Manresa, octubre 2013 Exemplar nmero 10 Coordinaci Josep Xicota

El reportatge
Text i fotografies, Josep Xicota

Salvem el Teatre Conservatori!

El Teatre Conservatori t lespasa de Dmocles al damunt a lespera de si tira endavant, o no, la proposta denderroc per reordenar la plaa de Sant Domnec, recollida en el nou Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal (POUM). Si, si, la piconadora podria ser la darrera batuta que saixequs al Teatre Conservatori, aquesta vegada com a arma mortal. La proposta no s, per, cap novetat. Hi ha curiosos antecedents que, per sort no van prosperar, i que semblen talment una noticia futurista. Fa setanta set anys (77), el 7 de novembre de 1936, que lAjuntament acord lenderroc de ledifici del Teatre Conservatori, les dependncies i edificis annexos i la illa compresa entre el carrer Jaume I i Fius i Pal per tal que Vista general del Teatre Conservatori. rests una plaa regular i digna de la importncia de Manresa. Aquest acord suscit loposici, talment com succeeix ara, dentitats culturals i estaments musicals de la ciutat alarmats pel que significaria la prdua del teatre municipal, (en aquest moment hi ha 70 entitats adherides al manifest Conservem el teatre Conservatori). La veritable i efectiva oposici va produir-la per, en aquells moments, la manca de recursos econmics per una operaci de tanta envergadura i les circumstncies de la Guerra Civil amb urgncies molt ms inajornables. Ara les opcions de supervivncia del teatre que, ha estat des de la seva construcci i durant moltes dcades el local despectacles ms important, el coliseu de la ciutat, passen per la promesa feta pblica per lalcalde, Valent Junyent (CiU), de convocar una consulta entre els manresans/nes el 2014, per decidir si volem una plaa ms mplia i un edifici comercial, o b el que durant 135 anys ha format part del panorama urb dun munt de generacions aix com un auditori insigne i referent de la nostra ciutat. En aquest mateix acte, segons crnica de El setmanari.cat del passat 12 de juliol, Ramon Bacardit, regidor dUrbanisme i Paisatge de lAjuntament va explicar que al llarg de les sessions de treball sha intentat recollir lesperit del que ens heu anat transmetent (...) el document davan del Pla s aix, un to i un ritme, per no pas una simfonia acabada: les notes no estan posades encara (sic). El naixement del Teatre Conservatori El seu nom en delata lorigen histric; s el teatre del que havia dsser Conservatorio de msica y declamacin, en virtut del comproms de lAjuntament en sollicitar-ne i rebren la propietat de lantic convent dels frares predicadors, confiscat per lEstat lany 1835. El projecte de construir-lo en el claustre de Sant Domnec va acordar-se el 1861, per no pogu sser inaugurat fins el 9 de novembre de 1878 (amb la representaci de Un drama nuevo, de Tamayo y Baus, per la companyia dAdelardo Rodriguez). Daix ja fa 135 anys. Cronolgicament, el teatre del Conservatori va sser el primer local de cinema de Manresa. Aix succea el diumenge dia 27 de desembre de 1896. La premsa anunciava el gran esdeveniment del Kinematgrafo qualificantlo dinvent sensacional ltima sublime creacin de la inteligencia humana, segons el Diario de Avisos i garantint

que era un espectacle altament cientfic. Segons explica Josep Maria Gasol en lapartat dedicat als espectacles de la Histria de la ciutat de Manresa, volum 3, el clero i dems cercles dretans van veure amb bons ulls el nou invent. El que volia dir que era cosa bona, moral i seriosa. Sens dubte el Teatre Conservatori ha tingut, t i, esperem, tindr un rellevant paper com a vincle cultural en la vida de generacions de manresans. Daltre banda tamb s cert que lescenari del Conservatori no sempre ha estat instrument o sinnim de cultura. En el decurs de la seva dilatada vida ha acollit tota mena de gneres teatrals possibles: de lopera a la revista, de lalta comdia al vodevil, o de les representacions de la Passi a espectacles titllats merescudament de sicalptics. Els orgens i la propietat El 1835 es va publicar un Reial Decret que suprimia tots els convents i monestirs religiosos que no arribessin a un mnim de membres i els seus bns posats a subhasta. A Manresa aquesta ordre va afectar als convents dels mnims, dominics i carmelites. Els dominics tenien al costat de Sant Domnec o dels Predicadors, lesglsia i el convent amb lhort corresponent. Dacord amb aquest decret lajuntament va demanar a lEstat que li fos cedit tot ledifici de Sant Domnec amb la intenci de destinar-lo a escuela pblica y otros objetos de utilidad comuna. No fou, per, fins el 23 de juny de 1849 quan, en presncia del notari Francesc Mas, una comissi de lajuntament va prendre possessi de lantic convent dels Dominics de mans de Joaquim Puig, administrador de finques de lEstat. Lesglsia es va convertir en la Parrquia de Sant Pere Mrtir, sant que, curiosament era dominic, que fou enderrocada el setembre de 1936, just en esclatar la guerra civil, i que ocupava lactual plaa de Sant Domnec. Els horts es van posar a subhasta i desprs de molts estires i arronses donaren lloc a lactual carrer Jaume I. El convent en els primers deu anys va ser utilitzat com a caserna juntament amb el convent del Carme i el dels Caputxins de les Escodines- per allotjar la nombrosa tropa que hi havia a la ciutat amb motiu de la segona guerra carlina, anomenada tamb la guerra dels matiners. A principis dels seixanta del segle XIX lajuntament va fer pressi per poder desocupar-lo dels militars i fer-hi una escola. Finalment aquests anaren tots a la caserna del Carme i el convent es va convertit en escola i habitatge pels mestres. Lany 1861 lajuntament va projectar la construcci dun teatre al solar del claustre de Sant Domnec. Malgrat aquesta primera intenci no fou fins lany 1872 quan el pla municipal, que contemplava un Conservatori amb ctedres de declamaci, msica i cant, va rebre lautoritzaci per part de Govern Civil. El teatre, obra de larquitecte Josep Torres i Argullol i amb decoraci dAndreu Mollev, va ser possible grcies a la creaci duna junta daccionistes i duns pactes amb lajuntament que establien que el teatre era de propietat municipal per es cedia a aquesta junta perqu sencarregus de la seva explotaci i manteniment. La Junta es va constituir el 4 dabril de 1878 i amb un capital inicial de 197.000 rals va vendre accions de 1.000, 800 i 600 rals.

Faana del Teatre Conservatori a la Muralla de Sant Domnec.

La tramoia no ofereix cap dubte sobre les capacitats escniques del Conservatori.

La societat, formada per 110 socis, aplegava la major part dels noms de la burgesia local com Manuel Oms, Francisco Basomba, Prudencio Comellas, Bernardino Alcaiz o Ignacio Sostres. El cost de les obres va ser de 274.361 rals. El Conservatori, un teatre clssic a la italiana Amb un fossat d'orquestra amb capacitat per a 25 msics i un escenari de 140 m2 el Conservatori s un teatre acollidor, evocador d'altres poques, que encomana solemnitat als espectacles que acull el seu escenari. A ms a ms, la proximitat del pati de butaques a l'escenari fa que el teatre desprengui un caliu especial.

La pinta del Teatre Conservatori, feta totalment de fusta.

Durant els ltims 20 anys s'hi ha representat la programaci estable de teatre, convertint-la en una sala emblemtica per la ciutat. Actualment, per les seves caracterstiques tcniques s una sala adient per espectacles o actes de mitj format. La pinta Es troba situada a la part ms enlairada de la caixa teatral i della en pengen un munt destris imprescindibles pel maneig de la maquinaria escnica, el control dels sistemes delevaci o dels diferents elements dilluminaci i decorats. Les actuals definicions de la pinta ens parlen duna graella metllica quan la del Teatre Conservatori s feta de fusta en la seva totalitat i amb un estat de conservaci realment envejable. 1930-36 una etapa dor En aquest perode les principals companyies que actuaren a Barcelona recalaren tamb a la nostra ciutat. Aix els manresans pogueren veure desfilar per lescenari del Conservatori actors com Ricardo Calvo, Pius Dav, Guillermo Marn, Paco Pierr, Rafael Rivelles, Antonio Vico... i actrius de la categoria, Carmen Carbonell, M. Fernanda Ladrn de Guevara, Irene Lpez Heredia, Amparo Mart, Lola Membrives, Camila Quiroga, o la nostrada i gran actriu Margarida Xirg. Lltima representaci va fer-se el 16 de juny de 1936, amb la comdia Yo quiero, de Carlos Arniches, per la companyia dAurora Redondo-Valeriano Len. Al cap dun ms esclat la Guerra Civil que va interrompre tantes i tan belles iniciatives. El Conservatori, entitat programadora L'associaci cultural Toc d'Espectacles, coneguda com a El Galliner i ubicada al Teatre Conservatori, s la responsable de les programacions municipals estables de teatre, dansa i msica a Manresa. L'opci per implicar voluntariat en la gesti directa de la poltica escnica local s fruit del procs particular i irrepetible que va permetre recuperar el teatre Kursaal com a espai escnic central de la ciutat. I s que, sense El Galliner, no hi hauria avui ni teatre Kursaal ni MEES (Manresana d'Equipaments Escnics), sense la necessitat collectivament sentida i assumida de rehabilitar l'antic teatre Kursaal per convertir-lo en el vaixell insgnia de les arts escniques locals. s sense cap mena de dubte una iniciativa per aplaudir, per tamb duna denncia per a possibles receptors. Sembla inaudit que iniciatives com El Galliner. Va fer les funcions de bar mentre aquestes shagin de gestionar a travs del voluntariat.
el Conservatori va sser un cinema.

Avui, Manresa disposa d'una excellent dotaci d'espais escnics i, per omplir-los de contingut, confia en la frmula que li ha funcionat en els darrers anys. Aix, El Galliner, amb un equip integrat per una dotzena de voluntaris, continua al capdavant de les programacions: dissenyant propostes diverses per a pblics diversos; fent de cada espectacle una experincia emocionant, nica i sempre diferent; buscant la complicitat del pblic, de les companyies, del teixit associatiu i de tothom que pugui sentir-se vinculat als seus projectes; generant confiana i apostant fort pel tracte directe i proper; esforant-se per trencar les barreres psicolgiques, emocionals i educatives que, massa sovint, s'alcen entre moltes persones i les arts escniques.
A les dependncies del Teatre shi poden veure algunes de les

De tots els espais escnics manresans no en sobre cap. voltes de lantic claustre de Sant Domnec. Hem de pensar que noms pel Teatre Conservatori hi passen cada any unes cinquanta mil persones, que es diu aviat. A banda de ser la seu permanent del Cine Club tamb encabeix el Collectiu de circ la Crica, lassociaci per a la promoci d'Espectacles Infantils i Juvenils Imaginat, el Galliner, els Armats, l'empresa municipal Manresana dequipaments escnics (MEES), lAssociaci de Vens Passeig i rodalies, el centre de normalitzaci lingstica Montserrat i la Fundaci Orfe Manres.

Podeu descarregueu-vos les fotografies en alta resoluci aqu:

(20,5 MB)

Editorial Encetem el nostre editorial daquest mes amb una noticia que ens fa molta illusi, la famlia de Manresa a cop dull segueix creixent en tots els sentits; a banda que cada vegada sou ms els que la rebeu puntualment a la vostra bstia de correu electrnic, en aquest exemplar hem de donar la benvinguda a larticulista Isabel Caballo. El flamant nou fitxatge de la revista sencarregar a partir dara de reflectir aqu el que molts pensen al carrer, en el nou apartat, que hem anomenat Ms clar laigua. Benvinguda Isabel! Com ja vam fer en lexemplar de setembre s obligat parlar de nou de la pgina de Fotografies antigues de Manresa. Les xifres sens disparen; actualment hi podem trobar prop de 1.500 fotografies, mentre que el nombre de fans ha pujat ja a la bonica xifra de 3.000. No ens cansarem de repetir que assolir aquests dgits s exclusivament mrit vostre. Des del primer dia ens heu donat suport alhora que lheu nodrit dimatges entranyables que meravellen a tothom. Finalment, com be sabeu, hi ha moltes maneres per fer-nos arribar linters per rebre la revista. A ladrea de correu que est a la vostra disposici des del primer dia: manresaacopdull@gmail.com, shi ha afegit la que fem servir per enviar-vos el butllet: xicota@maunesabaters.cat, i la ms utilitzada de totes, la mateixa pgina de Fotografies antigues de Manresa, on amb un senzill privat s molt fcil i directe sollicitar la subscripci.

Ms clar laigua
Per Isabel Caballo

El Conservatori a terra?

El ple de lAjuntament, celebrat el passat mes de juny, va aprovar lavan del pla dordenaci urbanstica municipal (POUM), que contempla, entre daltres mesures lenderrocament del Teatre Conservatori per a construir al seu lloc un espai comercial. Les raons esgrimides per justificar aquesta contundent actuaci passen per optimitzar la peatonalitzaci de la zona, enllaant el Passeig amb la Plaa de Sant Domnec, i tancant la Muralla de Sant Francesc al trnsit. Tamb sintenta justificar lacci argumentant que la ciutat ja disposa de suficients sales i no li cal mantindre el Teatre Conservatori.

Manresa s prou important, i la seva poblaci i la seva comarca prou nombrosa, com perqu hi tinguin cabuda els dos teatres principals, el Kursaal i el Conservatori, amb una oferta diferent cadascun dells, per no pas excloent luna de laltra. Lalcalde manres, Valent Junyent (CiU), davant el palpable rebuig dels ciutadans vers aquesta acci, ha proms, tal i com sexplica al reportatge, convocar una consulta per lany vinent en una data, per, encara per confirmar. Evidentment, en aquest cas lequip de govern haur de posar damunt la taula arguments molt ms slits que no pas els esgrimits fins ara per justificar una acci daquesta mena. Tenim per davant, doncs, una excellent oportunitat per a establir un autntic, i esperem que profits debat entre tots els mbits de la ciutadania. La capital del Bages ja gaudeix duna mplia oferta de botigues, restaurants, cafeteries, galeries comercials..... I en canvi la volen privar dun dels teatres de qu disposa. Sembla qu, davant de certs interessos, la cultura s el qu menys importa. I sembla, per sobre de tot, que el consistori aposta fermament i sense imaginaci per un espai pblic privatitzat i al servei de la figura del consumidor, negant oportunitats de lleure, creixement personal, oci i identificaci amb la collectivitat, a la figura del ciutad. Mirar de materialitzar lequilibri entre ambdues figures, la de ciutad i la de consumidor, ha dsser prioritari a lhora de prendre aquesta decisi. I, a banda de tot plegat, queden moltes preguntes a laire: Si amb aquesta acci es diu que es vol donar vida al casc antic, de quina manera sortirien beneficiats els botiguers de la zona? Tindrien la possibilitat de competir amb les cadenes comercials que sinstallarien dins el nou espai? I el capital necessari per portar a terme el projecte, dn sortiria? s oport, en moments de vaques magres com els que vivim actualment, que lAjuntament faci una despesa tant important, i a lhora tant dubtosa pel creixement econmic de la ciutat?

Benvi Parrilla

Taulell dactivitats

CLUB DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL: Biblioteca del Casino de Manresa Calendari 2013-2014 Fa ms de deu anys que a la Biblioteca del Casino, hi ha un Club de lectura de literatura infantil adreat als adults (pares, mestres, bibliotecaris) Es reuneix el segon dimarts de cada mes a partir d1/4 de 7 de la tarda. El calendari daquest curs s el segent: 8 doctubre 12 de novembre 10 de desembre 14 de gener 11 de febrer ACTIVITATS:

11 de mar 8 dabril 15 de maig. Hi ha novetats! 10 de juny Museu Comarcal de Manresa

Exposici: Pau Casals i lexili. Del 27 de setembre a l1 de desembre

Programaci del Cine Club Manresa

Dj. 3 EL ALCALDE

Del 3 al 19 doctubre de 2013

Dg. 6 UMBERTO D.

DIRECCI: Emiliano Altuna, Carlos F. Rossini i Diego Osorno Auditori Plana de l'Om 20:00h. / Entrada gratuta
Dg. 13 EL DESENCANTO

DIRECCI: Vittorio de Sica Teatre Conservatori 18:30h. / 5

Dc. 19 TIERRA PROMETIDA

DIRECCI i GUI: Jaime Chvarri Teatre Conservatori 18:30h. / 5

DIRECCI: Gus van Sant Auditori Plana de l'Om 20:00h. / Entrada gratuta

Els museus de Manresa

Museu Comarcal Via de Sant Ignasi, 36-40 93 874 11 55 Divendres i dissabte: de 10 a 14 h. I de 17 a 20 h. Diumenges i festes : de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Gratuta: jubilats, menors de 16 anys i tots els divendres per a tothom. Museu de Geologia Av. Bases de Manresa, 61-73 93 877 72 41 Diumenge de 10 a 13 h. Altres dies visites concertades Entrada gratuta. Museu de la Tcnica Crta. De Santpedor, 55 93 877 22 31 De dimarts a diumenge: de 10 a 14 h. Entrada general: 3 Reduda: 1,5 per a jubilats, estudiants i nens de 12 a 16 anys. Gratuta: menors de 12 anys, docents i Club Sper 3.