TREBALL DE RECUPERACI RELIGI 1r.

BAT Curs 2012- 2013

Alumna /e ...........................................................................

01.- Explica els testimonis ateus de lantiguitat:

02.- Explica les caracterstiques de lateisme contemporani?

03.- Explica les 4 causes de lateisme actual:

04.- Cita el cercle dinfluncies de Feuerbach:

05.- Digues 3 obres de Feuerbach:

06.- Per qu diem que Feuerbach va contribuir positivament al cristianisme?

07.- Lessncia dels dus no s res ms que lessncia del desig. Argumenta i raona: a) qu volia dir Feuerbach amb aquesta frase? b) com podem criticar aquesta frase des del pensament cristi?.

08.- La frase de Bonhoeffer: El mn adult s ms sense Du i, precisament per aquesta ra, s ms a prop de Du que el mn menor dedat, est estretament relacionada amb una causa de lateisme actual. Sabries dir quina? Per qu?

09.- Du i lhome sn extrems; Du s labsolutament positiu, la suma de totes les realitats, lhome s labsolutament negatiu, la suma de totes les negacions. Aquesta frase de Feuerbach est relacionada amb el concepte de lhome alienat. Sabries dir per quina ra? Explica argumentalment la resposta.

10.- Com proposa Feuerbach sortir daquesta alienaci? Els seus arguments com poden ser contestats des del cristianisme?

11.- Qu s i per qu forma part Feuerbach de lesquerra hegelliana? Explica els conceptes que facis servir en la resposta.

12.- Pensadors que influeixen en K, Marx:

13.- Explica quina s la visi poltica de Marx:

14.- Explica la crtica que des del cristianisme podem fer a Marx:

15.- Explica letapa de joventut de F. Nietzsche:

16.- Qu s el nihilisme? Quines conseqncies pot aportar?

17.- Qu vol dir El superhome s voluntat de poder?

18.- Relaciona el concepte grec de la hybris, amb el pensament de Nietzshe.

19.- Explica la relaci entre la religi i el complex dEdip, segons Freud:

20.- Explica la relaci entre Marx i Freud, ja que ambds tracten la religi com narctic.

21.- Cita quatre obres important de Freud.

22.- Quina s la visi de Jung, deixeble de Freud, sobre la religi?

23.- Explica la teoria econmica de Marx:

24.- Per qu diem que Marx, era de lesquerra hegelliana?

25.- Com es pot superar, segons Marx, lalienaci religiosa?

26.- Quins sn els dos elements imprescindibles per dur a terme un estat socialista?

27.- Explica la segona etapa de levoluci de Nietzsche:

28.- Quines persones van influir en Nietzsche?

29.- Explica la crtica que des del cristianisme es pot fer a Nietzsche:

30.- Qu vol dir Nietzsche amb lanunci de la mort de Du:

31.- Explica lestructura del pre-conscient de Freud:

32.- Explica lestructura de linconscient de Freud:

33.- Explica per qu Freud diu que la religi s una neurosi obsessiva collectiva:

34.- Quina s la visi de Fromm respecte la religi?

35.- Es pot fer viable lequilibri entre doctrina de lEsglsia i llibertat de pensament?. Argumenta la resposta.

36.- Quines de los dos teories sobre lorigen de lUnivers, sajusta a la doctrina de lEsglsia? Argumenta la resposta.

37.- Pel que fa al fet religis quins aspectes tenen en com Galileu, Newton i Darwin?. En qu fonamentes la teva resposta?.

38.- Quins punts veus en com entre Teilhard de Chardin i Wittgentein?

39.- Si la fe no s la resposta al saber cientfic i la cincia no pot explicar la fe, on cal situar la veritat del coneixement hum? Raona, argumenta la teva resposta.

40.- Per qu Newton planteja Du com una hiptesi necessari dintre del determinisme?

41.- Qu s el darwinisme social, qui s el seu representant?

42.- Quins problemes planteja a lesglsia la teoria de lEvoluci?

43.- Qu s i qu pretn el Cercle de Viena?

44.- Quina s la proposta que fa Wittgentein al conflicte fe-cincia?

10

46.- Per qu lheliocentrisme provoca el rebuig de lEsglsia?

47.- Quin enfrontament hi ha entre Newton i Laplace?

48.- Qui era i que pretenia Theillard de Chardin?

49.- Qu s i per qu va sorgir lateu cientfic?

50.- Quina diferncia hi ha entre agnosticisme obert i agnosticisme tancat?

11

51.- Explica la secularitzaci filosfica.

52.- Explica la secularitzaci histrica, posa exemples:

53.- Explica els fenmens o smptomes que argumenten que avui hi ha una gran dimensi religiosa:

53.- Definici de secta:

54.- Causes de la proliferaci de sectes. Explica-les.

12

55.- Crtica al fenomen de les sectes des del punt de vista sociolgic.

56.- Explica la secularitzaci sociolgica.

57.- Judici a la secularitzaci i al secularisme, des duna perspectiva cristiana.

58.- Explica les tcniques de reclutament de les sectes.

59.- Definici de secta destructiva.

60.- Crtica el fenomen de les sectes des la vessant psicolgica.

13

61.- Explica el concepte i els orgens del New Age. Explica les caracterstiques i els objectius del New Age. Quines sn les principals creences del New Age.

62.- Quins aspectes del New Age critica el cristianisme ? Explicals

63.- Explica els models antropolgics de la joventut davui.

14

64.- Explica els trets de la nova religiositat juvenil.

65..- Explica la religiositat dels joves.

15

COMENTARI DE TEXT Text 1

En la producci social de la seva vida, els homes traven determinades relacions necessries, independents de la seva voluntat, relacions de producci, que corresponen a un determinat estadi de desenvolupament de les seves forces productives materials. La totalitat daquestes relacions de producci constitueix lestructura econmica de la societat, la base real sobre la qual saixeca una superestructura econmica, jurdica i poltica i a la que corresponen determinades formes socials de conscincia. El mode de producci de la vida material determina el procs de la vida social, poltica i espiritual en general. No s la conscincia de lhome la que determina el seu ser, sin, al revs, el seu ser social el que determina la seva conscincia. En un determinat estadi del seu desenvolupament, les forces productives materials de la societat entren en contradicci amb les relacions de producci existents. [...] De formes de desenvolupament que eren de les forces productives, aquestes relacions de producci es converteixen en les seves traves. Comena llavors un procs de revoluci social. Amb lalteraci del fonament econmic se subverteix ms rpida o ms lentament tota la gegantina superestructura. [...] De la mateixa manera que no es pot jutjar un individu pel que ell simagina ser, tampoc s possible jutjar una tal poca de transformaci per la seva conscincia, sin que cal explicar aquesta per les contradiccions de la vida material, pel conflicte existent entre les forces productives i les relacions de produccin. K. Marx Contribuci a la crtica de leconomia poltica Lhome fa la religi, la religi no fa pas lhome. En realitat, la religi s la conscincia de si mateix, o el sentiment de si mateix de lhome que encara no sha conquerit o que ja sha tornat a perdre. Per lhome no s un sser abstracte, al marge del mn. Lhome s el mn de lhome, lEstat, la societat. Aquest Estat, aquesta societat, produeixen la religi, una conscincia del mn capgirada, perqu ells sn un mn capgirat. La religi s la teoria general daquest mn, el seu compendi enciclopdic, la seva lgica en forma popular, el seu point dhonneur espiritualista, el seu entusiasme, la seva sanci moral, el seu complement solemne, la seva ra general de consolaci i de justificaci. s la realitzaci fantstica de lessncia humana, perqu lessncia humana no posseeix una veritable realitat. La lluita contra la religi s, aix, indirectament la lluita contra aquest mn, laroma espiritual del qual s la religi...La misria religiosa s, alhora, lexpressi de la misria real i una protesta contra aquesta misria. La religi s el sospir de la criatura aclaparada, el cor dun mn sense cor i lnima duna poca sense nima. s lopi del poble. Labolici de la religi com a felicitat illusria del poble s una exigncia de la seva felicitat real. Lexigncia de renunciar a les illusions sobre la seva condici s lexigncia de renunciar a una condici que t necessitat dillusions... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar lalienaci sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crtica del cel es transforma aix en crtica de la terra, la crtica de la religi en crtica del dret i la crtica de la teologia en crtica de la poltica. Karl Marx Crtica a la filosofa del Dret de Hegel

16

1.- Quines idees bsiques hi ha a cada text.

2.- Quina relaci hi ha entre els textos? Sn contradictoris? Complementaris? Per qu?.

17

Text 2 A/: Lhome boig. No heu sentit parlar daquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: Cerco Du! Cerco Du! Com que all saplegaven precisament molts daquells qui no creien en Du, suscit moltes rialles. s que sha perdut?, deia lun. s que sha extraviat com un infant?, deia laltre. O s que sha amagat? T por de nosaltres? Se nha anat amb un vaixell? Ha emigrat? aix cridaven i reien en desori. Lhome boig salt al bell mig de tots ells i els trep amb la seva mirada, A on ha anat Du?, crid, Jo us ho dir! Nosaltres lhem mort vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Per, com ho hem fet? Com hem pogut beure el mar fins el psit? Qui ens don lesponja per esborrar lhoritz? Qu frem quan desenganxrem aquesta terra del seu sol? Cap a on es mou ara? Cap a on ens movem nosaltres? No ens allunyem de tots els sols? No caiem constantment? No caiem endarrere, cap al costat, endavant, en totes direccions? Encara hi ha un dalt i un baix? No errem com a travs dun no-res infinit? No ens colpeja lespai buit amb el seu al? No ha comenat a fer ms fred? No sapropa com ms va ms la nit, una nit cada cop ms intensa? No cal encendre llanternes al migdia? No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Du? No ensumem encara res de la putrefacci divina? tamb els dus es podreixen! Du ha mort! I som nosaltres qui lhem mort! Com ens consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins? All que el mn possea fins ara de ms sagrat i de ms poders sha ensangonat sota els nostres coltells qui pot llevar-nos del damunt aquesta sang? Amb quina aigua podrem purificar-nos? quines expiacions, quines cerimnies sagrades haurem dinventar? No s massa gran per a nosaltres la grandesa daquest acte? No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en dus, noms per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran i tot aquell qui continu naixent desprs de nosaltres pertanyer en virtut daquest acte a una histria superior a qualsevol histria que ha existit fins ara! Aqu call lhome boig i esguard de bell nou els seus oients: tamb ells callaren i el miraren esbalats. Finalment llan a terra la seva llanterna, de manera que es fu trossos i sapag. He vingut massa dhora, digu aleshores, encara no estic a la meva poca. Aquest esdeveniment enorme encara fa cam i avana lentament encara no ha penetrat en les odes dels homes. El llamp i el tro necessiten temps, fins i tot desprs que shan dut a terme, per ser vistos i sentits. Aquest acte s encara ms lluny dels homes que lestel ms lluny i, nogensmenys, sn ells els qui lhan dut a terme! Hom conta encara que aquest home boig entr el mateix dia en diverses esglsies i hi enton el seu Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar, noms repetia com a resposta: Qu hi fan encara aquestes esglsies, si no sn les sepultures i els monuments funeraris de Du?

18

B/: Em penso que ja tenim prou preparada la resposta a aquests dos interrogants, que trobem si dirigim la nostra atenci cap a l'origen psquic de les idees religioses. Aquestes idees que se'ns presenten com a dogmes no sn productes de l'experincia ni conclusions de la reflexi: sn il.lusions, realitzacions dels desigs ms antics, intensos i irreductibles de la humanitat. El secret de la seva fora rau en la fora d'aquests desigs. Sabem que la penosa sensaci de desemparana que s'experimenta en la infncia va fer sorgir la necessitat d'una protecci -d'una protecci per mitj de l'amor- que en aquesta poca satisf el pare; i tamb sabem que la persistncia d'aquesta desemparana durant tota la vida va fer necessria l'existncia d'un pare immortal molt ms poders. El govern bondads de la divina providncia apaivaga la por pels perills de la vida; la instituci d'un ordre moral universal assegura el compliment de les exigncies de la justcia, tan vulnerada dins de la cultura humana, i el perllongament de l'existncia terrena en una vida futura proporciona el marc temporal i espacial en qu s'acompliran aquests desigs.

Qestions: a) A quins autors pertanyen aquests textos. Argumenta la resposta, consultant el text amb el pensament de lautor.

b) Com es poden criticar els textos des del pensament cristi.

c) Semblances - proximitats i diferncies entre els dos textos

19

Text 3 A/ Opinem que la duresa, la violncia, lesclavatge, el perill al carrer i al cor, la reserva insidiosa, lart de seduir i el gest diablic, tot all de dolent, terrible, tirnic, rapa, astut que hi ha en lhome, tot aix s tan bo per aixecar lespcie humana, com el seu contrari . B/: La superaci de la religi com a felicitat illusria del poble, consisteix en lexigncia de la seva felicitat veritable. I lexigncia de rebutjar la situaci que necessita illusions. Daquesta manera, la crtica a la religi s, com a llavor, la crtica a la vall de llgrimes, de la que la religi s laurola.

Qestions: a) A quins autors pertanyen aquests textos. Argumenta la resposta, consultant el text amb el pensament de lautor.

b) Com es poden criticar els textos des del pensament cristi.

c) Semblances - proximitats i diferncies entre els dos textos.

20