LA DEMOCRCIA (UNA GUIA PELS CIUTADANS) PER ROBERT ALAN DAHL

Lautor, Robert Dahl, exposa el text com una guia de viatge ben narrada a travs de la democrcia. Clarament diferenciada en quatre parts: Els inicis; Democrcia ideal; Democrcia real; Condicions per portar-la a terme (favorables/desfavorables). Amb aquestes reflexions ens transporta per un cam ben illuminat i senyalitzat que fa reflexionar sobre el s daquest cam ben illuminat i senyalitzat, i de si sassembla a la direcci que ens havien mostrat els antics i antecessors a ms del sentit com mateix. La seva metodologia, emprica i analtica, fan daquest text un document fiable, per amb una certa crrega subjectiva. No obstant aix, lautor, exposa les qestions a mode de reflexions i amb tota la llibertat per escollir el cam que cadasc cregui ms adient. Defensant daquesta manera el principi magn{nim dels ssers humans: La Llibertat. Comena el text formulant la pregunta sobre si realment necessitem una guia per recrrer aquest cam anomenat democrcia. La resposta queda clarament explcita. Encara que tamb s cert que sempre s important qestionar el ms bsic. Una guia per entendre el cam de la democrcia no donar respostes a tot, per la complexitat mateixa de lobjecte destudi, per si pot ajudar com ens diu lautor. La democrcia ha lluitat des de els seus inicis a la Grcia i Roma antigues per ser el model o sistema dorganitzaci definitiu dels ssers humans, per els enemics eren molts i molt poderosos: les monarquies absolutes, els imperis, dictadures militars, etc. No obstant aix lideal de democr{cia sempre a existit dalguna manera, encara que durant molt temps noms hagi perdurat en la memria collectiva de les persones. No s fins fa pocs anys (desprs de la II Guerra Mundial) que sha comenat a expandir de manera ms generalitzada. La histria de la vida de la democr{cia s la duna nena o un nen amb molt per donar a tothom, orfe de pare i mare, que vaga sol pel mn sentint-se ningunejat per aquells als qui vol ajudar. Poc a poc va superant totes les penries i dificultats aconseguint arribar a la seva joventut desprs duna dura adolescncia. Esperem, pel b de la democrcia, que aquest jove continu creixent amb prosperitat. s en la primera part (Els inicis) on el nad comenar a gatejar, arribant incls a donar els primers passos del que ha de ser una llarga vida. Com ens diu lautor la democrcia no es pot assegurar que hagi estat inventada pels antics, encara menys pels EEUU al segle XVIII. Aquesta pot significar lexpressi dels anhels inconscients dels ssers humans de viure en una comunitat igualitria i on tothom tingui els mateixos drets i deures, per sobretot les mateixes possibilitats. Fent valer la paraula dun individu com la de tota la resta. Per tant, s molt possible que la democr{cia sigui la conclusi ms lgica duna reflexi sobre la vida en societat i

que ja hagi estat utilitzadaven tribus primitives. No obstant aix, les primeres datacions que es troben de la democrcia fan referncia a la Grcia antiga, ms concretament a Atenes on es va encunyar el terme demokratia. Quasi al mateix temps tamb van aparixer les primeres Repbliques Romanes. De totes maneres el seu crit noms va ser un petit soroll que es va fer callar durant quasi un millenni, fent-lo desaparixer amagat per lautoritarisme. Per no sacaba aqu la histria, ni molt menys, i aquell plor primigeni va quedar gravat a la memria de moltes persones que ms tard van voler fer reaparixer. Concretament al segle XVII a Itlia. Les arrels dels pares fundadors van reaparixer ens les futures generacions sobrevivint al temps i a lopressi. Lautor tamb ens fa referncies a altres naixements similars en altres indrets del mn: a Europa del nord per exemple els anomenats Ting. Eren assemblees dhomes lliures que debatien de lleis, de religi i altres qestions importants. Aquestes assemblees van donar lloc altres de ms grans que incloen a ms membres de diferents parts. Ms tard aquest fet esdevindria en els Parlaments. La primera menci oficial que es fa en aquest sentit s el Parlament Angls Medieval. De totes maneres, val la pena dir que aquest nad encara anava amb bolquets, ja que les diferncies socials eren molt importants en tots els indrets del mn. En aquesta petita democrcia noms podien participar els homes, no dones, ms benestants i lesclavisme era un fet molt com en aquestes societats. Per tant, a aquest nad, encara li quedava molt cam per recrrer fins arribar a la ladolescncia. Per aix ja seria al segle XVIII amb la Revoluci Francesa. I ms tard la joventut arribaria desprs dun perode de penries: desprs de les dos Guerres Mundials (segle XX). Per finalitzar aquesta apartat lautor ens parla del cam que encara queda per recrrer entenent el concepte democrcia com una realitat i no com un ideal. Portar a la prctica tots els coneixements, vivncies i pensaments per fer possible una realitat democrtica qu sigui vlida per tots els ssers humans s ara per ara una meta utpica. s per aix que lautor ens planteja una srie dinterrogants b{sics i descarregats dopini personal que ens faran plantejar-nos perqu s convenient implantar la democrcia com a sistema. En la segona part (Democrcia Ideal) Dahl ens relata una qesti fonamental per seguir amb aquesta guia i ms concretament amb aquesta part Qu s la democrcia? Per poder passar per aquest tram del nostre viatge lautor ens ha dexplicar que la idea de democr{cia s molt diversa i molt {mplia. Encara que basant-se en el que s elemental sha de centrar en el principi digualtat entre tots els membres que composen el grup. El grup es constituir dindividus que volen aconseguir fins comuns, com s natural en lsser hum{, ja que la socialitzaci s vital per la nostra espcie. Aquests individus han dacordar unes normes, drets i deures i tot aix haur{ de quedar recollit en un text constitucional. Deixant constncia de la igualtat de dret en la participaci poltica per a tots els membres. Per assegurar aquesta mxima Dahl destaca cinc criteris: Participaci efectiva, en la que tots els membres deuen tenir oportunitats iguals i efectives per fer que els seus punts de vista sobre com hauria de ser la poltica siguin coneguts per la resta de membres; Igualtat de vot, tots els membres han de tenir una igual i efectiva oportunitat de votar; Comprensi

illustrada, tots han de tenir oportunitats iguals i efectives per instruir-se sobre poltiques alternatives rellevants i les seves conseqncies; Control dagenda, els membres han de tenir la oportunitat exclusiva de decidir com i que assumptes shan dincorporar a lagenda; Inclusi dadults, els adults residents permanents, deuen tenir drets de ciutadania que estan implcits en els quatre criteris anteriors. A la resposta de perqu aquests criteris lautor ens respon que s molt breu i simple, ja que lincompliment dalgun daquests faria que els membres deixessin de ser igual polticament. Trencant aix amb els principis amb els que havem comenat: el dIgualtat en s mateix i el dIgualtat poltica. Desprs dhaver aclarit els principis b{sics shauria daplicar aquest esquema funcional al terme Estat, entenent aquest com un tipus molt especial dassociaci que es distingeix per la extensi en la que pot assegurar lobedincia de les seves regles per mitj dels seus poders superiors de coerci. Segons Robert Dahl. Tornant al smil del la nostra nena o nen orfe es podria dir que a ms de lacceptaci de les persones haur{ de passar per la recerca de si mateixa. Per tant haur de continuar el seu llarg i tortus cam amb la crrega de moltes dificultats. Per seguir entenent el que s la democr{cia shan de tenir en compte els aspectes positius que milloren qualsevol alternativa factible i que tamb ens ajudaran a comprendre-la millor. Segons Dahl posseeix almenys deu avantatges entesos des de lexperincia que tenim avui dia: 1. La democrcia ajuda a evitar el govern dautcrates cruels i depravats; 2. La democrcia garanteix als seus ciutadans una quantitat de drets fonamentals que els governs no democrtics no garanteixen ni poden garantir; 3. La democrcia assegura als seus ciutadans un major mbit de llibertat personal que qualsevol alternativa factible a la mateixa ; 4. La democrcia ajuda a les persones a protegir els seus propis interessos fonamentals ; 5. Noms un govern democrtic pot proporcionar una oportunitat mxima per que les persones exercitin la llibertat dautodeterminar-se; 6. Noms un govern democrtic pot proporcionar una oportunitat mxima per exercitar la responsabilitat moral ; 7. La democrcia promou el desenvolupament hum ms plenament que qualsevol alternativa factible; 8. Noms un govern democrtic pot fomentar un grau relativament alt digualtat poltica; 9. Les democrcies representatives modernes no fan la guerra entre s; 10. Els pasos amb governs democrtics tendeixen a ser ms prspers que els pasos amb governs no democrtics. En definitiva cal dir que segons lautor la democr{cia no pot garantir que els seus ciutadans siguin felios, prspers o justos. Arribar a aquests fins est ms enll de la capacitat de qualsevol govern, incls un govern democrtic. s ms en la prctica la democrcia mai ha arribar als seus ideals. Les democrcies modernes tamb sofreixen molts defectes. Seguidament Dahl torna a un tram del cam que sembla molt difs, ja que el terme digualtat en si mateix porta a molta confusi. Si ens redum als f ets emprics ms bsics, els ssers humans nos som tots igual per definici de la mateixa paraula. Per tant, al que ens referim quan diem que tots els homes sn iguals sembla pura retrica. Una retrica inacceptable ja que sembla ser que la desigualtat si s inherent a lsser hum{ i que per tant es pot extrapolar a tots els {mbits. Desprs daquests desencantament Dahl ens diu que igualtat i desigualtat poden adoptar infinita varietat de formes, tenint en compte que ens referim al terme abstracte daquestes dos paraules. Entn la igualtat intrnseca en un judici moral que s com a la majoria de persones seguint el principi del sentit com, s

per aix que lautor creu aquest principi raonable i factible pel govern dun Estat. Les raons per les que shan dadoptar aquests principis sn diverses: Per raons tiques i religioses, ja que la majoria dels raonaments morals, la majoria dels sistemes dtica, explcita o implcitament assumeixen tal principi; Les debilitats dun principi alternatiu, que parteix de la base del principi digualtat intrnseca ja que si observem que en les persones pesa ms legoisme que la solidaritat entenem que no tothom es sent igual que la resta; Prudncia, ja que un govern pot proporcionar grans beneficis per tamb grans mals la prudncia ha de dictar els procediments; Acceptabilitat, ja que un principi que consideri acceptar, ser acceptat pels altres; Delegar en experts algunes decisions secundries no equival a cedir el control final sobre les decisions fonamentals, ho diu tot per si mateixa ; Les decisions poltiques fetes per individus no sn equivalents a les decisions adoptades i fetes per part del govern dun Estat; Per governar b un Estat es requereix molt ms que coneixement estrictament cientfic; Per governar b un Estat fa falta alguna cosa ms que coneixement, les dues ltimes es complimenten luna laltre; Finalment, dissenyar una utopia s una cosa, i altra ben distinta es realitzar-la. Una vegada que torna al tram abans caminat al qual parlava de la igualtat de possibilitats per a tots els membres per poder governar entra directament en la cova de la competncia entre aquests per tal darribar a governar. Segons lautor, com la prudncia i la ra li exigeixen denegar la possibilitat de tutela conclou que entre adults, cap persona est tan definitivament qualificada que altres per governar com per dotar a qualsevol delles dautoritat completa i final sobre el govern de lEstat. Per finalitzar aquesta segona part lautor deixa un regal tornant al cinqu criteri (La Inclusi plena dels adults) que abans ens havia guardat pel final, encara que no obstant mentre recorrem la segona part del viatge amb guia sanava dibuixant a lhoritz pel fet de ser tan rellevant. Pel que fa a la tercera part lautor comena preguntant com podem determinar quines institucions sn ms necessries per la democrcia. Per respondre a aquesta qesti Dahl examina els governs que generalment estan reconeguts com a democrtics per la majoria de la seva poblaci, per moltes persones daltres pasos, i per estudiosos, periodistes i gent similar. Seguidament ens porta a la conclusi de les institucions poltiques que requereix una democrcia a gran escala. Sn les segents: 1. Crrecs pblics electes; 2. Eleccions lliures, imparcials i freqents; 3. Llibertat dexpressi; 4. Fonts alternatives dinformaci; 5. Autonomia de les associacions; 6. Ciutadania inclusiva. Cal dir que les institucions independents que sorgeixen com a fonts alternatives deducaci cvica i illustraci les requereix la prpia democrcia. Si donem un tomb a la histria de la democrcia recordarem que aquesta en els seus inicis es van instaurar sobre petites faccions de terreny, en el moment en que va incidir a nivells ms grans tals com nacions o pasos es va optar per un tipus de govern representatiu. Recordant anteriors passatges daquest text desxifrem rpidament com havien de ser aquests representants electes: havien de sortir escollits pel poble i a ms havien de representar la opini de tots els membres. Tot seguit lautor ens tornar a recordar que tot ciutad deu tenir una oportunitat igual i efectiva de votar, i tots els vots deuen comptar com iguals, i el control final de

lagenda, per poder entendre el motiu pel qual les eleccions han de ser freqents i netes. Per tant, Dahl reflexiona que portar a la prctica unes eleccions lliures i imparcials encara no s un procediment senzill, tot i que el vot secret que s una tcnica acceptada de forma generalitzada. La qesti que preocupa a lautor s que sense eleccions freqents, els ciutadans perdrien un substancial grau de control sobre els electors. I ens recorda que tamb la democrcia requereix llibertat dexpressi perqu els ciutadans puguin participar efectivament en la vida poltica i puguin estar informats de manera alternativa i independent del govern. A continuaci deixem un passeig clar i brillant per donar pas a un tnel que tamb forma part del viatge que ens planteja lautor per finalitzar aquesta tercera part. Podrem observar diferents tipus de varietats en els sistemes democrtics existents: en primer lloc varietats de democrcia a diferents escales; en segon lloc varietats constitucionals; i en tercer lloc varietats de partits i sistemes electorals. Si ens centrem en les varietats de democrcia a diferents escales observem divergncies entre elles. En primer lloc caldria comparar la democrcia Grega amb la democrcia moderna i arribarem a la conclusi de que el sistema poltic que van crear els antics va ser una democr{cia prim{ria, dassemblea o de consell obert. Per no van crear la democrcia representativa tal i com avui la coneixem. Seguint aquesta idea, Dahl, compara la democr{cia dassemblea amb la democrcia representativa. Continuant amb aquestes qestions arribem a la idea de la democrcia participativa, i tenint en compte que noms funcionaria en petites Ciutats Estat amb un sistema que permeti participar activament. Sempre recordant que aquest sistema no funcionaria per a extensions majors de terreny. Abans de fixar-se en les varietats constitucionals sha dentendre la finalitat i funci daquesta. Les lleis o normes de cada una de les democr{cies estan recollides cadascuna en la seva prpia constituci, i cada constituci est adaptada ja a la democr{cia a la que serveix. Tal i com el poble mha creat i amb les posteriors adaptacions constitucionals. Les constitucions recullen els drets socioeconmics, la forma dorganitzaci, el sistema electoral, si sn unicamerals o bicamerals. Els referndums de participaci estan legislats per la constituci, al igual que els poders que la poden modificar; el tribunal constitucional que deu tenir certa llibertat en vers als rgans de govern. Desprs de la presentaci del que s i el que ha de reunir una constituci lautor enumera el que saconsegueix amb aquesta: Estabilitat en les institucions poltiques; Neutralitat entre ciutadans; Oportunitat per que es pugui exigir responsabilitat als lders poltics; Representaci equitativa; Consens informat; Govern efica en moments problemtics pel pas; Decisions competents per resoldre problemes vigents; Transparncia i comprensi de cara als ciutadans; Flexibilitat per poder acostumar-se a noves situacions; Legitimitat que ha de ser donada pel poble. Una vegada lautor compara les diferents constitucions que hi ha i les diferncies entre elles concreta que sn donades per fets histrics tradicionals. Per acabar aquest tercer gran apartat arribem al punt on analitzem les varietats en els partits i els sistemes electorals. Segons Dahl probablement cap instituci poltica conforma tant el paisatge poltic dun pas democr{tic com el seu sistema electoral i els seus partits poltics. I a ms cap desplega tantes varietats. Pel que fa als sistemes electorals lautor els resumeix en dos: Representaci proporcional, en el que hi ha una correspondncia fidel entre la proporci del nombre total de vots atributs a un partit en les eleccions i la proporci descons

que obt el partit en la legislatura; FPTP (First-past-the-post) que estan destinats a satisfer la proba dequitat, llavors podem suposar que tots els pasos democr{tics els haurien adoptat. Per alguns no ho han fet. El FPTP suposa un handicap per a partits minoritaris, contribuint a un sistemes bipartidistes. Encara que els defensors del bipartidisme asseguren que comporta un govern efica, el que s s segur s que saparten els partits ms petits i una part de la societat no queda reflectida al Parlament. En la quarta part del text de Robert Dahl prossegueix el viatge parlant del segle XX i recordant que ha estat una poca de freqents fracassos democrtics. En ms de seixanta ocasions sha collapsat donant pas a un rgim autoritari. Per ha estat tamb una poca dextraordinari xit democr{tic. Per aix sempre recordarem el segle passat com un dels ms rellevants en la histria de la humanitat i concretament de la democrcia. Tamb s important recordar que un fet important en el desenvolupament de la democrcia s el fracs de les alternatives de qualsevol tipus. A continuaci lautor ens porta per un cam important que haurem de recordar: les condicions que afavoreixen les institucions democrtiques. En primer lloc cal remarcar quines condicions serien essencials: Control del poder militar i policial per part dels electes, Valors democrtics i cultura poltica i Inexsistncia dun control exterior hostil a la democrcia. En segon lloc ens mostra les condicions favorables per la democrcia. Sn dos: Una economia de mercat i societat moderna; Dbil pluralisme subcultural. Tot seguit continua el viatge per unes aiges molt perilloses on ens mirarem i ens preguntarem si el capitalisme de mercat s necessari o afavoreix la democrcia i perqu el capitalisme de mercat fa mal a la pobre democrcia. Per no obstant caminarem per parts. Sobre la necessitat del capitalisme de mercat en la democrcia sen podria parlar de manera molt extensa. Lobjectiu de leconomia de mercat s la amassament de capital mitjanant un sistema de beneficis. Aquest sistema ha vist la seva etapa daurada al segle XX, quan sha produt un creixement econmic important que ha afavorit la democr{cia. El cas s que laugment de les rentes generals o el repartiment ms equitatiu esdevingut de lEstat del Benestar han contribut a avenos en democrcia per no ha fet desaparixer les diferncies socials. Leconomia capitalista ha creat un classe mitjana que ha significat el pas del sentiment de pertinena a una classe (obrera en aquest cas) a lacomodaci de les masses. Clarament el capitalisme inevitablement genera desigualtats ja que llima el potencial democrtic al crear desigualtat en la redistribuci dels recursos poltics. Seguint un fita de Robert Dahl el capitalisme de mercat en gran mesura afavoreix el desenvolupament de la democrcia fins el nivell de la democrcia polirquica. Per, donades les seves adverses circumstncies per la igualtat poltica, s desfavorable pel desenvolupament de la democrcia ms enll del nivell de la poliarquia. Per posar punt i final a aquest tram lautor ens illumina una mica el futur, i sense arriscar-se en gran mesura anticipa que aquest debat segurament continuar durant el segle XXI.

En referncia a la ltima part cal dir que democrcia i capitalisme estan en un conflicte permanent, com per exemple la lluita dels laboristes anglesos contra el laissez-faire. I s per aix que el capitalisme necessita de regulaci extensa marcada per lEstat, ja que de no ser aix el sistema en si mateix estar{ induint a greus mals dins de la conjuntura social, que ms tard pot comportar conflictes dins duna societat democr{tica. Per donar per finalitzat aquest tercer gran apartat Robert Dahl ens presenta una srie de desafiaments per la democrcia, per tal daconseguir que arribi a la maduresa el ms aviat possible. Com molt b diu lautor una altra guia de solucions el portaria pot ser tota una vida. Els desafiaments que proposa sn els segents: 1. Lordre econmic, basat en una alternativa al capitalisme que no generi diferncies socials ; 2. La internacionalitzaci, per assegurar que els costos per la democrcia puguin ser avaluats en la seva totalitat quan les decisions es traslladin als nivells internacionals ; 3. Diversitat cultural; un moderat nivell dhomogenetat cultural ja que ser favorable pel desenvolupament i estabilitat de la democrcia ; 4. Educaci cvica, fomentant la compressi illustrada dintre de raonable lmits de temps. Remata el text, i per tant aquest apassionant cam per la democrcia guiat de manera fenomenal, argumentat que si les democrcies ms antigues afronten i superen els desafiaments per al segle XXI, finalment podran transformar-se a s mateixes en autntiques democr{cies avanades. Lxit de les democr{cies avanades constituir llavors una llum per a tots el qui, a tots els indrets del mn, creuen en la democrcia.

Comentari sobre el text: Com sha anat exemplificant en el resum de les idees la democrcia s un adult amb el complex de Peter Pan. s a dir, el cam llarg i tortus daquella nena o nen orfes han fet estralls en la seva essncia, i quan hauria de ser un adult responsable encara juga amb ninots i fa tonteries prpies de la inf{ncia. Legoisme i l individualisme semblen ser-hi els pilars daquesta civilitzaci, ja sigui democr{tica o no. L i no com defensa el principis digualtat i els sentiments de solidaritat en vers a la resta dindividus recordats contnuament pel sentit com continuen sent sords per molta gent que aprofita el sistema per mantenir-se en el poder i perpetuar la seva hegemonia. Una altra manera de veure-ho seria dient que la democrcia ha de reflectir la igualtat entre tots els ssers humans i com junts han pactat perqu aix sigui, malauradament les diferncies no han desaparegut donant pas a enveges, i lluites de poder aferrissades. Per aix jo em faig la pregunta La desigualtat s inherent a lsser hum{? Subjectivament vull creure que no! Encara que el problema no noms estaria aqu ja que el bon nom de la democrcia queda embrutat pels seus detractors quan afirmen que no s un sistema factible, quan recordem, la culpa no s de la nena o el nen anomenat democrcia sin dels qui viuen en el mn pel qual ha nascut. Desgraciadament sha de dir que desprs de tantes guerres acarnissades, revoltes populars, reformes constitucionals, milions detcteres encara no hem aprs a conviure de manera igualitria i aix s molt preocupant Finalment diria que la guia pel cam tortus que ha hagut de transitar la nostra democrcia ha estat una delcia de mans de Robert Dahl. I s per aix que desprs de llegir-la em sento ms a prop daquell orfe que encara no sha trobat a si mateix i que segur porta una part de mi, i de molts ms, a dins seu. Personalment magradaria apuntar que val ms la pena pensar que actualment vivim en una etapa de la histria en la aquest cam encara no ha arribat a la seva fi, per tant la nostra generaci i pot ser moltes que encara han de venir hauran de seguir lluitant i treballant per un futur millor per a tota la humanitat. Un futur igualitari, sense estratificaci social, sense guerres i sense deixar portar-nos pels estmuls primaris que encara dominen el mn de manera generalitzada. La essncia de lsser hum{ s la conscincia i per tant aquesta ha de valer per sobre dels instints que sn la base ms primria del nostre enteniment. Per tant sha daplicar la racionalitat i emocionalitat ben entesa i gestionada, i grcies a aquest aven psicolgic, que encara es trigar a globalitzar, podrem posar en marxa una democrcia quasi perfecta: Haurem arribat al final del cam i el nostre pobre orfe estar complet i tots en podrem gaudir.