Quaderns. Rev. trad.

17, 2010 105-114

Gabriel Ferrater, traductor*

Dolors Udina
Universitat Autnoma de Barcelona Facultat de Traducci i dInterpretaci 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain dolors.udina@uab.cat

Resum Gabriel Ferrater va traduir ms duna vintena de llibres al castell i al catal, de langls, el francs, lalemany, el suec i el polons. Tot i que no era la seva labor literria principal, podem distingir entre les obres tradudes les que va fer purament per guanyar diners i les que devia triar ell mateix perqu li interessava aprofundir en els autors originals. A banda dels minsos comentaris sobre la seva tasca de traducci, en les biografies de Ferrater, no hi ha gaire bibliografia sobre el Gabriel Ferrater traductor, per repassant les obres tradudes podem fer-nos una idea de quina mena de traductor era, fins a quin punt shi mirava en les traduccions que li encarregaven i la vigncia que tenen encara en aquests moments. Paraules clau: Gabriel Ferrater, traducci, ofici de traductor, informes de lectura. Abstract Ferrater translated more than twenty books into Spanish and Catalan from English, French, German, Polish, and Sweedish. Though translating was not his main literary task, among his translated works we can distinguish those he made only to make a living, and those chosen by him because he was interested in the original authors. A part from the few comments on his work as a translator in the many biographies of his life and work, there is no much bibliography on Ferrater as translator. Even so, looking through the works he translated we can distinguish what kind of translator he was, his way of approaching the task and the validity his translations still have nowadays. Key words: Gabriel Ferrater, translation, professional translator, reading reports.

Sorprenentment, malgrat la nodrida bibliografia (llibres, articles, assaigs, biografies) que hi ha sobre Gabriel Ferrater, no he pogut trobar cap text, seu o daltri, que parli exclusivament de la seva faceta de traductor. Tampoc no he trobat enlloc una llista exhaustiva, amb laparat bibliogrfic corresponent, de les traduccions que va fer Ferrater, tant al catal com al castell, i per tant, he hagut de treballar a
* Aquest article sinscriu en el Grup dEstudi de la Traducci Catalana Contempornia (GETCC), 2009 SGR 1294, reconegut i finanat per lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

106

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010

Dolors Udina

partir de les traduccions que he pogut trobar al catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya i de lISBN.1 Segurament hi haur algunes mancances, per si ms no, espero que les que he pogut aconseguir trobar i fullejar siguin una primera mostra de la ingent participaci de Gabriel Ferrater a la literatura catalana, per sobretot a la castellana, al llarg de les dcades del 50, el 60 i el 70. De les diverses cartes, notes i textos de Gabriel Ferrater, es poden anar espigolant dades cronolgiques de la seva carrera com a traductor, que va comenar el 1951 quan va morir el seu pare i va haver de guanyar-se la vida. Vint-i-un anys desprs, lltim any de la seva vida, el 1972, escriu:
Vaig embolicar-me amb lofici que encara continuo practicant ara: el de traductor. Els comenaments van ser amb en Lara: em pagava vuit pessetes per plana. Em va anar molt b, perqu posava el rellotge al costat de la mquina, i una plana mhavia de durar noms vuit minuts. Ell ja mhavia dit que no em preocups gaire i que tirs al dret. Vaig aprendre lofici, s. El qual ha estat sempre, encara que crec que millorant-me, [sic] la meva font principal dingressos.

Sembla que aquestes primeres traduccions a qu alludeix de Planeta eren el que ara en direm alimentries, un seguit de novelles policaques de la collecci El Buho, entre les quals hi havia ttols com El crimen cabalga la yegua, de Jack Dolph, un recull de contes de Dashiel Hammet, El saqueo de Couffignal, i algunes altres. No he trobat ms ttols daquesta collecci traduts per ell: de fet, en la majoria de llibres dels catlegs, no surt el nom del traductor. Aquesta va ser la primera escola de traducci per a Gabriel Ferrater, un rodatge poc comproms que li permetia, com li havia dit Lara, tirar al dret i anar assolint lexperincia necessria per fer les traduccions de Kafka, Hemingway, Beckett, i moltes altres que li donarien el merescut prestigi que t com a traductor. A partir de 1961, Gabriel Ferrater va treballar fent informes de lectura i traduccions per a leditorial Seix Barral (de la qual va exercir de director literari en els anys 1964 i 1965), cosa que el va portar a fer altres treballs editorials a Anglaterra (on tradua per a Weidenfeld & Nicolson) i a Alemanya, on feia informes de lectura per a leditorial Rowholt (havia conegut Rowholt en una de les clebres vetllades a Formentor i lalemany va quedar tan fascinat per la conversa i el personatge de Ferrater que li va oferir feina). La veritat s que no acabo dentendre que tradus al castell per a una editorial anglesa, per s aix com ho recorda la seva germana, Amlia Barlow, el 1991:
En Gabriel va venir aqu a Londres dues o tres vegades. Quan va venir lany 1963 va estar amb lHelena a Hammersmith i en un altre viatge es van installar en una habitaci a Kensington; feia traduccions per a Weidenfelf & Nicolson. S que eren

1.

Quan vaig escriure aquest article, una versi del qual vaig llegir a la Conferncia Internacional que el Centre for Catalan Studies de la Queen Mary University de Londres va organitzar el juliol de 2009, no havia tingut loportunitat de conixer lespecialista en Gabriel Ferrater ms abrandat dels Pasos Catalans, Joan Manuel Prez i Pinya, que des de fa anys es dedica a confegir una exhaustiva bibliografia de tot all que tingui a veure amb Ferrater. Es pot consultar a: http://aprohens.webcindario.com:80/frameset%20articles.htm.

Gabriel Ferrater, traductor

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 107

per a aquesta editorial perqu vaig haver danar-los a veure perqu no li pagaven. Els darrers pagaments no li arribaven. El Gabriel tenia una gran habilitat per a la traducci. Aleshores em penso que tradua novelles policaques; el cas s que la mquina descriure no deixava de teclejar; tradua sense vacillacions, amb una gran perfecci gramatical i amb gran rapidesa.

El 1967, escrivia a Jaime Gil de Biedma:

Esta vida que me gano traduciendo. Y es dursima. Me pongo delante de la mquina de escribir, solo en casa, y miro el papel blanco y me entra una especie de angustia, algo como un vaco en el estmago. Para poder ir comiendo necesito traducir siete u ocho horas diarias, si soy capaz de resistirlo.

I el 1969, en una entrevista amb Roberto Ruberto, especialista en literatura espanyola, insistia:
Jo no tinc cap renda; em mantinc fent traduccions. Per a la Seix Barral principalment. B, si jo macontento de viure en un apartament com aquest, que com veus s molt modest, amb 30.000 pessetes per mes ja faig. I encara amb 25.000. Em donen 100 pessetes per cada plana traduda; per traduir una plana hi estic una mitja hora; i, doncs, 30 hores sn 6.000 pessetes. Val a dir que treballar trenta hores per setmana no s gaire difcil i puc guanyar prou per viure

Deixant de banda aquestes vicissituds econmiques (seria ben interessant estudiar levoluci dels preus que shan pagat per les traduccions, diguem en els darrers 70 anys, i comparar-ho amb levoluci dels preus en general i amb all que passa a Frana, Alemanya o el Regne Unit), he pogut trobar alguns comentaris interessants de Gabriel Ferrater sobre la traducci. No he trobat cap exposici terica o reflexiva del que implica la traducci de textos, cosa que s una llstima tenint en compte la brillantor dels seus escrits sobre literatura, llengua, pintura, etctera, per s que hi ha alguns comentaris concrets dels quals podria extreure-sen una teoria. Per exemple, el 1966 Gabriel Ferrater va escriure una carta-informe a Jaime Salinas, llavors director dAlianza Editorial, en la qual analitzava les traduccions existents de Dashiell Hammet de cara a una possible reedici. Hammet era un autor que coneixia, perqu nhavia tradut uns relats i havia revisat per a Planeta una traducci argentina dEl falc malts, que, diu a la carta en qesti, desde luego no tiene nada en comn con la que est en el tomo de Aguilar a no ser que me la volvieran a revisar o que yo estuviera entonces del todo borracho. Li sembla que totes les traduccions daquest volum que revisa sn dolentes, pero los curas ya ensean que el pecado tiene gradaciones.... Noms salva The Glass Key, que, diu, est llena de contrasentidos, pero los contrasentidos no son lo peor que una traduccin puede presentar. Por lo menos ese hombre ha fabricado una frase suya para cada frase de Hammet, y no hay excesivas monstruosidades de lengua ni se niega el sentido comn. Quan parla de The Dain Curse (La maldicin de los Dain) diu que el problema principal de la traducci s la deshonestedat: en un moment donat surt una mulatto girl que el traductor tradueix com a negrita; el problema s que

108

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010

Dolors Udina

ms endavant queda clar que la noia no s mulata de negra, sin de pl-roja, i el traductor omet qualsevol referncia al color. No hago reproches morales, porque hace quince aos yo traduje as, pero... Una de les novelles predilectes de Gabriel Ferrater, segons explica Eduard Bonet en un llibre molt recent (Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les cincies i les lletres), era Der Mann ohne Eigenschaften, traduda al castell com El hombre sin atributos, un ttol que no li agradava, perqu, deia, a ms de ser poc fidel a loriginal, t el problema que en castell los atributos del hombre es refereix especficament als rgans sexuals masculins que pengen entre les cames, i aquest no s el sentit del text original. Ell advocava pel ttol, que el 1993 va triar Ramon Monton a la seva versi catalana, de Lhome sense qualitats. Una de les seves habilitats certament prpia de bon lector, i evidentment de traductor era trobar errades en els llibres, i en aquest en va trobar diverses. Escriu Bonet:
Es queixava de lexpressi las leyes de las grandes cifras, que correctament havia de ser las leyes de los grandes nmeros, la qual es refereix a propietats fonamentals de la teoria de la probabilitat. Com que de xifres noms nhi ha deu, que van del zero al nou, sen reia i deia que all de grans xifres textualment volia dir que sescrivien en dibuixos molt grans.

Les traduccions que he pogut trobar de Gabriel Ferrater sn 26. Noms quatre sn al catal (dues de literries, El procs, de Kafka, i els dos primers actes de Coriol, de Shakespeare; i dues de temes lingstics: El llenguatge, de Leonard Bloomfield, i La lingstica cartesiana: un captol de la histria del pensament racionalista, de Noam Chomsky). El procs es va publicar el 1966, a Proa, amb un interessant prleg de Ferrater, on analitza la qesti dels originals de les obres de Kafka i la intervenci del seu marmessor, Max Brod, i acaba amb les segents paraules:
Potser puc afegir alguns mots sobre la traducci. Kafka no s pas difcil de traduir; per, si hem de jutjar per les traduccions franceses, representa una constant temptaci a corregir-lo. Si hagus sentit aquesta temptaci, hauria provat de resistir-la, per la veritat s que ni tan solament lhe sentida. Kafka s enormement repetidor, per no tinc res a objectar a les repeticions. Parodia constantment lestil administratiu, i la seva pardia em fa grcia. s molt cmic, i no s veure que una obra seriosa no hagi de fer riure. La literalitat ha estat larticle de la meva fe, i si, per exemple, he conservat la manera alemanya de marcar tipogrficament el dileg (amb cometes i no amb guionets i apartats), s perqu mha semblat que Kafka juga molt deliberadament amb els blocs massissos dels pargrafs, unes aclaparadores llesques dun atestat de gendarme.

s discutible aquesta afirmaci de conservar la manera alemanya de marcar tipogrficament el dileg per fer un efecte determinat en el lector: en alemany sempre es fa aix, per tant lefecte en el lector alemany no s especialment diferent de lhabitual. En tot cas, s interessant remarcar aix que diu de la literalitat ha estat lar-

Gabriel Ferrater, traductor

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 109

ticle de la meva fe, una literalitat que sens dubte ha de permetre al traductor llibertats dautor. Em sembla dinters citar aqu lopini sobre aquesta traducci de Ferran Toutain2:
Ferrater opta per un catal que no s en aquell moment (1966) el catal habitual de les traduccions de Proa (leditorial que la publica). No s, en definitiva, la del model carneri. Shi noten, aix s, els esforos del corrector per desvirtuar lestil de Ferrater (s el cas per exemple dalguns per a estrambtics que Ferrater no usa mai en altres escrits seus, i daltres detalls que ara seria llarg de consignar). Un atreviment important del traductor s ls del perifrstic com a nica forma del perfet, en contra de les recomanacions dall que ell anomenava el mestretites. Per limportant s la frescor i la naturalitat del lxic i la sintaxi, que contrasta amb el que la majoria feia en aquell moment. Aix ja es veu a les primeres lnies de la novella: Alg devia haver escampat mentides contra Josef K., del moment que no havia fet mai res de mal i que un bon mat van anar a arrestar-lo.

Continua Toutain dient que t motius per suposar que qualsevol altre traductor daquests que feien pas (el pas que ara tenim) en comptes de fer b la seva feina, hauria posat una cosa com aquesta: Alg devia haver difs falsedats contra Josef K., per tal com/ats que no havent fet cap malifeta, lanaren a arrestar un bell mat. Potser no calen ms comentaris. La segona traducci s la dels dos primers actes de Coriol, que Ferrater va fer per encrrec del Centre de Teatre Independent i que potser s la principal traducci de Ferrater al catal en el sentit de servir de referncia per als traductors posteriors. Cal recordar que la traducci anterior era la de Josep Maria de Sagarra, que com sabem se servia de la llengua com els ngels, per aquesta virtut el portava a emprendre el vol pel seu compte a lhora de fer les seves versions. La traducci de Shakespeare feta per Ferrater obre una segona etapa en la traducci shakesperiana en catal. En un article titulat Un Shakespeare dels afores, Xavier Fbregas afirma que, la de Ferrater, s una traducci molt personal, molt ferrateriana, molt poc respectuosa amb loriginal. Per altra banda, Salvador Oliva reconeix que est en deute amb lenfocament de la traducci shakesperiana de Ferrater que, en opini seva, ens ha deixat el millor exemple de traducci de Shakespeare mai fet en catal. Joan Sellent, lltim traductor de Coriol fins ara, afirma haver pres com a model en la seva traducci el cam iniciat per Ferrater i seguit per Oliva pel que fa
a la combinaci de diversos patrons mtrics de nombre de sllabes parell, amb predomini del decasllab i del dodecasllab, amb cesura o sense. Aquesta opci permet aconseguir una cadncia i una pulsaci rtmica prou regulars per recrear lefecte sonor dels fragments en vers, i alhora mantenir un nombre de versos no gaire superior al de loriginal. No cal dir que les versions dOliva i de Ferrater, ms enll dels models
2. Intervenci indita de Ferran Toutain en una taula rodona dins de les Jornades Ferrater celebrades al CSIC lany 2002.

110

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010

Dolors Udina

de versificaci, tamb mhan servit de referent per lexcellncia amb qu combinen dignitat literria i naturalitat idiomtica en el model de llengua que utilitzen.

No mallargar mirant de fer una anlisi comparativa de les diverses traduccions, per s que recomano la lectura del llibre dHelena Buffery, Shakespeare in Catalan (que el Festival Shakespeare de Matar publicar lany que ve en la seva collecci) on compara exhaustivament les diverses traduccions i la diferent manera dabordar-les i qualifica la traducci de Ferrater de clssic per als iniciats per mor de la seva manca de conformitat a la lletra i a la fidelitat a loriginal, reflex potser de la condici mtica dinconformista que se li ha donat. Els altres dos llibres que va traduir al catal sn de tema lingstic. Sembla que al 1964 va fer una lectura de la Gramtica Catalana dAntoni M. Badia i Margarit, que lindueix a interessar-se per la lingstica cientfica, i a madurar un projecte delaboraci dun gran assaig sobre gramtica catalana. Bloomfield i Chomsky, els autors dels dos llibres que va traduir al catal, sn dos dels lingistes que va estudiar i llegir amb atenci. Un dels aspectes ms xocants de les traduccions al castell de Gabriel Ferrater s la quantitat didiomes de qu tradua, producte certament duna mena dobsessi. Escriu al seu germ el 1967:
La meva mania lingstica segueix florent, per va passar per un encallament de desesperaci, quan vaig decidir que havia de deixar, de moment, les generalitats, i posar-me a aprendre llenges. Com un animal, em vaig posar a estudiar-les totes alhora, o sigui (renunciant, amb pena, al snscrit) el grec, el llat, el rus, i totes les germniques. Daquesta logofgia men va venir una indigesti impressionant. De totes formes mhe frenat, i he pogut ms o menys comenar a posar el peu al coll de les llenges escandinaves, i moriento dins el llat.

Aix doncs, de lalemany, va traduir al castell cinc llibres dassaig divers: de tema lingstic (El estructuralismo, de Manfred Bierwisch), artstic (La escultura del siglo XX, de Werner Hofmann i India, de Hermann Goetz), cientfic (La imagen de la naturaleza en la fsica actual, de Werner Heisenberg), pornogrfic (Encuesta sobre la pornografia, de C. H. Rolph) i literari (Informes, de Peter Weiss), una novella introbable, Los enanos gigantes, de la implacable escriptora alemanya Gisela Elsner, guanyadora del Premi Formentor el 1964, aix com un gruixut volum dhistria de la literatura alemanya (de Fritz Martini) publicat per Labor el 1964, que t un inters especial sobretot per les traduccions que assaja de poemes i fragments de bon nombre de poetes (Goethe, Hlderlin, Rilke, Brecht...). No domino prou lalemany per jutjar fins a quin punt les traduccions sn fidels a loriginal, per s que he sentit dir a Feliu Formosa, que ha consultat el llibre amb assidutat, que hi ha trobat solucions molt encertades. Juntament amb Carlos Barral, va traduir El tercer Reich y los judos, un recull essencial de documents i estudis de les circumstncies que van portar al pitjor daltabaix de la histria del segle xx. La traducci daquest llibre, com exposen en una nota a ledici espanyola,

Gabriel Ferrater, traductor

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 111

es fruto de una resolucin moral. Para llevarla a cabo ha sido necesario que violentramos ese instinto de inhibicin que a todos se nos despierta ante el testimonio de hechos cuya crueldad rebasa nuestra imaginacin y supersemos el temor de que a los ojos de algunos se convirtiera en una injusta acusacin contra la generacin alemana que asisti a la perpetracin de los monstruosos crmenes que estos documentos atestiguan.

Realment, es tracta dun llibre esgarrifs que, publicat el 1960, posa de manifest les possibilitats que per sort hi havia a lEspanya de Franco de burlar la censura per part dels editors que tenien una idea clara del que volien posar a labast del pblic. Del suec, Ferrater va traduir Doctor Glas, de Hjalmar Sderberg, una important novella epistolar que explica la histria dun metge que al segle XIX senfronta a situacions morals i amoroses complexes. Escrita el 1906, la novella, que planteja qestions com lavortament, els drets de les dones, el sucidi i leutansia, va provocar una violenta campanya contra lautor que el va allunyar per sempre dels cercles literaris suecs. Del polons, va traduir La seducci, de Witold Gombrowicz, un dels seus autors preferits. Es conserva una carta que Ferrater va escriure a Gombrowicz el mar de 1967 en la qual es lamenta que no li hagus arribat una traducci espanyola dun tal Andrzejewski que li havia enviat per demanar-lin lopini. (Recordem que Gombrowicz havia viscut durant molt temps a Argentina i parlava perfectament lespanyol. De fet, va intentar traduir-se ell mateix al castell la novella Ferdydurke, tot i que sembla que lestranyesa del resultat el va fer desistir de la tasca, que finalment van dur a terme un grup de traductors amb el poeta Virgilio Piera al capdavant). Tornant a la carta, Ferrater li diu que, per manca de temps, la seule solution est que je me lance moi-mme travailler sur les textes allemand et franais, et sur mon peu de polonais glan dans les grammaires. Tamb li diu que, seguint lexemple dels alemanys i els italians, shan decidit pel ttol de La seducci, perqu no gosaven sotmetre el llibre a la censura amb el seu ttol original: Pornografia. No em puc estar de dir, tot i que com a simple ancdota, que a lexemplar que vaig consultar a la biblioteca de Lletres de la UB, guixat pertot com sol passar amb la gran majoria de llibres que es troben a les biblioteques de les universitats catalanes, un lector irritat havia intercalat a llapis psima, on deia Traduccin de Gabriel Ferrater a la coberta. Sospito que els comentaris eren dun argent que devia considerar que Gombrowicz era gaireb compatriota seu, perqu entre algunes correccions dortografia o gramaticals ms o menys pertinents, i paraules subratllades quan li semblaven imprpies (com per exemple ardencia, a la ardencia de su contacto) hi escrivia de tant en tant: espaolada innecesaria (Y toma... de pronto se alej hacia la casa, Qu va), expresin de un espaol aldeano (revisando la colada), vulgaridad espaola (agarran al muchacho por los sobacos) i diversos comentaris daquesta mena. Podria ser un bon exercici per a una classe de traducci anar repassant i avaluant un a un els comentaris daquest lector irritat. Del francs va traduir Murphy, de Samuel Beckett, tot i que sembla que en aquest cas loriginal era en angls. Com sempre en Beckett, s difcil saber quin idioma va primer i quin desprs. Per altra banda, no he acabat de dilucidar si va

112

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010

Dolors Udina

traduir o no Las amistades peligrosas de Chloderlos de Lacros. Hi ha catlegs en qu consta ell com a traductor, i daltres en qu consta com a revisor duna traducci del segle XIX. Lidioma del qual va fer el major nombre de traduccions s langls, i la majoria van ser per a Lumen, dins de la collecci Palabra en el tiempo, formada per una srie dobres imprescindibles de la literatura del segle XX. Moltes de les traduccions que va fer per a aquesta collecci shan reeditat en anys recents sense tocar-ne ni una coma. Entre aquestes reedicions hi ha Pars era una fiesta, dErnest Hemingway, i Una vida encantada, de Mary McCarthy, una autora que he llegit per primer cop a causa daquesta ponncia i que mha semblat tot un descobriment. Tamb della va traduir un llibre dassaigs molt interessants i illustradors titulat Escrito en la pared y otros ensayos literarios. Un altre autor nord-americ de primera tradut per Ferrater, i encara no reeditat, per que penso que ho ser un dia o altre, s James Baldwin, amb Nadie sabe su nombre, una srie dassaigs que lautor presenta com a cuaderno de ruta privado en el qual ocupa molt espai la qesti racial i el vincle profund entre blancs i negres americans. De Bernard Malamud, jueu americ, va traduir, amb Susana Lugones, un llibre de relats, Idiotas primero, que tenen com a tema principal les experincies de la comunitat jueva dels Estats Units. No em puc entretenir a analitzar cadascuna daquestes traduccions, per s que puc concloure que les traduccions sn de molt bon llegir, que malgrat comentaris com el de Justo Navarro a la novella F. sobre el nivell de su castellano de cataln, ms de quaranta anys desprs dhaver estat fetes, sonen naturals i fresques. Segurament, com a traductor, Gabriel Ferrater no va haver de barallar-se amb els editors, amics seus la majoria i companys de feina i de farra. Si b les tarifes que cobrava, pel que diu, eren tan escarransides com les que tradicionalment es concedeixen al traductor, tenia la sort de poder triar els llibres que li agradaven ms, cosa que el va convertir en un traductor que no traa, sin que triava. Traduccions de Gabriel Ferrater Al catal De lalemany KAFKA, Franz. El procs. Barcelona: Proa, 1966. SHAKESPEARE, William. Coriol (1r i 2n acte). A: Papers, cartes, paraules. Barcelona: Quaderns Crema, 1986. De langls BLOOMFIELD, Leonard. El llenguatge. Barcelona: Seix Barral, 1978. CHOMSKY, Noam. La lingstica cartesiana: un captol de la histria del pensament racionalista. Barcelona: Seix Barral, Biblioteca Victor Seix destudis de llengua, 1970.

Gabriel Ferrater, traductor

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010 113

Al castell De lalemany BIERWISCH, Manfred. El estructuralismo: historia, problemas y mtodos, 1971. Barcelona: Tusquets [5a ed. 1982]. ELSNER, Gisela. Los enanos gigantes: contribucin a un estudio. Barcelona: Seix Barral, 1965. GOETZ, Hermann. India. Barcelona: Seix Barral, 1961. HEISENBERG, Werner. La imagen de la naturaleza en la fsica actual. Barcelona: Ariel, 1976. HOFMANN, Werner. La escultura del siglo XX. Barcelona: Seix Barral, 1960. MARTINI, Fritz. Historia de la literatura alemana. Barcelona: Labor, 1964. ROLPH, C.H. Encuesta sobre la pornografa. Barcelona: Seix Barral, 1965. POLIAKOV, Lon; WULF, Josef. El Tercer Reich y los judos: documentos y estudios. Barcelona: Seix Barral, 1960 [Traducci de la 2a ed. Alemanya: Carlos Barral i Gabriel Ferrater]. WEISS, Peter. Informes. Barcelona: Lumen; Madrid: Alianza, 1974. Del francs BECKETT, Samuel. Murphy. Barcelona: Lumen, 2a. ed. 1990. CHLODERLOS DE LACLOS, Pierre. Las amistades peligrosas, Barcelona: Seix Barral, 1989 [La sonrisa vertical, 62]. De langls BALDWIN, James. Nadie sabe mi nombre. Barcelona: Lumen, 1970. GOLDWATER, Robert. Paul Gauguin. Barcelona: Labor, D. L., 1964. GOMBRICH, E. H. Arte e ilusin: estudio sobre la psicologa de la representacin pictrica. Barcelona: Gustavo Gili, 1979. HAMMET, Dashiel. El saqueo de Couffignal. Barcelona: Planeta, 1955. HEMINGWAY, Ernest. Pars era una fiesta. Barcelona: Seix Barral, 1964. [Barcelona: Crculo de Lectores, 1987; Barcelona: Planeta, 2003]. MALAMUD, Bernard. Idiotas primero. Barcelona: Seix Barral, 1969. MCCARTHY, Mary. Una vida encantada. Barcelona: Lumen, 1971. [Barcelona: El Aleph, 2006]. MCCARTHY, Mary. Escrito en la pared, y otros ensayos literarios. Barcelona: Lumen, 1972. WOOD, Leslie. Uniforme de dolor. Barcelona: Planeta, 1961. Del suec SDERBERG, Hjalmar. El doctor Glas. Barcelona: Seix Barral, 1968. [Ctedra, 1991, edici de Birger Liljestrand] Del polons GOMBROWICZ, Witold. La Seduccin. Barcelona: Seix Barral, 1982. [Pornografa, Seix Barral, 2002]

114

Quaderns. Rev. trad. 17, 2010

Dolors Udina

Bibliografia
FERRATER, Gabriel (1988). Vers i prosa. Selecci de Jordi Cornudella i Joan Ferrat. Valncia: Tres i quatre. FERRATER, Gabriel (1995). Cartes a lHelena. Barcelona: Empries. CORNUDELLA, Jordi; PERPINY, Nria (1993) (ed.). lbum Ferrater. Barcelona: Quaderns Crema. FERRATER, Gabriel (1986). Papers, cartes, paraules. A cura de Joan Ferrat. Barcelona: Quaderns Crema. FERRATER, Gabriel (1981). Sobre el llenguatge. A cura de Joan Ferrat. Barcelona: Quaderns Crema. NAVARRO, Justo (2003). F. Barcelona: Anagrama.