Escola Tcnica Superior dEnginyers de Camins, Canals i Ports de Universitat Barcelona Politcnica de Catalunya

ANLISI DINVERSIONS

Gemma Vlez Sabater Curs 2009 - 2010

Anlisi dinversions Continguts

1.- La Inversi. Aproximaci microeconmica

2.- Introducci al concepte de cost del capital.

3.- Criteris davaluaci dinversions

La Inversi. Aproximaci microeconmica ndex

1.- Concepte dinversi microeconmica 2.- Els objectius dels agents inversors. Empresaris o gestors de serveis pblics. 3.- Classificaci dels projectes 4.- Fases de desenvolupament dels projectes. El cicle del projecte. 5.- Parmetres definitoris dels projectes des del punt de vista financer.

Concepte dinversi microeconmica

Aproximaci microeconmica

des de lempresa

INVERSI MICROECONMICA: Canvi duna disponibilitat monetria present i certa per lexpectativa de futures disponibilitats En base a que? DEMANDA INSATISFETA que pot permetre l obtenci de BENEFICIS

Per satisfer-la calen INVERSIONS Les inversions requereixen FINANAMENT

Concepte dinversi microeconmica

Lempresa ser viable i creixer si: RENDIBILITAT de les INVERSIONS COST del FINANAMENT

>

Inversi i finanament sn conceptes inseparables de lactivitat industrial Inversi: utilitzaci de recursos procedents de fonts a remunerar Empresa: Successi en el temps de projectes dinversi i finanament
Balan Compte de resultats Estat dorigen i aplicaci de fons

Concepte dinversi microeconmica

El suport de la inversi pot ser:

- Fsic (industrial, infrastructures) - Inmaterial (patents, concessions) - Financer (actius financers)

Suport

Elements dactiu

Inversi: Adquisici delements dactiu amb lexpectativa que en el futur generin renda

Els objectius dels agents inversors: Empresari o gestor de servei pblic s molt important tenir clars els objectius dels agents inversors

Privat - Maximitzar el benefici de la inversi

Pblic - Contrarrestar necesitat social - Augmentar benestar

- Maximitzar el valor de les accions

- Promoci de serveis i infrastructures - Solapament dobjectius

Classificaci dels projectes

Ens centrem en la inversi FSICA

Projectes que sovint tenen naturalesa pblica amb finanament privat 1. Infrastructures

Quan a inversi industrial 2. Projectes de reposici (necessaris)

3. Projectes destinats a augmentar el benefici

Classificaci dels projectes Infrastructures Conjunt delements de base que faciliten el funcionament del sistema productiu, lestructuraci ptima de lespai econmic y assolir cotes ms elevades de benestar. Tipus:

Directament productives: transport, comunicacions Indirectament productives: educaci, sanitat

Classificaci dels projectes Projectes industrials de reposici (necessaris) Destinades a reposar el potencial de benefici erosionat pel desgast o lobsolescncia de lequip. No fer-ho podria suposar una disminuci de beneficis o laparici de prdues Se li destinen els fons procedents de les AMORTITZACIONS

Un segon grup de projectes necessaris est integrat per les inversions que lempresa ha de realitzar per raons de SEGURETAT, SANITAT o MEDI AMBIENT. Shan de realitzar sense tenir en compte la rendibilitat

Classificaci dels projectes Projectes destinats a augmentar el benefici Poden integrar aquesta categoria: - Projectes de reducci de costos - Projectes daugment de producci i vendes - Projectes de millora de producte - Projectes de nou producte

Fases del projecte. El cicle del projecte

Diferenciarem 7 fases: - Identificaci - Delimitaci - Factibilitat - Avaluaci - Finanament - Execuci - Avaluacim posterior

Fases del projecte. El cicle del projecte 1. Identificaci Hem vist que tot projecte dinversi persegueix un objectiu: - Increment de beneficis (empresari privat) - Contrarrestar necessitat social (gestor pblic)
Llavors, el cas de lempresari privat est molt clar: - Demanda insatisfeta (quantitat o qualitat) - Creaci de demanda (marketing) En el cas de gestor pblic: - Demanda insatisfeta (parcs, camps desports,...) - Recursos materials o humans subutilitzats - Recursos naturals sobreutilitzats que cal preservar - Problemes en el procs de desenvolupament provocats per manca dinfrastructures

En qualsevol cas, PREANLISI

fer projecte vs. no fer el projecte

Fases del projecte. El cicle del projecte 2. Delimitaci Un cop identificat el projecte, cal fer-ne una delimitaci precisa: - Localitzaci - Tipus de tecnologia - Ordre de magnitud de la inversi - Sinrgies - Calendari

Fases del projecte. El cicle del projecte 3. Factibilitat La factibilitat de fer el projecte la podem entendre en 3 vessants: Tcnica: Tecnologia suficient?, patents?, m dobra? Etc. Econmica - financera: Finanable? Poltica - institucional: Necessitat de consensus?, subvencions? Etc.

Fases del projecte. El cicle del projecte 4. Avaluaci A nivell general, el plantejament de lestudi dun projecte dinversi sotmet al mateix a un doble anlisi que comprn el vessant ESTRATGIC (qualitatiu) i lECONMIC FINANCER (quantitatiu) PROJECTE PRIVAT - Anlisi econmico-financera - Anlisi estratgica empresarial PROJECTE PBLIC - Anlisi econmico-financera - Avaluaci econmico-social i socio-ambiental Directe Indirecte Indut Anlisi Cost-benefici
(Anlisi Multicriteri)

Liquidesa Rendibilitat Risc

- Estudi Macroeconmic dImpactes

Fases del projecte. El cicle del projecte 5. Finanament En relaci al finanament del projecte: - Pblic - privat - Recursos propis recursos aliens - Instruments financers - Mercats - Terminis - Podr tornar el prstec amb els ingressos derivats del projecte?

Fases del projecte. El cicle del projecte 6. Execuci i 7. Avaluaci a posteriori Triar el mtode dexecuci que ms sescaigui Un cop planificada la inversi, variacions en preu o termini dexecuci poden afectar significativament la rendibilitat! Claus en m: contracte tancat en preu i temps dexecuci

Finalment s necessari un control dajust a la realitat - Bondat de les previsions efectuades - Operaci i manteniment Atenci: Cal remarcar el carcter irreversible de la inversi!

Parmetres definitoris del projecte des dun punt de vista financer Ens centrem en les inversions que es recolzen en lanlisi financer 1. HORITZ TEMPORAL Perode durant el qual el projecte pot donar beneficis La vida til del projecte menor de les 3 vides previstes: Fsica Tecnolgica Comercial Una errada en lestimaci de la vida til pot tenir gran importncia

Parmetres definitoris del projecte des dun punt de vista financer 2. DIMENSI DEL PROJECTE Volum total de fons absorbits pel projecte inicialment. Tots els que estan relacionats amb la posada en marxa o construcci del projecte Important: Valoraci de limport de les inversions Valor dadquisici Preu de cost de compra

Valor comptable net Valor dadquisici dedudes les amortitzacions (important els les inv. de substituci!) Cost doportunitat per un actiu La millor alternativa dutilitzaci possible

Parmetres definitoris del projecte des dun punt de vista financer En un projecte dinversi es diferencien normalment els segents components de desembossament inicial: - IMMOBILITZAT MATERIAL Terreny Edificis Resta dobra civil Maquinria - IMMOBILITZAT INMATERIAL - IVA - DESPESES AMORTITZABLES - INTERESSOS INTERCALARIS - NECESSITAT OPERATIVA DE FONS (NOF)

Parmetres definitoris del projecte des dun punt de vista financer 3. FONS GENERATS Cobraments nets, entesos com la diferncia entre cobraments i pagaments generats per un projecte durant un periode de temps. FG = BN + Amortitzacions + Fons reversi Ingressos - Despeses Marge Brut (EBIDTA) - Amortitzacions - Fons reversi (si nhi ha) BAIT - Interessos BAT - Impostos Benefici Net (BN)

Lestructura financera dels projectes el cost del capital ndex

1.- Consideracions generals

2.- El cost dels fons 2.1.- Recursos propis 2.2.- Recursos aliens

3.- Lestructura financera

Consideracions generals

En aquest tema ens fixarem en el PASSIU CAPITAL: RESERVES: Recursos aportats per la propietat Recursos generats per la prpia empresa procedents dels beneficis

CAPITAL + RESERVES = FONS PROPIS (equity)

EX. LLARG TERMINI: EX. CURT TERMINI:

Recursos aportats per tercers (>1 any)

Crdits, prstecs, bons, obligacions negociables

Recursos aportats per tercers (<1 any)

Circulant, provedors, iva

Consideracions generals

Excepte les reserves, es tracta de recursos dorigen extern a lempresa (tot i que el capital es consideri fons propis) En termes doferta i demanda (mercats financers): Empreses: demandants de diners. Ofereixen rendibilitat dacord amb el potencial de la seva activitat vs. Agents financers: ofereixen diners als mercats de capitats a canvi duna rendibilitat (combinaci rendibilitat risc atractiva). Exigiran una rendibilitat dacord amb les possibilitats alternatives dinversi al seu abast. COST DOPORTUNITAT Equilibri LLEI DE LA OFERTA I LA DEMANDA

Consideracions generals

LLEI DE LA OFERTA I LA DEMANDA

Preu

D O

D P P

Quantitat

Demanda accions accionistes tenen expectativa de rebre dividends, revaloritzaci daccions, etc. Cotitzaci alta bona demanda, bones expectatives, confiana, finanament per invertir en nous projectes, etc. Cotitzaci baixa baixa demanda, desconfiana, problemes financers...

Consideracions generals

Considerarem dues vies principals de finanament dinversions a lempresa: RECURSOS ALIENS Fons provinents de fonts externes a lempresa, que presten els seus diners a canvi duna rendibilitat
En podem considerar diversos tipus: Crdits bancari (plissa de crdit, plissa de prstec, descompte defectes de comer), Finanament de compres a termini, leasing, bons, obligacions, etc.

FONS PROPIS (recursos propis) Fons provinents de lempresa, fruit dels beneficis acumulats o dels seus propietaris, els accionistes

Consideracions generals

Les diferncies entre els 2 tipus fonamentals de finanament

CAPITAL -Els dividends es paguen en funci dels resultats de lempresa, sn variables -El preu de les accions depn de loferta demanda, tamb s variable

RECURSOS ALIENS -Condicions contractuals reguladores de la devoluci del deute i dels corresponents interessos -Despeses financeres deduibles fiscalment

s per aix que els fons propis corren major risc que els aliens i, a ms, sn ms cmodes per a lempresa (+ flexibilitat)
RISC no t connotacions negatives INCERTESA

Fons propis ms cars que recursos aliens

El cost dels fons

COST DEL CAPITAL:

Element fonamental de lanlisi dinversions Permet conixer la taxa de rendibilitat mnima que sha dexigir a les inversions. El llist que han de superar per ser acceptades

El COST DUNA FONT DE FINANAMENT del tipus que sigui s la taxa de descompte (k) que iguala el valor actual dels fons nets rebuts per lempresa (I0) amb el valor actual dels fluxes de fons futurs (S) ja sigui per atendre el pagament del principal i interessos (crdits) o dels dividends (capital).

Sn S1 S2 I0 = + + + 2 n 1 + k (1 + k ) (1 + k )

El cost dels fons

1. Cost dels recursos aliens

Les entrades i sortides de fons provocades per aquesta font estaran establertes contractualment, fet que fa relativament fcil el clcul del cost daquest tipus de deute. Els tipus dinters poden ser fixes o variables, tot i que el ms normal s que siguin variables. (EURIBOR + Marge)

Per calcular el cost del finanament dun determinat projecte, caldr aplicar la frmula que hem vist anterioment.

Exemple 1: Suposem un crdit dun mili deuros que sha de tornar la meitat el primer any i la resta en dos pagaments iguals al final dels dos anys segents, tot aplicant un tipus inters constant del 15%

El cost dels fons

Soluci:
any Saldo inicial Interessos Amortitzacions Saldo final Fluxe caixa 1 1000000 150000 500000 500000 -650000 2 500000 75000 250000 250000 -325000 3 250000 37500 250000 0 -287500

Io S1 S2 S3 1+ki formula ki

1000000 650000 325000 287500 1,15 2,40601E-07 15,00%

Si no hi ha comissions ni despeses inicials el tipus dinters previst coincideix amb el cost del finanament.

Exemple 2: Suposem el mateix crdit dabans per amb una comissi dobertura de l1%

El cost dels fons

Soluci:
any Saldo inicial Comissions Interessos Amortitzacions Saldo final Fluxe caixa 1 1000000 10000 150000 500000 500000 -650000 2 500000 75000 250000 250000 -325000 3 250000 37500 250000 0 -287500

Io S1 S2 S3 1+ki formula ki

990000 650000 325000 287500 1,157148165 2,59315E-08 15,71%

En aquest cas el cost del finanament s una mica superior a linters aplicat pel banc, degut a la comissi dobertura. A banda daix, hi ha un altre motiu pel qual el cost real del capital no coincideix amb linters bancari: lanomenat ESCUT FISCAL

El cost dels fons

Plantegem-nos 2 situacions amb el mateix compte de resultats amb i sense crdit:

Si no hi ha crdit:
BAIT 1000000 Interessos 0 BAT 1000000 Impostos 350000 BDT 650000

Amb crdit:
BAIT 1000000 Interessos 150000 BAT 850000 Impostos 297500 BDT 552500

Llavors, lestalvi en impostos resulta ser de 525.000 u.m. Dit daltra manera, el crdit mha costat, en interessos, 150000-52500=97500 u.m. El que suposa:

97500 = 9, 75% 1000000 CN = CB (1 t )

El cost dels fons

Exemple 3: Una empresa t concedida una lnia de descompte en un banc. En aquestes condicions, el 30 de setembre de 2007 lempresa va remetre al banc per al seu descompte una remesa de 147 efectes de diferent import i venciment. El banc aplica el 9% dinters anual nominal als efectes amb termini de fins a 90 dies i l11% per terminis de venciment superior. A ms de linters, el banc cobra una comisi per efecte en concepte de gesti de cobrament. La tarifa de comisi de cobrament resulta ser de 10 euro per efecte. El resum de la liquidaci de lesmentada remesa es representa a continuaci. Calcular el cost.
n efectes Nominal Dies venc Int. Anual Interessos Comissions Correu Timbres Total despeses 16 142438,9 25 9% 890,24 160 78,4 582 1710,64 16 124176,3 36 9% 1117,59 160 78,4 519 1874,99 1 14220,1 51 9% 181,31 10 4,9 70 266,21 13 63187,8 56 9% 884,63 130 63,7 227 1305,33 7 22660,8 66 9% 373,90 70 34,3 91 569,20 84 532290,1 87 9% 11577,31 840 411,6 2088 14916,91 1 1369,2 88 9% 30,12 10 4,9 4 49,02 1 35250,0 89 9% 784,31 10 4,9 140 939,21 8 87210,8 91 11% 2424,94 80 39,2 349 2893,14 147 1022804,0 69,71 18264,36 1470,00 720,3 4070 24524,66

El cost dels fons

Altres consideracions: - Si hi ha ms duna font de finanament operant en un determinat projecte el cost promig el trobarem com a suma ponderada dels diversos costos per separat. - s bastant habitual que les empreses mantinguin un determinat volum de deute flotant. Sest permanentment finanament operacions amb recursos aliens i pagant interessos per aquest recursos. - Palanquejament financer (Apalancamiento): oportunitat que sorgeix per a una empresa com a conseqncia de que els fons agafats prestats a un tipus dinters contractual fixe sovint es poden emprar a una taxa de rendibilitat superior als interessos pagats. Llavors, els deutes exerceixen una mena defecte palanca sobre la rendibilitat financera dels fons propis. Es calcula com a proporci del deute sobre fons propis o sobre deut ms fons propis.

El cost dels fons

2. Cost dels fons propis

-Dacord amb el que hem dit fins ara, el cost financer dels fons propis s la rendibilitat, desprs dimpostos, que sha dobtenir dels fons nets rebuts de laccionista (retinguts) per poder satisfer les expectatives per les quals els inversors van fer i mantenen les seves inversions. -Suposant que els FP estan representats per accions, si la rendibilitat esmentada sassoleix, i no canvien les circumstncies del mercat, s versemblant suposar que el valor de lacci per laccionista (cotitzaci, si est en Borsa) es mantindr, si es sobrepassa pujar i si no sassoleix baixar. Llei O-D -El problema s saber que volen els accionistes. Com ms accionistes ms difcil de saber. En qualsevol cas, i a diferncia del cas anterior, el cost dels fons propis no s calculable de forma exacta. -Encara que els fons propis no tinguin un cost explcit de carcter contractual (recursos aliens) s tenen un cost implcit o cost doportunitat que lempresa ha de tenir present en les decisions dinversi/finanament.

El cost dels fons

Bancs Accionista Dividends Beneficis Nets Atracci demanda Reserves Empresa

Reinversi Plusvlua accions

El cost dels fons

Aix doncs, caldr tenir una teoria per estimar el cost dels fons propis en funci de la qual trobar-ne el valor. En qualsevol cas, sembla que la millor font dinformaci de la que disposem s el preu de les accions en Borsa.

Concepte fonamental: laccionista potencial exigir a les seves aportacions una rendibilitat igual o superior a la daltres alternatives Suposem que una acci t una cotitzaci P0 i que sespera que al llarg dels anys produeixi per als propietaris unes quantitats D1, D2, ...Dn, assolint al cap dn anys per una cotitzaci Pn

Dn + Pn D1 D2 P0 = + + + 2 n 1 + ke (1 + ke ) (1 + ke )
La rendibilitat que obtindr ser aquell tipus (ke) que aconsegueixi igualar el corrent de cobraments actualitzats i el desembossament P0.

El cost dels fons

Aquesta, doncs, s la taxa de rendibilitat que ha de proporcionar lactiu als potencials inversors El cost dels fons propis per a lempresa Des del punt de vista de linversor, el tema se sol plantejar diferent: Linversor parteix duna taxa de rendibilitat ke, estima unes entrades de fons via dividends i plusvlues i dedueix daqu el preu al que pot comprar. Comprar si el preu al mercat s igual o inferior al que ha calculat. Decideix ke en funci del risc que ell estimi. De que depn P0? -Dividends (Di) -Poltica de finanament i inversi -Tipus dactualitzaci ke (com + baix, + possibilitats de comprar) -Risc atribut als fluxes esperats. 2 tipus:

El cost dels fons Risc operatiu: Risc de lactiu en si mateix. Risc de la operativa de lempresa amb independncia del seu finanament. Depn de la poltica dinversions
-Es pot mesurar com a desviaci tpica del BAIT -Originat per fluctuacions en la demanda, degudes a la situaci econmica del mercat o a la competncia, la obsolescncia tecnolgica, els accidents, les vagues, etc. -Independent de lestructura financera de lempresa

Risc financer: Risc dels fons propis. Depn del grau dendeutament (com ms gran, ms possibilitats que els deutes es mengin el benefici)
-Originat nicament per lexistncia de deutes o recursos aliens en la composici de lestructura financera. La probabilitat dinsolvncia de lempresa ser major com major sigui el seu grau dendeutament -Depn de lestructura (palanquejament) financera amb que es financien les operacions

El cost dels fons

El mtode proposat sembla prou bo, per podem enfocar la qesti tenint en compte que el mercat est composat de molts inversors i que cada un entra i surt en un moment diferent. La rendibilitat (dividend + plusvlua) que cada un obtindr ser diferent i dependr de lencert / esencert en el moment de lentrada / sortida de la inversi. La mitjana de tots aquests resultats representar la rendibilitat obtinguda pel mercat. Ens podem plantejar, doncs, suposar totes les hiptesis possibles dentrada / sortida per veure els resultats obtinguts en cadascuna i poder treure conclusions. Mtode: - Es pren un interval representatiu de temps - Es calcula la rendibilitat de linversor ke per cada combinaci de moments inici / fi de la inversi - Histograma Mitjnana, moda, desviaci tpica informaci sobre la rendibilitat esperada pel mercat cost del capital fons propis. >>Al final, lexperincia de laccionista determina el cost dels FP<<

El cost dels fons

Conclusions En definitiva, lempresa t per objectiu maximitzar la cotitzaci de les seves accions i, en conseqncia, haur de retribuir els fons propis, com a mnim, a un tipus k sobre el seu valor actual de cotitzaci. Aquest tipus k ser la taxa de descompte que utilitzen els accionistes. Des del punt de vista de lempresa, cal tenir en compte, doncs, la dificultat per valorar el cost dels recursos propis donada la dificultat per coneixer exactament les expectatives dels inversors. Aquest problema es magnifica en empreses grans. Una bona manera de determinar el cost dels fons propis s investigar la rendibilitat buscada i obtinguda pel mercat durant un perode suficientment llarg trobant els resultats millors i pitjors, obtinguts en totes els supsits dentrada/sortida de la inversi. Lanlisi estadstica dels resultats (mitjana, moda, desviaci tpica) pot ajudar a construir una bona aproximaci del cost dels fons propis.

El cost dels fons

3. El cost dels fons en el seu conjunt:

El cost del capital mig ponderat (ccmp) ve donat per la segent expressi:

ki (1 t ) FA + ke FP FA FP = kd + ke k0 = FA + FP FA + FP FA + FP
Exemple 4: L1 de gener de 1993 una empresa mant una estructura financera formada per 50 milions de pessetes en prstecs a llarg termini, 30 milions en obligacions y 50.000 accions ordinries que cotitzen en Borsa al 200%. El prstec abans esmentat est concertat a un 12% anual i les obligacions al 10%. El capital de lempresa reflectit al balan s de 50 milions de pessetes. Al final de lexercici sespera repartir un dividend per acci equivalent al 20% del seu valor nominal. Per a futurs exercicis sestima que el dividend per acci creixi a una taxa acumulativa del 8%. La taxa impositiva s del 30%. Savent que lempresa no t pensat variar lestructura financera actual, es demana estimar el cost del capital que lempresa considerar per avaluar els futurs projectes dinversi

Lestructura financera

Anomenem estructura financera a la proporci entre fons aliens i fons propis.

E=

FA FP

Aquesta proporci afecta, en principi, al cost del capital (cost fons propis superior als recursos aliens). Lptima s aquella que maximitza el valor de les accions tot minimitzant el cost del capital. Presentem breument 3 supsits diferents: - Supsit del palanquejament pur - Supsit de Modigliani i Miller - Posici tradicional mix >FA = <Cost Cost Independent de E

Lestructura financera

Hiptesis - Risc Econmic de lempresa = cte. - Empresa en situaci estacionria (no creixement) - Horitz temporal illimitat - Abstracci dimpostos Nomenclatura V=C+D L=D/C Ko=kc(C/V)+kd(D/V)

Lestructura financera Palanquejament pur

Si partim de que el cost dels recursos aliens no varia amb el palanquejament (grau dendeutament), com ms sendeuta lempresa major ser el seu valor de mercat o, de forma equivalent, menor ser el seu k0.
V K V Kc Ko Kd

s evident que aquesta postura porta a una situaci irreal en el lmit

Lestructura financera Modigliani i Miller

Partien de que tant el valor de lempresa com el cost del capital depenien nicament de la capacitat generadora de renta dels seus actius i no de la composicio del passiu
V K

Ko

Conclusi: No existeix EFO. Les economies que saconsegueixen al finanar-se amb deute de cost inferior al dels capitals propis sesfuma perque augmenta el risc financer (ms risc dinsolvncia). Les accions exigiran una major rendibilitat sobre les seves accions per que la seva cotitzaci al mercat no es vegi afectada. Per tant, les decisions de finanament sn irrellevants.

Lestructura financera

Tesi Tradicional
s un terme mig entre les dues anteriors
V V Kd K Kc Ko

Lo

Lo

En un primer moment (poc endeutament) un augment de lendeutament implica un augment de kc (augmenta el risc financer) per inferior a laugment de L (augment del grau dendeutament). Kd es mant fora constant, per a partir de cert nivell podria augmentar. Ko t un mnim Lo EFO

Lestructura financera

Conclusi prctica
-Tericament no existeix un grau dendeutament que faci mnim el cost del capital -En teoria, des del punt de vista de la rendibilitat, quant ms endeutada lempresa major ser el seu valor de mercat. -A la prctica, les empreses saben que no han de passar dun cert grau dendeutament. Aquest grau s el que marca lestructura ptima del capital. Motius: En arribar a un cert grau dendeutament les entitats financeres no s que els augmentin els tipus dinters sin que es neguen a facilitar-los ms recursos. Arriba un punt on el risc financer fa perillar la continutat de lempresa (existeix la possibilitat que, si la inversi no no rendeix el que sesperava, no es pugui fer front al pagament de lendeutament)

Criteris davaluaci dinversions ndex

1.- Consideracions generals

2.- Criteris esttics

3.- Criteris dinmics

4.- Comparaci de projectes

Consideracions generals

Un cop estudiats els costos del capital s el moment davaluar les inversions que ens poguem plantejar aplicant una srie de criteris que ens permetin acceptar-les / refusar-les o ordenar-les segons les nostres preferncies. Conceptualment parlant,
-Un projecte s acceptable quan sespera obtenir-ne, durant la seva vida til, el suficient per tornar els recursos emprats per finanar-lo. -Si se nobt menys, el projecte s refusable. -Si se nobt ms, el projecte s ms desitjable

Tot plegat, depn fortament del cost del capital, diferent segons lempresa i les poltiques dinversi que lempresa decideixi emprar per finanar el projecte

Consideracions generals

Per abordar la qesti, tindrem en compte les segents consideracions generals:

- Lavaluaci dinversions no es basa normalment en criteris comptables sin en el fluxe de fons esperats del projecte (fons generats). El benefici s una opini, el fluxe de fons s una realitat - Els criteris davaluaci poden ser esttics o dinmics segons tinguin en compte o no el moment en que es produeixen els fluxes. Lordre amb que es produeixen els fluxes tamb s important. Esttic: considera que els diners sempre tenen el mateix valor Dinmic: considera la variaci de valor dels diners amb el temps

Consideracions generals

s obvi que els fluxos esperats dun projecte sn ms valuosos com ms propers en el temps. Independentment de la inflaci i de la incertesa, els fons compromesos en el projecte tenen un cert cost, que saplica en funci del temps transcorregut o pendent de transcrrer. A banda daix, hi ha tamb factors psicolgics com la preferncia per lentorn conegut ms que pel futur incert (factor risc) o la preferncia per la satisfacci del consum present. - Quin s el flux sobre el que sapliquen els diferents mtodes? Si volem analitzar la viabilitat del projecte: FG = Depn

Criteris esttics

A) PERIODE DE RECUPERACI (PAY-BACK)

Nombre danys que han de transcrrer per a que les entrades esperades del projecte retornin els recursos emprats. No s una recuperaci en base a beneficis, sin a flux de caixa. -s un mtode de preselecci, til per fer una primera criba -Se suposa que lempresa te un criteri de mxim n anys de retorn duna inversi, nombre que shauria de comparar al periode de etorn -La fonamentaci terica del mtode es basa en la preferncia per la liquiditat junt amb la flexibilitat i laversi al risc Exemple: Suposem 4 projectes A, B, C i D en cada un dels quals es planteja invertir 15 milions deuros

Criteris esttics

Suposem els segents fluxos de fons (cobraments pagaments) durant els 7 primers anys de vida del projecte. Veiem que totes les alternatives tenen el mateix periode de retorn (5 anys), si b totes les inversions sn diferents! Valoraci:

Any Proj. A 0 1 2 3 4 5 6 7 -15 1 2 3 4 5

Proj. B -15 5 4 3 2 1

Proj. C -15 1 2 3 4 5 5

Proj. D -15 3 3 3 3 3 3 3

- Oblida el que sesdev desprs de recuperar la inversi - Desprecia la rendibilitat a llarg termini - No t en compte el ritme al que es produeien els fluxos - No t en compte la recuperaci del cost dels recursos - No s apte per comparar diferents opcions dinversi

Criteris esttics

B) TAXA DE RENDIBILITAT SOBRE LA INVERSI TOTAL

s el percentatge que representa el benefici net anual mitj sobre la inversi total. Aquest valor el que comparem amb el cost del capital

Bi n TRC = i =1 A
- Aquest mtode no presenta cap dificultat si la inversi es fa tota de cop a linstant inicial i els beneficis sn iguals al llarg dels anys que dura la inversi. En cas contrari, cal treballar amb valors mitjos.

TRC =

Bi A

Criteris esttics
Exemple: Trobar la taxa de rendibilitat sobre la inversi corresponent a una inversi realitzada per lempresa ABC entre 1987 i 1995 (Dades en Milions de pessetes)
Any Benefici net + Amortitzacions = Entrades - Sortides = Fluxos nets Fluxos nets acum. 1987 194,6 -194,6 -194,6 1988 62,1 13,0 75,1 152,7 -77,6 -272,2 1989 103,4 13,0 116,4 75,4 41,0 -231,2 1990 130,0 13,0 143,0 62,2 80,8 -150,4 1991 137,7 13,0 150,7 35,8 114,9 -35,5 1992 143,6 13,0 156,6 37,6 119,0 83,5 1993 143,6 13,0 156,6 32,6 124,0 207,5 1994 134,2 13,0 147,2 18,9 128,3 1995 Total

168,4 1023,0 502,1 593,1

670,5 1616,1 -7,1 602,7

677,6 1013,4

335,8 1013,4

- Valoraci: Si la rendibilitat obtinguda s o no suficient ho ha de determinar cada empresa per el procediment, en s mateix, no ens indica si el projecte contribueix a crear valor per als accionistes. La mitjana que sobt s la mateixa sigui quin sigui lordre en que es presenten els fluxos de fons Soblida el paper de lamortitzaci en la recuperaci de la inversi

Criteris dinmics

-Sn els ms utilitzats

El temps s essencial i determinant

-La clau daquests criteris s lactualitzaci del valor dels fluxos de fons.
En termes generals, el valor final (VF) de qualsevol valor actual (VA) al cap dn anys al tipus de rendiment i, ve donat per la frmula:

VF = VA (1 + i )

o la inversa,

VA =

VF

(1 + i )

Exemple: Valor Actual d1 a rebre daqu n anys a un tipus de rendiment i

1+i any

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

1,05 0,952381 0,907029 0,863838 0,822702 0,783526 0,746215 0,710681 0,676839 0,644609 0,613913

1,08 0,925926 0,857339 0,793832 0,73503 0,680583 0,63017 0,58349 0,540269 0,500249 0,463193

1,15 0,869565 0,756144 0,657516 0,571753 0,497177 0,432328 0,375937 0,326902 0,284262 0,247185

Criteris dinmics

-Veurem 3 criteris, basats en el mateix principi dactualitzaci dels fluxos de fons. Cadascun dells, per, serveix per una cosa diferent: A) Pay-Back B) VAN C) TIR Liquiditat del projecte

Recuperaci de la inversi i creaci de valor Rendibilitat interna del projecte

Sn complementaris, representen diferents punts de vista del mateix problema!

Criteris dinmics

A) PERIODE DE RECUPERACI (PAY-BACK)

s el mateix concepte vist anteriorment per actualitzant cadascun dels fluxes c per salvar el problema del diferent valor del diner amb el temps. La recuperaci de la inversi s, doncs, el nombre danys que han de transcrrer per a que el VAN sigui igual a zero. -Per calcular-lo cal recrrer a mtodes iteratius -Respecte a la versi esttica soluciona el defecte del diferent valor dels diners amb el temps. -La resta de defectes que mostra la versi esttica es mantenen Exemple: Suposem els mateixos 4 projectes A, B, C i D en cada un dels quals es planteja invertir 15 milions deuros per actualitzant els fluxos de fons durant els anys 5 primers anys de la inversi

Criteris dinmics
Observem la diferncia que hi ha entre actualitzar i no actualitzar els fluxos de fons generats pel projecte (considerant i = 5%).
any A 0 1 2 3 4 5 B -15 1 2 3 4 5 0 -15 5 4 3 2 1 0 C -15 1 2 3 4 5 0 D -15 3 3 3 3 3 0 any A 0 -15 1 0,952381 2 1,814059 3 2,591513 4 3,29081 5 3,917631 -2,43361 B -15 4,761905 3,628118 2,591513 1,645405 0,783526 -1,58953 C -15 0,952381 1,814059 2,591513 3,29081 3,917631 -2,43361 D -15 2,857143 2,721088 2,591513 2,468107 2,350578 -2,01157

- El resultat varia en funci del tipus considerat - Veiem que, a diferncia del cas esttic, cap dells aconsegueix recuperar la inversi en 5 anys (evident, ja que a partir del 1er any, VA<VF de tots els fluxos!). - La suma dels fluxos actualitzats de fons dels 5 primers anys mostren diferncies entre els projectes que en el cas esttic no apreciavem (es t en compte el major valor dels fluxos ms propers al moment inicial).

Criteris dinmics

B) VALOR ACTUAL NET (VAN)

El VAN dun projecte s la suma algebrica del valor actualitzat de tots els cobraments i pagaments en que es concreta un projecte dins lhoritz temporal establert. s, per tant, el valor capital actual dels ingressos / despeses que exigeix la inversi. s important observar que trobar el valor actual dun flux suposa descomptar del seu import el cost de finanament des de lorigen fins al moment en que el flux sha de produir. Aix doncs, el VAN calculat duna inversi variar segons el tipus dinters que es consideri. El tipus i que considerarem ser justament el cost promig del capital, tot i que hi ha altres alternatives (cost doportunitat, rendibilitat histrica dels actius, cost del deute, etc)

Criteris dinmics

El VAN es calcula mitjanant la segent frmula:

VAN = I 0

(1 + i )

Ik

(1 + i )

Rk

El VAN aix calculat s una quantitat absoluta. Tamb ens ho podem plantejar com a percentatge de la inversi: On X representa el flux anual equivalent a X 1 VAN = =X lexcedent que la inversi deixa al final del k k (1 + i ) (1 + i ) seu hortiz temporal.

X=

(1 + i )

VAN 1

Llavors, dividint X pel VA de la inversi tenim que la inversi rendeix lequivalent a un excedent anual daquest percentatge sobre la devoluci del finanament i la satisfacci del seu cost

VAN ( % ) =

X VAinversi

Criteris dinmics

Exemple: Calcular el VAN dun projecte de nou producte realitzat per lempresa ABC entre 1987 i 1995 (Dades en Milions de pessetes). Suposem un cost del capital mig ponderat del 21%
Any Entrades Sortides Fluxos nets 1987 194,6 -194,6 1988 75,1 152,7 -77,6 1989 116,4 75,4 41,0 1990 143,0 62,2 80,8 1991 150,7 35,8 114,9 1992 156,6 37,6 119,0 1993 156,6 32,6 124,0 1994 147,2 18,9 128,3 1995 670,5 -7,1 677,6

VAN = 135,1
Observaci: Per al clcul del VAN el ms prctic s treballar amb un full de clcul ja que permet calcular de forma rpida els factors de descompte de cada flux. Si no sen pot fer s, existeixen unes taules financeres de doble entrada (n anys i tipus de descompte factor de descompte) anomenades Taules financeres a inters compost

Criteris dinmics

Criteris dinmics

Que significa el VAN dun projecte? - Un VAN=0 significa que es poden satisfer exactament les exigncies de remuneraci tant del capital de deute com del propi. - Un VAN<0 fa que el projecte no sigui acceptable, ja que no genera prous recursos per retornar el finanament i/o fer front als costos daquest. - Un VAN>0 es genera un excs (igual al VAN) sobre el necessari per satisfer els inversors. El VAN s, doncs, lexcedent que deixa un projecte desprs de satisfer les exigncies dels capitals de deute i propis. Com que els capitals de deute no poden esperar ni exigir ms del que est contractualment establert aquest excedent s per als accionistes. Valor creat per als accionistes. En cas de VAN>0 Pressi de la demanda tendeix VAN=0

Criteris dinmics

Per aprofondir en el significat daquest excedent anem a veure com es produeix:

Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Inversi 194,6 313,1 337,8 327,9 281,8 222,0 144,6 46,7 Cost (21%) Flux Projecte Devoluci Pendent Excedent 194,6 40,9 -77,6 313,1 65,7 41,0 337,8 70,9 80,8 9,9 327,9 68,9 114,9 46,0 281,8 59,2 119,0 59,8 222,0 46,6 124,0 77,4 144,6 30,4 128,3 97,9 46,7 9,8 677,6 46,7 621,1

Aquests 621,1 milions a rebre el 8 any; qu valen avui (final any zero) si el cost del capital s 21%?

621,1

(1, 21)

= 135,1 = VAN

Criteris dinmics

Ens podem plantejar veure que passa si volem retirar cada any una part de lexcedent en comptes de tot al final. La quantitat que retirarem ser:
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Inversi 194,6 349,3 418,0 461,2 479,4 497,4 514,1 530,0

X=

135,1 = 36,3 3, 725576

Cost (21%) Flux Projecte Devoluci Pendent Excedent 194,6 40,9 -77,6 349,3 36,3 73,4 41,0 418,0 36,3 87,8 80,8 461,2 36,3 96,9 114,9 479,4 36,3 100,7 119,0 497,4 36,3 104,5 124,0 514,1 36,3 108,0 128,3 530,0 36,3 111,3 677,6 530,0 0,0 36,3

Si fem el clcul veiem que la suma del valor actualitzat dels excedents obtinguts acaba ssent igual al VAN = 135,1. Al final, repartim com repartim els excedents del projecte, el VAN no varia. Hi ha alguna diferncia respecte el cas anterior??

Criteris dinmics

Si calculem ara el VAN com a percentatge de la inversi:

Any Entrades 0 1 75,1 2 116,4 3 143,0 4 150,7 5 156,6 6 156,6 7 147,2 8 670,5 Sortides 194,6 152,7 75,4 62,2 35,8 37,6 32,6 18,9 -7,1 Factor desc 1,0 0,826446 0,683013 0,564474 0,466507 0,385543 0,318631 0,263331 0,217629 VA entr 62,1 79,5 80,7 70,3 60,4 49,9 38,8 145,9 587,5 VA sort 194,6 126,2 51,5 35,1 16,7 14,5 10,4 5,0 -1,5 452,4

X = 36,3

VAN ( % ) =

X 36,3 = = 8% VAinv 452, 4

Aquesta expressi del VAN indica que el projecte deixa lequivalent dun excedent anual del 8% per sobre la devoluci del finanament i la satisfacci del seu cost. Aquest enfocament percentual s molt til, especialment alhora de fer comparacions entre projectes.

Criteris dinmics

El projecte que hem estudiat fins ara hem vist que era acceptable (ja que VAN >0) amb un cost del capital del 21%, per si el tipus de descompte augmenta el VAN disminueix progressivament fins a fer-se negatiu
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Nets -194,6 -77,6 41,0 80,8 114,9 119,0 124,0 128,3 677,6 VAN7 -194,6 -72,5 35,8 66,0 87,7 84,8 82,6 79,9 394,4 564,0 VAN14 VAN21 VAN28 VAN35 -194,6 -194,6 -194,6 -194,6 -68,1 -64,1 -60,6 -57,5 31,5 28,0 25,0 22,5 54,5 45,6 38,5 32,8 68,0 53,6 42,8 34,6 61,8 45,9 34,6 26,5 56,5 39,5 28,2 20,5 51,3 33,8 22,8 15,7 237,5 147,5 94,0 61,4 298,6 135,1 30,8 -38,0

Milions de Ptes.

Hi ha un valor de i pel qual el VAN es fa zero. Aquest valor de i s el que sanomena TIR.

VAN funci del Tipus de Descompte

600 500 400 300 200 100 0 7 -100 Tipus 14 21 28 135,12 30,79 35 -38,01 298,56 564,04

VAN

Criteris dinmics

Valoraci: El millor mtode per analitzar lacceptabilitat o no dun projecte s calcular el VAN a un tipus de descompte igual al cost del capital. El millor projecte s el que t el major VAN perque s el que crea ms valor pels accionistes.

Criteris dinmics

C) TAXA INTERNA DE RENDIBILITAT (TIR)

La TIR s la taxa de descompte que fa el VAN duna inversi igual a zero. La TIR s una mesura de la rendibilitat de la inversi en valor relatiu i actual i, per tant, s un mtode de valoraci dinversions. Altres maneres de veure la TIR: - s la taxa dinters a la qual el VA dels ingressos generats pel projecte s igual al VA de les despeses necessries per dur-lo a terme - s la taxa dinters amb la que es recupera la inversi - s la mxima taxa dinters a la que ens podem endeutar per no perdre La TIR (i), doncs, es calcula resolent leqaci VAN[i] = 0

Criteris dinmics

Que significa la TIR dun projecte? - Una TIR > Tipus de descompte significa que el VAN obtingut ser positiu i, per tant, el projecte acceptable - Una TIR < Tipus de descompte significa que el VAN obtingut ser negatiu i, per tant, el projecte ser refusat - Com major sigui la TIR dun projecte, en principi, ms gran ser el VAN i, per tant, el projecte ser ms desitjable.

Exemple: Calcular la TIR de lexemple anterior

Any Entrades Sortides Fluxos nets 1987 194,6 -194,6 1988 75,1 152,7 -77,6 1989 116,4 75,4 41,0 1990 143,0 62,2 80,8 1991 150,7 35,8 114,9 1992 156,6 37,6 119,0 1993 156,6 32,6 124,0 1994 147,2 18,9 128,3 1995 670,5 -7,1 677,6

Criteris dinmics

Calculem la TIR buscant el tipus i que fa el VAN=0. Buscant aquest valor en el cas que hem calculat abans tenim:
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 Nets -194,6 -77,6 41,0 80,8 114,9 119,0 124,0 128,3 677,6 30,792% VAN_TIR 1,0000 -194,6 0,7646 -59,3 0,5846 24,0 0,4469 36,1 0,3417 39,3 0,2613 31,1 0,1998 24,8 0,1527 19,6 0,1168 79,1 0,0

VAN funci del Tipus de Descompte

600 500 Milions de Ptes. 400 300 200 100 0 7 -100 Tipus 14 21 28 135,12 30,79
30,8

564,04

VAN

298,56

TIR

35 -38,01

Criteris dinmics

Observacions respecte el clcul de la TIR - El seu clcul, en general, es complicat i sha de fer utilitzant mtodes aproximats. - Lobtenci de la TIR implica la resoluci duna equaci de grau n. Matemticament, doncs, es poden trobar TIRs mltiples o no existncia de TIR en alguns casos. Donen problemes les inversions que no sn simples (desprs de la inversi inicial, tots els fluxos sn positius)

Criteris dinmics

Analogies i diferncies entre el VAN i la TIR

Quan una inversi s simple, tant el VAN com la TIR condueixen a una mateixa soluci en quant a acceptar / refusar un projecte dinversi. (TIR > Cost Capital implica VAN > 0 i, en conseqncia, projecte acceptable) Tot i aix, s possible que aquesta equivalncia no es doni quan es tracta dordenar / jerarquitzar projectes, encara que es tracti dinversions simples. Suposem dos projectes, M i N, els fluxos nets de fons dels quals durant la seva vida til sn:
Any 0 1 2 3 4 5 M -1000,0 200,0 200,0 200,0 200,0 1000,0 N -1000,0 600,0 300,0 300,0 200,0 160,0

Criteris dinmics

Si avaluem el VAN a diferents tipus de descompte en ambdos casos obtenim:

i 0 5 10 15 20 25 30 35 40 VAN M 800,0 492,7 254,9 68,2 -80,4 -200,0 -297,4 -377,6 -444,2 VAN N 560,0 392,6 254,7 139,7 42,7 -40,1 -111,3 -173,1 -227,2 VAN a diferents tipus de descompte
1000,0 800,0 600,0 400,0 VAN M VAN N

VAN

200,0 0,0 0 -200,0 -400,0 -600,0 5 10 15 20 25 30 35 40

tipus de descompte

Es pot observar que per a tipus de descompte superiors al 10% no hi ha cap discrepncia entre les conclusions en base al VAN o a la TIR.
TIR N > TIR M i VAN N >VAN M Preferim N

Criteris dinmics
i 0 5 10 15 20 25 30 35 40 VAN M 800,0 492,7 254,9 68,2 -80,4 -200,0 -297,4 -377,6 -444,2 VAN N 560,0 392,6 254,7 139,7 42,7 -40,1 -111,3 -173,1 -227,2

VAN a diferents tipus de descompte

1000,0 800,0 600,0 400,0 VAN M VAN N

VAN

200,0 0,0 0 -200,0 -400,0 -600,0 5 10 15 20 25 30 35 40

tipus de descompte

En canvi, degut als diferents pendents de les corbes, a tipus de descompte inferiors al 10% el projecte M s superior al N segons el criteri VAN per TIR N s superior a TIR M. Per tant, hi ha discrepncies en aquest tram. El punt F on es tallen els dos perfils de VAN sanomena Intersecci de Fisher i la seva abscisa taxa de Fisher (en aquest cas, 10%)

Criteris dinmics

Aquesta disparitat de criteris s deguda a que ambds sitemes medeixen coses diferents: LA TIR dna la rendibilitat relativa de la inversi mentre que el VAN proporciona la rendibilitat en valor absolut que s, en definitiva, el que interessa a lempresa. Dit duna altra manera, sempre s preferible lopci que crei ms valor per a laccionista, independentment de si el rendiment que es treu als diners (en percentatge s major o menor).

Aix doncs, en cas de contradicci entre VAN i TIR, triarem com a preferible el criteri del VAN.

Comparaci de projectes

Fins ara hem dit que en la selecci de projectes el criteri decisiu de selecci s el VAN. Aquest criteri no ofereix cap mena de dubte en projectes digual inversi i igual vida. Per, podem considerar diferents casos: IGUAL INVERSI i IGUAL VIDA El cas que ja hem vist. EL criteri decisiu s el VAN IGUAL INVERSI i DIFERENT VIDA Suposem el segent cas dinversi:
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A -100,0 20,0 30,0 40,0 50,0 80,0 B -100,0 7,0 13,0 19,0 25,0 31,0 37,0 43,0 49,0 55,0 74,0

Comparaci de projectes
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A -100,0 20,0 30,0 40,0 50,0 80,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472 VAN15 X-A 5 X-A 10 -100,0 10,36 6,92 17,4 10,36 6,92 22,7 10,36 6,92 26,3 10,36 6,92 28,6 10,36 6,92 39,8 10,36 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 34,7 VAN15 -100,0 6,1 9,8 12,5 14,3 15,4 16,0 16,2 16,0 15,6 18,3 40,2 X-A 10 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01

El projecte B t un VAN ms elevat que el projecte A El VAN del projecte A, considerat sobre la durada de la inversi, suposa un excedent de 10,36 u.m. anual sobre la inversi mentre que el B ofereix 8,01 u.m. Durant la seva vida. Tot dependr, doncs, del que considerem que passaria a partir del 5 any en que acabaria el projecte A PROJECTE REPETIBLE PORJECTE NO REPETIBLE

Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 B -100,0 7,0 13,0 19,0 25,0 31,0 37,0 43,0 49,0 55,0 74,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472

Comparaci de projectes
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A -100,0 20,0 30,0 40,0 50,0 80,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472 VAN15 X-A 5 X-A 10 -100,0 10,36 6,92 17,4 10,36 6,92 22,7 10,36 6,92 26,3 10,36 6,92 28,6 10,36 6,92 39,8 10,36 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 0,0 6,92 34,7 VAN15 -100,0 6,1 9,8 12,5 14,3 15,4 16,0 16,2 16,0 15,6 18,3 40,2 X-A 10 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01 8,01

PROJECTE NO REPETIBLE

Si A no s repetible, el ms prudent s considerar que, al final de lany 5, podr invertir en projectes al dintell de lacceptabilitat (VAN=0) Els excedents de lany 6 al 10 seran nuls. Per tant, si considerem la lexcedent anual sobrela vida del projecte B, lexcedent de A passa a ser de 6,92 u.m., inferior a lexcedent anual generat pel projecte B. Llavors, si el projecte A no s repetible, s preferible el projecte B.

Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 B -100,0 7,0 13,0 19,0 25,0 31,0 37,0 43,0 49,0 55,0 74,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472

Comparaci de projectes
Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 A -100,0 20,0 30,0 40,0 50,0 -20,0 20,0 30,0 40,0 50,0 80,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472 VAN15 -100,0 17,4 22,7 26,3 28,6 -9,9 8,6 11,3 13,1 14,2 19,8 52,0 VAN15 -100,0 6,1 9,8 12,5 14,3 15,4 16,0 16,2 16,0 15,6 18,3 40,2

PROJECTE REPETIBLE
Per seria possible que sabessim que passats els 5 anys els fons recuperats seran emprats per tornar a emprendre una inversi diguals caracterstiques a lanterior Si A s repetible, la suma danys de la serie de 2 projectes A iguals ser igual a la durada del projecte B. Per tant, si tenen igual durada i igual inversi inicial preval el criteri VAN i, per tant, triariem la opci de la srie dels 2 projectes A.

Any 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 B -100,0 7,0 13,0 19,0 25,0 31,0 37,0 43,0 49,0 55,0 74,0 15% 1,0000 0,8696 0,7561 0,6575 0,5718 0,4972 0,4323 0,3759 0,3269 0,2843 0,2472

Comparaci de projectes

DIFERENT INVERSI i IGUAL VIDA Suposem el segent cas dinversi:

A VA fluxes positius VA fluxes negatius (inversi) VAN Flux anual equivament VAN (X) 587,5 452,4 135,1 36,3 B 1587,5 1452,4 135,1 36,3 C 270,2 135,1 135,1 36,3

Els 3 projectes ofereixen el mateix VAN i, per tant, segons el que hem dit anteriorment serien igualment desitjables. Veiem per que, per obtenir el mateix VAN ens calen inversions diferents. Podem considerar aqu el VAN en %, que ens ofereix els segents resultats:
A VAN (%) 8,02% B 2,50% C 26,87%

Comparaci de projectes

A banda del que hem exposat fins ara, a lhora de triar un projecte o conjunt de projectes dinversi, ens trobem 2 condicions a tenir en compte: - La relaci entre projectes (independents o mutuament excloents) - La disponibilitat de recursos (limitada o ilimitada) En qualsevol cas, el porejcte o combinaci de projectes a triar ha de ser aquella que, esgotant el mxim de recursos disponibles, ens doni un VAN ms elevat.

Bibliografia

Gestin Econmica-financiera de la empresa. Lluis Cuatrecasas. Edicions UPC

Fundamentos de economa de la empresa: perspectiva funcional. Luis Alegre. Ariel Economa

Inversin y coste del capital. Manual de finanzas. Rafael Termes. Mc Graw Hill