1

COLLEGI DE NTRA. SRA. DE MONTI-SION PALMA DE MALLORCA

REA: CINCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTRIA

PROGRAMA DART 2n ESO

PROFESSOR: FEDERICO R. MARTNEZ FERNNDEZ

T.1. Linici de ledat mitjana.

L'ART BIZANT
CULTURA:
El mn cultural bizant conserva i desenvolupa dues tradicions: La Clssica: - Recolleix l'aportaci hellenstica, en la que es combinava la lgica i les proporcions gregues amb el luxe i l'aparositat d'Orient. - Recopilant i estudiant l'aportaci romana al Dret i a la Literatura. La Cristiana: en la Cort, universitats i monestirs.

ARQUITECTURA MATERIALS:
Marbres de distints colors. Or, com element decoratiu de luxe.

ELEMENTS ARQUITECTNICS:
La Columna de capitell tronco-cnic invertit., bellament decorat (amb o sense cimaci). Llinda. Volta, especialment la de mitja taronja o Cpula.

Capitell tronco-cnic i Cimaci

CONSTRUCCIONS:
El Palau. L'Esglsia de planta de creu grega. Destaca com exemple la Baslica de Santa Sofia de Constantinoble, construda en temps de Justini (pp.21). Els seus dos braos sn iguals i l'espai central o creuer est cobert amb una impressionant cpula, aixecada sobre petxines.

VOCABULARI:
PLANTA DE CREU GREGA: Figura formada per dos lnies que s'encreuen perpendicularment. Es de creu grega quan els quatre braos tenen la mateixa llargada (pp.20)

CREUER: S'anomena aix la nau transversal o perpendicular a la nau central o naus d'una esglsia, a les qual separa de la capalera. Per extensi, tamb s'anomena creuer l'espai quadrat, sovint cobert per una cpula i cimbori, on sencreuen la nau central i la transversal. PETXINES: Cadascun dels quatre triangles esfrics - resultants de la delimitaci de l'anell de la cpula i dels arcs torals - que serveixen per passar de la superfcie quadrada d'una planta a la circular d'una cpula.

Cpula sobre petxines

PINTURA
Segons el suport: Mural: Cobrint les parets de les esglsies. Miniatura: Illustrant els pergamins. Mosaic: Construt amb petites tesselles de colors vius i fons generalment daurats. Poltic: Representant batalles o a qualque emperador, destacant els mosaics de Justini i Teodora a la Baslica de Sant Vital a Rvena (pp.16). Religis: Com el Pantocrtor (Crist-jutge), o la Theotokos (Jess nin amb la Verge, pp.20) a nombrosos icones.

Segons el tema: -

Pantocrtor

Theotokos

VOCABULARI:
MINIATURA: Totes les pintures que illustren els manuscrits, ja sien sobre papirus, pergam o paper, ja sien a l'aiguada, a la tempera o b a l'oli. MOSAIC: Decoraci que s'aconsegueix juxtaposant sobre un fons de ciment un gran nombre de tesselles o paralleleppedes de diversos colors. TESSELLES: En els mosaics, cadascun dels petits paralleleppedes de pedra, marbre, vidre i/o pasta, utilitzats per a la seva composici. PANTOCRATOR: Qualificatiu de Du omnipotent. Es tracta d'un du terrorfic, assegut, que duu els Evangelis a la m esquerra mentre beneeix amb la dreta. El Pantocrtor o Crist en Majestat sovint s representat en grans dimensions a les cpules de les esglsies bizantines (mosaic o pintura). Tamb als timpans de moltes faanes desglsies romniques (relleus) i a les seves voltes absidals (pintura). THEOTOKOS: Representaci de la mare de Du amb el nin.