Collecci El que sabem de ...

ARTICLES DE SUPORT a La DOCNCIa

Els tipus de text

Santillana

Francesca Nicolau Fuster

Palma de Mallorca (1954). Llicenciada en Filologia Catalana i Psicologia per la Universitat de Barcelona, s professora de Llengua i Literatura Catalanes a lIES Ernest Lluch. Ha estat consultora de la Universitat Oberta de Catalunya i ha elaborat materials per a aquesta universitat, de la qual actualment s collaboradora. s autora, juntament amb M. Josep Cuenca, del llibre Pensar, organitzar, escriure de leditorial UOC.

Objectius i continguts
Lobjectiu daquesta collecci s elaborar un conjunt destats de la qesti, en forma darticles, sobre els temes de lrea de llengua i literatura catalanes que tenen una especial rellevncia amb vista al seu ensenyament. Els articles sordenen en dues sries, una de llengua i laltra de literatura, i en cada una sagrupen en tres apartats (tema general, tema monogrfic i tema aplicat).

Els tipus de text

Francesca Nicolau Fuster

Resum
Per arribar al coneixement de la realitat o de qualsevol fenomen que shi relacioni, sembla que els humans tinguem la necessitat de descompondre i comparar, mitjanant lobservaci de diferncies i semblances, tot all que pretenem esbrinar. Aquest procediment danlisi tamb s inherent a lestudi del llenguatge i, per tant, no ens ha destranyar que, en la reflexi ms antiga sobre lelaboraci del discurs, la de la retrica clssica, aparegus la primera classificaci dels discursos no literaris. Aristtil distingeix tres gneres discursius segons lauditori i el tema de qu es tracta: el judicial, el deliberatiu i el demostratiu. Tanmateix, aquesta divisi inicial, a partir de lEdat Mitjana, queda abandonada i els gneres es desplacen a la literatura. No s fins a lltim quart del segle XX que es reprn linters per lactivitat comunicativa, per ls del llenguatge i sorgeixen noves disciplines preocupades per disposar duna classificaci dels tipus de text o dels discursos que permetin comprendre les prctiques comunicatives. Des daleshores, shan anat succeint diverses propostes de classificaci motivades pels diferents enfocaments sobre el discurs, el text i la diversitat discursiva. Segons lorientaci, alguns autors parlen de tipus i presenten tipologies, daltres parlen de gneres i uns altres de registres. Tot i les iniciatives per delimitar labast de cada una de les denominacions, encara no sha arribat a cap classificaci definitiva. Malgrat tot, sn molts els lingistes que han optat per precisar i integrar cada una de les perspectives i consideren que, registres, gneres i tipus sn conceptes no excloents, que ens permeten enriquir el judici sobre la complexitat discursiva.

ndex

La classificaci dels textos: de la Grcia clssica 1.  a lactualitat 1.1 La retrica  a lingstica del text, lanlisi del discurs 1.2 L i la pragmtica 2. Els gneres del discurs 3. Els tipus de text 3.1 Les tipologies textuals 3.2 Les seqncies textuals

ELS TIPUS De TeXT

La classificaci dels textos: de la Grcia clssica a lactualitat

a llengua no s una unitat abstracta, homognia o monoltica, sin que est configurada per una enorme diversitat interna. Ofereix un conjunt de possibilitats que les persones utilitzem per construir peces coherents i apropiades a cada situaci comunicativa, que es concreten en una determinada varietat de text o de discurs. Al llarg de la histria, shan anat succeint distintes reflexions sobre la diversitat discursiva. Han anat estretament lligades a lestudi del text o del discurs i han desembocat en diferents propostes de classificaci que han influt en la visi que tenim de la prctica discursiva.

1.1 La retrica
La idea destablir una classificaci dels diversos tipus de textos o de discursos no s nova sin que es remunta als inicis de la nostra civilitzaci. Parteix de la necessitat que tenim els humans danalitzar la realitat mitjanant lobservaci de les diferncies i semblances de tot all que ens envolta, com si noms fos possible apropar-nos a la globalitat a travs de la compartimentaci i del contrast. No ens ha de sorprendre, doncs, que trobem, segons tots els autors, la primera classificaci del gneres discursius no literaris en la Grcia clssica, en la retrica, la disciplina dedicada a lelaboraci del discurs. La retrica neix amb la finalitat de persuadir en mbits pblics i constitueix una primera aproximaci a lestudi del discurs. Recull un conjunt de tcniques per influir en les conductes de laudincia que comprenen cinc operacions discursives: inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio. La inventio consisteix en la
ELS TIPUS De TeXT
5

recerca de proves per convncer lauditori. La dispositio tracta de lordenaci de les parts del discurs, similars avui dia a la introducci, la narraci o lexposici, largumentaci, la refutaci i la conclusi. Lelocutio, que inclou les figures retriques, es basa en lelecci de les paraules adients per expressar largument. La memoria incorpora els procediments per a la retenci dels discursos orals i lactio es refereix a lentonaci o la dicci. Aquestes cinc operacions i les tcniques que comporten han influt en les disciplines que socupen dels processos de construcci dels discursos en lactualitat. De tota manera, s Aristtil qui formula la primera classificaci dels discursos en gneres. En la Retrica estudia el llenguatge en situaci i t en compte el que parla, a qui es parla i all de qu es parla, i considera que els discursos responen a unes circumstncies i a una finalitat que determinen la resta delements. Aix, segons lauditori i el tema de qu es tracta distingeix tres gneres discursius: el judicial, el deliberatiu i lepidctic o demostratiu. El judicial sorienta a la defensa o lacusaci de fets del passat, el deliberatiu consisteix a trobar acords o aconsellar sobre fets del futur i el demostratiu es dedica a lelogi o la censura de fets del present. La idea de lligar els gneres a la funci que exerceixen en la societat, prxima als principis pragmtics actuals ja que fa intervenir els factors del context que envolten el discurs, continua vigent avui dia. Durant lEdat Mitjana, la retrica queda circumscrita als mbits religiosos i jurdics, i els gneres es desplacen a la literatura en la lnia de la Repblica de Plat i la Potica dAristtil. Aix, es van classificar a partir de quatre variables: la prosa verbal (prosa o metre), la forma de presentaci (narrativa, dramtica o mixta), el grau de realitat de la narraci (histria, faula i argument) i els sentiments expressats (tragdia, comdia i stira). Amb aquesta perspectiva, lorientaci de la retrica canvia i si abans havia estat concebuda com un instrument per a la prctica discursiva, en endavant esdevindr una matria danlisi, classificaci i crtica dels textos literaris (Calsamiglia i Tusn, 1999). Des daleshores, quedaren fixats, a grans trets, els gneres literaris majors: el lric potic, lpic narratiu i el dramtic teatral. Amb el temps, calgu inclouren un de nou, el didctic assagstic, basat en el model de Montaigne. Daquesta manera, veiem com els gneres queden limitats a la literatura i, en els segles posteriors, es perd linters pel discurs en general. Sestudia, duna banda, la literatura, i de laltra, la gramtica, centrada en la paraula i loraci i, ms endavant, tamb la fontica. A principis del segle XX, malgrat el naixement de la lingstica com a cincia independent amb lestructuralisme, i del sorgiment posterior del generativisme cap als anys 60, les cincies del llenguatge segueixen allunyades de les prctiques discursives.

1.2 La lingstica del text, lanlisi del discurs i la pragmtica

Cap als anys 70 del segle XX es comencen a posar en dubte les anlisis lingstiques, infludes pel generativisme, limitades a loraci i la sintaxi. Apareixen no6

ELS TIPUS De TeXT

ves disciplines interessades per ls del llenguatge, per lactivitat comunicativa, que ultrapassen el camp de loraci, com la lingstica del text, lanlisi del discurs o la pragmtica. Incorporen aportacions de la psicolingstica, la sociologia, lantropologia o altres cincies i consideren que no es poden entendre els fenmens comunicatius si noms es t en compte loraci. Es fonamenten en la idea que cal lligar el discurs al seu context de producci i recepci. Com a conseqncia daquests nous enfocaments, es veu la convenincia de disposar duna classificaci del tipus de textos o dels discursos que permetin comprendre les prctiques comunicatives. Des de la lingstica del text, al llarg dels anys 70, 80 i 90, es fan diverses propostes de tipologies textuals, de tipus de text, per no se nacaba dacceptar cap com a definitiva. Des daltres mbits tamb es parla de gneres i registres. Tot plegat provoca una varietat de criteris dagrupaci que fan difcil parlar duna nica classificaci per explicar la diversitat discursiva. La disparitat de punts de vista es pot atribuir als diferents enfocaments de les disciplines implicades, a la dificultat per delimitar-ne labast o a les distintes concepcions sobre el seu objecte primordial destudi: el text i el discurs. Pel que fa a les disciplines, si deixem de banda la pragmtica, que sha consolidat com lestudi dels fenmens lingstics en relaci amb el context, s difcil establir una distinci clara entre lanlisi del discurs i la lingstica del text. A vegades es distingeixen per qestions de grau o de mats, per lobjecte destudi o la perspectiva danlisi i daltres, fins i tot, per les tradicions prpies de cada pas. Des de lrea anglosaxona, es considera la lingstica del text com una disciplina dorigen centroeuropeu (Petfi, Beaugrande, Dressler, Weinrich, Isenberg, Van Dijk...), centrada en el text com a producte lingstic, ms aviat escrit. Des de lescola francfona es veu com una disciplina auxiliar de lanlisi del discurs, de manera que un mateix autor pot alternar les dues perspectives segons quin sigui lobjecte dels treballs. Bernrdez, lautor espanyol ms significatiu de la lingstica del text, molt influt per lescola alemanya, la situa molt a prop de la lingstica cognitiva i la defineix com lestudi del text com a producte de ls lingstic, no tan sols determinat per les oracions que el formen sin per la pragmtica (el context en qu es produeix) i la semntica (el contingut del text). Quant a lanlisi del discurs, tamb nexisteixen matisos segons lescola. En general, sen parla com de la disciplina que estudia ls del llenguatge en situacions socials determinades. En els seus orgens, sobretot en els pasos anglosaxons, sidentificava amb lestudi de la conversa. Parteix de la lingstica funcional o sistmica de Halliday, basada en la situaci de producci i en la funci comunicativa. Maingueneau, des de lescola de Ginebra, lentn com la disciplina encarregada de pensar el dispositiu que enllaa una organitzaci textual i una situaci social determinada. Altres autors la conceben com lestudi de ls real del llenguatge fet per interlocutors reals en situacions reals, i rep enfocaments diversos com lanlisi de la conversa, letnografia de la comunicaci o la sociologia interactiva (Van Dijk, Schiffrin). Avui dia, hi trobem estudis prxims a la sociologia, la psicologia, la lingstica o lantropologia.
ELS TIPUS De TeXT
7

A ms de les diverses perspectives de les disciplines implicades, tamb les diferents concepcions dels termes text i discurs han influt en els diversos apropaments a la classificaci dels textos i dels discursos. Per alguns autors, com Bernrdez, els mots text i discurs sn sinnims i sutilitzen indistintament amb el sentit de producte duna activitat comunicativa, relacionat amb el context de producci i estructurat per unes regles prpies que el configuren com a unitat. Adam i lescola de Ginebra distingeixen text i discurs: el discurs tindria un abast ms ampli que el text i inclouria el text i el seu context. Brown i Yule, autors dun dels manuals anglosaxons ms destacats danlisi del discurs, tamb estableixen diferncies entre els dos termes i defineixen el text com a producte i el discurs com a procs. Tots aquests factors han contribut a la disparitat danlisis sobre la diversitat discursiva, de manera que podem trobar classificacions diferents segons la disciplina, la perspectiva danlisi o la tradici prpia de cada escola o pas. En general, lanlisi del discurs de tradici anglosaxona, centra el seu inters en els gneres. En canvi, els tipus de text i els intents de classificacions formals en tipologies shan situat en lmbit de la lingstica del text i ms aviat en la tradici europea continental. Tot i aix, tamb trobem tipologies de tradici americana com la de Biber, molt respectat pels seus estudis sobre variaci lingstica i lingstica computacional, o les de Longacre, de lescola tagmmica, de tendncia estructuralista. Lagrupament en registres, de procedncia anglosaxona, t el seu origen en la lingstica funcional o sistmica de Halliday, fou difs per Ferguson, reformulat per Gregory i Carrol i sha anat modificant i perfilant amb altres aportacions posteriors com les de Biber o el mateix Ferguson. Sha consolidat dins del estudis de la sociolingstica i de la pragmtica com una varietat lingstica lligada a la situaci. A casa nostra, Castell (2004), en un esfor daclariment, recull la proposta de Payrat del 1998 que delimita els tres termes. Segons lautor, el registre s una modalitat lingstica (de la llengua) enquadrada en els usos, en la situaci. Els tipus de text es poden concebre com a abstraccions que contemplen factors exclusivament lingstics o, com sanomenen en altres mbits, criteris interns, no dependents del seu entorn sociocultural. Per acabar, els gneres representarien abstraccions socioculturals, s a dir, classes de fets de parla tpics duna comunitat. Ats que en la nostra tradici se sol incloure lestudi dels registres en altres rees, en els segents apartats centrarem lexposici en els gneres i en els tipus de text com a agrupaments complementaris per abordar la diversitat discursiva.

ELS TIPUS De TeXT

Els gneres del discurs

l concepte de gnere prov dels estudis literaris, ms concretament, dels gneres literaris de lEdat Mitjana, que tenien com a precedents la retrica i la potica clssiques. Per no fou fins a la segona meitat del segle XX que sestn el concepte a altres tipus de textos. El primer que aplica aquesta concepci s el lingista rus Bakhtn en un estudi dels anys 50, que no fou publicat fins al 1979. Lautor relaciona els gneres discursius amb les esferes de lactivitat social de cada comunitat de parlants. Una funci determinada i unes condicions determinades, especfiques per a cada esfera de la comunicaci, condueixen a uns gneres determinats. El tema, lestructura interna, lestil funcional o registre i una relativa estabilitat configuren cadascun dels gneres. Segons aquest lingista, les persones, en el moment de parlar, seleccionem els enunciats segons el gnere i els destinataris de lacte comunicatiu. Quan aprenem una llengua, a ms daprendre els elements gramaticals, tamb aprenem a utilitzar i reconixer els gneres lligats a cada esfera de lactivitat comunicativa. Aclareix, per, que la capacitat dutilitzar el gnere ms adequat a cada activitat comunicativa dependr de lexperincia de cada parlant. Els plantejaments de Bakhtn han tingut una gran influncia en la noci actual dels gneres, i molts dels seus principis encara continuen vigents. Pel que fa a les aportacions posteriors, cal fer esment a algunes propostes que han repercutit de manera diversa en els camps de lanlisi del discurs, lensenyament o la traducci. Per a Swales, molt reconegut en lrea anglosaxona pels seus treballs dels 90 sobre lensenyament de langls acadmic, els gneres sn esdeveniments comuELS TIPUS De TeXT
9

nicatius que responen a un conjunt de propsits o intencions comunicatives compartits pels membres duna comunitat discursiva. A ms del propsit, els gneres presenten semblances en lestructura, el contingut, lestil i els destinataris. Biber, el 1988, introdueix la distinci entre gneres i tipus de text. Malgrat que posteriorment substituir el terme del gnere pel de registre, considera que els gneres responen a influncies culturals i a criteris externs, mentre que els tipus de text corresponen a agrupaments de textos basats en criteris lingstics. En un treball del 1995, els socilegs Gnthner i Knoblauch exposen que els gneres sn solucions complexes, histricament i culturalment establertes i premodelades per a problemes comunicatius recurrents. Soposen a altres manifestacions verbals ms simples i espontnies, i faciliten la comunicaci i la transmissi de coneixements. Posen de relleu, per tant, el seu carcter de patr comunicatiu, de convenci fixada per la histria i per la cultura. Qualsevol procs comunicatiu que sigui important per a un grup social desenvolupar unes convencions i unes rutines que esdevindran ms o menys estables. Malgrat tot, els gneres no sn esttics, sin que evolucionen en funci dels canvis socials i histrics. Des de la perspectiva de lanlisi del discurs francfon, el 1996, Maingueneau parla dels gneres com a dispositius socialment i histricament definits que, per influncia de la pragmtica, es perceben com a activitats ms o menys ritualitzades i subjectes a unes regles dependents dels interlocutors, la situaci denunciaci, el canal, el tema, etc. Estima que el discurs s copsat com una activitat lligada a un gnere, a una instituci discursiva. Adam, el 1999, concep els gneres com a organitzacions globals i complexes dalt nivell, que incorporen un text, sempre singular, a una famlia de textos. Inclou la dimensi institucional de les prctiques discursives de Maingueneau, i recull idees de Bronckart per acostar-les al plantejaments de Bakhtn. Des daquest punt de vista, considera que les formacions socials, segons els seus objectius i interessos, elaboren diferents classes o famlies de textos que presenten caracterstiques prou estables per ser qualificades de gneres. Els gneres estan disponibles com a models indexats per a les generacions contempornies i posteriors, de manera que qualsevol text es construeix necessriament sota el model dun gnere. A partir de les reflexions del grup de Bakhtn, Adam formula les tres hiptesis segents: Els gneres sn duna diversitat infinita, perqu evolucionen i poden desaparixer amb les formacions socials a les quals van associades. El carcter fixat dels gneres, tot i la variaci, s indispensable per a la interacci verbal. Els gneres influeixen en tots els nivells de la textualitzaci, s a dir, en el tema, en lestil i en la composici. Els gneres es poden assimilar al que Isenberg anomenava classe de text en contraposici a tipus de text. Les classes de text correspondrien a la noci, ms aviat vaga, de qualsevol forma de text caracteritzat per unes propietats no vlides per a tots els textos, i que sanomenen en el llenguatge colloquial dileg,
10

ELS TIPUS De TeXT

descripci, instrucci, conversa, decret, esquela, etc. Els tipus de text designarien el concepte teric duna forma especfica de text, descrit i definit dins del marc duna tipologia textual. Tot i que alguns autors usen de forma indistinta els termes gneres i tipus de text, com Stubbs, o parlen de tipus per referir-se a textos que han estat classificats com a gneres per altres investigadors, com Beaugrande, hi ha un cert consens en la fixaci del concepte de gnere. Barbara Johnstone, en un manual danlisi del discurs publicat el 2008, exposa que sn formes verbals recurrents associades a uns propsits o una activitat recurrent. En sn exemples les notes dagrament, el resum duna conferncia, un currculum, una carta formal, una conversa informal, un text legal, una memria duna recerca, una consulta mdica... A ms, detalla que en la descripci dun gnere cal analitzar la forma del text, el context en qu es produeix, les activitats i els coneixements necessaris per produir-lo, i la interacci entre les convencions i la creaci del nou text. Veiem, doncs, que es consideren gneres tant els textos lligats a la vida quotidiana (una invitaci de casament, una postal), com els que estan vinculats a una activitat professional (informes, formularis, ponncies) i, en general, corresponen a formes verbals que es defineixen pels trets segents: Presenten una forma discursiva estereotipada, ms o menys fixada per ls. Responen a un mateix propsit o situaci comunicativa. Sn el resultat de lactivitat comunicativa duna comunitat de parlants i shan format a partir duna histria i una cultura comuna. Es reconeixen per la seva forma externa i pel context en qu es produeixen. Constitueixen una llista oberta i evolucionen segons les necessitats comunicatives de cada comunitat, de manera que alguns poden desaparixer i sen poden crear de nous. Tenen caracterstiques discursives i lingstiques que poden canviar segons la cultura. Si prenem com a exemple les receptes de cuina, notarem que des del punt de vista discursiu tenen trets comuns (shi enumeren els ingredients, shi utilitzen verbs dobligaci, sordenen temporalment determinades accions, etc.); responen a un mateix objectiu comunicatiu: explicar com es prepara un determinat menjar; tant en lescrit com en loral, solen mostrar una estructura semblant (presentaci dels ingredients i accions a realitzar) i responen a convencions adquirides a travs del temps en una cultura determinada. Malgrat tot, tamb observarem que evolucionen: avui dia, en algunes publicacions peridiques adreades a un pblic especfic, tendeixen a un to ms informal que abans, fet que ha modificat algunes caracterstiques discursives, com els verbs i altres marques dctiques. El mateix sha esdevingut en les antigues seccions de cartes al director dels diaris, que actualment han evolucionat cap a les seccions dopini dels lectors i han provocat la substituci de lantic format de cartes per una forma ms propera a
ELS TIPUS De TeXT
11

larticle breu dopini. Com diem, per, els gneres, a ms devolucionar, tamb poden desaparixer o aparixer en funci de les necessitats comunicatives duna societat. Alguns exemples de gneres desapareguts podrien ser els lligats a prctiques religioses i mstiques com els llibres dhores o lenigma i la limitaci en lmbit literari, o tamb alguns ms prxims a nosaltres com els tlexs o els saludes, que han desaparegut de les relacions comercials i han quedat relegats a les institucions. Per contra, trobem exemples de gneres recents en les prctiques comunicatives relacionades amb les noves tecnologies com els xats, els frums dopini, els missatges de mbil, el correu electrnic, etc. Cal afegir que els gneres constitueixen una agrupaci complementria dels tipus de text. Aix, podem incloure un text en un gnere si tenim en compte la forma o la situaci comunicativa (interlocutors, temps, espai, objectiu) i, alhora, podem classificar-lo com un tipus de text si analitzem la seqncia predominant (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa o dialogada).

12

ELS TIPUS De TeXT

Els tipus de text

l concepte de tipus de text neix estretament lligat a la lingstica del text, majoritriament de procedncia europea continental, que des dels seus inicis va reconixer la necessitat destablir una tipologia textual vlida per a tots els textos, en el marc duna teoria general sobre el text. Es tractava de superar el concepte preteric de la noci de gnere o de classe i aconseguir una classificaci estable. Des daquest punt de vista, Isenberg, en un article del 1978 molt glossat pels estudiosos del tipus de text, va assenyalar les quatre condicions que havia de complir una tipologia textual per ser considerada satisfactria des duna perspectiva terica. Per a Isenberg una tipologia ha de ser homognia, monotpia, estricta i exhaustiva. s homognia si ofereix els mateixos criteris de classificaci o base tipolgica. s monotpia si no permet la classificaci simultnia dun mateix text en diversos tipus de text del mateix rang. s estricta si el text no s ambigu respecte a la seva classificaci. Finalment, s exhaustiva si permet la inclusi de cada text en un tipus de text. Tanmateix, ell mateix palesa la dificultat que una tipologia pugui complir tots els requisits esmentats i, desprs danalitzar diverses tipologies proposades fins aleshores, conclou que cap no compleix totes les condicions, perqu no sn completament monotpiques i moltes no arriben a ser homognies. Noms la tipologia de Werlich satisf la majoria de condicions, per no s monotpica.
ELS TIPUS De TeXT
13

Al llarg dels anys shan proposat moltes tipologies, sovint basades en criteris diferents, i fins ara no se nha acceptat cap com a definitiva. Fins i tot, alguns autors, com per exemple Adam, neguen la possibilitat duna tipologia textual. Adam considera la unitat text massa complexa i heterognia per presentar regularitats lingsticament observables i codificables. Aix i tot, altres investigadors, com Loureda, Fuentes o daltres, continuen fent propostes o recomanacions de classificaci. Malgrat la dificultat de les classificacions, ens pot ser til considerar la concepci del tipus de text exposada per Castell, en la lnia de Payrat, que sadiu, en general, amb la nostra tradici de distingir gneres i tipus de text. Per a Castell els tipus de text es defineixen per criteris interns, com lestructura, els elements gramaticals, els procediments cognitius o els recursos retrics. Constitueixen una llista breu i tancada, tenen una carcter ms abstracte que els gneres i es relacionen amb operacions cognitives. Reben denominacions com tipus narratiu, expositiu, argumentatiu... Per illustrar la visi general presentada fins aqu, citarem algunes de les tipologies textuals ms conegudes i exposarem aquelles que han tingut ms ress en la lingstica terica o en mbits aplicats, com lensenyament o la traducci. Per acabar, destacarem la proposta dAdam pel fet que s una de les ms influents a casa nostra.

3.1 Les tipologies textuals

A partir dels anys 70 shan presentat moltes propostes de tipologies textuals i els autors que les han estudiades, com Isenberg, Bernrdez, Fernndez-Villanueva, Mass i Torrents, Castell, Ciapuscio, Fuentes o Loureda, han fet un esfor per presentar-les o agrupar-les segons els criteris de classificaci utilitzats. Els criteris en qu shan basat els lingistes per fer les seves classificacions sn molt variats, per sovint es tendeix a agrupar les tipologies segons responguin a criteris o caracterstiques internes o externes. Les caracterstiques internes correspondrien a criteris lingstics i les externes, a criteris dorientaci pragmtica com la intenci del parlant, el receptor, el tipus de situaci comunicativa, els factors psicolgics o sociolgics, etc. Aix i tot, hi ha tipologies que es consideren basades tant en indicadors lingstics com en factors pragmtics. Entre les tipologies fonamentades en criteris interns destaquen les de Weinrich, Posner i Biber, entre les tipologies dorientaci pragmtica se solen citar les de Rieser, Glinz, Longacre, Bronckart i, finalment, entre les tipologies que responen tant a factors lingstics com pragmtics trobem les de Sandig, Werlich, Grosse, Adam i Roulet. Werlich, el 1975, formula una tipologia basada en lelement del context o referent que domina en el text, que anomena el focus contextual. Cada focus contextual dna lloc a unes construccions sintctiques tpiques. s una classificaci en qu intervenen tant elements del context, el referent, com elements lings14

ELS TIPUS De TeXT

tics i que, per tant, t en compte propietats internes i externes. Inclou les dades del context, bsicament social, i la base textual que correspondria a oracions, inici del text o part dun text. En el context, tot i que hi influeix el paper del parlant i de loient, predomina la perspectiva del parlant, que t a veure amb determinats processos cognitius com la percepci en lespai i en el temps, la comprensi didees i judicis, i els projectes de comportament futurs. Daltra banda, Werlich considera que els textos no shan de classificar necessriament en un nic tipus, perqu poden ser heterogenis. Poden organitzar-se en diverses seqncies que es combinen i aix, en un text determinat, podem trobar una seqncia descriptiva, seguida duna dargumentativa o duna de narrativa. En aquests textos, denominats mixtos, existeix un tipus dominant que representa lesquema fonamental del text. Segons el focus dominant, els textos es classifiquen en cinc tipus: Narratius. El focus contextual o referent s un agent o un objecte en el temps. s un tipus de text en qu es conta com alg o alguna cosa actua en el temps. Es construeix amb verbs que indiquen fets i accions, hi predominen els temps verbals en perfet, imperfet i passat, i hi abunden els adverbis de lloc i de temps. Descriptius. El focus contextual s un agent o un objecte en lespai. El procs cognitiu dominant s la indicaci de com s alguna cosa o alg. Es construeix amb el verb ser o amb verbs destat, hi predominen els temps verbals en present i imperfet, i hi abunden els adverbis de lloc. Expositius. El focus contextual s lanlisi o la sntesi didees i conceptes. Es diu alguna cosa dun tema. Lestructura verbal predominant s ser + predicat nominal, tenir + objecte directe i hi abunda el present, que expressa una temporalitat neutra. Argumentatius. El focus contextual s la relaci entre les idees o conceptes. Es vol demostrar alguna cosa. Lestructura verbal ms abundant s amb el verb ser (afirmatiu o negatiu) + predicat nominal. El temps verbal ms usat s el present. Instructius. El focus contextual s com fer alguna cosa, indicant-ne totes les passes. Indiquen accions en una seqncia. Lestructura verbal predilecta s limperatiu. Aquesta classificaci s una de les ms utilitzades i constitueix el punt de partida de la proposta dAdam. Tamb se la considera un bon exemple de tipologia homognia, com deia Isenberg. T la virtut que els termes narratiu, descriptiu, argumentatiu, etc. enllacen en la nostra tradici cultural i sn fcilment distingibles pels parlants de manera intutiva. Biber presenta, el 1989, una tipologia que en lloc de partir de plantejaments terics, es basa en criteris emprics. Sorgeix de lanlisi dels comportaments dun determinat nombre de trets lingstics en un corpus extens de textos, que representen els gneres ms usats en la comunitat de parla anglesa. Mitjanant el recompte estadstic dels trets aplega cinc dimensions dels discursos que combina per establir vuit tipus de textos. s, doncs, una tipologia interna, fonamentada en caracterstiques lingstiques, que permet distingir clarament els tipus de text
ELS TIPUS De TeXT
15

dels gneres. Els tipus de text representarien conjunts de textos similars en les formes lingstiques, independents de la categoria del gnere. Els vuit tipus de textos sn els segents: Interacci interpersonal. Textos que corresponen a la conversa entre dues o ms persones. Interacci informativa. Textos conversacionals, per amb lobjectiu de la transmissi dinformaci. Exposici cientfica. Textos informatius, destil abstracte i contingut tcnic. Exposici acadmica. Textos similars als de lexposici cientfica, per menys abstractes i tcnics en contingut i estil. Narraci imaginativa. Textos narratius no abstractes. Narraci expositiva. Textos en qu es combinen formes narratives i expositives. Reportatge en directe. Textos narrats al mateix temps que sesdevenen, com una narraci en directe. Persuasi amb implicaci. Textos amb propsit argumentatiu i destil subjectiu. Notem que, de fet, la classificaci es pot reduir a textos interactius (conversa), expositius, narratius i argumentatius, la qual cosa no difereix substancialment daltres tipologies sustentades en metodologies diferents.

3.2 Les seqncies textuals

Una de les teories que ha tingut ms acceptaci en bona part de lmbit de la lingstica romnica ha estat la proposta dAdam, provinent de lescola francfona. Lautor, que el 1985 ja havia formulat una tipologia que prenia com a base els tipus de text de Werlich, ampliats i modificats, evoluciona fins a la teoria de les seqncies textuals, presentada el 92 i comentada en publicacions posteriors. En la tipologia del 1985, Adam relaciona els cinc tipus textuals de Werlich amb els tipus fonamentals dactes del discurs (enunciar, intentar convncer, ordenar, predir, preguntar) i en proposa vuit: descriptiu, narratiu, explicatiu, argumentatiu, instructiu, conversacional, predictiu i retric. A ms, canvia el criteri de classificaci, que en lloc de ser el focus contextual esdev la funci comunicativa. Aix, si un text t com a funci o objectiu comunicatiu convncer, ser argumentatiu; si la funci s fer entendre o explicar algun concepte, explicatiu; si la funci s descriure un objecte, un paisatge o una persona, descriptiu; si la funci s narrar, narratiu, etc. En un text amb diverses funcions, saplica la noci de funci dominant, que ser la que predomini en el text com, per exemple, en una narraci en qu hi poden aparixer tamb la descripci i el dileg. Adam tamb caracteritza les estructures tpiques de cada gnere i els seus trets ms destacables, com veiem a la taula segent, amb aportacions de Castell:
16

ELS TIPUS De TeXT

Tipus de text

Funci Diverses funcions: prometre, agrair, amenaar, excusar-se, etc. Informar sobre estats

Caracterstiques Interacci entre dos o ms interlocutors que construeixen conjuntament el discurs.

Conversacional

Descriptiu Informar sobre accions reals o de ficci Dirigir, ordenar o aconsellar Informar sobre el futur Fer entendre una idea, un concepte

Shi utilitzen preferentment oracions atributives, adjectius, complements del nom, expressions de lloc. Sol aparixer dins daltres tipus de text. Estructura temporal en cinc parts. Oracions predicatives i verbs dacci. Expressions temporals. El temps arquetpic s el passat. Precisi i concisi. s de limperatiu al costat daltres temps que en suavitzen les construccions. s de verbs en futur i condicional. Estructurat en introducci, desenvolupament i conclusi. Exemplificacions, illustracions, organitzaci en apartats, ttols i subttols, negretes i altres recursos grfics. Estructura amb un desenvolupament amb arguments i subarguments. Marques de causa, conseqncia, finalitat, oposici. s de figures retriques, ritme, rima.

Narratiu

Instructiu Predictiu

Explicatius

Argumentatius

Convncer o persuadir Jugar amb el llenguatge per crear bellesa

Retrics

El 1992, per, Adam revisa la seva proposta i en formula una de nova en qu incorpora les aportacions de Bakthn sobre els gneres, les de les bases textuals de Werlich i les dels esquemes o superestructures de Van Dijk. Considera que no es pot parlar de tipologies de textos, perqu els textos sn massa complexos i heterogenis per presentar regularitats codificables. En conseqncia, introdueix la hiptesi de les seqncies i defineix els textos com a estructures seqencials. Per a Adam, els textos sn heterogenis i estan formats per una o diverses seqncies anomenades prototpiques en la mesura que sassemblen a determinats prototipus de narraci, de descripci o daltres. Daquesta manera, substitueix els tipus de text per seqncies, que situa en un nivell inferior, i les redueix a cinc: narrativa, descriptiva, argumentativa, explicativa i dialogada. Refusa el tipus instructiu perqu es limita a una simple srie de descripcions daccions o a enunciats breus que no mereixen ser considerats com a seqncies, i descarta els retrics perqu es poden distribuir entre els altres tipus seqencials. Les cinc seqncies corresponen a categories culturalment preexistents, apreses de manera accidental a travs doperacions cognitives lligades sobretot al llenguatge. Les seqncies estan constitudes per macroproposicions, que a la vegada estan integrades per un nombre indeterminat de proposicions, que pot variar. Pot haver-hi macroproposicions compostes per diverses proposicions o tamb, macroELS TIPUS De TeXT
17

proposicions formades per una de sola. Al mateix temps, les macroproposicions sorganitzen en unitats superiors, les seqncies, que poden constar duna o diverses macroproposicions. Finalment, el text comprn una o diverses seqncies. Veiem lesquema de cadascuna de les seqncies proposades per Adam.
Seqncia narrativa Seqncia descriptiva Comprn cinc macroproposicions de base: situaci inicial, fet desencadenant, acci o avaluaci, desenlla i situaci final. Inclou les segents macroproposicions: ancoratge, aspectualitzaci (per fragmentaci i per qualificaci), posada en relaci i reformulaci. Cont les segents macroproposicions: esquematitzaci inicial, pregunta-problema (Per qu? Com?), explicaci, resposta (Perqu), conclusi, avaluaci. Recull tres macroproposicions: Premissa (tesis + dades), pilar argumentatiu, conclusi. Correspon a lestructura jerrquica de dos tipus de seqncies: les ftiques (dobertura i tancament) i les transaccionals (cos de la interacci). La forma seria: seqncia dobertura, seqncies transaccionals, seqncia de tancament.

Seqncia explicativa Seqncia argumentativa

Seqncia dialogada

Tot i que pot haver-hi textos homogenis, Adam afirma que els textos sn, majoritriament, heterogenis, s a dir, formats per diversos tipus de seqncies. En aquest cas, distingeix entre seqncies dominants i seqncies secundries. Sn seqncies dominants aquelles que tenen una presncia ms gran en el text i sn seqncies secundries les altres seqncies que es troben en el text. Aix, en un relat, les seqncies dominants serien les narratives i en un article dopini, ho serien les argumentatives. A causa de la composici profundament heterognia dels textos, Adam proposa abandonar la idea duna tipologia dels textos i substituir-la pels tipus de seqncies. Afirma que el nivell del text i, encara ms, el del discurs, s massa complex per permetre gramtiques del text o tipologies textuals. Per aquest motiu, planteja la idea de donar un lloc rellevant a la categoria dels gneres dins de lmbit del discurs i centrar lobjecte de la lingstica textual en disposicions dunitats ms petites: els paquets de proposicions. La proposta dAdam, que dna una especial rellevncia als gneres en el nivell del discurs i contempla les seqncies en el nivell textual, no queda gaire allunyada de la lingstica anglosaxona, influda per la lingstica funcional, que estudia especialment els gneres, per que, des daltres mbits com la traducci, tamb t en compte la narraci, la descripci, lexposici o largumentaci en el text, segons la finalitat retrica. Alguns autors shi refereixen com a tipus de text i daltres els anomenen modes del discurs. La denominaci modes del discurs prov de la retrica clssica i tamb s utilitzada pel lingista francs Charaudeau, en la noci modes dorganitzaci del discurs, per distingir els procediments lingstics de la composici textual. Tot plegat, una bona demostraci de la diversitat i la complexitat conceptual que es pot descobrir darrere les nocions de text i discurs.
18

ELS TIPUS De TeXT

Bibliografia seleccionada i comentada

ADaM, JEaN-MICHEL (1992): Les textes: types et prototypes. Recit, description, argumentation. Explications et dialogue. Pars: Nathan. (1999): Linguistique textuelle. Des genres de discours aux textes. Pars: Nathan. La publicaci del 92 presenta la proposta de la teoria de les seqncies textuals, acompanyada de diversos captols dedicats a la narraci, la descripci, largumentaci, lexplicaci i el dileg. La publicaci del 99 cont una recapitulaci de la seva teoria sobre lestructuraci del text i relaciona els gneres i els tipus de text, especialment en el captol 3.

CaLSaMIGLIa, HELENa I TUSN, AMPaRO (1999): Las cosas del decir. Barcelona: Ariel (2a ed., 2007). Manual de referncia danlisi del discurs en lmbit de la lingstica hispnica que, a ms de contenir una aproximaci general a la noci de discurs i a les disciplines que shi relacionen, dedica un captol als gneres i a les seqncies textuals i ofereix una explicaci detallada de cada una de les seqncies o modes del discurs.

CaStELL, JOSEP MaRIa (1994): Les tipologies textuals. A: Maria Josep Cuenca (ed.): Lingstica i ensenyament de llenges. Valncia: Servei de Publicacions de la Universitat de Valncia. (1995): Diversitat discursiva i gramtica. A La diversitat discursiva. Articles de didctica de la llengua i la literatura, 4. Barcelona: Gra. (2004): Oralitat i escriptura. Dues cares de la complexitat del llenguatge. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat. Exposicions que aclareixen les principals tipologies textuals, agrupades segons el criteri de classificaci, i reflexi del 2004 a partir de la relaci entre els registres, els gneres i els tipus de text.

CIaPUSCIO, GUIOMaR ELENa (1994): Tipos textuales. Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires. Reps de les tipologies textuals presentades des dels anys 70 del segle XX.
ELS TIPUS De TeXT
19

CHaRaUDEaU, PatRICK I MaINGUENEaU, DOMINIQUE (dir.) (2002): Diccionario de anlisis del discurso. Buenos Aires: Amorrortu, 2005. Recull de termes usats en lanlisi del discurs de procedncia francfona.

LOUREDa LaMaS, SCaR (2003): Introduccin a la tipologa textual. Madrid: Arco. Aproximaci al text i a les tipologies textuals, que inclou una proposta de classificaci.

FUENtES RODRGUEZ, CataLINa (2000): Lingstica, pragmtica y anlisis del discurso. Madrid: Arco Libros. En el captol 3, referit a la tipologia textual, a ms de comentar les tipologies ms destacades, analitza les propostes dAdam i Roulet i fa una proposta tipolgica.

JOHNStONE, BaRbaRa (2007): Discourse Analysis. Oxford: Blackwell. El captol 5 ofereix una visi sobre el gnere, relacionada amb els registres, des de la perspectiva anglosaxona, influda per la lingstica funcional.

20

ELS TIPUS De TeXT

La collecci El que sabem de consta duna srie darticles de suport a la docncia sobre temes dinters general, monogrfics i aplicats a cada rea concreta. Aquesta collecci s una obra collectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament dEdicions Educatives de Grup Promotor/Santillana Educacin, S.L. sota la direcci de Pere Maci i Enric Juan i Redal.

En la seva realitzaci han intervingut: Text: Francesca Nicolau Fuster Equip tcnic: Disseny grfic: Jos Crespo i Rosa Marn Diagramaci: Jos Mara Snchez de Ocaa Gmez Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Direcci dInvestigaci i Projectes: Jaume Mascar Assessorament i edici: Llus Payrat

2010 by Grup Promotor/Santillana Educacin, S.L. Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona EAN: 8431300134799

Collecci El que sabem de ... ARTICLES DE SUPORT a La DOCNCIa

SRIE DE LLENGUA. TTOLS PREVISTOS

(1) VOLUMS
DE TEMA GENERAL

(3) VOLUMS

DE TEMA APLICAT

La lingstica catalana, avui El catal actual La histria de la llengua catalana Gramtica histrica del catal La dialectologia catalana La fonologia del catal La morfologia del catal La lexicologia del catal La semntica La sintaxi del catal La sociolingstica del catal La pragmtica del catal La retrica L'anlisi del text i el discurs L'antropologia lingstica La psicolingstica La histria de la lingstica
DE TEMA MONOGRFIC

(2) VOLUMS

Els inicis de la llengua El catal medieval El catal als segles XVI-XVIII El catal al segle XIX El catal al segle XX El catal septentrional El catal nordoccidental El catal central Els dialectes balears El valenci La llengua estndard Llengua i mitjans de comunicaci Les varietats funcionals del catal El catal colloquial i la conversa El catal cientfic i tcnic Les varietats socials del catal Les varietats generacionals del catal Les classes de paraules La morfologia flexiva La morfologia derivativa Els pronoms El verb El sintagma nominal El sintagma verbal Les classes d'oracions L'oraci simple L'oraci composta Els connectors textuals Les preposicions Les conjuncions

Ensenyar llengua, avui L'expressi oral L'expressi escrita La comprensi oral La comprensi escrita El comentari de textos no literaris Els tipus de text Els textos expositius Els textos narratius Els textos descriptius Els textos argumentatius L's dels diccionaris L'aprenentatge del vocabulari L'aprenentatge de l'ortografia La transcripci fontica La llengua i les noves tecnologies La traducci La lexicografia La terminologia L'etimologia i l'onomstica La gramtica normativa L'ensenyament de segones llenges

Grup Promotor
Santillana

Illes Balears
Santillana

Voramar
Santillana