3.

Evoluci temporal: rgim transitori

Abans diniciar aquest captol cal introduir dos nous elements passius, anomentats condensador i bobina, que sn bsics en la teoria de circuits.

3.1. Condensador
s un element que emmagatzema (temporalment) crregues elctriques. En la seva forma ms senzilla consisteix en dues plaques metlliques paralleles i separades, per molt properes. Si carreguem una delles amb crregues positives (traient-li electrons) aix atrau crregues negatives (electrons) a laltra placa, de manera que queda:

+ + + + +
crrega +Q

crrega -Q

Aquestes crregues produeixen un camp elctric, i per tant una diferncia de potencial:

+ + + + +
+Q

-Q

+
Electricitat i Electrnica

3-1

Els valors de |Q| i V sn proporcionals. La constant de proporcionalitat es diu capacitat del condensador:

Q V

C noms depn de la geometria del condensador i del tipus de material allador que hi ha entre les plaques (aire, cermica, ...). De la definici resulta que la crrega que emmagatzema un qualsevol dels dos elctrodes del condensador quan se li aplica una diferncia de potencial V, ve donada per Q=CV (positiva a un elctrode i negativa a laltre, per igual en magnitud als dos). Per tant, per a la mateixa V, aquesta crrega ser ms gran si la capacitat s ms gran. Unitat de capacitat:

Coulomb Faradi ( F ) Volt

(el nom ve de Michael Faraday, Anglaterra, 1791-1867). Cal tenir en compte que el Faradi s una unitat molt gran. Si considerem un condensador amb plaques esfriques, separades entre elles 1 mm, haur de tenir un radi de 3000 m (!!) per a tenir una capacitat de 1 F. Per tant, els condensadors que es fan servir normalment tenen valors de capacitat molt ms petits que 1 F. Per exemple: 10-6 F = F (microFaradi) 10-9 F = nF (nanoFaradi) 10-12 F = pF (picoFaradi) Relacions corrent potencial: Recordem que el valor de la intensitat del corrent es defineix com:

i=

dq dt
3-2

Electricitat i Electrnica

i com que q = C v, obtenim: dq = C dv i llavors:

i= C

dv dt

Per tant, a un condensador noms hi ha corrent si hi ha una variaci de potencial amb el temps. Smbol:

Associaci de condensadors A- Associaci en srie

C1
+Q -Q

C2
+Q -Q

V1 V

V2

En aquest cas la crrega que hi ha a cada elctrode s la mateixa. Tenim: V = V1 + V2 Per a cada condensador:

V1 =
Llavors:

Q C1

V2 =

Q C2

V=

1 Q Q 1 + = Q + C1 C 2 C C 1 2
3-3

Electricitat i Electrnica

Si definim el condensador equivalent Ceq al conjunt de condensadors en srie com aquell que ens dna la mateixa Q quan apliquem la mateixa V:

Ceq

V=

Q C eq

+Q V

-Q

i per tant:

1 1 1 = + C eq C1 C 2

o sigui:

C eq =

1 1 1 + C1 C 2

B- Associaci en parallel

+Q1

C1 -Q1

C2 +Q2 V
En aquest cas la diferncia de potencial s la mateixa. Tenim: Q = Q1 + Q2 La crrega que tindr cada condensador ser: Q1 = C1 V Q2 = C2 V

-Q2

Electricitat i Electrnica

3-4

i llavors:

Q = C1 V + C2 V = (C1 + C2) V

Si definim el condensador equivalent com en el cas anterior, Q = Ceq V, obtenim: Ceq = C1 + C2

3.2. Bobina
Els corrents elctrics i els camps magntics (els responsables de la fora dels imants) estan interrelacionats: - Una crrega elctrica en moviment (i per tant tamb un corrent elctric) produeix un camp magntic. - Una variaci en el temps dun camp magntic indueix una diferncia de potencial (s a dir, un camp elctric) en un conductor situat en el camp. Aquest fenomen sanomena inducci electromagntica. Una bobina s un element format per un fil conductor que forma un conjunt despires (circumferncies) juntes:

r - Quan passa un corrent i per la bobina es produeix un camp magntic B (que t intensitat mxima a linterior de la bobina). - Si aquest corrent varia, varia tamb el camp magntic. - Si varia el camp magntic, sindueix una diferncia de potencial a la prpia bobina, perqu s un conductor situat dins del camp magntic. Aquest fenomen sanomena autoinducci).
Relaci entre la variaci del corrent i la diferncia de potencial induda: i

Electricitat i Electrnica

3-5

v=L

di dt

El potencial indut soposa a la variaci del corrent i que el produeix. La constant de proporcionalitat L es diu inductncia de la bobina. La unitat dinductncia s el Henry (H), i la seva equivalncia es dedueix de la frmula anterior:

Henry =

Volt segon Ampre

(el nom ve de Joseph Henry, Estats Units, 1797-1878). El smbol elctric duna bobina s el representat abans:

L
Una autoinducci (bobina) emmagatzema energia en el camp magntic que genera. Associaci de bobines: A- Associaci en srie:

i
v1 v En aquest cas la intensitat s la mateixa a les dues bobines. Tenim: v = v1 + v2

v2

Per a cada bobina:

Electricitat i Electrnica

3-6

v1 = L1
i llavors:

di dt

v 2 = L2

di dt

v = L1

di di + L2 dt dt

= ( L1+ L2 )

di dt

Si definim la bobina equivalent Leq al conjunt de bobines en srie com una bobina que dna el mateix corrent quan t aplicat el mateix potencial: Leq v i

di v = Leq dt

i per tant:

Leq = L1 + L2

B- Associaci en parallel

i1

i2

En aquest cas el potencial s el mateix per a les dues bobines. Tenim: i = i1 + i2 si ho derivem respecte al temps: Per a cada bobina: Electricitat i Electrnica 3-7

di di1 di 2 = + dt dt dt

di1 v = dt L1
i per tant:

di2 v = dt L2 1 1 = v + L L 1 2 di v = dt Leq

di v v = + dt L1 L2

si definim, com abans, una bobina equivalent, ser:

i per tant: 1 1 1 = + , Leq L1 L2 o sigui:

Leq = 1 1 1 + L1 L2

3.3. Circuits amb capacitats i inductncies

Al captol 2 hem vist noms circuits amb resistncies. Ara considerarem circuits que tinguin tamb capacitats o inductncies. Des del punt de vista de lanlisi dels circuits, el que diferencia els condensadors i bobines de les resistncies s que les seves equacions que relacionen I i V inclouen derivades:

iC = C

d vC ; dt

vL = L

d iL dt

Aix s degut a que emmagatzemen energia (al camp elctric en un condensador i al camp magntic en una bobina), cosa que no fan les resistncies. Lefecte de les derivades s que el que est determinat en cada moment s la variaci de tensi v o corrent i, i no els seus valors precisos, que dependran doncs daquesta variaci i tamb del valor que tenien abans de variar. Electricitat i Electrnica 3-8

Matemticament, el fet de que ens apareguin les derivades t com a conseqncia que, al aplicar les lleis de Kirchhoff a un circuit que tingui C i/o L sobtenen equacions diferencials (equacions en les que apareixen, a ms de les incgnites a determinar, les derivades de les incgnites) en lloc dequacions algebraiques. Independentment daquesta particularitat matemtica, tots els mtodes de resoluci de circuits discutits al captol 2 (lleis de Kirchhoff, principi de superposici, teoremes de Thvenin i Norton) sn aplicables a circuits que contenen capacitats i inductncies.

3.4. Mtode de resoluci

Segons el que hem dit a lapartat anterior, el mtode general de resoluci dun circuit que tingui resistncies, condensadors i bobines s el segent: 1. Aplicar les lleis de Kirchhoff i les equacions i-v dels elements del circuit. Aix ens donar lequaci que relaciona la sortida amb lentrada, que ser una equaci diferencial. 2. Resoldre aquesta equaci. Aix ens donar (com veurem desprs) unes constants arbitrries. 3. Obtenir els valors daquestes constants a partir de les condicions inicials del circuit (valors de i v les seves derivades a linici del funcionament del circuit). Al resoldre els circuits amb R, C, L (nosaltres noms considerarem un sol condensador bobina) ens trobarem equacions del tipus:

dy 1 k + y (t ) = dt

(1)

En aquesta equaci: k s constant, i s lentrada (v i) que apliquem al circuit. s una constant que depn dels elements del circuit. Es diu constant de temps, i dna idea del temps que triga el circuit en arribar a lestat estacionari. T unitats de temps.

Electricitat i Electrnica

3-9

La soluci general daquesta equaci s de la forma:

y(t) = A + B e-t/
on A i B sn constants que depenen del senyal dentrada que saplica i de les condicions inicials. Per a trobar els valors de A i B, substitum en primer lloc la soluci a lequaci, tenint en compte que:

dy (t ) 1 = B e dt
Obtenim:

1 + A+ B e

k =

o sigui:

A = k.

Tenim, doncs:

y(t) = k + B e-t/

El valor de B lobtenim de la condici inicial, s a dir, el valor de la soluci per a t=0, y(0), que suposem conegut: y(0) = k + B e0 = k + B don: B = y(0) - k

La soluci completa s doncs:

y(t) = k + [y(0) k] e-t/

(2)

Electricitat i Electrnica

3-10

Que podem representar com: y(t) k

y(0) 0 y(t) y(0)

y(0) < k

y(0) > k

k 0 t

3.4.1. Circuit RC
s el circuit que t un condensador en srie amb una resistncia:

vR(t) R
+

iR iC C

vC(t)

Electricitat i Electrnica

3-11

- El condensador est descarregat a t=0 (s a dir, vC(0) = 0). - Saplica un potencial V constant a partir de t=0. - Cal trobar com varien amb el temps els potencials al condensador i a la resistncia, i el corrent. En aquest circuit tenim: Els corrents sn: iR = iC

i R (t ) =
i per tant:

v R (t ) R

iC (t ) = C

d vC (t ) dt

d vC (t ) v R (t ) =C dt R
De la llei de les malles obtenim la relaci entre vR i vC: que, substituda a lequaci anterior ens dna: vR(t) = V vC(t)

V vC (t ) d v (t ) =C C dt R

que podem posar com:

d vC (t ) V 1 vC (t ) = + RC dt RC
Aquesta s lequaci que ens dna levoluci del circuit amb el temps. Veiem que t la mateixa forma de lequaci general (1), si fem: y(t) = vC(t) k=V = RC Per tant la soluci daquesta equaci ser la que ja hem vist a lequaci (2): Electricitat i Electrnica 3-12

vC(t) = V + [vC(0) V] e-t/(RC)

En el nostre cas tenim que vC(0) = 0, perqu el condensador est inicialment descarregat. Per tant queda:

vC(t) = V [1 e-t/(RC)]
que es pot representar com: vC(t) V V (1-1/e)

= RC

= R C s la constant de temps del circuit. Quan t = queda: vC() = V (1 e-1) = 0,63 V i per tant el temps correspon al temps necessari perqu el condensador es carregui al 63 % del mxim. Veiem com varia el potencial a la resistncia: vR(t) = V vC(t) Substituint vC(t), queda: vR(t) = V - [V V e
-t/(RC)

] = V e-t/(RC)
3-13

Electricitat i Electrnica

que es pot representar com: vR(t) V

El corrent variar de manera similar al potencial a la resistncia, perqu:

v (t ) V i(t ) = R = e R R
i(t) V/R

RC

Veiem que, al moment de connectar la font de tensi, ha comenat a passar un corrent controlat per la resistncia, i al condensador no hi havia diferncia de potencial. Desprs el condensador sha anat carregant (i augmentant la diferncia de potencial vC entre els seus terminals). A mida que vC augmenta, disminueix en la mateixa quantitat vR, perqu el total s fix i igual a V. Finalment, quan el condensador sha carregat fins a tenir el potencial a prop de V, quasi tot el potencial s al condensador, no hi ha prcticament potencial a la resistncia, i per tant no hi ha prcticament corrent. t Per a temps grans, doncs: i(t ) = 0.

Electricitat i Electrnica

3-14

Aix ens permet deduir la segent propietat, que s general: Per a circuits amb entrada constant, en estat estacionari (permanent) les capacitats sn equivalents a circuits oberts. En efecte, al nostre cas per a un temps infinit ens queda:

R
+

i=0

vC = V

Podem veure tamb que al connectar la font de tensi, inicialment el potencial al condensador vC(t) no ha variat. Per tant: La diferencia de potencial en un condensador s una funci continua del temps. No pot canviar instantniament. O dit duna altra manera, en un condensador no hi pot haver salts de tensi. Aix s degut a que el corrent en el condensador s:

iC (t ) = C

d vC (t ) dt

si hi ha una variaci de potencial dvC que es fa en un temps zero (dt = 0), sobt una derivada infinita:

d vC dt
i aix voldria dir un corrent infinit, cosa que evidentment no s possible.

Electricitat i Electrnica

3-15

3.4.2. Circuit RL
s el circuit que t una bobina en srie amb una resistncia:

vR(t) R
+

L i(t)

vL(t)

- Saplica un potencial V constant a partir de t=0. - Inicialment (t=0) no hi ha corrent (s a dir, i(0) = 0). - Cal trobar com varien amb el temps el corrent i els potencials a la bobina i a la resistncia. Aplicant la llei de les malles, tenim: V = vR(t) + vL(t) Els potencials a la resistncia i a la bobina seran: vR(t) = R i(t) i substituint-ho, obtenim:

v L (t ) = L

d i (t ) dt

V = R i (t ) + L
s a dir:

d i (t ) dt

d i (t ) R V + i (t ) = dt L L
Electricitat i Electrnica 3-16

Aquesta s lequaci que ens dna levoluci del circuit amb el temps. Veiem que t la mateixa forma de lequaci general (1), si fem: y(t) = i(t) k = V/R = L/R Per tant la soluci daquesta equaci ser la que ja hem vist a lequaci (2):

V V i (t ) = + i (0) e R R

R t L

Si a t=0 no passa corrent, tenim que i(0) = 0, i queda:

V i(t ) = R

R t 1 e L

Aquest corrent es pot representar com:

i(t) V/R V(1-1/e)/R

= L/R

Electricitat i Electrnica

3-17

Les tensions a la resistncia i a la bobina les obtenim a partir del corrent: vR(t) = R i(t) = V (1 e Rt/L) vL(t) = V vR(t) = V - (V V e Rt/L) = V e Rt/L que es poden representar com: v(t) V vR(t) vL(t) 0 t

Veiem que, al moment de connectar la font, no hi ha corrent i tot el potencial sutilitza a la bobina. Desprs el corrent va creixent, i per tant tamb ho fa la diferncia de potencial a la resistncia. Com que el potencial total s constant, al mateix temps baixa el potencial a la bobina. Al cap dun temps llarg, tot el potencial sutilitza a la resistncia, i no nhi ha a la bobina. El corrent final el determina la resistncia. Per a temps grans, doncs: vL(t ) = 0, i i(t ) = V/R.

Aix ens permet deduir la segent propietat, que s general: Per a circuits amb entrada constant, en estat estacionari (permanent) les inductncies sn equivalents a curtcircuits.

Electricitat i Electrnica

3-18

En efecte, al nostre cas per a un temps infinit ens queda:

R
+

i = V/R

vL = 0

Podem veure tamb que al connectar la font de tensi, inicialment el corrent a la bobina i(t) no ha variat. Per tant: El corrent en una bobina s una funci continua del temps. No pot canviar instantniament. O dit duna altra manera, en una bobina no hi pot haver salts de corrent. Aix s degut a que el potencial en la bobina s:

v L (t ) = L

d i (t ) dt

si hi ha una variaci de corrent di que es fa en un temps zero (dt = 0), sobt una derivada infinita:

di dt
i aix voldria dir un potencial infinit, cosa que evidentment no s possible.

Nota: Hem vist que no hi pot haver salt de potencial a un condensador ni salts de corrent a una bobina. Les dems possibilitats no estan prohibides. s a dir, s que hi pot haver: Salts de corrent i de tensi a una resistncia Salts de corrent a una capacitat Salts de tensi a una inductncia.

Electricitat i Electrnica

3-19

3.5. Evoluci transitria entre estats estacionaris

Suposem que a un circuit se li han estat aplicant durant molt de temps unes fonts de tensi i/o de corrent constants. Aquest circuit haur arribat a lestat estacionari (o permanent) que hem vist en els circuits anteriors. Llavors les tensions i corrents al circuit tindran valors constants (estacionaris). Aquests valors seran els valors finals que sobtinguin de calcular levoluci transitria del circuit. Si ara es fa una variaci al circuit (com ara variar el valor duna font, obrir o tancar un interruptor) siniciar una nova evoluci transitria que tindr com a valors inicials els valors estacionaris que tenia el circuit. Un cop acabada levoluci transitria el circuit arribar a un nou estat estacionari. Veurem aqu com es poden trobar directament els estats estacionaris dels circuits, i com shan de fer servir per a calcular les evolucions transitries entre un estat estacionari i el segent.

I0, V0
Cond. inicials

Transitori

I1, V1
Estat final (estacionari) Transitori Cond. inicials Estat final (estacionari)

I2, V2

3.5.1. Determinaci de lestat estacionari dun circuit

Ens interessa ara determinar quin ser lestat final (estacionari) dun circuit desprs de fer una evoluci transitria del tipus que hem vist pels circuits RC i RL. Quan sarriba a lestat estacionari, els corrents i i les tensions v sn constants, s a dir, no varien amb el temps. Llavors tindrem que, a una bobina:

vL = L

di =0 dt

Electricitat i Electrnica

3-20

i per tant a una bobina en estat estacionari no hi ha diferncia de potencial, o sigui, es comporta com un curtcircuit. Aix ja ho hem vist al estudiar el circuit RL. De la mateixa manera, a un condensador:

iC = C

dv =0 dt

i per tant a un condensador en estat estacionari no hi ha corrent, o sigui, es comporta com un circuit obert. Aix ja ho hem vist al estudiar el circuit RC. El mtode de trobar lestat final (estacionari) dun circuit s doncs el segent: a) substituir les inductncies per curtcircuits b) substituir les capacitats per circuits oberts c) resoldre el circuit resistiu que queda aplicant els mtodes generals del captol 2

Exemple: Trobar els valors estacionaris dels corrents i els potencials indicats al segent circuit, si la font de tensi E es connecta a t=0, i inicialment sn tots zero:

Electricitat i Electrnica

3-21

v1 R1

L1 i1 i2 C v2

R2

i3 v3

L2

Lestat estacionari el trobem substituint les bobines per curtcircuits i els condensadors per circuits oberts:

v1 R1

R2 i1 i2 v2

i3 v3

Don obtenim directament:

i1 = i3 = v 2 =

E ; R1 + R2

i2 = 0

R2 E R1 + R2

(ja que s un divisor de tensi)

v1 = E v 2 =

R1 E R1 + R2

v3 = 0

Electricitat i Electrnica

3-22

3.5.2. Determinaci dels valors inicials dun rgim transitori

Hem vist a lapartat anterior com calcular lestat final dun circuit desprs dun perode transitori. Ara volem veure com calcular lestat del circuit abans del perode transitori, s a dir, lestat inicial. Determinar lestat inicial del circuit ser trobar tots els valors dels corrents i els potencials al circuit, abans de comenar un perode transitori. Per a fer aix cal considerar dos casos diferents: a) El circuit ha estat desconnectat fins que sinicia el perode transitori. En aquest cas:

Els condensadors estan descarregats. Llavors sabem que la diferncia de potencial entre els seus terminals s zero. s a dir,

vC = 0
i per tant, pel que fa al potencial, el condensador s com un curtcircuit.

Les bobines no tenen corrent, s a dir:

iL = 0
i per tant, pel que fa al corrent, la bobina s com un circuit obert.

Aquestes dues condicions es poden fer servir per a calcular les condicions inicials (corrents i voltatges) a qualsevol punt del circuit.

Electricitat i Electrnica

3-23

Exemple: Quines sn les condicions inicials per al segent circuit, si ha estat desconnectat fins el moment en que es posa en marxa la font E ?

C
+

vR(0)

Per a trobar les condicions inicials, posem els condensadors com a curtcircuits i les bobines com a circuits oberts:

vR(0) = E

i per tant, com es veu a lesquema, la condici inicial pel voltatge a la resistncia (i a la bobina) s igual a E.

Electricitat i Electrnica

3-24

b) El circuit ha estat funcionant abans diniciar el periode transitori. En aquest cas:

Els condensadors estan carregats, i per tant tenen un cert potencial. Les bobines tenen corrent.
La determinaci de les condicions inicials al circuit es fa en aquest cas de la segent manera:

Es substitueix una capacitat carregada per una capacitat del mateix valor descarregada ms una font de tensi en srie, de valor el del potencial que tingui el condensador carregat:

iC(t) C vC(t) vC(0)=v0

vC(0)= 0 C
+

iC(t)

vC(t)

v0

desprs es calculen les condicions inicials i levoluci del transitori com al cas (a), perqu ara el condensador est descarregat.

Electricitat i Electrnica

3-25

 Es substitueix una inductncia amb corrent per una inductncia del mateix valor sense corrent ms una font de corrent en parallel, de valor el del corrent que tingui la inductncia amb corrent:

iL(t) L vL(t) iL(0)= 0 i0

iL(t)

L iL(0)=i0

vL(t)

desprs es calculen les condicions inicials i levoluci del transitori com al cas (a), perqu ara la bobina no t corrent.

Electricitat i Electrnica

3-26

RESUM

Transitori Valors inicials: v(0) i(0)

dv(t ) 1 k + v(t ) = dt
v(t) = k + [v(0)-k] e-t/ [ i(t)]

Rgim permanent (Estat estacionari): v() i()

C descarregat : vC = 0 curtcircuit L sense corrent: iL = 0 circuit obert C carregat : font V + C descarregat (serie) L amb corrent: font I + L sense corrent (paral.)

C: iC = 0

circuit obert

L: vL = 0 curtcircuit

Electricitat i Electrnica

3-27

Exemple 1: Suposem el segent circuit:

C=1F

vo(t)

2V

Linterruptor es tanca a t = 0 Inicialment C est descarregat. Cal trobar com varia el potencial de sortida amb el temps: vo(t)
a) Calculem els valors inicials (t = 0): Com que el condensador est descarregat, el podem substituir per un curtcircuit, i el circuit queda: t=0

vo(0)

2V

Electricitat i Electrnica

3-28

o el que s el mateix (perqu el parallel duna resistncia i una resistncia zero s una resistncia zero): t=0

vo(0) = 2V

2V

b) Calculem els valors en lestat estacionari (permanent) (t = ): En aquest cas pel condensador ja no passar corrent, i es comportar com un circuit obert: t=

vo()

2V

v0() es pot calcular tenint en compte que el circuit s un divisor de tensi:

v o ( ) =

1 2 V = 1V 1+1

Electricitat i Electrnica

3-29

c) Tenim ja doncs el valor de vo al inici (2 V) i al final (1 V). Ens cal ara calcular com evoluciona amb el temps entre aquests dos valors. Els corrents al circuit seran:

vC(t) 1 i1(t) i(t)

iC(t)
+

C=1F

vo(t)

Al nus marcat, tindrem:

i(t) = i1(t) + iC(t)

Substitum ara cada corrent pel seu valor:

vo (t ) vC (t ) dv = +C C 1 1 dt
i com que vC(t) = E vo(t), podem posar:

vo (t ) = E vo (t ) + C
o sigui:

d [E vo (t )] dv (t ) = E vo (t ) C o dt dt dvo (t ) dt

E = 2 vo (t ) + C

que, substituint E i C pels seus valors, queda:

dvo (t ) + 2 vo (t ) = 2 dt
Electricitat i Electrnica 3-30

Aquesta equaci s de la forma (2) (p. 3-7) amb = . T, per tant, una soluci del tipus: vo(t) = k + [vo(0)-k] e-2t

d) Ens queda calcular la constant k. Ho farem a partir de la condici final. Recordem que inicialment (t = 0) tenim: vo(0) = 2 (condici inicial) Al final (t = ) tenim: vo() = k = 1 (condici final) La soluci completa s doncs: vo(t) = 1 + e-2t

Podem representar ara vo(t) i tamb vC(t) = E vo(t) = 2 (1 + e-2t) = = 1 e-2t . v(t) 2V 1V vC(t) 0 t vo(t)

Electricitat i Electrnica

3-31