MESOPOTMIA

1 . El Poema de Gilgamesh (ANET, 72ss.) El tema d'aquest poema s secular en l'essncia. Tracta de qestions tan prpies de la terra com l'home i la naturalesa, l'amor i l'aventura, l'amistat i la lluita, magistralment enllaades sobre el fons de la crua realitat de la mort. El crtic combat que sost el protagonista per a canviar la seva destinaci, assabentant-se del secret de la immortalitat per boca de l'heroi del Gran Diluvi, es veu condemnat al fracs, fracs que va acompanyat d'una tranquilla resignaci. Per vegada primera en la histria del mn va trobar noble expressi una experincia tan profunda i de proporcions tan heroiques. L'abast i el vol del poema, i la seva ruda fora potica, li confereixen un encant intemporal. Descomptats uns pocs, els textos acadis procedeixen de la biblioteca d'Asurbanipal trobada a Nnive. A diferncia del Poema de la Creaci, el de Gilgamesh es coneix en versions que es ascendeixen al I millenni A. C. De la meitat del II millenni es posseeixen fragments d'una recensi acadia corrent l'imperi hitita, i els propis arxius de Bogazcy han proporcionat importants fragments d'una versi hitita i un de sol d'una recensi hurrita de l'obra. De la primera meitat del II millenni es tenen porcions representatives de la versi babilnica antiga, que corresponen a les tauletes I-III i X. L'evidncia interna del material suggereix que aquesta era una cpia d'un text ms primerenc. La data original de composici de l'obra acadia cal situar-la cap al final del II millenni, si no una mica abans. Tauleta I Aquell que ho va veure tot [fins els confins] de la terra, / [Que totes les cosaes] va experimentar, i que ho [consider] tot. ...] juntament [...], [...] de saviesa, que totes les coses.[..]. (5) All que era[o]cult va veure, [va desentranyar] les coses secretes. va informar abans del Diluvi, Va portar a terme un llarg viatge, cansat i (aclofat) (Amb) Tot el seu afany va gravar en un estela de pedra. El mur del refugi va construir Uruk (10) del reverenciat Eanna, el santuari pur. Contempla la seva muralla exterior, la cornisa de la qual s com el coure! Mira la muralla interior, que res no la iguala! Adverteix el seu llindar, que ve d'antic ! Apropa't a Eanna, l'estatge d'Istar, Que ni un rei futur, ni un home, pot igualar. Aixeca't i camina pels murs deUruk, Inspecciona la terrassa de la base, examina els seus maons: No s obra de rajola cremada? No van tirar els seus fonaments els Set [Savis]? Falta la resta de la columna. Un fragment hitita: *cf. J. *Friedrich, *ZA, *XXXIX (1929), 25] corresponen en part a la porci inicial deteriorada de la nostra columna 1l i, per tant, sembla contenir una mica del material del final de la I columna. D'aquest fragment es desprn que diversos dus intervenen en la formaci de Gilgamesh, al qual van dotar de talla sobre-humana. Finalment, Gilgamesh arriba aUruk.

(II) Dos teros d'ell sn du, [un ter d'ell s hum]. La forma del seu cos [...] (3-7) (lnies mutilades o absents) (8) [...] com un bou salvatge altiu[...]; L'embranzida de les seves armes no t parell. (10) Mitjanant el tambor 1 es reuneixen [els seus] companys. Els nobles de Urukestan tristos en [les seves cambres: Gilgamesh no deixa el fill al [seu] pare; [Dia] i [nit] s desenfrenada la seva arrogncia: [s aquest Gilgamesh], [el pastor de l'amurallada Uruk? s aquest [el nostre] pastor, [atrevit, majestus, savi]? [Gilgamesh] no deixa [la donzella a la seva mare], La filla de guerrer, [l'esposa del noble]! Els [dus van escoltar] les seves queixes. Els dus del cel del senyor d'Uruk [ells... ]: (20) No va parir [Aruru] aquest fort bou salvatge? [L'embranzida de les seves armes] en veritat no t parell. Mitjanant el tambor es reuneixen els seus [companys]. Gilgamesh no deixa el fill al seu pare; Dia i nit [s desenfrenada la seva arrogncia]. s aquest el pastor de ['amurallada] Uruk? s aquest el seu [...] pastor, atrevit, majestus (i) savi?... Gilgamesh no deixa la donzella a [la seva mare], La filla del guerrer, l'esposa del noble! Quan [Anu] va haver escoltat les seves queixes, (30) a la gran Aruruvan cridar: Tu, Aruru, vas crear [l'home]; Crea ara el seu doble; Amb el seu cor tempestus fes que competeixin. Que lluitin entre ells, perqu Uruk conegui la pau! Quan Aruruva escoltar aix, Un doble d'Anu en el seu interior va concebre. Aruru es va rentar les mans, va agafar argila i la va llanar a l'estepa. A l'estepa va crear al valent Enkidu, Plan de..., l'essncia de Ninurta. [Hisurt] de pl s tot el seu cos, T cabell com de dona al cap. Els rnxols del seu pl brollen com Nisabal. No coneix la gent ni la terra: Vestit va com Sumuqan. Amb les gaceles pasta a les herbes, (40) Amb les bsties salvatges s'atapaeix en els aiguamolls Amb les criatures pul.lulants el seu cor es delecta en l'aigua. (Ara b), (al) caador, un estafador, Se li va encarar a l'abeurador [Un] dia, un segon i un tercer se li va encarar a l'abeurador. Quan el caador el va veure, la seva fa es va immobilitzar. Ell i els seus animals van entrar a casa seva, [Gelat ] per la por, quiet, sense fer soroll, (Mentre) el seu cor [es torbava], ennuvolat el seu rostre, ja que l'angoixa havia [penetrat] en les seves entranyes;

(50) La seva cara era com la [d'un viatger] arribat de lluny. (III) El caador va obrir [la seva boca] per a parlar, dient al [ seu pare]: Pare meu, hi ha [un] home que [ha vingut dels pujols], s el ms poders de la terra]; t vigor. Tan [Com l'essncia] d'Anu, s trement el seu vigor! [Sempre] recorre els pujols, [Sempre] amb les bsties [es nodreix d'herba]. [Sempre planta] els peus a l'aigua. [Tan espantat estic, que] no goso apropar-me a ell! [Va tapar] les fosses que jo havia excavat, (10) [va destrossar] els meus paranys que jo havia [posat], Les bsties i les criatures del pla [va fer escapar de les meves mans]. [No permet que] em dediqui a la caa! [El seu pare va obrir la boca per a parlar], dient al caador: "[Fill meu], a Uruk [viu] Gilgamesh. [Ning no hi ha ms fort] que ell. [Tan com l'essncia d'Anu, s trement el seu vigor! [Ves, doncs; cap a Uruk dirigeix] la teva fa, [Refereix-li] el poder de l'home. [Fes que et lliuri una begassa]. porta-(la) [amb-tu]; (20) [Prevaldr damunt d'ell] a causa de [un major] poder. [Quan abreuri els animals] a l'aigua, [es llevar] el vestit, mostrant nua] la seva maduresa. [Quan la vegi, se li acostar. El rebutjaran les bsties [que van crixer] a la seva estepa! [Havent escoltat] el consell del seu pare, el caador va avanar [cap a Gilgamesh]. Va mprendre el cam, i a Uruk va posar [el peu]: [... ] Gilgamesh... ], Hi ha un home [que ha vingut dels pujols], (30) El ms poder[s de la terra; t vigor ]. Com l'essncia d'Anu, s trement [el seu vigor]. [Sempre] recorre els pujols, Sempre amb les bsties [es nodreix d'herba]. Sempre [planta] els peus a l'aigua. Tan espantat estic que no goso apropar-m'hi! Va tapar les fosses que [jo] havia excavat, va destrossar els paranys [que jo havia posat], Les bsties i les criatures [del pla] va fer escapar de les meves mans. No permet que em dediqui a la caa! (40) Gilgamesh li va dir, [al] caador: Ves, caador meu; duu amb tu una begassa. Quan abreuri els animals en els aiguamolls, Es llevar el vestit, mostrant nua la seva maduresa. Quan la vegi, s'apropar a ella. El rebutjaran les bsties que van crixer a la seva estepa! El caador se'n va anar duent amb ell una begassa. Van emprendre el cam, anant rectes per la seva adrea. Al tercer dia al lloc indicat van arribar.

El caador i la begassa es van asseure en els seus llocs. (50) Un dia, un segon dia, van estar asseguts, al costat de l'aigua. Les bsties salvatges van arribar a l'aigua per beure. (IV) Les criatures pul.lulants van arribar, i es delect el seu cor en l'aigua. Quant a ell, Enkidu, nascut en els pujolsAmb les gaceles pasta a les herbes, Amb les bsties salvatges s'abeura en els aiguamolls, Amb les criatures pul.lulants el seu cor es delecta en l'aigua La mossa el va contemplar, el salvatge, l'home brbar de les profunditats del pla: Aqu s, oh mossa! Descenyeix-te els teus pits, Despulla el teu si perqu jo posseeixi la teva sa! No siguis esquiva! Acull el seu ardor! Quan et vegi, s'apropar a tu. Rebutja el teu vestit perqu gegui sobre teu. Mostra al salvatge la labor d'una dona! El rebutjaran les bsties salvatges que creixen en la seva estepa, quan el seu amor entri en tu. La mossa allibr els seus pits, va despullar el seu si, I ell va posseir la seva maduresa. No es va mostrar esquiva en rebre el seu ardor. Es va treure el vestit i ell va descansar en ella. Va mostrar al salvatge el tracte d'una dona, (20) Quan el seu amor va entrar en ella, Durant sis dies i set nits Enkidu es presenta, Cohabitant amb la mossa. Desprs que (es) va haver sadollat dels seus encants, va girar el rostre cap a les seves bsties salvatges. En veure Enkidu, les gaceles van fugir, Les bsties salvatges del pla es van allunyar del seu cos. Enquidu se sorprengu, el seu cos estava rgid, els seus genolls immbils - perqu les seves bsties salvatges havien fugit. Enkidu va haver d'afluixar el pas - no era com abans Per llavors t una saviesa, [una ms mplia comprensi (30) Es gir, asseient-se als peus de la begassa, Mira a la cara de la begassa, para l'oda, quan la begassa parla; [La begassa] li diu, (a Enkidu): Tu ets [savi], Enkidu, ets com un du! Per qu amb les criatures silvestres vagues pel pla? Apa!, deixa que et dugui [a] la muralla d'Uruk al sant temple, estana d'Anu i d'Istar On viu Gilgamesh, perfecte en fora, I com un bou salvatge senyoreja sobre el poble. (40) Mentre li parla, les seves paraules troben favor, El seu cor s'illumina, desitja un amic. Enkidu diu a la begassa: Apa, mossa! Escorta'm (vers) el pur temple sagrat estana d'Anu i d'Istar, on viu Guilgamesh, perfecte en fora, i com un bou salvatge senyoreja sobre el poble.

El reptar [i agosarada]ment em dirigir a ell, V Cridar a Uruk: "Jo sc el poders! [Jo sc aquell] que pot alterar els destins, [(Aquell) que] va nixer en el pla s poders; t vigor ". "[Aixeca't, doncs, i anem, perqu vegi] el teu rostre. [Et mostrar Gilgamesh;] s prou on s. Anem, doncs, oh Enkidu, a l'amurallada Uruk], on la gent [resplandeix] en festiva indumentria, (on) cada dia s festa, on [...] els mossos.... (10) i les mosses [...] de figura. La seva sa [...) plena de perfum. Aparten els grans dels seus jaos! A tu, oh Enkidu, que gaudeixes de la vida, mostrar Gilgamesh, l'home festiu. Mira'l, contempla la seva fa; Radiant est de virilitat, t fora. Tot el seu cos s sumptus de maduresa, Ms poders que tu s en vigor, sense descansar mai de dia ni de nit. (20) Oh Enkidu, renuncia a la teva presumpci! A Gilgamesh, l'estima Samas; Anu, Enlil i Ea van dilatar la seva saviesa. Abans que baixis dels pujols, Gilgamesh et veur en (els seus) somnis a Uruk:... Omeses les restants lnies de la versi assria de la tauleta I, puix que la babilnica antiga de la tauleta II comena en aquest punt. Tauleta II (II) Gilgamesh es va aixecar per a revelar el somni, dient a la seva mare: Mare meva, durant la nit em vaig sentir animat i vaig caminar enmig dels nobles. Les estrelles van aparixer en els cels. L'essncia d'Anu va descendir cap a mi. (10) vaig intentar aixecar-lo; pesava massa per a mi! Vaig ntentar moure'l; moure'l, no vaig poder! La terra d'Uruk l'envoltava, mentre els nobles besaven els seus peus. Quan vaig afermar el meu front, em van donar suport. El vaig aixecar i el vaig portar vers tu. La mare de Gilgamesh, que tot el coneix, diu a Gilgamesh: Certament, Gilgamesh, un com tu va nixer en l'estepa, i els pujols el van criar. (20) Quan el vegis, [com ( damunt d') una dona] t'alegrars. Els nobles besaran els seus peus; tu l'abraars i [..]. a ell; tu el conduirs a mi. Es va allitar i va veure un altre [Somni]: diu a la seva mare:

[Mare meva], vaig veure un altre somni [...] en la confusi. Al carrer [d'] Uruk, d'amplis mercats, hi havia una destral, i (30) s'havien reunit al seu voltant. Singular era la forma de la destral. Aix que la vaig veure, em vaig posar a riure. Em va agradar, i com si fos una dona, em va atreure. La vaig agafar i la vaig collocar al meu costat. La mare de Gilgamesh, que tot el coneix, [diu a Gilgamesh]: (llacuna breu) (II) Perqu vaig fer que rivalitzs amb tu. Mentre Gilgamesh revela el seu somni, Enkidu es troba assegut davant la begassa... ] [... ] ells dos. [Enkidu] oblida on va nixer. Durant sis dies i set nits Enkidu surt, Cohabitant amb la mossa]. Desprs la begassa va obrir la boca, (10) dient a Enkidu: Tal com et veig, Enkidu, t'has fet com un du; Per quin motiu amb les criatures salvatges tu recorres la plana? Aixeca't, et guiar A Uruk, d'amplis mercats, al temple sant, habitatge d'Anu; Enkidu, aixeca't, et guiar a Eanna, habitatge d'Anu, on viu (Gilgamesh, cabal] en els seus afers, (20) I tu, com ...], l'estimars, [a ell com] a tu mateix. D'empeus, aixeca't del sl, ja del pastor! Va escoltar les seves paraules, va aprovar la seva al.locuci. El consell de la dona va caure en el seu cor. Ella va llevar (els seus) vestits; amb una (pea) el va cenyir, Amb l'altra pea (30) va vestir-se a si mateixa. Prenent-lo de la m, el duu com una mare a la junta dels pastors, al lloc de la cleda. Entorn d'ell els pastors es van apinyar. (falten diverses lnies) (III) La llet de les criatures salvatges solia mamar. Van disposar menjar davant d'ell; Es va ennuegar, s'all i obr molt els ulls.

Res no sap Enkidu de com engolir mejars; d'esgotar beguda forta no li havien ensenyat. (10) La begassa va obrir la boca, i digu a, Enkidu: Menja l'aliment, Enkidu, perqu s deure vida; Consumeix la beguda forta, perqu s costum de la terra. Enkidu va menjar l'aliment, fins que es va haver sadollat; De beguda forta, en va apurar Set copes. El seu tarann alegre es va fer despreocupat. El seu cor va exultar i la seva cara resplend.. Allis [l'excrecncia vellosa], el pl del seu cos, es va ungir amb oli, es va fer hum. Es va posar vestits, s com un nuvi! Va empunyar la seva arma per a espantar els lleons, a fi que els pastors puguin descansar de nit. Captur llops, captur lleons, Els principals ramaders van reposar assossegats; Enkidi s el seu sentinella, L'home atrevit, L'heroi nic! A [...] va dir: (falten diverses lnies) (IV) Va festejar. (falten unes vuit lnies) Quan va aixecar els ulls, va veure un home. Diu a la begassa: Porta'm aquest home, mossa! Per qu ha vingut aqu? Fes-me escoltar el seu nom. La begassava crid l'home. Va anar fins a ell i va dir-li: Senyor a on et dirigeixes? Quin s el teu delers rumb? (20) L'home va obrir la boca, i digu a Enkidu]: S'ha ficat a la casa del consell], que es reserva per a la gent, ... per a l'himeneu. En la ciutat ha acumulat profanaci, imposant estranyes coses a la dissortada ciutat. Per al rei d'Uruk, la d'amplis mercats, (30) el tambor del poble sona per a l'elecci nuvial.

Per a Gilgamesh, rei d'Uruk, la d'amplis mercats, el tambor del poble sona per a la nupcial elecci, A fi que amb legtimes dones s'ajunti. Ell s el primer, el marit ve desprs. Pel consell dels dus (aix) va ser ordenat. En tallar el seu cord umbilical es va decretar aix per a ell! A aquestes paraules de l'home El seu rostre empalid. (falten unes 3 lnies) (V) (falten unes 6 lnies) Enkidu] camina [davant] i la mossa darrere d'ell. Quan va entrar a Uruk, la d'amplis mercats, (10) la poblaci el va envoltar. Quan es va detenir en el carrer d'Uruk, la d'amplis mercats, el poble es va ajuntar, dient d'ell: s com Gilgamesh en persona! Encara que de talla ms baixa, t els ossos ms robusts. [...] [s el ms fort de la terra]; t vigor. (20) La llet de les criatures salvatges solia mamar. A Uruk hi (haur) un constant (ress) d'armes. Els nobles s'alegraran: Un heroi ha aparegut per a l'home del mateix port! Per a Gilgamesh, igual a un du, El seu igual ha comparegut. Per a Ishara el ja es disposa. Gilgamesh. [. . ], De nit . .( . ], quan s'apropa, Enkidu] s'ala al carrer per tancar el pas a Gilgamesh [... ] en el seu poder. (falten unes 3 lnies) (VI) (falten unes 5 lnies) Gilgamesh [...] en l'estepa [...] brolla [...] Es va aixecar i [...] (10) davant d'ell. Es van trobar en el Mercat de la Terra.

Enkidu ferm la porta amb el seu peu, impedint que Gilgamesh entrs. Es van agafar un a un altre, enllaats amb fora, com toros. Van destrossar el brancal, mentre el mur s'estremia. Gilgamesh i Ekidu (20) es van agafar un a l'altre, Enllaats amb fora, com toros; van destrossar el brancal, mentre el mur s'estremia. Quan Gilgamesh va doblegar el genoll amb el peu en el sl La seva fria s'paivag i se'n va torn per a allunyar-se. Quan es va girar, Enkidu cap a ell, Parl a Gilgamesh: Per fill nicla teva mare et va concebre, La vaca salvatge de les deveses, Ninsunna! El teu cap s'ala sobre els homes. Reialesa sobre la gent Enlil t'ha concedit! Tauleta III Els fragments del text posen en evidncia que Gilgamesh es proposa sortir contra el monstrus Huwawa [assiri:Humbaba], que viu a la Selva dels Ceptres.. Enkidu procura dissuadir-lo, per l'obstinaci de Gilgamesh resulta evident en les segents lnies (3) Gilgamesh va obrir la boca, Dient a Enkidu]: Qui, amic meu, pot escalar el cel]? Noms els dus [viuen] eternament sota el sol. Per a la humanitat, comptats sn els seus dies; Ecl.1:2 Tot el que fa no s sin vent! Fins i tot tu tems la mort. (10) Qu hi ha del teu poder heroic? Deixa que vagi davant teu, Fes que la teva boca em cridi, "Avana; no temis! Si jo caic, haur conquerit la fama: Gilgamesh", diran, "contra el fer Huwawa ha caigut". (Molt) ms tard que la meva estirp hagi nascut a casa meva. Del text fragmentaride les tauletes IV i V es dedueix que l'arriscada expedici dels dos herois contra Huwawa finalitza amb xit. Ell es va rentar la bruta cabellera, va empolainar les seves armes, la trena del seu pl va sacsejar contra la seva esquena, va llanar els seus tacats (vestits) i se'n va posar uns altres de nets,

Es va embolicar en un mantell gil i es va cordar un cenyidor. Quan Gilgamesh es es va haver posat la tiara, la gloriosa Istar va aixecar un ull davant la bellesa de Gilgamesh: Vine, Gilgamesh, sigues tu (el meu) amant! Concedeix-me el teu fruit. Sers el meu marit i jo ser la teva dona. (10) Et guarnir un carro de lapislzuli i or, les rodes del qual sn daurades i les astes del qual sn de bronze. Tindrs dimonis de la tempestat per a junyir en qualitat de mules poderoses. En la fragncia dels cedres entrars casa nostra Quan a casa nostra entris, El llindar (i) el cadafal besaran els teus peus! S'humiliaran davant teu reis, senyors i prnceps! El producte de pujols i de pla t'oferiran per tribut. Les teves cabres engendraran cries triples, les teves ovelles bessons. El teu ase en la crrega superar la teva mula. Els coesers del teu carro seran famosos per la seva carrera, [El teu bou] sota el jou no tindr rival! Gilgamesh] va obrir la boca per a parlar, [dient] a la gloriosa Istar: [Qu et donar] perqu pugui prendre't en matrimoni? [Et donar oli] per al cos i vestits? [Et donar] pa ivitualles? Et [donar... ] menjar digne de la divinitat, [... ] beguda prpia de la reialesa. (29-31) (mutilat) [... si jo] et prenc en matrimoni? [No ets ms que un braser que s'apaga] amb el fred; Una porta del darrere [que no] det la rfega ni l'hurac; Un palau que aixafa el valent [...]; Un turbant que l'empara la pega del qual [...]; [embruta] els transportistes; Bot que [xopa] el qui el carrega; Pedra calcria que [guerxa] el baluard de pedra; (40) Jaspi [que ... ] pas enemic; Calat que [oprimeix el peu] del seu propietari! A quin amant vas estimar sempre? Quin dels teus pastors va plaure't[constantment]? Anem, i et recordar els teus amants: De...[.. ] Per a Tamuz, l'amant de la teva joventut, has ordenat plors any rere any. Havent estimat el pintat ocell pastor, El fereixes, trencant la seva ala. (50) En les valls roman, xisclant: "La meva ala"! Desprs vas estimar un lle, perfecte en fora; Set fosses, set vas cavar contra ell. Desprs un vas estimar un ase, fams en la batalla. El fuet, l'esper i la brida li vas ordenar, a ell. Vas decretar per a ell un galop de set lleges, vas decretar per a ell una beguda d'aigua fangosa;

per a la seva mare, Silili, vas ordenar gemecs! Desprs vas estimar el guardi del ramat, el qual sempre va amuntegar per a tu pastissos, (60) Diriament va sacrificar cabrits per tu; per tu el vas afligir, canviant-lo en llop, Perqu els seus mossards l'engeguessin, i els seus gossos li mosseguessin les anques. Desprs vas estimar Ilsullanu, el jardiner del teu pare, que t'oferia sempre cistelles de dtils, I diriament va adornar la teva taula. Els teus ulls es van aixecar fins ell, tu vas anar vers ell: "Oh Isullanu meu, provem el teu vigor! Estn el teu m i toca la nostra modstia!" (70) Isullanu et va dir: "Qu desitges de mi? Per ventura no va coure la meva mare, no he menjat, Perqu jo provi un menjar pudent, impur? Protegeixen les canyes del fred?". Quan vas sentir-lo [parlar] aix, el vas castigar i el convertires en un talp. El vas collocar enmig de. . [. ]; No pot pujar... no pot baixar... Si m'estimes [em tractars] com a ells. Quan Istar va sentir aix, (80) Istar es va enfurir i [va ascendir] al cel. Es va avanar Istar davant Anu, el seu pare, A Antum, va anar la seva mare, i li vadir: Pare meu, Gilgamesh ha acumulat insults sobre mi! Gilgamesh ha enumerat els meus fets corruptes, la meva corrupci i la meva impuresa i la meva impuresa. Anu va obrir la boca per a parlar, Digu a la gloriosa Istar: Per, en veritat, tu incitaries. [. .], I per aix Gilgamesh ha citat els teus fets corruptes, (91) la teva corrupci i la teva impuresa.