats bidimensionals. Aix, juntament amb la manca dun mode de visualitzaci amb lnies ocultes eficient, fa que de vegades resulti difcil indicar posicions de manera precisa. Just al contrari que amb Revit. Una altra qesti s la capacitat per a situar el pla de treball en qualsevol posici. Si Revit podia estar limitat pels pocs comandaments disponibles per a la definici dun sistema coordenades en lespai, per malgrat tot era possible establir-lo en qualsevol posici, ArchiCAD s directament incapa de fer-ho, ja que el pla de referncia sempre haur de ser horitzontal. En realitat, per, aix no planteja un impediment per a la creaci de qualsevol geometria, ja que els objectes paramtrics en s es creen en un entorn de programaci on s que es possible ferho. Revit, en canvi, precisa dun context espacial ms lliure perqu tot es modela en un entorn grfic tridimensional. En definitiva, ArchiCAD sempra de manera molt similar a com ho fa un programa de CAD bidimensional amb la qual cosa resultar molt familiar per a els no avesats en ls deines de modelat tridimensional. Ja que el funcionament dels comandaments vers el control de lespai sn les habituals.
5.4 Visualitzaci
327
5.4 VISUALITZACI
ArchiCAD gaudeix dun sistema de visualitzaci que ha anat evolucionant dacord amb les necessitats dels clients i del que el hardware feia viable. Aix fa que hereti estratgies comunes a programes de CAD i que ofereixi opcions molt depurades.
5.4.1 VISTES GRFIQUES Al contrari de Revit, ArchiCAD no t un motor de visualitzaci tan potent que sigui capa dextreure qualsevol representaci directament del model tridimensional, aix que el que fa s construir el model a partir de la seva prpia edici des de vistes tridimensionals o des de representacions planimtriques creades a partir dell de manera ms o menys diferida. Daquestes representacions podem distingir-ne dues menes molt diferenciades vers les seves connexions amb el model global. Per una banda, hi ha les vistes en planta, lligades als nivells de manera directa i que gaudeixen duna comunicaci bidireccional amb el model molt immediata. De fet, cada objecte paramtric t definida la seva representaci en planta (anomenada 2D symbol) de tal manera que les vistes sn actualitzades amb facilitat, ja que es mantenen dos models en parallel: el tridimensional general i el bidimensional llescat en plantes. Per altra banda, la resta de vistes ortogonals, seccions i alats, sn generades a partir del model tridimensional tot calculant la intersecci amb els diferents plans de tall i els elements vistos a partir dells. Aquest clcul s un procs no immediat que pot trigar des duns segons a varis minuts. Per aix, lactualitzaci daquestes vistes no es fa sempre de manera automtica, sin que tamb es pot escollir executar-la de manera manual o fins i tot desvincular-la completament del model. Aix es mant aix perqu actualment el seu motor est basat en la transmissi de canvis i no en el control directe de la visualitzaci del model i, per tant, resulta impossible dur a terme aquestes operacions de manera instantnia. Parallelament, tamb esta fora orientada cap a la postproducci de les projeccions no verticals. De fet, les aplicacions BIM dorigen ms remot comparteixen aquesta caracterstica, ja que els resultava molt complicat generar seccions en qualsevol punt de ledifici que a ms tinguessin el nivell de detall i el rigor adequats. En el cas de les plantes era una altra cosa, ja que el pla de tall est ben definit i, per tant, les representacions dels objectes sn previsibles. Actualment, tot i que ArchiCAD t un nivell de representaci de les seccions fora bo, qualsevol edici daquestes passa per a la seva conversi en un dibuix desvinculat del model. s un plantejament molt diferent al de Revit, on es pretn que totes les vistes estiguin totalment vinculades amb el model, oferint en comptes deines de dibuix, eines dedici de les representacions (canviar valors de lnia, ocultar parts, modificar contorns ,etc.). Des del punt de vista del BIM, aquest s el plantejament ms purista, per tamb s cert es que el sistema dArchiCAD encara deixa una porta oberta al mn de la representaci, amb els avantatges i inconvenients que aix comporta. Un altre aspecte interessant s que separa els elements generadors de vistes (nivells, seccions, alats, detalls, perspectives, cmeres, taules i altres) de les vistes que sen poden treure. De fet, empra dos navegadors diferents. Un s el Mapa de Projecte, t una estructura fixa (similar a la de Revit) i permet desplaar-se per ell a travs daquestes vistes. Laltre s el
Eloi Coloma Pic
328
Mapa de Vistes i cont totes les vistes guardades a partir de les anteriors i que es pot organitzar de la manera que hom desitgi emprant fins i tot carpetes. Aquest enfocament s realment bo, ja que es separa el que s moures pel projecte del que s extreuren vistes, cadascuna amb les seves particulars configuracions, per a una posterior publicaci o sota qualsevol altre criteri. Revit, en canvi, disposa dun nic navegador que no s del tot personalitzable, i resulta molt ms complicat agrupar les vistes per temes i navegar-hi amb comoditat.
Fig. 5.9. Organitzador, en aquest cas, de projecte i de vistes. Sobserva la separaci entre vistes de projecte i vistes guardades.
5.4.2 CONTROL DE LA VISUALITZACI DE LES VISTES GRFIQUES Ja hem dit que cada vista grfica es genera a partir duna ubicaci del Mapa del Projecte i, per tant, mantindr enquadrament i altres aspectes en com amb totes les generades des de la mateixa ubicaci, per hi ha altres aspectes que en seran personalitzables en cada vista. El problema s que, a diferncia de Revit, les opcions estan molt ms disgregades i tenen un enfocament molt ms particular. Malgrat tot hi ha una srie de conceptes que sn comuns a qualsevol mena de vista i que es podran comparar amb els seus equivalents a Revit. Nom i identificador Cada vista t un identificador i un nom que permet identificar-les en el navegador i en les etiquetes de seccions i alats corresponents. De fet, normalment el nom no es posa o es molt
5.4 Visualitzaci
329
curt per tal que hi cpiga en aquestes etiquetes, les quals mostren a ms les lmina on apareixen les vistes. Val a dir en aquest aspecte que una vista pot aparixer a ms duna lmina sense necessitat de duplicar-la, cosa que no permet fer Revit. Combinaci de Capes Cada vista pot tenir una combinaci diferent de capes tot i compartir una mateixa ubicaci. Una qesti interessant s que tot i que les vistes sn generades com a bidimensionals, locultaci dels elements duna capa deixar veure el que hi ha darrere. Com s usual, cada estat de capes es pot desar amb un nom per a desprs recuperar-lo directament en el quadre de configuraci de cada vista, i posteriorment editar-lo particularment des dun quadre de dileg especfic. Aquest quadre s molt senzill, ja que noms controla la visualitzaci, el bloqueig i la transparncia (noms en vistes tridimensionals) de la capa. No es controlen des daqu altres caracterstiques com els gruixos de lnia o les trames com passa amb les categories de Revit, ja que aix es fa des de la configuraci de cada objecte en particular. Per altra banda, quan soculta la capa dun element, aquest desapareix fsicament del model del que es mostra la representaci i no pas de la representaci en s. Aix, deixar veure el que hi ha darrere.
Fig. 5.10. Gestor de capes. Els atributs corresponents als valors de lnia depenen de la configuraci de cada objecte i de lassignaci de plometes de la vista.
Escala Com a tota aplicaci BIM, lescala de representaci no s una qualitat del model sin un atribut de la seva representaci. Aix permet emprar per a cada cosa les unitats ms adients. Aix, els elements arquitectnics es mesuren en unitats dimensionals finals (com sha fet sempre en el CAD Literal), per els elements danotaci tamb, mesurant-se en mm dimpressi. El mateix passa amb les trames de grafisme, que mantindran el seu espaiat amb independncia de lescala.
Eloi Coloma Pic
330
Opcions de visualitzaci del model Es tracta duna srie dopcions que permeten simplificar la vista actual tot suprimint les fusteries de les obertures (o fins i tot no mostrar-les), reduir els tramats dels objectes seccionats o projectats a colors slids, simplificar els smbols de secci i alguns altres. Aquestes opcions sn molt tils per a elaborar representacions ms esquemtiques o simplement per a canviar laspecte de la vista. No disposa del complet sistema de sobreescriptura de parmetres grfics que t Revit per a cada vista, per s fora ms intutiu. Per altra banda, hi ha algun efecte que Revit no pot aconseguir, com ara lopci de no mostrar les obertures, deixant els murs com si no hi fossin. Estndard dacotaci Cada vista pot mostrar un nic estndard per a totes les cotes que shi mostren. Aquests estndards noms es refereixen a aspectes relatius a les unitats dacotaci ja que la resta, de carcter grfic, es defineixen per a cada objecte dacotaci en concret. Conjunt de plometes Els gruixos de lnia i colors estan controlats per un sistema ben conegut pels usuaris dAutoCAD. s tracta del sistema de plometes, per, bviament en aquest cas est fora ms evolucionat. Cada vista t assignada una paleta de 255 plometes, cadascuna numerada de lu a la dos-cents cinquanta cinc. Les paletes es guarden amb un nom i poden ser recuperades en qualsevol moment. Cada plometa correspon a un gruix i un color, els quals es fan efectius tant en la vista com en el moment de la publicaci. Com que tots els aspectes grfics dels objectes estan establerts en base a plometes, qualsevol canvi en la paleta activa afectar a totes les representacions que emprin les plometes modificades. Per exemple, la trama dun mur seccionat podria tenir assignada la plometa nm. 6, que en aquella representaci correspondria a una lnea de 0,02 mm de color gris. Per exemple, podem convertir una vista en monocromtica, canviant el color de totes les plometes a escales de grisos, per mantenint els valors de lnia. El mateix shaur de fer si es vol tenir en compte lescala de plotejar, per tal demprar els gruixos adients.
Fig. 5.11. Conjunt de plometes. A cada nombre de plometa se li assigna un color i un gruix,
5.4 Visualitzaci
331
Tamb hi ha dues plometes especials, sense nmero, que corresponen a un color totalment transparent i un que clona el color de fons de la vista, per aquestes no es desen en els conjunts de plometes, ja que no es poden modificar. El cert s que aquest sistema s molt potent a lhora defectuar canvis importants en les plometes i realment est molt ben plantejat en aquest sentit. Revit ja no empra plometes sin que assigna un valor de lnia relatiu (ja que varia amb lescala de representaci) i un color per a cada representaci. Aquests valors es poden sobreescriure en cada vista mitjanant el control de visualitzaci, per no permet ser precs en aquests canvis ja que sapliquen a categories i subcategories completes. Tamb s cert que, en el cas dArchiCAD, cal saber quina plometa conv editar per a obtenir el resultat adequat, per es suposa que els usuaris seran prou metdics com per a assignar les mateixes plometes a idntics grafismes. Aquest plantejament du a que les representacions dArchiCAD estiguin plenes de color, ja que aix ajuda, entre altres coses, a identificar lassignaci de valors de lnia. Les de Revit, en canvi, tendeixen a ls de molts pocs colors, ja que els gruixos no en depenen. Com en altres aspectes, ArchiCAD t una orientaci ms clssica que Revit i, per tant, molt ms preocupada per la qualitat de la representaci grfica.
Fig. 5.12. Mur dibuixat sobre un pla de treball girat,
Per altra banda, Revit enllesteix el tema de poder desar la configuraci grfica de la vista a travs de les plantilles de vista, les quals desen, a banda dels valors de lnia, la resta dajustos de la vista (nivell de detall, mode de visualitzaci, etc). Ombres Les vistes de secci i alat poden mostrar ombres vectorials a lestil de les de Revit, amb una posici del sol totalment configurable, on es pot establir en relaci a una localitzaci concreta del planeta. En les vistes tridimensionals es poden mostrar ombres amb el motor Intern, per no amb lOpenGL. El cert s que les vistes resultants estan fora aconseguides, tot i que lestil de Revit resulta, al meu parer, ms contemporani. Llstima que les vistes en planta no puguin
Eloi Coloma Pic
332
mostrar ombres, ja que resulta un recurs molt expressiu, sobretot de cara a clients poc avesats en la lectura de plnols. Caixa de retall Tant en les vistes tridimensionals com en les bidimensionals es pot definir una caixa de retall que retalli el model tridimensional seccionant-lo pels seus lmits. Al contrari que en Revit, ArchiCAD noms pot mostrar les zones seccionades amb un color fosc o amb el de la superfcie de lelement, i no pas les capes que componen els elements com els murs o els forjats. Tamb t la limitaci de no ser capa de seccionar el model horitzontalment. S que es pot evitar que es mostrin els elements no situats en un nivell determinat, per els murs, que poden estendres al llarg de ms dun nivell, es mostraran complets.
Fig. 5.13. Model seccionat per una caixa de retall. Tot i que t la capacitat de mostrar textures en OpenGL, el mode vectorial s fora limitat en quan a rendiment i no mostra les capes dels elements seccionats, tal com fa Revit.
Plans de tall Un altre recurs per a seccionar el model en les vistes tridimensionals s definir plans de tall de tot ledifici, tants com es vulgui, que es poden agregar un a laltre. Els plans es defineixen des dun quadre de dileg on apareixen una planta i dos alats de ledifici i es tracen els plans dibuixant la seva projecci de cantell en qualsevol delles. Aquestes traces es poden indicar a pols o mitjanant coordenades reals del model. El sistema s molt intutiu, llstima que no es puguin especificar els plans de manera precisa directament sobre el model tridimensional, tot i que tamb s cert que el sistema de Revit s molt ms rudimentari, ja que est lligat a les cmeres i noms s possible establir-ne per a cadascuna deles i sempre perpendicular al vector de visualitzaci. Subjacent Cada vista de planta pot mostrar un altre nivell com a subjacent, per tal que serveixi de referncia per a la vista actual. Es pot escollir el nivell que es desitgi i daquest, filtrar els
5.4 Visualitzaci
333
elements que es vulgui, representant-los en un nic color totalment personalitzable. Val a dir tamb que aquesta vista no apareixer quan es plotegi.
Fig. 5.14. Vista en plana que mostra simultniament una vista en alat.
Nivell de detall A ArchiCAD es poden programar els objectes per a que es mostrin duna o daltra manera segons lescala de representaci de la vista. s un enfocament diferent al de Revit, on cada vista pot tenir un dels tres graus de detall disponibles amb independncia de la lescala de representaci. Aquest lltim sistema s ms elstic, ja que, a ms, permet establir nivells de detall diferents per a cada mena dobjecte, per tamb es cert que al no establir-se de manera predeterminada el nivell de detall segons lescala, sovint es poden donar representacions amb nivells de detall inadequats. Visibilitat per Objecte No es pot ocultar un objecte en particular si no s que es situa en una capa a banda i es desactiva. El que s que es pot editar totalment la configuraci visual de lobjecte, ja que ArchiCAD no es basa en famlies dobjectes, o sigui que es podria fer que tot el grafisme daquell element fos transparent. Disciplina Actualment, ArchiCAD ja est preparat per a treballar en entorns multidisciplinars, ja que pot incorporar objectes especialitzats en el disseny destructures i el dinstallacions
Eloi Coloma Pic
334
Plantilla de vista Tampoc no empra plantilles de vista que desen tota la configuraci relativa a la vista actual per tal de ser aprofitada en altres vistes, de tal manera que ha de ser recuperada manualment en cadascuna delles. De tota manera, noms cal recuperar la combinaci de capes, les opcions de visualitzaci del model, lescala i les plometes per a cada vista si es vol clonar la configuraci duna a una altra. Control de lextensi de la vista Per a totes les vistes bidimensionals es pot configurar la profunditat del camp de visi. Per a les plantes, es defineixen lalada del pla de tall i del rang inferior de visi i del superior de projecci, de manera similar a Revit per amb un quadre ms descriptiu. Amb les seccions es donen ms possibilitats, ja que a banda dels parmetres ja esmentats, es pot definir un estil per als elements situats ms enll del pla de tall o incls per als que sn ms enll duna certa distncia, a mode defecte de llunyania. Filtres per objectes No disposa de filtres grfics que canvin les propietats dels elements segons les seves caracterstiques, per s que disposa duna bona eina per a seleccionar objectes segons algunes de les seves propietats, cosa que permet modificar-los en bloc tot i no ser idntics. Fases ArchiCAD no incorpora eines que puguin incorporar en un mateix projecte diversos estats del mateix. Aix, els estats actuals i finals dun projecte de reforma han de trobar-se en fitxers diferents. Opcions de disseny De la mateixa manera no es poden elaborar diverses opcions de disseny en un mateix projecte, aix que cada versi haur de mantenir-se en fitxers separats. Aix dificulta laprofitament de parts comunes que no est previst variar. Tot i que les eines de Revit al respecte no sn perfectes, s de gran comoditat poder visualitzar diverses opcions de disseny sense sortir del projecte.
5.4.3 EINES DE MODIFICACI LOCAL ArchiCAD basa ledici local de les vistes bidimensionals exclusivament en diverses eines de delineaci que permeten superposar grafismes tot complementant o substituint la informaci mostrada. No compta doncs, amb el concepte doverride de Revit, el qual permet alterar la representaci dun objecte sense canviar-ne els parmetres interns. Aix, s capa dalterar els valors de lnia (un a un) o el tramat del material seccionat sense modificar les caracterstiques de lobjecte en s. Aix permet que en cada vista cada objecte es mostri de maneres diferents,
5.4 Visualitzaci
335
tot i que el ventall de possibilitats s limitat i depn de la categoria a la que pertanyin els elements afectats.
Fig. 5.15. Shan modificat els parmetres grfics del parament del centre. Llstima que no sapliquin com a override, ja que les possibilitats son ms extenses que les de Revit.
ArchiCAD planteja el problema duna manera diferent, ja que cobreix amb una major flexibilitat a lhora de definir aquesta mena de caracterstiques en cadascun dels elements creats, ja que, en general, aquests es poden editar sense necessitat de crear noves famlies. El problema s que els canvis efectuats saplicaran a totes les vistes ja que, al contrari que Revit el grafisme de cada objecte no es pot sobreescriure a cada vista Pel que fa a les esmentades eines de delineaci, sn bastant bsiques: Entitats lineals Es poden dibuixar elements lineals en totes les vistes bidimensionals incloent-los en una de les tres categories disponibles: lnies de delineaci, lnies de secci i lnies de separaci de capes. Aix permet integrar-les millor en el grafisme, ja que, per exemple, les opcions de visualitzaci del model (veure apartat anterior) poden afectar una o altre categoria. Tamb poden servir com a limitador de zones (per al clcul drees). rees de reblert Es tracta de polgons tancats reblerts dun tramat determinat. Com s habitual, es poden escollir diferents valors de plometes per al permetre i per al reblert. Com en el cas anterior, poden pertnyer a tres categories, en aquest cas reblerts de delineaci, reblerts de cobertura i reblerts de separaci de capes. Cada reblert pot dur associat una etiqueta de tal manera que pugui servir per a afegir indicacions al model i desprs poder llistar-les. Finalment, tamb poden interactuar amb les zones, tot restant un determinat tant per cent de la seva superfcies al seu clcul drea i volum.
Eloi Coloma Pic
336
Inserci dimatges o dibuixos La inserci dimatges o dibuixos vectorials s possible noms en les vistes bidimensionals. Cada dibuix pot establir un vincle dactualitzaci automtica i la seva ruta podr ser guardada de forma relativa a la ubicaci de larxiu de projecte. Per altra banda, s interessant anotar que el dibuix es situa en la capa que sesculli, per les seves capes (si en t) no poden ser alterades des dArchiCAD, sino que cal obrir-lo des de laplicaci corresponent i editar la vista activa. Tampoc no es poden inserir objectes tridimensionals. Pel que fa a lassignaci de colors i, per tant, de plometes, sassigna un conjunt de plometes per a cada dibuix, de tal manera que el seu grafisme es pugui coordinar amb el de la prpia representaci del model. En el cas de la inserci dimatges, no hi ha gaires possibilitats, tret de ltil opci destablir el color blanc com a transparent.
5.4.4 ASSIGNACI DE MATERIALS ArchiCAD distingeix entre Trames, Estructures compostes i Materials. Les primeres sn els elements bsics de reblert vectorial. Les segones defineixen reblerts materials compostos per capes, cadascuna de les quals est ocupada per una trama vectorial. Per ltim, els materials, inclouen una definici de textura rster per als models de visualitzaci fotorrealstics i una de trama simple per als modes vectorials. Trames Les trames es defineixen a travs dun quadre de dileg on sels hi posa un nom i sestableix si sn de model (s a dir, amb unes mides constants i per tant, amb la seva representaci afectada per lescala) o si sn de grafisme, essent llavors independents de lescala. En el primer cas, les trames es defineixen segons unitats del projecte (normalment metres), mentre que en el segons, ho fan segons unitats de plotejat (mm). Per a cadascuna delles sindica si estaran disponibles per a cobrir volums seccionats, superfcies exteriors, o rees de reblert. Hi ha dues menes de tramats: els vectorials i els simblics. Els vectorials estan preconfigurats i les seves possibilitats dedici es limiten a modificar lespaiat del mdul . Els smbols de tramat, en canvi, es creen a partir de qualsevol dibuix bidimensionals fet prviament. Naturalment, aquest dibuix ha de ser prou senzill per a que sigui usable com a trama, per les possibilitats sn infinites. Estructures compostes Com el seu nom indica es tracta destructures compostes per capes de trames separades per una determinada distncia. Serveixen per a descriure elements multicapa com parets, forjats o sostres. Sestableixen les capes que es desitgi, tot especificant les trames que les ocuparan i el grafisme de les lnies que les separaran.
5.4 Visualitzaci
337
Fig. 5.16. Configuraci duna trama composta. s el mitja que t ArchiCAD per a crear materials multicapa.
Materials Es poden aplicar nicament a cares superficials. Es componen duna textura rster que apareixer als modes de visualitzaci fotorrealstics i duna trama vectorial que ho far en els modes acolorits. No es tracta doncs de materials com sentenen en Revit, ja que no sassocien tamb a una determinada representaci tramada quan sn seccionats. Tant les trames com els materials poden ser llistats per tal damidar les seves superfcies, per a diferencia de Revit, no hi ha una jerarquia entre ells, en la que els materials sn el component principal que s representat amb trames quan s seccionat o mostrat en alat (o amb textures quan s renderitzat), sin que les tracta com recursos molt ms lliures. De tota manera, les trames i als seus compostos sn el que sassembla ms als materials de Revit, ja que controlen si dos elements del mateix tipus es mostraran units i permeten definir els reblerts, multicapa o no, dels elements.
Eloi Coloma Pic
338
5.4.5 GESTOR DATRIBUTS Aquesta eina serveix per a gestionar tots els atributs que afecten a la visualitzaci dels objectes de manera centralitzada. Permet copiar-los a un fitxer extern per a poder importar-los des dun altre projecte. Els conjunts datributs disponibles sn les capes, les combinacions de capes, els conjunts de plometes, les plometes, els tipus de lnia, les trames, les estructures compostes, perfils, materials, categories de zona i ciutats. s una eina excellent per a traslladar aquest valors ja que resulta molt grfica i adequada. Per, com es pot deduir, no serveix per a traslladar els valors dels objectes paramtrics, ja que per a tal funci es compta amb una eina anomenada favorits, per aquesta sexplicar al captol de modelat de ledifici.
Fig. 5.17. Gestor datributs. Un bon sistema per a passar parmetres grfics i informatius dun projecte a un altre mitjanant fitxers contenidors.
Revit t una eina similar que permet copiar des dun nic quadre de dileg els parmetres de les famlies (objectes paramtrics), trames, tipus de lnea, etc dun projecte a un altre. No resulta tant complet i noms permet copiar traslladar de cop tots els valors duna mateixa mena (per exemple totes les trames o totes les famlies de murs). Per contra, es tracta dun sistema ms centralitzat que el dArchiCAD, ja que agrupa tots els parmetres dun projecte en una nica eina.
5.4.6 VISTES DE PLANTA De les vistes esttiques, les de planta sn el recurs principal dedici del model en ArchiCAD, Actualment, es pot accedir a ell a travs de qualsevol mena de vista, per la velocitat dactualitzaci dels canvis es pot deduir que la via ms nativa s aquesta. Per laltra, qualsevol canvi realitzat en el model sactualitza de manera immediata a les plantes, mentre que, en el cas de les seccions i alats, el canvi requereix un clcul previ. Al igual que en Revit, es poden controlar les profunditats de la vista i lalria del pla de tall, per en aquest cas es fa des dun quadre molt ms explicatiu.
5.4 Visualitzaci
339
Fig. 5.18. Configuraci de pla de tall i extensi duna vista en planta.
Les vistes esttiques dArchiCAD no sn vistes directes del model tridimensional, tal com passa en Revit, sin que sn dibuixos autnoms generats a partir de smbols que representen els diversos elements tridimensionals quan sels secciona horitzontalment. Aix, quan es crea un objecte paramtric, cal modelar la seva representaci tridimensional (de la qual es trauran les vistes de secci i alat) i la seva representaci en planta. Aquest sistema s com a les aplicacions BIM amb ms histria, ja que el procs de seccionat i obtenci duna a vista amb vistos i ocults requeria dun clcul que no era possible de realitzar en temps real. No obstant, els objectes hostes, com ara els paraments o els forjats, s que sn seccionats de manera estricta. La conseqncia daix s un tipus de vista ms simblica que realista, fet que sajusta ms als estndards grfics dels projectes arquitectnics on les plantes expliquen els espais a travs dunes convencions que prioritzen la sntesi de la representaci per damunt de la seva estricta correspondncia amb la realitat. En canvi, en Revit el seccionat s que es pot dur a terme en temps real per a tots els objectes, tot i que hi ha certes categories que no ho permeten (com ara el mobiliari) i, en general, es prefereix substituir la representaci en planta de la majoria dels objectes per dibuixos bidimensionals. A la prctica resulta quasi el mateix. Lavantatge est en poder escollir una representaci ms estricta per a un objecte en concret a costa dun menor rendiment grfic en aquesta mena de vistes. El que no pot fer Revit s escollir si es mostren, de cada objecte hoste, les parts projectades per davant o per darrera. De fet, Revit no mostra aquest ltim tipus de projecci, la qual cosa sovint resulta molesta. Es una mostra del major nivell de desenvolupament daquesta aplicaci. El que esta igualment limitat s la inclinaci del pla de tall, el qual sempre ha dsser horitzontal.
5.4.7 VISTES DE SECCI Les seccions dArchiCAD sn sempre verticals (en Revit es poden inclinar) i es tracen de la manera habitual, tot dibuixant-les en les plantes (no es pot fer des daltres menes de vistes). Cada secci genera una vista vectorial amb vistos i ocults calculats, de la qual sen poden controlar diversos parmetres. El ms important s el sistema dactualitzaci dels canvis, ja que deixa escollir entre automtic, manual i desvincular-lo del model, de manera que es converteix en un dibuix lliure. Aquesta prestaci s particularment interessant, ja que exemplifica el
Eloi Coloma Pic
340
planejament ms orientat a la representaci que t ArchiCAD en front a Revit (on les vistes sn obligatriament dactualitzaci automtica). No obstant, cal recordar que Revit s que disposa deines de edici local de les vistes, amb les quals es poden obtenir resultats molts similars als dArchiCAD per emprant eines que no sn tan immediates. ArchiCAD permet editar les seccions (i alats) com si fos un dibuix fet amb una eina de CAD literal, per paga el preu de perdre qualsevol mena de vinculaci amb el model general. En Revit, en canvi, es dibuixa sobre la vista, ocultant-ne parts o modificant el seu grafisme, per incls les noves entitats de delineaci poden vincular-se al model BIM. ArchiCAD doncs est ms capacitat per a postproducci de les vistes de secci i alat.
Fig. 5.19. Vista de secci amb marques de vistes de delineaci. La jerarquia entre murs i forjats sestableix lliurement mitjanant operacions booleanes (veure tema segent).
Com s habitual, cada secci apareix al navegador de projecte i sen poden crear tantes cpies com es desitgi en forma de vistes, que aniran a la ubicaci escollida en el navegador de vistes. Cal recordar que duna mateixa planta, secci o alat, sen poden crear vries vistes amb configuracions grfiques diferents. Revit, en canvi, crea directament vistes independents, tot i que es poden relacionar entre elles. Tamb setiqueten amb el seu nom i amb el plnol on apareixen. Val a dir que, al contrari que en Revit, una mateixa vista pot aparixer en ms dun plnol, cosa que es fora ms raonable. De manera anloga a les plantes, es pot controlar la profunditat de la vista, amb la particularitat de poder tamb establir una profunditat a partir de la qual els elements apareguin amb un altre valor de lnia. Un altre avantatge en front de Revit en el camp del grafisme. Tamb es pot limitar labast vertical, per tal que sigui illimitat o es restringeixin noms unes alries. El que no es pot fer s evitar que seccioni determinades menes delements, com els mobles o els sanitaris, cosa que no es gaire apropiada. En Revit hi ha categories que no sn seccionables, entre elles les de mobiliari o sanitaris, de tal manera que aquests queden representats sempre en alat, ja que veure fragments daquest elements en vistes daquesta mena pot resultar desconcertant.
5.4 Visualitzaci
341
5.4.8 VISTES DALAT Les vistes dalat i de secci sn exactament la mateixa cosa per a ArchiCAD, es generen des de la mateixa eina i van al mateix apartat (Seccions) del navegador de projectes. Lnica cosa que canvia s el smbol que se li pugui posar. Respecte a aix, cal puntualitzar que, com es veur en el segent captol, totes les etiquetes, incloses les que etiqueten les seccions i els alats, sn objectes personalitzables. Les seccions arriben fins on arriba el seu traat, de tal manera que per fer alats interiors noms cal dibuixar la secci des dun parament a un altre i restringir labast a les cotes de la planta corresponent. No es tan senzill ni automtic com en Revit, per es perfectament viable.
5.4.9 VISTES DINMIQUES El navegador de projectes sempre disposa de dues vistes genriques; una en perspectiva i una en axonomtrica. A partir delles sen poden crear de noves i desar-les com a vistes en el navegador de vistes, tot modificant el vector de visualitzaci. Tamb es poden crear cmeres des de les vistes de planta. Les cmeres sn objectes que generen vistes de perspectiva per que, a ms, es poden lligar a recorreguts que desprs es poden reproduir en forma de vdeo. El vector de visualitzaci de qualsevol vista tridimensional es pot canviar a travs de les clssiques funcions de tot visor actual, com ara orbitar, jugar amb el zoom o lenquadrament. Per tamb disposa dun interessant mode de vol que permet passejar-se per ledifici des dun punt de vista en primera persona. El funcionament s idntic al de qualsevol joc tridimensional (de fet empra una conjunt de tecles molt habitual en aquests programes). s un mode ideal per a mostrar el projecte a terceres persones o per a estudiar detalls de ledifici. s molt similar al que ofereix AutoCAD 2007, per a banda de tenir un rendiment superior, resulta molt ms interactiu. Revit no disposa daquest mode, tot i que es pot canviar el punt de vista duna cmera de manera interactiva des de la mateixa vista que genera. Una llstima.
Fig. 5.20. Detall dun piano situat a linterior dun edifici. La vista sha aconseguit acostant-shi tot caminant des del jard.
En el cas de les cmeres, ledici del parmetres de la vista es pot fer modificant lobjecte cmera a travs dels seus pinaments, per tamb es pot modificar la vista a travs de
Eloi Coloma Pic
342
qualsevol dels mtodes esmentats. El recorregut que les uneix s, en realitat, una spline controlada per punts de pas on les tangents inicials i finals sn els propis vectors de cada cmera. Tamb s interessant el fet que per a cada cmera es mostra la orientaci del sol, de tal manera que s molt fcil alterar-lo per tal que incideixi sobre ledifici en la direcci ms adequada per al punt de vista de cadascuna delles. Les eines dedici de les cmeres de Revit sn fora similars, tot i que estan millor resoltes ja que permeten controlar de manera efectiva lenquadrament de la vista, aspecte molt important en una perspectiva. No obstant, cal remarcar que quan es modifica una vista que sha guardat prviament, els canvis no es desen automticament. Aix permet assegurar-se de no perdre una vista guardada al modificar-la. Aquest s el funcionament ms habitual en les aplicacions de CAD. Revit, en canvi, aplica els canvis a la vista guardada i, si no es volen perdre, cal duplicar-la abans, fet que soblida amb facilitat. Per a poder fer aix en temps real, disposa de dos motors grfics per a la visualitzaci tridimensional del model, un s intern i permet la visualitzaci sense oclusions, amb oclusions, acolorida i fotorrealstica. Laltre esta basat en OpenGL i t unes rendiment molt superior a lintern, per, inexplicablement, no es capa de mostrar el model amb ocultaci de lnees. Una altra diferncia important est en el mode acolorit. Amb el motor intern, les trames de materials es mostren en format vectorial, s a dir, tal com es mostren com a la resta de vistes, en canvi, el motor OpenGL mostra les textures rster associades als materials emprats en els objectes i val a dir que, malgrat aix, s molt ms gil en el canvi del punt de vista que el visualitzador de Revit. Pel que fa al seccionat del model en les vistes tridimensionals, noms s capa de mostrar els cossos seccionats amb un nic color, aix que no pot mostrar la composici interna dels objectes multicapa. No arriba doncs a la precisi grfica de Revit. Les vistes tridimensionals dArchiCAD tenen una funci molt ms representativa (en el sentit clssic de la paraula) que explicativa ja que el seu motor grfic no t prou prestacions vectorials.
5.4.10 VISTES DE DETALL Les vistes de detall sn equivalents a les vistes de crida de Revit. Es creen tot dibuixant un requadre en una vista de planta, alat o secci. El seu objectiu es de referir-se a un dibuix de detall que ampli la informaci duna rea concreta del projecte. Per, a diferncia de Revit, el que es fa s vincular-hi un dibuix que sempre s absolutament independent, talment com les vistes de delineaci de Revit. Aix no s possible crear detalls que aprofitin parts de la vista que complementen. No obstant, sempre es poden buscar vies alternatives, com ara desvincular temporalment una vista de secci per tal de copiar-ne la informaci bidimensional i desprs enganxar-la en una vista de detall. De fet, cal recordar que aquesta mena de vistes sn el lloc destinat per a inserirhi dibuixos realitzats amb aplicacions de CAD literal per tal dexplicar aspectes no assolibles des de lptica del BIM.
5.4 Visualitzaci
343
5.4.11 VISTES DE DELINEACI Qualsevol vista extreta del model pot convertir-se en una vista desvinculada del model i convertir-la en un dibuix bidimensional que permeti la seva edici literal. Des del punt de vista de la prctica integrada, s una opci poc recomanable per que pot servir per a completar informaci o generar-ne de complementaria. Tal com sha comentat en lapartat anterior, lequivalent a les vistes de delineaci de Revit sn les vistes de detall a ArchiCAD.
5.4.12 VISTES ALFANUMRIQUES (ELEMENT SCHEDULES) Ja sabem que una de les principals prestacions duna aplicaci BIM s poder tractar amb la informaci que cont ledifici cobrint aspectes que van ms enll dels formals. I fins i tot, modificar aspectes formals des de vistes no grfiques. Recrrer a una taula s la manera ms eficient de modificar els parmetres dimensionals delements que es repeteixen, com les fusteries o el mobiliari.
Fig. 5.21. Vista que combina informaci alfanumrica amb grfica. Revit pot fer el mateix per duna manera molt ms manual. La configuraci de les taules s senzilla per potent alhora.
Com era desperar, ArchiCAD gaudeix duna interface fora ms assistida per a la creaci de taules que sovint facilita la feina i resulta menys crtica a lhora de modificar-la. Cal destacar que uns dels camps disponibles per als llistats s la de les diverses representacions grfiques de lobjecte en qesti (planta i alats), cosa que facilita molt la creaci de llegendes. En Revit, les llegendes sn uns elements a part que es poden combinar amb taules, per que cal crear manualment. Estan destinades a crear llistes de components en qu aquests es mostrin de manera grfica. Per contra, a les grafies dels objectes es poden combinar amb informaci textual que shi refereixi automticament. Per exemple, es poden afegir etiquetes que indiquin els materials de diverses parts dun objecte o de les capes duna tipologia de mur. El que no sembla que sigui capa ArchiCAD s incloure camps en els que aparegui un valor calculat des duna formula que inclogui els valors daltres parmetres. Tot i que per defecte
Eloi Coloma Pic
344
inclou molts parmetres que en s ja ho sn, com ara volums, rees, etc, i en major quantitat que Revit, no es pot cobrir daquesta manera una eventual necessitat de clcul. Pel que fa a la connectivitat amb aplicacions de control de costos, val a dir que ArchiCAD actualment ja es connecta de manera eficient amb dues solucions molt implantades a Espanya: Presto i Arqumedes. Tamb es pot exportar la informaci en diversos formats, entre ells DWF, cosa que permet inclouren la part grfica. La ra per la qual no ho exporta directament en DWG s un misteri. Per ltim, cal comentar que la comunicaci amb el model s bidireccional i, com amb les plantes, instantnia, fet que s lgic, ja que es visualitza i edita la base de dades en s mateixa.
5.4.13 LMINES El navegador dArchiCAD t quatre pestanyes, la de Projecte, on es mostren les vistes grfiques i alfanumriques que shan creat; la de Vistes, en les que sordenen, a gust del dissenyador, les vistes desades a partir de les anteriors; la de Plnols, on es creen les lmines que contindran les vistes desades; i la de Publicaci on sorganitzen conjunts de plnols i vistes i es publiquen, ja sigui enviant-los a una impressora o convertint-los a un altra format, sobretot PDF.
Fig. 5.22. Lmina dArchiCAD, les vistes triguen una estona en actualitzarse, ja que sn representacions bidimensionals.
La gesti dels plnols est molt ben plantejada en aquest programa. Com en el cas del navegador de vistes, en el navegador de lmines es poden organitzar aquestes en estructures de carpetes i ordenar-les com es desitgi. Cada lmina surt a partir dunes lmines de plantilla, anomenades Master Layouts. Equivalen a les famlies de lmina de Revit, i, com passa en aquell, si en canvia la plantilla, es canvien totes les lmines que la utilitzen. Pel que fa a la resta de caracterstiques, el seu modus operandi s lhabitual, sinsereixen les vistes sobre la lmina tot arrossegant-les del navegador de vistes. En principi aquestes insercions sactualitzaran quan ho facin els seus orgens, per es pot operar de forma manual,
5.4 Visualitzaci
345
per tal dassegurar-se que, passi el que passi, el plnol no variar. Tamb com es habitual, es pot escollir entre diverses maneres de representar la crida (amb o sense lescala, per exemple), aix com el seu enquadrament o el conjunt de plometes a emprar. Aix s realment til, ja que podem disposar de plnols on aparegui exactament la mateixa vista per amb gruixos diferents, sense necessitat de duplicar-la prviament. Val a dir tamb, que ArchiCAD s perfectament capa dinserir una vista en ms dun plnol al contrari que Revit, que, incomprensiblement, necessita crear una vista per a cada aparici publicada.
Fig. 5.23. Gestor dels dibuixos de les lmines. Es centralitza la seva actualitzaci o desvinculaci de les vistes de les que provenen. Revit s molt ms radical en aquest aspecte, ja que totes les vistes sactualitzen automticament.
5.4.14 PUBLICACI Aquesta eina, inexistent com a tal a Revit, s dun gran potencial, ja que permet configurar conjunts de publicaci en els quals es seleccionen els plnols o vistes que es volen publicar. Per a cada conjunt es configura el seu dest, que pot ser una impressora, per tamb un altre format darxiu. Entre ells, es troba el PDF, de tal manera que podem, molt fcilment, exportar tota la informaci dun projecte a un nic arxiu PDF sense necessitat de llenar-lo a un traador PDF i re-editar-lo manualment. Tamb hi ha la possibilitat dexportar a DWG. Aix, podem tenir un conjunt de publicaci que contingui les vistes (o plnols) que compartim amb un collaborador duna alta disciplina (enginyer dinstallacions, per exemple) i anar actualitzant la seva informaci base. Si aquest empra la nostra com a referncia externa, sassegurar de comptar sempre amb lltima versi de la nostra disciplina encara que no treballi amb una aplicaci BIM totalment compatible. Un altre avantatge s que podem tenir un mateix conjunt de plnols preparat per a sser imprs en paper o convertit a PDF sense necessitat daplicar cap canvi a les lmines en s. Revit tamb permet imprimir i exportar els plnols o les vistes de manera automatitzada, per el seu plantejament no s tan unitari ja que ambdues tasques es fan des dos comandaments diferents: imprimir i exportar. El que passa s que tant en un cas com en un altre seleccionarem les vistes o lmines manualment o a travs dun conjunt de selecci previ (similar al conjunt de publicaci) que podr ser emprat tant en un cas com en un altre. La diferncia est en que, en aquest cas, necessitem la impressora PDF per a crear un fitxer en aquest format i que el conjunt de selecci consisteix en un llistat extensiu de totes les vistes i plnols
Eloi Coloma Pic
346
del projecte en el qual es marquen les desitjades i no en una estructura ordenada i filtrada a gust de loperari.
Fig. 5.24. Conjunt de publicaci per a una exportaci en PDF de determinats plnols. Fcilment es poden desar conjunts dexportaci per a collaboradors, plotejat, etc.
AutoCAD tamb t una eina per publicar els plnols, sigui imprimint-los o convertint-los en DWF, per no resulta, ni de bon tros, tan segura i clara com la dArchiCAD. Finalment ArchiCAD, igual que Revit, no permet desar les configuracions de les impressores en fitxers independents (els clssic PC3 dAutoCAD). El cert s que no es troba a faltar, ja que les impressores actuals sn molt menys crtiques en aquest aspecte que fa uns anys (quan hi havia grans diferncies entre les prestacions dun model o un altre) i el control de la impressi es realitza des de la prpia configuraci de la lmina.
5.4.15 RENDERING Com Revit, ArchiCAD disposa dun renderitzador de Raytracing duna qualitat molt acceptable, les textures es controlen des de la definici dels materials i es poden orientar de manera dinmica sobre el mateix model tridimensional, per no admeten gaires sofisticacions. No obstant, podrem dir que els resultats ms immediats tenen un aspecte prou adequat. A ms, disposa de quatre motors de renderitzat un dels quals crea imatge a lestil desboos manuals molt aconseguits i laltre unes imatges amb una qualitat lumnica molt bona, sobretot si tenim en compte el poc temps que triga en calcular-les. Tamb hem de recordar que el mode de visualitzaci texturitzat de les vistes tridimensionals empra les mateixes textures que els motors de renderitzat i que aix, combinat amb la possibilitat de passejar-se per ledifici des duna vista en primera persona, converteix ArchiCAD en una plataforma de realitat virtual bsica.
5.4 Visualitzaci
347
Per altra banda, ArchiCAD es pot connectar amb laplicaci Cinema 4D (ara tamb propietat de Nemetschek) la qual representa una excellent opci per al renderitzat de models arquitectnics. Quan el comparem amb Revit, veiem que integra el motor de renderitzat dAccurender, ms limitat que el dArchiCAD i amb un rendiment fora pitjor. Tot i que s capa de fer clculs de radiositat, el resultat final no paga gaire la pena tenint en compte el temps que hi inverteix. No obstant, la connexi amb la versi actual de 3Dstudio Max s absolutament transparent i aquesta aplicaci s que resulta molt ms adequada.
5.4.16 CONCLUSIONS El sistema dorganitzaci de les diverses vistes que permeten editar el model global s, en la seva essncia, molt similar al de Revit. La diferncia essencial est en el fet que Revit noms disposa del navegador de projectes, el qual dona accs a tots els aspectes del projecte. ArchiCAD en canvi, estratifica la informaci en quatre nivells ordenats jerrquicament: Projecte, Vistes, Lmines i Publicacions. Cadascun dells sallunya progressivament del nucli de la base de dades, tot donant la possibilitat dinterrompre en ells la transmissi dels canvis efectuats al model. Revit, en canvi, t un plantejament molt ms radical ja que el model sexpressa tal com s indefectiblement en qualsevol mena de Vista. Segurament el plantejament no tant automatitzat dArchiCAD provingui de lpoca en que, senzillament, era inviable actualitzar tots els canvis a totes les vistes de manera automtica i instantnia. Aix, lusuari simplement sacostumava a organitzar les lmines o incls el projecte amb algunes vistes que sabia que no estaven perfectament actualitzades per de fet ja tenien la informaci que li interessava. Revit s capa de fer-ho perqu simplement no crea vistes, sin que mostra el model a travs dun sistema grfic avanat que permet visualitzar-lo seccionat i amb un grafisme adequat a les necessitats de larquitecte. Per altra banda, ArchiCAD deixa molt espai al retoc individualitzat de les caracterstiques grfiques dels elements que conformen ledifici, ja que per modificar-les, no cal crear-ne una nova famlia. De fet, no empra famlies per als objectes tipus hoste (murs, forjats i cobertes), amb la qual cosa la flexibilitat tipolgica encara s major. Per tal de mantenir-ne el control grfic i topolgic compta amb sistemes per a copiar els parmetres dun exemplar a un altre, aix com efectuar seleccions en base a ells o desar-los formant paquets de configuraci (que anomena favorits). Revit, en canvi, s ms limitat en les possibilitats del control grfic al detall, tot i que el seu sistema de superposici de parmetres s quasi impecable. Aix s aix perqu la majoria dells estan controlats per materials, els quals, com s natural, es representen sempre de la mateixa manera. Tot i que s possible aplicar overrides locals (que poden solucionar alguns casos particulars i que sn duna gran potncia per a altres casos), no t el plantejament detallista dArchiCAD. El plantejament de Revit s el de tractar ledifici com una veritable base de dades i per tant, ha de ser el ms coherent i homognia possible, per tal de poder treuren el mxim rendiment. Pel que fa a laccs al model a travs de la seva base de dades, trobem que des del punt de vista de les seves representacions est ms desenvolupat, per, en canvi, el control, dels aspectes grfics dels objectes no est, ni de bon tros, tan racionalitzat com en el cas de Revit.
Eloi Coloma Pic
348
Exemple daix s el comentat en els pargrafs anteriors, per tamb ho s ls de plometes o de capes. En definitiva, ArchiCAD mant vincles amb el CAD literal, cosa que, per cert, tamb fa Allplan (com es veur en el segent captol) per alhora aplica la majoria dels principis el BIM, tot i que no amb la disciplina de Revit. Per aix, segurament sacceptaria millor entre els arquitectes, tot i que lescull que representa lhaver de programar les noves famlies dobjectes no hostes en podria allunyar.
349
5.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI

En aquest tema sanalitza la forma amb que ArchiCAD estructura la informaci del seu model i les possibilitats que dna a lusuari en quant a la personalitzaci de les caracterstiques dels elements que la conformen.
5.5.1 TECNOLOGIA DOBJECTES Al igual que Revit, ArchiCAD empra famlies dobjectes classificats segons categories, tot i que no empra el terme famlies per a referir-se a ells sin simplement objectes. La seva visualitzaci no est tan lligada a elles com en el cas de Revit. ArchiCAD t un bon nombre de categories diferents dobjectes, que serveixen per a controlar-los sobretot a nivell de llistats i de interacci entre ells. EXEMPLAR A TIPUS 1 FAMLIA TIPUS 2 EXEMPLAR B EXEMPLAR C
Fig. 5.25. Jerarquitzaci de famlies dobjectes paramtrics segons Revit. Els exemplars A i B poden ser diferents si la famlia cont parmetres dexemplar.
Tot i que no empra el terme famlia per a referir-se a un objecte paramtric del qual hi ha diversos tipus, el seu us s perfectament equivalent. Per aix, emprarem la nomenclatura de Revit per a referir-se als objectes paramtrics en general. Cada objecte (Famlia) pot tenir preconfigurats conjunts de parmetres (Tipus), per sovint actuen ms com a exemplars individuals (Exemplar), ja que, per una banda, les famlies de sistema no poden contenir definicions de tipus i, per laltra, les famlies de components noms contindran tipus si estan especialment configurades per a tenir-los. En cas contrari, tots els parmetres seran de tipus instncia. Aix, les famlies de mobiliari acostumaran a tenir tipus preconfigurats, mentre que les de finestra, per exemple, acostumaran a no fer-ho. EXEMPLAR A TIPUS 1 FAMLIA EXEMPLAR B EXEMPLAR C
Fig. 5.26. Jerarquitzaci de famlies dobjectes paramtrics segons ArchiCAD. La seva estructura permet, configurar independentment els exemplars de cada famlia. Els tipus s una superestructura que es pot crear per a controlar o no grups dexemplars de la mateixa famlia.
Aquesta s una diferncia important ja que, mentre que en Revit no podrem canviar el nombre de capes dun tipus de mur sense afectar els altres, en ArchiCAD, podrem fer-ho alladament
Eloi Coloma Pic
350
per a cada tipus de mur. Per contra, aplicar canvis a tot un conjunt de murs ser molt ms senzill en Revit, ja que noms caldr editar el tipus en qesti, mentre que en ArchiCAD, haurem de fer servir la seva potent, per complexa, eina de selecci filtrada per a seleccionar tots aquells tancaments amb les propietats escollides. Podrem dir que Revit t una estructura de la base dobjectes molt rgida i clara jerrquicament, mentre que ArchiCAD resulta ms flexible, per al bo i per al dolent.
5.5.2 CONTROL PER CATEGORIES Tot i que ArchiCAD classifica internament els objectes segons un gran nombre de categories, anomenades subtipus. No obstant, aquesta classificaci noms resulta vinculant quan es creen les famlies paramtriques, ja que les seves caracterstiques grfiques estan configurades pels parmetres de cadascuna delles.
Fig. 5.27. Part de larbre de classificaci segons subtipus, equivalent a les categories de Revit.
Les capes noms serviran per a controlar la visibilitat o el bloqueig de cada element. Per altra banda, tot i que, per defecte, cada subtipus dobjecte es collocar en una capa determinada, podrem crear capes personalitzades i situar-los en aquestes.
Fig. 5.28. Sistema de capes dArchiCAD; laltre element configurador del grafisme seran les plometes
351
Al contrari que Revit, doncs, la visualitzaci i el grafisme no est controlat per un nic sistema basat en les categories dels objectes, sin que est dispers en diferents eines especfiques. El ms semblant al control de Revit segons categories s la ja comentada eina de configuraci de la visualitzaci del model, perqu que saplica segons la mena dobjectes que es mostrin en la vista.
Fig. 5.29. Quadre de configuraci de les opcions de visualitzaci del model. Permet aplicar alguns canvis a determinades categories dobjectes.
Per encara resulta ms diferenciador comprovar que els valors de lnea no estan tampoc vinculats a les categories i subcategories, ni tan sols a les capes, sin que estan assignat a cada element grfic en qesti a travs de lestabliment de la seva plometa dimpressi (veure captol de Visualitzaci). Aquest sistema redueix la necessitat demprar capes diferents, ja que el valor de lnia s independent delles, cosa que no passa amb aplicacions com AutoCAD, per en canvi, permet controlar al detall el grafisme de cada objecte. Revit, per contra, ofereix un sistema molt ms centralitzat per menys detallista, tot i que les funcionalitats dels override de les ltimes versions han perms millorar aquesta deficincia.
Eloi Coloma Pic
352
5.5.3 INTERACCI DE FAMILIES SEGONS LA SEVA CATEGORIA Com qualsevol aplicaci BIM, la categoria dels objectes impacta de manera decisiva en la forma en qu els objectes interactuen entre ells i en les seves possibilitats dedici. Revit decideix com interactuen els objectes que componen el model de ledifici llegint la categoria a la qual pertanyen, caracterstica clau que diferencia els objectes entre s. La categoria dun objecte resulta decisiva en els segents aspectes:
Visualitzaci dels elements. Noms una petita part del sistema de visualitzaci est
basat en les categories. La resta es controla mitjanant ls de capes.
Elecci dels hostes on es poden inserir famlies de components. Quan es crea un

objecte GDL es selecciona la categoria a la qual pertany, aix delimita les famlies amfitriones que el rebran.
Jerarquia i possibilitats duni de famlies. ArchiCAD uneix les famlies de sistema

emprant un operador boole totalment configurable que no t en compte la jerarquia de les categories.
Opcions relatives a la creaci de famlies. Com per exemple, la restricci desser

sempre vertical o la dorientar-se segons el pla de treball actual.
Detecci de conflictes. La versi MEP dArchiCAD s capa de detectar interferncies

entre els sistemes dinstallacions i els arquitectnics, per no entre els objectes daquests ltims.
5.5.4 FAMILIES DE SISTEMA, DE COMPONENT I IN-SITU Com ja hem dit, ArchiCAD distingeix entre famlies de sistema i de component. Les primeres sn aquelles els parmetres de les quals estan preestablerts i les segones, les que es poden configurar a mesura de cada necessitat. Pertanyen al primer grup elements com els murs, els sostres, les cobertes, els pilars, les escales, etc. Per tamb daltres de naturalesa no formal com les cotes o les seccions. Al segon grup, en canvi, pertanyen elements que sentenen ms independitzables com ara portes, finestres, etiquetes, etc. Famlies de sistema Les prestacions i plantejaments principals de les famlies de sistema dArchiCAD sn molt semblants a les de Revit; ambdues no es creen de manera totalment personalitzada, sin a travs dunes eines que tenen unes possibilitats especfiques. Les diferncies apareixen en la lnia del que hem estat veient fins ara. Mentre que Revit gaudeix dorganitzaci molt centralitzada de configuraci de cadascun dels tipus de famlia, ArchiCAD s ms dispers alhora que ms elstic en els aspectes grfics. Mentre que Revit busca la mxima eficincia en la creaci dobjectes amb la flexibilitat justa, ArchiCAD busca poder emmotllar-se les necessitats
353
grfiques de cada usuari. No obstant, tamb sha de dir que, des del punt de vista formal, Revit supera les possibilitats de modelat dArchiCAD en famlies daquesta mena. Una altra diferncia s que les famlies de sistema dArchiCAD no es configuren en torn a tipus, sin que tots els objectes sn exemplars independents. En les famlies de component, aquesta caracterstica s opcional, de tal manera que ens trobarem que la majoria dobjectes de la base del model BIM sn exemplars que depenen directament de la seva definici de famlia. Aix fa que ledici global dun determinat tipus dobjecte no existeixi com a tal, tot i que es pot efectuar a travs de la selecci dobjectes filtrant les seves caracterstiques. Finalment, tot i que en principi, les famlies de sistema no es desen en una llibreria externa, mentre que les altres s, ArchiCAD permet la creaci dobjectes de component de les categories de les famlies de sistema, fet que permet obtenir quelcom semblant a les famlies in-situ de Revit. Famlies de component La resta de famlies sn de component, s a dir, estan pensades per a representar objectes que es solen inserir en un projecte de manera repetida i que a ms, sn susceptibles de ser emprades en altres projectes com a component predissenyat. Tamb es poden entendre com a elements susceptibles de ser prefabricats en la fase dexecuci de lobra. s el cas de les peces de mobiliari i de portes i finestres, per tamb de les escales (fet que el diferencia de Revit, on les escales sn famlies de sistema). Mentre que aquest planteja les escales com un element paramtric de sistema modelat in-situ en cada projecte (tot i que els tipus generats es poden passar a daltres), ArchiCAD les tracta com a elements prefabricats que es configuren i sinsereixen en el projecte. Com a tal, resulta millor el plantejament de Revit, ja que permet adaptar ms fcilment la geometria de lescala als tancaments adjacents, sobretot si no sn regulars. El problema de Revit s el baix nivell de previsualitzaci que ofereix en la creaci daquests objectes. ArchiCAD, en canvi, disposa dun assistent per a la seva generaci paramtrica que ajuda molt a la seva creaci i dunes famlies preconfigurades fora ms amigables. Per la principal diferncia est en lestratgia de creaci de les famlies de component. Recordarem que Revit t una estratgia nica basada en el modelat dobjectes paramtrics amb entitats bidimensionals i slides que es desen en arxius independents. El seu entorn de treball s idntic al que sempra per modelar tot el projecte. En canvi, ArchiCAD empra dues estratgies ben diferents per que es poden relacionar entre elles. La primera, la ms simple, consisteix en modelar lobjecte a base de famlies de sistema emprades com si fossin cadascuna de les parts de lobjecte. Per exemple, per a crear una taula, modelarem el taulell amb un forjat molt prim i els materials adequats. Les potes, en canvi, poden ser modelades com a sostres molt gruixuts i amb poca extensi o fragments de parets molt curts. Daquesta manera, sestalvia ls dentitats de modelat autnomes en forma de slids. A la prctica, aquest sistema no resulta tan estrany; la manera de crear un sostre s exactament equivalent a la de modelar un slid per extrusi perpendicular al seu perfil. Un mur, en canvi, pot emular una extrusi dun perfil per un carril.
Eloi Coloma Pic
354
Els components, doncs, es generen en lespai de treball del projecte, com si fos un bloc dAutoCAD, i es desa posteriorment com a component. Les limitacions daquest sistema sn dues; per una banda, no es poden afegir parmetres a aquesta mena de famlies (almenys a priori) i, per una altra, el control posicional dels objectes s molt limitat, ja que ArchiCAD noms pot treballar en relaci als nivells (sempre horitzontals). No disposa dun sistema de coordenades orientable tridimensionalment ni de plans de referncia de Revit. Per alta banda, el modelat s fora menys intutiu i interactiu en comparaci a mtodes ms tradicionals.
Fig. 5.30. Modelat duna cadira en lespai de treball del projecte. Est formada per famlies de sistema de forjat creats a partir dels perfils de les peces. Tamb es podria haver generat a partir dentitats de mur. Lobjecte esta tombat de costat per a poder modelar les peces.
En canvi, la primera limitaci t una soluci parcial, ja que els objectes creats daquesta manera es poden editar per a accedir al seu codi de programaci, buscar els fragments relacionant amb cada una de les peces i afegir-hi parmetres dimensionals, de material, o de qualsevol altre mena. El problema s que el codi no es tan net com quan es crea de nou i resulta molt ms complicat establir relacions complexes entre objectes. No obstant, s un sistema molt eficient per a crear components senzills que no precisen duna gran parametritzaci i que tamb serveix per a crear obertures, tan si son portes com finestres, tot i que amb algunes limitacions, es clar.
355
Fig. 5.31. Codi dun model tridimensional en el qual sha afegit el parmetre frame_material que defineix el material de ca dascuna de les cares del prisma. Com es pot veure, les coordenades que defineixen el seus punts tenen molts decimals al estar capturades dun element modelat in-situ.
Laltre mtode, molt ms controlat, es basa en emprar un llenguatge de programaci propi, el GDL, per a la creaci dels objectes paramtrics. Sempra un entorn de treball diferent basat en un quadre de dileg que dna accs a les diferents rutines de generaci del component. A travs delles es defineixen tots els seus aspectes, dels quals destaquen la visualitzaci en planta de lobjecte, la tridimensional (que tamb ser la que semprar en els alats i seccions), els parmetres que el regirn, la imatge de previsualitzaci, i altres, entre els que hi ha la prpia interface de configuraci de lobjecte (caracterstica que el diferencia de Revit, on la interface s sempre la mateixa)
Fig. 5.32. Quadre general de control i generaci dun objecte paramtric. s el mateix que apareix quan sedita un objecte cr eat insitu amb el mtode anterior.
Els scripts de generaci de les formes bidimensionals i tridimensionals sexecuten de forma seqencial, com a qualsevol altre script. Aix, hi podem emprar estructures molt familiars en el camp de la programaci com son els bucles o les crides a subrutines.
Eloi Coloma Pic
356
Fig. 5.33. Script que genera la taula de la previsualitzaci.
Amb aquest sistema s que hi ha un control total del sistema de coordenades, ajudat per tota mena de transformacions espacials, de tal manera que no s difcil situar objectes en relaci a daltres o modelar-los en posicions obliqes. El cert s que amb aquest sistema, la parametritzaci s fora senzilla i sobretot molt controlable i editable amb posterioritat ja que la influncia de cadascun dels parmetres es defineix de forma molt manual. En Revit resulta difcil editar la parametritzaci dimensional un cop creada, especialment si est encadenada a altres parmetres. Per contra, el procs de generaci dels objectes s molt ms lent i menys intutiu que el de Revit. El pitjor s que la introducci de cada punt tamb s manual i tasques tan simples com introduir una polilnia requereixen diverses lnies de codi. Com en el cas de Revit, el comportament i els parmetres mnims queden definits per la categoria del objecte, en ArchiCAD Subtype. Hi ha moltes categories ordenades en un arbre jerrquic. Cadascuna delles t un identificador alfanumric, o sigui que, com es lgic, la seva descripci es tradueix automticament segons didioma de laplicaci que sempri. Per altra banda, cada objecte es desa en un arxiu separat que queda vinculat al projecte on sinsereix. En principi, si sedita larxiu sactualitzaran els exemplars inserits en cadascun dels projectes on aparegui, fet que s molt diferent al plantejament de Revit, que sempre s contenidor dels objectes que integren el projecte. Lobjecte inserit s doncs, una mena de referncia externa. Com a tal, caldr disposar dels arxius dels objectes a banda del del projecte en s. Per aix sen poden empaquetar varis en un sol arxiu de biblioteca. De fet, ArchiCAD ve amb una llibreria preinstallada amb multitud dobjectes embeguts. No obstant, si es vol conservar lautonomia de larxiu de projecte, es pot crear un tipus darxiu que contingui tots els objectes inserits, a lestil de Revit. Larxiu tindr lextensi *.pla en comptes de *.pln. El problema s que caldr tornar a carregar la llibreria general per a tenir accs a la biblioteca per defecte i que el programa sempre tendir a desar el projecte com a fitxer .pln ja que el seu rendiment s ms alt. Per aix, sembla que el ms raonable s emprar el format .pln i no moure mai la ubicaci de la biblioteca de components, tant si estan en forma de llibreria com en forma darxiu unitari.
357
Fig. 5.34. Quadre de configuraci duna famlia de component; tots els seus parmetres sn dexemplar.
Totes aquestes operacions de crrega i descrrega de components o llibreries es fan amb una eina especfica anomenada Library Manager, la qual permet gestionar tot aquest galimaties amb certa facilitat. No obstant, s indiscutible que el sistema de Revit s infinitament ms entenedor i menys vinculant, ja que el projecte sempre mant la seva autonomia, incloent definici de materials, tipus de lnea , etc. Noms en queden fora els bipmaps dels materials. Lnic inconvenient s que cal actualitzar manualment els objectes inserits en un projecte si sha modificat des de fora el seu origen. Famlies in-situ Una famlia in-situ s aquella que es pot crear en el si del projecte com a exemplar nic per tal de resoldre casos especials. A Revit aquesta figura t molt de sentit, doncs per una banda, permet crear famlies de sistema que no sacullin als parmetres predefinits per laplicaci, com ara murs irregulars, i, per laltra, crear famlies de component directament, sense haver de passar pel protocol de creaci duna famlia paramtrica i podent relacionar-lo paramtricament amb qualsevol altre objecte del projecte (per exemple, un taulell a mida per a un espai concret). A ArchiCAD no existeix aquest tipus de famlia, tot i que ja hem explicat que les famlies de component es poden crear en el mateix espai del projecte, amb lavantatge que en aquest cas la famlia s que queda enregistrada com un objecte extern (sen genera un arxiu .gsm quan es converteixen les famlies de sistema en una de component).
Eloi Coloma Pic
358
5.5.5 FAMILIES DE REFERNCIA, AMFITRIONES ALLOTJADES I NIADES Tot i que no empra la mateixa nomenclatura que Revit, ArchiCAD t una estructura de personalitzaci i de dependncia molt semblant a les de Revit, tot i que no compta amb les famlies in-situ com a tals. Els avantatges sn els habituals; control jerarquitzat i edici conjunta dels elements.
Fig. 5.35. Classificaci de les famlies segons el seu grau de personalitzaci i la seva dependncia.
Famlies de referncia Es tracta dobjectes que serveixen per a fer de referncia posicional a daltres. En el context del model ArchiCAD noms empra els nivells de referncia, als que anomena Stories. Tot i que disposa deixos de referncia, aquests no en fan la funci ja que no arrosseguen les famlies amfitriones. En el si de la programaci GDL s que es pot crear qualsevol jerarquia topolgica sense cap limitaci. Famlies amfitriones i allotjades Si tenim en compte el nivell de subordinaci dels objectes veurem com en aquesta aplicaci es distingeix entre aquelles famlies que poden ser inserides de forma independent, com ara els objectes de mobiliari i de tancament, de les que necessiten ser vinculades a una altra famlia per a poder-se inserir, com ara portes i finestres (allotjades). De les primeres, noms algunes delles podran ser les seves amfitriones. En realitat quasi totes les famlies sn en s hostes, ja que encara que siguin independents estaran lligades a un nivell de referncia, que en el cas de Revit s un objecte en s, per aquesta precisi somet en benefici dentendre que hi ha algunes menes dobjectes que precisen vincular-se a daltres per poder ser creats en la base de dades. Aquesta capacitat de vincular-se s ms extensa en Revit ja que, a banda dels objectes que necessiten forosament estar hostejats en una famlia o pla de treball, sen poden crear molts ms amb lopci denganxar-se dalguna manera a daltres objectes. Aix es molt til, per exemple, quan es situen objectes que han destar adossats a una paret, com ara els sanitaris, o que han destar sobre la superfcie duna rampa, com ara els vehicles.
359
Famlies anidades i receptores Tal i com passa en Revit, ArchiCAD tamb pot efectuar crides a altres famlies dintre duna famlia de component. La diferncia s que la seva crida i configuraci dels seus parmetres sha de dur a terme mitjanant uns scripts especfics (veure lapartat referent a la creaci de famlies de component). A Revit, la famlia simplement sinsereix en la famlia receptora i es configuren els seus parmetres per a que equivalguin a uns valors fixos o a uns parmetres de la famlia receptora.
Fig. 5.36. Comparaci entre un script que crida a una famlia anidada que representa la fulla duna porta dArchiCAD (a dalt) i la inserci duna famlia en el si duna altra de Revit (a baix). En ambds casos sestableix lequivalncia dels parmetres de la famlia anidada i la receptora per tal de fer-los compatibles i controlables des daquesta.
Eloi Coloma Pic
360
5.5.6 FAMLIES SEGONS LA SEVA FUNCI En els apartats anteriors hem vist els diferents tipus dobjectes que empra ArchiCAD en relaci a les seves possibilitats de personalitzar la seva topologia i com aquestes es podien relacionar entre elles segons la seva naturalesa. Per des del punt de vista del que representa cada objecte dins del model BIM, podem classificar els objectes en quatre grups, els mateixos que en Revit: Famlies de model. De totes les famlies dobjectes paramtrics, les famlies de model sn aquelles que representen elements volumtrics, tant si sn tridimensionals com bidimensionals. Com ja sha pogut deduir, nhi ha que sn de sistema i daltres de component. La varietat de famlies pot semblar inferior la de Revit, ja que algunes de les famlies que en Revit sn de sistema, en ArchiCAD sn de component. Per, si es fa un cop dull al llistat de categories (subtypes per a ArchiCAD) disponibles per als objectes de component, es veur que tamb suporta famlies estructurals i dinstallacions. Com Revit, ArchiCAD tamb accepta famlies daltres disciplines prpies del disseny estructural o dinstallacions. A tal efecte noms disposa de tres menes de famlies de sistema bsiques: sostres, pilars i bigues. Per a la resta, cal recrrer a famlies de components. Famlies de vista. En lanlisi de Revit vrem veure com cada vista era un objecte en s. Cada vista de secci, alat o perspectiva tenia un objecte associat que podia ser seleccionat des de les vistes de planta. Si es volia un duplicat duna daquestes vistes, se nhavia de crear un altra. Per tal de permetre controlar varies vistes des dun nic objecte hi havia lopci de duplicar-ne una com a depenent duna altra. En el cas de les vistes en planta i 3D era diferent, la posici de les primeres estava lligada als nivells i la de les segones era lliure. No obstant totes es configuraven a travs de parmetres similars i com si fossin una famlia de sistema ms. A ArchiCAD passa quelcom similar, per la gesti de les vistes s ms clara, ja que separa els objectes generadors de vistes de les vistes en s. Aix, de cada secci o planta, podrem desar mltiples vistes, cadascuna amb una configuraci de visualitzaci diferent, per connectades dinmicament amb el model. Cada objecte generador de vistes t unes propietats separades de les de les vistes associades. Per exemple, els pisos (stories) definiran els parmetres de referncia horitzontal, mentre que cada vista associada a ells controlar tot all relacionat amb la visualitzaci en s (veure tema corresponent).
361
Fig. 5.37. Comparaci entre el quadre de configuraci duna secci i del duna vista generada a partir dell.
s diferent al que fa Revit, ja que les propietats de lobjecte vista defineixen directament la vista en s, ja que, vistes dependents a part, cada objecte correspon a una vista actual. Les plantes i les vistes tridimensionals funcionen igual, per els seu objectes no sn editables com a des duna altra vista. Els dos sistemes son bons, per el dArchiCAD s ms flexible. Llstima que tot el que t a veure amb la configuraci de la visualitzaci de cada vista estigui tan dispers. Famlies de referncia Es tracta dobjectes que sutilitzen per servir de referncia posicional daltres. A ArchiCAD trobem els nivells i les reixes estructurals. Els nivells tenen una funcionalitat fora equivalent a la de Revit, doncs es tracta de plans de referncia horitzontal que regeixen la posici de tots els objectes en relaci a cadascuna de les plantes. Les reixes estructurals, en canvi, sn ms
Eloi Coloma Pic
362
limitades, doncs no tenen la capacitat darrossegar la resta dobjectes, ni tan sols els pilars. Tenint en compte que aquesta mena dobjectes es creen per a controlar les alineacions de tot un edifici, resulta una mica xocant. Tot i que s cert que sovint sestableixen a principi del projecte i no es tornen a tocar, Revit mostra un clar avantatge en aquest aspecte grcies al seu motor paramtric relacional que permetria desplaar tots els tancaments, pilars i cantells de sostres alineats a un eix a travs de la seva edici. Famlies danotaci Les famlies danotaci permeten afegir informaci alfanumrica al projecte ms enll de la que puguin contenir els objectes de model. Pertanyerien a aquest grup els textos (amb totes les seves variants), les etiquetes, les cotes i les zones. Tenen unes caracterstiques molt similars a les de Revit, per amb el seu tarann amigable habitual. Com a qualsevol BIM, la mida daquests elements es mesura en unitats dimpressi i sn escalats segons lescala de la vista on apareixen. Els textos es comporten de manera molt similar als de Revit o AutoCAD. Simplement es traa un rectangle que delimita el text a introduir. En la versi actual, ja s possible situar textos en vistes tridimensionals Les etiquetes sn objectes de component que es poden personalitzar mitjanant ledici del seu codi GDL, cosa no gens intutiva. Per a les funcions bsiques, les etiquetes per defecte sn tils, per ArchiCAD no t la capacitat de Revit de emmagatzemar qualsevol mena dinformaci als objectes i de mostrar-la a travs detiquetes fcilment personalitzables. Les cotes, per la seva banda, no sn sempre associatives ja que poden traar-se lliurement sense vincular-se a cap objecte. Per contra, crear una cota associativa no s tan immediat com en el cas de Revit. Es poden acotar tant les vistes bidimensionals com les tridimensionals.
Fig. 5.38. Quadre de configuraci de les cotes dArchiCAD; contrasta amb el fred quadre de Revit, com a totes les famlies dobjectes.
363
Finalment, trobem famlies de zona, equivalents a les de cambra de Revit. Estan destinades a mesurar i qualificar els espais que cobreixen i la seva creaci s automtica a partir de la selecci dun punt delimitat per tancaments, com a mnim horitzontals. La seva alria queda definida per un valor vertical i no s capa dadaptar-se a un sostre inclinat com succeeix en Revit. Com en els casos anteriors, tot i que la quantitat dinformaci que pot contenir s elevada, no es pot personalitzar com el cas de Revit. Per altra banda, noms es mostren en les vistes en planta. Famlies de delineaci ArchiCAD tamb disposa de famlies de delineaci molt similars a les de Revit. Aquestes poden ser emprades en totes les vistes excepte les dinmiques a fi de completar-les o realitzar detalls constructius.
Fig. 5.39. Entitats de delineaci superposades en lalat per a crear la ficci que el sostre est compost per tres panells. Es tracta duna estratgia poc recomanable des del punt de vista del BIM i de la Prctica Integrada.
5.5.7 FAMLIES DE MASA Les famlies de massa de Revit sn una categoria especial dobjectes que podrem qualificar de model per tamb de referncia, al poder associar-hi els tancaments verticals. Per altra banda, no funcionen com la resta de famlies, ja que no disposen de tipus i, per tant, sempre es creen com a exemplars nics. La seva funci principal s la de permetre estudiar volumetries per al conjunt de ledifici per tal de poder-les convertir posteriorment en tancaments. ArchiCAD no disposa daquestes eines i es podria dir que precisa daltres aplicacions, com ara Sketch-up per a tractar les fases primerenques de disseny. Tot i que el modelador de slids de Revit (que s el que fa servir per a crear tots els objectes de model) no s cap meravella, la seva capacitat per a vincular-hi tancaments amb posterioritat el fa molt adequat. Sobretot si ams s capa demprar models provinents daltres aplicacions com si fossin masses prpies.
Eloi Coloma Pic
364
5.5.8 FAMLIES DE TERRITORI ArchiCAD noms disposa duna eina per a modelat ms simple de malles, que no permet grans operacions. Revit no s gaire virtus en aquest tema, per disposa de mecanismes de modelat del terreny per punts i s capa de mostrar-ne les cotes de nivell. Tamb disposa dalgunes eines de parcellaci del terreny, encara que els talussos shan de reproduir indicant punts dels mateixos, cosa que tamb es pot arribar a fer amb ArchiCAD amb fora incomoditats. Est clar doncs, que els de Graphisoft han deixat aquest tema per a les eines auxiliars.
Fig. 5.40. Malla modelada amb ArchiCAD
5.5.9 FAMLIES DE CAMBRA Les cambres en ArchiCAD sanomenen Zones i les seves prestacions sn molt similars. Mesuren les caracterstiques espacials dels recintes i poden vincular-se a codis de colors per a representar mapes docupaci. Les seves capacitats de clcul sn ms adequades que les de Revit, amb eines per a indicar per separat els espais que es descompten de tancaments, estructura i zones dalada insuficient.
Fig. 5.41. Informaci mtrica oferta per una zona.
365
5.5.10 FAMLIES DALTRES DISCIPLINES ArchiCAD est molt orientat al disseny arquitectnic i fins ara no disposava de versions especialitzades en el disseny dinstallacions. Tot i que ja sha comentat que, en teoria, es podien inserir components amb altres identificadors, lequip de treball havia demprar altra mena de software per al disseny daquests elements. Actualment Graphisoft ja compta amb una extensi per al disseny dinstallacions sobre ArchiCAD anomenat MEP Modeler, el qual sembla fora adequat per al modelat daquests elements, tot i que, de moment, no en realitza clculs. La seva funci s doncs la de permetre la coordinaci daquestes dues disciplines, tant crtica en la fase dexecuci. Per aquesta ra, disposa dun potent detector de collisions entre els dos sistemes, molt fcil demprar i amb una interface molt adequada.
Fig. 5.42. Detecci de collisions amb ArchiCAD MEP.
Per altra banda, s capa dimportar amb absoluta compatibilitat els models dAutoCAD MEP, prestaci que pot automatitzar enormement el flux de treball entre enginyers i arquitectes si aquells empren aquesta eina per al desenvolupament de la seva disciplina. Per al disseny estructural compta amb dues menes bsiques dobjectes, els pilars i les bigues, que es sumen als sostres per a modelar qualsevol sistema estructural. Els perfils complexos poden crear-se mitjanant GDL. El seu funcionament no es massa sofisticat, per s suficient per a la majoria dels casos.
Eloi Coloma Pic
366
5.5.11 IMPORTACI DOBJECTES DALTRES APLICACIONS ArchiCAD s capa dimportar geometries bidimensionals en format DWG, tot i que hi poden sorgir algunes petites dificultats, ja que fa temps que Autodesk va deixar de donar accs a seu format (Graphisoft ho aconsegueix amb enginyeria inversa). Tamb s capa de llegir fitxers de Microstation, aix que el tema de la incorporaci de plnols realitzats per tercers est ben resolta. Pel que fa a altres formats, importa tota mena dimatges i fitxers PDF, la qual cosa resulta extremadament adequada a lhora demprar informaci de collaboradors. Pel que fa a la importaci de geometries tridimensionals, ArchiCAD noms s capa dimportar entitats de malla de fitxers DWG i DGN, per no slids, de tal manera que haur de recrrer a pluguins, com ara els de Cigraf per a modelar objectes amb formes lliures si no es vol recrrer a programar en GDL. Tamb es capa de connectar-se bidireccionalment amb Maxoform, un modelador avanat de la mateixa companyia.
5.5.12 CONNEXI AMB ALTRES APLICACIONS A banda de poder incorporar informaci en altres formats, sigui afegint-la al model o vinculantla, una bona aplicaci BIM ha de ser capa de compartir la seva informaci amb altres aplicacions especialitzades. Actualment ArchiCAD treu una bona nota en aquest aspecte, ja que es connecta amb programes de control de costos i de clcul estructural de gran implantaci en el mercat espanyol com ara Presto, Arqumedes, Cype CAD i Tricalc. Revit encara no t connectivitat amb cap daquestes aplicacions, fet que el posa en clar desavantatge en aquest aspecte., En altres pasos s que compta amb una suficient interoperabilitat. Robot i Innovaya Visual Estimating en sn un exemple. El seu germ bess Vico Constructor es connecta amb una aplicaci de planificaci de processos anomenada Vico Scheduler que resulta de gran utilitat en lelaboraci de simulacions 4D i en la gesti de lexecuci del projecte. Aquesta aplicaci no ha arribat a Espanya, per podria fer-ho en el moment en que les aplicacions BIM contin amb prou usuaris en el sector dels contractistes. Revit ja es connecta amb Microsoft Project, menys especialitzat per molt universal.
5.5.13 CAPACITATS GEOMTRIQUES s important que una aplicaci BIM, a banda de gestionar eficientment el model dinformaci, sigui capa de modelar les formes que desitgi larquitecte, doncs s un aspecte del model especialment important per a ell. En aquest apartat savaluen la capacitat que t ArchiCAD dexpressar geomtricament una idea arquitectnica. Traat desbossos Com Revit, ArchiCAD crea algunes famlies de sistema (sostres, cobertes i un tipus determinat de murs) a partir de contorns tancats traats en planta amb entitats lineals que sextrudeixen
367
perpendicularment una determinada longitud. La diferncia s que aquests perfils no es poden vincular amb altres geometries per aconseguir que, per exemple, el cantell dun sostre segueixi sempre un tancament inferior. No obstant, els objectes creats a travs desboos tenen la capacitat de ser editats dinmicament a travs de pinaments situats en els seus vrtexs que permeten canviar la forma del seu contorn. Per altra banda, ja hem dit que ArchiCAD no disposa dun modelador de slids com a tal ja que els objectes, o b sn de sistema, o b es generen a travs de famlies de sistema o b a travs del llenguatge GDL, aix que no sempra aquesta estratgia a lhora de crear altra geometria que lesmentada en el pargraf anterior. Elements bidimensionals A banda dels objectes tridimensionals, que conformaran el gruix de la informaci volumtrica del projecte, nhi daltres destinats a afegir informaci grfica ms simblica en forma de representacions bidimensionals. Un cas molt tpic seria el dels detalls constructius, on lelevat detall dels models que representen fa inviable una simulaci tridimensional. ArchiCAD dna molt de marge a les representacions bidimensionals, ja que, a banda de comptar amb un espai reservat als detalls constructius, s capa de convertir qualsevol vista bidimensional en un dibuix, de tal manera que es pot editar completament, cosa que Revit refusa totalment. Els riscos de tal acci sn evidents, per permet modificar una vista amb total llibertat. El ventall en s dentitats s molt limitat per suficient. Lnies, polilnies, circumferncies, ellipses i zones tramades s tot el que pot grafiar ArchiCAD com a element bidimensional. Es troben a faltar les splines que s que t Revit aix com les seves regions docultaci. Per altra banda, les entitats bidimensionals noms poden aparixer en les vistes bidimensionals, i, per tant, noms poden ser traades des delles. Aix s aix perqu el motor de visualitzaci del model tridimensional s completament diferent al bidimensional. Quan es programa en GDL la llibertat es major, ja que poden modelar-se entitats lineals en base a un sistema de coordenades lliure. Revit s una mica ms elstic pel que fa al modelat directe, ja que permet incloure lnies, cotes i textos en vistes tridimensionals. La resta de recursos de delineaci segueixen sense estar accessibles en ambdues aplicacions, cosa que s una llstima, ja que permetria completar el grafisme del modelat volumtric.
Eloi Coloma Pic
368
Fig. 5.43. Vista de secci desvinculada del model i editada. De fet, ArchiCAD sempre genera les vistes dibuixant-les automticament amb lnies, trams i textos.
Elements tridimensionals ArchiCAD, com qualsevol altra aplicaci BIM, treballa amb entitats slides. Tot i que hi ha una famlia de sistema, anomenada malla, que genera un slid prismtic amb la cara superior definida per una malla de punts. El seu equivalent en GDL fa el mateix. No obstant, al igual que Revit, pot importar i seccionat entitats de malla provinents de fitxers DWG i DGN. Les capacitats de modelat en famlies de sistema sn molt minses, ja que es limiten a la generaci de volums extrudits en una direcci (per a tancament en general, sostres i cobertes) i perfils extrudits per cam planar (per a tancaments definits per perfil personalitzat). En canvi, a travs del GDL es poden modelar tota mena de geometries, algunes fora avanades. Linconvenient s que lentorn per a fer-ho no s grfic, tot i que compta amb un previsualitzador Aquest inconvenient es pot palliar emprant algun complement que permeti programar GDL a travs duna interface mes grfica, com els que ofereix els desenvolupador Cigraf o Objective. Per aix, quan les possibilitats geomtriques de les famlies de sistema es queden curtes sigui per a crear objectes de sistema o de component (veure els apartats del principi daquest tema), cal recrrer a aquest llenguatge de programaci i crear els objectes com a components. Revit, en canvi, ofereix unes possibilitats de modelat ms uniformes, ja que sempre compta amb un entorn grfic de modelat amb unes possibilitats suficients (tot i que no brillants) que sempra de la mateixa manera tant per a crear famlies in situ com per a crear famlies de components. Llstima que el control posicional dels objectes sigui tant poc gil, sobretot si el comparem amb qualsevol eina de modelat de slids actual.
369
Fig. 5.44. Superfcie modelada amb llenguatge GDL
Encara que sembli mentida, el nivell de modelat tridimensional grfic daquestes dues solucions ArchiCAD i Revit, continua essent molt baix en comparaci amb les eines de CAD literal. La parametritzaci que ofereixen salva la situaci en molts casos ja que reporta uns beneficis enormes pel que fa a la productivitat, per quan es modela amb aquestes eines es troba a faltar la facilitat amb qu es fan les coses amb AutoCAD o, millor, amb Sketch-up. Des del punt de vista de lusuari, no sembla tant difcil de solucionar, per segurament des del punt de vista del programador la cosa no deu ser tant senzilla. Operacions Booleanes En el captol anterior varem veure com Revit no disposava doperadors booleans com a tals que li permetessin efectuar operacions booleanes entre slids. nicament disposa duna eina anomenada unir geometries que permet unir diversos slids o famlies de sistema segons unes determinades regles. En cap cas es podria crear un slid per intersecci daltres dos. ArchiCAD en canvi, s que gaudeix daquesta funci i lanomena com a tal. Aquesta eina permet seleccionar diverses les famlies de sistema volumtriques i aplicar-hi un operador boole. Com a bona aplicaci paramtrica, loperaci sempre s reversible. Aix li permet, per exemple, unir les famlies de manera totalment personalitzada. Per exemple, es pot fer que un mur travessi un sostre, cosa que no s possible per a Revit, on la comanda Unir Geometries sempre aplicar el criteri jerrquic que prioritza el sostre enfront del tancament. Com s lgic, aquestes operacions tenen el seu equivalent en GDL, cosa que amplia molt les possibilitats de modelat de famlies de component.
Eloi Coloma Pic
370
Fig. 5.45. Operador boole per a famlies de sistema
5.5.14 CAPACITATS PARAMTRIQUES Com ja sha fet en el captol anterior, en aquest apartat es pretn descriure a grans trets els aspectes ms importants de sistema paramtric dArchiCAD i comentar-los en relaci als de Revit. Tipologies de parmetres Quan es programa una famlia de component, ArchiCAD disposa de dotze tipus de parmetres: de longitud, angle, nombre real, nombre ntegre, booleana, text, material, tipus de lnia, trama i plometa. Sn fora similars als de Revit, amb la diferncia que prescindeixen doperadors lgics, i de crides a famlies perqu aquestes tasques es realitzen mitjanant comandaments GDL. Per contra afegeix parmetres de grafisme, com sn el tipus de lnia, els tramats i les plometes, de tal manera que es fa possible controlar-los paramtricament des de cada objecte, cosa que no pot fer Revit. De fet, degut a que ArchiCAD empra un complet llenguatge de programaci per a crear els seus components, es possible personalitzar tota mena de comportaments, si se sap com. Revit ho fa tot a travs duna interface guiada, fet que facilita i limita les coses. Naturalment, tamb disposa duna Api de programaci, per aix ja sn figues dun altre paner. Amb les famlies de sistema no hi ha volta de full, ja que t els parmetres predefinits tancats. Un altre tema, que es veur en lapartat parmetres de projecte s la incrustaci dinformaci als objectes dun projecte (com ara el seu cost, materials, de construcci, s, etc..).
371
Parmetres de tipus i dexemplar En lanlisi de Revit vrem veure com els parmetres de les famlies podien ser de tipus o dexemplar. Els valors dels primers es mantenen pera tots els exemplars de cada tipus, mentre que els dels segons sn nics per a cada exemplar encara que siguin del mateix tipus. Aquesta estructura permet graduar el nivell de singularitat de cada objecte. Per exemple, podem crear una famlia de taules amb noms cinc mides diferents (parmetres per tipus) o una on cadascuna pugui tenir unes mides personalitzades.
EXEMPLAR A TIPUS 1 FAMLIA TIPUS 2 EXEMPLAR B EXEMPLAR C
Fig. 5.46. Es exemplars A B i C comparteixen la mateixa topologia definida per la Famlia X. Els parmetres dels tipus 1 i 2 sn comuns per tenen valors diferents. Els exemplars A i B noms podran sser diferents si la famlia t definit algun parmetre dexemplar i el seu valor en A s diferent que en B.
En principi, tots els parmetres de totes les famlies dArchiCAD sn dexemplar ja que el concepte de tipus com a tal no existeix. De tota manera no es gens difcil programar en GDL un script que assigni valors a parmetre en funci de si un altre (que especificaria el nom del tipus) t un valor o un altre. Es a dir, es poden crear tota mena de comportaments preconfigurats mitjanant programaci, un dels quals s lautomatitzaci dassignaci de parmetres segons tipologies preestablertes.
Fig. 5.47. Script en el que sestableixen valors per a diferents parmetres en funci de valor de Table_Type. Un altre script restringir a H98 i a H99 els valors possibles per a aquest parmetre.
Es tracta dun sistema molt ms flexible que el de Revit que, en aquest cas, requereix un esfor extra mnim. Per contra, noms s aplicable a les famlies de component, ja que les de sistema no sn, en principi, programables. Des del punt de vista dArchiCAD aix t certa lgica doncs si
Eloi Coloma Pic
372
el que es vol s modelar famlies de sistema tipificables, caldr fer-les com a component (per exemple, tancaments prefabricats). No obstant, si aix es fa, perdran la seva capacitat de ser hostes. Parmetres de projecte En Revit vrem veure com, en el si dun projecte, shi podien definir tota manera de parmetres i inclourels a qualsevol categoria de famlia per tal dafegir-hi informaci. En aquest sentit, ArchiCAD disposa nicament dun recurs molt sofisticat basat en els anomenats Objectes de propietats enfocat clarament a afegir a objectes del model informaci relacionada amb els seus materials de construcci, per una banda i, per laltra, a vincular-hi notes descriptives. Cadascun daquests objectes (que sn de component) cont crides a bases de dades de components independents del projecte. Els Components especifiquen un material i una forma de mesurar-lo, aix que cada objecte de propietats equival a una partida de construcci. Un cop fet aix, s fcil deduir que sen poden treure llistats damidaments dels materials emprats en tot el projecte o connectar la base de dades dArchiCAD amb un programa especialitzat, com Presto o Arqumedes.
Fig. 5.48. Script els qu es defineixen els components (vinculats a una base de dades) que contindr lobjecte de propietats CWall10 12 que desprs es podr vincular a una famlia de model qualsevol.
Fig. 5.49. Llistat resultant dun tancament al qual se li ha aplicat aquest objecte de propietats; els amidaments de cada component sactualitzen en funci de lespecificat a lobjecte.
Els Descriptors, en serveixen per a afegir notes descriptives, molt ms senzilles, que podrem entendre com a paraules clau de gran longitud. La vinculaci dels objectes del model amb els objectes de propietats es pot automatitzar (per tal que, per exemple, cada tipologia de mur sassigni a un de determinat) o es pot especificar de manera individualitzada.
373
Fig. 5.50. Script els que es defineixen els components (vinculats a una base de dades) que contindr lobjecte de propietats RP05F00 12 que desprs es podr vincular a una famlia de model qualsevol.
Val a dir que tota aquesta informaci es pot incloure en el si dels objectes de components mateixos, per no en els de sistema. No obstant, el sistema de vinculaci a objectes de propietats ofereix ms flexibilitat, ja que es personalitza per a cada projecte. Degut a que els que es vincula sn els objectes de propietats, s a dir paquets de components i descriptors, es tracta dun sistema ms rgid que el de Revit, ja que aquest permet incloure qualsevol mena dinformaci als objectes, incls si sn danotaci, de manera ms directa i individualitzada. Com que Revit sempre funciona amb una estructura basada en tipus, permet afegir la informaci com a parmetres de tipus o dexemplar per tal de poder escollir el seu contingut ser igual per a tots els exemplars dun mateix tipus o nica per a cada exempla r (amb una funcionalitat similar a la descrita en la figura anterior). Aquesta informaci es pot llistar o mostrar mitjanant etiquetes, o sigui que la seva funcionalitat va ms enll del control de costos. Per contra, s evident que tal informaci ha de ser gestionada amb una altra aplicaci, ja que Revit noms ser capa damidar partides completes (per exemple, m de paret dun determinat tipus) i no els seus components. Parmetres compartits Entenem com a parmetres compartits aquells que es poden fer servir per ms duna famlia i el valor dels quals es transmet duna a laltra. Amb Revit aix saconseguia emprant un tipus especial de parmetres la definici dels quals es desava en un fitxer de text extern, de tal manera que fos accessible des de lentorn de modelat de qualsevol famlia. La transmissi daquests valors noms es podia fer entre famlies amfitriones i hostes o entre famlies anidades i receptores, per el seu s era realment senzill i permetia crear etiquetes amb gran facilitat. Amb ArchiCAD es pot fer el mateix mitjanant una crida GDL als parmetres dun altre component, amb total llibertat. Llstima que, com la resta de parametritzacions sofisticades, noms estigui disponible per a les famlies de component.
Eloi Coloma Pic
374
Accs a la informaci Com en el cas de Revit, la forma ms eficient daccedir a la informaci continguda en els objectes s a travs de la creaci de vistes alfanumriques en forma de llistat, talment com una base de dades qualsevol. Desprs, la informaci filtrada de cada llistat es podr emprar per a qualsevol propsit. La creaci de llistats dArchiCAD sassembla molt al de Revit, ja que sescullen els parmetres que es volen mostrar de cadascun dels objectes. La diferncia s que el procs s molt ms visual. A travs dun mateix quadre es creen els diferents llistats, tot escollint primer la mena de llistat que es vol realitzar. Nhi ha de dues menes, basades en els parmetres dels elements i basades en els components que els composen. Les primeres serveixen per a realitzar tota mena de llistats de caracterstiques dels objectes, com ara el seu nom, mesures o qualsevol altra informaci continguda en els objectes. Tamb i, a diferncia de Revit, s pot incloure una imatge en una taula qualsevol (en planta, alat o obliqua), la qual cosa resulta molt til per a fer taules de fusteries o inventaris dobjectes. Revit te una mena de vista anomenada llegenda que permet fer el mateix manualment, per resulta molt menys prctic.
Fig. 5.51. Taula delements de porta on hi apareixen dues vistes de cada tipus.
Per a generar-les, noms cal escollir quina mena dobjectes es volen llistar (segons la seva categoria, capa, nivell, plometes, etc.) i desprs, quins parmetres sen volen mostrar i en quin ordre. Tot aix es fa des dun mateix quadre que les mostra en una interface realment aconseguida que assisteix molt el procs.
375
Fig. 5.52. Quadre de generaci duna taula delements en la qu sescullen diferents parmetres dobjectes de mobiliari, de portes i de llums situats al nivell 0. Cada camp (field) mostrar un parmetre. Com es pot veure, un camp no pot ser ocupat per parmetres provinents de diferents categories dobjectes, encara que el seu nom sigui el mateix.
Eloi Coloma Pic
376
Laltre tipus, el basat en components, funciona de manera molt similar, per afegeix la capacitat de llistar els components dels objectes, de tal manera que es puguin fer llistats de materials i costos. Per altra banda, ja hem comentat que ArchiCAD est molt preparat per al control de costos, ja que disposa deines especifiques per a crear partides de materials per a desprs afegir-li costos. De fet, disposa duna ajuda especialitzada en aquest tema i tamb de connexions amb aplicacions damidaments i pressupostos emprades a Espaa. Revit permet fer el mateix a travs de diversos camins (aplicacions API accs ODBC, o exportacions Excel), per encara no ha aconseguit el suport de cap desenvolupador de software nacional.
5.5.15 CONCLUSIONS A primera vista, ArchiCAD funciona duna manera molt similar a Revit, fins al punt que trobem similituds en la interface. El model dinformaci sestructura de forma molt similar: a travs dun model central completament accessible format principalment per objectes tridimensionals. Tot i que deixa ms marge que Revit en ls de representacions literals, el seu objectiu s igualment modelar-ho tot amb objectes tridimensionals. A pesar de que sempren camins diferents, lestructura bsica s molt similar a la de Revit i la forma en que es generen els diferents tipus de famlies tamb. Mentre que en ArchiCAD es parteix dun mateix entorn de programaci on la categoria escollida estableix les variables mnimes, en Revit, es parteix duna plantilla diferent segons el tipus dobjecte i el comportament que se nespera. Des del punt de vista del modelat de la informaci formal, les eines de les que disposa per al modelat geomtric sn adequades i prou flexibles per als casos ms simples, per es troba a faltar major flexibilitat pel que fa al modelat de les famlies de sistema, ja que aviat se li troben limitacions serioses que noms poden ser superades mitjanant la seva programaci com a famlies de component. Revit aconsegueix superat les limitacions intrnseques de les famlies de sistema emprant el concepte de famlia in-situ, cosa que li permet utilitzar el mateix motor de modelat de slids parametritzable que empra en el modelat de les famlies de component. Recordem que, malgrat disposar de poques eines, s capa de desplegar un potencial considerable quan saplica de manera intelligent. Per exemple, quan saprofita la seva capacitat de vincular altres geometries a cares i arestes de slids (massing amb famlies de sistema o amb peces de famlies de component) o quan sempren famlies anidades. El modelador geomtric per script dArchiCAD s realment potent i de capacitats limitades, per massa tedis demprar pels temps que corren i pel perfil de la clientela que els ha dusar. Si analitzem els modeladors paramtrics actuals veurem que la seva interface s cada cop ms grfica fins a lextrem demprar operadors complexes de manera totalment grfica (com el (Grasshopper per a Rhino). Per altra banda, la API de Revit permet realitzar totes les operacions de modelat prpies de Revit des dun entorn de programaci ms flexible (en el que
377
hi podem trobar, per posar un parell dexemples, sistemes de coordenades i corbes tridimensionals) s igualment avanada i permet emprar Visual Basic, C++ i Java, entre altres. Amb el modelador paramtric passa tres quarts del mateix, ja que els seus mecanismes estan molt relacionats amb els que sempren al generar geometries. Parametritzar per script t veritable i inconvenients. Per una banda, els parmetres i les seves relacions es poden crear de manera totalment lliure i amb les ajudes prpies daquest recurs. Tot es fa des de zero i, per tant, el control del comportament de les famlies s total i fcilment rastrejable. Per, per altra banda, les operacions solen ser molt ms complexes i llargues de programar que aquelles que es poden fer de manera grfica. Aquest s el plantejament de Revit, el ventall de possibilitats de programaci grfica s limitat i com que (api a banda) s lnic mecanisme de parametritzaci geomtrica, aquesta resulta limitada. Limitada per infinitament ms fcil destablir que amb ArchiCAD, sobretot quan relacionem unes geometries amb les altres. En canvi, amb la resta de parmetres, els mecanismes de Revit i ArchiCAD sn molt semblants en seu fons, per no tant en la seva execuci. Sinclouen definint el seu tipus i la seva interacci amb els objectes de les famlies. La interface de Revit s ms grfica, ja que est ordenada i gaudeix dalguns recursos com lassignaci de parmetres dimensionals a cotes o el bot digualaci de parmetres, per encara li falta molt per poder dir que disposa duna interface grfica de parametritzaci no geomtrica. ArchiCAD, en canvi, disposa duna interface ms adequada i intutiva. Una altra tema s lescassa capacitat dincloure parmetres personalitzats a les famlies inserides en un projecte. ArchiCAD noms disposa del anomenats Objectes de propietats, mentre que Revit pot incloure qualsevol mena dinformaci a qualsevol categoria de famlia dintre dun projecte. Per concloure, podrem dir que ArchiCAD es, alladament, una bona aplicaci BIM ja que dna sortida a la majoria de les aspiracions dels arquitectes, per si la comparem amb Revit, trobem que aquesta aplicaci s fora ms potent en els aspectes que tenen a veure amb el modelat de la informaci en s a pesar de comptar amb una interface molt ms rudimentria.
Eloi Coloma Pic
378
379
5.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI

Com en el captol anterior, aqu es proba de fer un resum dels aspectes clau de laplicaci, doncs la majoria dells romandran vigents a curt termini i serveixen per donar una idea del que ofereix aquesta soluci a lhora daplicar la Tecnologia BIM al disseny arquitectnic i de les seves perspectives de futur.
5.6.1 PUNTS FORTS Sempre s ms fcil enumerar els defecte o els aspectes que no funcionin correctament duna aplicaci que pensar en les seves virtuts i desprs sintetitzar-les en uns pocs aspectes que permetin perfilar lestil de laplicaci en relaci a altres de similars. No es tracta doncs denumerar els avantatges del BIM en general, ja que aix ja ha estat objecte dun altre captol, sin indicar aspectes que el fan especialment interessant dins de lmbit. Aplicaci BIM nativa ArchiCAD s una aplicaci que tracta ledifici com un tot emprant una base de dades nica amb lobjectiu de generar el que ara sanomena BIM. Aix fa que sigui molt coherent i fcil dusar i que, un cop entesa ladministraci de les llibreries, sigui realment senzilla la gesti del projecte i dels seus recursos. Capacitats per al disseny paramtric Tot i que no pot gaudir de la interface grfica de Revit, les llibreries de components facilitades pel seu desenvolupador sn molt completes i es capacitats del seu llenguatge de programaci (GDL) sn realment potents amb una mica destudi i entrenament, fora fcils demprar. Facilitat ds ArchiCAD s una aplicaci fora fcil demprar; tot i que algunes funcions estan una mica amagades, la interface general s molt clara i les funcions bsiques estan molt a labast. Els procediments de cada eina sn clars i no tenen fissures. Interface La interface del programa est realment aconseguida, s clara i agradable, tot i gaudir dalgunes funcions realment avanades. La de Revit, s simple, la qual cosa s una gran virtut, per resulta excessivament dura per a la majoria dusuaris. Per altra banda, ArchiCAD mostra de manera molt adequada la informaci necessria per a treballar, (objectes seleccionats, caracterstiques dels mateixos, referncies emprades, modes de captura dobjectes, etc), cosa que Revit hauria dimitar, ja que est fora passos enrere en aquest aspecte.
Eloi Coloma Pic
380
Operador boole complet Revit permet operacions booleanes de suma i de subtracci (unir i retallar) en el si de ledici de slids duna famlia de component, in-situ o de massa, per no permet calcular interseccions. Pel que fa a les famlies de sistema, leina dunir geometries noms es pot aplicar per a determinades famlies de sistema (parets, terres i sostres) i t un comportament preestablert (la qual cosa s un avantatge per tamb un inconvenient). Per la seva banda, la de retallar noms t aplicaci en la incrustaci duns murs dins daltres. ArchiCAD, en canvi, disposa dun operador boole molt fcil demprar i molt complet que permet treballar amb qualsevol famlia de sistema i que t la seva rplica en llenguatge GDL. Daquesta manera, es poden aconseguir geometries molt interessant amb poc esfor. Modelat avanat de superfcies i slids mitjanant script Encara que sigui programant, el programa permet generar tota mena de superfcies executant operacions i transformacions que Revit encara no pot somiar, la qual cosa li dona un potncia notable en mans expertes. Aix s, previ estudi minucis del seu llenguatge. Connectivitat Actualment ArchiCAD es connecta amb un bon nombre daplicacions ds nacional, cosa que resulta molt avantatjosa per als professionals que desitgen incrementar la seva productivitat per aquesta via. En un sector com el del habitatge, on els terminis sn curts i els pressupostos la principal eina de negociaci, aquest recurs ser molt apreciat. Tamb es capa dexportar a Lider, el fatdic programa que encara ara estan obligats a emprar els arquitectes espanyols en la justificaci de lacompliment de les normatives energtiques. Revit no dona resposta a aquestes qestions a nivell nacional, a lespera dintroduir un altre software amb el que s que es connecta. Navegador de projecte i gestor de vistes i publicacions La intelligent separaci entre el navegador de projecte, on noms es mostres les ubicacions fsiques de totes les vistes, i les vistes en s (que es poden desar en infinit nombre i sota qualsevol estructura de carpetes) resulta molt adequat per a gestionar el projecte. Revit empra un nic arbre per a organitzar-ho tot, i encara que sen pot treure fora suc, la seva personalitzaci no s intutiva, tot i que, en estar basada en filtres, permet desar cada configuraci. Els mateixos avantatges trobem amb els plnols i amb els conjunts de publicaci que sn fora ms cmodes i intutius demprar que els de Revit. Exportador i importador a PDF ArchiCAD incorpora la capacitat dexportar qualsevol vista o plnol a PDF, aix com incorporarne a elles. Revit pot imprimir a PDF si es t una impressora que els generi i, afortunadament, s capa de reunir el plotejat en un nic arxiu, per segueix insistint en el format propietari
381
dAuotdesk, el DWF, que, si b obt uns bons resultats, encara no ha aconseguit sser un estndard com el PDF. No obstant, encara no t la capacitat dAllplan dexportar a PDF3D, prestaci que ser quasi indispensable ben aviat. Motor de render integrat Disposa de quatre motors de render integrat que treballen de diferent forma amb els materials aplicats. Sense ser cap meravella, els resultats sn prou dignes. Destaquen el que simula el dibuix manual, ben apreciat pels arquitectes i apropiat per a mostrar imatges poc comprometedores. Per altra banda, el motor que empra en les vistes tridimensionals pot mostrar les textures rster dels materials, llstima que el mode vectorial no sigui tan reeixit com aquest, sobretot pel que fa al seu accionament dinmic. Per altra banda, la seva connectivitat amb Cinema 4D, aplicaci amb una alta usabilitat, garanteix uns bons resultats finals.
Fig. 5.53. Vista generada amb el motor de rendering especialitzat en imatges amb aspecte de dibuix manual.
Rendiment grfic Com que ArchiCAD sempre empra representacions bidimensionals per a les vistes no dinmiques, s capa de gaudir dun bon rendiment grfic en les operacions de zoom i enquadrament. El de Revit ha millorat molt, per quan mostren molta informaci, no solen ser prou gils.
Eloi Coloma Pic
382
Control del grafisme Laplicaci permet un gran control del grafisme de les vistes, de tal manera que s possible configurar el valor i color de quasi totes les lnees que apareixen en la pantalla. A ms, degut a que ArchiCAD treballa exclusivament amb exemplars individuals (no empra un sistema de tipus com Revit) i tamb empra un sistema de capes lliure, la personalitzaci es pot fer element per element. Quan el grafisme sempra amb lobjectiu de millorar la visualitzaci del model el sistema no es tan bo, perqu funciona millor la tcnica demprar configuracions superposades per a cada vista que s el que fa Revit, aplicat a categories, o a elements concrets seleccionats directament o mitjanant filtres. Existncia de suite per a MEP Graphisoft acaba de treure un mdul per a ArchiCAD especialitzat en el modelat delements MEP (Mechanical, Electrical and Plumbing), anomenat MEP modelar. Tot i que encara no disposa dalgunes de les prestacions de simulaci de Revit MEP, est disponible per al nostre pas i s molt senzill dusar. Daquesta manera cobreix la principal llacuna daquest programa en un camp on els BIM est demostrar ser de grandssima utilitat, sobretot pel que fa a la seva coordinaci i construcci. Per altra banda, laplicaci disposa de detector de collisions amb elements arquitectnics i de control del grafisme per sistemes dinstallacions.
Fig. 5.54. Interface de treball de Graphisoft MEP Modeler.
Disponibilitat de nombroses aplicacions de tercers ArchiCAD s un programa amb una llarga histria i amb un nombre dusuaris considerable, per aix gaudeix de la companyia de nombrosos fabricants de software que han desenvolupat pluguins o programes connectables a ell. Nhi ha de tota mena, des de modeladors dobjectes paramtrics o amb superfcies lliures a programes de clcul de costos o estructurals. La majoria
383
daquestes aplicacions es vnen a Espanya i algunes de les ms importants disposen del suport del distribudor. Motor dedici multivista i bidireccional Al igual que Revit, ArchiCAD permet editar el model des de qualsevol vista i s capa de mantenir-les actualitzades de manera automtica. No es tracta de vistes directes en temps real per el sistema s infinitament ms adequat que les aplicacions BIM que no disposen daquesta tecnologia. Aix implica que ArchiCAD convida a modelar-ho tot en tres dimensions, cosa que no fa la competncia (a excepci de Revit), a pesar de ser lnic cam per a aconseguir un control global del projecte. Com que a ms empra representacions del model tridimensional en comptes de vistes directes, s capa de congelar-les per a poder tractar-les com a dibuixos independents, cosa que s perills de cara al modelat integral, per que pot resoldre ms duna situaci. Localitzaci acurada La localitzaci dArchiCAD a Espanya s molt millor que la de Revit, cosa fcil daconseguir; la daquest s absolutament nefasta. Amb una aplicaci i una documentaci ben traduda i unes llibreries correctes, ArchiCAD funciona a la perfecci sota els criteris de la nostra regi. Per altra banda, el suport dels distribudors i la interacci del programa amb aplicacions dus local s elevat, cosa que el distancia de Revit.
5.6.2 PUNTS DBILS Aquest apartat no tracta denumerar tots els errors i limitacions concretes de laplicaci ja que seria massa extens, noms tracta denumerar aquelles limitacions que sn ms significatives des del punt de vista de les necessitats dun hipottic modelador BIM. Traat de murs poc flexible Al igual que Revit, el programa no pot crear murs amb un traat que inclogui ellipses ni splines, la qual cosa pot resultar fora limitant per a segons quins projectes. Degut a que tampoc disposa de mtodes alternatius, com el massing de Revit, podrem dir que no hi ha manera de modelar aquests tancaments des de la prpia aplicaci Absncia de detector de collisions ArchiCAD no integra un detector de collisions que verifiqui la correcta interacci entre els diferents elements del projecte. Aix, no detecta quan un finestra sinstalla en el tester dun env o quan els tancaments toquen els sostres. Tenint en compte que un dels usos ms lgics dun BIM s la detecci de collisions, s una prestaci que es troba a faltar, sobretot en el moment del modelat dels elements. Revit s que disposa daquesta caracterstica i, tot i que no s del tot perfecte s capa de detectar nombroses circumstncies que poden dur a errors en el disseny, incloent aquelles que es donen a nivell del modelat de peces paramtriques.
Eloi Coloma Pic
384
Projecte i famlies no parametritzable de forma grfica En un univers on existeixen nombroses aplicacions de parametritzaci formal a travs dinterfaces grfiques, es lgic demanar que una aplicaci BIM disposi daquestes eines. Revit i Bentley Architecture en disposen en major o menor grau, i Allplan tamb, tot i que a un nivell ms rudimentari. Motor 3D vectorial de baix rendiment Quan vulguem visualitzar el model des duna vista dinmica amb control de vistos i ocults, ens trobarem amb que el seu rendiment s molt baix (almenys en Macintosh), ja que es fa per software. El motor dOpenGL no suporta aquesta prestaci. Revit no s cap prodigi, per ho fa fora millor. Sha de tenir en compte que aquest s un mode de visualitzaci que tradicionalment ha consumit molts recursos de hardware i que algunes aplicacions de modelat ometen (sobretot perqu han de mostrar els contorns aparents, per tamb s cert que nhi algunes que ho resolen molt millor que aquestes. De resultes daix, lnica manera de visualitzar dinmicament el model s a travs del mode texturitzat, que resultar massa poc analtic per a molts de modeladors. Absncia de exemplars controlats per tipus Tots els objectes que sinsereixen en un projecte dArchiCAD sn dexemplar, tot i que disposa de mecanismes per a generar conjunts de parmetres predefinits en les famlies de component i de sistema. Aix fa que el control de les caracterstiques dels elements sigui molt ms difcil de gestionar ja que, en el fons, sha de fer dun en un (eines de selecci per filtres a banda). En un BIM, lestructura del model s ms important que els seus components, i aquesta organitzaci no va en aquest sentit. Aix s aix degut segurament al fet que ArchiCAD va nixer molt abans que es comencs a parlar dels models dinformaci. Base de dades no del tot centralitzada Tot i que podem dir que la base de dades del projecte est centralitzada, doncs resideix en un nic arxiu, aix no vol dir que sigui totalment autnoma. De fet, a no ser que es crei un tipus de fitxer especial (opci noms vlida per a les ocasions que realment ho requereixin), els arxius de projecte noms contenen les famlies de sistema i tota la informaci referent a ell, quedant les famlies de component arxivades en arxius de llibreria o independents. Aix implica que els usuaris han de controlar molt b la ubicaci del seu projecte i de les llibreries, fet que pot ocasionar alguns problemes en el treball remot o en la compartici del projecte amb tercers. Absncia de modelador delements demplaament Tant important s ledifici en si com lentorn on subica, sobretot quan es tracta dun terreny no regular. Es troba a faltar aquesta mena de famlies, tot i que no es pot dir que la de Revit sigui molt virtuosa.
385
Absncia de modelador delements estructurals Tot i que bviament disposa de familiars de sistema de pilars, es troba a faltar una veritable suite de components que permetin el disseny delements estructurals amb comportament paramtric. Totes les versions de Revit suporten elements estructurals de sistema i de component amb les capacitats dinteracci i modelat paramtric habituals, per la versi especialitzada, Revit Structure, gaudeix deines especfiques per al disseny daquest component tant important de ledifici. No arriba a les prestacions de Tekla Structure, per resulta amb combinaci amb una aplicaci de clcul connectable, resulta fora adequada. Absncia de control avanat del grafisme per vista ArchiCAD disposa dun sistema, anomenat Model View Options, de superposici dels valors de la visualitzaci de cada vista que permet alterar un grapat de parmetres alhora fora interessants per molt limitats. La resta de caracterstiques grfiques dels elements sestableixen al detall, per ho sn per a totes les vistes, cosa que resulta limitat en comparaci a Revit. El que s que es pot fer s assignar un conjunt de plometes diferent a cada vista i, com que els valors de lnia estan lligat a ells, saconseguiria lefecte desitjat, aix s, a travs dun sistema molt menys intutiu i dinmic que ls de les superposici de propietats grfiques per objecte o per categoria de Revit.
5.6.3 ARCHICAD VERS LA COMPETNCIA De moment, sembla que ArchiCAD aguanta lestrebada que ha fet Revit en tot el sector, ja que ha aconseguit conservar i augmentar el seu nombre dusuaris. Si b sembla que Revit est guanyant quota de mercat internacionalment, tamb s cert que el pasts dusuaris de BIM creix acceleradament. En els ltims mesos ArchiCAD ha donat el cop defecte que sesperava dell implementant a la fi eines per al disseny dinstallacions, doncs s un camp on el BIM t molt a dir i que permet obrir el mercat als enginyers, professionals que cada cop aniran guanyant ms pes en el sector de la construcci a Espanya. Deixant de banda la qesti de la programaci GDL de famlies paramtriques (que pot ser assistida amb aplicacions de tercers) i les dificultats que pot implicar la seva natural dependncia amb els arxius de llibreria (que per altra part, sn comunes a tots els programes que lempren, excepte Revit), ArchiCAD s una aplicaci coherent i ben construda que ha sabut mantenir un bon nivell dhomogenetat a pesar del pas dels anys. Alternativa amable a Revit, ben connectada i amb algunes implementacions brillants, s una bona eina per a la docncia i per a la migraci daquells professionals que no volen abandonar completament els hbits heretats del CAD literal. Es tracta duna aplicaci madura que pot presumir dhaver demostrat la seva solvncia molt abans que Revit funcions de veritat.
Eloi Coloma Pic
386
5.6.4 EXPECTATIVES DE FUTUR Sembla clar que Graphisoft s capa de seguir impulsant amb fora la seva soluci BIM, ja que s la seva principal font dingressos. De moment, est reaccionant amb rapidesa a la pressi de Revit, doncs a cada versi ha incorporat novetats importants, com la implementaci dels murs cortina o la capacitat de mostrar dues vistes superposades. Per encara ha dassolir el nivell de flexibilitat geomtrica de srie de Revit, que, sense ser molt elevada, s que supera mpliament la dArchiCAD. Tamb hauria dincloure eines per a la programaci paramtrica mitjanant eines grfiques, encara que fos a traves dacords dintegraci amb els desenvolupadors que ja en vnen. El llenguatge GDL per segueix estant molt b i resulta molt mes fcil demprar, de moment, que lAPI de Revit, ja que compta amb una interface prpia molt assistida. Per ltim, la capacitat de Revit dincloure qualsevol informaci a qualsevol objecte sembla relativament fcil dimplementar i obriria nous camps a laplicaci. Amb aix podria seguir competint molt b en un mercat on Autodesk est pressionant molt fort amb una aplicaci molt ben plantejada per que t molt a fer en temes dinterface i dadequaci del producte a lusuari localitzat. Amb la seva recent suite MEP i amb la bona relaci amb els desenvolupadors de software de tercers, podr plantar cara a un competidor molt ms corporativista, ja que aquesta actitud li permetr donar una resposta ms immediata a les necessitats de cada usuari en concret. La connexi amb el programa Lder ns un bon exemple, ja que Autodesk no contempla aquesta possibilitat ats que no vol invertir diners en una implementaci que li aportaria pocs beneficis en termes relatius. Prefereix homologar, encara que sigui a la llarga, Green Buiding, ja que es tracta duna soluci molt ms completa i daplicaci internacional. La qesti s que, mentre que Autodesk pot esperar uns anys, els usuaris daquest pas, no. Podrem dir que Graphisoft planeja ms a curt termini i Autodesk, ms a llarg. La qesti s que els usuaris necessiten solucions a curt termini, mentre que els seus caps haurien de pensar ms enll.
5.6.5 CONCLUSIONS ArchiCAD s una plicaci amb una llarga histria que li ha perms perfeccionar-se lentament en un mercat sense quasi competidors. En els ltims anys, el panorama sha accelerat a mesura que la tecnologia BIM sha anat convertint en una realitat. Aix ha fet que Autodesk hi fiqus la banya, per Graphisoft compta amb la seva prolongada experincia i amb la dels seus usuaris, amb els que ja ha demostrat la seva solvncia. Es tracta duna aplicaci completa, molt fcil demprar i amigable que a ms t un funcionament molt assistit, la qual cosa el fa previsible i estable. Els seus objectes preconfigurats tenen un comportament molt ms acotat que els de Revit i aix fa que els imprevistos siguin fora menors. Per altra banda, la manca de personalitzaci de lassociativitat entre objectes, fa que les seves relacions siguin inequvoques i que hi hagi moltes menys probabilitats de crear models amb vicis ocults. Els que desitgin jugar fort, sempre poden comptar amb les possibilitats
387
de la programaci GDL, que ofereix un entorn molt ms controlat que lentorn de parametritzaci de Revit Els seus plantejaments vers a representaci del model en mltiples vistes sn molt similars als de Revit, per el fet que no es basin en vistes dinmiques (sin en representacions automticament actualitzades) fa que els resultats tinguin matisos importants. Per una banda, aquells acostumats a treballar amb modeladors tridimensionals poden trobar a faltar aquesta immediatesa, per, per laltra, els arquitectes, molt ms acostumats a treballar des de punts de vista ms esttics (plantes, seccions i alats) agrairan la qualitat visual de les representacions que ofereix. ArchiCAD empra plometes per a controlar els valors de lnea i aix provoca, de manera indirecta, que es treballi amb un llenguatge visual similar a les aplicacions de CAD literal ja conegudes per ells. La possibilitat de desvincular una vista concreta del BIM (Fig. 5.35) va molt en aquest sentit. Finalment, tamb cal reconixer lesfor que ha fet Graphisoft per a donar resposta als problemes del sector de la construcci en aquest pas. La connexi (unidireccional, aix s) amb aplicacions de clcul destructures, disseny dinstallacions, amidaments i de justificaci normativa del CTE s una realitat. Aix denota, ja ho hem dit, una actitud molt diferent a la que t Autodesk, molt ms generalista i, per qu no dir-ho, prepotent.
Eloi Coloma Pic
388
Captol 6. ESTUDI DE CASOS
6.1 Casos dimplementaci
391
6.1 CASOS DIMPLEMENTACI

Els estudis de casos serveixen per a illustrar el que sexplica a nivell teric amb exemples prctics que han aplicat amb xit els principis que shi descriuen. s un recurs molt emprat en publicitat per tamb en el mn de la divulgaci en general. Sobre la Prctica Integrada i la Tecnologia BIM hi ha nombrosos casos dxit que relaten el desenvolupament dun projecte real on shi apliquen diversos dels seus principis. La limitaci daquest recurs est en que mai es poden (i no volen) transmetre tots els detalls duna implementaci, aix com els matisos del context dels implicats, incloent els aspectes personals. Les publicacions existents sobre el tema normalment descriuen casos dxit illustrats en projectes concrets per es parla poc del procs que ha perms escometrels. Per alta banda, encara no hi ha casos dxit ben documentats que relatin experincies en el nostre pas. Per aquesta ra en aquest treball es descriuen tres casos dimplementaci que parlen del procs dimplementaci de la Tecnologia BIM a despatxos professionals de Catalunya.
6.1.1 IMPLEMENTACI AL DESPATX DE CAPELLA - GARCA Manel Garca i Juli Capella van fundar lany 1996 el seu despatx darquitectura, situat actualment al carrer Casp de Barcelona. En ell treballen una dotzena de persones dedicades al disseny arquitectnic en general, tot i que la seva especialitat sn els centres doci i els hotels. Lorganitzaci jerrquica de la firma s lhabitual en aquest casos, per a cada projecte sassigna un cap de projecte i un equip de desenvolupadors al seu crrec, tot procurant que cap dells sespecialitzi excessivament en un determinada tipologia edificatria. Estratgia dimplementaci A diferncia de la majoria de despatxos del mn, el seu va comenar emprant Tecnologia BIM des de bon principi, tot i que per aquelles dates el terme encara no era conegut i les aplicacions que llavors existien noms implementaven una petita part del seu potencial. La ra daquesta afortunada circumstncia va ser que ambds socis fundadors provenien del disseny grfic i empraven sistemes Macintosh, sobre el que existien poques aplicacions per al disseny arquitectnic. Lescollida va ser precisament ArchiCAD, la qual superava amb escreix les prestacions de les de CAD existents per a PC. Lany 96, ArchiCAD ja feia temps que suportava ls de famlies paramtriques tridimensionals. Aix fa que la implicaci de les directius de la firma en ls de Tecnologia BIM sigui absoluta, sobretot tenint en compte que un dells, en Miquel Garca, fa tamb de CAD i BIM Manager. Sota aquest crrec, socupa de la infraestructura tecnolgica de lempresa, cobrint rees que van des de la formaci a la programaci deines especfiques, passant per lorganitzaci documental. Grcies a aix, aquests recursos shan mantingut ben organitzats a tots els nivells. Ls de plantilles, configuracions de capes estables, sets de plometes i protocols destils ha estat habitual des del primer moment.
Eloi Coloma Pic
392
Captol 6. Estudi de Casos
A mesura que la firma ha anat creixent, cada nou treballador ha rebut una formaci inicial bsica desprs de la qual ha passat directament a participar en el desenvolupament dels projectes, ja que segons el propi Miquel Garca, la millor manera daprendre a emprar una eina s aplicar-la en casos reals. Naturalment, aquest perode de prctiques era supervisat per algun dels usuaris ms experimentats, que en feien el seguiment de la praxis instrumental. En aquest aspecte, lauditoria de protocols de modelat s molt estricta, ja que es t el convenciment que s lnica manera de garantir que els sistemes de treball no es pervertien amb el temps i la multiplicitat dusuaris. Es procura que es segueixi el llibre destil de la firma, es respectin la nomenclatura i ubicaci dels arxius i que el modelat sigui honest. Naturalment, tots aquests esforos han anat en consonncia amb la voluntat de mantenir una plantilla estable que permets conservar el valor afegit de la seva formaci.
Fig. 6.1. Hotel Natura, a Lleida.
Grau dimplementaci La implementaci de la Tecnologia BIM sha aplicat principalment a la disciplina del disseny arquitectnic, doncs s de la que socupen els treballadors de la firma. El disseny de les installacions i de lestructura es duen a terme per collaboradors externs. Per tal dassegurar la seva compatibilitat amb els sistemes arquitectnics, es modelen els seus elements ms rellevants i sintrodueixen en el model arquitectnic. El que s que saprofita s la capacitat dArchiCAD dexportar el model al programa Lder per al compliment de la normativa del CTE, aix com el seu sistema damidaments automtics, els quals sn importats als pressupostos realitzats amb Presto. Val a dir al respecte que si b al principi es va provar dextreure del model un estat damidaments complet de tot ledifici, al final
393
es va arribar a la conclusi (que personalment comparteixo) que lestructura de la informaci dun model damidaments i pressupostos s molt diferent a la dun model de disseny arquitectnic i que, per tant, era millor crear-los independentment i aprofitar alguns dels amidaments del model arquitectnic per alimentar el model de costos. Malauradament, encara no disposen dun sistema que permeti actualitzar aquestes dades automticament. Resultats obtinguts El fet dhaver incorporat Tecnologia BIM des del principi ha perms al despatx desenvolupar la seva tasca professional de manera molt ms eficient que la de la gran majoria de la competncia. Per altra banda, el fet que un dels directius fes alhora de CAD i de BIM Manager exemplifica a la perfecci linters que t lequip en integrar les tecnologies de la informaci en els processos de disseny, conscients dels beneficis que aix comporta. Segons el propi Miquel Garca, la principal dificultat que sha trobat en la missi de formar als seus treballadors i daconseguir que segueixin els protocols de treball establers ha estat la de canviar la seva mentalitat a lhora de modelar. Quasi la totalitat de les universitats espanyoles formen als arquitectes en ls deines de representaci literal com a mitj creatiu i per aquesta ra els costa abordar el disseny des daltres eines. Un cop superades aquestes dificultats, sha pogut comprovar com ls de Tecnologia BIM contribueix a millorar la implicaci dels dissenyadors amb la seva feina, al establir-se una comunicaci molt ms directa entre ells i les seves idees a travs duna eina que permet construir ledifici en comptes de dibuixar-lo.
6.1.2 IMPLEMENTACI A IDOM BARCELONA El grup IDOM s una gran empresa que presta serveis en els mbits de lenginyeria en general, lenginyeria civil, larquitectura, la consultoria i els serveis integrats. Actualment hi treballen ms de 2500 empleats distributs en 28 oficines a tot el mn. IDOM Barcelona s una daquestes oficines i en ella sintegra el disseny dedificaci des dun punt de vista multidisciplinar. Degut a aquest tarann, lestructura jerrquica s molt horitzontal i variable, amb unes exigncies de coordinaci molt altes. Aix fa que el responsable de cada projecte hagi de seguir amb atenci els processos de treball. Estratgia dimplementaci La idea dimplementar Tecnologia BIM en els processos de treball de lempresa va venir dun projecte de recerca finanat per la fundaci Rafael Escol, participada majoritriament pel grup IDOM. Aquest treball, realitzar per Roberto Molinos durant els anys 2006 i 2007, pretenia investigar sobre els sistemes que permeten un desenvolupament ms eficient dels fluxos de treball basant-se en la tecnologia paramtrica per a posar-los en prctica en projectes reals. Fins a aquelles dates, leina principal de disseny era AutoCAD, el qual sofria serioses deficincies a lhora de donar resposta a les necessitats de coordinaci dels equips de treball.
Eloi Coloma Pic
394
El projecte de recerca va concloure que leina ms adient per a posar en prctica laprs en el camp teric sobre la Tecnologia BIM i el disseny paramtric era Autodesk Revit, per la seva homogenetat ds i per les prestacions multidiciplinars de les que gaudeix, aix com labsoluta compatibilitat amb lestndard DWG.
Fig. 6.2. Edifici BTEK, dissenyat per ACXT
La implementaci va comenar amb un projecte de dimensions redudes, programa simple i terminis de lliurament suficientment folgats. En aquest cas, el projecte escollit fou el nou parc de bombers i ledifici de gesti demergncies per a la zona sud de lrea metropolitana de Barcelona. Es tractava de dos petits edificis de 900 i 1500 m2 cadascun, separats per una plaa. Lequip de treball estava compost per 6 persones, de les quals quatre treballaven amb el nou programa, dos per cada edifici. La voluntat era la de desenvolupar tot el projecte amb Revit, de tal manera que la formaci fos eminentment prctica, buscant laprenentatge a travs de la superaci de les dificultats sorgides al llarg del procs. Lexperincia, tot i que un xic temerria, va resultar exitosa donada la predisposici dels implicats. No obstant, val a dir que els primers encaixos encara es van fer amb AutoCAD, cosa que va donar cert marge als implicats per a formar-se mnimament abans de fer-se amb el control del projecte. Aviat es van comenar a apreciar els avantatges de coordinaci que implica el treballar amb un model centralitzat, tot i que en les fases finals del projecte es van haver dexportar vistes del model en dwg per a que la els professions daltres disciplines poguessin fer la seva feina. Malgrat les dificultats aparegudes, el balan global fou positiu i shan de seguir abordant nous projectes amb aquesta aplicaci en les que cada cop shan anant sofisticant els fluxos de treball i augmentant el grau d implementaci daquesta tecnologia.
395
Fig. 6.3. Infografia del centre demergncies.
Grau dimplementaci La implementaci va comenar a la divisi ACXT dIDOM, que noms es dedica a la disciplina arquitectnica, ra per la qual la Tecnologia BIM noms es va aplicar en aquest mbit. La coordinaci amb la feina dels enginyers dinstallacions i destructures de la resta del grup es va dur a terme a travs del clssic format dintercanvi dAuotdesk. Pel que fa a larquitectura, la gran capacitat dincrustaci del coneixement de Revit sha aprofitat per a incloure en cada model arquitectnic el mxim dinformaci possible sobre el projecte, per tal de emprar-lo com una base de dades per a la gesti dels aspectes ms diversos. Els amidaments, per, es fan a la manera tradicional a travs de models dinformaci independents que aprofiten gran part de les quantitats obtingudes per Revit dels models dels edificis. Actualment les oficines de Bilbao estan comenant a implementar Revit MEP per al disseny dinstallacions, tot i que de moment noms lempren per a modelar la seva geometria i aix poder coordinar-la amb els sistemes arquitectnics. Els clculs els continuen realitzant amb les seves eines habituals. Resultats obtinguts Els principals beneficis han estat palpables des del primer moment, tots ells relacionats amb un augment de la productivitat i una millora de la coordinaci espectaculars. Al tractar-se dun
Eloi Coloma Pic
396
entorn multidisciplinar, el fet de comptar amb la collaboraci estreta dels enginyers va permetre que lexperincia de la Prctica Integrada fos ms rica. En el procs sha aprs que una correcta planificaci del modelat s essencial, especialment pel que fa al nivell de detall dels objectes en funci de ls que sen vol fer i a la previsi de variabilitat que sen t. Per altra banda, el control de les plantilles de visualitzaci ha estat crucial, no noms pel que fa al control visual dels models, sin tamb per tot all relacionat amb la impressi de plnols, tasca encara tediosa de realitzar. La formaci dels usuaris, en canvi, ha resultat sorprenentment senzilla fins a un nivell mitj, que s el que es precisa per a la majoria doperaris. La possibilitat de poder-lo dur a terme en el transcurs del desenvolupament dels projectes ha estat un gran avantatge perqu ha perms reduir el cost inicial de la implementaci. Tot i aix, hagus estat millor comptar amb un CAD Manager que superviss el procs i un BIM Manager especialitzat que ajuds a planificar el modelat, ja que ho han hagut de fer els propis modeladors. La implantaci de Tecnologia BIM obliga a un canvi en la mentalitat dels treballadors de la firma i a una reestructuraci substancials dels processos de gesti de la informaci del projecte i del seu propi coneixement. 6.1.3 IMPLEMENTACI A B720 B720 s una coneguda firma de disseny arquitectnic situada a lavinguda Josep Tarradellas de Barcelona. Fundada el 1997, actualment compta amb uns 40 treballadors, tots ells arquitectes. Socupen de tota mena de projectes, des dhabitatges a gratacels doficines. Lorganitzaci jerrquica s similar a la del primer cas, amb tres socis fundadors i un sistema de treball estructurat en base a caps de projecte que es responsabilitzen de la feina que fan arquitectes snior, junior i estudiants. Transversalment, compten amb el suport dun CAD Manager dedicat en exclusiva a aquesta tasca, el qual va ser el promotor de la implementaci de la Tecnologia BIM ens els equips de treball, recolzat pels directius. Tamb disposen dun equip de dos informtics que mantenen el hardware i el software de la firma.
Fig. 6.4. Torre Agbar, dissenyada en collaboraci amb Jean Nouvell.
397
Estratgia dimplementaci El procs dimplantaci de la Tecnologia BIM va comenar lany 2008, tot i que la idea de durho a terme feina temps que es covava a lespera de loportunitat que es donessin les condicions i lencrrec idonis. Les raons venien de la voluntat de millorar la qualitat documental i formal dels projectes, aix com daprofitar les seves capacitats com a eina de coordinaci entre els professionals que intervenen en cada projecte. Ats que els treballadors de lempresa feia anys que empraven eines de CAD literal, al principi es va optar per una implantaci progressiva que comencs amb un projecte de petites dimensions que requerits un equip de treball redut. Per tal projecte no arribava, aix que es va prendre la decisi de comenar la implementaci amb qualsevol nou encrrec que no fos especialment inadequat. Els tres primers foren el nou World Trade Center de Girona, les torres de la Caixa Galicia i el nou Mercat dels Encants de Barcelona. Com que no van arribar simultniament i dos dells van quedar aturats, noms es va haver de formar un nombre redut dusuaris per a cobrir aquests encrrecs. El procs de formaci inicial lha dut a terme un consultor extern i ha consistit en una primera fase intensiva de nivell bsic seguida dun perode de sessions setmanals especialitzades en temes avanats que alhora saprofitaven per a resoldre els dubtes dels participants o les dificultats sorgides durant el desenvolupament de les seves tasques professionals. Tot el procs ha estat supervisat pel CAD manager, en Jordi Cunill, el qual sencarrega actualment de les formacions dels nous usuaris. Grau dimplementaci De moment, la implementaci de la Tecnologia BIM noms ha arribat a la disciplina arquitectnica. Amb els collaboradors sempren arxius dintercanvi en format DWG. Els clculs energtics, estructurals, dinstallacions i de costos es realitzen amb aplicacions especfiques amb una capacitat daprofitar la informaci del model BIM molt limitada. Resultats obtinguts Una de les premisses daquesta implantaci ha estat que fos compatible amb el manteniment de la producci de lempresa incloent la dels propis treballadors que estiguin migrant, premissa que ha estat fora complicada de complaure per que, per altra banda, ha perms que els coneixements sobre ls de leina es conservessin frescos en la ment dels seus usuaris. De moment, laugment de la productivitat com a tal encara no ha estat palpable degut a que els recursos i temps disponibles per a cada projecte shan seguit assignant en funci del honoraris a percebre i les dates de lliurament. Aix vol dir que la inversi de temps i de personal en la redacci dels projectes s idntica a la dels encrrecs desenvolupats amb tecnologia tradicional. No obstant, els beneficis obtinguts de tot aquest esfor ja shan fet notar en la millora de la coordinaci formal, grfica i documental dels projectes.
Eloi Coloma Pic
398
Per altra banda, el fet dhaver aconseguit complir amb els lliuraments ja s en s un xit, perqu els augura una progressiva millora en els processos dimplementaci daquesta tecnologia que revertiran en millors dissenys i controls de lexecuci dels seus encrrecs. Aix els permetr seguir sent competitius quan lactual perode de recessi econmica sesvaeixi, tot recuperant la inversi inicial a mig termini.
6.2 Casos dAplicaci
399
6.2 CASOS DAPLICACI

En aquest tema es parla de casos concrets daplicaci de Tecnologia BIM en projectes concrets realitzats en els despatxos comentats en el tema anterior. Com en el cas precedent, no es pretn entrar en detalls excessius, sin donar una mostra del resultat de ls duna aplicaci BIM en el desenvolupament dun projecte darquitectura local. A tal efecte hi ha nombrosos casos descrits en publicacions digitals i en llibres. Un bon exemple s el llibre BIM Handbook (Eastman, et al., 2008), on es descriuen nou projectes on sempren aplicacions deines amb aquesta tecnologia. Sha de dir que el grau de sofisticaci daquestes implementacions sol ser ms elevat dels casos que es donen aqu, per la qual cosa resulten una valuosa font dinspiraci.
6.2.1 PROJECTE DEL CENTRE COMERCIAL HERON CITY El centre doci i comer Heron City de Barcelona s un complex format per diversos edificis que ocupen una illa sencera amb ms de 100.000 m2 de sostre construts. El programa contempla, entre altres usos, 16 sales de cine, hotel, gimns, zona comercial, bolera i tres plantes daparcament. El despatx darquitectura Capella-Garca va encarregar-se del projecte lany 1997, finalitzant les obres el 2001.
Fig. 6.5. Fotografia duna de les torres del complex. Dissenyada a travs destratgies paramtriques.
El desenvolupament del projecte va ser complicat a causa de les seves grans dimensions i la naturalesa de la figura del promotor, que integrava mltiples inversors amb diversos interessos. Aix va ser causa dun sense fi de modificacions en totes les fases, inclosa la dexecuci.
Eloi Coloma Pic
400
Durant tot el procs, que va durar quasi cinc anys, van passar per ell unes vint persones de nacionalitats diferents, treballant simultniament una mitjana dentre cinc i sis. Aix va obligar a la firma a organitzar-se per a crixer rpidament, ja que abans de comptar amb aquest encrrec, estava formada nicament per tres persones. La gran majoria dels nous empleats van ser formats personalment pel propi soci i CAD Manager de lempresa, en Miquel Garca. Ledifici es va dividir fsicament segons els seus edificis principals (aparcament, sala de cines, hotel, centre comercial, etc) tots ells vinculats a un arxiu central. Cada sector era treballat per una sola persona, ja que el sistema de treball multiusuari de que actualment gaudeix encara no estava disponible (la primera versi, for workgroups, va aparixer en el transcurs de la redacci del projecte). Que fa vuit anys una sola persona pogus encarregar-se dun edifici de vries plantes dna una idea del potencial daquesta tecnologia. Per altra banda, la prpia gesti de la informaci del projecte va suposar un repte. Es van haver de crear protocols de modelat (nomenclatura de capes, situaci de fitxers, estils de lnea, etc) per tal que fossin seguits estrictament per tots els que intervenien en el projecte. Aix assegurava una correcta gesti del model, a pesar de la rotaci del personal que sen va ocupar durant tots els anys que va durar lencrrec. Donat que els terminis de redacci del projecte eren molt curts, durant la fase dobra es van seguir desenvolupament molts aspectes de ledifici, ats a que es van comenar a vendre els locals comercials durant la construcci del complex, cosa que obligava a redefinir contnuament alguns sistemes, com ara el de les particions interiors. Per altra banda, el control dels costos de lobra va jugar un paper principal en tot el procs, fins al punt que es va contractar una empresa especialitzada noms per a aquesta missi. Aquest factor tamb va ser motiu de nombrosos canvis durant la fase dexecuci. Afortunadament, els socis de la firma empraven des de feia temps ArchiCAD i van poder beneficiar-se de les prestacions paramtriques i del concepte de prototipus virtual que aquest ja oferia. Per a poder modelar-lo, es van haver de generar multitud de famlies personalitzades, la majoria de les quals van ser creades in-situ a travs del sistema de modelat dobjectes a partir. de famlies de sistema dArchiCAD. Daltres, van ser programades el GDL pel propi CAD Manager, ja que per aquells temps era lnica persona capacitada per a fer-ho. En alguns casos, aquests objectes eren components que valia la pena crear com a paramtrics per al seu posterior s amb variacions; en daltres representaven elements complets que calia estudiar formalment, com ara la torre dilluminaci o alguna de les faanes del projecte. La superaci de totes aquestes dificultats va oferir al despatx loportunitat de millorar els seus processos de disseny i de preparar-se per a afrontar els projectes que van venir desprs amb un equip organitzat en torn a ls de Tecnologia BIM molt abans que aquesta es conegus com a tal. El modelat BIM requereix duna gran disciplina en la seva execuci i dun alt rigor projectual per a que pugui arribar a bon terme, ja que s altament incompatible amb les construccions incoherents, ja que, com ja sha comentat en vries ocasions, elaborar un BIM s en definitiva construir-lo.
6.2 Casos dAplicaci
401
6.2.2 PROJECTE DEL CENTRE DEMERGNCIES DE REUS El projecte del nou centre demergncies de Reus va ser el primer projecte important realitzat per IDOM amb Tecnologia BIM. Es tracta dun edifici de 20.000 m2 repartits en quatre plantes i ubicat en una topografia que, sense ser excessivament complexa, participava del projecte. El client era el propi departament dinterior, i el projecte havia de desenvolupar-se en noms quatre mesos. En aquest cas, es va assignar el modelat BIM del projecte al responsable de la implementaci, Roberto Molinos, que va comptar amb lajuda, a temps parcial, de dos treballadors ms. En aquest cas, el model es va emprar com a recurs de coordinaci, ja que els arquitectes responsables del disseny de ledifici treballaven amb vistes extretes dell en format DWG. Lequip de modelat sencarregava dactualitzar tolts els canvis efectuats per aquests i dincloure i gestionar tota la informaci del projecte (superfcies, mapes dusos, etc.) en el model BIM.
Fig. 6.6. Vista general de ledifici, on saprecia la superfcie daparcament i lheliport.
A pesar de que els dissenyadors no modelaven sobre el BIM, el resultat va ser molt satisfactori, ja que podien comptar amb informaci sempre actualitzada i coherent. Encara que treballessin amb representacions bidimensionals, podien comprovar el resultat de les seves decisions en un model tridimensional reblert dinformaci. Per altra banda, lavantatge daquest repartiment de tasques s que els membres de lequip que no feien de modeladors BIM podien dedicar-se a pensar sobre el projecte o a realitzar detalls constructius. s un mtode de treball molt habitual en els despatxos on es compta amb delineants, per en aquest cas, el model que es fabrica resulta infinitament ms productiu, cosa que pot fer molt rentable aquesta metodologia de treball, fins i tot ms que si el modelat fos dut a terme pels propis dissenyadors, almenys a curt termini. A mitj i llarg termini, per, tot el procs es veuria beneficiat del fet que els responsables del projecte fossin els creadors del model que permet simular ledifici, ja que, costos de personal a banda, el flux de dades passaria per menys mans, fent-lo molt ms interactiu per als dissenyadors.
Eloi Coloma Pic
402
Fig. 6.7. Axonometria seccionada que dna una idea del detall del modelat.
La contrapartida daquest repartiment de feina s que els membres amb responsabilitat sobre el projecte no tenen control directe dell, cosa que els fa dependre totalment de terceres persones. En aquesta cas, a ms, hi havia lagreujant que noms es comptava amb un modelador experimentat (el propi Roberto), fet que podia fer perillar lencrrec si aquest sofria alguna mena de contratemps. Afortunadament, tot va anar b i en els quatre mesos esmentats es va desenvolupar un projecte de grans dimensions amb una complexitat funcional digna desment. Prcticament un sol modelador va generar ms de 380 vistes que van servir per a desenvolupar el projecte i publicar 122 plnols. En un futur es preveu seguir emprant aquesta tecnologia per a daltres projectes, amb la perspectiva dacabar estenent-la a la resta de disciplines presents a IDOM.
Fig. 6.8. Taula de mobiliari necessari per a la primera planta.
6.2 Casos dAplicaci
403
6.2.3 PROJECTE DEL NOU MERCAT DELS ENCANTS DE BARCELONA El projecte de nou mercat dels encants de Barcelona ocupa 32.000 m2 de sostre. Fou adjudicat per BIMSA al despatx B720, el qual va guanyar el concurs que es va convocar al respecte lany 2008. El temps de desenvolupament del projecte fou de 9 mesos, quedant prevista la seva execuci per a lany 2010. El programa es desenvolupa en un sol espai continuat que es superposa sobre s mateix en una mena despiral triangular formada per una successi de lloses amb una lleugera inclinaci. L'oferta comercial principal, les parades i la subhasta, s'ubicar en una planta a nivell de carrer sense altra edificaci que la coberta. La resta de botigues, aix com la ludoteca, les oficines, el servei de restauraci i una sala polivalent, se situaran a la primera planta. Ms a baix, es disposen dues plantes ms dedicades a unes 300 places daparcament.
Fig. 6.9. Infografia del projecte.
El projecte va ser assignat a quatre arquitectes que van treballar el concepte per al concurs amb AutoCAD a travs de models 2D i 3D. Un cop adjudicat el projecte, el bsic i lexecutiu van ser desenvolupats ntegrament amb Autodesk Revit. Aix s quelcom remarcable tenint en compte que tres dells eren, lgicament, arquitectes snior que van haver de completar una formaci adequada, fet que prova el seu inters per migrar a aquesta tecnologia. Larquitecte junior es dedicava a es tasques ms especialitzades, com ara el modelat de les famlies. Com sol passar, el projecte es va complicar fora quan va superar la fase de concurs degut a modificacions del programa i a la prpia maduraci de la idea inicial. Aix va donar peu a que les prestacions de modelat tridimensional i de visualitzaci de Revit fossin ben aprofitades. De fet, es tracta dun tipus dedifici molt difcil de tractar a traves de representacions de planta, ja que quasi tots els seus sostres sn inclinats. Per a controlar la seva forma es precisen infinites seccions, tant horitzontals com verticals, la generaci de les quals s el punt fort de Revit.
Eloi Coloma Pic
404
Fig. 6.10. Secci de ledifici on saprecien les plataformes inclinades i el sistema de cobertes.
De fet, un altre projecte engegat amb Revit, el de les torres de Caixa Galcia, va ser abordat directament amb aquesta aplicaci a nivell de modelat conceptual, ja que es precisava un control molt acurat de ledificabilitat a pesar de que els edificis projectats tenien una geometria prismtica irregular. Finalment, la coordinaci amb els dissenyadors de les installacions i de lestructura es va fer pel mtode tradicional, tot i que lenginyeria responsable de les primeres (Grupo JC ja ha comenat el procs dimplementaci de Tecnologia BIM, tot emprant Revit MEP com a eina principal.
6.2 Casos de Formaci
405
6.3 CASOS DE FORMACI

Tota implementaci duna tecnologia passa per la formaci dels usuaris en ls de les eines i estratgies de modelat adequades. Actualment a Catalunya simparteixen un bon nombre de cursos sobre les aplicacions BIM destinades al disseny arquitectnic, uns pocs dels quals es descriuen en aquest tema. Lobjectiu s mostrar exemples del que es pot esperar duna formaci depenent de la seva durada, contingut i extensi en el temps.
6.2.1 CURS EN MSTER SOBRE COMUNICACI VISUAL EN ARQUITECTURA Al si del Mster en Comunicaci Visual en Arquitectura organitzat per la Fundaci UPC el curs 2008-2009, es va decidir incloure un curs sobre Tecnologia BIM i Autodesk Revit. El programa constava de 50 hores en total. Delles, 15 es van dedicar a parlar daspectes terics respecte el BIM en general i el seu s com a eina dideaci, i 35, a un curs de nivell intermedi ds dAutodesk Revit Architecture. El curs limpartien Andrs de Mesa, Roberto Molinos i jo mateix. La metodologia de treball va ser la de dedicar cada sessi (de cinc hores) a una introducci terica sobre un aspecte determinat de ls de laplicaci (per exemple, el modelat de sostres) seguit dun temps de prctica que sestenia al llarg de les tres o quatre hores restants. Com a objecte de les prctiques, es va optar per a deixar que cada alumen escolls un projecte arquitectnic que ests desenvolupant. Daquesta manera, saconseguia motivar-lo amb un exercici estretament relacionat amb la seva activitat professional. Pel que fa a les classes teriques, es va preparar un material de bona qualitat que expliqus els conceptes essencials del funcionament de les eines que ms tard provarien els alumnes. No es tractava de dictar els comandaments necessaris per a cada funci, sin dindicar on es trobaven i el sentit que tenien.
Fig. 6.11. Una de les moltes diapositives mostrades al curs, elaborada per Andrs de Mesa.
Eloi Coloma Pic
406
El ritme del curs fou fora trepidant, per hi va haver prou temps per a introduir tots els aspectes funcionals i estratgics del programa sense aprofundir excessivament en cap dells. No obstant, els resultats obtinguts van ser molt satisfactoris. Cada alumne va aplicar el concepte de modelat de la informaci de manera diferent, adaptant-lo a les necessitats del seu projecte. En definitiva, es va tornar a demostrar que la millor manera daprendre quelcom s posar-ho en prctica en alguna cosa que ens interessi personalment. Aix, el ventall de problemtiques que varen poder abordar els alumnes va ser molt ms ampli del que hagus estat disponible si shaguessin emprat exercicis guiats. Per altra banda, el propi desenvolupament dels exercicis va donar peu a intervencions dels professors que van servir per ampliar formaci de tots els presents, especialment pel que fa als conceptes de la Tecnologia BIM. Lltima sessi del curs es dedic a exposar els camps que havien quedat pendents dimpartir i a lexposici pblica de tots els treballs per part dels mateixos alumnes.
Fig. 6.12. Un dels projectes entregats al final.
6.2.2 CURS DE 25 HORES A LA SALLE Ferran Masip imparteix, des de fa uns tres anys, cursos de Revit Architecture a lAutodesk Training Center de la Salle Bonanova. Fins ara, el nivell daquestes formacions havia estat bsic, per a partir del curs 2009-2010 es comenaren a oferir cursos de nivell avanat. La seva duraci s de 24 hores repartides en 8 sessions durant el perode lectiu i 6 durant les vacances destiu. Lalumnat acostuma a estar format majoritriament per arquitectes, per sovint hi apareixen altra mena de professionals, com ara interioristes o aparelladors dedicats al Project
6.2 Casos de Formaci
407
Management. Per altra banda, els motius que tenien per a assistir al curs han anat evolucionat amb el temps. Si b al principi solien acudir sense saber gaire qu podrien esperar de laplicaci, actualment tenen una idea fora clara de quines sn les seves prestacions i per a qu la volen emprar. Sn professionals que fa temps que volien canviar les seves eines de treball i han vist que a la fi s possible. Lobjectiu principal del curs s la dintroduir el funcionament del programa i les seves estratgies de treball essencials; aix com aconseguir que els assistents canvin de mentalitat respecte a la naturalesa i s de les eines de disseny arquitectnic. El missatge que es dna s que amb una aplicaci BIM no s dibuixa; es construeix. La metodologia de treball consisteix en un temari que es reparteix en unitats que cal comenar i acabar en una sessi, tot resolent exercicis especficament preparats per a tal missi. Els models generats no es solen aprofitar per a exercicis posteriors, la qual cosa permet controlar totalment el context de lexercici. Tot i que els resultats acostumen a ser prou bons, en opini den Masip el temps disponible es massa escs, sobretot tenint en compte que per als cursos deines de CAD tradicional shi dediquen 35 hores, que s un perode molt ms adequat per a una aplicaci daquesta mena.
6.2.3 CURS INTENSIU PER A PROFESSORS DE LETSAB Lobjectiu del curs era fer una introducci als principis de la Tecnologia BIM i a ls i caracterstiques dAutodesk Revit a un grup de professors de la secci de Geometria Descriptiva del departament d Expressi Grfica I de l Escola Tcnica Superior dArquitectura. Noms es disposaven de tres jornades senceres consecutives, aix que fou un curs intensiu dunes 24 hores amb un marcat carcter prctic. Degut a labsncia de temps per a dedicar-lo a realitzar exercicis fora de les classes, la formaci noms va poder servir per a lillustrar als assistents sobre les caracterstiques generals del programa i per a servir-los dintroducci al seu s, per no per a fer-los competents en cap aspecte. Per altra banda, el ritme trepidant de les sessions no podia ser seguit pels alumnes, que es perdien sovint tot i tenir un nivell de formaci alt en ls de diverses eines de CAD. No obstant, la concussi fou que un curs daquesta mena s que servia per a que els assistents es fessin una idea del funcionament general del programa i de les seves prestacions. De fet, aquest era lobjectiu del curs. Fora daquest context, pot resultar molt til com a eina comercial, ja que el possible client pot, en relativament poc temps, obtenir una valuosa informaci que lajudi a escollir una o altra soluci. Tamb pot servir com a formaci introductria a ser ampliada posteriorment de forma autodidacta o, molt ms recomanat, a travs dun curs ms prolongat.
Eloi Coloma Pic
408
Captol 7. CONCLUSIONS FINALS
7.1 Reflexions Sobre lAprs
411
7.1 REFLEXIONS SOBRE LAPRS

Durant tot aquest perode de recerca, que ha durat tres anys i mig, he tingut loportunitat de recopilar i analitzar un gran volum dinformaci sobre la tecnologia BIM en general i sobre nombrosos aspectes concrets de la seva implementaci en diversos contextos. Gran part daquest treball sha dedicat a redactar un material que permets divulgar el que he pogut aprendre daltres fonts, fent un esfor per a adequar-ho al nostre context tot fent-ne les aportacions que mhan semblat oportunes. Aquestes aportacions han estat de diversa ndole: algunes provaven de millorar la coherncia del discurs del que sexplicava, daltres adaptaven conceptes forans a la terminologia local i la resta afegia idees prpies. No obstant, resta documentar les conclusions a les que sha arribat al final del procs, a ttol de sntesi del que sha de transmetre al prof en la matria.
7.1.1 CONCLUSIONS SOBRE LA TECNOLGIA BIM Vist amb perspectiva i si satn a les ltimes publicacions sorgides en els darrers dos anys (tampoc nhi ha gaires de ms antigues), sembla haver una relaci estreta entre la Prctica integrada i la Tecnologia BIM, impulsant-se i justificant-se mtuament. Per el cert s que els seus conceptes filosfics i tecnolgics porten anys desenvolupant-se de forma fora independent. La primera parla dels beneficis de treballar de forma conjunta en totes les fases del projecte i de la necessitat daprofitar la informaci que hom genera per a tots els processos que es donin al llarg de tot el cicle de vida de ledifici. La segona, de com es pot descriure un edifici des de la tecnologia de les bases de dades emprant objectes paramtrics. Ente elles hi ha el nexe duni de la gesti de la informaci, a la que les TIC estan donant un impuls que saccelera de forma exponencial en tots els mbits. De fet, les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci sn el trampol que est catapultant la nostra civilitzaci cap a uns horitzons inabastables amb eines analgiques. Els avantatges duna i altra justifiquen la seva incorporaci en la praxis quotidiana, per el boom que han experimentat en els ltims anys en el seu creixement i divulgaci ha estat degut a la simbiosi que usuaris i comercials han sabut establir. No obstant, encara queden molt serrells per tallar i molts camps per a desenvolupar seriosament. Quan es ven una idea o un producte s molt important saber gestionar les expectatives del destinatari. Els desenvolupadors de software BIM donen per fetes prestacions que sovint no estan del tot operatives (com per exemple, la connexi amb aplicacions danlisi o el modelat de formes lliures). Aix pot crear falses expectatives en la ment dels usuaris o dels seus caps que desemboquin en una experincia decebedora que impedeix veure els grans avantatges que ofereix aquesta tecnologia. Daquests avantatges, el ms important ara per ara es el de la coordinaci formal i documental del projecte. Aix no noms permet una alta productivitat en la generaci del modelat, sin tamb un control real del projecte. Per altra banda, com que tot aix s possible en la mesura que el model tingui, almenys, informaci tridimensional, calen estratgies que permetin representar i editar un projecte senzill amb aquest nivell de detall. Aquesta s la gran aportaci
Eloi Coloma Pic
412
Captol 7. Conclusions Finals
del modelat paramtric en general i, ms concretament, del modelat en base a objectes paramtrics, els quals permeten optimitzar la relaci entre lesfor de modelat i els resultats obtinguts. Daquest avantatge estructural sen deriven molts altres que ja sn una realitat, com la millora de les condicions laborals al eliminar les tasques de representaci sense valor afegit i la disminuci dels problemes relacionats amb deficincies en el disseny o en la comunicaci entre les parts.
Fig. 7.1. Torre paramtrica definida en funci de bases logartmiques. Lelevat grau de detall s possible grcies al control jerarquitzat dels seus sistemes. Larquitecte descriu les lleis que regeixen els objectes que modela el software. Aix li permet controlar un edifici que no pot imaginar en la seva totalitat. La pregunta segent s si plantes i seccions sn la millor manera de descriure la seva construcci.
. Altres avantatges ja arribaran. Lanomenat disseny per prestacions est molt viu conceptualment per falta incrementar la interoperabilitat i la interacci entre les eines que el fan possible per a que aquest es pugui aplicar de manera universal a larquitectura contempornia. Mentrestant, val la pena comenar-hi a treballar i no oblidar-se que el cam fet fins ara ja representa un canvi del qual ning vol retornar.
413
Per altra banda, lesperada Prctica Integrada multidisciplinar, noms ser possible quan el grau dimplantaci daquesta tecnologia assoleixi una massa critica suficient per a que sigui viable comptar amb que tots els collaboradors treballin amb aplicacions BIM. Exactament el mateix que va passar amb el CAD tradicional. Tamb amb el correu electrnic, el telfon mbil, el cotxe, la rentadora, el rellotge i qualsevol de les tecnologies que avui donem per absolutament integrades en la nostra civilitzaci. Mentrestant, ja hi ha professionals del disseny arquitectnic que sestan apuntant a canvi tot realitzant els primers projectes emprant aplicacions BIM per al disseny arquitectnic. De fet, al nostre pas aquesta ha esta tradicionalment la porta dentrada daquesta tecnologia molt abans que sen popularitzes el seu terme. Parallelament, una selecta minoria de professionals fa una dcada que empra eines com ArchiCAD o Allplan, gaudint ara de la situaci avantatjada en que es troben per afrontar lactual crisi del sector. Aquests professionals fa temps que han superat el canvi de mentalitat necessari; conceptualment molt important, per a la prctica molt ms natural del que es podria pensar.
Fig. 7.2. Pintura de Renee Magritte realitzada al 1929 titulada Aix no s una pipa. El dibuix duna pipa no descriu tot all que s una pipa. Illustraci apareguda en un article a Aecbytes.
La gran majoria dels professionals, per, encara ignoren el potencial del BIM i, fins i tot, en desconfien recordant prejudicis basats en limitacions absolutament superades. No se nadonen que la conjuntura actual resulta ideal per a la migraci. Si b s cert que poden no disposar de recursos econmics per a pagar formadors, la possibilitat de lauto aprenentatge de fonts adequades s ara possible (molt ms que abans). El mn que vindr quan leconomia remunti ja no ser tan condescendent amb la ineficcia dels sistemes productius que fins ara shavien tolerat en el boiant sector de la construcci. No obstant, s cert que lamortitzaci de la inversi en aquesta tecnologia es difcil de ponderar, sobretot perqu encara no es pot comptar amb un nombre suficient dexperincies. La majoria de beneficis econmics no es perceben de manera directa perqu provenen del valor afegit de la feina dels modeladors, el qual sacabar traduint en diners a mitj o llarg termini. Per altra banda, a mesura que lexperincia en el desenvolupament de projectes amb aplicacions BIM augmenti, es podran confiar menys recursos humans al modelat en s, la qual cosa permetr entregar millor productes i augmentar la productivitat directa.
Eloi Coloma Pic
414
En qualsevol cas, el que s que est clar s que les eines de CAD tradicional no tenen futur en un entorn on tots els mbits sestan beneficiant de les TIC. Ara per ara, el BIM s lnica sortida viable per a un disseny que ha de ser precs i productiu. Prova daix s laugment exponencial de la difusi que se nest fent duns anys en en els mitjans especialitzats en AEC en dmbit internacional. BIM s sinnim de tecnologia per a la promoci, disseny, construcci i gesti de larquitectura i ve a omplir un vuit que el CAD tradicional no pot cobrir.
7.1.2 CONCLUSIONS DOBRE LES ANLISIS DE LES APLICACIONS El fet danalitzar en profunditat dues aplicacions BIM mha servit per a conixer de primera m les possibilitats daquestes eines i el seu abast real. Per altra banda, el prolongat perode en el que sha dut a terme aquest treball, mha perms veure cap a on evolucionaven les versions daquests programes, fent-me una idea de lestratgia dels seus desenvolupadors. Les dues eines tenen un plantejament molt similar en front a la base de dades de ledifici, ja que ambdues es basen en la crrega del model global en memria. En la meva opini, aquesta s lopci ms vlida, ja que emula el que estructuralment s un edifici: un objecte global. Fins que arribi el moment que els modeladors basats en Intercanviadors BIM (veure apartat 2.2.5) estiguin madurs, aquesta s la millor estratgia per a gestionar la informaci dun projecte, a pesar que shagi de tenir en compte el rendiment computacional al emprar-la. El que s canvia s el motor que permet accedir a la informaci. Ambds permeten accedir-hi ella en temps real i editar-la des de qualsevol de les seves visualitzacions, per noms Revit t un motor dactualitzaci de les vistes en temps real. Aix el desmarca de tota la resta, essent una de les caracterstiques que lha fet popular per la gran interactivitat que ofereix, per pot ser font de problemes destabilitat i rendiment grfic. ArchiCAD, no obstant, obt resultats similars (actualitzaci automtica, bidireccionalitat i qualitat grfica) amb un motor ms conservador per molt desenvolupat. Quant al modelat de la informaci resulten molt similars pel que fa a les seves estratgies i eines, especialment pel que fa als sistemes arquitectnics generals. El que si que canvia s la forma dintroduir els parmetres. Mentre Revit ofereix una mateixa interface per a totes les categories dobjectes, ArchiCAD gaudeix duns mecanismes ms amables i molt ms intutius per a lusuari final. Com a contrapartida, el sistema de parametritzaci de Revit s universal per a tots els objectes i la seva capacitat per a incloure i tractar informaci als objectes des del projecte s envejable, tot i que rudimentria. Pel que fa al modelat de la informaci geomtrica, Revit ha apostat clarament per dotar a lusuari de mecanismes de control paramtric cada cop ms avanats. Revit permet fcilment establir certes relacions personalitzades entre les famlies dels objectes (mitjanant alineacions o sota el concepte damfitri). Per altra banda el nou modelador de masses de la versi 2010, combinat amb les eines de creaci de murs cortina el converteixen en la millor BIM per al disseny formal. Una altra qesti s si aquestes prestacions son necessries per a la majoria darquitectes o si provenen de la voluntat de desmarcar-se de la competncia amb un argument comercial atractiu. Als arquitectes els preocupa que les aplicacions BIM limitin la seva creativitat formal i Revit promet donar el que demanen en el camp del disseny formal.
415
ArchiCAD es molt ms discret en aquest sentit, per ofereix eines de treball de ms qualitat en la majoria dels casos. El seu objectiu sembla ser satisfer les necessitats de la gran majoria de professionals que desenvolupen projectes en el context actual. Aix, el marge que dna per a la representaci literal s ms ampli, i safanya a donar suport a problemes ms prosaics, com ara el control detallat de les vistes, la generaci de taules de fusteries o lexportaci damidaments. El sistema de generaci de famlies paramtriques tamb s diferent. Revit compta amb un sistema de modelat paramtric grfic molt potent per que es veu limitat per les prpies prestacions de la interface. En canvi, ArchiCAD disposa dun complet llenguatge de programaci basat en instruccions de modelat que permet fer quasi qualsevol cosa. Linconvenient s que no resulta tant interactiu, tot i que, un cop generada la famlia, la seva parametritzaci resulta molt ms fcil deditar o ampliar. Tant en un cas com en laltre, ambdues disposen de mecanismes per a crear famlies in-situ per a un us particular. La diferncia s que amb Revit aquests elements es creen amb les mateixes eines que qualsevol famlia genrica (i es poden parametritzar) i amb ArchiCAD es modelen emprant les eines de modelat de famlies de sistema (per a crear una finestra amb leina de sostre, per exemple). Ambds sistemes permeten la creaci dobjectes de manera rpida, per en aquest cas segueix essent superior el de Revit perqu permet una major llibertat en el posicionament tridimensional (tot i que encara no sapropa al que es pot gaudir amb qualsevol eina de modelat 3D comuna). Pel que fa al nivell de resposta daquestes aplicacions a les necessitats de modelat, gesti i anlisi de la informaci en relaci a la fase per a la qual passa, trobem que Revit est ms capacitada per a les fases de modelat conceptual i de disseny detallat i ArchiCAD compta amb eines ms desenvolupades per a aquesta i la de documentaci. Dic aix basant-me en el fet que Revit disposa de millors eines de modelat formal i ArchiCAD el supera en la seva connectivitat amb aplicacions danlisi (especialment les que es distribueixen aqu). Les prestacions de publicaci tamb estan molt ms desenvolupades, amb bons sistemes de gesti de les diferents vistes creades per a la collaboraci amb terceres persones. Per altra banda, tamb s interessant constatar que el desenvolupament dambdues aplicacions est encara molt viu, doncs cada any sincorporen novetats que incrementen labast de les seves eines. Per exemple, en les seves ltimes versions, Revit ha incorporat eines de modelat lliure i ArchiCAD ha posat al mercat un modelador MEP per a ArchiCAD i ha transformat completament les eines de treball collaboratiu de la nova versi 13, oferint un sistema revolucionari basat en un servidor BIM. Les eines danlisi energtica, per las seva banda, tamb estan centrant linters del desenvolupament. Tant Graphisoft com Autodesk ja en disposen i sembla que el seu plantejament s prou seris. La conclusi final s que, tot i les diferncies, ambdues aplicacions sn perfectament vlides per al desenvolupament de qualsevol projecte des de principi a final. Les mancances duna i altra poden ser superades amb camins alternatius, la majoria dells accessibles des del propi programa. La prova de la seva funcionalitat est en els casos dxit que ja es coneixen de ls dArchiCAD i els que es comencen a divulgar dels de Revit.
Eloi Coloma Pic
416
7.1.3 CONCLUSIONS SOBRE LESTUDI DE CASOS Lestudi de casos mha servit per a estudiar la viabilitat de ls daquesta tecnologia en un entorn laboral on la majoria dusuaris no disposen dun gran nivell en ls daplicacions informtiques i on els seus caps no estan avesats a considerar la importncia de les eines que utilitzen els seus empleats. Donats els resultats satisfactoris obtinguts, la conclusi general que se nextreu s ben senzilla; val la pena invertir en aquesta tecnologia perqu els beneficis sn palpables des del primer dia i els costos i riscos de la migraci sn perfectament assumibles. El grau de desenvolupament de les aplicacions BIM i lexperincia acumulada per milers dusuaris fan que els nouvinguts puguin tenir la seguretat que es podran obtenir els productes BIM que sesperen; si s que estan correctament formulats i no responen al que dicten els fullets publicitaris. Per altra banda, els estudis de casos locals tenen la important missi de servir de referncia per a la divulgaci daquesta tecnologia, que s lobjectiu final daquest treball. Els arquitectes daquest pas segur que acceptaran millor un canvi si anteriorment ha esta provat amb xit per altres professionals, especialment si el tipus darquitectura que produeixen gaudeix de cert prestigi. Collateralment, els estudis de casos mhan perms entrar en contacte amb els professionals responsables daquestes implementacions, que shan convertit en una font molt valuosa dinformaci al respecte. Casos dimplementaci La primera conclusi que es pot treure dels casos dimplementaci s que lactitud dels implicats vers aquesta circumstncia s essencial. Aquest factor s el que pot convertir una oportunitat en un problema. Si lactitud s la correcta i la direcci de la firma recolza el procs, s possible planificar correctament la implementaci de la Tecnologia BIM tot assignant-li els recursos personals i econmics suficients per a migrar tot un equip de treball complet. Aix permet no noms optimitzar els processos de treball, sin ampliar el coneixement sobre el BIM i el valor afegit que comporta a tot lequip, amb la qual cosa el seu potencial s multiplica. En cas contrari, saconsegueix una implementaci parcial que no permet canviar el fons dels processos creatius sin que noms afecta parcialment als mecanismes productius (com ara la generaci de la documentaci del projecte). Es tracta del cas en el que un nic usuari per equip sencarrega del modelat BIM de tot el projecte mentre la resta segueixen treballant amb eines tradicionals. A pesar de la dificultat afegida de la coordinaci de la informaci (el BIM sempra amb aquesta finalitat), ens podem trobar fcilment que la productivitat final s ms alta (grcies a lespecialitzaci de loperari en qesti) i que bviament, el retorn de la inversi sigui ms immediat (perqu la despesa inicial ha estat molt menor). Per com a contrapartida tindrem un equip que no sabr treballar de forma realment integrada i que, encara ms greu, dependr dun sol treballador per a generar els productes BIM, cosa que s arriscada tenint el compte que els seus honoraris no acostumen a ser els ms onerosos. Pel que fa a la gesti de les expectatives, ja sha comentat en repetides ocasions que s molt important ajustar-se a la realitat duna tecnologia per tal de no decebre els que lhan dadoptat. Malgrat aix, sempre hi haur usuaris o Project Managers que es sorprendran de que
417
determinades opcions de disseny no siguin fcilment tradubles al model, especialment les geomtriques. Llavors, sha de demanar pacincia i recordar que, com que el BIM simula la construcci, si quelcom es difcil de modelar, segurament ser difcil de construir. En qualsevol cas, si en un parell de dies no sha trobat la soluci, sempre es pot recrrer al modelat literal, deixant clar que es tracta duna soluci excepcional. Tamb ens podem trobar amb usuaris que no aprecin els avantatges del modelat BIM i es concentrin en les dificultats que han de superar. Aix s molt improbable que passi amb els que operen directament amb BIM si aconsegueixen assolir un grau de competncia suficient, per pot passar amb els Project Managers o els arquitectes que no han de fer la feina bruta. Cal aconseguir que siguin conscients del que aporta el BIM i fer-los plantejar si el que consideren una limitaci ho s realment o, simplement, s quelcom que hom estava acostumat a poder fer i que ara no s possible. Per exemple, el fet de no poder controlar al detall el grafisme duna vista pot ser considerada una limitaci enutjosa ja que molts arquitectes actuen com si part de la seva feina fos crear boniques composicions en els plnols que entreguen. Llavors cal considerar quin s lobjectiu daquella visualitzaci (construir ledifici, vendre a idea al client, collaborar amb un consultor, etc.) i si realment s indispensable representar larquitectura de la manera com es feia i si es pot trobar una forma prou satisfactria. De passada, podem emfatitzar el potencial grfic que t un sistema de visualitzaci paramtric (aconseguir vistes esquemtiques de tota mena, traats, dombres, perspectives fugades anotades, etc.). Si malgrat tot, es segueix precisant quelcom impossible demular amb laplicaci, sempre es pot passar a treballar amb una representaci lateral daquella vista, deixant clar que es tracta dun cas excepcional motivat per un objectiu determinat (com ara guanyar un concurs). Lesfor pedaggic que sha de fer en una implementaci de Tecnologia BIM s considerable per inevitable i molt recomanable. En qualsevol cas, cal tenir present que els beneficis dimplementar la Tecnologia BIM sn palpables a curt termini, per el seu retorn econmic resulta difcil de ponderar. No em sembla doncs una bona estratgia justificar la convenincia de migrar-hi en termes de productivitat bruta, sin fer-ho ms en relaci a la millora del producte, a les condicions de treball que el fan possible i al valor afegit incorporat a lequip hum implicat. Sc conscient que aquesta no es una estratgia del tot habitual en un CAD Manager, per els nmeros poden no sortir en un termini prou curt com per a convncer els implicats si noms es t en compte aquest factor. Per altra banda, en la lnia de gestionar correctament les expectatives, lobtenci daquesta mena de beneficis s molt ms segura que lamortitzaci econmica directa. A la llarga, estic absolutament segur que la productivitat total augmenta ostensiblement, per cal un cert temps per a valorar-la. Tot plegat, estem parlant dimplementacions que noms tenen un parell danys dantiguitat. Per altra banda, sembla que, si b al camp del disseny arquitectnic com a tal tot just comena a expandir-se la implementaci del BIM, a la resta de disciplines encara est a les beceroles. Per s curis constatar com a Estats Units, per exemple, els primers casos dxit que sexpliquen es refereixen a projectes on les installacions tenien una gran presncia (com al hospitals, per exemple) i van ser modelades tridimensionalment per a la seva coordinaci a les fases de projecte i execuci. Aqu, els tcnics encarregats del desenvolupament dels sistemes estructurals i dinstallacions empren aplicacions especialitzades que, de fet, generen petits models dinformaci (parlo daplicacions com Cype o Tricalc) i que, actualment, tot just
Eloi Coloma Pic
418
comencen a poder aprofitar part de la informaci exportada dun model BIM actual. No estan preparades, per, per a compartir el model amb les aplicacions BIM per a arquitectura. Alguns arquitectes fan servir aquesta circumstncia per argumentar que encara no ha arribat el moment de canviar, per el cert s que es perden molts dels avantatges dels que ara podrien gaudir independentment de si els seus collaboradors emprem Tecnologia BIM o no. El que s que es cert s que, en el context del nostre pars, lactual increment dels requeriments burocrtics que han de complir es projectes (CTE i companyia) fa que lelecci duna aplicaci BIM o una altra tingui molt a veure amb la capacitat real de respondre a aquestes necessitats. Aix, si b Revit pot ser ms adequat per a projectes de concurs, ArchiCAD o Allplan probablement sadeqin millor als problemes de ledificaci de pressupostos, requeriments i terminis ms ajustats. Seguint en aquesta lnia, hi ha firmes que han invertit molts recursos en desenvolupar aplicacions i personalitzacions per a les seves aplicacions de CAD, conscients de la importncia de millorar les seves prestacions. Canviar de tecnologia implica canviar deines i ls de moltes daquestes extensions haur de ser abandonat. Lnic factor a valorar aqu s si els beneficis obtinguts superen els perjudicis de no poder emprar-les. Per alta banda, tamb cal tenir en compte que les aplicacions BIM disposen duna API de programaci que permet tornar a implementar aquestes utilitats en el nou entorn de treball. Finalment, cal parlar del risc que representa per a qualsevol empresa invertir en formar els seus treballadors. Si b s cert que es corre el risc que aquests aprofitin el valor afegit adquirit per a buscar o demanar millors retribucions, tamb cal veure que precisament es tracta aix: que lusuari de CAD estigui millor format, a seva feina valgui ms i que per aix sel pugui pagar millor. Formar s una forma de fidelitzar que de vegades pot tenir lefecte contrari. No obstant, tamb sha de dir que en el cas concret que ens ocupa i tenint en compte el baix percentatge dimplantaci del BIM al nostre pas, el fet daconseguir que un treballador empri aquesta tecnologia fa que difcilment vulgui deixar la seva feina actual per a tornar a galeres en una altra empresa que encara empri mitjans tradicionals. s com si alg que actualment fa servir CAD loferissin treballar amb tiralnies. Casos daplicaci Els casos daplicaci comentats aqu i daltres que he pogut conixer han demostrat que les aplicacions BIM actuals sn adequades per a cobrir les necessitats del disseny detallat i la documentaci de qualsevol projecte, almenys en les disciplines arquitectniques. En la resta de fases, el seu s est molt menys provat, exceptuant tot all que faci referncia a la coordinaci espacial i dimensional en la fase dexecuci. Lmbit del disseny conceptual est comenant a aprofitar la tecnologia paramtrica per a crear models interactius i que a ms siguin analitzables. En aquest aspecte Revit hi esta posant molt inters, conscient de la importncia que t per a la Prctica Integrada que la informaci dels models no es perdi al passar duna fase a laltra. Em refereixo a les eines de modelat i anlisi de masses en general, incloent les de vinculaci de tancaments i panelitzaci, i dels sistema daplicaci datributs als objectes.
419
Estic segur que en els prxims anys anirem veient com les aplicacions BIM per al disseny arquitectnic van incorporant noves funcionalitats per a donar resposta a les necessitats daquesta fase inicial, tant important pels arquitectes a causa de la crrega creativa que t i tant profitosa des de la perspectiva de la Prctica Integrada pel potencial que ofereix tota la informaci que shi aconsegueix.
Fig. 7.3. Imatges dun cas descrit en un whitepaper publicat per Autodesk aquest any en el que lestudi CASE Design estudia la forma dun gratacels controlant alhora els parmetres dedificabilitat i assolellament.
Ha estat sorprenent que, en la gran majoria dels casos, no hi ha hagut la prdua de rendiment inicial prevista a la majoria de documents publicats fins ara. En teoria, el fet demprar una eina per primera vegada fa que al principi el rendiment dels usuaris sigui molt baix. La realitat s que els directors de projecte han assignat els mateixos recursos als encrrecs que sha decidit desenvolupar amb BIM i, com que els terminis shan pogut complir, la productivitat no sha vist afectada. Aix vol dir que, a partir dara, cal esperar que aquesta augmenti grcies al perfeccionament dels processos de modelat i a la percia dels operaris. Per altra banda, aquest fet tamb demostra que la millora en la usabilitat de les aplicacions BIM, almenys de les analitzades, impacta favorablement en la productivitat i que, en mans de bons formadors, la migraci de tots els membres del lequip s possible, fins i tot la dels sniors. De fet, emprar una aplicaci BIM correctament pot resultar ms fcil en alguns
Eloi Coloma Pic
420
aspectes que fer-ho amb una de CAD, ja que les seves eines de modelat estan molt ms guiades. Si abans era necessria molta disciplina a lhora de coordinar les diferents plantes dun projecte, ara resulta ms senzill amb un modelador BIM, especialment si es basa en laccs a memria.
Productivitat actual PRODUCTIVITAT PRODUCTIVITAT Prdua de productivitat
Increment de productivitat
TEMPS Fig. 7.4. Previsi tpica de prdua de productivitat i posterior remuntada a causa de la implementaci duna nova tecnologia.
Cal remarcar tamb que els casos que shan estudiat no corresponen a la tipologia de projectes que hom pot identificar com a apropiats per a desenvolupar amb una aplicaci BIM. No es tracta darquitectures residencials o amb un gran ndex de repetitivitat, sin edificis singulars amb geometries i components personalitzats. Aix esvaeix el mite que les aplicacions BIM noms sn per a oficines, habitatges i hotels. Una altra cosa s que, com sempre ha passat, el fet demprar components del disseny del qual saprofita dun projecte a un altre, surt ms rendible que reinventar-los a cada encrrec. Finalment, cal recordar que la fita ms important en un procs dimplementaci duna nova tecnologia s, aconseguir que els implicats quedin satisfets amb el resultats obtinguts del BIM. Dun model BIM sen poden treure mltiples productes, alguns lliurables i altres no. Com ja sha comentat, el producte estrella per als arquitectes ha estat tradicionalment lobtenci dels plnols. Probablement, hauran de fer lesfor dadaptar-se a les possibilitats de visualitzaci de laplicaci en aquest mbit, per aquest sacrifici ser menys traumtic si parallelament el BIM Manager sesmera en explorar amb ells noves vies de comunicaci i nous productes a obtenir. Casos de Formaci La formaci s potser laspecte ms important duna implementaci. Si aquesta es fa b, els resultats saprecien de seguida i els models que ms tard es generaran compliran amb les expectatives. Com tot a la vida, el coneixement s clau per a sortir victoris de qualsevol circumstncia. Amb les eines informtiques, hi ha el risc que els cursos socupin excessivament o, fins i tot, exclusivament daspectes instrumentals sense aprofundir en els criteris conceptuals que hi ha al darrere. Sense pretendre donar ara llions de pedagogia, opino que el que sha de fer s el contrari, ja que el funcionament efectiu de les aplicacions sacabar interioritzant, sens dubte,
421
amb la prctica. Sense una formaci en criteris estratgics i de bona praxis s molt difcil arribar a obtenir bons productes, ja que la planificaci del modelat (veure tema 2.3 i apartat 3.3.4) no es far correctament. Dic aix perqu massa sovint simparteixen cursos que ometen els aspectes ms profunds de ls de leina i es centren en aquells procediments ms directes, amb la intenci daconseguir la satisfacci de lalumnat. Per aquest grat ser efmer, ja que en els casos reals, es trobaran amb situacions que noms podran resoldre amb la formaci conceptual adequada. Sha daconseguir que entenguin el que estan fent i la ideologia que hi ha al darrere. Aix no vol dir que les classes estiguin sobrecarregades de continguts terics, ans al contrari. Les sessions teriques han danar acompanyades amb la posada en prctica de laprs en exercicis prctics. En aquest aspecte, he pogut comprovar que el fet demprar com a material de treball projectes propis s una bona idea de cara a motivar a lalumne i multiplicar el ventall dincidncies de modelat que poden aparixer, ja que es sumen les experincies de tot lalumnat. En aquest mateix sentit, s bo que tant els treballs com les vivncies personals de cadasc siguin exposades pblicament en benefici de laprenentatge de tots (incloent el formador). Per altra banda, el fet de desenvolupar un projecte propi permet seguir levoluci dun BIM al llarg de les seves fases de disseny, tot adequant la formaci a les eines necessries en cada moment. La filosofia s que el model evolucioni parallelament al disseny.
Coneixement / Enteniment
Avaluaci
Prctica
Fig. 7.5. El cicle de laprenentatge comena amb ladquisici de coneixements que mitjanant la seva posada en prctica i posterior avaluaci dels resultats obtinguts esdev en lenteniment de la matria que sha impartit.
En tot aquest procs lactitud dels alumnes s tamb de suma importncia. Bsicament nhi ha de dos tipus, la del ensenyam i la del vull aprendre. En el primer cas, lalumne t una actitud passiva i noms assimilar (amb sort) el que se li ofereixi directament. Laltre tipus, en canvi, buscar nous coneixements a partir dels obtinguts i no deixar daprendre quan acabi la formaci. Sha dintentar, doncs, que la majoria dusuaris vulguin aprendre. Paradoxalment, pel que sembla, sovint els delineants acostumen a ser daquest ltim grup, mentre que els arquitectes solen partir de la primera posici. Aix s aix perqu mentre uns busquen millorar les seves condicions de treball, els altres consideren el tema instrumental com un tema residual. Cal saber, doncs, motivar a lalumne atraient-lo cap all que ms linteressa.
Eloi Coloma Pic
422
7.2 La Institucionaitzaci del BIM
423
7.2 LA INSTITUCIONALITZACI DEL BIM

Si es considera convenient la implementaci de la Tecnologia BIM en tots els mbits professionals relacionats amb el sector de la construcci i especialment en el camp del disseny arquitectnic, s lgic desitjar que les institucions que dalguna manera donen suport i regulen aquesta activitat ladoptin tamb, ja que o b sn part implicada o b tenen molt a dir en el procs duniversalitzaci del BIM.
7.2.1 BIM EN LA DOCNCIA REGLADA Els nous professionals shan de formar en les competncies que els seran tils quan sintegrin en el mercat laboral. Si tot indica que daqu deu anys la Tecnologia BIM estar totalment universalitzada, sembla evident que cal comenar a formar ara els alumnes que sortiran al mercat justament passat aquest perode. Aquesta idea no s noms aplicable als estudis universitaris dArquitectura, sin tamb als denginyeria, ja que el BIM s un sistema integral de gesti de la informaci de tots els interventors en el procs constructiu. El mn professional necessita gent amb un alt nivell dusuari per tamb amb una filosofia de treball acord als principis de la Prctica Integrada. Les aplicacions i eines BIM sn multidisciplinars i socupen de temes molt diversos, cosa que fa pensar que la capacitaci en el modelat de la informaci hauria destendres a mltiples assignatures; des de les dExpressi Grfica a les de Projectes, passant per les de Construcci, Condicionament i Serveis i Urbanisme. De fet, podem trobar que la Prctica Integrada i el BIM t alguna aplicaci en qualsevol rea de coneixement, fins i tot en Composici i Histria. Noms cal integrar aquesta mena deines i la filosofia de treball que comporta en els currculums de les assignatures. Daquesta manera, es podria comenar a fer realitat el vell somni de coordinar les assignatures per a permetre que els alumnes desenvolupessin els seus projectes de manera integral. Si la formaci instrumental en aplicacions i eines BIM fos elevada, aquesta es podria fer efectiva des del modelat dels projectes, tot incorporant-hi laprs a cada assignatura. Un dels principals esculls a superar s el daconseguir temps per a incorporar els coneixements necessaris per al modelat de la informaci de cada assignatura. I ms ara, que el temps disponible per a capacitar als alumnes per exercir la professi darquitecte es va reduint a cada nou pla destudis. Per la manca de temps es pot suplir optimitzant els continguts de cada assignatura. De fet, molts dels conceptes que simparteixen a les aules estan absolutament superats per les necessitats reals de la societat i de leconomia mundials. Daltres sn redundants i podrien unificar-se si es treballs amb material curricular multidisiplinar. Per altra banda, la mateixa professi cada cop sest diversificant ms, la qual cosa fa difcil dilucidar quines sn les capacitats de caire tcnic que ha de tenir un arquitecte actual, i molt menys les que haur de menester un alumne que es matriculi avui i que sincorpori al mercat de treball daqu uns anys. Es pot opinar que aquest s un bon argument per a mantenir una formaci acadmica independent de la seva aplicaci exterior, per el cert s que aquest plantejament, poc interessat en un factor tan voltil com la tecnologia instrumental, aboca els estudiants a la inoperncia en el mn real.
Eloi Coloma Pic
424
La soluci s, al meu parer, donar la volta al problema i dur a terme una formaci el ms tecnificada possible emprant eines concretes. Daquesta manera, saconseguir veure quins sn els conceptes tradicionals de la formaci que encara sn vigents i quins cal oferir de nou per a entendre i usar qualsevol de les tecnologies emprades. Llavors, potser ens sorprendr comprovar que algunes eines precisen duna formaci conceptual molt ms elevada del que podrem pensar i que, en canvi, daltres demostren lobsolescncia absoluta dalgunes de les capacitats ms venerades. Tot s qesti de provar-ho i de fer un estudi seris de lestat de lart dels instruments tecnolgics disponibles per a desenvolupar cada assignatura. bviament, el ventall possible s infinit, per en realitat no es tracta dencertar en la formaci perfecta (ja que resulta impossible atesa lamplitud i indefinici de les sortides professionals actuals) sin educar docents i alumnes en la capacitat dusar daquells recursos que millor resolguin els problemes que es tinguin a cada moment i daprendre el que calgui, sigui matemtiques o poesia. Aix no s nou, s el que sha fet sempre: definir els continguts duna assignatura en funci dels objectius a assolir. El que passa s que, en la meva opci, aquests objectius shan dampliar i shan de basar en un context ms pragmtic i dinmic. En una formaci universitria de caire tcnic, el coneixement no hauria de ser un objectiu en si mateix, sin que nhauria de ser la conseqncia. En un mn tant tecnificat com el nostre, els objectius poden romandre ms o menys constants, per els coneixements necessaris per a assolir-los no, perqu depenen duna tecnologia que ha evolucionat molt a partir de laparici de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci. Pot semblar difcil de posar en prctica aquestes idees, per noms es tracta de ser ms proactius vers el que passa fora de la universitat i anar caminant cap a una docncia molt ms dinmica. Per altra banda, es pot tmer que una formaci recolzada en ls deines informtiques es converteixi en una formaci sobre ls de les mateixes. De fet, de cara a lalumne acostuma a ser aix a pesar dels esforos dels docents. Per aix no vol dir que el transfons conceptual que hi ha al darrere de cada eina no quedi impregnat en laprenentatge. Lexperincia demostra que, en qualsevol mbit, quantes ms eines sha fet anar, ms facilitat es t per a fer-ne servir de noves. Aix s aix perqu bona part de les competncies adquirides sn, per dir-ho dalguna manera, multi-plataforma. Aquest axioma tamb funciona a la inversa, ja que tamb es t ms coneixement del transfons dels problemes i del que cal saber per a resoldrels. En cas contrari, si es t un coneixement instrumental molt limitat, es t la percepci que el cam per arribar a un objectiu s nic; afirmaci totalment falsa i altament contraproduent que limita tant els resultats obtinguts com el coneixement real de la magnitud del problema. Qualsevol eina s una interface entre la ment del que les manega i lobjecte amb que es treballa. Per tant, no noms permet interactuar-hi, sin conixer-lo. No es pot obviar aquest fet. Per altra banda, la falta de costum en ls de diverses eines acaba incapacitant els professionals en la tasca de trobar i aprendre leina que ms els convingui a fi defectuar una determinada missi de forma ms efica. Crec honestament que qualsevol consultor de CAD avalaria aquesta
425
opini. Sn majoria els arquitectes que es resignen a repetir una i altra cop processos improductius per ser o creures incapaos de buscar una eina millor i aprendre a utilitzar-la. El problema s que lentorn acadmic no sembla gaire disposat a fer aquest canvi curricular. Especialment des del punt de vista ideolgic, ja que la majoria de docents, tamb arquitectes, tenen els mateixos prejudicis vers la Tecnologia BIM que els professionals dels sector i, per altra banda, solen primar lensenyament acadmic sobre el pragmtic. Espero que aquest treball contribueixi a canviar la percepci que s t des del mn acadmic sobre la convenincia dintegrar aquesta mena de continguts en el currculum docent estndard. Per altra banda, desenvolupar nou material i coordinar-se amb altres assignatures representa fer un gran esfor que pocs docents estan disposats a fer, b perqu els paguen molt poc, b perqu els paguen independentment de la feina que facin. s evident que donar el mateix any rere any s molt ms senzill i si no tenen una motivaci extra per a no fer-ho, s difcil que canvin dactitut de forma generalitzada. El que s que es molt ms viable s que petits grups de docents comencin a implementar petits canvis enfocats en aquesta direcci. De la mateixa manera que passar en el mn professional, aquests petits canvis acabaran per fer posar en evidncia la obsolescncia de la resta. Les eines i la captura del coneixement Des de sempre lhome ha creat eines per a ampliar les prestacions del seu organisme a fi daconseguir que la seva voluntat fos satisfeta. Totes elles han incrementat les capacitats fsiques i, de retruc, les intellectuals de la humanitat. Per tamb han tingut una altra funci: la dencapsular el coneixement adquirit pels individus al llarg de la seva vida. Cal instruir des de zero a cada nou individu des que neix i el coneixement que acumuli no durar gaire temps. Per fortuna, molts dells han estat capaos de crear eines aprofitables per altres generacions grcies, per cert, a les eines que altres els hi van deixar. Parlem de la roda i el cotxe, la foneria i el bistur, el trabuc i el coet, etctera, etctera, etctera. Les eines, doncs, sn un instrument de perpetuaci del coneixement i, com a tal, evolucionen amb ell. Aix, algunes queden obsoletes i el coneixement que alberguen desapareix. Aix, el que empra una eina noms sha dinstruir en seu s i en els seus principis de funcionament, per no en els coneixements que lhan fet possible, ja que fra impossible acumular en un sol individu tot el saber acumulat en millennis. Tampoc seria possible disposar del temps necessari per a lexecuci de tots els processos necessaris (recollecci de la matria prima, transformaci daquesta i construcci de leina). Aix s aix perqu cada eina ha estat desenvolupada a partir de les anteriors en una cadena infinitament intricada que es remunta ms enll de laparici de la nostra prpia espcie. Per aquesta ra, s impossible obtenir qualsevol de les eines actuals sense emprar-ne altres. Amb les Tecnologies de la Informaci passa exactament el mateix, per la seva capacitat dencapsular coneixement s encara ms gran, ja que, com el seu nom indica, tracten amb la informaci en s. El que fan s traslladar problemes a un entorn conceptual on es defineixen totes les regles a les que est sotms. Aix permet construir models que no estan supeditats a les lleis fsiques i que per tant, son molt ms malleables. El mitj per a aconseguir-ho ha estat la tecnologia computacional, la qual, al seu torn, ha aconseguit alliberar tamb les prpies eines
Eloi Coloma Pic
426
informtiques del seu suport fsic. Aix, un programa pot emmagatzemar-se en multitud recipients, emprar-se en diverses plataformes i viatjar a la velocitat de la llum dun lloc a altre. Aix multiplica les possibilitats daprofitar el coneixement global, ja que cada porci software parteix, aprofita i es complementa amb daltres programacions, experimentant desenvolupament molt rpid.
de un de un
Actualment, qualsevol tasca professional de caire intellectual passa per ls de software dalguna mena i aix implica que saprofita el coneixement de multitud de professionals que han contribut al seu desenvolupament i distribuci. Per tant, ls duna eina informtica s un acte daprofitament de lesfor intellectual de moltes persones que dna a lusuari la possibilitat de preocupar-se per aspectes que encara no han estat resolts de manera matemtica, dotant-lo deines que el permeten assolir fites impossibles de conquistar daltra manera. En conclusi, per tal de poder dur a terme tasques cada cop ms complexes, cal aprofitar el coneixement encapsulat en les eines que tenim a labast, tant si sn analgiques com digitals, perqu s lnica manera que tenim davanar. No crec que sigui raonable que el mn de la docncia no consideri aquesta circumstncia, encara que aix impliqui que gran part del coneixement encapsulat en elles shagi de donar per ents. Expressi Grfica? Les assignatures dExpressi Grfica Arquitectnica, Dibuix i Geometria Descriptiva, dels estudis dArquitectura Superior pretenen dotar lalumne dels instruments necessaris per a controlar la forma i lespai de les seves creacions. Per a tal missi, els seus continguts conceptuals i instrumentals shan mantingut fora inalterables a pesar que lobjecte del seu treball anava guanyant complexitat amb el pas del temps. A pesar de la inclusi de les eines informtiques de CAD literal en el currculum docent, actualment aquestes assignatures no aconsegueixen assolir molts dels objectius als que s que shi arribava a principis de segle, ja que no ofereixen els recursos necessaris per a controlar els projectes actuals, no noms per la seva complexitat, sin per la forma amb que es construeixen i sexploten. La prova de tot aix s que lobjecte dels exercicis prctics de les respectives assignatures noms socupen daspectes molt parcials dels edificis (alats, volums exteriors, plantes, seccions) o dobjectes que poc tenen a veure amb larquitectura (cadires, lmpades, croissants, etc). Els alumnes han de cursar tota la carrera amb uns coneixements instrumentals que no els permeten ni tan sols desenvolupar amb garanties els seus projectes destudiant, molt ms simples que els reals. Moltes de les circumstncies exposades en lapartat 2.1.1 en que es parla de les problemtiques comunes ja es detecten en el perode de formaci universitria, especialment els relacionats amb el control del projecte. De fet, els estudiants darquitectura sincorporen al mn professionals abans dacabar la carrera sense rebre gaire formaci ms en aquest aspecte i per aix, aquestes deficincies es traslladen directament al mn professional, ja que les eines emprades pels arquitectes sn les mateixes, amb lagreujant de que moltes delles ni tan sols han entrat mai en joc per ser molt poc operatives (especialment aquelles basades en ls dinstruments analgics). Per tant, soc de lopini que cal reconsiderar el contingut daquestes matries, especialment tenint en compte que la majoria dels productes que permeten obtenir sn automatitzables a
427
travs de la visualitzaci del models dinformaci (projeccions grfiques de tota mena) i que les estratgies de modelat tridimensional sn diferents (encara que mantenen algunes similituds amb el modelat literal). Lexpressi grfica ja no s ni de bon tros, lnic recurs dideaci disponible, de fet, cada cop est ms superat per les estratgies paramtriques i de gesti de la informaci en general.
Fig. 7.6. Faana creada a travs de panells paramtrics. En ells no noms est incrustat el coneixement de qui els ha programat, sin que la prpia eina cont el coneixement acumulat per moltes generacions. Grcies a aix lusuari de laplicaci pot controlar la imatge externa daquest alat alhora que el seu efecte en la distribuci interior, diluminaci dels espais, el rendiment energtic, etc.
Naturalment, cal tenir en compte els aspectes operatius, ja que en el temps disponible s impossible dotar a lalumne de totes les competncies possibles. Per sen pot fer una selecci raonable que almenys ampli la visi de lalumnat. Les eines literals encara tenen el seu llloc, per cal incorporar els coneixements necessaris per a emprar eines paramtriques i BIM. Per al que em costa trobar aplicaci s per a les tcniques analgiques, ja que actualment estan mpliament emulades i superades per les digitals. No obstant, alguns dels seus conceptes encara sn vigents, com ara el saber establir uns criteris per a una representaci grfica expressiva i adequada al seu objectiu. Criteris que, per cert, cal ampliar per a adaptar-se a les possibilitats i necessitats de les eines no literals. La intenci subjacent s la de dotar els alumnes dels coneixements necessaris per a emprar eines que els permetin controlar la forma i expressar-la amb estratgies molt ms eficaces; totes elles derivades del modelat paramtric, que s la tecnologia que, ara per ara, permet controlar millor grans estructures grcies als mecanismes jerarquitzats que ofereix.
Eloi Coloma Pic
428
Fig. 7.7. Cadira modelada amb Grashopper. Els mecanismes i les estratgies a seguir sn molt diferents a les del modelat literal amb Rhinoceros, tot i que guarda algunes similituds (posicionament tridimensional, obtenci de volums per extrusi, etc).
Fig. 7.8. Estructura modelada tamb amb Grashopper i sotmesa a lanlisi de captaci solar amb Ecotect. Un cop optimitzada, podria ser incorporada a un model BIM com a un component ms.
429
7.2.2 BIM EN ELS COLLEGIS PROFESSIONALS Els collegis professionals de larquitectura tenen molt a dir pel que fa a la implantaci de noves tecnologies ja que podrien ser capaos doferir serveis de formaci i consultoria en Tecnologia BIM. Per altra banda, tamb podrien oferir recursos com llibreries BIM tot fent dintermediari entre els industrials i els arquitectes. Actualment hi ha nombroses entitats que donen suport a lavan cap a la universalitzaci de la Tecnologia BIM; algunes a Espanya i la majoria, fora. Noms cal buscar una mica a Internet per a fer-se crrec del moviment que hi ha al respecte.
Fig. 7.9. Imatges de lesdeveniment Build London Live del 2008. http://www.buildlondonlive.com.
Per encara s ms important la tasca de divulgaci que es pot dur a terme des daquesta mena dorganismes. Sempre ho han fet quan han considerat que els temes eren dinters general. Haurien de fer el mateix amb el tema de les tecnologies de la informaci, sistemticament oblidades en els canals de comunicaci habituals. Si en les publicacions que peridicament senvien als collegiats hi haguessin articles sobre CAD Management, Prctica integrada o Tecnologia BIM, la percepci dels professionals sobre la importncia daquests temes canviaria i sanimarien a invertir ms en tecnologia instrumental.
7.2.3 BIM EN LADMINISTRACI Com ja sha explicat, ladministraci pot sortir beneficiada de la implementaci de la tecnologia BIM en lentorn professional. En primer lloc, com a ens regulador pot demanar que li sigui entregat un model dinformaci de ledifici per a poder avaluar-ne lacompliment de les normatives vigents emprant eines de testeig. Aquesta estratgia, a banda de permetre estalviar recursos a totes les parts, permet a ladministraci verificar de manera fiable el control de la normativa vigent, missi impossible actualment; tant pel volum de documentaci inconnexa que es presenta com per labsncia de mecanismes eficaos de valoraci del projecte que representen.
Eloi Coloma Pic
430
En segon lloc, ladministraci pblica s un client important per al sector de la construcci que sol tenir necessitats de gesti elevades sobre els immoble que promou. El fet dobtenir un model BIM al final del cicle de ledifici permet disposar dun recurs molt valus per a la seva administraci. De fet, diverses administracions catalanes ja empren sistemes GIS per a gestionar els seus edificis i el que contenen. Daltres, com GISA, demanen que la documentaci dels projectes els sigui entregada amb formats molt precisos, exigncia que complica molt la feina dels projectistes i que podria ser satisfeta molt ms fcilment si sempressin models BIM i plantilles de vistes configurades correctament. Ambdues perspectives de laplicaci de la Tecnologia BIM en lAdministraci ja es posen a la prctica en alguns pasos europeus, asitics i americans. Fins i tot a nivell de concurs, ja que els jutges prefereixen valorar un model tridimensional multivista que un grapat de projeccions poc intelligibles. Per cal tenir en compte que tot aix cal que vagi acompanyat duna actitud activa vers aquestes iniciatives, que es reflecteixi en les inversions necessries i el recolzament econmic i logstic dels professionals que sapuntin a aquesta tendncia.
7.3 El Futur del BIM
431
7.3 EL FUTUR DEL BIM

El futur del desenvolupament de la Tecnologia BIM i dels productes que shi adscriuran dependr dels interessos dels actors que la vulguin aplicar als seus mbits dacci. Aix com fa uns anys el principal focus dinters era lelaboraci de models coordinats per a lobtenci dels documents constructius (especialment arquitectnics), actualment la Tecnologia BIM est evolucionant per a donar resposta a altres sectors, que van des del disseny conceptual fins a la gesti dels immobles. El ventall s tan ampli que, quan es parla de previsions de futur, cal apuntar en diferents direccions per tal dintentar donar una visi prou mplia de la qesti. De tota manera, com qualsevol tecnologia de la informaci, la direcci que prengui el BIM t un alt grau dincertesa ja que laparici de qualsevol nova idea pot fer que una de les seves branques es desvi cap a horitzons no previstos. Per altra banda, lintrusisme entre tecnologies s molt gran. Podem veure com, per exemple, eines de disseny conceptual com Sketch-up, estan incorporant tecnologia paramtrica i capacitats atributives als seus objectes, cosa que pot fer que, en pocs anys, el tarann de les aplicacions BIM per al disseny arquitectnic canvi radicalment. Per aquesta ra, una de les millors maneres de parlar del futur s analitzar les tendncies actuals i desprs extreuren previsions respecte del seu context. En molts casos, el futur es veur com una versi amplificada de la situaci actual, per en daltres, parlar de com determinades circumstncies poden fer que algunes delles sinverteixin. Cal tenir en compte que les tendncies en torn del BIM estan canviant rpidament. En els ltims quatre anys, ha passat de ser una tecnologia amb un nivell daplicaci baix a implementar-se en firmes de reconegut prestigi. Aix ha donat peu a que els desenvolupadors de software es llencessin a millorar els seus productes i que comencessin a aparixer multitud deines noves relacionades amb el BIM, que al seu torn han contribut a ampliar el seu camp dacci. Per aquesta ra, labast daquestes previsions s noms dentre cincs a deu anys, declarant-me incapa danar ms enll per considerar-ho mera futurologia.
7.3.1 DIVULGACI DE LA TECNOLOIGA BIM A diferncia de fa pocs anys i deixant de banda els consultors especialitzats, actualment hi ha un cert percentatge de professionals i estudiants darquitectura que han sentit a parlar del BIM, tot i que la idea que en tenen encara s molt limitada. Cal fer molta recerca i llegir molts articles per conixer el tema i la falta de publicacions assequibles en castell o catal encara s un impediment per a molts dels futurs usuaris. En la resta dmbits de la construcci passa el mateix, cosa que no ajuda a crear la pressi socioeconmica necessria per a empnyer el sector cap a la Tecnologia BIM. Si per exemple, el collectiu dels promotors conegus el que pot oferir-los, pressionarien als dissenyadors per a que empressin aquesta tecnologia. s de preveure que en pocs anys treballs com aquest i el boca - orella facin que la divulgaci de les caracterstiques i beneficis del BIM sigui molt rpida. A mesura que estudiants i professionals entrin en contacte amb algun collega que empri alguna daquestes eines, linters creixer, ja que els casos dxit es succeiran i lefecte domin far que el BIM esdevingui de
Eloi Coloma Pic
432
domini pblic com ho s actualment el CAD. El mateix passar en la resta de sectors. Esperem que la divulgaci del BIM corri a crrec dels arquitectes, ja que aix els faria recuperar part del prestigi i del protagonisme perdut en els ltims anys.
7.3.2 VOLUNTAT DE CANVI DELS USUARIS Al contrari del que passava fa uns anys, els usuaris deines de CAD saben que hi ha alternatives a les primitives eines que empren i molt dells tenen voluntat de canviar. Es tracta duna generaci que ja va cursar els seus estudis amb eines de CAD i que porta uns anys veient com la tecnologia que empren evoluciona molt lentament i la quantitat de feina que han de fer es multiplica. Per altra banda, els rumors de revoluci que se senten els predisposen a fer un esfor. No obstant, la mitjana dedat dels directius de les firmes segueix essent elevada i sol estar formada per professionals que no han emprat mai un ordenador per a projectar. El seu escepticisme s alt i, al meu parer, sn el principal escull a superar per a una implantaci exitosa. Aconseguir el suport de la direcci duna firma s vital per a que qualsevol implementaci arribi a bon port. Els arguments que els actuals consultors podran esgrimir i les proves fefaents de la maduresa de lestat de la qesti aconseguiran convncer als reticents sobre les bondats de ls daquesta tecnologia, sempre i quan mantinguin certa independncia vers els distribudors. Per altra banda, lexperincia acumulada donar seguretat als implementadors i als directius que han dassumir-ne els riscos. Aix far que el procs sigui molt rpid a partir duna certa massa crtica dusuaris.
7.3.3 CASOS DXIT DOCUMENTATS A ESPANYA Tot i que hi ha nombrosos casos dxit ben documentats arreu, cap dells correspon a experincies a Espaa. Aix fa que els potencials interessats en la implementaci daquesta tecnologia no disposin dinformaci detallada respecte a les estratgies i resultats obtinguts pels seus vens. Per altra banda, les empreses que estan comenant a implementar aquestes tecnologies sn conscients que aix les posiciona en una situaci davantatge respecte a la competncia, per la qual cosa s lgic que comparteixen el seu coneixement amb algunes reserves. s de suposar que en un futur apareguin casos ben documentats sobre lactivitat de diferents firmes emprant tecnologia BIM. La qesti ser don prov aquesta informaci. s evident que si prov dun distribudor, ser rebuda amb escepticisme, per si prov duna font ms imparcial resultar ms til als interessats. Per aix, s molt important que les institucions, especialment les docents, recolzin projectes dinvestigaci en torn a laplicaci del BIM a processos de treball quotidians i que, fins i tot, donin serveis de consultoria als despatxos darquitectura. Aix generaria uns recursos molt importants a lhora de donar suport a firmes que volen aplicar noves tecnologies al seu treball.
433
7.3.4 NOMBRE DUSUARIS FORMATS El nombre dusuaris de BIM s actualment molt escs, cosa que impedeix que el seu s es generalitzi de forma natural. La seva formaci sovint b donada per la voluntat expressa de terceres persones de conduir-los en aquesta direcci. Aix fa que les empreses que volen implementar Tecnologia BIM es trobin amb la doble dificultat de formar els seus treballadors i de trobar les persones adequades per a tal missi, ja que el nombre de consultors especialitzats en BIM encara s ms redut. A mesura que el nombre dusuaris formats augmenti, la pressi per a la implementaci daquesta tecnologia en el mercat laboral vindr dels propis usuaris, que no voldran treballar amb eines obsoletes. El mateix passar en els centres docents, que es trobaran que han dadequar els seus continguts i equipaments a la demanda dels alumnes quan la tecnologia que aquests emprin superi la que utilitzen els seus professors. Aquest fenmen ja sobserva actualment amb els alumnes que calquen fotografies o vistes obtingudes de models digitals tridimensionals a les assignatures de dibuix o els que apareixen amb el porttil sota el bra en les assignatures de projectes. Al principi eren una minoria, per la solvncia daquestes solucions ha fet que la seva prctica es generalitzs. Amb sort, les institucions docents hauran acompanyat aquest canvi i oferiran una formaci adequada al perfil daquests futurs professionals.
7.3.5 GENERALITZACI DE LES COMUNITATS VIRTUALS Les comunitats dusuaris de tota mena estan vivint un moment dol. No es estrany que una persona estigui donada dalta en vries delles perqu sn un bon mitj per a compartir i divulgar informaci en qualsevol de les seves formes (que no es limiten noms als frums, sin als blogs i a les xarxes socials). Encara que laccs i gesti del coneixement que contenen es fora tedis, lexperincia en el seu s i levoluci de la seva tecnologia fa que cada cop siguin una font ms efica i comunament usada. s de preveure que aquesta tendncia es mantingui i que apareguin tecnologies que millorin laccs a la informaci continguda en aquests recursos de forma centralitzada a partir de cerques, aix com la interacci directa entre es seus usuaris. Aix permetria un accs al coneixement global cmode cosa que faria possible que el potencial de les noves tecnologies fos aprofitat en major grau.
7.3.6 ALENTIMENT DE LACTIVITAT ECONMICA Lactual quasi aturada de lactivitat constructiva permet que els professionals que ho desitgin puguin destinar temps a formar-se i a preparar la transformaci dels seus sistemes de treball. Altra cosa s si disposen o no dels fons necessaris per a finanar-la. Val a dir, per, que la falta de recursos econmics no s una excusa real, ja que de la majoria daplicacions BIM existents al mercat hi ha prou material de formaci gratut. Naturalment, lassessorament expert sempre s una garantia dxit, per tamb s cert que la majoria dels actuals consultors han aprs de manera autodidacta i ha estat lexperincia i la perseverana el que els ha donat el valor que
Eloi Coloma Pic
434
ara tenen. Ls duna aplicaci BIM no s una matria duna dificultat excessivament elevada per a un llicenciat. Per altra banda, la prctica de lautoaprenentatge s vital avui en dia per a mantenir un bon nivell de coneixements en qualsevol matria, ja que els recursos ms frescos sempre es troben a la xarxa. Sembla clar que en el futur, quan es surti de lactual crisi, no es recuperar lanterior ritme frentic de creixement. Aix vol dir que els despatxos que hagin sobreviscut a la criva es trobaran en un entorn molt competitiu. En aquest moment ser quan els que hagin aprofitat loportunitat podran situar-se en una posici avantatjosa, tot oferint serveis indits i assegurant una millor qualitat dels seus productes. Per altra banda, leficincia dels processos en base a BIM permetr a les empreses acceptar ms encrrecs sense necessitat duna plantilla tan voltil. Aix far que els empleats duna firma guanyin valor afegit i es fidelitzin, cosa que beneficia a totes les parts.
7.3.7 INTERS PER LES EINES PARAMTRIQUES COM A GENERADORS FORMALS Arreu del mn, els arquitectes estan descobrint les eines paramtriques com a generadors formals. Ms enll de la seva utilitat per a controlar estructures complexes en general, la fusi de les matemtiques i la geometria formal permet als dissenyadors estudiar noves vies dexpressi. Aquesta mena deines es reservava per a dissenyadors molt avantguardistes i especialitzats donada la dificultat del seu s. Per ltimament laparici duna nova generaci daplicacions de modelat i de complements per als modeladors tridimensionals ms generalistes (com ara 3DsMax o Rhinoceros) ha posat a labast de tothom aquest univers. Per altra banda, cada cop sn ms usuals els recursos de programaci per a crear petites aplicacions que generin formes a partir de formules senzilles per tal de compondre faanes, per exemple. Els algoritmes matemtics i la tecnologia dobjectes permeten obtenir una varietat infinita de formes que es poden controlar i construir sense haver de crear-les manualment.
Fig. 7.10. Panell general amb Revit via programaci API.
Aquesta nova manera denfocar el problema formal, tant pel que fa al seu modelat com pel que respecta al seu valor esttic, experimentar la seva eclosi en els prxims anys, contaminant totes les eines de disseny (incloent les basades en ledici bidimensional). s seu s ser fcil i
435
ldic ja que buscar oferir eines interactives dexpressi formal que puguin desembocar en dissenys construbles. Parallelament mantindran un nivell de sofisticaci elevat per als usuaris amb un grau alt de programaci i de coneixements matemtics. Grasshopper s un bon exemple de cap a on pot evolucionar aquesta tendncia.
7.3.8 BIM PER A LES ADMINISTRACIONS Actualment les administracions espanyoles encara no semblen estar interessades en que sempri BIM per a definir els projectes que es realitzen, per algunes s que ho estan en millorar leficcia dels seus processos administratius a travs de la introducci de les TIC i dels sistemes de documentaci digital. Una prova daix s el Visat-Plus del COAC, que pretn accelerar els trmits dobtenci de llicncies per a la construcci dhabitatges protegits, i el mateix sistema de visat electrnic, la documentaci del qual va cam de poder-se emprar directament a totes les administracions catalanes. Per aquesta ra, crec que aquesta tendncia arribar, tard o dhora, a demandar ls de models BIM, doncs sn levoluci lgica del que ara sentn com document electrnic. A banda dun PDF correctament compost, la disponibilitat dun model dinformaci convenientment preparat s un recurs duna vlua que no poden deixar escapar. Altres administracions arreu del mn hi estan apostant, com la Noruega, la qual est comenant a demanar models BIM als seus contractats.
7.3.9 BIM PER ALS CONTRACTISTES ltimament ens havem acostumat a la proliferaci de petits contractistes amb grau de professionalitat ms que discutible. Es tractava dantics paletes o promotors que reclutaven una colla doperaris mal formats per a fer qualsevol cosa. El mercat era tan boiant que els absorbia sense problemes. Naturalment, el BIM no era per a ells, ja que amb prou feines feien servir el correu electrnic. Per les empreses contractistes ms grans s que shan comenat a interessar pel tema, ja que veuen en el BIM leina per a gestionar molts dels seus processos constructius; atenent a les fases, certificacions i recursos necessaris per a executar un projecte. Un cas vigent s el de les empreses constructores de plantes refinadores espanyoles, que estan modelant amb eines BIM especialitzades totes les seves installacions per a poder coordinar la seva construcci. Als Estats Units, ls del BIM per als contractistes s molt ms com degut a la responsabilitat que solen tenir a lhora de generar la documentaci constructiva, essent cada cop ms com el modelat de tot un edifici noms amb aquest objectiu. Donada la selecci que estan patint les empreses contractistes a causa de la crisi, s molt probable que les que quedin, de major entitat, sinteressin cada cop ms per aquestes tecnologies. Per altra banda, a mesura que la resta dimplicats vagi emprant BIM, els contractistes hauran dacostumar-se a mtodes de treball ms precisos, la qual cosa els empentar al seu torn als modes de contractaci ms collaboratius de la Prctica Integrada. Els mtodes de licitaci actuals incentiven als contractistes a practicar locultisme en les seves activitats. Per, amb amidaments cada cop ms precisos, el marge de maniobra es redueix i la possibilitat de jugar a la transparncia augmenta de valor. Daquesta manera, tamb podran
Eloi Coloma Pic
436
aprofitar prestacions prpies del BIM com la comprovaci dimensional precisa, lobtenci de documentaci en temps real o la prefabricaci.
7.3.10 BIM PER ALS PROMOTORS En general, els promotors prcticament no saben res del BIM i, per altra banda, no es pot dir que actualment estiguin gaire actius. s una llstima, perqu a fi de comptes aquest collectiu recull els beneficis de la implementaci de la Tecnologia BIM en qualsevol dels gremis implicats en el procs constructiu. Per aquesta situaci pot canviar radicalment si els arquitectes, que solen ser amb els que primer contacten els promotors, socupen de vendre ls del BIM com un valor afegit de la seva feina. En aquest sentit, les eines danlisi esdevindran un reclam publicitari al prometre millors productes que, al seu torn, podran vendres millor al pblic. Per altra banda, la capacitat multivista dels model BIM pot ser emprada per a fer participar els promotors dels processos de disseny i construcci. De la mateixa manera que ls del BIM per part dels arquitectes incentivar la seva expansi cap a altres gremis, el mateix passar des dels promotors. En pocs anys, exigiran als arquitectes que ofereixin serveis que noms seran viables si empren aquesta tecnologia.
7.3.11 BIM PER ALS PROPIETARIS La llei fa temps que contempla el dret dels usuaris dels immobles a gaudir de la informaci necessria per a explotar convenientment les seves propietats. Actualment, aquesta premissa es compleix parcialment i, per altra banda, la documentaci que sofereix a lusuari no li resulta del tot til, ja que rarament est adequada a les seves necessitats pel cost extra que representaria generar documentaci especfica per a ells. Per altra banda, els usuaris desitgen poder comprovar les prestacions dall que volen comprar abans dadquirir-ho. Amb els productes industrialitzats, en poden llegir les especificacions i, fins i tot, provar-los abans. Amb els edificis, es pot emular aquest servei en entorns virtuals. Primer van ser les icnografies fotorrealstiques i actualment comencen a ser coneguts els serveis de simulaci virtual com els que ofereix lempresa catalana Insideo. En un nivell ms sofisticat, hi ha les iniciatives per a certificar el rendiment energtic dels edificis (com el Leed) que aviat esdevindr un criteri de compra important degut al cost de lenergia, tal com ja passa amb els electrodomstics o els vehicles. Aquests serveis de simulaci seran molt ms econmics doferir si gran part de la informaci necessria es comparteix i ha estat generada prviament per lequip de disseny. Per altra banda, la possibilitat de poder participar en els processos de disseny que ofereix la Prctica integrada a travs de la Tecnologia BIM, obrir el camp dels productes immobiliaris veritablement personalitzats.
437
7.3.12 INCRUSTRACI DE LA INFORMACI Actualment la majoria dels BIM que es modelen contenen majoritriament informaci sobre la disciplina arquitectnica, ja que ha estat la principal porta dentrada daquesta tecnologia. Per la necessitat dincloure dades multidisciplinars ja s un fet arrel de laparici de tota mena deines danlisi que esperen trobar-la. A Espaa sestan fent esforos per a estandarditzar la nomenclatura dels materials i partides dedificaci en format FIEBCD per tal de, a partir daqu vincular aquestes dades a Models dinformaci especialitzats. Aix encara no sha aconseguit, per aix hi ha empreses, com Cype Ingenieros que ofereixen paquets deines multidisciplinars que comparteixen la mateixa base de dades. Daquesta forma, es poden obtenir pressupostos, comportaments trmics i acstics, plecs de condicions i manuals de manteniment vinculant objectes BIM a entrades de la seva base de dades. Productes similars, per dun abast ms limitat, ofereix lItec. Internacionalment hi ha altres iniciatives, com la que lideren la NBIMS americana i la buildingSMART noruega. De moment per, est clar que el fet demprar una base de dades externa implica casar-se amb el conjunt deines que la poden gestionar. Fins ara ha resultat impossible estandarditzar la informaci vinculable als elements constructius per a que pugui ser emprada per qualsevol aplicaci i entorn. Les dificultats per a fer-ho sexpliquen en lapartat 2.2.5 daquest treball. De totes maneres, el potencial daquesta universalitzaci s enorme i no s impossible darribar-hi. La voluntat de globalitzaci i liberalitzaci de leconomia potser ho acabar fent possible, ja que permetria que un projecte iniciat aqu sacabs a lestranger amb aplicacions totalment diferents. En aquest sentit, tamb s previsible laparici dassistents que permetin vincular de manera fcil entrades de bases de dades amb objectes de diferents models dinformaci, de tal manera que les seves estructures puguin ser diferents tot i compartir part de les dades. Aix simplificaria molt el problema de la interoperabilitat, ja que independitzaria el problema del modelat amb el de la informaci. Per altra banda, els fabricants de components podrien escriure les caracterstiques dels seus productes en un format estndard que pogus ser incorporat a qualsevol model BIM i llegit per a qualsevol aplicaci o eina que nhagus de fer s. s el que actualment sanomena Intelligent Product Specs.
BASE DE DADES DE PREUS: Preu duna Taula = 200 MODEL DINFORMACI DE COSTOS: Nombre de taules = 5 Preu de una taula = 200 TOTAL = 1000
MODEL DINFORMACI DARQUITECTURA: Nombre de Taules: 5
Fig. 7.11. La interconnexi lliure entre diversos models dinformaci s potser la manera ms cmoda de resoldre la vinculaci de dades. Els objectes podrien arrossegar vincles que podrien ser recuperats automticament.
Eloi Coloma Pic
438
Vinculada a aquest problema est tota la tecnologia de la gesti de les bases de dades basades en objectes (o llibreries). Les eines que comena a haver en el mercat segur que evolucionaran per a permetre ledici massiva de la informaci continguda en els BEM o del seus vincles amb fonts externes, ja que tot el sistema depn de que la informaci incrustada no noms sigui accessible sin que sigui fcilment actualitzable.
7.3.13 PENETRACI EN LA DOCENCIA REGLADA Com ja sha dit, lactual grau de penetraci de la tecnologia BIM en la docncia universitria s nul al nostre pas i per aquesta ra els docents amb inquietuds sobre el tema sesbraven en estudis de postgrau especialitzats. La resta no coneixen el tema i per tant, o b no hi estan interessats, o b hi tenen actituds contrries per considerar que es tracta dunes eines excessivament professionals i sense valor pedaggic. Encara que sembla lluny el dia en que el BIM formar part del currculum normalitzat dels ensenyaments relacionats amb ledificaci, s molt possible que el propi alumnat empenyi els acadmics a incloure el BIM dintre de les seves matries, especialment tenint en compte com est evolucionant tot el mn del modelat en general. Qualsevol assignatura instrumental no pot mantenir-se si arriba a donar el cas que els propis estudiants arriben emprant eines amb les que obtenen els mateixos resultats de manera molt ms efica.
7.3.14 LIBERALITZACI DEL SECTOR El sector de la construcci cada cop sest liberalitzant ms, i aix ha comportat un augment de la competncia. Per altra banda, els arquitectes van veient com les seves atribucions exclusives es van retallant a cada reforma legislativa, la qual cosa s lgica des del punt de vista de la resta dimplicats en el fet constructiu. De facto, ja hi ha nombroses empreses denginyeria que mantenen els arquitectes per una qesti merament legal, ja que els necessiten per a responsabilitzar-se dels projectes. Les ciutats estan plenes dhotels, edificis doficines i habitatges dissenyats des daquesta perspectiva. Per aix molt probablement est a punt de canviar, com apunten laparici dels estudis denginyeria de ledificaci o la llei mnibus. Realment, si lnic que importa es complir les normatives i assumir responsabilitats, no hi ha gaires raons de pes per a restringir la competncia del disseny dedificis als arquitectes. Per tant, el que far que un promotor esculli un perfil professional o un altre ser el valor afegit de cadascun i, des daquest punt de vista, els criteris deficincia i economia juguen un paper clau. Per desgrcia, els de la sensibilitat esttica, no. Per aquesta ra, els arquitectes hauran daprendre a jugar amb les mateixes armes que es seus competidors si volen que la qualitat dels seus dissenys prevalgui. Actualment, la gran majoria dels enginyers (en els quals ja shi poden incloure els actuals arquitectes tcnics) encara no estan realment preparats per a dissenyar un edifici, per aix pot canviar en quan sels atorguin les competncies per a fer-ho.
439
7.3.15 DESENVOUPAMENT DE LES APLICACIONS BIM Les aplicacions BIM han arribat a un estat de maduresa suficient per a ser convenients per a tota mena de projectes. Tot i que cobreixen noms una part del que sespera de la Tecnologia BIM, el que actualment ja ofereixen justifica la seva implementaci tenint en compte la ineptitud de les eines de CAD tradicionals. Per altra banda, el seu desenvolupament i el de les eines associades va a un bon ritme, apareixent cada poc temps una nova versi dels programes, lluint canvis substancials. Totes elles van avanant en usabilitat, prestacions i rendiment computacional. Aquesta tendncia es mantindr en els prxims anys. Opino que bsicament savanar en cinc grans direccions:
Millora de la interoperabilitat vers les eines danlisi i simulaci. Aquesta mena

deines sn la clau per a una veritable prctica integrada i laprofitament efica de la informaci modelada als BIM s indispensable per a que aquestes disciplines shi integrin.
Modelat de formes cada cop ms lliures mantenint un alt grau de facilitat ds.
Augmentant la seva versatilitat a travs de les eines adequades (panelitzaci, especejament, etc.). Millora de les eines de gesti automatitzada de la informaci de ledifici. Manquen, per exemple, mecanismes senzills que permetin actualitzar els parmetres de diversos objectes alhora de manera automatitzada. Actualment ja nhi ha alguns exemples, per s un camp que cal desenvolupar.
Increment del rendiment computacional. Les aplicacions BIM cada cop hauran de
gestionar ms informaci i per aquesta ra precisen ser programades de forma acurada i efica per a mantenir la usabilitat dels sistemes. Actualment ja hi ha versions per a 64 bits de les principals aplicacions BIM.
Millora de la usabilitat malgrat laugment de la complexitat de les operacions a fer. Cada nova versi duna aplicaci incorpora noves funcions. El repte est en mantenir
la coherncia del programa, la facilitat ds i la interactivitat de les eines.
7.3.16 DESENVOLUPAMENT D'EINES BIM Cada mes apareixen ms eines que amplien les funcionalitat de les aplicacions BIM. La tecnologia de bases de dades sobre les qu es basen els models dinformaci permet crear eines molt potents amb pocs recursos. Les APIs de programaci evolucionen en parallel per a permetre noves interaccions i augmenten els programadors que se les estudien, ja que possibiliten resoldre problemes concrets sense haver desperar que alg en comercialitzi les eines adequades.
Eloi Coloma Pic
440
Per encara hi ha molt per fer perqu els horitzons sn infinits. La tendncia hauria de ser que totes les aplicacions especialitzades per al desenvolupament de sistemes arquitectnics especialitzats (eines de clcul, redacci de memries, justificaci de normatives, control de la execuci) acabessin convertint-se en eines BIM. El pas segent fora aconseguir que els Models dinformaci actuessin com a contenidors universals el els que cada eina diposits la seva informaci. Daquesta manera, podria ser aprofitada pels altres. Per exemple, una eina de comprovaci de la normativa dincendis podria llegir es prestacions de resistncia al foc introdudes en les descripcions dels objectes que van ser incorporades anteriorment per una aplicaci damidaments. s quelcom complicat dimplementar perqu cal posar-se dacord en un estndard per a la descripci de totes les propietats dels elements, s a dir, el mateix que estan intentant totes les entitats que donen suport al format IFC.
7.3.17 BIM I EL DDE La documentaci necessria per a explicar en paper un projecte com pot arribar fcilment a les dues mil lmines (incloent plnols i textos) i que el consum de recursos que sha dinvertir noms per a publicar-los s enorme. Per altra banda, se nhan de fer diverses cpies, unes quatre com a mnim, aix que el cost s multiplica. Per al receptor de la documentaci, el paper tamb s un problema, ja que ocupa molt despai (que actualment es paga a uns 2.000 el m3) i resulta difcil de consultar. Aix que la majoria dells comencen a acceptar de bon grat els formats digitals, els quals poden, a ms, anar indexats per a la seva cmoda inspecci. Malauradament, les administracions encara insisteixen en amuntegar piles i piles de documents, aix que solen demanar-ne un parell de cpies. El Direct Desig Exchange (DDE) s el terme que engloba les tecnologies necessries per aconseguir que la informaci dun model passi al receptor (que pot ser una mquina) directament, mantenint-se en el medi digital. De fet, es tracta daplicar els principis del BIM als usuaris finals de la informaci. Aix estalvia recursos i garanteix que el destinatari pot accedir a tota la informaci de manera fiable i actualitzada. Els sistemes de signatura digitals ja estan prou evolucionats per a que es puguin emprar de manera generalitzada per autentificar la veracitat i inalterabilitat dels models o visualitzacions entregades als usuaris, aix que noms cal que el seu s s generalitzi. A mesura que es vagi estenent ls de Models dInformaci, els usuaris aniran entenent el contrasentit que implica el fet dimprimir les vistes en un mitj absolutament desconnectat del model amb unes prestacions molt inferiors. Aix no passa amb les representacions literals 2D i alfanumriques (que sn el gruix de la informaci que avui en dia es processa), ja que en la informaci de les impressions s quasi la mateixa, per amb ls del BIM, la necessitat dimprimir les seves vistes cada cop s ms difcil de justificar. Per altra banda, el DDE permetr que lexecuci dels projectes sigui molt ms acurada. No estic parlant noms de tcniques de fabricaci robotitzada, sin de subsanar el problema que representa per als operaris cenyir-se al que representen uns plnols que no entenen, que han perdut o dels que tenen vries cpies diferents. En aquest sentit, solucions com grans pantalles tctils connectades a servidors de dades no sn de cincia ficci, sin una possibilitat ben tangible.
441
7.3.18 NOUS PERFILS PROFESSIONALS La Tecnologia BIM ja est comenant a generar nous perfils professionals a causa de lespecialitzaci que comporta el seu coneixement i s. La professi darquitecte fa temps que sest disgregant en especialitats, a pesar de que el perfil predominant s el de director de projectes i el de delineant projectista. Per levoluci dels productes arquitectnics esta fent que cada cop ms hi hagi professionals que sespecialitzin en ls dun nombre cada cop ms gran de software i que apareguin nous perfils professionals. Aix, els delineants projectistes de despatxos amb costum de presentar-se a concursos hauran de ser competents en ls deines infogrfiques; des de les de retoc dimatges (rster i vectorials) a les de rendering. Per tamb sestan implantant les figures ms destinades a la gesti, com la de CAD Manager (tot i que en aquest pas acostuma a fer moltes tasques dIT) o la de BIM Manager. Lescala de les firmes locals sovint no dna per a una especialitzaci exclusiva per s innegable que el nombre i varietat daptituds que han de cobrir els professionals de larquitectura va creixent cada dia. En el camp de la Tecnologia BIM, no ser estrany veure currculums professionals en els que el candidat es presenti amb aquests nous credencials (Modelador BIM, BIM Manager, etc), ja que la complexitat de les operacions avanades que es poden realitzar amb les aplicacions BM aix ho requeriran. Un altre perfil que estar en expansi s el darquitecte programador. Si b abans eren una minoria molt reduda els que aprenien a fer-ho a fi de crear rutines especialitzades, ltimament la seva utilitat sest posant de manifest en els camps del disseny i lanlisi arquitectnica. Amb aquests nous perfils, les empreses dedicades al disseny i construcci dedificis podran oferir tota mena de serveis fins ara indits que permetran revitalitzar un producte que porta massa anys estancat.
Eloi Coloma Pic
442
7.4 Altres Vies de Recerca
443
7.4 ALTRES VIES DE RECERCA

Aquest treball de recerca noms sha ocupat duna petita part del vast univers de la Tecnologia BIM i de les tecnologies relacionades. Mentre transcorria la recerca, he vist com el camp dacci sexpandia en totes direccions, engrandint tamb lmbit del disseny arquitectnic. Per aquesta ra, han quedat moltes vies per a explorar que poden ser seguides en futures recerques.
7.4.1 ESTUDIS DE CASOS Per s sol, lestudi de casos s un tema prou interessant com per a dedicar-hi una recerca especfica. Daqu un any, dos com a mxim, hi haur prou experincia en el nostre pas com per a que valgui la pena fer una anlisi en profunditat dels casos daplicaci de la Tecnologia BIM als despatxos darquitectura, entrevistant tots els seus actors. Aix ha estat quelcom que he volgut deixar de banda en aquest treball (tret de les escasses referncies exposades) conscient de la dimensi daquesta qesti i de la convenincia de deixar passar un temps per tal que el coneixement acumulat sigui una mica ms ampli i es pugui parlar de la implementaci del BIM en altres disciplines i fases del cicle de vida de ledifici. Per altra banda, tinc previst dirigir una implementaci multidisciplinar de tecnologia BIM en una empresa de Disseny i Construcci dedificis dhabitatges que, de ben segur, donar per escriure un interessant article sobre com es pot aplicar el que aqwu sha comentat en la producci en massa darquitectura sota els principis de la Prctica Integrada.
7.4.2 DISSENY SOSTENIBLE El disseny sostenible est de moda. Hi ha tota una tecnologia que sest desenvolupant actualment al voltant de lobjectiu daconseguir edificis que contaminin menys al voltant de tot el seu cicle de vida (incloent la fase de disseny). La sostenibilitat s un valor indefugible de la nostra civilitzaci que seria molt interessant investigar de manera homnima a la que sha posat en prctica en aquest treball; comenant per les aplicacions comercials per a arribar al transfons de la matria.
7.4.3 ANLISI DALTRES APLICACIONS BIM Des dun punt de vista pragmtic, seria molt interessant comptar amb una anlisi amb profunditat daltres aplicacions BIM per tal de conixer les seves caracterstiques i prestacions generals en torn al BIM. En particular trobo a faltar una anlisi de Nemetschek Allplan, ja que no puc negar que el meu coneixement de la seva operativitat real s molt baix. Seria interessant veure tamb si el fet de no comptar amb una interface atractiva i ni amb una base de dades fonamentada en laccs a memria fa que realment no sigui una eina potent. Particularment, crec que les seves limitacions sn ms de fons i que les mancances que hom comenta en sn el smptoma, per no ho puc afirmar per falta dinformaci fiable.
Eloi Coloma Pic
444
Per altra banda, hi ha tot el camp de les aplicacions BIM per a altres disciplines; disseny dinstallacions i destructures, control de costos, i les eines de clcul associades. Tard o dhora els collaboradors dels arquitectes shi hauran dapuntar (esperem que esperonats pel primers) i caldria conixer ms sobre elles en relaci a les eines que ja hi ha al mercat, amb ms histria (com Cype Installacions)
Fig. 7.12. Installacions dun habitatge desenvolupat amb Cype installacions.
7.4.4 TECNOLOGIA PER AL DDE La desaparici del paper com a principal mitj de comunicaci i arxivat de la informaci s un dels somnis dun servidor. He de reconixer que sempre mha resultat enutjs invertir temps, diners i esforos en generar una documentaci que s molt menys valuosa que la font de la qual prov. Per aquesta ra, sempre he intentar procurar fer el mnim de cpies en paper dels meus projectes i he de dir que ltimament he aconseguit que els contractistes i els clients veiessin la bondat de poder consultar tota la documentaci de forma centralitzada i assistida. Per aquesta ra, considero que un tema interessant fra investigar i desenvolupar estratgies per a permetre als receptors de la informaci dun BIM accedir cmodament a ella a travs de visualitzadors, entorns de realitat virtuals, pantalles interactives, etc. s a dir, a travs dun univers de la visualitzaci ms ampli, no tan vinculat a les necessitats de la impressi analgica
445
a la que estem acostumats. De retruc, aquesta recerca donaria peu a descobrir quines poden ser les competncies de la figura del Assistent BIM, ja que es tracta dun dels nous perfils professionals sorgits de les necessitats daquesta tecnologia. Tamb es podria fer recerca sobre les eines de fabricaci computeritzada i les seves necessitats, ja que es tracta duna tecnologia que esta en expansi i que permet donar el control daquest procs final als dissenyadors.
7.4.5 BIM PER A LA RESTA D'IMPLICATS La Tecnologia BIM t un camp dacci ben ampli que arriba a tots els implicats en la promoci, disseny, construcci i explotaci dun edifici. En aquest treball noms sha parlat amb profunditat de la seva aplicaci en el context del disseny arquitectnic, per seria molt interessant parlar de com promotors, administracions, contractistes, usuaris, etc., poden beneficiar-se daquesta tecnologia. Una recerca daquesta mena ajudaria a donar idees del que cada gremi pot oferir a la resta i de com poden treballar junts aprofitant el mxim dinformaci.
7.4.6 SEGUIMENT DEL IFC El format IFC t, aparentment, un gran potencial com a eina dintercanvi dinformaci universal. Actualment ja es fa servir en diversos fluxos de treball, per encara esta lluny de solucionar tots els problemes dinteroperabilitat. De totes maneres, quasi tots els desenvolupadors de software li donen suport, aix que seria raonable realitzar un estudi que permets divulgar els principis del IFC i el seu abast real (mbits daplicaci, grau dinteroperabilitat, etc.).
7.4.7 DESCRIPCI DE PROCESOS DINTERCANVI CONCRETS La interoperabilitat entre aplicacions s una qesti crtica si es vol aprofitar al mxim les dades dun model dinformaci i no permetre que es perdi al passar dun model a un altre. Per actualment, cada procs dintercanvi t les seves peculiaritats depenent entre quines aplicacions informtiques es faci. De fet, actualment noms hi acostuma a haver una bona interoperabilitat entre parelles daplicacions molt concretes (per exemple, entre Revit i 3DsMax o ArchiCAD i Cype) i sota condicions molt concretes. Per aquesta ra, crec que fra molt profitosa, per a els que estan interessats en implementar BIM en les seves empreses, una investigaci sobre aquest tema que aclars qu es pot connectar avui en dia, com cal fer-ho i qu sen pot esperar. Aix inclou criteris dorganitzaci de la informaci del model per a que pugui ser rebuda correctament, tenint en compte que els receptors poden ser molt variats, des daplicacions danlisi fins a clients finals que necessitin estandarditzar els models que reben o, simplement, accedir a la informaci de manera senzilla i clara.
Eloi Coloma Pic
446
7.4.8 DISSENY SEGONS PRESTACIONS La Prctica Integrada parla de la convenincia de prendre decisions en les fases primerenques del disseny. Moltes delles shaurien de fer en relaci a dades obtingudes amb eines de simulaci i anlisi especialitzades amb el treball amb models conceptuals. Ja hi ha aplicacions BIM capaces de fer-ho en alguns camps (com la previsi de costos o el clcul energtic), per encara hi ha molt per a desenvolupar i experimentar. Autodesk, per exemple, est desenvolupant un complement per a Revit que permet realitzar estudis de captaci solar directament sobre objectes de massa per a poder escollir la volumetria general de ledifici ms adequada a tal efecte. Seria bo dinvestigar que s el que es pot fer al respecte amb les eines existents, ja que es tracta dun camp que est creixent degut al seu inters pragmtic i acadmic, ja que el disseny vers les prestacions pot ser un recurs per a la ideaci molt potent que pot rescatar aquells axiomes del moviment modern que deien que la forma havia de seguir la funci.
7.4.9 CREACI DE FAMILIES DE REFERNCIA. Un dels principals esculls a lhora dimplementar ls daplicacions BIM per al disseny arquitectnic s la dhaver de crear famlies personalitzades, ja que es tracta dun dels processos de modelat de la informaci ms complicats. Tot i que no es pot pretendre que hom cre models dinformaci emprant noms elements preconfigurats i que tard o dhora haur de ser capa de crear-ne de propis (o almenys alg del seu equip), el fet de comptar amb una llibreria dobjectes adequada als criteris constructius i de llenguatge locals seria de gran utilitat per a ajudar als principiants, especialment en el mn acadmic. Parallelament, el procs de creaci daquestes llibreries ds pblic seria el resultat duna recerca sobre els mtodes ms adequats per a modelar-les i, fins i tot, podria establir estndards en la incrustaci de les seves dades.
7.4.10 REDACCI DE GUIES DE MODELAT Els BIM managers i els modeladors BIM estan acumulant un valus coneixements sobre les estratgies correctes per a modelar sobre les que encara no hi ha una gran difusi. s cert que hi ha alguns llibres enfocats a laprenentatge daplicacions BIM concretes, per no hi ha res escrit que tingui en compte les necessitats dels productes que se nhan dextreure aqu (exceptuant un llibre existent sobre Allplan). La qesti no s elaborar manuals dus sobre un o altre programa (aix ja est disponibles i amb una qualitat fora bona), sin de documentar el know-how dels especialistes que han aprs qu s limportant i el que no i en quin ordre shan de fer les coses. Aquesta mena de coses no surten als manuals ds de les aplicacions.
447
7.4.11 EINES DE COMUNICACI MULTIDISCIPLINAR La comunicaci en temps real entre professionals de diferents disciplines s un tema de vital importncia per al disseny collaboratiu. Independentment de si poden o no treballar sobre un mateix model dinformaci, existeix tot un univers deines i de protocols de comunicaci que fra bo investigar per a esbrinar com posar en prctica aquest important principi de la Prctica Integrada.
7.4.12 CURRICULUM PER A LA DOCNCIA DEL BIM Ja que sha parlat de la convenincia duna reforma en el currculum docent dels estudis superiors dArquitectura, fora bo concretar aquesta idea en programes acadmics pensats per a introduir la Tecnologia BIM en les diferents assignatures on fos oportuna.
7.4.13 MODELAT INTUTIU EN EL BIM Per les raons exposades en el tema 3.2, quan es parlava dels mecanismes de disseny, crec que cal avanar en el desenvolupament dels processos de treball intutius en el modelat BIM. Tot i que pugui semblar una contradicci, el fet daconseguir que el dissenyador pugui obrar amb la immediatesa de la que gaudia amb algunes de les seves eines tradicionals, pot contribuir a acostar les masses a ls daquesta tecnologia en fases primerenques. Aquesta estratgia requerir de molta preparaci prvia a lacte en s de creaci, per tal de, per exemple, modelar elements dinmics que puguin ser emprats a discreci i posteriorment racionalitzats. Per un cop avesats al modelat daquestes eines de treball, probablement es podran conjugar un alt nivell dinteractivitat amb un entorn de treball controlat i efica. De fet, aix s un repte per a qualsevol sistema de gesti de la informaci i per aix opino que aquesta seria una via de desenvolupament molt apropiada, especialment tenint en compte que el knowhow est demostrant que el reialme del BIM encara continua excessivament concentrat en les fases avanades del disseny.
7.4.14 MODELAT GENERATIU EN EL BIM Actualment hi ha un boom de les eines de modelat paramtric enfocades al disseny generatiu. Noms cal veure la quantitat de blogs que hi ha sobre el tema i com loferta de formaci sobre les aplicacions que shi empren augmenta progressivament. Tot aix est generant una certa confusi entre el que es pot esperar daquesta mena daplicacions i dels modeladors BIM, ja que tamb son paramtrics. La qesti s que per tal que el modelat generatiu pugui entrar en lptica del BIM ha de ser construble, i aix obliga a un modelat rigors i a un treball dels encontres entre les peces que no sempre est a labast dels seus creadors. Les imatges darquitectures generatives sn molt atractives i, sens dubte, sn un fil per a lexploraci formal, per la seva constructivitat sol ser obviada excepte en els casos en que es desenvolupen pensant en les tecnologies de fabricaci per control numric, les quals tamb estan vivint un moment dol.
Eloi Coloma Pic
448
Fig. 7.13. Dos models paramtrics generatius. El de lesquerra es un BIM de Revit i el de la dreta est generat amb Grasshopper. Les seves prestacions i la forma de descriurels sn molt diferents.
La qesti s que les aplicacions de modelat de BIM i les de disseny generatiu tenen nexes en com, per prestacions ben diferents que, no obstant, tendeixen a apropar-se en alguns aspectes. La meva opini s que el motiu rau en el fet que proven de donar resposta a necessitats ben diferents, per el fet s que el pblic que nha sentit a parlar o que en llegeix entrades als blogs, desconeix es detalls dels contextos on es mouen. Fins i tot els usuaris dun o altre tipus daplicacions semblen no acabar dentendre per a qu serveixen exactament les de laltre. Per altra banda, hi ha grups de professionals del disseny paramtric generatiu, com el Krfr, que estan desenvolupant sistemes paramtrics de simulaci i generaci dedificis sobre eines de disseny de formes lliures customitzades a travs de llenguatges de programaci, amb la qual cosa el solapament amb les aplicacions BIM s encara ms gran. Lobjectiu seria doncs, endinsar-se en el funcionament daquesta mena deines per tal de conixer-les i poder comparar-les amb les actuals aplicacions BIM, per tal delaborar un estat de lart i entendre quina mena de problemes poden arribar a respondre aquesta mena deines i quins no. En especial minteressen les eines que incorporen aquestes aplicacions per a la constructivitat de formes lliures, s a dir, aquelles que permeten racionalitzar una superfcie i fer-la construble a travs de perfils i panells plans ms o menys regulars. Per altra banda, tamb minteressa establir fluxos de treball on models generatius puguin integrar-se en un model BIM amb ms informaci, ja que els primers semblen ms adequats per al disseny de models conceptuals o sistemes constructius especfics per els segons possibiliten el modelat dels sistemes arquitectnics generals (tancaments, equipaments, etc). Finalment, considero que el resultat daquesta recerca podria servir de pas per dinamitzar les assignatures de modelat geomtric de les carreres universitries dArquitectura, actualment molt estancades en els processos de disseny literal.
7.4.15 MODELAT DIRECTE EN EL BIM En els ltims anys sha popularitzat el que sanomena Modelat Directe. Es tracta de tecnologies que permeten el modelat tridimensional a travs de dinterfaces dedici que actuen directament sobre el model, escollint in-situ les transformacions disponibles i aplicant-les tot
449
emulant la manipulaci de la seva geometria o dels parmetres que les defineixen. El paradigma daquest enfocament s el popular Sketch-up el qual deu el seu xit a la facilitat del seu s i a la immediatesa del seu modelat. De mica en mica aquestes funcionalitats shan anat implementant en les eines de CAD i, en menor mesura, a les paramtriques i a les BIM, per tal de fer-les ms apropiades per al disseny conceptual, on es demana una gran interactivitat i una resposta immediata als canvis. En general lusuari vol poder canviar les caracterstiques verificant en temps real el resultat progressiu de les seves modificacions. No s el mateix canviar el valor de la longitud dun element que anar estirant-lo lo i decidir quan s prou llarg en funci de qualsevol que siguin el criteri que ha motivat la seva edici. En el cas de laplicaci del modelat directe a les aplicacions paramtriques en general sestableix una dualitat interessant, ja que el seu usuari mant el control sobre lestructura topolgica de lelement per pot escollir com la modifica; des dun punt de vista ms analtic o ms intutiu. s el que hom sembla que anomena CAD Hbrid. Exemples daix sn les eines dalineaci de Revit i els seus pinaments o les noves funcionalitats de Catia v6 i dInventor Fusion. Laltra branca del modelat directe s la possibilitat dassociar-lo amb eines danlisi en temps real, daquesta manera es busquen uns cicles dinteractivitat entre els processos especulatius i analtics molt curts. La majoria de les anlisis requereixen un cert temps per a obtenir-ne els resultats, per grcies a la potncia de clcul dels processadors actuals i a tcniques de simplificaci dels contextos, sobtenen resultats cada cop ms immediats, la qual cosa permet difuminar la frontera entre el tempteig de resultats i el disseny segons prestacions.
Fig. 7.14. Model paramtric de Catia modificant-se mitjanant tcniques de modelat directe.
Eloi Coloma Pic
450
Lobjectiu de la recerca seria estudiar quin s lestat de lart del modelat directe i veure com es pot aplicar als objectes BIM, ja que gran part daquesta funcionalitat es pot implantar en ells depenent de com sestableixin les seves regles paramtriques. Es tracta daconseguir ms funcionalitats en el que podrem anomenar modelat dinmic; s a dir, el modelat paramtric amb editors dinmics.
7.5 Epleg
451
7.5 EPLEG
La realitzaci duna tesi doctoral sempre s un procs llarg que pot convertir-se en etern si no es troba la motivaci adequada. Per aquesta ra, vaig procurar escollir un tema que fos del meu inters particular per que alhora tingus aplicaci en el mn professional. Aix nassegurava la seva viabilitat des del punt de vista pragmtic i el seu valor com a estudi acadmic. De fet, sempre he pensat que ambds mns, lacadmic i el professional haurien de retroalimentar-se constantment. Per altra banda, linters del treball ha augmentat al coincidir amb un perode histric en el que shan donat diverses circumstncies que fan que sigui especialment interessant. Per una banda, tenim leclosi de les tecnologies de la informaci aplicades al disseny arquitectnic, les quals estan obrint nous camps dexploraci que fins ara estaven reservats a elits altament tecnificades. Per laltra, el context socio-econmic est portant a una situaci de crisi a les tecnologies tradicionals, encara que la majoria dels seus usuaris no sn capaos de veure-ho. Tot aix fa que tingui la sensaci destar participant en un perode de transici que, com a tal, ser complicat per excitant. Aquesta mateixa circumstncia ha fet que mesforcs en finalitzar el treball en un temps raonable, per tal devitar que queds obsolet abans de sortir publicat. En aquest sentit, val a dir que la quantitat dinformaci que ha anat sorgint sobre el tema de la Tecnologia BIM ha augmentat de forma exponencial a mesura que passava el temps, cosa que ha dificultat lacotat de la recerca, ja que shavia de trobar un comproms entre lamplitud del que es volia estudiar i la solvncia amb que es pretenia documentar-ho. Aix, si b al principi volia centrar-me en les aplicacions BIM per al disseny arquitectnic, de seguida vaig veure que havia de parlar tamb del context general de la seva tecnologia, malgrat que poc desprs vaig adonar-me que noms podia esbossar-la a grans trets. Crec que el resultat final ha estat prou bo, sobretot tenint en compte la primcia de la gran majoria de les fonts consultades, que foren publicades en els ltims mesos i la necessitat dinterpretar-les en clau nacional, ja que quasi la seva totalitat provenen de lestranger. Naturalment, aquest treball t aspectes millorables, per considero que s una base prou bona per a seguir investigant. Pel que fa a la redacci del treball en s, el cert s que el fet descriure tantes lnies no mha resultat especialment tedis, ans tot el contrari. Per corregir-les posteriorment ha estat una tasca molt feixuga i poc agrada, per la lentitud del procs, per seguir trobant errors en textos ja revisats i per haver comprovat com quant davorrit es pot arribar a ser. Quanta ra tenien els que maconsellaven que fos el ms breu possible! El tema de la maquetaci tampoc no ha estat senzill. He aprs molt sobre ls de Word com una eina de gesti de la informaci, corroborant la teoria de que qualsevol model s susceptible dsser millorat aplicant els principis de la prctica integrada. Tamb ha estat una oportunitat per a estudiar la morfologia dun llibre imprs i, de passada, descobrir que els costos de la seva publicaci a tot color quintupliquen els de fer-ho en blanc i negre. Per aquesta ra, molts editors opten per separar les pgines que precisen color de les que es poden imprimir en blanc i negre. Jo he preferit facilitar al lector un enlla a la versi electrnica. Realment, res s trivial si s vol fer b.
Eloi Coloma Pic
452
Malgrat tot, he de dir que la realitzaci de tota aquesta feina mha aportat nombrosos beneficis collaterals, la majoria de caire personal i daltres de tipus professional, la qual cosa em satisf enormement; no noms perqu ratifiquen la seva utilitat, si no perqu em motiven a seguir perseguint lobjectiu ltim daquest treball, que no s altre que contribuir a que els implicats en el fet constructiu millorin la seva professi a travs de ls de tecnologies ms adequades a les seves necessitats.
Captol 8. ANNEXES
8.1 Glossari
455
8.1 GLOSSARI
En aquest apartat s defineixen alguns termes que apareixen en aquesta tesi, sempre en relaci al context de la Tecnologia BIM. Tot i que alguns termes sn originaris dun software o duna publicaci en concret, sha ests el seu us a tot all que shi pogus acollir. Abstracte: No concret, que no representa realitats concretes sin a conceptes. Consideraci allada de les qualitats essencials dun objecte. AIA: Acrnim de American Institute of Architects. Organitzaci darquitectes americana. Promou la millora de la prctica dels seus membres i laugment de la dignitat de la professi. Anlisi: Examen de les parts i les propietats dun objecte en relaci a un determinat criteri. Anotaci: Objecte que mostra informaci alfanumrica en una vista grfica. API: Acrnim de Application Programming Interface. Conjunt de rutines, comandes, objectes i protocols suportats per aplicacions informtiques a fi i efecte de permetre la programaci deines que hi treballin aprofitant les seves funcionalitats. Aplicaci BIM: Software dissenyat per a la creaci i edici dun model dInformaci paramtric, multidisciplinar i multivista. Arquitectura: Amb aquest terme es defineix comunament lart de projectar o construir edificis i obres semblants, per tamb dona nom a la composici, estructura o manera en que encaixen les peces dun sistema Per tant, quan parlem de disciplines, la disciplina darquitectura seria la que sencarrega de que totes les parts dun edifici, incloses les dissenyades per altres tcnics, encaixin en un projecte construble. s, doncs, el que comunament fan els arquitectes. Aix, Arquitectura s alhora el producte del treball conjunt de totes les disciplines implicades i la disciplina encarregada de que aix sigui possible. Atribut: Informaci adjuntada a un objecte que no esta vinculada amb cap altre. BEM: Acrnim de Building Element Model. Susa per a referir-se als objectes BIM susceptibles de ser emprats en diferents models dinformaci. BIM: Acrnim de Building Information Model o de Building Information Modelling i que, per tant, pot traduir-se com a substantiu o verb. Es refereix a un model dInformaci paramtric, multidisciplinar i multivista o a lacci de crear-lo. En aquest escrit tamb sempra com a adjectiu en els termes Model BIM, Procs BIM o Tecnologia BIM, per a diferenciar el model en si, el procs de la seva creaci o la tecnologia orientada en aquesta direcci. CAAD: Acrnim de Computed Aided Architectural Design. Es tracta deines de CAD especialitzades en la delineaci de models arquitectnics. s, en certa manera, el precursor de les eines BIM.
Eloi Coloma Pic
456
Captol 8. Annexes
CAD: Pot correspondre a lacrnim Computer Aided Design o al de Computer Aided Drafting. El primer es refereix a lacte genric de dissenyar emprant eines informtiques i a la segona, al seu s especfic per a tasques de delineaci. La ambigitat daques t acrnim fa que en aquest treball sempri la primera definici i el terme de CAD literal per la segona. Tamb es pot trobar el terme CADD que es lacronim de Computed Aided Design and Drafting que es refereix a lacci de dissenyar tot delineant amb eines informtiques, el colloquialment anomenat treball en 2D. CAD BIM: Software de disseny que empra Tecnologia BIM. CAD literal: Aplicaci destinada a modelar representacions literals duna idea o realitat. Aquestes representacions poden ser bidimensionals, tridimensionals o alfanumriques Les entitats que sempren poden tenir cert grau de parametritzaci per fins i tot quan sn tridimensionals no aspiren a cobrir tots els aspectes que defineixen all que representen. CAD paramtric: Aplicaci destinada a modelar representacions paramtriques duna idea o realitat. Aquestes representacions poden ser bidimensionals a travs de lestabliment del les caracterstiques que la defineixen. Aquestes representacions poden ser bidimensionals, tridimensionals o alfanumriques El model es modifica principalment alterant el valor dels parmetres i sn capaos dinteractuar amb altres objectes ja que sestableixen parmetres que relacionen caracterstiques duns objectes amb les daltres. CADD: Acrnim de Computer Aided Design and Drafting. Es refereix a lacci de dissenyar tot delineant amb eines informtiques. Categoria: Grup de famlies delements paramtriques duna mateixa mena. Per exemple, els murs i les finestres sn categories diferents. Component: Cadascun dels element que conforma un model arquitectnic. Concepte: Objecte mental que hom empra per a comprendre el seu entorn i les interaccions que shi donen. Construcci Eficient: Del terme Lean Construction. Bsicament, es tracta de construir generant el mnim de residus possible en el sentit ms ampli de la paraula, que inclou des dels materials de rebuig a les tasques intils. Per a aconseguir-ho, cal planificar tots els processos acuradament. Amb aquest objectiu, saconsegueix de manera natural un gran estalvi de temps i de recursos en general, alhora que es protegeix el medi ambient. Lean en angls significa vol dir prim o econmic i waste s el terme que sempra per a referir-se a tot all que es produeix collateralment durant el procs de fabricaci dun producte i que no es pot aprofitar per a altres processos. Delineaci: Segons el diccionari, traar amb lnies. Aqu sempra en un sentit ms ampli per a referir-se al fet de representar literalment. Desenvolupament parcellat: Sistema de treball collaboratiu en el que cada participant interv un mbit molt acotat en lespai i el temps.
8.1 Glossari
457
Discretitzar: Definir en base a un nombre finit de variables. Edici lgica: Mode dedici basat en operands lgics. Eina BIM: Software dissenyat per a lanlisi de part de la informaci dun model BIM per tal dobtenir-ne simulacions concretes. Les eines BIM generen els seus propis models dinformaci aprofitant la ja existent en altres i aportant informaci suplementria. Exemplar: Entitat inserida en el model. Per exemple, una famlia de portes pot tenir dos exemplars dun determinat tipus inserits en una planta i tres en una altra. Esbs: Del terme anglosax Sketch, s refereix al perfil lineal, normalment bidimensional, que defineix el contorn duna primitiva per a la generaci dun objecte paramtric, ja sigui una famlia de sistema o un slid per a la creaci duna pea duna famlia de component. Executors de lobra: Responsables final de la construcci dun edifici, subcontractats pel contractista. Famlia: Conjunt dobjectes duna mateixa categoria definits pels mateixos parmetres. Per exemple, un model determinat de porta ser una famlia que contindr totes les variacions que shagin creat per a la famlia (tipus), com ara diferents mides o acabats. Famlia allotjada: Famlia destinada a ser inserida en o sobre un amfitri. Cada famlia allotjada es crea segons a quina categoria pertanyer i quin amfitri el suportar. Es desa com un fitxer individual per a desprs emprar-lo en qualsevol projecte. En angls sanomenaria Hosted familly. Totes les famlies hostejades sn de component. Famlia amfitri: Famlia de sistema capa de servir de suport a un altre un cop colocada en el model. Per exemple, els murs poden servir de suport a les finestres, per tamb els forjats o els plans de referncia. La seva traducci de langls, Host family, pot portar a errades dinterpretaci en la documentaci que estigui en aquest idioma, ja que en catal i castell hoste es tant la persona que sallotja com la que li dona allotjament. Famlia de component: Famlia creada amb criteris paramtrics lliures per a ser aprofitada en diversos projecte. Famlia de sistema: Famlia els parmetres i disseny general de la qual est predefinit per laplicaci. s creen en lespai del model arquitectnic i pertanyen a ell. Famlia in-situ: Famlia creada en el espai del model per al seu s excepcional. La tecnologia s la mateixa que susa en la creaci de famlies de component, per no admeten la creaci de tipus ni la seva exportaci com a arxiu independent. Famlia niada: Famlia de component inserida en una altra de component per a crear-ne una de ms complexa.
Eloi Coloma Pic
458
Captol 8. Annexes
Famlia receptora: Famlia de component que en rep una altra i que, per tant, disposa de parmetres que controlen els de la famlia que shi nia. IAI: Acrnim de International Alliance for Iteroperability. Organitzaci que treballa per a aconseguir la plena interoperabilitat de les aplicacions BIM. IFC: Acrnim de Industry Foundation Classes. Es tracta dun format neutral per a descriure models dinformaci despecificacions obertes que fou ideat per la International Alliance for Interoperability per a facilitar la interoperabilitat entre la indstria de la construcci. Diversos organismes pretenen que es converteixi en un format dintercanvi estndard per a les aplicacions BIM. Implementar: Posar en marxa quelcom a travs de la implantaci dels recursos necessaris i la seva posada en funcionament de manera operativa. En aquest context, implementar una tecnologia en un despatx implica no noms implantar-la, si no fer-la funcionar. Implantar: Installar o inculcar quelcom. Industrialitzar: Sotmetre un producte a la seva producci en srie. Informaci: Conjunt de dades processades que esdevenen coneixement. Instituci: Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bsica de la societat, assoleix carcter orgnic i permanent, tot recolzant-se en una reglamentaci jurdica. Interactiu: Terme que saplica a all que s concebut a la manera dun dileg entre mquina i lusuari. Intercanviador BIM: Traducci del terme anglosax Building Model Repository. Es tracta duna base de dades dinmica lestructura de la qual esta basada en un format pblic dintercanvi de models dinformaci. Permeten la consulta, transferncia, actualitzaci i gesti individualitzada o collectiva d'objectes de naturalesa heterognia provinents de diverses aplicacions per part de mltiples usuaris simultniament. Interventor: Aquell que interv en la promoci, disseny, construcci o explotaci dun edifici. Interoperabilitat: Capacitat de dues aplicacions de software dintercanviar informaci a travs de la lectura de formats compatibles darxius. Lliurable BIM: Producte BIM destinat a ser lliurat a una tercera persona. Llibreria BIM: Conjunt d'objectes BIM desats independentment en un repositori a fi i efecte de ser aprofitats en diversos models o ser compartit entre varis usuaris. BEM Library. Localitzaci: Personalitzaci duna aplicaci per a un mercat localitzat en una rea geogrfica concreta. Es personalitzen didioma, les llibreries dobjectes i fins i tot certs components del software.
8.1 Glossari
459
Model: Descripci duna realitat o concepte que selabora a fi de facilitar el seu estudi o desenvolupament. Un Model es compon duna o ms representacions daquells aspectes que es volen estudiar. Model BIM: Model dinformaci especialitzat en la descripci dedificis. Model conceptual: Model BIM que descriu les intencions i especificacions generals que ha de seguir el projecte dun edifici. Model constructiu: Model BIM amb la informaci necessria per a descriure les intencions de muntatge i recursos aproximats per a construir determinats elements dun edifici. Model de disseny: Terme amb el que hom pot referir-se a un model amb el grau de detall necessari per a descriure les intencions de disseny del projectista. De les fases pel que passa un model BIM al llarg del seu cicle de vida, pot correspondre a un Model Conceptual o a un Model Detallat. Model de fabricaci: Model BIM amb la informaci necessria per a descriure amb exactitud el muntatge i recursos necessaris per a construir determinats elements dun edifici. Model dinformaci: Model que descriu una realitat o concepte a travs de representacions dinformaci relatives als aspectes que la defineixen, abastant diversos mbits i incloent factors dinterrelaci. Aquestes caracterstiques essencials sn desprs visualitzades sota diferents formats per a la seva edici o anlisi. Lobjectiu final dun model dinformaci s la de permetre simular el comportament duna realitat o concepte en tota la seva complexitat, tot oferint un entorn pel procs de les dades que sen t. Model detallat: Model BIM que descriu el disseny dun edifici en tots els seus aspectes excepte els relacionats a com ha de ser construt. Model dinmic: Model paramtric que gaudeix de controladors dinmics que permeten editar-lo en temps real emulant mecanismes manipulatius. Model literal: Model que descriu una realitat o concepte a travs de la representaci literal dalguns dels aspectes que la defineixen, sense poder incloure-hi factors dinterrelaci. El model pot contenir diverses representacions i les mostra literalment. Lobjectiu dun Model literal s el de simular un nombre limitat de comportaments duna realitat o concepte. Model paramtric: Model que descriu una realitat o idea a travs de la representacions paramtriques dels aspectes que la defineixen especialitzant-se en un determinat mbit, tot emfatitzant els factors relacionals. Aquestes caracterstiques essencials que desprs sn visualitzades sota diferents formats per a la seva edici o anlisi. Modelar: Acci de crear un model duna idea. Saplica a models tridimensionals, bidimensionals o alfanumrics.
Eloi Coloma Pic
460
Captol 8. Annexes
MEP: Acrnim de Mechanical, Electrical and Plumbing, es refereix a aquelles aplicacions que serveixen per al disseny de les installacions dels edificis. Niar: Incrustar un objecte dins dun altre, de tal manera que el comportament del primer estigui sotms al del segon. Objecte BIM: Entitat que emmagatzema diverses propietats i que s capa dinteraccionar amb altres objectes, en contraposici a les entitats literals que noms contenen una mena dinformaci. Per exemple, un objecte porta contindr informaci per a la seva representaci a banda daltres com el seu nom de tipus, el material de les seves parts, etc. Tamb conegut sota el terme BEM. Objectivar: Fer que quelcom assumeixi el carcter dobjecte. En aquest context, dissenyar emprant objectes paramtrics en comptes de representacions literals. Operari: Qui realitza personalment una acci constructiva. Parmetre: Valor d'una regla paramtrica, la modificaci de la qual altera altres parmetres o propietats de lobjecte. Parametritzar: Descriure un objecte en funci de les relacions entre els factors que el defineixen. Un objecte paramtric s un conjunt de valors (parmetres) i regles que els relacionen. Part: Conjunt de peces que formen una component diferenciable duna famlia i que es situen en una mateixa subcategoria. Per exemple el marc duna porta s una part diferent a la fulla. Pea. Cadascun dels slids que componen un objecte paramtric. El marc duna porta pot estar compost per tres peces (dos brancals i una llinda) o per una sola (un perfil de translaci que recorre tot el marc) Pla de referncia: Objecte que defineix un pla de referncia per a ser emprat com en la collocaci dobjectes o en lestabliment de restriccions paramtriques. Pla de treball: Pla virtual que serveix com a referencia temporal per a situar elements en el model. PLM: Acrnim de Product Lifecycle Management. Tecnologia de gesti integrada del producte durant tot el seu cicle de vida. Emprada universalment per el sector industrial. Prctica Integrada: Traducci de langlosax Integrated Practice o Integrated Project Delivery (IPD). Es tracta duna filosofia per al desenvolupament de projectes dedificaci basada en la integraci de persones, sistemes, estructures i prctiques de negoci en un procs de collaboraci que aprofita el talent i les idees de tots els participants per millorar els resultats dels projectes, tot augmentant el valor del producte, reduint els residus i maximitzant l'eficincia de totes les etapes de la promoci, el disseny, la construcci i lexplotaci de ledifici.
8.1 Glossari
461
Procs: Successi de fases que es repeteixen amb la finalitat de transformar quelcom. Procediment: Passos que hom fa com a part dun procs. Procs BIM: Procs planejat que t com a objectiu la creaci dun model BIM. Producte BIM: Traducci del terme anglosax BIM Delivery. Qualsevol informaci extreta dun BIM en qualsevol de les formes possibles. Es pot tractar de vistes, de lmines per a plnols, informes, exportacions de dades o qualsevol altre concepte que es pugui obtenir grcies al modelat dun BIM. Product Data Model: Terme anglosax que actualment sempra per a referir-se al que en aquest treball sanomena model dinformaci. Propietat: Qualitat intrnseca d'un objecte. A diferncia dels atributs, poden estar vinculats a una regla paramtrica. Prototipus Digital: Assaig dun projecte emprant un model digital que s capa de simular el seu comportament quan sexecuti, independentment del seu grau de detall. Un model dinformaci ben elaborat esdev un prototipus digital que va guanyant prestacions al llarg del seu desenvolupament. Representaci: Tornar a presentar. Evocaci duna realitat, model o concepte mitjanant la reproducci de determinats aspectes que en sn propis. Quan aquesta s una representaci literal, cont noms la informaci que hi s aparent i tota s duna mateixa naturalesa (per exemple un dibuix o una maqueta); si no ho s, la informaci que cont no es sempre aparent i esta interrelacionada a travs de lleis paramtriques. Parlem doncs, de representaci paramtrica. Quan exportem un model compost per representacions paramtriques o dinformaci a un format de CAD tradicional, nobtenim una representaci literal dalgunes de les seves dades. Representaci dinformaci: Representaci paramtrica construda des dun punt de vista polifactic, descrivint i/o relacionant diversos aspectes duna mateixa idea o realitat, encara que siguin de molt diversa ndole. ROI: Return Of Investiment. Concepte que es refereix als beneficis que s'obtenen de la inversi en una determinada tecnologia. Simulaci Experimentaci del comportament dun model en un determinat aspecte. Els models literals permeten fer simulacions molt limitades, mentre que els dinformaci tenen unes capacitats tericament infinites, ja que noms es veuen limitades per la quantitat i qualitat de la informaci interrelacionada que contenen. Tamb tenen la capacitat de simular processos, quelcom impossible daconseguir amb models literals. Sistema arquitectnic: Conjunt delements arquitectnics que desenvolupen una funci similar. Per exemple, en un edifici podem trobar el sistema estructural, el de tancaments exteriors, el dinstallacions daigua calenta, etc.
Eloi Coloma Pic
462
Captol 8. Annexes
TIC: Acrnim de Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci. Terme que reben les noves tecnologies de gesti de la informaci i del seu transport, basades en tecnologia informtica. Tipus: Cadascun dels conjunts de valors paramtrics duna famlia dobjectes. Tecnologia: Conjunt deines, tcniques i conceptes que permeten executar o planificar una tasca mitjanant uns determinats processos. Tecnologia BIM: Metodologia de disseny i documentaci d'una construcci caracteritzada per la creaci i l's d'informaci coordinada, consistent i computable durant el tot el seu cicle de vida. Topologia: Conjunt de propietats geomtriques dels objectes paramtrics que romanen inalterades desprs de transformar-los. La topologia dun objecte estableix com s lobjecte en si i com es relaciona amb la resta. Vista: Visualitzaci ms o menys matisada dun model. Representaci obtinguda de manera totalment automatitzada. Vista 3D: Vista dinmica. Vista alfanumrica: Vista del model que enumera una srie daspectes molt concrets en forma de taula o llistat. Per exemple, un cmput de portes ordenat per nivells i tipus. Vista bidimensional: Vista esttica destinada a mostrar elements bidimensionals. Vista dinmica: Vista grfica que permet la modificaci del vector de visualitzaci de forma dinmica. Vista esttica: Vista grfica que no permet la modificaci del vector de visualitzaci de forma dinmica. Vista IFC: Traducci del terme anglosax IFC View. Conjunt de dades extretes dun BIM per tal de realitzar una transferncia dinformaci en un mbit concret, com ara el disseny estructural o energtic, el control de costos, la planificaci dobra o qualsevol altre. Aquesta terminologia quadra amb el concepte de vista dun BIM, que es refereix a qualsevol extracci dinformaci, ja sigui en forma grfica o alfanumrica. Vista tridimensional: Visualitzaci dun model que s capa de mostrar les seves tres dimensions. El mecanisme que sempra normalment per aconseguir-ho s que la vista sigui dinmica, per tamb es pot aconseguir per estereoscpia. Visualitzaci: Visi dun model sota unes determinades condicions. En contraposici a una representaci, una visualitzaci no implica una regeneraci de la informaci, sin un accs directe a ella.
8.2 Referncies
463
8.2 REFERNCIES
Atesa la contemporanetat del tema, les principals fonts de documentaci han estat electrniques, incloent les pgines webs dels fabricants, la documentaci de les prpies aplicacions, les revistes i portals especialitzats, els frums de discussi i els blogs dusuaris que comparteixen les seves opinions i recursos. Tals recursos han estat consultats assduament per la immediatesa dels seus continguts i capacitat datendre els esdeveniments que sanaven succeint durant el transcurs daquesta recerca i han esdevingut un recurs inestimable per a la meva prpia formaci. No obstant, tamb sinclouen un nombre considerable de referncies impreses, les quals sn de gran utilitat a lhora daprofundir en determinats temes i de disposar de recursos documentals ms elaborats que ajudin a contextualitzar i relacionar les informacions molt ms fragmentades dels recursos electrnics. Totes les referncies han estat gestionades amb el software lliure basat el Jave JabRef, que es pot baixar gratutament des de la seva web oficial o des de:
http://www.practicaintegrada.com/storage/tecnologiabim/JabRef-2.6-setup.exe
Amb ell es pot accedir a la base de dades emprada en aquest treball, ubicada a:
http://www.practicaintegrada.com/storage/tecnologiabim/TecnologiaBIM.bib
Les referncies han estat exportades segons lestndard Chicago emprant el pluguin:
http://www.practicaintegrada.com/storage/tecnologiabim/Chicago.rar
8.2.1 DESENVOLUPADORS DE SOFTWARE Am2: Arq+CC, ArqMida. http://www.am2.es ArcTek: Tricalc, Gest. http://www.tricalc.com Autodesk: AutoCAD, Architectural Desktop, Revit, Naviswork, Robot, etc. http://www.autodesk.com AutoDesSys: Form-Z, Bonsai-3D. http://www.formz.com Beck Technology: DProfiler. www.beck-technology.com Bentley: Microstation, Bentley Architecture, Generative Components, Triforma, etc. http://www.bentley.com BIM Ibrica. Medit. http://bimiberica.es Cype Ingerieros. CypeCAD, Arqumedes. http://www.cype.es
Eloi Coloma Pic
464
Captol 8. Annexes
Dassault Systemes: Catia. http://www.3ds.com/home Digital Building Solutions: BIM Content Manager. http://www.digitalbuildingsolutions.com Enterprixe: Model Server. http://www. enterprixe.com Eurostep: ModelServer for IFC. http://www.eurostep.com Exactal Pry LTD: CostX. http://www.exactal.com Ghery Tehcnologies: Digital Project. http://www.gehrytechnologies.com Google: Sketch-up, Google Hearth. http://www.sketchup.com Graphisoft: ArchiCAD, Ecodesigner. http://www.graphisoft.com Informatix: Piranesi. http://www.informatix.co.uk Innovaya: Visual Estimating http://www.innovaya.com JabRef: JabRef reference Manager. http://jabref.sourceforge.net McNeel: Rhinoceros, Grasshopper. http://www.mcneell.com Nemetschek: Allplan, SCIA, Vectorworks. http://www.nemetschek.com Onuma: Onuma Planning System, Omuna Model Server. http://www.onuma.com RISA Technologies: RISA 3D, RISA Foundation, RISA Floor, RISA tower. http://www.risatech.com Sage: Timberline Office. http://www.sagetimberlineoffice.com Solibri: Solibri Model Checker. http://www.solibri.com Tectonic Network: BIM Library Manager. http://www.tectonicntwork.com Tekla: Tekla Structures. http://www.tekla.com
8.2 Referncies
465
Trelligence: Affinlty. http://www.trelligence.com U.S. Cost: Success Estimator. http://www.uscost.com Vico: Vico Constructor, Vico Estimator http://www.vicosoftware.com
8.2.2 ORGANITZACIONS American Institute of Steel Construction, AISC: Institut per al desenvolupament de les
tecnologies relacionades amb la construcci metllica.

http://www.aisc.org BuildingSMART Alliance: Aliana per a la interoperabilitat entre els productes industrials emprats
en la construcci.
http://www.buildingsmartalliance.org Center for Integrated Facility Engineering, CIFE: Centre de recerca sobre el disseny virtual
aplicat a la construcci.
http://www.stanford.edu/group/CIFE Design Build Institute of America, DBIA: Institut per al desenvolupament dels mtodes de
contractaci participatius.
http://www.dbia.org Digital Design Fabrication Group: Centre de recerca sobre tecnologies per a la fabricaci i
disseny digitals.
http://ddf.mit.edu/index.html Eurostep: Empresa especialitzada en desenvolupar estndards per al PLM. http://www.eurostep.com Freedom of Creation: Empresa especialitzada en el disseny i comercialitzaci de productes
impresos en 3D.
http://www.freedomofcreation.com Grup Algomad: Grup que organitza seminaris sobre mtodes generatius en arquitectura i
disseny.
http://www.algomad.org Grup de recerca ARC: Grup de recerca sobre Arquitectura, Representaci i Computaci. http://www.salle.url.edu/arc/index.php/grupos Grup empresarial Hok: Multinacional dedicada al disseny dedificis. http://www.hok.com Grup Krfr: Grup per a la recerca i desenvolupament destratgies de disseny sostenibles
socialment compromeses basades en la computaci.

http://www.krfr-1.com
Eloi Coloma Pic
466
Captol 8. Annexes
International Alliance for Interoperability, IAI: Aliana per al desenvolupament de la
interoperabilitat entre aplicacions de disseny, anlisi i simulaci.

http://www. iai-international.org/index.html Lean Construction Institute, LCI: Institut per a la Construcci Eficient. http://www.leanconstruction.org Lift Architects: Despatx darquitectes especialitzats en disseny generatiu. http://www.liftarchitects.com National Institute of Building Sciences, NIBS: Institut dedicat a estudiar el fet constructiu. http://www.nibs.org Open Geospatial Consortium: Organitzaci per al desenvolupament dun llenguatge universal
per a la informaci geospacial.

http://www.opengeospatial.org The Construction User's Roundtable, CURT: Lloc de trobada entre els promotors, els
contractistes i dissenyadors.
http://www.curt.org
8.2.3 REVISTES ELECTRNIQUES AECBytes: Revista sobre temes dAEC. http://www.aecbytes.com AECCadalyst: Revista sobre temes dAEC. http://aec.cadalyst.com: AECMagazine: Revista sobre temes dAEC. http://www.aecmag.com AECWeekly: Revista sobre temes dAEC. http://www.aeccafe.com Automation in Construction: Revista sobre temes dAEC enfocada al mn de la construcci. http://www.elsevier.com CADdigest: Revista sobre CAD en general. http://www.caddigest.com CADwire: Revista sobre CAD en general. http://www.cadwire.net Future Feeder: Revista sobre temes de computaci. http://www.futurefeeder.com
8.2 Referncies
467
8.2.4 PORTALS AECCafe: Portal sobre AEC. Allotja la revista electrnica AECWeekly. http://www.aeccafe.com ArchiCAD Wiki: Portal amb recursos per a ArchiCAD. http://www.ArchicadWiki.com AUGI: Autodesk User Group International. http://www.augi.com Autodesk Seek: Recursos BEM. http://seek.autodesk.com Blogger: Portal de blogs on resideixen varis blogs sobre CAD i BIM. http://www.blogger.com CADLore: Portal serveis relacionats amb la indstria del CAD. http://www.cadlore.com Portallplan: Portal i frum de suport als usuaris de Allplan. http://www.portallplan.com RevitCity: Portal de suport a usuaris de Revit. http://www.revitcity.com Todoarquitectura: Portal de recursos per a larquitectura. http://www.todoarquitectura.com
8.2.5 BLOGS ArchiCAD Blog: Exactament el que el seu nom indica. http://archicad-blog.blogspot.com ArchicadMonkey: Blog sobre ArchiCAD. http://www.archicadmonkey.com ArchiTruques: Blog sobre ArchiCAD. http://www.architruques.blogspot.com Between the Walls: Blog sobre AutoCAD Architecture i AutoCAD MEP. http://adt_blog.typepad.com Builz: Blog sobre disseny paramtric de famlies de Revit. http://buildz.blogspot.com CADbeyond. Blog sobre CAD i BIM. http://www.cadbeyond.com DesignReform: Blog sobre disseny paramtric. http://designreform.net Don't think: Do Revit: Blog sobre Revit. http://dorevit.blogspot.com
Eloi Coloma Pic
468
Captol 8. Annexes
GIS Exchange: Blog sobre temes de GIS. http://gisexchange.typepad.com Revit Clnic: Blog especialitzat en Trips & Tricks. http://revitclinic.typepad.com Revitalize: Blog sobre Revit. http://revit-alize.blogspot.com RevitOpEd: Blog sobre Revit. http://revitoped.blogspot.com RoviNZ CAD blog: Blog sobre CAD. http://rcd.typepad.com/rcd
8.2.6 FRUMS A3d: Frum sobre Revit. http://www.a3d.es/forum ArchiTalk: Frum de suport als usuaris dArchiCAD. http://archicad-talk.graphisoft.com AUGI: Frum de lAutodesk User Group International. http://www.augi.com/forums/default.asp Be Comunity: Comunitat dusuaris de productes de Bentley http://communities.bentley.com/ CADForum: Frum sobre CAD en general. http://www.cadforum.cz Portallplan: Frum de suport als usuaris dAllplan. http://www.portallplan.com
8.2.7 MATERIAL DAPRENENTATGE IMPRS Atkinson, D. T. 2002. Illustration in ArchiCAD.: Graphisoft. Dzambazova, T., E. Krygiel, G. Demchak 2010. Mastering Revit MEP 2011.: Willey Publishing. Dzambazova, T., E. Krygiel, G. Demchak 2010. Mastering Revit Architecture 2011.: Willey Publishing. Dzambazova, T., E. Krygiel, G. Demchak 2009. Introducing Revit Architecture 2010: BIM for Beginners.: Willey Publishing. Good, K. 2010. Discover Smart BIM: An Interactive Guide to ArchiCAD.: AuthorHouse. MacKenzie, S., S. Gilbert, G. M. Langdon, D. Byrnes, R. Grabowski 2009. ArchiCAD for AutoCAD Users.: Graphisoft.
8.2 Referncies
469
Martens, B., P. H. 2004. ArchiCAD Best Practice: The Virtual Building Revealed.: SpringerWien NewYork. Nicholson-Cole, D. 2000. Object Making with ArchiCAD: GDL for Beginners.: Graphisoft. Sulbaran, T., M. Shiratuddin, S. Germany 2010. Introduction to ArchiCAD: A BIM Application.: Delmar Cengage Learning. Wilk, E. 2007. ArchiCAD: From CAD to Quantity Survey.: FC-CADlink.
8.2.8 MATERIAL DAPRENENTATGE ON-LINE Anonuevo, M. 2010. Creating Complex Family Shapes in Revit: Part-1. http://clubrevit.com/?p=833. Autodesk 2010. Revit Server Installation Guide. http://wikihelp.autodesk.com/Product_Help/Revit_Architecture/Revit_Server_Installation_Guide Autodesk 2010. Revit Conceptual Energy Analysis. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/item?siteID=123112&id=15400801&linkID=9243097 Autodesk 2010. Revit Express Workshops. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/index?siteID=123112&id=13080310&linkID=9243097 Autodesk 2010. Revit Families Guide. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/item?siteID=123112&id=13376394 Autodesk 2010. Revit Users Guide. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/item?siteID=123112&id=14997002 http://images.autodesk.com/adsk/files/revit_architecture_2011_user_guide_en.pdf Autodesk 2010. Revit Help. http://docs.autodesk.com/REVIT/2011/ENU/landing.html Autodesk 2010. Autodesk Revit Architecture 2011 Video Tutorials. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/item?siteID=123112&id=14844953&linkID=9243097 Autodesk 2010. Autodesk Revit Architecture 2010 Tutorials. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/pc/index?siteID=123112&id=14248298 Autodesk 2010. Autodesk BIM for Structural Engineering 2011 Curriculum. http://students.autodesk.com/ama/orig/structural_eng_2011/Start.htm Autodesk 2010. Autodesk Conceptual Design 2011 Curriculum. http://students.autodesk.com/ama/orig/conceptual_design_2011/Start.htm Autodesk 2010. Autodesk Revit Architecture 2011 English Tutorials. http://students.autodesk.com/?nd=revit2011_english Autodesk 2009. Autodesk Sustainability: Design 2009 Curriculum. https://students.autodesk.com/?nd=content_box_layout_view&layout_id=137 Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2010. Rotational Parameters in a Conceptual Mass
Family.
Eloi Coloma Pic
470
Captol 8. Annexes
http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2010/10/rotational-parameters-in-a-conceptualmass-family.html Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2010. Conceptual Mass Forms & Reference Lines. http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2010/03/conceptual-mass-forms-referencelines.html Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2010. 10 Conceptual Mass Editing Tips. http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2009/07/10-conceptual-mass-editing-tips.html Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2010. Revit 2010 Domed Conceptual Mass. http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2009/06/revit-2010-domed-conceptual-mass.html Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2010. Cant Keep Elements Joined & Conceptual Mass
Add Edge.
http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2010/03/cant-keep-elements-joined-conceptualmass-add-edge.html. Brumm, H., K. Poulos, R. Duell, J. Smith 2009. Rotational Parameters and Face-Based Nested
Families.
http://revitclinic.typepad.com/my_weblog/2009/05/rotational-parameters-and-facebasednested-families.html Cadimage 2010. GDL Handbook. http://www.cadimageworld.com/products/gdlhandbook Cerdn, A. 2010. BL130 - Vdeo-tutoriales para principiantes (en angls). http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=article&id=393:rac2011tutori ales&catid=113:videotutoriales&Itemid=69 Cerdn, A. 2010. BL091 - Ventajas de usar los productos Tools4Revit. http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=5&I temid=71&limitstart=44 Cerdn, A. 2010. BL127 - Tutoriales de modelado profesional de masas y renderizado. http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=article&id=390:videos2011&c atid=113:videotutoriales&Itemid=69 Cerdn, A. 2009. Coleccin de Vdeos sobre el nuevo Modelador de Masas de la Versin 2010. http://www.acercas.com/index.php?option=com_content&view=article&id=241:bl036coleccion-videos-modelador-masas-2010&catid=113:videotutoriales&Itemid=69 Digital Vision Automation 2010. New Users Guide. http://www.digitalvis.com/new-users-guide Digital Vision Automation 2010. Training Links. http://www.digitalvis.com/training-links Duarte, D. 2010. In-place Cavity Walls. http://revitbeginners.blogspot.com/2010/01/in-place-cavity-walls.html Duarte, D. 2010. Revit 2010: New Coordinates Icons. http://revitbeginners.blogspot.com/2009/04/revit-2010-new-coordinates-icons.html Duarte, D. 2010. Instance Parameters: The Double Agent. http://revitbeginners.blogspot.com/2009/07/instance-parameters-double-agent.html
8.2 Referncies
471
Fano, D. 2010. Revit Tutorials. http://designreform.net/category/tutorials/revit-tutorials Fano, D. 2010. Grasshopper Tutorials. http://designreform.net/category/tutorials/_tutorials-rhino France, C. 2010. Revit CAD Files Into Revit Projects: Key considerations. http://revitelemental.blogspot.com/2010/06/linking-cad-files-into-revit-projects.html Graphisoft 2010. Teamwork in ArchiCAD 13 and 14. http://www.archicadwiki.com/Teamwork Graphisoft 2010. ArchiCAD Wiki Frontpage. http://www.archicadwiki.com/FrontPage Graphisoft 2010. ArchiCAD Tutorials. http://www.archicadtutorials.com.au Graphisoft 2010. BIM Curriculum. http://www.graphisoft.com/education/curriculum Graphisoft 2010. ArchiCAD Collaboration Part 1 (ArchiCAD Teamwork). http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#COL1 Graphisoft 2010. ArchiCAD Collaboration Part 2 (Collaboration Techniques). http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#COL2 Graphisoft 2010. Experience BIM. http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#BIM Graphisoft 2010. ArchiCAD Essentials. http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#ESS Graphisoft 2010. Advanced Modeling. http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#MOD Graphisoft 2010. Building Objects Creation. http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#GDL Graphisoft 2010. Advanced Collaboration. http://www.graphisoft.com/education/training_guides/#COL Ispiliotis, A. 2010. ArchicadMonkey Tutorials. http://www.archicadmonkey.com/tutorials Issa, R. 2010. Essential Mathematics 2nd Edition. http://download.rhino3d.com/en/Rhino/4.0/EssentialMathematicsSecondEdition Johnson, L. 2010. Stretch instance parameter even using Weak Ref Planes. http://whatrevitwants.blogspot.com/2010/10/stretch-instance-parameter-even-using.html Johnson, L. 2010. Structure for Architects - Beam System Tips. http://whatrevitwants.blogspot.com/2010/06/structure-for-architects-beam-system.html Khabazi, Z. M. 2010. Generative Algorithms with Grasshopper. http://download.mcneel.com/s3/mcneel/grasshopper/1.0/docs/en/Generative%20Algorithms.pdf
Eloi Coloma Pic
472
Captol 8. Annexes
Khabazi, Z. M. 2010. Generative Algorithms with Grasshopper. Concept and Expetiments
Weaving.
http://download.mcneel.com/s3/mcneel/grasshopper/1.0/docs/Generative%20Algorithms_Ca E_Weaving.pdf Kron, Z. 2010. Adaptive Components: Making an Angle Bisector. http://buildz.blogspot.com/2010/07/adaptive-components-makingangle.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+buildz+ %28buildz%29. Kron, Z. 2010. Look Ma, no API. Making a Sun Tracer. http://buildz.blogspot.com/2010/08/look-ma-no-api-making-sun-tracker.html Kron, Z. 2010. Bouncing and Behavin' Building Volumes. http://buildz.blogspot.com/2010/06/bouncin-and-behavin-building-volumes.html Kron, Z. 2010. Form Finding with Solar Radiation Analysis. http://buildz.blogspot.com/2010_05_01_archive.html Kron, Z. 2010. Image du jour: Gradient Star. http://buildz.blogspot.com/2010/08/image-du-jour-gradient-star.html Kron, Z. 2010. Making Revit Forms From Image Files in 9 EZ Steps. http://buildz.blogspot.com/2010/08/making-revit-forms-from-image-files-in.html Kron, Z. 2009. Making the Dinosaur Bone.
http://buildz.blogspot.com/2010/09/making-dinosaurbone.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+buildz+ %28buildz%29 Kron, Z. 2009. API Yi, Yi. http://buildz.blogspot.com/2009_05_01_archive.html LearnVirtual 2010. LearnVirtual: The Education Center for AEC Professionals. http://www.learnvirtual.com Leo, P. 2007. Modelao de terrenos. http://architruques.blogspot.com/2008/09/modelao-de-terrenos.html Leo, P. 2007. A Magia das Zonas. http://architruques.blogspot.com/2007/05/magia-das-zonas.html LIFT Architects 2010. The Grasshopper Primer. http://www.liftarchitects.com/downloads LIFT Architects 2010. Waffle Structural System. http://www.liftarchitects.com/downloads LIFT Architects 2010. Suspended Ceiling Tutorial. http://www.liftarchitects.com/downloads Light, D. 2010. Back to Basics Conceptual Masses in Revit 2011. http://autodesk-revit.blogspot.com/2010/09/back-to-basics-conceptual-masses-in.html Light, D. 2010. Creating a helix using Adaptive components in Revit 2011. http://autodesk-revit.blogspot.com/2010/07/creating-helix-using-adaptive.html.
8.2 Referncies
473
Light, D. 2010. Understanding Hosted points in Revit Architecture 2010. http://hokbimsolutions.blogspot.com/2009_07_01_archive.html Light, D. 2010. Revit 2011 sketch on non planar surface. http://autodesk-revit.blogspot.com/2010/10/revit-2011-sketch-on-non-planar-surface.html Light, D. 2010. Shared coordinates, true north, project north. http://autodesk-revit.blogspot.com/2007/09/shared-coordinates-true-north-project.html McCarthy, P. 2010. 06 Project- Revit file and remaining videos for download. http://revit-detail.blogspot.com/2010/10/06-project-revit-file-and-remaining.html McCarthy, P. 2010. 04.1 - Curved Roof Detail - Analysis. http://revit-detail.blogspot.com/2010/04/041-curved-roof-detail-analysis.html McCarthy, P. 2010. 05.1 - Concrete Cast insitu Element- Analysis. http://revit-detail.blogspot.com/2010/04/051-concrete-cast-insitu-element.html McCarthy, P. 2010. 01.x Full height glass partitions Tutorials. http://revit-detail.blogspot.com/2010_01_01_archive.html Mitchell, J. 2010. Creating Large Building Models. http://www.graphisoft.com/ftp/pdf/CreatingDatabases_Final.pdf Sanderson, S. 2010. Catia/Digital Project Tutorials. http://designreform.net/category/tutorials/digital-project-tutorials Sanderson, S. 2010. Inventor Project Tutorials. http://designreform.net/category/tutorials/autodesk-inventor-tutorials Savana3D, Rhino Visual Tips, Rhino3D TV 2010. Grasshopper Visual Introduction. http://web.mac.com/rhino3dtv/GH/GH.html Senior, C. 2010. Convert Central Files Back to Single User Files. http://revitelemental.blogspot.com/2010/05/convert-revit-central-files-back-to.html Senior, C. 2010. How to Create a Mass Revolve in Revit 2010 and 2011. http://revitelemental.blogspot.com/2010/07/how-to-create-revolve-in-revit-2010-or.html Stafford, S. 2010. IsReference Setting - Weak and Strong. http://revitoped.blogspot.com/2010/10/isreference-setting-weak-and-strong.html Various 2010. Autodesk AUGI forum. http://forums.augi.com. Revit Zone. 2009. Creating a parametric rafter. http://www.revitzone.com/family-creation/107-creating-a-parametric-rafter
8.2.9 REFERNCIES ELECTRNIQUES Abler, F. 2006. Expressive 3D Components for Building Simulation and BIM. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_25.html AecMagazime 2010. Dassault Systemes takes aim. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=153&Itemid=37.
Eloi Coloma Pic
474
Captol 8. Annexes
Aragon, P. 2006. Reinventing Collaboration across Internal and External Project Teams. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_28.html Architects, E. 2010. Keynote Manager. http://www.emc2architects.com/revit_tools.html Arnold, J. A. 2007. Tectonic Vision and Products. http://www.tectonicbim.com Artra 2010. Artra Desktop. http://www.artrainc.com Autodesk 2010. AUGI/AEC Edge. http://www.augiaecedge.com. Autodesk 2009. Revit Model Style Guide 2.1. http://style.guides.s3.amazonaws.com/Revit_Model_Style_Guide_v2.zip Autodesk 2008. BIM and Visualitzation. http://images.autodesk.com/adsk/files/revit_bim_and_visualization_mar08.pdf Autodesk 2008. BIM and Digital Fabrication. http://images.autodesk.com/adsk/files/revit_bim_and_digital_fabrication_mar08.pdf Autodesk 2008. BIM and API Exptension. http://images.autodesk.com/adsk/files/revit_bim_and_api_extensions_mar08.pdf Autodesk 2008. Building Information Modeling for Sustainable Design. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_for_sustainable_design_oct08.pdf Autodesk 2007. BIM Concept to Completion. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_concept-to-completion.pdf Autodesk 2007. BIM - Small, Medium Extra, Large!. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_worksharing_jan07_1_.pdf Autodesk 2007. Introducing BIM into a Small-Firm Work Enviroment. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_for_small_firms_feb07_1_.pdf Autodesk 2007. Transitioning to BIM. http://images.autodesk.com/adsk/files/transitioning-to-bim_jan07_1_.pdf Autodesk 2007. BIM for Interior Design. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_for_interior_design_jan07_1_.pdf Autodesk 2007. BIM and Project Planning. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_project_planning_feb07_1_.pdf Autodesk 2007. BIM and Cost Estimating. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_cost_estimating_jan07_1_.pdf Autodesk 2007. Return on Investment with Autodesk Revit. http://images.autodesk.com/adsk/files/4301694_Revit_ROI_Calculator.zip Autodesk 2007. Parametric Building Modeling: BIM's Foundation. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_parametric_building_modeling_jan07_1_.pdf
8.2 Referncies
475
Autodesk 2006. BIM and Facilities Management. http://fmdesktop.net/bim_and_facilities.pdf Autodesk Labs 2009. Create 3D prints of Autodesk Revit models. http://labs.autodesk.com/utilities/revit_stl Autodesk Labs 2009. Analyze the effects of solar radiation on various surfaces of your
conceptual building model.

http://labs.autodesk.com/utilities/ecotect Autodesk, I. 2008. Results through Integrated Project Delivery and Building Information Modeling. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_and_ipd_whitepaper.pdf Autodesk, I. 2007. BIMs Return on Investment. http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_roi_jan07_1_.pdf Bachelder, D. 2010. Driving Construction Project Success through Neutral, Trust-Based
Collaboration.
http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_55.html Balding, J. J. 2009. Incorporating Innovative and Immersive Technologies: Changing the Art of
Design.
http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2009/InnovativeTechnologies.html Ballard, G. 1999. Improving Work Flow Reliability. http://www.ce.berkeley.edu/~tommelein/IGLC-7/PDF/Ballard.pdf Ballesty, S. 2007. Adopting BIM for facilities management. http://www.construction-innovation.info/images/CRC_Dig_Model_Book_20070402_v2.pdf Ballesty, S. 2007. FM as a Bussines Enabler. http://www.constructioninnovation.info/images/pdfs/PublicPublication/CRC%20FM%20Report%20Feb07.pdf Becerik-Gerber, B., S. Rice 2010. The Perceived Value of Building Information Modeling In The
U.S. Building Industry.

http://www.itcon.org/data/works/att/2010_15.content.02423.pdf Becerik-Gerber, B., S. Rice 2009. The Value of Building Information Modeling: Can We Measure
the ROI of BIM?.

http://www.aecbytes.com/viewpoint/2009/issue_47.html Bedrick, J. 2008. Organizing the Development of a Building Information Model. http://www.aecbytes.com/feature/2008/MPSforBIM.html Bedrick, J. 2005. BIM and Process Improvement. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2005/issue_20.html Bernstein, H. M., H. M. Bernstein, J. E. Gudgel 2010. The Business Value of BIM in Europe. http://images.autodesk.com/adsk/files/business_value_of_bim_in_europe_smr_final.pdf Bernstein, P. G. 2004. Going Further: Process Evolution in the Building Industry. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_2.html
Eloi Coloma Pic
476
Captol 8. Annexes
Bernstein, P. G., J. H. Pittman 2004. Barriers to the Adoption of the Building Information
Modeling in the Building Industry.

http://images.autodesk.com/adsk/files/bim_barriers_wp_mar05.pdf Bhatt, J. 2006. The BIM Difference. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_23.html. Birx, G. W. 2007. BIM Evokes Revolutionary Changes to Architecture Practice at
Ayers/Saint/Gross.
http://www.aia.org/aiarchitect/thisweek05/tw1209/tw1209changeisnow.cfm BLIS 2007. Building Lifecycle Interoperable Software. http://www.blis-project.org/index2.html Boryslawski, M. 2006. Building Owners Driving BIM: The Letterman Digital Arts Center Story. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2006/LDAC_story.html Boutwell, S. 2008. Adoption of Green Technologies in the Buildings/Facilities Sector: A Market
Perspective.
http://www.aecbytes.com/viewpoint/2008/issue_39.html Bozdoc, M. 2007. The History of CAD. http://mbinfo.mbdesign.net/CAD-History.htm Brewster, M. 2010. From Sketch to BIM and Back Again Using SketchBook Pro and ArchiCAD. http://www.aecbytes.com/tipsandtricks/2010/issue49-archicad.html BuildingSMART 2010. Why BuildingSMART?. http://buildingsmart.org.au/why-buildingSMART BuildingSMART 2010. How BuildingSMART?. http://buildingsmart.org.au/how-buildingSMART BuildingSMART 2010. Model - Industry Foundation Classes (IFC). http://www.buildingsmart.com/bim California Instute of Techology 1997. Boeing 777: 100% digitally designed using 3D solids
technology.
http://www.cds.caltech.edu/conferences/1997/vecs/tutorial/Examples/Cases/777.htm Campbell, D. A. 2006. Modeling Rules. http://www.architectureweek.com/2006/1011/tools_1-1.html CASE Design, I. 2009. Conceptual Design Modeling in Autodesk Revit Architecture 2010. http://images.autodesk.com/adsk/files/revitarch10_whitepaper_conceptual_design_modeling. pdf Cheng, R. 2006. Questioning the Role of BIM in Architectural Education. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_26.html CIFE, CURT 2007. VDC/BIM Value survey result. http://cife.stanford.edu/VDCSurvey.pdf Cirbes, S. 2010. Type versus Instance Parameters in Revit: When to Use What?. http://www.aecbytes.com/tipsandtricks/2010/issue49-revit.html CIS/2 2007. CIMSTEEL Integration Standards. http://www.cis2.org
8.2 Referncies
477
Comunity, A. D. 2007. DWF: The Best File Format for Published Design. http://usa.autodesk.com/adsk/servlet/item?siteID=123112&id=8675679 CORENET 2007. Integrated Plan Checking Systems. http://www.corenet.gov.sg Corke, G. 2009. BIM for fabrication. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=278&Itemid=37 Corke, G. 2007. Nemetschek embraces BIM. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=188&Itemid=36 Corke, G. 2007. Revit Structure 2008. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=174&Itemid=32 CSIRO 2007. Building & Construction. http://www.csiro.au/science/ps2oz.html Dakan, M. 2006. GSA's BIM Pilot Program Shows Success. http://aec.cadalyst.com/aec/article/articleDetail.jsp?id=359335 Day, M. 2009. Introducing Bonzai3D. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=323&Itemid=32 Day, M. 2008. Green buildings with Ecotect. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=215&Itemid=32 Day, M. 2007. Autodesk World Press Day. http://www.aecmag.com/index.php?option=content&task=view&id=163 Day, M. 2006. Interview: Huw Roberts, Bentley. http://aecmag.com/index.php?option=content&task=view&id=140 Day, M. 2002. Intelligent Architectural Modeling. http://www.caddigest.com/subjects/aec/select/Intelligent_modeling_day.htm Deutsch, R. 2010. Notes on the Synthesis of BIM. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_51.html DHUB 2010. Programa de Laboratori de Fabricaci. http://urbano.www.dhub-bcn.cat/node/109 Dickens, L. M. 2010. 21 Building Systems: Toward a Rational Taxonomy in Architecture. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_50.html Digital Building Solutions 2010. BIM Highway Content Manager. http://www.digitalbuildingsolutions.com/index2.html Digital Vision Automation 2004. AutoCAD/ArchiCAD Cross-training. http://www.digitalvis.com/pdfs/support/tipstricks/Cross%20Training.pdf Dillon, M. 2006. My Position on "Revit vs. ADT". http://modocrmadt.blogspot.com/2006/04/my-position-on-revit-vs-adt.html Douglas, A. 2010. Collaborating in the New AEC World. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_52.html
Eloi Coloma Pic
478
Captol 8. Annexes
Dunston, P. S., P. S. Dunston, J. D. McGlothlin 2007. An Immersive Virtual Reality Mock-up for
Design Review of Hospital Patient Rooms.

http://www.engr.psu.edu/convr/proceedings/papers/01_Dunston_submission_45.pdf Eastman, C. 2009. What is BIM?. http://bim.arch.gatech.edu/?id=402. Eastman, C., Y.-S. Yeong, R. Sacks, I. Kaner 2010. Development of National BIM Standard: Use
Cases for Architectural Precas.

http://dcom.arch.gatech.edu/pcibim/documents/DEVELOPMENT_OF_NATIONAL_BIM_STAND ARD.pdf Eric Lamb, D. R., A. Khanzode 2009. Transcending the BIM Hype: How to Make Sense and
Dollars from Building Information Modeling.

http://www.aecbytes.com/viewpoint/2009/issue_48.html. Factory, R. 2010. BIM UK Satnadards. http://revitfactory.com FIATECH 2007. aecXML. http://www.fiatech.org/projects/idim/aecxml.htm Fischer, J. K. &. M. 2009. Virtual Design and Construction: Themes, Case Studies and
Implementation Suggestions.
http://cife.stanford.edu/online.publications/WP097.pdf FMI/CMAA 2005. FMI/CMAA 6th Annual Survey of Owners. http://cmaanet.org/user_images/owners_survey_6.pdf Folkestad, J. E., D. Sandlin 2007. Digital construction: Utilizing three dimensional (3D) computer models to improve constructability. www.cm.cahs.colostate.edu/Faculty_and_Staff/folkestad/PDF/Folkestad%20&%20Sandlin%2 0IEMS% 202005.pdf Forester, J., A. Howell 2005. A Different Approach to Using IFCs to Facilitate Interoperability in
the Building Industry.

http://www.aecbytes.com/viewpoint/2005/issue_15.html France, C. 2010. BIM and the Cloud. http://www.aecbytes.com/feature/2010/BIM_Cloud.html Frausto-Robledo, A. 2010. In-Depth with ArchiCAD 14 Graphisoft talks to Architosh. http://architosh.com/2010/05/in-depth-with-archicad-14-graphisoft-talks-to-architosh Frausto-Robledo, A. 2010. Vectorworks 2011 A Preview in Boston. http://architosh.com/2010/09/vectorworks-2011-a-preview-in-boston Frausto-Robledo, A. 2009. In-Depth: Looking at ArchiCAD 13 with Delta Server Technology. http://architosh.com/2009/09/in-depth-looking-at-archicad-13-with-bim-server Gallaher, M. P., A. C. OConnor, J. L. Dettbarn, L. T. Gilday 2004. Cost Analysis of Inadequate
Interoperability in the U.S. Capital Facilities Industry.

http://fire.nist.gov/bfrlpubs/build04/PDF/b04022.pdf Gallello, D. 2008. The New Must HaveThe BIM Manager. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2008/issue_34.html
8.2 Referncies
479
Gallello, D. 2006. The Shape of Things to Come. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_24.html Gallello, D. 2004. A Darwinian Shake-out in the Building Industry. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_1.html Geertsema, C., J. G. E. Gibson, D. Ryan-Rose 2003. Emerging Trends of the Owner-Contractor
Relationship for Capital Facility Projects from the Contractor's Perspective.

http://www.ce.utexas.edu/rg/ccis/a_ccis_report_32.pdf Gennaccaro, F. P. 2010. Constructing BIM Education in the 21st Century. http://architosh.com/2009/03/viewpoint-constructing-bim-education-in-the-21st-century Georgia Tech-College of Architecture 2010. Building Information Modeling (BIM) for Precast
Concrete. Part A: Rosewod Experiment. Goals, Methods, Execution and Results.

http://dcom.arch.gatech.edu/pcibim/documents/bim4pc_Part_A_-_Rosewood_Experiment.pdf Georgia Tech-College of Architecture 2010. Building Information Modeling (BIM) for Precast
Concrete. Part B: Data Interoperability Benchmark Test.

http://dcom.arch.gatech.edu/pcibim/documents/bim4pc_Part_B_-_Benchmark_Test.pdf Georgia Tech-College of Architecture 2010. Building Information Modeling (BIM) for Precast
Concrete. Part C: Information Delivery Manual for Architectural Precast.

http://dcom.arch.gatech.edu/pcibim/documents/bim4pc_Part_C_Information_Delivery_Manual.pdf Georgia Tech-College of Architecture 2007. GSA Project - BIM Enabled Design Guide
Automation.
http://dcom.arch.gatech.edu/gsa Gheorghiu, R., Hooke, GoroVT 2010. Presentacin y comentario sobre Revit Structure. http://www.a3d.es/forum/viewtopic.php?t=1642&sid=43edb4514638052742c5304cf7af4eac Goldstein, H. 2001. 4D: Science Fiction or Virtually Reality?. http://www.bal4.com/news/2001-04-16-construction.pdf Gonchar, J. 2007. To architects, building information modeling is still primarily a visualization
tool.
http://archrecord.construction.com/features/digital/archives/0607dignews-2.asp Green Building Studio 2007. Green Building XML Schema. http://www.gbxml.org/index.htm. Green Building Studio 2004. AEC Design Practice Survey Identifies Opportunities to Accelerate
3D-CAD/BIM Adoption and Green Building Design.

http://www.greenbuildingstudio.com/gbsinc/pressrelease.aspx?id=24 Green, R. 2010. Autodesk Inventor 2011. http://www.cadalyst.com/cad/inventor/autodesk-inventor-2011-13508?page_id=1 Green, R. 2010. Peer-to-Peer Training. http://www.cadalyst.com/management/peer-peer-training-13469 Green, R. 2010. Your New CAD Management Plan. http://www.cadalyst.com/management/your-new-cad-management-plan-13468
Eloi Coloma Pic
480
Captol 8. Annexes
Green, R. 2005. Software strategy: BIM comparison: how does BIM software stack up with the
3D model concept?.
http://aec.cadalyst.com/aec/article/article Detail.jsp?id=133495 Gregoire, D. 2010. REVIT has Totally Changed my Deliverable. http://revitrocks.blogspot.com/2010/05/revit-has-totally-changed-my.html Grohoski, C. 2006. Virtual Reality Isn't Just For Gamers Anymore. http://www.webwire.com/ ViewPressRel.asp?aId=15849 GSA 2007. GSA Performance-Based Acquisition. www.gsa.gov/Portal/gsa/ep/channelView.do?pageTypeld=8203&channelPage=%252Fep%25 2Fchannel%252FgsaOverview.jsp&channelld=13077. GSA 2006. 3D-4D Building Information Modeling. http://www.gsa.gov/bim Guttman, M. 2005. buildingSMART (get over it). http://www.aecbytes.com/viewpoint/2005/issue_17.html Haymaker, J., M. Fischer 2007. Challenges and Benefits of 4D Modeling on the Walt Disney
Concert Hall Project.

http://cife.stanford.edu/online.publications/WP064.pdf Heinz, T. A. 2007. Passion with Confidence. http://www.apixcc.com/AC11_8_apix_Web.pdf Hendrickson, C. 2003. Project Management for Construction: Fundamental Concepts for
Owners, Engineers, Architects and Builders Version 2.1.

http://www.ce.cmu.edu/pmbook Henley, R. 2007. Five steps to better project delivery. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=156&Itemid=36&limit=1 &limitstart=0 Hobaux, P. 2005. The SABLE Project: Towards Unification of IFC based Product Model Servers. http://www.iai.no/2005_buildingSMART_oslo/Session%2007/SABLE_ImplementerWS.pdf Howell, G. A. 1999. What Is Lean Construction?. http://www.ce.berkeley.edu/~tommelein/IGLC-7/PDF/Howell.pdf Institute, L. C. 2010. Readings in Lean Construction. http://www.leanconstruction.org/readings.htm Jamieson, R. 2007. When do we adopt new technology?. http://aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=153&Itemid=37 Katz, N. C. 2007. Parametric Modeling in AutoCAD. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2007/issue_32.html Khemlani, L. 2010. Revits New Server and Conceptual Energy Analysis Capabilities. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2010/RevitServer_CEA.html Khemlani, L. 2010. ArchiCAD 14. http://www.aecbytes.com/review/2010/ArchiCAD14.html
8.2 Referncies
481
Khemlani, L. 2010. Tekla Structures 16. http://www.aecbytes.com/review/2010/TeklaStructures16.html Khemlani, L. 2010. Scia Engineer. http://www.aecbytes.com/review/2010/SciaEngineer.html Khemlani, L. 2010. Trelligence Affinity: Extending BIM to Space Programming and Planning. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2010/TrelligenceAffinity.html Khemlani, L. 2009. Sutter Medical Center Castro Valley: Case Study of an IPD Project. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2009/Sutter_IPDCaseStudy.html Khemlani, L. 2009. Collaboration, Project Management, and Project Information Management
Solutions in AEC.
http://www.aecbytes.com/feature/2009/Collaboration_PM_PIM_Solutions.html Khemlani, L. 2009. Sustainable Design Tools Exhibited at AIA 2009. http://www.aecbytes.com/feature/2009/AIA2009_EnergyApps.html Khemlani, L. 2009. SmartGeometry 2009 Conference Day. http://www.aecbytes.com/feature/2009/SmartGeometry2009.html Khemlani, L. 2009. ArchiCAD 13. http://www.aecbytes.com/review/2009/ArchiCAD13.html Khemlani, L. 2009. Bentley Architecture V8i. http://www.aecbytes.com/review/2009/BentleyArchV8i.html Khemlani, L. 2009. Solibri Model Checker. http://www.aecbytes.com/review/2009/SolibriModelChecker.html Khemlani, L. 2008. Autodesk and Bentleys Unprecedented Interoperability Agreement. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2008/AutodeskBentleyAgreement.html Khemlani, L. 2008. Technology Adoption and Implementation at HOK. http://www.aecbytes.com/feature/2008/HOK_CaseStudy.html Khemlani, L. 2008. Autodesk NavisWorks 2009. http://www.aecbytes.com/review/2008/NavisWorks2009.html Khemlani, L. 2008. Revit Structure 2008. http://www.aecbytes.com/review/2007/RevitStructure2008.html Khemlani, L. 2008. Allplan BIM 2008 Architecture. http://www.aecbytes.com/review/2008/AllplanBIMArch.html Khemlani, L. 2007. Bentley's "BIM for Green Buildings" Executive Summit. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2007/BentleyBIMSummit.html Khemlani, L. 2006. Visual Estimating: Extending BIM to Construction. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2006/VisualEstimating.html Khemlani, L. 2006. AIA CBSP Symposium on BIM for Building Envelope Design and
Performance.
http:// www.aecbytes.com/buildingthefuture/2006/AIA-CBSP_BIM.html Khemlani, L. 2006. Use of BIM by Facility Owners: An "Expositions" Meeting. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2006/Expotitions_meeting.html
Eloi Coloma Pic
482
Captol 8. Annexes
Khemlani, L. 2006. 2006 2nd Annual BIM Awards Part 1. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2006/BIM_Awards.html Khemlani, L. 2005. Prefabrication of Timber Buildings based on Digital Models: A Perspective
from Norway.
http://www.aecbytes.com/feature/2005/Norway_prefab.html Khemlani, L. 2005. Multi-Disciplinary BIM at Work at GHAFARI Associates. http://www.aecbytes.com/feature/2005/Ghafari_study.html Khemlani, L. 2005. CORENET e-PlanCheck: Singapore's Automated Code Checking System. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2005/CORENETePlanCheck.html Khemlani, L. 2004. The IFC Building Model: A Look Under the Hood. http://www.aecbytes.com/feature/2004/IFCmodel.html Khemlani, L. 2004. Autodesk Revit: Implementation in Practice. http://www.ideateinc.com/whitepapers/bim/Revit%20Implementation.pdf Koch, D. 2009. AutoCAD Architecture 2009. http://architects-desktop.blogspot.com/2008/02/autocad-architecture-2009-part-1.html Koskela, L. 1992. Application of the New Production Philosophy to Construction. http://cife.stanford.edu/online.publications/TR072.pdf Laiserin, J. 2008. Comparing Pommes and Naranjas. http://www.laiserin.com/features/issue15/feature01.php Lerner, N. 2007. Beyond 3D. http://www.aecmag.com/index.php?option=com_content&task=view&id=192&Itemid=37&li mit=1&limitstart=0 Letourneau, L. 2008. Successful IT and Software Adoption in an A/E Firm. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2008/issue_42.html LIFT Architects 2010. Using a Wii Nunchuck to Control Grasshopper. http://www.liftarchitects.com/journal/2009/9/8/using-a-wii-nunchuck-to-controlgrasshopper.html Light, D. 2010. Hok BIM Solutions blog. http://hokbimsolutions.blogspot.com Lighthart, B. 2010. BIM from Thirty Thousand Feet. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_56.html Locking, 2011. P. 2010. 2011 Parameter Locking. http://forums.autodesk.com/t5/Autodesk-Revit-Architecture/2011-Parameter-Locking/tdp/2748170 Maplab 2010. Mental Ray Materials Repository. http://mrmaterials.com McDuffie, T. 2007. BIM: Transforming a Traditional Practice Model into a Technology-Enabled
Integrated Practice Model.

http://www.aia.org/nwsltr_pa.cfm?pagename=pa_a_200610_bim
8.2 Referncies
483
McGraw-Hill Construction 2010. Green BIM. How Building Information Modeling is Contributing
to Green Design and Construction.

http://images.autodesk.com/adsk/files/mhc_green_bim_smartmarket_report_%282010%29.pdf Mclean, D. 2010. Performance Analysis Technology and Radical Design Change for Carbon
Neutrality.
http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_54.html Munroe, C. 2007. Construction Cost Estimating. http://www.aspenational.com/CONSTRUCTION%20Cos%20ESTIMATING.pdf Napier, B., K. J. Connolly, F. Jernigan 2009. Building Information Modeling. A report on the
current state of BIM technologies and recommendations for implementation.

ftp://doaftp04.doa.state.wi.us/master_spec/DSF%20BIM%20Guidelines%20&%20Standards/ BIM%20Findings%20and%20Recommendations%20Report.pdf Nez, A., F. Buill, F. Muoz 2007. Comportamiento de un Sensor Lser Escner. http://upcommons.upc.edu/e-prints/bitstream/2117/646/1/articulo.pdf Objects Online 2010. Objects Online BEM Repository. http://www.objectsonline.com Omniclass 2010. Omniclass: A Strategy for Classifying the Built Environment. http://www.omniclass.org Onuma 2010. Onuma BIM tubes. http://onuma.com/products/BimTube.php Onuma 2010. Onuma Web Server Product. http://onuma.com/products/BimDataApi.php Onuma, K. G., D. Davis 2010. Integrated Facility Planning using BIM Web Portals. http://onuma.com/BIM/FFC_BIM_Portals_Onuma.pdf Parch 2005. Revit vs ArchiCAD. http://www.parch.com/images/pdfs/revit_v_archicad.pdf Peterson, M., S. Baadkar 2008. The Workflow Between Revit Architecture and Autodesk
Inventor.
http://www.aecbytes.com/tipsandtricks/2008/issue35-revit_inventor.html Planning, B. for Training 2010. Planning and Budgeting for Training. http://clubrevit.com/?p=972 Post, N. M. 2002. Movie of Job that Defies Description Is Worth More Than A Million Words. http://enr.construction.com/features/buildings/archives/020408.asp Real, L. 2010. Revit Structure - Interferencia de Armaduras. http://lucreciareal.blogspot.com/2010/05/revit-structure-interferencia-de.html Roberts, H. W. 2004. The Importance of Parametrics in Building Information Modeling. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_5.html Rocha, L. M. 2004. BIM, Change, and LeadershipA Call to Arms. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_6.html
Eloi Coloma Pic
484
Captol 8. Annexes
Roe, A. 2002. Building Digitally Provides Schedule, Cost Efficiencies: 4D CAD is Expensive but
Becomes More Widely Available.

http://enr.construction.com/features/technologyeconst/archives/020225b.asp Rundell, R. 2007. How can BIM benefit facilities management?. http://www.cadalyst.com/cad/building-design/1-2-3-revit-bim-and-fm-3432 Rundell, R. 2007. How the IFC is being used to facilitate data exchange for U.S. federal
government projects.
http://www.cadalyst.com/cad/building-design/bim-and-us-gsa-1-2-3-revit-tutorial-3480. Sacks, R., R. Barak 2006. Quantitative Assessment of The Impact of 3D Modelling of Building
Structures on Engineering Productivity.

http://bim.technion.ac.il/ICCCBE%202006%20%20QUANTITATIVE%20ASSESSMENT%20OF%20THE%20IMPACT%20OF%203D%20MODEL ING.pdf Sacks, R., C. Eastman, G. Lee, D. Orndoff 2010. A Target Benchmark of the Impact of Three-
dimensional Parametric Modeling in Pre-cast Construction.

http://dcom.arch.gatech.edu/pcibim/documents/sacks-eastman-lee-orndorff.pdf Sawyer, T., T. Grogan 2002. Finding The Bottom Line Gets A Gradual Lift From Technology. http://enr.construction.com/features/bizlabor/archives/020812a.asp Sciences, N. I. O. B. 2007. National BIM Standard. http://www.wbdg.org/pdfs/NBIMSv1_p1.pdf Seletsky, P. 2008. The Digital Design Ecosystem: Toward a Pre-Rational Architecture. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2008/issue_37.html Seletsky, P. 2006. Questioning the Role of BIM in Architectural Education: A Counter-Viewpoint. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2006/issue_27.html Seletsky, P. 2005. Digital Design and the Age of Building Simulation. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2005/issue_19.html Seletsky, P. 2004. Goodbye CAD. Goodbye BIM. Hello PEN. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_3.html Shah, R. 2009. BIM Technology Adoption and Implementation at MAAP. http://www.aecbytes.com/feature/2009/MAAP_study.html Stafford, S. 2010. Data Embedded in Revit. http://revitoped.blogspot.com/2010/10/data-embedded-in-revit.html Stebbins, J. 2007. Successful BIM Implementation. http://www.digitalvis.com/pdfs/Successful_BIM_Implementation.pdf Stephens, S. 2007. Crowding the Marquee. http://archrecord.construction.com/practice/firmCulture/0701crowding-1.asp Sullivan, C. C. 2007. Integrated BIM and Design Review for Safer, Better Buildings: How Project Teams Using Collaborative Design Reduce Risk, Creating Better Health and Safety in Projects. http://construction.com/CE/articles/0706navis-1.asp
8.2 Referncies
485
Tammik, J. 2010. The Building Coder. http://thebuildingcoder.typepad.com/blog Tardif, M. 2009. Looking Beyond BIM to Business Information:The Role of agcXML in
Streamlining Information Exchange.

http://www.aecbytes.com/viewpoint/2009/issue_49.html Teicholz, P. 2004. Labor Productivity Declines in the Construction Industry: Causes and
Remedies.
http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_4.html Thomson, D., R. Miner 2006. Building Information Modeling - BIM: Contractual Risks are
Changing with Technology.

http://www.aepronet.org/ge/no35.html Tiwari, S., J. Odelson, A. Watt, A. Khanzode 2009. Model Based Estimating to Inform Target
Value Design.
http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2009/ModelBasedEstimating.html Tobin, J. 2008. AtomicBIM: Splitting Data to Unleash BIMs Power. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2008/atomicBIM.html Tobin, J. 2008. Proto-Building: To BIM is to Build. http://www.aecbytes.com/buildingthefuture/2008/ProtoBuilding.html Tulika Majumdar, Martin A. Fischer2, B. R. S. 2006. Conceptual Design Review with a Virtual
Reality Mock-Up Model.

http://bimex.wikispaces.com/file/view/Majumdar+et+al.,+2006.pdf Tzortzopoulos, P., C. T. Formoso 1999. Considerations on Application of Lean Construction
Principles to Design Management.

http://www.ce.berkeley.edu/~tommelein/IGLC-7/PDF/Tzortzopoulos&Formoso.pdf Valderrama, F. 2009. Dejad que Florezcan Mil Din-A4. http://descarga.soft.es/pdf/Varios/Dejad%20que%20florezcan%20mil%20DIN-A4.pdf Valderrama, F. 2005. Intercambio de Mediciones entre Allplan y Presto. http://descarga.soft.es/pdf/Varios/Allplan_Presto.pdf Various 2009. Autodesk University Conferences. http://au.autodesk.com Vectorworks 2010. Vectorworks 2011. Whats New Brochure. http://download2.nemetschek.net/www_misc/2011/VW2011_whats_new_brochure.pdf Vectorworks 2010. Vectorworks 2011 Feature Demos. http://www.nemetschek.net/library/index.php?movie=2011movies Vectorworks 2010. Vectorworks Guides & Publications. http://www.nemetschek.net/training/guides.php Vectorworks 2010. Vectorworks 2011 Feature Demos. http://www.nemetschek.net/library/index.php Vectorworks 2009. 3D Modeling in Vectorworks, Second Edition Sample. http://download2.nemetschek.net/www_misc/2009/vectorpress/3DModeling_sample.pdf
Eloi Coloma Pic
486
Captol 8. Annexes
Vectorworks 2009. Vectorworks 2010 Feature Demos. http://www.nemetschek.net/library/index.php?movie=2010movies Vrkonyi, V. 2010. Next Evolution of BIM: Open Collaborative Design Across the Board. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2010/issue_53.html Whaley, M. 2009. There is No I in IPD!. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2009/issue_45.html Wire, B. 2002. Autodesk to Acquire Revit Technology Corporation; Acquisition Adds
Complementary Technology for Building Industry.

http://investors.autodesk.com/phoenix.zhtml?c=117861&p=irol-newsArticle&ID=261618 Wright, S. C. 2008. Two Steps Forward, No Going Back: How Our Firm is Using Technology to
Gain a Strategic Advantage.

http://www.aecbytes.com/viewpoint/2008/issue_38.html Yessios, C. I. 2004. Are We Forgetting Design?. http://www.aecbytes.com/viewpoint/2004/issue_10.html Young, N. W., S. A. Jones, H. M. Bernstein, J. E. Gudgel 2009. The Business Value of BIM. http://images.autodesk.com/adsk/files/final_2009_bim_smartmarket_report.pdf Young, N. W., S. A. Jones, H. M. Bernstein 2008. BIM. Transforming Design and Construction to
Achieve Greater Industry Productivity.

http://images.autodesk.com/adsk/files/mcgrawhill_construction_bim_smartmarket_report_december_2008.pdf.
8.2.10 LLIBRES IMPRESOS AIA California Council, McGraw-Hill Construction 2007. Integrated Project Delivery. A working Definition.: AIA California Council. Alexander, C. 1964. Notes on the Synthesis of Form.: Harvard University Press. American Institute of Architects 2006. Business of Architecture: 2006 AIA Firm Survey.: AIA. American Institute of Architects 2006. Business of Architecture: 2006 AIA Firm Survey.: AIA. Bader, F., D. Calvanese, D. McGuinness, D. Nardi, P. Patel-Schneider 2003. The Description Logic Handbook: Theory, Implementation, and Application.: Cambridge University Press. Bjork, B. 1995. Requirements and information structures for building product models.: VTT Technical Research Centre of Finland. Booch, G. 1993. Object-Oriented Analysis and Design with Applications.: Addison-Wesley. Braid, I. C. 1973. Designing with Volumes.: Cantab Press, Cambridge University. Brandon, P. S., T. Kocatrk 2008. Virtual Futures for Design, Construction and Procurement.: WileyBlackwell. Brucker, B. A., M. P. Case, E. W. East, B. K. Huston, S. D. Nachtigail, J. C. Shockley, S. C. Spangler, J. T. Wilson 2006. Building Information Modeling (BIM): A Road map for
Implementation to Support MILCON Transformation and Civil Works Proejcts within the U.S.
8.2 Referncies
487
Army Corps of Engineers.: US Army Corps of Engineers, Engineer Research and Development
Center. CAD 1976,1978,1980. Proceedings of CAD76, CAD78, CAD80.: IPC Press. Cirbes, S. 2009. Family Standards and Best Practices.: Integrated Content solutions. Coloma, E. 2006. Introducci a la Tecnologia BIM.: Edicions UPC. Demkin, J. 2001. Architect's Handbook of Professional Practice.: John Wiley and Sons. Department of Defense 2000. Guidebook for Performance-Based Services Acquisition (PBSA).: Defense Acquisition University Press. Ding, L., Drogemuller, R., Rosenman, M., Marchant, D. and Gero, J. 2006. Clients Driving Construction Innovation: Moving Ideas into Practice. Brown, Kerry, Hampson, Keith and Brandon, Peter, eds., CRC for Construction Innovation. Dolan, T. G. 2006. First Cost vs. Life-Cycle Costs: Don't get caught in the trap of saving now to pay later.: School Planning and Management. Eastman, C. 1999. Building Product Models: Computer Environments Supporting Design and Construction.: CRC Press. Eastman, C. 1999. Building Product Models: Computer Environments Supporting Design and Construction.: CRC Press. Eastman, C., I. His, C. Potts 1998. Coordination in Multi-Organization Creative Design Projects. Design Computing Research Report.: College of Architecture, Georgia Institute of Technology. Eastman, C., R. Sacks, G. Lee 2001. Software Specification for a Precast Concrete Design and Engineering Software Platform.: Georgia Institute of Technology. Eastman, C., P. Teicholz, R. Sacks, K. Liston 2008. BIM Handbook: a Guide to Building Information Modeling for Owners, Managers, Designers, Engineers and Contractors.: John Wiley & sons. Elvin, G. 2007. Integrated Practice in Architecture: Mastering Design-build, and Construction.: John Wiley & Sons. Finith E, J. 2008. BIG BIM little bim: The Practical Approach to Building Information Modeling.: Booksurge Lic.. Frampton, K., J. Cava 1996. Studies in Tectonic Culture: The Poetics of Construction in Nineteenth and Twentieth Century Architecture.: The MIT Press. Renate, F. 2004. Collaborative Design and Learning; Competence Building for Innovation. J. Bentor et al, eds., Green Wood Publishing Group, Inc. p165.298. Futcher, R. 2006. The Fishbowl(tm): Degrees of Engagement in Global Teamwork.: Springer Verlag. GSA 2006. GSA BIM Guide For Spatial Program Validation Version 0.90.: United States General Services Administration. Halaby, J. 2004. Polyvalence and Parametrics: Parametric Modeling in Architecture Design.: Harvard Graduate School of Design.
Eloi Coloma Pic
488
Captol 8. Annexes
Hardin, B. 2009. BIM and Construction Management: Proven Tools, Methods, and Workflows.: Willey Publishing Inc.. Hopp, W. J., M. L. Spearman 1996. Factory Physics.: Irwin. Kalay, Y. 1989. Modeling Objects and Environments.: John Wiley & Sons. de Kerckhove, D. 2001. The Architecture of Intelligence (The Information Technology Revolution in Architecture).: Birkhuser. Khemlani, L. 2007. Top Criteria for BIM Solutions.: Bentley. Kieran, S., J. Timberlake 2003. Refabricating Architecture: How Manufacturing Methodologies are Poised to Transform Building Construction.: McGraw-Hill Professional. Kolarevic, B. 2005. Architecture in the Digital Age: Design and Manufacturing.: Taylor & Francis. Krygiel, E., B. Nies 2008. Green BIM: Successful Sustainable Design with Building Information Modeling.: Willey Publishing Inc.. Kymmell, W. 2008. Building Information Modeling: planning and Managing Construction Projects with 4D CAD and Simulations.: McGraw-Hill Professional. Levy, S. M. 2006. Design-Build Project Delivery: Managing the Building Process from Proposal Throught Construction.: McGraw-Hill Professional. Lichtig, W. A., V. E. Sanvido, M. D. Konchar 1999. Selecting Project Delivery Systems. Comparing Design-Build, Design-Bid-Build and Construction Management at Risk.: State College, Project Delivery intitute. Mitchell, J., H. Schevers 2005. Building Information Modelling for FM at Sydney Opera House.: CRC Construction Innovation. Mitchell, W. J. 1978. Computer Aided Architectural Design.: Van Nostrand Reinhold Company. Mitchell, W. J., M. McCullough 1994. Digital Design Media.: John Wiley & Sons. Molinos, R. 2007. Arquitectura Paramtrica Orientada a Proceso.: Fundacin Rafael Escol. Monedero, J. 2007. Diseo Paramtrico 3D. Ejemplos desarrollados con ADT.: Edicions UPC. Monedero, J. 1999. Aplicaciones Informticas en Arquitectura.: Edicions UPC. Newton, P., K. Hampson, R. Drogemuller 2009. Technology, Design and Process Innovation in the Built Enviroment.: Taylor & Francis. Oosterhuis, K. 2003. Hyperbodies.: Birkhuser. Pottmann, H., A. Asperl, M. Hofer, A. Kilian 2007. Architectural Geometry.: Bentley Institute Pess. Ramsey, G., H. Sleeper 2000. Architectural Graphic Standards.: John Wiley & Sons. Robbins, E. 1994. Why Architects Draw.: MIT Press. Roodman, D. M., N. Lenssen, J. A. Peterson 1995. A Building Revolution: How Ecology and Health Concerns Are Transforming Construction.: Worldwatch Institute. Sakamoto, T., A. Ferre, M. Kubo 2008. From Control to Design.: Actar.
8.2 Referncies
489
Sanvido, V., M. Konchar 1999. Selecting Project Delivery Systems, Comparing Design-Build, Design-Bid-Build, and Construction Management at Risk.: Project Delivery Institute, State College. Schenck, D. A., P. R. Wilson 1994. Information Modeling the EXPRESS Way.: Oxford University Press. Schodek, D., M. Bechthold, K. Griggsa, K. M. Kao, M. Steinberg 2005. Digital Design and Manufacturing, CAD/CAM Applicatons in Architecture and Design.: John Wiley & Sons. Smith, D. K., M. Tardif 2009. Building Information Modeling: A Strategic Implementation Guide for Architects, Engineers, Constructors, and Real Estate Asset Managers.: John Wiley & Sons. U.S. Department of Energy (DOE), I. P. Public Technology (1996) 1996. The Sustainable Building Technical Manual: Green Building Design, Construction, and Operations.: U.S. Department of Energy. USDOT Federal Highway Administration 2006. Design-Build Effectiveness Study.: USDOT Final Report. Wang, X., M. A. Schnabel 2008. Mixed Reality in Architecture.: Springer. Warne, T., J. Beard 2005. Project Delivery Systems: Owner's Manual.: American Council of Engineering Companies. Womack, J. P., D. T. Jones 2003. Lean Thinking: Banish Waste and Create Wealth in Your Corporation.: Simon & Schuster.
8.2.11 CONFERNCIES Ashcraft, H. W. J. 2007. Building Information Modeling: A Great Idea in Conflict with Traditional Concepts of Insurance, Liability, and Professional Responsibility. Conferncia presentada al congrs Schinnerer's 45th Annual Meeting of Invited Attorneys. Coloma, E. 2008. Aplicaciones BIM para el Diseo Arquitectnico. Conferncia presentada al congrs XII Congreso Internacional de Expressin Grfica Arquitectnica. Court, P., C. Pasquire, A. Gibb, D. Bower 2006. Design of a Lean and Agile Construction System for a Large and Complex Mechanical and Electrical Project. Conferncia presentada al congrs 14th Conference of the International Group for Lean Construction. Dunwell, S. 2007. Linking Front and Back Offices: The ERP Vendor's Perspective. Conferncia presentada al congrs buildingSMART 2007: The New Business Model for Design, Construction and Facilities Management. Eastman, C. M., R. S., G. Lee 2002. Strategies for Realizing the Benefits of 3D Integrated Modeling of Buildings for the AEC Industry. Conferncia presentada al congrs ISARC - 19th International Symposium on Automation and Robotics in Construction. Jackson, S. 2002. Project cost overruns and risk management. Conferncia presentada al congrs 18th Annual ARCOM Conference. Khemlani, L., Y. Kalay 1997. Integrated Computing Environment for Collaborative, MultiDisciplinary Building Design. Conferncia presentada al congrs CAAD Futures 97.
Eloi Coloma Pic
490
Captol 8. Annexes
Khemlani, L., A. Timerman, Beatrice Benne, Y. Kalay 1997. Semantically Rich Building Representation. Conferncia presentada al congrs ACADIA 97. Koerckel, A., G. Ballard 2005. Return on Investment in Construction Innovation - A Lean Construction Case Study. Conferncia presentada al congrs 14th Conference of the International Group for Lean Construction. Liston, K., J. Kunz, M. Fischer 2000. Requirements and benefits of interactive information workspaces in construction. Conferncia presentada al congrs Eight International Conference on Computing in Civil and Building Engineering (ICCCBE-VIII). Madrazo, L., lvaro Siclia, D. Pascual 2006. Bar Code Housing System: Towards An Integrated Environment To Support The Design And Construction Of Housing Blocks. Conferncia presentada al congrs ECPPM 2006. McKinney, K., J. Kim, M. Fischer, C. Howard 1996. Interactive 4D-CAD. Conferncia presentada al congrs Third Congress on Computing in Civil Engineering. Pasquire, C., R. Soar, A. Gibb 2006. Beyond Pre-Fabrication - The Potential of Next Generation Technologies to Make a Step Change in Construction Manufacturing. Conferncia presentada al congrs 14th Conference of the International Group for Lean Construction. Schwegler, B., M. Fischer, K. Liston 2000. New Information Technology Tools Enable Productivity Improvements. Conferncia presentada al congrs North American Steel Construction Conference. Smoot, B. 2007. Building Acquisition and Ownership Costs. Conferncia presentada al congrs CIB Workshop 2007. You, S.-J., D. Yang, C. Eastman 2004. Relational DB Implementation of Step Based Product Model, Cib T6s7 Information Technology in Construction. Conferncia presentada al congrs CIB International Congress.
8.2.12 ARTICLES EN REVISTES IMPRESES Akinci, B., C. G. F. Boukamp, D. Huber, C. Lyons, K. Park 2006. A formalism for utilization of sensor systems and integrated project models for active construction quality control. Automation in Construction 15 (2): 124-138. Akintoye, A., E. Fitzgerald 2000. A survey of current cost estimating practices in the UK. Construction Management & Economics 18 (2): 161-172. Allplannews 2008. Interview with Jerry Laiserin. Allplannews: 1-8. Anderl, R., R. Mendgen 1996. Modelling with constraints: theoretical foundation and application. Computer-Aided Design 28 (3): 155-168. Baer, A., C. E., M. Henrion 1979. Geometrical modeling: A survey. Computer-Aided Design 11 (5): 253-272. Barak, R., Y.-K. Jeong, C. Eastman 2007. Unique Requirements of BIM for Cast-in-place Reinforced Concrete. ASCE Workshop on Computing in Civil Engineering: -. Bijl, A., G. Shawcross 1975. Housing site layout system. Computer-Aided Design.
8.2 Referncies
491
Bo-Christer Bjrk, M. L. 2010. CAD standardisation in the construction industry A process view. Automation in Construction 19 (4): 398-406. Chan, A., D. Scott, E. Lam 2002. Framework of Success Criteria for Design/Build Projects. Journal of Computing in Civil Engineering 18 (3): 120-128. Crowley, A. 2003. CIS/2 Interactive at NASCC. New Steel Construction 11 (10). Debella, D., R. Ries 2006. Construction Delivery Systems: A Comparative Analysis of Their Performance within School Districts. Journal of Construction Engineering and Management 132 (11): 1131-1138. Debella, D., R. Ries 2006. Construction Delivery Systems: A Comparative Analysis of Their Performance within School Districts. Journal of Construction Engineering and Management 13 (11): 1131-1138. Eastman, C. 1993. Conceptual Modeling in Design. Fundamental Developments in ComputerAided Geometric Modeling: 185-202. Eastman, C. 1975. The Use of Computers Instead of Drawings In Building Design. Journal of the American Institute of Architects March (1): 45-50. Eastman, C. 1192. Modeling of buildings: evolution and concepts. Automation in Construction 1 (1): 99-109. Eastman, C., Y.-S. Jeong, R. Sacks, I.Kaner 2010. Exchange Model and Exchange Object Concepts for Implementation of National BIM Standards. Journal of Computing in Civil Engineering 24: 25.34. Eastman, C., J. kook Lee, H. Sheward, P. Sanguinetti, Y. suk Jeong, J. Lee, S. Abdelmohsen 2009. Automated Assessment of Early Concept Designs. Architectural Design: 52-57. Eastman, C., R. Sacks, Y.-S. Jeong, I. Kaner 2007. Building Information Modeling (BIM) for Precast Concrete. National Institute of Building Sciences: 212. Eastman, C., R. Sacks, G. Lee 2003. Development and Implementation of Advanced IT in the North American Precast Concrete Industry. ITcon -Electronic Journal of Information Technology in Construction 8 (1): 247-262. Eastman, C., L. G., R. Sacks 2002. Deriving a Product Model from Process Models. Concurrent Engineering. Ergen, E., B. Akinci, R. Sacks 2007. Tracking and Locating Components in a Precast Storage Yard Utilizing Radio Frequency Identification Technology and GPS. Automation in Construction 16 (1): 354-367. Gaddie, S. 2003. Enterprise programme management: Connecting strategic planning to project delivery. Journal of Facilities Management 2 (2): 177-191. Grilo, A, R. Jardim-Goncalves 2005. Analysis On The Development of e-Platforms In The AEC Sector. International Journal of Internet and Enterprise Management 3 (2): 187-18. Hodges, C., W. W. Elvey 2005. Making the Business Case For Sustainability: It's Not Just About Getting Points. Facilities Manager 21 (4): 50-53.
Eloi Coloma Pic
492
Captol 8. Annexes
Ibbs, C. W., Y. H. Kwak, T. Ng, A. M. Odabasi 2003. Project delivery systems and project change: Quantitative analysis. Journal of Construction Engineering and Management 129 (4): 382-387. Jeng, T.-S., C. Eastman 1998. Database Architecture for Design Collaboration. Automation in Construction: 475-484. Khemlani, L., A. Timerman, Beatrice Benne, Y. Kalay 1998. Intelligent Representation for Computer-Aided Building Design. Automation in Construction 8 (1). Konchar, M., V. Sanvido 1998. Comparison of U.S. Project Delivery Systems. Journal of Construction Engineering and Management 124 (6): 435-444. Koo, B., M. Fischer 2000. Feasibility Study of 4D CAD in Commercial Construction. Journal of Construction Engineering and Management 126 (5): 251-260. Lee, G., C. Eastman 2007. Twelve Design Patterns for Integrating and Normalizing Product Model Schemas. Comp-Aided Civil and Infrastructure Engr.: 153-171. Lichtig, W. A. 2006. The Integrated Agreement for Lean Project Delivery. Construction Lawyer 26 (3). Lipman, R. R. 2004. Mobile 3D visualization for steel structures. Automation in Construction 3 (1): 119-125. Liston, K., M. Fischer, T. Winograd 2001. Focused Sharing of Information for Multidisciplinary Decision Making by Project Teams. ITCon (Electronic Journal of Information Technology in Construction 6: 69-81. Ma, Z., Q. Shen, J. Zhang 2005. Application of 4D for Dynamic Site Layout And Management of Construction Projects. Automation in Construction 14 (3): 369-381. Marcos, C. L. 2010. Algoritmos, Formalidad y Abstraccin Parametrizada. EGA 15 (1): 94-101. McKinney, K., M. Fischer 1998. Generating, evaluating and visualizing construction schedules with 4D-CAD tools. Automation in Construction 7 (6): 433-447. Monedero, J. 2010. La Forma Como Molde. La Forma Como Proceso. EGA 16 (1): 62-69. Oberlender, G., S. Trost 2001. Predicting Accuracy Of Early Cost Estimates Based On Estimate Quality. Journal of Construction Engineering and Management 127 (3): 173-182. Rafael Sacks, Israel Kaner, C. M. E. Y.-S. J. 2010. The Rosewood experiment Building information modeling and interoperability for architectural precast facades. Automation in Construction 19 (6): 419-432. Redondo, E. 2010. Un Caso de Estudiio de Investigacin Aplicada. La Recuperacin de la Trama Viaria del Barrio Judo de Girona Mediante Realidad Aumentada. EGA 16 (1): 70-81. Reinoso, J. F., C. Leon 2010. La Fusin de imgenes de Teledeteccin: Una Ayuda para la Interpretacin de Entornos Urbanos. EGA 15 (1): 182-189. Requicha, A. 1980. Representations of Rigid Solids: Theory, Methods And Systems. ACM Computer Survey 12 (4): 437-466. Ricardo Jardim-Goncalves, A. G. 2010. Building information modeling and interoperability. Automation in Construction 19 (2): 387.
8.2 Referncies
493
Roe, A. 2006. The Fourth Dimension is Time. Steel 15. Sacks, R. 2004. Evaluation of the economic impact of computer-integration in precast concrete construction. Journal of Computing in Civil Engineering 18 (4): 301-312. Sacks, R., R. Barak 2007. Impact of Three-dimensional Parametric Modeling of Buildings on Productivity in Structural Engineering Practice. Automation in Construction 17 (4): 439-449. Sacks, R., C. Eastman, G. Lee 2003. Process Improvements in Precast Concrete Construction Using Top-Down Parametric 3-D Computer-Modeling. Journal of the Precast/Prestressed Concrete Institute 48 (3): 46-55. Sacks, R., C. Eastman, G. Lee, D. Orndorff 2005. A Target Benchmark of the Impact of ThreeDimensional Parametric Modeling in Precast Construction. Journal of the Precast/Prestressed Concrete Institute 50 (4): 126-139.. Sawyer, T. 2006. Early Adopters Find the Best Models Are Digital Virtuosos. Engineering News Record 02. Sheppard, L. M. 2004. Virtual Building for Construction Projects. IEEE Computer Graphics and Applications 6 (12). Teicholz, E. 2004. Bridging the AEC/FM Technology Gap. IFMA Facility Management Journal Apr./Mar. Thomas, H. R., C. Korte, V. E. Sanvido, M. K. 1999. Conceptual Model for Measuring Productivity of Design and Engineering. Journal of Architectural Engineering 5 (1): 1-7. Thomas, H. R., C. Korte, V. E. Sanvido, M. K. Parfitt 1999. Conceptual Model for Measuring Productivity of Design and Engineering. Journal of Architectural Engineering, 5 (1): 1-7. Tulacz, G. J. 2006. The Top Owners. Engineering News Record 27. Yang, D., C. Eastman 2007. A Rule-based Subset Generation Method for Product Data Models. Comp-Aided Civil and Infrastructure Engr.: 133-148.
8.2.13 TESIS Bruscato Portella, U. 2006. De lo Digital en Arquitectura. Tesi Doctoral, UPC, Expressi Grfica Arquitectnica I. Chaur Bernal, J. 2005. Diseo Conceptual de Productos Asistido por Ordenador: Un Estudio Analtico Sobre Aplicaciones y Definicin de la Estructura Bsica de un Nuevo Programa. Tesi Doctoral, UPC, Projectes D'enginyeria. Crespo Cabillo, I. 2005. Control Grfico de Formas y Superficies de Transicin. Tesi Doctoral, UPC, Expressi Grfica Arquitectnica I. Esteve Taboada, J. J. 2002. Procesado de Imgenes por Tcnicas de Multiplexado. Aplicacin Al Reconocimiento de Objetos Tridimensionales. Tesi Doctoral, UV, ptica. Girona Turell, S. 2003. Performance Prediction and Evaluation Tools. Tesi Doctoral, UPC, Arquitectura de Computadors.
Eloi Coloma Pic
494
Captol 8. Annexes
Johnston, G. B. 2006. Drafting culture: a social history of Architectural graphic standards. Tesi Doctoral, Emory University. Luengo Gonzlez, F. A. 2005. Nuevas Tcnicas Para la Animacin del Comportamiento de Agentes Virtuales Autnomos. Tesi Doctoral, UC, Matemtica Aplicada y Ciencias de la Computacin. Molleda Mer, J. 2008. Tcnicas de Visin por Computador Para la Reconstruccin En Tiempo Real de la Forma 3D de Productos Laminados. Tesi Doctoral, UOV, Informtica. Monreal, A. 2001. Modelitzaci de Corbes i Superfcies amb Aplicacions al Disseny Geomtric Assistit per Ordinador i a l'Arquitectura. Tesi Doctoral, UPC, Facultat De Matemtiques I Estadstica. Nicosevici, T. M. 2009. Efficient 3D Scene Modeling and Mosaicing. Tesi Doctoral, UdG, ATC Arquitectura i Tecnologia de Computadors. Piquer Vicent, A. 2003. Percepcin Artificial de Dibujos Lineales. Tesi Doctoral, UJI, Departament de Tecnologia. Serrallonga Gasch, J. 2003. Geometria i Mecnica en els Models de Gaudi. Tesi Doctoral, UPC, Estructures a l'Arquitectura. Sese Muniategui, F. 2007. Propuesta de un Mtodo de Validacin de Esquemas Conceptuales y
Anlisis Comparativo de la Nocin de Informacin en los Mtodos de Desarrollo de Sistemas De Informacin. Tesi Doctoral, URL, ESADE-BS - Poltica d'Empresa, Direcci de Recursos
Humans i Sistemes d'Informaci. Still, K. 2002. Crowd Dynamics. Tesi Doctoral, University of Warwick, Department of Mathematics. Yaski, Y. 1981. A Consistent Database for an Integrated CAAD System. Tesi Doctoral, Carnegie Mellon University.
8.3 ndex
495
8.3 NDEX
Abstracci .......................................... 159 Accs a fitxers ...................................... 92 Accs a memria .................................. 92 Acord Bentley - Autodesk....................... 96 Actitud correcta .................................. 416 AecXML ................................................ 97 Altres vies de recerca .......................... 443 mbits del disseny .............................. 155 Ampliar la visi de l'alumnat................. 427 Anlisi .................................................. 59 API de programaci ............................ 418 Aplicaci a cente d'emergncies a Reus 401 Aplicaci a Heron City.......................... 399 Aplicaci a nou mercat dels encants ..... 403 Aplicacions BIM................. 19, 79, 201, 208 Aplicacions BIM Implementades ...... 19, 206 Aplicacions BIM Natives .................. 19, 206 Aplicacions BIM, definici....................... 80 Aplicacions BIM, futur................... 223, 439 Aplicacions BIM, histria ...................... 202 Aplicacions BIM, tipus.......................... 205 ArchiCAD, anlisi ................................. 309 ArchiCAD, gesti del projecte ............... 315 ArchiCAD, introducci a l'anlisi ............ 311 ArchiCAD, modelat de la informaci ...... 349 ArchiCAD, organitzaci espacial ............ 321 ArchiCAD, punts clau ........................... 379 ArchiCAD, visualitzaci ........................ 327 Arquitectes, lideratge ............................ 52 Arquitectes, mala imatge ....................... 46 Artesanal, disseny i execuci .................. 46 Assistent BIM ..................................... 188 Assitent BIM ....................................... 129 Atributs ................................................ 84 AutoCAD Architecture .......................... 210 B720 .................................................. 396 Baixa definici del producte ................... 38 BARCODE House System ....................... 64 Base de dades ...................................... 17 BEM libraries ...................................... 163 Bentley Architecture ............................ 211 Big Room ........................................... 191 BIM Delivery ....................................... 117 BIM en els collegis professionals ......... 429 BIM en la docncia reglada .................. 423 BIM en l'administraci ......................... 429 BIM Manager ............................... 187, 391 BIM Multidisciplinar ............................... 94 BIM multivista..................................... 104 BIM paramtric ..................................... 81 BIM per al disseny analtic ............ 163, 164 BIM per al disseny arquitectnic .... 143, 155 BIM per al disseny descriptiu................ 166 BIM per al disseny empric ................... 163 BIM per al disseny intuitiu ................... 159 BIM, flexibilitat d'edici ....................... 129 BIM, futur .......................................... 431 BIM, histria del terme .......................... 75 Boletn de la Construccin ................... 166 Building Model Repositories ................. 100 BuildingSMART .............................. 99, 437 CAD BIM ............................................ 152 CAD Literal .................................... 17, 149 CAD Manager ................... 44, 56, 187, 391 CAD Paramtric ........................... 149, 152 CAD-CAM ........................................... 112 Capacitat de reacci ......................... 42, 45 Captura del conneixement ................ 90, 91 Captura del conneixement en les eines . 425 Casos d'aplicaci................................. 399 Casos de formaci .............................. 405 Casos d'xit a Espanya ........................ 432 Casos d'implementaci ........................ 391 Categories, Famlies, Tipus i Exemplars... 86 Cicle de vida de l'edifici .................. 38, 119 CIS/2 .............................................. 96, 98 Codificaci estndard .......................... 102 Collaboraci consecutiva ...................... 94 Collaboraci dissenyadors - industrials . 190 Collaboraci parallela .......................... 94 Comunicaci deficient ...................... 40, 41 Comunicaci eficient ............................. 54 Comunicaci, beneficis .......................... 54 Conclusions finals ............................... 409 Conclusions sobre casos d'aplicaci ...... 418 Conclusions sobre les anlisis .............. 414 Conclusions sobre la formaci .............. 420 Conclusions sobre la Tecnologia BIM .... 411 Conclusions sobre les implementacions . 416 Conclusions sobre l'estudi de casos ...... 416 Concursos ................................... 417, 430 Condicions per a l'anlisi ..................... 165 Confiana ............................................. 58 Conneixement, captura ......................... 90 Connexions directes .............................. 96 Construcci Eficient...................... 167, 200 Construir l'equip de treball ................... 186 Context actual ...................................... 37 Context d'investigaci ........................... 15 Contractaci no participativa .................. 47 Contractaci participativa ...................... 66 Control, augment .................................. 58 Control, manca ..................................... 42 Control, principis................................... 43 Controls jerarquitzats ............................ 93 Coordinar assignatures ........................ 423 Corenet ............................................. 100 Costos, control ................................... 165
Eloi Coloma Pic
496
Captol 8. Annexes
Creativitat i BIM .................................. 160 Cronologia de la recerca.........................27 CTE ............................................ 392, 418 Currculum docent .................................27 Dades d'addici manual ....................... 102 Dades per a la codificaci estndard ..... 102 Dades predefinides en llibreries ............ 102 Desconfiana ........................................37 Desenvolupament parcellat ............. 41, 45 Design to Cost .................................... 166 Detecci dels canvis............................. 103 Dibuix manual ..................................... 148 Dificultats de connexi ...........................95 Digital Project ..................................... 217 Direcci d'obra .................................... 178 Direct Digital Exchange ................ 112, 440 Discretitzar ...........................................53 Disseny - Collaboraci............... 66, 67, 69 Disseny - Construcci....................... 66, 69 Disseny - Licitaci - Construcci .. 48, 66, 68 Disseny evolutiu ....................................63 Disseny vers prestacions .............. 129, 164 Disseny vers restriccions ................ 64, 128 Divulgaci de la Tecnologa BIM ............ 431 Docncia dinmica............................... 424 Docncia vers objectius........................ 424 Documentaci, viure en la .................... 104 Dprofiler ............................................. 166 DXF ......................................................97 Eines BIM ........................ 19, 79, 131, 217 Eines BIM, futur .................................. 439 Eines per a la gesti del projecte .......... 222 Eines per a la portabilitat ..................... 222 Eines per a la simulaci visual............... 222 Eines per a l'anlisi de costos ............... 220 Eines per a l'anlisi energtica .............. 220 Eines per a l'anlisi espacial.................. 220 Eines per al clcul d'installacions.......... 221 Eines per al clcul estructural ............... 221 Eines per al disseny - construcci.......... 222 Eines per al disseny detallat ................. 220 Eines per al disseny formal ................... 218 Eines per al disseny funcional ............... 219 Eines per al disseny paramtric............. 219 Enmagatzematge de la informaci ..........92 Entrega .............................................. 117 Escalabilitat del projecte ........................92 Escala de visualitzaci .......................... 113 Especialitzaci en modelat paramtric ... 184 Estructura de la tesi ...............................31 Estructuraci de la documentaci ............25 Estudi de casos ................................... 389 EuroSTEP Model Server ........................ 101 EuroSTEP SABLE server ....................... 101 Execuci industrialitzada ........................63 Executors de l'obra ................................66
Exemplar .............................................. 86 Expectatives, gesti ............................. 181 Exportaci en format literal .................. 115 Express ................................................ 97 Expressi grfica ................................. 426 Extensions CAD ................................... 418 Famlia ................................................. 86 Famlia allotjada .................................... 89 Famlia amfitriona ................................. 88 Famlia d'anotaci ................................. 90 Famlia de component ........................... 87 Famlia de delineaci ............................. 90 Famlia de model ................................... 90 Famlia de referncia ....................... 88, 90 Famlia de sistema................................. 87 Famlia de vista ..................................... 90 Famlia in-situ ....................................... 88 Famlia niada ........................................ 89 Famlies segons grau de dependncia ..... 88 Famlies segons grau de personalitzaci .. 87 Famlies segons la seva funci ................ 90 Fase dExecuci............................... 48, 67 Fase dExplotaci ............................ 48, 68 Fase de Disseny Conceptual .... 67, 123, 418 Fase de Disseny Detallat ................ 67, 127 Fase de Documentaci................... 67, 132 Fase de Licitaci i Legalitzaci ... 47, 67, 135 Fase de Projecte Bsic ........................... 47 Fase de Projecte Executiu ...................... 47 Fase de Promoci ..................... 47, 67, 123 Fase de Reciclatge ................... 48, 68, 141 Fase d'Execuci................................... 138 Fase d'Explotaci ................................ 140 FIBECD .............................................. 437 Figura professional .............................. 187 Fonts consultades ................................. 26 Formaci a Mster CVA ........................ 405 Formaci conceptual............................ 420 Formaci de 25h a la Salle ................... 406 Formaci instrumental, baixa ................. 49 Formaci instrumental, especialitzada ..... 70 Formacio intensiva .............................. 407 Formats dintercanvi en XML .................. 97 Formats de publicaci porttils ............. 103 Formats d'intercanvi .............................. 96 Formats d'intercanvi propietaris .............. 96 Formats d'intercanvi pblics ................... 96 gbXML.................................................. 97 Gesti de l'edifici ................................... 79 Gesti de les eines .............................. 195 Gesti de les expectatives ............. 181, 411 GISA .................................................. 430 Glossari .............................................. 455 Graphisoft ArchiCAD ............................ 213 Grasshopper ....................................... 435 Histria del BIM ............................ 75, 202
8.3 ndex
497
Honoraris, redistribuci........................ 197 IFC ...................................................... 96 IFC, cobertura ...................................... 98 IFC, descripci ...................................... 97 IFC, format BIM universal ...................... 98 IFC, seguiment ................................... 445 IFC, suport a ...................................... 100 IFC, traducci a .................................... 98 IFC, vistes ............................................ 99 IGES .................................................... 97 Implementaci a B720......................... 396 Implementaci a Capella - Garca ......... 391 Implementaci a IDOM........................ 393 Implementar el BIM ............................ 191 Implementar Tecnologia BIM ............... 181 Incorporar personal............................. 189 Informaci coherent .............................. 78 Informaci compartida ........................ 102 Informaci computable .......................... 78 Informaci coordinada........................... 77 Informaci fiable ................................... 52 Informaci poc fiable............................. 38 Informaci, aprofitament ..................... 119 Informaci, desenvolupament .............. 159 Informaci, gesti deficient .................... 40 Informacio, incrustraci ....................... 437 Informaci, interpretaci ....................... 41 Installacions, coordinaci .................... 167 Institucionalitzaci del BIM .................. 423 Integraci ................................... 159, 172 Integraci Disseny - Construcci .......... 172 Integrar els collaboradors ................... 190 Intelligent Product Specs ..................... 437 Interactiu, model .................................. 82 Interactiu, procs ........................... 44, 128 Intercanviadors BIM ............................ 100 Intercanviadors BIM, avantatges .......... 101 Intercanviadors BIM, productes ............ 101 Interferncies entre sistemes ................. 78 Interoperabilitat ....................... 57, 93, 103 Interrelaci paramtrica ........................ 16 Introducci a la Tesi .............................. 13 Itec ................................................... 437 Jotne EDM Model Server ...................... 101 Lean Construction ........................ 167, 200 Legalitzaci ........................................ 137 Lider .................................................. 392 LKSoft IDA STEP Database .................. 101 Llibreries BIM ..................................... 163 Llibreries BIM, requisits ....................... 163 Lliurable BIM ...................................... 117 LOD ................................................... 125 Masterformat ...................................... 168 Material obtingut................................... 27 Metodologia de treball ........................... 23 Migrar unnimament ........................... 188
Model Conceptual ................................. 67 Model Constructiu ................................. 67 Model dEstat Actual.............................. 68 Model dExecuci .................................. 67 Model dExplotaci ................................ 68 Model de Fabricaci .............................. 67 Model de Licitaci ................................. 67 Model de Promoci ............................... 67 Model Detallat ...................................... 67 Model d'informaci................................ 53 Model literal ......................................... 39 Model Progression Specification ........... 125 Model, definici ............................... 15, 39 Modelador BIM ................................... 187 Modelat de la informaci ....................... 16 Modelat dinmic ................................. 450 Modelat directe................................... 448 Modelat exigent .................................. 184 Modelat literal ...................................... 44 NBIMS .......................................... 99, 437 Nemetschek Allplan............................. 214 Nivell de detall conceptual ................... 110 Nivell de detall constructiu ................... 111 Nivell de detall de disseny ................... 111 Nivell de detall de fabricaci ................ 112 Nivell de detall explcit......................... 113 Nivell de detall implcit ........................ 110 Nivell de detall vertical i horitzontal ...... 113 Noms una vegada ............................. 106 Normatives, verificaci ........................ 429 Nous perfils professionals .................... 441 Noves figures professionals ................. 187 Objectes BIM...................................... 163 Objectes d'informaci ............................ 91 Objectes literals .................................... 90 Objectes paramtrics ............................ 91 Objectes preconfigurats......................... 61 Obsolescncia de la tesi ........................ 29 Omniclass .......................................... 168 Oracle Collaborative BIM ..................... 101 Originalitat del treball ............................ 20 Parmetres .......................................... 84 Parmetres d'exemplar .......................... 86 Paramtric per a arquitectes ................ 152 Parametritzaci.............................. 16, 145 Perfil professional ............................... 187 Planificaci ........................................... 60 Planificaci del modelat . 125, 129, 135, 138 Planificaci del modelat, procs ........... 192 Planificaci, deficincies ........................ 43 PLM ................................................... 102 Prctica Integrada ........................... 19, 51 Prctica Integrada i Tecnologia BIM ..... 411 Prctica Integrada, principis................... 52 Presto ................................................ 392 Problemtiques comunes ....................... 37
Eloi Coloma Pic
498
Captol 8. Annexes
Procs no lineal .....................................61 Processos finals .....................................94 Processos interactius ....................... 44, 61 Processos parallels ...............................94 Processos poc interactius .......................44 Producci industrial ......................... 65, 72 Producte BIM .............................. 107, 117 Productes personalitzats ...................... 436 Productivitat, baixa ................................50 Productivitat, millora ..............................71 Projectes vers al client ...........................62 Projectes vers al disseny ........................45 Propietats, parmetres i atributs .............84 Prototipus Digital ........................... 54, 131 Publicaci de vistes.............................. 115 Realitat Virtual .................................... 145 Redistribuci dels honoraris .................. 197 Referncies ......................................... 463 Reflexions sobre l'aprs ....................... 411 Representaci .......................................15 Representaci d'informaci............... 53, 58 Representaci literal .. 39, 53, 145, 149, 461 Representaci literal, compatibilitat ....... 115 Representaci paramtrica 53, 58, 145, 461 Representaci polifactica ......................58 Representacions no connectades ............15 Responsabilitat compartida........... 174, 190 Retorn de la inversi .................... 195, 417 Revit, anlisi ....................................... 227
Revit, gesti del projecte ..................... 233 Revit, introducci a l'anlisi .................. 229 Revit, modelat de la informaci ............ 271 Revit, organitzaci espacial .................. 241 Revit, punts clau ................................. 299 Revit, visualitzacio ............................... 251 Risc, control.................................. 71, 131 Risc, predominana ............................... 51 ROI .................................................... 195 Servidor BIM ....................................... 318 Simulaci........................................ 59, 91 Solibri model checker .......................... 102 STEP .................................................... 97 Tecnologia BIM ............................... 35, 75 Tecnologia BIM, abast ......................... 411 Tecnologia BIM, conceptes bsics ........... 77 Tecnologia BIM, definici ................. 17, 77 Tendcies actuals entorn del BIM ......... 431 Terminologia......................................... 24 TIC .................................................... 424 Tipus ................................................... 86 Uniformat ........................................... 168 Vectorworks Architect .......................... 212 Vinculaci de la informaci ..................... 93 Vinculaci de l'autor amb el tema ........... 21 Vistes per concursos ............................ 417 Visualitzaci, estratgies bsiques ........ 108 Visualtizaci de l'evoluci del disseny .... 114 Voluntat de canvi ................................ 432

Tecnologia BIM

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tecnologia BIM

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TECNOLOGIA BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC

Versi Electrnica a Color: http://www.practicaintegrada.com/storage/tecnologiabim/TecnologiaBIM.pdf

1.2 PROCEDIMENT METODOLGIC ...................................................................................... 23

1.3 ESTRUCTURA DE LA TESI ................................................................................................ 31

Captol 2. TECNOLOGIA BIM ...................................................................................... 35

2.2 TECNOLOGIA BIM ........................................................................................................... 75

2.3 BIM DURANT EL CICLE DE VIDA DE LEDIFICI ............................................................. 119

Captol 3. BIM PER AL DISENY ARQUITECTNIC .................................................... 143

3.2 BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC ....................................................................... 155

3.3 IMPLEMENTAR LA TECNOLOGIA BIM ........................................................................... 181

3.4 APLICACIONS BIM PER AL DISSENY ARQUITECTNIC................................................ 201

Captol 4. ANLISI DAUTODESK REVIT ARCHITECTURE 2010 ............................... 227

4.2 GESTI DEL PROJECTE ................................................................................................. 233

4.3 ORGANITZACI ESPACIAL ........................................................................................... 241

4.4 VISUALITZACI ............................................................................................................ 251

4.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI ............................................................... 271

4.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI ...................................................................................... 299

Captol 5. ANLISI DE GRAPHISOFT ARCHICAD 12 ................................................ 309

5.2 GESTI DEL PROJECTE ................................................................................................. 315

5.3 ORGANITZACI ESPACIAL ........................................................................................... 321

5.5 MODELAT DE LA INFORMACI DE LEDIFICI ............................................................... 349

5.6 PUNTS CLAU DE LAPLICACI....................................................................................... 379

Captol 6. ESTUDI DE CASOS .................................................................................... 389

6.3 CASOS DE FORMACI ................................................................................................... 405

Captol 7. CONCLUSIONS FINALS ............................................................................ 409

7.2 LA INSTITUCIONALITZACI DEL BIM .......................................................................... 423

7.3 EL FUTUR DEL BIM........................................................................................................ 431

7.4 ALTRES VIES DE RECERCA ............................................................................................ 443

7.5 EPLEG .......................................................................................................................... 451

Captol 8. ANNEXES .................................................................................................. 453

8.3 NDEX ........................................................................................................................... 495

Captol 1. INTRODUCCI A LA TESI

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

1.2 Procediment Metodolgic

1.2 PROCEDIMENT METODOLGIC

Fig. 1.1. Mapa conceptual dun captol dun llibre consultat.

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

1.2 Procediment Metodolgic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Fig. 1.3. Estructura de carpetes emprada.

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

1.2 Procediment Metodolgic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi

Fig. 1.4. Diagrama de la cronologia de la recerca.

Tecnologia BIM per al Disseny Arquitectnic

1.2 Procediment Metodolgic

Eloi Coloma Pic

Captol 1. Introducci a la Tesi