NO ES VOL SER QUI EN T MS, SIN QUI HO T TOT: PERCEPCI DE LA SOCIETAT SOBRE EL CONSUM I EL CONSUMISME

BREU ANLISI PSICOSOCIAL SOBRE EL CONSUMISME CAPITALISTA

Enric Mora Contreras

SOCIOLOGIA MEDIAMBIENTAL (CURS 2011)

ndex
1. Introducci.
1.1 Presentaci del tema. 1.2 Objectius de lestudi.

2. Marc teric.
2.1 Algunes notes importants sobre el consum. 2.2 Pregunta dinvestigaci. 2.3 Anlisi psicolgica sobre el capitalisme y el consumisme.

3. Metodologia.
3.1 Tcniques de recollida dinformaci.

4. Anlisi dels resultats i Conclusions. 5. Bibliografia.

1. INTRODUCCI.
1.1 Presentaci del tema. Abans de comenar a presentar aquest treball, el que primer shauria de fer es aclarir un srie didees relacionades amb leconomia que serviran per entendre el trencaclosques que formen les diferents peces que componen lenfocament de lestudi. En primer lloc, cal esmentar el nom propi al que va lligat el consumisme: Capitalisme. Seguidament, es pot entendre el mecanisme estructural que fa funcionar una maquinria que gira al voltant dun eix ideolgic basat en un seguit de principis que estan relacionats amb lacaparament de recursos i capital, i en conjunci amb lindividualisme i la set de poder. La font denergia que fa funcionar aquesta maquinria es diu: producci i venda en massa, i alguns autors lhan caracteritzat dantiquada i desfasada; igual que els carburants fssils. El consumisme descontrolat suposa un esgotament exponencial dels recursos naturals del planeta Terra i un profund desgast del mateix. Aquesta macroestructura economicosocial es sost a occident grcies a la legitimitat que li concedeix lEstat Democrtic i el poder social que posseeix aquest sistema poltic. Dit aix, sha dafegir que, aquesta mquina anomenada capitalisme, necessita essencialment un matrimoni de convenincia amb la democrcia. Amb aquest matrimoni no noms es busca la perpetuaci en el temps, sin que es va ms enll: el consumisme massiu ser imprescindible pels empresaris que busquen superar nivells de venda exponencialment. Lrbitre daquesta competici ser El Mercat, s a dir: loferta i la demanda. Segons aquesta ideologia, lEstat hauria de representar un paper secundari i no intervenir-hi massa en matria deconomia, pretenent deixar el Benestar en mans dels mecanismes de mercat i la competncia agressiva. Daquesta manera es tanca el cercle consumista del capitalisme actual. En segon lloc, caldr introduir-se en lestructura bsica de leconomia capitalista i el seu impacte en la natura. Seguint el que deia lanterior pargraf enganxar amb la desfragmentaci de la classe obrera, ja que tamb t molt a veure en laugment de la demanda de productes i el consumisme. Un fet molt curis, encara que no massa cientfic, per conixer la percepci de les persones sobre quin esgla de la inexorable divisi de classes capitalista ocupa dins de la societat, sn les enquestes per saber on es colloquen els mateixos enquestats en lescala classista; curiosament la gran majoria de persones que viuen als pasos desenvolupats es consideren de classe mitjana. Aix vol dir que les seves aspiracions de consum seran ms elevades que si es consideren de classe treballadora o baixa. En s mateix aix tampoc no vol dir res, encara que ens pot aportar una srie de dades per entendre com sha modificat lestructura del sistema per tal dassimilar el creixement que sesdev de la competncia ferotge i la por a les revoltes socials. Es pot dir que el mal endmic del capitalisme s lacumulaci de recursos en s mateixa. Lestendard ms visible es divisa en larrel ideolgica: el liberalisme. Aquest sistema econmic condueix, en la majoria de casos, a un sentiment dindividualisme basat en legoisme, on el terme comunitat ha deixat de tenir tanta importncia en un mn globalitzat. El valor de les persones i de lentorn decreix a mesura que la competncia es fa ms dura perqu la idea que sen desprn s lacumulaci exponencial de capital i la mxima apropiaci de bens materials. Si els objectius principals van lligats a superar quotes de venda any rere any, arribant al cim el ms aviat possible, patirem conseqncies socials i naturals.

En tercer lloc, far referncia als mecanismes psicolgics que intervenen en la presa de decisions i que fan que algunes persones no siguin conscients de la magnitud que comporta lequilibri natural i la cura del medi ambient. Com sha dit abans, certs valors que desprn el sistema capitalista poden entroncar amb daltres que tenen a veure amb el comproms amb el medi natural i la socialitzaci. Tenint en compte que lsser hum no existiria com a tal sense la socialitzaci, i menys sense la Terra, sha dentendre la importncia i la necessitat de tenir una societat cohesionada, solidria i compromesa amb lentorn i amb els dems. Si sarriba a aquesta conclusi, es pot observar com aix dista considerablement del desenvolupament social que sesdev del sistema capitalista. Els valors i ideals emanats pel sistema social/relacional Relacions de preu de mercat conviden a fer prediccions no gaire esperanadores. Amb aquesta lnea de pensament sarriba a la conclusi de que aquest sistema no pot estar en equilibri amb la natura i lentorn en conjunci amb una societat ms equilibrada, ja que aix significaria la fi dels principis capitalistes, o com a mnim, la reformulaci dalguns pilars del seu ideari. Seguint a alguns autors especialitzats en diverses aproximacions o branques de la psicologia es pretn intentar explicar com i perqu aquests valors i ideals gaireb han existit sempre i en totes les cultures, encara que sigui de manera testimonial. Les necessitats bsiques dels ssers humans han destar cobertes en una societat que pretn ser moderna. Els recursos de la Terra, els quals necessitem el humans per poder sobreviure, estan repartits de manera molt desigual entre els individus, i aix comporta que hi hagi un gran nombre de persones, fins i tot als pasos desenvolupats, que no aconsegueix cobrir les necessitats ms bsiques; com per exemple lalimentaci. En ltima instncia, far referncia a la propietat i consum dels recursos. Podrem estar pensant si els recursos naturals sn de tots, de ning o de qui primer els troba, no obstant aix necessitarem grans quantitats de paper per desenvolupar aquest tema des duna perspectiva filosfica, corrent el risc de veures en un debat gaireb metafsic. Per tant, far una breu referncia a aquest apartat per aclarir algunes de les qestions que abordarem a continuaci. En aquesta part tamb far referncia a la repartici i explotaci del recursos de la natura i el seu impacte en el medi ambient. Shauria de tenir molt ms en compte el futur exhauriment de les reserves biolgiques que hi ha al planeta, ja que possiblement estem condemnant a les futures generacions a una situaci catica on els recursos naturals ms bsics es poden convertir en veritables tresors per la humanitat. I abans de finalitzar, far referncia a la inversi en coneixement que fem els ssers humans. La inversi de temps, esfor i capital sembla ser que cada vegada es menor, ja que estudis que poden ser imprescindibles pel desenvolupament del coneixement poden perdres o, pitjor encara, ser esborrats i silenciats en favor de mantenir el poder. El sol fet de que les investigacions per ser viables hagin de ser rentables econmicament limita considerablement el ventall de recerques tils i productives. El camp de la investigaci en tcniques mediambientals i ecolgiques es ressent molt pels costos que suposaria la seva implantaci infraestructural, provocant una situaci dinteressos econmics contradictoris. En aquest sentit ser lEstat qui haur de finanar estudis i recerques encaminades a investigar sobre les qestions menys rentables per igual o ms essencials pel desenvolupament hum.

1.2 Objectius de lestudi.

1. Investigar la relaci entre consum i medi ambient. 2. Estudiar el sistema capitalista i el cercle del consum. 3. Investigar els mecanismes psicolgics que porten al consum massiu i a la despreocupaci sobre el medi ambient. 4. Proposar actuacions per propiciar un canvi de pensament en relaci a la societat, al consum i a la nostra convivncia amb la naturalesa. (educaci psicolgica, investigaci, etc).

2. MARC TERIC.
2.1 Algunes notes importants sobre consum i medi ambient. La histria dun mn que es transforma en consum: Un 12% de la poblaci mundial (Amrica del Nord, i Europa occidental) correspon un 60% de la despesa de consum privat. Un 33,3% (sud dsia i a lfrica Subsahariana) li correspon tan sols un 3,2%. El ex assessor del PNUMA, Matthew Bentley descriu en una recerca lexistncia duna classe consumidora mundial. Els seus membres sn els que disposen de televisors, telfons i Internet, i sn els que accedeixen a la cultura i a les idees que transmeten aquets productes. Quasi la meitat viu en pasos en vies de desenvolupament: correspon a Xina i lndia ms del 20% del total. La classe consumidora daquests dos pasos, 362 milions, s superior al volum daquesta mateixa classe a tot Europa Occidental. El PNUMA plantejava al 2003 les conseqncies del tipus de desenvolupament que estimuli un consum desaforat (el cas dels cotxes a Xina). Existeix una necessitat real de buscar vies alternatives i sostenibles a la regi dsia, com tampoc pot amagar-se la necessitat de reforma en els pasos rics, on els alts nivells de consum ha esta la norma durant dcades. Al nivell de les necessitats bsiques trobem que la FAO informa que 825 milions de persones continuen mal nodrides. A ms, lexistncia de fam davant dun provement alimentari rcord vol dir que els aliments continuen cars per a bona part dels pobres del mn. Laigua potable i els adequats sistemes de clavegueram, decisius per evitar la difusi de malalties infeccioses, sn necessitats de consum bsic. El 2000 hi havia al mn 1.100 milions de persones sense accs a laigua potable, definit com la disponibilitat dun mnim de 20 litres per persona i dia, a partir dun punt situat a una distncia del voltant de 1 km. El mateix any, 2 de cada 5 persones no disposaven dinstallacions sanitries adequades, com la connexi a la claveguera o fosa sptica. Ho pateixen ms els habitants de les zones rurals, 85% . A les urbanes el 40%.

 El concepte de consum capritxs no es necessari per la supervivncia i la comoditat, encara que s agradable: dolos, refrescos, creuers, joies o vehicles cars. Les sumes que sinverteixen indiquen lexcedent de riquesa dun pas. Desdibuixen la idea de que moltes de les necessitats bsiques no satisfetes de la poblaci pobre del mn resulten massa cares de solucionar. Amb menys diners del total que es gasta en maquillatge, gelats i menjar per animals de companyia es podria proporcionar: alimentaci adequada, aigua potable i educaci a la poblaci pobra del mn. Entre el 1960 i el 1995 el consum mundial de minerals es va multiplicar per 2,5, el de metalls per 2,1, el de fusta per 2,3, i el de productes sinttics com els plstics per 5,6. Aquest creixement va superar el increment de la poblaci. Tan sols els EUA amb un 5% de la poblaci mundial consumeix un 25% dels recursos dels combustibles fssils del mn: cremen un 25% del carb, 26% del petroli i un 27% dels gas natural. Un grapat de pasos dominen en el consum mundial de materials El consum de metalls: EUA, Canad, Austrlia, Jap i Europa Occidental, amb 15% de la poblaci mundial, consumeixen el 61% dalumini, 60 % de plom, 59% de coure i 49% de lacer. Per tant, es pot dir que el consum per cpita, en relaci als pasos ms pobres, s elevat. Una mesura del impacte del consum hum en els ecosistemes ens la proporciona la petjada ecolgica: mesura el volum de terreny productiu que necessita una economia per produir els recursos que li calen i alhora assimilar els seus residus. El grup Redefining Progress mostr en clculs que la Terra posseeix 1,9 hectrees de terreny biolgicament productiu per persona. Les demandes ambientals de les economies del mn sn tan considerables que lhabitant mitja del planeta utilitza el valor de 2,3 hectrees de terres productives. La variaci entre petjades ecolgiques s de: 9,7 hectrees el ciutad mitj dels EUA, a les 0,47 hectrees que consumeix el ciutad mitj de Moambic.
* Font: Consum al mn (Gary Gardner, Erik Assadourian i Radhika Sarin, 2004).

2.2 Pregunta dinvestigaci.

Els valors capitalistes i lacumulaci de capital sn negatius per la formaci duna personalitat sana i comunitria, la biodiversitat i el medi ambient?

2.3 Anlisi psicolgica sobre el capitalisme y el consumisme. En primer lloc, cal dir que molts autors que relacionar en aquest apartat sn especialistes o be en economia, o be en sociologia, o be en psicologia. En aquest sentit el que es far ser relacionar aquestes especialitats amb el tema que aqu ens ocupa: el consum i el seu impacte en la biodiversitat i el medi ambient. Aquest impacte ser una conseqncia directa de la formaci de la personalitat de les futures generacions i la tria de valors socials que sen far. En aquest apartat ens haurem

daturar una estona per analitzar les tendncies psicosocials generades en les societats capitalistes, i com aquest sistema socioeconmic influeix en la personalitat i formaci psquica de les persones que viuen sota aquest sistema. s per aix, que es procedir a fer menci dalguns efectes que el capitalisme t en les persone s des duna perspectiva psicolgica juntament amb la forma en que est evolucionant la cultura occidental cada cop ms globalitzada. Per comenar, haurem de veure alguns principis del sistema capitalista que poden entroncar amb el desenvolupament cultural cap una societat ms igualitria, solidria i en definitiva amb ms salut psicolgicament parlant. Els tres pilars de leconomia capitalista que destacarem sn clau en la formaci de moltes persones, les quals, al veures immerses en el sistema, ser molt probable que reprodueixin inconscientment, o incls conscientment. La manera en que les persones sadapten al sistema pot variar depenent de diversos factors, no obstant aix, la tendncia estadstica sencamina cap a lassimilaci i acomodaci (Jean Piaget) daquests tres punts importants que poden ser la base de moltes altres patologies generades a partir dells. Els tres aspectes que tractarem seran: la alienaci, en el context de privatitzaci dels mitjans de producci, el neoliberalisme com a base ideolgica, i legoisme/individualisme basat en la idea de competitivitat i lliure mercat on el premi s la mxima acumulaci de capital i recursos; la llei de la jungla. Tamb haurem de fer menci a la patologia anomenada sociopatia que sest desenvolupant en les societats postmodernes, i que sest esdevenint en la idea del instrumentalisme hum. En primer lloc, i per tractar gran part dels dos primers pilars, shauria de fer menci a un dels autors clssics ms crtics sobre el capitalime: Karl Marx. De fet, laplicaci del terme alienaci, apareix definida en la seva obra mestra El Capital. En termes freudians, lalienaci suposa en gran mesura una prdua de lautonomia del jo juntament amb la particular formaci del superj. Segons diversos psiclegs evolutius, el jo, evoluciona igual que la resta de mecanismes o esquemes cognitius que venen installats en el nostre cervell de manera innata; tots ells inconscients. Sense necessitat de centrar-nos en lestudi neuropsicolgic sobre les parts materials on es localitzen determinats esquemes cognitius, sha de mencionar la formaci del jo desprs de letapa de lactncia i que sestablir amb el reconeixement simblic del llenguatge, seguida de la posterior formaci del superj que ser una de les claus de nostra crtica. Seguint aquesta lnea de raonament, destacarem que els agents socials que incidiran en la formaci de la personalitat de qui viu en las societats postmodernes poden ser diversos, i provindran de diferents ambients, per tant ser el propi individu qui assimilar els nous esquemes conductuals que constituiran la seva socialitzaci. Les contradiccions psquiques mal gestionades poden comportar diverses neurosis, sempre i quan, shagin fet un us patolgic dels mecanismes de defensa del j o, o simplement hagi sigut suprimida la autonomia individual. Daquesta manera, els liberalistas ms crtics poden dir que lautonomia del jo queda assegurada en el sistema capitalista, la qesti seria si lautonomia excessiva pot ser en s mateixa un arma de doble fil. Pel que fa al terme llibertat, anarquistes llibertaris i liberals estarien molt a prop lun de laltre, ja que la llibertat portada a lextrem pot significar la individualitzaci total, i aix indudablement comportaria lextinci, ja que la configuraci evolutiva humana est basada casi per complet en la socialitzaci. No obstant aix, liberalisme i anarquia no promouen de cap manera la desaparici de la societat, per

s defineixen el mode o la manera de socialitzar-se. Segons aquests terics marxistes, la desaparici de la societat de classes asseguraria lautonomia individual i la llibertat, en la mesura en que les persones que componen el procs productiu poden sentir-se part real de dit procs, a ms daportar i rebre en lequilibri amb els seus companys. Daquesta forma, lautonomia del jo sexpandeix degut a la repressi nicament dels actes de lall que es contraposin a la vida en societat i la llibertat igualitria. La llibertat s una de les aspiracions ms importants per lsser hum, daix no hi ha dubte, per sha dencarrilar aquesta llibertat i treballar-la. Com sha mencionat anteriorment, la supressi del superj repressor, ens faria tornar al principi dels temps, quan encara ni rem caadors recollectors. Duna altra banda, el que s seria encertat, s la formaci del superj basat en lempatia, s a dir, que la darrera causa de repressi de lall sigui deguda a que un sser hum empatiza amb un altre i observa que pot generar-li un malestar o pot fracturar la comunitat. Daquesta manera seria possible la llibertat real. Lall demanda la realitzaci exterior de totes aquelles pulsions que generen satisfacci a lsser hum, l inconvenient ms destacat de la liberalitzaci de lall s que demanda la descrrega de dites pulsions, incls por sobre de les dems persones que ens envolten, sense tenir en compte les repercussions que poden esdevenir-se. s aqu on la formaci del superj repressor s clau. Com sha dit anteriorment la repressi en excs no seria positiva per lequilibri psquic encara que s necessria, ja que lall estaria molt ms a prop del comportament primitiu en base a la supervivncia en el medi. s possible que aquests esquemes neuronals fossin tils i funcionals en la prehistria o incls no tan lluny, per en la societat actual caracteritzada per la recopilaci dun gran abisme de saviesa no t tanta cabuda. I en segon lloc, i en el mateix sentit, tractarem el tercer pilar que hem destacat en aquesta selecci: legoisme basat en la idea de competitivitat al llibre - mercat on el premi s lacumulaci de capital. En la creaci del jo y el superj incideixen els valors que shan interioritzat en les etapes socialitzadores, encara que la socialitzaci sigui continua. Legoisme s un mecanisme cognitiu que ens assegura la supervivncia en un entorn hostil, s a dir, fora de la protecci de la societat, en el que el jo est prcticament al servei de lall. Aquest esquema cognitiu es veu fomentat en el sistema capitalista generant una srie de patologies i contradiccions que no casen amb el terme societat i ecologia, en els quals la cooperaci i la equitat sn fonamentals. Lacumulaci de capital comporta, a pesar de les lleis antimonopolstiques, una guerra pel control dun o diversos recursos naturals que han sigut oferts per la Terra, aquest principi, clau pel capitalisme, s sinnim de desigualtat, i per tant, no apte per las societats del futur ni pel futur del planeta i la biodiversitat. Encara aix, el sistema econmic que predomina, fomenta aquests mateixos esquemes en comptes de la obvietat que mostra el coneixement que tenim avui dia.

3. METODOLOGIA.
3.1 Tcniques de recollida dinformaci. En primer lloc, he fet una revisi de literatura sobre el capitalisme, la ecologia i psicologia. Els autors clssics que he seleccionat han estat: Sigmund Freud, Karl Marx, Jean Piaget i Thomas Hobbes. En segon lloc, he recopilat tota la informaci daquests autors i dalgunes corrents que han arrencat i he desenvolupat el que he cregut clau en relaci al tema concret que ens ocupa. El desenvolupament de les tcniques de cura del medi ambient, juntament amb el respecte a la biodiversitat van lligats inexorablement al desenvolupament de la cultura i societat humana, ja que som nosaltres qui amb la nostra sobreexplotaci de recursos estem malmetent i buidant la Terra de recursos, fonts denergia i espcies animals/vegetals. Amb tot aix el que sha fet s donar resposta o enllaar els aspectes psicolgics, actes inconscients, biaixos cognitius i esquemes neuronals flexibles que empenyen lsser hum a no cuidar la natura i mirar noms per s mateix volent acaparar-lo tot noms per ell; la necessitat imperiosa de control i el poder que empeny als ssers humans a portar a terme guerres, extingir espcies animals i vegetals, i sobretot a embrutar i empobrir el medi ambient. En tercer lloc, proposar possibles solucions que podrien resoldre aspectes bsics de la psique dels ssers humans durant el desenvolupament cognitiu continu, s a dir, aconseguir interioritzar una srie de valors, normes socials/morals i comportaments que comportin un major equilibri amb la natura i la societat en general. La cura del medi ambient haur de venir lligada a un canvi en els valors humans i a la manera de veure la vida. El consumisme i els valors individualistes propis del capitalisme remen en sentit contrari a levoluci comunitria i a la convivncia amb el medi natural, s per aix que si no aconseguim un equilibri social i hum difcilment aconseguirem cuidar el nostre planeta i la nostra Terra. El respecte a la natura passa primer pel respecte als altres i a un mateix.

4. ANLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS.

En primer lloc caldria esmentar les conclusions que shan extret daquest estudi en el que es pretenia enllaar la psique humana amb els comportaments que es duen a terme en el sistema econmic el qual ens regeix. Grcies al desenvolupament en les investigacions sobre la intelligncia emocional (IE) sha comprovat que la gesti democions, repressi per alguns, s clau en la interacci social, s per aix que per evitar una futura societat encara ms egoista s necessari introduir en la instituci escolar un apartat dedicat a leducaci emocional, per daquesta manera preparar-les per saber conixer i gestionar correctament les seves ments. Per aquesta finalitat ser necessria una instituci que asseguri dit projecte, per poder aix assolir lanhelada llibertat real. s per aix, que els valors que conformen el superj deurien ser revisats, cosa que segurament ens portaria a plantejar-nos el nucli del sistema en s mateix. Seguint amb aquesta idea, sha de mencionar laugment de la sociopatia en les societats postmodernes, aix pot ser degut al que sha mencionat anteriorment. La srie de normes morals basades en lempatia que han anat evolucionant en la societat al llarg de la histria, pagades amb un sense fi de vides humanes, sest veient substituda per un clar augment de les relacions utilitries e instrumentalistes. Daquesta forma, les persones distorsionen o ignoren lempatia fins al punt de relacionar-se amb els altres nicament si saben que aconseguiran alguna cosa a canvi, sense ni tan sols tenir en compte les repercussions que dita decisi pugui tenir en els altres. Dit daquesta manera sens ve al cap el que va dir Thomas Hobbes ja fa uns anys: Lhome s un llop per lhome i tamb afegiria que s un llop per la natura. La qesti definitiva seria plantejar-se que esperem per les societats futures, i que principis o normes morals volem gravar en els nostre desenvolupament cultural, que al cap i a la fi s en gran mesura el que ens configura com a ssers socials, i per tant a la nostra psique. Una altra qesti seria decidir que tipus de societat volem i cap a on i com volem encaminar la nostra evoluci com a espcie, ja que la ment s modelable i lltima paraula la tenim nosaltres. Per per aconseguir lequilibri natural i social deurem aconseguir una cosa complicada: controlar i gestionar la nostra prpia ment cap el benestar com i no al inrevs. Tot est encara per fer. Les recomanacions proposades serien les segents:

a) Implementar a les escoles (primries i secundries) hores dedicades a leducaci psicolgica i al treball de valors comunitaris, solidaris i de comproms amb lentorn i el medi ambient. b) Introduir poltiques que fomentin la investigaci sobre fonts denergia renovables i netes. c) Replantejar els valors ms bsics del sistema capitalista en vers a lacumulaci de capital i lindividualisme. d) Posar en marxa programes de conscienciaci collectiva juntament amb programes solidaris que afavoreixin la cooperaci i lajuda collectiva. e) Propiciar mecanismes (pblics i a nivell domstic) que fomentin un consum responsable lluny del consumisme massiu actual, a ms de potenciar poltiques que sancionin els excessos i que premin el control responsable del consum.

5. BIBLIOGRAFIA.
Karl Marx: El capital. Biblioteca Sigmund Freud. Jean Piaget: Assimilaci i Acomodaci desquemes.