!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.

/0#

TIPUS DE TEXTOS Podem classificar els textos de sis tipus diferents encara que no es presenten quasib mai de forma homognia, s a dir apareixen tipus de textos barrejats de manera que podem dir que hi ha dins un mateix text formes diferents de textos. 1-Textos narratius: Sn els que conten accions i fets de persones o personatges: a-Notcies de peridics, de rdio, de televisi. b-Novel!les. Narracions llargues. c-Contes. Narracions curtes. d-Textos teatrals. e-Poemes narratius. 2-Textos descriptius: Fonamentalment volen fer transmetre com sn les coses, els objectes, les persones, els llocs, etc. 3-Textos conversacionals o de dileg: Sn aquells reflecteixen dilegs entre persones o personatges. que

4-Textos expositius: sn els que pretenen informar sobre algun aspecte. 5- Textos argumentatius: favorables a una opini. sn els que expliquen raons

6- Textos retrics: La seua finalitat primordial s la bellesa expressiva. NORMES GENERALS SOBRE LA REALITZACI DEL COMENTARI DE TEXT Primera fase. Introducci 1- Lectura del text per a entendrel en conjunt i poder aclarir per tota la globalitat la significaci de paraules o expressions que a primer cop de vista desconeixes. 2- s convenient numerar les lnies per poder trobar rpidament qualsevol aspecte a comentar. 3- Segona lectura i ara caldria apuntar elements que cregues seran interessants per al comentari. 4- Quin tipus de text predomina en el que anem a comentar: narratiu, descriptiu, dileg... I tamb a quin gnere correspon: novel!la, conte, teatre, debat, conversa telefnica, debat radiofnic, etc.
/#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.10#

5- Caldria anotar la mxima quantitat de dades sobre el text: autor, peridic, emissora, data, etc. Segona fase. 1- CARACTERSTIQUES DADEQUACI DEL TEXT: a- relaci entre text i context s a dir entre el discurs lingstic i tot el que envolta al text: qui parla, de quina poca, de quin lloc, etc.; b- relaci entre aspectes verbals i no verbals -silencis, gestos, riure, contacte fsic, la distncia, la proximitat, olors, la msica, dibuixos, fotos, il!lustracions, etc.- del text; c- marc de coneixements: tot el conjunt de coneixences que se suposa que lemissor i el receptor coneixen i que ajuden a emetre i rebre correctament un missatge; d- actituds o veus lriques, qui parla i a qui es dirigeix. Podrem ac introduir una srie de conceptes com lautor i lector reals que sn aquelles persones que escriuen o lligen un text, als autors i lectors ficticis aquells que sn inventats per lautor real dins el text, els autors i lectors models que sn imaginats pel lector i autor real respectivament. Locutor/a s la persona que diu coses que parla i alocutori a qui es dirigeix. e- Punt de vista i empatia: Totes les persones quan parlen tenen tendncia a posar-se a favor duna idea o a favor duna causa per raons personals, aquesta tendncia de posar-se com si fores aquella persona sanomena empatia. Per exemple parlar de futbol i ser partidari dun equip. f- Polifonia s un discurs que porta un doble significat, una segona intenci: la ironia en seria un cas quan un enunciat vol expressar exactament el contrari del que diu, la frase segent: Jo jugue tan b al futbol que els millors clubs del mn shan barallat per aconseguir els meus serveis per exemple pot voler dir que aquella persona no sap ni pegar-li a la plota. O tamb que s molt cregut. gLa variaci lingstica: dialectes geogrfics (variaci diatpica), dialectes socials o sociolectes (variaci diastrtica), i els registres (variaci diafsica o funcional) h- Les formes correctes de la conversa i transgressions: Sn normes generals que tenen els conversadors i que de vegades no sn respectades per donar a entendre que no es vol contestar o no vols realitzar lacci que et demana linterlocutor: Per exemple: Hi ha quatre mximes segons el filsof Paul H. Grice per a que una conversa siga correcta: Primera Mxima de quantitat, si et pregunten quants germans tens i sn 4, no has de dir que en tens 2 o 3 sin el nmero mxim, no la menor o qualsevol xifra intermdia que tamb tens. Segona Mxima de qualitat: dir la veritat: si saps que
1#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.20#

no est una persona i dius que s que est, ests col!laborant malament en una conversa. Tercera Mxima de relaci: contesta sobre el tema de qu et pregunten. Quarta Mxima de manera: sigues breu i fes-te entendret correctament, no ten vages per les rames o tenrotlles massa. i- Aspectes pressuposats que actuen com a informacions implcites, sn aspectes que se suposa que linterlocutor coneix, si parles del partit del diumenge passat a un amic, lamic ha de saber de quin partit fas referncia. j- Intertextualitat: Referncies a altres textos. Per exemple en una novel!la apareix una referncia a una altra novel!la o a una altra obra literria. Per exemple a una obra de Vicent Andrs Estells sanomena lobra dAusias March. 2- CARACTERSTIQUES DE COHERNCIA DEL TEXT: a- El tema s all sobre el que parla el text. Es pot sintetitzar en una frase o en una oraci i si pot ser en un paraula. El tema es dedueix de la informaci global que dna el text per a voltes el podem traure a partir de paraules temtiques que sn expressions que sintetitzen la idea central. Els ttols de vegades poden servir de base per al tema. Distingir lestructura del text: les parts i els continguts de cada part. bSelecci de la informaci: Lautor selecciona intencionalment les informacions sobre el tema, la qual cosa hem de significar. Destacar aquelles informacions concretes que es donen sobre el tema del text. cOrganitzaci de la informaci temtica: El desenvolupament dun tema es fa de manera lineal, de tema constant i de temes derivats. Lineal: Quan cada element nou del tema va afegint-se a lelement conegut. Apareixen aix temes nous: Per exemple Jo tinc una moto que era molt nova. La moto s un model de la casa Honda. Aquesta casa fabrica motos fins i tot per a competicions i tenen una bona fama. Grficament: A -- B (Jo -- moto) B -- C (moto -- casa Honda) C -- D (casa Honda -- fabrica)

Constant: Les informacions noves sempre sn sobre un mateix tema. Exemple: Jo tinc una moto. No vull comprar-men cap ms moto. Ara b crec que cal fer-li una bona revisi a la que tinc.

2#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.30#

Esquema:

A -- B A -- C A -- D

(Jo -- tinc moto) (Jo -- no en vull una altra) (Jo -- fer-li revisi)

De temes derivats: Quan hi ha un tema superior al qual tots els altres fan referncia sempre. Exemple: Com s Llus? Fsicament alt i ben plantat, moreno i amb els ulls blaus. Psquicament bona persona, una mica introvertit i s un estudiant de COU. Grficament: Tema A -C -E -superior: Llus B (fsic -- alt...) D (psquicament -- bona persona...) F (ocupaci -- estudiant)

d- Isotopia: (terme de fsica: qualitat que tenen els toms, els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons per diferents neutrons). Ac ens referim a les repeticions de significat dins un text. Normalment del tema. 3- COHESI DEL TEXT: a- Mecanismes de referncia: Sn quan un element lingstic sinterpreta per relaci amb un altre element lingstic. Quan diem per exemple: Lhome que va pegar al xiquet, jo no el vaig veure. Aqueix el (pronom de la segona oraci fa referncia a la primera oraci. Si no estigus la primera oraci no sabriem a qui va veure el jo. La dexi: s el procs de referncia que sestableix entre elements del text i altres elements situats en el context: persones, temps i espai. Exemples de referents dectics sn: els pronoms personals, morfemes verbals, posssessius, demostratius, alguns adverbis de lloc i de temps principalment. dexi social: Sn les frmules de tractament (s del nom, del nom i dels cognoms, o de larticle precedint el nom, els tractaments de senyor/a, doctor/a, tu/vost, etc. Sn importants perqu ens demostren el grau de coneixement, o de jerarquia que hi ha entre lemissor i el receptor de la comunicaci. anfora i el!lipsi: Lanfora (en lingstica) s la relaci que sestableix entre dos elements duna o de diferent oraci. Lel!lipsi o anfora zero s labsncia en el discurs lingstic dun element que podem interpretar o entendre perqu ha aparegut explcitament en el text. Exemple danfora i el!lipsi: Quan Josep va saber tot all, no shi va poder callar. A la segona oraci apareix una anfora que
3#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.40#

seria el pronom adverbial hi que es refereix a tot all i una el!lipsi, el subjecte elidit Josep que no apareix per s implcit a la segona oraci. Cohesi lxica: Relaci de significat: dos o ms paraules que designen la mateixa realitat (moto - motocicleta - vehicle de dues rodes) o es refereixen a conceptes semblants o camps semntics pareguts(arena, platja, piscina, capbussarse, ofegar-se).

b- Els temps verbals: Temps respecte a la situaci de parla: moment actual: present (busca); moment anterior: pretrit perfet (va buscar) i pretrit indefinit (ha buscat); moment posterior: futur (buscar). Temps diferent de la situaci de parla (contesta a ladverbi aleshores); respecte al present: imperfet (buscava -en aquell moment-) respecte al passat: plusquamperfet (havia buscat -en aquell moment) respecte al futur: condicional (buscaria en aquell moment) c- Connectors: Sn elements heterogenis que serveixen per a enllaar oracions i/o significats: conjuncions (ja que, i, per, que, etc. partcules i interjeccions: eh! saps!... Paraules com conclusi, resum, etc. Signes de puntuaci. d- Modalitzaci: mecanismes que fa servir lemissor per a senyalar la seua presncia en el missatge: Elements subjectius: jo pense. frmules expressives prpies: invocacions, expressions prpies. s de signes de puntuaci: cometes, guionets... procediments prctics com canvi de llengua o de registre lingstic. e- Discurs citat: Directament quan lemissor principal reprodueix exactament les paraules dun altre emissor o indirectament integrant dins el text del primer emissor el missatge del segon emissor. f- Estil llarg i estil curt: El llarg format per oracions llargues i amb una estructura sintctica complexa doracions compostes i subordinades. Lestil curt presenta oracions curtes juxtaposades i coordinades. 4- RECURSOS ESTILSTICS.
4#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.50#

a- Ironia: Explicat a lapartat de polifonia(pg.2) b- Metfora: Paraula o grup de paraules que manifesten un concepte diferent del literal. s una imatge amb absncia de lelement real. c-Hiprbole: Exageraci evident. Pot ser una comparaci o altra formulaci sintctica. Joana s com una flor. Elvira sembla Santa Maria. d-Personificaci: Objectes o idees que es personifiquen, s a dir es representen com a persones. e-Repetici: Didees, conceptes, paraules, connectors, etc. f-Enumeraci: Llista dobjectes de qualsevol tipus, noms de carrers, noms de pobles, adjectius, verbs, etc. g-Adjectivaci: Aparici dadjectius en el text de forma abundant, normalment en descripcions o en textos literaris. RELQUIA
!Sistema antic deliminaci de cadvers mitjanant el repartiment dels ossos dels fidels ms distingits entre la poblaci creient. El trfic de relquies, a falta de poltiques keynesianes o neoliberals, fou un poders element de reactivaci econmica durant lEdat Mitjana. s coneguda la ironia de fra Guillem de Baskerville, a la novel!la dUmberto Eco, quan afirma haver vist un crani de sant Joan als onze ulls. Anterior s per la de Jardiel Poncela, a La mmia analfabeta del Craig Museum, quan afirma que hi tenen tres esquelets de lalmirall Nelson a tres edats diferents. !Lescapulari s una forma menys macabra de relquia, de notable efecte promotor de la indstria txtil. Malgrat lausteritat de santa Teresa, si hem de creure legtims els escapularis que per ah circulen, el seu vestuari no devia ser inferior al dImelda Marcos. !Algunes relquies han exercit un efecte progressista sobre la poblaci que les guarda. Aix, a Llria es conserva segons la tradici una ploma de larcngel sant Miquel. s impossible no veure en ella la font inspiradora del bsquet, un esport que es practica pels aires i en el qual aquesta poblaci valenciana esta destacant. !Probablement, qualsevol exercici dimaginar relquies absurdes produiria un resultat inferior a la realitat.

Aleshores haurem de conformarnos literriament de retre homenatge al vicari de Vilacarda de la Polseguera, que afirmava posseir el queixal empastat dun dels malgaixos que devoraren sant Expedit, quan no va existir sant Expedit, no el varen devorar, no varen ser els malgaixos, el queixal no estava empastat i el mentider del vicari no el tenia. !Per a desolaci dateus i lliurepensadors, 1a cultura laica tamb ha produt fenmens de fetitxisme semblants per exemple a partir de les estrelles de Hol!lywood i dels

5#

!"#$%&!'()*+#,!#(!-(#.60#

dols pop. En aquest segon cas, la relquia s sovint distribuda directament pel cantant arrencant-se la camisa i repartint-ne els esquinalls. Els lectors prudents faran b de situar-se en els nivells ms modests de fetitxisme cinematogrfic -col!leccionar fotos de Terenci Moix, o de Roma Gubern- si no volen acabar pagant un mili de dlars per l empremta de la m de Glenn Ford sobre la galta de Rita Hayworth a Gilda.

!En un sentit ms ampli una relquia s un testimoniatge valus duna altra poca, com, per exemple, la senyera valenciana o el material del trenet Dnia-Alacant. De difcil conceptuaci s la Dama dElx, puix que en si mateixa lescultura ibrica s un testimoniatge de temps anteriors; per, daltra banda, la seva ubicaci en un museu de Madrid s un testimoniatge de temps actuals.

Josep-Vicent Marqus Relquia, Avui diumenge, 27 dagost de 1995, p.11, secci Diccionari Arqueolgic.

6#